modificació puntual del pla general d’ordenació en els ... · annex a la memÒria annexes ......

Ajuntament de Mataró

Modificació puntual PG LEPANT-CHURRUCA / EL RENGLE 60 Àrea de Serveis Territorials Servei de Desenvolupament Urbà

Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació en els àmbits:

LEPANT-CHURRUCA / EL RENGLE

ANNEX A LA MEMÒRIA

ANNEXES Estudi de Mobilitat generada Informe resposta de les al·legacions de l’Avanç Informe resposta de les al·legacions de l’aprovació inicial


Modificació puntual PG als àmbits: LEPANT-CHURRUCA / EL RENGLE Àrea de Serveis Territorials Servei de Desenvolupament Urbà

1

Estudi de Mobilitat


Í N D E X

1. INTRODUCCIÓ 2. INFORME DE MOBILITAT 3. PLÀNOL : Mobilitat Lepant-Churruca E. 1/750 Adopció de mesures en la urbanització Secció transversal del carrer Churruca E. 1/75 Mapa línies d’autobusos urbans 4. PLA DE MOBILITAT DE MATARÓ Propostes a l’àmbit d’estudi



2

Estudi de Mobilitat


1. INTRODUCCIÓ

La Mobilitat generada per l’execució de l’urbanisme s’ha convertit en els

darrers temps en un indicador important que influeix directament sobre la

planificació urbanística de les ciutats i zones urbanes en general.

En aquest sentit el decret 344/2006 de regulació dels estudis d’avaluació de

la mobilitat generada, recentment vigent, posa sobre la taula les mesures

que convé adoptar en cada intervenció urbanística, de cara a resoldre

conflictes en la influència de trànsit de vehicles, previsió al càlcul necessari

de les places d’estacionament de cotxes, motocicletes i bicicletes en l’àmbit

privat, càrregues econòmiques derivades del càlcul de reforç del transport

públic i criteris d’urbanització a adoptar amb itineraris adaptats per la

protecció al vianant i al minusvàlid; totes elles mesures encaminades al

foment de la utilització del transport públic i a la millora de la qualitat de

vida en les ciutats.



3

L’aplicació d’aquesta legislació invita a planificar conjuntament i per tant

donar solucions dins el marc de la planificació urbanística des del seu inici,

evitant posteriors conflictes de funcionament de les ciutats.

La força del planejament normatiu, amb la incorporació de les mesures de

control de la mobilitat, sens dubte, soluciona amb uns paràmetres concrets,

aspectes que fins el moment eren evidents però que no es regulaven; i amb

tot el resultat contribueix a un millor urbanisme, més transversal i de més

qualitat.

En aquest sentit, i per aplicació directe de la legislació, incorporem en la

Modificació puntual de Pla general d’ordenació “Lepant-Churruca/El Rengle”

en la ciutat de Mataró, aquest Estudi de Mobilitat, com document annex

però independent.

Per tant, en aplicació del decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació

dels estudis d'avaluació de mobilitat generada, que a l’article 3, aquests

estudis son obligats en el cas de tramitar figures de "planejament urbanístic

derivat i llurs modificacions, que tinguin per objectiu la implantació de nous

usos o activitats", com és el cas que ens ocupa.



4

2. INFORME DE MOBILITAT

ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA EN LA MODIFICACIÓ

DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ: LEPANT-CHURRUCA / EL RENGLE, A

MATARÓ.

1.- Avaluació del increment de la mobilitat generada. El Pla general vigent de 1996 delimità en la mansana formada pels carrers camí Ral, Lepant, Churruca i Gravina, un sector de transformació de l’ús industrial amb la voluntat de crear un gran equipament públic en la nau industrial i donar amés un aprofitament residencial. La sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el recurs interposat per la propietat a les determinacions del PEMU-05 del Pla General 1996 van ser decisòries en quant a la nul.litat del planejament del sector PEMU-05 amb temes de delimitació del polígon d’expropiació i altres qüestions relacionades amb la gestió i determinació de les càrregues. Aquesta Modificació del Pla General possibilita a part de solucionar el buit legal del sector de planejament, la transformació del sector industrial a residencial prevista al PG de 1996, situant l’edificabilitat residencial en un àmbit discontinu, per garantir una implantació residencial més acord amb l’entorn. L’àmbit discontinu de la modificació es realitza en dos àrees: 1) La dels carrers Lepant–Churruca prevista al PG 1996 de 10.025 m2 de sòl. 2) El Rengle, en un solar destinat a equipament públic i quatre porcions de sòl destinades a espais lliures que sumen un total de 3.533m2. D’aquests 2 àmbits, només el primer té un mínim caràcter rellevant per avaluar el increment de generació de mobilitat i fixar determinacions en la urbanització dels espais públics viaris. L’altre, per la poca extensió i intensitat d’ús, i el quasi equilibri en la generació de la mobilitat dels usos del planejament existent i els previstos per aquesta modificació, no es tindran en conte en aquest estudi.



5

Àmbit Lepant-Churruca: La superfície bruta del sector es de 10.025 m2 de sòl, actualment ocupats per uns 14.000 m2 de sostre de la industria de cartonatges “Hijos de A. Fàbregas” i dues cases de cos amb 4 habitatges i 2 locals. La Modificació de pla destina 3.366 m2 de sòl per a la construcció de 45 habitatges i 1.755 m2 de sostre comercial; 6.709 m2 de sòl per a equipament docent de dues línies amb 540 alumnes, rehabilitant la nau catalogada existent; i 823 m2 de zona verda. D’acord amb els ratis de mobilitat de l’annex 1 del decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, suposarà per aquest àmbit els valors de la taula següent:

ÚS NOMBRE RÀTIO VIATGES/DIA Habitatge 45 7 viatges/habitatge i dia 315 Comercial 1.755 m2st 50 viatges/100m2st 877 Zona verda 823 m2 s. 5 viatges/100m2s. 42 Escola 540 alumnes 3 viatges/alumne 1.620 Indústria -14.000 m2st 5 viatges/100m2st -700 TOTAL GENERAT 2.154

Cotxe – moto (45,7%) 985 Peu - bici (42,6%) 917

MODE

Transport públic (11,7%) 252

L’increment de la mobilitat generada pels nous usos d’acord amb els estàndards de l’annex 1 del esmentat decret, serà de 2.154 viatges/dia, que un cop distribuïts segons el pes relatiu de cada mode en la mobilitat municipal global de l’any 2002, suposen 985 viatges en vehicle privat i 757 vehicles/dia ( ocupació mitjana de 1,3 ocupants vehicle), 917 viatges a peu- bici, i 252 en transport públic, en aquest cas urbà i interurbà. La Modificació de Pla permet a més, la construcció d’un aparcament en el subsòl de l’espai lliure de la zona verda i de l’equipament, que es podria afegir al de l’espai privat per l’edificació residencial, amb una superfície total de uns 6.400 m2 de sòl, que amb dues plantes soterrades, suposen una capacitat de unes 425 places d’aparcament per cotxes. Aquest aparcament col·laboraria a eixugar el dèficit d’estacionament residencial en el districte l, avaluat en 220 places, i a implantar la política de mobilitat del Pla de Mobilitat Urbana de Mataró de 2005, consistent en reduir l’oferta de places d’aparcament als carrers del Centre per afavorir altres formes de mobilitat.



6

L’excessiva oferta a la demanda residencial generada per l’actuació ( unes 66 places) i al dèficit residencial de l’entorn, ens obliga a suposar que convindria que unes 250 places aproximadament es destinin a rotació, amb el que amés es possibilitaria reduir l’oferta de zones blaves en alguns carrers del Centre, per a llur conversió en eixos cívics o carrers de vianants. Amb aquestes consideracions de reconducció de l’oferta d’estacionament de residents i de rotació dels carrers al nou aparcament, no cal tenir en compte la circulació exclusivament generada pel nou estacionament, al ser una mobilitat que ja es dona en aquest moment a l’entorn proper. Els accessos a l’aparcament han de ser tals que permetin l’entrada pel carrer Lepant, i la sortida pel carrer Churruca, vies de mínim recorregut pels carrers del Centre que potencien l’accés des de l’Avinguda del Maresme ( antiga N-II), anella de distribució dels accessos al centre urbà. Aquesta nova circulació total de 767 vehicles per l’àrea, es concentrarà a parts iguals pels carrers Lepant i Churruca, el que suposa un increment insignificant de la demanda actual, i per tant fàcilment absorbible sense modificar els actuals nivells de servei d’ambdós carrers . La IMD del carrer Lepant es de 4.900 vh/dia que amb els 400 de més suposa passar a 5.300 vh/dia, quan la capacitat per carrers de xarxa bàsica s’estima en 10.500 vehicles / dia, i suposa un nivell de servei C. La IMD del carrer Churruca és de 2.900 vh/dia, i capacitat 4.800 vh/dia a l’estar tipificat com carrer veïnal, amb el que amb la demanda previsible de 3.300 vh/dia, també suposa un nivell de servei C com l’actual. Els nous 252 viatges/dia en transport públic urbà i interurbà, suposa no més del 2% del passatge en dia feiner de les línies L1, L2, L3, L4 i L5 que serveixen al sector (15.800 viatges/dia), servides per 17,5 busos i quasi 300 expedicions/dia feiner, el que suposa un increment de la càrrega mitjana de només menys de 1viatges/bus, perfectament assumible sense necessitat d’incrementar el servei. El mateix cal dir dels nous 917 desplaçaments diaris a peu (pocs en bici) per les voreres actuals dels carrers Lepant i Churruca, que en el pitjor dels casos superen els 2,0 metres.



7

2.- Itineraris de vianants fins les parades del servei de transport urbà Mataró Bus i a l’estació de RENFE. Les parades del servei Mataró Bus que donen cobertura al nou sector de transformació urbana de manera més directe, són: a.- La parada del carrer Lepant de les línies L1, L2 i L5 a tocar el límit de l’actuació, pel carrer Lepant, d’accés directe al barris de Cerdanyola, La Llàntia, Via Europa i Hospital. b.- Les dues parades de la línia L3 de La Rambla i Iluro, en el Camí Ral, d’accés directe a /de la part nord i nord-oest de la ciutat fins l’Hospital, situades a menys de 200 metres dels límits de l’actuació. c.- La parada Estació Renfe de la línia 4, i Plaça de les Tereses per la línia L0, situades a uns 250 metres del límit de l’actuació, complementarien la cobertura global del servei Mataró Bus per a l’actuació. A nivell interurbà l’actuació es troba a 250 metres de l’estació de tren de Renfe i a 300 m. de la parada de les línies interurbanes de l’empresa Casas i Barcelona Bus de la Plaça de Les Tereses. Els itineraris des de l’actuació a cadascuna de les parades enumerades anteriorment dels serveis de transport urbà i interurbà, estan completament adaptades, amb el que només cal exigir al projecte d’urbanització del sector, garantir el compliment del codi d’Accessibilitat en l’àmbit propi de l’actuació. No obstant, i en el cas que abans de l’aprovació del projecte d’urbanització del sector, es modifiquessin les parades dels serveis de transport urbà i interurbà descrites, de manera que els nous itineraris des de l’actuació a les noves parades no estiguin adaptats, el projecte d’urbanització inclourà a costa del sector l’adaptació dels nous itineraris. 3.- Compliment de les determinacions del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Mataró de l’any 2005. El PMU de Mataró aprovat l’any 2005, imposa a certs carrers interiors a l’Àrea Ambiental Jaume Recoder (plànol 42 del PMU) un seguit de determinacions, alguna de les quals afecten el carrer Churruca , i que tot seguit es descriuen: a.- “ Es preveu l’adaptació del carrer Churruca a via de prioritat invertida, per potenciar un eix que juntament amb el c/ Cuba connecta la zona de la pl. de les Tereses amb la façana Marítima i l’estació de ferrocarril”. El PMU també preveu disposar pel carrer Churruca un carril bicicleta, en aquest cas en coexistència amb la circulació de vehicles pel mateix espai.



8

b.- “A la cruïlla entre els carrers Gravina i Churruca s’hi proposa una intersecció a nivell per trencar amb el canal de circulació del c/ Thos i Codina i donar prioritat als vianants que circulen pel carrer Churruca”. Com que la única façana continua de l’actuació és la que dóna al carrer Churruca es proposa la transformació del tram del carrer Churruca entre el Camí Ral i el carrer Gravina, amb un projecte d’urbanització únic, d’acord als criteris adoptats en el PMU i grafiats en el plànol de mobilitat adjunt. Els costos de les obres del carrer Churruca que executarà l’Ajuntament, quedaran assumides en part, pel polígon reparcel.latori de la manera establerta en la fitxa normativa de la UAd-83 de la Modificació del PG.

Mataró, octubre 2007. Joan Miró Farrerons. Enginyer de Camins, c i p Director Tècnic de Gintra.

modificació puntual del pla general d’ordenació en els ... · annex a la memÒria annexes ......

Documents