IINNUUIITTSS

ISSN 176

0-13

98

No83 - DESEMBRE DEL 2010 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 10 NÚMEROS L’ANY

PARTICIPA!

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’associació per a l’ensenyament del català).Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11

APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà aplec.catala@hotmail.com - www.aplec.cat

revista.mildimonis@gmail.comDirect. public.: Miquela Valls

Redactora: Myriam Almarcha ParísComissió editorial, trad., correc.: M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà

RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exemplars.

Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 - routagecatalan@wanadoo.fr)

P. 2 Còmic: Fredo

lic

P. 4-5 Pobles del món

:

Els Inuits

P. 6 Jocs i activita

ts

P. 7 Botànica:

Figuera de mor

o

P.2

SUMARI

Dibuixa quelcom relacionat amb la temporada d’hivern

(uns esquís, flocs de neu, un vegetal d’ hivern, un menjar del temps, una activitat de temporada…),

i envia-ho a Mil Dimonis.Organitzarem una votació i

els dibuixos més bonics seran premiats!

ENS FAS UN DIBUIX?

El Marc (18 anys) és un apassionat de la guitarra.

JOVESMÚSICS

El Martí (12 anys) fa dos anys queha començat a tocar la guitarra.

La Salomé, la Laura i la Gwladys formenpart de la colla grallera del Riberal (Bao).

Fa 3 anys que la Cristina (10 anys) toca elpiano. Ara assaja melodies nadalenques.

P.3

FREDOLIC

Submarí enfonsat!!

Ah, te’n rius...Espera un poc!

papak enfonsat!

A l’aigua!

Torpedinerenfonsat!

Ara prou! Ja veuràs, màquina del dimoni!!

Encara mancat!

Aquest jocelectrònic,

segur que ésen contra

meu!

Heiii!!

Trad. ABF

On s’està en Fredolic amb la seua família? I bé en undels indrets més freds del món. Allí on les tempera-tures han registrat un rècord de 71,2 °C sota zero(República de Sakha - Sibèria) i on la superfície se gelafins a 1km i mig terra endins (Riu Yana - Sibèria)!

Els INUITSviuen a les re-gions àrtiquesdel Pol Nord:nord d’Alaska idel Canadà,Sibèria i Groen-

làndia. Qui diu inuits, diu esquimals? La primera de-nominació tendeix a substituir la segona que prové dela designació pejorativa «devoradors de carn crua» enllengua cree.Si bé durant la calor abrasadora al desert els tuaregs iels beduïns se protegeixen del sol amb VESTITS am-ples i superposats, els inuits també prenen mesuresper combatre les baixes temperatures exteriors. Robainterior de pell d’èider -ànec salvatge nòrdic-; pantalói anorac de caribú -ren de la regió-; un segon anorac,amb el pelatge a l’exterior”; caputxa envoltada

per un doblec de pell de golut -carnívor del gran Nord amb l’únictipus de pèl que no se gela quanentra en contacte amb l’alèhumit de l’home-. L’aireretingut entre les diferentscapes de roba serveix d’aïllantcontra la fred. Ho completenles manyoples i les botes im-permeables de pell de foca. Mitaquí un exemple prou represen-tatiu que deixa entreveure una ver-tadera població de caçadors!

El 80% dels i nuits practiquen LA CAÇA i LAPESCA com abase alimentària,activitat que elspermet sobre viu -re al nord delcercle polar. Els

és doncs imprescindible d’adaptar-se a les condicionsextremes d’un dels climes més hostils del planeta ja

que l’agricultura és impossible. Elmamífer marí més capturat és lafoca. El greix en gran quantitatprotegeix del fred, a més elfetge cru i encara calentd’aquest animal acabatde caçar procura unmunt de vitamines. La pell de foca serveixper confeccionar

peces de roba ben calentetes. Les agullesd’os i el fil dels tendons animals són percosir. També en treuen el combus tibleper enllumenar-se i escalfar-se. Resno es malgasta, s’aprofita la matèriaprimera dels recursos animals! Durant els desplaçamentscampen en tendes depell de morsa iquan baixen lestemperatures cons tru eixen casots de gelanomenats iglús.

Els IGLÚS són més que un símbolesquimal. Cal que la neu utilitzadasigui prou compacta per ésser tallada(utvaks amples d’1 m) i empilada. Disposats del més prim al més gruixut, a mesura quees va aixecant la construcció, els blocs se placen en espiral fins a arribar a una estructura tancada enforma de cúpula. Els iglús poden ser petits i de durada curta, com a ús puntual dels caçadors. Tambén’hi ha de gegants i duradors, capaços d’albergar 20persones i dividits en diferents espais.Els orificis de ventilació són im prescin dibles per evacuar el diòxid de carbó produït per la respiracióhumana ja que l’acumulació provocaria l’asfíxia delsocupants. Es cava un túnel com a entrada i el mésbaix possible per mor de filtrar la fred.Si la temperatura interna varia entre els -7 °C i 16 °C,es pot augmentar fins a 20 °C folrant les parets delrefugi amb pells animals i cremant greix de balena!Cal saber que si defora el termòmetre marca -40 °C,dintre de l’iglú la temperatura és 35 °C més elevada.

Contràriament a nosaltres, per a ellsla neu i el gel són materials que elspermeten escalfar l’ambient! De dinsestant podríeu comprovar que les

propietats aïllants de la neu són sorpre-nents. Encara un gest quotidià que treu

profit dels recursos naturals.

El PROGRÉS també ha arribat als inuits. Alguns hanreemplaçat els tradicionals mitjans de transport encaiac, umiac i trineu de gossos per motos de neu. Elspatins d’ivori o d’ós de balena són ara de ferro. Alguns problemes d’epidèmies o de fam han incitat lapoblació a sedentaritzar-se. S’han anat construint veri-tables ciutats que estan canviant totalment el modede vida inuit. Ara bé, no oblidem que les companyiesinternacionals contra la massacre de foques han negligit que la caça juga un paper important en llureconomia principal; aqueixa prohibició dels occiden-tals ha frenat la vida tradicional dels inuits. El rescalfa-ment climàtic com a fenomen provoca la fosa precoçde la banquisa pertorbant els inuits, i amenaçant espècies d’animals com ara l’ós blanc. Fins i tot la rutamarítima que comunica l’Atlàntic i el Pacífic podriamancar de gel durant 5 mesos de l’any!

POBLES DEL MÓN

ELS INUITS, HOMES I DONES DE L’ÀRTICELS INUITS, HOMES I DONES DE L’ÀRTIC

Infants sobre un trineu al Nunavut (Canadà)

Foca

El Golut se coneixal Canadà com al’animal més feroç

del GrandNord.

Fredolic: Molt sensible al fred. Ara, no sem sentit dir mai, alprotagonista del nostre còmic que era kaner (glaçat)! (Yup’ik Eskimo dictionary, Steven A. Jacobson’s -1984-).Inuit: En la llengua d’ origen (l’ inuktitut), “inuit” vol dirpoble, és el plural de “inuk” (home). En adoptar el mot, elcatalà ha fet d’ ”inuit” un singular (nom o adjectiu), plural

“inuits”: el poble inuit, els inuits. El yubic és una altrade les llengües parlades en aqueixa regió (vegeu eltítol del diccionari, a sobre).

Cree: Individu d'una tribu índia del Canadà. Parlar de la tribu cree del Candà; una de les llengües ameríndies nord-americanes més importants.Iglú: De l’esquimal iglo, ‘casa’.Utvak: ‘Blocs de neu’. (Yup’ik Eskimo dictionary, Steven A. Jacobson’s -1984-).Umiac: Embarcació d’uns 9 metres d’amplada que constad’una armadura de fusta folrada amb pells de foca cosides.

L’ós blanc, és amb l’ós kodiak, elmés gran dels carnívors terrestres.

Bebè pingüí amb sa mare

P.4

On s’està en Fredolic amb la seua família? I bé en undels indrets més freds del món. Allí on les tempera-tures han registrat un rècord de 71,2 °C sota zero(República de Sakha - Sibèria) i on la superfície se gelafins a 1km i mig terra endins (Riu Yana - Sibèria)!

Els INUITSviuen a les re-gions àrtiquesdel Pol Nord:nord d’Alaska idel Canadà,Sibèria i Groen-

làndia. Qui diu inuits, diu esquimals? La primera de-nominació tendeix a substituir la segona que prové dela designació pejorativa «devoradors de carn crua» enllengua cree.Si bé durant la calor abrasadora al desert els tuaregs iels beduïns se protegeixen del sol amb VESTITS am-ples i superposats, els inuits també prenen mesuresper combatre les baixes temperatures exteriors. Robainterior de pell d’èider -ànec salvatge nòrdic-; pantalói anorac de caribú -ren de la regió-; un segon anorac,amb el pelatge a l’exterior”; caputxa envoltada

per un doblec de pell de golut -carnívor del gran Nord amb l’únictipus de pèl que no se gela quanentra en contacte amb l’alèhumit de l’home-. L’aireretingut entre les diferentscapes de roba serveix d’aïllantcontra la fred. Ho completenles manyoples i les botes im-permeables de pell de foca. Mitaquí un exemple prou represen-tatiu que deixa entreveure una ver-tadera població de caçadors!

El 80% dels i nuits practiquen LA CAÇA i LAPESCA com abase alimentària,activitat que elspermet sobre viu -re al nord delcercle polar. Els

és doncs imprescindible d’adaptar-se a les condicionsextremes d’un dels climes més hostils del planeta ja

que l’agricultura és impossible. Elmamífer marí més capturat és lafoca. El greix en gran quantitatprotegeix del fred, a més elfetge cru i encara calentd’aquest animal acabatde caçar procura unmunt de vitamines. La pell de foca serveixper confeccionar

peces de roba ben calentetes. Les agullesd’os i el fil dels tendons animals són percosir. També en treuen el combus tibleper enllumenar-se i escalfar-se. Resno es malgasta, s’aprofita la matèriaprimera dels recursos animals! Durant els desplaçamentscampen en tendes depell de morsa iquan baixen lestemperatures cons tru eixen casots de gelanomenats iglús.

Els IGLÚS són més que un símbolesquimal. Cal que la neu utilitzadasigui prou compacta per ésser tallada(utvaks amples d’1 m) i empilada. Disposats del més prim al més gruixut, a mesura quees va aixecant la construcció, els blocs se placen en espiral fins a arribar a una estructura tancada enforma de cúpula. Els iglús poden ser petits i de durada curta, com a ús puntual dels caçadors. Tambén’hi ha de gegants i duradors, capaços d’albergar 20persones i dividits en diferents espais.Els orificis de ventilació són im prescin dibles per evacuar el diòxid de carbó produït per la respiracióhumana ja que l’acumulació provocaria l’asfíxia delsocupants. Es cava un túnel com a entrada i el mésbaix possible per mor de filtrar la fred.Si la temperatura interna varia entre els -7 °C i 16 °C,es pot augmentar fins a 20 °C folrant les parets delrefugi amb pells animals i cremant greix de balena!Cal saber que si defora el termòmetre marca -40 °C,dintre de l’iglú la temperatura és 35 °C més elevada.

Contràriament a nosaltres, per a ellsla neu i el gel són materials que elspermeten escalfar l’ambient! De dinsestant podríeu comprovar que les

propietats aïllants de la neu són sorpre-nents. Encara un gest quotidià que treu

profit dels recursos naturals.

El PROGRÉS també ha arribat als inuits. Alguns hanreemplaçat els tradicionals mitjans de transport encaiac, umiac i trineu de gossos per motos de neu. Elspatins d’ivori o d’ós de balena són ara de ferro. Alguns problemes d’epidèmies o de fam han incitat lapoblació a sedentaritzar-se. S’han anat construint veri-tables ciutats que estan canviant totalment el modede vida inuit. Ara bé, no oblidem que les companyiesinternacionals contra la massacre de foques han negligit que la caça juga un paper important en llureconomia principal; aqueixa prohibició dels occiden-tals ha frenat la vida tradicional dels inuits. El rescalfa-ment climàtic com a fenomen provoca la fosa precoçde la banquisa pertorbant els inuits, i amenaçant espècies d’animals com ara l’ós blanc. Fins i tot la rutamarítima que comunica l’Atlàntic i el Pacífic podriamancar de gel durant 5 mesos de l’any!

Text de la Myriam Almarcha París

P.5

ELS INUITS, HOMES I DONES DE L’ÀRTICELS INUITS, HOMES I DONES DE L’ÀRTIC

Esquema

lateral d’un

iglúFredolic: Molt sensible al fred. Ara, no sem sentit dir mai, alprotagonista del nostre còmic que era kaner (glaçat)! (Yup’ik Eskimo dictionary, Steven A. Jacobson’s -1984-).Inuit: En la llengua d’ origen (l’ inuktitut), “inuit” vol dirpoble, és el plural de “inuk” (home). En adoptar el mot, elcatalà ha fet d’ ”inuit” un singular (nom o adjectiu), plural

“inuits”: el poble inuit, els inuits. El yubic és una altrade les llengües parlades en aqueixa regió (vegeu eltítol del diccionari, a sobre).

Cree: Individu d'una tribu índia del Canadà. Parlar de la tribu cree del Candà; una de les llengües ameríndies nord-americanes més importants.Iglú: De l’esquimal iglo, ‘casa’.Utvak: ‘Blocs de neu’. (Yup’ik Eskimo dictionary, Steven A. Jacobson’s -1984-).Umiac: Embarcació d’uns 9 metres d’amplada que constad’una armadura de fusta folrada amb pells de foca cosides.

Construcció d’un iglú en espiral Bebè pingüí amb sa mare

P.6

ACTIVITATSACTIVITATS

ÀrticAnorac

BanquisaCaiacCree

EsquimalFredolicInuktitutTrineuUmiac

B A Y X G B U A C C I V X K I C S N D C C N U M F W D S W H F I U O C A I Y B C K V L W F E U L K R I K Q W M Z U I S R B Q U O U A T U T I T K U N I H N V Q D C C L X L G C M T C J A N P F E A P R U U M F U L Z B R W Z M R E D D W U J Q Y H A Q P I T U F E B A U G A M V Z P U C I T R A R M I Q V R R H Q Z C C F A Q I C S Y H Y U S T R I N E U A W F F E M F E S H Q S V G C Z I I F B J P D D U Q O S Y T S Z B W C S Q C W I G F Y E P S B E S C C S

SOPA DE LLETRES: ELS INUITS

Quan arriba l'hive

rn

m'utilitzes cada m

atí,

puc ser de llana

o pell,

més gran o més petit.

ENDEVINA

ENDEVINALLA

FABRICA REGALS A PARTIR D’OBJECTES RECICLATSNadal sinònim de festa, regals i bons àpats

o sinònim de maldecaps?Què regalarem enguany als nostres germans, pares, cosins o avis?

Te donem una idea ecològica i econòmica!

Primera etapa: bbuussqquueemm eellss ttrreessoorrss aammaaggaattss!! Troba a casa: ampolles de plàstic, brics de llet,llaunes, taps de plàstic, cartrons, pots de iogurt... Hi ha una quantitat de coses impressionants que espoden reciclar i que tenim a proximitat!

Segona etapa: iimmaaggiinnaacciióó!!Amb tot el que has trobat imagina què podries fabricar... I un cop tens la idea passa a l’última etapa!Pot ser un joc, un ninot, un monstre, un objecte dedecoració, una joia...Tercera i última etapa: ffaabbrriiccaacciióó!! Envian’s fotos de les teues creacions!

Tens la resposta? Envia-laper

correuarevista.mildimonis@

gmail.com

TE PROPOSEM DE FABRICAR UN MARC DE FOTOS!Cal utilitzar: cartró, unes tisores, un regle, un llapis, un feltre negre, cola, pintura, un pinzell gros, pasta màgica per enganxar la foto, una vintena de taps d’ampollesde plàstic de diferents colors. Fes servir paper de diari o velles revistes per embolicar-ho.. Cal tallar un tros de cartró de 21 x 17 cm.Cal pintar la part visible del marc, i deixar-la secar.Cal colar un a un els taps per fer el contorn del marc i deixar-lo secar.Cal crear el peu que aguantarà el marc dret. Cal tallar un tros de cartró de 12 x 8 cm. Cal fer una marca a 2 cm del rectangle, en el sentit de l’amplada. Com això:Cal plegar-ho sobre la ratlla però pas completament. Cal girar el marc i fer una marcaen el sentit de la llargada a 5 cm de la vora superior. I finalment cal enganxar amb

cola el peu tot just plegat sota la marca.

5 cm

JOCSJOCS

Un cop la cola seca, podemposar el marc dret,

s’aguanta sol!

Per evitar el contacteamb les minúscules espines, quasi invisibles, collimla fruita amb unes

pinces.

La fruita és dolça, delicada i inaccessible!

La planta és molt resistent, viusense poda i sense rec...

Pot arribar als 3 metres d’alçada i és originària de Mèxic... És un veritable cactus, el més freqüent a la regió mediterrània!

De figues de pic o de moro n’has vist un grapat, mes les has tastades?La també anomenada figuera de pala o figuera de moro pertany a la família de les cactàcies,

molt ben adaptada a climes de pluges escasses.A l’estiu floreix per donar un fruit comestiblecobert d’una cuirassa de diminutes espines.Si bé no podem agafar-lo amb la mà, és possible collir-lo sense punxar-se. El gust és dolç, se’n poden fer sucs o confitures. Porta vitamines dels grups B i C, però té un granpoder de restrenyiment... Apolit doncs si te’n vols fer una fart! Llevat de l’ús culi-nari també se’n fa un ús terapèutic i cosmètic: a Mèxic forma part de la medicina popular, val adir que les propietats de l’oli de la figa de moroactuen contra l’envelliment de la pell.

P.7

BOTÀNICABOTÀNICA

FFFF iiii gggguuuueeeerrrraaaa ���� ddddeeee ���� mmmmoooorrrroooo

1

32 Traiem la pell punxent amb l’ajuda d’una

forquilla i d’un ganivet.

Comencem per tallar les extremitats, un tercer tall ens permet fer girar el fruit fins

que s’acabi separant de la pell.

Mit aquí una fruita saborosa i dolça, amb un bon grapat de pinyols

(una mitjana de 300 per un fruit de 160g). Ara sí que la pots agafar amb els dits!

Text i fotos de la Myriam Almarcha Pa

rís