MODELS ATÒMICSDalton, Thomson, Rutherford i

Bohr

Alex Alamos Isern

DaltonIntrodueix la idea de la discontinuïtat de la matèria, és a dir, aquesta és la primera teoria científica que considera que la matèria està dividida en àtoms (deixant a part a precursors de l'Antiguitat com Demòcrit i Leucip, les afirmacions no es recolzaven en cap experiment rigorós ).

     Els postulats bàsics d'aquesta teoria atòmica són:

1. La matèria està dividida en unes partícules indivisibles i inalterables, que s'anomenen àtoms.

2. Tots els àtoms d'un mateix element són idèntics entre si (presenten igual massa i iguals propietats).

3. Els àtoms de diferents elements tenen diferent massa i diferents propietats.

4. Els compostos es formen quan els àtoms s'uneixen entre si, en una relació constant i senzilla.

ThomsonIntrodueix la idea que l'àtom es pot

dividir en les anomenades partícules

fonamentals:

       .Electrones, Amb càrrega elèctrica negativa

       .Protones, Amb càrrega elèctrica

positiva       .Neutrones, Sense càrrega

elèctrica i amb una massa molt més

gran que la d'electrons i protons.

     Thomson considera l'àtom com

una gran esfera amb càrrega elèctrica positiva, en la qual es

distribueixen els electrons com petits

granets (de forma similar a les

llavors d'una síndria).

RutherfordIntrodueix el model planetari, que és el

més utilitzat encara avui dia. Considera

que l'àtom es divideix en:

     · Un nucli central, que conté els

protons i neutrons (i per tant allà es

concentra tota la càrrega positiva i

gairebé tota la massa de l'àtom).

     · Una escorça, formada pels

electrons, que giren al voltant del nucli

en òrbites circulars, de manera similar

a com els planetes giren al voltant del Sol.

     Els experiments de Rutherford van

demostrar que el nucli és molt petit

comparat amb la mida de tot l'àtom:

l'àtom està pràcticament buit.

BOHRL'electró gira al voltant del nucli en òrbites

circulars sense emetre energia radiant

     Només són possibles aquelles òrbites

en què l'electró té un moment angular que

és múltiple sencer de h / (2 · p). Ja que el

moment angular es defineix com L = MVR, tindrem:

  MVR = n · h / (2 · p) -> r = a0 · n2 on:

m: massa de l'electró = 9.1 · 10-31 kg

v: velocitat de l'electró

r: radi de l'òrbita que realitza l'electró al voltant del nucli

h: constant de Planck

n: nombre quàntic = 1, 2, 3 ...

a0: constant = 0,529 Å

He tret l’informació i les fotografies de:http://rabfis15.uco.es/Modelos%20at%C3%B3micos%20.NET/modelos/ModDalton.aspx, imatges google

Bibliografia