METASTASIBUTLLETÍ INFORMATIU · FUNDACIÓ JAUME VICENS VIVES DE GIRONA · JULIOL 2016

22

El dia 15 de juny de 1841 es va aprovar a la sessió plenària de la Diputació de Girona la creació d’un Instituto Provincial. L’Ajuntament i la Diputa-ció van acordar que aquest institut tindria la seu al convent dels Caput-

xins situat al carrer de la Força. Aquest curs, doncs, estem celebrant els 175 anys de l’Institut Jaume Vicens Vives.

De l’octubre fi ns al juny hem fet activitats que ens han portat a conèixer i a re-cordar el vell edifi ci i la vida dels seus estudiants i professors: hem anat a veure l’exposició al Museu d’Història de Girona, hem escoltat la conferència del pro-fessor d’història de la UdG Joaquim Maria Puigvert, s’ha lliurat el VII Premi de la Fundació Jaume Vicens Vives amb la conferència del Sr. Joaquim Nadal sobre el nostre institut, els alumnes d’ESO i Batxillerat han dibuixat cartells comme-moratius, hem desplegat el logotip dels 175 anys a la façana de l’institut i també hem començat els assajos per cantar l’himne que els Srs. Perfecte Moll i Fran-cesc Amer van composar expressament per celebrar el 150è aniversari.

I amb tot aquest bagatge hem arribat a fi nal del curs 2015 -16, moment en què no tanquem la celebració, perquè el setembre i octubre seran dos mesos en què tornarem a agafar el fi l de la història i celebrarem que ja fa molts anys al nostre centre professorat i alumnat compartien les mateixes ganes d’ensenyar i d’aprendre.

Aquest ha estat un curs ple d’il·lusions i projectes. Alumnat i professorat s’han posat d’acord per resoldre problemes matemàtics i científi cs, escriure, fi lmar i traduir en francès i anglès, construir maquetes i fer apli-cacions per a mòbils, i també per explicar i dibuixar contes treballant en grup i col·laborant activament. Shakespeare, Cervantes i Llull han estat amb nosaltres tot el curs, a les classes de llengua i literatura, i també a les parets de l’institut. El missatge de les seves obres encara és vigent avui en dia i des de l’Àrea de Visual i Plàstica han volgut remarcar aquells valors que considerem vàlids per a tothom i per a totes les èpoques. El mural que s’està pintant en una de les parets del pati de l’institut demostra que hi ha motivació i esperit de col·laboració. El blog i el portal de l’institut n’han estat testimonis fi dels i han mostrat el dia a dia enfeinat de totes les persones que treballen i estudien al “Vives”.

La cooperativa de l’institut és un altre clar exemple de treball en equip. Els nois i noies que n’han format part han estat molt actius aquest curs i, a banda de contribuir als esmorzars de l’institut, han sabut convèncer el públic de Girona que val la pena comprar els seus productes. Han posat a la pràctica bona part de la teoria econòmica que el professor els ha ensenyat, igual que els voluntaris i el coordinador de l’Escola Verda, que han fet un gran esforç per conscienciar alumnat i professorat d’un bon ús de les instal·lacions i han posat a la pràctica els objectius que s’havien proposat.

El nostre horitzó s’ha eixamplat amb l’acollida de nous alumnes procedents d’altres països i hem visitat altres instituts a França, Alemanya i Dinamarca. El coneixement de les llengües estrangeres i la cultura de persones que viuen en un altre país contribueix a ampliar la nostra visió del món i la fa més tolerant i respectuosa. Aquest és un aprenentatge que volem per als nostres estudiants, igual que volem que coneguin la història del nostre país i la nostra ciutat. L’alumnat de 2n d’ESO ha demostrat que són uns grans coneixedors de Girona, i particularment del Barri Vell. Amb el projecte Benjamin de Sefarad han recorregut els carrers estrets del Call i han portat a les aules les olors, els sabors i les imatges d’un món que és part de la nostra història.

I així, pas a pas, amb l’empenta dels departaments didàctics, les coordinacions i les tutories, i la motivació de l’alumnat hem anat construint aquest curs. Malgrat les difi cultats que sempre hi són , el balanç és positiu i compartim la idea que cal lluitar i perseverar si volem avançar.

Des d’aquest número extraordinari de la revista Metastasi, volem agrair la col·laboració de tothom que s’ha esforçat i ha fet seu aquest institut que, com diuen els seus antics alumnes, és “l’Institut”. I sobretot de l’alum-nat de 2n de batxillerat, que ja s’ha graduat i s’ha acomiadat de l’institut per començar una nova etapa, igual que l’alumnat que ha acabat quart d’ESO i no continuarà amb nosaltres. Us desitgem molta sort i us volem dir que si ens necessiteu ens trobareu aquí, a l’edifi ci de les Pedreres, treballant per millorar i avançar.

Anna MasósDirectora de l’Institut Jaume Vicens Vives

Coordinació: Glòria Sanz.Redacció: alumnat i professorat de l’Institut Jaume Vicens Vives.Composició gràfi ca: Jordi Xargay. Supervisió lingüística: Glòria Sanz.Agraïments especials: Anna Saguer i Dani Bartomeu.Disseny, maquetació i impressió: Impremta Pagès, Anglès

Logotip escollit per al 175 aniversari

Pancarta commemorativa a la façana del centre

Pavelló nord amb la pancarta dels 175 anys

EDITORIAL

33

¿Conocemos el actual Jaume Vicens vives?¿Conocemos el antiguo?

En la asignatura de Taller de escritura, con la profesora Ester Robles, hemos estado trabajando el pasado de

este instituto con motivo de su 175 aniversario. Para ello hemos hecho entrevistas a algunas profesoras que

antes eran alumnas de este instituto. Nos han comentado algunos de los cambios que ha sufrido el centro

con el paso del tiempo. El resultado ha sido un vídeo y un pequeño escrito.

Hemos entrevistado a Paquita Bonany, profesora de matemáticas y del Proyecto Integra, que estudió 5º, 6º de bachi-

llerato y COU, de 1972 a 1975; a la profesora de lengua castellana Dolors Serrano, alumna de 1980 a 1984; a Àngels

Vallverdú, que imparte actualmente ciencias sociales y fue alumna del Vives de 1985 a 1989, el mismo periodo que

Imma de Batlle, profesora de Educación visual i plástica, que también contestó a nuestras preguntas. Os explicamos

a continuación algunas de las cosas que hemos conocido del antiguo instituto gracias a estas entrevistas.

El instituto Jaume Vicens Vives es uno de los institutos más antiguos de la provincia de Girona. Fue fundado en el

año 1844, este año hemos celebrado el 175 aniversario. Al principio el instituto estaba situado al lado de la catedral

en la calle de la Força. Desde el año 1966 está en la calle Isabel la Católica. Es un centro escolar de estudiantes desde

1º de la ESO hasta 2º de bachillerato. Es el único instituto público de Girona donde se imparte el Bachillerato Inter-

nacional, esto hace que muchos estudiantes lo elijan. El instituto también ofrece modalidades de diurno, nocturno

y a distancia; esto signifi ca que hay clases por la mañana, por la tarde y por Internet.

En su largo trayecto, el instituto ha sufrido muchos cambios, tanto en el edifi cio como en las personas. Nosotras nos

hemos centrado en los últimos 50 años, ya que no se conserva mucha información de los años anteriores. Hace 50

años, el instituto cambió de edifi cio para ampliar su capacidad. Otros cambios se han sucedido gracias a la tecno-

logía.

El instituto actual empezó con la rambla actual descubierta, en dos edifi cios totalmente independientes, el mascu-

lino y el femenino. También había dos gimnasios, el masculino y el femenino. Los profesores más jóvenes explican

que cuando ellos llegaron como estudiantes los pabellones tenían esos mismos nombres, sin embargo las clases ya

eran mixtas.

Otro cambio que nos han comentado, es que en la actual biblioteca había la iglesia, donde se rezaba en ocasiones

especiales. A su lado había una pequeña caseta, donde vivía el conserje. Y en el almacén amarillo, actualmente en el

patio grande, vivían algunos profesores que no eran de la ciudad. En el patio central, había un parking.

Unos años después, se instalaron el ascensor y las escaleras del pabellón norte. También, al ser clases mixtas, había

un solo gimnasio, situado en el patio sur, y en esa época, había unas clases junto a la actual entrada al gimnasio,

llamadas por los alumnos “Lian Shampoo”, por un barrio chino muy pobre.

Lo que ahora conocemos como los vestuarios antes era el bar, y unas antiguas persianas amarillas predominaban

en la fachada del instituto. En las clases, unas tarimas de madera elevaban al profesor y a la pizarra respecto a los

alumnos; además, solo había una pizarra, no había ni ordenadores ni proyectores.

Damos las gracias a todas las profesoras que nos han ofrecido su tiempo y su atención. Ahora sabemos un poco más

del centro donde hemos iniciado nuestra etapa de secundaria.

Fiona Calvo, Mariona Moret, Xènia Gorris, Carme Habela1º C ESO

Docentes que también han sido alumnas

Paquita BonanyProfesora de matemáticas del Vicens Vives desde 1997

Dolors SerranoProfesora de lengua castellana desde 2005

Àngels VallverdúProfesora de cienciassociales desde 2006

Imma De BatlleProfesora de plásticadesde 2011

Un calendari perrecordar

En Jordi Ribes, professor de dibuix d’aquesta

casa i exalumne de l’institut, va fer als setze

anys un calendari proviatge de fi nal de curs

del llavors 3rD de BUP. En aquella època ho sabran

bé els veterans un cop acabada l’EGB amb catorze

anys, es feien tres cursos de batxillerat (BUP) més

un any de ‘preparació’ universitària (COU). Aquests

cursos equivaldrien en edats als actuals 3r i 4t de la

ESO, 1r de batxillerat (això els tres cursos de BUP) i al

2n de batxillerat (corresponent a l’edat de COU). Tot

i que per causes que ara mateix l’autor no recorda,

no va poder anar a l’esmentat viatge, ha quedat per

a la posteritat aquest document on es caricaturitzen

professors i professores d’aquell curs 1981/82: Del

Oso, Ripoll, Goicoechea,...

...a tots ells, reconeixement i agraïment per la seva

santa paciència!

Jordi Ribes

175È ANIVERSARI

44

Recordant l’Institut de La Força

En evocar els temps d’Institut, el primer que em colpeix és constatar que cal saltar entorn de seixanta anys enrere en el temps!

Vam ser pocs els nascuts l’any que es donà per acabada la guerra civil, menys els

privilegiats que accedirem a estudis de secundària i només nou amb progenitors que

optessin, deu anys desprès, per un ensenyament pels seus fi lls en un context lliberal,

dintre el que llavors era possible, però controlat. Em refereixo a l’Acadèmia Coquard,

que ens acollia vuit hores diàries entre setmana més quatre el matí dels dissabtes,

sense comptar algunes tardes de diumenge en vigília d’exàmens.

Els quatre primers cursos de batxillerat el nostre contacte amb l’Institut –com el de molts

alumnes d’escoles d’arreu de la província– es va limitar als exàmens de fi nal de curs.

Puc recordar, amb cert neguit, la pujada de la Força, l’entrada a l’edifi ci i la tensa espera

abans de ser cridats a ocupar una classe. En alguna ocasió ens va correspondre l’aula de

ciències, que més tard hauria de despertar la nostra curiositat amb el contingut de les

vitrines i que hi afegia un aire de misteri; de fet el misteri no es va acabar d’extingir mai

perquè rarament, en aquell període de carència, es passava de la teoria a la pràctica en

assignatures que comportaven despesa de material. L’aparició dels catedràtics acabava

de tancar el quadre de tensions. Generalment arribàvem ben preparats de l’Acadèmia,

però l’Institut imposava. Només recordo, com si fos ara, la intranquil·litat que em va

deixar un examen oral de religió amb Mn. Tomàs Noguer que va sortir poc arrodonit;

devia quedar amb una expressió miserable perquè en travessar el Pont de Pedra, de

retorn a casa, una ànima caritativa en forma de senyora em va preguntar si em feia mal

alguna cosa. No tinc consciència d’haver-li tornat resposta. El drama no va acabar en

tragèdia, pietosament em qualifi caren amb un cinc pelat.

Llavors vèiem als catedràtics, encorbatats i vestits majoritàriament de tons foscos, com

éssers superiors que exigien respecte i en cap moment pretenien posar-se al nivell dels

alumnes. Els estudiants també anàvem a examinar-nos amb les millors gales: camisa

blanca, corbata i l’americana de les festivitats, si en disposàvem.

La nostra promoció va ser la primera en trobar-se amb la implantació del Curs

Preuniversitari i, conseqüentment, amb la supressió de l’Examen d’Estat. Aquesta

circumstància comportà que ens lliuréssim de l’examen de revàlida desprès de quart

i concentréssim els temors en la incògnita de la de sisè, que vam encetar. A partir de

quart, o sigui els dos darrers cursos de batxillerat i el “preu”, calia fer-los normalment

al Institut, de forma presencial, amb independència de si algú optava per continuar

amb alguna classe de repàs a l’Acadèmia.

Amb la integració a l’Institut, els catedràtics varen adquirir perfi ls més humans

i diferenciats: més o menys exigents, amb sentit de l’humor o sense i poc o molt

“competents”. Utilitzo aquest terme –no sé fi ns a quin punt de forma adequada– no

tant per assenyalar la pròpia capacitat científi ca com la de fer-nos atractiva la matèria

que ensenyaven.

A l’àmbit de l’Institut els de Can “Coqu” vàrem assaborir la llibertat de poder escollir de

fer els deures o no i anar a atendre les classes per pròpia voluntat, doncs el control era

menys rigorós. La situació ens preparava ja pel temps en que l’àngel de la guarda ens

abandonaria. Encara que excepcionalment, allà ens permetíem exposar-nos a alguna

absència. En una matèria, però, ja arribàvem “preparats” i era la coexistència amb

representats de l’ “altre gènere” que eventualment es podia convertir en convivència en

major o menor grau. Sis dècades enrere aquesta possibilitat era gairebé excepcional,

pràcticament nul·la en altres contorns.

Tampoc voldria exagerar, les noies accedien a l’edifi ci per una porta diferent i, com

que la seva presència era escassa, s’asseien, de costat a primera fi la, davant la càtedra.

Amb tot, era com si aquell abisme alienant de separació de sexes, que era dominant

a causa de l’educació impartida en les congregacions religioses, es pogués franquejar

amb un pont per a vianants.

Curiosament se m’ocorren anècdotes que no s’han d’explicar, tanmateix la memòria

s’esborrona amb els anys i un ja no pot estar segur de si el que dóna per cert no és una

construcció que un es va bastint i s’acaba creient. Intentaré narrar alguns fets puntuals

que em degueren impactar en el seu moment:

La caiguda d’un company del curs inferior, que es va precipitar del primer pis al

pati. Es va organitzar un batibull en que tothom el volia atendre i em temo que el

vàrem sacsejar més del que manen els cànons –un equip d’emergències l’hagués

immobilitzat com a primera mesura– però puc donar fe que l’home continua sa

i estalvi, amb aspecte envejable en relació a l’edat (les noies “en el dia de autos” el

consideraven entre els més ben parits).

Dels professors en guardo més les impressions positives encara que de manera vaga.

Referiré algunes anècdotes concretes:

La Srta. Fustagueras, tan exigent com competent, ens va portar a la Central Lletera,

que s’havia inaugurat recentment en el nucli de Girona, per observar el procés de

pasteurització. És de les poques experiències pràctiques del Institut de les que guardo

memòria. Em va impressionar particularment l’existència de mètodes per descartar

l’orina de la llet; pel que sembla, era relativament habitual afegir un plus a la producció

de les vaques amb la micció, ja que el mètode més usat i fàcil de comprovar-ne la

integritat era, o és, un densímetre. Amb ell l’afegit d’aigua no cola però el d’orina sí.

La Sra. Goicoechea ens va ensinistrar en l’ús de la perspectiva en el dibuix i ens

encomanà un treball consistent en aplicar-lo pintant una habitació o un racó de casa.

Em costà organitzar un punt de fuga però la qualifi cació va ser complaent, no sé si ho

recordo més per això o per la llarga estada, assegut a terra, dibuixant al corredor de la

llar paterna.

El Sr. Gener volia controlar bé un examen de matemàtiques. Tenia fundades sospites

de que un company, assegut habitualment darrera la fi la de les noies parant l’ham,

també copiava magistralment. En aquella ocasió va optar per practicar un forat al diari

que solia llegir en aquestes eventualitats per espiar-lo... i el va enxampar.

El Sr. Pius Burch era un exemple de bonhomia. S’abstreia tant en els seus raonaments

fi losòfi cs que ignorava el desordre i les converses que es produïen al seu entorn.

Llastimosament soc responsable indirecte d’un accident que no va poder ignorar.

M’havia sortit un fl oronco a la zona glútia i havia optat per portar un cèrcol de plàstic

que infl ava per asseure-m’hi al damunt, situació que un company de la fi la del darrera

va trobar irresistible i me’l va rebentar amb la punta d’un ganivet plegable. L’explosió

i el crit de dolor conseqüent van trastornar l’abstracció del professor i em va resultar

tan difícil justifi car l’existència a classe del petit salvavides nàutic com còmica la causa

que m’havia impel·lit a usar-lo.

El Sr. Santiago Sobrequés ens va incitar, arrel d’algun incident de certa transcendència

històrica, a la conveniència de llegir el diari. Argumentà que un diari avantatja a altres

medis, llavors només la ràdio, en que t’has d’empassar tot el desenvolupament d’unes

notícies encapçalades sovint per un enunciat que ja trobes irrellevant. Els titulars

d’un periòdic, en canvi, ja indiquen les moltes opcions de les que pots prescindir. Li

dec el haver llegit el diari del pare a partir d’aquell dia. Posteriorment m’ha agradat

confrontar-ne dos de tendències diverses, el que porta a haver d’eliminar encara més

contingut.

175È ANIVERSARI

Façana de l’institut vell de Girona_1930-1940

55

El Sr. Gassiot ens plantejava els principis de

la física i assenyalava el benefi ci que aportava

l’escriptura del que s’anava estudiant per retenir-

ho millor. Recomanà un mètode d’estalvi de paper

consistent en omplir primer la pàgina a llapis en

sentit transversal –o sigui amb l’escriptura paral·lela

al costat curt del rectangle– girar després la fulla

noranta graus i escriure amb bolígraf en sentit

longitudinal damunt de l’escriptura anterior.

Dec al Sr. Garcia i a la seva passió per la literatura

bona part de l’afecció a la lectura. Qui sap si també

ha infl uït en la decisió de matricular-me, com a

jubilat, a la Universitat per a la gent gran, secció de

lletres.

Dintre l’Espanya gris i monolítica que ens va tocar

viure a la meitat de la dècada dels 50s acollits al vell

Institut de la Força, no crec que poguéssim demanar

a la vella institució res més del que va poder donar-

nos. Malgrat els medis migrats hi havia gent amb

ganes de tirar endavant i hi havia marge, tot estava

per reconstruir. Vam ser una generació nascuda en un

present neulit que calia omplir d’esperança; l’Institut

Vell va ser com el baluard d’aquesta esperança. Tant

de bo haguéssim tingut més consciència del privilegi

que signifi cava habitar les seves aules, encara que

la càrrega de responsabilitat que hagués signifi cat

potser se’ns hauria fet desmesuradament feixuga.

Que trist que pel suposat progrés de l’economia del

país es retallin mitjans a l’educació! Entenc que és

malmetre el futur.

Josep Vall-llosera Riera

Primeres passes cap el meu futur professional i algunesvivències

Escriure i recordar sobre el passat no és una cosa que m’apassioni, ja de petit, essent un infant els records em torbaven, ja de gran això no em passa.

Bé, si he de parlar de la meva etapa a l’institut he de dir que va ser un canvi important, ja que vaig trobar nous companys i noves possibilitats d’estudis com per exem-ple l’EATP de disseny, l’ètica, com alternativa a la religió, la química, la física o la biologia i geologia, com podeu veure em refereixo a matèries de l’àmbit científi c-tècnic. Una de les assignatures que em va sorprendre més va ser l’ètica, allà els alumnes fèiem les classes, el professor, crec recordar que era fi lòsof, feia tasques de coordinació i moderació, en grups de 4 o 6 persones desenvolupà-vem un tema que ens interessés, havíem de quedar i co-ordinar-nos entre els membres de l’equip, en aquest cas recordo que tot el grup eren noies excepte jo i si conven-cia una tal Cristina, la resta del grup acceptava els meus arguments, vaig aprendre a debatre, a exposar les meves idees i respectar les idees dels altres. Per altra banda les assignatures que em van apassionar més van ser química i biologia, fi nalment per intervenció del meu pare, em vaig decantar per estudiar Enginyeria Tècnica Química, la meva segona opció en comptes de Biologia, la meva primera opció, segurament una opció romàntica amb poc futur pro-fessional, almenys en aquella època, en canvi els enginyers semblava que els anessin a buscar a la mateixa facultat, quan vaig acabar la carrera, el mercat laboral ja havia canviat i ja no era tan fàcil.

Un altre professor que em va sorprendre va ser el Sr. Amer, de matemàtiques, ens va donar l’oportunitat d’explicar una lliçó o part d’una lliçó, això era molt interessant ja que ho havies d’entendre i saber-ho explicar, si alguna cosa fallava, llavors el Sr. Amer sortia al rescat, també et puntuava les teves explicacions, segurament, aquell tema que havies preparat era el que millor nota treies quan feies l’examen. Altres noms de professors que recordo són: Boix, professora de Química, Sels, professora de Biologia, Salomó, professora de Física, uns anys més tard vaig tenir al seu marit com a professor a la Universitat, Xiberta, professora de la EATP disseny, Nuixa, professora de Francès, el Cap d’Estudis Estrach. A 2n G, vam trencar la porta de l’aula jugant a futbol amb pilotes fetes amb paper d’alumini dels nostres entrepans, jugàvem en un passadís a sobre del bar que en un costat tenia armaris plens de llibres com si d’una biblioteca es tractés, en saber que havíem trencat la porta de la nostra aula, el Sr. Estrach es va personar a la nostra aula i cridant amb to molt autoritari, enrogint-se’li el coll, ens va reclamar l’import de reparar la porta, no va saber mai qui va trencar la porta ni quins érem els que acostumàvem a jugar a futbol en el nostre particular passadís, vam decidir repartir-nos l’import entre tots els alumnes de l’aula i pagar en monedes de pesseta l’import que ens va demanar el Director (podrien ser unes 1.500 pessetes), el Director quan va rebre l’import en una bossa de plàstic tota plena de monedes de pesseta va tornar a la nostra aula tot enfurismat, ens va amenaçar d’afegir més diners, però no recordo que hi hagués cap nova recaptació per complir amb els requisits del Sr. Estrach.

Em ve a la memòria la paraula catacumbes que l’alumnat utilitzàvem per referir-nos a l’aulari que es trobava al costat del carrer d’Isabel la Catòlica, el professorat no acceptava aquest nom, però a nosaltres ens divertia, allà hi anàvem per fer les matèries que no podíem fer a la nostra aula, ja que el nostre grup tenia la meitat dels alumnes de “lletres pu-res” l’altra meitat era de “ciències pures”, els de ciències tocava desplaçar-nos quan fèiem les nostres classes de ciènci-es com biologia, física i química, llavors anàvem a les catacumbes, a excepció que ens toqués anar a algun laboratori.

Dels companys/es de l’institut gairebé no tinc relació amb cap d’ells/es. A vegades em ve el cap que quan naixem formem part d’un grup, anem a una mateixa escola, hi ha com una primera explosió en què uns companys van al mateix institut, d’altres agafen altres opcions, és com una nit on hi ha focs d’artifi ci en que cada explosió et porta a noves opcions, noves amistats i trencaments, amistats que ja no hi coincideixes tot i haver tingut bona relació, de fet la vida és un continu decidir entre diverses opcions i cadascú té les seves particularitats, en cada tria treballes el teu present i també el teu futur, evidentment no cal descartar el factor sort, sempre present, ja sigui afavorint-te o difi -cultant els teus progressos o fent-te veure que aquella opció que vas triar pot no ser la bona tot i que en puguis treure experiències que poden ser molt vàlides.

M’agradaria poder viure de l’aire, no pas com ho fan insectes i moltes aus, veient com baten la boira i el seu so queda camufl at amb el rugit del vent, culminant els cims d’algunes muntanyes i el fred s’intensifi ca, quan ets dins seu, i si el dia acompanya, pots tenir la sensació de navegar, només et faltaria sentir els esquitxos de mar i el sabor a sal per ser una navegació completa. M’agradaria poder treballar per un món més net i sostenible i crec que això és possible com algunes utopies que acaben esdevenint una realitat.

Miquel J. Comes i Barón(anys aproximats: 1979-1983)

Aula de ciències de l’Institut Vell, a l’antic convent dels Caputxins. 1940-1950

Aula de l’Institut Vell, emplaçat al convent dels Caputxins.1940-1950

Interior d’una aula de l’Institut Vell. 1950-1960

66

L’experiència mai no és un fracàs

Vaig fer francès durant tres anys en aquest

Institut, el Jaume Vicens Vives, amb dues

professores diferents primer, la Begoña

Cortina i després l’Anna Ribas. Aquesta última és

la que em va animar a presentar-me en un concurs

de traducció i interpretació que anualment prepara

la Universitat Pompeu Fabra. Realment me n’alegro

d’haver fet cas a l’Anna i d’haver-m’hi presentat per-

què va ser una experiència molt divertida i enriqui-

dora alhora. Vam estar practicant les traduccions i

interpretacions amb textos d’edicions anteriors i fi -

nalment, un dissabte, els que hi compareixíem vam

anar cap a Barcelona per participar en el concurs.

De camí a la Universitat van començar a afl orar els

nervis i un cop dins la classe aquests van anar en

augment, però quan vaig donar una ullada al text

els nervis es van convertir en calma i confi ança. El

treball consistia en traduir un fragment d’un article

publicat en un diari francès que criticava que la ma-

joria de les pel·lícules estan doblades i que poques

sales de cinema les projectaven en versió original.

El text s’estenia al llarg de 40 línies. Un cop la feina

va estar feta només quedava tornar cap a Girona i

esperar el resultat.

I aquest va arribar en el moment menys esperat.

Un dia qualsevol estava a la dutxa quan va sonar

el telèfon, era l’Anna Ribas per comunicar-me que

havia quedat primera en el concurs de traducció de

francès. L’alegria i la il·lusió per haver guanyat va ser

enorme, de seguida ho vaig compartir amb la meva

família i l’endemà ho vam celebrar amb els com-

panys. L’esforç i el treball de tres anys començaven

a donar els seus fruits i la satisfacció en veure que el

teu treball és recompensat és infi nita.

Unes setmanes més tard tornàvem a agafar el tren

cap a Barcelona, aquest cop per recollir el premi.

Aquest consistia en un curs de 40 hores de francès

impartit a Barcelona el qual per raons de residència i

distància no vaig poder assistir-hi, un xec de 100 eu-

ros per utilitzar al FNAC i que només vaig necessitar

dues hores a gastar-lo en llibres que no havia pogut

comprar per St. Jordi. Tot i això encara quedava la

recompensa que em va fer més il·lusió, una entre-

vista al Diari de Girona per parlar de la meva experi-

ència en el concurs. Encara guardo el retall del diari

com a record!

Tenia 17 anys i només en portava tres practicant

francès, però em vaig animar a presentar al concurs

per agafar experiència i el resultat va ser molt gra-

tifi cant, així que animo a tothom a presentar-s’hi

perquè encara que es guanyi o es perdi el concurs,

l’experiència mai és un fracàs.

Laura de Quintana,exalumna i actualment periodista

Aprendre i ensenyar

Parlar de l’Institut Jaume Vicens Vives és per a molts gironins parlar de “l’Institut”. No n’hi havia cap més, i fi ns i tot es

podia prescindir del nom que l’identifi cava perquè quedava en segon terme. L’aparició de nous centres de secun-

dària va canviar aquesta dinàmica i el nom de Jaume Vicens Vives ha retornat, en la seva forma més col·loquial –“el

Vicens Vives”– , a identifi car el centre més antic de la nostra ciutat.

Per a molts gironins, com jo mateix, l’entrada a l’institut tenia una transcendència vital importantíssima: deixàvem enrere

la infantesa més o menys tutelada pels pares i els mestres i ens endinsàvem en l’adolescència alliberadora que ens feia

sentir uns milhomes amb espais de llibertat que fi ns aquell moment només podíem envejar.

La realitat canviava de cop. L’espai s’engrandia; entràvem en un edifi ci que ens semblava immens (dos pavellons). La

massifi cació de l’alumnat permetia noves coneixences i noves amistats. El professorat no només era nou i desconegut per

a nosaltres sinó que era divers tant per la varietat d’assignatures com pels diferents tarannàs personals i pedagògics. La

sensació de llibertat la concretàvem –quina ingenuïtat adolescent– en les portes obertes que ens permetien entrar i sortir

quan volíem i en un bar per a l’esbarjo o per les hores de “fer campana”.

Set anys a l’institut –quatre de batxillerat elemental i dos de batxillerat superior, més el Preu o COU– deixen una empremta

prou forta. Acadèmica, naturalment, però sobretot vivencial. Recordar i recuperar els anys d’institut és un exercici que

sovint fem quan ens retrobem antics alumnes. Els anys han endolcit els records i mitifi cat el passat i d’alguna manera

l’institut s’ha transformat en la metàfora de la nostra adolescència. I tots portem a dins moments íntims –aquests no els

compartim– que també estan lligats a l’institut.

Les circumstàncies personals i professionals van fer que retornés a l’institut i hi passés la major parat de la meva carrera

docent –com a professor, com a Cap de Departament de Llengua catalana i com a director. He viscut l’institut “Jaume Vi-

cens Vives” en el doble vessant d’alumne i professor, un privilegi que no em puc estar de remarcar. El professorat nombrós

i divers em va permetre progressar pedagògicament i al mateix temps fer amistats que perduren malgrat l’arribada de la

jubilació. Crec que el claustre de professors ha estat i és l’eix sobre el qual s’ha bastit el prestigi del nostre centre. Des de

la diversitat personal i pedagògica però amb la companyonia i solidaritat de tots, podem dir que l’Institut Jaume Vicens

Vives ha marcat la vida de molts gironins i està preparat per continuar mantenint els nivells de qualitat que el món d’avui

demana.

Rafel Mas i Juli, exprofessor

175È ANIVERSARI

77

Evocació

I n memoriam dels companys de curs que ja no hi són i que viuen en el nostre

record.

Nou del matí, primers d’octubre de 1951. Una nena de vuit anys acabats de fer va

per primera vegada a classe a l’escola preparatòria de l’ingrés, a l’edifi ci de l’institut.

Hi va pel trajecte més curt: Carrer de Santa Eugènia. Marquès de Camps. Gran Via.

Anselm Clavé. Sant Agustí. Pont de Sant Agustí. Quatre Cantons. Carrer de la Força.

Una del migdia, fi nals de maig de 1960. Una noia de gairebé disset anys surt de la seva

última classe del curs preuniversitari, a l’institut. El trajecte és lleugerament diferent,

ha de permetre fer unes quantes voltes a la Rambla: Carrer de la Força. Quatre Cantons.

Argenteria. Rambla amunt. Rambla avall. Pont de Pedra. Carrer Nou. Marquès de

Camps. Carrer de Santa Eugènia.

Entre aquella nena i aquella noia hi ha nou anys de fer cada dia, de dilluns a dissabte,

el mateix camí. I a la tarda tornem -hi, tret del dissabte. Són els meus anys d’institut. I

no pas uns anys qualssevol: en una noia de gairebé disset anys són més de mitja vida,

més de mitja vida tenint com a referent importantíssim aquell vell edifi ci. Vell, en anys

i, si es vol, en estat de conservació. Però viu: ho havia de ser per força, amb la vida que

bullia entre aquelles parets.

És inevitable, quan s’han viscut tantes estones en un lloc, amb uns professors, amb

uns companys, que els records saltin d’un lloc a un altre, d’un temps a un altre. Què

en recordo, de l’institut? Si hagués d’escriure sobre els meus records d’aquells anys, en

sortiria un llibre. Perquè es van enllaçant com les cireres.

Un record en porta un altre. Però n’hi ha que sobresurten amb més força. Tinc la

certesa que els anys d’institut van ser molt importants. No tan sols des del punt de

vista estrictament acadèmic, que ho van ser, i molt. També des del punt de vista humà.

Em sembla signifi catiu que, al cap de cinquanta -sis anys d’acabar el preuniversitari,

continuem la trobada anual de companys de curs, amb la gran majoria dels quals no ens

tornarem a veure fi ns a la pròxima trobada. És evident que vam crear uns lligams molt

forts. Uns lligams que no s’expliquen per l’amistat, ni l’afi nitat de gustos, de creences,

d’ideologia. En què es basen, doncs? Només pot ser una cosa: el fet de compartir uns

mateixos records, els dels anys bàsics en la nostra formació com a persones.

I entre aquests records em permeto triar una malifeta sonada, la malifeta més greu en

què em vaig veure embolicada mentre anava a l’institut.

Dissabte, 2 de febrer de 1957. Quart curs. Si no ho recordo malament, havíem sabut

que els col·legis religiosos farien festa aquell dissabte, dia de la Candelera. A l’institut

hi havia classe els dissabtes al matí. A més, el dilluns següent, dia 4, també seria festa,

a tots els centres, perquè era l’aniversari de l’entrada a Girona de les forces franquistes.

Era molt estimulant la perspectiva de tenir tres dies seguits sense classe.

Em sembla que, uns dies abans, una comissió d’alumnes havia demanat festa i se’ls

havia denegat. O potser vam creure que el tràmit era prescindible i que ens la podíem

prendre pel nostre compte. El cas és que els de quart vam fer allò que s’anomenava

una campana general. Ens vam reunir a la porta de l’institut gairebé tots. Els que aquell

dia feien tard van ser els únics que van entrar a classe; em penso que van ser quatre,

literalment. Ens en vam anar a les Tres Alzines, on vam passar un matí molt assolellat. I

a la una, cap a casa. Jo estava segura que els pares ja devien saber què havia passat. Una

campana de tot un curs no era una cosa que pogués passar fàcilment desapercebuda.

El que no ens imaginàvem era que els professors s’havien pensat que aquella campana

anava molt més enllà de la reivindicació d’una festa que unes altres escoles de

Girona feien. A la Universitat de Barcelona hi havia aquells dies vagues d’estudiants.

La majoria de nosaltres, si no tots, no en teníem ni idea. Però, com que alguns del

nostre curs tenien germans més grans a la Universitat, els professors van témer que

n’haguéssim rebut alguna infl uència i que la nostra rebel·lió tingués un signe polític, i

allò, el 1957, era molt greu.

Al cap de poques setmanes ens havien de donar notes parcials. I no era un curs

qualsevol: per poder fer la revàlida de quart s’havia de tenir tot aprovat. Ja ens vèiem

a setembre, perquè, prescindint del resultat dels exàmens, algun dels professors que

havíem deixat plantats aquell dissabte ens va posar un zero al butlletí. També ho

va fer el senyor Florit, tot i que el dissabte no fèiem classe de la seva assignatura, el

llatí. Però el senyor Florit era el “dire”, i ens va posar un zero, suposo que com a càstig

exemplar. Que jo sàpiga, no hi va haver cap reclamació de cap alumne, tot i que el

“dire” possiblement s’havia “excedit” en les seves atribucions. Aquells zeros, que ens

semblaven difi cilíssims de remuntar, ens van fer patir fi ns al maig. Finalment, no van

afectar gens les notes fi nals. Si algú va suspendre va ser per “mèrits” propis. Mèrits

acadèmics, s’entén.

Però aquella campana em va portar una experiència inesperada. Com he dit, el

dilluns 4 de febrer era festa local. Ja feia uns dies que el pare m’havia dit que aniríem

a Barcelona. Ell hi anava sovint per feina i, de tant en tant, quan no hi havia classe, se

n’hi emportava algun dels fi lls. A mi m’agradava molt. Quan vaig arribar a casa aquell

dissabte al migdia, segura que cauria algun càstig, el pare només em va dir: “Suposo

que ja deus pensar que dilluns no vindràs a Barcelona”. No recordo que, aquell dia, a

casa, se’n parlés gaire més, de la campana. Sí que em van dir que havien parlat amb

algun professor i que a l’institut ja ens posarien el càstig oportú.

La sanció familiar, doncs, va ser deixar -me sense viatge a Barcelona. Al matí d’aquell

dilluns festiu, una amiga em va proposar anar al teatre a la tarda, amb la seva mare.

Venia el grup escènic de la Catequística de Figueres, una companyia d’afi cionats amb

fama de fer -ho molt bé. Vaig demanar permís a la mare, que devia pensar que el càstig

era no anar a Barcelona, però que no hi havia res establert sobre com havia de passar el

dia a Girona. I em va deixar anar al teatre. Va ser la primera vegada que vaig veure una

obra diferent, gens convencional. El muntatge era revolucionari, els actors treballaven

sense decorats ni atrezzo. Estenien la roba i no hi havia ni roba, ni estenedor, ni agulles

d’estendre. Llegien i no hi havia llibres. Regaven les fl ors i no hi havia ni fl ors, ni test, ni

regadora. I amb tot, quina història tan real! Em va impressionar. Aleshores no coneixia

l’autor, no n’havia sentit parlar mai. Era Thornton Wilder. L’obra, “Our Town”, que,

naturalment, es representava en versió castellana, “Nuestra ciudad”. L’argument, la

vida quotidiana d’una ciutat petita, amb els records dels més grans i les il·lusions dels

més joves. Al cap de cinquanta- nou anys, aquella obra continua indissolublement

lligada en el meu record a una de les vivències més singulars dels meus anys d’institut.

Aquella malifeta que m’havia de comportar un càstig, em va proporcionar un autèntic

premi!

Teresa Maria Castanyer i Bachs,alumna de l’Institut, al carrer de la Força, des de 1951 fi ns al 1960

88

Com cada any, aquest passat mes d’abril alumnes i professors ens vam reunir al teatre de l’institut per assistir al lliurament dels VII Premis de La Fundació Jaume Vicens

Vives, uns premis que s’atorguen als millors cartells i als millors relats, i que compten amb la presència dels patrons de la Fundació i de personatges il·lustres de la nostra

ciutat. Aquest any, els personatges convidats foren Joaquim Nadal, exalcade de Girona i membre de la Fundació; Josep Polanco, director dels Serveis Territorials d’Ense-

nyament, i Eduard Berloso, vicealcalde i regidor de l’Ajuntament de Girona.

L’acte s’inicià amb un missatge de benvinguda per part d’Anna Masós, directora de l’Institut i presidenta

de la Fundació, i continuà amb una ponència a càrrec de Joaquim Nadal, que ens parlà de la seva experi-

ència com a alumne del centre tot relacionant -ho amb la història de l’Institut.

Posteriorment, es va produir el lliurament de premis de mans d’Anna Masós, Josep Polanco, Eduard Ber-

loso i Josep Pi, coordinador pedagògic del centre. Els premiats, seguint el tema del 175è aniversari de

l’Institut, van ser els següents:

Premi de RELAT CURT (CONTE):

• Primer premi: “El meu regne de nit”, de Laura Boyer, 1r A de Batxillerat

• Accèssit: “Una troballa que canviarà la història”, de Georgina Xifra, 1r B de Batxillerat

Premi de CARTELLISME:

• Primer premi: “Or i plata”, de Quan van der Knokke, 1r A de Batxillerat

• Segon premi: “Pupitre”, de Meritxell Villén, 1r A de Batxillerat

• Tercer premi: “Palmera”, de Samuel Capellas, 1r A de Batxillerat

• Accèssit: “Boa”, d’Ariadna Costas, 1r A de Batxillerat

Finalment, l’acte es va cloure

amb un recital musical a càrrec

de l’alumnat del centre: Júlia Ca-

brera (piano), Georgina Colomer

i Helena Madrenys (violins) van

tocar Vals, de Dmitri Xostakó-

vitx (1906 -1975); i Gerard Blanch

(trompa), Òscar Boyle (trompa),

Oriol Marés (clarinet), Albert

Montcada (Clarinet), Blanca Puig

(oboè) i Rosó Soler (piano) van

interpretar el Quintet no. 2 in g

Moll, de Franz Danzi (1763- 1826).

VII Premis Fundació Institut Jaume Vicens Vives

Or i plata, primer premi Pupitre, segon premi Palmera, tercer premi Boa, accèssit

Alumnes guardonats

Acte de lliurament de premisActe de lliurament de premis

PREMIS FUNDACIÓ JA

99

Tornada de la serp. Sílvia Serrat, 03-1996

AUME VICENS VIVESPrimer premi

El meu regne de nit

Callada, espero mirant la classe des del meu lloc. Els alumnes canvien cada any, es van renovant, com la sang amb els batecs del cor. Un cor que batega molt lent, només un batec per any. Els alumnes nous en-

tren nerviosos a l’institut, mirant al seu voltant amb els ulls ben oberts i un somriure a la cara. Alguns tenen por, d’altres tenen grans somnis sobre què podrien arribar a ser.

Els professors ja no miren al seu voltant, els és tan conegut com casa seva. Ja no veuen els preciosos llibres antics de llom polsegós que hi ha davant de consergeria, o els projectes que van creant els alumnes i que acaben penjats a les parets. Els alumnes que ja fa anys que són aquí es mouen amb natu-ralitat, no necessiten ni pensar on van. En canvi, els petits que comencen sembla que necessitin un mapa; i és que aquest institut és com un laberint ple de secrets.

Durant el dia, jo m’estic tranquil·lament al meu lloc observant els alumnes mentre prenen apunts, es passen notes entre ells, riuen dels professors o intenten resoldre problemes. Quan es puja l’última cadira del dia, però, i ja han passat a netejar el terra i la pissarra les dones de la neteja, surto de la meva posició i m’estiro per eliminar la rigidesa. Llavors és quan realment comença el meu dia.

Reptant pels passadissos, miro un cop més les parets que ara m’acullen i rememoro l’antic institut. Aquest és més modern, més neutre però alhora més viu. L’antic institut era senyorial, tenia aquell aire de misteri que envolta tots els edifi cis antics, amb fi ligranes a les parets i delicats detalls gravats a la pedra; però el nou institut té unes línies rectes i fermes entre les quals hi ha tot un món de meravelles que surt de les ments dels alumnes. Tots els di-buixos i pintures, les fotografi es i els cartells que hi ha per les parets fan que aquest edifi ci, que de qualsevol altra forma podria tenir certa ressemblança a una presó, sigui un esclat de color i alegria. Durant el dia aquesta sensació és magnífi ca amb tota la gent que hi circula, escampant els seus riures i xis-cles pels passadissos que durant la nit romanen buits i foscos, com si d’una pel·lícula de terror es tractés. Quan s’obren les portes, entren els professors i el personal de l’institut i comencen a posar-lo a punt. Els dilluns, l’aigua torna a córrer per les canonades i escalfa els radiadors, creant un ambient càlid per acollir els alumnes que vindran més tard, omplint l’aire de rialles i els passadissos de colors.

Jo no he vist mai res d’això, perquè quan comença a sortir el sol, fent brillar els terrats i tenyint el cel de color de sang, sé que és el moment de retor-nar al meu lloc. Avui he anat a visitar tots els animals exposats al passadís, que també cobren vida durant la nit. Durant el dia, ells veuen i senten tot el que passa a l’institut, però estan tancats en una vitrina i no poden moure’s. M’expliquen totes les xafarderies dels alumnes i professors, què fan els nous i com estan vivint els grans el seu últim any. Em parlen de la directora, dels professors i dels exàmens dels alumnes; de les festes i celebracions que es fan al teatre de l’institut, i de les sortides i excursions que comenten els nois i noies entre sí. Cada any parlem dels intercanvis, de la nova fornada de nens i nenes espantats que entren a les classes per primer cop i dels que hi entren per últim cop.

Després de parlar amb ells, em dirigeixo cap als laboratoris, on hi ha tot d’instrumental antic que desperta la curiositat d’uns pocs, i l’admiració

d’encara menys persones. Passejant entre els bancs d’acer inoxidable i les noves pissarres digitals, penso en els vells temps. El primer cop que vaig en-trar a l’institut, totes aquestes pissarres que han quedat relegades als labora-toris eren l’última novetat a les classes, i aquestes tarimes de les quals riuen els nens i nenes allotjaven professors i professores estrictes que feien recitar la lliçó als alumnes.

Miro tots els ordinadors, endolls i aparells que hi ha i penso quan va entrar el primer a l’institut: era tota una novetat, amb una pantalla més gran que una capsa de sabates i un soroll ensordidor dels motors de ventilació que impedien que aquella bèstia es cremés. I ara, tots els alumnes porten un or-dinador sota el braç, tan petit, que sembla un llibre.

Passo també pel teatre, que porta el nom d’un dels primers directors del cen-tre: Ignasi Bonnín. Jo el vaig veure passejant-se per l’institut, aquest cèlebre professor de llengua. També he sentit molt a parlar de les seves obres, me-ravelloses, representades pels alumnes entusiastes que, sota la seva direc-ció, es transformaven en Hamlet, Julieta, Puck o Scrooge durant una estona. I durant aquesta estona, el públic era transportat a qualsevol lloc del món imaginable: una selva profunda, un esplèndid palau o un llòbrec cementiri.

Però ara ja és la meva hora: els ocells s’estan despertant, i el negre de la nit es va desfent deixant pas a un blau fosc, fred com el gel però alhora vellu-tat i suau. Les estrelles es van apagant lentament mentre una llum difusa s’escampa pel cel, començant a tenyir les vores de l’horitzó d’un suau color taronja. Poc a poc, el gran astre s’aixeca i el cel li dóna la benvinguda amb un mantell de colors rojos, taronges, liles i grocs. Aquest espectacle és el meu senyal: pujo les escales del pavelló nord, giro a l’esquerra i entro a la meva classe, on m’enfi lo a la paret fi ns arribar al meu lloc: jo sóc la boa de l’ins-titut, l’he vist créixer i evolucionar des de la paret de la classe de primer de batxillerat. Durant el dia, sóc una decoració més; però durant la nit, sóc la reina de l’institut.

Laura Boyer1r A de batxillerat

1010

Accèssit:

El meu institut:Una troballa que canviarà la història

Feia anys i panys que no venia aquí! Encara recordo que quan era petita acostumava a venir a la biblioteca de l’àvia. Aquest lloc era un paradís perquè em sentia com un nan en un jardí de llibres. Llavors, és clar,

només m’asseia al damunt de la catifa del centre de la sala amb els meus cosins i l’àvia ens explicava rondalles existents i també d’improvisades, sempre amb molt d’amor i dolçor. Actualment, visc en un poble dels voltants, però quan era petita, els meus pares em deixaven a Girona a ca l’àvia i aquí m’hi passava hores. Podria dir que era la meva segona residència. Com l’enyoro! Enyoro el seu caràcter afable, els seus ulls encisadors i la rialleta que sempre s’esmunyia sota el seu nas. D’ençà de la seva mort, res no és el mateix.

Avui he decidit tornar a la casa dels meus records, ja que els meus oncles i els meus pares han decidit vendre -la. Quan me’n vaig assabentar, vaig preguntar què en farien de la immensa biblioteca de l’àvia Dolors. Ells em van dir que me n’emportés tot el que volgués. Així doncs, he arribat fi ns aquí i he començat a mirar els llibres que llegia de petita, ja fa més de quaranta anys d’això! Els agafaré per explicar -los als meus fi lls. A les lleixes superiors, hi ha els llibres més antics, i la majoria són en francès. Com que a l’època de l’àvia no hi havia gaires llibres en català, la majoria són en francès o castellà. Jo sempre pensava que la meva àvia era molt culta, com aquells savis que surten als còmics o als dibuixos animats.

M’he emportat uns quants llibres de casa l’àvia i tinc un sentiment de melancolia i nostàlgia, ja que no hi podré tornar més. Per a mi aquests llibres són com una part de l’àvia Dolors, una part que sempre estarà amb mi.

Quan he arribat a casa, he pujat tots els llibres a dalt i els he dipositat al menjador. He començat a fullejar -los. Tinc sort que l’àvia m’ensenyés francès! Un llibre molt gran m’ha cridat l’atenció. Està ple d’il·lustracions fetes a mà. Em passo hores contemplant- les. Són meravelloses. Quan arribo a l’última pàgina trobo un fons fals. A dins, hi ha un llibret vell, i a la portada hi diu: Diari personal de la Dolors d’en Josep. Sense ni tan sols dubtar- ho, el començo a llegir encuriosida pel títol: qui era en Josep?

10 d’octubre de 1873

Avui m’han regalat un llibret de notes. Jo l’utilitzaré com a diari. Demà passat, el meu germà comença a l’institut. Com m’agradaria anar -hi! Llàstima que sóc una noia i no està ben vist que hi vagi. Jo només tinc un any menys que el meu germà però no puc estudiar, només haig d’aprendre a fer les feines de casa. Quina sort que tenen els homes! Com m’agradaria ser igual que ells, ser un noi!

13 d’octubre de 1873

El meu germà Enric ja ha començat el curs a l’institut. Després d’estar uns dies tancada a la meva habitació he tingut una idea: per què no em faig passar per noi? Podria matricular- me a dibuix, fi losofi a, literatura i francès, ja que ha quedat una plaça vacant d’un noi que ha emmalaltit. Sí! Ja ho he decidit! Ara només falta convèncer els pares. La meva família és força liberal. El pare és advocat, i sap que a altres països hi ha dones que poden estudiar als instituts. Espero que m’hi deixin anar després de recitar -los el convincent discurs que he preparat amb tant d’esforç.

15 d’octubre de 1873

Avui començo a l’institut. Encara no m’acabo d’acostumar a veure’m amb els cabells curts, amb ulleres i amb roba de noi. Ara em dic Josep Estanyol! Ara la Dolors ja no existeix. Em va costar molt convèncer els meus pares, però ho he aconseguit. Per fi podré estudiar a l’institut com sempre he volgut. Bé, tinc una identitat falsa, però el més important és la formació. Estic nerviosa-nerviós, no sé com m’anirà... Em descobriran?

22 d’octubre de 1873

Fa una setmana que vaig a l’institut i també que «sóc» un noi. No és tan difícil com creia. M’encanten totes les assignatures i els meus companys són amables amb mi. De moment, no m’han fet cap innocentada! Les classes de francès són molt profi toses i les de literatura són sorprenents. Les de fi losofi a, no sabria com dir -ho... són peculiars. Hem anat a un psiquiàtric a veure malalts. No m’ha agradat gens! Finalment, a dibuix estic aprenent un munt de coses noves tot i que mai no m’ha agradat gaire dibuixar. Per sort, me’n surto força bé.

9 de novembre de 1873

Avui ha faltat poc perquè em descobrissin! Els meus companys estaven jugant a pujar a un arbre i a fer lluites. Jo he dit que no m’agradaven aquestes coses i tots se m’han quedat mirant. M’han fet pujar a l’arbre tant sí com no i he passat una mala estona. Malauradament ho he hagut de fer, ara sóc en Josep.

15 de desembre de 1873

Estimat diari, t’havia perdut! T’haig d’explicar moltes coses. Falta poc per a les vacances de Nadal. Les meves qualifi cacions són molt bones, sobretot de francès i dibuix. Si sabessin que sóc una noia... També t’haig de dir que m’he fet molt amiga, vull dir amic, de l’Oriol. És molt amable amb mi, i crec que sap la veritat.

5 de febrer de 1874

Estic decidida a dir -ho. Ho he pensat molt i vull que vegin que les noies podem estudiar i que tenim la mateixa capacitat que els nois. L’única cosa que em fa por és la reacció dels meus companys i dels professors. No m’agradaria que em prohibissin acabar el curs. Estic feta un embolic. Crec que ho faré públic quan estiguem a punt d’acabar el curs. Serà el millor.

23 de març de 1874

He fet els exàmens de fi nal d’avaluació. Estic molt contenta pels resultats. Els meus companys són molt nobles i honestos. Espero que no em rebutgin un cop ho sàpiguen, no vull fer malbé la nostra amistat, sobretot amb l’Oriol.

25 de maig de 1874

Demà celebrem la fi del curs. El professor de literatura m’ha dit que faci un discurs per tancar la diada. Aprofi taré el moment! Sí, tinc una oportunitat d’or.

26 de maig de 1874

He fet el discurs. Tothom ha emmudit. M’han fet baixar de l’escenari i no he pogut acabar el discurs, però tot l’institut ja ho sap. No me n’haig d’amagar més. Per fi ! Podré estudiar sense cap màscara. No m’importa el que pensin els meus professors. Espero que jo sigui la primera noia de moltes!

Estimat diari, així acabo l’última pàgina. He tancat la meva etapa com a Josep. Ara sóc la Dolors, la Dolors i ningú més.

No m’ho puc creure! La meva àvia va ser la primera alumna de l’institut! Quin orgull! Aquest any justament se celebra el 175è aniversari de l’institut, actualment anomenat «Institut Jaume Vicens Vives». Crec que portaré aquest llibret perquè se’l mirin. Potser és una petita troballa que canvia la història.

Georgina Xifra1r B de batxillerat

1111

PROJECTESL’Aula d’Acollida del Vicens Vives participa a Girona Temps de Flors

Acte de cloenda del programa “Apadrinem escultures”

El dilluns 9 de maig, a les 10 del matí, es va

inaugurar la creació que enguany han fet les

aules d’acollida de la ciutat pel Girona Temps de

Flors al jardí dels Serveis Educatius. A la inauguració hi

va assistir el senyor Josep Polanco, director dels Serveis

Territorials, i els directors dels centres participants.

Aquesta activitat conjunta de les aules d’acollida de

diversos instituts es fa des del curs 2011-2012, i aquest

any el tema ha girat a l’entorn de Ramon Llull i la seva

obra L’arbre de la ciència.

Antònia Vilaplana,professora de l’Aula d’Acollida

El dimecres 25 de maig va tenir lloc a l’Auditori la Mercè l’acte de cloenda del programa “Apadrinem escultu-

res”, que organitza l’entitat Amics de la UNESCO de Girona.

Els alumnes de tres escoles de primària i tres instituts de secundària de Girona van presentar el treball fet amb

la seva escultura “fi llola”. Els alumnes de Visual i Plàstica del Vicens Vives foren els últims de sortir. Hi van assistir el

professor Jordi Ribes i els alumnes de 1r d’ESO Nora Pahahí, Carlota Sagnier, Xènia Gorris i Jan Prat, i de 2n d’ESO

Eloi Luque, Maria Martos, Oriol Campos, Roger Bonaventura i Carla Margarit.

Van explicar els seus treballs, mentre projectaven les seves imatges de l’escultura apadrinada pel Vives Contra l’in-

vasor, de Miquel Blay, de la qual es compleixen 125 anys. Com que a Dolors Reig li van agradar molt les fotos del tre-

ball realitzat al febrer “Esculpint la ciutat” per la seva originalitat i creativitat, també en van projectar unes quantes

imatges.

Un cop acabades les presentacions, van pujar alumnes representants dels instituts a fi rmar un full de compromisos:

conèixer l’obra, respectar l’escultura i el seu entorn, procurar pel manteniment, divulgar- ne l’existència....

A l’acte hi van assistir Dolors García, regidora de l’Ajuntament de Girona; Dolors Reig, presidenta d’Amics de la

UNESCO de Girona; i les escultores Neus Cutrinas, Ció Abellí i Mercè Riba. Per acabar l’acte van fer un petit parla-

ment. Totes van coincidir que Girona és una de les ciutats amb més estàtues al carrer, cadascuna amb el seu simbo-

lisme.

Cal dir que l’escultora Mercè Riba va destacar les imatges dels nostres alumnes per la seva originalitat. En aquest cas

no hi havia premis, però la participació i el reconeixement d’una artista és un excel·lent premi. Per això jo voldria

lloar la bona feina que fan Jordi Ribes i Imma de Batlle, la seva participació en concursos, els projectes tan creatius...

Carlos Miranda,professor de Clàssiques i coordinador de la UNESCO del Vives

1212

PROJECTESCiència entre tots

L’Institut Jaume Vicens Vives va participar el

dissabte 16 d’abril en la 3a edició de Ciència

entre tots, una fi ra de ciència protagonitzada

per alumnes de secundària de diferents instituts de les

comarques gironines.

Es tracta d’una fi ra a l’aire lliure destinada a tots els

públics, on es poden trobar des de trucs de màgia basats

en algun problema matemàtic fi ns a ampolles voladores.

La plaça Pompeu Fabra, la plaça de l’Hospital i el Pati de

les magnòlies es van omplir de parades amb tot tipus

d’experiments físics, químics, biològics i matemàtics.

La jornada comença a les 8 del matí, quan es comencen

a portar les taules i el material. És llavors quan pots

veure com la gent intenta fer que la seva parada sigui

la més exitosa. Una ampolla et passa volant, un noi

s’encén foc a la mà sense cremar -se, uns altres giren

un pot molt gran ple d’aigua sense que l’aigua caigui,

pots de substàncies incolores creen una escala de color

cromàtica només afegint- hi una mateixa substància...

Aquest any el Vives va anar a participar i hi va presentar

quatre experiments: un de física, un de química i dos de

biologia.

El de física consistia a agafar un tros de paper quadrat,

fer- hi un forat al mig, i dibuixar -hi amb retolador un

cercle al voltant. Es posava un tros de paper enroscat

al forat i es deixava reposar tota la preparació sobre un

got amb aigua de tal manera que el paper enroscat que

sortia del forat toqués l’aigua. L’aigua anava pujant pel

paper per difusió fi ns a arribar al paper quadrat. Un cop

allà l’aigua s’expandia per tot el paper arrossegant la

tinta i deixant al seu pas un dibuix ple de colors.

El de química consistia a passar set substàncies

incolores a una escala cromàtica afegint -hi només

col llombarda bullida. La col llombarda bullida és un

indicador d’acidesa (pH) i quan es barrejava amb les

substàncies incolores més o menys àcides creava set

colors diferents.

Els de biologia consistien en la reproducció de les

cèl·lules i en les egagròpiles. El primer era una explicació

acompanyada de la formació d’una cèl·lula que feia el

visitant amb una galeta. El segon consistia a obrir una

egagròpila (un saquet que tenen els ocells on van a parar

les parts no digeribles de les preses) i trobar- hi ossos per

tal d’emplenar una graella (costelles, cranis, potes...).

Un objectiu per a l’any que ve és poder fer uns petits

tutorials sobre aquest i altres experiments que explicaran

com fer- los i en què es basen. Si ho aconseguim, podreu

trobar- los a la pàgina web del centre a partir de l’any

vinent. Moltes gràcies als participants i esperem veure-

us -hi el proper curs.

Arnau Lleixà, 3A3A

Alguns representants del Vives

La ciència surt al carrer

Dones científi ques del VivesAlguns representants del Vives

Fauna secreta

Fauna Secreta és una activitat realitzada pels alum-

nes de 2n de batxillerat, a l’assignatura d’Història de

l’Art. S’inspira en la sèrie homònima realitzada als

anys vuitanta del segle XX per l’artista Joan Fontcuberta en

col·laboració amb Pere Formiguera, que pretén refl exionar

sobre l’objectivitat, la subjectivitat, l’autoria, la credibilitat

i la funció de l’art de la fotografi a.

La fotografi a va prendre el relleu de la pintura quan aquesta

tenia com a objectiu calcar la realitat. Com el pintor en un

quadre, el fotògraf és el subjecte que intervé en el producte

fi nal. El fotògraf selecciona l’enfocament i la llum de la part

d’espai que vol fotografi ar. És per això que la fotografi a, des

dels seus inicis, permet retratar una realitat modifi cada o

simplement la realitat que veu o vol fer veure l’artista. En

aquest sentit, l’art de la fotografi a, com a forma d’expres-

sió, està constituït per subjectes que plasmen el seu punt

de vista sobre un determinat aspecte. Entendre que l’art és

un procés que requereix la implicació total de l’autor, i per

tant, el seu punt de vista sobre la realitat, ens fa veure que

la creació és subjectiva.

Tot creador, a partir de les seves intencions, elabora un

producte nou que transmet unes idees o unes altres. Els

treballs que presentem, obtinguts mitjançant la tècnica

del fotomuntatge, són les imatges dels animals que formen

part de la “fauna secreta”. A les fotografi es d’altres autors,

que documentaven els animals d’una manera objectiva,

hem afegit el nostre punt de vista per donar-hi contingut.

És a dir, l’acció artística converteix una cosa objectiva en

una cosa subjectiva que desperta la imaginació i fa refl e-

xionar l’espectador, el qual esdevé el segon protagonista

imprescindible per a completar l’obra.

L’espectador jutja i qüestiona el que veu a partir de la seva

confi ança, coneixement o ingenuïtat; els museus, l’ofi cia-

litat, l’artista, la distinció... atorguen credibilitat a allò que

s’exposa. La garantia pren força si una obra determinada

està exposada en un museu reconegut o si els crítics ens as-

seguren que val la pena: quan l’espectador creu que l’obra

que veu està distingida, la dota d’un valor especial.

El fotomuntatge, doncs, té com a fi nalitat fer creure a l’es-

pectador que allò que veu és real i que existeix en algun

lloc del planeta. En aquest sentit, Fauna Secreta busca ani-

mals biològicament impossibles, però els autentifi ca als

ulls de l’espectador pel simple fet d’estar en una exposició

i de posar-los un títol. L’objectivitat que retrata els animals,

aconseguida a partir de la mescla d’animals existents (gat

i cavall, papallona i abella, ocell i llangardaix, etc.), està

reforçada pel context real en què es troben: per exemple,

l’ocell amb cap de llangardaix s’emmarca en un ambient

sec, ja que té capacitat d’adaptació en llocs àrids, i la pa-

pallona està en una fl or ja que és un insecte pol·linitzador.

L’explicació i el context possibles en la ment de l’especta-

dor i la fi abilitat que atorguem als museus, i al que se’ns

presenta com a ofi cial, fan un tot versemblant. Es tracta

d’una prova més que el poder de la creació i de l’art són

una eina per modifi car i trencar amb allò que creiem real.

Us presentem algunes mostres de l’activitat creativa dels

alumnes de 2n de batxillerat; a la Rambla del Vives, se’n po-

dien veure algunes més.

Oriol Marès2n de batxillerat

1313

Nom científi c: Ailupotamus muroidea

Més conegut amb el nom d’hipolemur, prové de la Xina Oriental i el seu hàbitat és l’aigua salada. Forma

part del grup de mamífers herbívors. Pel que fa a les seves característiques físiques, quan neix pesa entre

45 i 55 kg, però de gran (arriba a més de 50 anys de longevitat) el seu pes mitjà volta entre els 2.500 i 3.200

kg. És un dels animals més grans del món, de llargària fa entre 450 i 540 cm.

És de fàcil distinció gràcies a les seves peculiaritats físiques, ja que és l’únic animal que té la cara peluda i

blanca amb dues taques negres al voltant dels ulls i les orelles; i amb una cua també pelosa i ratllada amb

blancs i negres.

L’espècie, que té una sèrie de característiques primitives al seu cos, és molt sol·licitada en el món de la in-

vestigació. Té certs trets que comparteix amb l’espècie humana i l’observació de les seves particularitats

permet als científi cs obtenir coneixements sobre l’evolució dels primats i els humans. Però que sigui un

animal tan demandat ha comportat que el tràfi c il·legal de l’espècie sigui usual en els països més propers

a la Xina, com Corea del Nord i del Sud, l’Índia o Rússia.

En els centres d’investigació on s’observa la fi siologia i el comportament dels hipolemurs, aquests viuen

en situacions molt precàries: poc espai i poc aliment. Aquestes circumstàncies perjudicials en què han de

viure, juntament amb el fet que l’espècie no té l’habilitat d’adaptar-se amb facilitat als canvis d’hàbitat, han provocat que actualment estiguin en perill d’extinció. És

per això que moltes organitzacions naturalistes conservacionistes com la WWF (Fons Mundial per la Naturalesa) han iniciat diverses campanyes reclamant millores

en les condicions de vida de l’espècie en els centres d’investigació.

La foto va ser feta per la doctora Hine Mizushima, especialitzada en la investigació de la família dels lemuroïdeus, a Hangzhou, Xina, el 1938.

Maria Marquès

Nom científi c: Pteroanthofi lopoda

La Pteroanthofi lopoda (ptero, en grec “ala”; antho, “natura, fl ors”; fi lo, “amant de”) és un insecte de l’ordre

dels Lepidòpters, com ara les papallones, les arnes i els hespèrids. Té unes ales molt fi nes de colors vius

que fan 9 vegades la mida del seu cos i que els permeten fer trajectes de 12 km i dues antenes, els seus

òrgans d’olfacte, que li permeten localitzar les fl ors. Acostumen a pesar entre 2 i 5 grams i mesuren entre

4 i 6 cm.

Es troben a tots els hàbitats on hi ha plantes amb fl ors i estan adaptades per alimentar-se de pol·len i de

nèctar; fan servir el primer, fonamentalment, com a aliment per a les larves i el segon com a substància

energètica. És un insecte social com l’abella domèstica, ja que viu en ruscs dividits en tres classes: la reina,

les obreres i els abellots.

El cos de la papallona és el més visible, ja que la seva bellesa sempre ens ha fascinat. El cap de l’abella

passa desapercebut perquè no sabem com són realment els caps de les papallones a causa de la seva mida

o bé per la nostra ignorància davant de la bellesa. Serveix d’exemple per refl exionar sobre el contingut real

de les coses, ja que per la simple bellesa elegant de la papallona ignorem la seva funció i la seva perillositat

(estan cobertes de pèls urticants que poden produir perilloses reaccions al·lèrgiques). Les papallones ens agraden, les busquem i fi ns i tot en fem col·leccions, mentre

que les abelles ens molesten, n’eliminem les plagues i generen fòbies.

Cal tenir en compte que insectes com les papallones i les abelles pol·linitzen un terç de la nostra alimentació, i que sense ells hauríem de canviar de rutina i d’hàbits.

No tindríem cap mena de fruita si no fos per la seva funció, ni tampoc mel, que ha estat l’ingredient dolç per excel·lència de la dieta mediterrània des de fa segles. En

aquest sentit, val la pena retre homenatge a les espècies en perill d’extinció per saber que cada espècie és imprescindible per entendre que un ecosistema funciona

quan tota la xarxa tròfi ca està articulada, i per tant, la funció dels humans.

Oriol Marès

Nom científi c: Pelophylax crocodylus

Tipus: amfi bi. Classe: ranoide crocodril. Data d’observació: 16 de maig de 2002.

Localització: Trobat pel meu company Kurt van Morrison i fotografi at per mi mateixa al llac Hume, d’Aus-

tràlia. Va ser difícil poder fotografi ar un dels tres exemplars que vàrem trobar; el fet que saltessin i es cap-

bussessin en l’aigua feia molt difícil la feina.

Característiques generals: La incapacitat de poder estudiar i analitzar més profundament al Pelophylax

crocodylus no ens ha permès poder fer un estudi complet sobre les seves característiques i costums. Hem

conclòs el nostre estudi amb l’afi rmació que el Pelophylax és un amfi bi i no un rèptil com molts altres

científi cs havien establert anteriorment. El Pelophylax té una grandària d’entre 6 i 12 cm i pot pesar com

a molt 750 g. Els tres exemplars que hem pogut observar devien rondar els 13 anys, i hem determinat que

aquesta espècie pot arribar fi ns als 54 anys de vida.

Costums: El Pelophylax crocodylus s’alimenta de mosques, petits insectes i d’altres animals aeris i aquà-

tics de mides reduïdes. Acostumen a estar pels voltants del llac i a capbussar-s’hi de tant en tant, ja que

el seu cap està voltat per una espècie de brànquies que els permeten respirar a sota aigua durant uns 30

minuts. Tot i poder nedar, el Pelophylax se sol moure saltant gràcies a les seves extremitats anteriors, tal com ho fa la granota comuna.

Observacions: Trobar el Pelophylax va ser una tasca molt difícil que ens va portar a voltar pràcticament tots els llacs i basses d’Austràlia abans de trobar-lo al llac

Hume, un llac artifi cial on viu aquesta espècie. Segons les antigues observacions, anteriorment es trobaven en tres llacs més d’Austràlia i en un llac al Nil, on ara no hi

hem observat cap mostra de vida del Pelophylax.

Laura Quer

1414

Nom científi c: Psitacoideos lacertidae

El Psitacoideos lacertidae és l’única espècie d’aus de sang freda que podem trobar a la Terra. Es troben a

les zones on hi ha un contrast de climes àrids i tropicals (entre el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn)

majoritàriament a l’Àfrica central.

Els membres d’aquesta varietat s’alimenten bàsicament de cucs, insectes i restes d’animals morts, fi ns i tot

en descomposició, fet que fa que es puguin classifi car dins la família d’aus rapinyaires. Quan no troben cap

presa, es poden alimentar de fulles i fruits; per tant, també se situen dins del grup dels animals omnívors.

La principal característica d’aquestes aus és la composició totalment diferent del seu crani respecte a

altres espècies de la seva família. L’estructura òssia del Psitacoideos lacertidae és bastant similar a la d’un

llangardaix, ja que es caracteritza per tenir el crani cinètic (pèrdua de l’os dèrmic). Aquesta estructura li

permet comptar amb més articulacions movibles que li faciliten la caça i la ingesta de preses i altres ali-

ments. És capaç d’imitar gran diversitat de sons, inclòs el de la parla humana, gràcies a un òrgan situat a

la base de la tràquea anomenat siringe.

Són animals solitaris durant la major part de la seva vida, no van en esbart com podem veure en altres exemplars d’aus. Només es relacionen entre ells en època de

reproducció, que sol ser cap al juliol i l’agost. A partir d’aquest moment el mascle i la femella es mantenen junts, i tenen cura de les seves cries fi ns que s’independit-

zen. No són animals en perill d’extinció, però rarament són percebuts per l’ésser humà gràcies a la gran capacitat que tenen a l’hora d’amagar-se d’altres espècies.

La foto va ser feta pel zoòleg Marius Curry, el 1936, en una de les seves expedicions a la Guinea Equatorial per tal d’aclarir els mites sobre aquesta espècie d’au tan poc

comuna.

Karl El Santos

PROJECTES

Intercanvis internacionals

Com cada any, els alumnes de l’institut han par-

ticipat en els intercanvis amb diferents escoles

d’Europa. Enguany n’hem organitzat quatre, dos

d’ells, el de Skanderborg i el de Fritzlar, per primera ve-

gada. Els dos intercanvis més nombrosos han estat els

que s’han fet a Dinamarca (Skanderborg Gymnasium

de Skanderborg) i a França (Lycée Emile Zola de Ren-

nes) amb una assistència de 26 alumnes a cadascun

d’ells. Dos grups de 19 i 18 alumnes han viatjat a dos

instituts d’Alemanya (König Heinrich Schule de Fritzlar

i Clavium Gymnasium de Bamberg). Cal dir que l’ex-

periència ha estat molt satisfactòria i que esperem que

puguem continuar compartint aquestes activitats en els

anys que vénen.

Us oferim a continuació un fragment del quadern de vi-

atge d’una alumna de 1r de batxillerat que va participar

a l’intercanvi amb el Skanderborg Gymnasium de Dina-

marca. Al número de Metastasi del segon trimestre (que

podeu llegir al portal) vam incloure textos escrits pels

alumnes dels intercanvis de Rennes i Bamberg.

Dissabte 16 d’abril

A les quatre hem passat pel control de seguretat de l’ae-

roport de Girona, on hem esperat una hora i mitja per

pujar a l’avió. Després de dues hores i mitja de vol hem

arribat a l’aeroport de Billund, on feia molta fred i plo-

via, i hem anat cadascú amb la seva família.

Diumenge 17 d’abril

Al matí hem passat l’estona amb les famílies, i a la tar-

da ens hem trobat per jugar a jocs i conèixer-nos millor.

Hem jugat a un joc que anomenen “pilota danesa” molt

semblant al nostre cementiri, i després a futbol i d’altres

esports. Al cap d’unes quantes hores, ens hem retirat ca-

dascú amb la seva família i hem quedat per trobar-nos

més tard a la nit per fer una foguera i xerrar.

Dilluns 18 d’abril

Al matí hem anat a l’institut, on hem fet una petita gim-

cana per orientar-nos al centre. Més tard hem fet una

classe d’anglès amb alguns alumnes danesos i, després,

hem passat una hora amb altres alumnes d’intercanvi

aprenent sobre diferents cultures. Finalment, després

de dinar, hem anat a fer una volta per Skanderborg. Ens

ha acompanyat un grup d’alumnes que ens ha explicat

la història de la ciutat i hem fet algunes petites activitats

com ara jocs o construir un castell per entendre millor

la història de la ciutat.

A la tarda hem anat cadascú a casa seva i hem cuinat un

plat típic danès o català, que ens hem menjat plegats

a l’institut per sopar. Després hem fet algunes activi-

tats, com ara un joc que es diu Kahoo i que consisteix

en unes preguntes que hem de respondre des del mòbil.

Amb aquest joc hem fet un test sobre Dinamarca i un al-

tre sobre Catalunya, que ha guanyat en Joan Massaguer.

Dimarts, 19 d’abril

Avui hem fet una classe de castellà on hem après a pre-

sentar-nos en danès i hem conversat amb els alumnes

en castellà. Després hem fet una classe on hem après

sobre la història i la vida a Dinamarca. Més tard, hem

tingut una hora lliure que hem dedicat a jugar al bitllar,

al futbolí, o simplement a xerrar a l’institut. Després de

dinar hem mirat una comèdia danesa que es diu “All

for one” i al fi nal hem anat al gimnàs a passar l’estona.

Aquest vespre anirem a la bolera tots junts, i fi nalment a

dormir, perquè demà anirem a Copenhaguen ben aviat!

Laura Boyer1r A de Batxillerat

Rebuda d’alumnes de Fritzlar al Vives

Skanderborg Gymnasium

1515

Èxit del Vives al Mercat de cooperatives d’institutL’hort escolar

El dia 12 de maig es va celebrar la 6a edició del Mercat de cooperatives dels instituts de les comarques gi-

ronines. El projecte aplega les cooperatives organitzades i gestionades per l’alumnat, en el marc d’una as-

signatura relacionada amb l’emprenedoria. Com a projecte educatiu, consisteix en la creació i la gestió

d’una empresa, de tipus cooperatiu, que funciona pràcticament com una empresa real: els nois i noies poden fer

manualitats, oferir serveis o contactar amb proveïdors de productes locals per comercialitzar-los en l’entorn de

l’institut. L’institut Jaume Vicens Vives, a través de l’assignatura “La Cooperativa” de 4t, hi va participar activament.

El programa de la jornada

El mercat es va fer el dijous 12 de maig, a la plaça Pompeu Fabra, davant de l’edifi ci de la Generalitat. Va aple-

gar quinze cooperatives i uns 200 alumnes. La jornada va començar a les 9.15 h, a l’Auditori Josep Irla, amb un

acte de benvinguda, a càrrec de Quim Bosch (coordinador) i Josep Polanco, delegat del Departament d’Ense-

nyament. Tot seguit, els assistents van gaudir d’una xerrada de Marc Rosselló i Anna Pons, impulsors, socis i

treballadors de Som Energia, una cooperativa nascuda a Girona, especialitzada en la generació i distribució

d’energies netes, que ja té més de 25.000 socis a tot Catalunya. A partir de les 10.30, amb les parades muntades,

es va iniciar la venda de productes. A les 12.45 es va fer un acte de cloenda de la trobada, amb lliurament de

diplomes i paraules de comiat. L’escola ERAM ha preparat un reportatge de la jornada, amb entrevistes a pro-

fessors i alumnes.

La nostra participació, tot un èxit

La cooperativa del Vives va participar en aquest mercat venent embotits artesans de l’Alta Garrotxa i melmela-

des ecològiques del Gironès.

El dimecres 11, la vigília del mercat, ja va ser un dia atrafegat. A la tarda l’alumnat va acabar d’enllestir els dar-

rers detalls, com separar els productes que el professorat havia encarregat dels que anaven a la parada, comprar

paper per embolicar els embotits, disposar de canvi, etc.

El dia del mercat van ser puntuals, no va faltar ningú i tots van contribuir amb entusiasme a les diferents tas-

ques: posar-se els guants per netejar amb cura un per un els embotits, embolicar, anotar els comptes, fer foto-

grafi es, fi lmar i –quan va ser el moment– parlar amb els clients per poder-los convèncer de les excel·lències dels

productes. A l’hora de muntar i de recollir les parades, amb els estudiants de la cooperativa de Celrà, els nostres

alumnes van transportar totes les taules i cadires des d’un magatzem proper que és de l’Ajuntament fi ns al lloc

del mercat.

Un cop més, la cooperativa de l’institut va ser líder en vendes (al voltant dels 400 euros). Literalment, es va ven-

dre tot! I no oblidem els “negocis” amb altres cooperatives. Es treballarà conjuntament amb els nois i noies de

Celrà per facilitar-los productes i viceversa. De fet, es va fer un intercanvi de mostres per comprovar quin èxit

tenen aquests productes en els dos instituts.

Es va acabar la jornada amb un “autoaplaudiment”, perquè realment era merescut. Des d’aquí volem felicitar

tots els alumnes del grup de La Cooperativa.

Toni CosgayaProfessor responsable de La Cooperativa

Enguany ha estat un bon any pel projecte escolar

de l’hort. En primer lloc, el temps hi ha acompa-

nyat moltíssim, amb un clima molt benigne per

poder plantar tot tipus de vegetals. També ha estat un

any d’estrenes, amb la nova caseta per guardar les eines

i amb el nou hivernacle, que ha permès poder avançar la

temporada de mongeta tendra i tomàquets, a més a més

de poder fer-nos planter propi i no haver-lo de comprar.

Ha estat un any en què hem plantat al llarg del curs di-

ferents hortalisses i vegetals com són les cols, bròquils

blanc i verd, bròcoli, diferents varietats d’enciams, fa-

ves, ravenets, patates, bledes, cebes, alls tendres i amb

cabeça, mongeta tendra, tomàquets, pebrots i albergí-

nies. A més a més, hem plantat un taronger, una parra

i herbes aromàtiques com menta, romaní i julivert. Ens

decoren l’espai de l’hort uns gladiols que ja estant fl o-

rint. Els mateixos alumnes implicats en el projecte ve-

nien els productes en el mateix institut, fent d’aquesta

manera un projecte sostenible.

Josep Micaló, professor de tecnologia i coordinador de l’hort

Gran producció d’alls

Aquest any a l’hort del Vives hem tingut una pro-

ducció d’alls prolífi ca, amb alguna cabeça que

feia més de sis centímetres de diàmetre. Es po-

dria dir que estem ben protegits del vampirs…

Rosa Panosa,professora de tecnologia i col·laboradora de l’hort

1616

PROJECTES30 minuts de lectura durant el curs 2015-2016

3r trimestre del projecte Benjamin de Sefarad a 2n d’ESO

Per tercer curs consecutiu, els alumnes de 1r i 2n

d’ESO participen en la iniciativa “30 minuts de

lectura”. Al fi nal del curs, és el millor moment

per fer-ne balanç i l’equip impulsor del projecte hem

donat la veu als alumnes de 1r d’ESO perquè expressin

la seva opinió. Hem de dir que les opinions favorables

han estat pràcticament unànimes. Tot i així, recollim

els suggeriments i propostes de millora i agraïm tots

els comentaris que ens heu fet arribar. Heus aquí unes

mostres del testimoniatge dels protagonistes, recollides

al mes de maig:

“A principi de curs ens van dir que tots els alumnes de

primer i segon d’ESO llegiríem una estona cada dia de

classe. Van fer que aquesta mitja hora de lectura fos

cada setmana en diferent horari. Per exemple, aquesta

setmana hem llegit a tercera hora, i la setmana que

ve, llegirem a quarta. Així tots els professors tenen les

mateixes hores per fer classe. Un dels treballs que ens

va posar la professora de plàstica va ser fer una llibreta

per poder fer un petit escrit o dibuix de tots els llibres

que llegim a la mitja hora de lectura. En la llibreta de

lectures, jo no és que hi tingui molts llibres, perquè

penso que mitja hora és poc.”

“En el primer quart d’hora comences a recordar el que

vas llegir ahir, i en el segon quart és quan ja segueixes

la història, però llavors et diuen que ja s’ha acabat. A

mi em passa molt ràpid, però ja sé que tampoc podem

estar tot el dia llegint, així que jo penso que ens podrien

deixar portar el llibre a casa. També seria bona idea

poder posar música relaxant per concentrar-nos més.”

“Penso que la mitja hora de lectura és una molt bona

idea, en primer lloc és una manera d’estar més tranquils,

Durant aquest curs, els alumnes de 2n d’ESO han

fet diverses activitats dins del projecte Benjamin

de Sefarad, us n’expliquem algunes del tercer

trimestre. Aquest projecte educatiu, promogut per la Red

de Juderías de España, promou activitats didàctiques de

contingut històric i patrimonial, a més de conscienciar

sobre la importància del llegat cultural jueu.

Visita al Museu d’Història dels jueus i preparació d’un itinerariDins el projecte Benjamin de Sefarad, el divendres

8 d’abril un grup d’alumnes de 2n d’ESO va visitar

el Museu d’Història dels Jueus i el Call Jueu. Això els

va permetre fer el guiatge dels alumnes de Castelló

d’Empúries, que també participaven en el projecte i que

van visitar Girona uns dies més tard, el 19 d’abril.

Presentació dels treballsDimarts 19 d’abril els estudiants de 2n d’ESO van

presentar els seus treballs del projecte Benjamin de

Sefarad als seus companys de l’institut i també als

nois i noies de l’institut de Castelló d’Empúries. Al

i en segon és molt útil llegir i si ho fem com a hàbit

encara més. Com diuen alguns professors, creem una

bombolla en què ningú, excepte nosaltres mateixos, té

dret a entrar.”

“Per a alguns és molt útil per treure la pressió dels

exàmens, els deures o les classes; segurament a vegades

és el moment més esperat del dia. M’agradaria que en

els cursos superiors es continués fent. A mi la mitja hora

de lectura m’encanta; de fet, m’agradaria que fos tota

una hora, com fèiem a l’escola. Trobo genial la idea de la

lectura perquè va molt bé per desconnectar durant una

estoneta, i perquè a mi m’encanta llegir.”

“A mi me parece muy bien eso de los 30 minutos de

lectura. Es un procedimiento para que los alumnos

puedan llegar muy lejos en el futuro. Hacer 30 minutos

de lectura durante el día a mi me va muy bien porque

cada día leo más rápido.”

“Jo crec que llegir en hores de classe va molt bé, així

també després aprenem a escriure. No sé, però a mi

m’agradaria que féssim més hores de lectura, no per

perdre temps de classe, sinó perquè necessitem llegir.

Això que la lectura només es fa a 1r d’ESO i a 2n d’ESO,

no em sembla bé, crec que s’hauria de fer fi ns a 4t

d’ESO.”

“Ya he leído unos 7 libros este año, mejoré mucho la

lectura y sin contar que leo más, mejor, y más rápido...

creo que esos 30 minutos de lectura son muy útiles para

mí y para la mayoría de alumnos. Es una pena que solo

los de 1º y 2º hagan la lectura diaria.”

“La veritat és que trobo que per ser el primer any que

vinc a aquest institut crec que és de les activitats més

divertides que fem. Així doncs, la lectura que fem a

fi nal, va actuar el grup Klezmer, format per alumnes de

batxillerat del nostre institut.

Xerrada de Sílvia PlanasDimecres 18 de maig, Sílvia Planas va venir al centre a

parlar a l’alumnat de 2n d’ESO d’una lectura que han fet

a Ciències Socials: Història d’una dona jueva gironina.

l’institut m’agrada molt. Per què? Doncs perquè és una

mitja hora molt profi tosa i divertida. Molts de nosaltres

durant la tarda o durant el dia no tenim oportunitat

ni temps de llegir, o sí, però només una estona curta.

Per tant, trobo que la mitja hora que tenim la podem

aprofi tar molt bé. A més, tenim molta varietat de llibres

per escollir, ja que cada alumne a principi de curs va

portar-ne tres. Un dels molts avantatges que hi ha és

que si el llibre que has agafat no t’agrada, doncs el pots

canviar ja que no és una lectura obligatòria i, a més, pots

preguntar l’opinió del propietari del llibre.”

“Los 30 minutos de lectura son importantes porque

impulsan a la mayoría de los estudiantes a leer. Quien

más quien menos, todo el mundo aprovecha la media

hora de lectura para leer, pues el resto del día no tenemos

mucho tiempo para dedicar a la lectura. Gracias a los

libros que han traído mis compañeros, he conocido

algunas novelas que me han gustado mucho, como por

ejemplo: L’assassinat del professor de matemàtiques.”

Alumnes de1r C i D d’ESO

La meva experiència visitant una casa juevaEls alumnes de 2n d’ESO, els dies 4 i 6 d’abril vam anar a

visitar l’Arxiu Històric de Girona i una casa jueva per al

projecte Benjamin de Sefarad.

Primer de tot, al meu grup ens va tocar visitar la casa

jueva situada al bell mig del call jueu. La senyora Alba

Puig ens va fer la visita per tota la casa. Ens va explicar

que antigament aquella casa es componia de quatre

cases diferents.

A la planta baixa hi havia l’antic estable. A la primera

planta ens va assenyalar una ranura que hi havia a mà

dreta d’una porta. Gairebé cap de nosaltres ho sabia, i

ella ens va dir que allò era una mezuzà, on s’hi posava

un pergamí enrotllat amb escrits de 2 versicles de la

Torà, una de les senyes d’identitat més característiques

de les cases jueves. També ens va ensenyar com davant

de la fi nestra hi havia un festejador.

Després vam sortir al jardí i ens va explicar que a sota

del jardí hi havia una casa de dues plantes.

Mar Moreno,2n d’ESO D

1717

Visita a l’Arxiu Històric i casa CúndaroDilluns 4 d’abril, els alumnes de 2n d’ESO vam anar de

visita a l’Arxiu Històric de Girona i també a visitar una

casa jueva.

Quan vam entrar, ens va rebre en Santi Soler, tècnic de

l’arxiu, que ens va portar a una sala i ens va explicar les

funcions que fa un arxiu, què és, quan i com es va crear.

Llavors ens va ensenyar alguns dels llibres més antics

que hi ha, i una còpia del més antic de tots. També ens

va explicar què eren els pergamins, quina funció feien

antigament, per què ara ja no els utilitzem...

Un cop acabada l’explicació, ens va fer una visita guiada

a l’interior de l’Arxiu, on es guarden la gran majoria

dels documents. Allà ens van explicar que, perquè

es conservessin, havien d’estar a una temperatura

adequada i a uns graus d’humitat concrets.

Quan vam acabar, vam anar cap a la casa Cúndaro, una

casa jueva molt antiga, de les poques que es conserven

actualment a Girona. Un cop vam ser a dins, l’Alba

Puig, la propietària, ens va explicar les característiques

bàsiques d’una casa jueva, alguns detalls importants

i les diferents sales que té. La visita la vam poder fer

gràcies a l’amabilitat de l’Alba Puig, la mare de la Mar

Moreno, alumna de l’institut.

En general ens va agradar, ja que vam poder veure una

casa jueva per dins i aprendre’n moltes més coses de les

que sabíem.

Amèlia Chamorro Cuenca,2n d’ESO A

Itinerari pel Call

Mentors i mentorats

The Globe

Visita a la Casa Cúndaro

10 anys del projecte Rossinyol i emotiva festa de cloenda

“Shakespeare in London Contest”

El 26 de maig es va celebrar la festa de cloenda

de la desena edició del projecte Rossinyol al

Saló de Descans de l’Ajuntament de Girona.

60 estudiants (30 universitaris i 30 alumnes d’esco-

les de primària i secundària de la ciutat) que han

participat en el projecte durant aquest curs 2015-

2016 van escoltar les paraules de l’alcaldessa, Marta

Madrenas, que presidia l’acte, i del representant del

rectorat de la Universitat de Girona, David Brusi.

També hi van assistir algunes famílies i professorat

dels centres educatius de la ciutat.

Els alumnes de l’institut Jaume Vicens Vives (JVV)

que han participat en el projecte aquest curs han

estat Dany Zelaya, de 1r d’ESO, que el curs passat

va arribar d’Hondures i que tenia de mentor en Fer-

ran de la Rosa, exalumne del JVV i estudiant d’Infer-

meria; Jamil Mamani, de 2n d’ESO, que va arribar

de Bolívia el març del 2015 i a qui l’Alfonso Marín,

estudiant de Medicina, li feia de mentor; Mary

López, de 3r d’ESO, que va arribar d’Hondures a fi -

nals del curs passat i que era mentorada per Merit-

xell Pujolassos, estudiant de Biotecnologia; i Nino

Abramia, de 4t d’ESO, que ha arribat aquest curs de

Geòrgia i a qui Jasmin Perkal, estudiant d’Adminis-

tració i Direcció d’Empreses, feia de mentora. Per

sorpresa nostra també hi havia l’exalumna Clàudia

Urda, que feia de mentora d’un estudiant d’un altre

centre de Girona.

Durant l’acte vam veure l’emotiu vídeo que han en-

registrat els mentors i mentorats i també vam poder

tastar els pastissos casolans que alguns van elaborar.

A més, el dissabte 21 de maig, amb motiu dels 10

anys del projecte Rossinyol, es va celebrar una al-

Alguns alumnes de 2n i 3r d’ESO han partici-

pat en la competició estatal ¨Shakespeare in

London Contest¨, d’Oxford University Press.

El premi és un viatge cultural d’un cap de setmana

llarg a Londres pel grup classe guanyador, amb visi-

ta al ¨Globe Theatre¨, on tindrà lloc la representació

d’una de les obres de l’autor.

En el concurs, els alumnes pugen el vídeo de la

seva interpretació d’una de les obres de Shakespe-

are (¨Romeo and Juliet¨a 2n d’ESO i ¨Midsummer

Night’s Dream¨ a 3r) a YouTube i els organitzadors

del concurs els pugen des d’allà a la seva pròpia pà-

gina.

tra festa al pavelló esportiu del Pont Major. Aquesta

vegada hi van assistir parelles lingüístiques, pro-

fessors i famílies d’aquest curs, però també es van

retrobar parelles de cursos passats, com Shuhan

Teng, que ara estudia a Badalona, i Wanting Li, que

fa batxillerat al JVV.

Va ser molt emocionant i divertit, perquè després

dels breus parlaments institucionals del rectorat de

la UdG i de la direcció del projecte, va intervenir el

mag Isaac amb un espectacle de màgia i va tocar el

grup Teràpia de Shock, que ens va presentar el nou

disc d’aquesta temporada. Al fi nal també hi va ha-

ver un pica-pica.

El Rossinyol és un projecte de mentoria que té per

objectiu afavorir la integració cultural, social i lin-

güística dels alumnes d’origen estranger i fer que la

UdG i el conjunt de les institucions que hi partici-

pen contribueixin a la sensibilització entorn de la

igualtat i la inclusió social.

M. Antònia Vilaplana,professora de l’Aula d’Acollida

Si visiteu el canal ¨Students jvv Girona¨ a YouTube

podreu veure els vídeos que hi hem anat pujant. La

pàgina del concurs és: www.oup.es/secondarycom-

petition.

Us encoratgem a visitar el canal, on podreu gau-

dir del personalíssim treball que els nostres alum-

nes han realitzat amb il·lusió, respecte i esforç en

aquesta experiència de descobrir un autor que,

transcendint temps i espai, mai deixa d’impressio-

nar-nos.

Cristina Sànchez,professora d’anglès

1818

PROJECTESCrònica de la sortida del treball de síntesi de pri-mer d’ESO

Sortida a l’estany de Banyoles

El dimarts 31 de maig les classes A i B de 1r

ESO vam anar a Banyoles. Allà vam pescar

plàncton i el vam observar als microscopis

que ens va deixar l’Aula de Natura de Banyoles.

Després d’esmorzar vam jugar a un joc sobre

les plantes autòctones de l’estany de Banyoles

passejant-nos per la vora de l’estany. Finalment les

monitores ens van mostrar en dibuixos la fauna que

vivia allà, i alguns d’aquests animals els vam poder

trobar. Llavors vam jugar a una variació del joc de

la cadena, representant la cadena alimentària dels

animals; és a dir, que tots teníem persones que eren

les nostres preses, i d’altres que eren les nostres

depredadores.

Després vam anar a dinar i ens vam dirigir a les

coves de Serinyà, on ens van mostrar rèpliques

d’objectes que s’havien trobat allà, i també ens van

ensenyar com fer foc a mà.

Per últim vam entrar a les coves i ens van explicar

que encara quedava molt per descobrir, ja que

les parts profundes de les coves encara s’han de

desenterrar.

Ània Sindermann,1r d’ESO B

Dimecres 1 de juny vam fer la sortida del

treball de síntesi. El tema era l’aigua i

per això vam anar a l’estany de Banyoles.

Primer vam pesar el zooplàcton, uns animals

microscòpics. Després vam anar al laboratori i el

vam estudiar: vam observar el que menjava i com

es reproduïa. Després vam observar els arbres i la

cadena alimentària dels animals amb una activitat

i, en acabat això, vam tornar. Va ser molt divertit.

Marc Mulero Gironella1r d’ESO D

La darrera sortida que hem fet els alumnes de 1r

d’ESO ha estat a l’Aula de Natura, a Banyoles.

A l’arribada al recinte, ens van dividir en dos grups:

la classe A i la classe B. Cada grup ja tenia assignada una

monitora que ens faria de guia i que ens va venir a rebre

només d’arribar. Cal dir que des del primer moment ens

van rebre molt amablement.

La primera activitat programada que vam fer va ser anar

a ‘pescar plàncton’. Acompanyats sempre per l’Ester,

la nostra monitora, vam apropar-nos fi ns a un canal

al costat de l’estany per poder fer una observació més

acurada i detallada. Un cop hi vam haver arribat, l’Ester

ens va explicar detingudament com s’alimenten les

balenes (de plàncton), com agafen una gran quantitat

d’aigua amb la boca i d’allà capten el plàncton que hi ha

i, tot seguit, expulsen l’aigua pels espiracles. Aleshores,

ens va fer saber que nosaltres simularíem la manera

d’aconseguir el plàncton de la mateixa manera com ho

fan elles.

Ens va facilitar una mena de salabret amb uns orifi cis

microscòpics (que representaven les dents de la balena)

amb un recipient de plàstic enganxat al fi nal del mateix

salabret. Aquest salabret estava enganxat amb unes

cordes per tal que el poguéssim agafar i arrossegar-lo

per l’aigua. L’havíem d’arrossegar prop de la superfície,

a una distància aproximada de 20 centímetres. Calia fer-

ho d’aquesta manera, ja que al canal hi ha més d’un tipus

de plàncton i el que nosaltres volíem aconseguir és el

que es troba més proper a la superfície, i no el plàncton

que viu a més profunditat. Una vegada havies fet la

maniobra de pesca amb el salabret, calia descargolar el

receptacle de l’extrem fi nal i abocar l’aigua en un altre

recipient de plàstic més gran, on s’ajuntaven totes les

mostres.

Finalitzada l’activitat de pesca, ens vam dirigir de nou

cap a l’Aula de Natura, on disposàvem d’uns microscopis

sobre unes taules per poder experimentar. Van explicar-

nos els diferents tipus de plàncton que podíem trobar

a l’estany, i alhora ens van confessar que al canal on

suposadament havíem pescat el plàncton, feia temps

que no en trobaven. Per això, per poder continuar

l’observació, ja teníem preparades unes safates amb

aigua de l’estany on, aquesta vegada sí, hi havia

plàncton. No obstant això, també ens van lliurar una

safata per taula on hi havia l’aigua que havíem recollit a

l’estany amb el salabret. Vam agrupar-nos per parelles.

Cada parella disposava d’una safata amb l’aigua, un

microscopi, un cobreobjectes, un portaobjectes, una

pipeta i un complet dossier on vam poder anar dibuixant

les mostres que vam anar observant al microscopi.

Després d’un bon esmorzar a l’aire lliure per recuperar

forces, vam endinsar-nos en el coneixement i descoberta

de la fl ora del voltant de l’estany. Per fer-ho una mica

més divertit i dinàmic, ens van proposar un joc: una

original i diferent quina. Es van fer equips formats per

tres membres. Cada equip disposava d’un sobre que

contenia dibuixos de les diferents plantes, fl ors i arbres

que aniríem trobant i que l’Ester ens explicaria i també

d’un foli plastifi cat amb una quadrícula dibuixada, on

a cada quadrat hi havia escrit el nom d’un arbre, una

planta o una fl or.

Durant el trajecte, la monitora s’anava aturant al

costat d’una planta, una fl or, un arbre, un arbust... i

ens el descrivia acuradament. Ens feia saber les seves

característiques principals i, al fi nal, ens deia el seu

nom. Si a la quadrícula tenies el nom que acabava

de pronunciar, calia buscar el seu dibuix al sobre i

l’enganxaves. L’equip guanyador seria qui abans fes

quina.

Un cop acabada la segona activitat ens vam aturar en

una petita esplanada. La fi nalitat de la tercera activitat

era esbrinar d’on prové l’aigua de l’estany de Banyoles.

Ens vam dividir en quatre o cinc grups i cada grup tenia

programada una descoberta diferent. Després cada

grup sortia al davant i explicava als seus companys la

seva recerca.

Finalment ens vam dirigir tranquil·lament cap a la zona

de bany, on ens esperava la darrera activitat. Estàvem

a punt de descobrir la fauna de l’Estany i els diferents

ecosistemes.

Primer ens va ensenyar, amb unes targetes, diferents

éssers vius que podíem trobar. Finalitzada l’explicació

de l’Ester, vam fer l’activitat dels ecosistemes. Cadascú

de nosaltres disposava d’un petit cartell amb el dibuix

d’un dels animals. Darrere hi havia anotats els animals

dels quals s’alimenta i els animals que s’alimenten

d’ell. També hi havia targetes de fi toplàncton i algues

expandides per terra. Un cop va començar el joc cadascú

s’havia de protegir del seu depredador, però al mateix

temps s’havia d’alimentar. Amb aquest joc vam poder

observar els ecosistemes que habiten a l’Estany i els

diferents animals invasors que perjudiquen als animals

autòctons del medi.

Crec que aquesta excursió va ser molt divertida i

enriquidora. Vam aprendre que l’estany de Banyoles

no només és per anar-hi a caminar, sinó que és un

ecosistema molt viu! Vaig descobrir els diferents tipus

de plàncton, la fauna i la fl ora que habita a l’estany i

al seu voltant, els diferents ecosistemes i, a més, com

s’omple l’estany.

Sense cap dubte repetiria l’excursió, és més, seria

interessant que el proper curs, des de l’institut, fessin

de nou aquesta excursió amb els alumnes de 1r d’ESO

perquè realment és una experiència fascinant i molt

enriquidora. La puntuaria amb un 10!

Berta Roca1r d’ESO B

L’aigua

TREBALLS DE SÍNTESI

1919

Excursió al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa

Orientació i supervivència a Sant Gregori

Dins de les activitats del Treball de síntesi de 2n, dedicat a l’energia, divendres 17

de juny les classes de 2n C i D vam anar al Museu de la Ciència i la Tècnica situat

a Terrassa. Hi vam veure una exposició que ens va servir per aprendre més coses

de l’energia, ja que durant tota aquella setmana estàvem fent el treball de síntesi sobre

aquest tema, i gràcies a aquella sortida el meu grup va poder augmentar la informació

del treball.

Per arribar a Terrassa vam haver d’anar a l’estació i agafar el bus; quan vam baixar del bus

els professors ens van deixar esmorzar abans d’entrar al museu. A l’entrada vam deixar

les motxilles i vam agafar un suport, un full en blanc i un bolígraf. Un cop dins, el primer

que vam veure va ser una projecció sobre què feia l’electricitat. Per guiar-nos pel museu

ens va acompanyar un home que era bastant llest i que ens va fer moltes preguntes; ens

va ensenyar cada aparell que hi havia al museu, com els molins, la palanca, la politja…

Eren aparells molt interessants.

Llavors els professors ens van donar un full amb preguntes on havíem de respondre sobre

coses que ens explicaven a l’exposició i que havíem d’entregar el dilluns 20. Després de

sortir del museu els professors ens van deixar anar per Terrassa durant una hora i jo, que

anava amb en Roger, l’Oriol, en Ricardo, en Neyen, en Manel i en Facundo, vam estar

buscant un supermercat per poder comprar. Després d’aquella hora vam tornar amb els

professors per pujar al bus i poder tornar a casa.

Els dies 14 i 15 de juny els grups de 3r d’ESO,

com a part del treball de síntesi, dedicat a la

meteorologia, van fer una sortida. L’excursió

consistia a passar un matí a Sant Gregori realitzant

diferents tallers de supervivència i orientació a la

muntanya.

Hi havia 6 tallers: dues curses d’orientació, un sobre

mètodes d’orientació naturals, un sobre com orientar-

se amb mapes i brúixoles, un altre sobre primers auxilis

i, fi nalment, un sobre mètodes de comunicació al llarg

de la història.

Com molts ja sabeu, una cursa d’orientació és una

cursa que consisteix a passar per un seguit de fi tes i a

mesura que s’assoleixen aquests punts, es va marcant

un tros de paper per provar que hi has arribat. En el

taller de mètodes d’orientació es van tractar temes

com el rellotge de sol, la construcció d’una brúixola

casolana, l’orientació a través de les constel·lacions o

com orientar-nos a través del nostre entorn.

En el taller sobre mapes i brúixoles van explicar com

moure’s per la muntanya amb un mapa i una brúixola,

calculant distàncies gràcies a les corbes de nivell i

l’escala i sabent les direccions amb l’orientació del

mapa o de la brúixola.

En el taller de primers auxilis ens van mostrar una

farmaciola i com utilitzar-la si nosaltres o algun

acompanyant pren mal. També ens van ensenyar com

improvisar unes lliteres casolanes o com comunicar-se

amb l’helicòpter en cas que hagi hagut de socórrer el

ferit.

Finalment, a l’últim taller ens van parlar sobre els

mètodes de comunicació al llarg de la història tot fent

una ruta pels boscos de Sant Gregori. La sortida va anar

molt bé.

Arnau Lleixà3r d’ESO A

L’energia

Meteorologia

2020

PROJECTES TREBALLS DE SÍNTESI

Projecte de recerca de 4t

IES San Isidro (Madrid)

emblemàtics de la ciutat, com ara el Museu del Prado,

el Retiro… També van visitar les ciutats de Toledo i

Aranjuez. Els alumnes que per diverses raons es van

quedar al centre van estar treballant en un projecte

sobre Girona: rutes turístiques i les seves llegendes.

Del 13 al 17 de juny tots plegats han fet la part escrita.

L’objectiu era fer un treball de recerca sobre la història

del JVV, partint d’un guió i una bibliografi a concreta, i

completant el contingut amb activitats d’ampliació

Del 7 al 17 de juny els alumnes de 4t han realitzat

el projecte de recerca, que aquest any tenia

com a tema la celebració del 175 aniversari

del nostre institut. Un dels eixos del projecte era un

viatge a Madrid, amb la visita al Instituto San Isidro,

centre històric com el nostre, però amb molts més anys

d’antiguitat.

Del 7 al 10 de juny, un total de 83 alumnes van fer

aquest viatge. Durant l’estada van visitar els llocs més

L’edifi ci del IES San Isidro és una magnífi ca obra representativa del barroc herrerià.

Va ser construït per Francisco Bautista i per Melchor de Bueras, juntament amb

la catedral de San Isidro, que originalment era l’església del col·legi.

A diferència de la funció del centre (que sempre ha estat la mateixa), l’edifi ci ha patit

grans transformacions. N’és un exemple la reforma de la dècada dels 60, la qual va

ser molt poc afortunada ja que no es va poder atendre adequadament la conservació

històrica del edifi ci.

Tot i això, aquest centre té els seu propi museu on s’hi ofereix una exposició pas a pas

de la qual en destacarem el més important:

A la planta baixa, hi ha la recreació d’una aula antiga amb tots el seus complements.

En el primer tram de les escales imperials, hi trobem mapes d’Espanya, tant polítics

i reforç proposades pels diferents departaments

didàctics. El dia 20 de juny van exposar oralment el

treball i el van entregar al tribunal dins d’una capsa feta

per ells mateixos.

Esperem que el resultat hagi estat satisfactori per als

alumnes.

Àngels Vallverdú,coordinadora de 4t d’ESO

com geogràfi cs, de principis del segle XX. També hi ha una vitrina amb un llibre que

recopila els dibuixos dels alumnes del segle XIX, on s’hi destaquen els de José Canalejas,

juntament amb alguns treballs d’alumnes d’aquella mateixa època. A la segona planta,

hi ha una fi la de tretze expositors amb animals dins i sobre de les vitrines. Aquesta part

ens recorda al gabinet antic d’Història Natural, que gràcies a l’extensa col·lecció antiga

d’animals i a la manera de la qual estan exposats, recreen els gabinets de les meravelles

del segle XIX. A més, es considera que és la col·lecció millor conservada de l’institut, i

també la més valuosa del país. Finalment podem destacar l’últim tram de l’escala, on

s’hi exposa una vitrina antiga que conté un model d’home desmuntable.

Aina Solés,1r batxillerat

Projecte de recerca

El San Isidro també té una col·lecció d’animals dissecats

Visita a l’Institut San Isidro

Visita guiada

Viatge a Madrid

2121

PREMIS I RECONEIXEMENTSWanting Li, primer premi al Certamen Literari en Llengües d’Origen

Participem en el concurs de redacció de Coca-Cola

Wanting Li, alumna de primer de batxillerat de

l’Institut Jaume Vicens Vives, ha guanyat el

primer premi del XII Certamen Literari Es-

colar en Llengües d’Origen en l’apartat de llengües no

comunitàries.

L’entrega de premis es va fer l’1 de juny a l’Espai Endesa,

a l’edifi ci modernista de la Central Catalana d’Electrici-

tat reconegut com a patrimoni arquitectònic de la ciutat

de Barcelona. A l’antiga sala de màquines on es produïa

l’electricitat els Amics de la Unesco de Barcelona van

preparar tota una festa.

Després de la benvinguda per part d’Isabel Buesa, di-

rectora general d’Endesa a Catalunya, que va agrair la

participació de tots els alumnes remarcant que els “tex-

tos són un regal”, Rosa Bruguera, presidenta d’Amics de

la Unesco Barcelona, va destacar les 23 llengües en les

quals han estat escrits els textos del certamen i va agrair

la tasca feta pels avaluadors i il·lustradors i la partici-

pació de les associacions i entitats col·laboradores. El

periodista i assagista Daniel Arasa, que formava part del

jurat, també va parlar del fet d’escriure i de la importàn-

cia de refl ectir els moments viscuts. El més divertit va

ser la presentació de l’acte, a càrrec del mag Pablo i dues

col·laboradores. Enmig de les il·lusions que ens oferien,

s’anunciaven els accèssits i els premis de les redaccions

escrites en llengües comunitàries i no comunitàries de

primària, de secundària, de batxillerat i el premi especi-

al de “la Caixa”.

Wanting va haver de llegir el seu text escrit en llengua

xinesa (putonghuà) mentre es projectava la redacció en

llengua original i la traducció que va fer ella mateixa al

català en una gran pantalla rere l’escenari i als laterals

Dissabte 9 d’abril les professores de castellà

Ainhoa Gordillo i Dolors Serrano van

acompanyar un grup d’alumnes de 2n d’ESO

a participar en el 56º Concurso de Jóvenes Talentos, organitzat per l’empresa que fabrica la Coca-Cola. El

concurs es va fer a la Universitat de Girona.

Aquest concurs compta amb una llarga tradició.

Enguany ha celebrat la 56a edició. Hi han participat

més 12.000 alumnes de més de 600 escoles i instituts de

tot l’Estat espanyol. En el nostre cas van ser seleccionats

8 alumnes (dos per cada classe) per passar a la fase

provincial. Els guanyadors de cada província passen a

la fase estatal. I en funció de la classifi cació obtinguda,

obtenen diferents premis.

En aquesta ocasió els alumnes han fet un escrit partint

d’un estímul creatiu, una capseta de música, a la qual es

podia llegir una d’aquestes frases: “La caja de música le

serviría para conseguirlo.” “No podía dejar de repetir esta

melodía.” “¿De dónde había salido esto?”

de la gran sala. Va ser molt aplaudida i victorejada per

Nino Abramia, Kassia Espino i Bruna Reis, alumnes de

l’aula d’acollida que també hi han participat amb textos

escrits en georgià, castellà i portuguès. El text de Wan-

ting es titula “Què hi puc fer jo?” i parla dels refugiats

que hauria d’acollir Europa.

Des d’aquest espai de la revista, volem agrair l’esforç

i l’interès de tots els alumnes que han participat

d’aquesta iniciativa.

Finalment, Rosa Bruguera va destacar que en aquesta

edició del certamen s’havien tocat molts sentiments,

s’havia fet servir molt la imaginació i s’havien refl ectit

altres maneres de veure el món.

Antònia Vilaplana,tutora de l’Aula d’Acollidatutora de l Aula d Acollida

2222

PREMIS I RECONEIXEMENTSGrans resultats al concursd’anglès FONIX

Quart lloc a la Final de la Copa Cangur de matemàtiques

Excel·lents resultats dels alumnes del Vives als exàmens de francès DELF SCOLAIRE

Un equip de l’institut, seleccionat a l’Esprint de Contes II

Dissabte 27 de febrer va tenir lloc la 9a edició del

concurs d’anglès FONIX, organitzat conjun-

tament per International House, Fundesplai i

Departament d’Ensenyament. El nostre institut va estar

representat per Helena Rutllant de 1r ESO; Joana Giere

de 2n; Júlia Ibañez de 3r; Dolores Lamas, de 4t ESO i Laia

Calvet, de 1r de BAT. La prova va durar 55 minuts.

Dolores Lamas (4t d’ESO) i Júlia Ibáñez (3r d’ESO) van

quedar, respectivament, 6a i 8a de la fase fi nal del con-

curs. L’acte de lliurament de diplomes i premis va tenir

lloc divendres 20 de maig a Barcelona.

Moltes felicitats!

My experience at FONIX

On Saturday 27th of February, I had the chance to repre-

sent my course on Fonix. It is a school contest where hun-

dreds of students around Catalunya take the Fonix exam.

It tests your English, basically idioms, answer questions

from a text, some grammar and at the end an essay. In

my point of view it was a great experience that if I could,

I would repeat it once again. It took place in the UDG

and it was completely full of people. Not only there were

hundreds of students, but also hundreds of parents and

companions. I have to say that it was quite disorganized

as we had to wait about a half an hour until we fi nally

entered to the classroom.

Laia Calvet,1r de batxillerat

El dia 10 de març de 2016 un grup de nois i noies

de 2n i 3r d’ESO vam anar a Barcelona a partici-

par en la Fase Catalana de la III Copa Cangur. Ens

havíem classifi cat uns mesos abans, quan vam quedar

primers a la fase provincial.

La Copa Cangur és un concurs de matemàtiques molt

dinàmic. Grups de 7 persones han de resoldre 12 pro-

blemes en una hora i mitja. Quan fas un problema bé,

suma punts, i si el fas malament, en resta. Al fi nal dels 90

minuts, l’equip amb més punts és el guanyador.

El nostre equip, format per quatre alumnes de 3r d’ESO i

tres alumnes de 2n d’ESO, va competir contra 15 equips

de tot Catalunya i de la Comunitat Valenciana. El temps

va passar volant entre problemes i càlculs, i fi nalment

vam acabar.

Vam quedar quarts de 16 equips, i estem molt contents

amb el nostre resultat. Gràcies a aquesta bona posició

ens vam classifi car per a la fase internacional, que es va

El DELF Scolaire s’emmarca en un acord entre el

Servei de cooperació i d’acció cultural de l’ambai-

xada de França i el Departament d’Ensenyament

de Catalunya. Ofereix taxes d’examen preferents. Té el

mateix valor que el DELF per adults amb els temes adap-

tats als adolescents. Enguany les proves escrites van te-

nir lloc el mes d’abril a l’institut Montilivi i les proves

orals a l’institut Jaume Vicens Vives. Félicitations pour

les excellents résultats obtenus et bonnes vacances!

Anna RibasProfessora de Francès

Georgina Colomer, Sarah Costa, Laia Calvet, Khaoula

Tanane, Nerea Ortega i Anna Sellabona (1r de Batxille-

rat, DELF Scolaire); Joan Massaguer, Jana Benítez, Laia

Fonalleras, Souhayla El Boughlamy i Júlia Serra (1r de

Batxillerat, DELF Junior); Júlia Aguado, Maria Aguilera,

Júlia Brunet, Júlia Cabré, Berta Cordón, Gemma Dal-

màs, Ona Figueras, Climent Garriga, Karyna Goncha-

renko, Daniel Hernández, Mariona Vicens, Noa Ayma-

mí, Mariona Fernàndez, René Planas, Clara Rufí, Rosa

Gairín, Cristina Jordà, Berta Palahí, Marina PlaGiribert,

Ariadna Garcia i Fàtima Ouaouanane (4t d’ESO, DELF

Scolaire); Marcel Pla (4ESO, DELF Junior)

L’obra titulada Parets blanques, presentada per Olga Miralles, Anna Benito, Carme Habela i Jo-ana Giere, va ser l’escollida a la categoria de pri-

mer cicle de secundària.

El dia 11 de maig les escoles i instituts que van participar

en la segona edició de l’Esprint de Contes es van trobar

a l’acte de lliurament de premis que es va fer al Teatre

Municipal de Girona, al qual van assistir 250 persones.

Els presentadors d’aquesta jornada festiva van ser els

alumnes Pol Cereijo i Amèlia Fortià, representants dels

guanyadors de la primera edició de l’Esprint. A la gala

de lliurament hi va haver un seguit d’actuacions artísti-

ques de molta qualitat, a càrrec d’alumnes dels centres

participants. L’acte va ser un reconeixement del treball

creatiu, de l’excel·lència i del valor del joc que proposa

l’Esprint a fi de convertir l’aprenentatge de l’escriptura

i la creació plàstica en quelcom divertit i defugir durant

unes hores el treball acadèmic tipifi cat.

Els escriptors Roser Rimbau i Josep M. Fonalleras van

assistir a l’entrega com a representants del jurat (Mariet-

ta, Kim Perevalsky i Care Santos). Van llegir la plica amb

els guanyadors de cada categoria, van lloar la vàlua de

tots els treballs presentats malgrat la pressió del temps i

les difi cultats que l’Esprint proposa, i fi nalment els van

donar els premis: un lot de llibres, entrades per a la sala

La Planeta, entrades per als cinemes Albèniz, el carnet

jove, bosses de la biblioteca de la UdG i un xec regal de la

Llibreria 22. Els alumnes guanyadors van llegir els seus

textos.

• En la categoria de cicle superior de primària van desta-

car, amb l’excel·lent obra escrita Memòries, les alumnes

del col·legi Dr. Masmitjà Ariadna Vilaplana, Carla Garra-

laga, Helena Gros i Xènia Thió,

• Pel què fa a la categoria de primer cicle de secundà-

ria, van ser les alumnes de l’institut Jaume Vicens Vives

les que van quedar seleccionades: Olga Miralles, Anna

Benito, Carme Habela, Joana Giere, amb l’obra titulada

Parets blanques.

• En la categoria de segon cicle de secundària, els alum-

nes que van quedar en primera posició van ser de l’insti-

tut Montilivi: Samantha Bravo, Aida Coll, Baruc Cortada

i Marta Gámez, amb el text titulat Les lleones.

A l’acte també hi van assistir les representants del De-

partament d’Ensenyament: Debora Jonhson (inspec-

tora) i Anna Planas (del Centre de Recursos Pedagògics

del Gironès). L’Ajuntament de Girona també va donar

suport a la iniciativa amb la presència d’Isabel Muradàs,

regidora d’Educació, que ens havia facilitat l’entrada al

Teatre Municipal.

Els alumnes de l’Institut Jaume Vicens Vives i l’alumnat

del l’Institut Josep Brugulat de Banyoles van demostrar

les seves habilitats en dansa contemporània, musicals,

cant i com a dinamitzadors culturals en general.

Val a dir que tot això no hauria estat possible sense l’em-

penta, el treball i la decisió de tot un equip de treball

dur a terme en línia, el dia 25 de maig. Els nois i noies

seleccionats eren Arnau Alegrí, Lydia Boyle, Lara Pons,

Roger Sánchez, Sònia Llorens, Lluna Solés i Núria Haro.

Lydia Boyle Garcia, 3r A d’ESO

Participants a la fase catalana

En plena activitat

Scolaire-4ESO Scolaire-1r Bat

2323

Alumnes gironins participen en l’Esprint de Contes II

La meva experiència a l’Esprint de Contes

Fem matemàtiques 2016

L’Esprint de Contes és un joc literari en el qual es

juga en equip: alumnes seleccionats pel seu talent

plàstic, literari i creatiu formen grups de quatre

integrants. Comença la competició amb unes primeres

normes, tot i que se n’introduiran d’altres, que dinamit-

zaran i complicaran el projecte creatiu, cosa que provo-

ca una constant metamorfosi del resultat fi nal. Es divi-

deix en dues fases, la primera de les quals va tenir lloc el

dimecres 13 d’abril.

Els grups gironins, dividits en primer cicle (cinquè i sisè

de primària), segon cicle (primer i segon d’ESO) i tercer

cicle (tercer i quart d’ESO), tenien tres hores per fer la

seva petita obra mestra: un escrit literari defi nit prèvi-

ament a l’atzar pels docents, amb opcions temàtiques

com l’amor, l’aventura o el terror, i una frase d’una no-

vel·la cèlebre per a cada tema. Es podia redactar en ca-

talà, castellà i anglès. A més, els alumnes amb qualitats

plàstiques s’encarregaven d’una creació artística rela-

cionada estretament amb la narració. Disposaven de

materials diversos i també de recursos de consulta, com

diccionaris. Durant les tres hores de concurs hi va haver

sorpreses: elements que s’havien d’introduir en la com-

posició, quan el text ja tenia el sentit argumental defi nit.

A cada demarcació (Girona i Barcelona) les normes i re-

quisits eren heterogenis, cosa que va aportar treballs de

tota mena a la segona fase.

Les virtuts dels centenars d’alumnes van esperonar a

embarcar-se en una segona fase anomenada “Contes a

És normal estar a l’expectativa quan es va a un

concurs, i efectivament, la segona celebració de

l’Esprint de Contes no ens va deixar decebuts ni

indiferents a cap dels participants.

Bona coordinació, feina en grup, bon timing i unes con-

signes perfectes feien interessants les composicions li-

teràries i artístiques, sense posar límits a la creativitat.

Realment, és una gran experiència. Potser jo ho vaig

viure més intensament, per ser primerenc a l’Esprint, o

perquè al meu grup s’hi va fer molta pinya.

Vam començar amb una hora dedicada a les instrucci-

ons i a la pluja d’idees. Aquesta primera hora va ser fo-

namental per crear la nostra història. No vam descartar

cap idea durant tota la primera mitja hora, i durant la

següent vam polir els personatges i les relacions que es-

tablien. També vam defi nir un fi l argumental concret i

vam començar a idear la nostra obra plàstica.

Les hores següents van passar volant, entre fulls i fulls;

vam passar les idees del cap al full. Mentrestant, vam

anar perfi lant la part plàstica, amb un resultat del qual

tots vam quedar molt satisfets, tot i els dubtes durant la

creació. La part literària va ser una mica més espinosa:

el límit era una pàgina i en teníem quasi dues. I la res-

ponsabilitat de reduir sense tallar l’argument va recaure

tota sobre mi. Quin frenesí! Els últims cinc minuts van

ser d’infart, no havíem conclòs cap de les dues parts,

però gracies al treball en equip i al talent dels meus com-

panys, vam acabar a temps i amb uns grans productes

fi nals. Els resultats els sabrem d’aquí a poc i m’interes-

sen molt, però participar-hi ja va ser una joiosa vivència.

Espero poder-ho repetir!

Roger Castellanos3r C d’ESO

Durant tot aquest curs, uns 10.000 alumnes de 6è

de primària, de 1r d’ESO i de 2n d’ESO de Cata-

lunya ens hem presentat a un concurs anome-

nat “Fem matemàtiques”. Aquest concurs ha constat de

tres fases.

La primera fase va consistir a resoldre tres problemes

en equips formats per quatre alumnes, i a explicar com

s’havien resolt. De tots aquest equips, se’n va seleccionar

un de cada curs perquè passessin a la següent fase, la

provincial. Els alumnes de 1r d’ESO del grup seleccionat

van ser Carme Habela, Carles Iglésies, Arnau Parareda i

Ània Sindermann. El grup de 2n d’ESO, per la seva ban-

da, estava format per Anna Benito, Maria Fernàndez, Sò-

nia Llorens i Carla Viegas.

La segona fase es va fer a l’escola Bell-lloc del Pla. Allà

tots els alumnes vam haver de resoldre, en una hora i

mitja, una sèrie de problemes i, mentre els correctors

avaluaven totes les proves, els participants vam fer una

gimcana matemàtica en què havíem de resoldre dife-

rents enigmes i proves. Aquell mateix matí es van dir els

resultats i els primers classifi cats van anar a la fase fi nal.

Aquest any, la fase fi nal es va fer al nostre institut el dia

21 de maig. Al matí tothom va fer la prova individual i

després, per equips, vam haver de resoldre dotze pro-

blemes matemàtics. En acabat, després de dinar, vam

fer una gimcana pel Barri Vell de Girona en què havíem

de resoldre dotze problemes relacionats amb la ciutat.

Després ens varen oferir un espectacle de màgia molt

divertit que es deia “Màgia i Matemàtiques”, en el qual

un mag feia servir les matemàtiques per fer trucs de mà-

gia. Finalment es van lliurar els premis als guanyadors,

i el nostre centre hi va fer un bon paper, ja que un noi

de primer i tres noies de segon d’ESO van acabar entre

els seleccionats i aniran a la fase espanyola, anomenada

«Olimpíada Nacional», que se celebrarà a Santander a

fi nals de juny.

Anna Benito,2n ESO D

constituït per les professores Elisabet Costa, Imma de

Batlle, Maria Gallego, Georgina Gifreu, Assumpta Planas,

Clara Sales i Marina Arrogante, coordinadora de l’equip.

L’Esprint de Contes de la demarcació de Girona està ads-

crit al Contes a l’esprint de Barcelona i és per aquest mo-

tiu que els alumnes seleccionats de la nostra demarcació

van participar en la segona fase del concurs a Barcelona,

“De l’escrit a l’oral”, que es va fer el 25 de maig a la seu

del CESIRE.

Marina ArroganteProfessora de llengua catalana i

coordinadora de l’Esprint de Contes

l’Esprint II. Explica i interpreta el teu conte”, que es va

fer el dimecres 25 de maig a la seu del CESIRE, a Barcelo-

na. Hi van participar els guanyadors i fi nalistes de cada

demarcació. Allà el joc fa un gir de 180 graus, i les disci-

plines de l’art canvien per donar pas a la interpretació

del relat. Els centres participants tenien 7 minuts per ex-

plicar i representar el seu conte, i un il·lustre jurat valo-

rava la interpretació dramàtica i altres aspectes teatrals,

però també l’ús de frases incòmodes i gestos repetitius

en personatges, que l’organització plantejava sense avís

previ. Hi van participar tres centres gironins: l’Institut

Jaume Vicens Vives i les escoles primàries Annexa Joan

Puigbert i Dr. Masmitjà, la qual va obtenir el primer pre-

mi en la seva categoria.

Es tracta d’un gran projecte, i d’un concurs amb molt fu-

tur, que en dos anys s’ha estès massivament, i s’ha orga-

nitzat a tot el país. Estimula la creativitat, les llengües i el

seu aspecte lúdic, el treball col·laboratiu i la transversali-

tat entre alumnes de diferents edats, i el més important:

el tractament integral de l’art, moltes vegades oblidat

pels centres, però ben vigent –sovint recòndit– als cors

dels joves.

Roger Castellanos3r C d’ESO

Jurat en el moment de l’entrega de premis

Equip Vives

El nostre institut, seu de la fase fi nal catalana de Fem Matemàtiques 2016

Alumnes guanyadors de les tres categories

2424

PREMIS I RECONEIXEMENTSFem matemàtiques 2016. Fase fi nal Premi a les millors notes de 4t D’ESO

El dissabte dia 21 de maig de 2016 es va celebrar al

nostre institut la Fase fi nal del concurs Fem Ma-

temàtiques.

Els participants i els professors de matemàtiques dels

centres classifi cats van ser rebuts pels col·laboradors i

col·laboradores entre ells professors i alumnes de 3r i 4t

d’ESO de l’institut. Més de cent persones van ocupar el

pati del Jaume Vicens Vives esperant amb ansietat que

comencés el concurs. Per això, els organitzadors del

Fem Matemàtiques van acompanyar els alumnes par-

ticipants a la cafeteria on els esperava un deliciós es-

morzar per agafar forces abans de començar el llarg dia.

Seguidament, es va fer una xerrada de presentació i els

nois i noies van entrar a les aules per realitzar la prova

1 individual.

A les 12 del migdia va començar la prova 1 per equips.

La prova consistia en respondre correctament el màxim

nombre de preguntes en una hora. De fet, es va seguir el

model de la Copa Cangur per a fer aquesta prova. Deu

grups de set alumnes van passar-se seixanta minuts

treballant intensament. Cada grup tenia un nom d’un

matemàtic com Tales o Pitàgores. Quan el temps es va

esgotar, en mig d’aplaudiments per part de professors i

col·laboradors, es van mostrar els resultats de la segona

prova del dia. El grup 5 va quedar en primera posició.

En aquest grup hi havia l’alumne Carles Iglesies de 1r A

d’ESO. Acte seguit els alumnes van anar sortint del gim-

nàs, on s’havia celebrat la prova. Se’ls va fotografi ar per

grups i després van anar a dinar. El menú constava d’un

plat de paella, botifarra amb patates i de postres gelat. El

professors de matemàtiques no van poder rebutjar un

cafè per tal de poder acabar el dia.

La prova 2 consistia en una gimcana pel Barri Vell de

Girona. Els participants havien d’anar completant unes

proves matemàtiques. Tothom va saber per on comen-

çar i per on acabar, ja que els grups van seguir un ordre

de proves diferent depenent del nombre de grup que te-

nien. Ja de pas alumnes i professors d’altres ciutats van

aprofi tar per conèixer Girona.

Un cop acabada la gimcana i ja tornats a l’institut es va

celebrar l’acte de cloenda. Aquest es va dividir en tres

parts. Per començar tots els assistents van poder gaudir

de dos increïbles trucs de màgia basats en les matemà-

tiques. A continuació es va dur a terme un parlament on

hi van parlar tan autoritats polítiques com components

de la Societat Catalana de Matemàtiques. I per acabar es

va fer l’acte més esperat del dia. L’entrega de premis es va

començar pels alumnes de 6è de primària i passant pels

alumnes de 1r d’ESO es va arribar fi ns als de 2n. Aquests

últims a més, seran els representants catalans a l’Olim-

píada Matemàtica de 2n d’ESO. El premi de la Gimcana

va ser per a Anna Benito, alumna del nostre centre.

Cal destacar el notable treball que van fer els col·labo-

radors i col·laboradores al llarg del dia per tal de que la

Fase fi nal del Fem Matemàtiques 2016 fos un èxit.

Gràcies a tots els alumnes participants i a tots els col·la-

boradors per haver-ho fet possible!

Arnau Lleixà i Lara Pons,3r d’ESO A

La Júlia Cabré va ser guardonada per l’Ajuntament

de Girona com una de les millors notes de 4t

d’ESO del curs 2015-2016. Felicitats Júlia!

Premis literaris: Jocs Florals de Girona

Grans resultats a l’Olimpíada d’Economia

Olimpíades de Física i Química i premis de fotografi a científi ca

El dia 3 de juny es va dur a terme el lliurament de

premis dels Jocs Florals a la sala d’actes del Teatre

Municipal de Girona, en el quals hi van participar

diversos centres educatius de la ciutat. L’acte es va co-

mençar a les deu del matí i va fi nalitzar cap a dos quarts

de dotze.

Els guardons van ser atorgats per cicles. En el primer

cicle dos dels guanyadors van ser alumnes del nostre

institut. L’Helena Rutllan, de primer, va guanyar el ter-

cer premi de prosa i la Berta Ribas, de 2n, va guanyar el

segon premi de prosa. De segon cicle l’Arnau Lleixà, de

3r, va ser el que es va endur el premi de poesia en la ca-

tegoria d’Englantina amb el seu poema “Olors Roges”. I

per últim, de tercer cicle, els classifi cats van ser l’Arlet Pi

i en Josep Sunyer, ambdós de 2n de batxillerat. En Josep

Sunyer va quedar primer classifi cat en la categoria de

prosa i l’Arlet Pi va quedar tercera classifi cada del premi

de prosa.

Recordem que dintre de poesia hi ha tres categories: la

Flor Natural (amor), la Viola (fe, idees, valors) i l’Englan-

tina (pàtria i paisatge). I aquest any el tema del premi de

prosa era Girona i l’esport.

Lara Pons,3r A d’ESO

La Judith Poch i la Rosor Soler han aconseguit uns

grandíssims resultats a l’Olimpíada d’Economia.

Han quedat 4a i 10a, respectivament. Aquesta

prova es va realitzar el dimarts 24 de maig a la Facultat

de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG.

Felicitats a totes dues!

El dia 4 de gener va tenir lloc la fase catalana de

l’Olimpíada de Física 2016, on els nostres alum-

nes Iñaki Garrido, Martí Oller i Guim Planella,

tots de 2n A de Batxillerat, van resultar seleccionats per

anar a la fase espanyola (en Guim va resultar el segon de

Catalunya) que es celebrà a Sevilla del 22 al 24 d’abril.

L’Iñaki Garrido va resultar medalla d’or, i aquest estiu

anirà a les olimpíades Iberoamericanes a l’Uruguay. En

Martí i en Guim van resultar medalla de plata. El dia 4 de

març van recollir els premis de la fase catalana a la seu

de l’institut d’Estudis catalans.

El mateix dia, les alumnes Marta Perxés i Paula Sumber,

també de 2n A recollien també un premi corresponent

al concurs de fotografi es científi ques convocades per Berta Ribas Helena RutllantArlet Pi

2525

2n i 3r lloc a l’Olimpíada matemà-tica espanyola

Alumnes del Vicens Vives, premi-ats a les Proves Cangur

Bons resultats a les PAU 2016Bon paper al Concurs d’Educació Vial Pere Jordà

Segon premi del XVI Concurs de Traducció de Francès

Meritxell Brunet, premi Osona Contra el Càncer

En Martí Oller i l’Iñaki Garrido, estudiants de 2n

de Batxillerat Internacional al nostre institut, han

estat premiats a la LII Olimpíada Matemàtica Es-

panyola. Concretament, en Martí ha guanyat una me-

dalla de plata, i l’Iñaki, una de bronze.

Cal destacar que hi ha hagut 36 premiats a tota Espa-

nya, i que només 7 han estat catalans, incloent-hi els

dos alumnes del Vives.

El dia 25 de maig, diferents alumnes de l’Institut

Jaume Vicens Vives de Girona van anar a Bellater-

ra a recollir premis de les proves Cangur, organit-

zades per la Societat Catalana de Matemàtiques.

Concretament, els alumnes premiats van ser: en Quan

Van der Knokke (1r de Batxillerat), en Weijie Chen, en

Pau Cartanyà, en David Farré (2n de Batxillerat: Can-

gur), l’Iñaki Garrido (Cangur, Olimpíada i Concurs te-

lemàtic), en Martí Oller (Cangur i Olimpíada) i en Raúl

Méndez (Olimpíada).

També, el concurs de relats del Cangur va acordat donar

el 1r premi a Martí Oller, i va concedir el pin de plata als

alumnes Martí Oller i David Farré.

Enhorabona als guardonats i a tots els participants!

A fi nals de juny van arribar les notes PAU d’aquest any

2016 i en general han estat uns bons resultats. S’hi han

presentat 97 alumnes i 96 han superat les proves, el que

representa un 98,9%. A estudis diürns el percentatge és

un 100% d’alumnat aprovat.

Hi ha 5 alumnes amb 9 o més de 9. Meritxell Brunet i

Oriol Velasco han obtingut una nota PAU de 9,4. Martí

Oller ha tret un 9,3 i Raúl Méndez i Rosó Solé han ob-

tingut un 9. Aquests estudiants rebran el reconeixement

que promou l’Ajuntament de Girona.

13 alumnes han obtingut una puntuació superior a 8,5,

dels quals Ivet Acosta, Iñaki Garrido, Arlet Pi i Eduard

Prujà han tingut 8,9.

Moltes felicitats a tots!

Montse Juhera,coordinadora de batxillerat

En Roger Castellanos i la Júlia Gimeno, tots dos

de 3r d’ESO, han guanyat el 1r premi de vídeo i

el 3r premi de dibuix, respectivament, del Con-

curs d’Educació Vial Pere Jordà, que organitza el Bisbat

de Girona i en el qual hi han participat uns 450 treballs

(dibuixos, textos i vídeos a la categoria juvenil; dibuixos

a les categories infantil i primària)

L’acte de lliurament de premis va ser diumenge 3 de ju-

liol, en el marc de la Jornada de Responsabilitat en el

Trànsit, amb l’assistència del bisbe de Girona, la dele-

gada del Servei Català de Trànsit, representants del De-

partament d’Ensenyament i dels Mossos d’Esquadra,

Bombers, Policia Municipal i diverses associacions de

víctimes de trànsit.

Dissabte 6 de maig, a la Facultat de Traducció i

Interpretació de la UPF, es va fer la cerimònia

d’entrega dels premis del XVI Concurs de Tra-

ducció de Francès de Catalunya, organitzat per la Uni-

versitat Pompeu Fabra, juntament amb l’Associació de

Professors de Francès de Catalunya (APFC), l’Institut

Français de Barcelona i el Consolat General de Suïssa a

Barcelona. Al concurs hi van participar 58 centres de se-

cundària i batxillerat, i un total de 1.362 alumnes.

L’alumna Mariona Alemany i Puig, estudiant de segon

de batxillerat de l’Institut, va obtenir el segon premi de

la categoria Batxillerat.

Anna RibasProfessora de francès

L’alumna de 2n de Bat-

xillerat Meritxell Brunet

ha guanyat el Premi

Osona Contra el Càncer, de la

Universitat de Vic, amb el seu

treball de recerca que porta

per títol: “Estudio de variantes

genéticas reductoras de riesgo

de cáncer de mama en porta-

dores de mutaciones deletére-

as en BRCA1/ BRCA2”.

Aquest guardó premia amb

2.700 € els millors treballs que

tinguin per objecte d’estudi la

prevenció, les causes, la inci-

dència, el tractament, l’entorn

del malalt o qualsevol altre

element que faci referència al

càncer.

segona vegada per la Societat Catalana de Física (un ac-

cèssit i el premi a la votació popular, respectivament).

També, aquest curs es va celebrar la XXIX Olimpíada

Química. A la fase catalana es varen classifi car en Mar-

tí Oller, l’Iñaki Garrido, l’Oriol Navarro i l’Oriol Velasco,

que van quedar respectivament en primer, sisè, dotzè i

tretzè lloc. A la fase espanyola, que es va celebrar a Al-

calá de Henares el cap de setmana del 15 al 17 d’abril,

l’Oriol Navarro va guanyar una medalla de bronze.

M. Lluïsa González V.

Acte del lliurament de premis

Els alumnes de 4t van anar a la UdG

Fotografi a premiada, de Paula Sumber Acte del lliurament de premis

Aquest concurs va dirigit a premiar els treballs relacio-

nats amb el món de la mobilitat a fi de promoure valors

que motivin i conscienciïn les persones, per fer de les

vies púbiques un punt de trobada pacífi c.

La Delegació Episcopal de Trànsit del bisbat de Girona

organitza aquest concurs des del curs 2010-2011, i po-

den participar-hi tots aquells alumnes de les comarques

gironines o que hi estiguin de pas.

És el 4t curs que hi participa el nostre institut i tots els

anys hem tingut algun alumne premiat. Felicitats Roger

i Júlia!

2626

GRADUACIONSEntrega de diplomes del BI (promoció 2013-2015)

Els alumnes que van acabar el Batxillerat Internacional al juny de 2105 i les se-

ves famílies, van arribar al centre cap a les 10:45 del dissabte 24 d’octubre per

rebre els diplomes especials que atorga el centre. Alumnes voluntaris de l’ac-

tual 1r de Batxillerat

Internacional (BI) els van anar rebent i dirigint cap al teatre.

Va ser el moment de fer la foto de grup de tots aquests exalumnes del centre, i se-

guidament, va començar l’acte. A l’escenari hi havia una taula formada per l’Anna

Masós (directora del Vives), la Pilar Escriche (excoordinadora del BI), l’Israel Saperas

(coordinador del BI), l’Eduard Berloso (regidor de l'Ajuntament de Girona) i en Joan

Gumbert (subdirector general de Formació, Innovació i Orientació del Departament

d'Ensenyament). Entre el públic hi havia molts pares i també professorat de l’institut

Jaume Vicens Vives.

Després dels parlaments dels membres de la taula, l’alumna Andrea Franch, com a

representant de la promoció 20132015 del BI, va dirigir unes paraules plenes d’emo-

ció a tots els companys de la seva promoció.

Tot seguit, les alumnes Júlia Cabrera Ariadna Costas, de 1r de BI, van interpretar dues

peces de violí: el minuet de Broccherini i el Cànon de Telemann.

Per tancar la cerimònia, els alumnes graduats van pujar a rebre els seus més que

merescuts diplomes.

Agnès Barbesà i Dean Velickov,alumnes de 1r de Batxillerat Interacional

Festa de graduació de 4t d’ESO

El dia 20 de juny els alumnes de 4t van celebrar la seva graduació amb un acte

festiu dut a terme al teatre Ignasi Bonnín.

L’acte s’inicia amb un parlament de la Sra. Anna Masós, directora del centre,

seguit de la lectura d’un escrit de comiat per part de les alumnes Dolores Lamas i

Íngrid Montero. A continuació, els alumnes van amenitzar la festa amb actuacions

musicals diverses i vam visualitzar un muntatge fotogràfi c amb imatges i records vis-

cuts a l’aula i a les sortides. Així mateix, un vídeo fi lmat per ells, recollia impressions

del seu pas per l’institut.

La festa fi nalitza amb l’entrega de les orles, fetes per una comissió d’alumnes de 4t, i

amb l’entrega d’uns rams de fl ors als tutors en agraïment de la tasca desenvolupada

al llarg del curs.

Àngels Vallverdú,coordinació 4t ESO

Graduació de BAT. Breu descripció de l’acte

INTERVENCIONS D’ALUMNES / PARES / PROFESSORS:

1- Monserrat Juhera + Anna Masós (discursos)

2- Oscar Boyle, Oriol Mares, Albert Moncada i els altres. (actuació musical)

3- Dani Lopez, Joan Lloret, Pep Riera, Enric Cullell (concert/actuació)

4- Oriol Marès + Carlota Victoria (text emotiu)

5- Josep Maria Fonalleras (pare, text emotiu)

6 - Dani Lopez + Nora Lorenzo (actuació musical)

7- Eudald Vicens (text emotiu)

8- Arnau Puig (actuació de màgia)

Grup de 4t A Grup de 4t B Grup de 4t C

Grup de 4t D Grup de 4t E Un moment de l’acte de graduació de 4t

Taula d’entrega de diplomes del BI

2727

Graduació 2016

Benvingudes i benvinguts a l’acte i festa de graduació de la promoció 20102016.

Després de 6 anys ens retrobem al teatre Ignasi Bonnín del nostre Institut per

desitjar un bon futur a tots els estudiants que heu passat per les aules del Jau-

me Vicens Vives: estudiants amb qui hem conviscut els sis anys, estudiants que vam

conèixer fa dos anys, estudiants de diürn i de nocturn. Tots vosaltres heu omplert

aquests espais i heu compartit amb el professorat les ganes de conèixer i d’aprendre

(suposo que uns més que d’altres!!).

Heu lluitat, heu rigut, plorat, fet el ronso i esperem que tot plegat hagi servit per en-

treveure un futur positiu i engrescador. En aquest camí no puc oblidar de mencionar

les famílies, que han estat al costat vostre per animar-vos i també per fer-vos veure els

errors quan ha calgut (els pares, les mares i no ens oblidem dels avis), i per descomp-

tat, el professorat, que ha gaudit amb vosaltres i ha patit també, pensant si acabàvem

el temari a temps o quina era la millor manera d’explicar un tema complicat. Els tu-

tors i tutores que heu tingut al llarg de tots aquests anys han estat l’enllaç i el suport

i han procurat compartir els vostres neguits i les vostres alegries. Sense ells, i sense

els coordinadors, (i avui toca mencionar la coordinadora de Batxillerat, Montserrat

Juhera), no haguéssim pogut arribar on som ara.

I la Montse ha acabat amb una frase de William Shakespeare: “Ignorance is the curse

of God…. I jo us llegeixo l’acabament: “knowledge is the wing wherewith we fl y to

heaven.” (La ignorància és la maledicció de Déu, el coneixement és l’ala amb la qual

volarem al cel.)

Acabeu tot just de començar, el futur és obert però avançareu i sereu més forts si

penseu que encara ho heu d’aprendre tot. Fa 400 anys que va morir el Gran Bard,

però ja ho deia llavors, igual que fa 400 anys ja ho va dir un altre home savi: Miguel de

Cervantes. “El ver mucho y el leer mucho aviva el ingenio de los hombres”. I Ramon

Llull, 700 anys enrere, ho tenia força clar: ”Per la ira, la voluntat perd la llibertat i la

deliberació perd l’enteniment”.

Sento dir-vos doncs, que tot i haver arribat a 2n de Batxillerat, no heu acabat… tot

just comenceu i depeneu de vosaltres mateixos per fer allò que realment vulgueu.

Tots recordarem molts moments del vostre pas per l’Institut i ens quedarem amb els

moments bons, però deixeu-me només fer esment d’algunes coses que anava recor-

dant mentre preparava aquest escrit: les anades i vingudes pel pati, l’entrar corrents

al bar per agafar lloc a l’hora d’esmorzar (i no haver de fer cua per la “napolitana”!!),

les súpliques per poder sortir sense el carnet, els nervis per lliurar els treballs de re-

cerca i l’exposició oral, l’alleujament un cop acabats els 6 minuts tan llargs, la llista

d’exàmens per posar, les estones acompanyant els alumnes més petits, les alegries

pels premis aconseguits, les presses per apuntar-vos a concursos i estades, patint per

si no hi érem a temps, les múltiples cartes de recomanació, i sobretot les classes: les

lectures, els escrits, les opinions diverses i la recerca de material i recursos per ampliar

continguts. “MOVE ON”, us he dit moltes vegades a classe: sigueu curiosos, no sigueu

subjectes passius que esperen la recepta màgica que solucioni tots els problemes.

Jo he compartit dos anys de direcció amb vosaltres, molt ben acompanyada per les

Caps d’Estudi, el Coordinador Pedagògic i la Secretària. I he de dir, en nom de tots

ells, que els moments bons superen els més complicats. Recordarem una promoció

on la majoria dels estudiants han “viscut” aquesta etapa amb ganes i col·laborant

amb nosaltres sempre que hi ha hagut oportunitat. Hem pogut discutir, dialogar i

reivindicar. Hi ha coses que s’han pogut fer i d’altres que hauran d’esperar, però us

convidem a tots a tornar a l’institut a compartir tot el que vindrà.

Aquest any celebrem el 175è aniversari. Els alumnes del Jaume Vicens Vives sou part

molt important d’aquesta institució i us demanem que ens ajudeu a fer-la conèixer.

No entendrem el present si no coneixem bé el nostre passat.

I ara només em queda desitjar-vos el millor i dir-vos: “Go wisely and slowly. Those

who rush, stumble and fall.” Aneu pas a pas. Qui vulgui córrer massa, ensopegarà i

caurà.

Moltes gràcies

Anna MasósDirectora

2828

GRADUACIONSMe’n recordo

Recordar és venir a la memòria, tenir present en la ment, no oblidar. Nietzsche ens diria que els re-cords són propis de les forces reactives, de la gent

que acumula, característica dels ressentits.

I la Júlia Serrano, després del seu treball dels cinc se-gons, ens explicaria que la memòria és una de les coses més importants de les nostres vides, és vital per a nosal-tres, sense la qual seríem incapaços de fer la majoria de les nostres funcions i, fi ns i tot, i com diria molta gent, perdríem la nostra identitat. Deixaríem de ser nosaltres.

Recordeu tots els professors que ens han acompanyat? I tant.

Sense voler ser exhaustiu però sense anar més lluny, aquí mateix, on sou vosaltres, deu fer cosa de dos mesos estàvem tots castigats per culpa d’una bola de paper. Oi, Josep Pi?

I qui posaria tres connectors i estructuraria escrupolo-sament un text si no fos per la Dolors... També recor-darem el dia que una “profe” va aconseguir que una colla anessin a les 10 de la nit al pati de l’institut per emplenar- ne les parets de graffi tis. O l’esmorzar literari de primera hora d’un dilluns.

I Miquel, jo crec que tots hem après que les “mates” són molt més que un joc en què sumes, restes, multipliques i divideixes. I recordeu tots els ”suspendré” que dèieu en sortir d’un examen de química... I, Carlota, com va anar a l’apartament, vull dir, al departament, amb l’Israel?

Diu Jaume Cabré que el professor treu l’alumne del seu món i el condueix on sigui que no hauria arribat sense el seu ajut. Ja sigui a entendre les derivades, a admirar en silenci un poema o a meravellar -se davant de les avant-guardes. I el professor, sense complexos, ha de deixar clar a l’alumne que això és difícil. Però que no passa res, perquè, contra el que molts prediquen, la difi cultat per ella mateixa és educativa. La feina ben feta del profes-sor no és la d’apartar els obstacles que l’alumne es troba

La Història

Bona tarda a totes i a tots, ara sí que estem arribant al fi nal del fi nal. En aquells instants previs a cre-uar la línia de meta i trencar la cinta vermella que

assenyala la fi del recorregut. És precisament en aquest moment quan un mateix gira lleugerament el cap, i de reüll mira tot el camí que ha fet, que l’ha portat fi ns aquí.

Així doncs, us demano que girem una miqueta el cap i que mirem enrere. Crec que tots hi podem veure una petita història, com un conte, com una novel·la. Durant aquests anys, entre tots hem escrit aquesta història, hem creat aquest recorregut, i ho hem fet sobre el ma-teix paper, cadascú amb el seu “boli”, la seva tinta i la seva lletra.

Forçant una mica la vista, no gaire, podem entreveure les primeres paraules, frases i línies de la novel·la, uns paràgrafs que ara veiem una mica difuminats, disper-sos; se’ns barregen les paraules i no podem llegir amb claredat.

Tot i així, permeteu-me que us llegeixi els capítols més rellevants, més intensos, aquells capítols que han estat les fi tes del nostre camí, aquells capítols dels quals no-saltres en som i n’hem estat els protagonistes.

en l’estudi i de vegades en la vida, sinó la d’ajudar -lo a superar -los.

Ens explica que ensenyar és transmetre passions. El professor fa coses en la vida; possiblement, fa coses que l’apassionen; aquestes coses les transmet, encara que no formin part del programa de la disciplina que impar-teix. Però el més habitual és que la disciplina que im-parteix sigui la seva passió. I no s’ha de justifi car davant dels alumnes: ensenya les coses que li agraden i punt. Per això és professor d’història o de química.

Sovint sembla que el professor hagi de demanar permís per posar -se a explicar una novel·la, o els logaritmes neperians. Com si ens haguéssim d’avergonyir de les pròpies passions! Diu Steiner que cal ser una mica il·lu-minat: la teva passió farà que l’alumne escolti; potser se’n fotrà; potser, quina sort!, t’ho discutirà. Però t’haurà escoltat.

Que ho sàpiguen els pares: la feina de mestre és esgota-dora, diu Cabré. A secundària, el doble. Ah, i no perdis el somriure. Però la professora esgotada sap que, de tant en tant, es converteix en testimoni dels descobriments admirats dels alumnes.

Deixant Cabré, Anna, en parlàvem un dia, te’n recordes? Que professors i alumnes hem de “tirar milles” malgrat les difi cultats.

Podríem explicar anècdotes, moments, tafaneries (les que sabem i les que encara no), però sobretot l’evolu-ció que cadascú de nosaltres ha anat fent durant tots aquests anys. Tots vam començar amb una timidesa que ens ofegava els primers dies, des dels nervis emo-cionants i emocionats de l’inici fi ns a la nostàlgia que ara tenim tots en veure que el nostre trajecte posa un punt i a part.

Recordo la inquietud d’aquell moment. Després que passessin els calorosos mesos d’estiu va arribar el se-tembre i amb ell, va arribar l’institut, el Vives.

Començàvem la nostra nova etapa amb una gent i en un lloc totalment desconeguts. Unes parets que no coneixí-em, unes aules molt poc familiars i, sobretot, uns com-

panys que no sabien res de nosaltres i nosaltres ben poc d’ells. Després de la llarga xerrada, en aquestes mateixes butaques verdes, es van fer els grups i vaig començar a tenir una idea dels noms d’aquells que m’acompanyari-en en l’última etapa d’institut. I fi nalment, vam marxar pel mateix lloc on havíem entrat però amb unes impres-sions molt diferents, contents, emocionats, espantats, però almenys jo, amb moltes esperances de fer me un forat entre tota aquella gent que componia el Vives.

En canvi, els que veníem d’altres anys, ens ho miràvem amb l’expectativa que acompanya les noves aventures i amb moltes ganes d’obrir la perspectiva amb gent nova. Dèiem adéu a gent que prenia altres camins, però fi xeu --vos que bonic que és que els tinguem avui per aquí i que encara formin part de tots nosaltres, de l’equip humà que, per sempre, guardarem al Vives. Hi guarda-rem l’alegria i l’energia que cada matí omplia les aules, amb el “you’re late” però sempre amb aquell somriure. Hi guardarem haver descobert talent: els arranjaments musicals que amb tota discreció ens han acompanyat i ens acompanyen; la tira d’olimpíades que heu anat gua-nyant i la poesia de la gent anònima que en un full en brut, hi ha posat l’ànima. També hi guardarem els pri-mers pírcings i arracades d’uns quants; els amors i els desamors que hem vist fer i desfer al Vives, les timideses superades, els tremolors i els ànims minuts abans d’ex-posar el treball de recerca davant del temut tribunal...

Hi guardarem tot aquell coneixement que els professors ens han volgut donar més enllà dels llibres, més enllà de la matèria estrictament. Hi guardarem des d’aquells dilluns freds d’hivern fi ns a dies tan especials com el d’avui. Hi guardarem les amistats que han nascut aquí i que seran per a tota la vida. Sens dubte, també guarda-rem el record que avui estem tots com un fl am i que si ens fessin signar un certifi cat de fi delitat tots els signarí-em sense dubtar amb el desig de conviure plegats molts anys més.

Recordarem i guardarem tots els records perquè serem més rics si pensem que hem viscut aquest viatge junts.

Oriol Marés i Carlota Victoria

Com no podria ser d’altra manera, començaré pel pri-mer, que diu així:

EL PRIMER DIA

Sembla un teatre, d’allà on venia jo, d’això no en tení-em. Assegut a la butaca, els peus no em toquen a terra, i els bellugo frenèticament, esperant que cridin el meu nom enmig d’aquella multitud anònima. Estic nerviós, espero que em toqui anar amb aquells que jo ja conec, sí home sí, els meus amics.

Criden el meu nom, sento com si de cop tothom ja em conegués, d’un bot m’alço de la cadira, agafo aquella maleta enorme, que en fa dos com jo, i m’uneixo al grup, el que serà la meva classe, els que seran els meus nous companys i amics, els que arrosseguen maletes com la meva.

Pugem unes escales que semblen infi nites, que sembla que hagin d’arribar a dalt de tot, i hi arriben. Taules i ca-dires buides ens esperen, tan simples, tan senzilles. Un cop asseguts, observo el meu voltant, aquella multitud de gent desconeguda em comença a resultar familiar, a cada rostre ja li associo un nom, una rialla, un instant que després es transformarà en una experiència.

Al fons de la classe hi ha penjat un rellotge, no m’hi he fi -xat, però fa tot just pocs segons que s’ha posat en marxa,

i a partir d’ara avançarà ferm, constant, imparable en el temps, vés a saber quan s’aturarà, però segurament... encara deu faltar molt.

Ai, aquell primer dia! I pensar tot el que ens quedava per fer! Mentrestant el tic-tac del rellotge fa moure les broques, les quals ens fan avançar en la nostra història, que no tindria sentit sinó fos per ell o per ella, per l’amic o per l’amiga. El següent capítol diu així...

L’AMIC

L’AMIC seu al meu costat, seu tan a prop que és ben bé com si fos una extensió de mi. L’ AMIC al principi era un desconegut, però a mesura que li anava deixant una goma, un tall de triangle de xocolata, un mocador, la resposta C) de l’exercici dos, un jersei per quan fa fred, a mesura que tot això passava, el desconegut es feia una mica més conegut. Encara recordo el dia que es va con-vertir en l’AMIC, va ser quan no tenia res a deixar-li, i tot i així, encara seia al meu costat.

Quan l’AMIC em mira, em parla, fa que rigui bojament i ell també ho fa, els altres es pensen que estem bojos, i és que, creieu-me, realment ho sembla. L’AMIC em pro-voca una riallada incontrolable enmig d’una exposició oral, l’AMIC fa que arribi tard a classe, l’AMIC riu quan faig una pregunta seriosa al professor, l’AMIC em coneix i riu quan sap que dissimulo.

2929

L’AMIC no em pregunta com estic, ho sap, i per això el dilluns al matí a primera hora no em diu: què tal?, sim-plement em dóna un cop a l’espatlla o m’abraça i em diu: “Ja falta poc per divendres”. És en aquest moment quan penso que tampoc serà tan dur, que fi ns i tot m’ho passaré bé, que fi ns i tot el dilluns pot ser un bon dia.

Bé, fi ns ara hem vist els protagonistes, però segurament potser també faria falta parlar de l’antagonista de la his-tòria, el personatge dolent i malvat, però que alhora ens fa més savis... i el següent capítol es titula així...

L’ENEMIC

L’enemic s’acosta, constant com el temps, cada cop més a prop, el terreny que ens separa es va fent més curt, la seva ombra més llarga, però jo intento mantenir el meu posat. Jo l’espero assegut, esmolant les meves armes, preparant-me per a la batalla. A mesura que s’acosta cada cop el veig més gros, la meva serenitat s’esvaeix i un sensació inquietant i nerviosa em domina.

Hi ha moments en què ho deixaria estar, en què aban-donaria aquesta guerra, però no puc, he de vèncer, he de continuar lluitant, he de ser fort per no caure abatut.

Ja és aquí, s’ha d’anar amb compte amb l’ENEMIC, és lleuger, és àgil, esmolat com els extrems d’un full de pa-per, de fet, no és res més que això.

Per fi , jo i l’ENEMIC, cara a cara, un combat cronome-trat que està a punt de començar. L’observo, en un prin-cipi sembla que no tingui punts febles, però el miro més fi xament i ja sé per on atacar. Agafo l’arma i li clavo, tin-ta blava es vessa pel seu cos, però l’ENEMIC s’hi torna amb una estocada en forma de pregunta rebuscada que em fa retrocedir. Tot i així, encara continuo dempeus, lluitant. Amb les poques forces que em queden li clavo el cop defi nitiu, i cau inert, blanc i immòbil a terra, a la taula. És mort, l’he matat, i perquè tothom sàpiga que he estat jo, li escric el meu nom al damunt amb la poca tinta que em queda.

Després de molts desconeguts coneguts i enemics aba-tuts, arribem en aquell punt de la història en què les pà-gines del passat es barregen amb les del present, amb les d’avui. Topem contra la tapa dura del fi nal del llibre, just en el moment en què el rellotge s’atura, i indica que aquesta història ja s’ha acabat. Això ja no ens ho treu ningú, és nostre, i ho serà per sempre. I quan en tin-guem ganes, sempre podrem mirar una mica de reüll i somriure.

Somriure a les experiències i als amics, i també a totes aquelles persones que han compartit el seu coneixe-ment amb nosaltres durant aquests anys, aquelles per-sones que ens han preparat contra l’enemic, que ens han vestit d’armes i d’armadures, que ens han ensenyat a etzibar les millors estocades per acabar triomfant, a totes elles, moltes gràcies.

M’agradaria acabar, però, amb una mirada al futur, perquè avui no només mirem enrere, també mirem en-davant. Sense adonar-nos’en, ja hem travessat aquella cinta vermella, ja hem acabat aquella etapa plena de pujades i baixades. I ara, què? Cap on hem de córrer? Quina història escriurem a partir d’ ara? I amb qui?

Precisament d’això es tracta, de buscar la resposta a un futur que no dóna pistes, però millor, així és molt més emocionant.

Aquí s’acaba, amb l’emoció, l’emoció i les ganes de se-guir gaudint d’històries tan fantàstiques com aquesta, com la nostra. Moltes gràcies!

Eudald Vicens 2n de batxillerat

Graduació segon de batxillerat, curs 2015 -2016

Bona tarda a tothom,

Un altre maig, alumnat de segon de batxillerat, famílies i professorat ens trobem per a la festa

de graduació. Aquest any es graduen els alumnes de la promoció 2014 2016.

Com cada any, els nois i noies fa temps que ho pre-paren, però ha estat realment aquests darrers dies quan ho han pogut enllestir. Calia acabar exàmens, hi havia encara els darrers treballs per lliurar... Per a tots vosaltres, alumnes, aquests darrers mesos han estat sinònim d’estrès i nervis (els pares i mares ho sabeu prou bé!... i el professorat també!) i a més més, aquest mes de maig ha estat especialment intens, per dir -ho d’una manera suau, per a la meitat de la pro-moció. Tanmateix, tot i que us semblava que aquest curs no s’acabaria mai, ja està! Ara és el moment de celebrar- ho i amb el fi nal del segon de batxillerat tan-queu també el vostre pas per l’institut, almenys de moment. Qui sap si un dia algun o alguna dels que us gradueu avui hi tornarà com a professor o professora!

Molts de vosaltres heu passat sis anys aquí i us heu fet grans amb els companys de sempre. Altres vàreu venir el curs passat procedents de centres molt diversos i heu fet que els estudis de batxillerat tinguin un valor afegit. Tots arribeu amb la vostra experiència prèvia, la compartiu amb els nous companys i companyes, i això fa que us enriquiu mútuament. Algunes amistats iniciades a l’institut esdevindran amistats per a tota la vida, altres quedaran com un record d’adolescència que tal vegada al cap dels anys retrobareu i de ben se-gur us farà somriure quan descobriu que havíeu anat a la mateixa classe.

Us ha tocat viure un temps molt incert i alhora emo-cionant. Esperem i desitgem que les eines que us hem ajudat a desenvolupar per a poder fer front als

reptes que tindreu a partir d’aquest moment siguin les adients.

Els canvis es succeeixen tan ràpidament que gairebé no tenim temps d’adaptar -nos a una nova situació que ja s’ha transformat. Heu d’estar preparats per al canvi constant però també heu de poder trobar temps per a la refl exió.

Sigueu curiosos, no us conformeu, lluiteu pels vos-tres somnis, persevereu i no abandoneu fàcilment.

El camí a partir d’ara no serà sempre fàcil, però en la superació de les difi cultats us fareu més forts. Ja sa-beu que el treball en equip és fonamental i per això us calen habilitats de relació interpersonal, cooperació, empatia, ser capaços d’afrontar les emocions i afron-tar l’estrès. No us oblideu dels vostres amics i tingueu actitud de respecte i servei als altres i a l’entorn.

Tot això que us acabo de dir no és res més que el que s’anomena Life skills, que vindria a ser «competènci-es per a la vida» i que han esdevingut l’objectiu prin-cipal de l’educació per al segle XXI. Esperem que les tingueu totes en el vostre equipatge i us facin «com-petents» en la propera etapa i en la vida en general!

I, com a professora d’anglès no puc evitar “colar” una referència a Shakespeare dins l’any de la commemo-ració del 400 aniversari de la seva mort. He escollit dues cites que m’han semblat adients per a aquest acte:

It is not in the stars to hold our destiny but in our-selves

El destí no està als estels sinó en nosaltres mateixos.

I acabaré amb una frase que m’agrada especialment, però només llegiré el començament i us deixo que penseu el fi nal

«Ignorance is the curse of God; ...

La ignorància és la maledicció de Déu...

Molta sort i gaudiu de la vostra festa.

Montserrat Juhera

Grup de 2n A

Grup de 2n C

Grup de 2n B

Grup de 2n D

3030

JUBILACIONSRegals commemoratius

El Departament d’Educació Visual i Plàstica va dis-

senyar unes escultures com a regals que recorden

el 175è aniversari de l’Institut i alhora contenen

un detall personalitzat, com a comiat dels docents que

enguany s’han jubilat. També van dissenyar un díptic

del dinar de celebració de fi nal del curs, que es va fer di-

jous 30 de juny, i va ser el moment en què es van lliurar

els regals als nous jubilats. Excompanys seus van llegir

uns discursos carregats de records i emotivitat i, després

que cada homenatjat pronunciés unes paraules, va re-

bre l’obsequi dissenyat especialment per a l’ocasió.

L’escultura vol representar la idea de temps nou, una

dimensió desconeguda per encetar. Està formada per

una vitrina que fa també de pedestal , alta i gran i buida,

que acaba formant part de la pròpia escultura. Es tracta

d’un tronc de piramidal de base quadrada, les cares són

de vidre i les arestes metàl·liques, de color daurat. A una

de les cares per dins i per fora hi ha un vinil amb una

imatge de la façana de l’institut: De les fi nestres surten

pilotes, plantes o fórmules matemàtiques segons l’as-

signatura de la persona que es jubilava o les sigles de

JVV de l’institut.

El tronc piramidal queda tancat per la base superior

amb la reproducció del logotip del 175 aniversari fet

amb porcellana blanca, esmalt ceràmic i pa d’or. En

aquest logo s’hi representen també les mateixes formes

que es dibuixen per sobre la imatge de l’edifi ci de l’ins-

titut. Dins el tronc piramidal hi ha tancat aire buit en

representació d’un nou espai temps, de la nova etapa de

vida la jubilació. A la base del tronc, per la part interior,

hi podem llegir: “espai, temps nou, d’un mateix i per un

mateix”, frase que resumeix la idea del disseny de la pe-

tita escultura.

A la portada del díptic de l’acte hi veiem una fotografi a

del logo representat en porcellana. L’envolten les plan-

tes, les fórmules de matemàtiques i les pilotes que s’han

utilitzat a l’escultura per representar les assignatures

que han impartit els professors i la professora que es

jubilen. Aquestes imatges estan sobre una fi nestra de

l’institut en què es veu el cel, com a idea d’espai nou i

lliure.

A la contra portada també hi trobem unes fi nestres de

l’institut en les quals es refl ecteix el cel i un tros d’arbre

del pati, amb la idea de llibertat i temps lliure que ens

dóna la natura i el celi també com a símbol d’un temps

espai nou per descobrir. Ells són en una nova etapa, la

jubilació, reforçada amb la frase “espai, temps nou, d’un

mateix i per un mateix”, que també trobem a l’escultura.

A la part interior hi ha representada la façana de l’insti-

tut en forma de trapezi (com les cares de l’escultura que

s’ha regalat als jubilats), per sobre de la qual apareixen

de nou les formes triades per representar les assigna-

tures, aquest cop no a tot color, sinó mitjançant una

gamma de blaus, liles o grisos, per tal que no ressaltin

més que les lletres del text per al qual s’ha dissenyat el

díptic. I, a la part inferior dreta, hi ha el menú del dinar,

dins una fi nestra de l’institut, com a imatge recorrent

escollida.

Imma De Batlle,

cap del Departament de Visual i Plàstica

(Per Jordi Xargay, Cap del Departament de Tecnologia)

Enric MirambellLa frase: Saps com va, no?

L’Enric sempre ha estat un tipus peculiar. Des del dia que va arribar al centre l’any 2007, ha esdevingut un opinador parti-cular, de la realitat pròpia i la d’altri. Un dels aspectes en què excel·leix és el coneixement i l’interès pel “qui és qui”, possi-

blement infl uït pel seu pare, historiador de la ciutat recone-gut. És fàcil imaginar les sobretaules d’estiu a can Mirambell, amb un seguit d’històries barrejant el passat i la contempora-neïtat; lligant el fet històric, l’actualitat, la notícia i el rumor, en proporcions variables, confegint un núvol de relat amb tantes derivades com l’oïdor volgués establir. Un entorn en què es va esculpir la pedra de toc que és actualment la con-versa amb l’Enric, pas imprescindible per a formar o matisar una opinió sobre els aspectes més variats, però especialment els relacionats amb la societat gironina. Preguntar-li “Saps qui és aquest?” és un camí que no saps mai cap on derivarà; una xarxa d’informacions i fets, una travessia en la qual navegaràs sense tenir-ne el més mínim control, amb la seguretat que en el moment més inesperat la ruta serà creuada per joies dialèc-tiques només reproduïbles en la intimitat d’un departament.

En aquest sentit, el de tecnologia s’ha convertit tots aquests anys en el racó ideal, pel fet d’estar apartat i per ser un cau a parts iguals, del qual n’han sorgit tant esclafi ts de riure com aclamacions ensordidores o discussions acalorades. No vull senyalar ningú, però n’hi ha responsables clars.

Un altre aspecte en el qual l’Enric destaca és el de la tecno-logia, sobretot relacionada amb la fotografi a. No seré jo qui l’anomeni tecnofreak, però quan surt el tema, la conversa deriva fàcilment en un monòleg farcit de dades, preus, carac-terístiques i desqualifi cacions de la competència que dibuixen un marc que molts comercials del sector voldrien tan sols po-der imaginar. Si en vols treure una conclusió, has de recordar

el principi i el fi nal de la conversa, on et dóna els punts claus. De la resta n’has de fruir.

Aquesta afi ció l’ha dut a fer de reporter dels actes del centre durant un temps. Cobrint-los gràfi cament no sabies mai si gaudia més de les activitats l’alumnat o ell, pel fet de poder utilitzar les seves eines, movent-se amunt i avall frenètica-ment, buscant el moment, la llum, la composició. Un espec-tacle.

Una vegada acabada la sessió, però, s’allargava quasi tant el temps que destinava a retocar-les una a una, com la justifi ca-ció que feia de les necessitats de corregir colors, exposicions, terços, canals, etc. Si hagués estat per ell, s’hauria reiniciat l’acte representat per a corregir les imperfeccions. Potser bus-cant en la imatge un refl ex de l’harmonia que troba en la mú-sica, una altra de les seves grans afi cions, de la qual gaudeix en la intimitat. Alguna vegada l’heu sentit tan sols taral·larejar? Oi que no?

No és tan discret en la crítica política. Fer-los fora del país amb una mà al davant i l’altra al darrere seria el més amable que se’ls hauria de fer, segons la seva opinió. A partir d’aquí, el ventall s’obre en funció de les fílies i les fòbies fi ns a extrems realment imaginatius.

En defi nitiva, si us el trobeu, potser prop de Sant Martí de Llé-mena, on ha centrat algunes de les seves obres com a geòleg, o potser en algun restaurant recollit, gaudint del menjar i la fresca, i teniu una estona per invertir, preguntar-li “Què, com vas?” és un tiquet per a un viatge que val la pena fer.

Portada del díptic de la celebració de les jubilacions

3131

(Per Rosa Quintana Moratones, professora jubilada)

Lourdes Juliol Albertí

Has tancat una etapa i n’inicies una de nova; per fi ha arribat la tan esperada i desitjada jubilació.

Ara fa cinc anys, quan em vaig jubilar, recordo que em deies que m’envejaves, que a tu et quedaven cinc anys i això era molt de temps. I jo et responia: “No, dona, els anys passen vo-lant!” I de ben segur que així ha estat. Avui ha arribat el dia en què tots ens engalanem per assistir a la teva festa i la d’altres companys per celebrar i agrair tota la tasca realitzada.

La Lourdes va néixer a Girona el 23 de gener de 1956. Vivia al barri de Sant Narcís i assistia a l’escola Dominiques de l’Anun-ciata, actualment escola Pare Coll.

Tots coneixeu la seva tasca docent al centre, però molt pocs coneixeu la seva faceta com a esportista. Afeccionada a l’es-port, des de molt jove va practicar l’atletisme a l’equip giro-ní del GEiEG. Es va especialitzar en proves de velocitat, i més concretament en els 100 metres tanques.

Entre molts dels títols que va obtenir podríem remarcar els següents:

• Campiona de Catalunya de 100 m tanques a Barcelona

• Quarta posició en els campionats d’Espanya celebrats a Sa-ragossa, categoria júnior

• Finalista en el campionats d’Espanya absoluts a Sant Sebastià

• Rècord provincial en l’especialitat de 100 m tanques

• Guanyadora de diferents premis de l’Atleta Completo (prova der tres jornades i que consistia

a nedar i córrer).

Tots aquest mèrits la van fer candidata a la millor esportista de l’any. Entre cursa i cursa, va conèixer el que més tard seria el seu marit, en Josep M. Masferrer, atleta i especialista en les proves de fons, i de la seva relació van néixer els seus tres fi lls: la Cristina, l’Aleix i la Marta, que també varen ser hereus de l’afecció per l’atletisme.

Sempre va tenir molt clar que volia dedicar-se a l’esport i en acabar el batxillerat va anar a estudiar a l’escola Jose Mª de Pereda, a Polanco (Santander), on va obtenir el títol d’Instruc-tora d’Educació Física. Va ser durant aquesta etapa que va conèixer i practicar l’esport del voleibol.

Un cop aprovada la llei d’Educació Física, va convalidar el títol d’Instructora pel de llicenciada en Ciències de l’Activitat Físi-ca i l’Esport a l’INEFC de Barcelona el 1983.

Tornant de Santander, juntament amb una colla d’amigues relacionades amb l’esport, va formar un equip de voleibol al club MedinaGirona i dos anys més tard varen passar a formar part de l’equip del Doble Set. D’aquesta etapa sempre li he sentit a dir que va tenir un gran entrenador i tècnic, el Sr. José Luis Alonso, exprofessor d’Educació Física del nostre institut.

Va treure’s el títol d’entrenadora i àrbitra de voleibol i, un cop va deixar la competició, va obtenir el carnet de jutgessa d’at-letisme, dos esports que sempre l’han apassionat tal com ha demostrat al llarg d’aquests anys.

M’agradaria remarcar la seva dedicació a l’esport extraes-colar; en queda constància en un article publicat l’any 1979 pel Diario de Gerona, on s’explica que en el transcurs d’una assemblea de clubs, la Federació Provincial de voleibol li va fer entrega d’una placa pel treball que estava duent a terme a l’Institut Jaume Vicens Vives de la nostra ciutat.

L’any 1975 va entrar com a professora interina al nostre Insti-tut, i compartia horari amb altres centres, com el Salvador Es-priu, l’escola Menéndez i Pidal de Salt (actualment La Farga) i les escoles públiques de Taialà, ja que el nostre nomenament, juntament amb les professores de

tècniques de la llar, depenia de la Delegación Provincial de la Sección Femenina. El 28 de setembre de 1989 va prendre possessió de la plaça d’Educació Física del centre i va passar a formar part del Departament d’Ensenyament de la Generali-tat de Catalunya.

Quan em van demanar que escrivís quatre línies, un garbuix de sensacions i idees em ballaven pel cap. M’és difícil fer-ne un breu resum, ja que per a mi, a part d’haver estat una gran companya, ha estat i segueix sent una gran amiga.

En 40 anys d’amistat i 35 anys treballant juntes hem compar-tint un munt d’anècdotes. No oblidaré mai les anades amb cotxe als partits de voleibol on cadascuna portava entre cinc i sis alumnes a dins (avui en dia seria una multa assegurada), les pujades a l’estadi del GEiEG per jugar a rugbi, les curses d’El Corte Inglés (val a dir que la majoria de vegades guanyà-vem en nombre de participants) i les nostres converses en fi -nalitzar les classes.

No vull acabar aquest escrit sense dir-te que ha estat un gran plaer treballar al teu costat. Com molt bé em va dir un dia la meva fi lla, encara que tinguis un mal grup, el curs es fa més lleuger si tens una bona companya.

M’alegra dir que seguiré gaudint de la teva companyia a les ca-minades del dimarts i altres activitats que vagin sorgint. Ara et toca gaudir d’aquesta nova etapa. Com deia William Shakes-peare, la vida és curta. Per això, estima-la, sigues feliç i sempre somriu. Viu intensament i recorda:Abans de parlar, escolta.Abans d’escriure, pensa.Abans de criticar, examina’t.Abans de ferir, sent.Abans d’orar, perdona.Abans d’odiar, estima.Abans de gastar, guanya.Abans de rendir-te, intenta.Abans de morir… Viu!

(Per Isabel Piera i Marta Salavedra, professores del

Departament d’Experimentals)

Xavier SàbatSerenor, saviesa, discreció i compromís

En Xavier Sàbat és un calderí de tota la vida que va obrir

els ulls per primera vegada a la ciutat de Girona. Con-

cretament, va ser el primer nen nascut a la Clínica Bofi ll.

Això fou un 20 d’octubre de 1955.

Fill de la Maria i d’en Xavier, molt respectable metge de

Caldes de Malavella, és el gran de 9 germans. Estudià als

Maristes de Girona per després entrar a la Universitat a

cursar Biologia. El 1982 es va casar amb la Marta i tenen

dues fi lles: la Paula i la Maria, ambdues exalumnes del

Vives.

Entre les seves afi cions podem assegurar que hi ha l’ex-

cursionisme, que comparteix amb la Lourdes Juliol, en

Pere Nogué i l’Anna Valls, tots professors també jubilats

i molt estimats per tots nosaltres. Una altra gran afi ció

seva és la geologia, tot i ser biòleg, i també la fotografi a.

Professionalment, ha exercit de professor al Collell, a

l’institut Montgrí (on va desenvolupar el càrrec de cap

d’estudis), a l’Institut La Bisbal, al Vallvera de Salt i, fi -

nalment, al Jaume Vicens Vives, on va arribar l’1 de se-

tembre del 2009 i on hem tingut la sort de conèixer-lo.

Ha estat el màxim impulsor i responsable de les accions

dutes a terme com a Escola Verda des que es va iniciar

aquest programa en el nostre institut, el 9 de novembre

de 2010. Com probablement ja sabeu, Escoles Verdes

és un programa del Departament d’Ensenyament i de

l’antic Departament de Medi Ambient que organitza

accions educatives encaminades a promoure els valors

de sostenibilitat en tots els àmbits de la vida al centre.

També va ser formador de professors de ciències en les

noves tecnologies o aplicacions informàtiques, concre-

tament en el programa Multilab amb múltiples usos en

pràctiques de l’àmbit científi c.

Serenor, saviesa, discreció i compromís et caracteritzen,

Xavier, i aquestes virtuts teves ens han facilitat mol-

tíssim la feina del dia a dia. Et desitgem de tot cor que

l’etapa de la vida que tot just has iniciat estigui plena de

bons moments.

3232

JUBILACIONS(Per Elisabet Saguer Canadell, Professora de matemàti-ques al Vives, 1980-2014)

Pere NoguéProfessor de matemàtiques

Molt apreciat amic Pere, avui celebrem la teva jubilació i la dels companys Lourdes, Xavier i Enric. A tots quatre us desit-jo una bona nova etapa de la vostra vida.

Pere, en nom meu i el de molts, volem adreçar-te unes pa-raules d’agraïment i també de recordança per tot allò que ha signifi cat el teu pas de més de trenta anys a l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona.

Vas venir amb plaça al Departament de Matemàtiques en substitució del Sr. Estrach. Et recordo amb molta empenta, molt jove, molt segur, molt llest, amb els dissabtes sempre ocupats amb els horts, teus o de la teva família. Sí, els dis-sabtes eren innegociables. Gelós del teu temps, costava ar-rencar-te alguna hora de les teves moltes afi cions i de la teva família.

Dins el nostre Departament, el de Matemàtiques, sempre has estat molt estimat. Les teves opinions sobre problemes matemàtics eren gairebé infal·libles. Tots sabem que el més

difícil per tu eren els acords. No protestaves pels acords que prenien però si et semblava, feies mutacions com les de la CUP. Això enervava sobre tot a les dones del departament que sempre érem més pactistes i us reclamàvem la fi delitat als acords...

Una de les primeres anècdotes que recordo bé: Jo anava a darrera teu a l’aula d’informàtica, a la planta baixa. S’entrava per la porta on ara és el departament de música. Una hora passava volant i els alumnes sempre recollien tard o et pre-guntaven per quelcom que no havien entès. Jo feia classe darrera teu i em tocava sempre esperar-me una estona. Et demanava que pleguessis puntual, però no hi havia manera! Un dia et vaig demanar sobretot puntualitat, que necessitava tota l’hora perquè fèiem una prova. No et preocupis... em vas dir. Però tampoc vas plegar puntual i aquell dia vaig haver d’admetre la realitat...

Pere, hem viscut molts coses junts. L’any 1992 vam crear l’As-sociació de Ensenyants de Matemàtiques de les comarques gironines. I vam començar el concurs Fem Matemàtiques.

Va venir la Reforma... i molts del Departament ens vam in-tegrar al Grup ICE de Matemàtiques de la UdG amb en Jesús del Oso, l’Anna Pol, les d’Olot, del traspassat Manel Cañigue-ral,... i vam treballar molt. Vam aprendre a fer problemes, a treballar més l’Estadística i la Geometria, les grans oblidades del currículum (el que és més greu, que encara ho són...)

A quants viatges amb alumnat has anat? Moltes vegades.... no et feia mai mandra, al contrari. Una vegada vam anar a Andalusia amb l’Assumpta Ramoneda, tu i jo. Ja tenies mòbil però no el feies servir. El tenies per quan arribessis a Giro-na trucar a la teva Maria perquè et vingués a buscar. Però ai renoi. Cada dia trucaves a la Maria i a la Laura i a la tia, des d’una cabina. I havia de ser a les nou del vespre! No feies con-cessions. Un dia volíem anar a un espectacle, es feia tard, no trobàvem cap cabina, o potser no tenies canvi... però no vas tocar el mòbil. Innegociable. L’Assumpta i jo ens vam rendir. A aquell viatge ens vas portar a fer un toc i ens ho vam passar molt bé.

Has estat ballador i comptador de sardanes. No sé com va ser que em van demanar una contribució en un treball de músi-ca i no vaig dubtar a demanar-te si hi volies participar. Va ser una època molt interessant i el 2000 vam guanyar el premi Baldiri Reixac i el 2001 el Premi de l’Obra del Ballet Popular a la divulgació pedagògica,... i vam publicar un llibre.

Va ser també llavors que al Vives es va començar el Batxillerat Internacional. I és clar tu i jo i l’Anna Pol i en Jesús del Oso hi vam ser. Tot un altre repte! Vam haver d’aprendre a fer uns treballs als alumnes que mai no havíem fet i ser avaluats de com ho fèiem... també ens en vam sortir.

Ets un gran excursionista. Jo ja t’havia vingut a veure a San-ta Pau per fer excursions, suaus i així també hi venia la Ma-ria. Després fèiem un bon dinar per algun restaurant de la Garrotxa. Quan va plegar l’Anna Pol, vam pensar que per no perdre el contacte faríem excursions una vegada al mes. Tu les organitzaves i ens ho passàvem d’allò més bé. Encara les feu. Jo no vaig poder aguantar el teu ritme. Cada vegada eren més llargues. La Maria ja havia desistit. I jo estava una set-mana amb dolor als genolls. Per això el passat setembre tots els companys del Departament et vam regalar un GPS... la Dolors Pujol se’n va cuidar.

Haguessis estat un excel·lent Cap d’Estudis però t’hi vas ne-gar en rodó. Necessitaves el juliol per treballar als teus horts. Et vaig convèncer perquè contribuïssis a l’hort de l’Institut. I la teva bona mà juntament amb la de la Sílvia, la en Xavier i altres va capgirar l’espai de l’hort. Eren interessants i diverti-des les converses Xavier Pere. Un en pro de la sostenibilitat i la cura dels arbres i plantes, l’altre en pro de la productivitat i del benefi ci del sol...

Crec que va ser el professor Josep Quintanas qui et va con-vèncer perquè portessis l’IOC. I a fe que també ho vas fer molt bé i estaves al cas de tot. Va acabar essent el teu petit racó dins del Vives, el teu despatx fi ns a la jubilació.

I queda un gran apartat: el del cinema. Ets un gran cinèfi l. Coneixes i veus les grans pel·lícules. I ara les veus en versió original, subtitulada, les arrangés... motiu de xerrades a la sala del professorat.

Amic Pere, ets i has estat per a mi un gran personatge, de les terres d’Olot, tocant sempre de peus a terra, fi del als teus amics i amb grans conviccions; ets el millor en tot allò que toques, has deixat una bona petjada al Vives.

Actualment has deixat les matemàtiques pel piano. Estic es-perant el teu concert!

Gràcies per totes les estones compartides, gràcies per tot el que ens has donat.

Et desitgem una nova etapa plena i amb gaudi juntament amb tots els que estimes.

Els quatre regals personalitzats

3333

SORTIDESAnellament d’ocells La Jonquera, Saint Cyprien,

Argeles-sur-Mer, 6 de maig de 2016La route de l’exil

Route de l’exil a 3r d’ESO

El dimarts 12 d’abril els alumnes de 1r A i B d’ESO

vam fer una sortida a la Torrassa, a la Vall de Sant

Daniel, per conèixer què és i com es fa l’anella-

ment d’ocells, un mètode d’estudi basat en el marcatge

individual de les aus.

La presentació va anar a càrrec del biòleg Dani Castro,

membre del grup naturalista “La marieta curiosa”, que

ens va fer una explicació i una demostració amb ocells

capturats aquell mateix matí. Alguns alumnes van tenir

el privilegi d’alliberar-los quan ja tenien a la pota l’ane-

lla que els havia col·locat en Dani.

A Catalunya l’anellament està organitzat per l’ICO (Ins-

titut Català d’Ornitologia). Actualment l’ICO disposa

d’uns 200 anelladors experts, la majoria voluntaris, que

anellen al voltant de 80.000 ocells cada any.

És important que els ocells no es vegin afectats per la

manipulació ni per l’anella. Si ho fossin, l’anellament no

ens seria d’utilitat per explicar-nos com actuen amb na-

turalitat. Anellar-los permet obtenir informació sobre la

vida dels ocells, especialment sobre l’hàbitat i les seves

migracions.

L’anellament científi c és un mètode d’estudi basat en el

marcatge d’aus de manera individual. Actualment per al

marcatge s’utilitzen anelles de gran varietat de mides i

materials, depenent de la mida i l’estructura de les potes.

Els ocells es poden capturar de diferents maneres, al niu

o utilitzant les xarxes japoneses, que són unes xarxes

gairebé transparents que es despleguen verticalment,

fetes d’un material molt fràgil i fàcil de trencar-se. Quan

els ocells passen volant per la zona on hem col·locat la

xarxa queden atrapats. Aquest és el mètode que vàrem

veure durant la sortida. També, si es vol, es pot col·locar

un aparell de cants d’ocells al costat de la xarxa i així

l’ocell els sentirà i hi anirà volant i s’hi quedarà atrapat.

Quan ja has capturat l’ocell, li col·loques una anella me-

tàl·lica a la pota, on hi ha escrit un codi, com una matrí-

cula. Un cop l’hi has posat, l’has d’alliberar en el menor

temps possible. El monitor també prenia nota de l’ane-

llament en un quadern.

Helena Gayolà1r A d’ESO

Petjades de sabates tan fetes malbé com els sen-

timents de qui les porta. Mirades enlloc de gent

que camina vers l’exili. Petjades sobre terra i pe-

dres que aportaran el seu testimoniatge: el silenci i el

fred, en un caminar sense res més que la roba, una man-

ta i uns diners que més tard no valdran per a res.

Gairebé segur que no la tornaran a trepitjar. Igual que

les pedres seran amuntegades al voral del camí, així serà

rebuda la gent en els camps de concentració i es veurà

atrapada, entre el govern franquista i l’aparell repressor,

i pel nord els nazis i la Gestapo, i el fred de l’hivern del

trenta-nou.

Camps de concentració (Argelers, Sant Cebrià) entre

els canyissars, la sorra de platja oberta i el mar: pous

d’aigua en la sorra. En una sorra on la gent feia les ne-

cessitats. Llocs on els homes eren torturats, les dones

violades, on els francesos tiraven trossos de pa o bacallà

i contemplaven com els refugiats es llençaven i es bara-

llaven. Molts van morir per desnutrició, malalties i al-

tres misèries. I a Elna, com ocellets que piquen a terra,

la mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz ajudava qualsevol

dona embarassada a no perdre el fi ll i a no morir en el

part. Cada nen era una emoció més.

Joan Guerola,professor d’anglès

P remière étape:

MuME (La Jonque-

ra). Nous sommes ar-

rivés au Musée de l’exil

où nous avons fait une

super visite guidée.

Divendres 13 de maig,

els alumnes de francès

de 3r d’ESO vam anar

d’excursió al sud de

França. La primera pa-

rada que vam fer va ser

a la Jonquera on, des-

prés d’esmorzar, vam

fer una visita molt interessant al Museu de l’Exili.

El nostre guia, en David, ens va explicar la història de

la Segona República espanyola, la guerra civil que la va

seguir i, fi nalment, la dictadura. Durant la visita del mu-

seu també es va fer referència als exiliats que en gran

majoria eren els republicans que havien perdut la guer-

ra i que van fugir a França l’any 1939. Aquest fet ens por-

ta a la segona visita.

Deuxième étape: Saint Cyprien. L’ancien champ de con-

centration était sur la plage, immense. Sur la plage, Alex

Doll et Marc Juanes ont lu deux textes à haute voix: deux

lettres des prisonniers qui témoignent les conditions mi-

sérables des champs de concentration.

La segona parada va ser a les platges de Saint Cyprien,

antic camp de concentració per als refugiats republi-

cans. Allà a la sorra vam llegir cartes que aquests refu-

giats enviaven a les seves famílies. En aquestes cartes

descrivien les condicions de vida dels camps i podem

saber que es vivia en unes condicions miserables.

Troisième étape: Maternité d’Elne. Une jeune infi rmière

suisse, Elisabeth Eindenbenz, a transformé un ancien

manoir en Maternité pour y accueillir les femmes en-

ceintes des champs de concentration. C’est grâce à cette

Maternité que beaucoup de bébés nés entre 1939 et 1945

se sont sauvés.

Després de dinar, vam anar a la Maternitat d’Elna. L’any

1939 Elisabeth Eindenbenz va convertir la casa en una

maternitat per acollir les dones embarassades dels

camps de concentració. Gràcies a la Maternitat es va

poder salvar la vida de molts nadons.

Quatrième étape: Collioure. Dans ce beau petit village

nous avons fait des interviews en français. Nous avons

enregistré nos interviews et tourné un fi lm.

Finalment, ens vam acomiadar dels guies i vam anar a

Cotlliure on, per grups, ens vam dividir per fer entrevis-

tes en francès. Vam fi lmar les entrevistes, les hem trans-

crit i hem editat els vídeos. Aquesta excursió ens ha fas-

cinat a tots, ja que hem après molta informació sobre la

guerra civil i, a més, hem pogut practicar el francès.

Un grand merci aux professeurs Aurora Osuna, Gemma

Ballarin, Joan Guerola, Anna Ribas

Alexandra Avilés i Laia Farrés,3r d’ESO

L’alumnat de francès de 3r d’ESO va fer la “route

de l’exil”, dins el programa Indika de la Diputació

de Girona. En aquesta ruta els alumnes van visitar

el MuME (Museu de l’exili de la Jonquera), el camp de

concentració de Saint Cyprien, la Maternitat d’Elna i el

poble de Cotlliure.

Memorial a Companys, Platja de St. Cyprien

Exiliats al 1939

Maternitat d’Elna

3434

SORTIDESExcursió al Parc de la Draga i les coves de Serinyà

Excursió als marges del riu Onyar

Sortida per descobrir la Gerunda romana i homenat-ge clàssic a l’escultura Contra l’invasor

Siguiendo el rastro del Quijote por Barcelona

El dia 26 d’abril els alumnes de 1r A i 1r B vam

anar a visitar les coves prehistòriques de Serinyà

i el Parc de La Draga de Banyoles. A les 8.15 vam

pujar tots a l’autobús. Durant el mati vam estar al parc

de la Draga on hi havia monitores que ens van fer les

explicacions. Vam visitar les cabanes i van fer algunes

activitats pràctiques, com moldre gra amb pedres o fer

recipients amb fang, uns exemples de com vivien els

nostres avantpassats.

Vàrem començar l’altra activitat de socials a les 3 de

la tarda, a les Coves de Serinyà. Vam entrar al local per

veure un documental sobre la prehistòria. Després ens

van separar per classes, els de la B vam entrar a una sala

on hi havia ple d’objectes prehistòrics, com armes, pells

i utensilis. Ens van ensenyar a crear foc com ho feien a

la prehistòria, també ens van ensenyar a cosir i a tallar

cuir. Quan vam acabar aquesta activitat vam anar a vi-

sitar les coves, on a dintre ens feien petites explicacions

sobre el seu dia a dia, com es distribuïen les feines i com

cuidaven de les coves. Per mala sort, quan estàvem visi-

tant les coves es va posar a ploure i vam haver de córrer

per no mullar-nos. Vam arribar a l’estació d’autobusos a

les 5 de la tarda.

Aquesta experiència ens va semblar molt maca, ja que

vam aprendre a viure com uns bons prehistòrics!

Lídia Lozano i Bruna Cordón1r B

El dijous 5 de maig els alumnes de primer d’ESO

vam fer una excursió al riu Onyar. L’objectiu de

la sortida era saber una mica més sobre la fauna i

la vegetació que hi ha en aquest riu que tots coneixem.

Ens vam dividir en classes. Cada classe tenia un guia

que ens anava explicant totes les plantes i animals que

anàvem veien pel camí. Vam tenir la sort de poder veu-

re tortugues! També ens vam fi xar en els pollancres, les

roselles, els plataners, les heures, les esparregueres... i

moltes plantes més que no coneixíem.

Ens van explicar que anys enrere el riu s’inundava molt

sovint perquè hi havia molts aiguats i pluges molt més

abundants que ara.

Va ser una excursió que va agradar molt i la vam trobar

molt interessant.

Maria Figueras i Carla Moreno,1r C d’ESO

La Mireia Costa, alumna de 2n de Batxillerat, ens

explica com va anar la sortida que ella i els seus

companys, amb el professor Carlos Miranda, van

fer el dimarts 10 de maig.

“Y así me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cor-

tesía, albergue de los extranjeros, hospital de los

pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos

y correspondencia grata de fi rmes amistades, y en sitio

y en belleza, única; y aunque los sucesos que en ella me

han sucedido no son de mucho gusto, sino de mucha pe-

sadumbre, los llevo sin ella solo por haberla visto.”

Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha (1615)

El pasado 31 de marzo, los alumnos de 2º de bachillera-

to que cursamos materias del itinerario humanístico o

social tuvimos la oportunidad de participar en una sa-

lida conjunta en la que, entre otras actividades, realiza-

mos la ruta de Don Quijote por Barcelona.

Entre los capítulos LX y LXIV de la segunda parte de El

ingenioso caballero don Quijote de la Mancha (1615),

Don Quijote y Sancho pasan una temporada en la ciu-

dad condal. Cervantes imaginó aquí la batalla fi nal de

su personaje y, tras su derrota, don Quijote asume que

ha de volver a su aldea, pues los días como caballero

han tocado a su fi n. Derrotado, pues, renunciará a sus

ideales antes de morir.

Curiosamente no se conserva ningún documento que

asegure la fecha de la estancia de Cervantes en Barce-

lona, pero según Martí de Riquer, gran estudioso de la

novela, el autor debió de residir en la ciudad entre la pri-

mavera de 1609 y el otoño de 1610.

Durante estos meses, Cervantes llegó a conocer las in-

cursiones de los piratas turcos y el bandolerismo, que

eran los problemas más acuciantes de los ciudadanos

junto con el panorama de miseria y crisis tan caracterís-

ticos de la época del Barroco. También Cervantes tuvo

ocasión de conocer algunas tradiciones y festividades,

Avui els alumnes de la

classe de 2n Batxillerat

Humanístic hem sor-

tit a fer un tomb per la

Girona vella (Gerunda),

aquests dies adornada

de fl ors. Teníem dos ob-

jectius: visitar el Museu

d’Història de Girona, el

qual es troba on antiga-

ment hi havia el nostre

institut Jaume Vicens

Vives (que aquest any commemora el 175è aniversari), i

recitar poemes arcaics davant l’escultura Contra l’inva-

sor, que està al Jardí de la Infància.

Primer hem anat al museu i hem vist l’exposició de la

Gerunda romana, la planta de la ciutat a l’època dels

romans, amb el cardus maximus i el decomanus entre-

llaçant la ciutat, i hem observat fragments de mosaics

romans.

Un cop visitada l’exposició, hem anat al Jardí de la In-

fància pel cardus maximus actual (el carrer de la For-

ça), ple de gent a causa del Temps de fl ors. Allà, davant

l’escultura Contra l’invasor, apadrinada pel Vives, l’ori-

ginal de la qual compleix 125 anys, cadascú ha recitat

fragments en grec dels poemes heroics de Tirteu i Cal·lí i

versos d’Horaci en llatí. Hem entrat en l’atmosfera clàs-

sica com si fóssim autèntics rètors de l’antiga Grècia.

Una experiència breu, però intensa i única en un dia ca-

lorós com el d’avui.

3535

Visita al Saló de l’Ensenyament

2n d’ESO visita Sant Pere de Rodes

Refl exions sobre la visita al Saló de l’ensenyament

El passat 9 de març els alumnes de 2n de batxille-

rat del Vicens Vives vam assistir al Saló de l’Ense-

nyament, que va tenir lloc al recinte de la Fira de

Barcelona.

El principal objectiu del Saló és ajudar els estudiants de

batxillerat i cicles formatius a triar el camí a seguir en el

seu futur acadèmic. El saló mostra nombroses opcions

d’estudis universitaris i vam trobar-hi diversos estands

dels principals centres universitaris del país.

Sabíeu que en la primera etapa del monestir de Sant

Pere de Rodes només hi vivien una dotzena de monjos?

Sabíeu que el monestir va estar en actiu deu segles? Sa-

bíeu que està escrit que al monestir es guardaven pre-

uades relíquies com ara el cap de l’apòstol Sant Pere?

Els alumnes de 1r de batxillerat de l’Institut Jaume

Vicens Vives vam fer una visita al Saló de l’Ense-

nyament que, aquest any es va celebrar a la Fira

Barcelona entre el 9 i el 13 de març.

L’atracció principal pels alumnes de batxillerat va ser

l’oferta d’informació orientativa sobre els diversos es-

tudis i universitats que hi ha disponibles a Catalunya i

a la resta de l’estat, com també cicles formatius i altres

estudis: idiomes estrangers, música, i molts més.

També hi havia diverses activitats interactives com l’Es-

pai Ciència i l’Aula de Tecnologies Multimèdia.

Tots vam passar per les seccions d’aquells estudis que

ens interessaven més i en vam recollir tota la informació

possible perquè queda poc més d’un any per prendre

una decisió important sobre el nostre futur acadèmic i

professional.

Quan van der Knokke,1r de Batxillerat

como la víspera de San Juan. Todo esto quedó plasmado

para siempre en su obra.

El recorrido parte de las Atarazanas, sede del actual Mu-

seo Marítimo. En este lugar se construyeron dos galeras

importantes para El Quijote y Cervantes. La primera fue

la de Sant Jordi, que defendía Barcelona de los ataques

de los piratas, y la segunda fue la nave capitana de Don

Juan de Austria para la batalla de Lepanto, en la que

Cervantes participó y resultó herido.

Desde allí se puede llegar en unos minutos a la Basílica

de la Mercè. Los monjes mercedarios fueron los que pa-

garon el rescate que permitió a Cervantes recuperar la

libertad tras cinco años cautivo en Argel.

También se visita el carrer Ample, una de las calles más

importantes en la época donde seguramente Cervantes

ubicó el palacio de Antonio Moreno. En este lugar suce-

de la historia de la cabeza parlante.

Pero según la historiografía, el alojamiento real de Cer-

vantes en su paso por Barcelona se encuentra en el

Passeig de Colom, número 2. Esta casa fue construida

a mediados del siglo XVI y consta de cinco plantas. Pro-

bablemente, él se alojó en la tercera. Así es como Cer-

vantes pudo describir con precisión las actividades que

ocurrían en la zona costera.

El recorrido se completa con la visita al Pla de Palau,

por donde se marcha don Quijote de la ciudad, tras ser

vencido por el Caballero de la Blanca Luna, o sea el ba-

chiller Sansón Carrasco, con la visita a la imprenta de

Sebastián Cormellas. El fi nal del itinerario es en el calle-

jón de Perot lo lladre, bandolero célebre que aparece en

el Quijote con el nombre Roque Guinart.

Fue para nosotros un día muy completo, porque tam-

bién tuvimos la ocasión de visitar La Pedrera y la Biblio-

teca de Catalunya, la única que posee todas las primeras

ediciones de los libros que escribió Cervantes (a excep-

ción de La Galatea).

Mapa del recorrido

Alumnos de 2º de bachillerato de Literatura castellana

Esdeveniments com aquest són especialment útils per

veure de primera mà el funcionament de les universi-

tats i, alhora, tenir un contacte més proper amb el nos-

tre futur com a estudiants.

Aniol López,2n de BAT

Totes aquestes coses i moltes més ens les van explicar

durant la visita guiada al monestir de Sant Pere de Ro-

des del divendres 6 de maig, a la sortida de tutoria dels

grups A i B de 2n d’ESO.

Després de la visita ens vam esbargir tots plegats a l’àrea

de pícnic, ja que no vam poder fer la visita al Port de

la Selva per raons tècniques, ni a Llançà per manca de

temps (ho guardarem per a més endavant, si Déu vol!).

Jordi Ribes,tutor de 2n d’ESO B

3636

XERRADES AL VIVESXerrada sobre Amnistia Interna-cional

Sessió pràctica sobre reanimació

Dijous 26 de maig Laura Iglesias i Trafach vingué

al nostre Institut per fer una xerrada sobre Am-

nistia Internacional als alumnes de 3r d’ESO.

Laura Iglesias és professora de secundària i directora de

teatre, entre altres fi tes professionals, i col·labora amb

Amnistia Internacional Girona en les tasques de rei-

vindicació, defensa i divulgació dels drets humans que

aquesta organització fa arreu del món.

Hi explicà, alternant les seves paraules amb vídeos i

diverses imatges, alguns detalls de la història d’Amnis-

tia Internacional, i sobretot els mètodes de treball que

empren en la seva tasca, per exemple la promoció d’un

tema específi c sobre els drets humans cada mes de l’any

i el contacte directe dels grups de treball amb les perso-

nes que, a gairebé tots els països del món, són persegui-

des i empresonades per defensar la llibertat.

Al fi nal de la seva explicació, en tot moment entusias-

ta i molt accessible per a tots els alumnes, convidà tot-

hom a conèixer Amnistia Internacional i organitzacions

similars, recordant que tothom pot fer alguna cosa per

defensar els drets humans i recordant també que no cal

implicar-se en grans campanyes publicitàries d’abast

planetari (que ja està bé!), sinó que tothom, cada un de

nosaltres, pot fer-hi alguna cosa des del seu entorn con-

cret.

Per als qui s’hi animin a defensar els drets humans, Am-

nistia Internacional Girona es troba, a més de la xarxa, a

l’Espai de Solidaritat, c/ Mestre Francesc Civil, 3 baixos,

17005 Girona, amb el telèfon 972 219 916.

Josep M. Llauradó,professor de fi losofi a Durant el mes d’abril, els nois i noies de 3r d’ESO

estan rebent formació sobre reanimació per

part de la Nines Agüero, infermera del centre, i

d’altres professionals del CAP Santa Clara. Els alumnes

estan aprenent molt, i aquí en tenim un testimoni:

Avui a última hora els alumnes de la classe de 3r A hem

anat al gimnàs, on ens han fet una xerrada sobre com

reanimar una persona que ha patit una parada cardíaca

al carrer.

Ens han ensenyat de quina forma havíem de posar el

malalt, com podíem reanimar-lo i com es fa servir un

desfi bril·lador.

Tota la part teòrica ens l’han explicat amb un power-

point, però un cop acabada l’explicació han tret uns ni-

nots de plàstic per fer la pràctica, i per parelles sortíem i

intentàvem ”reanimar” el ninot.

Marta Lloret,3r d’ESO A

Ens ho explica un alumne

El dijous 26 de maig, els alumnes de 3r d’ESO vam

assistir al teatre a una xerrada sobre Amnistia In-

ternacional.

Una sòcia catalana d’aquesta ONG internacional ens

va explicar el que és un moviment que defensa els drets

humans. El seu “modus operandi” es basa a informar

la gent i obtenir ressò mediàtic per tal de pressionar els

governs o institucions als quals estan exigint un canvi

perquè actuïn.

L’organització funciona exclusivament amb els dona-

tius de les persones que hi volen contribuir i amb les

quotes que paguen els socis, i hi ha total transparència

en les despeses. Però els socis no només ajuden amb

els seus diners, sinó que també fan altres tasques, des

d’organitzar activitats per informar i conscienciar la po-

blació sobre els temes que estan tractant fi ns a altres de

més simples però fonamentals, com recollir signatures.

I, de fet, amb el simple gest de signar, invertint només

3 segons del teu temps, tal com ha dit la ponent, pots

salvar vides. Per això ha volgut insistir que fem un petit

esforç i col·laborem en aquestes causes, i ens ha posat

exemples de casos en què gràcies a les signatures reco-

llides arreu del món o amb accions similars s’ha acon-

seguit alliberar persones de condemnes de mort o altres

situacions igualment inhumanes.

Finalment, ens va ensenyar uns vídeos per conscienci-

ar-nos de la duresa i seriositat dels temes que es tracten

i també del fet que no ens són tan llunyans, posant per

exemple la polèmica “ley mordaza”.

Sergi Esturi,3r A d’ESO

El dijous 12 de maig, l’escriptora i autora de molts

llibres Macarena Santos i Torres, més coneguda

amb el nom de Care Santos, va venir al nostre ins-

titut a fer-nos una xerrada sobre alguns fets de la seva

vida.

Ens va explicar com ha arribat a ser escriptora, què la va

portar a dedicar-se a aquesta feina i moltes altres anèc-

dotes.

Vull destacar que a tots i a totes ens va deixar captivats,

no només pel fet que ens expliqués moments de la seva

vida com a escriptora, sinó per la manera com ens ho va

transmetre.

Mar Orriols3r d’ESO

La primera setmana de maig, els Mossos d’Esqua-

dra van venir a fer una xerrada sobre drogues a

l’alumnat de 3r d’ESO, que es va dividir en dos

grups: AB i CD. És una de les moltes activitats que es fan

des de Tutoria, en aquest cas per prevenir el consum de

drogues.

Xerrada de l’escriptora Care Santos

Laura Iglesias

Pràctica de reanimació

La professora Marina Arrogante va presentar la conferenciant

La xerrada es va fer a la biblioteca

Xerrada sobre drogues a 3r d’ESO

La xerrada es va fer a la biblioteca

3737

ESSetmana de l’energia

Taller d’energies renovables Xerrada del projecte Benjamin de Sefarad a 3r d’ESO

El control de les xarxes socialsNovament aquest any s’ha tornat a celebrar la

setmana de l’energia, del Setmana de l’ener-

gia, 3 al 6 de maig. Com altres anys, la col·la-

boració de l’ONG Enginyers Sense Fronteres ha estat

clau per poder desenvolupar aquesta activitat. La seva

intervenció va ser molt interessant amb la presentació

d’una de les seves activitats en països en vies de desen-

volupament. Aquest any va ser d’una intervenció a Sud-

amèrica, en pobles que pateixen la falta d’aigua potable

degut a la contaminació de les capes freàtiques per les

explotacions petrolieres.

Una altra activitat que varen proposar al alumnes va

ser fer el càlcul energètic que podem tenir en una de

les nostres llars en contraposició al consum que pot te-

nir un ciutadà en un país en vies de desenvolupament.

Com altres edicions passades també es va fer una mos-

tra d’aparells amb funcionament solar con és la instal-

lació d’un habitatge amb plaques foltovoltàiques i un

forn solar. També des del grup de 4t d’Aula Oberta es va

fer la aportació d’una placa tèrmica feta pels alumnes

amb ampolles d’aigua.

Josep Micaló,professor de Tecnologia

Dimarts 3 de maig 2016 hi va haver un taller

d’energies renovables adreçat als alumnes de

1r de batxillerat de l’àmbit científi c i tecnolò-

gic. Abans del taller, els alumnes havien de fer un tre-

ball previ: mirar una factura per saber el consum elèc-

tric diari per comparar-lo amb el consum que tenen a

l’Amazònia. El taller constava de dues parts. En primer

lloc, hi va haver una xerrada sobre l’accés a l’energia a

l’Amazònia equatoriana i la tasca que duen a terme En-

ginyeria Sense Fronteres, portant la tecnologia apropia-

da per l’entorn (l’energia solar fotovoltaica i la tèrmica)

per poder respondre a les necessitats de les comunitats

de l’Amazònia. També van mostrar com es realitza el

muntatge dels sistemes. En la segona part, van muntar

una instal·lació solar fotovoltaica aïllada i els alumnes

van poder participar en els diferents exercicis.

Els aparells emprats durant el taller es van deixar durant

una setmana a l’institut perquè tothom qui ho volia, po-

gués assabentar-se del seu funcionament.

Georgina Xifra Goya,1r B Batxillerat

Com que aquest any continuem el projecte Ben-

jamin de Sefarad, impulsat pel Patronat del Call

Jueu de Girona, el dilluns 11 d’abril, al teatre de

l’Institut, vam assistir a la conferència Projecte Erensya

Benjamín de Sefarad. La van fer dos sefardites, el Sr. Aa-

ron i la Sra. Lena Azagury, que van explicar-nos la seva

Dilluns 2 i dimarts 3 de maig, l’alumnat de 3r

d’ESO va assistir a la xerrada “El control de les

xarxes socials”, a càrrec de l’Ajuntament de Gi-

rona. Va ser una bona manera de conèixer i recordar els

riscos que poden implicar les xarxes socials per als ado-

lescents.

Forn solar

Taller d’energies renovables

La xerrada es va fer al teatre

història, d’on venien, qui eren, i que havien tingut histò-

ries paral·leles fi ns que, fi nalment, s’havien casat.

La Lena ens va explicar que ella havia nascut a Alexan-

dria l’any 1936 i que havia patit les conseqüències de la

Segona Guerra Mundial durant les nits en què les tro-

pes alemanyes bombardejaven la ciutat amb l’objectiu

de quedar-se el port d’Alexandria. Ens va explicar que

s’adreçava a nosaltres com si fóssim els seus néts ja que,

com ells, els adolescents sempre li demanaven per la

seva història i els seus orígens. Més endavant ens va ex-

plicar que quan havia vingut a viure a Barcelona havia

vist com la gent d’aquí era més extravertida ja que, en

tenir un port importantíssim, els barcelonins (i catalans

en general) estaven més familiaritzats amb el turisme,

que en aquell moment tot just apareixia en ciutats im-

portants. També ens va explicar que els primers anys a

Catalunya van ser difícils però que ara no canviaria la

ciutat de Barcelona per cap altra del món.

En canvi, l’Aaron, que no ens va dir l’any del seu naixe-

ment, ens va explicar que ell havia passat la seva infàn-

cia al Marroc, concretament a Tànger. En aquella època

el Marroc estava dividit en dues parts: la primera forma-

va part de França (el sud) i la segona pertanyia a Espa-

nya (el nord). El 24 de juny de 1925 es va fi rmar un acord

que declarava Tànger condomini (o sigui, sota el domini

de diferents governs) dels estats següents: Bèlgica, Es-

panya, els Estats Units, França, els Països Baixos, Portu-

gal, el Regne Unit i la Unió Soviètica, als quals, més tard,

es va afegir Itàlia. Pel que ens va dir, vam deduir que ell

no havia patit tant la Segona Guerra Mundial com ho

havia fet la seva dona. Uns anys després, però, el seu

pare va morir, i ell i els seus sis germans es van haver de

fer càrrec de l’empresa familiar, que no van aconseguir

mantenir i que van haver de tancar. Llavors van decidir

venir a viure a Espanya, on van crear una empresa que

es dedicava al lloguer de cotxes per tot el país, idea que

els donà importants benefi cis.

Tots dos van mostrar el seu agraïment cap a la pobla-

ció de Catalunya, que els havia acollit tan càlidament,

i també ens van donar les gràcies a nosaltres per haver

contribuït en aquest projecte, ja que van remarcar que

havia estat un gran èxit i que és un goig que hi hagi joves

disposats a fer el que hem fet amb tanta il·lusió. Així que

molts ànims a tots en la represa del projecte i a veure si

ens superem!

Arnau Lleixà d’Ambrosio,3r d’ESO A

3838

ART AL VIVESSant Jordi a l’institut Murals de primavera i Sant Jordi a

primer d’ESO

Treball amb l’escultura Con-tra l’invasor, apadrinada per l’Institut

El macromural dels valors del segle XXI

Els alumnes de primer d’ESO van fer una interven-

ció artística de St. Jordi a la Rambla Dolors Con-

dom.

Van treballar en grups de 5 alumnes com a màxim, uti-

litzant com a suport de treball un marc o més d’un que

la professora els va donar segons les necessitats del cada

creació artística.

Sobre aquest suport van haver de treballar plàsticament

com explicar la idea o el signifi cat que tenen per a no-

saltres els diversos elements que confi guren l’imaginari

de Sant Jordi: el llibre, la rosa, la princesa, el drac i el

cavaller. Cada grup classe va treballar sobre la idea d’un

d’aquests elements, és a dir, no es tractava de dibuixar

princeses o dracs sinó e representar la idea d’allò que

aquell element signifi ca per a ells: la por, la valentia,

l’amor, la delicadesa…

Per això van utilitzar diversos materials: pintures, robes,

papers, fi lferros, fregalls de cuina, cartrons… Per exem-

ple, hi va haver qui va representar el cavaller amb el co-

lor gris de l’armadura i el metall d’un fregall tipus “na-

nas” (la força), amb una taca vermella (la lluita) i amb el

fons blanc (la puresa i la noblesa).

Els alumnes de 1r A van treballar sobre la idea de la rosa,

els de 1r B van representar la princesa i el llibre, els de 1r

C van crear al voltant del drac i els de 1r D van treballar

el cavaller.

Imma de BatlleProfessora d’Educació Visual i Plàstica

Aquesta primavera, els alumnes de primer d’ESO

han decorat els passadissos per donar la benvin-

guda a la nova estació.

A una banda, sobre uns fi ls negres han enganxat siluetes

d’ocells i de fl ors fetes amb papers de colors. A la paret

de l’altra banda del passadís han fet murals amb poe-

mes, més fl ors i ocells per celebrar la diada de Sant Jordi.

Aquests murals ens han acompanyat durant tot el tercer

trimestre i han fet més alegres les entrades a les aules

del segon pis del pavelló sud.

Tutors i alumnesde primer d’ESO

A primer cicle d’ESO, dins l’assignatura de Vi-

sual i Plàstica hem treballat sobre l’escultura

de Miquel Blay que tenim apadrinada, Contra

l’invasor. Els alumnes han anat de manera autònoma i

particular a fotografi ar -la i també han cercat informa-

ció sobre l’autor i l’obra. A posteriori, a classe, hem co-

mentat la informació i el material que han trobat, i hem

treballat amb les fotografi es que han portat.

Els alumnes de primer, com que han descobert que la

peça en guix de Miquel Blay fa 125 que va ser creada, li

han volgut fer una festa d’aniversari, per això han can-

viat l’entorn de la plaça on està ubicada, i l’han vestit de

manera més contemporània. Ho han fet a partir d’una

fotografi a impresa de mida DIN A4 i la tècnica del co-

llage.

Els alumnes de segon han treballat l’escultura des de

diferents punts de vista. Com que és un element tridi-

mensional, ens el podem mirar des de diferents angles,

de manera que aconseguim una sensibilitat artística di-

ferent. El mitjà que han utilitzat ha estat la fotografi a,

aprofi tant que és un mitjà de comunicació i de repre-

sentació de la realitat, que els alumnes en el seu dia a

dia fan servir molt.

Jordi Ribes i Imma de Batlle, professors de Visual i Plàstica

Els pares i mares ens van ajudar a preparar la pa-ret

Tenim al pati una paret de 70 m x 4 m disponi-

ble per crear el macromural. Per sort, alguns pares ens

van ajudar durant un parell de dissabtes a preparar la su-

perfície, per tal que després els alumnes de l’optativa de

Carlota Sagnier 1r A

Eloy Luque 2n D

Carla Margarit 2n D Carme Habela 1r C

Xènia Gorris 1r C

Anna Benito 2n D

3939

Tornem a participar al mappingVisual i Plàstica de 4t d’ESO i alguns alumnes de dibuix

tècnic de 2n de batxillerat comencessin a donar-li forma

i color.

A la nit projectàvem les imatges

Aquest mural està fet entre tots. Tots els alumnes del

centre van treballar sobre una maqueta de paper de

mida A3 on van plasmar en imatges els valors del segle

XXI.

Posteriorment el professorat de plàstica les va recollir,

en va fer el buidatge i amb tots els dibuixos va crear el

disseny del macromural. Aquesta tasca no va ser fàcil

ni ràpida, i la vam tenir a punt al mes d’abril. Per això,

com que les tardes ja eren llargues, vam haver d’agafar

un projector de transparències i projectar a la nit amb

els alumnes el que pintarien durant el dia.

Anava agafant forma i color

Per Sant Jordi, per celebrar la diada, vam començar a

pintar i a donar color a allò que teníem dibuixat amb

grafi t sobre la paret.

Amb una jornada de 6 hores no en vam fer prou, i hem

anat fent diverses sessions més. Però tot i així, la paret

és enorme; així doncs, descansarem a l’estiu i continua-

rem creant i pintant al llarg del curs que ve.

Jordi Ribes i Imma de Batlle, professors de Visual i Plàstica

Els alumnes de 4t d’ESO de Plàstica fan el taller de

mapping i es tornen a presentar al festival inter-

nacional de mapping de la ciutat de Girona. Par-

ticipen a la categoria educativa.

Enguany, el tema és el paisatge. Han treballat paisatges

de pintura, de construccions i deconstruccions... i altres

de literaris ja que moltes imatges les han creat inspi-

rant-se amb Ramon Llull, Miguel de Cervantes i William

Shakespeare. I és que aquest 2016 commemorem els

aniversaris de les seves morts.

Com ho fan per treballar:

Sobre una maqueta en blanc de la façana sobre on es

farà el mapping, treballen a partir del dibuix, la plasti-

lina... com podrien entrar i sortir imatges de les fi nes-

tres... En elles havien de tenir en compte que el que fan

és pintar una façana amb llum, per tant per exemple si

deixen una zona blanca, signifi ca que serà una zona on

s’il·luminarà la façana tal i com és no quedarà com si la

pintessin de blanc.

Un cop han tingut totes les creacions dissenyades, ha

vingut un professional del tema a fi lmar les seves pro-

postes, Posteriorment hi posaran música. Que també

han proposat els nostres alumnes.

I al mes de juliol, a la façana de les Àguiles, trobareu el

nostre muntatge durant el festival internacional de ma-

pping. Us convidem a anar-hi i a gaudir de les nostres

creacions i de les de quatre escoles i instituts més.

Jordi Ribes i Imma de Batlle, professors de Visual i Plàstica

Pares i mares ajudant a preparar la paret

Dibuixant de nit

Artistes globals El mural avançaOmplint de color Omplint de color

I tenim fi ns aquí

Al mes de febrer vam iniciar la transformació d’un antic mural de la pista esportiva de l’institut. A partir d’un nou disseny, la paret va agafant una nova fesomia. Hi col·laboren el Departament de Visual i Plàstica, famílies i alumnes.

La fotografi a de la portada és una mostra d’aquest procés. A les pàgines fi nals de la revista en trobareu més imatges, i el punt d’arribada del juny.

Organitza:

Agraïments:

Podeu consultar totes les activitats que es porten a terme a l’institut als blogs:

http://actesicelebracionsvives.blogspot.com.es

http://vivesverd.blogspot.com.es/