modificació 8 (2010) del pla d’espais d’interès natural el moianès i … del projecte.pdf ·...

Modificació 8 (2010) del Pla d’espais d’interès natural El Moianès i la Riera de Muntanyola

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Febrer 2010


Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Índex

Memòria 1.- Objecte 2.- Bases jurídiques 3.- Tramitació 4.- Procés d’elaboració, justificació i descripció de la modificació 5.- Descripció formal de la modificació dels documents del PEIN

Plànols 1. Modificació 8 (2009) del Pla d’espais d’interès natural. El Moianès i la Riera de Muntanyola PEIN. Escala 1:1.000.000 2. Modificació 8 (2009) del Pla d’espais d’interès natural. El Moianès i la Riera de Muntanyola. Mapa de situació de l’espai, escala 1:40.000 3.- Modificació 8 (2009) del Pla d’espais d’interès natural. El Moianès i la Riera de Muntanyola. Mapa d’hàbitats, escala 1:40.000

Annexos Annex 1. Incorporació al “Volum II. Espais inclosos en el PEIN: descripció i justificació” del Pla d’espais d’interès natural dels continguts següents en relació amb la modificació de l’espai del Moianès i la Riera de Muntanyola Annex 2. Incorporació al “Volum III. Espais inclosos en el PEIN: Síntesi informativa actuacions preventives i altres determinacions” del Pla d’espais d’interès natural dels continguts següents en relació amb la modificació de l’espai del Moianès i la Riera de Muntanyola Annex 3. Fitxes resum dels valors naturals per sectors Annex 4. Taula 1. Hàbitats inclosos en l’espai del PEIN del Moianès aprovat el

1992 Taula 2. Hàbitats inclosos a la proposta d’ampliació de l’espai



1

1.- Objecte L’objecte d’aquest document és la modificació dels límits de l’espai del Pla d’espais d’interès natural del Moianès, en endavant el Moianès i la Riera de Muntanyola. Aquesta modificació dels límits del PEIN s’inicia d’acord amb els resultats dels treballs efectuats en el marc del Conveni de col·laboració signat el maig de 2007 entre els municipis de Moià i l’Estany i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquest Conveni s’establí justament amb la finalitat de delimitar els sectors adients per a l’ampliació de l’espai del PEIN del Moianès. Aquesta proposta d’ampliació és per tant el resultat dels treballs acordats en el citat Conveni. 2.- Bases jurídiques El PEIN va ser creat mitjançant la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, en el seu Capítol III. Té, a més, el caràcter de pla territorial sectorial conforme a les disposicions de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. L'article 15.1 de la Llei 12/1985 indica que el PEIN té per objecte delimitar i establir les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessària d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. D'altra banda, d'acord amb l'article 16.1 de la mateixa Llei, el PEIN ha d'establir la delimitació indicativa dels espais com a mínim a escala 1:50.000, i també els criteris per a una delimitació definitiva. La versió definitiva del projecte del PEIN es va dur a terme comptant amb la preceptiva audiència als ens locals de Catalunya, demanant els informes preceptius que la legislació estableix, consultant diverses entitats i organismes de caire professional, científic, naturalístic, i sotmetent-lo al procés d'informació pública. El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el PEIN mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Finalment, i pel que fa a l’espai del Moianès, l’any 2000, el Govern aprovà definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès (anunci publicat al DOGC 3126 del 25/4/2000). 3.- Tramitació D'acord amb l'article 75.1 del Decret 68/2004, de 20 de gener, d’estructuració i de reestructuració de diversos departaments de l’Administració de la Generalitat de



2

Catalunya la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge dirigeix la revisió i el desplegament del Pla d’espais d’interès natural. El procediment per aprovar definitivament aquesta proposta de Modificació és el següent: i) El Departament de Medi Ambient i Habitatge sotmetrà la proposta de

modificació a informació pública durant un mes i, alhora, obrirà un altre període d'idèntica durada per donar audiència a les corporacions locals el territori de les quals resulta afectat.

ii) El Departament de Medi Ambient i Habitatge demanarà informes al Consell de Protecció de la Natura, al Centre de la Propietat Forestal i als altres organismes que la legislació estableix.

iii) L'aprovació definitiva pertoca al Govern de la Generalitat. 4.- Procés d’elaboració, justificació i descripció de la modificació L’espai del PEIN aprovat el 1992 constava de quatre sectors representatius de l’àmbit natural del Moianès. Aquests sectors no connectats físicament entre sí, sumaven prop de dues mil hectàrees. L’any 2000 el Govern aprovà la delimitació definitiva de l’espai, delimitació que no suposava en cap cas, com és lògic, una variació substancial dels límits aprovats el 19921. En diverses ocasions al llarg dels darrers anys s’havia plantejat la possibilitat d’unir aquests quatre àmbits en un de sol, per tal de facilitar la bona gestió de l’espai natural i garantir la connectivitat ecològica dels seus hàbitats i les seves espècies. No fou però fins al maig de 2007, que a iniciativa dels municipis de Moià i l’Estany es va signar un Conveni entre els ajuntaments d’aquests dos municipis i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya per a l’estudi i concreció de l’ampliació de l’espai d’interès natural del Moianès. En el marc del Conveni doncs, es van començar a elaborar els treballs tècnics necessaris per la possible ampliació de l’espai. Es va consultar un bon nombre de treballs i informació sobre els valors naturals d’aquest sector i entre d’altres també es va poder consultar la informació inclosa en el Sistema d’Informació Territorial de la Xarxa d’Espais Lliures (SITXELL) de la Diputació de Barcelona. Es va realitzar també el treball de camp necessari, i es van celebrar les reunions de seguiment del Conveni necessàries entre els tècnics de la Direcció General del Medi Natural i els representants de les administracions locals. Els treballs tècnics van revelar que els valors naturals rellevants del Moianès es trobaven també més enllà dels municipis de Moià i l’Estany. Paral·lelament, l’interès pel projecte es va 1 RESOLUCIÓ de 6 d'abril de 2000, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 8 de febrer de 2000 del Govern de la Generalitat, pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. (DOGC 3126 del 25/4/2000). La superfície de l’espai del Moianès (a escala 1:50.000) quedà fixada en 2050, 84 ha, enfront a les 1980,00 ha de la delimitació inicial del PEIN.



3

estendre a diversos municipis de l’entorn, que en major o menor mesura, van manifestar la seva voluntat de participar en el projecte. El setembre de 2008 es va enllestir una primera proposta preliminar d’ampliació de l’espai, proposta que va ser presentada a cadascun dels municipis inclosos en l’àmbit durant el mes d’octubre d’aquell mateix any. Tots els municipis (en aquell moment ja eren els finalment inclosos en la present proposta de modificació, és a dir Castellcir, Collsuspina, l’Estany, Moià, Muntanyola i Santa Maria d’Oló) van poder fer les observacions i consideracions que van creure necessàries. Finalment, la present proposta es va presentar el 16 de juny de 2009 a Moià, amb l’assistència dels representants dels municipis i de la directora general i els tècnics de la Direcció General del Medi Natural. Aquesta conjunció de raons, explica que l’àmbit finalment proposat per ampliar l’espai del PEIN del Moianès, excedeixi l’àmbit inicialment previst en el Conveni. En aquest sentit, cal també assenyalar que el PEIN aprovat el 1992, assenyalava ja com una de les futures possibles ampliacions la Capçalera de la Riera de Santa Maria d’Oló (fitxa de l’espai, apartat C.2), sector inclòs també en aquesta modificació. El canvi de nom de l’espai que ara es proposa modificar (el Moianès, pel de Moianès i la Riera de Muntanyola) respon també a l’extensió de l’àmbit geogràfic de l’espai ampliat. Els destacats valors naturals del sector del municipi de Muntanyola, tan pròxims als del Moianès justifiquen la inclusió en l’espai d’aquestes àrees. Malgrat tot, cal recordar que el municipi de Muntanyola, històricament no pertany a la subcomarca del Moianès, raó per la qual s’ha decidit modificar el nom original de l’espai per un de més correcte des del punt de vista geogràfic. La taula següent indica la superfície per municipi tant de l’espai del PEIN ja aprovat el 1992, com de l’ampliació que es proposa en aquesta modificació, i el total resultant. Taula 1. Distribució per municipis de l’espai.

Municipi PEIN (ha) Ampliació (ha) Total (ha) Avinyó 9,18 9,18 Castellcir 144,47 713,65 858,12 Castellterçol 273,97 273,97 Collsuspina 820,55 820,55 l'Estany 155,73 680,3 836,03 Moià 1131,09 4188,07 5319,16 Muntanyola 1108,83 1108,83 Santa Maria d'Oló 336,4 1063,83 1400,23 Totals 2050,84 8575,23 10626,07



4

Per últim assenyalar que el present projecte no inclou cap terme androcèntric i per tant no presenta disfuncions amb el Decret 162/2002 de 28 de maig, de modificació del Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l'ús de les llengües oficials per part de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, amb l'objecte de promoure l'ús d'un llenguatge simplificat i no discriminatori i de la terminologia catalana normalitzada. 4.1 L’espai natural del Moianès i la Riera de Muntanyola El Moianès se situa en una àrea de transició climàtica, fet que li confereix una marcada personalitat natural. En efecte es troba en el sector nord-oriental de la Depressió central, i per tant a mig camí entre les influències més humides i marítimes del nord-est català i les influències de caire més continental i eixutes pròpies dels sectors occidentals d’aquesta depressió. Al mateix temps, per la seva situació geogràfica i el seu relleu (es tracta d’un altiplà inclinat amb altures sobre el nivell del mar d’entre els 500 i els 1000 metres) és una zona de contacte entre els elements més pròpiament mediterranis i els pertanyents a la muntanya mitjana plujosa catalana i encara amb els elements relativament pròxims de l’alta muntanya pirinenca. Els mapes 1 i 2 d’aquesta memòria situen geogràficament l’espai a nivell de tot Catalunya el primer, i a nivell regional el segon. La vegetació predominant doncs és de caràcter submediterrani, amb el predomini de les formacions vegetals pròpies del país de la roureda seca de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis). En el paisatge actual les rouredes ha estat bandejades en bona part per pinedes secundàries de pi roig i pinassa. El paisatge predominantment forestal de la subcomarca es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura (sobretot de petits camps de cereals de secà) ecotons de gran interès tròfic per a la fauna, especialment els ocells. Als fondals apareixen fragments de boscos de ribera, amb avellanoses i bosquines mixtes de caducifolis, mentre els alzinars són poc freqüents en conjunt, en gran part substituïts per garrigues. A nivell florístic la situació geogràfica que caracteritza el Moianès, ha fet d’aquest sector una mena de corredor migratori per on han passat diferents eixams florístics que hi ha deixat més o menys emprenta i una elevada diversitat. Aquesta elevada riquesa florística s’explica per exemple entre d’altres, amb la presència d’elements submediterranis força rars a Catalunya (com per exemple el gavó fruticós – Ononis fruticosa -) o amb una diversitat molt gran entre espècies de flora eurosiberianes, que si bé no atenyen al Moianès el seu límit meridional absolut, hi assoleixen posicions extremes sud-occidentals. Aquest sector és també un molt bon representant de la fauna forestal. És una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina (Martes foina), la guineu (Vulpes vulpes) o la geneta o gat mesquer (Genetta genetta). Els ocells presents són també destacables, com per exemple l’astor, l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), el duc (Bubo bubo) o més ocasionalment l’àliga cuabarrada



5

(Hieraaetus fasciatus). De la fauna invertebrada cal destacar la presència de diverses singularitats de diferents grups, amb predomini dels elements mediterràneo-ibèrics. De la fauna lligada als ambients fluvials de la zona, amb trams en un bon estat de conservació podem destacar la presència de la llúdriga (Lutra lutra), el cranc de riu (Austropotamobius pallipes), i diversos peixos com la bagra (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). En tots aquests aspectes la proposta de modificació comporta una millora destacable de la representació dels valors naturals propis de la zona. L’Annex 3 d’aquesta modificació conté en forma de fitxes i per sectors, informació precisa sobre els valors naturals inclosos en la nova proposta. Pel que fa referència als hàbitats, el nou espai significa un pas qualitatiu important per millorar la representació de diversos tipus d’hàbitats en el sistema d’espais naturals protegits que és el Pla d’espais d’interès natural. La taula número 2 mostra les cinc unitats que mostren un increment més gran pel que fa al nivell de representació, gràcies a la proposta d’ampliació de l’espai amb comparació amb tot el sistema del PEIN a nivell de Catalunya. Els dos primers tipus d’hàbitats de la taula són els que presenten els increments més grans en la seva representació dintre del pla a nivell català. Són dos hàbitats poc abundants a Catalunya (segons la Cartografia dels hàbitats a Catalunya 1:50.000, el primer ocupa 314 ha i el segon 266 ha) que veurien augmentada de forma molt important la seva representació en el PEIN. Especialment important, pels seus valors naturals (per la seva alta riquesa florística i per la seva raresa dintre el territori català) és l’hàbitat dels boscos caducifolis mixtos, amb abundància d’auró blanc (Acer campestre), mesòfils i eutròfics, de la Catalunya central (codi Corine 41.4148+, codi 41f a la Cartografia dels Hàbitats a Catalunya 1:50.000 i hàbitat d’interès comunitari 9160)2. Per a aquest hàbitat l’espai que es proposa ampliar en aquesta modificació passaria a ser l’espai del PEIN més important quant a superfície. Per darrera d’aquestes unitats d’hàbitats, els increments més notables corresponen als hàbitats dels boscos mixtos de roure martinenc i pi roig i les rouredes de roure martinenc, i en darrer terme a les pinedes de pi roig. Les rouredes seques en el seu conjunt són uns hàbitats tradicionalment molt explotats (per la seva llenya, el carboneig, o bé tallats per aconseguir terrenys de pastura o conreu) que en els darrers anys estan experimentant una franca recuperació.

2 Aquesta unitat d’hàbitat ha estat descrita recentment. Apareix ja al suplement del Manual dels hàbitats de Catalunya (Universitat de Barcelona-Departament de Medi Ambient i Habitatge 2005). Amb tot, a la Cartografia dels Hàbitats a Catalunya 1:50.000 (2008) ha estat assignada provisionalment a la unitat de llegenda 41f (corresponent als boscos mixtos, sovint amb tells -Tilia spp.-, higròfils, dels engorjats i dels vessants ombrívols, pirinencs), que era la que més s’hi assemblava. En una pròxima versió de la cartografia és crearà una unitat de llegenda per representar aquest hàbitat (Corine 41.4148+).



6

Taula 2. Principals aportacions de la proposta d’ampliació al sistema del PEIN. Càlculs elaborats mitjançant sistemes d’informació geogràfica a partir de la Cartografia dels Hàbitats a Catalunya 1:50.000 (UB-DMAH 2008).

Hàbitat Proposta d’ampliació

PEIN aprovat (Catalunya)

Nivell de Representació3

Codi Nom Superfície (ha)

Superfície (ha)

PEIN aprovat

(Catalunya)

Increment amb

l’ampliació 34q Prats, sovint emmatats, de

pelaguers (Stipa offneri, S. pennata, S. Capillata) amb teròfits, calcícoles i xeròfils, de terra baixa (i de l'estatge submontà)

61,88

47,45

15,1%

19,7%

41f (vegeu la nota 1)

Boscos caducifolis mixtos, amb abundància d’auró blanc (Acer campestre), mesòfils i eutròfics, de la Catalunya central

45,61

115,10

43,3%

17,1

43d Boscos mixtos de roure martinenc (Quercus humilis) i pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, de la muntanya mitjana

786,29

3.688,48

19,1%

4,1%

41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana

1.761,81

16.910,34

38,7%

4,0%

42n Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), neutrobasòfiles i mesòfiles, dels Pirineus

1.214,96

8.422,40

20,9%

3,0%

L’annex 4 conté a més, dues taules que permeten comparar amb detall les unitats d’hàbitats incloses en la proposta d’ampliació (taula 2) respecte en aquest cas a les unitats incloses en l’espai del PEIN del Moianès aprovat el 1992 (taula 1). El mapa 3, per últim, mostra la distribució geogràfica dels hàbitats presents en l’espai natural. A nivell faunístic, la proposta consolida la representació dels valors naturals propis del Moianès citats anteriorment, i millora substancialment la representació d’algunes espècies d’interès per a la conservació. Entre els ocells cal destacar la inclusió de diverses àrees d’interès per a la cria del duc (Bubo bubo) i l’àliga marcenca (Circaetus gallicus) i d’una àrea de campeig de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). La inclusió a més d’un bon nombre d’hectàrees de camps de cultiu de cereals de secà entre els sectors forestals beneficia les espècies d’ocells de marge forestal i camps oberts. Entre els mamífers cal destacar que la nova proposta inclou sectors fluvials d’alt interès per a la llúdriga (Lutra lutra). Aquests sectors fluvials així mateix inclouen sectors d’interès per al cranc de riu (Austropotamobius pallipes), per als peixos com la bagra (Leuciscus cephalus) i el

3 El nivell de representació indica en tant per cent, la superfície d’un hàbitat determinat dintre del sistema del PEIN, en comparació de la superfície total de l’hàbitat a tot Catalunya. La columna de l’esquerra indica la representació actual de l’hàbitat en el sistema, mentre que la de la dreta indica l’increment que representa l’ampliació proposada.



7

barb cua-roig (Barbus haasi) , i els amfibis, aquests especialment afavorits per la inclusió a més de la zona humida de l’Estany4, zona on es poden trobar diverses espècies d’aquest grup com la salamandra (Salamandra salamandra), diverses espècies de gripaus, el tòtil (Alytes obstetricans), la granota verda (Rana perezi) i la reineta (Hyla meridionalis). Entre els invertebrats, la inclusió d’aquesta zona humida és també de gran interès pels odonats (ordre d’insectes que inclou les libèl·lules per exemple). També entre els invertebrats, l’augment de la representació les rouredes de roure martinenc i els boscos mixtos de roure martinenc i pi roig, beneficia espècies de gran interès com l’escanyapolls (Lucanus cervus) i un lepidòpter, Eriogaster catax. Un altre lepidòpter d’interès per a la conservació present en els sectors proposats d’ampliació, en aquest cas per la seva preferència per les pinedes de pi roig, és Graellsia isabellae.5 Els valors naturals de la proposta d’ampliació es completen amb la inclusió de diversos punts d’interès geològic. Entre aquests cal destacar sobretot el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres6. A l’interès geomorfològic s’afegeix un important interès paleontològic. En efecte, la Cova del Toll i la de les Toixoneres representen dos extraordinaris jaciments paleontològics, amb importants restes de fauna. Les excavacions realitzades posen en evidència una riquesa faunística importantíssima corresponent a la darrera de les glaciacions del Quaternari (glaciació del Würm) i demostren la presència humana a la comarca durant l’Epipaleolític i el Neolític. El municipi de Moià disposa d'un Museu Arqueològic i Paleontològic que recull bona part de les troballes d’aquests jaciments. El patrimoni arqueològic inclòs a la proposta d’ampliació inclou també altres vestigis prehistòrics d’interès com ara tot un conjunt de monuments megalítics, com els dòlmens del Cuspinar, les Umbertes o el de Santa Magdalena. Entre el patrimoni arquitectònic cal destacar edificis singulars com el castell de Rodors i les esglèsies de Sant Feliu de Rodors, la de Sant Pere de Ferrerons o la de Santa Eugènia de Gomar entre d’altres, a més d’un bon nombre d’ermites i antics masos distribuïts per tot l’espai. 4.2 - Descripció dels límits de l’espai L’espai natural del Moianès i la Riera de Muntanyola es composa per un sol espai que abasta una bona part de l’altiplà moianenc, inclosa la part alta de la Riera de Santa Maria d’Oló, i una part del municipi de Muntanyola, tot deixant exclòs de

4 La zona humida de l’Estany forma part de l’Inventari de Zones humides de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitat de la Generalitat de Catalunya. 5 Les següents espècies són catalogades com a espècies protegides de fauna salvatge autòctona pel Decret legislatiu 2/2008 Text refós de la llei de protecció dels animals: duc, àliga marcenca, àliga cuabarrada, llúdriga, cranc de riu, escanyapolls, Eriogaster catax, Graellsia isabelae, salamandra, tritó verd, tòtil i reineta. 6 Espai d’interès geològic inclòs en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya.



8

l’espai protegit tot el sector circumdant dels nuclis urbans de Moià, l’Estany i de les vies de comunicació que s’hi localitzen. Primer de tot es descriu breument de sud a nord el límit exterior de l’espai, i després l’interior. Límit exterior La descripció del límit s’inicia a l’alçada del nucli de La Fàbrega, a la confluència de la carretera C-59 i els límits dels termes municipals de Moià i Castellterçol on segueix el límit entre aquests dos termes en direcció est, nord-est. Voreja el nucli de les Umbertes, i ja en el terme municipal de Castellcir, creua el Torrent Mal i pren direcció nord-est. Segueix en aquest sentit, tot vorejant els nuclis de Casa Nova del Verdeguer i les Berengueres. Creua la riera de Fontscalents, voreja el nucli de Santa Coloma Saserra fins al Bonifet. Pren llavors direcció sud-est fins al torrent de la Font de la Collada. Llavors pren de nou sentit nord-est, tot resseguint el torrent i el límit de terme municipal entre Collsuspina i Centelles fins a les proximitats del Pla de Querol, on pren direcció oest. Voreja el Pla de Querol, creua el torrent de l’Espina i segueix en direcció sud. Voreja els Plans de l’Espinoi, i ja en direcció nord deixa fora el nucli del Pedrós, creua la carretera N-141c (Moià-Tona) i segueix en direcció nord durant uns 300 metres seguint el torrent de Gomar. Gira llavors cap al nord-est, i tot vorejant el Grony de l’Oller, deixa fora de l’espai els nuclis del Picanyol i les Casetes. Segueix llavors en direcció nord, tot excloent els nuclis de l’Oller, Noalard, i a l’alçada de Sant Cugat de Gavadons pren direcció est i després de nou direcció nord, nord-est. Voreja tota la urbanització de Fontanelles, ja al terme de Muntanyola, tot incloent en l’espai la petita vall del torrent de Terradelles. Continua llavors cap al nord. Passa pel Serrat de Puigsaurina fins ben a prop de la Riera de Muntanyola. Segueix llavors aquesta riera cap al nord-est, creua la carretera de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola, i després d’uns 1000 metres més pren direcció sud-oest i voreja el nucli de la Roca tot resseguint sempre la Riera de Muntanyola. Pren llavors direcció nord-oest, s’enfila pel Serrat de la Roca, passa pel Puigcimós i arriba al Coll de Pedra Dreta. Passat el coll, el límit s’enfila cap al nord per la carena, fins al Puig de la Caseta. Des d’aquí, el límit pren direcció nord-oest, segueix el Torrent de l’Alou, fins on aquest s’ajunta amb el Canal de la Vila. Segueix llavors aquest curs fins a la Riera d’Oló, per la qual continua fins a l’alçada del nucli de Montcabrer. Llavors deixa la riera i s’enfila per la carena i segueix per aquesta en direcció sud-oest paral·lelament a la Riera d’Oló, que resta inclosa sempre dintre de l’espai. Travessa els paratges del Camp de les Tres Puntes, les Grassetes i la Malesa del Sió fins arribar a l’alçada de Santa Maria d’Oló. Aquí l’espai deixa per un centenar de metres la riera, que retroba a l’alçada del Torrent Salat. A partir d’aquí el límit segueix per la Riera d’Oló fins al Torrent Gros, per on s’enfila en direcció nord, fins a la carena del Serrat de la Ponsa. Segueix llavors en direcció sud-oest seguint la carena, per la Serra Borina i el Serrat del Jordi. A l’alçada del paratge de les Gallinetes, el límit pren direcció sud, travessa la Riera d’Oló i s’enfila en direcció sud-est per una pista forestal pròxima al



9

nucli de les Armenteres. Prop del paratge de la Vinya d’Armenteres, el límit segueix per la pista forestal vers el nord-oest, travessa el paratge de l’Horta dels Plans i la Serra de Moratones, fins al Serrat de Segimón, on pren de nou direcció sud-est. Passat el nucli de Roselles, segueix pel camí del Bosc primer, i després pel camí de Santa Maria d’Oló a l’Estany en direcció est fins al límit de terme municipal entre Santa Maria d’Oló i l’Estany. Segueix aleshores el límit municipal en direcció sud fins a arribar al Torrent del Gomis. Segueix aleshores en direcció sud sud-oest per aquest torrent (tot incloent el seu domini públic hidràulic). Travessa la Cinglera de les Carrosses i la Trona de Rubís, on el curs d’aigua passa a anomenar-se Riu Sec. Segueix doncs el Riu Sec fins al paratge de les Bagues del Perer i les Falconeres. Llavors pren direcció més clarament oest, travessa el Torrent Llarg de Falconeres i s’enfila fins a la cota 600 metres. Pren llavors de nou direcció sud i segueix per aquesta cota paral·lelament al Riu Sec fins al Cingle de Cal Pere, on el Riu Sec conflueix amb la Riera de Malrubí. Continua llavors en direcció sud paral·lelament a la Riera de Malrubí, travessa el paratge de l’Horta de Sau, voreja el Serrat de Sobre l’Illa, fins al paratge dels Canals de Sau. Voreja el mas de la Garrigota i segueix llavors durant uns 250 metres el traçat d’una línia elèctrica en direcció oest, per prendre de nou direcció sud vers la cota altimètrica dels 500 metres, que segueix a través dels Solells de la Garrigota. Una mica abans dels Cingles de la Resclosa el límit va a cercar la Riera de Malrubí, i la segueix fins a la confluència dels termes municipals de Santa Maria d’Oló, Avinyó i Moià. Segueix el límit en direcció sud, fins a travessar la carretera N-141c entre Calders i Moià a l’alçada de l’Hostal de la Grossa. Segueix llavors en direcció sud pel Serrat de la Torre i després per la Serra de Moretona fins al torrent del racó dels Boixos que segueix fins a les proximitats de la Riera de l’Om. Travessa després aquesta riera aigües avall del Gorg Joliu, i pren direcció sud sud-est fins al Serrat de Baiones. Des d’aquí, continua fins al Roc del Paraigües. Des d’aquí travessa la Riera de Golarda i sempre en direcció sud, s’enfila fins al Colljovà. Des d’aquí, el límit segueix el camí de Monistrol de Calders a Marfà, ja en direcció est, fins al Coll de Marfà. Des d’aquest coll el límit pren durant uns 300 metres direcció sud-est fins a la carena del Serrat dels Llamps, la qual segueix fins el Pla dels Pins. Continua després en direcció est fins al Pla de l’Alzina, on pren direcció sud, travessa la Baga de Pujalt fins a assolir el límit de terme entre els municipis de Castellcir i Castellterçol. Segueix el límit de terme fins a la intersecció amb el camí del Pedrós, que segueix en direcció sud-est. Resseguint sempre aquest camí en direcció sud-est est, passa per les proximitats del Colltrencat i després fins al Collet de Mas Clamí. En aquest punt segueix el camí que mena direcció nord cap a la Creueta del Gironès, el qual deixa en el collet pròxim a la Font de Prat de la Riba, en direcció est, fins a arribar, muntanya avall, fins a la carretera C-59 a l’alçada del Molí de l’Oller. Des d’aquí el límit segueix en direcció nord, seguint la carretera, fins al nucli de la Fàbrega. Límit interior La descripció s’inicia en el terme de Moià a la confluència de la carretera C-59 amb el camí de les Umbertes i de la Casa Nova de la Coma. El límit segueix aquest camí en direcció est fins poc abans de creuar el Torrent del Gai. Segueix llavors



10

paral·lelament a aquest torrent en direcció nord (deixant dintre de l’espai protegit sempre el torrent i la seva vegetació de ribera associada). Sempre en direcció nord, envolta el Serrat Llarg pel camí del Prat. Poc abans d’arribar al nucli del Prat, el límit pren direcció est, envolta el nucli de Clapers i continua en direcció nord, nord-est paral·lelament al Torrent del Gai, fins a assolir la carretera N-141c, entre Moià i Collsuspina, a l’alçada del Pont de la Torre (aproximadament punt quilomètric 30,5). El límit continua vers el nord paral·lelament al Torrent de Boladeres. A l’alçada del paratge del Camp Roig, l’espai deixa un sector exclòs a l’est, per deixar fora de l’espai natural protegit un sector de l’àrea extractiva de la Casanova. Reprenent la descripció del límit en el Torrent de Boladeres prop del paratge de l’Horta, el límit gira vers l’oest, tot excloent de l’espai l’àrea extractiva de la Casanova. Continua vers l’oest per la cota altimètrica de 800 metres primer, i després voreja pel nord les granges de la Granoia i Cal Gira. Continua vers l’oest, tot vorejant el nucli de la Planella fins a arribar al paratge dels Picanyols on pren direcció nord-oest, travessa el camí de Ferrerons i voreja el nucli de Passerell. Continua llavors vers el nord seguint el Torrent de les Fonts. Continua vers el nord, primer tot vorejant la granja Marfà, després el nucli de Magadins Nou. Segueix llavors primer en direcció nord-oest pel Serrat Llis, més endavant de nou en direcció nord fins a arribar al nucli de Comes Vell, que exclou. Continua cap al nord, i a poc després del nucli de Comes Nou, el límit ateny la carretera C-59, que segueix cap al nord fins a l’entrada del nucli urbà de l’Estany. Gira llavors el límit cap a l’est, tot restant inclòs en l’espai protegit la zona humida de l’Estany, fins a guanyar el Coll Sobirà i des d’allà fins al Pla de la Carrera. Gira en aquest punt de nou cap al nord, travessa el paratge de la Sauleda, i voreja primer el sector del polígon industrial de l’Estany i després el sector del Molí del Castell, fins que arriba de nou a la carretera C-59 a l’alçada d’aquest darrer nucli. Segueix el límit per la carretera vers el nord, fins a arribar a l’encreuament del camí del Pla. Gira llavors cap a l’oest per aquest camí, voreja primer el nucli del Pla, i després la finca del Castell, per atènyer de nou la carretera C-59 (aproximadament en el punt quilomètric 48) ja en direcció sud. Continua per la carretera en aquesta direcció, fins aproximadament el punt quilomètric 47, on gira vers l’oest, s’enfila pel Pla de la Crossa fins a arribar al Collet de Sant Pere. Des d’aquest punt, continua cap al sud pel Serrat del Massot, i voreja els nuclis de Cal Parrella, Cal Rotllan i Cal Rei. Pren després d’aquest nucli, direcció sud-oest primer i oest després, pel Pla de la Senyora fins a arribar al Collet de la Bassa Nova. En aquest punt el límit gira vers el sud, segueix el camí de Sant Feliu de Rodors fins el nucli del Soler de Terrades. A partir d’aquest punt el límit segueix en direcció sud. Travessa el paratge de la Coromina de Codinacs, fins els Plans de Caselles, on el límit pren direcció oest, i voreja el nucli del Pla dels Bassots. Pren llavors de nou direcció sud, voreja el nucli de la Pedrissa per prendre de nou direcció oest pel Serrat de Coromines, fins a arribar al Torrent Fondo de Vilaclara. Quan aquest torrent conflueix amb el Torrent de la Baga de Coromines, el límit pren de nou direcció est, segueix aquest darrer curs d’aigua, s’enfila fins a la Costa de Sant Andreu, i a les proximitats de la Caseta d’En fermí gira en direcció sud-oest, voreja el nucli del Collet del Serrat de Bussanya i segueix el mateix Serrat de Bussanya en direcció sud-oest fins a la confluència amb la carretera N-141c (punt quilomètric 24,800 aproximadament) a l’alçada del



11

camí de Casagemes. Continua llavors en direcció est seguint la carretera fins a la confluència amb el camí de Montbrú i la Riera de l’Om, on pren direcció sud fins a les proximitats de les instal·lacions del Club de Golf Montbrú-Moià, que envolta tot prenent primer direcció oest, després sud i més tard de nord-est. Voreja el nucli de Montbrú, i a l’alçada dels Solells de Vila-Rassa pren direcció est, travessa el Torrent de Font Candelera i arriba fins al Pla de Castellnou, on gira vers el sud. Es dirigeix cap al sud a través de la Serra de Puigsobirà, fins al camí de Moià a Marfà, que segueix cap a l’est durant 300 metres. A l’alçada de la Font de la Falzia, reprèn la direcció sud, travessa el paratge de la Franquesa fins al nucli de la Coma de Sant Jaume, que voreja, i des d’aquí es dirigeix cap al sud est fins a la intersecció amb la la carretera C-59 a l’alçada del camí de les Umbertes. 4.3.- Caràcter indicatiu de la delimitació La delimitació de l’espai de Moianès i la Riera de Muntanyola com a nou espai del PEIN, conseqüència d'aquesta proposta de Modificació del PEIN, té caràcter indicatiu d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, i s'entén sense perjudici de la delimitació definitiva de l’espai que s'ha de fer segons les modalitats de l'article 21.1 o bé mitjançant el planejament especial a què fa esment l'article 5 de la mateixa Llei. En qualsevol cas, i dins els àmbits delimitats en aquesta modificació, són d’obligat compliment les determinacions normatives del PEIN (article 6 de les Normes del Pla). El plànol nº 2 de la cartografia que s’adjunta mostra la delimitació de l’espai a escala 1:50.000. 4.4.- Criteris per a la delimitació definitiva L’espai del PEIN del Moianès i la Riera de Muntanyola podrà incorporar aquelles àrees adjacents classificades pel planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable o qualificades com a zona verda, sistema d’espais lliures o similar, que puguin millorar la viabilitat ecològica de l’espai i que continguin valors naturals similars als de l’espai. 5.- Descripció formal de la modificació dels documents del PEIN L'aprovació d'aquesta proposta de Modificació comporta alguns canvis en els diversos documents que integren el PEIN. Aquests canvis es detallen a continuació.

- el Volum II. Espais inclosos en el PEIN: descripció i justificació - el Volum III. Espais inclosos en el PEIN: Síntesi informativa actuacions

preventives i altres determinacions - el Volum IV. Normes. Annex 1. Modificació del nom de l’espai del Moianès

pel del Moianès i la Riera de Muntanyola a la llista d’espais del PEIN.



12

- el Volum IV. Normes. Annex 4. Modificació del nom de l’espècie Trochoidea murcica pel de Xerocrassa murcica.

- el Volum VI. Cartografia. Als annexos 1 i 2 i als Plànols hi figuren els esmentats documents, que s’afegirien com a modificació de la fitxa de l’espai original del Moianès.



1

Annex 1. Incorporació al “Volum II. Espais inclosos en el PEIN: descripció i justificació” del Pla d’espais d’interès natural dels continguts següents en relació amb la modificació de l’espai del Moianès i la Riera de Muntanyola Espai natural que comprèn un ampli sector representatiu dels sistemes naturals del Moianès i de l’àrea pròxima del municipi de Muntanyola. L’espai abasta un conjunt de relleus calcaris i margosos que assoleixen una altitud entre els 400 i els 1000 metres, característics de l’altiplà ondulat del Moianès. L’espai se situa en un dels extrems occidentals de l’àrea humida del nord-est de Catalunya, factor reflectit en el seu paisatge. L’espai conté una mostra representativa de les formacions forestals del Moianès, en gran part transformades o substituïdes per conreus i pastures. El paisatge actual és un mosaic complex d’usos del territori, on els boscos per bé que extensos no formen grans extensions contínues. La vegetació predominant és de caràcter submediterrani, amb el predomini de les formacions vegetals pròpies del país de la roureda seca de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis). En el paisatge actual les rouredes ha estat bandejades en bona part per pinedes secundàries de pi roig i pinassa. El paisatge predominantment forestal de la subcomarca es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura (sobretot de petits camps de cereals de secà) ecotons de gran interès tròfic per a la fauna, especialment els ocells. Als fondals apareixen fragments de boscos de ribera, amb avellanoses i bosquines mixtes de caducifolis (d’entre els quals cal destacar per la seva raresa a Catalunya l’hàbitat dels boscos caducifolis mixtos, amb abundància d’auró blanc (Acer campestre), mesòfils i eutròfics, de la Catalunya central, mentre els alzinars són poc freqüents en conjunt, en gran part substituïts per garrigues. La flora d’aquest espai presenta l’interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català, com per exemple el gavó fruticós (Ononis fruticosa) i amb una diversitat molt gran entre espècies de flora eurosiberianes, que si bé no atenyen al Moianès el seu límit meridional absolut, hi assoleixen posicions extremes sud-occidentals (com per exempe Galanthus nivalis). Així mateix apareixen formacions singulars com les brolles de bruc vermell (Ericetum arboreo-cinerae) molt rares a les àrees descalcificades. És també destacable la diversitat florística que assoleixen en l’espai les orquídies (entre les més remarcables Ophris catalaunica o Ophris subinsectifera). L’espai és també un molt bon representant de la fauna forestal, amb una típica influència mediterrània. És una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors (fagina, gorja blanc, guineu, geneta). Entre els ocells cal destacar la presència en l’espai de diverses àrees d’interès per a la cria del duc (Bubo bubo) i l’àliga marcenca (Circaetus gallicus) i d’una àrea de campeig de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). De la fauna invertebrada cal destacar la presència de diverses singularitats de diferents grups, amb predomini dels elements mediterràneo-ibèrics. Els



2

lepidòpters mostren una gran diversitat i algunes espècies rares com Meleageonia daphnis. Dins l’espai existeix una important representació de la fauna d’heteròpters, molts d’ells prou reconeguts a la península Ibèrica (Plagiotylus maculatus, Criocoris piceicornis, ...). Entre els mol·luscs cal remarcar la presència d’espècies xeròfiles com l’endemisme Moitessieria olleri o Xerocrassa murcica. En els ambients dominats per la roureda de roure martinenc, apareixen espècies d’interès com l’escanyapolls (Lucanus cervus) i una papallona nocturna (Eriogaster catax). En els boscos de pi roig cal destacar la presència d’una altra papallona nocturna, Graellsia isabellae. En les rieres i torrents de l’espai, que conserven diversos trams en un bon estat de conservació, cal destacar la presència de la llúdriga (Lutra lutra) i el cranc de riu (Austropotamobius pallipes). També la de diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). En aquests ambients i en especial a la zona humida de l’antic estany del municipi de l’Estany, cal també destacar la presència de diversos amfibis entre els quals la salamandra (Salamandra salamandra), diverses espècies de gripaus, el tòtil (Alytes obstetricans) , la granota verda (Rana perezi) i la reineta (Hyla meridionalis). Els valors naturals de la proposta d’ampliació es completen amb la inclusió de diversos punts d’interès geològic. Entre aquests cal destacar sobretot el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l’aflorament salí pròxim a Santa Maria d’Oló.



1

Annex 2. Incorporació al “Volum III. Espais inclosos en el PEIN: Síntesi informativa actuacions preventives i altres determinacions” del Pla d’espais d’interès natural dels continguts següents en relació amb la modificació de l’espai del Moianès i la Riera de Muntanyola A continuació es mostra la proposta de fitxa de l’espai del Moianès i la Riera de Muntanyola corresponent al Volum III del Pla d’espais d’interès natural: A.1. SITUACIÓ a) Geogràfica Depressió central oriental de llevant b) Administrativa (comarca – municipis). Superfície (ha) Bages, el Avinyó 9,18 ha Bages, el L’Estany 836,03 ha Bages, el Moià 5319,16 ha Bages, el Santa Maria d’Oló 1400,23 ha Superfície total de l’espai al Bages 7564,60 ha Osona Collsuspina 820,55 ha Osona Muntanyola 1108,83 ha Superfície total de l’espai a Osona 1929,37 ha Vallès Oriental, el Castellcir 858,12 ha Vallès Oriental, el Castellterçol 273,97 ha Superfície total de l’espai al Vallès Oriental 1132,09 ha c) Cartogràfica (plànol SGE, E. 1:50.000) 331, 332, 363, 364 A.2. DELIMITACIÓ Espai que comprèn bona part dels sectors naturals característics i representatius de l’altiplà del Moianès i un sector de la Riera de Muntanyola. Al nord-oest l’espai inclou bona part de la Riera d’Oló, des del nucli d’Armenteres fins a Sant Feliuet de Terrassola juntament amb tota la Baga del Soler. Al sud d’aquesta zona l’espai s’estén per la part occidental dels municipis de l’Estany i Moià, tot incloent les obagues del Perer, el Riu Sec, Rodors, fins al Serrat de Vilaclara i Bussanya. Al sud-oest, inclou bona part de la Riera de l’Om, els paratges a l’oest de Montbrú i la Vall de Marfà i les obagues i solanes del Torrent de La Fàbrega, a l’oest de la carretera C-59, entre Castellterçol i Moià. A l’est d’aquesta carretera, l’espai s’estén cap al nord-est, des de la Riera del Gai fins al límit de terme municipal



2

entre Moià i Castellterçol, i fins a les proximitats de Collsuspina, incloent bona part dels torrents de l’Espina, Mal i Gomar entre d’altres. Al nord d’aquest sector i de la carretera N-141c entre Moià i Collsuspina, l’espai comprèn els paratges dels gronys, Puig Rodó, els serrats de Garfís i Postius, i la vall del Torrent de Terradelles i un sector de la capçalera de la Riera de Muntanyola, fins al Puigcimós i el Torrent de l’Alou. A.3. SUPERFÍCIE TOTAL 10.626, 07 ha A.4 MEDI FÍSIC. SÍNTESI Espai natural que comprèn un ampli sector representatiu dels sistemes naturals del Moianès i de l’àrea pròxima del municipi de Muntanyola. L’espai abasta un conjunt de relleus calcaris i margosos que assoleixen una altitud entre els 400 i els 1000 metres, característics de l’altiplà ondulat del Moianès. La vegetació predominant és de caràcter submediterrani, amb el predomini de les formacions vegetals pròpies del país de la roureda seca de roure martinenc. En el paisatge actual les rouredes han estat substituïdes en part per pinedes secundàries de pi roig i pinassa, prats i pastures i conreus de secà. L’espai és una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors. A.5 MOTIUS DE LA INCLUSIÓ Espai natural que comprèn una àmplia representació dels sistemes naturals i del paisatge de la comarca natural del Moianès. La flora i la vegetació d’aquest espai tenen l’interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. L’espai conté a més una bona representació de l’hàbitat propi de les rouredes seques i la seva flora i fauna associada. A nivell faunístic, l’espai és un bon representant de la fauna forestal amb una típica influència mediterrània. Cal afegir a més la presència de destacades espècies d’interès per a la conservació en els ecosistemes fluvials que travessen l’espai (cranc de riu, llúdriga) i entre la fauna invertebrada, diverses espècies rares de caràcter mediterràneo-ibèric. L’interès natural de l’espai es completa amb la presència de diversos punts d’interès geològic entre els quals el més destacable és el del sistema càrstic de les coves del Toll i de les Toixoneres, i la zona humida de l’Estany. A.6. ASPECTES SÒCIO – ECONÒMICS D’INTERÈS a) Propietat del sòl Majoritàriament de propietat privada.



3

b) Usos i aprofitaments Silvícoles, ramaders, agrícoles i recreatius. c) Construccions i instal·lacions Carreteres que travessen l’espai. De nord a sud, la carretera C-59 entre Castellterçol i l’eix transversal, per Moià i l’Estany. D’oest a est la carretera N-141c, entre Calders i Collsuspina passant per Moià. Un bon nombre de vials forestals. Masies i edificacions rurals disperses. d) Altres - A.7 IMPACTES ACTUALS I PREVISIBLES Processos erosius i de degradació dels ecosistemes a conseqüència de les activitats antròpiques. A.8. PROTECCIONS LEGALS a) Règim urbanístic Bages - Avinyó: Normes subsidiàries de planejament urbanístic (1989) - L’Estany: Normes subsidiàries de planejament urbanístic (1991. Text refós 2005) - Moià: Pla general d’ordenació urbana (Revisió de 1984) - Santa Maria d’Oló: Normes subsidiàries de planejament urbanístic (1993). Pla director urbanístic del Pla del Bages (2006). Osona - Collsuspina: Normes subsidiàries de planejament urbanístic (1999. Text refós 2006) - Muntanyola: Normes subsidiàries de planejament urbanístic (1993) Vallès Oriental - Castellcir: Normes subsidiàries de planejament urbanístic (1981) - Castellterçol: Pla general d’ordenació urbana (1981) b) Espais naturals de protecció especial - c) Protecció de la fauna -



4

d) Altres Pla territorial parcial de les Comarques Centrals (2008) B DIAGNOSI B.1. PROBLEMES ESPECÍFICS DELS SISTEMES NATURALS Vulnerabilitat de determinades comunitats i espècies de la flora i fauna, atesa la seva raresa a l’espai. B.2. PROBLEMES DERIVATS DE L'ACTIVITAT ANTRÒPICA - Pressió urbanística perimetral - Puntualment existeixen processos erosius i de degradació de la vegetació. - Espècies invasores que afecten la flora i la fauna autòctona. Pel que fa a la fauna destaquen el visó americà (Mustela vison) i el cranc de riu americà (Procambrus clarki) B.3. SÍNTESI DELS PROBLEMES DE L'ESPAI. ASPECTES SIGNIFICATIUS Espai sense una problemàtica generalitzada. B.4. AVALUACIÓ DEL GRAU DE PROTECCIÓ LEGAL EXISTENT Aquest espai no gaudeix de la protecció legal suficient. B.5. ALTRES FACTORS CONDICIONANTS DE LA CONSERVACIÓ DE L'ESPAI - B.6. CONCLUSIONS Espai en un bon estat de conservació, tot i les transformacions que han sofert algunes zones. La reglamentació derivada del PEIN, amb la protecció estricta d’algunes espècies, resulta suficient per atendre els requeriments bàsics de la seva protecció, en les condicions actuals i previsibles. C DETERMINACIONS C.1. CRITERIS PER A LA DELIMITACIÓ DEFINITIVA L’espai del PEIN del Moianès i la Riera de Muntanyola podrà incorporar aquelles àrees adjacents classificades pel planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable o qualificades com a zona verda, sistema d’espais lliures o similar, que puguin millorar la viabilitat ecològica de l’espai i que continguin valors naturals similars als de l’espai. C.2. CRITERIS DE PRIORITAT PER A FUTURES AMPLIACIONS Sectors al sud de l’espai, pròxims al nucli de la Fàbrega, el Torrent Mal i la Riera de Fontscalents, en els municipis de Castellterçol i Castellcir. Sector de la Riera de la Golarda al sud-oest de l’espai, en el municipi de Monistrol de Calders.



5

C.3. ACTUACIONS PREVENTIVES Atès el caràcter silvícola d’aquest espai, d’acord amb l’article 47 de la Llei 6/1988, forestal, s’ha de continuar impulsant amb caràcter prioritari la redacció de Projectes d’Ordenació i Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestals. Pel que respecta a la connectivitat ecològica, caldria emprendre les mesures necessàries per eliminar els punts conflictius per l’atropellament de mamífers (especialment ungulats) detectats en les carreteres C-59 i N-141c que travessen l’espai. C.4. NORMES PARTICULARS D’acord amb l’article 9 de la Llei 12/1985, d’espais naturals, tindran la consideració d’estrictament protegides en aquest espai les espècies de la fauna invertebrada: Moitessieria olleri i Xerocrassa murcica.



1

Annex 3. Fitxes resum dels valors naturals per sectors Introducció La relació dels valors naturals de la proposta es completa amb les fitxes següents. Cada fitxa correspon a un dels sectors en què s’ha dividit la proposta per tal de facilitar-ne la interpretació i la localització dels seus valors naturals. La delimitació d’aquests sectors (indicats en el mapa següent) és purament funcional, no té cap altre objectiu que el citat anteriorment. Cada sector es reflecteix amb el seu número al mapa. Per a cadascun dels sectors s’han llistat els principals valors naturals pel que fa a l’interès pels hàbitats, l’interès botànic, faunístic i geològic, mentre que a l’apartat d’”altres” s’hi han inclòs valoracions diverses que ajuden a comprendre perquè el sector indicat ha estat considerat per a la proposta de modificació de l’espai. Certament no es tracta d’un recull exhaustiu de tots els valors naturals de l’espai, però sí un breu recull dels aspectes més destacats. També amb vocació divulgativa, s’han afegit algunes fotografies dels sectors en qüestió.



2

Sector 1. Riera d’Oló

Interès pels hàbitats

- Presència de pinedes de pi roig (Pinus sylvestris) i de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmanii) d'obac ben constituïdes.

- Fondals amb avellanoses.

Interès botànic

- Boixedes amb gavó fruticós (Ononis fruticosa) - Presència de plantes halòfites d’interès.

Interès faunístic

- Mamífers: presència de llúdriga (Lutra lutra). - Ocells: presència de duc (Bubo bubo) i roquerol (Ptyonoprogne

rupestris). - Peixos: barb cua-roig (Barbus haasi) - Invertebrats: presència almenys fins l’any 1997 de cranc de riu

(Austropotamobius pallipes). Actualment caldria confirmar que s’hi manté la població.

- Invertebrats: zona d’interès per Graellsia isabelae.

Interès geològic - Aflorament salí prop de Santa Maria d’Oló.

Altres - El PEIN el 1992 ja assenyalava la Riera d’Oló com a possible ampliació de l’espai del Moianès.



3

Riera d’Oló



4

Sector 2 – L’Estany Interès pels hàbitats

- Pinedes de pi roig ( Pinus sylvestris) i boscos mixtos de roure martinenc (Quercus humilis) i pi roig. - Joncedes i prats i timonedes, de la muntanya mitjana.

Interès botànic

- Conté àrees d’alt interès botànic (presència Genista cinerea subsp. ausetana espècie rara a Catalunya, diverses orquídies i espècies de caire eurosiberià – Narcisus poeticus-).

Interès faunístic

- Mamífers: zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors (fagina, guineu, geneta, ...). - Ocells: àrea de cria d’àliga marcenca (Circaetus gallicus)

Interès geològic

Altres - Representa la continuïtat natural de l’espai inclòs en el PEIN el 1992.

Imatges

Pinedes de pi roig



5

Sector 3. Oest de Moià


- Rouredes de roures martinenc i boscos mixtos de roure martinenc i pi roig.

Interès botànic

- Presència de Narcissus poeticus. - Diversitat d'orquídies (poblacions de Dactylorhiza maculata de flors de color blanc).

Interès faunístic

- Mamífers: zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors (fagina, guineu, geneta, ...). - Ocells: àrea de nidificació de l'àliga marcenca (Circaetus gallicus). - Ecotons d’interès tròfic pels ocells entre camps de conreu de

cereals i zones forestals.

Interès geològic

Altres - Representa la continuïtat natural de l’espai inclòs en el PEIN el 1992.

Imatges

Camps de cultiu entre boscos, prop d’El Perer.



6

Sector 4. Serrat de la Moretona-Vall de Marfà


- Pinedes de pi roig i pinassa força ben conservades. - Boscos de ribera ben conservats. - Boscos caducifolis mixtos, amb abundància d’auró blanc (Acer campestre), mesòfils i eutròfics, de la Catalunya central.

Interès botànic

- Zona rica en orquídies (Aceras antropophorum, Cephalanthera longifolia, Cephalanthera rubra, Epipactis parviflora, Epipactis helleborine, Limodorum abortivum, Neottia nidus-avis, Ophrys apifera, Ophrys insectivora, Ophrys catalaunica, Ophrys scolopax).

- Pastures molt riques en teròfits (Arenaria conimbriscensis subsp. conimbriscensis, Valeriana tuberosa). Prats de pelaguers (Stipa spp.).

Interès faunístic

- Mamífers: zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors (fagina, guineu, geneta, ...). - Mamífers: presència de llúdriga (Lutra lutra). - Ocells: àrea de cria del duc (Bubo bubo). - Amfibis: tritó jaspiat (Triturus marmoratus). - Peixos: bagra (Leuciscus cefalus), barb cua-roig (Barbus haasi). - Invertebrats: zona d’interès per Graellsia isabelae.

Interès geològic - Presència de fòssils d'elements tropicals de l'antic escull coral·lí.

Altres - Interès ecològic i paisatgístic: mosaic agroforestal



7

Imatges

Boscos mixtos de pi roig i caducifolis a la Vall de Marfà



8

Sector 5. Serrat de la Llebre-El Toll-Torrent Mal


- Rouredes de roure martinenc en procés de regeneració. - Boscos caducifolis mixtos, amb abundància d’auró blanc (Acer campestre), mesòfils i eutròfics, de la Catalunya central.

Interès botànic

- Boscos humits amb til·ler (Tilia cordata), Carex sylvatica subsp. sylvatica, Cardamine impatiens. - Prats secs amb Stipa capillata, Aster lynosiris. - Prats humits amb Galanthus nivalis, Narcissus poeticus, Campanula glomerata.

Interès faunístic

- Mamífers: zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors (fagina, guineu, geneta, ...).

- Mamífers: - presència de llúdriga (Lutra lutra) - Ocells: àrea de cria de duc (Bubo bubo) - Ocells: àrea de campeig de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus

fasciatus) - Peixos: barb cua-roig (Barbus haasi). - Invertebrats: presència d’invertebrats d’interès (Lucanus cervus,

Eriogaster catax) sobretot lligats a l’hàbitat de les rouredes seques.- Invertebrats: presència del mol·lusc endèmic Moitessieria olleri

Interès geològic

- Conté l’espai de la Cova del Toll, inclòs en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic (IEIG)

Altres - Dolmen de les Umbertes. - Interès paisatgístic agroforestal.



9

Imatges

Coves del Toll



10

Sector 6. Nord-oest


- Boscos mixtos de roure martinenc i pi roig - Boscos caducifolis mixtos, amb abundància d’auró blanc (Acer

campestre), mesòfils i eutròfics, de la Catalunya central.

Interès botànic

- Presència de plantes rares a la Catalunya central (Ornithogalum pyrenaicum).

- A la zona humida de l’Estany, vegetació higròfila (Carex riparia, Carex vulpina subsp. nemorosa) rara a contrades interiors.

- Elevada diversitat d'orquídies. - Prats subhumits amb Campanula rotundifolia, Campanula

glomerata.

Interès faunístic

- Mamífers: zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors (fagina, guineu, geneta, ...).

- Mamífers: - presència de llúdriga (Lutra lutra) - Amfibis: a la zona humida de l’Estany, zona de cria de salamandra

(Salamandra salamandra), gripau comú (Bufo bufo), tòtil (Alytes obstetricans), gripau corredor (Bufo calamita), gripau d'esperons (Pelodytes punctatus), granota verda (Rana perezi), reineta (Hyla meridionalis).

- Invertebrats: presència de diverses espècies d’artròpodes (especialment d'odonats).

Interès geològic

Altres

- Conté la zona humida de l’antic estany de l’Estany, inclosa en l’Inventari de Zones Humides.

- Nucli històric de Sant Pere de Ferrerons. - Interès paisatgístic del sector dels Gronys.



11

Imatges

Sant Pere de Ferrerons.

Imatges

Els Gronys



12



Annex 4 Tots els càlculs han estat realitzats a partir de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya 1:50.000 (Universitat de Barcelona, Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2003 -actualització del 2008-). Taula 1. Hàbitats inclosos en l’espai del PEIN del Moianès aprovat el 1992 Codi Nom ha % 42n Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), neutrobasòfiles i mesòfiles, dels Pirineus 563,87 27,49 43d Boscos mixts de roure martinenc (Quercus humilis) i pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, de la muntanya mitjana 430,16 20,97 34n Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, -i timonedes associades- calcícoles 162,00 7,90 42t Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) dels Prepirineus i del territori auso-segàrric 144,24 7,03 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 140,06 6,83 82c Conreus herbacis extensius de secà 77,88 3,80 42ah Pinedes mixtes de pi roig (Pinus sylvestris) i pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) 74,03 3,61 42ab Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies 68,90 3,36 45d1 Boscos mixts de carrasca (Quercus rotundifolia) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. Pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà 60,80 2,96 42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues 60,76 2,96 42v Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), o repoblacions, sense sotabosc forestal 57,39 2,80 42r Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), o repoblacions, sense sotabosc forestal 45,64 2,23 83f Plantacions de coníferes 33,85 1,65 42x Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), o repoblacions, sense sotabosc llenyós 24,17 1,18 81a Camps condicionats com a pastura intensiva 18,85 0,92 32t Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà 16,20 0,79 45d Boscos mixts d’alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà 10,38 0,51 42ad Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) sense sotabosc llenyós 10,20 0,50 24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa 8,35 0,41 41f Boscos caducifolis mixts, sovint amb tells (Tilia spp.), higròfils, dels engorjats i dels vessants ombrívols, pirinencs 6,80 0,33

32u Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria),... calcícoles de terra baixa 6,79 0,33

34g Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds 4,59 0,22 45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) 4,47 0,22 61f Terrers calcaris, generalment margosos, amb vegetació molt esparsa o quasi nus 3,78 0,18 87a Conreus abandonats 3,76 0,18 45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 3,09 0,15

34q Prats, sovint emmatats, de pelaguers (Stipa offneri, S. pennata, S. Capillata) amb teròfits, calcícoles i xeròfils, de terra baixa (i de l'estatge submontà) 2,47 0,12

44h Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de les contrades marítimes 2,23 0,11 42ai Pinedes mixtes de pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) 1,48 0,07 31ac Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), mesòfiles o mesoxeròfiles, d'ambients secs de la muntanya mitjana 1,10 0,05



34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa 0,98 0,05 45h Boscos mixts de carrasca (Quercus rotundifolia) i pins (Pinus spp.) 0,59 0,03 44b Sargars (de Salix purpurea, S. elaeagnos, ...) i altres bosquines de ribera 0,41 0,02 31ab Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum, ... Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols 0,34 0,02 37b Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana) 0,16 0,01 31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 0,05 0,00 2050,84 100

Taula 2. Hàbitats inclosos a la proposta d’ampliació de l’espai Codi Nom ha % 41k Rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), calcícoles, de la muntanya mitjana 1761,81 20,55 42n Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), neutrobasòfiles i mesòfiles, dels Pirineus 1214,96 14,17 34n Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, -i timonedes associades- calcícoles 1116,79 13,02 82c Conreus herbacis extensius de secà 1009,23 11,77 43d Boscos mixts de roure martinenc (Quercus humilis) i pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, de la muntanya mitjana 786,29 9,17 42t Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) dels Prepirineus i del territori auso-segàrric 429,60 5,01 42ab Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies 390,86 4,56 42ah Pinedes mixtes de pi roig (Pinus sylvestris) i pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) 370,54 4,32 83f Plantacions de coníferes 222,56 2,60 42v Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), o repoblacions, sense sotabosc forestal 189,46 2,21 81a Camps condicionats com a pastura intensiva 130,74 1,52 42ai Pinedes mixtes de pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) 115,94 1,35 42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues 92,91 1,08 32t Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà 91,92 1,07 42r Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), o repoblacions, sense sotabosc forestal 70,54 0,82

34q Prats, sovint emmatats, de pelaguers (Stipa offneri, S. pennata, S. Capillata) amb teròfits, calcícoles i xeròfils, de terra baixa (i de l'estatge submontà) 61,88 0,72

45d1 Boscos mixts de carrasca (Quercus rotundifolia) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. Pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà 55,89 0,65 45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) 48,17 0,56 41f Boscos caducifolis mixts, sovint amb tells (Tilia spp.), higròfils, dels engorjats i dels vessants ombrívols, pirinencs 45,61 0,53

32u Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria),... calcícoles de terra baixa 45,21 0,53



34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa 39,55 0,46 45h Boscos mixts de carrasca (Quercus rotundifolia) i pins (Pinus spp.) 39,06 0,46 61f Terrers calcaris, generalment margosos, amb vegetació molt esparsa o quasi nus 37,87 0,44 87a Conreus abandonats 29,38 0,34 34b Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule. 25,08 0,29 45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 21,72 0,25 24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa 20,33 0,24 34g Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds 16,30 0,19 32aa Boixedes (matollars de Buxus sempervirens), de la muntanya mitjana (i de les contrades mediterrànies) 15,11 0,18 31p Bardisses amb aranyoner (Prunus spinosa), esbarzers (Rubus spp.),... mesòfiles, de la muntanya mitjana 14,39 0,17 42y Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana 14,16 0,17 42x Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), o repoblacions, sense sotabosc llenyós 11,67 0,14 44h Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de les contrades marítimes 10,07 0,12 44b Sargars (de Salix purpurea, S. elaeagnos, ...) i altres bosquines de ribera 5,37 0,06 87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials 5,26 0,06 34l Prats, sovint emmatats, d'Ononis striata, Anthyllis montana, Globularia cordifolia (lluqueta),... calcícoles i xeròfils 4,54 0,05 42ad Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) sense sotabosc llenyós 2,88 0,03 45g Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i pins (Pinus spp.) 2,62 0,03 62a Cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides 2,49 0,03 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 1,82 0,02 86b Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural 1,75 0,02 44k Omedes de terra baixa 1,13 0,01 31ab Avellanoses (bosquines de Corylus avellana), amb Polystichum setiferum, ... Mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols 1,04 0,01 86c Pedreres, explotacions d'àrids i runam 0,32 0,00 37a Jonqueres i herbassars humits de la muntanya mitjana (i de l'estatge subalpí) 0,15 0,00 83g Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus x hispanica) i altres planifolis de sòls humits 0,13 0,00 37b Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana) 0,11 0,00 86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 0,02 0,00 8575,23 100

modificació 8 (2010) del pla d’espais d’interès natural el moianès i … del projecte.pdf ·...

Documents