Mitologia grega

Treball de català

Què és la mitologia grega?

La mitologia grega és un conjunt de llegendes que provenen de la religiód‘aquesta antiga civilització de la Mediterrània oriental. Els grecs, encara que no practiquessin la religió de la manera que avui es coneix oficialment, coneixien aquestes històries, les quals feien part del seu patrimoni cultural

Els ciclopsEls ciclops

En la mitologia grega, els ciclops eren uns gegants amb un sol ull enmig del front. Fills d‘ Urà i de Gea. Podria ser que la paraula ciclop en grec signifiqués "ull circular".

Com a divinitats que eren, els Ciclops eren immortals, no obstanCom a divinitats que eren, els Ciclops eren immortals, no obstant, t, ApolApol··lolo els va matar en venjanels va matar en venjançça perqua perquèè ZeusZeus havia mort a havia mort a AsclepAsclep..

PolifemPolifem�� Segons el Cant NovSegons el Cant Novèè de de

l'l'OdisseaOdissea, , UlissesUlisses, en el viatge de , en el viatge de tornada de tornada de TroiaTroia va arribar a una va arribar a una illa, on ell i els seus companys illa, on ell i els seus companys van ser capturats per un gegant van ser capturats per un gegant que nomque noméés tenia un ull, el ciclop s tenia un ull, el ciclop PolifemPolifem, fill de , fill de PosidPosidóó. El ciclop . El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contesta: i ell, astutament, li contesta: «« NingNingúú »». Aprofitant que . Aprofitant que dormia, dormia, UlissesUlisses, el deix, el deixàà cec amb cec amb una estaca. A continuaciuna estaca. A continuacióó Ulisses Ulisses i els seus companys fugiren i els seus companys fugiren disfressats d'ovelles. Quan els disfressats d'ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i altres ciclops sentiren remor i demanaren qudemanaren quèè passava, el passava, el ciclop diguciclop diguéé «« NingNingúú m'ha deixat m'ha deixat cec! Ningcec! Ningúú m'ha atacat!m'ha atacat! »»Aquesta astAquesta astúúcia va deixar lliures cia va deixar lliures a Ulisses i els seus companys. a Ulisses i els seus companys. Aquest heroi Aquest heroi éés perseguit per la s perseguit per la ira del dira del dééu del mar, u del mar, PosidPosidóó, , enutjat, amb ell perquenutjat, amb ell perquèè ha deixat ha deixat cec al seu fill, el ciclop cec al seu fill, el ciclop PolifemPolifem, , un gegant amb un sol ull al mig un gegant amb un sol ull al mig del front.del front.

Les Les ggòòrgonesrgones

En la En la mitologia gregamitologia grega, les , les GGòòrgonesrgones (en (en grec grec anticantic, , ΓοργόνεςΓοργόνες) eren tres monstres marins: ) eren tres monstres marins: EstenoEsteno, , EurEurííaleale i i MedusaMedusa. Les . Les GGòòrgonesrgones, , les seves germanes, les les seves germanes, les GreesGrees, i , i possiblement les possiblement les HespHespèèridesrides, eren filles de , eren filles de les divinitats marines les divinitats marines ForcisForcis i i CetoCeto. Eren tres . Eren tres triplets dels aspectes de la mateixa deessa triplets dels aspectes de la mateixa deessa triple, provinent d'antigues detriple, provinent d'antigues deïïtats tats terrestres. Sembla que el mite provenia terrestres. Sembla que el mite provenia d'd'AssAssííriaria, , EgipteEgipte i i FenFenííciacia..[1][1]

Les Les GGòòrgonesrgones tenien cos de dona, unes llargues tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metdents punxegudes, mans metààll··liques amb liques amb urpes, una massa onejant de serps urpes, una massa onejant de serps verinoses vives per cabells i ales d'or, la verinoses vives per cabells i ales d'or, la qual cosa indicava la seva naturalesa qual cosa indicava la seva naturalesa ctctòònicanica. . EstenoEsteno i i EurEurííaleale eren immortals i eren immortals i Medusa era l'Medusa era l'úúnica que era mortal. Tenia nica que era mortal. Tenia una mirada tan penetrant que tot aquell que una mirada tan penetrant que tot aquell que les mirava directament als ulls es convertia les mirava directament als ulls es convertia en pedra.en pedra.

El cavall pegEl cavall pegààss

En la En la mitologia gregamitologia grega, , PegPegààss era el era el cavallcavall alat nascut del coll tallat de alat nascut del coll tallat de MedusaMedusa..El significat del seu nom El significat del seu nom éés desconegut pers desconegut peròò HesHesííodeode el relaciona amb la paraula el relaciona amb la paraula ««fontfont»». All. Allàà on els cascs de Pegon els cascs de Pegààs s

colpejaven el terra en naixia una font. Per exemple, la colpejaven el terra en naixia una font. Per exemple, la fontfont HipocreneHipocrene (font del cavall), en el mont (font del cavall), en el mont HelicHelicóó..PerPeròò les llegendes mles llegendes méés conegudes on intervs conegudes on intervéé PegPegààs ss sóón les relacionades amb l'n les relacionades amb l'heroiheroi BelBel··lerofontlerofont. Mentre Peg. Mentre Pegààs estava s estava

bevent a la font bevent a la font PirenePirene, Bel, Bel··lerofontlerofont, gr, grààcies a l'ajuda d'una brida mcies a l'ajuda d'una brida mààgica que li havia donat gica que li havia donat AtenaAtena, va aconseguir , va aconseguir muntar el cavall. Seguidament, Belmuntar el cavall. Seguidament, Bel··lerofontlerofont i Pegi Pegààs van anar a lluitar contra el monstre s van anar a lluitar contra el monstre QuimeraQuimera, matant, matant--lo.lo.

GrGrààcies a Pegcies a Pegààs, Bels, Bel··lerofontlerofont va aconseguir triomfar en totes les aventures en quva aconseguir triomfar en totes les aventures en quèè va participar. Aixva participar. Aixòò el va enorgullir el va enorgullir tant que va creure's capatant que va creure's capaçç d'arribar fins al mont d'arribar fins al mont OlimpOlimp, on vivien els d, on vivien els dééus, cavalcant al llom de Pegus, cavalcant al llom de Pegààs. s. ZeusZeus no va no va tolerar tanta tolerar tanta sobsobèèrbiarbia i va enviar un i va enviar un ttààvecvec que va picar al cavall, encabritantque va picar al cavall, encabritant--lo i fentlo i fent--li tirar al seu genet a terra. li tirar al seu genet a terra. Lliure de BelLliure de Bel··lerofontlerofont, Peg, Pegààs va continuar volant sol fins a l'Olimp. Des de llavors, Zeus es va continuar volant sol fins a l'Olimp. Des de llavors, Zeus el va fer servir per portar l va fer servir per portar el el llampllamp..

Les nimfesLes nimfesLes Les nimfesnimfes ((ΝύµφαιΝύµφαι) s) sóón divinitats de la n divinitats de la

naturanatura de la de la mitologia gregamitologia grega i la i la mitologia romanamitologia romana venerades com a venerades com a genisgenis femenins de les fonts, dels rius i femenins de les fonts, dels rius i dels llacs (dels llacs (nnààiadesiades), dels boscos ), dels boscos ((drdrííadesades), i de les muntanyes ), i de les muntanyes ((ororèèadesades). Benignes als mortals, dels ). Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l'amor, el seu quals no desdenyaven l'amor, el seu culteculte se celebrava a l'aire lliure o en se celebrava a l'aire lliure o en uns uns santuarissantuaris petits anomenats petits anomenats nimfeusnimfeus. En la . En la mitologia romanamitologia romana foren foren identificades amb les identificades amb les camenescamenes. .

La meva desa preferida es: La meva desa preferida es: ERMAFRODITAERMAFRODITA

Un Un hermafroditahermafrodita éés un s un éésser viu que posseeix els dos sser viu que posseeix els dos sexessexes, el , el masculmasculíí i el i el femenfemeníí al mateix temps. Tant al mateix temps. Tant pot ser que pot ser que posseeposseeïïxixi els dos membres sexuals o els dos membres sexuals o un de un de mixtemixte, per, peròò capacapaçç de produir de produir ggààmetesmetesmasculins i femenins al mateix temps. Tot i tenir masculins i femenins al mateix temps. Tot i tenir ambdambdóós gs gààmetes rarament es fecunden a ells metes rarament es fecunden a ells mateixos.mateixos.

Hi ha Hi ha animalsanimals amb tots els seus individus hermafrodites, amb tots els seus individus hermafrodites, com passa amb els com passa amb els cargolscargols. En . En botbotàànicanica es es consideren hermafrodites les plantes que tenen consideren hermafrodites les plantes que tenen òòrgans masculins i femenins en la mateixa rgans masculins i femenins en la mateixa florflor, , mentre que les plantes que tenen mentre que les plantes que tenen òòrgans masculins rgans masculins i femenins en flors diferents del mateix individu i femenins en flors diferents del mateix individu s'anomenen s'anomenen dioiquesdioiques..

En l'espEn l'espèècie humana es parla d'hermafroditisme quan cie humana es parla d'hermafroditisme quan una persona posseeix teixit una persona posseeix teixit testiculartesticular i i ovovààricric al al mateix temps, independentment de l'aspecte dels mateix temps, independentment de l'aspecte dels seus genitals. El millor terme per a parlar d'aquests seus genitals. El millor terme per a parlar d'aquests casos casos éés el d's el d'intersexualitatintersexualitat ja que en humans no hi ja que en humans no hi ha cap cas autha cap cas autèèntic d'hermafroditisme, ntic d'hermafroditisme, éés a dir la s a dir la capacitat de produir capacitat de produir òòvulsvuls i i espermatozoidesespermatozoides al al mateix temps.mateix temps.