mf0973 - grabaciÓ de dades - cap de trons...en l’actualitat, s’utilitza el terme mecanògraf...

MF0973 - GRABACIÓ DE DADES TONI LORENTE SÁNCHEZ

1

CONTINGUTS

PLANIFICAR EL PROCÉS DE GRAVACIÓ DE DADES .......................................................................................................................... 3 ESTUDI DELS DOCUMENTS ..................................................................................................................................................................................... 3 DISSENY DEL FORMAT D’ENTRADA ..................................................................................................................................................................... 3 GRAVACIÓ DE LES DADES ..................................................................................................................................................................................... 3 VERIFICACIÓ DE LES DADES .................................................................................................................................................................................. 3 DEPURACIÓ DE LA INFORMACIÓ .......................................................................................................................................................................... 3 GENERACIÓ DEL REGISTRE DE SORTIDA ........................................................................................................................................................... 3

ELS ESPAIS DE TREBALL .............................................................................................................................................................................................. 4 LES EINES QUE CAL EMPRAR EN EL PROCÉS ......................................................................................................................................................... 5

MÀQUINES D’ESCRIURE I TECLATS D’ORDINADOR .......................................................................................................................................... 5 LES ACTIVITATS QUE CAL REALITZAR ..................................................................................................................................................................... 6 ELS OBJECTIUS QUE CAL COMPLIR ........................................................................................................................................................................... 6 ORGANITZACIÓ DEL TEMPS D’ACTIVITAT, L’ÀREA DE TREBALL I ELS DOCUMENTS QUE CAL ENREGISTRAR: TÈCNIQUES D’OPTIMITZACIÓ, RECURSOS I CRITERIS D’ORGANITZACIÓ. ........................................................................................................... 6 L’ÀREA DE TREBALL ..................................................................................................................................................................................................... 6 TÈCNIQUES D’OPTIMITZACIÓ ...................................................................................................................................................................................... 7 PROGRAMACIÓ DE L’ACTIVITAT D’ENREGISTRAMENT DE DADES.................................................................................................. 8 MANTENIMENT I REPOSICIÓ DE TERMINALS INFORMÀTICS I RECURSOS O MATERIALS .............................................................. 8 POSTURA CORPORAL DAVANT EL TERMINAL INFORMÀTIC............................................................................................................ 9 PREVENCIÓ DE VICIS POSTURALS I TENSIONS ......................................................................................................................................................13 POSICIÓ DELS BRAÇOS, CANELLS I MANS: ............................................................................................................................................................ 14 MITIGACIÓ DELS RISCOS LABORALS DERIVATS DE L’ENREGISTRAMENT DE DADES: ADAPTACIÓ ERGONÒMICA DE LES EINES DE TREBALL. ............................................................................................................................................................................ 16 PUNTS A RECORDAR: ................................................................................................................................................................................................... 17 NORMATIVA VIGENT EN MATÈRIA DE SEGURETAT, SALUD I HIGIENE POSTURAL. ..................................................................... 17 ORGANITZACIÓ DEL TREBALL EN L’ACTIVITAT D’ENREGISTRAMENT DE DADES EN TERMINALS INFORMÀTICS ................ 20 FUNCIONS I INSTRUCCIONS, OBJECTIUS, FORMES............................................................................................................................................. 22 PAUTES D’ACTUACIÓ, ACTITUD I AUTONOMIA PERSONAL I EN EL GRUP ................................................................................................... 22 APLICACIÓ DEL CONCEPTE DE TREBALL EN L’EQUIP DINS DE L’ACTIVITAT D’ENREGISTRAMENT DE DADES EN TERMINALS INFORMÀTICS: L’ESPERIT D’EQUIP I LA SINERGIA ......................................................................................................................... 23

EL TREBALL EN EQUIP, ESTÀ BASAT EN LA “REGLA DE LES CINC C” ..................................................................................................... 24 IDENTIFICACIÓ DE PARÀMETRES D’ACTUACIÓ PROFESSIONAL EN L’ACTIVITAT D’ENREGISTRAMENT DE DADES ............. 34 INDICADORS DE QUALITAT DE L’ORGANITZACIÓ, PROCEDIMENTS DE TREBALL, COORDINACIÓ, ORIENTACIÓ A RESULTATS I NECESSITATS DE MILLORA ....................................................................................................................................................................................... 34 CARACTERITZACIÓ DE LA PROFESSIONALITAT: ÈTICA PERSONAL I PROFESSIONAL EN L’ENTORN DE TREBALL. ............. 35

HABILITATS SOCIALS ............................................................................................................................................................................................ 36 FUNCIONAMENT DEL TECLAT ESTÈS D’UN TERMINAL INFORMÀTIC ............................................................................................ 41 MAJÚSCULES (BLOQ MAYÚS O CAPS LOCK) ...................................................................................................................................................... 42 SHIFT .............................................................................................................................................................................................................................. 43 L’ACCENT I LA DIÈRESI .............................................................................................................................................................................................. 43 ALT .................................................................................................................................................................................................................................. 43 ALT GR ........................................................................................................................................................................................................................... 43 BACKSPACE .................................................................................................................................................................................................................. 43 CONTROL ...................................................................................................................................................................................................................... 43 ENTER............................................................................................................................................................................................................................. 44 BARRA D’ESPAI ............................................................................................................................................................................................................ 44 TAB ................................................................................................................................................................................................................................. 44 TECLA DE WINDOWS ................................................................................................................................................................................................. 44 TECLA ESCAPE............................................................................................................................................................................................................. 44 TECLES DE FUNCIÓ ..................................................................................................................................................................................................... 44 TECLES DE MOVIMENTS DEL CURSOS ................................................................................................................................................................... 45

COMBINACIÓ DE TECLES EN L’EDICIÓ DE TEXTOS ....................................................................................................................................... 45 TECLES D’AJUDA EN L’EDICIÓ DE TEXTOS ..................................................................................................................................................... 46

TÈCNICA MECANOGRÀFICA .............................................................................................................................................................. 46 SIMULTANEÏTAT ESCRIPTURA LECTURA ............................................................................................................................................................... 46 COL·LOCACIÓ DELS DITS, MANS I CANELLS ........................................................................................................................................................ 47

FILA SUPERIOR, INFERIOR I DOMINANT ........................................................................................................................................................... 47 DESENVOLUPAMENT DE DESTRESES EN UN TECLAT ESTÈS DE VELOCITAT I PRECISIÓ.......................................................... 48 TRANSCRIPCIÓ DE TEXTOS COMPLEXOS, TAULES DE DADES, ABOCAMENTS DE VEU, ENREGISTRAMENT I ALTRES ......... 48 TAULES DE DADES: ..................................................................................................................................................................................................... 48 BOLCATS DE VEU ........................................................................................................................................................................................................ 48 CORRECCIÓ D’ERRORS .............................................................................................................................................................................................. 48 TRANSCRIPCIÓ D’ARGOTS ........................................................................................................................................................................................ 50 IDIOMA .............................................................................................................................................................................................................................51


2

FUNCIONAMENT DEL TECLAT NUMÈRIC D’UN TERMINAL INFORMÀTIC .......................................................................................52 POSADA EN MARXA I CONFIGURACIÓ................................................................................................................................................................... 52 COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DEL TECLAT ESTÈS ............................................................................................................................................... 52 TECLES AUXILIARS, DE FUNCIONS I DE MOVIMENT DEL CURSOR. ................................................................................................................ 53

TECLES DE MOVIMENTS DEL CURSOR ............................................................................................................................................................. 54 COMBINACIÓ DE TECLES EN L’EDICIÓ DE DADES NUMÈRIQUES .................................................................................................................... 54 TÈCNICA MECANOGRÀFICA .............................................................................................................................................................. 54 COL·LOCACIÓ DELS DITS, MANS I CANELLS ........................................................................................................................................................ 54 DESENVOLUPAMENT DE DESTRESES EN UN TECLAT NUMÈRIC DE VELOCITAT I PRECISIÓ. ................................................... 54 TRANSCRIPCIÓ DE TAULES COMPLEXES DE DADES I DADES NUMÈRIQUES EN GENERAL. ..................................................... 55 APLICACIÓ EN EL PROCÉS DE CORRECCIÓ DE: ............................................................................................................................. 56 REGLES GRAMATICALS, ORTOGRÀFIQUES I MECANOGRÀFIQUES ................................................................................................................ 56

REGLAS ORTOGRÁFICAS EN CASTELLANO ................................................................................................................................................... 56 REGLES ORTOGRÀFIQUES EN CATALÀ ........................................................................................................................................................... 62

SIGNES DE PUNTUACIÓ. .............................................................................................................................................................................................72 REGISTRE DE LA DOCUMENTACIÓ QUE CAL ENREGISTRAR EN MITJANS ADEQUATS. ............................................................. 76 MOTIVACIÓ A LA QUALITAT: FORMES D’ASSEGURAR I ORGANITZAR LA MILLOR DE LA QUALITAT....................................... 77


3

Organització i manteniment del lloc de treball i els terminals informàtics en el procés d’enregistrament de dades

PLANIFICAR EL PROCÉS DE GRAVACIÓ DE DADES

ESTUDI DELS DOCUMENTS

En la primera fase, es farà un estudi dels documents a gravar, perquè els operadors obtinguin el màxim rendiment durant la gravació/verificació dels documents.

DISSENY DEL FORMAT D’ENTRADA

Es basarà en facilitar a l’operador la gravació de les dades considerant la seqüència en que les dades seran introduïdes durant el procés de gravació

GRAVACIÓ DE LES DADES

L’operador s’identificarà durant la connexió al sistema mitjançant una compte pròpia on s’arxivaran les dades.

VERIFICACIÓ DE LES DADES

És el procés que realitzarem un cop es gravin les dades.

DEPURACIÓ DE LA INFORMACIÓ

En aquesta fase, s’apliquen processos de control i qualitat que validen les dades després de verificades. El resultat final permet garantir que les dades gravades són altament fiables i de total qualitat.

GENERACIÓ DEL REGISTRE DE SORTIDA

El registre de sortida de les dades, es configura d’acord a les normes rebudes. La sortida de la informació al suport predefinit, està protegida per evitar que es pugui realitzar una transferència accidental de la informació.


4

ELS ESPAIS DE TREBALL Són les zones que ocupa o pot ocupar el treballador per desenvolupar la seva activitat.

L’espai en sí, no resulta perillós pel treballador, les seves dimensions han de venir determinades per l’àrea en relació amb la posició i els moviments que s’han de realitzar, així com els elements que es poden manipular.

Com a dimensions mínimes s’estableixen:

Altures de pis a sostre: 3 metres en general i 2,5 metres en oficines i despatxos. Aquestes dimensions s’han de considerar lliures d’obstacles.

Superfície lliure per treballador: 2 metres quadrats. Volum lliure per treballador: 10 metres quadrats. Aquestes mides són mínimes ja que l’espai disponible ha de permetre realitzar

l’operació amb seguretat.

Hi ha recintes, sobretot instal·lacions de servei, a les que s’ha d’accedir per raons de manteniment o reparació, que no compleixen amb aquests mínims. En aquests casos el Real Decret preveu que es limiti l’accés a aquests recintes a les persones que amb la informació i el coneixement de la instal·lació, els hi permet realitzar la tasca amb seguretat i que l’empresari, no doni pas al recinte a les persones que no tinguin aquest coneixement. S’ha de senyalitzar l’ús del recinte restringit.

Quan l’entrada a aquests recintes és especialment perillosa, es convenient establir un procediment d’actuació amb les maniobres a realitzar per tal d’establir la seguretat, fent les comprovacions que es consideren oportunes per tal que no es puguin eliminar els dispositius de seguretat establerts.

En tot cas, es requereix un equip de dos persones que controlin la situació i puguin actuar en el cas que es presenti un incident durant l’operació.


5

LES EINES QUE CAL EMPRAR EN EL PROCÉS

El terme mecanografia ve de la paraula Mecano (Mecánico-Máquina) i grafia (Graphos-Escritura / Dibujo) i és el procés d’introduir texts en un dispositiu per mitjà d’un teclat com els que tenen les màquines d’escriure, els ordinadors o les calculadores.

Actualment, es grava mitjançant el teclat d’un ordinador, per això és important que es disposi del software adequat per poder realitzar la gravació.

MÀQUINES D’ESCRIURE I TECLATS D’ORDINADOR


6

LES ACTIVITATS QUE CAL REALITZAR El terme mecanògraf, es feia servir quan es van començar a fer servir les primeres màquines d’escriure mecàniques. Amb l’avanç de la tecnologia, s’han desenvolupant altres mètodes per realitzar la mateixa tasca al mateix temps que es dona facilitat per la seva realització, com el Mouse o el reconeixement de la veu.

En l’actualitat, s’utilitza el terme mecanògraf per denominar a la persona amb coneixements de mecanografia, és a dir, que es capaç d’introduir text amb soltura (a alta velocitat sense necessitat de mirar el teclat).

ELS OBJECTIUS QUE CAL COMPLIR Un estalvi considerable del temps en el copiat del text. S’assegura una escriptura correcta, ja que utilitzar els dits de les dos mans,

permet cometre menys errors. La fatiga dactilar és inferior: El dactilògraf està preocupat per la transcripció del

text i no per la ubicació de les tecles.

ORGANITZACIÓ DEL TEMPS D’ACTIVITAT, L’ÀREA DE TREBALL I ELS DOCUMENTS QUE CAL ENREGISTRAR: TÈCNIQUES D’OPTIMITZACIÓ, RECURSOS I CRITERIS D’ORGANITZACIÓ.

“Temps és diners”, Aquesta frase s’atribueix a Benjamin Franklin i la veritat és que és molt acertada. La majoria dels estudis realitzats diuen que les empreses, i sobretot a les grans empreses, no s’aprofita el temps. Hi ha tasques, decisions o activitats a les que es tindria que dedicar més temps, és a dir, més temps a pensar.

Molts de nosaltres no repartim bé el temps entre les tasques a desenvolupar i així desatenem les prioritats.

L’ÀREA DE TREBALL És qualsevol lloc físic o virtual a on un o més usuaris desenvolupen les seves tasques.

L’àrea de treball, tant virtual com real, ha de tenir les eines i comoditats necessàries per un bon desenvolupament de les activitats.


7

En monitors, l’àrea de treball és la superfície real d’una pantalla. Un monitor pot tenir 17 polsades verticalment però l’àrea real de treball pot ser menor. Els monitors amb tecnologia LCD, aprofiten al màxim l’àrea de treball, sense malgastar les vores.

En aplicacions, l’àrea de treball sols ser la part principal del programa, que és on l’usuari realitza la feina o edició. Per exemple, en el programa de d’edició de textos Microsoft Office Word, l’àrea de treball és on escriurem el text, i és on l’usuari anirà aplicant diferents formats, edicions, seleccions i canvis en general. L’àrea de treball sols estar envoltada de diferents accessos directes, eines i barres.

TÈCNIQUES D’OPTIMITZACIÓ Les Tècniques d’optimització, conjuntament amb els sistemes informàtics, s’han convertit en una eina poderosa pel diagnòstic i solució de múltiples problemes complexos, presents en les Ciències de l’Administració. Aquestes tècniques d’optimització són un element decisiu per la presa de decisions.

En aquest procés existeix una seqüència de passos per arribar a l’obtenció dels objectius proposats:

Observació i identificació del problema Formulació general Construcció del model Generació d’una solució Prova i avaluació de la solució Implantació Perfeccionament i desenvolupament.

No és convenient saltar-se cap pas.


8

PROGRAMACIÓ DE L’ACTIVITAT D’ENREGISTRAMENT DE DADES

Antigament, els mecanògrafs eren experimentats usuaris de màquines d’escriure. Posteriorment, amb la difusió dels ordinador, se’ls ha exigit saber el correcte funcionament de programes informàtics (en especial els de tractament de textos) i d’altres perifèrics associats a ells, com ara la impressora. El nombre de mecanògrafs en les oficines i altres àmbits s’han vist disminuïts amb l’arribada de l’ofimàtica i la facilitat i rapidesa d’editar textos per part dels propis usuaris.

Els mecanògrafs tenen com a funció la preparació del material a passar a màquina, així com la seva introducció en l’ordinador o passat a paper. El mecanògraf ha de revisar el resultat de la seva feina i corregir els possibles errors. A vegades, ha d’escriure el dictat a un altre persona, bé en directe o gravant la seva veu en un reproductor. Entre el material que habitualment mecanografia i revisa també podem trobar quadres estadístics, correspondència, etiquetes, formularis i tot tipus d’informes professionals. També se li pot demanar la correcció d’informes existents sobre un suport físic o des del propi ordinador.

MANTENIMENT I REPOSICIÓ DE TERMINALS INFORMÀTICS I RECURSOS O MATERIALS

Un Terminal, també conegut com a consola, és un dispositiu electrònic o electromecànic de hardware, usat per introduir o mostrar dades d’un ordinador. No el tenim que confondre amb el seu homònim virtual o Shell programat per emular unes especificacions d’un terminal estàndard.

Els primers terminals eren dispositius de baix preu però molt lents per l’entrada de dades. A mida que la tecnologia va anar millorant i es van anar introduint les pantalles de vídeo, un desenvolupament relacionat va ser els sistemes de temps compartit, que es van desenvolupar en paral·lel i van compensar qualsevol ineficàcia en l’habilitat de mecanografiat de l’usuari amb la capacitat de suportar a múltiples usuaris connectats a la mateixa màquina, cadascun d’ells amb el seu propi terminal.

La funció d’un terminal està confinada a l’exhibició i entrada de dades; un dispositiu amb una significativa capacitat local programable de processament de dades, es pot anomenar “terminal intel·ligent” o client pesat. Un terminal que depèn del computador host per la seva capacitat de processament es diu client lleuger. Un computador personal pot suportar un software que faci la funció d’un terminal, donant la possibilitat d’un funcionament concurrent de programes locals i l’accés a un sistema host de terminal.


9

POSTURA CORPORAL DAVANT EL TERMINAL INFORMÀTIC

En aquests moment, l’ús del computador és fonamental pel treball diari. Passem moltes hores davant d’ell per entregar informes, realitzar compres, enviar Mail, etc.

Però mai prenem atenció de com és la nostra postura corporal quan fem això i sols donem importància quan sentim forts dolors a l’esquena, canells, mans i altres.

Es per això que prendrem com a referència les següents imatges que serviran de guia per prendre una bona postura en el moment d’ocupar el computador.

POSTURES CORRECTES DAVANT L’ORDINADOR - POSTURA PER MIRAR LA PANTALLA

POSTURES CORRECTES DAVANT L’ORDINADOR - POSTURA DE MANS


10

POSTURES CORRECTES DAVANT L’ORDINADOR - DISTÀNCIA DEL TECLAT I ALTRES

POSTURES CORRECTES DAVANT L’ORDINADOR - RECOMANACIONS DEL SEIENT


11

POSTURES CORRECTES DAVANT L’ORDINADOR - EL MOUSE

RESUM GENERAL DE LES POSTURES EN EL PC


12


13

SI FEM SERVIR UN NOTEBOOK, S’HA D’EVITAR AQUESTES POSTURES PER PERÍODES PROLONGATS

PREVENCIÓ DE VICIS POSTURALS I TENSIONS Directe o indirectament, quan seiem davant l’ordinador, fem que el nostre cos, pateixi unes molèsties molt perjudicials per la nostra salut. Algunes de les més comuns són: La fatiga visual que provoca mals de cap, visió borrosa o irritació d’ulls; dolors lumbars i cervicals que provoquen també mals de cap; enduriment dels músculs i articulacions en braços, canells i dits en conseqüència de l’ús incorrecte de teclat i Mouse.

El primer que s’ha de fer és seure dret i mantenir l’esquena recta. Els peus han d’estar recolzats a terra, i respecte als genolls i els colzes, aquests han d’estar situats de manera que es formi un angle de 90º.

Per evitar les tensions oculars que sorgeixen com a conseqüència d’una mala postura al seure davant un PC, el que s’ha de fer es col·locar el monitor de manera paral·lela a les finestres del lloc de feina, això redueix la brillantor i qualsevol reflexa i la visibilitat és millor. A més, s’ha de mantenir una distància de 50 cm. entre els ulls i la pantalla de l’ordinador. Per descansar la vista, s’ha de parpellejar vàries vegades i canviar la vista a altres elements visuals, és a dir, no mantenir la visió al monitor de manera constant i durant molt de temps.

Si es pot, s'ha de deixar de costat la il·luminació artificial, la natural és més beneficiosa perquè la vista no es veu afectada.


14

Respecte a les postures incorrectes al fer servir el Mouse i el teclat de l’ordinador, fan que els tendons dels dits s’inflamin. Per evitar aquests símptomes, el teclat ha de ser inclinable i independent, i a més, hem de tenir un espai suficient per col·locar els braços i les mans.

És necessari descansar cada hora, almenys 5 minuts. No s’ha de dubtar en caminar per l’oficina, fer exercicis de relaxació i allunyar-nos de la pantalla de l’ordinador. En el lloc de feina, es pot aprofitar aquests minuts per fer tasques que no tinguin res a veure amb l’ús de l’ordinador.

POSICIÓ DELS BRAÇOS, CANELLS I MANS:

A les mans, és a on les lesions d’estrès repetitiu es localitzen amb més freqüència:

Síndrome del Túnel Carpia: El túnel Carpiano s’ubica al canell. Està format per 8 ossos petits. Per ell passa el paquet de lligaments, tendons i nervis amb els que la mà es mou. Passa també el nervi mitjà que comunica el cervell amb el coll, braç, canell i mà.

Símptomes: el nervi pressiona la inflamació dels tendons i la persona comença a sentir com se li dormen les mans, dolor en el braç i les mans, perquè a l’estar format per ossos, l’orifici no s’expandeix i la pressió és constant.

La pressió es genera per moviments repetitius (clic del ratolí) o per treballar períodes prolongats amb el canell en una posició incòmoda. (teclat poc o molt aixecat).

Exercicis:


15

Finalment:

Els colzes han de formar aproximadament angle recte i els genolls un angle recte o menor.

La zona on descansen els peus, ha de ser suficientment ample perquè les cames tinguin mobilitat. Un “reposapies” amb un angle d’uns 30º pot ser útil per trobar la posició més còmode per les cames i la postura més relaxada per la columna.

Els avantbraços s’han de recolzar a la vora de la taula a una distància d’uns 8 a 10 cm. del canell.

L’esquena ha de reposar en el respatller de la cadira, en posició aproximadament vertical, i l’angle entre l’esquena i les cames no ha de ser més gran que 90º. És important que el cos estigui relaxat.


16

MITIGACIÓ DELS RISCOS LABORALS DERIVATS DE L’ENREGISTRAMENT DE DADES: ADAPTACIÓ ERGONÒMICA DE LES EINES DE TREBALL.

Cada dia, les màquines realitzen més feines. Aquesta difusió de la mecanització i de l’automatització, accelera el ritme de treball i pot fer que en ocasions no siguem molt importants. Per un altre part, encara hi ha moltes tasques que s’han de fer manualment. Una de les conseqüències del treball manual, a més de l’augment de la mecanització, és que cada cop hi ha més treballadors que pateixen dolors d’esquena, de coll, inflamació de canells, braços i cames i tensió ocular.

L’ergonomia és l’estudi del treball en relació amb l’entorn en el que es realitza la feina i amb qui la realitza. L’ Ergonomia s’utilitza per determinar com dissenyar o adaptar el lloc de treball al treballador per evitar problemes de salut i augmentar l’eficiència, és a dir, fer que la feina s’adapti al treballador i no el treballador a la feina. L’especialista en ergonomia es diu ergonomista, i estudia la relació entre el treballador, lloc de treball i el seu disseny.

L’aplicació de l’ergonomia al lloc de treball porta molts beneficis evidents. Pel treballador, unes condicions laborals més sanes i segures; per l’ocupador, el benefici més patent és l’augment de la productivitat.

L’ergonomia és una ciència d’ampli abast, en el que hi ha condicions laborals que poden influir en la comoditat i la salut del treballador, com els factors de la il·luminació, el soroll, la temperatura, les vibracions, el disseny del lloc en el que es treballa, el de les eines, de les màquines, el dels seients i calçats, inclosos els del treball per torns, pauses i horaris de dinars.

L’ergonomia aplica principis de biologia, psicologia, anatomia i fisiologia per suprimir de l’àmbit laboral les situacions que poden provocar en el treballador incomoditat, fatiga o mala salut. Es pot fer servir l’ergonomia per evitar que un lloc de treball no estigui ben dissenyat.

TREBALLADOR

LLOC DE TREBALL DISSENY DEL LLOC DE

TREBALL


17

No ha sigut fins a aquests últims anys, que alguns treballadors, sindicat, ocupadors, fabricants i investigadors, no han començat a adonar-se de com influir en el disseny del lloc de treball per la salut del treballadors. Si no s’apliquen els principis d’ergonomia, les eines, les màquines, l’equip i els lloc de treball es dissenyen sense tenir en compte que les persones tenen diferents alçades, formes i talles i distinta força. És important considerar aquestes diferències per protegir la salut i la comoditat dels treballador. Si no s’apliquen els principis de l’ergonomia, molts treballadors es veuen obligats a adapta-se a condicions laborals deficients.

PUNTS A RECORDAR: 1. Molts treballadors pateixen lesions i malalties provocats pel treball manual i

l’augment de la mecanització del treball. 2. L’ergonomia busca la manera que el lloc de treball s’adapti al treballador, en

comptes d’obligar al treballador a adaptar-se al lloc de treball. 3. Es pot fer servir l’ergonomia per millorar les condicions laborals deficients.

També per evitar que un lloc de treball no estigui ben dissenyat. 4. Si no s’apliquen els principis d’ergonomia, sovint els treballadors es veuen

obligats a adaptar-se a condicions laborals deficients.

NORMATIVA VIGENT EN MATÈRIA DE SEGURETAT, SALUD I HIGIENE POSTURAL.

La precaució per aquests problemes de Seguretat e Higiene neix de forma aïllada (per exemple en 1.778 el Consell Suprem de Castilla, redacta un edicte per protecció dels paletes en les obres). Tot això, s’ha anat aglutinant en Organisme Internacions (com la O.I.T -> Organització Internacional del Treball) que després de la Primera Guerra Mundial i en el Tractat de Versalles de 1.919, s’estableix com Oficina Internacional del Treball, com a seu en Ginebra (en dependència de la Societat de Nacions). A partir d’aquest moment, es difon normes tècniques i es crea convenis particulars i generals amb el món del treball de països, a nivell individual i col·lectiu. A partir de 1.948, després de la Segona Guerra Mundial, la O.I.T, s’amplia i s’entén com a Organització Internacional del Treball que assessora a la O.N.U (Organització de Nacions Unides) i actualment a la C.E.E. (Comunitat Econòmica Europea).

Quan el risc es transforma en accident, ocasiona pèrdues, en l’apartat de la salut, s’ha d’entendre com un trinomi bio-psico-social, en el que la salut ha de ser total o integral, la salut biològica representa un concepte fisiològic, la psíquica un concepte psico-perceptiu i la social un concepte polític-grupal. Per això, l’O.M.S (Organització Mundial de la Salut), proclama el dret de tota persona a la integritat física i mental, definint la salut com el conjunt de possibilitats individuals i socials, que facilitat el desenvolupament harmònic de la persona. L’O.M.S, com a cultura del món occidental, vol evitar totes les lesions i malalties posant l’accent en la idea d’anar cap al benestar total. A Espanya, aquesta idea s’ha contemplat a la Llei de Prevenció de Riscos Laboral (L.P.R.L) 31/1.995, acompanyada del Reglament dels Serveis de Prevenció que s’estableixen en el R.D. 39/1.997.


18

També aquests Decrets s’auxilien en ANEXES TÈCNICS, dintre del propi Decret o bé com normes tècniques de caràcter internacional homologades especialment per màquines i eines de treball: UNE, EN, ISO, AENOR, DIN.

La ISO, és l’homologació Internacional de normes, és l’estàndard AFNOR (Associació Francesa de Normalització) DIN (alemanya) UNE (normes tècniques espanyoles) EN (Comunitat Europea)


19

L’actuació personal i professional en l’entorn de treball de l’activitat d’enregistrament de dades

Els llocs de treball es poden agrupar segons:

Grau de mecanització Quantitat de treballadors i la seva agrupació Nombre d’equips que composen el lloc de treball Grau d’especialització Grau de mobilitat

GRAU DE MECANITZACIÓ: segons els criteri els llocs de treball poden ser: Manuals, Mecànic-Manuals, Mecanitzats i Automatitzats.

Els llocs de treball manuals són aquells en els que la feina es realitza a mà, o amb ajuda d’instruments de treball manual. En aquest tipus de lloc, tant la feina principal com l’auxiliar i el de servei és realitzat per l’operari.

Els llocs de treball mecànic-manual, són aquells en els que la feina principal es realitza amb ajuda de màquines o mecanismes. En aquest tipus de feina el pes específic de l’activitat de l’home és molt important, tant, que la producció depèn fonamentalment d’ell. En aquest tipus de lloc, part de la feina principal es realitzada per l’home amb ajuda de la màquina.

Els llocs de treball mecanitzats, són aquells en els que la feina principal es realitza per mitjà de la màquina dirigida per l’operari i els elements de feina auxiliar es realitza manualment o amb ajuda de mecanismes. Per exemple: “el tornero”.

Els llocs automatitzats són aquells en els que la feina principal està totalment automatitzada i la feina auxiliar també està automatitzada. A més, en aquests llocs de feina, la direcció del funcionament dels mecanismes també es realitzen automàticament. En aquest cas, la funció de l’operari es limita a ajustar, observar i eliminar qualsevol desviació en els mecanismes de l’equip.

QUANTITAT DE TREBALLADORS I LA SEVA AGRUPACIÓ: segons aquest criteri, els llocs de treball poden ser individuals o col·lectius. Els llocs individuals són els que hi treballa un sols operari, i els col·lectius són les feines que requereixen la participació interrelacionada de més d’un operari.

NOMBRE D’EQUIPS QUE COMPOSEN EL LLOC DE TREBALL: segons aquest criteri els llocs poden ser únics o multiequipats. Els llocs únics són en els que l’operari treballa en un sol equip, i el multiequipats comprenen varis equips en els que poden ser atesos per un o diversos operaris.

GRAU D’ESPECIALITZACIÓ: segons el grau d’especialització, els llocs de treball poden ser especialitzats i universals. Els llocs especialitzats són aquells en els que


20

l’equip, els dispositius i les eines utilitzades per l’operari, degut al seu disseny, sols les poden fer servir els empleats en un tipus de feina, és a dir per realitzar una o un grup reduït d’operacions. Els llocs universal són els que l’equip, els dispositius i les eines utilitzades per l’operari, es poden fer servir en una gran varietat de feines i operacions. Per exemple: Torno universal.

GRAU MOBILITAT: segons el grau de mobilitat, els llocs poden ser estacionaris i mòbils. Els llocs estacionaris són els que la feina es realitza en un àrea ben definida, i els operaris i l’equip no es trasllada. Els llocs mòbils són els que la feina no es realitza en un lloc fix, sinó que es va canviant.

ORGANITZACIÓ DEL TREBALL EN L’ACTIVITAT D’ENREGISTRAMENT DE DADES EN TERMINALS INFORMÀTICS

En l’actualitat, gran quantitat d’empreses necessiten de la gravació d’informes, factures, albarans, fitxes, fulles de càlcul, textos, tesis, projectes, enquestes i tot tipus de gravacions. Aquestes empreses pertanyen a diferents sectors, com poden ser el sector de les assegurances, les empreses de logística, les empreses que realitzen estudis de mercat, missatgeria, distribució o selecció de personal. També empreses de telecomunicacions i les empreses de rènting de cotxes, així com les entitats sanitàries, que necessiten digitalitzar o gravar historials mèdics.

Per tant, la feina de gravar dades està bastant generalitzada. En un futur, amb la digitalització de documents, la seva extensió serà encara més gran.

L’organització i les formes de treball en l’activitat de gravació de dades pot variar d’una empresa a un altre, depenent dels mètodes de treball empleats per cadascuna d’elles. Però en principi, es pot distingir algunes línies generals com són:

TRANSPORT DE LA DOCUMENTACIÓ: En algunes empreses són els clients qui porten la documentació fins a l’empresa que es dedica a la gravació de dades, però en la majoria de casos, és la mateixa empresa gravadora qui s’encarrega pels seus propis medis, d’aquest transport fins a les seves instal·lacions.

A l’actualitat, l’empresa client digitalitza els documents i els envia per correu electrònic o bé a través de fitxers, i l’empresa que s’ocupa de la gravació, treu les dades d’aquests documents i els introdueix en un programa de gestió.

EMMAGATZEMATGE DE LA DOCUMENTACIÓ: La recepció de la documentació en les oficines, està controlada pel responsable d’explotació, que emmagatzema i planifica.

DISSENY DEL FORMAT D’ENTRADA: El disseny del format d’entrada està pensat per facilitar a l’operador la gravació de les dades, tenint en compte la seqüència en que s’introduiran els diferents camps durant el procés de gravació.

ORGANITZACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ PER LOTS: El responsable d’explotació organitzarà la documentació per lots, identificant cada lot amb un número, que acompanyarà al grup de documents que conformen el lot fins el final del procés.


21

Els lots estaran conformats per un nombre de documents, que serà el més adequat per facilitar el treball als operadors, per exemple: Lot número xxx=yyy documents.

GRAVACIÓ DELS LOTS: L’operador s’identificarà durant la connexió al sistema per mitjà d’una compte pròpia on s’arxivaran tots els lots que hagi realitzat, però donar així més seguretat a tot el procés.

L’obertura del lot assignat a l’operador, es fa, introduint el número de lot al sistema, després que l’operador s’hagi validat al sistema amb els seu número de compte propi. L’operador podrà seleccionar segons les opcions de Gravació, de Verificació o de Lectura.

PROCÉS DE VERIFICACIÓ DE DADES: La Verificació es realitzarà un cop s’hagi realitzat el procés de gravació. L’operador (que serà diferent al que ha realitzat la gravació), obrirà el lot amb l’opció Verificació.

La verificació consisteix en comparar dades inicials, caràcter per caràcter, amb les dades que ja existeixen en el disc del sistema que s’ha realitzat en la fase de gravació, acceptant les dades que coincideixen i rebutjant amb un avís d’error.

GENERACIÓ D’UN REGISTRE DE SORTIDA: La sortida de dades es configura d’acord a les normes rebudes pel client, en el suport que hagi definit.

S’han de prendre les mides de seguretat oportunes perquè no es produeixi una transferència accidental de la informació en la que no hagi hagut verificació d’un lot, o el lot no estigui quadrat, etc.

DEPURACIÓ DE LA INFORMACIÓ: S’apliquen diferents processos de control de qualitat que validen les dades, tant si es fa en temps real, com després de verificats o inclús durant el procés. El resultat final ha de garantir que les dades siguin totalment fiable i de total qualitat.


22

FUNCIONS I INSTRUCCIONS, OBJECTIUS, FORMES Existeixen moltes i variades definicions de Competència Laboral. Principalment, s’anomena competència laboral a la capacitat efectiva per portar a terme amb èxit una activitat laboral. La competència laboral no és una probabilitat d’èxit en l’execució d’un treball, sinó que és la capacitat real i demostrada.

Aquesta competència, s’imparteix durant la jornada laboral. S’ensenya als operaris i empleats a realitzar la seva funció dins el seu lloc de treball. La instrucció és impartida per un formador, un supervisor o un company de feina.

En aquesta instrucció es distingeixen vàries etapes:

Descripció general del lloc de feina Objectiu de la feina a realitzar Resultats que s’esperen Exemple de com s’ha de fer la feina

Aquestes pràctiques es repeteixen fins que es domina la tècnica.

PAUTES D’ACTUACIÓ, ACTITUD I AUTONOMIA PERSONAL I EN EL GRUP L’home és un ésser social, i dins de la societat realitza diferents activitats, com la de formar part d’una família; però una de les més importants és la activitat professional.

Professional vol dir:

“una persona que d’acord amb uns paràmetres establerts jurídicament per la societat, i després de rebre la deguda instrucció i capacitació superior, té encomanats, una tasca específica que ha de complir en benefici dels demés, rebent per aquesta feina la deguda compensació. I amb un altre perspectiva, professional es refereix a la persona que es posa al servei dels demés, que viu per la seva professió i viu de la seva professió”.

Deduïm del concepte, que un professional té drets com la remuneració i té deures respecte a la persona que l’ha contractat, com complir la seva feina. També té deures envers la societat, ja que és aquesta qui estableix els paràmetres que fan que la persona es pugui capacitar i sigui un privilegiat exercint una professió. D’aquesta manera, un professional no solament ha de realitzar la seva feina, sinó que l’ha de fer bé, ja que hi ha un fi social. Aquestes feines poden estar relacionades amb la salut, justícia, comunicacions, seguretat i altres necessitats.


23

APLICACIÓ DEL CONCEPTE DE TREBALL EN L’EQUIP DINS DE L’ACTIVITAT D’ENREGISTRAMENT DE DADES EN TERMINALS INFORMÀTICS: L’ESPERIT D’EQUIP I LA SINERGIA

El treball de gravació de dades, com qualsevol altre treball que es desenvolupi en un àmbit social, requereix de la col·laboració i participació de cadascun dels membres que s’ocupen d’aquesta activitat, per obtenir nivells de qualitat en la informació codificada

L’estructura bàsica que dóna a l’organització aquests objectius en el que es refereix a la qualitat i quantitat de dades registrades és el treball en equip.

“Un equip de treball genera una actitud positiva per l’esforç coordinat. El seu assoliment final dóna com a resultat un nivell de superior al que donaria la suma total de les aportacions individuals” Robbins S.

El que busquem al formar equips de treball, és que la feina que es realitza en conjunt per l’equip sigui superior en qualitat i quantitat a la suma de les feines realitzades individualment.

Què diferencia a un equip de treball d’un grup de treball:

En els equips de treball ha d’existir una meta que estigui definida, a més d’un interès comú.

Cada membre de l’equip està en comunicació amb els demés per assegurar els resultats. Si algú termina una part, ajuda als altres membres de l’equip.

Existeix un coordinador. Els mèrits són de tot l’equip, i no individuals. Es creen els següents valors: honestedat, responsabilitat, lideratge, innovació i

esperit de superació personal.

A més, perquè el treball en equip sigui eficaç, s’ha de tenir cura de:

La participació de tots els membres de l’equip en les discussions referides a les tasques del grup.

Que s’escoltin totes les idees Que les decisions es prenguin en consens Que hi hagi assignació de tasques i decisions


24

EL TREBALL EN EQUIP, ESTÀ BASAT EN LA “REGLA DE LES CINC C”

Coordinació: generalment els equips estan liderats per un dels seu membres que s’encarrega d’organitzar i planificar la feina dels demés, per arribar a un èxit en el resultat comú.

Complementarietat: cada membre del grup executa una tasca diferent segons el seu perfil, d’aquesta manera hi ha unes competències especialitzades i complementàries de cada membre de l’equip.

Comunicació: els membres de l’equip han de relacionar-se d’una forma oberta, d’aquesta manera tenen coneixement i opinió de totes les tasques realitzades.

Compromís: l’objectiu que s’ha d’aconseguir no és individual, sinó comú, d’aquesta manera cada membre ha de responsabilitzar-se de la feina pròpia que és objectiu d’una meta comuna.

Confiança: la confiança en el treball dels companys és clau per l’equip.

Un dels punts més delicats en un equip de treball és establir les metes de l’equip.

Cada persona és diferent, no solament pel seu caràcter, sinó també pels seu coneixements i habilitats, i per tant demostrarà una actitud diferent davant de l’equip de treball.

Quan es confecciona un equip, s’ha de conèixer quina és la contribució de cadascun dels membres de l’equip, i per això és fonamental saber quines són les característiques particulars d’aquests membres, és a dir, quin és el seu rol dins de l’equip.

Rol: Comportament esperat d’un individu en una situació d’interacció amb altres persones.

ROL CARACTERÍSTIQUES Líder Assumeix el control del grup. És una persona important pel

funcionament del grup. Té iniciativa, inspira confiança. És qui porta al grup a aconseguir els objectius.

Crític Necessita expressar un altre punt de vista. Pot ser positiu: aportar matisos nous o Negatiu: sempre troba inconvenients

Comentador Busca la dialèctica, el protagonisme. Generalment, desvia la conversa.

Boc Expiatori Es carrega amb la responsabilitat de les faltes del grup. Iniciador Proposa o suggereix idees. Sabotejador El seu objectiu és destruir la reunió, bloquejar a l’equip. Representant És qui es proclama com a portaveu del grup. Organitzador És qui s’encarrega de l’organització de les activitats o del mateix

grup. Pacificador Busca la pau i la concòrdia. Egocèntric Necessita ser el centre d’atenció.

Perquè existeixi integració dins de l’equip de treball, els seus membres han d’estar convençuts que estant dins de l’equip de treball, porta més avantatges que no estar-hi.


25

La raó per la que hi ha una integració dels membres del grup a l’equip és perquè creuen que així es poden satisfer les seves necessitats amb els demés, mentre que sols no podrien aconseguir-ho.

Algunes raons per les que individus s’integren en grups són:

Per aprendre dels altres membres del grup Per compartir idees Per prendre decisions Per programar la feina Per aconseguir els objectius individuals i col·lectius

Una vegada s’han seleccionat els membres que formaran l’equip de treball, se’ls ha d’explicar:

Quina ha de ser la seva feina, Quines dades es desitgen gravar Quins són els aspectes que s’han de tenir en compte en el moment de la

gravació Per qui s’ha de gravar aquestes dades Quina és la seva utilitat Com es grava la informació i quines són les passes a seguir Quines preocupacions són necessàries per evitar possibles errors

És important establir quines són les prioritats i el desenvolupament en el procés de gravació i quines seran les conseqüències positives de portar a terme aquestes prioritats.

Un altre aspecte a tenir en compte en el manteniment dels equips de treball, és que necessiten realitzar reunions periòdiques, amb una comunicació fluïda que afavoreixi la relació personal entre els membres de l’equip. A més d’aquestes reunions, els contactes informals també són interessants perquè els membres es mantinguin integrats en l’equip.


26

EXERCICI

De cada línea de 4 palabras selecciona una letra hasta llegar a la línea número 40. Por Ej.: si en la línea 1 te identificas con la letra d debes poner 1=d y así con cada una de las líneas hasta completar el test. Luego sumas cada letra y en la siguiente página encontrarás los resultados. Debes saber que cada uno de nosotros tiene un temperamento dominante y uno secundario que lo complementa. Tu temperamento dominante es aquel en el cual has sacado la mayor puntuación o letras y tu temperamento secundario el que haya sacado la segunda más alta puntuación o letra. Yo por ejemplo soy melancólico (temperamento dominante) con tendencia a colérico (temperamento secundario o complementario).

FORTALEZAS

1 a)Animado b)Aventurero c)Analítico d)Adaptable 2. a ) Juguetón b)Persuasivo c)Persistente d)Plácido 3. a) Sociable b)Decidido c)Abnegado d)Sumiso 4. a) Convincente b)Competitivo c)Considerado d)Controlado 5. a) Entusiasta b)Inventivo c)Respetuoso d)Reservado 6. a) Enérgico b)Autosuficiente c)Sensible d)Contento 7. a) Activista b)Positivo c)Planificador d)Paciente 8. a) Espontáneo b) Seguro c) Puntual d) Tímido 9. a) Optimista b) Abierto c) Ordenado d) Atento 10. a) Humorístico b) Dominante c) Fiel d) Amigable 11. a) Encantador b) Osado c) Detallista d) Diplomático 12. a) Alegre b) Confiado c) Culto d) Constante 13. a) Inspirador b) Independiente c) Idealista d) Inofensivo 14. a) Cálido b) Decisivo c) Introspectivo d) Humor seco 15. a) Cordial b) Instigador c) Músico d) Conciliador 16. a) Conversador b) Tenaz c) Considerado d) Tolerante 17. a) Vivaz b) Líder c) Leal d) Escucha 18. a) Listo b) Jefe c) Organizado d) Contento 19. a) Popular b) Productivo c) Perfeccionista d) Permisivo 20. a) Jovial b) Atrevido c) Se comporta bien d) Equilibrado


27

DEBILIDADES

21. a) Estridente b) Mandón c) Desanimado d) Soso 22. a) Indisciplinado b) Antipático c) Sin entusiasmo d) Implacable 23. a) Repetidor b) Resistente c) Resentido d) Reticente 24. a) Olvidadizo b) Franco c) Exigente d) Temeroso 25. a) Interrumpe b) Impaciente c) Inseguro d) Indeciso 26. a) Imprevisible b) Frío c) No comprometido d) Impopular 27. a) Descuidado b) Terco c) Difícil contentar d) Vacilante 28. a) Tolerante b) Orgulloso c) Pesimista d) Insípido 29. a) Iracundo b) Argumentador c) Sin motivación d) Taciturno 30. a) Ingenuo b) Nervioso c) Negativo d) Desprendido 31. a) Egocéntrico b) Adicto al trabajo c) Distraído d) Ansioso 32. a) Hablador b) Indiscreto c) Susceptible d) Tímido 33. a) Desorganizado b) Dominante c) Deprimido d) Dudoso 34. a) Inconsistente b) Intolerante c) Introvertido d) Indiferente 35. a) Desordenado b) Manipulador c) Moroso d) Quejumbroso 36. a) Ostentoso b) Testarudo c) Escéptico d) Lento 37. a) Emocional b) Prepotente c) Solitario d) Perezoso 38. a) Atolondrado b) Malgeniado c) Suspicaz d) Sin ambición 39. a) Inquieto b) Precipitado c) Vengativo d) Poca voluntad 40. a) Variable b) Astuto c) Comprometedor d) Crítico

Número de a) = ___ Número de a) = ___ Número de b) = ___ Número de b) = ___ Número de c) = ___ Número de c) = ___ Número de d) = ___ Número de d) = ___


28

RESULTADOS

Cada columna contiene las debilidades y fortalezas de cada temperamento.

La columna de las [a] = El Extrovertido, Hablador y Optimista

La columna de las [b] = Colérico

La columna de las [c] = Melancólico

La columna de las [d] = Flemático

Si sacaste la mayor puntuación en una de esas letras entonces ese es tu temperamento dominante y tu temperamento complementario o secundario corresponde a la letra que le sigue en mayor puntuación. A continuación te presento el perfil de cada temperamento para que puedas ver tus fortalezas y debilidades y sepas cómo eres.

EL EXTROVERTIDO EL HABLADOR EL OPTIMISTA (FORTALEZAS)

LAS EMOCIONES EN EL TRABAJO

Personalidad atractiva, conversador, anecdotista, el alma de la fiesta, buen sentido del humor, ojos para los colores, toca a la gente cuando habla, entusiasta y democrático, alegre y burbujeante, curioso, buen actor, ingenuo e inocente, vive por el momento, carácter variable, en el fondo es sincero, siempre es un niño.

Se ofrece a trabajar, planea nuevos proyectos, creativo, tiene energía y entusiasmo, causa buena impresión inicial, inspira a los demás, convence a otros a que trabajen.

EL EXTROVERTIDO, EL HABLADOR, EL OPTIMISTA (DEBILIDADES)

LAS EMOCIONES EN EL TRABAJO

Hablador compulsivo, exagerado, se entretiene en trivialidades, no puede recordar nombres, asusta a otros, demasiado feliz para otros, enérgico, jactancioso y quejumbroso, ingenuo, se deja engañar, se ríe y habla en voz alta, controlado por las circunstancias, se pone bravo fácilmente, para algunos parece insincero, nunca madura.

Prefiere hablar, olvida sus obligaciones, no persiste, su confianza se desvanece rápidamente, indisciplinado, sus prioridades están fuera de orden, toma decisiones llevado por sus sentimientos, se distrae fácilmente, malgasta el tiempo hablando.


29

COLERICO -EL EXTROVERTIDO, EL ACTIVIST, EL OPTIMISTA (FORTALEZAS)

LAS EMOCIONES DEL COLERICO EL COLERICO EN EL TRABAJO

Líder nato, dinámico y activo, una necesidad compulsiva para el cambio, actúa con rapidez, quiere corregir las injusticias, impasible, no se desanima fácilmente, independiente y autosuficiente, confiado en si mismo, puede manejar cualquier proyecto.

Se propone metas, organiza bien, busca soluciones prácticas, actúa con rapidez, delega el trabajo, exige productividad, cumple lo propuesto, estimula actividad, le interesa poco la oposición.

COLERICO- EL EXTROVERTIDO EL ACTIVISTA EL OPTIMISTA (DEBILIDADES)

LAS EMOCIONES DEL COLERICO EL COLERICO EN EL TRABAJO

Mandón, impaciente, temperamental, tenso, demasiado impetuoso, se deleita en la controversia, no se rinde a pesar de perder, inflexible, le disgustan las lágrimas y las emociones, no muestra simpatía hacia los demás.

Intolerante ante los errores, no analiza los detalles, las trivialidades le aburren, puede tomar decisiones temerarias, puede ser rudo y sin tacto, manipula las personas, el fin justifica los medios, el trabajo puede llegar a ser su Dios, demanda lealtad de parte de sus subordinados.

MELANCOLICO - EL INTROVERTIDO EL PENSADOR EL PESIMISTA (FORTALEZAS)

LAS EMOCIONES DEL MELANCOLICO

EL MELANCOLICO EN EL TRABAJO

Profundo y pensador, analítico, serio, determinado, propenso a ser un genio, talentoso, creativo, filósofo, poeta, aprecia todo lo bello, sensible a otros, abnegado, meticuloso, idealista.

Prefiere seguir un horario, perfeccionista, detallista, persistente, concienzudo, de hábitos ordenados, económico, anticipa problemas potenciales, descubre soluciones creativas, necesita terminar lo que empieza, le encantan las gráficas, mapas, listas, etc.


30

MELANCOLICO - EL INTROVERTIDO EL PENSADOR EL PESIMISTA (DEBILIDADES)

LAS EMOCIONES DEL MELANCOLICO EL MELANCOLICO EN EL TRABAJO

Recuerda lo negativo, amanerado, deprimido, le agrada que lo hieran, falsa humildad, vive en otro mundo, tiene mala imagen de si mismo, escucha lo que le conviene, se concentra en si mismo, tiene sentimientos de culpabilidad, sufre complejos de persecución, tiende a ser hipocondríaco.

No se orienta hacia las personas, se deprime ante las imperfecciones, escoge trabajos difíciles, vacila al empezar proyectos nuevos, emplea demasiado tiempo planeando, prefiere analizar antes que trabajar, se auto-desaprueba, difícil de complacer, estándares demasiado altos, siente una gran necesidad de aprobación.

FLEMATICO - EL INTROVERTIDO EL OBSERVADOR EL PESIMISTA (FORTALEZAS)

LAS EMOCIONES DEL FLEMATICO EL FLEMATICO EN EL TRABAJO

Personalidad tranquila, sereno, relajado, imperturbable, paciente, equilibrado, una vida consistente, callado pero de buen humor, amable y compasivo, no muestra sus emociones, contento con la vida.

Competente y estable, apacible y simpático, tiene capacidades administrativas, mediador, evita conflictos, trabaja bien bajo presión, busca el camino fácil.

FLEMATICO - EL INTROVERTIDO EL OBSERVADOR EL PESIMISTA (DEBILIDADES)

LAS EMOCIONES DEL FLEMATICO EL FLEMATICO EN EL TRABAJO

Apático, temeroso y preocupado, indeciso, evita tomar responsabilidades, voluntad de hierro, egoísta, tímido y reticente, se compromete demasiado, santurrón.

Sin metas, falto de auto-motivación, le es difícil mantenerse en acción, le disgusta que lo acosen, perezoso y sin cuidado, desanima a otros, prefiere observar antes que actuar.


31

EJERCICIO 2: PERSONALIDAD DOMINANTE

Instrucciones:

El presente ejercicio ha sido desarrollado para identificar tu estilo de personalidad dominante.

Por lo tanto cuando contestes debes pensar en qué medida te describe cada uno de los adjetivos que se presentan.

Encontrarás 14 categorías con cuatro adjetivos cada una En cada categoría, ordena los 4 adjetivos según el grado de exactitud con que

os describa, otorgando un 1 al adjetivo que mejor te describa y un 4 al adjetivo que peor te describa, tal como se refleja en el siguiente ejemplo:

_____ Entusiasta

_____ Atrevido/a

_____ Concienzudo/a

_____ Amigable

Recuerda en cada categoría utilizar la puntuación 1, 2, 3 y 4 una sola vez y cada adjetivo debe tener una puntuación.

1 Entusiasta 8 Competitivo/a

Atrevido Estable

Concienzudo/a Don de gentes Amigable Minucioso/a

2 Lógico 9 Sociable Atractivo/a Dominante

Amable Reflexivo/a

Franco/a Adaptable


32

3 Conciliador/a 10 Reservado/a

Extrovertido/a Persuasivo/a Osado/a Atento/a

Cuidadoso/a Directo/a

4 Persistente 11 Enérgico/a Discreto/a Tolerante

Comprensivo/a Decidido/a

Encantador/a Preciso/a

5 Controlado/a 12 Exigente

Disciplinado/a Expresivo/a Hablador/a Perfeccionista

Emprendedor/a Considerado/a

6 Te cuesta decir “NO” 13 Efusivo/a Alma de la fiesta Complaciente

Seguro de sí mismo/a Receptivo/a

Cumplidor Innovador/a

7 Respetuoso/a 14 Asume retos

Obstinado/a Paciente

Comunicador/a Instruido/a

Organizado/a Efusivo/a

Suma la puntuación asignada a cada símbolo y anota la puntuación total en el siguiente cuadro:


33

Gráfica Perfil de Comportamiento

DISC 14 20 25 30 35 40 45 50 55

Ahora se ha de sombrear cada factor, desde la casilla número 35 hasta la casilla correspondiente a la puntuación obtenida.

DOMINANCIA INFLUENCIA ESTABILIDAD CUMPLIMIENTO 14 Exigente Efusivo/a Flemático/a Evasivo/a Egocéntrico Inspirador Relajado/a Preocupado/a Resistente al cambio Cuidadoso/a 20 Impulsador/a Magnético/a No demostrativo/a Dependiente Ambicioso/a Político/a Cauteloso/a Pionero/a Entusiasta Pasivo/a Convencional Fuerte-

Voluntarioso/a Demostrativo/a Exigente

25 Enérgico/a Persuasivo/a Paciente Decidido/a Cálido/a Posesivo/a Agresivo/a Convincente Sistemático/a Competitivo/a Elegante Predecible Diplomático/a 30 Determinado/a Equilibrado/a Consistente Exacto/a Atrevido/a Optimista Premeditado/a Con tacto Curioso/a Confiado/a Constante Abierto/a Responsable Sociable Estable Juicio variante 35 Conservador/a Reflexivo/a Versátil Firme Calculador/a Basado/a en hechos Activo/a Independiente 40 Cooperativo/a Calculador/a Inquieto/a Voluntarioso/a Indeciso/a Escéptico/a Alerta Terco/a Moderado/a Variado/a Inseguro/a Lógico/a Demostrativo/a Obstinado/a 45 No demandante No demostrativo/a Cauteloso/a Suspicaz Impaciente Prosaico/a Orientado/a a la

presión No sistemático

Suave Incisivo/a Ansioso/a Soberbio/a 50 Agradable Flexible Desinhibido/a Modesto/a Pesimista Impulsivo/a Arbitrario/a Pacífico/a Malhumorado/a Impaciente Inflexible 55 Recatado/a Crítico/a Hipertenso No detallista


34

IDENTIFICACIÓ DE PARÀMETRES D’ACTUACIÓ PROFESSIONAL EN L’ACTIVITAT D’ENREGISTRAMENT DE DADES

El professional ha de complir amb els seus deures el millor possible, i això ho ha de fer durant la seva etapa de formació. La seva capacitació professional, no acaba mai, ja que el mercat laboral és molt competitiu i per tant ha d’estar contínuament innovant els seus coneixements.

El professional ha de tenir cura de:

S’ha d’esforçar per complir l’horari Començar i acabar la feina en l’horari indicat Complir amb tots els encàrrecs encara que siguin difícils o avorrits. Ser ordenat amb els documents Formar equips de treball Planificar el dia, la setmana i un mes d’activitat (sempre que a la nostre feina

sigui possible).

INDICADORS DE QUALITAT DE L’ORGANITZACIÓ, PROCEDIMENTS DE TREBALL, COORDINACIÓ, ORIENTACIÓ A RESULTATS I NECESSITATS DE MILLORA En un procés d’introducció d’un sistema de qualitat total, l’empresa s’ha d’organitzar de tal manera que obtingui el màxim rendiment de la seva estructura organitzativa, de la seva tecnologia i dels seu empleats.

Per l’avaluació de l’actuació professional en les feines de gravació, es realitza una sèrie d’estadístiques de seguiment, en les que s’especifica la quantitat de documents gravats i les errors comesos.

L’eina informàtica que es fa servir per proporcionar estadístiques d’errors i mides de productivitat de la gravació de dades, pot servir per detectar i corregir les causes que porten errors.

La forma en que s’avaluaran aquests errors dependran de les directrius establertes pel departament de recursos humans de la seva empresa, de la cultura empresarial i dels requisits de qualitat que el client hagi contractat a l’empresa de gravació de dades.

En el cas de sistemes en “online”, el registre d’errors pot automatitzar-se completament, sense necessitat de realitzar un registre manual dels errors detectats.

Aquests estàndards de qualitat de treball, definiran els procediments de treball, la seva organització i la forma en que es coordinaran cada una de les operacions.

D’aquesta manera, tot gravador de dades, orientarà la seva activitat a l’obtenció d’uns resultats.


35

L’orientació de resultats està lligada a la millora contínua, ja que garanteix la productivitat a l’optimitzar els recursos humans, tècnics i materials.

Per tant, l’actitud coherent amb l’orientació a resultats serà afegir valor al servei que es doni, o la funció que es realitza, saber les necessitats de l’organització i al mateix temps, la dels seus clients/usuaris.

CARACTERITZACIÓ DE LA PROFESSIONALITAT: ÈTICA PERSONAL I PROFESSIONAL EN L’ENTORN DE TREBALL.

L’eficàcia i la qualitat del treball de gravació no solament depèn de la planificació del procés de treball, de la qualificació del gravador, la seva destresa o habilitat, sinó que també dependran dels principis professional i morals de cada individu.

La personalitat dels membres de l’equip de treball condicionarà el funcionament de la feina realitzada i també l’organització, és a dir l’empresa estarà determinada pels valors que tenen els seus membres.

Per aconseguir en els membres de l’organització una ètica ben desenvolupada, és necessari que tots coneguin els sistema de valors de la pròpia empresa. Això s’aconsegueix creant uns codis ètics, en els que s’agrupen totes les idees que orientaran el comportament del treballador en l’acompliment de les seves tasques.

Alguns d’aquests valors ètics professionals i personals poden ser els següents:

Estar disposat a complir amb les obligacions. Suggerir i expressar opinions de forma positiva. Ser emprenedor. Ser honest. Comprometre’s i complir les promeses sense oblidar-se de les

responsabilitats. Ser lleial amb els companys. Tenir un tracte imparcial. Ser solidari i recolzar la feina realitzada per altres companys.

Per poder posar en pràctica tots aquests valors ètic-professionals, i realitzar bé una bona feina, és necessari dominar una sèrie d’habilitats socials, que poden ser útils tant a la vida professional com en la vida personal.


36

HABILITATS SOCIALS

Conjunt de conductes, tant verbals com no verbals, que fan que la persona tingui una capacitat més gran per aconseguir els objectius marcats, sempre sense fer mal als demés.

Quan parlem d’habilitats socials, es referim a conceptes com l’escolta activa, l’assertivitat, la comunicació no verbal , l’empatia , la capacitat de resumir o formular preguntes per obtenir informació o mantenir l’atenció i l’interès d’un altre persona, la capacitat d’incentivar i motivar al receptor de la informació.

ESCOLTA ACTIVA

És l’esforç físic i mental que es realitza quan es vol escoltar amb atenció la totalitat del missatge que transmet un altre persona, per aconseguir interpretat el significat correcte.

Per tant, en l’escolta activa, és el receptor qui rep el missatge i adopta una postura activa.

En l’escolta activa, la persona que escolta envia mitjançant la seva conducta, missatges a l’altre persona, que indica una connexió emocional, com per exemple: assentir, preguntar, contacte corporal i visual, etc.

Existeixen una sèrie de conductes reiterades en el temps que es converteixen en patrons negatius, és a dir, que perjudiquen l’escolta activa.

Alguns d’aquests patrons negatius són:

El simulador: No es centra en la persona que parla i la seva ment està en un altre part. Però assenteix amb el cap....

L’interruptor: No deixa que la persona que parla acabi de fer-ho, no fa preguntes per clarificar la informació i està ansiós per parlar.

L’interpretador: dóna una interpretació precipitada del que l’altre persona està dient.

L’aprofitat: Fa servir les paraules de la persona a la que escolta com un mitjà per transmetre el seu propi missatge. L’aprofitat s’aprofita de l’enfocament donat i el modifica en la direcció del seu propi punt de vista o de la seva opinió.

El discutidor: En aquest cas només escolta el temps necessari per portar la contrària. El seu objectiu és fer servir les paraules dels seu interlocutor en la seva contra, intentant demostrar que està equivocat.

El conseller: Ofereix consells en positiu en algunes ocasions, però a vegades, no permet que la persona que estigui parlant pugui expressar les seves idees, perquè ofereix ràpidament una solució.


37

A més d’evitar patrons negatius, l’escolta activa requereix:

És necessari mostrar-se obert a escoltar. En aquest sentir és important no interrompre a la persona que estigui parlant , i serà interessant demanar aclaracions, compartir suggeriments, etc.

S’ha d’evitar jutjar els comentaris de l’altre persona. S’han d’evitar les distraccions. És necessari tenir paciència, i evitar opinar de tot sense tenir

informació suficient.

L’ASSERTIVITAT

L’assertivitat és l’habilitat que consisteix en expressar directament els pensaments i sentiments, respectant als demés. La persona assertiva és capaç de parlar amb tranquil·litat i confiança als seus superiors per demanar un augment de sou, preguntar dubtes de forma precisa i correcta, etc. A més sabrà comunicar-se amb els seus subordinats amb respecte i entendre les seves idees.

Per entendre com fer servir l’assertivitat, és interessant també conèixer altres estils de comunicació, como són l’estil agressiu i l’estil passiu.

ESTIL AGRESIU DE COMUNICACIÓ

Conducta Verbal:

Interromp als demés, fa servir la veu alta i para de forma fluïda i ràpida.

Fa servir expressions com “Tens que....” o “No tolero...”

Conducta No Verbal:

Cos alçat cap endavant. Mirada fixa i gestos amenaçadors. Entra en l’espai de l’altre.

Conseqüències:

Crea tensions i genera rancor. Genera conflictes interpersonals.


38

ESTIL COMUNICACIÓ PASSIU

Conducta Verbal:

Fa servir la veu baixa. Fa servir expressions com “Pot ser....”, “Suposo que... “ “No... sí.... pot

ser... bé....”, “ No..., no et molestis”.

Conducta No Verbal:

Postura enfonsada. Moviments forçats i rígids. Sense contacte visual.

Conseqüències:

Deixa que els demés prenguin la decisió per ell. Perd oportunitats. Conflictes interpersonals.

ESTIL COMUNICACIÓ ASSERTIVA

Conducta Verbal:

Fa servir frases de l’estil de: “Em sento.... quan tu et comportes...” o “ Jo crec, jo penso, jo em sento...” (tot en primera persona); “Tu què opines? “ “Què et sembla!”

Conducta No Verbal:

Manteniment de la mirada, to de veu ferm però no elevat, mirada directe.

Conseqüències:

A curt Termini: La persona pot rebre crítiques (sobretot si l’altre persona fa servir un estil de resposta agressiu).

A llarg Termini: La persona es sentirà bé amb ella mateixa, ja que haurà actuat d’acord amb els seus principis i els seus valors. Té més possibilitats d’aconseguir els seus objectius i manté relacions interpersonals positives.


39

Existeixen diferents tècniques que són possibles de fer servir per desenvolupar un estil de comunicació assertiu:

Disc ratllat:

Es fa servir repetint moltes vegades el mateix missatge, sense posar-se nerviós, i no pujar el to de veu, fins aconseguir que l’interlocutor arribi a una solució raonable del problema.

Exemple: Si un venedor insisteix perquè comprem el seu producte, repetiríem: “Gràcies per la seva oferta, però en aquest moment no m’interessa”; si el venedor continua insistint, tornaríem a repetir: “Gràcies, però no m’interessa”

Asserció negativa:

Consisteix en reconèixer un error comés sense donar moltes justificacions, fins aconseguir que la persona que critica ho deixi de fer.

Exemple: “Sí, em vaig oblidar de la teva comanda. Normalment les recordo”

Interrogació negativa:

Consisteix en respondre a la persona que realitza la crítica, demanant aclaracions.

Exemple: “Anem a veure, què no t’agrada del meu comportament?”. Es mostra una actitud en la que “ el món no s’acaba perquè no ens agradi alguna cosa”.

Aprendre a dir “no”:

És dir “no” d’una forma adequada, mirant als ulls de l’altre persona amb seguretat, i dient tot allò de manera raonable i directe.


40

RESUM

El treball de gravació de dades, requereix la col·laboració i participació de tots els membres per arribar als nivells de qualitat en la informació codificada.

Perquè existeixi l’equip de treball, s’han de donar uns requisits, com l’establiment d’objectius, de sistemes de comunicació entre els seus membres, l’existència d’un coordinador, la pràctica de valors com l’honestedat, responsabilitat, lideratge, innovació i esperit de superació personal.

Per identificar els paràmetres de l’actuació professional en l’activitat de gravació de dades, en primer lloc, es realitza una avaluació de la feina de gravació, mitjançant una sèrie d’estadístiques de seguiment, en les que s’especifiquen la quantitat de documents gravats i els errors comesos. Un cop avaluat , s’intenten corregir els motius d’error i es controlen les desviacions en la planificació de les tasques.

L’ètica personal i professional en l’entorn de treball, condiciona l’eficàcia i la qualitat de treball de gravació. La personalitat dels membres de l’equip condicionarà el funcionament de la feina. Per fomentar l’ètica personal i professional en el lloc de treball, és necessari que tots coneguin el sistema de valors de la pròpia empresa. També pot ser útil la pràctica d’algunes habilitats socials, com poden ser l’escolta activa i l’assertivitat.


41

Aplicació de tècniques mecanogràfiques en teclats estesos de terminals informàtics Abans de començar a treballar amb un teclat, és important que no ens oblidem el que es va explicar en els capítols anterior respecte a la postura corporal que es necessita adoptar per evitar riscos derivats de la gravació de dades. D’aquesta manera, la primera operació a realitzar, serà adaptar l’alçada de l’escriptori, com el seient i la postura del monitor.

Quan s’escriu en una màquina d’escriure convencional, s’han de tenir en compte els marges i el canvi de línia. Quan escrivim en un ordinador, utilitzem qualsevol processador de textos, que és on es definiran els marges i el canvi de línia es farà polsant la tecla [INTRO].

FUNCIONAMENT DEL TECLAT ESTÈS D’UN TERMINAL INFORMÀTIC

En informàtica, un teclat és un perifèric d’entrada o dispositiu inspirat en el teclat de les màquines d’escriure. El teclat estès és un teclat d’ordinador de 101/102 tecles que va posar al mercat IBM.

Aquest disseny, s’ha mantingut com teclat estàndard de la línia PS/2 i USB, i s’ha convertit en la norma de producció de la majoria dels teclats.

POSADA EN MARXA I CONFIGURACIÓ

És molt senzill i es fa connectant mitjançant USB el teclat amb el PC.

Internament, aquesta connexió té una electrònica complexa, ja que envia senyals a la placa-base i recull la senyal d’interruptors mecànics.

COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DEL TECLAT ESTÈS

El teclat estès és diferent als seus predecessors, per tenir dotze tecles de funció en la part superior, en comptes de deu a l’esquerra. Té a més, tecles de Control i Alt addicionals i un conjunt de tecles pel moviment del cursos i per l’edició de textos entre la part principal del teclat i el teclat numèric. Altres diferències és el canvi de posició de determinades tecles com Escape i Control, i modificacions en les combinacions de tecles, com Pausa i Imprimir Pantalla.


42

El teclat es divideix en les següents agrupacions:

TECLES AUXILIARS, DE FUNCIONS I DE MOVIMENT DEL CURSOR.

L’objectiu és que coneguem a fons el funcionament de cada una de les tecles que composen el teclat, perquè dominem a la perfecció l’eina del teclat, ja que el lloc de gravador de dades depèn de la destresa i habilitat en l’ús del teclat.

MAJÚSCULES (BLOQ MAYÚS O CAPS LOCK) Quan polsem [Bloq mayús] s’encén un led (llum) del teclat, que s’anomena Caps Lock. Aquest indica que està activat el bloqueig de majúscules, que fa que tot el text s’escrigui en majúscules.

D’aquesta manera, quan la tecla [Bloq Mayús] està desactivada, totes les lletres s’escriuen amb minúscules, i si està activada, amb majúscules.


43

SHIFT

Podem observar que en el teclat existeixen dos tecles [Shift], una a l’esquerra i l’altre a la dreta.

Aquestes tecles s’utilitzen sempre amb un altre tecla.

En el cas de fer-la servir amb una lletra de l’alfabet, canvia la seva escriptura, és a dir:

Si estem escrivint en minúscules, escriu la lletra en majúscules Si treballem en majúscules, l’escriu en minúscules.

Per escriure una paraula on la primera lletra va en majúscules, tenim que polsar la tecla corresponent mentre es manté pressionada la tecla de majúscules amb el dit petit de la mà contrària. Per exemple: per escriure “Màlaga”, polsarem la tecla majúscula esquerra amb el dit petit de la mà esquerra i a la vegada, la tecla [M] amb el dit índex de la mà dreta.

L’ACCENT I LA DIÈRESI Pes escriure paraules que portin accent o dièresi, s’ha de polsar aquesta tecla amb el dit petit dret abans que la tecla sobre la que es vol situar l’accent o la dièresi. Per exemple: “león”, primer s’ha de polsar la L, la E, la tecla que conté l’accent adient i després la O i la N.

ALT La tecla [Alt] no fa res per sí mateixa. Es fa servir en combinació amb altres tecles per executar funcions del programa, per tant, seran diferents segons el programa que s’utilitzi (en Word, per exemple, es fa servir [Alt + E] per obrir Edició, [Alt + A] per obrir Arxiu, [Alt + V] per obrir Ver). Per fer servir aquesta tecla, s’ha de polsar amb el dit petit de la mà esquerra.

ALT GR Aquesta tecla, serveix en combinació amb les tecles que incorporen símbols en la part inferior dreta per inserir-los en el document (símbols com @, €, #, }, [, ). Per fer servir aquesta tecla, es polsarà amb el dit petit de la mà dreta.

BACKSPACE Serveix per anar enrere cap a l’esquerra, esborrant els caràcters.

CONTROL La tecla [Ctrl] no fa res per sí mateixa. Polsada junt amb altres tecles, serveix per activar diferents funcions del programa, per tant, dependrà del programa. Per exemple: [Control + C] és copiar; [Control + X] és tallar; [Control + V] és enganxar en Windows.


44

ENTER La tecla [Entrar] o [Enter] pot tenir dos utilitats:

Començar una nova línia de text. Acceptar una opció si es fa servir un altre programa que no sigui un

processador de text.

BARRA D’ESPAI La barra d’espai s’utilitza per introduir espais en blanc entre caràcters. S’ha de polsar la barra alternant els polzes.

Per exemple: Si escrivim “Pastisseria”, l’espai el polsarem amb el polze de la mà dreta. En el cas d’escriure “Camió”, com acabem d’escriure la paraula amb la mà dreta, polsem l’espai amb el polze de la mà esquerre.

TAB Pot tenir dos utilitats:

Serveix per alinear textos en els processadors de textos. En el sistema operatiu s’utilitza per desplaçar el cursos per les

diferents finestres i opcions, és substitut del ratolí.

TECLA DE WINDOWS Aquesta tecla obre i tanca el menú d’Inici

TECLA ESCAPE La tecla [Esc] s’utilitza per cancel·lar accions en progrés, abans que acabin.

També s’utilitza per tancar alguns quadres de diàleg. Alguns exemples d’aquesta tecla són, per exemple, polsar [Esc] per tancar els menús d’una aplicació; per no autoritzar la impressió prèviament encomanada d’un document, etc.

TECLES DE FUNCIÓ En la següent taula s’especifiquen les accions que poden realitzar aquestes tecles, encara que poden haver variacions, depenent del sistema operatiu o del programa que es faci servir.


45

TECLA FUNCIÓ

TECLES DE MOVIMENTS DEL CURSOS Els cursors (fletxes) mouen el cursor una posició en la direcció indicada per la fletxa que es teclegi.

Les quatre tecles es fan servir per moure el cursos dins de la pantalla, amb moviments verticals o horitzontal.

COMBINACIÓ DE TECLES EN L’EDICIÓ DE TEXTOS

Les combinacions de tecles, s’utilitzen com dreceres en l’edició de textos, ens serveixen per abreujar l’execució i millorar la nostra velocitat quan introduïm les dades. A continuació, tenim uns exemples de combinacions de tecles que es fan servir en el processador de textos WORD.

[Ctrl] + A -> Per obrir arxius. [Ctrl] + R ó [Ctrl] + F4 -> Per tancar documents. Si el

document no s’ha gravat, apareixerà un quadre de diàleg que permetrà guardar els canvi abans de tancar-se.

[Ctrl] + G -> Per guardar un document. [Ctrl] + U -> Per començar un nou document en blanc. [Ctrl] + P -> Per imprimir. [Majús] + F3 -> Per canviar de Majúscules a minúscules i a

l’inrevés. [Ctrl] + C -> Copia el text seleccionat. [Ctrl] + X -> Talla el text seleccionat. [Ctrl] +[Majús] + C -> Copia el format. [Ctrl+ Z] -> Torna enrere els canvis realitzats. [Ctrl+ N] -> Escriu en negreta. [Ctrl + S] -> Escriu subratllat. [Ctrl + K] -> Escriu en cursiva.

TECLA FUNCIÓ F1 Ajuda del programa F2 Renombrar l’arxiu, accés directe o carpeta seleccionada F3 Inicia una cerca en el directori on estigui F4 Inicia el menú IR a una carpeta diferent des de la barra d’eines d’una carpeta.

També serveis per cercar la llista de la barra de direcció en MI PC o en l’Explorador de Windows.

F5 Obre la finestra de “Buscar” i reemplaçar en Word, i es pot canviar de pàgina, secció, línia, etc.

F6 Permet el desplaçament pels elements de la pantalla d’una finestra o de l’escriptori.

F7 Serveix per revisar l’ortografia en el programa Word. F8 Canvia l’opció de cercar F10 Activa la barra de menús en el programa actiu F11 Va avançant entre els elements d’una pàgina web, la barra de direccions i la barra

de Windows


46

TECLES D’AJUDA EN L’EDICIÓ DE TEXTOS

Per desplaçar-se per un document mitjançant el teclat, existeixen una sèrie de tecles amb funcions específiques en Word.

La tecla [Inicio] portarà al principi de la línia del text on ens trobem. La tecla [Fin] portarà al final de la línia del text en que ens trobem. La tecla [Re Pág] retrocedeix enrere aproximadament el número de línies que

aproximadament ocupa la finestra del text de Word. La tecla [Av Pág] avança cap endavant fins aproximadament el número de

línies que ocupa la finestra del text de Word. [Ctrl] + [Inicio] permet posicionar el cursor al principi del document. [Ctrl] + [Fin] permet posicionar el cursor al final del document. [Ctrl] + [AvPág] desplaça el cursor al principi de la pàgina següent. [Ctrl] + [RegPág] desplaça el cursor al principi de la pàgina anterior. [Ctrl] + -> Desplaça el cursor al paràgraf anterior. [Ctrl] + -> Desplaça el cursos al paràgraf següent. [Ctrl] + -> Desplaça el cursor a la paraula següent. [Ctrl] + -> Desplaça el cursos a la paraula anterior. La tecla [Insert] és una tecla de doble acció, és a dir, si la polsem repetidament,

alternarà dos efectes: Sobreimprimeix els caràcters que estiguin presents S’insereixen caràcters entre els que ja estiguin en el text.

La tecla [Sup] es fa servir per esborrar el caràcter que queda just a la dreta del cursor.

La tecla [Imp Pant] envia una còpia del que tenim per pantalla. Des d’allà, es pot enganxar la imatge en altres programes.

TÈCNICA MECANOGRÀFICA

Les tècniques mecanogràfiques són tècniques d’escriure en ordinador o màquina: postura corporal, teclejar amb tots els dits, rapidesa, aprendre de memòria les tecles del teclat, i teclejar la lletra corresponent amb el dit correcte a més de tenir eficàcia ortogràfica.

SIMULTANEÏTAT ESCRIPTURA LECTURA Aquest procés implica que a la vegada que es reconeixen les lletres i segments, també permet reconèixer que pertanyen a la seva pròpia llengua i al vocabulari que la persona que escriu coneix.

Al mateix temps, la nostra ment pot realitzar operacions simultànies, per això podem aprendre-ho a la vegada. Només es necessita reconèixer una part de la paraula per saber el seu significat (reconeixement atenent a les característiques del morfema, de les síl·labes, etc.).

A l’hora de reconèixer paraules, el nostre sistema de reconeixement només incorpora les paraules necessàries.


47

COL·LOCACIÓ DELS DITS, MANS I CANELLS S’ha de col·locar les mans sobre la fila a, s, d, f, g, h, j, k, l, ñ, de tal manera que els dits petits estiguin a sobre de les lletres “a” i “ñ” respectivament, els dits “anular” en les tecles “s” i “l” respectivament, i els dits “corazón” en la “d” i “k”, fent servir els “pulgar” per la tecla “Espaciador”. Això facilitarà l’accés pràcticament a tot el teclat amb lleus moviments de mans.

FILA SUPERIOR, INFERIOR I DOMINANT

POSICIÓ HABITUAL

PER PERSONES AMB NOMÉS LA MÀ DRET

PER PERSONES AMB NOMÉS LA MÀ ESQUERRE


48

DESENVOLUPAMENT DE DESTRESES EN UN TECLAT ESTÈS DE VELOCITAT I PRECISIÓ

Per aconseguir una bona velocitat en el teclat, es necessari molta pràctica i saber on estan les lletres en el teclat.

Escriure a màquina (o en el teclat) és tota una disciplina.

TRANSCRIPCIÓ DE TEXTOS COMPLEXOS, TAULES DE DADES, ABOCAMENTS DE VEU, ENREGISTRAMENT I ALTRES

A causa de la tipologia de textos, es poden agrupar i classificar segons siguin narratius, descriptius i argumentaris.

El text està format per un conjunt de paràgrafs que constitueixen un acte de comunicació total.

TAULES DE DADES: Taula en la base de dades, es refereix al tipus de modelat de dades, on es guarden les dades recollides per un programa. La seva estructura general és semblant a la vista general d’un programa de Fulla de Càlcul.

Les taules es composen de dos estructures.

Registre: és cada una de les files en que es divideix la taula. Cada registre conté dades del mateix tipus que els demés registres. Exemple: en una taula de noms i direccions, cada fila conté un nom i una adreça.

Camp: és cada una de les columnes que formen la taula. Conté dades de tipus diferents al d’altres camps. En l’exemple anterior, un camp contindrà un tipus de dades únic, com una adreça, o un número de telèfon, un nom, etc

BOLCATS DE VEU És transcriure en un teclat el que una persona, vídeo, cinta, etc. estigui redactant, per poder tenir-lo per escrit. Aquesta tasca normalment es fa en judicis. (Nota: Ally McBeal)

CORRECCIÓ D’ERRORS Polsar les tecles de forma automàtica, és un factor important per aconseguir velocitat mecanogràfica, però fins que no s’aconsegueix, els errors són inevitables, ja que per passar d’una velocitat a un altre superior s’ha d’arriscar en la precisió.

Nom Cognoms DNI Luis Martí 33.333.333Y Antonio Fernández 11.111.111A Lidia Torres 88.888.888Z Carlos Domínguez 55.555.555M


49

Això és així perquè l’escriptura al tacte, al no fer servir la vista sobre el teclat, s’estableix en el seu lloc, una relació mental amb els dits i els teclats. La ment substitueix a la vista en la missió d’anar indicant la posició que ocupen les tecles que correspon polsar, i ho transmet als dits perquè aquests, per mitjà del tacte i l’educació rebuda de la situació de les lletres i la forma de polsar-les, se’n vaig a elles de la forma més ràpida i segura.Amb la pràctica, augmenta la capacitat mental per localitzar la posició de les tecles i també la freqüència i rapidesa de transmissió dels dits.

Si els dits no tenen l’educació adequada o no han adquirit la força i agilitat necessària per respondre amb la mateixa velocitat a l’impuls que reben, es produeix l’error. La possibilitat d’error pot augmentar quan les paraules tenen lletres que es troben correlativament en el teclat i es polsen amb els dits d’una sola mà.

A més, hi ha errors que es produeixen per causes que no tenen res a veure amb l’acte de mecanografiar, per exemple situacions anímiques, físiques o ambientals, com el cansament, la pressa, els nervis, no prestar atenció o no tenir interès. Aquets errors, són errors circumstancials. Es poden produir en determinades ocasions, com exàmens, oposicions, concursos, etc.

Per suprimir els errors, sempre s’ha sacrificat la velocitat. Va haver-hi una època en que la velocitat i la correcció o pressió eren incompatibles. Aquesta incompatibilitat, es va generalitzar de tal manera que fins i tot va establir preferències entre mecanògrafs ràpids amb errors i mecanògrafs lents sense ells, un dilema amb el que en cada casa es podia arribar a la negació de la veritable utilitat mecanogràfica.

El temps va portar a demostrar que la velocitat i la precisió, són perfectament compatibles i que per aconseguir-ho, només es necessita una bona preparació, en la que s’havia de tenir en compte els mínims problemes possibles, o dificultats.

PENALITZACIÓ

En els reglaments mecanogràfics, es consideren errors i es penalitzen amb 3 pulsacions menys, en els següents casos:

Espai omès Paraula mal tallada al final de la línia. Lletres invertides. Paraules invertides.

Es tenen en compte les següents normes de caràcter general:

Les pulsacions de les paraules repetides no es conten com a paraules escrites. En els paràgrafs o línies repetides, a més de penalitzar per la repetició, es penalitzen els

errors que tinguin cada una de les paraules repetides Els paràgrafs o línies omeses, es penalitzen les línies omeses, però no es contaran les

pulsacions que hi hagi en els paràgrafs o línies omeses. Els errors de l’original es poden corregir o escriure’s tal i com estiguin. En cap d’aquests

casos és un error. Les paraules equivocades, només penalitzaran una sola vegada, encara que en aquesta hi

hagi més errors.


50

Per realitzar el càlcul de la velocitat en pulsacions per minut, tenint en compte les errors comesos, tindrem que fer els següents càlculs, per exemple: si un alumne escriu un text que té 1.530 caràcters, i fa 7 errors, tal com es deia abans, cada error són 3 pulsacions menys:

Pulsacions totals .................................................. 1.530 Errors ......................................................................... 7 Pulsacions a restar (7*3) .................................. 21 Total pulsacions (1.530-21) ....................... 1.509

El text el va escriure en 10 minuts, la velocitat obtinguda és:

Velocitat 1.509 / 10 minuts = 150,9 Pol/min

TRANSCRIPCIÓ D’ARGOTS Podem trobar argots relacionats amb els oficis, com per exemple el de la professió mèdica, que va sorgir com a conseqüència de l’aparició de la tecnologia en el món de la medicina, les forma d’expressió inclouen termes generalment amb anglès. Això passa per la practicitat i la comoditat.

També es caracteritzen per l’ús de sigles i abreviatures com part del codi de comunicació diària entre metges.

També existeix argot en camps com el judicial.


51

IDIOMA Per poder reproduir texts en altres idiomes, sempre és una avantatge conèixer l’idioma en el que s’escriurà el text, ja que això farà que sigui possible detectar errors gramaticals o d’ortografia en el model original, que es corregiran quan es faci la còpia.

A més, cada idioma té una sèrie de particularitats referents a accents i caràcters tipogràfics, que hauríem de localitzar en el teclat, i si no estiguessin, els hauríem d’inserir mitjançant el processador de text.

Per exemple, el teclat alemany (Descripció del teclat d’IBM per Alemanya)

En aquest teclat, podem observar en la fila superior, en la tecla corresponent al signe de tancament de la interrogació, tenim la lletra β. En el teclat espanyol, aquesta lletra no existeix i per tant s’haurà d’escriure mitjançant un processador de text (en el Word seria INSERTAR/SIMBOLO).


52

Aplicació de tècniques mecanogràfiques en teclats numèrics de terminals informàtics

En la feina relacionada amb la gravació de dades, sovint es realitzen operacions numèriques de forma prèvia a la introducció de les dades.

L’exigència d’un determinat volum de feina, porta a desenvolupar una rapidesa en el funcionament del teclat.

FUNCIONAMENT DEL TECLAT NUMÈRIC D’UN TERMINAL INFORMÀTIC

El teclat numèric bàsicament té dos funcions diferents:

Si es troba activa la tecla Num Lock, les tecles del teclat numèric escriuran els seus números corresponents.

Si no es troba activa la tecla Num Lock, aquestes tecles es convertiran en tecles de direcció o de navegació. En general el 8 serà la direcció amunt, el 2 la direcció cap avall, i el 4 i el 5 seran les direccions d’esquerra i dreta respectivament.

L’escriptura dels números també es pot realitzar amb el teclat alfanumèric, polsant les tecles de la fila superior.

POSADA EN MARXA I CONFIGURACIÓ Habilitar el teclat numèric a l’inici, serà molt útil per qui fa servir la computadora amb la finalitat de realitzar operacions aritmètiques i càlculs.

Existeixen certs teclats numèrics que van a part del teclat, i l’únic que s’ha de realitzar es connectar aquest teclat per USB a l’ordinador, de forma automàtica el reconeix i ja es pot fer servir.

COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DEL TECLAT ESTÈS El teclat numèric consta de 17 tecles que representen els números digitals i els signes de les operacions aritmètiques, simultàniament, aquestes mateixes tecles realitzen funcions similars a les existents en el teclat d’edició.

A la zona de la dreta del teclat, apareix un petit teclat numèric independent, que s’ha dissenyat per facilitar la introducció de números.


53

A la part superior esquerra d’aquest grup de tecles es troba el Bloq Num. Per poder introduir les dades numèriques aquesta tecla ha d’estar activa. Per activar-la, s’ha de polsar la tecla Bloq Num i l’indicador lluminós (Num Lock) s’encendrà.

En cas de no activar aquesta tecla, les tecles que corresponen a aquest teclat actuaran amb les segones funcions de les que disposen: inici, fi, etc.

La tecla situada en l’angle inferior dret del teclat numèric, rep el nom de Return, Enter o Intro, i la seva missió és la d’indicar a la computadora que s’executi la instrucció que s’acaba de teclejar.

Les tecles /, *, -, + són les que fem servir per les operacions matemàtiques divisió, multiplicació, resta i suma.

TECLES AUXILIARS, DE FUNCIONS I DE MOVIMENT DEL CURSOR. A continuació detallarem cada una de les tecles que composen el teclat numèric i el seu funcionament.

Bloq Num (Num Lock)

Quan [Bloq Num] està activat, el Sector Numèric es comporta com a números, com una calculadora.

Quan [Bloq Num] no està activat, el Sector Numèric es comporta com a tecles de moviment.

Més (Plus)

Quan [Bloq Num] està activat, en una fulla de càlcul funciona com el signe de la suma.

Quan [Bloq Num] no està activat, escriu simplement el signe de (+)

Menys

Quan [Bloq Num] està activat, la tecla [-] restarà al número indicat anteriorment, si el programa realitza càlculs matemàtics.

Quan [Bloq Num] no està activat, escriu simplement el signe de (-)

Barra (Slash)

Quan [Bloq Num] està activat, la tecla amb la barra actua com signe de divisió en una fulla de càlcul.

Quan [Bloq Num] està desactivat, la tecla simplement escriu el signe (/).

Asterisc/Multiplicació * (Times)

Quan [Bloq Num] està activat, la tecla asterisc actua com un signe de multiplicació en una fulla de càlcul o en una fórmula matemàtica.

Quan [Bloq Num] està desactivada, escriu un asterisc (*).


54

TECLES DE MOVIMENTS DEL CURSOR

Els cursors (fletxes) mouen el cursor una posició en la direcció indicada per la fletxa que es teclegi.

Les quatre tecles es fan servir per moure el cursos dins de la pantalla, amb moviments verticals o horitzontal.

COMBINACIÓ DE TECLES EN L’EDICIÓ DE DADES NUMÈRIQUES [Ctrl] + [Inicio] permet posicionar el cursor al principi del document. [Ctrl] + [Fin] permet posicionar el cursor al final del document. [Ctrl] + [AvPág] desplaça el cursor al principi de la pàgina següent. [Ctrl] + [RegPág] desplaça el cursor al principi de la pàgina anterior. [Ctrl] + -> Desplaça el cursor al paràgraf anterior. [Ctrl] + -> Desplaça el cursos al paràgraf següent. [Ctrl] + -> Desplaça el cursor a la paraula següent. [Ctrl] + -> Desplaça el cursos a la paraula anterior.

TÈCNICA MECANOGRÀFICA

COL·LOCACIÓ DELS DITS, MANS I CANELLS

DESENVOLUPAMENT DE DESTRESES EN UN TECLAT NUMÈRIC DE VELOCITAT I PRECISIÓ.

Quan comencem a fer ús de l’ordinador, és necessari familiaritzar-se amb la ubicació de les tecles i desenvolupar algunes destreses per adquirir una velocitat convenient en l’ús del teclat.

Aquesta tècnica apropiada de digitació, també ha d’incloure la realització d’exercicis per memoritzar la localització de cada una de les tecles i el dit i la mà que s’ha de polsa. En aquesta etapa de la instrucció, és positiu fer servir un software especialment dissenyat per ajudar i arribar als objectius específics proposats per aprendre a fer servir el teclat.

La gran majoria dels programes, organitzen els exercicis per files (superior, dominant, guia, inferior i muda) amb el objectiu d’ajudar a l’estudiant a memoritzar amb què dit i de quina mà s’ha de polsar cada tecla.

Un exemple seria:

12345 12345 12345 12345 12345 12345 12345 12345 12345 12345 12345 54321 54321 54321 54321 54321 54321 54321 54321 54321 54321 54321 67890 67890 67890 67890 67890 67890 67890 67890 67890 67890 67890 09876 09876 09876 09876 09876 09876 09876 09876 09876 09876 09876 325 325 325 325 325 325 325 325 325 325 325 325 325 325 325 325 325 453 453 453 453 453 453 453 453 453 453 453 453 453 453 453 453 453 1421 1421 1421 1421 1421 1421 1421 1421 1421 1421 1421 1421 1421 34.512 34.512 34.512 34.512 34.512 34.512 34.512 34.512 34.512 34.512 896 896 896 896 896 896 896 896 896 896 896 896 896 896 896 896 896 709 709 709 709 709 709 709 709 709 709 709 709 709 709 709 709 709 9786 9786 9786 9786 9786 9786 9786 9786 9786 9786 9786 9786 9786 97.069 97.069 97.069 97.069 97.069 97.069 97.069 97.069 97.069 97.069


55

TRANSCRIPCIÓ DE TAULES COMPLEXES DE DADES I DADES NUMÈRIQUES EN GENERAL.

Una taula és un conjunt de registres. En aquest sentit podem considerar-la com un fitxer que conté registres, tants com volem. Cada registre té una col·lecció de camps i cada camp té un tipus que indicarà quina classe de dades es poden emmagatzemar. I cada tipus tindrà uns atributs de tipus que limitarà els valors permesos, així com una sèrie de restriccions i normes.

Registre: és cada una de les files en que es divideix la taula. Cada registre conté dades del mateix tipus que els demés registres. Exemple: en una taula de noms i direccions, cada fila conté un nom i una adreça.

Camp: és cada una de les columnes que formen la taula. Conté dades de tipus diferents al d’altres camps. En l’exemple anterior, un camp contindrà un tipus de dades únic, com una adreça, o un número de telèfon, un nom, etc

Abans de crear la base de dades, hem de pensar quin tipus d’informació guardarem i les característiques

Els tipus disponibles són:

Text Memo Numeric Data/Hora Currency Autonumeric Si/No Objecte OLE Dades adjuntes

km velocitat Codi conductor 57 80 33333Y 81 52 11111A 250 120 88888Z 300 97 55555M


56

Utilització de tècniques de correcció i assegurament de resultats

En les feines de gravació de dades, es requereix no solament el domini del teclat, sinó també correcció en el llenguatge i la seva escriptura, perquè les dades que es gravin siguin correctes i el resultat tingui qualitat.

APLICACIÓ EN EL PROCÉS DE CORRECCIÓ DE:

REGLES GRAMATICALS, ORTOGRÀFIQUES I MECANOGRÀFIQUES La gramàtica s’ocupa de conèixer una llengua, d’aquesta forma s’estudien els seus components, així com les relacions que s’estableixen entre ells.

La gramàtica és l’estudi de les regles i principis que regulen l’ús de les llengües i l’organització de les paraules dins d’una oració.

REGLAS ORTOGRÁFICAS EN CASTELLANO

AGUDAS: En la pronunciación, las palabras agudas son aquellas que tienen la mayor intensidad de voz (sílaba tónica) en la última sílaba. En la escritura, las palabras agudas llevan tile (acento ortográfico) cuando terminan en vocal, n o s.

LLANAS: En la pronunciación, las palabras llanas son aquellas que tienen la mayor intensidad de voz (sílaba tónica) en la penúltima sílaba. En la escritura, las palabras llanas llevan tilde cuando terminan en una consonante que no sea ni n ni s.

ESDRÚJULAS Y SOBREESDRÚJULAS: En la pronunciación, las palabras esdrújulas son aquellas que tienen la mayor intensidad de voz en la antepenúltima sílaba; y la sobresdrújulas, en la anterior a la antepenúltima. En la escritura, todas las palabras esdrújulas y sobresdrújulas llevan tilde.

CASOS ESPECIALES DE LA ACENTUACIÓN:

Cuando, según las reglas generales de la acentuación ortográfica, el diptongo y el triptongo deben llevar tilde, ésta se coloca en la vocal abierta. Observa estos ejemplos: traición, equivocáis, haréis.

Dos vocales abiertas juntas (a, e o) están en hiato, es decir, no forman diptongo, y siguen las reglas generales de la acentuación ortográfica. Por ejemplo: caótico y aéreo.

También existe el hiato y no diptongo cuando las vocales cerradas (i, u) que acompañan a otra abierta son tónicas y llevan tilde. Observa estos ejemplos de la lectura: había, batería, rendíos.


57

El grupo “ui” lleva tilde en la segunda vocal cuando lo exigen las reglas generales de la acentuación ortográfica. Ejemplos: jesuítico (pero jesuita no lo lleva).

Cuando dos palabras se unen para formar otra compuesta, la primera, si lleva tilde, la pierde y la segunda la mantiene si ya la tenía. Fíjate en estos ejemplos: decimoséptimo, santabárbara.

Los compuestos formados por palabras separadas por un guión conservan la tilde si la llevaban cuando eran palabras simples. Por ejemplo: físico-químico.

Los adverbios acabados en –mente conservan la tilde si los adjetivos de los cuales proceden la llevan. Observa estos ejemplos de lectura: inútilmente, seguidamente.

Las formas verbales con pronombres enclíticos llevan tilde o no de acuerdo con las normas generales de acentuación. Ejemplos: levantose, empujándose, obsérvalo.

EL ACENTO DIACRÍTICO:

Hay monosílabos que se escriben con tilde o acento diacrítico para diferenciarlos de otros que se escriben igual, pero que tienen diferente valor gramatical.

El acento diacrítico también sirve para diferenciar palabras de más de una sílaba que se escriben igual pero tienen distinto valor gramatical.

Él Pronombre personal El Artículo

Dé Verbo dar De Preposición

Más Adverbio de cantidad Mas Conjunción adversativa

Mí Pronombre personal Mi Adjetivo posesivo

Sí Adverbio de afirmación Si Sustantivo, condicional

Sé Verbo saber Se Verbo ser, pronombre

Té Sustantivo Te Pronombre personal

Tú Pronombre personal Tu Adjetivo posesivo

Qué Pronombre interrogativo/exclam.

Que Determinante interroga./exclam.

Quién Pronombre interrogativo Quien Pronombre relativo

Cuál Pronombre interrogativo Cual Pronombre relativo


58

LA B Y LA V:

Detrás de m se escribe siempre b: sombrío, temblando, asombroso. Detrás de n se escribe v: enviar, invento. Detrás de d y de b también se escribe v: advertencia, subvención. Se escriben con b las palabras que empiezan con las sílabas “bu-“, “bur-“, y

“bus-“. Se escribe con b a continuación de la sílaba “al-“ de inicio de palabra: albanés,

albergar (excepto Álvaro, alvéolo). Las palabras que empiezan por “di-“ se escriben con v: divertir, diversión

(excepto dibujo y sus derivados). Las palabras que terminan en “-bundo” o “-bunda” y “-bilidad” se escriben con

b: vagabundo, nauseabundo, amabilidad, sociabilidad (excepciones movilidad y civilidad).

Se escriben con v los adjetivos que terminan en “-ava”, “-ave”, “-avo”, “-eva”, “-eve”, “-evo”, “-iva”, “-ivo”.

Se escriben con b las terminaciones del pretérito imperfecto de indicativo de los verbos de la primera conjugación y también del pretérito imperfecto de indicativo del verbo ir: desplazaban, iba, faltaba, llegaba, estaba, miraba, observaban, levantaba, etc.

Se escribe con b los verbos acabados en “-buir” y en “-bir”: contribuir, subir, recibir, etc.

Se escriben con v el presente de indicativo, subjuntivo e imperativo del verbo ir, así como el pretérito perfecto simple y el pretérito imperfecto de subjuntivo de los verbos tener, estar, andar y sus derivados: estuviera o estuviese, tuviera, etc.

Se escriben con b o con v los compuestos y derivados de las palabras que llevan estas letras: altibajo (proviene de alto+bajo), navegación (proviene de nave).

LA H:

Se escriben con h todos los tiempos de los verbos que la llevan en sus infinitivos: has, hay, habría, hubiera, han, he (el verbo haber), haces, hago, hace (del verbo hacer), hablar, hablemos (del verbo hablar).

Se escriben con h las palabras que empiezan con la sílaba “hum-“ seguida de vocal: humanos, humano.

Se escriben con h las palabras que empiezan por “hue-“: huevo, hueco. Se escriben con h las palabras que empiezan por “hidro-“ (agua), “hiper-“

(superioridad), “hipo-“ (debajo de): hidrografía, hipertensión, hipotensión. Se escriben con h las palabras que empiezan por “hecto-“ (ciento), “hepta-“

(siete), “hexa-“ (seis), “hemi-“ (medio), “homo-“ (igual), “hemat-“ (sangre, que a veces adopta las formas “hem-“, “hemo-“ y “hema-“), “helio-“ (sol). Por ejemplo: hectómetro, heptasílaba, hexámetro, hemisferio, homónimo, hemorragia, helioscopio.

Los derivados de palabras que llevan h también se escriben con dicha letra. Por ejemplo: habilidad, habilitado e inhábil.

Excepciones –óvulo, ovario, oval (de huevo).


59

LA G Y LA J:

Las palabras que contienen el grupo de letras “–gen” se escriben con g. Ej: origen, genio, general (excepciones berenjena, ajeno).

Se escriben con g o con j las palabras derivadas de otra que lleva g o j.

1. De caja formamos cajón, cajita, cajero…

2. De ligero formamos ligereza, aligerado, ligerísimo…

Se escriben con j las palabras que terminan con “–aje”. Ej: lenguaje, viaje.

Se escriben con g las palabras terminadas en “–ogía”, “-ógico”, “-ógica”. Ej: neurología, neurológico…

Se escriben con g las palabras que tienen los grupos “–agi”, “-igi”. Ej: digiere. Se escriben con g las palabras que empiezan por “geo-“ y “legi-“, y con j las

palabras que empiezan por “eje-“. Por ejemplo: geografía, legión, ejército (excepción: lejía).

Los verbos cuyos infinitivos terminan en “–ger”, “-gir” se escriben con g delante de e y de i en todos sus tiempos. Por ejemplo: cogemos, cogiste (del verbo coger); elijes, eligieron (del verbo elegir). Excepciones; tejer, destejer, crujir.

Se escriben con j los tiempos de los verbos que llevan esta letra en su infinitivo. Por ejemplo: viajemos, viajáis (del verbo viajar); trabajábamos, trabajemos (del verbo trabajar).

Hay una serie de verbos que no tienen g ni j en sus infinitivos y que se escriben en sus tiempos verbales con j delante de e y de i. Por ejemplo: dije (infinitivo decir), traje (infinitivo traer).

LA C Y LA Z:

Se escriben con c las terminaciones “–cito”, “-cita”, “-cillo”, “-cilla”, “-cecillo”, “-cecilla”. Ejemplos: pedacito, nochecita, calzoncillo, manecilla, pececillo, lucecilla.

En el caso de las palabras en singular que terminan en z al formar el plural con la terminación “-es” se escriben con c: luz-luces, cruz-cruces, lápiz-lápices, capaz-capaces.

Se escriben con C la terminación “-ción”, siempre que el sustantivo concreto al que se relacione la palabra termine en “-tor” y no en “-“-sor”. Ejemplos: destructor-destrucción, director-dirección.

Se escriben con c los verbos cuyos infinitivos terminen en alguna de las voces “-cer”, “-ceder”, “-cir”, “-cendir”, “-cibir”, “-cidir”. Ejemplos: cocer, conceder, decir, recibir.

Se escriben con c todos los compuestos y derivados de las palabras que se escriban con esta letra.

Ejemplos: cebolla – encebollado, ceja - cejijunto. Se escriben con z y no con c delante de a, o y u. Se escriben con z las terminaciones “-azo”, “-aza”: pedazo, terraza. Se escriben con z los sustantivos derivados que terminan en las voces: -“anza”,

“-eza”, “-ez”. Ejemplos: esperanza, grandeza, honradez.


60

LA X Y LA S:

Se escribe s al final de las palabras llanas. Ejemplos: telas, andamos, penas (excepciones: alférez, cáliz, lápiz).

Se escriben con s los vocablos compuestos y derivados de otros que también se escriben con esta letra: pesar/pesado, sensible/insensibilidad.

Se escribe con s las terminaciones “-esa”, “-isa”, que signifiquen dignidades u oficios de mujeres: princesa, poetisa.

Se escriben con s los adjetivos que terminan en “-aso”, “-eso”, “-oso”, “-uso”. Ejemplos: escaso, travieso, perezoso, difuso.

Se escribe con s las terminaciones “-ísimo”, “-ísima”: altísimo, grandísima. Se escribe con s la terminación “-sión” cuando corresponde a una palabra que

lleva esa letra, o cuando otra palabra derivada lleva “-sor”, “-sivo”, “-sible”, “-eso”: compresor, comprensión, expreso, expresivo, expresión.

Se escribe con s en la terminación de algunos adjetivos gentilicios singulares: inglés, portugués, francés, danés, irlandés.

Se escriben s las sílabas iniciales “des-“, “dis-“: desinterés, discriminación. Se escriben s en las terminaciones “-esto”, “-esta”: detesto, orquesta. Se escribe x las palabras que comienzan con “hexa-“, cuando equivale a seis:

hexágono. Se escribe con x el prefijo “ex”, para indicar la no existencia o falta de: ex

esposo, ex colonia, ex presidente.

LA LL Y LA Y:

Se escribe con ll las palabras que terminan en “-illo”, “-illa”: librillo, ventanilla. Se escriben con “y” algunos tiempos y personas de los verbos cuyos infinitivos

terminan en “-uir”: contruyo, influyes, huyo. Excepciones: nunca se escriben con “y” la primera y segunda personas del

plural: huimos, construís, influimos. Se escriben con “y” algunas formas de los verbos caer, leer, oír: cayó, leyeras,

oyes.

LA R Y LA RR:

Entre vocales se escribe r cuando su sonido es suave y rr cuando es fuerte aunque sea una palabra derivada o compuesta que en su forma simple lleve r inicial. Por ejemplo: ligeras, horrores, antirreglamentario.

LA M Y LA N:

Se escribe m antes de p y b, siempre que tengamos un sonido nasal: siempre, también.

Se escribe m antes de n: omnipotente, solemnidad, gimnástica. Las palabras que comienzan con n y tienen prefijos que terminan en n, como:

con, en, in. Ejemplos: connotable, ennoblecer, innombrable, sinnúmero, perenne. Se escriben n al inicio de palabras como: “trans-“, “cons-“, “circuns-“,

“circun-“, “ins-“: transcribir, constante, circunstancial, instrumento. Se escribe n antes de v: invento, envidia, invocar.


61

EJERCICIOS ORTOGRAFÍA EN CASTELLANO

http://www.aplicaciones.info/ortogra/ortogra.htm


62

REGLES ORTOGRÀFIQUES EN CATALÀ

L’ACCENTUACIÓ

Segons la posició de la síl·laba tònica, podem classificar les paraules en:

Agudes. La síl·laba tònica és l’última: allà, París, cargol. Planes. La síl·laba tònica és la penúltima: llibre, fàcil, èxit. Esdrúixoles. La síl·laba tònica és l’antepenúltima: àlgebra, tònica, màquina.

A l’hora d’accentuar haurem de tenir en compte una sèrie de circumstàncies:

La a és, com ja sabem, la vocal més oberta, s’accentua sempre amb l’accent obert: Pàgina, semàfor, demà.

La i i la u, com que són les vocals més tancades s’accentuen sempre amb l’accent tancat: bústia, pastís, ningú, cadascú.

La o i la e poden portar accent obert o tancat, segons la pronúncia del so: església, molèstia, tómbola, però.

ACCENTUACIÓ DE LES AGUDES

Accentuarem totes les paraules agudes acabades en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Excepció: no accentuarem les paraules agudes que acaben en diftong decreixent: avui, compreu, teniu.

ACCENTUACIÓ DE LES PARAULES PLANES

Accentuarem les paraules planes que no acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in: àtoms, càrrec, càstig, semàfor, caràcter. Sí que accentuarem les paraules planes que acaben en diftong decreixent: cantàveu, dormíssiu, seríeu, tinguéssiu, voldríeu.

ACCENTUACIÓ DE LES PARAULES ESDRÚIXOLES

Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes: fàbrica, elèctrica, víctima, àrbitre, península. Cal tenir en compte el hiat, ja que les paraules amb el grup i + vocal no formen diftong: ràdio, justícia, història, pèrdua, consciència.

ELS DIFTONGS

Quan en una síl·laba trobem dues vocals juntes que es pronuncien en el mateix cop de veu es produeix el diftong.

Així la paraula remei té dues síl·labes; re-mei, perquè les vocals ei s’ajunten en una mateixa síl·laba.

Per tal de formar diftong cal trobar una vocal forta (a, e, o) i una vocal feble (i, u) en una mateixa síl·laba. Ex. ai-re, qua-li-tat. En el primer cas, apareix primer la vocal forta a i després la feble i; en canvi en el segon cas trobem primer la feble u i després la forta a. Així doncs, podem dir que segons l’ordre en què trobem les vocals d’un diftong hi haurà dos tipus de diftongs:


63

DIFTONGS DECREIXENTS

a, e, i, o, u + u -> au, eu, ou, iu, uu, dau, neu, riu, ou, duu

a, e, o, u + i -> ai, ei, oi, ui, mai, rei, noi, buit

DIFTONGS CREIXENTS

g + u + vocal -> gua, güe, güi, guo llengua, aigües, lingüista, quatre,

q + u + vocal -> qua, qüe, qüi, quo qüestió, hiena, feia, cauen

i o u intervocàliques -> Tingues present que en aquest cas la i i la u, estan ocupant el lloc que correspondria a una consonant. Això pot passar a principi de mot o quan són enmig de dues vocals:

· A principi de mot: io-de, io-gurt, iot.

· Entre vocals: no-ia, jo-ia, ri-uen.

EL HIAT (O HIATUS)

El hiat és el procediment contrari al diftong. Es produeix quan hi ha dues vocals juntes que pertanyen a síl·labes diferents.

En les paraules: piano, usuari, diable, viatge, les dues vocals que apareixen juntes no formen diftong.

Fem la separació sil·làbica: pi-a-no, di-a-ble i vi-a-tge tenen tres síl·labes i usuari en té quatre. Per influència del castellà sovint articulem aquests grups vocàlics en un sol cop de veu (diem pia-no).

L’ACCENT DIACRÍTIC

S’anomenen accents diacrítics els accents que distingeixen unes paraules d'unes altres que s'escriuen igual; però que gairebé sempre es pronuncien diferent.


64

Bé,bens riquesa; adverbi Be, bens xai; nom de lletra Bóta, bótes recipient Bota, botes calçat; verb botar Cóll població de la Ribagorça Coll part del cos Cóm, cóms menjadora dels animals Com conjunció; adverbi Déu divinitat, adéu, semidéu... Deu, deus número; font; verb deure Dóna, dónes del verb donar Dona, dones persona del sexe femení És verb ésser o ser Es pronom Féu (va fer); reféu, desféu, contraféu,

satisféu... Feu verb fer, present, imperatiu;

domini, senyoria Fóra del verb ésser Fora adverbi de lloc Jóc, jócs lloc on dorm l'aviram Joc, jocs de jugar Mà part del cos Ma possessiu Més quantitatiu

Mes període de l'any, conjunció,

possessiu Mèu, mèus crit del gat Meu, meus possessiu Mòlt, mòlts, mòltes

verb moldre, remòlta...

Molt, molts, moltes

quantitatiu

Món univers, rodamón

Mon possessiu

Móra, móres Fruit i nom de diverses poblacions Mora, mores natural del Magrib

Nét, néta, néts, nétes, besnét

parentiu

Net, neta, nets, netes, renet

adjectiu

Ós, óssa, óssos, ósses

animal

Os, ossos de l'esquelet

Pèl, pèls, contrapèl

vellositat

Pel, pels contracció

Què interrogatiu i relatiu precedit de preposició

Que relatiu àton

Rés pregària Res cap cosa Sé verb saber Se pronom reflexiu Séc, sécs plec del vestit Sec, secs adj.; verb seure Sèu, sèus greix Seu, seus verb seure; possessiu Sí, sís afirmació Si conjunció Sóc del verb ésser Soc soca; esclop... Sòl, sòls, subsòl el terra

Sol, sols astre; adjectiu; verb soler; adverbi,

nota musical Són verb ésser

Son el fet o les ganes de dormir;

possessiu Té verb tenir

Te infusió; nom de la t; pronom feble

Tòt, tòts broc gros d'un càntir Tot, tots adjectiu; adverbi Ús acció d'usar Us pronom feble Véns, vénen, revénen

verb venir

Vens, venen, revenen

verb vendre

Vés verb anar Ves verb veure Véu veié Veu humana Vós tractament Vos pronom feble


65

L’APÒSTROF

L’article masculí o femení (el i la) singular s’apostrofa davant de paraules començades per vocal o hac: l’església, l’amic, l’arbre.

EXCEPCIONS:

Els mots femenins començats per i, u, hi, hu àtones: la universitat, la Irene, la història, la imatge.

Paraules que comencen amb una i consonàntica: el iogurt, la iaia. El nom de les lletres: la essa, la ela. Els mots que comencen amb el prefix -a i tenen un valor negatiu: la asimetria. La una quan es refereix a l’hora: la una del migdia. Mots que es presten a confusió: la ira (estat d’indignació), perquè, en cas que

l’apostroféssim, costaria saber de què parlem i es confondria amb la moneda italiana o l’instrument musical.

LA CONTRACCIÓ

Els articles el i els es contrauen quan van darrere de les preposicions a, de, per i per a:

a + el -> al a + els -> als de + el -> del de + els -> dels per + el -> pel per + els -> pels per a + el -> per al per a +els -> per als

Quan el mot següent comença per vocal, l’article no fa la contracció, i, per tant, cal seguir les regles de l’apostrofació. Ex.: Vaig a l’escola, vinc de l’excursió, és per a l’Anna.

LA DIÈRESI

La dièresi és un signe gràfic que, de vegades, hem d’escriure damunt de la i o la u. Les seves funcions són:

Indicar que es pronuncia la u dels grups qüe, qüi, güe, güi que són diftongs creixents: conseqüència, llengües, pingüí.

Indicar que una i enmig de dues vocals no fa la funció de consonant: produïa, agraïen, plaïa.

Desfer un possible diftong: veïna, diürn, peüc. Els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -iar i en -uar; canviar, triar, estudiar ...;

suar, tatuar ...; porten dièresi sobre la 1a, 2a, 3a persona del singular i 3a del plural del present de subjuntiu: canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviïn.

Fixa’t que en el present de subjuntiu dels verbs abans esmentats, la síl·laba tònica és la de la primera i. Triï, estudiï, o la de la u: suï, tatuï, i en canvi, la dièresi es posa sobre la segona vocal, perquè és la que podria formar el diftong.


66

EXCEPCIONS

Hi ha una sèrie de casos en els quals ens podem estalviar la dièresi:

La i dels sufixos -isme, -ista: egoisme, altruista. La i de l’infinitiu, gerundi, condicional i futur dels verbs amb l’infinitiu acabat en -

ir: traduir, traduint, traduiria, traduiré. La i o u darrera dels prefixos co-, auto-, contra-: coincidir, reiterar, autoinducció,

contraindicat. La u de les terminacions llatines -us i -um: Sirius, aquàrium.

LA B I LA V

S’ESCRIU B:

Davant de r o l: broma, bram, arbre, blau, bloc, amable. Darrere de m: embenar, ambició, amb. Alternant amb p: saber – sap, caber – cap, llobató – llop.

S’ESCRIU V:

Darrere de n: canvi, minvar, enviar, invitar, envà, enveja, invent. Alternant amb u: escriviu –escriure, nevar – neu, meva – meu, bevia – beu. Els imperfets d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació (cantar) acaben en v: cantava, menjaves, rentava, cuinàvem, arribàveu, marxaven.

LA M I LA N

La m i la n són dos sons nasals (l’aire surt, a més de per la boca, pel nas) que, a vegades, es poden confondre davant d’algunes consonants. En paraules com camperol, embrutar, canviar, enfilar, etc., el so de m i n és molt semblant. Per saber quan s’ha d’escriure m o n, convé recordar la regla següent:

ESCRIUREM M:

Davant de b, p, m, f: ombra, rambla, també, embolicar, acompanyar, campió, pàmpol, omplir, empenta, amputar, immens, immoral, emmalaltir, commutar, gamma, amfiteatre, amfibi, àmfora, càmfora, èmfasi, nimfa, samfaina, simfonia, xamfrà.

Excepcions: enmig, tanmateix, benparlat, granment.

ESCRIUREM N:

- Davant les consonants que no siguin b, p, m o davant de f quan porta els prefixos con– en– in–: canvi, convenient, invent, enveja, confegir, confessar, enfilar, desenfilar, infinit, inflor, desinflar.

EXCEPCIONS: tramvia, circumstància, premsa, impremta, somriure, circumval·lació.

En el grup mp, la p no es pronuncia: comptar, comptable, exempció, redemptor, símptoma, assumpte, temptació, atemptar, presumpció, prompte.

Atenció, perquè això pot donar peu a importants errades d’interpretació: comte, conte, compte, que cal evitar. Fixa’t en les diferències:

Conte: narració curta. Contar un conte Comte: títol nobiliari. El femení és Comtessa. Compte: acció de comptar, és a dir, de determinar el nombre d’alguna cosa.


67

LES CONSONANTS R / RR

La pronunciació de la erra no presenta cap mena de dificultat. Només cal tenir en compte els casos en què no es pronuncia, es pronuncia de forma simple (suau), o es fa múltiple (forta). La r pot sonar suau en paraules com cara, i forta en mots com carro. Fixa’t que el so de la r s’oposa en mots com:

mira/mirra pare/parra cera/serra a) Escrivim una sola erra, però pronunciem erra múltiple :

A principi de paraula: roure, remor, riure, roca, romàntic... Després de consonant: enrabiar, enregistrar, Enric... Després de vocals, en mots compostos: arítmia, contrarevolució, antiretòric...

b) Escrivim i pronunciarem erra múltiple:

Entre vocals: parra, sorra, carrer...

c) La erra a final de mot és muda en el casos següents:

Els infinitius: sortir, casar, passar, vèncer... En mots monosil·làbics: clar, dur, por... En paraules derivades que tenen sufix “-ar”: olivar, arrossar, canyissar... “-er”: fuster, camioner, carrer... “-or”: impressor, abundor, claror ...

LA B I LA P

A COMENÇAMENT DE MOT la p i la b es diferencien perfectament: boda/poda, bell/pell, bleda/plena, bes/pes.

A FINAL DE MOT, en canvi, els sons es confonen i per això moltes vegades no sabem com s’escriuen. Recorda els casos següents:

Escriurem p després de vocal tònica o diftong tònic: cap, escup, llop, sap, concep, (malgrat que l’infinitiu d’aquests verbs s’escriu amb p: saber, concebre).

Les excepcions a aquestes normes són bàsicament cultismes i estrangerismes com: tub, cub, adob, esnob, club.

Escriurem la mateixa consonant del derivat després de vocal àtona o de consonant: pòlip (polipós), talp (talpera), esquerp (esquerpa), b: bulb (bulbós), corb (corbera), àrab (Aràbia)

A L’INTERIOR D’UN MOT:

Escriurem amb b els mots començats en ab-, ob-, sub-: abscissa, abdicar,

abdomen, absent, abstracte..., obstacle, obtús, objecció, obtenir, submarí, subjacent, subtil, substantiu...


68

EXCEPCIONS: apte, optar, òptic, òptim i derivats.

Escriurem amb p els mots que comencen per cap-: capgròs, captiu, capficar, capteniment, capmàs... Excepcions: cabdal, cabdell, cabdill i derivats.

En els altres casos escriurem sempre p: baptisme, repte, ceptre, erupció,

corrupció, exempció, lapsus, eclipsi, capsa, hipnosi...

EXCEPCIONS: dissabte, sobte, dubte.

Els grups consonàntics pn- i ps- en els cultismes d’origen grec: pneumàtic, pneumònia, ptolomeic, psicologia, psicosi, psicoteràpia.

LA T I LA D

A COMENÇAMENT DE MOT

Com totes les oclusives, la distinció entre d i t no presenta cap problema quan les troben a començament de mot: dit/tip, dos/tos, deure/treure.

A FINAL DE MOT

Ja saps que a final de mot el so de t i d es confonen i per això moltes vegades no sabem quina és la grafia que hem d’escriure. Recorda els casos següents:

- Escriurem t, després de vocal tònica o diftong tònic: extremitat, salut, bandit, nebot, buit.

Les excepcions a aquesta norma són bàsicament cultismes i estrangerismes com: fred, fluid, sud..., i els acabats en -etud, -itud: altitud, quietud.

- Escriurem la mateixa consonant del derivat després de vocal àtona o de consonant:

T: atònit (atònita), art (artesà), cort (cortesà).

D: bord (borda), sord (sordesa), acord (acordar).

Recorda que tots els gerundis i els participis acaben en -t: cantant, tement, dormint, cantat, temut, dormit. La forma femenina dels participis es fa amb -d: cantada, temuda, dormida.

A L’INTERIOR D’UNA PARAULA:

- Escriurem amb d la majoria de mots començats per -ad: addició, adduir, adjunt, admirar, adverbi, advocat.

EXCEPCIONS: atles, atlàntic, atleta, atmosfera, atzavara, atzar.

- Escriurem amb t tots els altres casos: aritmètica, ritme, cotna, ètnia.

EXCEPCIONS: tsar, tsarina.


69

LA C I LA G

A COMENÇAMENT DE MOT

No hi ha cap problema a l’hora d’escriure c o g a començament de paraula, cadascuna representa un so: cas/gas, cos/gos, cala/gala.

A FINAL DE MOT

A final de mot c i g representen el mateix so, per això es confonen. Cal recordar els casos següents:

- Escriurem c, després de vocal tònica o diftong tònic: escac, atac, retoc, poruc.

EXCEPCIONS: els mots acabats en -gog: pedagog, demagog... i els mots mag, buldog, Hug..,

Per saber si hem d’escriure c o g a final de mot haurem de buscar un mot derivat en què es vegi clarament si va amb c o amb g.

PER EXEMPLE:

C: mar_ ? Com s’escriu? Busquem un derivat: emmarcar. S’escriu amb c, per tant, ja ho tenim: marc clàssi_? Com s’escriu? Busquem un derivat: clàssica. S’escriu amb c, per tant, ja ho tenim: clàssic

G: càsti_? Com s’escriu? Busquem un derivat: castigar. S’escriu amb g, per tant, ja ho tenim: càstig

EXCEPCIONS: la primera persona del present d’indicatiu s’escriu amb c: aprenc, tinc, venc... encara que aparegui gen els derivats. Hi ha també uns mots que acaben amb /c/: fàstic, espàrrec, ànec, càrrec, mànec, feréstec, préssec, aràbic...

A L’INTERIOR D’UNA PARAULA:

- Escriurem amb g els grups -gd-, -gg-, -gm-, -gn-: magdalena, maragda, suggerir, augmentar, fragment, cognom, digne, regnar. Excepcions: acne, anècdota, aràcnid, tècnic.

- En els altres casos escriurem c: acció, accent, adjectiu, delicte, objecte.

LA G I LA J

Escriurem j davant de les vocals a, o, u: menjar, rajolí, ajuda.

Escriurem g davant de les vocals e, i.: segell, àgil.

Excepcions:

S’escriu j davant de e:

En els mots que continguin els grups -jecc- o -ject-: injecció, projecte. En el mots d’origen bíblic: Jesús, Jeremies, Jeroni, Jerusalem. En tots els temps del verb jeure. En els mots: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat.


70

ORTOGRAFIA DE TJ, TG, DJ I DG:

Aquests grups segueixen les mateixes regles que la g i la j: platja/platges, adjunt. I les mateixes excepcions: adjectiu.

Cal subratllar que en una mateixa família de mots, alternen la grafia -ig a final de mot amb j/g o tj/tg: roig/roja, roges; lleig/lletjor/lletgesa.

ORTOGRAFIA X / IX, -IG / -TX

La lletra x pot representar els sons següents: el de xeix [S] (Ex: eixam, guix), el de ics /ks/ (Ex: taxi) o el de /gz/ (Ex: examen).

Escriurem ix sempre que trobem el so [S] darrere d’una vocal que no sigui u en un diftong: peixater, caixa, moixaina, dibuix. Però: rauxa, disbauxa, xauxa.

Escriurem x en altres casos: a principi de mot i darrere de consonant: Xina, xuclar, xarxa, manxa.

A final de mot el so [tS] pot ser representat de dues maneres, segons els mots derivats de la mateixa família:

-ig, si altres mots de la mateixa família tenen g/j o tg/tj: boig, boja, bojos, boges, bogeria.

-tx, si en els altres mots derivats hi ha també tx: despatx, despatxar, esquitx, esquitxos.

I ara fixa’t en els que representen els sons de /ks/: mixt, fix, luxe, taxi, text, complex, reflex. I de /gz/: examen, exemple, exercici, exili, exigir, existència,

èxit, èxode.

Recorda que s’escriuen amb s i no amb x com passa en castellà els mots: estendre, estrany, estranger.

Procura de veure les diferències entre aquestes parelles de mots, ja que fonèticament es pronuncien pràcticament igual: excedir/accedir, excepció/accepció, excés/accés.

LA L I LA L·L

Dins d’una mateixa família alternen ll i l·l: metall, metal·lúrgica, cristall, cristal·lí.

Alguns adjectius que signifiquen el contrari d’altres començats amb l s’escriuen amb l·l: lògic, il·lògic; lícit, il·lícit.

Hi ha molts mots (però no tots) acabats en -el·la: aquarel·la, bagatel·la, caravel·la, cel·la, damisel·la, franel·la, fumarel·la, mortadel·la, novel·la, ombrel·la, parcel·la, pastorel·la, tarantel·la, varicel·la.

Els cultismes que comencen per al-, col-, il-: al·legar, al·legoria, al·leluia, al·licient, al·literació, al·locució, al·lucinar, al·ludir, al·lusió; col·laborar, col·lapse, col·lateral, col·lecció, col·lega, col·legi, col·legir, col·lisió, col·locar, col·loqui; il·luminar, il·lús, il·lusió.


71

Altres cultismes: ampul·lós, apel·lació, bèl·lic, cal·ligrafia, capil·lar, cèl·lula, circumval·lació, constel·lació, destil·lar, el·lipse, estel·lar, excel·lent, fal·laç, fal·lera, fal·lible, flagel·lar, gàl·lic, hel·lènic, idíl·lic, imbecil·litat, instal·lar, intel·lecte, intel·ligència, interpel·lar, mal·leable, medul·la, mil·lenari, mil·lèsim,

miscel·lània, mol·lusc, nul·la, nul·litat, oscil·lar, pàl·lid, papil·la, paral·lel, pel·lícula, pupil·la, putxinel·li, rebel·lió, satèl·lit, sol·lícit, tel·lúric, tranquil·litat, vacil·lar, violoncel·lista.

LA H

La hac és una lletra muda. Això vol dir que no representa cap so, excepte alguns casos de paraules provinents de l’anglès. D’entrada, hem de dir que no existeix cap regla ortogràfica fixa sobre com utilitzar-la, de manera que ens haurem de guiar per l’atenció i la memòria.

Mots bàsics: ahir, habitar, hàbil, ham, haver, hereu, herba, història, hivern, home, honor, hora, horror, hort, hospital, humanitat, humil, humor, vehicle...

En canvi, en castellà no tots aquests mots s’escriuen amb hac: ayer, anzuelo, invierno.

Mots cultes en català: adherir, anihilar, cohesió, exhalar, exhumar, filharmònic, inherent, harmonia, hecatombe, hel·lènic, hemicicle, hemorràgia, hendecasíl·lab, hèrnia, higiene, hissar, honest, menhir, nihilisme, subtrahend, subhasta, transhumant, vehemència...

Mots cultes en castellà: adherir, cohesión, exhalar, exhumar, inherente, hecatombe, hegemonía, helénico, hernia, higiene, hipótesis, homicida, honesto, menhir, nihilismo, trashumante, vehemencia...

S’escriuen amb hac (tant en castellà com en català) les paraules que comencen pels prefixos hiper-, hecto-, hepta-, hexa-, hetero-, hemi-, hidr-, hipohomo-: hectòmetre, heptasíl·lab, hemisferi, homònim...

També hi ha paraules que en castellà porten hac i en català no:

Mots comuns: hoy, cacahuete, cohete, huérfano, horchata, huevo... Mots comuns: avui, cacauet, coet, orfe, orxata, ous...

Fixa’t també que hi ha moltes paraules que en català s’escriuen amb f inicial, i en castellà s’escriuen amb h:

farina – harina fill - hijo fondo – hondo fer – hacer fillastre – hijastro falcó – Halcón fil – hilo fel – hiel figa – higo


72

SIGNES DE PUNTUACIÓ.

Són eines bàsiques per comprendre i interpretar correctament el missatge escrit i per facilitar-ne la lectura:

1. La coma , Pausa breu que sovint es reflecteix oralment en l'entonació.

EXEMPLES:

Els llibres, els títols, els capítols i les seccions de les lleis s'han d'intitular. El jutge, de conformitat amb l'art. 523 de la LEC, ha condemnat a pagar les

costes judicials... Els forenses, que participaven al congrés, van assistir al sopar. Els forenses que participaven al congrés van assistir al sopar. Senyor, us faig arribar la documentació...

2. El punt . Pausa forta que indica que la frase té un significat complet i gramaticalment independent.

EXEMPLES:

L’objectiu dels marges és fer més fàcil i agradable la lectura. Els espais blancs fan més visible el text escrit.

Dept. C. Pau Clarís, 81 L’article 1687.1.c de la LEC estableix… Obert de 8 a 14.30h.

3. El punt i coma ; Pausa mitjana que separa oracions de sentit complet connectades semànticament entre si. Indica que l'oració que segueix afegeix una matisació o informació nova.

EXEMPLES:

Hi han assistit el secretari general, Pere Casals; la directora general, Anna Mas, i el subdirector, Pau Jové.

He intentat acabar l’informe; però, sense tenir totes les dades, m’ha estat impossible.

A l’entrevista, hi va sortir el conseller; al reportatge, el director general. La seva eloqüència, el seu tarannà i la seva motivació; tot feia presagiar que

seria un acte memorable.


73

4. Els dos punts : .Pausa mitjana que denota una relació de proximitat entre els dos fragments que uneixen.

EXEMPLES:

Hem demanat el material següent: folis, tòners, llapis, gomes i bolígrafs. Línia recta és el parentiu en què es conserva vincle de sang i que va de dalt a

baix: avis, pares, fills. El va nomenar secretari general: l’anterior va ser destituït. El conseller va declarar: “Les penes s’han de complir”.

5. Els punts suspensius ... Indiquen una suspensió de l'oració o, entre claudàtors, l'omissió d'un fragment en una citació textual.

EXEMPLES:

El conferenciant va dir: “El nou Codi penal […] afavorirà els menos que hagin comès delicte.”

El subaltern va emplenar les cèdules de notificació, de requeriment… Val més prevenir…

6. L'interrogant i l'admiració ? ! Signes que assenyalen una entonació interrogativa o exclamativa.

EXEMPLES:

Segurament algú preguntarà: calia la modificació de la LAU? Ja era hora que detinguessin l’estafador!

7. Els parèntesis ( ) Com la coma i també els guions, delimiten un incís. L'incís marcat per un parèntesi sol estar més allunyat del sentit i de la sintaxi del context que no pas l'incís que delimiten les comes.

EXEMPLES:

La CE (Constitució Espanyola) reconeix el dret a la propietat privada i a l’herència.

8. Els guions — — Indiquen un incís i, per això, sovint són intercanviables amb la coma i, sobretot, amb els parèntesis. Són més llargs que el guionet; amb els programes de tractament de textos, s'escriuen prement a la vegada Alt + 0151.


74

EXEMPLES:

En aquell Congrés Jurídic Català – anomenat també de la llibertat recobrada –, poc temps abans de la Guerra Civil, els juristes volien…

Segons les enquestes, la participació en les eleccions augmentarà – fa quatre anys va ser d’un 70%.

L’habitatge es pot trobar en tres supòsits: o arrendament o precari o propietat d’un cònjuge

9. El guionet - Es fa servir per separar o unir mots, i també xifres.

EXEMPLES:

no-violència, para-sol, nord-americà Vint-i-cinc, trenta-quatre, cinc-centes Adreceu-vos, trobar-s’hi, mirar-se-la Curs 2007-2008 DOGC de 12-03-2009 (o bé 12.03.2009)

10. Les cometes «» Distingeixen un fragment de text respecte del text general (per exemple, marquen les citacions textuals).

EXEMPLES:

El perit va dir que el mecanisme ha de ser d'«acer». El perit va dir: «El mecanisme ha de ser d'«acer». Els lladres tenen un sentit «peculiar» de la propietat.

11. Els claudàtors [ ] . S'usen per a afegits externs a un text original.

EXEMPLES:

El tema de la conferència és la [in]comunicació familiar. «No tinc cap dubte que [la justícia] és imparcial.» «Són vigents [...] els preceptes de la Llei 3/2009, de 5 de març».


75

12. La barra inclinada / . Indica que hi ha una oposició o alternança entre els elements que separa

EXEMPLES:

exercici fiscal 08/09 El/La secretari/ària judicial querelles/demandes interposades El possessiu mon / el meu correspon al masculí singular. Podeu contestar la demanda i/o formular reconvenció. La Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística c/ Pau Claris, 81 (també c. Pau Claris, 81) Es va arxivar el cas en data 22/03/07 (però millor 22.03.07)

EXERCICIS PER PRACTICAR L’ORTOGRAFIA CATALANA

http://enxaneta.info/index.htm


76

REGISTRE DE LA DOCUMENTACIÓ QUE CAL ENREGISTRAR EN MITJANS ADEQUATS.

Gestió Documental vol dir el conjunt de normes tècniques i pràctiques que es fan servir per administrar el flux de documents de tot tipus en una organització. D’aquesta manera permet la recuperació d’informació, determina el temps en que els documents s’han d’anar guardant i eliminar aquells documents que ja no serveixen.

L’aplicació de la informàtica en tots els nivells de les organitzacions, és un fenomen en la gestió documental:

HARDWARE. Escàners i dispositius de digitalització: Els documents originals, una vegada preparats, són transformats en documents digitals, que són emmagatzemats o guardats.

SERVIDORS. Contenen informació prèviament digitalitzada. Els usuaris finals es connectaran a un servidor per poder accedir a la informació, per la serva modificació o revisió.

SOFTWARE. Gestor Documentals: Programes de suport de gestió de la documentació que tenen a les empreses. Existeixen solucions informàtiques per la gestió documental i l’administració d’arxius.

XARXES. Per mitjà de les xarxes els usuaris podran accedir a la informació que es troba als servidors. Les xarxes poden ser locals, però també es pot accedir a la informació per Internet.

USUARIS. Per mitjà d’un compte d’usuari, es pot accedir als documents digitalitzats dins d’un Sistema de Gestió Documental que permet així la consulta electrònica.

Un sistema de gestió documental es refereix a les següents àrees:

EMMAGATZEMATGE: A on guardem els nostres documents? Quant podem pagar per poder emmagatzamar-los?

RECUPERACIÓ: Com pot la gent trobar documents necessaris? Quant temps podem passar buscant? Quines opcions tecnològiques estan disponibles per la recuperació?

CLASSIFICACIÓ: Com organitzem els nostres documents? Com assegurem que els documents estan arxivats seguint un sistema adequat?

SEGURETAT: Com es pot evitar la pèrdua de documents? Com mantenim la informació crítica a qui no ha d’accedir a ella?


77

CUSTÒDIA: Com decidim què documents hem de conservar? I per quant temps?

DISTRIBUCIÓ: Com distribuïm documents a la gent que els necessita? Quant podem trigar en fer la seva distribució?

WORKFLOW: Si els documents necessiten passar d’una persona a un altre, quines són les regles?

CREACIÓ: Si més d’una persona està implicada en la creació o modificació d’un document, cóm es pot col·laborar en aquestes tasques?

AUTENTIFICACIÓ: Com proporcionem els requisits necessaris per la validació legal al govern i a la indústria de l’originalitat dels documents i complint amb els estàndards per la seva autentificació?

MOTIVACIÓ A LA QUALITAT: FORMES D’ASSEGURAR I ORGANITZAR LA MILLOR DE LA QUALITAT

Qualitat: és un concepte que ha anat variant amb els anys i que existeix una gran diversitat de formes d’entendre en les empreses. Actualment, es fan servir definicions com aquestes:

Satisfer plenament les necessitats del client. Complir les expectatives del client i alguna més. Fer sorgir noves necessitats del client. Aconseguir productes i serveis que no tinguin defectes. Fer les coses bé des de la primera vegada. Dissenyar, produir i fer entrega d’un producte de satisfacció total. Produir un article o un servei d’acord amb les normes establertes. Donar resposta immediata a les sol·licituds dels clients. Somriure malgrat les adversitats. Qualitat no és un problema, és una solució.

La teoria de la motivació, anomenada la piràmide de les necessitats, va ser creada per Abraham Maslow. D’acord amb aquesta teoria, les necessitats es classifiquen en cinc categories fonamentals, que comencen amb les necessitats biològiques de la motivació i continua fins les ordres superiors com l’autoestima i l’autorealització. Una funció importat del gerent de qualitat, és actuar com a motivador. El gerent pot auxiliar als empleats si els assessora en l’establiment de metes i de com aconseguir-les i els proporciona un ambient de treball productiu.


78

Llista de necessitats Formes usuals de motivació per la qualitat Necessitats fisiològiques (per exemple, aliments, abric, vivenda). En una economia industrial inclou les necessitats de subsistència mínima

Oportunitat d’augmentar els ingressos amb una bonificació per una bona feina

Necessitats de seguretat Seguretat a la feina Necessitats socials (per exemple, la necessitat de ser d’un grup i ser acceptat)

Referir-se a l’empleat com un membre de l’equip

Necessitats de l’ego (per exemple, la necessitat d’autorespetar-se i respectar als demés)

Treballar per aconseguir una bona qualificació

Necessitats d’autorealització (per exemple, l’impuls creador)

Oportunitat per proposar idees originals i participar en la creació de plans efectius

La Qualitat total és una estratègia que busca garantir, a llarg termini, la supervivència, el creixement i la rendibilitat d’una organització optimitzant la seva competitivitat mitjançant: “l’assegurament permanent de la satisfacció dels clients”. Això s’aconsegueix amb la participació activa de tot el personal.

mf0973 - grabaciÓ de dades - cap de trons...en l’actualitat, s’utilitza el terme mecanògraf...

Documents