Mite d'Osiris

Els protagonistes del mite d'Osiris (de dreta a esquerra): Isis, elseu marit Osiris i el seu fill Horus. La figura data de la DinastiaXXII.

El mite d'Osiris és la història més elaborada i influentde la mitologia egípcia. Relata com el déu egipci Osiris,un antic faraó, és assassinat pel seu germà Seth, que liusurpa el tron. La història neix de la rivalitat entre els dosgermans.[1] Després Isis, l'esposa i germana d'Osiris, res-taura el cos del seu marit, cosa que li permet concebre unfill amb ell després de la seva mort. La resta de la histò-ria se centra en Horus, aquest fill producte d'Isis i Osiris,que en un principi és un infant vulnerable protegit per laseva mare i que després s’encara amb Seth per obtenir eltron.[2]

1 Història

El mite d'Osiris era molt important a la religió de l'anticEgipte i era molt conegut entre la gent ordinària. Aquestapopularitat es deu sobretot al principal missatge religiósdel mite, que diu que qualsevol persona morta pot assoliruna altra vida plena. A més, els personatges del mite i lesseves emocions són més humanes que no pas a la resta

de mites egipcis, cosa que també feia el mite més atrac-tiu pel públic general. Particularment, segons l'egiptòlegJ. Gwyn Griffiths, les relacions entre Osiris, Isis i Horustransmeten un “fort sentit de lleialtat i devoció familiar”.Els mites de l'antic Egipte són fragmentaris i vagues, jaque les metàfores religioses cobren més importància queno pas la coherència de la narració en si. Encara que elmite d'Osiris també és fragmentari fins a un cert punt iestà ple de simbolisme, la història del mite és molt méscohesiva en comparació amb la resta.

1.1 Les primeres mencions del mite

Les primeres mencions conegudes del mite d'Osiris figu-ren als Textos de les Piràmides, els primers textos fune-raris de l'Antic Egipte, que es trobaren a les parets deles cambres funeràries de les piràmides del final de laDinastia V, al segle XXIV aC Els textos, que són un re-pertori d'encanteris, conjurs i súpliques, comprenen ide-es que semblen datar de temps encara més anteriors. Lesinscripcions es preocupen per la futura vida del faraó quehi ha enterrat a la piràmide, per la qual cosa es refereixenconstantment al mite d'Osiris, profundament relacionatamb la monarquia i el més enllà.Els mateixos elements del mite que apareixen als Tex-tos de les Piràmides tornen a aparèixer a textos funerarisposteriors, com ara els Textos dels Sarcòfags del RegneMitjà (2055–1650 aC) i el Llibre dels Morts de l'ImperiNou (1550–1070 aC). La majoria d'aquests textos anavendestinats al públic general, per la qual cosa l'associacióentre Osiris i els morts ja no estava restringida només ala reialesa.

Els “Textos de les Piràmides” a la Piràmide de Teti

El report més complet del mite és el Gran Himne a Osi-

1

2 2 SINOPSI

ris, una inscripció de la Dinastia XVIII (1550–1292 aC)que esquematitza la història sencera però no en dóna gai-res detalls. Una altra font important és la teologia memfi-ta, una narració religiosa que descriu la mort d'Osiris aixícom la resolució de la disputa entre Horus i Seth. Aquestanarració associa la monarquia que Osiris i Horus repre-senten amb Ptah, la deïtat creadora de Memfis.Durant molt de temps es va creure que el text datava delRegne Antic (2686–2181 aC) i es féu servir com a fontd'informació de les primeres etapes del desenvolupamentdel mite. No obstant, des dels anys 70 els egiptòlegs hanconclòs que el text pertany a l'Imperi Nou com a prest.També, hi ha manifestacions d'episodis del mite escri-tes amb la mera finalitat d'entretenir. El més prominentd'aquests textos és "Les disputes d'Horus i Seth", una re-escriptura humorística d'alguns dels episodis del conflicteentre les dues deïtats, que data de la Dinastia XX (1190–1070 aC).Els escriptors grecs i romans de l'Antiguitat, que descri-gueren la religió egípcia a punts ja avançats de la seva his-tòria, enregistraren gran part del mite d'Osiris. Heròdot,al segle V aC, mencionà parts del mite en la seva des-cripció d'Egipte a Les Històries, i quatre segles més tard,Diodor de Sicília proveí un sumari del mite a la sevaBibliotheca historica. A principis del segle II d.C., Plutarcde Queronea va escriure el report antic més complet ambDe Iside et Osiride, una anàlisi de les creences religio-ses egípcies. El report del mite que féu Plutarc és el quemés freqüentment fan servir les escriptures modernes al'hora de contar el mite. Les escriptures d'aquests autorsclàssics poden distorsionar les vertaderes creences delsegipcis. De fet, “De Iside et Osiride” inclou moltes inter-pretacions de les creences egípcies influïdes per diversesfilosofies gregues i el seu report del mite inclou porcionsde les quals se'n desconeix cap paral·lelisme egipci. Grif-fiths va concloure que certs elements del report provenende la mitologia grega i que l'obra en conjunt no estavabasada directament en fonts egípcies. No obstant, el seucompany John Baines defensa que potser els temples con-tenien escrits sobre el mite quemés tard es perderen, i quePlutarca va basar la seva obra en aquestes fonts.

1.2 Personatges principals: Osiris i Seth

En aquest mite, hi apareixen dos personatges principalsque cadascun d'ells representa coses totalment contrapo-sades. Per una banda, Osiris, representa els valors posi-tius com: amor, amistat, pau, etc. Per altra banda, Seth,representa tots els valors negatius com: enveja, ambició,etc.[3]

1.3 Simbolisme del mite

El mite, amb el seu simbolisme complex, és determinantper les concepcions egípcies de lamonarquia i la successió

reial, del conflicte entre ordre i desordre i, sobretot, dela mort i el més enllà. També, s’hi aprecia el personatgeessencial de cada una de les quatre deïtats; molts elementsdel seu culte a l'antiga religió egípcia deriven del mite enqüestió.El mite d'Osiris estava fonamentat al s. XXIV aC, o pot-ser abans. Molts dels seus elements provenen d'idees re-ligioses, encara que el conflicte entre Horus i Seth podriaestar inspirat en un conflicte regional de la història pri-merenca d'Egipte o de la seva prehistòria. Els estudiososhan provat de saber la naturalesa exacta dels fets que vandonar origen a la història, però no han tret cap conclusiódefinitiva.

2 Sinopsi

2.1 Mort i resurrecció d'Osiris

Al principi de la història Osiris és el monarca que governaEgipte, títol que ha heretat de la seva línia d'avantpassats,que es remunta fins al creador del món (Ra o Atum). Laseva reina és Isis, la qual, juntament amb Osiris i Seth, ésun dels fills de Geb, el déu de la terra, i Nut, la deessa delcel. Del regnat d'Osiris se'n té poca informació; el focusse situa en la seva mort i en els esdeveniments que la suc-ceeixen. Osiris està connectat amb el poder de donar vida,la monarquia justa i la regla de maat, l'ordre natural idealel manteniment del qual era un objectiu fonamental a lacultura de l'antic Egipte. Seth està properament associatamb la violència i el caos. En conseqüència, l'assassinatd'Osiris simbolitza el confrontament entre ordre i desor-dre i la ruptura de la vida per la mort.[4]

Algunes versions del mite expliquen el motiu de Seth permatar Osiris. Segons un encanteri dels Textos de les Pirà-mides, Seth es venja d'una puntada de peu que li va pegarOsiris, mentre que segons un text del Baix Imperi, Sethmata Osiris perquè va mantenir relacions sexuals ambNeftis, cònjuge de Seth i quarta filla de Geb i Nut. Enca-ra que freqüentment es parla de l'assassinat en si, aquestmai no es descriu amb claredat. Els egipcis creien que lesparaules escrites tenien el poder d'afectar la realitat, perla qual cosa evitaven escriure directament els esdeveni-mentsmolt negatius com ara lamort d'Osiris. Fins i tot, encertes ocasions negaven per complet la seva mort, encaraque el conjunt de tradicions sobre ell mostren claramentque el van assassinar. En alguns casos els textos sugge-reixen que Seth pren la forma d'un animal salvatge, comun cocodril o un bou, per matar-lo; d'altres descriuen queel cadàver d'Osiris és llençat a l'aigua o que mor ofegat.Aquest ofegament és l'origen de la creença egípcia que lagent que es banyava al riu Nil era sagrada.[5]

Lamort d'Osiris és succeïda per un interregne o bé per unperíode en el qual Set assumeix el tron. Mentrestant, Isiscerca el cos del seu marit amb l'ajuda de Neftis. Men-tre cerquen o lamenten Osiris, les dues deesses prenen

2.1 Mort i resurrecció d'Osiris 3

Isis, en forma d'ocell, copula amb el difunt Osiris. Als costatshi veim Horus, tot i encara ser nonat, i Isis en la seva formahumana.

l'aspecte de falcons o milans, bé sigui perquè els milansviatgen lluny en la seva cerca de carronya, perquè els egip-cis associaven els seus cants amb plors de dolor, o per laconnexió que hi ha entre les deesses i Horus, que se solrepresentar per un falcó. Així doncs, Osiris representa-va el poder diví vitalitzant present a l'aigua del riu i a lesplantes que naixien després de la inundació.Les deesses troben i restauren el cos d'Osiris, sovintamb l'ajuda d'altres deïtats, incloent-hi Thot, una deï-tat acreditada amb poders màgics i curatius, i Anubis,el déu de l'embalsamament i els ritus funeraris egipcis.Els seus esforços són la base mitològica de les pràctiquesd'embalsamament egípcies que, momificant el cos, pre-tenien prevenir i revertir el decaïment de després de lamort.Aquesta part de la història de vegades s’amplia amb epi-sodis en què Seth o els seus seguidors intenten danyar elcadàver i Isis i els seus aliats l'han de protegir. Un copOsiris és restaurat, Isis concep amb ell el seu fill i hereuHorus.Un encanteri ambigu dels Textos dels Sarcòfags semblaindicar que Isis és prenyada amb un llampec sobtat, tot ique d'altres fonts diuen que Isis, encara en la seva formad'ocell, ventila Osiris amb les seves ales, donant-li alè ivida, i copula amb ell.

2.1.1 El report de Plutarc

El report cohesiu de Plutarc es centra sobretot en aques-ta part del mite, amb bastants diferències respecte de lesfonts egípcies conegudes. Seth, el qual Plutarc empravanoms grecs per moltes de les deïtats egípcies, s’hi refe-reix com a "Tifó", conspira contra Osiris juntament ambsetanta-tres persones més. Seth té preparat un cofre ambles mides exactes d'Osiris; a un banquet, declara que re-galarà el cofre a qui hi encaixi a dins. Els convidats esfiquen a dins el sarcòfag, però l'únic que hi encaixa a laperfecció és Osiris. Quan és a dins el cofre, Seth i els seus

còmplices l'hi tanquen i el llancen a dins del Nil. Amb elcadàver a dins, el cofre flota fins al mar i arriba a la ciutatde Biblos, allà on hi creix un arbre al seu voltant.El rei de Biblos fa tallar l'arbre i el converteix en un pilardel seu palau, que encara té el cofre al seu interior. Peraccedir al cos del seu marit, Isis ha d'extreure el cofre dedins el tronc. Una vegada ha pres el cofre, deixa l'arbre aBiblos, on s’hi torna un objecte adorat pels locals. Aquestepisodi, que no es coneix de fonts egípcies, dóna una ex-plicació etiològica del culte a Isis i Osiris que hi havia aBiblos en temps de Plutarca, que possiblement es remun-ta a l'Imperi Nou.Plutarc també manifesta que Seth roba i desmembra elcadàver, en aquest cas després que Isis el recuperi. Lla-vors Isis va trobant i enterrant totes les peces del cos delseu marit, excepte el penis, que ha de reconstruir ambmàgia ja que a l'original se'l menja un peix. Segons Plu-tarc, aquest és el motiu pel qual els egipcis tenien un tabúcontra menjar peix. No obstant, en els reports egipcis elpenis d'Osiris es troba intacte; l'únic amb una certa sem-blança a aquesta part de la història de Plutarc és a "Contedels dos germans", un conte popular de l'Imperi Nou ambalgunes similituds respecte el mite d'Osiris.Una altra diferència del report de Plutarc és el naixementd'Horus. La forma d'Horus que venjarà el seu pare ja ésconcebut i nat abans de la mort d'Osiris. En canvi, és elseu segon fill Harpocrates, dèbil i prematur, qui neix de larelació pòstuma entre Isis i Osiris. Aquí, dues de les dife-rents formes d'Horus que existeixen a la tradició egípciaobtenen diferents posicions dins de la versió del mite dePlutarca.

Isis alletant Horus

4 2 SINOPSI

2.2 Naixement i infància d'Horus

En els reports egipcis, Isis, d'embarassada, s’amaga deSeth a dins d'un matoll de papirs al delta del Nil, jaque el seu fill nonat li és una amenaça. El lloc ons’amaga s’anomena Akh-bity, que en egipci vol dir “ma-toll de papirs del rei de Baix Egipte". Els escriptors grecsl'anomenen Khemmis i indiquen que està a prop de la ciu-tat de Buto, encara que el més important és la reclusiói seguretat icòniques que concedeix i no pas la seva si-tuació real. A dins del matoll, Isis dóna a llum a Horusi l'hi cuida; per això també se l'anomena “niu d'Horus”.La imatge d'Isis alletant el seu fill és molt comuna a l'artegipci.Hi ha textos que narren que Isis viatja pel món. Es mes-cla amb els humans ordinaris, que no són conscients dela seva vertadera identitat, i fins i tot els demana ajuda.Aquest fet és molt inusual a dins la mitologia egípcia, jaque en aquesta els déus i els humans solen estan separats.A la primera fase del mite, sovint rep l'ajut d'altres deï-tats, que protegeixen Horus en la seva absència. Segonsun encanteri màgic, set deïtats d'escorpí menors viatgeni protegeixen Isis mentre aquesta cerca ajuda per Horus.Fins i tot es vengen d'una dona rica que es nega a ajudarIsis picant el seu fill, que després Isis ha de curar. La his-tòria dóna l'ensenyança moral que els pobres poden sermés virtuosos que els rics, a més d'il·lustrar la naturalesajusta i compassiva d'Isis.[5]

En aquesta part del mite, Horus és un nen vulnerable en-voltat de perills. Els textos màgics que utilitzen la infàn-cia d'Horus com a base dels seus encanteris de curacióli atorguen diferents malalties, des de picades d'escorpía simples mals de panxa, i adapten la tradició perquès’ajusti a la malaltia que intenten tractar. Sovint, el jovedéu és mossegat per una serp, reflectint la por que tenienels egipcis a les mossegades de serp i al verí d'aquestes.Alguns textos indiquen que aquestes criatures hostils sónagents de Seth. Isis usa els seus propis poders curatiusper salvar el seu fill, o bé al·lega o amenaça deïtats comRa o Geb perquè el curin. Com que en aquesta part dela història Isis és la ploradora arquetípica, durant la in-fància d'Horus és la idíl·lica mare devota. A través delstextos curatius màgics, els seus esforços per curar el seufill poden per extensió curar qualsevol pacient.

2.3 Conflicte d'Horus i Seth

La següent fase del mite comença quan l'Horus adult des-afia Seth pel tron d'Egipte. La disputa entre els dos éssovint violenta, però també es descriu com un judici le-gal davant la Ennèada, un grup de deïtats egípcies, perdecidir qui mereix heretar el tron. El jutge d'aquest ju-dici és Geb, que com a pare d'Osiris i Seth ocupava eltron abans que ells, o bé els déus creadors Ra o Atum,que foren els primers reis d'Egipte. D'altres deïtats tam-bé emprenen rols importants: Thot de vegades actua comel conciliador del plet o com a assistent del jutge diví, i

a “Les disputes” Isis fa servir ells seus poders màgics iastuts per ajudar el seu fill.La rivalitat d'Horus i Seth es retrata de dues maneres con-trastants. Les dues perspectives apareixen ja als Textosde les Piràmides, la font més antiga del mite. Segons al-guns encanteris d'aquests textos, Horus és fill d'Osiris inebot de Seth, i l'assassinat d'Osiris és la major ímpetudel conflicte. L'altra tradició mostra Horus i Seth com agermans. Aquesta incongruència persisteix en moltes deles fonts subsegüents, en què els dos déus són germans acerts punts de la història i oncle i nebot a altres punts delmateix document.

Horus arponant Seth, que apareix en forma d'hipopòtam, mentreIsis ho observa

El conflicte diví involucra molts episodis. A “Les dispu-tes” els dos déus apel·len múltiples deïtats perquè arbitrinla disputa i competeixen en diversos tipus de proves, comara carreres de barques o lluites en forma d'hipopòtam,per determinar el guanyador. En aquest report, Horus der-rota Seth repetides vegades i rep el suport de la majoriad'altres deïtats. Així i tot la disputa s’allarga vuitanta anys,sobretot perquè el jutge, el déu creador, afavoreix Seth.En els textos rituals tardans, el conflicte s’hi representacom una gran batalla que involucra els seguidors de ca-da una de les deïtats. La brega del regne diví s’estén mésenllà dels dos combatents. Un moment donat Isis intentaarponar Seth mentre lluita amb el seu fill, però fer Horussense voler, que en un atac de ràbia li talla el cap a la sevapròpia mare. Thot reemplaça el cap d'Isis pel d'una va-ca; aquesta història dóna origen al tocat de banya de vacaque sol dur Isis. En algunes fonts, Seth justifica algunsdels seus atacs posteriors a Horus com a càstig per haver

2.4 Resolució 5

atacat la seva mare.En un episodi clau del conflicte, Seth abusa sexualmentd'Horus. La violació de Seth té, per una part, la intencióde degradar el seu rival, però també s’hi poden apreciardesitjos homosexuals, en referència a una de les majorscaracterístiques de Seth: la seva sexualitat vigorosa i in-discriminada. En el primer report de l'episodi, en un papirfragmentari del Regne Mitjà, l'encontre sexual començaquan Seth li demana a Horus per mantenir relacions se-xuals, que accepta amb la condició que li concedeixi partde la seva força. L'encontre posa Horus en perill, ja queen la tradició egípcia el semen és una substància potenti perillosa, semblant al verí. Segons alguns texts, el se-men de Seth entra al cos d'Horus i el fa emmalaltir, peròa “Les disputes”, Horus frustra Seth agafant el seu semenamb les mans. Isis se'n venja impregnant les lletugues quees menja Seth amb el semen d'Horus. La derrota de Sethes torna aparent quan aquest semen li apareix al front enforma de disc daurat. La llavor del seu rival l'ha fecundati com a resultat “dóna a llum” el disc. A “Les disputes”,Thot agafa el disc i se'l posa al seu propi cap; segons re-ports anteriors, Thot és el producte d'aquest naixementanòmal.Un altre episodi important tracta les mutilacions queels combatents es fan mútuament: Horus lesiona o robaels testicles de Seth i Seth danya o arrenca un dels ullsd'Horus, o ocasionalment ambdós. En alguns casos fa l'ulla bocins. Aquesta mutilació de Seth significa una pèrduade força i virilitat. La pèrdua de l'ull d'Horus és encaramés important, ja que aquest Ull d'Horus representa unaàmplia varietat de conceptes a la religió egípcia. Horusés, entre d'altres, una deïtat celestial, per la qual cosa elseu ull dret representava el sol i l'esquerre la lluna. El ro-batori o destrucció de l'Ull d'Horus es relaciona amb lesfases de la lluna o els eclipsis lunars. Horus acaba per re-cuperar l'ull perdut, o bé altres deïtats, incloent Isis, Thoti Athor, el recuperen o l'hi curen. L'egiptòleg Herman teVelde argumenta que la tradició sobre els testicles perdutsés una variació tardana de la pèrdua de semen de Seth aHorus i que el disc amb aspecte de lluna que emergeixdel cap de Seth és l'Ull d'Horus. Si és així, els episodisde mutilació i abús sexual formarien una sola història, enquè Seth assaltaria Horus i hi ejacularia a sobre. Com queThot és una deïtat lunar a més de les seves altres funci-ons, tendria sentit, segons te Velde, que Thot emergís enforma de l'Ull i fes de mediador entre les dues deïtats.En qualsevol cas, la restauració completa de l'Ull d'Horusrepresenta el retorn de la lluna a la màxima brillantor, elretorn d'Horus al tron i molts altres aspectes delmaat. Devegades la restauració de l'Ull d'Horus va acompanyadade la restauració dels testicles de Seth, a fi que els dos déusestiguin sencers així com s’acosta el final de la disputa.

2.4 Resolució

Com tantes altres parts del mite, la resolució és complexai variada. Sovint, Horus i Seth es divideixen el reialme.Aquesta divisió es pot comparar amb qualsevol de les di-verses dualitats fonamentals que els egipcis veien en elseu món. En alguns casos, Horus rep les terres fèrtils delNil que són el nucli de la civilització egípcia, mentre queSeth es queda amb el desert estèril o les terres foranes quese li associen; en d'altres, Horus es queda amb la terra iSeth amb el cel; i en alguns altres, cada déu es queda ambuna de les dues parts tradicionals del país (l'Alt Egipte iel Baix Egipte), i quin s’atribueix a qui també depèn deles múltiples versions. Tanmateix, a la Teologia Memfita,Geb, com a jutge, primer reparteix el reialme entre elsdos, però després es corregeix i atorga el control completdel territori a Horus. En aquesta unió pacífica, Horus iSeth es reconcilien i les dualitats que representen es re-solen com a un. A través d'aquesta resolució es restaural'ordre després del conflicte tumultuós.Una versió diferent del mite proclama Horus com a únicguanyador. Així doncs, Seth no es reconcilia amb el seurival, sinó que és derrotat estrepitosament i de vegadesexiliat d'Egipte o fins i tot destruït. Aquesta derrota figurahabitualment a les fonts tardanes, quan Seth es relacionacada vegada més amb la maldat i el desordre i els egipcisja no el veien com una part íntegra de l'ordre natural.Amb molta celebració entre els déus, Horus pren el tron iEgipte a la fi té un rei just. La decisió divina que Seth es-tà equivocat corregeix la injustícia creada per l'assassinatd'Osiris i completa el procés de la seva restauració des-prés de la mort. De vegades Seth ha de transportar el cosd'Osiris fins a la tomba com a part del seu càstig. El nou reicelebra ritus funeraris pel seu pare i li fa ofrenes de men-jar perquè subsistesqui (sovint incloent l'Ull d'Horus, queaquí representaria vida i plenitud). Segons algunes fonts,només a través d'aquests actes Osiris pot ressuscitar almés enllà per complet i prendre el seu càrrec com a reidels morts, en paral·lel amb la funció del seu fill com arei dels vius. Des d'aquí, Osiris està fortament involucratamb els cicles naturals de la mort i la renovació, com arael creixement anual dels cultius, en referència a la sevapròpia resurrecció.

3 Referències[1] «El mito de Isis y Osiris» (en castellà). National Geograp-

hic Espanya. [Consulta: 22/11/201].

[2] «Els principals protagonistes del mite d’Osiris: Isis i Osi-ris. Bronze. Baixa Època (715-332 aC).» (en català). Mu-seu Egipci de Barcelona. [Consulta: 22/11/2014].

[3] «La llegenda d'Isis i Osiris» (en català). Xtec.cat. [Con-sulta: 22/11/2014].

[4] «La historia de Osiris» (en castellà). La Tierra de los Fa-raones. [Consulta: 22/11/2014].

6 4 VEGEU TAMBÉ

[5] Griffiths, J Gwyn. The conflict of Horus and Seth; fromEgyptian and classical sources; a study in ancient mytho-logy, (en anglès).

4 Vegeu també• Osiris

• Seth

• Faraons

• Història de l'antic Egipte

7

5 Text and image sources, contributors, and licenses

5.1 Text• Mite d'Osiris Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mite_d'Osiris?oldid=15427277 Col·laboradors: Barcelona, Cparres, Bestiasonica, Jout-

bis, ArnauBot, Dexbot, PereBot, Langtoolbot i Laura.Girona

5.2 Images• Fitxer:Abydos_Tempelrelief_Sethos_I._36.JPG Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e3/Abydos_Tempelrelief_

Sethos_I._36.JPG Llicència: CC BY 3.0 Col·laboradors: Treball propi Artista original: Olaf Tausch• Fitxer:Arbcom_ru_editing.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/63/Arbcom_ru_editing.svg Llicència: Public

domain Col·laboradors: Treball propi Artista original: User:VasilievVV• Fitxer:Arrows-orphan.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2e/Arrows-orphan.svg Llicència: Public domainCol·laboradors: https://en.wikipedia.org/wiki/Bogar Artista original: Lotar

• Fitxer:Commons-logo.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4a/Commons-logo.svg Llicència: Public domainCol·laboradors: This version created by Pumbaa, using a proper partial circle and SVG geometry features. (Former versions used to beslightly warped.) Artista original: SVG version was created by User:Grunt and cleaned up by 3247, based on the earlier PNG version,created by Reidab.

• Fitxer:Edfu47.JPG Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f0/Edfu47.JPG Llicència: CC-BY-SA-3.0 Col·laboradors:Treball propi Artista original: Rémih

• Fitxer:Egypte_louvre_066.jpg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/01/Egypte_louvre_066.jpg Llicència: Publicdomain Col·laboradors: Guillaume Blanchard, Treball propi, juliol 2004, Fujifilm S6900 Artista original: ?

• Fitxer:Egyptian_-_Isis_with_Horus_the_Child_-_Walters_54416_-_Three_Quarter_Right.jpg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/91/Egyptian_-_Isis_with_Horus_the_Child_-_Walters_54416_-_Three_Quarter_Right.jpg Llicència: Publicdomain Col·laboradors: Walters Art Museum: <a href='http://thewalters.org/' data-x-rel='nofollow'><img alt='Nuvola filesystems folderhome.svg' src='https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Nuvola_filesystems_folder_home.svg/20px-Nuvola_filesystems_folder_home.svg.png' width='20' height='20' srcset='https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Nuvola_filesystems_folder_home.svg/30px-Nuvola_filesystems_folder_home.svg.png 1.5x, https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Nuvola_filesystems_folder_home.svg/40px-Nuvola_filesystems_folder_home.svg.png 2x' data-file-width='128' data-file-height='128' /></a> Home page <a href='http://art.thewalters.org/detail/27595' data-x-rel='nofollow'><img alt='Information icon.svg'src='https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Information_icon.svg/20px-Information_icon.svg.png' width='20'height='20' srcset='https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Information_icon.svg/30px-Information_icon.svg.png1.5x, https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Information_icon.svg/40px-Information_icon.svg.png 2x' data-file-width='620' data-file-height='620' /></a> Info about artwork Artista original: Anònim (Egipte)

• Fitxer:Nuvola_apps_kcmsystem.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7a/Nuvola_apps_kcmsystem.svg Lli-cència: LGPL Col·laboradors: Own work based on Image:Nuvola apps kcmsystem.png by Alphax originally from [1] Artista original:MesserWoland

• Fitxer:Pyramid_text_Teti.jpg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/28/Pyramid_text_Teti.jpg Llicència: Publicdomain Col·laboradors:Modified from Image:800px-Pyramid Texts Teti I.JPG of en:User:Chipdawes Artista original: LassiHU

5.3 Content license• Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0