Pàgina 1 de 2

Grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments (CTA) Assignatura: Química II Curs 2011-2012

Model de CONTROL BLOC III

Primera part: TEORIA (40% de la nota) 1) La llei de Lambert-Beer s’utilitza per a l’anàlisi quantitativa en diferents tècniques d’absorció

molecular. Expliqueu, detalladament, tres limitacions que té aquesta llei.

2) Quina diferència hi ha entre un espectrofotòmetre de feix simple i un de doble feix? Quins avantatges té el de doble feix?

3) Fes un esquema d’un instrument d’absorció atòmica de flama. Anomena cadascuna de les seves

parts i indica, molt breument, per què serveixen. 4) Respon, breument a les següents qüestions:

a) Quina és la missió de la flama en la tècnica d’emissió atòmica de flama? b) Quins avantatges té el forn de grafit en relació a la flama, en l’espectroscòpia d’absorció

atòmica? 5) Explica en què consisteix un elèctrode de referència de calomelans saturat. Quina utilitat té en

una anàlisi quantitativa per potenciometria?

6) Contesta, breument, les següents qüestions sobre cromatografia: a) En què consisteix fer una cromatografia de gasos amb gradient de temperatures? Quines

avantatges aporta fer el gradient de temperatures? b) Què és una cromatografia líquida de fase lligada en fase inversa?

Pàgina 2 de 2

volum de Fe3+ afegit (mL) absorbància 0,0 0,240 5,0 0,437 10,0 0,621 15,0 0,809 20,0 1,009

Segona part: PROBLEMES (60% de la nota)

7) Hem realitzat una potenciometria per analitzar l’ió X- d’una mostra. La taula següent ens mostra

el calibratge efectuat amb dos patrons externs:

[X-] mol/L E (mV) 1,00 ·10-5 + 100,0 1,00 ·10-3 – 17,0

Quina seria la concentració de l’ió X- de la mostra, si en mesurar el seu potencial, amb el mateix instrument, obtenim un valor de + 10,0 mV?

8) Per a determinar el contingut de Fe3+ en una mostra d’aigua natural es va agafar una mostra de 25,0 mL d’aigua i es va diluir fins a 100,0 mL. Amb una pipeta es van transferir alíquotes de 10,0 mL de la mostra diluïda a matrassos de 50,0 mL. A cadascun dels matrassos es va afegir els volums que s’indiquen a la taula d’una dissolució estàndard de 12,5 µg/mL de Fe3+, seguit d’un excés d’ió tiocianat per formar el complex vermell Fe(SCN)2+, enrasant finalment a 50,0 mL. Es llegeixen les absorbàncies de totes les dissolucions en una cubeta de 1,00 cm, a 480 nm, i els valors obtinguts s’indiquen a la taula. Quina és la concentració de Fe3+ a l’aigua natural, expressada en µg/mL?

9) Una solució 3,96·10-4 M d’un compost A té un 23,8% de transmitància a 238 nm en una cubeta

de 1,00 cm; una solució del blanc, que conté només el solvent, té un 93,5% de transmitància a la mateixa longitud d’ona. Determineu l’absortivitat molar del compost A, a 238 nm.

10) La cafeïna present en comprimits analgèsics es pot determinar mitjançant cromatografia líquida d’alta resolució (HPLC). Es prepara una solució patró de cafeïna i s’injecten 10 µL en el cromatògraf emprant una vàlvula d’injecció. El resultat obtingut es mostra a la taula:

Concentració de cafeïna (mg/L)

Àrea

150,0 25218 Posteriorment es col·loca un comprimit analgèsic en un vas de precipitats i s’hi afegeix 10 mL de metanol. Una vegada s’ha dissolt la cafeïna, es transfereix quantitativament tota la solució a un matràs de 25 mL i s’enrasa amb metanol. Una alíquota de 1,00 mL es transfereix a un matràs volumètric de 10 mL, que s’enrasa amb metanol. En injectar 10 µl d’aquesta solució en el cromatògraf, obtenim un pic per la cafeïna amb una àrea de 21469. Calculeu quants mil· ligrams de cafeïna conté el comprimit analgèsic.