MMMMIIIINNNNIIIICCCCOOOONNNNTTTTEEEESSSS

DDDDEEEE 4444TTTT AAAA

El llibre que li agradava cantar

Hi havia una vegada un llibre que estava ple de cançons, li agradava molt

cantar i si per ell fos estaria tot el dia cantant sense parar mai.

Quan estava sol cantava en veu alta, fins que una dia que estava cantant hi

havia una càmara gravant-lo. Ell no s’en havia adonat que l’estaven gravant i

quan s’en va adonar hi havia molta gent, el doble de gran que ell rient sense

parar. Es va avergonyir molt , però el seu video el van penjar a Internet, es

va fer famos i va estar molts dies seguits cantant.

Alba Pérez

Hi havia una vegada un barret al qui agradava molt cantar.

Un dia va voler apuntar-se a un concurs de cantar.

Va arribar el dia del concurs, ell anava el quart i estava actuant el tercer.

El tercer va acabar de cantar i li va tocar al barret , ell estava molt

content i quan va acabar de cantar van dir : - El guanyador es el barret !!

Es va posar molt content i li van dir que si volia ser el professor de música .

Ell va dir que sí.

Ana Molina

LA GOMA CANTANT

Hi havia una vegada una nena i una goma que volien cantar però el

seu amo no la deixava. La goma el volia convèncer però l'amo no

volia. S'ho va pensar tota la tarda, minuts i hores. L'amo no volia

perquè era molt estrany veure una goma cantant, però a la fi li va

dir que sí. La goma estava molt contenta i es van passar hores i

dies assajant fins que un dia l'amo y la seva goma van fer un

concert i van ser molt famosos.

Giovanni Amador

Una vegada hi havia un peix al qual li agradava molt cantar el

``rockanrol´´.

Tothom deia que era l’ amo del ``rockanrol´´ perquè cantava perfectament.

A ell no li agradava el vals, només li agradava el``rockanrol´´.

El peix era grassonet i una mica boig i golafre.

En un concert es va emboratxar i es va adormir en el concert.

Al dia següent els seus pares preocupats van anar a buscar-lo i el van trobar

adormit a terra.

El dia següent feien un joc de cantar el ``rockanrol´´.

El peix va anar al lloc però els seus pares van anar amb ell. El seu pare va competir amb ell i el peix petit va guanyar.

Isaac Alfambra

Hi havia una vegada un coet que li agradava cosir però la gent no es creia que un coet pogués cosir. Una vegada va baixar al carrer i va montar una botiga amb fils per cosir, però la gent no passejava pel carrer perquè aquell carrer estava abandonat. El coet estava molt trist perquè li feia falta diners per comprar. Un dia es va imaginar què faria amb els diners i va pensar: -Si construeixo una samarreta molt gran, la gent la compraria. Va baixar al carrer i es va posar al mig d´una plaça on hi havia molta gent. Però la gent no volia comprar això. Un dia es va apuntar a un concurs de cosir i si guanyava li donaven 1.000 euros. Va guanyar i es va casar amb una coeta.

Raul Saavedra

Hi havia una vegada un tren que es deia “Ràpid”. Es deia “Ràpid” perquè quan

estava sol sense que el molestéssin, corria sol. Feia un recorregut de molts

quilòmetres, però cada vegada que la gent pujava al tren, es posava trist. Un dia li van dir al tren: -Aquest serà l’ultim viatge que faràs, perquè volem que

siguis lliure i corris tants quilòmetres com fas sempre.

Llavors quan va ser l’ultim viatge, saludava la gent i estava feliç. El tren va acabar

el viatge i va ser feliç per sempre.

FI

Andrea Ramos

Hi havia una vegada un rellotge que era com un humà però no tenia números. Les busques sí que les tenia. Un dia tenia un boli al costat i va dir: -Sense números no soc un rellotge. De sobte li van aparèixer els números però quan va venir l’home li va veure escrit el número 60. -Quins números son aquests?- va preguntar l’home. Va dir-ho a tot el barri i tot el barri amb ell el van declarar el romà escribent perfecte. FI Ax el

Hi havia una patata que no sabia xisclar i es va trobar un dia amb

una altra patata que sabia xisclar.

La patata que sabia xisclar li va en senyar a xisclar.

Quan ja sabia xisclar , cada cop que el pagès anava a collir-la,

xisclava i el pagès tenia por.

fi

Elia Pérez

Vet aquí una vegada una samarreta màgica que volia apuntar-se a una cursa de esprint. Finalment s’hi va apuntar i va començar la cursa. Es va sentir: -Ja!, i tots a córrer i a córrer! A cap de 3 hores la samarreta els va guanyar 1 hora i 3 quarts d’avantatge. Li van donar el trofeu i quan el director de la cursa va veure la samarreta màgica es va desmaiar. La samarreta va anar a casa seva a veure la televisió i va anar a dormir somiant amb la cursa i el trofeu. Va ser molt feliç.

Gabriel Babà OLMOS

Hi havia una vegada una maquineta que li feien molta punta. Com que era una

maquineta màgica, un dia es va enfadar amb la gent que li feia punta i va

decidir menjar la punta del llapis. Un dia quan una nena li va fer punta al

llapis, es va quedar sense llapis perquè va fer-li punta 10 vegades i encara no hi havia manera. La nena es va enfadar i va tirar la maquineta, però la

maquineta es va salvar i va pujar a la taula de la nena i es va menjar tota la

punta. Després la nena va posar la maquineta a l’estoig i el va perdonar.

Fi Julia

Hi havia una vegada un llibre que cantava “ havy metal” .

Si l’obries treia la llengua.

El propietari del llibre era un nen que es deia Iker Gabaldón Contreras

i el seu germà, kai Gabaldón Contreras .

Van venir amics a casa seva, van veure el llibre i ho van comentar a tot el

col.legi. El libre no es cansava de cantar i així tot l’estiu.

Kai Gabaldón

Una nit el pare d’un nen va guanyar la loteria . Ell volia un barret. El seu fill va dir: - Pare, on vas?- El pare va dir: - A comprar un barret.- El nen volia anar-hi i al pare li va semblar bé. Van anar a la botiga i la senyora li va dir: - Bona nit. Què voleu? El nen va dir: - Rapidíssim, volem un barret.- La senyora va dir que eren molt cars i el pare va contestar que no passava res, que tenien molts diners. La senyora molt contenta va oferir-lis dos barrets. El pare i el fill van tornar cap a casa i la mare els va dir: -On heu anat?- -A comprar els barrets.- van contestar. -Quants diners us heu gastat?- va preguntar la mare.- -200 euros va dir el fill, ens ha tocat la loteria!- La mare es va desmaiar i el pare va dir: - Si home, ara a pagar l’hospital!- El barret màgic la va curar cantant. El nen, al·lucinant va dir: - Ets màgic! Sergio Delgado

Hi havia una vegada un futbolista que es deia Piqué i li agradava molt i molt

ballar.

Els gols els ficava ballant i ho feia tan i tan bé, que a la seva vida no havia

marcat ni un gol sense ballar. Sobre tot és que li agradava ballar.

El Piqué es passava tota l´estona ballant amb la Shakira. Ana Noguera

Una vegada hi havia una moto que cantava molt tot el dia i no deixava

dormir ningú. Es van enfadar i

van decidir trencar-la i destroçar-la. Es va enfadar molt i es va tornar a

areglar sola .Va anar a casa seva i de cop i volta va cantar i el que la va crear

va dir: -- Ja n’estic fart.- La va castigar i al cap d´uns dies ja estava bé i

també estava feliç. La moto va ser famosa i un dia la van contractar perquè

treballés en un circ i va ser feliç cantant tota la vida.

Flavia

EL GANIVET BALLARÍ Hi havia una vegada un ganivet ballarí.

Al col·legi tots es reien d’ells:

-Ha, ha, ha! un ganivet ballarí!

Al ganivet, cada dia li deien el mateix:

-Ha, ha, ha! un ganivet ballarí!

Al dia següent el mateix, però ell sempre volia que vinguessin les vacances

perquè anava a llocs fantàstics.

Això a ningú l’interessava.

Un dia, passejant pel carrer va trobar una noia de la que es va fer amiga i la

noia li va contestar que ella també volia ser ballarina.

Al cap de tres dies van obrir una acadèmia de ball i es van fer famosos.

Anna López

El macarró que saltava Hi havia una vegada un macarró que saltava.

Cada dia saltava i quan saltava el món es tornava de

colors com si fos una ona tota plena de colors. Les

persones també es tornaven de colors i cada salt eren

minuts i a cada minut eren més colors contra més

persones, animals, cases i fins i tot gossos i gats. Els

gats esgarrapaven a la seva familia, corrents darrera els

seus amos i els amos corrents perquè els gats els

esgarrapaven amb els colors.

Carmen Montes

EL BARRET LECTOR

Hi havia una vegada un barret que llegia. Era el millor del món llegint. Un dia

va llegir un llibre de 100.000 pàgines i al dia següent en va agafar un de

30.000.000 de pàgines i en dos dies se'l va acabar. Es tractaven de cotxes.

Un dia el seu amic ja li va deixar un de 5.000 pàgines i es tractava de

gossos.

Conte contat, aquest conte ja s'ha acabat.

Jonathan Borreguero

EL LLAPIS I EL TALP

Hi havia una vegada un llapis que volia excavar però no podia.

Un dia es va assabentar de que el sr.Talp el podia ajudar.

Quan va arribar li va dir al sr.Talp que volia excavar però no podia.

Llavors el Talp li va dir:

-D’acord,t’ajudaré.-

Va preparar una poció que va fer que al llapis li sortissin unes ungles de talp.

Va ser molt feliç perquè la gent li deia: ”Llapis Ungles de Talp”.

Lucas Alcántara

LA CADIRA QUE LI AGRADAVA JUGAR A FUTBOL Hi havia una vegada una cadira nena que li agradava molt jugar.

La cadira es deia Shakira i el seu joc preferit era el futbol.

Els nens mai la deixaven jugar.

Un dia la Shakira es va enfadar i li va dir a la professora:

-Els nens no em deixen jugar a futbol.-

La professora va dir als nens que la deixessin jugar. Va marca 5 gols.

FI Paula Alzuria

LA GÀBIA QUE VA FER RIURE A TOT EL MÓN

Una vegada hi havia una gàbia que no parava de riure. Un dia li van

preguntar: Per què rius ? La gàbia va dir: -perquè m’encanta riure movent-

me d’un costat a l’altre, és com si estigués a la lluna, em sento feliç.

Un dia va riure tant, que totes les gàbies van riure. Els pollets van sortir

dels seus ous i les seves mares van riure i van ser felices. La gàbia que riu va

ser molt feliç rient i va tenir 9 fills.

Vet aqui un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Paula Verdú

ESCARABATET

Hi havia una vegada un cotxe que es deia Escarabatet. Volava a 500.000 peus de terra, era útil perquè si hi havia caravana agafava carrerilla posava el turbo, estenia les ales i a volar. Un dia un altre cotxe li tenia enveja i li va trencar el motor. Al dia següent el seu amo volia anar a Austràlia en cotxe. L’Escarabatet va donar un vol per veure per on s’anava a Austràlia i com tenia el motor trencat va caure a l’aigua. Com que trigava molt, l’amo es va posar a plorar i l’altre cotxe es va sentir culpable. Va volar, es va transformar en submarí i el va portar amb el seu amo. Quan van acabar d’arreglar-lo, l’Escarabatet li va dir al cotxe: Malgrat les nostres diferències, som iguals.

Fi D a v i d

EL PLAT BALLARÍ Hi havia una vegada un plat que li agradava molt ballar.

A l’escola li deien que ballant no aconseguiria res però ell insistia, tant i

tant, que al final el van expulsar perquè no feia les activitats de l’escola.

Però a ell tant l’hi era, només volia ballar i res més que ballar.

Un bon dia es va quedar adormit en un banc i un nen el va trobar.

Quan es va despertar estava a casa d’aquell nen.

A l’hora de dinar li van posar una amanida a sobre.

El nen va anar al labavo i quan va tornar l’amanida estava a terra.

El plat es va escapar i va ser famós ballant.

FI

Elena Lopez

LA MOTOCICLETA A QUI AGRADAVA MOLT MATAR Hi havia una vegada una motocicleta que li agradava jugar a matar amb la pilota .Un dia va veure uns nens que estaven jugant a matar i els va

preguntar si podia jugar amb ells . Llavors li van dir que no.

Al dia següent ho va tornar a preguntar, i li van dir una altra vegada que no.

Llavors la motocicleta els va dir que els donaria una volta a cada un dels

nens o les voltes que ells volguéssin si la deixaven jugar. Van dir que sí i

llavors cada vegada que la motocicleta guanyava, donava una volta a l’ equip.

Conte contat, aquest conte s’ha acabat.

FI

Gemma García