r '~~~ • --g I. mm**&,Núm.437 AnyXXXVII JULIOL 1989

LA NOSTRA HISTORIA

Ek 30 anys del còlera a Montuïri (1854 -1884)El còlera era una de les epidèmies

més comunes a l'Europa medieval i mo-derna; provenia de l'índia i produïdapel bacil "vibro cholerae" entrava alcontinent pels ports comercials de IaMediterrània i del nord, duit per mari-ners que arribaven del sud d'Àsia. Quanles condicions higièniques i alimentí-cies d'una comunitat eren dolentes, esreprodui'a amb més rapidesa. Fins l'any1884, en què el metge català MiquelFerran aconseguí una vacuna antico-lèrica, l'única solució davant Ia malal-tia era Ia prevenció.

Mallorca, com a üla i port de pas demultitud de naus que provenien de

. llocs infectats, fou constantment afec-tada per l'epidèmia. EIs sistemes de pre-venció, control i vigilància dels ajunta-ments no diferien gaire un de l'altre. S'e-vitava que les aigües de les síquies i tor-rents quedassin estancades durant l'estiui fossin nius d'infecció, etc.

Però miUor si un llegeix per sí allòque diuen els documents del nostrearxiu:

E121 d'agostde 1859.

"... El Sr. Presidente dio cuenta delbando de 5 de este mes y oficio que Ieacompaña referente a impedir la inva-sión del cólera con Ia adopción de lasmedidas sanitarias que se conceptúenconducentes al logro de tan interesanteobjeto. La comisión nombrada para in-formar sobre las medidas que debenadoptarse para precaver a esta probla-ción de Ia invasión del cólera y demásenfermedades contagiosas dicen quehan recorrido Ia mayor parte de estedistrito y han encontrado aguas estanca-das y corrompidas perjudiciales a Iasalud pública en los parajes siguientes:En el torrente y punto que linda condon M. Gardas. En item (el torrent) ypunto que linda con tierras de JuanSocias "Rafela". En item y punto que

P O R T A D A

QU AS I 200 A N Y S

Elpla de millorament defaçanes noels hauria deferperdre el seu propi

estil. Aquesta casa del carrerRei]aume IIdata de 1 799.

EIs anys del còlera era perillósbeure aigua dels pous

linda con tierras de don Francisco Bar-beris. En item y punto que linda con tie-rras de Onorato Ribas. En item... cuyasaguas ajuicio de la comisión deben dese-carse. Igual opina Ia comisión que debeprohibirse absolutamente el adobar cá-ñamo, lino y otros cualesquiera efectosque ensucien el agua. "

El 25 de setembre de 1854 l'Ajunta-ment acordà enviar homes al litoral deCampos per vigilar l'arribada de nausamb tripulants contagiosos.

"... Se dio cuenta de los oficiosdelSr. Gobernador y del alcaide de Lluc-major sobre suministrar paisanos paracubrir el cordón sanitario... y el Ayto.acordó que todos los hombres de 18años hasta haber cumplido los 60 a ex-cepción de los legítimamente impedi-dos, se hallan en Ia obligación de cum-plir el servicio del cordon sanitario; queesta villa suministre 4 hombres diarios alalcalde Ia villa de Campos para esteobjeto; que se empice el turno de esteservicio tomando un hombre de cadacasa y siguiendo así hasta contenidas

todas las manzanas, después volverá aempezar el turno por aquellas casasdonde haya más de uno o más hom-bres y seguirá del mismo modo hastaque todas las comprendidas hayancumplido este servicio... "

Però quan Ia prevenció no era sufi-cient y Ia malaltia arribava, vegem lesmesures sanitàries que es prenien:

4 d'agost de 1855.

"... se dio cuenta de una circular delGobierno de Ia Provincia de 26 de julioúltimo con Ia que dispone que el Ayto.en unión de las Juntas de Beneficienciay Sanidad tomen algunas medidas pre-ventivas para el desgraciado caso de Iainvasión del cóler, en su consecuenciaacordaron señalar para casa enfermeríadel cóler, Ia de don Miguel Roca; paracasa de socorro, Ia de don Juan Oliver,sitas en esta población; se formó elpre-supuesto de los gastos que se conside-raban necesarios para Ia compra devarios utensilios, manutención y serviciode una mensualidad.

Presupuesto para los gastos de cóleramorbo formado por el Ayto. y las Jun-tas municipales de Sanidad y Benefi-cencia de esta villa. (*)

- Para casa enfermería del cólera,Ia de don Miguel Roca, por elalquilerde un mes 9'60

- Para casa de Socorro, Ia de donJuan Oliver 4'1O

-Parahonorariosdelfacultativo. . . .90- Para el haber de 6 enfermeras, 3hombresy 3 mujeres 180

- Para medicinas por los pobres. . . . 135- Para Ia adquisición de 135 camas 97'10-Para 35jergonesy cabeceras . . 122'10- Para Ia compra de 150 sábanas. . . 252-Para Ia de 35 mantas. 84- Para los enseres de cocina y

demáspormenores 100

La creació de noves vacunes i espe-cialment Ia mülora de Ia higiene perso-nal i el avanços sanitaris feren remetrepoc a poc Ia periodicitat de l'epidèmiacolèrica fins a arribar a avui en dia, enquè es pot considerar història.

Guillem Mas Miralles

*) Les quantitats estan expressades enreals.

OPINIO

Cuidar l'arbrede Famor

L'arbre creix o mor, Io cert ésque tant si creix com si mor, ho falentament, no en un dia.La fraseés be!la i queda bé. Es molt inte-ressant una reflexió aplicada a l'a-mistat i l'amor. L'amor i l'amistato creixen o moren, no en sec, peròsí a poc a poc, sense fer renou.

Hi ha valors que per mantenir-los s'han de cuidar i "mimar',' comles plantes, les flors o els arbres.Diuen que una amistat és bona defer, Io difícil ésconservar-la. Tam-bé s'afirma que dins una parellaestable el que més costa és mante-nir l'amor sempre fresc i tendre.

Lo pitjor és que a vegades, perdeixar de tenir unes atencions ouns petits detalls als quals no do-nam importància, les amistats mésfortes o els amors més estables,han caigut per avall i han desapa-regut.

Es veritat que l'amor i l'amistatno moren en un dia ni en sec, peròtambé és ver que el silenci, eldonar per suposat que tot va bé,les petites infidelitats de les qualspensam que no val Ia pena ni parlar-ne,són el corc que de nit i de dia,sense fer quasi renou, roega les

Projectes i realitatsSembla bé que hi hagi projectes,

que es pensi en el futur, que esmodifiquin aquelles estructuresinservibles o desfasades, que esmillori aUò que s'espenya o que jano té utilitat pels nostres dies; ques'esmenin, retoquin, canviïn ocorregesquin les obres que jano són d'utilitat pels temps quecorrem.

Però també convé anar alerta ano passar-nos, o no excedir-nos, ano allargar-nos "més que elllençol". De cada dia augmentenles propostes de millorament delnostre poble; són molts els quifarien més coses si depengués

bases més sòlides, les rels més pro-fundes de l'arbre de l'amor, quecomença per tornar groc i acabasec ¡ sense fulles, morint a qualse-vol racó del jardí de Ia vida queabans era bell i ple de llum.

L'amor, com l'arbre, si no creixva morint. No matem l'arbre del'amor, l'amistat i les bones rela-cions. Posem-hi l'abonament deldiàleg, l'aigua de Ia sinceritat, Iaterra generosa del perdó, per talque es mantengui vigorós i ensco-bresqui amb l'ombra de Ia felicitat.

Andreu Genovart

Es inadmissible que el quarter de Ia guàrdia civil de Montuïri hagid'esserhabitat encondicionsinfrahumanes,jadeclaratenruines. Foto: Ll. Capellà

id'ells, segons diuen. Tots voldríemun Montuïri millor, un poble onno hi mancàs cap comoditat, unavila que disposàs dels avantatgesd'una ciutat moderna a Ia qualtothom s'hi sentís a gust.

Aquests darrers anys el nostrepoble ha comptat amb batles iregidors que s'han esforçat enaquest perfeccionament, personesque han planejat i realitzat inno-vacions útils, sobretot materials,perquè els montuïrers poguéssimgaudir d'una vida millor.

Sense pensar molt, un recordaque des de l'any 1930 als nostresdies-.hem assistit a l'edificació deles noves escoles, a Ia reforma delcementeri, a Ia urbanització d'EsDau, amb Ia seva ampla avingu-da, a Ia construcció del .camppoHesportiu, el pesador municipal,l'obertura i eixamplada de nouscarrers, l'asfaltat de camins veï-nals, Ia reforma de l'actual ü.lumi-nació dels carrers, Ia construccióde Ia nova casa de Ia vila i l'am-pk'ació de Ia Plaça Major, elclavegueram, Ia construcció devoravies, l'asfaltat dels carrersdel poble, el drenatge de camins,Ia construcció del parvulari, elconsultori mèdic, l'ampliació delcementeri; i ja darrerament l'ad-quisició de Ca Ses Monges per a Ia3a. Edat, l'edificació dels nousvestuaris del camp municipal d'EsRevolt, el "Local Jove" i possi-blement altres que ara no recor-dam.

Encara, però, esperen els enve-josos projectes que enumeràvemen el darrer número de BONAPAU; tal vegada massa per dur-losa terme en poc temps.

No siguem excessivament exi-gents. Dies i anys hi ha per davanti noves generacions de montuïrersdecidits i responsables sabrandonar l'adequada resposta i elprecís impuls a les necessitatssorgides o que es manifestin en elfutur. .

Onofre Arbona

ENTRE VIS TA

JoanVerger, President del Consell lnsu!ar de fVfa!!orcaPa dos anys, recentment elegit

President del Consell Insular deMallorca, el nostre paisà Joan Ver-ger Pocovi féu per a BONA PAUunes declaracions que foren publi-cades a l'agost de 1987. Aleshoresens enumerava diferents projectesque com a Cap del C.I.M. considerava que s'haurien de realitzar,Ara, passat ja un temps prudencial-Ia meitat de Ia legislatura- hemvolgut tenir una nova entrevistaamb el montuïrer dels nostres diesque més amunt ha arribat dins elmón de Ia política.

Ens deia llavors que les trans-ferències a nivell de ComunitatAutònoma en matèria de sanitat,educació i aigües eren les mésurgents. Però...

- ¿Què és el que s'ha fet en quanta Sanitat durant aquests dos anys?

-PeI que fa referència al tema sani-tari hi havia un problema greu, com erael de Ia finançació de l'Hospital Gene-ral i el de l'Hospital Psiquiàtric. La lleide Sanitat diu que són competènciespròpies de Ia C.A. a través de IWSA-LUT. S'ha aconseguit que el dèficit siafinançat per l'Estat.

- ¿I el Psiquiàtric?-El Psiquiàtric també forma part de

Ia sanitat espanyola, però continuaessent una matèria de Ia qual l'EstatCentral no en vol sentir parlar, ja quecontinua dient que ens en facem càrrecnosaltres. D'aquesta manera hi hemsortit guanyant en un 50 per cent, i es-peram que es resolgui l'altra part.

—Les transferències en educació tam-bé era un tema pendent. ¿Com està ara?

-El tema d'Educació no és propidel C.I. sinó més bé un tema de laC.A.S'ha de dir, però, que no s'ha aconseguitres. 0 sia, està igual que abans.

— ¿I el tema de les aigües?—També està igual. La mateixa cosa

passa a Canàries. Es un tema que lEstatCentral té reservat per a ell. No s'hatransferit, si bé és un tema de laC.A.

"HEMD'EMPÈNYER TOTSPERQUÈMONTUÏRI VAGIENDAVANT"

"CREC QUE MONTUlRI S 'HA D 'APUNTAR AL PROJECTEDE DOTARD'AIGUA NETA A TOTEL POBLE"

-Aquests dies s'ha parlat molt de IaFederació de Municipis. ¿Quin és elpunt de vista del President del C.I.M.? •

-Es unacosa necessària i bona, encaraque tot organisme supramunicipal, comés el ConseU o Ia C.A., sembli un ins-trument de possible pressió, crec que noha d'esser així. Es cert que en un prin-cipi així va néixer en Ia ment de segonsquins batles, però a través de les gestionsde Ia gestora, que han durat bastantsde mesos, s'ha arribat a Ia conclusió queIa federació de municipis és un instru-ment de cercar consens i Ia discussiópràctica cap a altres instàncies. Com perexemple proposar una Uei que ha d'a-provar el Parlament, com és ara Ia lleide policies municipals o locals. Per tant,en lloc d'haver d'anar anegociarajunta-ment per ajuntament, és bo que es puguinegociar a través d'una federació o a tra-vés de representants municipals; així ésmolt més àgil i més pràctic.

— ¿Hi hagué temes polèmics?—Sí; n'hi ha que encara no estan re-

solts, com és el de Ia representativitatdels municipis, o sia el número de votsque té cada municipi. Mentre uns man-tenen que ha d'esser Ia mateixa que hiha a Ia Federació Espanyola de Munici-pis i Províncies, altres mantenen que ha

d'esser igual al nombre de regidors. Pos-tures dignes, però que s'hauran de con-sensuar al llarg dels pròxims mesos finsa trobar Ia solució defínitiva.

-Sobre el pla d'aigues, de sanejamentde municipis, al qual se Ii ha arribat adir el "PIa Verger", ¿què hi ha? Mésconcret i respecte a Montuïri: ies aigüesbrutes estan solucionades, però en quanta les aigües netes, ¿com es podria in-cloure en aquest pla?

-A Montuïri manca una fase de sane-jament, que enguany està demanadadins el pla d'obres i serveis; el qual, su-p6s, s'aprovarà i així se solucionarà Iaconducció d'aigües brutes als dos o tresfocus que hi ha fins a Ia depuradora. Iaixí s'haurà solucionat el problema desanejament. PeI que fa referència al'abastiment d'aigües es contempla quetots els municipis, exceptuant Ciutat,que vulguin resoldre d'una vegada pertotes el tema de sanejament i dotaciód'aigua potable es podrà fer a travésdels plans d'obres i serveis que s'ani-ran fent al llarg d'aquests tres pròximsanys i amb Ia col.laboració de Ia C.A. iuna aportació important dels Ajunta-ments. Amb una aportació importantdels ajuntaments mitjançant una des-pesa anual durant 3 ò 4 anys, de ma-nera que el 92, màxim, quedi resolt eltema de Ia dotació d'aigua neta i aiguabruta. Això suposarà una forta inversióper a totes les institucions involucradesde l'ordre de 12.000 milions de pessetesi dependrà dels ajuntaments que hi vul-guin participar. I pel que fa referència aMontuïri, en concret, el tema és trobar,en primer lloc, els"manantials"suficients,pous capaços de dotar d'aigua a tot elpoble. Jo crec que sí, que s'han d'apun-tar a aquest projecte.

-Aleshores, ¿l'Ajuntament correriaamb una part de les despeses?

—L'ajuntament invertirà en funció deIa població. En els pobles de manco de1.000 habitants, l'ajuntament hi posarà

ENTRE VIS TA

"Moltes vegades m'agradaria moltmés fer feina com a professional ipoder estar més hores a Montuïri"

el 20 o/o; de 1.000 a 5.000 habitants,el 25 o/o, que seria el cas de Montuïri;de 5.000 a 10.000, el 30 o/o i pels de10.000a20.000,el40o/o.

-No està malament-Jo crec que és una inversió bona,

que val Ia pena fer-se.

—I definitiva.-Això sí, definitiva. Així i tot són

inversions molt cares, projectes ques'han de fer molt bé, perquèja s'han do-nat més de dos casos a Mallorca en elsquals una vegada feta Ia xarxa, s'ha per-dut més del 40, ó 50 i fins i tot el 60o/o; i aixó d'aigua, Ia qual cosa seria unmalgastament enorme que s'ha d'evitar.

-Durantaquests dos anys en elcàrrecde President s'hauran fetes dues inver-sions considerades extraordinàries, comsón Ia compra de Sa Dragonera i aradarrerament l'adquisió de Son Pardo.

-Sa Dragonera és un fet.Crec que vaesser una bona adquisció per a tots elsmaUorquins, perquè el que compra elConseU ho fa en nom de tots els maUor-quins; una illa per a Ia qual s'està entramitació Ia declaració de parc; on s'hihan fet una sèrie d'inversions a fi quepugui esser visitada d'una manera con-trolada; això per un lloc. I per l'altre,protegida. No es tracta de fer massacoses a Sa" Dragonera, perquè realmentestà en bon estat. Havent-hi el que hi hafet i conservant-ho i al dia, crec que éssuficient.

- ¿I l'adqusició de Son Pardo?-D'això se'n podria parlar molt. No

just es fa per adquirir Son Pardo, sinoque és per evitar-nos una sèrie d'inver-sions que hauríem de fer a altres llocs.Qïn Joan Verger les enumera, però lesometem per Ia seva Uargària).

-Pensant ara una mica com a mon-tuïrer, voldríem saber ¿com se sent unmontuïrer des d'aquest lloc?

-Jo em sent montuïrer sempre i mol-tes vegades, molts de dematins quanvenc cap al Consell m'estic demanant sirealment val Ia pena esser polític i ocu-par un lloc de responsabilitat. I méstenint en compte les situacions que

"Estic molt orgullós dels meus pares; gràcies a ells vaigpoder teniruna carrera iuna cultura"confessà En Joan Verger durant l'entrevista.

s'han produït al llarg de tot el territoriespanyol, de transfugisme polític i depoca serietat, fins al punt que si aquesttema no es resol, crec, personaknent,que és millor no dedicar-se a Ia política;perquè moltes de vegades has d'estarmés pendent dels qui han sortit amb Iateva Uista, que puguin o no passar a unaaltra formació, que realment de fer fei-na. Des d'aquesta òptica moltes vegadesdic: a mi m'agradaria molt més fer feinacom a professional, poder estar moltesmés hores a Montuïri, que és el quem'agrada, i deixar-me d'històries, demaldecaps que han de tenir a un lloc,presidint el C.I. de MaUorca, i que, percada dia que te'n vas satisfect, 7 ò 8 dieste'n vas descontent. Per tant, més quemai em sent amb desitjós de viure aMontuïri Ia vida que viuen els ciutadansde Montuïri, una vida molt més tran-quil.la i no tan atropellada com duimnosaltres per aquí.

—A Montuïri hi ha molts de projectessense acabar, com són Es Molí d'Es Fra-ret, el del Molinar, el de Ia nova piscina..

—... Tots aquests projectes, com empassa a mi, són projectes més complicatsdel que semblen, perquè, per desgràcia,l'administració pública, ja sigui ajunta-ment, Consell, C.A.... són lents i sobre-tot quan afecten a antics propietaris opropietats privades que han d'esser ob-jecte d'expropiació... iméssihihad'ha-ver modificació de normes subsidiàries.

-¿Com veuen els teus pares Ia tevatasca en el C.I.M.?

-Crec que tant un com l'altra estan

satisfects de veure que el seu fill és Pre-sident del C.I.M., com supòs hoveurienqualssevol pares. He de dir, per altra part,que estic molt orguUós dels meus pares,de tot quant m'han ensenyat i m'hanajudat al llarg de Ia meva vida. N'esticenormement agraït perquè gràcies a eUsvaig poder tenir una carrera i una cultu-ra, encara que no per això som Presidentdel C.I.M.,pero sí vaig poder tenir unacultura que ho ha fet possible.

—¿Voldries dir qualque cosa als mon-tuïrers com a President del C.IM.?

—Simplement, que sempre siguinmontuïrers, que estiguin orgullosos delque són, que mantenguin el nostre ca-ràcter i les nostres festes. Facem un es-forç per fer un Montuïri mülor. I aixòsuposa que som —si se'm perdona l'ex-pressió— uns "tios coUonuts" en el sen-tit que hem d'esser com hem estat totaIa vida. S'ha de pensar que si els poblesde l'interior tenen seriosos problemes decreixement —i això és una realitat- crecque hem d'empènyer tots perquè Mon-tuïri vagi endavant. Econòmicamentl'agricultura és molt compücada, el sec-tor terciari realment esta "que put", jodiria a tota Europa; el sector industriali el sector serveis a Montuïri s'han deconcentrar, vulguin o no, al llarg de Iacarretera perquè és per aUà on passen elsdoblers, i ajudar també a les institucionsi a l'Ajuntament per arribar a fer possi-ble totes aquestes tasques que tots desit-jaríem veure culminades.

Gràcies per aquestes declaracions.

Onofre Arbona

ENTRE VISTA

Bartomeu Mas/Arbona"Sao", el nou jutgeEspera no defraudar Ia gent que en ellha posat Ia seva confiança

Des de mitjan mes de maig passat,Montuïri té un nou jutge de pau: Bar-tomeu Mas Arbora, "Sao", un home de46 anys, casat amb Na Catalina Cerdà"Tec". Fou proposat per l'Ajuntamenti nomenat pel President de l'AudiènciaRegional.

Arriba al càrrec amb Ia il.lusió de nosols complaure els qui l'han elegit, sinótambé amb el desig de no defraudar elsqui Ii han depositat Ia seva confiança

-¿Quins motius el dugueren a pre-sentar-se?

—Vengueren per dir-me si volia esserel jutge, i com que no hi havia pensatmai ni confiava ser-ho, no vaig contestartotd'una. Em digueren que qualcú hohavia d'esser, ho vaig consultar amb Iameva dona i acordàrem presentar-m'hi.

rirara*g:f'7*i^rjSegons el diccionari de Pompeu

Fabra, Ia paraula "Democràcia" signi-fìca: "Govern en què el poble exerceixIa sobirania".

Això, naturalment, suposa un risc;tots, i els governants els primers, hem desaber acceptar que guanyin o prosperinels qui no són "dels nostres".

A arrel de les recents eleccions euro-pees s'ha pogut demostrar, en primerlloc, que Ia democràcia comença a fun-cionar al nostre país, ja que el ventalld'opcions a votar permetia acaramuUardins una mateixa urna paperetes de IaFalange, de Ruiz Mateos o d'Herri Ba-tasuna.

Una altra cosa que també s'ha posaten evidència, donada Ia Uarga llista dellistes electorals, és Ia vocació de "xotspassadors" o de 'Vaques sagrades" queté el bestiar polític: quasi tota Ia pro-paganda electoral es fonamenta damuntel "vedettisme" dels caps de llista i da-munt els defectes dels contraris.

Mentrestant el poble sembla que ja"no sap on té Ia mà dreta" i sovint votael darrer que "Ii bufa a l'oreUa". Peròacceptar Ia democràcria vol dir acceptar,fins i tot, allò de: "tants de caps, tantsde barrets".

'No confiava que dins Montuiri hi hagués tants de trullets com hi ha"

—¿Hi va haver problemes aThora depresentar-se, perquè estava a una llistaelectoral?

—Per Ia meva part, cap; i per IaUista on estava, tampoc.

-¿Quina fou Ia seva primera im-pressió?

-En primer Uoc, no confiava esserjutge, però m'elegiren i en vaig estarcontent, perquè així podré ajudar alpoble i a Ia gent que hi viu.

— ¿Ja té qualque experiència ante-rior?

-No;cap.

- ¿Què vos ha suposat aquest càrrec?—M'ha suposat bastants de maldecaps

perquè no confiava que dins Montui'rihi hagués tants de trullets com hi ha; en-cara que confíi solucionar-los tots.

-¿Creu que trobarà impediments perdur com cal elsjutjats?

-De moment em pareix que no, per-què, per exemple, el dia de les eleccionsvaig demanar el dia lliure i me'l concedi-ren. Es per això que pens que no.

— ¿Quines qualitats considera que sónles més importants per esserjutge?

-Pens que el jutge ha d'esser una per-sona sèria, que sàpiga més o manco peron va el camí dret; que no es tombi peruna banda o l'altra.

— ¿En què consisteix el càrrec d'esserjutge?

—Aquest càrrec consisteix en procu-rar solucionar totes les coses que es pre-sentin; com pot esser dues persones ba-rallades, posar-les en pau; problemes defites, etc. Que es puguin solucionarsense haver d'anar més lluny.

- ¿Quines dificultats pot trobar?-Dificultats n'hi haurà moltes, per-

què una persona quan va a xerrar amb eljutge, és perquè té problemes, i tot pro-blema té les seves dificultats. Encara quede moment no sé amb quines dificultatsem puc trobar, miraré de solucionar-hotot.

— ¿Amb quina ajuda comptau?—Amb cap, a no ser amb Ia de mestre

Tomeu, el jutge d'abans, que em va dirque si el necessitava per a qualsevol pro-blema, l'hi comunicàs.

- ¿On està situat el seu llocde feina?-El batle em va dir que podia utilit-

zar el seu despatx, si el necessitava; i aca nostra.

— ¿Quin tipus de casos són els que hade tractar?

-N'hi ha bastants i de moltes mane-res, des de problemes de fites, comja hedit, fins a problemes d'herències.

— ¿Què cal fer per resoldre un cas?-La primera cosa és conèixer el cas

i els protagonistes de cada banda, i des-prés mirar de solucionar les diferènciesque hi pugui haver, abans d'haver d'anarcap alsjutjats de Manacor o Felanitx.

— ¿Vol agefir qualque cosa més?—Esper que em vagi bé, ja que he

sortit elegit, i que no defraudi Ia genlque ha posat Ia confiança en mi.

Maria AntònicMaria Cerdc

ALS QUATRE CANTONS

#1 oooLES OBRES DE L'AVINGUDA DEL CEMENTERI ES RETARDEN

... una andalusa salada cridà per telè-fon a s'Ajuntament i preguntà: ¿Cazanaquí en agosto? Sa funcionària Ii contes-ta: "Depende de Io que quiera Vd. ca-zar". "No me entiende —continuà s'an-dalusa—, Io que yo pregunto es si "ca-zan", pa poder cazarme con mi novio"."Si, dona, Ii digué sa funcionària, per aaixò no hi ha vacances".

^>Oo-

... es pipf (tal qual) que varen servircom a postre en es sopar de sa presenta-ció des llibre d'En Joan "Porrerenc",fou Io millor. Llàstima que no el ser-vissin dins una "pixotera".

^>Oo-

... a sa Parròquia s'anuncià s'obrateatral-musical "Si EII tornàs" (referint-se a Jesús). Un comentà: "Si ell tornàs¿que se refereix an En Franco?" Unaltre que sentí es comentari digué: "Sitornàs el posarien en solfa",

^>Oo-

... amb motiu de s'actuació del grup"S'Estol des Gerricó" de Felanitx, unaal.lota amb tot es seu coneixementdigué "Diumenge ve s'estol de Jericó".Alguns, que havien estat en aquesta ciu-tat, exclamaren: "Idè que no venguintots, perquè mos invadiran".

_oOo-

... es dia de ses eleccions an es Par-lament Europeu moltes parelles que ana-ven a votar an es baixos de s'Ajunta-ment, veien amb sorpresa com home idona (segons sa lletra en què començavaes llinatge) no podien fer-ho a sa matei-xa taula i havien d'anar a llocs diferents.Qualcú va comentar: "Aquests de sestaules hanseparat més parelles avui quetotes ses discussions matrimr 'Ms d'unany". (I això que hi havia un capellà!).

-oOo-

... es dia de ses eleccions an es Parla-ment Europeu, es nostro batle anava"orella dreta" per veure si guanyava sallista de N'"Oreja".

-oOo-

A principis del mes passat contem-plàvem amb satisfacció una brigada detrebaUadors que començaven les obresde reforma de l'avinguda que va al ce-menteri, les quals formen part del PIad'Obres i Serveis de l'any passat. Lesobres consisteixen en arreglar Ia voraviai Ia instal.lació d'un nou enUumenat.

Idò bé, va romandre totd'una en il-lusió, ja que durant bastants de dieses veren aturades, a mig fer, amb les

molèsties que això suposa pels quiper aUà transiten.

Finalment cal dir que després de dosmesos d'estar aturades i les consabudesmolèsties pels qui per aUà circulen, el19 de Juny passat es reanudaren lesobres de Ia voravia del cementeri, peròIa satisfacció fou sols per uns dies, per-què a final de mes ja tornaven estarparaHtzades.

Ja veurem quan acabaran!

-oOo-

... amb sa mala anyada que hi hahagut enguany, es capellans, en lloc defer "sa volta des blat", val més que facin"sa volta de sa palla".

-oOo-

... es "Voltor" de Sa Serra de Tra-muntana ha estès ses seves potents alesfins a arribar an es PIa i no ha tengutaltra ocurrència més que menjar-se saMurta i sa Ràdio i de llavonses ençà nide dins Ia vila i tot, no se pot sintonitzaramb netedat sa nostra emissora.

ENXERRIM

ANDREU GENOVART ASSISTÍ AUN CURS DE RADIOAMADRID

El rector soh'dari i redactor deBONA PAU, Andreu Genovart, vaassistir Ia primera setmana de Juny a uncurset de ràdio convocat per Ia fundacióde Ia cadena COPE. Ho feu en qualitatde Delegat Diocesà dels mitjans decomunicació social de l'Església mallor-quina. Hi participaren 26 persones, detota Espanya, tres d'eUes de Mallorca.El curset fou impartit pels locutors iperiodistes de Ia Cadena d'Ones Popu-lars Espanyoles.

DE LA CASA DE LA VILA

L'aprofitáment de Ia bibliotecaSempre hem setit dir que el procés de

maduració i d'enriquiment cultural te'com a fonament bàsic l'habituar-se a Ialectura, a aprendre a disfrutar amb Ialectura, perquè els Uibres ens permetenconèixer terres i gent, històries reals iaventures fabuloses sense haver de des-plaçar-nos, ni físicament ni en el temps.

El saber que pugui aportar tot aquestmón de Ia imatge, tan atractiu, que finsi tot ens parah'tza hores i hores davant IapantaUa de dia i de nit, és insuficient iconfús, ple d'idees vagues que cal refor-çar, buit d'imaginació i sense espais nousque descobrir, característiques solamentrecuperables amb Ia lectura, que facilitaa més les eines de Ia comunicació, elUenguatge,provoca Ia curiositat, en defi-nitiva, una claredat d'idees i capacitat deraonament que avui per avui en aquestabrumador món de Ia informació no ésretenible, cal tenir per considerar-sepersona culta.

Les dades estadístiques que a con-tinuació oferim, no són per esser inter-pretades com a positives; una mitjanad'assistència a Ia Bibh'oteca aproximadaa Ia vintena de persones per dia, no voldir que siguin lectors tots, majoritària-ment són consultes de l'escola per a tre-baUs o estudi. El fet més significatiud'aquest llarg camí que va començaramb Ia inauguració de Ia Biblioteca el 15

MITJAHA LECTORS DIARIS

30T

G. F. M. A. M.J. J. A. S. 0. N. D. G. F. M. A.MESOS

MITJANALECTORSDIARIS

Hones

Dones

Fins a 14anys

Majors de14 anys

LA BffiLIOTECA MUNIOPAL SUPERA ELS 5.000 VOLUMENSLA MITJA D'ASSISTÈNCLA DIÀRIA ES DE 20 LECTORS

MOLTS D'ESTUDIANTS UTILITZEN ELS LLIBRES DE CONSULTA

NOTA NEGATIVA: EL BAIX PERCENTATGE DE GENT MAJOR

de novembre de 1981 és que els petitsde llavors, ara majors de 14 anys, són elsqui n'han tret el profit, són els proba-bles homes cultes del demà, eUs són elsqui usen el servei bibh'otecari amb mésfreqüència. La nota negativa és el per-centatge tan baix de lectures per partdels més majors, l'objectiu d'incorporar

EIs al.lots i nines, impuhatspels mestres, acudeixen freqüentment a Ia biblioteca,no aixíels majors, que deixen d'aprofitar l'oportunitat d'augmentar Ia seva cultura

nous lectors d'edats maduretes és peno-sament difícil.

Acompanyant aquestes estadístiquesvoldríem fer una sèrie d'observacions:

— Les montuïreres, de totes les edats,són més aficionades a Ia lectura.

— EIs estudiants són els qui més em-pren els Uibres de consulta, i els adultsnomés utilitzen el servei de préstec.

— El nombre de volums ja supera elscinc mil i el nombre de socis els 400.

— La Bibh'oteca, a hores d'ara té unpercentatge molt elevat de llibres infan-tils i juvenils; aquest any s'ha destinatquasi bé tot el pressupost a adquirirllibres de ciències de batxilletat,C.O.U.,Formació Professional i alguns d'ús moltfreqüent en els primers cursos de carre-ra; tot això ha estat motivat per les de-mandes que ens feien els aUotsque vana Llucmajor, atès que aquestsllibres sónmolt cars i no estan a l'abast de tothom.

Finalment s'ha d'afegir que el bonfuncionament de Ia biblioteca és d'agrairals mestres educadors que motiven elsalJots a fer-ne ús, i que aquesta estàoberta a totes les suggerències i deman-des que es vulguin fer.

Bàrbara Sastre Miralles

NOTICIARI LOCAL

EXCURSIONSDEFIDECURSDELESESCOLES

La primera setmana de juny els petitsdel cicle inicial anaren d'excursió a So-Uer i tornaren molt satisfets.

EIs del cicle mitjà foren a Cabrerael dia 18. Arribaren a uns 200, ja ques'hi afegiren pares i altres familiars.

EIs majors, els de Ia segona etapa,realitzaren un estudi d'Alcoraia, extensaexplotació agrícola a cinc quilòmetresde Ia vila. Pogueren presenciar Ia tascade tondre Uana.

CAMPAMENTS DELS ALUMNES

EIs més petits, de Ia guarderia muni-cipal anaren dos dies al "camping" dePlatja Blava de CanPicafort.

EIs del cicle inicial i preescolar esta-ren tres dies a Valldemossa on recorre-gueren muntanyes i es posaren en con-tacte amb Ia natura.

DeI 15 al 19 de Juny, els alumnes desisè i setè, amb els de Lloret, acampa-ren a Eivissa, a les instal.lacions que IaDirecció General de Ia Joventut té aCaIa Jondal. A més d'aquella iUa, tambévisitaren Ia de Formentera.

EIs alumnes de preescolar tambéanaren d'excursió. Passaren un dia aSa Colònia de Sant Jordi.

FIDECURSDELESESCOLES

La festa de fi de curs de les escoles esva celebrar l'horabaixa de dia 30 de junyen Es Dau, amb l'actuació del grup "Cu-corba", subvencionat per La Caixa.

A Ia nit, a Ia mateixa pista d'Es Dau,revetla a càrrec de "Sa Por" subvencio-nada per l'Ajuntament.

ELS TORRENTS DE MONTUÏRIEN ESTATDEPLORABLE

El torrent que passa just devora elcamp de futbol "Es Revolt" està tanbrut que dóna pena. I això q>.. està aIa mateixa entrada del poble.

Les herbotes cobreixen tot el jaçdel torrent i ofereixen un aspecte de-plorable. S'ha de dir que gràcies a queno ha plogut molt les terres dels cos-tats no s'han inundades,ja que Iabrutor impediria que les aigües sen'anassin.

BOLLETI DE NOVETATSBIBLIOGRÀFIQUES

^s

Durant aquest mes passat, Ia BibHo-teca Municipal va pubücar el seu primerboUetí de novetats bibliogràfiques. Enaquesta publicació, de sis pàgines, s'hitroba Ia relació dels llibres recentmentrebuts. A les seves pàgines apareixenmolt ben il.lustrades, en fotocòpies, lesportades dels llibres. També es podenUegir textes relatius a ciències fisico-químiques, així com les novetats en

h"teratura, art i diccionaris.

"AIXETA"Publicació del "Local Jove"

Alguns membres del "Local Jove"acaben de presentar una nova pubb'cacióque vol esser el ressò de les activitatsque reaützen a través d'aquest localmunicipal.

"Hem elegit el nom d'"Aixeta" -ma-nifestava Petra Mayol, col.laboradora deBONA PAU i encarregada del "Local Jo-ve"— perquè, de Ia mateixa manera queun grifó, volem que aquesta revista ro-mangui oberta a tots i a les crítiques isuggerències delsjoves montuïrers".

Plasmades a les seves 16 pàgines s'hitroben l'editorial, diferents articlesd'opinió, entrevistes, pàgines d'humor,esports, entreteniments i curiositats.Està editat en fotocòpies.

Tant de bo que sien constants i arri-bi a ser Ia pubücació juvenil i de duradaque desitgen.

ELECCIONSEUROPEES

El resultat de les elecccions euro-pees celebrades el passat 15 de Juny,pel que fa referència a Montuïri, donàel següent resultat :

Participació 57 per centCenso 1.858electorsVotsemesos 1.059Vots en blanc 13Votsnuls 8Obtinguts per les diferents forma-

cions polítiques.P.P 447 votsP.S.O.E 327 "C.D.S 56 "P.S.M 117 "RuizM 53 "LU 6 "C.I.U 1 "H.B 3 "P.Verd 2 "El percentatge pel que fa referència

a les darrers consultes electorals a Mon-turriés el següent:

PSOEPPCDSPSMLU.UMHBR.M.

. ^D, OO

-*->co

'Sb<u_)

36'345'56'59'70'5

———

tOO

O-H»

330'643'87'4

16'9—

. 1——

toqd

H3

S

27'741'910'919'3————

t^-OOd,e

W

29'439'49'2

13'1————

oOOd,ot-i

W

31'142'55'3

li'l0'5

—0'25'0

Vehicle recentment adquirit pel servei domiciliari de menjador de Ia Tercera Edat

«^ «~» <** »»»» *-»• ^tM»«»«»»»» +*»*>

*^

»»»»»»»»»» »»»»»»»»

{

Un ptaespecial d'actuacins per al PIa de MallorcaEN EL PLA QUE ELABORA LA MANCOMUNITAT HIFIGURA

LA SITUACIÓ ECONÒMICA, L'ESTRATÈGIA DE

DESENVOLUPAMENT I EL PROGRAMA D'ACTUACIO

PER SECTORS I ACTIVITATS

La Mancomunitat des PIa de Mallor-ca, com ja sap Ia majoria de Ia gent delpoble, està constituïda pels següentstretze municipis: Algaida, Ariany, Cos-titx, Lloret, Llubí, Maria de Ia Salut,Montui'ri, Petra, SenceUes, Santa Eugè-nia, Sant Joan, Sineu i Vilafranca.

N'és president durant aquesta legisla-tura el batle d'Ariany, Antoni Pascual, iSecretari, el de Petra, José Ramón Sicre.

La seu pròpia està instaUada en elmunicipi de Petra on hi radiquen elsòrgans centrals.

La característica principal és que totsel municipis que Ia integren estan situatsa l'interior de l'iUa i cap d'ells toca Iamar. La superfície total és de 504 quilò-metres quadrats i 23.237 habitants. (Re-cordem que Montui'ri té 40'39 quilòme-tres quadrats i2.169 habitants).

SERVEIS

Segons consta en els estatuts, els finsi serveis de Ia Mancomunitat des PIa

La majoria de cultius de les nostresterres són de secà, de baix rendiment

i quasi tots deficitaris

són: recoUida i eliminació de fems, ser-veis funeraris, poHcia urbana i rural, pre-venció i extinció d'incendis, abastimentd'aigua potable, clavegueram, activitatsi instaUacions esportives. També s'hihan d'incloure educació d'adults, netejade voreres i camins, assistència social ialgun altre que sorgesqui.

GOVERN

Dins els òrgans de govern hi estan re-presentats tots els ajuntaments manco-munats. Un representant de cadascun,generalment el batle, forma part del plei d'entre ells s'elegeix el President. Se ce-lebra una reunió ordinària cada dos me-sos i tant els acords com Ia seva execu-ció es duen a terme d'una manera sem-blant als dels plens dels ajuntaments.

Econòmicament hi participen tots elsajuntaments mancomunats i l'aportacióé's proporcional als habitants, extensió,edificacions i altres, dels respectiusmunicipis.

ESTUDI SÒCIO-ECONÒMIC

L'estructura socioeconómica delsmunicipis que integren Ia comarca delPIa de Mallorca és semblant; les carac-terístiques, similars amb uns problemesespecíficament greus, com són l'endarre-riment en el desenvolupament i deca-dència de les activitats agrícoles, indus-trials i del sector terciari (turisme, co-merç, etc.).

Prèviament a l'estudi es fa necessari-i a això ho troben els batles de Iacomarca- l'elaboració d'un pla amb unaestratègia de desenvolupament de Ia Co-munitat des PIa en el quaI es detalli eldiagnòstic de Ia situació econòmica isocial, Ia dita estratègia de desenvolupa-ment i el programa d'actuació per sec-tors i activitats que s'han de dur a ter-me, clarament identificats i avaluats. I,naturalment, s'haurà de comptar ambun pla de finaçació de totes les activi-

Aquest curiós arc i balconada que eSot contemplar en el carrer Vanrell és benrepresentatiu d'una edificació antíí sobre Ia qualhiha un afegit modern.

Montui'ri, com moltsaltrespobles,kromasalmarge de l'expansió turística

tats d'aquest estudi (i això suposaràmilions de pessetes).

CATACTERÍSTIQUES

La superfície de Ia zona representa

un 13'9 per cent del total de l'illa enquant a superfície i sols un 4'2 per centrespecte a Ia població mallorquina.

Vet aquí el símptoma indicatiu delproblema de despoblament que sofreixIa zona. La densitat mitja és de 50 habi-

L'ESTUDÏ DEL PLA DE F^ANÇACIÓ DE TOTES LES

ACTIVITATS SUPOSARÀ MILIONS DE PESSETES

»»»»»»^* »** +-++•

tants per quilòmetre quadrat (Montuiri,53'6), mentre que Ia mitja de l'UIa és de153 habitants per quilòmetre quadrat. Isi es mira el creixement dels pobles esveu que de cada any és mes negatiu.

ASPECTES CONCRETS

Si consideram altres aspectes de IaComarcaveurem sobretot aquests:

— EIs pobles han romàs al marge del'expansió turística de MaUorca.

— Hi ha moltes carreteres, peròsón estretes i el trespol en mal estat(aixosuposa un fre a les activitats industrialsde Ia zona).

— El sector primari sofreix greus difi-cultats i el seu futur és pessimista.

— La mà d'obra dedicada a l'agricul-tura es troba molt enveUida, amb unamitja superior als 55 anys.

- EIs cultius, Ia majoria de secà i debaix rendiment, són deficitaris.

- Les explotacions són inadequades,degut a les excessives parcelJes.

-La comercialització dels producteses tradicional i enfora dels grans canalsque podrien augmentar el rendiment.

— La ramaderia també rendeix poc:escasses pastures, pinsos cars i dificultatsen Ia comercialització dels productes.

— A Ia manca d'una adequada xarxaviària, s'hi ha d'afegir també el manca-ment dels serveis de clavegueram i elsubministre d'aigua potable a quasi totsel municipis.

- El niveU de sanitat és baix faltenmetges especialistes, si bé es disposad'unitats sanitàries locals.

— Quant a estudis, sols es pot arribara 8è. dï.G.B. Després els joves hand'abandonar Ia comarca.

RESUM DE LA SITUACIÓ

- NiveUs de renda per càpita moltbaixos, per davaU de Ia mitja de Balears.

>»»»»»•«

— Situació demogràfica alarmant: elspobles disminueixen de cada dia.

— Greu problema d'abanandonamentde Ia Comarca, especialment de Ia pobla-ciómésjove.

ESPECIFICACIÓ DELS SERVEIS

RecoUida de fems: L'empresa conces-sionària, "IngenieriaUrbana, S.A.",rea-litza el servei a Montuiri els diumenges,dimarts i dijous, i si se n'ha de dur ob-jectes grosos es pot telefonar al 516727per a posar-se d'acord en dia i hora.

Educació d'adults: Les activitats queestan en marxa són: Alfabetització, cer-tificat d'estudis, graduat escolar, català,anglès, cuina, rebosteria.

Neteja de voreres de camins: La Man-comunitat disposa d'una màquina nete-jadora de voreres i camins cedidapel Con-seil Insular. D'una manera rotatòria icontinuada passa pels tretze municipisnetejant els nostres camins.

Assistència Social: Dues assistentessocials foren contractades per Ia Manco-munitat, comja saben els nostres lectorsi atenen els tretze municipis. A Montuirive Na Jerònia Arbona Roca, els dimarts.

Serveis funeraris: Es el darrer serveique ha contractat Ia Mancomunitat.Està a Ia disposició a qualsevol hora, del'dia o de Ia nit, al telèfon 50 65 14 b50 01 36. S'ha de dir el servei que es de-sitja.Els preus, F/A inclòs són:Categoria de luxe 117.600 ptes.Categoria especial 84.560 ptes.Primera Categoria 44.800 ptes.Segona Categoria 28.000 pte s.Tercera Categoria 11.200 ptes.Beneficència Gratui't:Furgó 45 ptes/ qm.Cotxe fúnebre 112 ptes/qm.TrasUat de cadàvers (d'un

municipi a l'altre) 100 ptes/qm.

Onofre Arbona

N. de Ia R.- Moltes dades d'aquest estudlestan tretes d'un altre fet per Ia Conselleriad'Economla i Hisenda de Ia Comunitat Autò-noma.

•^ +-

12 MONTUÏRERS QUE HAN DEIXA T PETJADA

En "Moiana'V un personatge abominableNo sempre ha estat positiva ki petja-

da que ens han deixat els predecessors.La versió que ha arribat fins als nostresdies d'una d'aquestes detestables perso-nes ens ho confirma:

TaI volta uns dels montuïrers delssegles passats que ha donat Uoc a mésversions legendàries sigui "En Moiana",com l'anomenen els veUs del poble;curiós personatge que apareix enrevol-tat d'una aurèola boirosa, mescla d'his-tòria i Uegenda, que s'ha vengut trans-metent de pares a fills, des de tempsenrera. Predominen, natualment lesversions negatives: alguns el veuen coma un Uadre que abans havia fet de pastordevers So Na Moiana, altres com abruixot que actuava cap a Ia part de SonMiró, etc. Tots, en suma, el conceptuencom a home que surt de Ia "normalitat"relacionant-lo en certa manera amb elconcepte de bandejat, que és aUò queva esser realment, concepte que desig-na aqueUs qui estaven fora de Ia Ueiper motius diversos, econòmics, polí-tics, etc., i que es veien obh'gats a deixarIa seva pròpia comunitat i viure unaexistència sempre eventual, circumstàn-cia que lògicament determinava en Iamajoria de casos molts dels deHctescontra Ia propietat per a poder subsistir.

Per a una mUlor comprensió històricad'aquest personatge vegem-ne les duesversions que se n'han conservades: l'ofi-cial, de Ia seva època, que el presentacom a un bandoler assassí, violador dedonzeUes i no donzeUes, etc., i Ia versiópopular que s'ha anat conservant enboca del poble, més boirosa, més irreal,més insegura, més misteriosa, tal voltamés romàntica... Com sempre, laveritatIa té un poc cadascú, i el fet és que perentendre bé aquest subjecte hem d'in-tentar comprendre En "Moiana" dinsIa seva època, entre els montuïrersd'aleshores, dins les circumstàncies histò-riques, econòmiques, culturals, d'aqueUtemps. D'aquesta manera sospit quearribarem a un punt en què trobaremmolt naturals una bona partida de fetsque avui semblen incomprensibles.

VERSIÓ OFICLAL

"Accedien los bandolers de tal mane-ra en fer absurdos que no es poria veure

Posades o hostals com el de Son Pons, servien derefugipels malefactors deltemps d'En'Moiana"

en MaUorca, i en particular en Ia partforana, robant per los camins, anant perles cases, estrupant donzelles, adulte-rant casades davant de sos marits, ma-nant a los arrendadors de possessionsbuidassen del lloc, manant que no se-gassen ni batessen i mil altres insults,sens temor de Déu ni de Ia justícia, perIo qual determinaren los jurats... que esfessen crides reals que no els poguessendonar sustento, que avisassen si sabien,etc., que denuncissen les coves,cada udels seus Uocs...

... A 6 del mateix (1666) los de Iavila de Sta. Maria mogueren set hòmensa l'estremera i los perseguiren fins aOrient on acudiren les sis viles: Sta.Maria, Bunyola, Sóller, Binissalem, Sel-va, Alaró i pelearen des de dos hores dedia fins a una a passar de sol, i los pren-gueren, havent-ne ferit dos, un en el piti es digué... ans esclaus del Sr. MarchVaUès i Io altre en el braç, entre losquals hi havia un "Moiana" de Montuïribandejat, molt insolent i dos ràpichsde Ia vila de Sineu, un Amador de SantJordi i altres dos de Montuïri: un taIVadell.

A 15 de setembre 1666 sentenciarenen "Moiana' i altres dos de Ia vila deMontuïri en dita vila. Primer Uevarenles oreUes a dit "Moiana', i després Ioesquarteraren amb los altres. Dit "Moia-na" deien havia mort més de vint per-sones, desflorades moltíssimes donze-Ues, violentades moltes casades, fins arompre los braços a una per forcejaramb eUa, i afrontar moltes viudes, etc.de manera que no tenia fre ni temor deDéu ni de Ia justícia, perquè feia per

fer cridar a Ia plaça, cridant al Virreiamb una tassa d'aigordent. "(1)

LA VERSIÓ POPULAR

Comja hem dit abans, Ia versió popu-lar és molt diversa. Vegem-ne algunes:

"Un dia els senyors de Son Miróenviaren un criat a Montuïri a cercararròs i un poc de carn, i quan fou a l'in-dret de les cases d'En Sebastià de SonMiró Ii sortí un bruixot que k' prenguéIa carn i l'arròs i Ii digué: "Sa carn perjo, i p'es senyor de Son Miró, dos amu-tets de segó" (2).

"A So Na Moiana hi havia un pastorque Ii deien En "Moiana" i un dia unacolla de lladres hi anaren i U prenguerenun xot. EU els va envestir i U digueren:

"Calla, no diguis res, no sia cosa que etUevàssim es coU. Lo que tu has de ferés vendre ses oveUes i vine amb noltros".Així ho féu, i els va dur els doblers. I elprimer vespre que va estar amb eUs sen'araren a robar a una casa. En "Moia-na" va entrar el primer i els de Ia casa esdonaren compte i l'agafaren, mentres-tant els altres fugiren. v (3).

"Es comparava Ia superstició amb lesòlibes. En veien que volaven baixes i horalacionaven així amb Ia mort d'En"Moiana".

—¿I que no saps sa notícia? Idò varenmatar En "Moiana", l'escorxaren, penja-ren un "corter" a tal Uoc i un aItre justdevora on passava, i deduïren que s'òH-ba, donat a sa carn penjada en sa nit,n'estava gelosa..."'(4).

Fins i tot es trobà un escrit dient que(Passaa Ia pàg. següent)

DE PER LA VILA 13

PAWM/.-7MJMH

RECEPTES DE CUINA DEL SEGLE XVIII

Un manuscrit trobat a Ca S'Hereude Montuïri va servir perquè l'investiga-dor i col.laborador de BONA PAU,Joan MiraUes i Monserrat, publicàs ellUbre "Receptes de cuina del segleXVIII".

En combinació amb Ia seva alumnaFrancesca Cantallops, En Joan Mira-Ues realitzà un estudi lingüístic i culi-nari d'aquests manuscrits del frareagustí Jaume Martí Oliver, els qualseren receptaris de cuina del segle XVIII.També se serviren d'un altre manuscrittrobat a Son Vivot, de Palma.

Aquest llibre nou consta de 330receptes dividides 'en tres apartats:aguiats, pastes i confitures. També fa]referència a utensilis culinaris utilitzatsi a un centenar d'ingredients necessaris!per preparar aquestes receptes.

La presentació del llibre es féu aMontuïri dia 9 de Juny en presènciad'uns 40 participants. A Ia fi de l'acteels assistents foren obsequiats amb dosplats, les re?jptes dels quals estan al'obra: "Greixonera d'albergínies" i"pipí" (plat dolç, encara que pel seunom no ho sembli).

MONTUÏRERS QUE HANDEIXAT~PÊffÃDÃ

(Ve de Ia pàg. anterior)

s'havia fet una gàbia per guardar el capd'en "Moiana" (5).

# # * # #

Naturalment no és ver tot quant contaIa gent. L'esperit popular té una granfantasia. Ha passat molt de temps i elsfets històrics s'han-trastocat una micaal cap de tres-cents anys (6).

Joan Miralles i Monserrat

1) DeI "Llibre de memòries de coses nota-bles" del Dr. Cristóbal Fiol. 1666.

2) Maria Cloque'J MiraUes "Cigala".3) Gaspar Sas*re Verger "PeUusco".4) Rafel Bau.-.à Socias "Rafela" al qual Ii

•via contat un de Can "Queló" a qui sa mareiiavia relatat.

5)Ho Uegí, no recordava on, BartomeuVerger, antic secretari de l'Ajuntament.

6) Una versió més extensa d'En "Moiana"Ia publicàrem a BONA PAU en els núms.248-250 d'octubre, novembre i desembre de 1973.

CONDICIONS INFRAHUMANESDELQUARTERDELAG.CIV IL

La situació en què es troba el quarterde Ia Guàrdia Civil de Montuïri és real-ment inadmissible. En un edifici decla-rat en *ruïnes" hi viven cinc númerosde Ia Benemèrita i el Comandant, quesón els qui estan destinats aquí.

Es inqualificable que una família,composta per un matrimoni, tengui fi-xada Ia residència en el mateix quarter.Aquesta família ha de viure en unes con-dicions totalment infrahumanes, ja que

no disposa de cambra de bany ni d'aiguapotable. SoIs compta amb un simple"wàter", sense porta, perquè hi puguintirar els rebuigs i encara amb l'ajudad'un poal d'aigua.

També hi ha goteres, quan plou, i himanca molta neteja. S'ha demanat ajudaa l'Ajuntament, per subsanar aquestesdeficiències, però sembla no arriba.

Seria lamentable que per manca dedecència del quarter -fa temps que esdemana una solució definitiva, i noarriba— Ia Guàrdia Civil, que tants bons

<serveis ens ha prestat, hagués d'aban-donar el nostre poble.

<i

t^>x!

CORREDURIA DE SEGUROS

GOMILA S.A.MONTUIRI:Jaumel l ,4 Tel.646043

PALMA: Pasaje Sta. Catallna de Siena, 2, Entlo.2 C TeI. 72 27 36MANACOR: Pl. Ramón LIuII, 22 TeI. 55 13 56

PRECIOS SELECCION CONDUCTORES

MARCA: OBLIGATORIO S.S.O-R.C-R.D-OCUP

CitroenAX TRE 21.670'- 24.9071

Citroen BX 16TRS 25.342'- 28.967'-Citroen BX 19GT 25.342'- 28.967'-CltroenVisaChallenger 19.749'- 22.783'Fiat 1.100 19.749'- 22.783'FiatRegata 1.300Especial 21.670'- 24.907'FiatUno45 19.749'- 22.783'FiatUno70SL Sp 21.670'- 24.907'Ford EscortCL1.400 21.670'- 24.907'Ford EscortGL 1.600 25.342'- 28.967'FordFlestaGhla 1.100 19.749'- 22.783'Ford Fiesta Trip 1.600 Diesel 25.342'- 28.967'OpelCorsa 1.300SR 21.670'- 24.907'OpelKadettl.300Clty 21.670'- 24.907'OpelKadettl.600SR 25.342'- 28.967'Peugeot205GR 21.670'- 24.907'Peugeot 205 GT 25.342'- 28.967'Peugeot309GL Profil 21.670'- 24.907'Pougeot405GR 25.342'- 28.967'Renaultll GTS 21.670'- 24.907'Renault 11 GTX 25.342'- 28.967Renault 19GTX 25.342'- 28.967'Renault21 GTS 25.342'- 28.967'Renault5TL 19.749'- 22.783'Renault5TX 21.670'- : 24.907'

CAMIONES Tara y Cargas - Transp. Proplos

de 4 a 6 T 80.750'- de 7 a 9 T 85.583'de 1Oa 14T 89.623'- de 15a 19T 94.287'de 20 a 24 T 100.792'- de 25 a 34 T 113.778'

CICLOMOTORES:

hasta 49 c.c 10.119'-

MOTOCICLETAS:

hasta 75 c.c 14.724'- de 75 a 150c.c 15.654'de 150a300c.c 17.107'- de350a500c.c 24.076'de500a750c.c 33.276'- de750c.c 41.007'

TRACTORES:

Cualquier marca con remolque . ....7.187

AUTOMÓVILES: Tienen que ser de uso particular.-Mayores de 23 años casados ó de25 solteros.- Experiencia de conducción superior a 4 años.- No haber tenido ningún

siniestro culpable en elúltimo año.

14 DE LES ESCOLES

Les ciències naturalsestudiades a partir del'observació directa

A l'any 1981 el Claustre de Profes-sors de Ia nostra escola juntament ambl'ajuda de l'A.P.A. del col.legi vàrem de-cidir muntar aquesta petita granjaescobr.

L'objectiu primordial era poder mos-trar de ben prop el món dels animalsque poguéssim guardar, partint de l'ob-servació directa, estudiar-los amb Ia fina-ütat de conèixer com són, de què s'ali-menten, com es reprodueixen i desco-brir els seus costums.

Un segon objectiu era establir com-paracions amb altres animals, domèsticso salvatges, que viuen a Ia nostra locali-tat, comarca i üla de Mallorca. Aquestpunt vàrem utiützar-lo com a partida per!

a l'estudi posterior d'aquests altres ani-mals.

La nostra petita granja escolar formapart del pla del centre del Col.legi i estàtambé inclòs en Ia memòria anual. Esprograma un mes per a cada curs delsdeu que té el calendari escolar, comen-çant pels més petits (4 anys), el quals,pel fet d'esser nous, mostren sorpresa iinterès. El mestre s'encarrega diàriamentde que ells els donin menjar i aigua. Desd'aquest moment, el tutor va fixant eisobjectius que vol aconseguir.

A Ia granja cuiden ànecs, oques, galli-nes, lloretons, tórtores, coloms i conüls.Les cries dels lloretons. tórtores i ànecses venen als mateixos alumnes o als seusfamiliars i, si en sobren, es duen al mer-cat del dilluns. EIs conills i els ous de lesgallines es consumeixen al menjadorescolar.

Les despeses econòmiques, una vega-da feta Ia primera inversió, són mínimes,inclús hi ha alguns anys que es podentreure beneficis; però tant sihiha bene-ficis com perjudicis, l'experiència peda-gògica val per si sola gràcies a l'esforç detota Ia comunitat escolar. D'ella segurque sortiran uns ciutadans més cons-cients i responsables de Ia importànciaque té Ia vida per a Ia subsistència delmón animal.

Josep Maria MunarDirector del Col.legi Públic

"Joan Mas i Verd"deMontui'ri"

/ De l'hivernacIe aI menjadorsense sortir de Tescoia

L'hivernacle de l'Escola de Montuïriés una didàctica més de Ia que els mes-tres utiUtzam per dur endavant Ia nostratasca educativa.

EIs nins de preescolar fins a vuitètenen al seu abast una superfície de 160metres quadrats coberts de plàstic, és adir, un hivernacle ; així com uns terrenysannexes els quals són utilitzats per durendavant l'experimentació i Ia pràcticade diversos cultius d'horta, plantes orna-mentals i planters.

El fet d'esser una escola d'un poblede rurah'a no garantiza, ni molt manco,que els nins tenguin uns coneixements iun contacte directe amb els cultius i Iaproducció del camp. Dissortadament perl'agricultura aquest treball queda pràcti-cament limitat als padrins i unes poquesfamflies que, generalment, intentaranque els seus füls no segueixin les sevespasses, per fugir de Ia duresa, incomodi-tats i baixes rendes que ofereix el campmaUorquí. Partint d'aquesta realitat, elque s'intenta, a més de les pràctiquesordinàries, és demostrar Ia rendabilitatd'alguns cultius, si es disposa d'una co-mercialització adequada.

El mülorament de cultius es du a ter-me a partir dels planters on sempre s'uti-h'tzen llavors seleccionades. EIs nins po-den comanar-los i comprar-los a fi dedur-los a transplantar als horts de caseva.

En aquest curs passat el més gran en-cert de l'hivernacle tal volta hagi estatfer una programació de producció d'a-cord amb les necessitats del menjadorescolar.

A l'escola hi dinen diàriament entre90 i 100 persones i les ensalades de Ue-tuga, tomàtiga, ceba, pastanagons i rave-nets són plats comuns dels menús quoti-dians. Be idò, a principi de setembre sesembraren endívies i es recuperaren lestomàtigues sembrades el curs anterior(adobs adients i goteig). Així, el mésd'octubre ja començàrem a utilitzar Iaproducció, de tal manera que, sembranti coUint sistemàticament durant tot elcurs, hem pogut abastir el menjador,ajudats per Ia suau climatologia d'aquesthivern.

EIs alumnesparticipen actiuament en lestasques de l'hiernacle i granja escolar

A més de gaudir i tenir Ia sensacióde menjar productes frescs, creim quel'hàbit de consumir-los és molt impor-tant per a totes les persones i especial-ment per als infants.

Així mateix, altres cursos, han fet unseguiment de diferents hortalisses, desde Ia sembra fins a IarecolIecció,acabantamb una bona ensalada. També hancomprovat que les diferents plantes, es-pecialment les ornamentals i de jardi-neria, tenen unes condicions cHmàtiquesque són les òptimes i que afavoreixen elseu creixement; mentre que, per contra,n'hi ha unes altres que els dificulten elcreixement i els resultats són més min-vats.

Aquest fet ressalta Ia importància deconèixer el calendari pagès de l'entornper tal de poder produir i, especialment,consumir els productes de temporada.Productes molt més bons i barats que elsde fora!

Joan Sorell JuanMestre de Ciències Naturalsdel C.P. "Joan Mas i Verd"de

Montuïri

MONTUlRI TEMPS PASSAT 15

El cinema mut i el seu ambientaMontui'ri (I)Records d'infància

EIs anys compresos entre 1929 i 1934 el cinema mut a Montui'ri va causar un fort impacteentre els nins i adolescentes d'aquells anys. Vegem com ens ho relata un nou col.laboradorde BONA PAU que aleshores ho visqué intensament: Miquel Martorell Arbona.

Quan un esdeveniment de tipuscultura], esportiu, laboral, etc. té unaincidència importat dins Ia societat,es mereix que ens ocupem d'ell.

Es el cas del cinema a Montuïri.

El fet cinematogràfic dins el nostrepoble ha tengut una vida de més deseixanta anys. Durant tot aquest temps,tots, poc o molt, hem estat influenciatsper les ombres màgiques d"'En Lu-miere". Just és, idò, que dediquem alsetè art, com se l'anomena, un espai;afegint, de pas, que si es volgués aUar-gar, hi hauria tela per a molt més, recor-dant emocions, situacions i una llargafilera d'anècdotes.

Fa ja uns anys, quan el cine de Can'Aloi ("Cine Royal") es tancà i acaba-ren les seves activitats cinematogràfi-ques, ens atrevírem a publicar (1) unpetit article recordant allb que haviasignificat el cinema per a Ia nostra gene-ració. Va esser quasi una espècia d'es-quela, un senzill i emotiu adéu a unamic entranyable.

A Ia generació actual, als joves, alsnostres fiUs i néts, és possible que no elsafectàs tant un esdeveniment tan nega-tiu. Perb quan érem nins esperàvem ambIa il.lusiò prbpia de Ia nostra edaí, el mi-raculós espectacle de les pmbres que esmovien damunt Ia pantalla. De jovenets—mancats de Uibresapropiatsperalesnostres lectures, de revistes, de müsica itancats dins el nostre poble, sense podermirar a l'exterior— assistir a una sessióde cinema venia a ser una aUiberació delnostre esperit. Per tant —recordant totquant havia representat per a nosaltresel cinema, on de cap a cap d'any, junta-ment amb els amics i altra gent del po-ble, assistíem per a gaudir en comú delfilm corresponent— Ia clausura di 'ocalens afectà, a Ia majoria, poc o molt.

Dins les sales dels nostres cinemeshavíem experimentat tota classe d'emo-cions. Riguérem amb "La Pandilla", plo-ràrem i ens emocionàrem amb "Los dospilletes", ens escarrufàrem i assustàremamb "El fantasma de Louvre", ens entu-

^n"Quan érem nins, \el cinema mut dels \diumengesfeia tornar\realitat totes les nos- jtres aspiracions i els isomnis que, desperts,J

teníem durant /Ia setmana"

siasmàrem amb "Tom Mix" i amb "HootGibson" i admiràrem i quasi reveren-ciàrem una mala fi de personatges que,més tard, es convertiren en mites, però^ue nosaltres havíem transformat enherois.Quan érem nins, el cinema dels diumen-

ges feia tornar realitat totes les nostresaspiracions i els somnis que, desperts, te-níem durant Ia setmana.

EIs nostres sentiments es varen dei-xondir i sensibilitzar; vàrem conèixerpersonatges i històries que calaren fonsdins nosaltres. Vàrem passar hores mera-veUoses. Més encara, amb el cinema gau-dírem, ens divertírem, passarem el tempsi ens educàrem, en certa manera,junta-ment amb tots els nostres amics i gentgran del poble. A més, i això era moltimportant, tots junts participàvem del'espectacle cinematogràfic. Érem unagran família que es reunia per compartirles il.lusions i els missatges que ensenviaven a través de Ia pantalla.

Ara, mitjançant aquestes retxes, pro-curarem donar a conèixer a uns i reme-morar a altres, com era un diumenge ho-

rabaixade cinema a les sales de Can'Aloii Can Sampol i l'aire de festa que l'enre-voltava.

, L'ambient festiu, l'estat anímic, Ia U-lusió, l'interès (diguem-li el que vol-guem) que despertava i que vivíemabans, durant i després de Ia funció decinema, era un esdeveniment que esrepe-tia cada setmana.

Recentment, Radio Murta entrevistàEn Gabriel Roca "Llució" i el qui firmael present article i parlàrem sobre elcinema a Montuïri. CaI dir que En Bieles va ocupar molts d'anys de les màqui-nes del cinema. No poguérem expressartot quant podíem haver dit del fet cine-!matog*rafic a Montuïri per manca mate-rial de temps. Ara, les presents notesplementaran, tal vegada, un poc, aUòque no es va dir en el citat programa.Però més que res, retornarem al tempsdel cine mut.

El sonorja és part d'una altra època.

Mitjançant aquests articles continua-rem exposant les experiències i impres-sions dels nostres anys de nin. Tots elsrelats foren viscuts entranyablementjunt amb els altres companvs i amic;d'infància i als quals, i pensant amb ell;i els anys feliços i irretornables, dedicaquestes retxes.

Les primeres impressions que consenldel cinema com a nin espectador, comercen entre els anys 1928 i continueiinvariablement fins més enllà del sonor.

i Abans, però, existí un altre cinema! una altra època cinematogràfica molt interessant. Les primeres passes de les sa

i les del cinema a Montuïri daten de moltd'anys abans del temps que estam tractant. Es possible que a l'epoca citadl'experimentem en una altra ocasió.

La part sonoritzada del cinema ;Montuïri constitueix forçosament, també, un capítol a part, com hem dit aban

Prèviament volem tornar dir i repetiuna i m'es vegades, que els horabaixes ccinema, dels diumenges, eren únics, nopodien comparar amb res.

Miquel Martorell Arboi

1) BONAPAU,Junydel984.

16 ESPORTS

Excel.lent campanyadels alevins de futbolJoan Barceló i Macià Miralles han estat els seus entrenadors

Han marcat més de cent golsUn dia vàrem tenir l'ocasió d'anar a

fer una entrevista a un jove de 26 anys,En Maties Miralles Manera, que entrenal'equip aleví de Montuïri. A ell Ii féremaquesta sèrie de preguntes:

-¿En quins equips has jugat?-Montuïri aleví i infantil, Vilafranca

pre-juvenil, Montuïri juvenil i Montuïride primera preferent.

— ¿Per què vas voler fer d'entrena-dor?

—Pensava que podria fer alguna cosapositiva per l'equip, ja que no hi haviaaltresjoves interessats.

-¿T'ha agradat aquest primer anycom entrenador?

-Si, bastant, encara que no hàgimpogut aconseguir l'objectiu quejo volia:"fer primers"; tot i que ens faltavaplantüla.

- ¿En quin lloc heu quedat?-En cinquè, però he de dir que hem

marcat més de cent gols i només ensn'han fet uns trenta, aproximadament.

L'equip alevideMontuïri que tan bona

-De cara al futur, ¿penses seguirexercint aquesta tasca com entrenadoroho deixaràs?.

-Ho tornaré provar un any més, per-què he tengut molts de problemes, peròels he superats. Esper que l'any que vemülori Ia tècnica dels jugadors i Ia meva,com entrenador.

Eh entrenadors dels alevins, Macià Miralles (a l'esquerra) i Joan Barceló (a Ia dreta)

campanya ha realitzat aquesta temporada—¿Creus que els al.lots s'han esforçat?—Dins les nostres possibilitats s'han

esforçat bastant, però m'hagués agradatmés que haguessin posat un poc mésd'esment.

- ¿Amb quina plantiUa heu jugat?—Jaume Mayol, Joan Jaume Roca,

Pep Miquel, Biel Pocoví, Guülem Mu-nar, Maties CoU, Jaume Mas, BaltasarSocias, Pep Serra, Pere Ors, Lluís Biel,Sebastià CanyeUas, Ivan Cidale, JoanAntoni Blascos, Antoni Mesquida, Mi-quel Llaneras.

r ¿Ha estat fàcil entrenar els jugadors?!-Si. Gràcies a l'ajuda d'En Joan'

Barceló, entre tots dos hem fet una la-bor molt positiva, de cara a l'any que ve,a fi que siguin més bons.

— ¿Trobes que l'equip ha quedata bon Uoc?

—Sí, perquè al principi de temporadavam començar amb Ia cama esquerra, jaque no coneixia els jugadors i no elscol.locava bé enmig del camp. Peròquan vàrem centrar els jugadors, Ia cosaes va capgirar i començàrem a guanyarpartits.

— ¿Desitges afegir qualque cosa més?—Des d'aquí vuU donar les gràcies a

tots els pares i mares que han proporcio-nart suport a l'equip, alsjugadors iprin-cipahnent a un gran company meu, EnJoan Barceló, ja que m'ha ajudat molt.

Josep Serra Jaume Mas

ESPORTS 17

E S P O R T E S C O L A REn el curs ja finalitzat, Ia nostra

escola ha participat en els següentsesports i categories:

Futbol sala (iniciació i benjamí (2)).Handbol (aleví masculí i femení,

infantil masculí i femení).Tenis de taula (infantil masculí).Cross (infantil masculí).Atletisme (totes les categories).EIs equips d'handbol (aleví femení,

infantil masculí i infantil femení) i eide tenis de taula es proclamaren cam-pions comarcals sense perdrecappartit.

Quant a Ia participació a atletisme haestat prou nombrosa (més de 60 alum-nes) i han estat bastants els seleccionatsper participar a Ia final insular que esdisputà el passat 3 de juny al Poliespor-tiu "Principes de España" de Palma.

EIs millors resultats obtinguts peralumnes del C.P. "Joan Mas i Verd" a Iafase comarcal celebrada a Campos hanestat els següents:

ESriCIACIÓ (nascuts els anys 81 i 82)

Josep Ma. Mas Tugores, 40 mts.llisos (7'34).

CATEGORIA BENJAMI

Damià Vaquer Verger, 1.000 mts.marxa (7'22).

JoanaMa. GaUard Mora, longitud(3'llmts.)

CATEGORIA ALEVÍ

Gabriel Pocoví Ferrando iMaciàCollSalvà, primers en altura (1'10 mts.)

Gabriel*MoU Miralles, longitud (3'85)

CATEGORIA DSÍFANTIL

Joan Sastre Cerdà, 80 mts. (15'20).

ALUMNES DE LES ESCOLES DE

B À S Q U E T

Equips femsnins de bàsquet de Montuïri i Sant Josep ^oto I. Bau2a

L'equip cadet com a campió de grup(es pot veure a continuació Ia classifica-ció), va disputar les finals de Mallorca debàsquet femení a Ia categoria cadet.Pelsistema d'eliminatòries, els partits secelebraren al poliesportiu "Príncepsd'Espanya" els dies 3 i 4 de juny.

Jaume Mas Rigo, longitud (4'38)Leonor Ortiz Ferreira a 150 mts.

(28'32)

CATEGORIA CADET

Miquel LIuU Sansó, 100 mts.Joan Josep Mas Tugores, a longitud,

(l'53).

DOS SUBCAMPIONS DE MALLORCA

Joan Josep Mas Tugores, a altura iBaltasar Tous Cerdà, a longitud, es varenproclamar subcampions de Mallorca ales finals disputades al poliesportiu"Príncipes de Espafia" el dia 3 de Juny.

MONTUi'RI QUE DESTACAREN EN

A Ia semifinal, les montuïreres derro-taren per 61 - 43 les seves grans rivals deLa Porciúncula. No pogueren, una vega-da més, guanyar al gran equip de SantJosep i perderen per 45 - 36 després queIa primera part acabà en un meritoriempat. D'aquesta manera les de Mon-tuïri eren subcampiones deMallorca deltorneig "Rafel CoIl". Les actuacions deles montuïreres va esser magnífica.

Dues jugadores nostres, Cati Bauzà iAntònia Munar, varen esser les màximesanotadores del torneig i Maria Portell, Iaquarta i Maria Franciscà Gomila, Iaquinta.

; Bon final per a una gran temporada!

CLASSIFICACIÓ FINALMontuïri 8 6 2 444 332 14BrisasS 8 5 3 345 339 13S.Josep"B" 8 4 4 423 455 12JoventC 8 3 5 338 371 11G.Alzamora 8 2 6 229 352_10

ELS CAMPIONATS ESCOLARS

Macià CoIl, primer de Ia Comar-ca en altura (1 '10 mts.)

Joan Sastre, campió80 mts. tanques

Baltasar Tous, subcampió deMallorca en longitud

JoanJosep Mas, subcampió de} l Mallorca en altura

18 ESPORTS

L'Ajuntament ret un homenatge als infantilsEIs infantils del futbol varen tornar

esser campions aquesta temporada, i eraIa tercera: A Ia pre-temporada del tor-neig de Ia Llum, durant Ia campanya delgrup B de II Regional i a Ia post-tempo-rada del torneig "CopaPresident".

L'Ajuntament els va retre un home-natge el divendres 16 de juny al decursd'un sopar celebrat en el Puig de SantMiquel. Joan Pocoví, vicepresident deIa Federació, els entregà els dos trofeusde campions (per cert que el de Ia CopaPresident el va donar abans que acabàsel. campionat, ja que els nostres eren japrimers). El batle va "condecorar" ambmedalles els jugadors i els entrenadorsJoan Verger i Miquel Oliver. EIs juga-dors correspongueren regalant al batleuna camiseta amb una inscripció i elscolors del club. També els pares i juga-dors feren obsequis ben merescuts alsentrenadors: uns balons signats i urisgerros. El president, Joan Verger, vamanifestar que "els infantils eren Ianineta delsuUs de l'afició i del dub".

Entre ells està Ia base d'un futur en elqual esperam que tots elsjugadors siguindel poble, com aquest gran equip.

CAMPIONS DEL TORNEIG DE TENIS

Al ilarg del darrers mesos s'ha dispu-

tat el torneig local de tenis en Es Daupel sistema de lliga, a una volta i moda-litat de parelles.

—Primers: Gabriel Miralles Bennas-sar i Tomeu Miralles Fons: 9 punts,

-Segons: Gabriel MiraUes Pizà iFrancesc Cardell Roca: 8 punts,

-Tercers: Gabriel Ferrer Mora i Rai-mundo Arbona Massanet: 7 punts.

Han intervengut les següents parelles.Benet Campins-Biel Matas, Tomeu

Ferrer-Miquel Fullana, Tomeu Miralles-Biel MiraUes, Francesc Cardell-Biel Mira-Ues, Angel Prado-Joan A. Payeras, Rai-mundo Arbona-Gabriel Ferrer, GabrielArbona-Coloma Roca, Joan Verger-Vi-cenç Vaquer, Josep Cerdà-Josep Gomilai Pere Mayol-Rafel MiraUes.

TORNEIGDEFUTBOL-SALA

•Com ve succeint des de fa uns anys,al torneig de tenis el segueix el tomeiglocal de futbol-sala on hi participenequips del poble i de Ia comarca. EIspartits es disputen a Ia pista d'Es Dau.Per cert, que amb el nou pis farà un ju-gar de meravella. EIs encontres són diri-gits per àrbitres de Ia Federació Balear il'organització és a cura del PatronatMunicipal d'Esports.

JOANVERGERSEGUIRÀCOMAPRESIDENTDELFUTBOL

Joan Verger Jaume va manifestara una assemblea que seguiria com aPresident del Club Deportiu Montui'-ri durant Ia propera temporada. Ha fetuna reestructuració de Ia directiva incor-porant nous elements. El càrrec desecretari serà ocupat per Llorenç Capellà

BENJAMINS

No podien essermanco els benjaminsi el divendres dia 23 menjaren una por-ceUa en els locals del Col.legi Públic.S'hi reuniren pares, jugadors i entrena-dors. Una mostra més de fer les coses bé.

CLOENDA DE LA TEMPORADADEL BÀSQUET

Divendres dia 24, a Ia pista "Es Dau"els tres equips de bàsquet varen cloure Iatemporada, una briUant temporada. Peraquest motiu els entrenadors "refor-çats" per les infantils i les de mini-bàs-quet, feren un partit contra els cadets.Va acabar amb una gelatada i ensaïmada.

GabrielGomila

Dos equips de futbol-sala de les escoles. A l'esquerra els benjamins de quart amb l'entrenador, el batle Ramonell, i a Ia dreta elsdelcicle inicial, ambJoan Verger,PresidentedelMontui'ri, com entrenador

MISCEL.LÀ NIA 19

25 anys enrera

Julioldel964

NOMENAMENTDEL METGEIMANESCAL TITULARS

La Corporació Municipal, a Iasessió plenària celebrada dia 15de Juliol de 1964, va acordardesignar Metge Titular, don JoanFerrando Gallard, i ManescalTitular, don Francesc GinardGinard.

f7T*T? £~i *iL T ; M i ? k A

JULIOL1964-1989

Bartomeu Gelabert Amengual "Cuca"amb

Magdalena Cerdà Gelabert "Cuca"(18Juliol 1964)

EIs felicitam per les seves noces d'argent

i els desitjam que puguin viure

moltsd'anysplegats

CONCURS LrrERARI-ARTÍSnCEntrega de premis

L 'entrega de premis als par-ticipants, d'acord amb elspro-fessors i Ajuntament, es faràper lesfestes de Sant Bartomeu

y*T4/yfrj>f;f-Tj^l

DEFUNCIONSDia 11 de Juny: AntòniaJuliàAdro-

ver, viuda de 84 anys; "Felanitxera".Dia 17 de Juny: Joana Barceló Sagre-

ra, viuda de 91 anys; "de sa Caieta".Dia 20 de Juny: Franciscà Verd Pa-

lou, viuda de 78 anys; "Apotecària".^lori a Madrid a conseqüència d'unaccident).

MATRMONISDia 17 de Juny: Bartomeu Pont Fe-

brer amb Maria Cerdà Garau.Dia 24 de Juny: Pau Kecedo Ortiz

amb Franciscà Cerdà Garcia.

KiJllW:1=1tlw&^

"AMARGOS"

400 grs. d'ametles capolades.8 unces de sucre.2 vermeUs d'ou.Llimona rallada i canyeUa.

PANADES

1 tassa d'oU.1 tassa de saïm.2 tasses d'aigua.1 quilo de farina de panada.

GALETES DlNCA

Per una tassa d'oli, dues d'aigua, sali llevadura.

Una vegada ben toves, s'enfornen.Receptes de

Ma.AntòniaMoll, "des Forn"

H7W/m/47:re

Pluja caiguda a Montuïri durantel passat mes de Juny

Dia 5 33'501itresm2." 6 0'20" 25 49'50

Total . . .83'20

GlosesALSQUl FAN FESTA

ELDIADESANTJOAN

A damunt Io poc que sévos faig una poesia.Joanaines: jo voldria(i Joans, si n'hi ha també):mdlts d'anys festa pogueu feramb salut i alegria.A mi molt m'agradariasaludar-vos l'any que ve.¿Que serà aixi'? Jo no ho sé.Déu vos guardi, si convé,es temps de sa vostra vida.

AL RECTOR PERE,ELDIADELSEUSANT

Som es dia de Sant Perei ho han volgut demostrar.Don Pere: el vull saludar:que molts d'anys se'n pugui arraramb un paner amb sa màa enrevoltar sa figuera,per terra montui'rera¡ per tot allà on n'hi ha;quan les s'hagi de menjar,que es seu sant Ii vulgui daruna salut vertadera.

MiquelMassanet "Parri"

w %** t %+ cafè

ftfftWtr

20 ESGLÉSIA EN CAMÍ

Es redueixen les misses durant l'estiuRecordam que durant els mesos de

juliol i agost s'ha suprimit Ia missa delsdiumenges a les 11'30 del matí.

Igualment Ia missa dels diumengesa les 9 del vespre no serà retransrnesalper Ràdio Murta durant el mes de juliol,per vacances del personal de l'emissora.

CONCLUSIO DE DIVERSOS CURSOS

EL DE REBOSTERIA

El darrer düluns de maig i el primerdivendres dejuny, acabaren, en duesjor-nades, el curs de rebosteria que haviencomençat mesos enrera. Estava organit-zat per l'INEM i els alumnes trobarenmolt útil l'aprenentatge d'aquesta espe-cialitat culinària.

El primer dia citat hi acudiren diri-gents de PInsititut Nacional d"^mpleo"iho celebraren amb una gelatada. I el di-vendres gaudiren els mateixos cursillis-tes,ja que ells no foren els cuiners.

EDUCACIÓ PER A ADULTS

Dia 9 de juliol també varen conclou-re els diferents cursos integrats dinsel programa d'"Educacio per a adults".Naturalment, aquest dia fou l'inici deles vacances.

GIMNÀSTICA PER A LA 3a. EDAT

Dos mesos va durar el curs de gimnàs-tica per a Ia Tercera Edat. També va fi-nalitzar a principis de Juny. Igualmentes féu un acte de cloenda al qual hiasistiren el Director General d'Esportsdel Consell Insular, Andreu Riera, i IaConsellera d'Acció Social, Joana Vidal.

Fou una experiència positiva. Montu-ïri, juntament amb Felanitx, Campos iPorreres fou un poble pilot. De Montuï-ri n'hi assistiren 25 i 200 en total. Es vademanar Ia continuïtat d'aquesta expe-riència per al proper curs.

CURS DE CERAMICA

Durant sis dies compresos entre el 5 iel 16 de juny passat, es va celebrar aMontuïri un curs de ceràmica, els hora-baixes, durant dues hores. Al llarg delcurs cada alumne va crear tres figuresdiferents.

La comunió eucarística no es duràtampoc als malalts finsafinals d'agost,entorn a les festes de Sant Bartomeu. Aprincipis d'octubre es tornarà començarel torn dels Primers Divendres.

CONSELLPARROQUIAL

Dia 12 de juny tingué lloc a Ia recto-ria Ia darrera reunió de curs del ConseUParroquial de Montuïri. Es va respondrea un qüestionari que s'ha enviat als di-versos grups d'Església de cara a Ia par-ticipació en l'Assemblea Diocesana.

A més d'una sèrie d'informacions ide Ia revisió conjunta del Programa d'ac-tivitats pastorals del curs 1988-89, esvaconstituir una comissió de voluntaris perelaborar el programa per al pròxim curs,juntament amb alguns representants deles altres parròquies solidàries.

ESCOLADECATEQUISTES

AIs cursos de Ia DC Escola d'Estiu pera Catequistes, que es celebraran a Torto-sa del 10 al 15 de juliol, organitzatspelSecretariat Interdiocesà de Catequesi deCatalunya i les Dles, hi assistiran algunsrepresenants de Ia nostra parròquia.

Esperem que aquesta participaciósigui eficaç i ajudi a trobar nous caminsde cara a una renovació de Ia cada diamés difícil catequesi parroquial.

La fresca dels capvespres d'estiu, davantl'església, a plaça, convida a passar-hi fins

i totvetladesagradables

CURSETPREMATRIMONIAL

Per a les parelles de l'arxiprestat quefacin comptes contreure matrimonicristià en un futur més o manco prò-xim, s'està programant un nou cursetde preparació. Tindrà lloc a Ia rectoriade Montuïri a partir del dia 18 de se-tembre, ja que sembla que són unesquantes les pareUes de Ia nostra parrò-quia que tenen en projecte formar prestuna nova famíUa.

Sembrar llavors d'EvangeliEs parla d'evangeUtzar els aUunyats,

i es pensa especialment en el món de Iaciència, en el món' obrer i en lajoventut.Dit d'una altra manera, es parla d'unasegona evangelització.

Si Ia història ens ensenya que l'Esglé-sia va ser més autèntica en temps de lespersecucions que no després, a partir del'era constantiniana, això significa quehi ha més autenticitat quan hi ha mancosuport sociològic. No es tracta, per tant,de recuperar el suport sociològic, sinóde recercar l'autenticitat.

Si a vegades hem pensat que Ia pràc-tica reHgiosa era com el fruit madur delssementers del Regne ens hem equivocat.La pràctica religiosa en tot cas es potcomparar a Ia feina que es fa en el plan-ter o en el graner, però després queda

Ia tasca d'anar a sembrar el gra dinsel món. El cristià intellectual ha desembrar Uavors d'evangeh' dins el mónde Ia ciència. El cristià obrer les ha desembrar dins el sindicat o Ia fàbrica.El cristià jove, dins el móri juvenil.Cada cristià dins el medi on es mou,amb naturah'tat, és a dir, sense osten-tació, però sense falsos pudors.

Parlant del desànim que produeixsembrar i sembrar sense recoUir-ne elsfruits, un company esmentava que elscristians semblam músics que es passenIa vida preparant un concert que noarriben a donar mai. ¿No serà que elconcert, el vertader concert, no és cosad'ara, sinó solament del temps de lesmesses, en arribar Ia plenitud del Regne?

Sebastià Salom

l\

•=£