MónJurídic Número 207. Maig 2006

Ratio Decidendi:

!Per al còmput del termini d'interposició de la demanda per acomiadament, dissabte és inhàbil

!Admissió de l’acumulació d’accions, enfront a la societat i el seu administrador, per deutes societaris

!L’audiència de Barcelona considera que l’IVA s’ha d’incloure a la taxació de costes

Fil Directe: Cancel·lació de condicions resolutòries:prescripció del dret, caducitat de l'assentament

Passes Perdudes: El protocol a l'àmbit judicial

La reforma fiscal que arriba

EditorialEl passat 27 de març del 2006 a la JuntaGeneral de l'Il·lustre Col·legi d’Advocatsde Madrid es va aprovar un acord quetextualment recollia que l'aprovació del'Estatut català suposava la fallida de launitat jurisdiccional de l'Administració deJustícia a Espanya, i s’hipotitzava enl'editorial de la publicació de l'esmentadacorporació, “Otrosí”, que això vulneravael lliure exercici de l'advocacia a la nostraComunitat Autònoma.

Lluny de posicionaments polítics, aquestConsell Assessor va recordar alsesmentats companys, el procés persol·licitar la inconstitucionalitat d'unanorma i qui era l'òrgan competent perdeterminar-la, fent una crida a laprudència davant de l'alarmisme infundati precipitat d’aquelles afirmacions, peldesconeixement de la realitat delsnostres tribunals, on amb total naturalitates presenta una demanda en castellà ocatalà, es contesta en català o castellà iel Jutge resol en aquell idioma que liresulta convenient, i és la màxima de totsla cortesia en l'exercici de l'activitatjurisdiccional.

Però atesa la lectura política efectuada del'editorial del passat número de MónJurídic, creiem que és necessari recollir laveu de diferents companys que ambdiferents arguments i conviccionsdiverses, entre línies, van veure una micamés del realment pretès (Vide pàg. 22d'aquest número).

ESTER ORTÍN SOLÉ

La veu de l’advocat

3

4

MónJurídic ContingutMaig 2006

06 .................................AquíAra

16.....................................................................FilDirecteCancel·lació de condicions resolutòries:

prescripció del dret, caducitat de l’assentament

- El conflicte entre el Tribunal supremi el Tribunal Constitucional

- Ja es pot consultar el web del Col·legi amb el domini “.cat”

44 ........................................................................Anuncis

46.......................................................PropersNúmeros

18 .............................................................L’Observatori

20............................................................TribunaOberta

26 ........................................................LaJuntaendirecte

39 ..........................................................PassesPerdudes

38....................................FAQPreguntesambResposta

34..............................................................LletraImpresa

30...............................................ComissionsPuntxPunt

- El Torn d’Ofici, al Parlament

- Primeres jornades Jurídiques sobre Terrorisme i Víctimes

28.....................................................InteressosComuns- Àfrica, un continent opac?

14.....................PelsPassadissos

- Reforma parcial de la regulació de l’IVA

- Codi tècnic de l’Edificació

- Nous jutjats

6

AquíAra

! Determinats aspectes de les vendes adistància i la inscripció al registred'empreses de vendes a distància, esregulen al Reial Decret 225/2006, de 24 demarç (BOE 25/03/2006).

! Es crea el Consell per la sostenibilitat,innovació i qualitat de l'edificació, pel ReialDecret 315/2006, de 17 de març (BOE28/03/2006).

! Correcció d'errors de la Llei 30/2005, de29 de desembre, de Pressupostos Generalsde l'Estat per a l'any 2006 (BOE 30/03/2006i BOE 05/04/2006).

! Les condicions relatives a la qualitat enla prestació dels serveis de comunicacionselectròniques es contenen en l'OrdreITC/912/2006, de 29 de març (BOE01/04/2006).

La regulació de l’IVA haestat parcialment reformadaper la Llei 3/2006, de 29 de març, demodificació de la Llei 37/1992, de 28 dedesembre, de l'Impost sobre el Valor Afegit,per adequar l'aplicació de la regla de prorrataa la Sisena Directiva Europea.

Arrel d'aquesta Llei, el legislador enténpreferible l'eliminació de tota restricció enel dret a la deducció com a conseqüènciade la percepció de subvencions novinculades al preu de les operacions,evitant d'aquesta manera que la realitzaciód'operacions limitatives del dret a la deducciópugui portar com a conseqüència una limitaciódesproporcionada en el denominador de laprorrata, quan a falta d'aquestes operacionsno hi cap la citada inclusió.

Per tal de dur a terme aquests canvis, esmodifiquen els articles 102, 104 i 106 dela Llei 37/1992, de 28 de desembre, del'IVA i, per tal de donar coherència a d'altrespreceptes de la mateixa Llei, es modifiquen elsarticles 20.Dos, 112.Dos y 123.Uno A) y C) dela Llei.

Nou model de llibre devisites de la Inspecció de TreballLa resolució d'11 d'abril de 2006, de laInspecció de Treball i Seguretat Social (BOE19 d'abril de 2006) obliga a què les empresestinguin a cada centre de treball i a disposiciódels funcionaris tècnics habilitats per al'exercici d'actuacions comprovatòries enmatèria de prevenció de riscos laborals, i apartir de l'1 de juny, un llibre de visites, ambsubjecció al model i els requisits ques'estableixen a l'esmentada resolució.

MónJurídic

contra els riscos relacionats amb l'exposició alsoroll es regula al Reial Decret 286/2006, de10 de març (BOE 11/03/2006).

El Reial Decret consta de 12 articles, 2disposicions addicionals, 1 disposiciótransitòria, una disposició derogatòria, duesdisposicions finals i tres annexos. S'hi regulenles disposicions encaminades a evitar o areduir l'exposició al soroll i inclou l'obligacióempresarial d'establir i executar unprograma de mesures tècniques iorganitzatives destinades a reduirl'exposició al soroll, quan es sobrepassin elsvalors superiors d'exposició; determina elsvalors límit d'exposició i els valors d'exposicióque donen lloc a una acció, especificant lescircumstàncies i condicions. També preveuespecificacions sobre l'avaluació de riscos aixícom disposicions específiques en relació amb lautilització pels treballadors d'equips deprotecció individual i recull dos dels drets bàsicsen matèria preventiva com són, la necessitat deformació i d'informació dels treballadors, aixícom la forma d'exercir els treballadors el seudret a ser consultats i a participar en elsaspectes relacionats amb la prevenció.

El Reial Decret preveu l'excepció prevista perla Directiva 2003/10/CE per a situacions enles quals la utilització de protectors auditiuspot causar un risc major per la seguretat o lasalut que el fet de prescindir-ne d'ells, endeterminades condicions i amb una sèrie degaranties addicionals així com règimtransitori respecte dels sectors de lamúsica i de l'oci (no s'aplicarà el ReialDecret fins el 15 de febrer de 2008) i per alpersonal a bord de vaixells de navegaciómarítima (el Reial Decret no serà d'aplicaciófins el 15 de febrer de 2011).

La protecció de la salut i la seguretat dels treballadors

El Codi Tècnic del’Edificació, aprovat pel ReialDecret 314/2006, de 17 de març (BOE28/03/2006), té com a objectius millorar laqualitat de l'edificació i promoure lainnovació i la sostenibilitat, per la qual cosafixa les exigències bàsiques de qualitat delsedificis i les seves instal·lacions, relacionadesamb la seguretat i el benestar de les persones,que es refereixen tant a la seguretat estructurali de protecció contra incendis com a lasalubritat, la protecció contra el soroll, l'estalvienergètic o l'accessibilitat per a persones ambmobilitat reduïda.

El Codi Tècnic de l'Edificació es divideix endues parts, ambdues de caràcterreglamentari: la primera, amb disposicionsde caràcter general i les exigències quehan de complir els edificis per satisfer elsrequisits de seguretat i habitabilitat del'edificació; la segona part està constituïdapels Documents Bàsics l'adequada utilitzaciódels quals garanteix el compliment de lesexigències bàsiques. Segons consta a la partintroductòria de la Llei, aquests DocumentsBàsics contenen procediments, reglestècnics i exemples de solucions que permetendeterminar si l'edifici compleix amb els nivellsde prestació establerts.

Aquest Codi no serà d'aplicació a les obresde nova construcció i a les obres en elsedificis existents que tinguin sol·licitada lallicència d'edificació a l'entrada en vigord'aquest Reial Decret. A les disposicionstransitòries segona i tercera es preveul'existència de dos períodes transitoris, de sis idotze mesos, aplicables en relació amb lesnormes que es detallen en cada cas. Per la sevabanda, la disposició derogatòria detalla lanormativa bàsica de l'edificació que es deroga,així com algunes altres disposicionsreglamentàries que afecten als edificis.

7

8

AquíAra

a la qual s'aplicarà un únic tipus del 18%a tots els productes d'estalvi (incrementspatrimonials, dipòsits bancaris, llibretesd'estalvi, assegurances i dividends). Ambaquesta mesura, el Govern pretén acabaramb operacions de planificació financera-fiscal de manera que l'elecció dels productesd'inversió es basi únicament en lespreferències dels ciutadans i en la rendibilitatdels productes. Sembla ser que, amb lareforma, es vol acabar definitivament amb el"règim transitori de tributació de lesplusvàlues" encara vigent per al 2006 - i queamb tota seguretat, donarà molt joc abans definal d'any.

En matèria de plans de pensions, el límitgeneral per a les aportacions serà de 10.000euros (en l'avantprojecte eren 8.000) per alsmajors de 50 anys i es manté en 24.250 eurosen casos de discapacitat. A més, aquestesaportacions no podran superar el 30% deles rendes actives del contribuent, és adir, les derivades del treball o activitatsempresarials. Aquest percentatge s'elevafins al 50% per als majors de 50 anys.

Des de l'avantprojecte s'han produït canvis enaquesta matèria, en concret, la possibilitat derescat de les aportacions en forma de capital,

El 20 de gener de 2006, el Vicepresident segondel Govern i Ministre d'Economia i Hisenda esva encarregar de presentar l'informe sobre lareforma fiscal al Consell de Ministres.Posteriorment a aquesta data, s'han anunciatper diferents mitjans modificacions al projectede reforma que al final haurem de veure en quèes concreten. La reforma serà d'aplicació el2007 i afectarà l'IRPF, l'Impost sobreSocietats i a la imposició mediambiental.

Les primeres estimacions del Govern apuntenque la reforma de l'IRPF suposarà que, a partirdel 2007, els contribuents pagaran menysimpostos -s'estima la rebaixa mitja en un6%-. Es creu que el 60% dels contribuents-aquells amb rendes inferiors a 17.360euros anuals- tributaran un 17% menysque ara.

Les principals novetats introduïdes se centrenen un augment dels mínims familiars ipersonals. El mínim personal s'incrementafins als 5.050 euros; els mínims per fillss'incrementen a 1.800 euros pel primer fill ials 4.100 euros pel quart fill. La futura tarifade l'IRPF tindrà només quatre trams - ques'eixamplen- i es redueix el tipus marginalmàxim al 43%. Amb el nou IRPF elsassalariats amb rendes inferiors a 9.000 eurosanuals quedaran exempts de tributació.

Una altra de les novetats significatives de lareforma es refereix a la tributació de l'estalvi

La reforma fiscal que ve

A partir del 2007, elscontribuents pagaran

menys impostos

MónJurídic

encara que, en aquest cas, s'elimina lareducció del 40% que fins a la data existia.

Pel que es refereix a la deducció peradquisició d'habitatge habitual, s'estableixun percentatge únic de deducció del 15%sobre la base actual de 9.015euros.

Hi ha un compromís del Ministeri d'Economiai Hisenda que en la tributació de l'estalvi delsfons i plans de pensions i l'habitatge esrespectaran els drets adquirits anteriormental 20 de gener de 2006.

En qualsevol cas, haurem d'esperar latramitació parlamentària per corroborarl'afirmació del Sr. Solbes segons la qualel projecte no sofrirà modificacionssubstancials.

ENRIC ABELLA MESTANZACOL·LEGIAT NÚM. 16.830

Es redueix el tipusmarginal màxim de l'IRPF al 43%

9

10

AquíAra RatioDecidendi

L a sentència de la Sala del Social delTribunal Suprem, de 23 de gener de2006, dictada en unificació de doctrina,

declara la inhabilitat a efectes processalsdels dissabtes, establerta a l'article 182.1 de laLlei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), segons laredacció donada per la Llei Orgànica 19/2003, de23 de desembre.

Amb aquesta resolució, s'estima el recurs decassació, contra la sentència dictada per la Saladel Social del Tribunal Superior de Justíciad'Andalusia, que va confirmar el pronunciamentde la d'instància, la qual havia desestimat lademanda per acomiadament en declararcaducada l'acció, ja que, per al seu còmput,s'havien comptat, com a dies hàbils, els dissabtesque van mediar entre la data de l'acomiadament ila de presentació de la conciliació, quan d'haver-los exclòs (comptant com a hàbils només els diesde dilluns a divendres), la demanda s'haguéspresentat en el darrer dia del termini.

El fonament de la resolució de l'Alt Tribunales troba en l'article 182 de la LOPJ, que incloua l'enumeració dels dies que declara inhàbils, aefectes processals, els "dissabtes i diumenges, elsdies 24 i 31 de desembre, els dies de festanacional i els festius a efectes laborals en larespectiva Comunitat Autònoma o localitat". Coms'assenyala a la sentència de contrast del TribunalSuperior de Justícia de Cantàbria, de 8 de juliol de2004, resolució esgrimida pel recurrent iseleccionada pel Tribunal Suprem per aquest cas,"seria contrari a la lògica computar com ahàbil un dia de la setmana declarat com ainhàbil i en el qual, per aquest motiu, no éspossible presentar la demanda".

D'altra banda, el termini de 20 dies establert alsarticles 59 de l'Estatut dels Treballadors i 103.1

Per al còmput del termini de lademanda per acomiadament,dissabte és inhàbil

E l Tribunal de Justícia de la UnióEuropea recorda en la seva sentència

de 16 de març de 2006, que el dret decada treballador a gaudir de vacancesanuals retribuïdes és un principi importantdel dret social comunitari, respecte al qualno es poden establir excepcions.

De conformitat amb el que estableixl'article 7 de la Directiva 93/104/CE delConsell, de 23 de novembre de 1993,relativa a determinats aspectes del'ordenació del temps de treball (DO L307, pàg. 18), el dret a vacances anuals iel dret a percebre una retribució enconcepte de vacances constitueixen duesvessants d'un únic dret. L'obligació deretribuir les vacances té com a objectiusituar al treballador, durant les citades

de la Llei de Procediment Laboral està referit ala presentació d'un document, la demanda,davant el Jutjat, una interpretació literal delsquals "conduiria a una espècie de cep per als noprevinguts, contrari a la tutela judicial efectivaque els tribunals han de dispensar per mandatconstitucional, efecte tant més nociu en elprocés laboral en el qual no s'exigeix que lademanda sigui subscrita per un professional i ladefensa del treballador pot ser assumida per símateix".

En conseqüència, el Tribunal Supremdeclara que l'acció per acomiadament vaser interposada dins del termini legal,rebutja l'excepció de caducitat i ordena ladevolució de les actuacions a la Sala deprocedència perquè es resolguin les qüestionsrestants plantejades.

Tribunal Suprem, Sala del Social, 23/01/2006

Vacances anuals retribuïdes,un dret social comunitari

>>

MónJurídic

vacances, en una situació que, des delpunt de vista del salari, sigui comparableals períodes de treball.

Per tant, sens perjudici de les disposicionsmés favorables de conformitat amb l'article15 de la citada Directiva, el moment enquè ha d'abonar-se la retribució de lesvacances anuals ha de fixar-se de maneraque, durant les citades vacances, eltreballador es trobi en una situació que,des del punt de vista del salari, siguicomparable als períodes de treball.

A més, és precís tenir en compte, que, envirtut d'aquest article 7, apartat 2, de laDirectiva, el període mínim de vacances

anuals retribuïdes no pot ser substituït peruna compensació financera, excepte en casde conclusió de la relació laboral. Aquestaprohibició està encaminada a garantir queel treballador pugui normalment gaudird'un descans efectiu, en ares d'unaprotecció eficaç de la seva seguretat isalut.

Cal destacar, a més, que aquest article 7de la Directiva 93/104 no figura entre lesdisposicions respecte a les quals aquestapermet expressament establir excepcions.En conseqüència, és irrellevant que el citatsistema de retribució de les vacances figurien un acord contractual o no.

Sentència del Tribunal de Justícia deLuxemburg, Sala Primera, 16/03/2006

>>

11

AquíAra RatioDecidendi

Així es desprèn de la interlocutòria dictadaper l’Audiència Provincial de Barcelona,secció 15a, de 13 de febrer de 2006, davantla qual es va plantejar, mitjançant conflictenegatiu entre el Jutjat de Primera Instància iel Jutjat Mercantil, la determinació de lacompetència objectiva per al coneixementd’una demanda en què s’acumulen duesaccions de reclamació de quantitat, unad’origen i naturalesa contractualenfront a una societat, i una altra deresponsabilitat, pel mateix deute,contra el seu administrador, ambfonament en normes de Dret societari.

El Tribunal interpreta de forma racionalnormes processals (articles 73.1 i 46 dela LEC), sense ser irrespectuós amb elrepartiment de competències per raó de lamatèria i conjugant els interessos en joc,amb la finalitat de “simplificar l’accés a unprocés sense dilacions indegudes, en el qualpuguin ser tractades tantes qüestions comcorrespongui pel mateix jutge, procuranttant l’economia processal com la seguretatjurídica i millorant la realitat i imatge de laJustícia civil, que no té perquè patir per lacreació d’òrgans especialitzats”.

Admissió de l’acumulaciód’accions, enfront a la societati el seu administrador, perdeutes societaris

El fonament rau enl’economia processal i la seguretat jurídica

Per tant, considera que l’acció mercantilengloba la pròpia acció que, a priori,correspondria al Jutge de PrimeraInstància, per la qual cosa l’òrganjurisdiccional mercantil ha d’atraure elconeixement d’ambdues demandes, entant que aquest òrgan ha de resoldre sobrela matèria que constitueix l’objecte de l’accióexercitada.

La interlocutòria de l’Audiència Provincial deBarcelona de 13 de febrer de 2006 acordadecidir el conflicte negatiu de competènciaobjectiva suscitat entre el Jutjat de PrimeraInstància i el Jutjat Mercantil declarant queaquesta competència correspon al JutjatMercantil.

Interlocutòria AP Barcelona, Secció 15a,13/02/2006

12

MónJurídic

L’Audiència de Barcelonaconsidera que l’IVA s’had’incloure en la taxació de costes

L a sentència de l’Audiència Provincial deBarcelona, Secció Primera, de 31 de marçde 2006, desestima la impugnació de la

taxació de costes presentada en considerar coma deguda la partida corresponent a l’IVA.

La part recurrent va impugnar la taxació decostes pel concepte d’indegudes, fonamentant-se en què s’hi havia inclòs l’IVA, quan laResolució de la Direcció General de Tributs(DGT), de 9 de març de 2005, estableix queles costes judicials tenen el caràcterd’indemnització i “no constitueixen per tant lacontraprestació d’operació gravada per aquestimpost realitzada per la part que les satisfà enfavor de la part que les percep”.

El Tribunal considera, per contra, que l’IVAsí que s’ha d’incloure en la taxació decostes perquè ens trobem davant d’unsserveis que efectivament s’han prestat ique legalment estan gravats amb l’impost,meritat en el moment de la prestaciód’aquests serveis professionals, que es vanfer per les persones que els van concertaramb els respectius professionals. Elsarguments esgrimits per l’Audiència deBarcelona es fonamenten, entre d’altres, en laconstant i reiterada jurisprudència de la SalaPrimera del Tribunal Suprem, recollida ensentències com les de 24 de novembre i 9 dedesembre, ambdues de 2004.

Audiència Provincial de Barcelona, Secció Primera, 31/03/2006

Entén que la mencionada Resolució de la DGT noes pot oposar perquè “malgrat que és cert que lapart que abona les costes judicials no ha rebut elservei gravat amb l’impost, el que s’estàabonant és l’import corresponent a laprestació d’aquest servei a l’altra part, quesí que ha meritat l’IVA, i en realitat el quees fa és pagar per compte de qui haguanyat el plet i ha rebut el servei gravatamb aquest tribut”. En aquest mateix sentit,s’interpreten els articles 78 de la Llei de l’IVA i241 de la LEC.

Es considera que són uns serveis prestats i gravats amb l’IVA

13

14

PelsPassadissosLa CRAJ informa que està previst que estraslladin a la Ciutat Judicial i amb l'ordresegüent els jutjats i oficines que s’indiquen:

Gener 2007 Institut de Medicina Legal deCatalunya (IMELEC)

Abril 2007 Jutjats d'Hospitalet: Jutjatsde Guàrdia, Registre Civil, Forensia, 1aInstància i Instrucció

Juny 2007 Fiscalia i Menors: Jutjat deMenors, Fiscalia del Tribunal Superior deCatalunya

Setembre 2007 Jutjats de 1a Instància;Jutjats Civils d'Execució i Orientació Jurídica

Octubre 2007 Jutjats de Guàrdia, Jutjatsd'Instrucció, Jutjats de 1a instància deFamília, Jutjats de Violència de Gènere,Assessorament i Mediació

Gener 2008 Jutjats del Penal

No es traslladaran a la ciutat judicial:

! Jutjats del social! Jutjats del contenciós-administratiu! Audiència provincial! Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Respecte a les dues primeres jurisdiccions,encara no s'ha confirmat si es traslladaran al'edifici de Via Laietana o a l'edifici de LluísCompanys. Respecte a l'Audiència Provincial iTribunal Superior de Justícia es mantindrà laubicació actual, al Palau de Justícia.

Recordem que aquestes dades sónprovisionals.

Jutjats i oficines a la nova Ciutat Judicial

Grup de treball per a l'estudi i la implantació de la nova oficina judicial a CatalunyaS'ha creat a iniciativa del Departament deJustícia i té funcions consultives. L'objectiu ésl'anàlisi i l'organització de la nova oficinajudicial, amb una nova cultura de gestió iincorporació de les noves tecnologies.

Avantprojecte de Llei deDemarcació i Planta JudicialEl Consell de Ministres, a proposta delministre de Justícia, ha aprovat, el 21 d'abrilde 2006, un avantprojecte de Llei pel qual esmodifica la demarcació i planta judicial en untotal de 8 províncies, constituint-se 20 nousjutjats. Com a conseqüència d'aquestareforma, es variarà l'estructura d'algunspartits judicials, alhora que s'introdueixenmodificacions en algunes circumscripcionsdel penal, social i mercantil. A més, tambées preveuen canvis en jutjats exclusius perviolència sobre la dona amb la finalitatd'adequar-los millor a la nova realitat.

A Catalunya, en l'àmbit de la jurisdicciópenal, es modifiquen les circumscripcionsde Barcelona i Vilanova i la Geltrú,incorporant el partit judicial de Gavà a lacircumscripció de Barcelona.

MónJurídic

Nous jutjatsEl Ministeri de Justícia crearà 13 nousjutjats a Catalunya, dos dels quals seran deviolència sobre la dona i es crearan un aBarcelona i l'altre a l'Hospitalet.

! A Barcelona també hi haurà un nou jutjat del mercantil.

! A Granollers i a Sabadell es crearan dos jutjats de primera instància.

! A Vic, Gavà, Martorell, Vilafranca del Penedès, Santa Coloma de Farnersi Valls també es crearan sis jutjats de primera instància i instrucció.

! A Granollers i a Tarragona es posen en marxa dos jutjats del penal.

Nous directors generals aldepartament de JustíciaEl Govern de la Generalitat ha aprovat elnomenament de Jordi Sisquella com a noudirector de Serveis del Departament deJustícia. Sisquella substitueix JosefinaAuladell que ha cessat a petició pròpia.

També s'ha aprovat el nomenament deMiquel Trepat com a director general de Recursos i Règim Penitenciari, en substitució de Jordi Sisquella.

Els nomenaments són efectius a partirdel 4 d'abril.

15

16

FilDirecteCancel.lació de condicions resolutòries: prescripció del dret,caducitat de l'assentamentLa Disposició addicional 27a de la Llei 24/2.001,de 27 de desembre, va introduir un nouparàgraf a l'article 82 de la Llei Hipotecària,destinat a facilitar la cancel·lació per caducitatde les condicions resolutòries i hipotequesinscrites en el Registre de la Propietat. Lalegitimació per instar la cancel·lació percaducitat d'aquests assentaments es limitaúnicament als titulars registrals dequalsevol dret sobre la finca sobre la qualrecau el gravamen, sense que, per tant,càpiga en aquests supòsits la possibilitatd'obtenir la cancel·lació per actuació d'oficidel Registrador, sigui en practicar-sequalsevol assentament sobre la finca és a dir -com és freqüent - al temps de l'expedició d'unacertificació de títol i càrregues (article 353 delReglament Hipotecari). La segona qüestió quemereix destacar-se és la referent al terminiprescriptiu que s'ha d'atendre per determinarsi la condició resolutòria es troba o nocaducada, sobretot pels dubtes que ofereixl'expressió que utilitza aquell precepte ("eltermini assenyalat en la legislació civilaplicable per a la prescripció de les accionsderivades de les esmentades garanties").Aquest termini - el còmput del qual s'inicia"el dia en el qual la prestació, elcompliment de la qual es garanteix, vahaver de ser satisfeta en la seva totalitatsegons el Registre", i finalitza una vegadatranscorregut l'any següent el terme deprescripció- és a Catalunya de 30 anys peraplicació del substituït article 344 de laCompilació, i no el general de 15 previst al'article 1964 del Codi civil. Aquesta solució -aplicable, per cert, a qualsevol acció personal,nascuda o no d'una institució jurídica catalana-ja va ser apuntada pels Autos del President delTribunal Superior de Justícia de Catalunya de

04.12.2001 i 17.09.2002, i constitueix aixímateix la raó justificativa de l'anul·lació per laSentència de la Sala del ContenciósAdministratiu del Tribunal Suprem de31.01.2001, entre d'altres, del paràgraf II del'article 177 del Reglament Hipotecari, a laredacció donada pel Reial Decret 1.867/1998.Més recentment, la Resolució de 28.01.2006 dela Direcció General de Dret i d'EntitatsJurídiques, després de reiterar l'aplicació a lacondició resolutòria del termini dels 30 anys(hereu de l'Usatge Omnes Causae), resol elsproblemes d'intertemporalitat que planteja elnou termini de 10 anys establert a l'article121.20 del vigent Codi civil de Catalunyarecordant sobre això que la disposició

transitòria única de la Llei 29/2002, de 30de desembre (Primera Llei del Codi civil deCatalunya) parteix, com a regla, de l'aplicacióde les seves normes a les pretensions i accionsnascudes a l'encara no exercitadesanteriorment en 1 de gener de 2004 (datad'entrada en vigor del Codi citat), i, enparticular, que la major brevetat de l'actualtermini de prescripció aplicable a l'acció per fervaler una condició resolutòria obliga acomputar aquell des del referit 1 de generde 2004, amb la sola excepció que el termede 30 anys venci anteriorment 1 de generdel 2014.

ANTONI CUMELLADEGÀ DELS REGISTRADORS DE LAPROPIETAT I MERCANTILS DE CATALUNYA

18

L’ObservatoriPrimeres Jornades Jurídiquessobre Terrorisme i VíctimesL'Associació Catalana de Víctimesd'Organitzacions Terroristes (ACVOT),amb la col·laboració del Col·legid'Advocats de Barcelona, va celebrar elsdies 29 i 30 de març dues taules rodonesamb l'objectiu d'analitzar des d'un puntde vista jurídic la situació de les víctimesd'atemptats terroristes. Les dues taulesvan servir per tractar, d’una banda, elsaspectes administratius, laborals i civilsdel terrorisme, i de l’altra, els aspectespenals i processals.

La coordinació i presentació de lesjornades va anar a càrrec de l'advocatJosé María Fuster Fabra i l'obertura vacomptar amb les intervencions de RobertManrique, vicepresident de l'ACVOT; JosepMaria Alsina, rector de la Universitat AbatOliba CEU, Sílvia Gimenez-Salinas,degana del Col·legi i Montserrat Tura,consellera d'Interior de la Generalitat deCatalunya. La clausura va reunir a PilarManjón, presidenta de la "Asociación deAfectados 11-M", Santos Santamaría,president de l'ACVOT i Gregorio Peces-Barba, Alt Comissionat de Suport aVíctimes del Terrorisme.

El conseller de justícia, Josep M. Vallès,va respondre el 6 d’abril, al Parlament deCatalunya, una pregunta del diputat delGrup Socialista –Ciutadans pel Canvi, ÀlexMasllorens, relativa al torn d’ofici, en elssegüents termes:

La demanda d’Assistència jurídica gratuïtaestà creixent acceleradament degut areformes legislatives recents: judicis ràpids,menors, violència contra la dona, estrangeria.Aquesta demanda genera cada cop mésexigències: requisits d’especialització,diversitat de retribucions, costos de gestió.

Què ha fet el Govern davant d’aquestasituació?

! D’acord amb els col·legis, ha revisat ihomologat els mòduls d’intervenció en unexercici detallat d’actualització segons lesreformes legals darreres.

! Ha incrementat els recursos de formasubstantiva. Dels 32 m. euros de 2004als 39 m. euros de 2005 i als 43 m.previstos pel 2006, amb millores per a lesretribucions dels advocats i procuradors.

! Ha signat amb els Consells de Col·legisd’Advocats i de Procuradors senglesconvenis per a l’exercici 2006, queincorporen aquests increments i adopta unsistema de liquidació més diligent dels honoraris.

! Finalment, d’aquí pocs dies es posarà enmarxa –en fase de prova- un aplicatiu que

El Torn d’Ofici, al Parlament

Resposta del conseller de Justícia a lapregunta parlamentària sobre lasignatura d’acords amb advocats iprocuradors en relació al torn d’ofici

MónJurídic

La degana del Col·legi, Sílvia Gimenez-Salinas,en un article publicat en aquest diari reitera queels advocats no admetran un model deprestació d’assistència jurídica gratuïta que norespecti la independència de l’advocat. En elmateix text, la degana fa balanç dels 10 anysde l’aprovació de la llei d’assistència jurídicagratuïta i recorda que l’advocat continua “patintla distinció falsa entre el que és torn d’ofici i elque no ho és”. A més, també indica que el camía seguir en aquest servei públic ha de sergarantista i amb la participació dels advocats.

EL PERIÓDICO 24/04/06

“Deu anys de Justícia Gratuïta”

Amb el subtítol “Reprochan al Colegio deMadrid crear ‘alarmismo’ sobre la ruptura de laJusticia”, aquesta publicació es fa ressò d’unadeclaració oficial del Col·legi d’Advocats deBarcelona en què va respondre a les dues pro-posicions aprovades per la junta general delCol·legi de Madrid en què es valora l’Estatutcom una amenaça per a l’exercici de l’activitatprofessional i en la qual el Col·legi garantia aqualsevol advocat encara que no formés partde l’ICAB, el lliure exercici de la seva professióa la nostra comunitat autònoma.

EL ECONOMISTA 01/04/06

“Los abogados de Barcelonagarantizan que no habrá unoasis jurídico catalán”

El periodista explica que “els jutges reclamenmés dotacions i adverteixen que elsperjudicats són els ciutadans”. El primertrimestre d’aquest any s’han registrat alsjutjats mercantils de Barcelona 1.020 casos.Una mitjana de 255 expedients a cada jutjat.

EL PAÍS 24/04/06

“Los 4 juzgados mercantilesde Barcelona registran máscasos que los 7 de Madrid”

informatitzarà totes les fases de lagestió del servei. Una mesura essencial perfer-la més àgil i més transparent.

Pel que fa al mig termini, he de recordar queel Consell de la Justícia de Catalunya haaprovat fa poques setmanes en el LlibreVerd sobre l’Administració de la Justícia aCatalunya una recomanació en la ques’afirma literalment que “cal analitzar en eltermini de 6 mesos la viabilitat de fórmulesalternatives a l’organització actual delservei, amb vista a obtenir el màximrendiment dels recursos públics en beneficidels usuaris i professionals, tot respectantla independència dels advocats.”

D’acord amb aquesta recomanació, s’ hainiciat ja –conjuntament amb els Consells deCol·legis i un grup d’experts- aquesta anàliside cara a introduir millores en la qualitat il’eficiència del servei.

A la vista de les conclusions que s’obtinguind’aquestes anàlisis, el Departament prendràles disposicions oportunes.

En les darreres setmanes s’han posat encirculació per alguns sectors i mitjans –siguiper ignorància, sigui amb finalitats poc clares-algunes informacions que no s’ajusten a laveritat ni a la voluntat de la Conselleria.

Puc assegurar a la Cambra que el governcomplirà amb la seva obligació, senseprejudicis i sense hipoteques.

Ho farà respectant dues condicionsindispensables: primera, mantenir el diàlegobert amb els professionals; segona, exercirsense reserves les responsabilitats i lescompetències que la llei li confereix enaquesta matèria. I amb un objectiu central,que és el de procurar l’assistència legalgratuïta de qualitat a les persones que notenen mitjans per a pagar-la.”

19

20

TribunaOberta

La compañera Mara Torralba considera que laeditorial “no respeta el mínimo de neutralidadque debería propugnar toda revista destinadaa un colectivo, y que sale del órgano que loaglutina y cuyos derechos e intereses deberíadefender”. Y manifiesta que “es cierto que elTribunal Constitucional es el únicocompetente para declarar la cons-titucionalidad o no de cualquier reformaestatutaria que se lleve a cabo, pero tampocoes menos cierto que en un sistemademocrático como el español, desde cualquierpersona física a cualquier institución, tienenla obligación de velar por el respeto al ordenconstitucional y el derecho y el deber dedenunciar sus vulneraciones cuandoconsideren que el mismo no se estárespetando”.

En palabras de Javier Condomines “MónJurídic es una revista de contenidoprincipalmente jurídico (...) Al igual que en laRevista Jurídica de Catalunya, desarrollamosla tarea fundamental del jurista: valorar elmarco jurídico que aplicamos a diario. Y seríalamentable (o tétrico) que alguien, quienfuere, nos indicara que esa función estáreservada a jueces y tribunales. Por esolamento profundamente ese editorial:precisamente porque ignora la raíz de nuestradedicación. Una revista jurídica (cosadiferente sería si se tratara de una publicaciónpolítica) como la nuestra no puede criticar anadie, quien sea, por opinar que determinadareforma legal es contraria a la Constitución

con el único argumento jurídico de que eso esmateria reservada al Tribunal Constitucional”.

Por su parte, Javier Nart, opina que “Esinaceptable que el Colegio de Abogadosdescalifique posiciones políticas buenas,malas o medianas respecto al pro o en contradel Estatuto de Cataluña”. Añade tambiénque “No es cuestión de recordar que según laConstitución Española (supremo texto legal)la soberanía reside en el pueblo español (y noen parte de él). Y, en consecuencia, pretenderuna soberanía originaria catalana excluyentey exclusiva es una legítima opción políticapero ajena a la legalidad vigente. UnEstatuto, excepto en configuraciones deestados que se crean ex novo desdesoberanías de base (lo que ciertamente no esel caso del aún denominable Reino deEspaña), no es consecuencia de la voluntadunilateral de una de las partes pormayoritaria que ésta sea”.

Se han recibido varias cartas y comunicacionesde distintos colegiados en relación con el editorial del Món Jurídic anterior,correspondiente al mes de abril.A continuación reproducimos fragmentos de las misivas enviadas, entre otros, por lacompañera Mara Torralba y los compañerosJavier Condomines y Javier Nart.

22

TribunaObertaDret penal de la Universitat de València i exVice-president del Tribunal Constitucional, vafer la primera ponència, tot rebutjant que esvulguin erigir barreres al control que ha deexercir el Tribunal Constitucional sobre lapossible vulneració de drets fonamentals perpart dels tribunals ordinaris, incloent-hi el propiTribunal Suprem. El Prof. Vives va assenyalarque, segons el seu parer, el Constitucional téuns estàndards d'exigència més aviat baixos enmatèria de legalitat. En aquest sentit, va

observar que el dret fonamental a la tutelajudicial efectiva arriba més enllà de l'abast deldret a la legalitat, doncs exigeix una condemnaconforme a Dret, el que només es garanteixamb una interpretació de les lleis ordinàriesajustada a la Constitució. Dit això, va expressarla seva adhesió a les sentencies de 2005.

El punt de vista contrari va ser defensat ambvehemència pel Prof. Dr. Excm. Sr. EnriqueBacigalupo, magistrat del Tribunal Suprem icatedràtic de Dret penal. Segons el Magistrat,el constitucional s'excedeix en les sevescompetències i no es limita a allò que ha de fer:controlar si les interpretacions judicialsrespecten la literalitat de la llei penal. La opcióper una interpretació d'entre les possibles(històrica, teleològica, gramatical) éscompetència dels tribunals ordinaris. La sevacrítica va ser, doncs, sobretot metodològica,insistint en que el Constitucional barreja elsdrets fonamentals a la legalitat i a la tutelajudicial efectiva i pretén arribar a dir quina és la"millor" interpretació.

El dia 2 de febrer es va celebrar a la seu delCol·legi una important jornada sobre elconflicte entre el Tribunal Suprem i el TribunalConstitucional en matèria d'interpretació de leslleis penals, que vaig tenir l'honor de podermoderar. Com es sabut, l'any 2005 seràpossiblement recordat per la intensitatd'aquesta divergència de punts de vista.

L'origen de la Jornada eren tres sentènciesdel Tribunal Constitucional: la 63/ 2005, de14 de març, que establia una doctrina sobre lainterrupció de la prescripció dels delictesclarament diversa de la defensada per lajurisprudència del Tribunal Suprem; la120/2005, de 10 de maig, que sostenia latesi, contrària a la doctrina del Tribunal Suprem,que els negocis realitzats en frau de llei no espoden considerar constitutius d'un delicte contrala Hisenda pública; i, finalment, la STC 237/2005, de 26 de setembre, a la qual es pottrobar una interpretació àmplia de la jurisdiccióextraterritorial dels tribunals espanyols en casosde vulneracions de drets humans, diversa de la,més restrictiva, defensada pel Tribunal Suprem. El Prof. Dr. Tomás S. Vives Antón, catedràtic de

El conflicte entre el TribunalSuprem i el Tribunal ConstitucionalUna jornada instructiva per a tothom

Divergència en lainterpretació de

tres sentències del Tribunal Constitucional

MónJurídic

El tercer ponent va ser el Sr. Carlos JiménezVillarejo, ex Fiscal en cap del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya i ex Cap de la Fiscaliaespecial anticorrupció. En coherència amb la sevatrajectòria de defensa dels drets humans, el Sr.Jiménez Villarejo va defensar la tesi de lasentència 237/ 2005 amb arguments històrics,sociològics i de protecció de les víctimes de tangreus delictes.

Finalment, el Prof. Dr. Jesús-María Silva Sánchez,catedràtic de Dret penal de la Universitat PompeuFabra, va fer una crítica radical a la jurisprudènciadel Tribunal Suprem en matèria de prescripció ide frau de llei, tot argumentant que aquesta, amés de no correspondre's amb el fonamentmaterial d'ambdues institucions, va més enllà dela lletra de la llei penal i, per tant, incorre en unaanalogia contra reu, proscrita a la Constitució.

PAU MOLINS AMATCOL·LEGIAT NÚM. 14.666

La discussió posterior va ser molt intensa, tantentre els ponents, com per la participació del públic, integrat per advocats, estudiants i figures molt representatives de la Judicatura, laFiscalia i l'Advocacia de l'Estat a Catalunya. Ladiferència de punts de vista, que es va manifestar sobretot en les respectuosesdivergències del Magistrat Bacigalupo amb el Prof. Vives, d'una banda, i amb el Fiscal Jiménez Villarejo, d'altra, ens fa veure la necessitat d'impulsar trobades com aquesta, que contribueixin a l'apropament de les posicions i, no en últim terme, a tornar a fer de Barcelona un fòrum de debats jurídics amb transcendència a tota Espanya.

23

26

LaJuntaenDirecte

Us informem que l'ICAB ha finalitzat el procésde registre del domini ".cat" en favor de lanostra Corporació, per tant, ja podeu optarper utilitzar el domini www.icab.cat, si així hodesitgeu.

En aquest sentit, des de la Junta deGovern volem fer constar que cadacol·legiat podrà escollir voluntàriamentsi manté la seva adreça de correu amb eldomini "@icab.es", o la substitueix perl'adreça amb el domini "@icab.cat".

Si el col·legiat opta per la modificació deldomini, us comuniquem que el procés decanvi resulta extremadament senzill, i que espot realitzar des del propi ordinador. Aquestesinstruccions són aplicables per al programaMS Outlook i al correu Web de l'ICABhttp://correu.icab.cat, que és un dels qualsdisposeu la majoria d'usuaris; si bé en el casque disposeu de qualsevol altre programa decorreu, podreu adreçar-vos al departamentd'informàtica informatica@icab.cat des d'on es resoldran les vostres dificultats al respecte.

Ja es pot consultar el web del Col.legiamb el domini ".cat"

Finalment, us comuniquem que tant si opteupel canvi de domini de la vostra adreça decorreu, com si manteniu l'adreça amb eldomini .es, el servei de correu no quedaafectat, atès que el sistema de redirecció decomptes de correu que ha implantat la nostraCorporació fa que existeixi una única bústiaon es rebran els correus destinats a la vostraadreça, independentment del domini ques'utilitzi.

Ha estat realitzat pagament de les quantitatseconòmiques que restaven per satisfercorresponents a les actuacions professionalsjustificades per Torn d'Ofici i Assistència alDetingut del primer, segon i tercer trimestrede l'any 2005, així com la regularitzacióreferent al període de gener a maig de 2005per l'aplicació dels mòduls de pagament2005.

Comunicat relatiu a les retribucions del Torn d'ofici

Nomenament de delegat i sotsdelegatdel Col·legi a Gavà

En haver estat proclamat un únic candidatper a cadascun dels càrrecs vacants a laDelegació de Gavà, la Junta de Govern, deconformitat amb l'article 3.6 del Reglamentde règim interior de les delegacions, vaacordar desconvocar les eleccions perproveir els càrrecs de delegat i sotsdelegatd'aquesta Delegació previstes per al 20d'abril, així com nomenar els candidatsproclamats, senyors Josep Maria GuaschGras i José Antonio Cuenca Navas com adelegat i sotsdelegat, respectivament, de laDelegació de Gavà. (Acta de Junta de Governde 18 d'abril de 2006).

Acords i informació d'interès per als col.legiats

28

InteressosComunsÀfrica continent opac?La informació que ens arriba dels païsosafricans periòdicament és escassa en elsmitjans de comunicació. Semblen païsosinexistents. I, quin tipus d'informació? Quasiexclusivament fa referència a desastresnaturals o a conflictes armats. Pràcticamenttota prové d'agències internacionals delspaïsos del Nord. El contingut porta a deduirque ens trobem davant d'un continent enconstant conflicte, en societats en situaciód'un primitivisme irracional i sensepossibilitats de sortida, de societatssubmises.

El primer que cal prendre en consideració, toti que sembli una reflexió elemental, és queÀfrica és només el nom d'un continent elcontingut del qual són una munió depaïsos, de societats diverses ambcaracterístiques pròpies, amb una llargahistòria al darrera. Societats amb unescivilitzacions que ara anem descobrint.Societats que la colonització va deixaresparses entre diverses fronteres i sota Estatspolítics diferents. Són circumstàncies quecal conèixer tot superant prejudicis queens vénen embolcallats entre lesinformacions, en la majoria de casos,superficials i, en moltes ocasions,intencionadament dirigides versinteressos aliens als de les societats dequè es pretén donar informació.

Estem sota la influència dels media quepretenen crear una visió de les societatsafricanes amb la imatge de la inutilitat enafrontar les situacions en què es troben. Hi hala temptació de la informació espectacle, aensenyar morts i a presentar unauniformització en el comportament delshabitants. Els seus morts no compten, solssón imatges de la incúria o d'una agressivitatprimària. És com si no tinguessin pares,mares o fills. En la imatge hi predomina o una

avaluació de primitivisme o unsentimentalisme per damunt de qualsevolintent de reflexió. Hi ha una mancad'enfocaments crítics i com que lainformació no té continuïtat i ésesporàdica, són presentades en un ritmeaccelerat, amb saturació informativa querepresenta, en certa manera, que de nou estroben en la crisi com si sempre fos així i iguala tot arreu.

Aquest comportament informatiu dels mediaamaga que en un àmbit tant complex, en elqual hi ha molts països, amb cultures arreladesi ben diferenciades, que tenen models políticscontradictoris i propis, esdevé en conjunt i, unper un, un espai del planeta ben opac.

Si acudim a les dades estadístiques aquestessón dades profundament contradictòries. Nomostren mai la realitat d'una societat. Hi hapaïsos que apareixen amb un PIB ric perhabitant però estan amarats de pobresa.S'acaba donant la imatge que les societatsafricanes es debaten en una lluita internaentre si i amb una incapacitat per adaptar-sea un món més evolucionat, el món de laglobalització. Però el real és que estanimmersos plenament en la globalitzacióque els detreu els productes de la terra,en els que en són rics, però explotats perles multinacionals. Aquestes obtenen elsgrans beneficis i són les que sostenen governsdictatorials o democràcies corruptes i a lesque corrompen. Aquestes empreses compten

Els juristes dels nostrespaïsos tenim un camp obert a la col·laboració i cooperació solidària

MónJurídic

amb la salvaguarda dels Estats d'onprovenen. La corrupció és obra de tots, deles multinacionals i dels Estats dels païsosdel Nord, però sols són significats elscorromputs. Els corruptors no apareixen.

Com reaccionen les societats dels païsosafricans? Com fan sentir la veu la munió depobres que en elles habiten? Cal sentir laveu de les organitzacions socials pròpiesque es proposen superar les mancancesd'un poder polític ineficient i feble. Unpoder polític incapaç de proposar unaredistribució equitativa de la riquesagenerada. Les ONG locals són les que fanfront a les carències més elementals, quanpoden. Són elles les que reclamen el nostreajut i que des dels nostres països se'ls facinarribar mitjans per afrontar les carències quetenen. Aportar mitjans econòmics i tècnics,donar suport i col·laborar en els treballs deles ONG africanes és la nostra tasca desolidaritat.

Les ONG d'Àfrica ens necessiten, però sónells els que han de disposar de mitjans per ferfront a les tasques de superar elsubdesenvolupament, les necessitatsprimàries i les situacions de carència. Granpart de països africans tenen societatsvitals i obertes a l'esperança. No esperenles solucions de nosaltres. Esperen la nostrasolidaritat i el nostre suport. Si és possible,esperen la nostra denúncia no de lasituació en què viuen sinó de la causa que elsha portat a tal situació. Estan reclamant queens impliquem en un procés de sensibilitzacióde les nostres societats per ser coneixedorsde com es troben i de com podem ajudar-losa sortir de tal atzucac.

En determinats països, les mancances dejuristes són notòries. Cal ajudar perincrementar la seva formació i per donar-losel paper que els correspon en una societat entransformació. No cal dir el que significa la

infraestructura judicial dels ServeisNacionals de la Justícia que, en moltesocasions, ni tan sols disposen de papersuficient ni de màquines d'escriure i encaramés greu, ni de jutges ni de personal del'administració de justícia. També ací se'nsobre una possibilitat de resposta.

Els juristes dels nostres països tenim uncamp obert a la col·laboració icooperació solidària. Ens cal conèixerobjectivament aquestes realitats i escoltar laseva veu; saber, també, el que han fet altresprofessionals que ja aporten la sevasolidaritat i el seu esforç i saber professional.

ILDEFONS VALLSCOL·LEGIAT NÚM. 6.008

29

30

ComissionsPuntxPunt

A requeriment de diversos col·legiats, el Col·legiva celebrar el dia 25 d’abril una sessióinformativa amb l’objectiu d’aclarir alguns delsdubtes que es van posar de relleu a la passadaJunta General a propòsit de la publicació per partdel Departament de Justícia de la Generalitat deCatalunya, de l’anomenat Llibre Verd del’Administració de Justícia i en concret pel queafecta a l’àmbit de l’Assistència Jurídica Gratuïta.

Els treballs del Llibre Verd s’inicien al juliol de2004 en el Consell de Justícia de Catalunya,creat mitjançant el Decret 119/2002 de 16d’abril. Dels 46 membres que segons el Decretesmentat formen el Consell de Justícia, elsCol·legis d’Advocats es troben representatsmitjançant el President i un membre del Consellde Col·legis d’Advocats de Catalunya.

Els treballs del Llibre Verd finalitzen i sónpublicats al juliol de 2005. La documentació

que en aquests moments es troba publicada ala pàgina web del Departament de Justíciacorrespon a la segona edició datada el 22 dejuliol de 2005. La Junta de Govern va tenir lapreocupació d’assabentar-se del contingutd’aquestes treballs on apareixen dades comque:

! Les dues terceres parts dels ciutadans quehavien acudit a un advocat manifestaven ques’hi tornarien a dirigir.

! La informació que dóna l’advocat és laprincipal font d’informació per a qualsevolciutadà que es vegi sotmès a un procedimentjudicial, sentint-se a més a més, ben informats.

! I, davant la pregunta sobre què és el quees considera que funciona millor de la justícia,malgrat uns resultats generals moltdecepcionants, cal considerar que quan esdestaca un valor positiu, els advocats ocupen elsegon lloc en valoració, per sobre, per exemple,de jutges i policies.

És del tot imprescindible recordar constantmentque la valoració dels advocats és única i elCol·legi es manifesta totalment en contrade fer cap tipus de distinció entrel’advocat i l’advocat del torn d’ofici. En elmateix sentit, el Col·legi ha reiterat davant delConseller de Justícia les següents idees:

! Que advocacia i exercici independent sóndues cares d’una mateixa moneda quan parlemde la prestació d’aquest servei a la ciutadaniaen general però molt particularment quan espresta a aquells sectors de la societat que nodisposen de la capacitat econòmica suficient.

! Que el servei que presten els advocats noes troba suficientment remunerat i no gaudeixdel prestigi adequat.

! Que s’ha d’acabar amb la duplicitat falsa del’advocat i l’advocat d’ofici.

Informació relativa al Torn d’Ofici i el Llibre Verd de la Justícia

Cronologia

Aquesta secció de Món Jurídic es dedica,excepcionalment, a reiterar que el Col·legidefensa la independència de l’advocat en laprestació de l’Assistència Jurídica Gratuïta i que,en relació als diversos models de prestació del’Assistència Jurídica Gratuïta que apareixen alsdocuments de treball del Llibre Verd del’Administració de Justícia, el Col·legi defensa laindependència de l’advocat en la prestaciód’aquest servei, ja que considera que és la millormanera de proporcionar un servei de qualitat iamb plenes garanties del dret de defensa delciutadà. En aquest sentit, totes les converses pera la millora del servei que s’han mantingut amb elDepartament de Justícia de la Generalitat hanestat i seran coherents amb aquesta filosofia.

MónJurídic

! Que la formació homogènia i especialitzadaque necessiten els advocats només potgarantir-la el propi Col·legi Professional.

! Que el control deontològic és també únic iha de ser garantit pel Col·legi d’Advocats.

! I que uns dels camins per aconseguir unservei de qualitat suposa obligatòriament lacol·laboració d’altres institucions; per exemple,la que s’hauria de donar a les comissaries per agarantir una correcta comunicació entrel’advocat i el seu client.

Des del principi de les converses amb elDepartament de Justícia i, en concret, lesreunions que s’han realitzat per l’àmbitconcret de la Justícia Gratuïta al ser elsCol·legis d’Advocats partícips indispensablespel que fa a la tramitació del procedimentestablert a tal efecte per la Llei 1/1996, s’hamanifestat que els advocats estem disposats acol·laborar en la millora del servei que espresta; però que, en cap moment,renunciarem a un model que garanteix laindependència de l’advocat gràcies a unsistema transparent i objectiu avalat pelsCol·legis d’Advocats.

Aquest va ser també el contingut de lespropostes que es van remetre des del Consellde Col·legis de Catalunya a l’octubre de 2005i que també han estat publicades a la pàginaweb del Departament de Justícia. Delcontingut de l’esmentada aportació, es podenresumir com a punts principals:

! Que cal una revisió dels paràmetresd'accés a l’assistència jurídica gratuïta i unaadequació als nous models de família queescapen al model tradicional.

! Que cal una simplificació de la tramitació, ila utilització més efectiva de les noves einesd'informàtica i telecomunicacions.

! Que cal fixar de manera definitiva el modelde servei que la societat catalana demana,fugint definitivament de comparatives.

! Que cal evitar que l'increment de lademanda del servei es vinculi de formadirectament proporcional a la dificultatd'actualitzar les retribucions dels advocats iadvocades que realitzen aquest servei.

! Que la millora de la qualitat passa per unaatenció personalitzada i continuada i per lagarantia de preparació tècnica suficient per partdels lletrats que desenvolupen el servei.

S’ha exigit a la Conselleria de Justícia que calclarificar la postura respecte dels altressistemes de prestació del servei que s’apuntena l’esmentat Llibre Verd; perquè figures com lesdel defensor públic són inviableseconòmicament, incompatibles amb elprofessional liberal que el Col·legi defensa i quees troba en l’essència del que és un advocat i amés incidiria en la distinció entre una justíciadiferent per a aquells ciutadans que teneninsuficiència de recursos.

Paral·lelament i al marge d’aquestes qüestions,el Col·legi s’ha reunit en diverses ocasions ambla Conselleria per a treballar en la millorad’alguns aspectes com són:

! Aprofitament de les noves tecnologies per tald’agilitar la tramitació de les sol·licitudsd’assistència jurídica gratuïta.

! Conveni anual respecte els mòdulscorresponents als reintegraments als advocatsque s’han incrementat en un 5%.

! Necessitat d’establir un calendari depagaments als advocats i previsió de bestretessuficients per a cobrir el 100% de les actuacionsdegudament justificades pels advocats.

Independència de l’advocat

Altres millores

31

ComissionsPuntxPunt

32

Taula rodona de la relació especial de l'advocaciaEl passat 15 de febrer, el Grup d'AdvocatsJoves va organitzar una Taula Rodona per trac-tar la relació laboral especial de l'advocacia, onvan participar com a ponents l'Excm. Sr. ÀlexSáez (Diputat al Congrés dels Diputats pelPSOE), Il·ltre. Sr. Miquel Àngel Estradé (Diputatal Parlament de Catalunya de ERC), Il·ltra. Sra.Dolors Clavell (Diputada del Parlament deCatalunya de Iniciativa per Catalunya-EsquerraUnida i Alternativa), Il·ltre. Sr. Manel Ibarz(Diputat al Parlament de Catalunya del PP), elcompany Miquel Ànguel Vallès (Secretari deSeguretat i Justícia del CEN de Convergència iPresident de la Comissió Sectorial de Justícia deCIU), la Sra. Neus Munté (Secretària d'Ocupaciói Educació de UGT de Catalunya), el companySixte Gargante (membre del Gabinet jurídic deCCOO de Catalunya) i el Sr. Josep Fermí Pinyol(Director General de la Mútua dels Advocats deCatalunya), tots ells i elles van tractar en pro-funditat la problemàtica de les resolucions de laDirecció General de la Seguretat Social denovembre de 2005 i el futur reglament queregularà la relació laboral de l'advocacia.

Comissió de deontologiaDurant el mes d'abril s'han enregistrat 43noves queixes, s'han iniciat 21 diligènciesinformatives. Durant aquest mateix períodes'han arxivat 5 escrits de queixa, 15 diligènciesinformatives i 3 expedients disciplinaris.

La Junta de Govern, a proposta de la Comissióde Deontologia, ha imposat durant aquestmes les següents sancions disciplinàries:

1 sanció greu consistent en: Vuit dies de suspensió en l'exercici de laprofessió (Motiu: No portar a terme l'encàrrecprofessional, deixant al client en absolutaindefensió.)

Van tenir lloc, a Palma de Mallorca, del 23al 25 de març. Les va organitzar laComissió de la Mediterrània de la FBE(Federació dels Col·legis d'Advocatsd'Europa).

El tema d'aquesta sessió de treball va serel de l’Acomodació de la immigració aEuropa, amb aspectes de la políticacomunitària: Transposició de Directives;Directiva de Reagrupació Familiar iDirectiva de Residents de llarga duració; elcontrol de fronteres a Europa, situacióactual i perspectives; els drets delsmenors estrangers i les polítiquesd'integració a la Unió Europea: l'escolacom a factor d'integració. La Degana,Sílvia Gimenez-Salinas, va moderaraquesta taula de treball.

Jordi Pina, Diputat de la Junta de Govern iResponsable de la Subcomissiód'Estrangeria, va intervenir com a ponenten la següent taula de treball, sobrel'advocacia institucional i la immigració,presentant la situació a Espanya.

Luis del Castillo, Exdegà i Exvicedegà delCol·legi, va intervenir a l'acte inaugural,com a President de la Comissió de laMediterrània, juntament amb el Degà deBalears, Juan Font; el President de la FBE,Jean François Arrue; el VicepresidentMaurizio de Tilla; i Domenico Insanguine,President de l'Observatori JurídicInternacional sobre la Migració (OGIM). Enaquests reunió, Del Castillo va ser designatpresident d'honor de la Comissió de laMediterrània.

XIV Trobades dels col·legisd'advocats de la mediterrània

MónJurídic

En vigílies de la festivitat de Sant Jordi, laSecció de Dret Lingüístic va presentar alCol·legi una eina per facilitar la pràcticaprofessional en català. Es tracta del textoficial de la Llei d'Enjudiciament Civil, enedició anotada i concordada, amb especialatenció al dret civil català, pel professortitular de dret processal de la Universitat deBarcelona (UB), Lluís Caballol i pelprofessor titular de dret civil de la UB, JoanMarsal.

L'acte va ser presidit i presentat per laSecretària del Col·legi, Eva Labarta, amb lapresència de la Presidenta de la Comissió deLlengua del Consell de Col·legis deCatalunya (CICAC), Marta Cànovas. Vacloure l'acte el President de la Secció deDret Lingüístic del Col·legi, Ricard Gené.

La LEC,anotada i concordadaamb el Dret civil català

33

LletraImpresa

34

DRET ADMINISTRATIU

CARRASCO PERERA, Ángel; CORDERO LOBATO, Encarna;GONZÁLEZ CARRASCO, Mª delCarmen Comentarios a la ley de ordenación de

la edificación. 3ª ed. Cizur Menor

(Navarra): Thomson Aranzadi, 2005.

(805-141)

DIEGO DÍEZ, Luis Alfredo dePrescripción y caducidad en el derecho

administrativo sancionador. Barcelona:

Bosch, 2006. (801-203)

JIMÉNEZ PLAZA, María IsabelEl derecho de acceso a la información

municipal. Madrid : Iustel, 2006.

(802-108)

MARTÍNEZ BOROBIO, DavidDerechos de realojo y retorno en la

gestión urbanística. Especial referencia

al realojamiento en las expropiaciones

urbanísticas. Madrid : Montecorvo, 2006.

(807-156)

PUEYO CALLEJA, FranciscoJavier (dir.)Diagnosis de la jurisdicción contencioso-

administrativa. Perspectivas de futuro.

Madrid : Consejo general del Poder

Judicial, 2006. (794-204)

TRAYTER, Joan Manuel (dir.)Comentarios a la ley de urbanismo de

Cataluña. Cizur Menor (Navarra):

Thomson Aranzadi, 2005. (S.L.)

DRET CIVIL

BADOSA COLL, Ferran; ARROYOAMAYUELAS, Esther (coord.) La armonización del derecho de obligaciones

en Europa. Valencia : Tirant lo Blanch,

2006. [347.4(4)Arm]

DÍAZ BARCO, FernandoManual de derecho de la construcción. Cizur

Menor (Navarra) : Thomson Aranzadi,

2006. [347.453.4(46)(035)Dia]

ELIZALDE REDÍN, GermánCompraventa civil y permuta. Cizur Menor

(Navarra) : Thomson Aranzadi, 2006.

[347.451(46)Eli]

ERVITI ORQUIN, Elena; LÓPEZ GOÑI, Marta Arrendamientos rústicos. Cizur Menor

(Navarra) : Thomson Aranzadi, 2006.

[347.453.1(46)Erv]

ERVITI ORQUIN, ElenaDepósito, contratos aleatorios, transacciones

y compromisos. Cizur Menor (Navarra) :

Thomson Aranzadi, 2006. [347.459(46)Erv]

FERNÁNDEZ GONZÁLEZ-REGUE-RAL, María AngelesLos derechos sucesorios del cónyuge viudo en

la nulidad, la separación y el divorcio. Madrid

: Dykinson, 2006.

[347.657(46):347.627(46)Fer]

LAMA AYMÁ, Alejandra deLa protección de los derechos de la personali-

dad del menor de edad : especial referencia al

derecho al honor, a la intimidad y a la propia

imagen, al derecho al nombre y al consenti-

mientro informado a tratamientos e interven-

ciones médicas. Valencia : Tirant lo Blanch,

2006. [347.157(46)Lam]

MARTÍN CONTRERAS, LuisLos otros arrendamientos : arrendamientos

no sometidos a la LAU: análisis de las normas

sustantivas y procesales: casos prácticos.

Barcelona : Bosch, 2006. [347.453(46)Mar]

MORENO-TORRES SÁNCHEZ,JulietaEl desamparo de menores. Cizur Menor

(Navarra) : Thomson Aranzadi, 2005.

[347.157(46)Mor]

ORTEGA DÍAZ, Juan FranciscoLos enlaces en internet. Propiedad intelec-

Aquesta secció conté una selecció d'obresadquirides i incorporades darrerament a laBase de Dades de la Biblioteca.Per consultar-les, cal demanar-les indicant:autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

MónJurídic

tual e industrial y responsabilidad de pres-

tadores. Cizur Menor (Navarra) : Thomson

Aranzadi, 2006. (796-165)

PIZARRO MAQUEDA, María JoséDonación y retracto. Cizur Menor (Navarra) :

Thomson Aranzadi, 2006. [347.472(46)Piz]

SANJUÁN Y MUÑOZ, Enrique(dir.)Incorporación de las nuevas tecnologías en el

comercio: aspectos legales. Madrid : Consejo

General del Poder Judicial, 2006. (794-205)

SOLA PASCUAL, AsunciónSociedad civil, mandato y préstamo. Cizur

Menor (Navarra) : Thomson Aranzadi,

2006. [347.471(46)Sol]

TORRES MATEOS, Miguel ÁngelArrendamientos urbanos. Cizur Menor

(Navarra) : Thomson Aranzadi, 2006.

[347.453.3(46)Tor]

DRET CONSTITUCIONAL

GONZÁLEZ TREVIJANO SÁNCHEZ,Pedro JoséLa España constitucional. Valencia : Tirant lo

Blanch, 2006. (807-161)

DRET FISCAL

GARCÍA CARACUEL, MaríaLa retención, el ingreso a cuenta y el pago

fraccionado : nuevas obligaciones tributarias

en la LGT. Cizur Menor (Navarra) : Thomson

Aranzadi, 2006. (807-165)

GARCÍA MARTÍNEZ, AndrésEl valor tributario: su determinación objetiva

y convencional. Barcelona : Bosch, 2006.

(805-246)

PEÑUELAS I REIXACH, LluísValor de mercado de los bienes en el sistema

tributario español. Madrid ; Barcelona :

Marcial Pons : Ediciones Jurídicas y

Sociales , 2006. (807-180)

DRET INTERNACIONAL

ESPLUGUES MOTA, Carlos (coord.)Comentarios a la ley de extranjería : Ley

Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos

y libertades de los extranjeros en España y su

integración social, reformada por la Ley Orgánica

8/2000, de 22 de diciembre, por la Ley Orgánica

1/2003, de 29 de septiembre y por la Ley

Orgánica 14/2003, de 20 de noviembre de 2003).

Valencia : Tirant lo Blanch, 2006. (S.L.)

MARTINEZ PARDO, Vicente JoséDetención e internamiento de extranjeros.

Cizur Menor (Navarra) : Thomson Aranzadi,

2006. (S.L.)

REQUEJO RODRÍGUEZ, PalomaEl internamiento de extranjeros. Valencia :

Tiran lo Blanch, 2006. (802-149)

DRET LABORAL

ESCUDERO RODRÍGUEZ , Ricardo(coord.)La negociación colectiva en España : una

mirada crítica. Valencia : Tirant lo Blanch:

CC.OO., 2006. [331.15(46)Neg]

MADRID YAGÜE, PilarLa recaudación ejecutiva de la seguridad

social. 2ª ed. Valladolid : Lex Nova, 2006.

[368.4(46)Mad]

TORTUERO PLAZA, José Luis50 propuestas para racionalizar la maternidad

y facilitar la conciliación laboral. Cizur Menor

(Navarra) : Thomson Civitas, 2006.

[331.817(46)Tor]

DRET MERCANTIL

ALCALÁ DÍAZ, María AngelesEl derecho de impugnación del socio en la

sociedad en la sociedad anónima cotizada.

Las Rozas (Madrid) : Wolters Kluwer, 2006.

[347.725.037(46)Alc]

CIDONCHA, AntonioLa libertad de empresa. Cizur Menor

(Navarra) : Thomson Civitas, 2006. (807-84)

FERNÁNDEZ TORRES, IsabelLa junta general en las sociedades de capital

en liquidación. Madrid : Iustel, 2006.

[347.72.036(46)Fer]

35

36

MOYA JIMÉNEZ, AntonioLa responsabilidad de los administradores de

empresas insolventes : con las repercusiones

por la creación de los Juzgados de lo Mercantil

y la Ley de la Sociedad Anónima Europea.

5a ed. Barcelona : Bosch, 2006.

[347.72.036.04(46):347.736(46)Moy]

PRENDES CARRIL, Pedro; ALVAR-GONZÁLEZ TRÉMOLS, Alejandro GÓMEZ MARTÍN, Fernando Guia pràctica de la Llei concursal. Cizur

Menor(Navarra) : Thomson Aranzadi,

2005. [347.736(46)"2003"(036)Pre]

DRET PENAL

MAGRO SERVET, VicenteGuía de problemas prácticos y soluciones del

juicio oral. Madrid : La Ley, 2006.

[343.15(46)(036)Mag]

MIR PUIG, Santiago; CORCOYBIDASOLO, Mirentxu (dirs.)Nuevas tendencias en política criminal : una

auditoría al Código Penal español de 1995.

Madrid : Reus, 2006. (807-145)

PASTOR MUÑOZ, NuriaLos delitos de posesión y los delitos de estatus:

una aproximación político-criminal y dogmáti-

ca. Barcelona : Atelier, 2005. (807-148)

PÉREZ JIMÉNEZ, FátimaMenores infractores : estudio empírico de la

respuesta penal. Valencia : Tirant lo Blanch,

2006. (801-205)

SANZ MORÁN, Ángel JoséEl allanamiento de morada, domicilio de per-

sonas jurídicas y establecimientos abiertos al

público. Valencia : Tirant lo Blanch, 2006.

(807-162)

DRET PROCESSAL

MARTÍN MUÑOZ, Alberto; HIE-RRO ANIBARRO, Santiago(coords.)Comentario a la ley de arbitraje. Barcelona ;

Madrid: Marcial Pons : Ediciones Jurídicas y

Sociales, 2006. [347.918(46)Com]

RECENSIONS

YÚFERA SALES, Pedro L.Arrendamientos urbanos : análisis práctico

de la normativa arrendaticia aplicable,

sistematizadapor conceptos.

3a ed. Barcelona : Bosch, 2006.

[347.453.3(46)(083.2)Yuf]

LletraImpresa

Som davant d'una obra quepel seu rigor s'ha convertiten un clàssic de la matèriaarrendaticia. En la sevatercera edició s'efectua unaposada al dia exhaustiva detota la normativa,jurisprudència i formularisaplicables. Així mateix, s'hade destacar que l'obraincorpora un CD-Rom ambtots els seus formularis(substantius i processals),facilitant d'aquesta formaun instrument summamentútil per a l'advocat.

38

FAQPreguntesambResposta

Pla Universal de Mutualitat de l’Advocacia DUBTES MÉS FREQÜENTS (II)

En els col·loquis informatius sobre el PlaUniversal de Mutualitat de l’Advocacia que vantenir lloc els dies 22 i 23 de febrer de 2006 alCol·legi, Jesús Jiménez González, directorComercial i de Màrqueting de la Mutualitat vaenumerar els que, al seu criteri, són alguns delsavantatges del Pla:

1. La Mutualitat comunica periòdicament larendibilitat acumulada i consolidada.

2. El pas del sistema antic al nou no implica canvi en el sistema de quotes, encara que si que es podran adaptar als objectiusmarcats pels mutualistes.

3. Es mantenen o milloren les cobertures de risc.

4. Respecte al capital, aquest no es perd en elcas d'interrompre les aportacions; a més de la possibilitat de rescat immediat per atur de llarga duració o malaltia greu. Si es paralitzen les quotes, a la jubilació s'obté el capital amb la rendibilitatincorporada.

5. En el cas de la jubilació es pot avançar als65 anys sense penalització i es percep elcapital consolidat (o la modalitat de renda desitjada) en aquell moment.

6. El nou Pla Universal és flexible i ofereixdiverses alternatives o bé en el moment dela jubilació o per al nostre beneficiari en casde mort:

7. Percebre el capital consolidat fins almoment.

8. Renda vitalícia, a un o dos caps.9. Solució mixta: part en capital i la resta en

renda.10. Renda a un termini concret. Per exemple:

10 o 15 anys.11. Renda financera, en què es perceben els

interessos del capital consolidat que quedaria en dipòsit a disposició delmutualista.

Finalment, Jiménez va recordar als assistentsels tres sistemes que ofereix el nou pla almutualista depenent de les necessitats decadascú i que obliguen a prendre decisions enl'elecció de la modalitat més convenient. Tambéva destacar que la rendibilitat i les despeses enels tres casos és la mateixa:

1. Sistema Professional, per als exercents per compte propi que no estiguin al RETA, per als quals la Mutualitat és una alternativa.

2. sistema Personal, per als no exercents: funcionaris o per compte aliè, que poden gaudir d'una fiscalitat millor a les quotes

3. Sistema d'estalvi flexible, que funciona com una assegurança d'estalvi per a la jubilació però amb liquidesa a partir del primer any.

Jiménez va mencionar el tema de la mort, jaque segons va dir, genera moltes consultes.Va comentar que, en la transformació al noupla, les cobertures de risc no es veuenperjudicades sinó tot el contrari i va explicarque el capital de la mort és decreixent, ja quesi la viuda o vidu volgués cobrar en forma depensió les 70.000 pessetes, hauria de tenirels capitals mínims necessaris per arribar aaquesta pensió. En paraules de Jiménez: "Amesura que ens fem més grans, si esprodueix la mort, necessitem menys anys perdavant per pagar". També va aclarir que sil'estalvi acumulat fos superior a les quantitatsmínimes, el capital que es tindria en compteseria el més alt, més un 10% addicional ambel màxim de 10.000 euros per aquest 10%addicional. En relació al terme "quotes de riscja consumides" que constava en la informaciórebuda l'any passat sobre la transformació, vacomentar que eren les que es destinaven a lacapitalització col·lectiva en casos de mort oinvalidesa.

PassesPerdudesEl protocol al món judicial

Àmbit judicialEncara que l'aplicació del protocol ens sembli unamica allunyada de la pràctica professional diària,no podem oblidar que el Poder judicial és un elsPoders constitucionalment reconeguts i el seuòrgan de govern, el Consell General del PoderJudicial, òrgan que se situa en una posicióinstitucional de paritat amb els altresòrgans constitucionals - Govern, Congrésdels Diputats, Senat, Tribunal Constitucional- que apliquen un protocol definit.

L'únic marc legislatiu que regulava elprotocol del Poder Judicial, fins al passatmes de desembre, era la Llei Orgànica6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial, enla qual se li reconeixia al Consell General delPoder Judicial la potestat reglamentària per dictarreglaments sobre el seu personal, organització ifuncionament, i particularment, en relació ambels honors i tractament de Jutges i Magistrats, ien la qual es recollia únicament el tractament delPresident del CGPJ, els seus vocals, i delsmagistrats i jutges; la reforma duta a terme perla Llei Orgànica 16/1994, de 8 de Novembre, perestablir regles sobre protocol en actes judicials; ifinalment la Llei 38/1988, de 28 de desembre, deDemarcació i de Planta Judicial, que regula ladistribució de competències entre els òrgans degovern del poder judicial, així com elstractaments i honors dels jutges i magistrats.

Atès la parquedat en matèria de protocol del'esmentada normativa, han estat el costum i latradició les que han suplert la falta de criterissobre els quals s'havia de basar el protocold'aplicació als diferents actes celebrats en l'ordrejudicial i jurisdiccional. Llevat d'alguns acords delPle del CGPJ, en els quals s'establia uns criterisbàsics per a l'Obertura de l'Any Judicial o lespreses de possessió dels Jutges i Magistrats,pervivia un buit legal.

Aquesta situació ha quedat resolta amb larecent publicació, el passat mes dedesembre (BOE núm. 302 de 19/12/2005)de l'Acord de 23 de Novembre de 2005, delPle del Consell del Poder Judicial, pel quals'aprova el Reglament 2/2005, d'Honors,Tractaments i protocol dels actes Judicialssolemnes.

La normativa recollida en aquesta norma afectaprincipalment als actes de l'ordre judicial i, deforma més tangencial, als jurisdiccionals que talcom ho declara en el seu preàmbul, es regiranper les lleis processals. Estableix el Preàmbul del'esmentat Reglament "La regulació dels honors,

El protocol és un conjunt de normes,costums o regles de cortesia establertesper a la celebració d'un determinat acte,preferentment públic i solemne, que ensdefineixen les formalitats i successiód'actes que s'han de seguir per a la sevacorrecta execució.

39

40

PassesPerdudesels tractaments i el protocol no constitueix enpuritat una qüestió d'imatge, sinó abans queres, d'adequada ubicació del Poder Judicial,dels seus integrants i òrgans de govern al side les relacions institucionals, fent possible laplasmació visual del rang i règimconstitucional del Poder Judicial i la sevasolemnitat i respectabilitat com a Poder del'Estat, davant dels ciutadans i la resta delsPoders i Institucions".

En matèria d'honors i tractaments se seguirà amb l'establert en la Llei Orgànica del Poder Judicial, però establint una novetat en relació amb el tracte específic a favor d'aquells Jutges i Magistrats ja jubilats, amb la finalitat que puguin mantenir el tractament honorífic,encara quan s'hagi extingit la seva relació de serveis.

Quant al protocol, l'àmbit d'aplicació delReglament se cenyeix al dels actes judicials, matèria sobre la que el ConsellGeneral del Poder Judicial gaudeix de plenapotestat normativa. No s'aborda eltractament protocol·lari dels representantsdel Poder Judicial i dels seus òrgans de govern, bé sigui en el protocol General de l'Estat o bé en el de les ComunitatsAutònomes, ja que el protocol per a aquestsdos supòsits ja es troba recollit en la normaestatal i autonòmica d'aplicació.

El Reglament regula en el Títol IV, article33, l'ús obligat de la toga, així com lacorrecta utilització d'insígnies icondecoracions, amb la finalitat de vetllar pelcompliment d'aquest deure, en el benentèsque la dignitat i solemnitat dels actes judicialscompromet, en bona mesura, el respectedegut que mereixen els ciutadans i a la funcióque exerceixen els Jutges i Magistrats.

Interessa destacar d'aquest Reglament elssegüents extrems:

! Tractament d'Excel·lentíssim:President del CGPJ i del TS.

! Tractament d'Excel·lència:- Vicepresidents i vocals del CGPJ.- Secretari General del CGPJ.- Magistrats del Tribunal Suprem.- President de l'Audiència Nacional.- President dels Tribunals

Superiors de Justícia.- Representants del Poder Judicial, sent

aquests els Presidents de les sales del Contenciós-Administratiu i/o del Social (art. 5 Reg. i art. 161.2 de l'EL)

! Tractament de Senyoria Il·lustríssima:- Presidents de les Audiències Provincials

! Tractament de Senyoria:- Jutges

En relació amb aquest extrem, el nou Reglamentsegueix la premissa essencial del protocol oficiali, fins i tot, de les més arrelades tradicions icostums, en establir, al seu article 8, que elpresidirà l'Autoritat que els organitzi.Així, quan es presenti el President del TS i delCGPJ a un acte organitzat pel President del TSJ,aquest haurà de cedir la presidència a favor delprimer o a qui legalment el substitueixi.

L'article 9 del Reglament segueix el criteri delprotocol oficial i estableix que qui assisteixi enrepresentació d'una autoritat judicial superior alseu propi rang, no gaudirà de la precedènciareconeguda a l'autoritat que representa, ocupantel lloc que li correspongui pel seu propi rang,llevat del cas de representació del President delTS i del CGPJ, que ocuparà el lloc que li correspona aquest últim.

Tractament que s'ha de realitzar els membresdel CGPJ i els membres de la carrera judicial(arts. 4 a 6).

Establiment de la presidència dels Actes i substitució legal.

Criteris de representació

TOMÁS RAGUÉ SANTOS DE LAMADRIDCOL·LEGIAT NÚM. 14.152

PassesPerdudes

Del 17 de maig al 8 d’octubre,el Centre de Cultura Contem-porània de Barcelona haprogramat una exposició que“tractarà de desentranyar elque realment va passar la nitdel 26 d’abril de 1986, quinava ser la gestió política perpart de la Unió Soviètica, comes va lliurar la batalla

contral’invisible - l’àtom-, com viu la població civil de les zonescontaminades, o què passa amb els animals i plantes de l’antiga zonaindustrial abandonada per l’home.”

www.cccb.org

Una antiga fàbrica de pintures és des de l’any 1998 un centrecultural amb fortes arrels al barride la Sagrera. Funciona com a lloc de treball de l’arquitecte que la va adquirir i que l’ha obert aactivitats culturals com exposicionsde fotografia i pintura, teatre, cinema, rodatges, vídeoart, concerts i tertúlies.

www.nauivanow.com

Un imant a la neveraActualitzar la cuina amb colors àcids iimatges suggeridores és la propostad’Original Panel. Es tracta delàmines imantades,flexibles i retallablesper folrar el renta-plats, la nevera o larentadora.

www.vincon.com

Nau cultural

Fins al 23 de maig, l’Institut Goethe organitza un cicle de cinemaanomenat “Planeta Futbol” amb l’objectiu d’amenitzar el temps entre elfinal de la Champions League i el principi del Mundial. S’hi mostrarandocumentals actuals d’Alemanya, els Països Baixos, Centreamèrica, ihistòries de ficció de Guinea, Suècia, Brasil i Alemanya.

www.goethe.de/barcelona

E X P O S I C I O N S C U L T U R A T E C NO L O G I A M Ú S I C A E S P E C T A C L E S

Futbol i cinema

Txernòbil

41

42

FINANCERES

Banesto: Consultes als comptes de con-signació de dipòsits judicials. 902 307 130

OCICinesa: Entrades a preu del dia de l'espec-tador de dilluns a divendres per a dues per-sones. www.cinesa.es

Luz de Gas: Accés gratuït de dilluns adivendres a partir de les 24h.

Zoo: Descompte del 15% en les entrades a les instal·lacions del Zoo de Barcelona.www.zoobarcelona.com

Teatre Nacional de Catalunya:Descomptes del 15% en l’adquisició d’en-trades per als membres del Col·legid’Advocats de Barcelona. www.tnc.es

PROGRAMES DE GESTIÓ DE DESPATXOS

Ahora Soluciones: Solucions específiquesen gestió d’expedients, gestió documental i

fluxos de treball. Condicions especials per a col·legiatsde l’ICAB (Fins a un 35% de descompte). 902 501 514

Software International : 20% de des-compte en el programa de gestió per a totsels col·legiats. 934 521 164

Level Programs: Formació gratuïta igarantia in situ d'1 any. 902 152 127

MN Program: Ofereix de forma gratuïtael Pack MNProgram, software que consta

de tres aplicacions: Càlcul d'Honoraris, Liquidaciód'Interessos i Pla Jurídic Iniciació. 902 193 394

Infolex-Jurisoft: 10% de descompte enl'adquisició d’INFOLEX, condicions especials

en el traspàs de les dades, sessió de formació gratuïtade 2 hores en el despatx i instal·lació i configuració gra-tuïta del programa. 902 090 001

TECNOLOGIA

IurisDoc:Preus especials per la creacióde Pàgines Web i Serveis Internet.

932 917 770

Telefonica:Descompte en telefonia fixa pera col·legiats. Promoció especial en ADSL itarifa plana 24h en trucades (DUO) i televi-

sió IMAGENIO (TRIO)

PassesPerdudes

ClubIcab*Relació d’empreses que han subscritun acord de col.laboració amb l’ICAB per poder oferir els seus serveis en condicions avantatjoses pels col.legiats.

SERVEIS

National Atesa: Descompte en el lloguer decotxes i furgonetes tant a nivell nacional cominternacional, i renting de vehicles. 902 100 101

BMW/Keldenich: Condicions avantatjoses perals col·legiats amb el concessionari. 932 121 150

Clínica Baviera: Promoció especial encorrecció visual per làser per als col·legiats

de l’ICAB - Fins al 30 de juny de 2006. 902 130 100

IurisTravel: 5% de descompte en la con-tractació de viatges. 932 073 198

* www.icab.cat

Quadis: Quadis, grup líder en la distribucióde l’automòbil a Espanya amb mes de 20marques, 40 concessionaris i 100 punts d'atenció, li ofereix com a col·legiat,

avantatges exclusius i condicions preferents en la compra del vehicle nou. A més, en cas de no estarsatisfet amb el seu vehicle, pot canviar de cotxe en unperíode d’un mes, sempre abans dels 1.000 Km*.

A Quadis Rent a Car gaudirà d'un 20% de descompteen el lloguer de vehicles i les millor ofertes de cap desetmana amb Last Minute.

També gaudirà d'un 10% de descompte en mà d'obraper reparacions de xapa i pintura. La reparació deparaxocs i poliment de tot el vehicle per 400 euros, en centres CRC “Central Reparació Carrosseries”.

Tot això al seu abast trucant a un sol número: 902 42 42 41

* Segons condicions del contracte vigent

44

AnuncisOFERTES

Llibres

Vendo libros jurídicos, algunos del sigloXIX, y otros de consulta. Tel. 933 027275 Jordi.

Despatx per compartir

Advocats estrangeria, busquem companys per compartir despatx en igualtat de condicions. Tel. 658 651 467.

Balmes/Travesera de Gracia, todos losservicios. Contactar con Sergio o Xavi.Tel. 932 920 083.

Bruc, València/Mallorca, 15m2, servi-cios incluidos, 300 euros/mes, exceptotel., y limpieza. Tel. 615 050 408 y 932070 280.

Castelldefels, despachos, zona céntricay comercial. Servicios incluidos. Tel.933 225 428.

Eixample esquerra, finca modernista,240 euros/mes, bien comunicado, ser-vicios incluidos, posible colaboración.Tel. 934 252 799. Llamar tardes

Mallorca/Balmes, despacho, todos losservicios, conserje, posibilidad de cola-boración. Desde 600 e/mes. Tel. 934872 894.

Mallorca/Rbla. Catalunya, todos los ser-vicios. Posible colaboración. Desde 600euros. Tel. 934871237.

Mataró, servicios incluidos, posibilidadde colaboración, zona nueva de Mataró.Mobiliario a estrenar. 300 e/mes. Tel.616 657 441.

Muntaner/París, 500 e/mes. Tel. 932007 805.

Muntaner/Trav. de Gràcia, 30m2,500e/mes + gastos. 12m2, 300 e/ mes +gastos. Todos los servicios. Tel. 932 002144 y 645 206 459.

Pau Claris, bien comunicado, 14m2,todos los servicios 425 e/mes + iva.Posible colaboración. Tel. 932 701 366.

Pau Claris/Rosselló, 12 m2, ben comu-nicat, serveis inc, dins d'un bufet de200m2, 300 euros/mes (IVA inclòs).Possible col·laboració. Tel. 932 720 188.

Pg. San Juan / Ausias March, despachoindependiente. 250 e/mes negociables.Buen ambiente, posible colaboración.Tel. 610 204 490.

Provença/Pau Claris, 12m2, interior,amueblado, todos los servicios inclui-dos: 450 euros/mes. Tel. 934 870 560.

Provença/Pau Claris, servicios incl.,posible colaboración. Tel. 626 312974/932 153 993/932 150 067.

Rbla. Catalunya, desp mercantil/ inter-nacional, todos los servicios, para ase-sor. fiscal. 20 m2. Tel. 932 173 746.

Rbla. de Catalunya, 30m2, amb galeriaserveis incl., exc. tel. 675 e./mes pre-guntar per Neus o Daniel. Tel. 934 875681.

R.S. Pere/Magistratura. 100 e/mes.50m2. A. procesalista, que lleve acomisión mis asuntos penal/laboral/familia/civil/mercantil + los suyos pro-pios. Tel. 609 312 414.

Roger de Llúria/Provença, tots serveis.520 euros/mes. Possibilitat de col·labo-ració. Tel. 616 935 036.

Sag. Familia, (L5, L2), 238 e + consu-mos tarifa plana 9 euros. Posible cola-boración. Tel. 667 086 495.

Trav. de Gràcia/Gran de Gràcia, 190e/mes, serveis incl. Tel. 932 176 606.

Trav. de Gràcia/Sardenya. Moblat. Bencomunicat. Tots els serveis. 400 euros+ despeses. Possible col·laboració.Tel. 934 764 165 i 616 981 915.

València/Bruc, 17 m2, serveis inclo-sos, 550 euros/mes, despeses com-partides i porteria tot el dia. Tel. 934578 358.

València/Pau Claris, 10 m2, serveisinclosos excepte tel, possibilitat decol·laboració. Tel 932 156 938.

Despatx per llogar i venda

Rbla. Cat/Pl. Cat, despacho en alqui-ler, 170m2, flexibilidad en cláusulascontractuales. Tel. 933 016 734.

Alquilo despacho Rbla. Cat/ Roselló,290 m2, recepción, 5-6 despachos,sala juntas, área común de trabajo, 3aseos, Tel. 699 974 475.

Vendo Piso/desp c/Cerdeña, 175 m2,salón 45 m2, 5 hab. (4 dobles) , 2 b, 2trast., int. a zona comunitaria de jardín.795.000,00 euros. Tel. 649 869 252.

Es lloga desp c/ Rosselló, 317, entl 2ª.90 m2. 1.000 e/mes. Tel. 934 815 000.

Alquilo desp Rbla Cat/ Roselló, 290 m2,recep, 5-6 hab., s juntas, área comúnde trabajo, 3 aseos, Tel. 699 974 475.

Borsa de Treball

Desp. en BCN, procesal, civil, mercantily extranjería, colab. ext., Didac CarrilloTel. 679 253 127, dcarrillo@icab.es

Desp. laboralista, oficines BCN, especia-litat mobbing laboral i conductes simi-lars, exp.10 anys, per col·laboració ext.a companys penal/civil. iurisbarcelo-na@icab.es

Abog desp. en BCN, Bruc, 7, ofrececolab. ext. en laboral/extranjería. T. 65199 19 77 y 93 269 09 54. alejandrojo-ver@icab.es

Adv, 6 anys d'experiència, ofereixcol·lab. externes, Civil, Família iEstrangeria, Despatx prop, iDiagonal/Pg. Gràcia. T. 620 340 854.

Abog, D. Urbanístico/ InmobiliarioRegistral, ofrece colab. externas. Tel.653 266 919. marifran@icab.es

Adv experiència reclamacions de quan-titat, assegurances, penals/mercantils,per treball o col·lab. externa. Tel. 933225 428. 651 128 010.

Abog ofrece colaboraciones externas,civil/familia/matrimonial/mercantil/penal, y gestiones diversas. Tel. 699 564646, sanahuja@icab.es las 24 h.

Adv estrangeria, actualment col·laboremamb assessories i advocats. DespatxLondres/ Villarroel. Tel. 933 630 446.

Llicenciada, interessa treball fora deBCN, resta Espanya/estranger, sensepreferències concretes, no grans ciu-tats. Administratiu/civil/ mercantil.Disponibilitat trasllat a partir de juny.maicamorato@terra.

Abog concursalista experiencia legisla-ción laboral/penal, ofrece colab.,despa-chos/consultorias/gestorias, etc. secre-taria@bpp-abogados.com

MónJurídic

Abog, desp. en BCN, extranjería, ofre-cen colab. ext. con otros desp. SusanaBastida. 933 248 263 bastida-sala@icab.es

Abog desp en BCN y Alt Penedès, ofre-ce colab., civil/familia, tráfico/reclama-ciones/extrangería. Tel. 654 643 930.

Adv administratiu/ambiental, ofereixcol·lab. ext. Tel. 626 599 241.

Rechtsanwalt (adv. comunitari) desp. aBerlín i BCN, col·lab. en dret alemany(civil/mercantil) Tel. 934 344 029,JL@losemann-ludwig.com

Abog desp en BCN y Corbera deLlobregat ofrece colab., civil/familia/sucesiones/extranjería. Rut 636 846 651.

Abog con desp propio ofrece espaciogratis a cambio de colab. profesional.Tel. 618 282 487. Mañanas.

Diversos

Es lloga edif, 3 plantes de 60m2 cadauna, 7 hab., c/a/a. Josep Agulló/Gral.Mitre. 2.000 e./mes. Tel. 654 088 730.

Vendo parcela para vivienda unifamiliaren Vallirana, al corriente de obligacio-nes. Móvil 699 564 646.

Venta de módulo y parcela 100 m2, Gualba, camping junto estacióntren. Totalmente equipado y perfec.,estado. 45.000 euros. Tel. 695 633432.

Se alquila plaza de pk, coche grande, c/Vallés i Ribot, 5, 1ª planta (zonaSagrera, entre Garcilaso/ Martí i Molins.Tel. 699 564 646.

Apart a Eivissa (St. Antoni). 1 hab.doble, bany, cuina americana, menja-dor/sala (sofà llit). Terr. vistes. 1ª líniade mar. 132.600 euros. 626 418 761.

Venta, Ático en Barcelona, zonaMontjuic, bien comunicado. 3 hab.,comedor/salón, cocina, baño, ampliaterraza. Tel. 699 564 646.

Vendo piso, Corts, Av. Xile 36, 140 m2.2 b + 1 aseo. pk. incl., piscina com.,conserj y vigilancia, jardín privado. Parta part. 721.215 e. Tel. 933 022 010.

Corsega/Rocafort, metro (L5), alquilerde sobre ático, 1 hab. Salón/comedor,

baño, 2 terr de 18 m2, semiamuebl.700 e/mes todo incl. Tel. 626 268 726.

Adv amb especialitat en Dret Mercantili Internacional, s'ofereix per a traduc-cions a/de l'anglès i el francès.nuria.parera@yahoo.es

Plaça de pk en lloguer, AusiasMarch/Sicília. Nou, comandament adistància i mesures de seguretat. 2,60x 4,80, 100 euros/mes. Tel. 695 633432.

Alquilo apart lujo (2 personas)Pedralbes a 50m Fac. Derecho, amuebl.1 Suite + Cocina. Conserj. a/a. Piscina.Pk. 1.650 euros/mes. 609 855 555.

Vendo Renault Scenic 1.9 dci 105 cv.mayo 2002. 80.000 km, 6 airbags. cds. Clim. 4x4. bola enganche. Neum nuevos, ITV.Garaje, 14.900 euros. Tel. 610 997 886.

S.Just Desvern (Urb. La Miranda),300m2, garaje, frontón, bodega, 6hab., 4 b. 912.000 euros. Tel. 934 195610.

Venc casa uni. a S. Quirze Vallès. 307m2 edif, jardí 1200 m2, piscina i garat-ge. Tel. 935 358 070. miras@icab.e

Vendo piano, cola corta (Baby Grand)marca ERARD (1920). Tel. 635 352923.

Alquilo en verano piso en puerto deMahón con vistas, 2 hab., pk y piscina.Mín15 días. T 609 855 555.

Alquiler piso amueb., Pl.Molina/Príncipe de Asturias, 55 m2,salón comedor con cocina + hab. suite,terraza, a/c, parq, 950 euros/mes. Tel.617 351 321.

Guitarra/veu de BCN 30/50, versions The Generation el grup + anticde rockers/advocats amb bat/baix-veu/guitar/piano. R&B ClaptonCreedence Purple BBKing etc.Assaig/sopar dijous 21/24 h. 607 361043.

Vendo edif local y 1 planta. Posib. edi-ficar 4 plantas. Nou barris. BCN. Tel.618 922 298.

Vendo motocicleta Yamaha XT660R,Supermotard, en perfecto estado

(8.000 km), 2005. 4.500 euros. Tel.662 072 943.

Es venen mobles nous a estrenar:Taula desp fusta 160 x 80, 4 cadiresnegres, 2 cad. direcció n. Preu al 50%,T. 933 680 886/606 649 406/669 264939.

Alquiler piso 80 m2, CalaBoadella/Lloret de Mar, 3 hab., 2 pisc, 3min. cala Terraza 15 m2, pk en edificio,Nivard 630 957 075.

Alquilo piso Calella de la Costa, 3 hab.,1 baño + aseo, salón comedor, a 100mplaya, temporadas. Tel. 932 072 791.mamlorente@icab.es

Se vende toga en muy buen estado,tel. 932 091 435.

Vendo Mini One, color plata, techonegro, asientos piel n., 22.000km.impecable. 11.900 euros. Tel. 615 070722.

DEMANDES I ALTRES

Despatx per compartir

Pl. Espanya/Ciutat judicial, fiscalista percompartir 1 o 2 desp, serveis incl.Possible col·laboració. Tel. 686 365 196.

Busco despacho para ceder una salados o tres días a la semana para aten-der visitas. Tel. 670 671 922.

Despatx per comprar

Compro despatx, local o loft petit al centre de BCN, per desp d'adv, preumàx de 180.000 e. Tel. 620 340 854.

Borsa de Treball

Se necesita pasante, mín. experiencia,red. demandas, escritos de tramite,gestiones en juzg. Posible colab profe-sional y asuntos part. Tel. 609 307 757Sílvia.

Cerquem estudiant últim curs dret orecent llicenciat, coneix. laboral/SS/nòmines, per incorporació a desp advs.Valorem coneix. progr nòmines A3. Tel.932 156 938.

Se busca auxiliar administrativo paraasesoría dedicada a la gestión de segu-ros y demás materias. Tel. 660 206920. Javier López.

45

46

MónJurídic és una publicació editada per l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona amb la finalitat de ser l’òrgan informatiu i d’expressió dels seus col.legiats.

EditaIl.lustre Col.legi d’Advocats de BarcelonaMallorca 283, 0 8037 Barcelona.www.icab.cat / icab@icab.es

DirectoraEster Ortín

Consell AssessorPresidentEduard Sagarra Trias

VicepresidentIgnasi de Gispert Català

VocalsAgustí Bassols PascualLara Foncillas MiralbesMaria José Gozalvez VivesJoaquim Jubert di MontapertoCristóbal Martell Pérez-AlcaldeMarius Miró GiliJulián Valón Mur

Cap de ComunicacióAntonio Gómez-Reino Isalt

Coordinació Món JurídicIsabel Viola Demestre

Gabinet de PremsaMireia Arnó

ComposicióAlbert Muñoz

Món JurídicTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: monjuridic@icab.cat

Han col.laborat en aquest número: Enric Abella Mestanza,Juan José Climent, Antoni Cumella, Javier Condomines,Pau Molins Amat, Javier Nart,Tomás Ragué Santos de Lamadrid,Mara Torralba.

Fotografia Albert Muñoz, ShutterStock, Inc. ™

Disseny:Altraforma s.a.

Impressió:Rotocayfo-Quebecor

Publicitat:Il.lustre Col.legi d’Advocats de BarcelonaMallorca, 283, 08037 BarcelonaTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: marqueting@icab.es

Dipòsit legal:B-17.273-83

ISSN:1135-9196

Les opinions recollides en els textos publicats a Món Jurídic hosón exclusivament dels seus autors. L’opinió oficial del Col.legil’expressa la Junta com a òrgan de govern de la institució.

PropersNúmeros

AquíAra:Comentari de la interlocutòria, de 13 defebrer de 2006, de l'Audiència Provincial deBarcelona, que admet l'acumulació d'accionsdavant de l'administrador i la societat perdeutes societaris.

PassesPerdudes:Article de Gregorio Peces-Barba, AltComissionat per a les Víctimes del Terrorisme

Recordeu que, a més de Món Jurídic, l'ICAB té com a canals de comunicació el Portal de l'advocat

(www.icab.es), la comunicació setmanal i el correu ordinari.