u

.

AJUNTAMENT SPARREGUERA

1 A.LNTAMB\IT

D'ESPARREGUERA

DILI GENCIA.- Per a fer constar que aquesta documentació correspon al Text Refós de la Revi sió del Programa d ' Acutació i Modifica­cions Puntuals del Pla General, aprovat i­verificat pel Ple de la Corporació de data 21. 1 2 . 95 .

de gener de 1996

EL SECRETARI H. ,

/ I

MODIFICACIO. del PLA GENERAL d'ORDENACIO. URBANA

MEMÒRIA-PROGRAMA D'ACTUACIÓ, ESTUDI ECO. I FINANCER,ANEXE QUADRES 1 TEXT REFÓS

Af?~OVAT DEFINITIVAMENT PER ¡A G@Mtsst6 O'URBANi3ME DE BARCELONA ¡¡:NSESSIÓ . 1 4 FFR. 1996

Lf.. Sr(~.::-:::rl·.:~:.~ --

-~n~::nt cic r-:.:':i:c .. ! T,;~:<i'<.xial F ;J t·ii:_-1 ._; :"''"~ ri'\Jrh~'1

~-·--------~?-·· -...... --~-- '""""'

AJUNTAMENT D'ESPARREGUERA

REVISIO DEL PROGRAMA D'ACTUACIO I MODIFICACIONS DEL PLA GENERAL D'ORDENACIO URBANA D'ESPARREGUERA

TEXT REFÓS

MEMORI A

PROGRAMA D'ACTUACIO

ESTUDI ECONOMIC I FINANCER

ANEXE QUADRES RESUM

I1EMÓRIA

PROGRAMA D'ACTUACió

ESTUDI ECONOBIC 1 FINANCER

ANEXE QUADRES RESUM

Pàgina

l

50

65

I1EHÒRIA

ME!1ÓRIA

I N D E X

CAPITOL 1.- Conveniència i oportunitat de la revisió del Programa d'Actuació i modificacions del Pla General d'Esparreguera.

1.1.- Naturalessa Jurídica de l'actuació.

1.2.- Tramitació a seguir.

1.3.- Potestats innovatives de l'administració. El 11 ius Variandi".

CAPITOL 2.- La participació pública en el procés de revisió del Programa d'Actuació i modificacions del Pla d'Esparreguera.

2.1.- Avanç de planejament.

2.2.- Aprovació inicial.

CAPITOL 3.- Objectius i critèris generals de les modificacions del Pla i rel.lació de modificacions.

3.1.- Objectius i critèris de les modificacions efectuades.

3.2.- Modificacions en sòl urbà.

3.2.1.- Delimitació de sòl urbà. 3.2.2.- Sistema viari 3.2.3.- Sistema d'equipaments i espais lliures. 3.2.4.- Zones Unitats d'Actuació i sectors de

planejament.

3.3.- Sòl urbanitzable proeramat.

3.4.- Sòl urbanitzable no programat.

3.5.- Sòl no urbanitzable.

3.6.- Normativa.

TRAMIT D'APROVACIO DEFINITIVA

CAPITOL 4.- Càlcul de l'aprofitament mitjà.

CAPITOL 5.- Pla.

--------,~

CAPITOL 1.

CONVENIÈNCIA D'ACTUACIÓ I

I OPORTUNITAT DE LA REVISIÓ DEL PROGRAMA MODIFICACIONS DEL PLA GENERAL D'ESPARREGUERA.

1.1.- Naturalesa Jurídica de l'actuació

D'acord amb l'anàlisi continguda en la informació i Avanç de Planejament justificativa del present document, la concurrencia de diverses circumstàncies ha donat lloc a que l'Ajuntament d'Esparreguera consideri necessari procedir a la Revisió del Programa d'Actuació del Pla General, revisió que comporta com a conseqüencia la necessitat d'introduir diverses modificacions puntuals en el propi Pla, per tal de crear nou sòl residencial, consolidar l'industria i completar i ordenar la xarxa viaria del municipi.

La primera qüestió que des d'un punt de vista jurídic cal plantejar-se és la d'establir si les Modificacions que es proposen com a conseqüència de la Revisió del Programa d'Actuació suposen una simple Modificació del Pla o, al contrari, una Revisió del mateix.

En aquest sentit, l'article 73.1 del Decret -Legislatiu 1/1990 de 12 de Juliol, pel que s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en Matèria d'urbanisme, estableix que els Plans Generals d'Ordenació es revisaran en el termini que en aquest s'assenyali i, en tot cas, quan s'alterin el nivell de població i el seu creixement, els recursos, els usos i intensitats d'ocupació i altres elements que van justificar la solució inicialment adoptada.

L'article 154.3 del Reglament de Planejament (RP) defineix la revisió del planejament com l'adopció de nous critèris respecte a l'estructura general i orgànica del territori, de la classificació del sòl, motivada per l'elecció d'un model territorial diferent o per l'aparició de circumstàncies sobrevingudes, de caràcter demogràfic o econòmic, que incideixen substancialment sobre l'ordenació~ o per l'esgotament de la capacitat del Pla.

Així mateix, conforme al mateix article 145.4 del RP, en els demés supòsits es considerarà com a modificació del Pla tota alteració de les seves determinacions, encara que això comporti canvis aïllats en la classificació o qualificació del sòl, o imposin la procedencia de revisar la programació del Pla General.

mn~ Gec-: e' ' J¡ re,,_ e,

'"' ' .' ~:· ;l(_, ' ' '

··· i:h;~ni:;n¡c d~ 0arcelona "'·~~--,.._,__,_..,_. __ _

''. ', •,

El Tribunal Suprem, que s'ha ocupat reiteradament d'aquesta questió, ha establert que la revisió del Pla suposa un replanteig global o substancial del mateix, configurant la modificació com una categoria residual en la que s'enmarquen la resta de modalitats d'alteració de les deterrminacions del Pla General.

Al respecte podem destacar la Sentència de l'Alt Tribunal de data 20 de Maig de 1.986 (Az. 3262) que en aquest sentit estableix :

"Tanta ta rnodificación como ta revisión ck! tos ptmcs de ordcnación ticnen en común la nlteración

de las determinaciones del ordenarniento urbanísitico vigcnte, pera mientras La revisión supone L<~

adopción de 11 nuevos criterios11 respecto de la estructura general y orgimica del territorio o de la

claslficación del suelo, motivada por la "elección de un modelo territorial distinta" o por la

aparición de circunstancias sobrevenidas, de canícter demogràfica o económico, que incidan

sustancialmente sobre la ordenación, o por el agotc:uniento de la capacidad del Plan, la mera

modificación de un plan queda como una categoria residual para todos tos casos de alteración de

determinaciones del Plan, no encuadrables en el concepto antes dicho de revisión, aunquc dicha

alteración corrporte tanbiên cm1bios aislados en La ctasificación del sueto, o impongan La

proccdencia de revisar ta programación del Plan General: es decir, la revisión equivalc a un

replantcamiento global o sustoncinl del Plan, en su conjunto, mientras la modificación se reduce a

la alteración de conrctos elementos del Plan."

En el mateix sentit, la Sentència de l'Alt Tribunal de data 22 de Gener de 1.988 (Az. 334) que estableix :

"( ... ) revisiones y modiflcacioncs de los Planes son operaciones por completo diferentes: a} en

cuanto a La final idad perseguida que persigue en La revisión un examen total del tex to objeto de

ella a f in de verificar si et misrno se ajusta a la real idad, mientras que en ta modificación se

trata de corregir alguna o algunes de Los elernentos del Plan permaneciendo la subsistencia de éste

que no es sustituido por otro como en el caso anterior; b) la revisión no implica necesariamente

alteración pues una vez verificada puede llegarse a la conclusión de que el texto esta dc acuerdo

con la real idad vi gen te aunque llayan pasado vari os o muchos años; por el contrario en La

modificación se hace ineludible adecunr la ordenación urbanistica a Las exigencias de La realidad,

toda ella porq..Je et urbanismo no es totalmentc estcítico sina diniunico y operativa; e) en cut~nto al

procedimiento La revisión se ajustarii a los mismos tr<'nlites que La formación al igual que La

modificación, pero aquella sólo se darii respecto a Planes Generales y Programas de actuación

mientras la l~odificación puede tener Lugar respecto a Plünes, Programes, Normas y Ordenanzas. 11

Així doncs, de conformitat amb el que hem exposat, cal ex:cloure en primer lloc que les Modificacions que s'introdueixen en aquest cas com a conseqüencia de la revisió del Programa d'Actuació constitueixin una Revisió del Pla General, atés que l'actuació promoguda per l'Ajuntament d'Esparreguera en cap cas suposa un replanteig global del Pla, en tant que no comporta en relació a aquest territori l'adopció de nous critèris d'ordenació. Així, les modificacions introduïdes són conseqüència directa de la revisió del Programa d'Actuació del Pla General i respon exlcusivament a la necessitat d'adaptar el planejament a la revisió del Programa, que s'efectua com a conseqüència de les transformacions produides en el municipi en els nou anys de vigència del Pla General. ---... ------········

'' ' : '._~_:! 2

Per tant, no tractant-se d'una Revisió del Pla, cal concloure, doncs, que la present actuació constitueix una Modificació del Pla General integrada per una suma de modificacions puntuals motivades, con ja hem indicat, per la revisió del Programa d'Actuació del Pla. La conceptualització de l'actuació com una Modificació dle Pla General es desprèn així mateix de l'indicat caràcter residual atribuit, conforme a l'article 154 del RP, a la institució jurídica de la Modificació, encara que es produeixin canvis aïllats en la classificació o qualificació del sòl (en aquest cas només es produeix un sol canvi de classificació de sòl).

--------------------

J

1.2.- Tramitació a seguir.

L'article 74.1 del Decret-Legislatiu 1/1990 disposa que quan la revisió del Programa comporta modificació del sòl urbanitzable programat, la seva tramitació es subjectarà a les mateixes diposicions que per a la formació dels plans.

En aquest sentit, l'article 125 del Reglament de Planejament disposa que quan els treballs d'el.laboració del Pla hagin adquirit el grau de desenvolupament suficient per formular els critèris, objectius i solucions generals, s'exposaran al públic per un termini mínim de trenta dies, mitjançant Anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província i en un dels diaris de major divulgació a la provía, amb l'objecte de que s'efectuïn les suggerències i alternatives que es creguin convenients.

De conformitat amb l'article 75.1 del Decret-Legislatiu 1/1990 aquest procediment és així mateix d'aplicació a les Modificacions dels Plans Generals (i en aquest cas també a la Revisió del Programa que es promou) atès que segueixen la mateixa tramitació que per a la seva formulació.

En aquest sentit, l'Avanç de Planejament va ser sotmès a informació publica mitjançant Anunci publicat en el Diari Oficial de la Generalitat núm. 1.685 de 21 de desembre de 1992, en el Butlletí Oficial de la Província de data 15 de desembre de 1992 així com en el diari "La Vanguardia 11

, tràmit en el que s'han presentat diverses al.legacions i sugg~rencies per part de particulars.

Estudiades les suggerències i alternatives formulades en el referit període d'informació pública, s'ha modificat el projecte per tal de sometre'l a l'aprovació inicial de l'Ajuntament d'Esparreguera.

La vigent legislació urbanística no preveu especificitats procedimentals quan es tracta de revisió de plans, establint únicament que si es revisa el sòl urbanitzable programat, la revisió del programa es completarà amb les determinacions i documents exigits per a aquest tipus de sòl i es subjectarà, com ja hem indicat, a les mateixes disposicions enunciades per la formació de plans.

--~-·"

O:C-~-''·h-__.,m,-••• -·· -

-.• .

:) ..

,,

Sí es preveuen, en canvi, determinades especificitats procedimentals en relació a les modificacions dels plans. Així, quan es tracti d'una modificació que suposi un augment del volum edificable, serà necessària la previsió de majors espais lliures, requerint-se en tal cas el vot favorable de les dues terceres parts del número de fet i, en tot cas, de la majoria absoluta legal dels membres de la corporació que hagi d'otorear l'aprovació inicial i provisional, i dos terços dels membres de la Comissió d'Urbanisme que hagi d'aprovar definitvament. El mateix quòrum es requerià quan la modificació impliqui oposició del 25% del propietaris del sector.

Així mateix, si la modificació implica una diferent zonificació o ús urbanístic de les zones verdes o espais lliures, zones esportives o espais destinats a equipaments esportius previstos pel Pla, haurà de ser aquesta aprovada pel Consell Executiu de la Generalitat, previs els informes favorables de la Comissió Jurídica Assessora i del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i l'acord de la Corporació Local interessada adoptat amb el vot favorable de les dues terceres parts del número de fet i, en tot cas, de la majoria absoluta del número legal dels membres de la Corporació. En aquest cas la Modificació no podrà considerar-se aprovada per silenci administratiu.

Cal indicar que en el present cas no es preveuen alteracions de zones verdes o espais lliures ni tampoc augments del volum edificat de cap zona, pel que no resulten d'aplicació les especificitats prèviament indicades.

Una vegada aprovat inicialment el projecte es sotmetrà a informació pública per un termini mínim d'un mes a fi que es puguin presentar les al.legacions pertinents i se'n demanarà informe als organismes a que es refereix l'article 57.1 del Decret-Legislatiu 1/1990.

A la vista de les al.legacions presentades en el període d'informació pública, l'Ajuntament d'Esparreguera aprovarà provisionalment en el seu cas el projecte amb les modificacions que es considerin convenients. No obstant, si aquestes modificacions suposen un canvi substancial en els critèris i solucions inicialment aprovats, s'obrirà un nou període d'informació pública.

Una vegada aprovat provisionalment el projecte, passarà l'expedient a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona per tal que procedeixi, en el seu cas, a l'aprovació definitva del mateix. Transcorreguts sis mesos de de l'ingrés de l'expedient a la referida Comissió sense que aquesta hagi comunicat formalment cap Resolució a la Corporació Municipal, s'entendrà aprovat el projecte per silenci administratiu. Una vegada aprovat definitvament i publicat en el Dirari Oficial de la Generalitat, el Pla serà immediatament executiu. --------· ------- ·--· 'n c;-~i~-·!-,_,.--··

~íWY"nr' , ; ,, I '' \' Í J' 1 ,.,. ·-;!';-;,<~ ¡1:·. -

~,,L :, 'e, ... , ,~~,-·~:;.-o-----.------.,....--

·ryia\

5

1.3.- Potestats innovatives de l'administració~ El "Ius Variandi 11•

L'article 74.1 del Decret - Legislatiu 1/1990 reconeix als Ajuntaments la competència per revisar el Programa d'Actuació del Pla General contingut en el mateix. Per altra banda, l'article 72 del mateix texte legal estableix que els plans d'ordenació i els projectes d'urbanització tindran vigència indefinida, si bé es reconeix a l'Administració urbanística la potestat de revisar o modificar els Plans d'Ordenació quan hagin variat les circumstàncies i condicions que van donar lloc a la seva formació, tals com l'índex de creixement de la població total, els recursos, els usos, intensitats d'ocupació, etc. Es el que es coneix com el 11 ius variandi 11 de l'Administració en relació al planejament urbanístic i que la jurisprudència ha definit com 11 la potestad reconocida a la Administración para que, objetivando alteraciones reales en las circunstancias y condiciones determinantes del planeamiento, realice aquellas rnodificaciones que impongan las nuevas necesidades urbanísticas creadas por la dinéÍmica social en el transcurso del tiempo" (Sentència del Tribunal Suprem de data 26 de maig de 1.982).

Aquest "ius variandni 11 es fonamenta en la necessitat de que determinades situacions urbanístiques no ajustades a la realitat hagin de ser substituides per d'altres més convencionals i actualitzades, tot evitant així una situació imrnovilista, "que cornportaría una perennidad de los planes generales, solución que, por ilógica y contraria al ordenamiento vigente, debe rechazarse (Sentència del Tribunal Suprem de data 26 de maig de 1.982).

Així doncs, reconeguda a favor de l'Administració la potestat per modificar el planejament, com a conseqüència del caràcter dinàmic de que participa el dret urbanístic, cal plantejar-se a continuació l'abast d'aquest 11 ius variandi 11 o de la potestat de modificació del planejament.

En primer lloc cal indicar que de la regulació prevista als articles 72 i següents del Decret - Legislatiu 1/1990 així com dels concordants del Reglament de Planejament es desprèn que en principi no hi ha limitacions en l'exercici d'aquesta facultat, podent en conseqüència canviar la classificació i qualificació urbanística dels terrenys, modificar els usos, intensitats, els paràmetres edificatoris,

El Tribunal Suprem ha establert reitaradament que l'únic límit a aquesta potestat és la de l'Alt Tribunal de data 20 de juny de 1.989 (Az. 4867) que en aquest sentit estableix :

7

11 TanbiCn twy que indicar que esta Sala viene declanmdo que el única l ímite a e:;e "i us vari<:mdi"

vlene determinada por la congruencia de las soluciones concretas elegidas con las líneas

directrices que diseñan el planeamiento, su respeto a los estéÍndares Legales acogidos en el mismo y

su adecuación a Los dates objetivos en que se apoyan, sin que pueda prevalecer frente a ella el

criterio del particular, a menos que éste demuestre que lo propuesto por la Administración es de

i1rposible realización o manifiestc:mente desproporcionada, o que infringe un precepte legal·

Sentencies de 17 de septeimbre dc 1982 (R.St,65), 28 de marzo de 1983 (R. 1630), 9 de abril de 19Bt,

(R. 1985), 7 de febrero de 1985 (R. 1003) y 24 de febrero de 1987 <R. 3363) 11 •

De fet, com ja hem indicat anteriorment, la Llei només preveu un procediment especial quan s'estableixi una nova zonificació o ús urbanístic de les zones verdes, espais lliures o dedicats a equipaments esportius o quan s'incrementi el volum edificable d'una zona en quin cas caldrà preveure l'existència de més espais lliures que requereixi la major densitat de població prevista.

Així mateix cal indicar que l'article 129 del tan referit Decret­Legislatiu 1/1990 disposa que "l'ordenació de l'ús dels terrenys i construccions enunciada en els articles precedents (referents al règim urbanístic de les diferents tipologies de sòl) no conferirà dret als propietaris a exigir indemnització, ja que implica simples limitacions i deures que defineixen el contingut normal de la propietat segons la seva qualificació urbanística. Els afectats tindran, no obstant això, dret a la distribució equitativa dels beneficis i càrregues del planejament en els termes previstos en aquesta LLei".

Aquesta precripc1o es consequencia de la prevalença de l'interès públic sobre el privat, de conformitat amb el que preveu l'article 33.2 de la vigent Constitució de 1.987.

No obstant, en el mateix article 129 s'estableixen dues excepcions al principi de no indemnitzabilitat als propietaris com a conseqüència de l'ordenació urbanística dels terrenys, de les que a continuació ens en passem a ocupar.

En primer lloc s'estableix que la modificació o revisió de l'ordenació dels terrenys i construccions establerta pels Plans Parcials, Especials i pels Programas d'Actuació Urbanística només podrà donar lloc a indemnització si es produeix abans de transcórrer els terminis previstos per a l'execucio dels respectius plans o Programes o, transcorreguts aquells, si l' ex.ecució no s'ha portat a efecte per causes imputables a l'Administració. Aquest supòsit indemnitzatori no concorra en la present actuació urbanística, conforme s'acredita en el transcurs de la present Memòria.

'·; '. ,· 'I ~I

'i'

3

I

En segon lloc, sí confereixen dret a indemnitació, conforme a l'article 129.3, les ordenacions que imposin vinculacions o limitacions singulars que comportin una restricció de l'aprofitament urbanístic del sòl que no pugui ser objecte de distribució equitativa entre els interessats.

Aquest és el critèri que de forma continuada ha establert el Tribunal Suprem, del que n'és bona mostra la paradigmàtica Sentència de 31 de maig de 1.989 (Az. 4116) que estableix :

11 el moderna sentida social del derecho de propiedad, que lo configura, no como un derecho

absoluta, sina con unos l fmltes intrfnsecos que forman parte de:: su misma naturaleza y no como alga

extraño o excepcional, de modo que algún sector doctrinal distingue entre 11 l imites11 y 11 l imítaciones", según comprendan el contorno del mismo derecho o se refieran a restricciones

accidenta les, víene expresamente expl icado en el artfculo 87.1 de la Ley del Sue lo (concorde con el

articulo 33.2 de la Constitución), al establccer que la ordenación del uso de los terrencs no

conferiré derecl10 a Los propietarios a exigir indernnización, por implicar mcras Limitaciones (en et

senti do de "l imites 11 antes dicho) y deberes que definen el conten i do normal de la propiedad, según

su calificación urbanística, sin perjuicio del dcrccho a una justa distribución equitativa de los

beneficies y cargas del planc001iento; sin errbargo, en los apartades 2 y 3 del mismo articulo B7, se

permite la indc¡mización en favor de los propietarios afectades cuando la modlficación de La

ordenación urbanística se real ice antes de transcurri1· los plazos previstos para la ejecución del

planeamiento anterior, o si transcurridos aquelles la ejecución devtniera imposible por causas

i~utables a la Adninistración, o, finalmente cuando se impusicra alguna vincutación equitativa

(sic) entre los interesados 11 •

En el present cas no es produeixen els supòsits indemnitzatoris atès el reduït abast de la Modificació del Pla General que es proposa i que, com s'estableix en la present Memòria, es limita bàsicament a eliminar les figures de planejament en Sòl Urbà, a concretar l'ordenació del Sòl Urbanitzable i a consolidar la protecció del Sòl No Urbanitzable.

( . l

'·<, -·

9

CAPITOL 2.

LA PARTICIPACIÓ PUBLICA EN EL PROCES DE REVISIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ I MODIFICACIONS DEL PLA.

2.1.- Avanç de Planejament

El procès de participació pública ha consistit fins el moment de la present redacció definitiva en el tràmit d'exposició pública previst per l'article 125-1 del Reglament de Planejament i les sesions públiques d'explicació del procès de formació del Pla que s'han celebrat al local de l'Ajuntament d'Esparreguera, sempre amb l'assistència del Consistori, representat per l'Alcalde i els regidors d'urbanisme, les entitats públiques i particulars.

En el Diari Oficial de la Generalitat num. 1658 es va publicar l'edicte relatiu a l'Avanç de Planejament i es va iniciar el periòde d'informació al pllblic previst per l'article 125 del Reglament de Planejament, que en aquest cas restà obert durant un mes des del 21 de desembre de 1992.

Com a resultat de l'esmentat tràmit d'exposició pUblica van tenir entrada en el Registre Municipal un total de 22 escrits d'al.legacions i suggerències, sobre les quals es va emetre l'oportú informe per part de l'equip Redactor del qual s'adjunta copia a continuació d'aquest capital.

La conclusió del procés d'exposició i debat escrit es troba reflexada en l'aceptació de les alternatives i rectificacions a l'avanç de Planejament que ha servit de base per a la redacció definitiva de la revisió del P.A. i modificacions del Pla, amb els objectius i critèris que queden degudament justificats en el capital 3 de la present memòria, havent-se mantingut ademès diverses reunions explicatives sobre el desenvolupament dels treballs amb els representants Municipals .

. ; '

lO

ESTUDI SOBRE LES ALTERNATIVES I SUGGERÈNCIES PRESENTADES AMB MOTIU DE L'AVANÇ DE PALANEJAMENT DE LA REVISIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ I MODIFICACIONS del PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA D'ESPARREGUERA - 25 de Març 1993 -Confeccionat per l'Equip Redactor en compliment de l'Article 125.2 del Reglament de Planejament de la Llei del Sòl.

Examinades totes les suggerències trameses per l'Ajuntament, es comenten individualment :

num. 1

num. 2

Num. 3

Mi! Angels Moix Martínez; Num. Reg.: 10705 C/ Jaume I, 10 Sabadell

Es coincident amb el que es proposa a l'Avanç (area 11 al") d'incloure els terrenys de la discoteca dins de la zona industrial ampliada.

Testigos Cristianes de JehovB.; Nurn. Reg.: 330 José Contreras Moreno C/ San José Obrera, 8 i 3-4 Olesa de Montserrat

Es coincident amb el que es proposa a l'Avanç, de no variar la classificació del sòl en el lloc esmentat.

M• Angeles Masachs Aragall; Num. Reg. MH Enriqueta Masachs Araeall Carlos Marti Vidalled Manuel Puig Ribot

444

Suggereix estendre el limit del sòl urbà a La Plana, incloent un nou solar a la banda Oest del Carrer Urgell.

L'Equip Redactor proposa ampliar aquest limit en aquells terrenys on la topografia així ho permeti, mentre tinguin accés directe des d'un vial urbanitzat donada la superior distancia de la variant CN II ha resultat respecte a la prevista pel Pla General.

11

Num. 4

Num. 5

Num. 6

Miil. Anf$eles Masachs Aragall; Num. Reg. M" Enriqueta Masachs Aragall Carlos Marti Vidalled Manuel Puig Ribot

445

La re-classificació dels terrenys del Truquell i de Can Claramunt ja vé estudiada a l'Avanç de Planejament. Les previsions de creixement residencial o industrial actuals fan que l'Equip Redactor proposi re-definir amb més precisió els límits de les àrees industrials (basicament en l'eix de la carretera d'Olesa i apoiades en l'actuació de l'illa Magarola) i residencials (com perllongació dels actuals sectors urbanitzables del Castell). La indefinició del traçat del Quart Cinturó fa aconsellable separar les previsions de creixement del seu possible àmbit d'influència.

M• àngeles Masachs Aragall; Num. Reg, Mi! Enriqueta Masachs Arazall Carlos Marti Vidalled Manuel Puig Ribot

446

La suggerència de reclassificar com sòl urbà industrial una part dels terrenys que formen part del sector Can Comelles Nord no és compartida per l'Equip Redactor que considera han de mantenir-se dins del sòl urbanitzable amb destí residencial.

M9. Angeles Masachs Aragall; Num. Reg. Mg Enriqueta Masachs Aragall Carlos Marti Vidalled Manuel Puig Ribot

447

Vist el Conveni signat pels suggerents amb l'Ajuntament l'Onze de Gener de 1990, hi haurà que

- Incloure en el sòl urbà el terreny de 2.500 m2 situat amb façana al Carni de Can Comelles, en les condicions pactades.

- Mantenir les qualificacióons del Pla General vigent, especialment

de i les

millora per

''

els sistemes generals que no poden ser objecte de modificació per conveni.

Pel que fa a la cantonada entre els carrers Bruc i Cami de Can Comelles, l'Avanç no contempla la desqualificacióó sina l'estudi

les alineacions de l'edificació m~s adients per l'encreuament formació d'una plaça en el lloc esmentat. En qualsevol cas,

Normes urbanístiques modificades no haurien de permetre l'edificació en un angle tant agut, significant ai:xó una

de les qualitats de l'edificació i del seu aprofitament habitatges.

12

Num. 7

Num. 8

Num. 9

Manuel Puig Ribot; Num. Reg.: 448 Travessera de Les Corts 257-259 Barcelona

La suggerència proposa uns ambits edificables dins de la zona 1 entre l'Av. Francesc Macia i el Torrent Mal. L'Equip Redactor considera :

- que el traçat d'un vial de cornisa per damunt del Torrent Mal és una possibilitat, que només sería possible si fos factible entre dos carrers transversals establerts pel Pla General, com a mínim.

- que la proposició d'augmentar la profunditat edificable fins als 25 m. és una modificació no justificada dels paràmetres de la Zona l.

Joan Duran Massaguer; Num. Reg.: 439 C/ Montserrat, 13 Esparreguera

La proposta de la sugerència d'incloure els terrenys en l'àmbit d'estudi de la gran àrea Magarola - Castell sembla coherent amb la seva situació.

Ramon Pons Castells; Num. Re8.: 568 Taquigraf Garriga, 20 Esparreguera

La perllongació del "Centre Dual 11 no pot substituir-se pels terrenys veïns de la Guàrdia Civil, donat el diferent destí de cadascun d'ells.

Num. 10: Carles Redondo Soriana, en representació de CIDESA, Camí de Casa Nova S/n., Sector L'Olana. Esparreguera; Num. Reg.: 613

L'alternativa proposada d'incloure dins del sòl urbanitzable, Sector de L'Olana, part dels terrenys sobrants del traçat definitiu de la Variant CN-II, sembla correcte a l'Equip Redactor.

Num. ll: Josep Puig i Jorba; Num. Reg.: 800 C/ Gran 35 Esparreguera

L'Equip Redactor verificara que els límits dels sistemes generals s'ajustin a l'objectiu d'incloure les àrees aptes per l'ús previst (jardins de Can Marimon, en aquest cas).

l3

Num. 12: Jordi Bros i Soler; Num. Reg.: 790 Dr. Salvador Cortadellas, 14 Esparreguera

Pel que fa a l'edificabilitat i altura de les edificacions, l'Equip Redactor no veu inconvenient en assimilar l'ordenació de l'illa 11 segona de Can Comelles", entre els carrers Tarragona, Can Comelles, Lleida i S. Cortadela, a la dels solars veïns, Sa, que permet l'aprofitament sota coberta.

Malgrat això, i donat que l'exercici individual del dret d'edificar per part de cada casa suposaria un notable desordre volurnétric i potser estructural, hi hauria que introduir la condició que l'elevació nomès fos possible per trams complerts d'edificació (totes les cases amb la façana a un carrer).

Num. 13: Francesc, Pere, Joan i Jaume Taulé Romagosa; Num. Reg.: 837 C/ Hospital 14 Esparreguera

Les tres finques no es consideren aptes per a la seva inclusió en el sòl urbà o urbanitzable perquè

Finca A) Està situada en una fondalada topograficament inadecuada.

Finca B) Està situada en un àrea en la que no es considera convenient alterar la classificació de no urbanitzable.

Finca C) No és convenient modificar els límits d'un sector, La Olana, amb procés de gestió iniciat. A més, els terrenys no són topograficarnent adients.

Num. 14: Esteve Marí Poch i altres; Num. Reg.: 1059 Pg. Francesc Marimon, 128 Esparreguera

La proposta de la sugerència d'incloure els terrenys en l'àmbit d'estudi de la gran àrea Magarola - Castell sembla coherent amb la seva situació.

:I

,.' -.,, ,- ~: ¡ :.._)•

14

Num. S Enrica Masachs Aragall; Num. Reg.: 1104 pg S. Gervasi, 59 Barcelona

El vial posterior de Can Comelles (sector Industrial), encara que no sigui estrictament necessari per donar accès a les parcel.les amb façana al vial central, si conserva la misió de constituir un vial de cornisa que garantitza el bon acabament posterior de les tanques i darreres de les industries, evitant que es produeixi el clàssic abandó posterior tant repetit en altres solars industrials o residencials del casc urbà.

Malgrat això, la manca de constinuitat possible amb el vial inexistent de la zona industrial de Can Roca, motiva que pugui ser tinguda en compte la suggerència, en el ben entés, però, que la supressió del vial no s'ha de traduir en un augment de sòl o sostre d'ús privat sina convertint-lo de sistema viari a sístima d'espais lliures, garantitzant la seva sistematització i arbrat i impedint que constitueixi un carni dels "darreres" de les parcel.les.

Num. 16: Joaquim Mach Mestre; Num. Reg.: 1232 e¡ dels Arbres, 8 Esparreguera

L'estudi de l'àrea urbana del Torrent Mal és objecte de l'actual etapa de treball de la Modificació del PGM,i inclou els ter~enys del signant dins d'una "operació de re-ordenació volumétrica amb sistemes generals", la num. 4.

Num. 17: José Mg Marsà Esteve; Num. Reg.: ---

Proposa augmentar la edificabilitat d'un solar en zona 3, de 1,00 m2/m2 a 1,20 m2/m2, el qual no es considera justificat per part de l'Equip Redactor.

Num. 18: Federico Bastida Aixela i altres; Num. Reg.: 1296 e I Urgell, 253 Barcelona

Els terrenys esmentats ja son objecte d'estudi per part d'aquest treball de Revisió del P. d'A. i Modificació del PGO, que els situa, a l'Avanç, dins d'una "operació de re-ordenació volumetrica amb sistemes generals", la num. 4.

Sense prejudici de millor crtitèri per part de l'Ajuntament i els seus Serveis Tècnics, l'equip Redactor considera, doncs, innecessari el Pla Especial t~edactat pels signants que, a més, té un àmbit més reduit que l'operació proposada per l'Avanç.

15

Num. 19: Magí Martí Ribera; Num. Reg.: 1226 Sant Miquel, 2 Esparreguera

Els carrers dibuixats a la finca de referència (estació de servei 11 La Creu") ho són per part del Pla General, i és precisament un objectiu d'aquest treball la seva re-ordenació, volumetries i dels sistemes generals, tal com s'indica en la Memòria de l'Avanç (num. 6).

El carrer proposat pe1.- la suggerència ha de situar-se integrament dins dels terrenys propis, sense afectar finques veïnes amb Estudi de Detall aprovat, i a més ha de tenir l'amplada habitual en els carrers perpendiculars a la Avgda. F. Marimón.

Num. 20: Francisco Miró Martínez; Num. Reg.: 94 Montmany, 62 Sant Boi de Llobregat

Les parcel.les de Can Vinyals no es poden segregar en rel.lació a les establertes en el Projecte de Parcel.lació, segons acord de la C.U.B. de 27 de Juliol de 1983.

Num. 21: Enrique Solé Sapera i altre; Num. Reg.: 1512 Pau Casals, 38 Esparreguera.

El terreny esmentat està situat en una àrea considerada en part en altres suggerències, amb les següents circumstàncies :

encara que es llindant, no té serveis i accessos que la puguin fer considerar com sòl urbà.

- no es considera adequada la seva urbanització per a usos residencials ni industrials.

- no hi ha cap proposta raonada que fonamenti altre crtitèriss.

Per tant, l'Equip Redactor no considera adequada la proposta de re-classificació.

Num. 22: Juan Antonio Chica Joyanes; Num. Reg.: 217 C/ Lluis Puigjaner 63, 3er. 2a. Olesa de Montserrat

Les parcel.les de Can Vinyals no es poden segregar en rel.lació a les establertes en el Projecte de Parcel.lació, segons acord de la C.U.B. de 27 de Juliol de 1983.

Tr--·::itorial

16

ALTERNATIVES I RECTIFICACIONS a incorporar en la redacció definitiva de la Revisió del P. d'A. i Modificacions del P.G.O. despres de l'informació pública de l'Avanç de Planejament

I) D'acord amb les suggerències presentades, l'Equip Redactor proposa les següentes rectificacions

- Re-estudiar els límits del sòl urbà entre La Plana i la variant CN II incorporant aquells solars quina topografia forma i tamany ho permet i que puguin servir-se dels vials existents.

- Re-estudiar els límits de la nova zona urbanitzable del Truquell-Can Claramunt establint una relació clara amb el sector de S.U.N.P. El Castell-Sud, el respecte del Cementiri i de les zones d'interés paisatjístic i incorporant-hi l'area de "l'illa Magarola" destinada a Truck-Center.

- Incorporar els pactes dels convenis signats entre l'Ajuntament i diversos particulars el 21.5.1982 i 11.1.1990, amb el major grau de precisió que la redacció d'aquest treball permetrà.

- Incorporar al sector de S.U.N.P. 11 La Olana" els terrenys desafectats pel traçat definitiu de la Variant CN II.

II) D'acord amb les indicacions de l'Ajuntament i dels Serveis Tècnics, es proposa incorporar les següents determinacions o alternatives:

- Qualificacióó com sistema "E 11 i no "P" la parcel.la num. 102 de Can Vinyals

Reservar sòl adient per el nús viari d'accès Nord a Can Vinyals (carretera a La Puda)

- Desafectar part de la parcel.la d'equipaments de l'Escorxador (la part no edificada) per destinar-la a vivenda social, i desafectar el safareig municipal destinat al mateix fi.

- Mesures correctores per l'impacte ambiental de les industries actuals i futures del terme municipal, apoiant-se en l'estudi realitzat a l'efecte.

-Desafectar com equipament l'antic teatre 11La Estrella" per haver-se perdut la seva estructura arquitectònica, a més de tots els elements escenogràfics.

Precisar la regulació de la limitació del nombre màxim de vivendes a la Zona 1 delimitant l'àtnbit d'aplicació de la Norma. Re-estudiar les-"!iro'foncfitafsedi"ficables i cel-oberts.

17

2.2.- Aprovació Inicial

En sessió extraordinaria del Ple de l'Ajuntament d'Esparreguera cel.lebrada el dia 29 de Desembre de 1993 es va aprovar inicialment la Revisió del Programa d'Actuació i Modificacions del Pla General.

En el Diari Oficial de la Generalitat num. 1847 del 17 de Gener de 1994 es va publicar l'anunci de l'aprovació inicial, comançant tot seguit un periode d'un mes i mitg d'informació pública.

Com a resultat de l'esmentat tràmit d'exposició pública van tenir entrada en el registre Municipal un total de 45 escrits d'al.legacions, sobre cadascun dels quals l'equip redactor va emetre l'oportú informe.

La rel.lació d'al.legacions rebuda es la següent a:

APROVACIO INICIAL

DATA NUM. REGISTRE NOM

1.· 08.02.94 1102 JOVITA ROCA f·1AS 2.· 10.02.94 1190 SRS. JOVER DE DOROA 3.· 10.02.94 1193 J. ANTONIO TRUEBA f·1/\RTINEZ 4.· 14 .02. 94 1226 MAG! MART! RIBERA

5"" 14.02.94 1293 JOAN ALERT BERNET

6." 15.02.94 1293 MARIA CAJ>1ARASA NOGUERO 7.· 15.02.94 1295 JAJl·IE VALERO FELIU

B.· 15.02.94 1311 J. LUIS BRAVO GALISTEO

9.· 15.02.94 1327 FEDERI CD BASTIDA AIXELA

10." 15.02.94 1328 JOSEP TORRES BOFILL

11." 16.02.94 1355 RAr~ON PONS CASTELLS

12." 16.02.94 1356 JOSEP TORRES BOFILL 13.· 16.02.94 1372 DANIEL BATLLE PONS 14.· 16.02.94 1378 FCA. VALLS SISQUELLA 15." 16.02.94 1379 PERE MESTRE CANALS 16.· 16.02.94 1356 JOAN RIUS GUITART 17.· 17.02.94 1402 ESTEVE MARI POCH 1 ALTRES 18.· 17.02.94 1405 SRS. TAULE RONOGOSA 19.· 17.02.94 1417 JOAN DAU~AU f.1ARTORELL +

INF. OZORES MARCO GARDOQUI 20." 17.02.94 1419 CARLOS REOONOO (CIOESA)

21.· 17.02.94 1423 t~ANEL PUIG RIOOT 22.· 17.02.94 1424 f~ANEL f·lATA RECASENS

23." 17.02.94 1441 FOEXCA, S.A.

24.· 17.02.94 1444 F. JAVIER ZAYAS SANZA 25.· 18.02.94 1501 LERIA, S.A.

26." 23.02.94 1638 FEDERICO BASTIDA AIXELA

27.· 01.03.94 1872 ALFONSO SOUTO GONZALEZ

28.· 02.03.94 1915 t~. ANGELS MASACHS ARAGALL

18

29.· 02.03.94 1916 ANGELS ti!ASACHS

30.· 03.03.94 1941 JOSEP LLUIS LOBO RAI3ADI\N

31.· 03.03.94 1982 VICENÇ TORT ARNAU 32 .. 04.03.94 1991 CLOTILDE SANZA DE LA DRDEN 33.· 04.03.94 2013 CARI~E CASANOVAS F ARELO

34.· 07.03.94 2038 JOAQUIM ~1ACH l·lESTRE

35.· 08.03.94 2113 RAFAEL GARCIA RODRIGUEZ 36.· 08.03.94 2144 XAVIER BRULLET TENAS 37 .· 11.03.94 2356 ANT ON IQ ~1ELERO PEREZ

38 .. 15.03.94 2475 LLUISA RODON DELFO 39 .. 18.03.94 2675 JOSEP AM13ROS TURELL

JOAQUif-1 AGUILAR MARTINEZ

40.· 18.03.94 2696 S.A. FABRJCAS LUCIA BETERE 41.· 24.03.94 2875 JAU1·1E VALERO FEL I U

42.· 25.03.94 2904 IIJ!IIlOSALFE S.l. CUYA)

43 .. 25.03.94 2905 JOAN FONS CASANOVAS 44 .. 25.03.94 2920 JESUS A. TRUEI3A ~1ARTINEZ

TERESA BRUGUERA CLARAI>\UNT

45.· 26.03.94 2940 CARME OLLER REINA

L'informe emès per l'equip redactor (inclòs en l'expedient administratiu del PGO) estima incorporar totalment al Pla General el contingut de 19 al.legacions, incorporar parcialment 5 al.legacions, no incorporar 13 i emetre informe aclaratori sobre 8 al.legacions.

El resultat concret de l'incorporació de les modificacions derivades de les al.legacions ha sigut el següent:

SÒL URBÀ

* Unitat d'actuació ll: S'han modificat els límits d'acord amb la proposta de les al.legacions 2.904 i 2.905.

S'ha incorporat la proposta de zonificació (zona 2c) continguda a les al.legacions 1102 i 1916.

'" Zona estació de servei 11La Creun (Unitat d'Actuació K)

D'acord amb la proposta de l'al.legació 1226 es qualifica el solar com a zona 6 i es delimita una unitat d'actuació (K) amb l'obligatorietat de desenvolupar l'ordenació amb un projecte unitari.

* Zona lOa. Contigua al barri de Can Comelles

S'adecuen els límits del sòl urbà a la llicència d'obres concedida el 23/4/93, tal i com demana l'al.legació 1328.

----··~----------

19

* Unitat d'Actuació F: Al.legació 1372

Es delimita la linia d'edficiació de l'Autovia N-II a 50 metres.

Es suprimeix la qualificació de sistema d'espais lliures (P) de la zona de servitud de l'Autovia i s'exten el limit de la unitat fins al limit dels terrenys públics.

S'ajusten les amplades dels vials a les previstes per el projecte d'urbanització aprovat.

Es restitueix el sistema d'actuació al de cooperació.

* Zona 7d: Al.legació 1417

Es delimita una unitat d'actuació L amb ordenació de l'edificació a desenvolupar mitjançant un Estudi de Detall.

S'estableix una parcel.la mínima de 2.500 mZ per la zona 7d.

* Unitat d'actuació J: Al.legació 1444

S'exclou de la delimitació de l'unitat d'actuació a l'habitatge unifamiliar existent.

*Unitat d'actuació K: (de l'expedient d'aprovació inicial) Al.legacions 1982, 2675

S'incorpora la proposta continguda a l'al.legació consistent en tornar a la qualificació de zona 1 i es suprimeix l'unitat d'actuació, atés que la cessió del vial correspon a dos propietaris que estan disposats a cedir-lo i urbanitzar-lo al seu càrrec.

* Can Rial Parcel.la 875 Al.legació 2013

D'acord amb la sol.licitud de l'al.legació es classifica la parcel.la com a sòl no urbanitzable, atès que la seva superficie no arriba al mínim i no té front de vial i per tant no es edificable.

Les parcel.les que en el projecte de parcel.lació s'han declarat inedificables son qualificades com a zona 9. (Verd privat).

* La Plana: Al.legació 2356

S'exten la linia d'edificació (afecció de l'autovia NII) a 50 metres, per lo qual les parcel.les 650, 651, 652, 653 i 654 no son edificables.

* Unitat d'Actuació B: Al.legació 21,75

Es situa la zona edificable allunyada de l'edificació existent tal i com demana l'al.legació.

Es qualifica la zona edificable con a zona 2b.

20

* Unitat d~Actuació C-2: Al~legació 2696

Es corregeix l'errada en la superficie existent en el plànol 1:1000 i en l'article 179 de la normativa.

PROPOSTES DELS SERVEIS TECNICS DE L' iiJUílTIIIJEIIT

*Unitat d'Actuació D

S'adecuen el límits i les condicions de l'unitat a la llicència d'obras sol.licitada amb anterioritat a l'aprovació inicial de la modificació del Pla General.

* Zona d'equipaments ampliació institut

Es redueix l'àmbit de l'equipament (de cessió gratuïta voluntaria) al necessari per l'ampliació de les pistes esportives i es qualifica la resta con a zona 6 d'acord amb la proposta de la propietat, amb la condició de desenvolupar l'ordenació de l'edificació mitjançant un Estudi de Detall.

- Carrer perpendicular al C. Mestre Feliu Munné, cap el Torrent Mal: Es modifica el front de vial de la zona ld per e.

- Can Rial: Es qualifiquen com a sistema d'espais lliures (P) uns terrenys propietat de la junta de compensació.

SÒL URBANITZABLE PROGRAMAT

* Pla Parcial Can Comelles Sud - Sector 3 Al.legacions 1193 i 2144

S'adecuen els límits del Pla Parcial i s'adopta la proposta del traçat viari continguda en l'al.legació 1193.

Es suprimeix el vial que limita amb el torrent mal d'acord amb la proposta de l'al.legació 2144, essent substituit per un carrer per vianants, zona verda (P) i aparcament de vehicles.

* Sector 1 (ampliació el Castell) Al.legació 1501

D'acord amb la proposta de l'al.legació es suprimeix la zoniicació de la subzona 10d i es qualifica tot l'àmbit com a zona lO per tal de que sigui el propi Pla Parcial el que distribueixi les subzones.

Es fixa una densitat de 35 habitatges per Ha., igual a la del Sector l.

Es modifiquen lleugerament els límits del sector per tal de _____ ...,_daptar"'~-Gs als lin:il:!o de les pr-opietats.

: ~:r."<orial .• _¡ ;:'~:

:. 1 .:;.::!¡,;.:n-.:.:~ '~ -~ . .--.: cc.·\ona

21

SÒL URBANITZABLE NO PROGRAMAT

* Sector 2' La Creueta. Al.legació 1327

S'incorporen els terrenys d'equipament escolar al sector de sòl urbanitzable no programat.

S'estableix una densitat de 25 habitatges per hectàrea i una edificabilitat de 0,25 m2/m2.

SISTEMES

Es delimita en tots els plànols la línia d'edificació de l'Autovia NII a 50 metres del final de la calçada.

* Solar posterior al Centre Dual. Al.legació 1355

Es desafecta el solar com a equipament i es retorna la qualificació a la del Pla General vigent (zona 1).

'' Can Vinyals. Al.legació 2113

S'incorpora com a sistema d'espais lliures (P) el solar propietat de la junta situat al costat de la zona d'equipaments.

~-r Sistema viari de la zona Truquell Cementiri. Al.legació 1638

Es modifica el traçat previst pel vial retornant-lo al previst pel Pla General vigent amb lleugeres modificacions.

NORMATIVA

*Articles 182, 184 i Programa d'Actuació Al.legació 1311

S'inclou una claU.sula condicional per flexibilitzar els terminis d'execució de les unitats d'actuació que contenen la zona en transformació d'ús (Clau 7-6).

·k Article 184, Unitat d'Actuació F Al.legació 1372

S'estableix el sistema d'actuació per cooperació d'acord amb la modificació del Pla General vigent.

* Article 171.1 Al.legació 1417

Es fixa la superficie mínima de la parcel.la de la subzona 7d en 2.500 m2.

22

* Article 171.4

Es limita l'alçada reguladora màxima de les ubzones 7c i 7d a Planta baixa i 4 pisos (16,50 m) per els usos diferents a l'industrial.

* Disposició transitaria 3 Al.legacions 1419 i 1424

S'estableix una disposició transitaria que permet incorporar la regulació de Naus compartimentades als Plans Parcials aprovats amb anterioritat a la modifació del Pla General.

* Article 140

En la zona 2c es permet el retranqueix de tota la façana d'una edificació en el conjunt d'una mançana.

~'r Articles 243, 256, 259

'

S'eliminau les contradiccions existents en el redactat respecte als usos extractius i les excavacions.

l /

!

23

CAPITOL 3.

OBJECTIUS I CRITÈRIS GENERALS DE LES MODIFICACIONS DEL PLA I REL.LACIÓ DE MODIFICACIONS EFECTUADES.

3.1.- Objectius i crtitèris de les modificacions efectuades

Les modificacions efectuades en el Pla General d'Esparreguera tenen els objectius i crtitèris genèrics següents:

- adecuar les característiques del sòl urbanitzable als resultats del creixement demogràfic, residencial, industrial i de serveis i a les previsions a curt i mitg termini.

- ajustar els detalls de l'ordenació del sòl urbà a les possiblitats i necessitats reals del casc, manifestades en els nou anys de vigència del pla. El redibuix de l'ordenació del sòl urbà sobre cartografia actualitzada a escala 1:1000 ha permès definir molt mès acuradament les determinacions contingudes en els plànols del Pla a escala 1:2.000.

En el mateix sentit, s'ha adaptat la normativa urbanística a l'experiència que l'aplicació de la mateixa ha subministrat, precisant-ne punts poc clars i reformant-ne els aspectes dificilment aplicables.

- Adaptar les delimitacions de zones i sectors a les incidències d'ordenació territorial produides, com el traçat definitiu de l'autovia variant de la CN II.

- Clarificar el procediment de gestió de les actuacions pendents en sòl urbà per tal de resoldre-les en el termini de temps més curt possible. En consecuència s'ha precisat la ordenació de l'edificació privada en aquelles arees en las que el Pla no les definia.

Els canvis realitzats es concreten a continuació però, en tot cas, cal posar de manifest que les modificacions introduïdes no suposen l'alteració dels objectius del Pla General expressats en la seva Memòria ni alteren el model territorial de creixement i utilització del casc urbà ni les previsions d'utilització del sòl urbanitzable o no urbanitzable.

En general es pot dir que s'ha tendit a potenciar la vocac1o residencial del municipi d'Esparreguera, tot i mantenint una oferta equilibrada de sòl industrial i de serveis.

,__..,.,.... . .,..~., .•. ,

24

3.2.- Les modificacions en sòl urbà.

Es concreten en els seguents punts

3.2.1.- Delimitació del sòl urbà ;

S'ha adaptat el límit del sòl urbà al traçat de l'autovia variant de la N II en els següents punts:

Unitat d'Actuació F llarri Font La Plana

S'ha precisat el lÍmit del sòl urbà en el començament de la carretera de Piera.

S'ha definit l'unió del casc urbà d'Esparreguera amb el Pla Parcial El Castell, actualment en procès d'execució de les obres d'urbanització.

En la zona d'equipaments escolars i esportius (Carrer de les Hortes) s'ha incorporat una superficie de 3.000 m2 destinada a sistema 8eneral d'equipaments en sòl urbà.

- Supressió del vial darrera de l'Institut i darrera el e/ Gorgonçana per ser innecessàri i impracticable topograficament.

Resolució de la conexió viaria del Pla Parcial El Castell amb els carrers Gorgonçana, Sant Joan i Cavallers.

Perllongació del carrer Barcelona per tal de donar accès a l'equipament situat a l'interior de l'illa.

- Desafectació de l'eixamplament de la carretera de Piera.

- Perllongació del carrer Feliu Monnè per conectar la unitat d'actuacio H.

- Perllongació del carrer Pau Font lligat a l'unitat d'actuació D.

Adaptació de traçat del carni Ral al pont existent sobre l'autovia.

-Adaptació de l'alineació de l'Avinguda Francesc 11arimón en l'unitat d'actuació G.

- Perllongació dels vials del Plan Parcial El Castell en l'Unitat d'actuació E.

25

En l'unitat d'Actuació I (antic PERI LLOBREGAT) al carrer Beat Domènec Castellet s'ha definit el limit del sòl urbà d'acord amb les condicions topogràfiques naturals.

A la zona de Can Comelles s'ha regularitzat el perímetre del sòl urbà d'acord amb l'urbanització dels carrers realitzada.

3.2.2.- Sistema viari.

No s'hi proposen alteracions signifcatives, atès que la :x.arxa viaria dels nuclis urbans està consolidada.

Les modificacions realitzades han sigut les següentes:

- Supressió del vial que envoltava l'unitat d'Actuació I (antic PERI LLOBREGAT) i els edificis "Las Carabelas", atesa la dificultat topogràfica que representa.

- Carrer Beat Dornènech Castellet, eixamplament del mateix.

- Desafectació de la Cantonada entre els carrers Domènech Castellet i Baixada Padrineta.

- Adaptacio de les alineacions del carrer Sant Jaume (a prop de la via del Mil.lenari) a les edificaciones existents de recent construcció.

-Qualificació de l'eixamplament de vial del carrer Gorgonçana (front a l'institut) com a espai per l'aparcament (Va).

- Supressió de l'afectació per eixamplament del carrer Balmes entre el carrer Montserrat i el carrer dels Arbres. Es manté l'afectació a 10 metres d'amplada del carrer Balmes entre el C. dels Arbres i l'Avgda. Francesc Macià.

Aquesta desafectació es produeix tenint en compte que el centre s'ha convertit en illa per vianants i ja no es necessàri el pas de vehicles per aquest carrer.

3.2.3.- Sistemes d'equipaments i espais lliures.

Les modificacions en el sistema d'equipaments han consistit basicament en 1' adecuació de 1' àmbit del sòl ex.istent dedicat a aquest fi per el Pla General a les noves condicions aparegudes al llarg de la gestió del Pla.

La rel.lació de modificacions en el sistema d'equipaments es la següenta:

- Delimitació dels espais destinats a equipaments de la zona esportiva d'acord amb el Pla Especial redactat per l'Ajuntament d'Esparreguera per aquest sector, tramitat amb anterioritat a la present modificació.

[ill, Gener~1li1:-1l cic C.:ltaluny.l 1: ,. ) Dep.-:;J :,d,TI.c, . .r•: ... '!e PCJ1ític2 To<Titorial ~ a I Obr:,_•:. ~)-Y\' :¡ues

26

Comi~;siü d'Urbanisme d('"; Barcelona

- Reordenació dels equipaments existents en la proximitat del centre Dual (carrer dels Arbres num. 21) consistent en la permutació de la qualificació d'equipament del teatre 11 La Estrella" (Avgda. Francesc Macià 53 - 54) que pasa a ser zona 1.

- Qualificació com a sistema General d'espais lliures (en part) i d'equipaments (la resta) dels terrenys provinents del Pla Especial "Centre" (Carrer Guardiola) destinats a parc i piscina coberta.

S'afegeig al sistema d'equipaments l'edifici i els terrenys de "Can Pascual" (C. Cavallers 24-26), romanent els demes terrenys amb la qualificació de zona 1.

- Reducció de l'ambit dels terrenys destinats a equipaments situats al barri Font (En la zona llindant amb l'autovia) i desafectació dels solars privats i edificis existents amb façana al carni Ral.

- Definició de l'àmbit del sistema "T" del carrer Domenec Castellet reduïnt-lo al terreny ocupat per el servei d'aigues.

- Creació d'un nou terreny d'equipaments en l'unitat d'actuació I.

- Reducció dels terrenys de l'equipament de l'escorxador a una superficie de 1.000 m2, amb qualificació de la resta de terrenys lliures (570 m2) com a zona 6 per a la construcció d'habitatges de promoció pública.

- Ampliació dels terrenys d'equipaments de la residencia d'ancians de Can Comelles.

- Qualificació d'un nou terreny d'equipaments de 3.090 m2 front a l'Institut de BUP. (Carrer de les Dortes).

Ampliació dels terrenys d'equipaments de l'institut de BUP

Rel.lació de Sistemes Generals d'Equipaments desprès de la Modificació del Pla General. (Veure pàgina següenta)

27

' (:'

EQUIPAMENT ESCOLAR - (PRIMARI)

Col.legi Taquigraf Garriga (Carrer de les Hortes)

Col.legi Pau Vila (La Plana)

Escola Parroquial (C. del Hospital)

Col.legi del Puig (C. Sant Miquel nQ9)

Escola Verge de la Muntanya (Plaça de Sta. Anna)

Col.legi El Castell (En construcció)

TOTAL EQUIPAMENT ESCOLES PRIMARIES

EQUIPAMENT NECESSARI SEGONS ESTANDARS (Veure Avanç de Planejament)

EQUIPAMENT ESCOLAR (Secundari)

Institut BUP C. Gorgonçana

Escola Professional Can Comelles

Institut BUP Sector SUP l'

TOTAL SECUNDARIA Escola de musica

EQUIPAMENT NECESSARI SEGONS ESTANDARS (Veure Avanç de Planejament)

]_, l-_1

SUPERFICIE SÒL

10.700 m2

10.250 m2

2.240 m2

1. 960 m2

1. 410 m2

10.000 m2

36.560 m2

32.800 m2

SUPERFICIE SÒL

19.650 m2

1.900 m2

10.100 m2

31.650 rn2 588 m2

32.238 m2

28

EQUIPAMENT SANITARI - ASSISTENCIAL

C.A.P. - Via del Mil.lenari (Solar)

Ambulatori (existent) Carrer Montserrat

Residència de Vells Can Comelles

TOTAL

EQUIPAMENT NECESSARI SEGONS ESTANDARS (Veure Avanç Planejament)

EQUIPAMENT SOCIO CULTURAL

Biblioteca publica

Centre Social C. dels Arbres 19 - 21

Casa Cultural C. Cavallers, 20

Ateneu Avgda. Francesc Macia, 26 - 30

Teatre ''La Passio''

TOTAL

EQUIPAMENT NECESSARI SEGONS ESTANDARS (Veure Avanç de Planejament)

SUPERFICIE SÒL

2.000 m2

1. 320 m2

17.060 m2

20.380 m2

10.000 m2

SUPERFICIE SÓL

180 m2

2.320 m2

572 m2

1.800 m2

8.800 m2

13.752 m2

12.900 m2

29

EQUIPAMENT ESPORTIU

Conjunt Camp de Futbol, piscina, pistes tenis, etc.

Poliesportiu El Castell

Piscina coberta C. Guardiola

Pistes Barri Font

La Plana

Mas d'en Gall

TOTAL

EQUIPAMENT NECESSARI SEGONS ESTANDARS (Veure Avanç de Planejament)

SUPERFICIE SÒL

24.640 m2

3.500 m2

2.278 m2

8.400 m2

2.975 m2

7.500 m2

49.293 m2

20.400m2

30

-·----·

Aquesta superficie total del sistema d'equipaments supera en 26.395 m2. la superficie total d'equipaments prevista per el Pla General previament a aquesta modificació.

Ademès s'ha conseguit una millor distribució dels diferents tipus d'equipaments amb l'anulació del dèficit existent, tal i com es pot comprovar en els quadres anteriors i al punt 5.3. de la memòria de l'avanç de planejament.

Sistema d'espais lliures : Les modificacions en el sistema d'espais lliures han

consistit en l'ampliació d'alguna zona verda existent i en la delimitació dels espais destinats a zona lliure dintre del sector d'equipaments municipals, d'acord amb el Pla Especial redactat per l'Ajuntament, la qual tramitació s'ha iniciat previament a la modificació del Pla General.

Les modificacions realitzades han sigut les següentes:

- Reproducció de les modificacions derivades del "Pla Especial d'adequació dels espais lliures de la zona Esportiva".

- Inclussió dins del sistema general d'espais lliures dels marges no edificables de la via del Mil.lenari (1.200 m2).

- Classificació com a sistema general de "Cal Trempat" (Via del Mil.lenari, 8).

- Inclussió dins del sistema general d'espais lliures dels jardins de Can Marimon (Carrer de les Eixides 1.610 m2.).

Rel.lació d'espais lliures desprès de la modificació :

ZONES LLIURES VEINALS

Pl. Sant Magí Pl. Esglesia Via Mil.lenari Pl. Ajuntament Pl. Constitució C. Sant Miquel Avgda F. Macià Unitat Fons d'en Vidal C. Sant Joan Can Marimón Pl. Santa Eulàlia

TOTAL CASC URnA

' C::.dalln '- PoJ,

Ac t. B

SUPERFICIE

400 m2 647 m2

1.200 m2 455 m2 300 m2 322 m2

1. 750 m2 71 m2

2.678 m2 1. 610 m2

280 m2

9.713 m2

31

•;-:

ZONES LLIURES VEINALS SUPERFICIE

Barri Font 2.400 m2

Can Roca 21. 700 m2

Can Comelles 10.220 m2

La Plana 11.900 m2

Polígons industrials 4.250 m2

Can Rial 11.250 m2

Mas D'en Gall 11.575 m2

TOTAL 73.295 m2

ZONES LLIURES URBANES SUPERFICIE

Zona Esportiva 10.370 m2

Can Roca 116.750 m2

Mas d'en Gall 66.275 m2

TOTAL 193.395 m2

TOTAL SUPERFICIE ESPAIS LLIURES : 276.403 m2.

Aquesta superficie total del sistema d'espais lliures supera en 2.277 m2 la superficie prevista pel Pla General previ a la present modificació.

-.-;clona

32

3.2.4.- Zones, Unitats d'actuació i sectors de Planejarnent en sòl urbà.

Les modificacions efectuades en la zonificació del sòl urbà d'Esparreguera ha sigut mínima i ha consistit basicament en l'ajust dels límits d'alguna illa als canvis del sistema viari ocasionats per la variant de la Carretera Nacional II, i l'adecuació de la zona a l'edificació existent en algun cas concret.

Cal destacar les següentes modificacions:

- Qualificació de les implantacions industrials existents al costat del casc urba d'Esparreguera com a zona 11 en

transformació d'ds'' - 7-6 (de nova creació) per tal d'afavorir el seu canvi cap a ds residencial, més adhient a la seva situació.

- Creació d'una subzona d'ordenació volumètrica específica 6" amb paràmetres més adhients per algunes illes del barri de La Passió.

- Qualificació de Zona 9 (verd privat) dels jardins de Can Castelló e/ Sant Jaume, 43.

Els 10 anys de gestió del Pla General han incidit sobre tot en l'execució d'algunes unitats d'actuació, d'altra banda, han fet palèsa la dificultat de gestió d'altres unitats o figures de Planejament.

Les modificacions realitzades en aquest apartat tenen l'objectiu de facilitar la gestió de les unitats d'actuació la qual execució ha resultat problemàtica. La definició mes acurada dels plànols d'ordenació a escola 1:1.000 i la gestió de les cessions ja executades ha permès, en els casos del PERI centre i del PERI Llobregat, substituir la figura de planejament per l'ordenació directa en el primer cas i per una unitat d'actuació a ordenar mitjançant un estudi de detall en el segón cas.

En el cas del sector residencial de Can Roca, la qual ordenació prové d'un conveni urbanístic no totalment executat s'ha optat per delimitar un sector de planejament Especial amb els mateixos paràmetres i cessions continguts en el conveni, per tal de que sigui el Pla Especial el que defineixi una ordenació més acord amb el respecte a la vegetació i la dificil topografia del sector.

S'ha plantejat també l'ordenació i execució dels espais en transformació d'ús (7-6) mitjançant la delimitació d'unitats d'actuació per tal de gestionar la cessió dels sitema viari i la redacció d'estudis de detall per projectar l'ordenació volumétrica de les edificacions.

33

El tractament concret donat a les diferentes unltat i figures de planejament en sòl urbà es detalla en l'apartat 3.6. corresponent a les modificacions realitzades en la normativa.

34

3.3.- Sòl urbanitzable programat

L'ordenació del sòl urbanitzable programat del Pla General no ha sufert modificacions substancials.

La principal modificació ha consistit en la programació i ampliació del sector l' (ampliació del sector El Castell) en el que es preveuen l'ús d'habitatge al sector de S.U.P. els usos de serveis en la part ampliada del sector.

Els sectors resultants desprès de la modificació son els següents

SECTOR us SUPERFICIE

1 El Castell (en execució) Habitatge 22,00 ha.

1, Ampliació El Castell Habitatge 18,00 ha.

2 Can Comelles Habitatge 14,57 ha.

3 Can Comelles Sud Industrial 22,52 ha. (Executat)

3, Sud Magarola Industrial 11,73 ha. (En execució)

4 Sector Serveis Serveis 6,10 ha.

35

3.4.- Sòl urbanitzable no programat

Tal i corn s'ha dit, el sector l' ha passat a la categoria de sòl urbanitzable programat mentre que el sector 2' - La Creueta ha sigut ampliat en 7 ha. Els sectors de sòl urbanitzable no programat son els següents :

SECTOR us SUPERFICIE

2' La Creueta Habitatge 21,125 ha.

4' L'Olana Industria 22,00 ha.

36

3.5.- Sòl no urbanitzable

L'estructura general del sòl no urbanitzable prevista pe1: el Pla General no ha estat modificada.

En la modificació tant sols s'ha procedit a incorporar les determinacions del Pla Especial de Protecció de la Muntanya de Montserrat (ap. def. 16/2/88) a la categoria de sòl no urbanitzable de valor paisajistic - 14 - i a incorporar tambè la modificació puntual per a "Truk - center" i serveis complementaris, aprovada definitivament per la CUB el 9/6/93.

S'ha qualificat un espai de sòl no urbanitzable situat entre el casc urbà i el Torrent Mal sistema viari aparcament VA al objecte de disposar d'una reserva de sòl per ubicar un aparcament pUblic que descongestioni el tràfic del centre urbà.

37

3.6.- Modificacions introduides en la normativa del Pla General

Les modificiacions en la normativa han estat realitzades amb el critèri d'adaptar-la a la legislació apareguda amb posterioritat a l'aprovació del Pla i a l'experiencia de la seva aplicació durant els anys de la seva vigència. Suposen modificacions puntuals i precisions en la redacció d'alguns punts que a continuació es relacionen.

- Els seguents articles han esat adoptats al Decret legislatiu 1/90 Art. 1, Art. 4.4, Art. 5.2, Art. 7.1, Art. 8.1, Art. 12, Art. 13, Art. 15, Art. 16, Art. 18, Art. 19, Art. 21, Art. 23, Art. 24, Art. 28, Art. 29, Art. 31.4, Art. 32.4, Art. 47.2, Art. 85, Art. 86, Art. 233.

- L'article 96 ha esta adaptat al decret 346/83 Nivell d'habitabilitat objectiva.

TITOL 2n. SISTEMES

CAPITOL 1.- SISTEMA VIARI

- S'introdueix una subcategoria dins del sistema viari - Clau Va - per qualificar sòl destinat a viari amb l'ús d'aparcament o circul.lació de vianants. El sòl aixi qualificat no atorga front de vial a les zones d'edificació co-llindants.

Es modifica el redactat del capital per tal d'adaptar-ho a la llei i reglament de carreteres vieents.

CAPITOL 2.- SISTEMA FERROVIARI - CLAU F

- Es modifica el redactat del capital per adaptar-ho a les lleis vigents.

38

CAPITOL 5.- SISTEMA D'EQUIPAMENTS I DOTACIONS, CLAU E.

S'incloeix la possibilitat de que quan un equipament no esgoti tota l'edificabilitat del solar, l'excedent d'edificabilitat puguí destinar-se a la construcció d'habitatges socials de promoció pública.

TITOL 3n. SÒL URBÀ

CAPITOL 2.- PARÀMETRES DE L'EDIFICACICí

- Art. 96.8a Es modifica en rel.lació amb la possibilitat de que el pati de mançana sigui considerat vàlid per l'il.luminació i ventil.lació.

- Art. 108 Es precisa la redacció del mateix, atès que la redacció actual presentaba problemes d'interpretació.

CAPITOL 3.- REGULACI6 DE ZONES

Clau 1.- Zona d'ordenació antiga i tradicional

Art. 134.6

Art. 135.1

Es modifica per permetre els coses sortints tancats i semitancats en la Zona 1.

Es modifica per permetre l'ús d'habitatge unifamiliar i plurifamiliar.

39

Clau 3.- Zona d'edificacio aïllada del Barri Font

Es modifiquen els aspectes unifamiliar en benefici de la es a favor de la primera.

normatius que limiten plurifamliar, atès que la

l'üs d'habitatge tendència observada

Art. 141 Es defineix la zona corn de vocació d'ús uni a plurifamiliar.

Art. 144

Art. 145

Es precisen les condicions d'edificacio per permetre l'edificació unifamiliar.

Es modifiquen les condicions d'ús per permetre l'edificació unifamiliar.

Clau 4.- Zona d'ordenació en edificacio unifamiliar aïllada

Es regula la possibilitat d'edificar sobre parcel.les de inferior a la mínima, sempre que aquestes parcel.les estiguesin amb anterioritat a l'aprovació inicial del pla (Art. 151.1).

superficie registrades

Clau 5.- Zona d'ordenació unifamiliar en filera

Sobre aquesta qualificacio creixement urbà residencial

de sòl s'ha desenvolupat durant la vigència del Pla.

la major part del

Es considera adaptació a possibilitat

Art. 157.3

Art. 158.1

necessària una major precissió en la normativa per una millor la realitat desenvolupada, a1.x1. con l'introducció de la

de permetre tambè en aquesta zona l'edificació plurifa111iliar.

Es regula l'alçada de l'edificació en el cas de conjunts d'edificació consolidats.

Es regula la posibilitat d'agrupació d'habitatges plurifamiliars sobre parcel.les equivalents a 6 parcel.les mínimes.

j · .. />~~~\1

/( •• ~ • r .·;rritorial _!C> 1 i·.~GBS d·u~oan~sr~1e de 2.arcelona

40

Clau 6.- Zona d'ordenació volumètrica especifica

S'introdueix la categoria 6" edificabilitat diferents al de la

amb paràmetres 6'. (arts. 160 i

Es suprimeix l'art. 162.4 (paràgraf l'ordenació de la plaça invalida el seu

Clau 7.- Zona d'implantació industrial

2n.) atès contingut.

d'ocupació, 162)

alçada

que la modificació

i

en

Es tracta d'una manera més flexible el existeix una mes gran demanda d'usos qualificats com industrials.

règim d'usos, atès que cada cop comercials i de serveis en sòls

Es modifiquen els art. 164 i 165-3 i s'introdueix una precis~o en l'art. 165-8 per incrementar el num. de places d'aparcament per els usos comercials i de serveis oberts al públic.

Subsecció 4a. Reeulacio de les naus compartimentades

Art. 172 S'introdueixen les determinacions per l'agrupació i compartimentació de naus industrials.

Subsecció Sa. Sectors industrials en transformacio d'ús (7-6)

Art. 173 S'introdueix aquesta nova subzona amb l'objectiu d'afavorir la transformació de l'ús industrial a residencial en les implantacions industrials més properes al casc urbà

...... ~_. d'Esp&!!fegblae;a · • ~ .-¡,_; C·l!,llu~-Jva

·~ :.ic' PcJII!iCa Tt.-n!lorial ' ' '.; ,,¡ups

~· cï:J~barúsme òe Barcelona

41

CAPITOL 4.- REGULACIÓ DE LES AREES O' ACTUACIÓ

Art. 177

Art. 178

Art. 179

Art. 180

Art. 181

Art. 182

Art. 183

'~ ;

Unitat d'Actuació A

Unitat executada

Unitat d'actuació B

Es modifiquen el límits de l'unitat per excloure els solars edificats i es redefineix l'ordenació de manera que la zona 2b es situa en la Avgda. Francesc Macià i la superficie destinada a sistema local d'espais lliures es situa a al banda del carrer Sant Miquel.

Unitats C1 i CZ

Aquestes unitats situades entre els carrers de Sant Joan i Font del vidal son consecuència de la divisió en dos i el canvi de crtitèris d'ordenació de l'antiga unitat d'actuació.

Unitat d'actuacio D

Es modifica la regulació d'aquesta unitat existent per canvi dels límits i dels paràmetres.

Unitat d'actuació E

En aquesta unitat, existent en el Pla General, s'amplien els límits i es qualifiquen les zones com transformació d'ús 7-6.

Es determina la redacció d'un estudi de Detall per desenvolupar l'ordenació volumétrica de l'ordenació.

Unitat d'actuació F

No es modifica.

Unitat d'actuació G

Aquesta nova unitat s'ha delimitat amb els mateixos objectius que la Unitat E.

Art. 184

Art. 185

Art. 186

Art. 187

Art. 188

Unitat d'actuació H

Aquesta nova unitat que compren sols situats entre l'antic traçat de la NII i el Torrent Mal, comprèn una zona qualificada per el Pla General com a zona 2, que actualment s'ordena d'acord amb les zones contigues com a zona 2c, ademès de delimitar les superfícies de cessió gratuïta per sistema local d'espais lliures i sistema viari.

Unitat d'actuació I

Aquesta unitat situada en el tram final del carrer Beat Domenech Castellet, sustitueix a l'antic PERI, i es qualifica com a Zona 5a., reservant-ne espai per el sistema viari i per un petit equipament local.

En determina l'ordenació mitjançant Estudi de Detall.

Unitat d'actuacio J

Aquesta unitat situada en l'extrem Nordoest del Casc Urbà comprèn uns terrenys reservats per l'encreuament de l'antiga carretera NII, actualment innecessàris per la construcció de la variant.

Es qualifiquen zones 1 i 2 amb la determinació de desenvolupar la zona 2 mitjançant un estudi de detall.

Unitat d'Actuació K

Aquesta nova unitat situada en l'extrem Sud Est del casc urbà es delimita amb el fi d'obtenir el sistema viari de cessió gratuïta. Es qualifica corn a zona 6, d'ordenació volumètrica específica amb la condició de desevolupar-la amb un projecte arquitectònic unitari.

Unitat d'Actuació L

En la zona 7d situada a l'extrem Sud del casc urbà es delimita una nova unitat d'actuació amb la determinació de desenvolupar l'ordenació mitjançant un Estudi de Detall.

CAPITOL 5.- SECTORS DE PLANEJAMENT EN SÒL URBÀ

Art. 188 (de l'antic Pla General)

Es supreimeixen els PERIS Llobregat i Centre per haver estat substituit el primer per unitat d'actuació i estudi de detall i haver-se executat les cessions del segón.

La regulació del sectors de planejament apareix a partir de l'article 191:

Art. 193

Art. 189

Es reeulen les condicions per la redacció dels Estudis de Detall de les Unitats d'Actuació E, G, I, J, L.

(de l'antic Pla General)

Es suprimeix, atès que s'ha redactat un Pla Especial que ordena la zona residencial de la Colonia Sedó (veure arts. 174 i 175)

TITOL 4t. SÒL URBANITZABLE

CAPITOL 2.- REGULACI6 DELS SECTORS DE SÒL UHBANITZABLE PROGHAMAT

Els articles corresponents a aquest càpitol s'han modificat per tal de regular els sectors amb Pla Parcial aprovat, actualment en execució, i els nous sectors provinents de la modificació.

CAPITOL 3.- ZONES EN SÒL URBANITZABLE PROGRAMAT

Secció 2a. Zona d'ús residencial - assistencial (Clau lO.d)

Arts. 223 a 227 Es crea una nova subzona en el sòl urbanitzable per tal de

regular l'ús residencial - assistit (Residència privada d'ancians) .

Secció 4a. Zona de Serveis - Clau 11 b

Arts. 233 a 237 Es crea una nova subzona industrial per tal de regular la

zona de serveis a desenvolupar en part del sector l' de sòl urbanitzable programat.

SÒL NO URBANITZABLE

CAPITOL 2.- CATEGORIES

Secció la. Sòl no urbanitzable de valor paisajistic (Clau lli)

Art. 248 a 249

S'adequa aquest article al PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT.

Secció JO. Sòl no urbanitzable de Valor Agrícola (Clau 16)

Art. 255

Art. 256.1

S'afegeix el punt 6 per tal de permetre l'~s de granees i edificacions agrícoles.

Es modifica per tal de permetre l'ús pecuari.

Art. 243,256,259 Es precisa el seu redactat per eliminar les contradiccions existents en rel.lació a l'Us extractiu.

.. " .. ;o 45 · ~-·.:::~i .·.c~·ial

TRAMIT D'APROVACIÓ DEFINITIVA.-

La Comissió d'Urbanisme de Barcelona, en sessió d'l de març de 1995 1 adoptà l'acord de suspensió de l'aprovació definitiva fins que mitjançant un te)~t

refós s'incorporesin les prescripcionas que es detallen en la copia de l'esmentat acord que s'adjunta a continuació.

El 21 d'abril de 1995 l'Ajuntament d'Esparreeuera presentà un recurs ordinari centre les prescripcions nQ 1.2, 1.4, 1.5, 1.6, 1.8, 1.9 i 1.11 de l'esmentat acord.

El 2 de novembre de 1995 el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques dictà la resolució referent al recurs ordinari interposa·t, que estima en part l'esmentat recurs.

ANEXE:

Copia de l'acord de la C.U.B. d'i de març de 1995

Copia del recurs ordinari interposat per l'Ajuntament d'Esparreguera.

Copia de la resolució del Conseller de Política Territorial de 2 de novembre de 1995.

,A~, .21-è>-,' 94002246.007/$NCUB/1995/l - /j w¡eneralitat de Catalunya /? _ • R,epprtament de Política Territorial

'fi.tJtes Públiques {;:':_:-·i:J¡(~ció General d'Urbanisme

Barcelona, 13 de març V/R N/R ;94002246.007

de 1995

.·

~---· _,_. -:~. ~

n ¡ o .. - il

- J l 'sil.1Ú.091.122

~- ~.c. ~uB· 2~_1 e-U: ' e · ' --,-::-,-,_,:· ,,_,,_.,_,,,¡ 8 9_ 5 O D 3 3 9'

~Il·_J:-m~ Senyor Alcalde-Presi.d.ao.t.:..·~ _ __ "'

g-,..~d~- :)' rjuntament :, .. , 2 2 MAR. 1995 S~r!idJ

I. ~~- c:b_a-_2,2i2fEspai.·reguera -;-----------

;j (BQ.ix~Llobregat) :--,~ ,- ~99:f tJ; ---- - j c. ' ' .--- .. e- .-.: ---4··---~

!:J ···i

I~ AS~umJte: Revisió del programa d'actuació i modificacions ~ Ph gE¡¡neral d'ordenació urbe.na d'Esparreguera.

del

~ ;;; I

La Comissió d'Urbanisme de Barcelona, en sessió d'l de març de 1995, ha adoptat l'acord segUent, a reserva de la redacció que resulti de l'aprovació de l'Acta:

L'expedient de Revisió del Programa d'actuació i modificació del Pla general d'ordenació del terme municipal d'Esparreguera, ha estat promogut i tramès per l'Ajuntament.

Aquest document modifica el Pla general vigent aprovat per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona el 5 de desembre de 1983 i l'adapta al Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, que refon les determinacions de la Llei 3/1984 de 9 de gener de Mesures d'Adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya.

La present modificació s'ha dut a terme, d'una banda, per tal d'adaptar el vigent Pla general a la revisió del Programa d'actu­ació que també es proposa i, d'altra banda, en compliment de l'article 4t. del vigent Pla general el qual estableix que es modifiqui quan les circumstàncies ho facin necessari.

Vistos el text refós de matèria urbanística, els d'll d'octubre de 1978.

la legislació reglaments que

vigent a Catalunya en el completen i 1 'Ordre

Vista la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda:

-1 Suspendre l'aprovació definitiva de la Revisió del programa d'actuació i modi f icac ions del Pla general d'ordenació urbana d'Esparreguera, promoguts i tramesos per 1 'Ajuntament fins que, mitjançant un text refós que es present~~-t~-':'"~~:=----v~r--1--Li.-

EE-~=:_-==~ ---:_. :y=l

Ll·''i•

Balmes, 236 08006 Bom;;-:lona Telèfons 218 20 03

218 11 20

I -,-~. - ·~-e:~~-~~-... -;---- -:---1

~-e:;,- ~---- _·---~~

..---·¿¿ l t ..... rr:=--- ··- -- --~ - .:.....::____.(. ',I~ :- --.. ~::)--~ El E<'cc.-~fj _ .

I '

,,, .. ·

.··· ··:·::·~::·

:t-t002~"1U•'""U//~---- 1.1:1.

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Direcció General d'Urbanisme

cat per l'òrgan que ha atorgat ment diligenciat, s'incorporin

SÒL URBÀ:

l ' vació provisional/ i deguda-apra .. t les prescripcions seguen s:

-1.1 L'àmbit conegut com a Pla de la Creu i els terrenys_ situats al vol tant de l' edif !ci anomenat 1 'Esmeralda ' quall f 1_ca_ts d:

Pl al mantindran la qual1f1cacio sistema viari pel vigent a gener ' . d d'espai p6bllc ja que no es considera adequat 01 que a justificat el canvi de qualificació proposat. No obstant, atene11t a la seva actual utilització, podran destinar-se a espai p6blic per a vianants ajardinat.

-1.2 L'espaí vial que configurava un Mirador des del carrer Oomènech Castellet en el vigent Pla general, mantindrà_1es seves

; característiques, ja que urbanísticament no queda ju_stlficada _i a . reducció de sistemes públics i la seva consideracio com a so s

edificables.

-1.3 L'espai vial en forma de plaça, situat entre l'antiga carretera N-II, prolongació del carrer Tat! i el vial de nova creaci6 1 haurà de mantenir la qualificació del ~;a ~~~~~:; vigent ja que es considera imprescindible per tal _ org ltentrega _del _v~_al._~-~i_,~ova_.c,reac!ó, el qual connectara el sector da aòl urbanitzable·"'-no·.·· programat de la creueta, pel nou pont sobre el Torrent del Mal 1 l'antiga N-II.

( AIJ6E-T

-1.4 L'espai vial en forma de plaça, situat entre l'a~tiga N:II, .La carretera Llu.ía .Hi--ngt..----e-2 1 el vial de nova creacio, haura de mantenir-se com a tal, ja que aquest sector està mancat d'espais p6blics no edificats,

l'àmbit de l'anomenat cOnformarà una nova

uJro•"' s tics següents:

pel vigent Pla

d'un pla especial.

-1.5 Es mantindrà l'ús industrial en els àmbits en què la Modificaci6. proposa transformar aquest ós, en concret les unitats d'actuació G i E, atesa l'existència d'activitats en funcionament, o d'edificacions industrials susceptibles de ser reuti 1 i tzades i amb bona èccess ibi 1 i tat des de 1 'accés sud de l'Autovia.

Balmes. 236 08006 Barcelona Tolè:ons 218 20 03

218 11 20

2

•"•

-;:~~

~l o. ,,

i Obres Públiques Direcció General d'Urbanisme

H 6 La Unitat d'actuació 4' preveu la reserva de zones verdes liques, les quals per la seva situació, en terreny amb fort ent, i per la seva petita dimensió, difícilment seran aprofi­es. Per tant, cal que s'agrupin en un sol espai verd.

Pel que fa a l'Estudi de detall 2, cal dir que si bé es ra positivament la previsió de construir habitatges de oció p6blica, no es considera adequada la seva situació en enys reservats per sistema d'equipaments pel Pla general t. Per tant, caldrà que es marttingui la qualificació actual.

El sector denominat del Centre, mantindrà l'ordenació sada en el Pla especial "El Centre" a fi de preservar olellament de les edificacions existents i evitar la icació d'una zona verda aprovada.

~ -"3.1

.9 Els terrenys situats al costa\ del safareig municipal, o sl..tua s enfront el carrer Amadeu Vives, qualificats d'equipament 0.. p~l a general vigent, hauran de mantenir aquesta qualificació g · jg) q e, d'una banda, resulta necessari mantenir els sòls i:òl r€Servats per atendre les necessitats col.lectives i, de

l'altra, els terrenys es troben envoltants de sistemes sense que resulti justificada una implantació residencial.

NORMES URBANÍSTIQUES:

-1.10 Prescripcions específiques:

-article 33. caldria aclarir que la distinció entre sistemes generals i locals que conté la Normativa s'estableix únicament a efectes de diferenciar el seu àmbit de servei més general o parcial i que en cap cas suposa un diferent règim d'obtenció dels terrenys, ja que d'acord amb la regulació continguda en el Decret legislatiu 1/1990 de 12 de juliol, que refon les determi­nacions de la Llei d'Adequació, la clàssica classificació que determinava règims d'adquisició diferents s'ha eliminat. En aquest sentit, seria millor modificar les denominacions i parlar de sistemes d'abast global o municipal i sistemes d'abast parci­al o de barri.

-article 41. amb l'informe caldrà que:

Pel que fa a les superfícies comercials, emès pel Departament de Comerç, Consum i

d'acord Turisrr.e

Es limiti a 1.500 m2 la superfície de venda i a 2.000 m2 la superfície construïda.

- Dotar d'una plaça d'aparcament per cada 50m2 de superfície construïda.

u.·o;•

Salmes, 236 08006 Barcelona Telèfons 218 20 03

218 11 20

3

i Obres Públiques Direccfó General d'Urbanisme

-article 70. Atès el caràcter de consolidació de les edificacions industrials de la colònia Sedó, el Pla especial que la desenvolupi haurà de fixar el volum i sostre màxims edificables i no es permetran ampliacions de volum incontrolades. En aquest sentit, cal dir que es considera necessari mantenir el sostre actualment construrt.

-article 72. Es completarà contingudes a l'informe de l'Estat a Catalunya.

amb les prescripcions generals la Demarcació de Carreteres de

-article 84.4. Es suprimirà aquest apartat que faculta el transvasament de sostre d'equipamezlt per a la construcció d'habitatges socials de promoció pública. En aquest sentit, cal dir que l'ds i el destí dels equipaments s'ha de mantenir com a tal, i les condicions d'edificació seran les assenyalades al mateix article 84, amb un coeficient d'edificabiqtat d'lm2/m2, el qual, si no és esgotat, no donarà dret al seu transvasament.

-article 247 i concordants. caldrà modificar el redactat d'aquests articles referents a la possibilitat de formació de nucli de població en sòl no urbanitzable. A títol purament indi­catiu el redactat podria ser el següent:

''Als efectes de l'article 139 del Text refós 1/90 de 12 de juli­ol es considera que existeix possibilitat de formació de nucli de població quan hi hagi més de 4 habitatges unifamiliars situat a l'interior d'un cercle de 250 m de radi, centrat en qualsevol de les edificacions existents en el moment de l'aprovació inicial d'aquest Pla general''.

-article 252.1. La unitat mínima forestal per a totes les comarques catalanes és de 25 ha, d'acord amb el Decret 35/1990, de 23 de gener, de la Generalitat de Catalunya.·

-1.11 Prescripcions de caràcter general:

-article 31.4 i 247. Caldrà establir, amb caràcter general, que les autoritzacions d'habitatges en sòl no urbanitzable hauran de seguir la tramitació que preveu l'article 44.2 del Reglament de gestió urbanistica.

D'altra banda, caldrà eliminar tota referència a edificabilitat en sòl no urbanitzable, ja que seria contradictòria amb els principis que regeixen aquest tipus de sòl.

-article 32.5. Pel que fa a la titularitat del sòl previst per a equipaments la jurisprudència del Tribunal Suprem ha manifestat que només es pot exigir la titularitat pública dels terrenys

U·">•

Ba!mes. 236 08006 Barcelona Telèfons 218 20 03

218 11 20

•"·

-~5~

1 VDfv;::. ,- uOIIqUvv

Direcció General d'Urbanisme

:qu~n estigui determinada la naturalesa de l'equipament que en cof\cret es pretengui erigir i resulti en funció d'aquesta. .. i En! els supòsits que el Pla prevegi reserves d'equipaments que ~o ti~guin determinat l'ds serà el pla especial d'assignació d'usos

·_ €1 jque determini la titularitat del sòl per raó de les exigèn­~ias que sorgeixin del propi pla en base al tipus concret d'equi­_pa~nt escollit. .-- .,

-,_._ttd:icle 172 i D.T.J~. Cald1·à eliminar tota referència a la p~ssibilitat de compax:timentació de naus industrials atesa la FDnllictivitat urbanística que això pot suposar. En aquest ·sen~it, cal dir que algun dels nous polígons industrials propo­sat~ pot destinar una parcel.lació adequada per al tipus de nau jnd~strial cle petites dimensions. ' ' ~: AJenent l'especial complexitat de les illes que configuren el nucli antic de la població, caldrà que el text refós que s'apar­t'i ihclogui en els plànols d'ordenació la profunditat edificable de cada parcel.la, per tal d'evitar confusions.

ERRORS:

-1.12 Es corregiran les errades següents:

Documentació escrita:

- La remissió que fa l'article 16.3 de les normes urbanístiques a l'article 119 i ss. del Decret legislatiu 1/90 de 12 de juliol és incorrecte, ha de dir 169 i ss.

- A l'article 72, el coeficient d'edificabilitat ha de ser 0,75 en lloc de 1,75.

Documentació gràfica:

- El sector de sòl urbanitzable programat 4 La Olana, delimitat en el plànol C-1, haurà d'incorporar l'actual accés i pont construït sobre l'autovia.

Caldrà grafiar en els plànols d'ordenació tot el nou accés central al municipi des de l'autovia.

Haurà d'homogeneïtzar-se la superfície de l'Estudi de detall 2, ja que a la memòria figura 0,843 ha i als plànols 0,796 ha.

S'ha detectat una contradicció entre presentada pel que fa a la vialitat Comelles Sud i Can Roca.

Balmes. 236 08006 Barcelona Telèfons 218 20 03

218 11 20

la documentació entre el sector

gràfica de Can

I (I "f'' '

s '-'-;''--~

·-··

<;>1110.1 :1\CliU ,

Departament de Política Territorial i Obres Públiques Direcció General d'Urbanisme

-2 que tes

Indicar a 1 'Ajuntament d'Esparreguera que seria recomanable valorés la conveniència d'esmenar els document en els aspec­següents:

· En el sector 2 de sòl urbanitzable no programat (La Creueta) on es proposa ?onstruir un_ pont_ sobre el Torrent del Mal pe~ connectar amb 1 actual nucl1 urba, es preveu la incorporació de dos vials que uneixin el nou accés del torrent del Mal amb la carretera de PieL-a. No obstant, cal dir que el traçat d'aquests vials no es considera el més adequat ja que no connecten amb l'esmentada carretera. En aquest sentit, es recomana introduir a nivell del Pla parcial del sector els vials prolongació dels carrers Joan XXIII i Prínceps d'Espanya, com estructurants del sector.

-,En la car;re~era de Piera, a l'encreuament amb 1 'antiga N-I I, s haurien d aJUStar les alineacions de manera que, mantenint l'amplada de 16m i el pas subterrani, resultin a ambdós costats de la carretera, dos solars edificables.

-3 Comunicar-ho a l'Ajuntament d'Esparreguera.

Contra ~·acord anterior, que no exhaureix la via administrativa, es pot lnterposar recurs ordinari davant el conseller de Políti­ca Territorial 1 Obres Públiques en el termini d'un mes a comp­tar des de la recepció d'aquesta notificació. El recurs s'enten­dr~ desestimat si passen tres mesos sense que hi hagi cap resolu­cio expressa i quedarà, aleshores, oberta la via contenciosa administrativa.

LA SECRETÀRIA DE LA C0:.1ISSIÓ O' URBANI St~E DE BARCELONA

~ Blanca Feliu i Borrell

Balmes. 236 08006 Barcelona T clèfons 218 20 03

218 11 20

~IOT I U S

PRIMER.- OBJECTE DEL PRESE:\T RECURS.

L'Ajuntament d'Esparraguera ha endagat la tramitació de la Revisió del Programa d'Actuació HONORABLE SENYOR

Urbanística i Modificacions Puntuals del Pla General amb l'objecte d'atendre les demandes

urbanístiques actuals del municipi, procedint en el seu moment a l'aprovació inicial i

provisional de l'expedient, conforme estableix la legislació urbanística vigent.

Remès el projecte a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona per tal que procedís a l'aprovació JOAN SERRA I ALERT, Alcalde- President de l' AJlT;'oiTAMENT D'ESPARRAGUERA,

definitiva del mateix, mitjançant acord de data 1 de març d'enguany ha resolt suspendre actuant en nom i representació del mateix, compareix i EXPOSA:

l'aprovació definitiva fins que s'aponi Text Refós degudament dil.ligenciat que incorpori les

prescripcions que en el mateix acord s'esmenten. Que li ha estat notificat l'acord adoptat per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona en data

1 de març d'enguany pel que es resolgué suspendre l'aprovació definith·a de la Revisi~ del Tot i que la majoria de prescripcions introduïdes fan referència a qüestions de simple

Programa d'Actuació i Modificacions Puntuals del Pla General d'Ordenació Urbana oportunitat, en les que la Comissió valora com a més addient altres solucions que les

d'Esparraguera, fins que mitjançant un text refós s'incorporin determinades plantejades en la proposta municipal, Ja majoria d'elles són acceptables per part d'aquest

prescripcions. Ajuntament, i a tal efecte seran degudament complimentades en el corresponent Text Refós

que en el seu moment es presentarà, Que, disconforme amb el referit acord, interposa contra el mateix RECURS ORDINARI,

segons acord del Ple de l'Ajuntament de data 4 d'abril d'enguany, Certificació del qual No obstant, no es consideren acceptables les prescripcions 1.2, 1.4, 1.5, 1.6, 1.8, 1.9 i 1.11

s'adjunta al present escrit com a Document núm. I, recurs que es fona"1-enta en els següents de l'esmentat acord, que constitueixen l'objecte del present Recurs Ordinari, que s'interposa

en virtut de l'acord del Ple d'aquest Ajuntament de data 4 d'abril d'enguany.

2

SEGON.- LES PRESCRIPCIONS INTRODUIDES INFRINGEIXEN EL PRINCIPI

D'AUTONOMIA 1\fiJNICIPAL I EXCEDEIXEN L'ABAST DEL CONTROL DE

L'ADMINISTRACIO AUTONOMICA EN ELS ACORDS D'APROVACIO

DEFINITIVA DEL PLANEJAMENT.

~-:-~--."~ -;:-· : T-3.'-:~gent legislació urbanística configura la potestat de planejament com una competència

. comp~rt~da entre l'Administració Local, majoritàriament els Ajuntaments, i l'Administració

AufÓ~nVca, Ja intervenció de la qual es justi rica per la necessitat de preservar els interessos

::s11pfa.I~_~a}s que, en cas de contradicció, han de prevaldre sobre els interessos estrictament

!oca) s.:..:

., · ... _ I :·En a·ÇfU~st Sentit, l'Ajuntament procedeix en primer lloc a formular el planejament, en virtut

' . l

de la Comr\etència en Ja ordenació del territori que li ve atribuïda pels articles 25.1 d de la I

Llei 7/198! de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, i 63.2 d de la Llei . ~. I

Catala·~a 811987 de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovant

inicialment i provisional, previ el corresponent periode d'informació pública, els Plans

Generals, Parcials i Especials.

Posteriorment, l'Administració Autonòmica procedeix a l'aprovació definitiva dels referits

instruments de planejament, establint l'article 59.2 del Decret- Legislatiu 1/1990 de 12 de

juliol, pel que s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria

d'urbanisme, que l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva examinarà el pla "'en tols els

seus aspecres~. Aquesta prescripció s'efectúa en virtut del que disposaven els articles 41.2

de Ja Llei del Sòl, Text Refós de 1.976 (LS), i 132.2 del Reglament de Planejament, aprovat

3

pel Rc;ai Decret 2.159/1.978 de 23 de juny (RP).

Aquests dos articles són previs a la Constitució de 1.978, que ha consagrat el principi

d'autonomia municipal en els articles 137 i 140, que estableixen que els municipis gaudeixen

d'autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos i que la Constitució garanteix

l'autonomia dels municipis .

D'això es desprèn que els preconstitucionals articles 41.2 de la LS i 132.2 del RP, i també

l'article 59.2 del Decret - Legislatiu 1/1990, que els ha recullit, han de ser interpretats

d'acord amb el principi constitucional d'autonomia municipal. Així, el control del Pla ~en

tors els seus aspecres ~ ha de consistir en el control de la legalitat del planejament i el de les

determinacions discrecionals d'aquest que tinguin un interès supralocal, excloent el control

d'oportunitat dels aspectes discrecionals que tinguin incidència estrictament local, com a

conseqüència de la competència que tenen atribuïda els municipis en la ordenació del

territori.

Així ho ha establert reiteradament el Tribunal Suprem, que ha configurat una doctrina

uniforme, de la que en podem destacar la paradigmàtica Sentència de data 18 de maig de

1.992 (Az.4.219) que en aquest sentit estableix:

~ Y desracando la alusión que acaba de hacerse a la conexión de los inrereses !acales y supralocales, es de señalar que una acomodación del an. 41 del Texro Rejundido al principio constitucional de la autonomia municipal ha de concretar la exrensión del control de la Comunidad Autónoma en el momento de la aprobación definitiva del planeamiento en los siguienres témlinos:

A) Aspecros reglados del plan: control plena de la Comunidad con una

4

matización para el supuesto de que enrren en juego concepws juddicos indetenninados -es bien sabido que éstos admiren una IÍnica solución justa y

I r:=~ e por ranro inregran crirerios reglados-:

~ a) Si Ja detemlinación del planearnienro que se eonr emp! a no incide en o-·· C.! . ecros de inrerés supraloca!, el margen de apreciación que tales concepros g ¿?.g ~i lican corresponde a la Adminisrración municipal. ::' .. ....., ::s CD

~~ t:~ ~' :;- .. , b) S1 el punto ordenada por el plan afecra a lntereses superiores ese ~- :; =- m9rgen de apreciación se atnbU)e a la Comumdad.

~ ~ -~- .! Asp ec/os discrecionales.

,¡;· ,J, -s 'T. bién aqui es necesaria aquella subdistinción:

~ ~- ~- a) Detenninaciones del plan que no in cid en en malerias de interés ~- ;::.. :fO uniJan"o. Dada que aquí el plan traza. el entomo física de una

-:-• co y¡\·encia puramente local y s in trascendencia para intereses superiores ha de alificarse como nanna estrictamente municipal y por ramo:

o -· a') Senín, sí, viables las controles rendenres a evitar la vulneración de ~las igencias del principio de inrerdicción de la arbifrariedad de los pode res

públicos ral como en est e rerreno las vi e ne concrerando la Jurispn<dencia -SS. 1 y 15 de diciembre /986 (RJ 1987, 417, Jl39). !9 mayo y Jl ju/io 1987 (RJ 1987, 5815. 6877). 18-7-1988 (RJ /988, 59/4), 23 enero y 17 junio 1989 (RJ 1989, 427 y 4732), 20 mar::o, 30 abril y 4 de mayo 1990 (RJ 1990. 2246, 3627 y 3799). 11 febrero, 2 de abril y 27 de marzo de 1991 (RI 1991. 784, 2027 y 3278) 20 enero. 14 de abril y 12 de mayo 1992 (RJ 1992. 715, 4038 y 4136), erc.-.

b') No serdn en cambio admisibles re~·isiones de pura oporlunidad: en est e terrena ha de premlecer el modelofisico que dibuja el Munici'pio con la legitimación democrdtica de que !e dota la parlicipación ciudadana que se produce en el curso del procedimiento.

b) Derenninaciones del p!aneamienro que tienen cone:dón con algún aspecro de un modelo rerrirorial superior: ademó.s de lo ya dicho anres en el apanada a'), aquí y dada que wen la relación entre el inrerés local y el supraloca! es c!arameme predominame es re última w -Senrencia ya citada del Tribunal Constitucional1701 1989- resulta admisible un eonr rol de oponunidad en el que preva!ece la apreciación comuniraria.

As( lo viene declarando reiteradamente esra Sala -SS. 13-7-1990 (RJ 1990, 6034). 30 enero y 25 abri/1991 (RI /991, 614 y 3430), erc.-.'

5

En semblants termes les Sentències de l'Alt Tribunal de 14 de març de 1.988 (Az. 2.164),

29 de febrer de 1.992 (Az. 2.974) i 16 de juliol de 1.991 (Az. 6.341), que estableix:

~A lo indicada en el razonamienro anterior hay que af!ailir que, como resulra de los antecedentes que se han sefl.alado en esta resolución, en el supuesro enjuiciado se esui anre una determinación urbanfstica que, junto con orras, traza el modelo física de una convivencia puramente local, sin incidencia en inrereses supra!ocales que jusrifique un control de oponunidad en el que deba prevalecer la apreciación comunitaria. Preciso es señalar que esta Sala en Senrencias, entre ot ras, de 13 deju/io de 1990 (R.6034) y 12 de febrero del presente año (R.1991, 948), viene declarando, con relación a los aspecros discrecionales del p!aneamienro, que las derenninaciones del mismo que no incidan en materias de inrerés comunitario, en cuanro trazan el enramo física de una convivencia puramente local y sin trascendencia para inrereses superiores, han de calijicarse como normas estricramenre municipales, y por lo tant o sercín únicamente viables controles tendent es a evitar la vulneración de las exigencias del principio de interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos, pera no senín en cambio admisibles revisiones de oporlunidad pues en este terrena debe prevalecer el modelo física que dibuja el Afunicipio con la legitimación democrrí.tica de que le dota lapattici'pación ciudadana en el curso delprocedimiento. Como en los autos no aparece que se incidiese en arbirran·edad al fijarse en la aprobación provisional Ja ubicación del Mercado discutida, hay que entender, como ya se ha indicada anteriormenre, que la Sentencia ape/ada decidió acenadamenre al considerar aprobada definirivamenre la Modificación litigiosa. en cuanto al extremo de que se rrara, en los tém1inos en que lo había sid o la aprobación provisional. ~

Resulta evident, doncs, que en el present cas el control de la Comissió d'Urbanisme de

" Barcelona s'havia de limitar a l'anàlisi dels aspectes reglats de la Revisió del Programa i

Modificacions Puntuals del Pla General i d'aquells aspectes discrecionals que puguin tenir

incidència supralocal, el que no ha succeït en l'acord que impugnem que, segons acreditarem

a continuació, ha efectuat un control d'aspectes discrecionals del Pla que tenen incidència

estrictament municipal.

6

Aquest control efectuat infringeix, doncs, l'article 59.2 del Decret - LegisJ:atiu 111990 en

relació amb els articles 137 a 140 de la Constitució, pel que procedirà l'estimació del present

Recurs Ordinari.

'

-En efebte, les prescripcions introduïdes per Ja Comissió d'Urbanisme de Barcelona que !

··cb_nsÜt~eixen l'objecte del present Recurs, fan referència totes elles a la qualificació del sòl,

·'~la zoÓificació dels terrenys i als usos admesos, que constitueixen aspectes discrecionals del

' : · · planeja!nent que no incideixen sobre interessos supralocals, en tant que afecten la ordenació

interna;del municipi sense repercusió directa ni indirecta en els municipis colindants.

En con~eqüència, aquests aspectes són de lliure determinació pel planificador (l'Ajuntament \

d'Espairaguera en aquest cas), sempre que estiguin degudament justificats i no s'incorri, per

tant, en arbitrarietat, d'acord amb l'anteriorment referida doctrina del Tribunal Suprem. Per

tant, aquests aspectes no poden ser modificats per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona en

l'acord d'aprovació definitiva del Pla, sens perjudici del control d'aquesta potestat

discrecional de I' Ajuntament per part dels Tribunals.

La plena discrecionalitat d'aquests aspectes (no sotmesos per tant a criteris legals sinó de ' ~

simple oportunitat) ha estat posada de manifest en diverses ocasions pel Tribunal Suprem,

podent destacar al respecte la Sentència de 13 de novembre de 1.991 (Az. 8.890) que en

aquest sentit estableix:

ws¡ bien es cieno que, como se dice en la aludida sentencia objeto de recurso, la "zonijicación "del suelo, así como la calificación y aJribución de usos ponnenoriuulos para cada zona, es una de las competencias generales el planeamiento que reconace el art. 3.1.e) de la Ley del Suelo (R.1976,

7

1192 y Ap. 1975-1985,13889) y que, por tanto, quedan al discrecional y pmdente arbilrio del planificador urbanística, no lo es menos que estos aspectos discrecionales de la potesrad de planeamienro pueden ser objeto de revisión jurisdiccional al llevaria a ejecto respecto de la acruación adminisrrariva en que dicha por es rad se manifieste (con fundameruo genérico en lo que dispones el arr. 106.1 de la Constirución [R.l978,2836 y Ap. 1975-1985, 2875]), debiendo exrenderse esre examen revison·o en primer lugar, a la verificación de la realidad de los hechos para, en segundo término, valorar si la decisión planificadora discrecional guarda coherencia lógica con aquellos, de suene que cuando se aprecie una incongruencia o discordancia de la solución elegida con la realidad que integra su presupuesro, o una desviación injustificada de los crirerios generales del Plan, tal decisión resultara viciada por infn'ngir el ordenamiento jurídica y, mds concret ame me, el principio de inrerdicción de la arbirrariedad de los poderes públicos que consagra el an. 9.3 de la Consrirución, as{ lo viene declarando reireradamenre la jurisprudencia de esta Alto Tribunal en numerosas semencias, entre las que cabe ciwr la de 22-12-1990 (R.l0183) y las que en la misma se a!uden. ~

D'això es desprèn la necessitat d'estimar el present Recurs, per incidir les prescripcions

d'aquesta Comissió en aspectes discrecionals del planejament que tenen un interès

exclusivament local, i que per tant són de competència exclusiva de l'Ajuntament

d'Esparraguera com a promotor de l'expedient i titular en aquest cas de la potestat de

planejament.

TERCER.- SOBRE LES PRESCRIPCIONS INTRODUIDES PER LA COMISSIO

D'URBANISME DE BARCELOI'A EN L'ACORD DE DATA I DE MARÇ

D'ENGUANY.

Subsidiàriament, en l'improbable supòsit de no estimar la precedent al.legació, i considerar

que Ja Comissió d'Urbanisme pot incidir sobre aspectes discrecionals del planejament d'abast

estrictament local, cal indicar que les prescripcions que impugnem en el present Recurs no

8

estan justificades i en cap cas desvirtúen la proposta aprovada provisionalment per aquest

Ajuntament, que, en conseqüència, ha de prevaldre.

()-OCJ

3 §!~~ LS i 132.2 del RP, interpretats d'acord amb la vigent Constitució de 1.978, i la

tiï ,:¡:; ~~ ~ ~-doctrina jurisprudencial sobre el control de les potestats discrecionals a través dels fets

~· .~~ .;_~ ¿ :iie!5r!J:1i lS. =--- ._..!_

êTDo._c::: ~~(1)0 Vï(/} u~ 3 Q_ e::. .1 Sobre el T\"lirador configurat des del carrer Domènec Castellet.

" "-~

OJ

2 E[{ la p escripció 1.2 de l'acord s'estableix que l'espai vial que configurava un Mirador des

t di cafer Domènec Castellet mantindrà les seves característiques, ja que, es diu,

urbanísticament no queda justificada la reducció de sistemes públics i la seva consideració

com a sòls edificables.

Val a dir que la modificació introduïda en el projecte formulat per aquest Ajuntament

(supresió del referit Mirador) constitueix un aspecte discrecional del planejament en tant que

afecta Ja configuració d'un vial que no té cap rellevància en la traça viària del municipi, pel

que Ja seva supressió en el planejament és plenament ajustada a dret atesa la seva plena

justificació.

En efecte, la modificació proposada per l'Ajuntament es justifica pel fet que el carrer ja està

eixamplat (ha passat de 4 a 12 metres), no resultant necessària l'existència d'un mirador, que

9

a més a més venia vinculat a la creació d'un cinturó de ronda que ja no es preveu i a

l'execució del PERI "Llobregat" que també s'ha suprimit, per haver-se confirmat la

inviabilitat de Ja seva gestió. Per altra banda, el vial eixamplat, que de fet actúa com un

cinturó de ronda, permet descongestionar la circulació en el casc urbà, una part del qual s'ha

convertit en peatonal.

Cal afegir així mateix que en el seu dia es va signar un Conveni en virtut del qual la

propietat de la finca on s'havia d'ubicar el mirador es comprometia a eixamplar el vial (el

que ja s'ha efectuat) edificant la resta del solar, considerant que J'exisrència del mirador no

estava justificada i que la resta de la finca ja era edificable. S'acompanya com a Document

núm. 2 còpia del Conveni i com a Document núm. 3 diverses fotografies de l'estat anterior

i actual de la finca.

Es evident que aquesta qüestió té només incidència municipal i que la mateixa està plenament

justificada en la realitat actual (i per tant no es pot qualificar d'arbitrària), pel que ha de

prevaldre la proposta aprovada per aquest Ajuntament sobre la prescripció introduïda per la

Comissió d'Urbanisme de Barcelona que, en conseqüència, ha de ser suprimida.

3.2 Sobre el vial situat entre l'antiga Carretera N-Il i el carrer Lluís Auguet.

Prescriu la Comissió d'Urbanisme en e! punt 1.4 de l'acord que impugnem que l'espai vial

situat entre l'antiga N-II, el carrer Lluís Auguet i el vial de nova creació es mantindrà com

a tal, per la manca en aquest sector d'espais públics no edificats, incorporant-se en l'Estudi

de Detall "1" conformant una nova Unitat d'Actuació que es desenvoluparà mitjançant Ja

lO

figura d'un Pla Especial.

Aquesta prescripció incideix plenament sobre un aspecte discrecional del Pla que té interès

estrictament local, atès que l'establiment de la xarxa viària local (interna) no té incidència

~n eressos supralocals, pel que la Comissió no pot entrar a valorar aquesta qüestió.

~ o-oGl ~~ ~é'Be , doncs, mantenir la proposta efectuada en el seu dia. Cal tenir en compte així :2 . .::: :l\ (i) 'J) -:1; ~, ---...

~~- 'ftl<ilèik e l'entrada en servei de l'autovia ha transformat substancialment la vialitat de la

~: .? ~~ ~~: ,~: ,¡ot_!;i Xr uïnt la circulació de vehicles), pel que no resulta necessari el manteniment del "-· --~~ --·· •. .i..

~~~J'! ai vial, essent plenament justificada la supressió efectuada. -- r.r. "U 3, ~ o~ ~ :::..·C D ::;; ::J ~ PÚ~a banda, la delimitació d'una nova Unitat d'Actuació és totalment improcedent, atès O'J ---l ru C'D 0 qu:;~a teixa seria de difícil gestió, com a conseqüència de la distribució actual de la ~ ê g prcmietat " -

Sol.licitem, doncs, que es deixi sense efectes l'esmentada prescripció. Subsidiàriament, es

demana que es reconeixi la possibilitat dc que una part de l'esmentat vial que l'Ajuntament

proposa suprimir pugui ser edificat, aconseguint així una separació de les indústries existents

actualment i la cessió obligatòria i gratuïta de la resta del terreny.

3.3 Sobre l'ús industrial en les Unitats d'Actuació "E" i "G".

En la proposta municipal es va establir la transformació de l'ús industrial actualment existent

a les Unitats d'Actuació "E" i "G" per considerar que és incompatible amb l'ús residencial

11

que hi ha al costat d'ambdues Unitats d'Actuació. En aquest sentit, en l'acord de la

Comissió d'Urbanisme s'estableix que aquesta transformació d'ús és improcedent atesa

l'existència d'activitats en funcionament o d'edificacions industrials susceptibles de ser

reutilitzades i amb bona accessibilitat des de l'accés sud de l'Autovia.

Cal indicar que la determinació dels usos en determinades Unitats d'Actuació és, com s'ha

indicat anteriorment, una potestat discrecional de I' Ajuntament que, per ser d'estricte interès

local, no és susceptible de control per l'òrgan que atorga l'aprovació definitiva de la Revisió

del Programa i Modificacions puntuals del Pla General.

Tanmateix, el fet que aquestes Unitats estiguin en el Casc Urbà i que hi hagin zones

residencials en les zones colindants, justifiquen plenament la proposta municipal. En aquest

sentit, la prescripció de la Comissió no considera els fets que justifiquen la tranformació de

l'ús. Per tant, d'admetre el control de la Comissió, en ser un control d'un aspecte

discrecional del Pla, aquest és susceptible de fiscalització només a través dels fets

determinants, que en el present cas aval. Ien plenament la proposta municipal.

Per altra banda, cal indicar que la justificació efectuada en l'acord no pot comportar en cap

' cas el manteniment de la prescripció, atès que el fet que hi hagi actualment naus industrials

en funcionament, no obliga a mantenir l'ús industrial, en tant que això suposaria negar en

tot cas la possibilitat de transformar usos, e! que, òbviament, no es pot acceptar. En

qualsevol cas, la previsió de la transformació d'ús no implica que les n~us hagin de tancar,

quedant només les mateixes en situació legal de "fora d'ordenació".

12

Així mateix, el fet de que hi hagin edificacions susceptibles de ser reutilitzades per a

activitats industrials i amb bona accessibilitat des de l'accés sud de l'Autovia, tampoc pot

ju~el manteniment de l'ús industrial per constituir una apreciació totalment subjectiva

d~ ssió d'Urbanisme. En cap cas la possibilitat d'utilització d'unes edificacions no

~~lUc anar un determinat ús, com pretén imposar la Comissió, pel que procedeix deixar ~ -:.:;~) :J

§efis~e'kc es la indicada prescripció. ,._ li"";·--.~,

o:--,>:--; ·-

¿~x~~-2s.k~rfiP ya a títol informatiu reportatge fotogràfic de la zona a fi d'acreditar la realitat ~;?i)Cc1()

§"a'Chi"!l ~ u ment núm. 4). :I ::!.._ ---Ü) ·-, ,-

Cl. ~ -_·¡

ti) ~-; r;; Sobre la configuració de les zones verdes de la Unitat d'Actua-ció "H 11

•

o ~ I ~' ~ 3

~ OJ En Ta prescripció 1.6 de l'acord de la Comissió d'Urbanisme de data 1 de març d'enguany,

s'exigeix que les zones verdes previstes en la Unitat d'Actuació "H" (no 4, com erròniament

consta en l'acord) s'agrupin en un sol espai verd per tal que aquest sigui aprofitable.

Aquesta prescripció també afecta un aspecte discrecional del planejament que no té incidència

en els interessos supralocals, pel que el mateix no era susceptible de control per part de la

Comissió d'Urbanisme de Barcelona, segons s'ha indicat amb anterioritat.

Però és que a més a més, en l'improbable supòsit de que fos susceptible de control, val a dir

que la proposta municipal es justifica pel fet que les zones verdes tenien'¡ 'objecte de separar

edificacions i tapar mitgeres, millorant així la qualitat de l'urbanisme en aquesta zona, el que

en tot cas constitueix un objectiu que l'Ajuntament, com a defensor dels interessos dels seus

13

ciutadans, ha de perseguir en tot moment.

Per altra banda, cal indicar a aquesta Administració que, precisament per la topografia de

Ja Unitat d'Actuació, Ja configuració d'un sol espai verd faria inviable l'edificació de l'àmbit.

Així mateix, amb la proposta efectuada l'Ajuntament s'assegurava la cessió d'uns 7.500 m2

de sòl no urbanitzable totalment compactat i enjardinat per al seu destí a ús públic, segons

Convenis signats en el seu dia amb els propietaris de terrenys a la Unitat d'Actuació, que

s'acompanyen al present escrit com a documents núms. 5, 6 i 7.

Aquest espai cedit en virtut dels convenis permetria que en moments puntuals poguessin

aparca-hi vehicles per descongestionar els barris perifèrics de la zona sudoest del municipi

(illa peatonal de La Plana, Can Rialt i Mas d'en Gall).

Totes aquestes circumstàncies justifiquen plenament la ordenació proposada per aquest

Ajuntament, procedint en conseqüència suprimir la prescripció imposada per la Comissió

d'Urbanisme de Barcelona en el seu acord d'I de març de 1.995.

No obstant, en el supòsit que no s'admeti la ordenació resultant de l'acord d'aprovació

" provisional, s'acompanya com a Document núm. 8 nova proposta d'ordenació de Ja unitat

d'Actuació "H'', que permetria un major aprofitament de les zones verdes, fent compatibles

els objectius municipals a que anteriorment ens hem referit (separar edificacions i tapar

mitgeres fent viable l'edificació de !"àmbit). I com a document núm. 9 s'acompanya

reportatge fotogràfic de la zona a fi d'acreditar la plena procedència de les propostes

municipals.

14

3.5 Sobre el sector "El Centre 11•

En el punt 1.8 de l'acord s'indica que el sector "El Centre" ha de mantenir l'ordenació

~ !.L--- osada en el Pla Especial de Reforma Interior "El Centre" a fi de preservar

~ Ü >?@s olellament de les edificacions i evitar la modificació d'una zona verda aprovada. 3 c-u~ :::;·;._-< ~ ~ ~'2 ,, :;;~ -::') .~,_

·el V:ài a dir al respecte que la ordenació proposada per aquest Ajuntament s'ha previst

I. ~;¿ _;:&;i ~ .:i_.i CD() z; ~, -n~

¡ .. ·. %W

ment amb l'objecte de recullir la realitat actualment existent. Així, el PERI de

ència no s'ha executat fins ara (malgrat que es va aprovar l'any 1.989), havent-se

1 -~- /~ Pfoledit només a la construcció d'una zona verda (inaugurada per un representant d'aquesta

'

¡ ~-, ~~~ :d inistració), que la proposta municipal ha reculli t. S'acompanya com a Document núm.

0 'g_lO otografia de l'estat actual del sector i com a Document núm. 11 plànol identificatiu

~ "' d'aquesta situació i les noves previsions.

Cal afegir així mateix que l'assolellament de les edificacions no resulta afectat i que no es

modifica la zona verda aprovada sinó que la mateixa es perfila (d'acord amb la realitat) i

s'amplia en benefici dels interessos generals. En aquest sentit, cal indicar que és voluntat de

l'Ajuntament procedir a la creació allà d'una zona lúdica- esportiva (s'ha adquirit la finca

Can Pascual, on es pretén construir una piscina coberta, i s'estan efectuant negociacions per

adquirir la finca del carrer Hospital núm. 1, el pati posterior de la qual ampliaria la zona

verda de la Plaça del Centre) que facilitaria a més a més els accessos a la zona des del carrer

Guardiola, Cavallers i Hospital. S'acompanya com a Document núm. 12 còpia del fullet "4

anys de gestió municipal, 1.991-1.995, en la que s'esmenta aquesta actuació com una de les

principals del municipi.

15

En conseqüència, la proposta aprovada en el seu dia per aquest Ajuntament està plenament

justificada, pel que, en I 'improbable supòsit de que la Comissió pogués modificar els aspectes

discrecionals d'interès municipal, la mateixa ha de ser mantinguda d'acord amb la doctrina

jurisprudencial del control de la postestat discrecional a través dels fets determinants.

3.6 Conclusió.

De l'anàlisi de les prescripcions referenciades, es desprèn amb tota claretat que les mateixes

incideixen sobre aspectes discrecionals del planejament que no tenen cap tipus d'incidència

supralocal en tant que es refereixen tots ells a la vialitat interna del municipi, als usos

previstos així com a 1 'ordenació concreta de determinades zones, pel que, sens perjudici que

aquestes qüestions no poden ser objecte de modificació per part de la Comissió d'Urbanisme

en l'acord d'aprovació definitiva de la Revisió del Programa i Modificacions Puntuals del Pla

General d'Ordenació d'Esparraguera, aquests aspectes estan plenament justificats i s'ajusten

a la realitat actual, pel que, d'acord amb la doctrina del control dels actes discrecionals, ha

de ser mantinguda la proposta municipal.

Procedeix, doncs, estimar el present Recurs tot deixant sense efectes les prescripcions

referides.

QUART.- SOBRE LES PRESCRIPCIONS DE CARACTER GENERAL.

En el punt 1.11 del tan repetit acord de data 1 de març de 1. 995, s'indica que caldrà eliminar

tota referència a edificabilitat en sòl no urbanitzable per ser contradictòria amb els principis

16

qu,~·!~l~X~n aquest tipus de sòl.

t::·.·j! .·· . " ¡ !-a, in~r~ufció d'aquesta prescripció és contrària a dret atès que, si bé el sòl no urbanitzable

.està.é~cl~s!del procés de creixement urbà, això no implica que el mateix no sigui susceptible

d'edificaciÓ. . ~ i . l

; . , ·;·:e Í

tn efect~-. ~·acord amb l'article 128 amb relació al 127 del Decret- Legislatiu 1/1990 de 12

d~ julioÍ; ~n aquest tipus de sòl podran autoritzar-se edificacions i instal.lacions d'utilitat

;J?úblic.a i ih.terès social que hagin d'emplaçar-se en el medi rural així com edificis alllats

o ' ' ,Cestin3.ts a :Vivenda familiar on no existeixi la possibilitat de formació de nucli de població. ,., ---- '

Es evident que aquesta previsió confereix un dret edificatori als propietaris de terrenys

classificats com a no urbanitzables.

Això obliga al planificador a establir les condicions d'edificació d'aquests terrenys, entre les

quals cal incloure l'índex d'edificabilitat. En cas de no efectuar-se així es produiria una total

indefensió (en desconèixer els criteris d'edificació dels terrenys), que no resulta admisible.

Per altra banda, cal afegir que en qualsevol cas, aquesta qüestió no ha resultat modificada

" en el present expedient, sinó que Ja mateixa resulta ja del Pla aprovat en el seu dia per la

pròpia Comissió d'Urbanisme de Barcelona, pel que sorprèn la prescripció imposada, tenint

en compte que des de l'aprovació del Pla l'any 1.983, la legislació urbanística al respecte no

ha sofert alteració.

Procedeix, doncs, deixar sense efectes l'esmentada prescripció per la seva manca de

17

justificació.

Finalment, quant a la compartimentació de naus industrials (articles 172 i DT 3a de les

Normes Urbanístiques del Pla), cal manifestar que és improcedent Ja seva supressió atès que

constitueix un aspecte discrecional que només té incidència municipal, pel que és una qüestió

sobre la que no pot incidir la Comissió d'Urbanisme de Barcelona en l'acord d'aprovació

definitiva de l'expedient de constant referència.

La previsió de la compartimentació s'efectúa amb l'objecte de donar resposta a les demandes

actuals del mercat, particularment de petites indústries o tallers que requereixen naus de

petites dimensions. Precisament per tal d'evitar conflictes, s'ha considerat la necessitat de

regular aquesta qüestió (existent a la pràctica).

En aquest sentit cal afegir que la justificació de la supressió, la conflictivitat urbanística que

pot suposar, és una consideració totalment subjectiva que a més a més no es justifica

adeqüadament (s'ignora quin tipus concret de conflictivitat pot generar), pel que la mateixa

ha de ser deixada sense efectes, per afectar a una qüestió discrecional d'estricta competència

municipal i a més a més plenament justificada, segons s'ha indicat.

Per últim volem manifestar l'existència d'una errada en el punt 1.9 de l'acord que

impugnem, en tant que els terrenys referits en el mateix no són al costat del safareig

municipal, sinó a davant del mateix i al costat de l'escorxador, el que caldrà tenir en compte

en el seu moment.

18

Per tot això,

~--:~tL.LICITA: Que tenint per presentat aquest escrit amb els documents que l'acompanyen,

n ····.--;ri-;' meteu i tingueu per formulat Recurs Ordinari contra l'acord de la Comissió d'Urbanisme

~ ;;· .5>~: ( ~: ;~_· _;;(i~ Barcelona de data 1 de març de 1.995 pel que es resolgé suspendre l'aprovació definitiva

~:,~f-~ .~~~la Revisió del Programa i Modificacions Puntuals del Pla General d'Esparraguera, i, en . '·. ·-- . ~~ , ' ~mtnts del que s'ha exposat, acordeu suprimir les prescripcions referides en el present escnt, \.') e:: 'fl ¡'' )

~- ~; ;~ ~t1 incidir en aspectes discrecionals d'estricte interès municipal.

<;¡) - ~

c. ·.' t ; :': :E~arraguera.,-WO'abril 'è~. ¡¡ ~' i j (._~t-:h,_ a s;;r ' 'v, "--; ii}. r j !''.-"'~ /

~ . ..---:::::~:--j _~_::---- .. ~.~:.:,;~2;:,/ )~Jt...NT.-\:\··ENT ~~Joan;vSerra Alen ;tr-v D'E::PA~.~tGJ:RA

-Alen! dia-

(Alcalde- President de l'Ajuntament d'Esparraguera)

HONORABLE SENYOR CONSELLER DE POLITICA TERRITORIAL I OBRES

PUBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

19

J1lTR Genera!1tat de Catalunya illJM Departament de Política Territorial

i Obres PLJbHques Direcció General d'Urbanisme

51.106.133.051

95000944.003/$NSNR/1995 Bat·celona, 8 Novembre 1995 R/V R/N :95000944.003

.i1-im Senyor Alcalde-President de l'Ajuntament

08292-Esparrequera (Baix Llobregat)

Assumpte: Revisió del P::.-ograma d'Actuació i Modificacions Puntu· als" del Pla Gene:ral d'Ordenació Urbana de Esparreguera.

De e conformitat amb el que disposa 1 'article 58 :.Je la Llei 30/).992, de 26 de nove.TLhre, us notifiquem la resolució dictada

:pel! conseller de Política Territorial i Obres Públiques de data ,2 cle no'\.-embre de 1995, referent al recurs ordinari que vau ~-'int~roosar contra 1 •aco:rà de la Comissió d'Urbanisme de Barcelo-, " -.'na~ abans referenciat.

Contra la resolució esme:1tada aue e):haureix la vi.::. ad.'ninistrati­va, podeu inter~osar, nrèvia coffiunicació al conseller de Politi­ca Territorial -i ObreS Públiques que estableix l'article 110.3 òe la Llei 30/1992, de 26 òe novembre, recurs contenciós adminis­tratiu davant del Tribt:.r".al Superior de Justicia de Catalunya e:1 el termini màxim de dos mesos a compta:: des de la recepc.o d'aquesta notificació, sense perjudici que pugu.eu exercitar qualse·,rol altre recurs que estimeu i:)rocedent.

LA CJ:.P DEL SERVEI DE NO?J·L;TIVA I RECUF.SOS

Carlet~ sarceló i Basil

I--e---r. I I I r --¡ ~_ ~I

. . ~ I

<•"-~ --¡ \ ,, ':~: ;. \99J i~ .-~-=¡

r=1 ::it·crt-tl<.rl ¡---~ ;:~~-:~,-~--~

1 /NOT J:.JLTN

O:"!J':~· ;:,,-. T ·e'· !·;•'"1< _ · .··;'

RECURS/SRJCA000/C000~435

1!1m Generalitat de Catalunya i!1l.H Departament de Política Territorial

i Obres Publiques

JF/MS

Vista la proposta de la Direcci6 General B'Orbimisme amb els fonaments que s'hi exposen,

HE R E S O L T

ESTIMAR EN PART el recurs ordinari interposat pel senyor Joan Serra i Alert, Alcalde-President de l'Ajuntament d'Esparreguera, en representació del qual actua, contra l'acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona d'l de març de 1995, pel qual es va suspendre l'aprovació definitiva de la Revisió del Programa d'actuació i modificacions puntuals del Pla general d'ordenació urbana de l'esmentat mt:nicipi fins que mitjançant text refós s'incorporin unes prescripcicns, en el sentit de:

PRIMER.- FIXAR l'ordenació èe l'àrea corepresa entre l'antiga CN-II, carrer Lluís Auguet i vial de nova creació d'acord amb la delimitació gràfica èel plànol annex a aquesta resolució i D~ que el seu desenvolupament s'haurà de portar a terme a través d'una unitat d'actuació, a la q;.¡al li seran d'aplicació les següents condicions i paràmetres:

Unitat d'Actuació

Superfície total

Sistemes de cessi6 gr~tuita:

Sistema local de parcs {p) Sistema viari

Total cessions

Superfície zona 2c: gàlib edificable verd privat

total zon,o; 2c

Índex d'edificabilitat brut: 0,94 m2st/m2s.

7.363,50 m2

1.080,00 m2

3.993,50 m2

5.073,50 m2

1.730,00 m2

560,00 m2

2.290,00 m2

¡nm Generalitat de Catalunya . . ~ r.J. Departament de Política Terntonal

a. " llJ

"' ~ " " o :J

"'

. ···· . .. ~- .. -...

-j (!)

o ~

¡¡;

i Obres Publiques

Índex d'edificabilitat net: 3,02 m2st/m2s.

ma d'actuació: compensació.

,- DEIXAR SENSE EFECTE l'apartat 1.6 de l'acord impugnat i AR l'ordenació de la unitat d'actuació H tal com resulta

plànol annex a l'escrit d.:_apliaci6 del recurrs ordino!lri. Les icions d'edificació d'aquesta unitat d'actuació seran les ents:

S u

s s s

rfície Unitat d'actuació:

tema local de parcs (p): tema viar i:

al cessions:

erfície zona 2c: erfície zona 6' erfície zonll 6. : erfí.cie zona 9 verd privat:

15.910,00 m2

1.400,00 m2

5.100,00 m2

6.500,00 m2

l.S60,00 ru2

4.400,00 m2 :?..310,00 "' 1.140,00 ¡¡¡2

Índex d'edificabilitat brut: 1.02 11'.2st/m2s Índex d'edifica~ilitat net: 1,72 m2st/rn2s

Sistem~ d'~ctu~ci6: compens~ció.

TKRCKR.- AJUSTAR l'ordenació de l'~robit ~nomenat El Coo:r:t::e ta!. com es grafia en el pl¿nol adjunt.

QUART,- PRECISAR, en el punt l .9, enfront al carrer Amadeu Vives i que estan situats davant del safareig l'escorxador.

~-- MODIFICA..!:( lo NOr!ilativa

que els terrenys situats es mantenen com equipaments municipal al costat ¿e

plànols è'orêenaci6 corresponents d'acord amb les anteriors consider~cions.

SISÈ.- MAh"TD;rR la suspensió de l'aprov~ci6 definitiva de la revisió del Programa d'actuació i modificacions del Pla general d'Esparreguera fins que ~~~?~~ti a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona un text refós que incorpori les prescripcions del seu acord d'l de març de 1995 no suprimides per aquesta resolució, amb les modificacions assenyalades.

SETÈ.- CC!-.TIR"'.Ail. en tots els altres tertr.es l'acord objecte de recurs .

·< . .:..

llTTl1 Generalrtat de Catalunya Ul.JJ.j Departament de Política Territorial

i Obres Públiques

RECURS/SRJCA000/Luuu~435

Contra aquesta resolució, que posa fi a la via adminlstra"tiva, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el t~rnlini de dos mesos davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, prèvia ·id comunicaci6. que estableix l'article 110.3 de la Llei 30/1992,.-:ae· 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions"···públigues del procediment administratiu comú, sens perjud-ici que. es .pugui interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent.

BHcelona, - Z NOV. 1~95

. /,

í i Gavarr6 de Política Territorial

Obres Públiques

CAPITOL 4.- CÀLCUL DE L'APROFITAMENT MITJA

D'acord amb l'establert en els articles 121 a 126 del decret 1/90 i 30-31 del Reglament de Planejament, s'ha calculat l'aprofitament mitjà de la totalitat del sòl urbanitzable programat per cada quatrienni i el corresponent a cada sector, en funció de l'intensitat d'usos globals assenyalats pel Pla, homogeneitzats segons els seus valors relatius.

Els coeficients adoptats son els següents.

1) Coeficient de zona (Cz)

Zona 10 (residencial) S'aplica el mateix coeficient de 0,85 adptat per el Pla

General.

Zona 11 b (serveis) A aquesta zona, de nova creac1o, se l'hi aplica un

coeficient de 0,80, superior al 0,70 considerat pel Pla General per a la zona industrial, atès que ofereix una diversitat d'usos superior a la zona industrial.

2) Coeficient de sector (Cs)

Els coeficients de sector oscilan entre 1 i 0,65.

El sector considerat òptim es el residèncial de Can Cornelles (sector 2), atesa la situació, orientació i característiques topogràfiques.

Al sector l' (Ampliació EL CASTELL) se l'hi aplica un coeficient de 0,67, atès que presenta una topografia més accidentada i la seva situació respecte al nucli urbà no es tan favorable.

En el quadre de la pàgina següenta es detalla el càlcul del aprofitament mitjà.

3) Coeficient d'hornogeinització (Cn)

Resulta del producte del coeficients de Zona i de Sector.

Cz X Cs ~ Cn

47

CÀLCUL DE L'APROFITAMENT MITJA

Primer Quatrienni

SECTOR ZONA SUP. cz es CH EDIF. APROF. SUP. APROF ZONA BRUTA SECTOR SECTOR 11ITJA

1 Sector amb PPO definitivament aprovat

1, 10 18,00 0,85 0,67 0,57 0,60 6,156 18,00 o' 3lt

2 10 14,57 0,85 1,00 0,85 0,40 4,954 14,57 o' 3lf

3 Sector amb PPO definitivament aprovat

3' Sector amb PPO definitivament aprovat

11,110 32,57 o, 31,

Aprofitament primer quatrienni 0,34

Segon Quatrienni

SECTOR ZONA SUP. cz es CH EDIF. APROF. SUP. APROF ZONA BRUTA SECTOR SECTOR 11ITJA

4 11b 6,10 0,80 0,70 0,56 0,60 2,05 6,10 0,34

1 '98 6,10 0,34

Aprofitament segon quatrienni 0,34

-~------

CAPITOL 5.- CIRCUMSTÀNCIES QUE MOTIVARAN LA REVISIÓ DEL PLA

Atenent al que especifica l'article 28 del Reglament de Planejament, el Pla ha d'establir les circumstàncies en virtud de les quals haurà de dur-se a terme la seva revisió anticipada, fixant els marges de tolerància admissibles per a les desviacions entre l'evolució real i les previsions del planejament que justifiquen la classificació del sòl i el model de desemvolupament urbà adoptat.

Concretament, els desequilibris que justificarien la revisió anticipada del Pla es manifestaran si:

S'executa en les 2/3 parts el total de sòl urbanitzable programat i no programat de tipus residencial.

- S'executa en les 2/3 parts el total de sòl urbanitzable (programat i no programat) de tipus industrial.

- Els pressupostos municipals foren inferiors en 1/3 a les hipotesis considerades per l'estudi Economic i financer.

- El creixement de la població resident en la zona 1 de la normativa, que correspon practicament amb el casc antic i tradicional, fes que aquest sector arrivés als 9.000 habitants.

49

REVISIÓ DEL PROGRAHA D'ACTUACIÓ

PROGRAHA D' A e T U A e I O

I ND E X

1.- Introducció.

2.- Objectius, directrius i estratègia del desenvolupament del Pla.

3.- Programa d'actuacions incloses a cada quatrienni.

3.1.- Primer Quatrienni.

3.2.- Segon Quatrienni.

4.- Potencial residencial i industrial del Pla

1.- INTRODUCCI6

La llei del sòl i el Reglament de Planejament imposen l'obligació de que el Pla General determinl el seu programa de desenvolupament en dues etapes de quatre anys, per tal de coordinar les actuacions i les inversions públiques i privades. El programa d'Actuació i l'Estudi Económic i financer del Pla són, en definitiva, dos documents íntimament rel.lacionats.

L'Estudi Econòmic i Financer ha de contenir entre d'altres previsions, l'avaluació economica dels costos de realització dels sistemes generals en sòl urbanitzable programat i de les actuacions que portin a terme en sòl urbanitzable, incloses en ambdos programes quadriennals i en la mesura que la determinació i el contingut dels dos programes quadriennals es concreten en el programa d'actuació, es demostra la necessitat d'una total coherència entre ambdòs documents.

Els subjectes actuants en el Pla General d'Esparreguera son quatre : l'iniciativa privada, a qui correspon principalment el desenvolupament de la planificació mitjançant la formualció dels plans Parcials; l'Estat, que té la competència de part de les infraestructures que travessen el terme municipal, la Generalitat de Catalunya, que té la competencia de part de les infraestructures i l'Ajuntament d'Esparreguera, sobre que repercuteixen totes les necessitats d'infraestructura i de sòl a escala municipal.

Les obres d'infraestructura i l'adquisició de sòl constitueixen els principals grups d'operacions que determina el Pla, 1' ex:ecució del qual correspon fonamentalment a la Hisenda Municipal.

·~--,, ..

2.- OBJECTIUS, DIRECTRIUS I ESTRATÈGIA DEL DESENVOLUPAMENT DEL PLA.

El vigent Reglament de Planejament estableix en relació al contingut i

documentació que ha de contenir el Programa d'Actuació Urbanística de tot Pla General, el que segueix:

2.1.- Fixació de terminis per a complertar les actuacions en sòl urbà.

2.2.- Asignació de cada sector de sòl urbanitzable programat a un quatrienni i fixació de l'aprofitament mitjà corresponent.

Cada 4 anys es procedirà a revisar les determinacions del programa i, en el seu cas, ampliarà en quatre anys més el limit temporal que abarquin les previsions (art. 23.3)

2.3.- Senyalament dels indicadors de la revisió del Pla General i terminis de redacció dels Proeramas d'Actuació Urbanística en el sòl urbanitzable no programat (art 28 i 19 e del R.P.)

2.4.- Terminis de realització dels sistemes i infraestructures, agent executor i règim del sòl (art. 25 del R.P.)

Cal entendre el Programa d'Actuació com una "imatge" que condiciona les decisions urbanístiques obertes en funció de les iniciatives reals i no tant com la plasmació d'un model final, acabat, com resultaria d'una estricta ordenació del territori, atés que ni tan sols el conjunt de les determinacions urbanístiques que constitueixen un Pla General poden considerar­se corn un instrument acabat, doncs en funció del contingut i alcanç asignat per la Llei al Pla General, es necessari el seu desenvolupament mitjançant Plans Especials en el sòl urbà, Plans Parcials en el sòl urbanitzable programat i programes d'Actuació urbanística en els sols urbanitzables no programats, i Estudis de Detall per complertar o, en el seu cas, adaptar les determinacions establertes en el Pla General, així com les Normes Complementaries, catàlegs de momuments i demes figures urbanístiques que calguin.

L'execució del planejament afecta principalment a dos categories economiques de bens:

L'adquisició de sòl i la realització d'obres d'infraestructura. Així doncs la present revisió del Programa d'Actuació haurà de coordinar la gestió del patrimoni Municipal per:

-

52

\ l.

a) Conseguir el compliment de les previsions sobre asignació de mitjans econòmics per la formació del patrimoni municipal del sòl.

b) Canalitzar l'adquisició de sòl cap a aquells considerats d'interès urbanístic.

e) Supeditar i coordinar les alienacions del patrimoni al compliment dels objectius del Pla.

Hom ha d'adressar l'adquisició de terrenys, especialment en sòl urbà, a la creació de dotacions urbanístiques i equipaments comunitaris per tal de realitzar les previsions establertes en el Pla General.

A tal fi s'han delimitat en els plànols d'ordenació els polígons d'actuació en sòl urbà, per tal de garantir la gestió i obtenció dels sistemes locals descrits a cada area de gestió.

La llei obliga a la Revisió del Programa d'Actuació en finalitzar cadascun dels quatriennis en els que es programa l'actuació urbanística, lo qual constitueix un indicador de la flexibilitat amb la que cal entendre el document. No es tracta doncs d'un instrument tancat que expresi una rel.lació exhaustiva e inalterable dels proposits municipals, pel contrari, permet a travers de les vies legals, l'incorporació de noves necesitats i la correcció del desenvolupament de l'activitat urbanística quan el pas del temps permeti contrastar l'encert en la formulació de les previsions i la ponderació en el càlcul dels mitjans economic-financers. Així doncs la verificació de les etapes condiciona la revisió del Programa cada quatre anys que intentarà coordinar la dinàmica economica­social i les previsions urbanistiques del municipi amb les establertes, en el seu cas, amb les derivades de plans, programes i demes actuacions en obres i serveis que es puguin proposar en un àmbit de planejament superior els Departaments Ministerials, la Generalitat de Catalunya i demès organismes amb incidència en el municipi.

Aixi doncs, amb aquesta revisió, que tendeix a donar flexibilitat al Programa, s'aconseguirà que planejament i actuació, amb els ajustaments que provoqui la dinàmica urbana, configurin la realitat urbanística municipal.

53

Subjectes actuants

En rel.lació als subjectes actuants en funció de les determinacions de Pla General, cal assenyalar que el desenvolupament del Planejament ha de realitzar-se d'acord amb les Normes urbanístiques del present Pla General i correspon a l'Ajuntament, sense prejudici de l'iniciativa que es reserva als particulars i la participació que en tot cas aporta l'administrat en el procès de formació dels plans.

L'execució dels plans d'ordenació correspon a l'iniciativa pública i a les entitats urbanístiques especials, sense prejudici de la participació dels particulars.

En matèria de programas d'actuacions, obres i serveis que proposin realitzar dintre de l'àmbit del planejament municipal els diferents departaments Estatals o autonomies, cal assenyalar que la seva programació es diferent, encara que no independent del Programa d'Actuació del Pla General, atès que en el cas que ens ocupa, al no existir Pla d'ordenació Territorial supramunicipal, aquest no incideix en la programació del present Pla General.

Els subjectes actuants poden ser els següents:

a) L'iniciativa privada en els termes previstos per la llei.

b) L'Ajuntament d'Esparreguera com administrció urbanística actuant en el terme municipal.

e) L'Estat, la Generalitat de Catalunya i la Diputació, en les seves respectives esferes de competències.

L'execució de les unitats d'actuació E i G i la transformació d'ús industrial a residencial només sera obligatoria durant el segon quadrienni si la transformació d'ús no representa cap problema social o econòmic per les empreses existents disn de l'àmbit de les unitats.

En tot cas l'existència d'aquest tipus de problemes haurà d'esser justiifacada pels gestors de les empreses.

54

3.-PROGRAMA D'ACTUACIONS INCLOSES A CADA QUATRIENNI

A continuació es relacionen les actuacions de cada quatrienni segons corresponguin a:

- realització de sistemes Generals.

- Intervencions en sòl urbà.

- Sectors de planejament en sòl urbanitzable programat.

3.1.- PRIMER QUATRIENNI

a) Sistemes Generals i locals

SI S TEMA VIARI compres, expropiacions i cessions

DESCRIPCIÓ SUPERFICIE SISTEMA AGENT

Terreny qualificat com Va 11.600 m2 Cessió (aparcament i pas vianants)

Ampliació banda Nord 704 m2 Compra Ajuntament C. Balmes

SISTEMA D'ESPAIS LLIURES

DESCRIPCIÓ SUPERFICIE AGENT

Arranjament d'espais lliures 5.120 m2 Ajuntame11t provinents de les unitats d'ac-tuació del 1er. quadrienni.

SISTEMA D'EQUIPA!1ENTS I DOTACIONS

DESCRIPCIÓ SUPERFICIE AGENT

Terrenys institut BUP 11.000 m2 Ces.PPO 1 •

Piscina Coberta 2.850 m2 Ajuntament/ Diputació

55

b) Infraestructures, d~ficits de serveis i d'urbanització

DESCRIPCIÓ SUPERFICIE AGENT

Urbanització aparcam. 11.600 m2 Ajuntament

Urbanització C.Balmes 704 m2 Ajuntament

Urbanització carrers 1.730 m2 Ajuntament

Ampliació Pont C.Piera Diputació

e) Polígons i unitats d'actuació en sòl urbà amb projectes de compensació o reparcel.lació i planejament especial que correspongui.

DESCRIPCIÓ

Unitat d'Actuació

Unitat d'Actuació

Unitat d'Actuació

Unitat d'Actuació

Unitat d'Actuació

Unitat d'Actuació

Unitat d'Actuació

Unitat d'Actuació

P.E. CAN ROCA

' . ,,,,,,

B

C1

cz

D

F

J

K

L

SUPERFICIE SISTEMA AGENT

2.900 m2 Compensació In.Privada

2.227 m2 Compensació In.Privada

2.140 m2 Compensació In.Privada

2.840 m2 Compensació In.Privada

P .Urbanit. Cooperació Ajuntament

5.870 m2 Compensació In.Privada

7.070 m2 Compensació In.Privada

15.250 m2 Compensació In. Privada

67.300 m2 Compensació In.Privada

56

d) Sectors de sòl urbanitzable programat a desenvolupar mitjançant Pla Parcial.

DESCRIPCIÓ SUPERFICIE SISTEMA AGENT

SECTOR 1. EL CASTELL En.exec.22ha Compensació In.Privada

SECTOR 1. 18,00 HA Compensació In.Privada

SECTOR 2 14,57 HA Compensació In.PLivada

SECTROR 3 En execució Compensació In.Privada

SECTOR 3' !ln execució Compensació In.Privada

57

3.2.- SEGÓN QUATRIENNI

a) Sistemes Generals i locals

SISTEMA VIARI : compres, expropiacions i cessions

DESCRIPCIÓ SUPERFICIE SISTEMA AGENT

Ampliació Sud c. Balmes 1. 434 m2 Compra Ajuntament

Vial conexió Carretera 7.000 m2 Compra-Exp Ajuntament Olesa

SISTEMA D'ESPAIS LLIURES

DESCRIPCIÓ SUPERFICIE AGENT

Arranjament d'espais lliures 1.140 m2 Ajuntament provinents de les unitats d'ac-tuació del 2er. quadrienni.

SISTEMA D' EQUIPAI1IlNTS I DOTACIONS

DESCRIPCIÓ SUPERFICIE AGENT

Obres Ampliació Cementiri 5.400 m2 Ajuntament

-·':' •"":_¡\:~lLir:\,,]

.--.-~. ·-'·--: :~)oi;tiSa ·r-:~; :·iu rial

58

b) Infraestructures, dèficits de serveis i d'urbanització

DESCRIPCIÓ SUPERFICIE AGENT

Urbanització C.Balmes 1.434 m2 Ajuntament

Urb. vial C. Olesa 7.000 m2 Ajuntamen-t

Urb. vials Unitats Act 18.770 m2 Ajuntament

e) Polígons i unitats d'actuació en sòl urbà amb projectes de compensació o reparcel.lació i planejament especial que correspongui.

DESCRIPCIÓ SUPERFICIE SISTEMA AGENT

Unitat d'Actuació E 29.250 m2 Compensació In.Privada

Unitat d'Actuació G 7.363 m2 Compensació In.Privada

Unitat d'Actuació H 15.910 m2 Compensació In.Privada

Unitat d'Actuació I 9.200 m2 Compensació In.Privada

d) Sectors de sòl urbanitzable programat a desenvolupar mitjançant Pla Parcial.

DESCRIPCIÓ SUPERFICIE SISTEMA AGENT

SECTOR 4 6, 10 ha Compensació In.Privada

59

4.-POTENCIAL RESIDENCIAL I INDUSTRIAL DEL PLA

4.1.- POTENCIAL RESIDENCIAL

La demanda d'habitatge a l'horitzo de l'any 2.001 a Esparreguera que resulta de l'estudi socio-ecónomic realitzat en la fase d'informació i avanç de planejament (veure capital 6.4., pag. 60 Estudi Socio-econornic) es pot resumir en les següentes dades:

DEMANDA DEMANDA DEMANDA DEFICIT INTERNA EXTERNA TOTAL TOTAL

Hipòtesi Alta 873 1.099 1. 972 1.450

Hipòtesi Baixa 733 549 1.282 743

POTENCIAL D'HABITATGES EDIFICABLES EN SÒL VACANT

SÒL URnA

BARRI NQ D'HABITATGES

Casc d'Esparreguera 606

Barri Font 135

La Plana 87

La Passió 498

Can Comelles 192

Can Roca 269

TOTAL EN SÒL UREA 1. 787 HABITATGES

(No es considerau les urbanitzacions de 2a. residencia)

-----:-:::-:-:-=---ml] Gener :,•¡¡: ne Cayllunya ~ . . _ : oeoa. r ~:.-:-en.~ d1j t-'Oill1C8 1 em tonal ~ tJ ¡ ob:c .~ .. 0:Ji'lque~

CorPis~;((. G'Urbamsme de Barcelona

60

SÒL URBANITZABLE PROGRAMAT

SECTOR NQ D'HABITATGES

SETOR 1. EL CASTELL (en execució) 755

SECTOR 1' 630

SECTOR 2 364

TOTAL SÒL URBANITZABLE PROGRAMAT 1. 749 HABITATGES

SÒL URBANITZABLE NO PROGRAMAT

SECTOR NQ D'HABITATGES

SETOR 2'. LA CREUETA 553

TOT.SÒL URBANITZABLE NO PROGRAMAT 553 HABITATGES

TOTAL HAIJITATGES EDIFICABLES Ell SÒL VACJillT

TIPUS DE SÒL NQ D'HABITATGES

SÒL URBÀ 1.787

SÒL URBANITZABLE PROGRAMAT 1Q Q. 1. 749

TOTAL 1er. quadrienni 3.536

SÒL URBANITZABLE NO PROGRAMAT 553

.~-: -~' l_:' :l \ .-

·, ; ( l ,jo''

Cern~i~;.:::c~.- -,j· ~-;rb;:,;¡;SiTH-l ci·~; ~-:,r:_:,,dc-n" ""''·""'"" "'~-'''"'"~-.. ... ., • ...,.,_.,""""~"'~-- '·""""-"'"-•"-=-'"""'''''""''"'" "'''""'"""""'''"'"--"A'..,_,,,, 61

4. 2 . - POTENCIAL SÓL INDUSTRIAL

SECTOR SÓL NET OCUPAT SÒL NET VACANT ENTRE 1984-91

SÒL URBÀ I MAGAROLA 37.000 m2 67.470 m2

SÒL URBÀ CAN ROCA 187.000 m2 81.000 m2

SÒL URB.PROGRAMAT MAGAROLA SUD . (En Execució)

SÒL URB.PROGRAMAT 149.000 m2 CAN COMELLES SUD (En Execució)

TOTAL 224.000 m2 375.470 m2

Sòl net en el sector de SNUP 11 L'Olana 11 100.000 m2.

62

4.3.- EQUIPAMENTS I ESPAIS LLIURES

TIPUS EQUIPAMENT SUP. SÒL ACTUAL NECESSITATS PREVISIÓ PGO PGO VIGENT ANY 2001 MODIFICAT

Escolar (Primaria) 36.560 m2 32.800 m2 36.560 m2

Escolar (Secundaria) 16. 100 m2 23.085 m2 35.390 m2

Sanitari-Assistencial 17.466 m2 10.000 m2 20.380 m2

Socio - Cultural 11.211 m2 12.900 m2 14.322 m2

Esportiu 59.625 m2 20.400 m2 56.463 m2

Altres Equipaments 37.735 m2 20.000 m2 37.513 m2

TOTAL 178.697 m2 119.185 m2 200.628 m2

ESPAIS LLIURES 274.126 m2 140.250 m2 276.123 m2

63

REVISIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ I l·10DIFICACIONS DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA D'ESPARREGUERà

ESTUDI ECONÒfHC I FINANCER

-

64

ESTUDI ECONÓHIC I F I N A N C E R -

I N D E X

1.- L'anàlisi de la Hisenda local.

2.- L'avaluació dels costos de les inversions Programades.

3.- Els Plans de Finançament quatriennals.

··· .. .;

ESTUDI ECONOMIC-FINANCER

Els objectius de l'Estudi Econòmic-Financer queden establerts a l'article 42 del Reglament de Planejament: l'avaluació dels costos corresponents a les obres de l'estructura general i orgànica i a la implantació del serveis, tant pel que fa al sòl urbanitzable programat com al sòl urbà, així com la determinació del caracter públic i privat de les inversions. Les realitzacions previstes al planejament han de tener previst el seu finançament a l'Estudi Econòmic-Financer, el qual estarà estructurat en tres parts:

1) L'anàlisi de la Hisenda Local per tal d'avaluar la capacitat inversora del municipi.

2) L'avaluació dels costos de les inversions programades.

3) Els Plans de Finançament estructurats en dos períodes de 4 anys cadascun d'ells.

1. L'ANALISI DE LA HISENDA LOCAL

Dins d'aquest apartat s'analitzaran mecanismes de finançament de les realitzacions quals, seran bàsicament els següents:

els diferents previstes, els

a) les aportacions ordinàries, les quals seran possibles sempre que la suma de les despeses corrents i la càrrega financera no excedeixi dels ingressos corrents del Pressupost municipal.

b) l'endeutament

e) les contribucions especials

d) les subvencions i aportacions diverses

Alguns d'aquests mecanismes, com les subvencions i aportacions o les contribucions especials, no poden analitzar-se sense tenir en compte les realitzacions concretes a les quals aniran destinades, mentre que les aportacions ordinàries i l'endeutament poden integrar-se dins d'un estudi més genèric de la Hisenda Local, una mica al marge dels tipus d'inversions previstos.

1

L'evolució pressupostària

En els darrers anys, el Pressupost Ordinari d'Esparreguera ha experimentat un increment molt considerable, tal com reflecteixen les xifres del quadre següent, expressades en Ptes corrents i en Ptes constants de 1988.

Pressupost I nd ex I nd ex Ordinari variació variació

(Ptes corrents) (Ptes corrents) (Ptes constants) --------------- --------- ------------

1988 381.332.423 100 100 1989 496.775.000 128 121 1990 734.688.000 190 172 1991 1.012.971.600 262 180 1992 896.973.015 232 190 1993 1. 087.280.318 282 221

Les xifres anteriors suposen uns increments pressupostaris que necessiten diverses matitzacions:

a) En el període de 5 anys que va entre 1988 i 1993 el Pressupost municipal d'Esparreguera ha tingut un increment molt considerable. En Ptes corrents el Pressupost s'ha gairebé triplicat, amb un increment del 282%.

b) la inflació explica una part de l'increment pressupostari. L'increment en ptes constants és del 221%, percentatge menor però també molt important.

e) l'any 1991, la divergència entre els drets liquidats i la previs1o pressupostària inicial va ser petita i positiva, els drets liquidats van superar la previsió inicial.

Pressupost Drets Liquidats %L/P

1991 1.012.971.600 1. 062.015.524 104,6

2

EVOLUCIO DELS INGRESSOS PRESSUPOSTARIS (milions de Ptes. corrents)

Ingressos corrents-~~~~~~~~~:~--:-l Contrib. especials -

Transfer. capital -

o 200 400 600 800 1000 1200

B Pressupost 1991 • Liquidació 1991

Pressupost 1992 Pressupost 1993

COMPOSICIO DELS INGRESSOS PRESSUPOSTARIS (%)

o~--~--~---~--~-_J-----~---1-----~_J Pressupost 1991 Liquidació 1991 Pressupost 1992 Pressupost 1993

. Ingressos corrents • Contrib. especials

Transf. capital Endeutament

-

L'evolució de l'esforç fiscal

L'evolució de l'esforç fiscal pot ser més interessant que la del conjunt del Pressupost Ordinari, que com ja s'ha vist, ha tingut un increment molt notable però explicable en bona part per l'absorció del Pressupost d'Inversions. L'esforç fiscal és un indicador utilitzat per la distribució dels recursos del FNCM. L'esforç fiscal de cada municipi es la suma dels impostos municipal, directes i indirectes, i de les taxes per prestació de serveis (article 32) i per aprofitaments especials (article 33). No coincideix amb tota la pressió fiscal que soporta el municipi però constitueix un indicador apte de la seva evolució. L'esforç fiscal dels darrers anys, tant al Pressupost com a la Liquidació, pot veure's al quadre següent:

Index variació Esforç --------------------

Esforç fiscal Ptes. Ptes. fiscal per càpita corrents constants

-------- -------- -------- ---------Pressupost 1991 333.991.000 26.482 100 100 Liquidació 1991 335.494.395 26.601 100 100 Pressupost 1992 433.439.836 33.534 130 123 Pressupost 1993 489.478.134 37.870 146 132

A la liquidació de 1991 l'esforç fiscal per càpita era de 26.601 Ptes, xifra moderada que permetia un marge de maniobra important a la Hisenda municipal. Els pressupostos dels anys 1992 i 1993 han vist un increment considerable de l'esforç fiscals, sobretot en Ptes corrents però també en Ptes constants. L'any 1993 l'esforç fiscal per càpita previst era de 37.870 Ptes.

L'evolució dels ingressos pressupostaris

Serà interessant veure l'evolució dels pressupostaris classificats en quatre grans apartats:

ingressos

a) els ingressos corrents, que inclouen els cinc primers capítols pressupostaris: impostos directes, impostos indirectes, taxes i altres 1ngressos, transferències corrents i ingressos patrimonials. Del capítol de taxes s'han exclòs les contribucions especials, les quals difícilment poden ser considerades com ingressos corrents.

3

b) les contribucions especials, considerades separadament de la resta d'articles inclosos a taxes i altres ingressos.

e) les transferències de capital, coincidents bàsicament amb el capítol 7 dels ingressos pressupostaris, però a les quals s'han afegit també l'alienació d'inversions reals i la variació d'actius financers.

d) l'endeutament, coincident amb el capítol 9 dels ingressos pressupostaris, variació de passius financers.

Utilitzant aquesta classificació s'han obtingut quadres següents corresponents a la Previsió Definitiva i Liquidació de l'exercici de 1991 i les previsions inicials pressupostos de 1992 i 1993,

els a la dels

Previsió definitiva Liquidació

1991 %/IT 1991 ----------- -----------

Ingressos corrents 600.126.559 59,3 585.994.784 Contribucions especials 86.993.850 8,6 89.222.108 Transferències capital 155.888.550 15,4 156.585.764 Endeutament 170.462.641 16,7 230.212.868

%/IT

55,2 8,4

14,7 21,7

Total ingressos 1.012.971.600 100,0 1.062.015.524 100,0

Previsió Previsió 1992 %/IT 1993 %/IT

----------- -----------Ingressos corrents 674.977.046 75,3 760.352.166 69,8 Contribucions especials 44.368.750 4,9 10.109.018 9,2 Transferències capital 20.564.684 2,3 133.530.699 12,2 Endeutament 157.017.535 17,5 183.288.435 16,8

Total ingressos 896.973.015 100,0 1.087.280.318 100,0

,,,> '·"'-'"""•'-'••·''"'"_'_n~."-·'-""'_.....,_,,,,-.-.~~----~

:j,rrrr '/·.:-:::.-,·:': .- " '.

:sr~-:t.ori::J.i

,,. 'i' e <

.··.::rl!.:~:·n-=·- d<: di:HC''-~onn

4

L'evolució de les despeses pressupostàries

Serà interessant classificar les despeses pressupostàries en tres grans grups:

a) despeses corrents, les quals inclouen els capítols remuneració de personal, compra de bens corrents i serveis transferències corrents.

de i

b) càrrega financera, que inclou els interessos i les variacions de passius financers.

e) les inversions globals, que inclouen les inversions reals, les transferències de capital i les variacions d'actius financers.

Utilitzant aquesta classificació s'ha obtingut el quadre seguent, corresponent a la previsió definitiva i la liquidació de 1991 i les previsions inicials dels exercicis de 1992 i 1993

previsió definitiva liquidació

1991 %/DT 1991 ----------- ----------

Despeses corrents 463.310.396 45,7 513.129.507 Càrrega financera 111.870.452 11,0 170.803.770 Inversió 437.790.752 43,3 260.802.445

Total despeses 1.012.971.600 100,0 944.735.722

previsió previsió 1992 %/DT 1993

----------- -----------Despeses corrents 592.938.958 66,2 628.339.344 Càrrega financera 82.083.088 9,1 132.012.822 Inversió 221.950.969 24,7 326.928.152

Total despeses 896.973.015 100,0 1. 087.280.318

%/DT

54,3 18,0 27,6

100,0

%/DT

57,8 12,1 30,0

100,0

¡":" .

AUTOFINANÇAMENT DE LA INVERSIO Relació entre ingressos corrents i

despeses corrents (milions de Ptes)

1000 r-----------------------------------------------.

Pressupost 1991 Liquidació 1991 Pressupost 1992 Pressupost 1993

• Ingressos corrents Despeses corrents

AUTOFINANÇAMENT DE LA INVERSIO Relació entre ingressos corrents i

despeses corrents mes càrrega financera

Milions de Ptes 1000 r-----------------------------------------------.

800

Pressupost 1991 Liquidació 1991 Pressupost 1992 Pressupost 1993

. Ingressos corrents • D.corrents+C.finan .

. • : ' ¡..: · .:, _.,

Cern ::~:={\ _; ~ .. ':·:~< . r< ~;~ -. ~c l~ "; St.'ircr.hJrHl t. ~~,.._._,~_.,_._,.,.h.-A.,. ;.o.,,..;..:....,. :."> ..._-~~-..r..,.;--...,,;.ov_.~~:U

El finançament de les inversions

Serà interessant de les quatre fonts contribucions especials, en el finançament de les

veure quin ha estat el pes de cadascuna considerades: aportacions ordinàries, transferències de capital i subvencions, inversions dels darrers anys.

Les dades anteriors difífilment permeten detectar una estructura homogènia de les fonts de finançament, les quals poden ser molt variables en els diferents exercicis.

Caldrà plantejar-se municipi en cadascuna de considerades:

quina es la capacitat de maniobra del les quatre fonts de finançament

A. Les aportacions ordinàries

Les aportacions ordinàries entre els ingressos corrent i el incloure les inversions, es a dir, càrrega financera.

sortiran de la diferència conjunt de despeses sense les despeses corrents i la

Despeses corrents

+ Ingressos càrrega re; corrents financera DC+CF

Pressupost 1991 600.126.559 575.808.848 4,3 Liquidació 1991 585.994.784 683.933.277 -16,7 Pressupost 1992 674.977.046 675.022.046 -0,1 Pressupost 1993 760.352.166 760.352.166 o,-

L'index del quadre anterior assenyala la proporció d'ingressos corrents que no s'han de destinar a despeses corrents ni càrrega finanacera, i que poden detinar-se, per tant, al finançament de les noves inversions. Aquest percentatge té oscil.lacions importants. A la liquidació de 1991 la suma de les despeses corrents i de la carga financera va excedir un 16,7% de les despeses corrents, amb la qual cosa hi va haver un estalvi negatiu. Els pressupostos de 1992 i 1993 tenen una igualtat gairebé absoluta entre ambdues xifres, amb la qual cosa la possibilitat de generar un estalvi brut utilitzable en el finançament de les inversions municipals es pràcticament nul mentre no es reduiexi l'actual càrrega financera.

6 :orial

Si no es comptabilitza la càrrega financera es pot obtenir l'estalvi brut que podria destinar-se teòricament a la invers1o en absència de càrrega financera. La xifra presenta oscil.lacions significatives entre els diferents exercicis, però es pot convenir que un 15% de les despeses ordinàries son estalvi brut utilitzable bé en noves inversions, bé en la càrrega financera actual o futural.

Ingressos Despeses corrents corrents

Pressupost 1991 600.126.559 463.310.396 Liquidació 1991 585.994.784 513.129.507 Pressupost 1992 674.977.046 592.938.958 Pressupost 1993 760.352.166 628.339.344

L'estalvi brut futur, entès com la ingressos i despeses corrents i sense tenir en financera, es pot estimar en un 10-15% pressupostaris.

Primer període quatriennal Segon període qiatriennal

10%

304.000.000 304.000.000

Estalvi DC/IC

22,8 12,3 12,1 17,4

diferència entre compte la càrrega dels ingressos

15%

456.000.000 456.000.000

Aquests son els recursos que es podrien alliberar be cap a les noves inversions, be cap a la càrrega financera actual o futura.

B. L'endeutament

Al quadre següent es pot veure la càrrega financera dels darrers anys, així com el nivell d'endeutament, entès com el pes d'aquesta càrrega financera sobre el conjunt dels ingressos corrents.

'lt·;_·

_·:;ni.:.,-.::::,~·- J.arce\ona 7

Ingressos Càrrega nivell corrents financera endeutament --------- --------- -----------

Pressupost 1991 600.126.559 111.870.452 18,5 Liquidació 1991 585.994.784 170.803.770 29,0 Pressupost 1992 674.977.046 82.083.088 12,1 Pressupost 1993 760.352.166 132.012.822 17,3

Aquests darrers anys s'ha soportat una càrrerga financera important doncs les actuacions recents snhan finançat en bona part mitjançant l'endeutament. Al quadre següent es pot veure la relació del deute viu existent a 1 de gener de 1993.

nombre de crèdits

30

Cantitat per amorttitzar

392.938.624

Interessos

48.304.388

Anualitat

Amortització Total

39.166.208 87.470.596

crèdits serà la

Sense tenir en de tresoreria,

següent:

compte noves operacions de la càrrega financera dels

crèdit, ni propers anys

any càrrega financera any càrrega financera ----------------- -----------------

1993 87.470.596 1998 60.077.409 1994 86.220.596 1999 56.749.285 1995 78.950.274 2000 43.618.461 1996 67.937.440 2001 39.444.158 1997 67.937.440 2002 19.765.370

La Llei 39/1988, de regulació de les Hisendes Locals, en una línia molt similar a la del RD 3250/1976, permet un nivell d'endeutament màxim que no excedeixi del 25% dels recursos liquidats per operacions corrents.

En el cas de no contraure nova càrrega financera i suposant un increment dels ingressos corrents limitats a una

8

inflació anual del 3,5%, el nivell d'endeutament futur es podria anar reduïnt al ritme següent:

any nivell endeutament any nivell endeutament ----------------- -----------------

1994 11,0 1998 6,2 1995 10,5 1999 4,6 1996 9,2 2000 4,0 1997 7,6 2001 1,9

C. Les contribucions especials

El pes de les contribucions especials en el finançament de les inversions ha baixat des del 34,2% de la liquidació de 1991 fins solament un 3,1% del pressupsot previst per a 1993. De cara al futur proper es podria incrementar de nou la recaptació mitjançant contribucions espeicals.

Contribucions %C. E./ especials Inversions Inversió --------- --------- -----

Pressupost 1991 86.993.850 437.790.752 19,9 Liquidació 1991 89.222.108 260.802.445 34,2 Pressupost 1992 44.368.750 221.950.969 20,0 Pressupost 1993 10.109.018 326.928.152 3,1

D. Les subvencions i aportacions

Es difícil preveure la seva evolució futura, peró sens dubte hauran de ser una font fonamental de finançament de les realitzacions previstes al Programa d'Actuació.

-::::=

9

Transferències %C. E./ capital Inversions Inversió

--------- --------- -----Pressupost 1991 155.888.550 437.790.752 35,6 Liquidació 1991 156.585.764 260.802.445 60,0 Pressupost 1992 20.564.684 221.950.969 11,0 Pressupost 1993 133.530.699 326.928.152 40,8

L'estructura financera de les inversions

s'han anys.

Serà interessant analitzar en quines fonts de finançament recolzat les inversions d'Esparreguera d'aquests darrers

Previsió 1991

------Aportacions ordinari es 24,9 Contribucions especials 86,9 Transferencies capital 155,5 Nou endeutament 170,4

Recursos totals 437,7 Inversió 437,7 a despeses corrents a estalvi a càrrega financera

Previsió 1992

------Aportacions ordinari es Contribucions especials 44,3 Transferencies capital 20,5 Nou endeutament 157,0

Recursos totals 221,9 Inversió 221,9

00, i:\ Generalil~l de Catalunya · DeparJ.:1n1en= cJ" p 1-1 1'5 .. , I O',JI·e,· " ... : " o I rea Territorial

~ --'"' -- _ .... · uu:,ques Corr11s~iri d'Urb...,nisrn..,. d 8 10

~~ "=' e arce/ona

Liquidació !lc o 1991 !lc o

------5,7

19,9 89,2 18,7 35,5 156,5 32,9 38,9 230,2 48,4

100,- 475,9 100,-260,8

72,0 117,3

25,8

Previsió !lc o 1993 %

------

20,0 10,1 3,1 9,2 133,5 40,8

70,8 183,2 56,1

100,- 326,9 100,-326,9

a) les despeses corrents i l'elevada càrrega financera d'aquests darrers anys impedeixen destinar aportacions ordinaries a inversió.

b) el pes de les contribucions es moderat, previsions de 1993.

sobretot les

e) les transferències de capital tenen un paper important però no determinant en les inversions.

d) l'endeutament té un gran protagonisme en el finançament de les inversions.

El finançament de les inversions durant el Programa d'Actuació

a) hipotesi 1

Es pressuposa un estalvi brut equivalent al ingressos corrents, el qual anirà destinat bàsicament a la càrrega financera contreta.

10% dels atendre

primer quatrienni segon quatrienni

b) hipotesi 2

estalvi brut

331,4 380,4

càrrega financera

300,9 199,7

aportacions ordinàries

30,5 180,7

Es pressuposa un estalvi brut equivalent al 15% dels ingressos corrents

primer quatrienni segon quatrienni

estalvi brut

497,1 570,5

11

càrrega financera

300,9 199,7

aportacions ordinàries

196,2 370,8

e) hipotesi 3

Es pressuposa un estalvi brut equivalent al 15% dels ingressos corrents. L'estalvi anirà destinat sobretot a contraure nova càrrega financera.

primer quatrienni segon quatrienni

primer quatrienni segon quatrienni

. ; ~ \ .

estalvi brut

497,1 570,5

nova càrrega

financera

40,0 80,0

>':-"<-~ Co¡nts:_;iO Li"lJ¡iJ;:;t~:,;;,._, ,-;:·:

··-·

12

càrrega financera

300,9 199,7

nous crèdits

214,0 428,0

estalvi

196,2 370,8

aportacions ordinàries

36,2 50,8

PART 2

L'AVALUACIÓ DELS COSTOS DE LES INVERSiotiS PROGIWUUJilS

CAPITOL 1 INFRAESTRUCTURA VIARIA

Compra i expropiació de terrenys i cases per obrir nous vials

CONCEPTE COST OBSERVACIONS Quatrienni

Compra terrenys ampliacio Nord C/Balmes 18.000.000 1

Compra terrenys ampliacio Sud C/Balmes 46.000.000 2

Compra terrenys vial C/Oiesa 7.000.000 2

TOTAL 71.000.000

CAPITOL 2 SISTEMA D'ESPAIS LLIURES

Arranjament zones verdes

CONCEPTE COST OBSERVACIONS Qua\rienni

Espais lliures Unitats d'Actuacio 1er. Quadrienni 10.000.000 1

Espais lliures Unitats d'Actuacio 2n. Quadrienni 2.500.000 2

TOTAL 12.500.000

CAPITOL 3 SISTEMA D'EQUIPAMENTS I DOTACIONS

CONCEPTE COST OBSERVACIONS

Terrenys Institut BUP - Cessio Sector 1'

Piscina Coberta Resta a carrec Diputacio i

25.000.000 Generalitat

Obres ampliacio cementiri 15.000.000 Ajuntament

TOTAL 40.000.000

CAPITOL 4 INFRAESTRUCTURES, DEFICITS DE SERVEIS I D'URBANISME

CONCEPTE COST OBSERVACIONS

Urbanitzacio Aparcament 23.000.000

Urbanitzacio banca Nord C/Balmes 7.000.000

Compra terrenys vial C/Oiesa 60% Ajuntament 17.000.000 40% In. Privada

Ampliacio Pont carretera de Piera - A carrec Diputa cio

Urb. Banda Sud C/Balmes 15.000.000

Urb. vial carretera Olesa 35.000.000

Urb. vials cessio Unitats d'Actuacio 60% Ajuntament 47.000.000 40% In. Privada

. "" .. .- ·- ·-~----

;,·Tfh: ' " - -~-·-. i. ·~~-~.'< ·~- -··- ..

'

:, ' i ~ ·. .

'têi'TA~'""" '' ··;·'"" 144.000.000

-- •.• ,w .

Quatrienni

1

1

2

Quatrienni

1

1

1

1

2

2

2

INVERSI6 MUNICIPAL TOTAL DELS DOS QUATRIENNIS

Cap. 1.- Infraestructura viaria

Cap. 2.- Sistema d'espais lliures

Cap. 3.- Sistema d'equipaments i dotacions

Cap. 4.- Infraestructures i urbanització

T O T A L

71.000.000

12.500.000

40.000.000

144.000.000

267.500.000

16

EVOLUCIO DE LES DESPESES PRESSUPOSTARIES (milions de Ptes . corrents)

Despeses corrents

Càrrega financera -

lnversio ifij¡r=~

Total despeses i~~ii!iii!i!!i!i~~

o 200 400 600 800 1000 1200

• Pressupost 1991 • Liquidació 1991

• Pressupost 1992 Pressupost 1993

COMPOSICIO DESPESES PRESSUPOSTARIES (%)

Pressupost 1991 Liquidació 1991 Pressupost 1992 Pressupost 1993

Despeses corrents • Càrrega financera . Inversió

·.:1 .

PART 3

ELS PLANS DE FINANÇAl·lliNT QUATRIEUUALS

17

~, ()~ a~

•; n il ' "::.. ~ . ~; :¡

I :e ~ c.-_· .•.·. •.. ..........

I ~ f~ '.tl't,'j

.· .• : i .. ·" ¡ ,,. ()

-( ~:. o"'

~ .:-:~e

CONCEPTE

l" ¡

I .. · _-, •:;C mpra terrenys ampl. C/Baimes

l i{ o o " ;::, .. f:è

.. jrr. Espais Lliures Unitats Act.

Terrenys Institut BUP

Piscina coberta

Urbanitzacio aparcament

Urbanitzacio B. Nord c/Baimes

Urbanitzacio carrers Unitats d'Actuacio

Ampliacio pont carreteres Piera

TOTAL

CAPACITAT MUNICIPAL

I I FO~JTS DE Fi~l~NC.~~.:a:T

COST Aporta cio Mu.~icipal J Contribucions ' ''O'' E'IOrlJT'''-NT Especials T !l "-¡, j\0 :. ,f-J¡,:í' I

18.000.000 18.000.000

10.000.000 I 10.000.000

-

200.000.000 50.000.000

23.000.000 23.000.000

7.000.000 7.000.000

17.000.000 10.200.000 6.800.000 -

50.000.000 -

325.000.000 118.200.000 6.800.000

196.000.000

A!tres

150.000.000

50.000.000

200.000.000

"' ~ o I>J

":1 H z s; <l

~ I>J z 8 . "' ::<! H

~ ::<!

~ ::<! H I>J z z H

Durant el Primer quatrienni les inversions previstes ha

l'aportació municipal al finançament total de ser de 118.200.000 de Pessetes.

de

Aquesta xifra es pot assolir perfectament amb un comportamen·t com el previst a la hipòtesi 2, tarnbè es pot assolir amb la hipòtesi 3, avançant la realització de les inversions a l'inici del quatrienni.

La diversificació de les fonts de finançament s'ajusta a les proporcions següents:

Aportació municipal 118.200.000 (36,37%)

Contribucions especials 6.800.000 ( 2,09%)

Transferències de capital 200.000.000 (61,54%)

Total Inversió 325.000.000

19

__ -, ... "! .

.

~ . CONCEPTE COST

:

Compra terrenys ampiiacio s. C/Baimes 46.000.000

e Compra terrenys vial C. Olesa 7.000.000 i '

1-.rr. Espais lliures Unitats d'Actuacio 2.500.000

Obres ampiiacio cementiri 15.000.000

urbanitzacio sud C/Balmes 15.000.000

Urbanitzacio vial Carretera Olesa 35.000.000

Urbanitzacio vials cessio Untats d'Ac\uacio 47.000.000

TOTAL 167.500.000

CAPACITAT ~IUN!CIPAL

FONTS DE FINMICAMENT

Contribucions Aportacio Municipal Especials

46.000.000

7.000.000

2.500.000

15.000.000

9.000.000 6.000.000

17.500.000

28.200.000 18.800.000 .

125.200.000 24.800.000

370.000.000

A:~res

17.500.000

17.500.000

"d

~ o t>j

"J H z ~ z .()

~ t>j z 1-3

Ul t>j Gl o z !O e:

~ H t>j z z H

Durant el aportacions 124.980.000.

segón quatrienni directes de cada

l'aportació any i nou

municipal, endeutament,

desglossada ha de ser

en de

Aquesta xifra es pot assolir perfectament amb un comportament de la hisenda local com el previst en la hipótesis 2.

Tambè es pot assolir amb la hipòtesi 3 avançant les inversions a l'inici del quatrienni.

La diversificació de les fonts de finançament s'adapta a les proporcions següents:

Aportació municipal 125.200.000 (74,74%)

Contribucions especials 24.800.000 (14,81%)

Transferències de capital 17.500.000 (10,45%)

Total Inversió 167.500.000

21

ANEXE

QUADRES RESUM -

I

- QUADRES COMPARATIUS AMB EL PLA GENERAL VIGENT -

SOL URBA

SOL URBANIT. PROGRAMAT

SOL URBANIT. NO PROGRAMAT

SOL NO URBAN.

TOTAL

._.:.' . - ,:, , ~ I. .

QUADRE I - REGIM DEL SOL (Superficie en Ha.)

1 a. RESIDENCIA 2a. RESIDENCIA INDUSTRIAL

123,61 137,60 95,40

54,57 40,35

22,125 22,00

TOTAL

356,61

94,92

41,25

2.254,22

2.747,00

- SÒL URBÀ -

Quadre II Sòl Urbà municipi Esparreguera

Quadre III Casc urbà Esparreguera

Quadre IV Barri Font

Quadre V La Plana

Quadre VI La Passió

Quadre VII Can Comelles

Quadre VIII Can Roca

Quadre IX ILLA MAGAROLA

mm. Gcnercl11el cJe Catalunv.3 . l Oepart\1inent de Polítlc:2 TErritorial

~~ . ~ i OtJres Ptí :)/iques C"ln1i~.s¡t} d'Urbanisme de Barcelona

QUADRE II -POTENCIAL D'EDIFICACIO I SOL VACANT SOL URBA MUNICIPI D'ESPARREGUERA

superficie edif .m2/m2 potencial m2 pot_ vi vendes sol vacant m2edificables n°Viv_edificables

1 302.980 3 908.940 4.131 25.232 75.696 344

2a 5.440 5 27.200 226 1.240 6.200 52

2b 10.210 2 20.420 170 5.534 11.068 92

2c 47.230 2 94.460 787 7.510 15.020 125

2d 5.090 77' 12.725 106

3 44.160 1 44.160 368 13.169 13.169 11 o 4a 17.380 1 17.380 145 3.053 3.053 25

4b 13.350 1 13.350 111 3.700 3.700 31

Sa 177.212 1 177.212 1.477 57.540 57.540 479

6 43.790 1,5 65.685 547 8.380 12.570 105

6' 6.910 2 13.820 115 2.270 4.540 38

6" 1.300 3 3.900 35 1.300 3.900 35

la 44.910 2 89.820 17.829 35.658

lc 527.900 1,1 580.690 267.030 293.733

?d 11.000 1,1 12.100 11.000 12.100

7·6 32.980 "? 49.470 412 32.980 49.470 412

9 1.040

T 2.390

E 144.915 9.490 p 84.520

v 521.453

TOTAl 2.046.160 2.131.332 8.630 467.257 597.417 1.848

EXCLOSES LES URBANITZACIONS DE SEGONA RESIDENCIA I CAN SEDO

QUADRE III ·POTENCIAL D'EDIFICACIO I SOL VACANT SOL URBA CASC URBA D'ESPARREGUERA

superficie edif-m2/m2 potenciat m2 pot.vivendes sol vacant m2edi f i cables noviv-edificables

1 271.950 3 815.850 3.708 25.232 75.696 344 2a 5.440 5 27.200 227 1.240 6.200 52 2b 9.130 2 18.260 152 5.534 11.068 92 2c 20.360 2 40.720 339 3.360 6.720 56 2d 5.090 1 5.090 42

3 2.150 1 2.150 18 2.150 2.150 18 4b 10.650 1 10.650 89 1.000 8 Sa 6.750 1 6.750 56 6.750 6.750 56 6 12.300 1,5 18.450 154 11.030 16.545 138 6' 6.910 2 13.820 115 2.270 4.540 38

6" 56 9 700

T 260

E 79.105 9.490 p 33.300

TOTAL 464.095 958.940 4.900 68.056 129.677 850

···- -·. ·-·~

-----.,..,~J'"·=

QUADRE IV - POTENCIAL D'EDIFICACIO 1 SOL VACANT SOL URBA BARRI FONT

superficie edi f .m2/m2 potencial m2 pot.vivendes sol vacant m2edificables noviv.edificabtes

1 6.790 3 20.370 170

2c 2S.720 2 S0.880 424 3.000 S.160 43

3 42.010 1 4S.240 377 11.019 11.019 92

9

T 1.0SO

E 8.400 p 2.400

TOTAL 86.370 116.490 971 14.019 16.179 13S

QUADRE V · POTENCIAL D'EDIFICACIO I SOL VACANT SOL URBA LA PLANA

superficie edi f .m2/m2 potencial m2 pot.vlvendes sol vacant m2edificables noviv.edificables

4a 17.380 1 17.380 14S 3.0S3 3.0S3 2S

Sa 93.002 1 93.002 77S S.390 S.390 4S

T 630

E 13.770 p 11.100

v

I TOTAL 13S.882 110.382 920 8.443 8.443 70

QUADRE VI - POTENCIAL D'EDIFICACIO I SOL VACANT SOL URBA BARRI LA PASSIO

superficie edi f .m2/m2 potencial m2 pot.vivendes sol vacant m2edificables noviv.edificables

1 13.490 3 4.497 20

2b 1.080 2 2.160 18

2c 1. 1SO 2 2.300 19 1. 1SO 2.300 19

Sa 10.480 1 10.480 87 1.833 1.833 1S

6 28.410 1,5 42.620 3SS 6.230 9.34S 78

6" 1.300 3 3.900 32 1.300 3.900 32

7d 11. ODO 1,1 12.100 11.000 12.100

7·6 32.980 1,5 49.470 412 32.980 49.470 412

T 4SO

E 8.880 p S.BOO

S4.493 TOT 1 h'"m Gener·:~~':'~-,~~!_, -~ 943 78.948 SS6

e::~:; ~ 1 n · '~ :ilJ!J L'~pa'' ~j '-=' ~ '•.:)!;::ca r ::·it:::rial - ; l_)i't •.;~ , , :·¡~!::;S

C· .. ;-mssió d'Urü:.-misme de e<Jrcelona -·-·---------

Sa

6

?a

9

E p

TOTAL

4b

Sa

?e

E p

TOTAL

?e

v

TOTAL

superficie

3S.920

3.080

44.910

340

17.060

10.220

111.S30

superficie

2.700

31.060

2S6.600

17.700

21.700

329.760

superficie

'·' ''

271.300

S9.380

330.680

QUAR E VI I · POTENCIAL D'EDIFICACIO I SOL VACANT SOL URBA CAN COMELLES

edif.m2/m2 potencial m2 pot.vivendes sol vacant m2edificables noviv.edificables

1 3S.920 300 14.067 14.067 117

1,5 4.620 39

1,1 49.401 17.829 19.612

89.941 339 31.896 33.679 117

QUADRE VIII· POTENCIAL D'EDIFICACIO I SOL VACANT SOL URBA CAN ROCA

edif .m2/m2 potencial m2 pot. vi vendes sol vacant m2edificables noviv.edificables

1 2.700 23 2.700 2.700 23

1 31.060 259 29.500 29.500 237

1,1 282.260 81.090 89.199

316.020 282 113.290 121.399 260

QUADRE IX · POTENCIAL D'EDIFICACIO I SOL VACANT SOL URBA POL. INDUSTRIAL DEL SUD

edi f .m2/m2 potencial m2 pot.vivendes sol vacant m2edificables noviv.edificables

1,1 298.430 133.150 146.465

298.430 133.150 146.46S

··. ,, ,,

SOL URBANITZABLE PROGRAMAT

SECTOR Superficie Zona Sup. Zona Edil. Sup. Num. Densitat Quadrienni Sector m2/m2 Edil. habitatges hab/Ha.

~L CASTELL 22,00 0,60 121.010 755 34 Primer

1 ' 18,00 10 18,00 0,60 108.000 630 35 Primer

2 14,57 10 14,57 0,40 58.280 364 25 Primer

3 22,52 11 22,52 0,70 157.640 INDUSTRIAL Primer

3' 11,73 7 e 7,817 1 '1 o 58.280 INDUSTRIAL Primer

4 6,1 o 11 b 6,10 0,60 36.600 SERVEIS Segon

SOL URBANITZABLE NO PROGRAMAT

SECTOR Superficie Edifica cio Superficie Numero Densitat m2/m2 edificable habitatges hab/Ha

2' 22,125 0,25 55.312 553 25

4' 22,0 0,60 132.000 INDUSTRIAL

SÒL NO URBANITZABLE

CATEGORIA DE SÒL

Valor paisatjistic (14)

Valor forestal (15)

Valor agricola (16)

Lliure permanent (17)

TOTAL

~-~-_,.,.,....~--"'·'--~---·-""~~----·-

-¡;:, C~il:-;!,,::1· 1.- ;·;(_-,¡ >;

'-. :; _-,; '.''.

SUPERFICIE HA.

532

746,50

202,90

764,41

2.245,81

- QUADRES COMPARATIUS AMB EL PIA GENERAL VIGENT -

QUADRE COMPARATIU DE ZONES - SOL URBA -

ZONA PLA GENERAL VIGENT

I PLA GENERAL MODIFICAT

I CLAU I.E.N. P.E. OCUP ALÇADA I.E.N. P.E. OCUP ALÇADA

m2/m2 m. m2/m2 m %

ANTIGA I la - 16 - 16,50 PB+4 - 16 - 16,50 PB+'• TRADICIONAL

lb - 16 13,50 PB+3 - 16 - 13,50 Pll+3

lc - 16 - 11,40 PB+3 - 16 - 11,40 PB+3

ld - 16 - 11,40 PB+3 - 16 - 11,40 PB+3

le - 10 - 9,00 PB+2 - 10 - 9,00 PB+2

lf - 10 - 3,00 PB - 10 - 3,00 PB

lg - 10 - 3,00 PB - 10 - 3,00 PB

MANÇANA TANCADA 2a - 20 - 19,50 PB+S - 20 - 19,50 PB+S

2b - 20 - 16,50 PB+4 - 20 - 16,50 PB-1-4

2c - 20 - 13 ,so PB+3 - 20 - 13,50 PB-1-3

2d - 20 - 9,00 PB+2 - 20 - 9,00 PB+2

Pmin Pm in PLURIFAMILIAR m2 400 10,50 PB+2 AILLADA 3 1 '00 400 40% 10,50 PB+2 1,00 200 40% 7,50 PB+l

UNIFAMILIAR 4a 1,00 250 40% 1,00 250 40% AILLADA

4b 1 '00 400 30% 1,00 400 30%

4c 0,75 600 20% 7,50 PB+l 0,75 600 20% 7,50 Pll+l

4d 0,50 1000 20% 0,50 1000 20%

4e 0,25 2000 10% 0,25 2000 10%

UNIFAMILIAR EN FILERA Sa 1 '00 120 50% 1,00 120 50%

Sa' 1,00 120 50% 7,50 pb+1 l ,o o 120 50% 7 ,so pb+l

~ ./ 1

Sb 0,50 480 25% 0,50 480 25%

2

QUADRE COMPARATIU DE ZONES - SOL URBA -

ZONA PLA GENERAL VIGENT

I PLA GENERAL MODIFICAT

I CLAU I.E.N. Pm in OCUP ALÇADA I.E.N. Pm in OCUP ALÇADA

m2/m2 m2 m2/m2 m2 %

VOLUMETRIA ESPECIFICA 6 1,50 600 40% 13,65 PB+3 1,60 600 40% 13,65 PB+3

6' 2,00 600 60% 13,65 PB+3 2,40 600 60% 13,65 PB+3

6'' 3,00 600 60% 16,50 PB+4

INDUSTRIA la 2,00 250 - 8,00 PB+1 2,00 250 - 8,00 Pll-1-1

lb 1,10 600 lO% 8,00 PB+1 1,10 600 70% 8,00 PB+1

lc 1,10 2000 50% lliure 1,10 2000 50% lliure *

ld 1,10 ind. 50% lliure 1,10 2500 50% lliure ~·(

~r Quan 1 'ils sigui diferent a l'industrial 16,50 PB+4

CAN SEDO 8 Veure Arts. 114 - 115 I Veure Arts. 114 - 115 I VERD PRIVAT 9 Veure Art. 175 bis I Veure Art. 179 I

3

MODIFICACIO PLA GENERAL D'ESPARREGUERA

QUADRE COMPARATIU UNITATS D'ACTUACIO

UNITAT 11 PLA GENERAL VIGENT Jl PLA GENERAL MODIFICAT

I SUP CESSIONS I.E.B I.E.N. SUP CESSIONS I.E.B I.E.N. HA. HA m2/m2 m2/m2 HA. HA m2/m2 m2/m2

A 1, 33 0,920 0,62 2,00 UNITAT EXECUTADA

B 0,29 0,180 1, 90 5,00 0,29 0,185 1 '48 4,10

C1 0,227 0,089 0,97 1,60 e * 0,61 0,3 0,93 1,94

C2 0,214 0,136 1,09 3,00

D ** 0,364 0,171 2,12 4,00 0,284 o ,161 1,732 4,00

E Obres d'urbanització pendents Obres d'urbanització pendents

F Obres d'urbanització pendents Obres d'urbanització pendents

G No existia 0,736 0,5073 0,94 3,02

H No existia 1, 591 0,605 1,02 1, 72

I 1,03 0,70 0,92 0,133 0,86 1,00 Av. PERI Llobreg.

J No existia 0,587 0.186 2' 73 3,25

K No existia 0,707 0,207 1,10 1,60

L .

N:o .existia 1 ,525 0,425 0,793 1,10

,_ ......__.

MODIFICACIO PLA GENERAL D'ESPARREGUERA

NOTES: * La diferencia de 0,091 Ha. de Cessió correpon a una part del sistema d'espais lliures de propietat municipal que s'ha exclos de la unitat.

** S'han exclos der la unitat dos solars edificats amb la part corresponent de vial executat. La superficie de 0,126 ha. destinada a espais lliures es manté igual que en el pla general vigent.

MODIFICACIO PLA GENERAL D'ESPARREGUERA

QUADRE COMPARATIU DEL SOL URBANITZABLE PROGRAMAT

SECTOR 11 PLA GENERAL VIGENT

li PLA GENERAL MODIFICAT

I SUP C.E. SUP. NUM. SUP. C.E. SUP. NUM. HA. M2/M2 EDIFICADA HABITAT HA. M2/M2 EDIFICADA HABITAT

1 EL CASTELL 22,00 0,60 121.010 755 ID. PPO APROVAT EN EXECUCIO

SUNP 1' ID 13,63 0,60 81.780 818 18,00 0,60 108.000 630

2 CAN COMELLES 14.57 0,40 58.280 510 14,57 0,40 58.280 364

3 CAN COMELLES 23,33 0,70 163.310 industr. 22,52 0,70 157.640 industr (industr)

3' SUD MAGAROLA 11' 16 0,80 89.280 industr. 11' 73 pp o 58.280 industr (PPO apr)

4 SOL NO URBANITZABLE 6' 10 0,60 36.000 serveis

:::J 84,69 0,61 513.660 2.083 94,92 0,57 539.210 1. 749

______ .,-,-o..,--...-.~~·-

•\, C::;;:~!U!l'/·-: · .-.·,>~-~:- :·: :;:Jrial

MODIFICACIO PLA GENERAL D'ESPARREGUERA

QUADRE COMPARATIU DE ZONES - SOL URBANITZABLE PROGRAMAT -

S.U.P. ZONA P.min P.E. ALÇADA P.min P.E. ALÇADA

ZONA US 10-1 15 13,65 PB+3 15 13,65 PB+3 D'HABITATGE

10-2 13,65 PB+3 13,65 PB+3

10-3 120 7,50 PB+1 720 10,00 PB+Z 400

RESIDECIAL ASSISTENCIAL 10-d No existeix 13,65 PB+3

S.U.P. CLAU I.E.N. Pm in OCUP ALÇADA I.E.N. Pm in OCUP ALÇADA m2/m2 m2 m2/m2 m2 %

INDUSTRIAL 11 0,70 1500 70% 8,00 PB+1 0,70 1500 70% 8,00 PB-1-1

SERVEIS llb No existeix 0,60 2000 50% 11,50 PB+2

QUADRE COMPARATIU DEL SOL URBANITZABLE NO

PLA GENERAL VIGENT

li PLA GENERAL MODIFICAT

SUP C.E. SUP. NUM. SUP. C.E. SUP. NUM. HA. M2/M2 EDIFICADA HABITAT HA. M2/M2 EDIFICADA HABITAT

1' 13,63 0,60 81.780 818 PROGRAMAT Veure quadre S.U.P.

2' 15,00 0,20 30.000 300 22,125 0,25 55.312 553 Creueta

3' 11' 16 0,80 89.280 industr. PROGRAMAT Veure quadre S.U.P. SUD

MA GAROLA

4' L'OLANA 23,65 0,60 141.900 industr. 22,00 0,60 132.000 indust.