__________________________________________________________________________________________

MESURES D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA, D’ESTALVI

I D’ALTRES CRITERIS AMBIENTALS A INCORPORAR

EN ELS EDIFICIS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS

Grup de treball de Fluxos metabòlics

Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat

2

Mesures d’eficiència energètica, d’estalvi i d’altres criteris ambientals a incorporar en els edificis i equipaments municipals

El document “Mesures d’eficiència energètica, d’estalvi i d’altres criteris ambientals a incorporar en els edificis i equipaments municipals”, ha estat elaborat a iniciativa del Grup de Treball de Fluxos metabòlics de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat amb l’objectiu d’aportar un text de referència per a reduir el consum energètic dels edificis i fer-los més sostenibles.

El document va ser presentat a la Jornada de treball “Eficiència energètica municipal” celebrada a Terrassa el dia 19 de juny de 2002 i ha estat revisat i consensuat per tots el municipis membres del grup treball a més d’altres entitats acreditades. Volem agrair especialment el treball realitzat per l’autor del document, senyor Joan Manuel Martín, enginyer i tècnic del CDEA-ASET de l’ajuntament de Terrassa i la participació dels tècnics i entitats següents: David Casabona, Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Esther Morancho, Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona Manuel de Zarobe, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Dolors Colom, Ajuntament de Manlleu Aleks Ivancic, Agència local d’energia de Barcelona Francesc Vidal, ICAEN Coordinació: Secretaria Tècnica de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat Barcelona, gener 2003

Ajuntament de Terrassa

3

MESURES D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA, D’ESTALVI I D’ALTRES CRITERIS AMBIENTALS A INCORPORAR EN ELS EDIFICIS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS ÍNDEX Introducció Aspectes a considerar 1.- Orientació i protecció solar de l’edifici 1.1 Recomanacions sobre l’orientació i la protecció solar 2.- Aïllaments tèrmics i inèrcia tèrmica 2.1. Recomanacions sobre les aïllaments tèrmics i la inèrcia tèrmica 3.- Distribució de les estances 3.1. Recomanacions sobre la distribució de les estances 4.- Il·luminació natural 4.1. Recomanacions sobre la il·luminació natural 5.- Gestió de residus 6.- Reducció del consum d’electricitat 6.1. Il·luminació: làmpades, equips auxiliars i lluminàries 6.2. Il·luminació: contaminació lumínica 6.3. Il·luminació: equips de regulació i control 6.4. Electrodomèstics eficients 6.5. Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica 7.- Sistemes de climatització eficient 7.1. Condicions de confort 7.2. Tecnologies existents 7.3. Recomanacions per a la climatització 8.- Reducció de consums energètics produïts per l’aigua calenta sanitària (ACS) 8.1. Recomanacions per a reduir el consum energètic en l’escalfament d’aigua 9.- Reducció del consum d’aigua 9.1. Consells per a reduir el consum d’aigua sanitària 9.2. Consells per a reduir el consum d’aigua de reg 9.3. Passos que s’han de seguir per a la instal.lació d’un sistema de reaprofitament de les aigües grises 10.- Sorolls 10.1. Recomanacions a tenir en compte en la fase del projecte 10.2. Recomanacions a tenir en compte en la fase d’execució del projecte 11.- Materials Estudi de consums energètics de l’edifici i d’altres aspectes dels projectes Glossari de definicions

4

MESURES D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA, D'ESTALVI I D'ALTRES CRITERIS AMBIENTALS A INCORPORAR EN ELS EDIFICIS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS

INTRODUCCIÓ

Reduir el consum energètic dels nous edificis i fer-los més sostenibles ha de ser una prioritat a l’hora de projectar. En aquest sentit, aquí es presenten alguns dels conceptes que cal tenir en consideració en el procés de concepció de l’equipament i els nous apartats que s’hauran d’incloure en el projecte de tot edifici nou.

A l’apartat central d’aquest document es donen unes nocions bàsiques sobre els diferents aspectes que caldrà tenir en compte en el projecte des del punt de vista de l’eficiència energètica. La correcta aplicació d’aquests conceptes permetrà reduir el consum i disposar d’una edificació més sostenible.

L’última part del document es refereix als nous elements que s’han d’incloure en el projecte. L’objectiu és fer que es considerin dins del projecte aquells aspectes que influiran en el consum d’energia de l’edifici. Així es disposarà d’un nou element, l’eficiència energètica, per decidir entre un projecte o un altre.

També cal remarcar que la ubicació dels edificis i equipaments públics pot condicionar un consum extra d’energia. Els desplaçaments per arribar-hi, ja siguin en transport públic o privat, obliguen a consumir energia. Així, cal tenir molt en compte la ubicació del futur equipament en relació als mitjans de transport públic abans d’iniciar el projecte ja que tindrà una repercussió molt important en el consum energètic posterior

5

ASPECTES A CONSIDERAR

Reduir el consum dels edificis sempre ha de ser la primera tasca que ens hem de plantejar. Abans d’estudiar l’aplicació d’energies renovables (solar tèrmica, solar fotovoltaica, biomassa…), hem de pensar en l’aplicació d’altres mesures destinades a la reducció del consum energètic (solucions arquitectòniques, tecnologies eficients d’energia, minimització de residus…). A continuació, presentem les mesures essencials d’eficiència energètica que es poden aplicar.

1. Orientació i protecció solar de l’edifici

No sempre és possible triar l’orientació de l’edifici; habitualment, s’haurà de seguir la trama

de carrers. Tot i així, la situació de l’edifici dins del solar serà un factor decisiu per a la despesa energètica. La influència de l’orientació es deu als fets següents:

− La radiació solar sobre una façana nord és gairebé nul·la, per això aquesta façana serà la més freda. Per aquest fet, si situem una entrada de llum cap al nord, sempre tindrem radiació difusa útil per a la il·luminació, però s’haurà d’instal·lar un bon aïllament tèrmic en aquesta obertura.

− La radiació sobre l’est la tindrem a les primeres hores del matí. A l’estiu s’hauran de protegir les obertures amb algun dispositiu que eviti l’entrada directa d’aquesta radiació (per exemple, lamel·les orientables).

− La radiació sobre l’oest la tindrem a la tarda. A l’estiu, s’hauran de protegir les obertures amb algun dispositiu que eviti l’entrada directa d’aquesta radiació (per exemple, lamel·les orientables) ja que provoca sobreescalfaments considerables sobretot a la tarda. Les proteccions hauran de ser orientables per tal que permetin el pas de la radiació indirecta i afavorir així la il·luminació natural.

− La incidència de la radiació solar sobre una façana sud es produirà durant gairebé tot el dia. A l’hivern, aquesta aportació de calor ens ajudarà a reduir la despesa de calefacció. A l’estiu, com que l’altura del sol és superior, amb la col·locació de petits elements que facin ombra evitarem la radiació directa i la calor.

• Recomanacions sobre l'orientació i la protecció solar

− És millor que l’edifici sigui rectangular i que la façana principal s’orienti al sud ± 30º.

− En climes càlids-humits i temperats, com ara el nostre, la ventilació fa disminuir la sensació de calor a causa de l’efecte d’evaporació sobre la pell. Per aquest motiu, a l’estiu és important afavorir la circulació d’aire entre la façana nord i la façana sud per possibilitar la ventilació creuada i produir alhora un estalvi en climatització i una millora de les condicions interiors de l’edifici.

6

− Les façanes nord, est i oest són les façanes tèrmicament més problemàtiques ja que la radiació solar que reben és mínima (tant per la inclinació com per la intensitat). Per tant, en aquestes façanes, és important posar-hi el mínim de finestres possibles, les quals, a més, hauran de ser de doble vidre i sense pont tèrmic.

− A est i oest caldrà instal·lar protectors solars per evitar que la radiació solar entri directament a l’estança (problemes d’enlluernament i sobreescalfament). En aquestes façanes, és convenient que hi hagi una combinació de proteccions solars fixes i mòbils adequada, ja que aquestes últimes permeten una gestió directa de l’usuari segons les seves necessitats.

− Col·locar protectors solars fixos a la façana sud.

− Plantar arbres de fulla caduca a les façanes est i oest per donar protecció solar a l’estiu i aprofitar el sol d’hivern.

Per determinar l’ombratge d’una protecció solar fixa, podem utilitzar la metodologia següent (ASHRAE Fundamentals, 1993):

on p= profunditat de la protecció solar d= distància vertical entre l’horitzontal de la protecció solar i la línia d’ombra FLS= factor de línia d’ombra que, per al cas de la província de Barcelona, es determina a la taula següent:

Orientació Relació

est 0,8

sud-est 1,2

sud 2,35

sud-oest 1,2

oest 0,8

dp

FLS =

7

Aquestes mesures no comporten cap increment del cost de l’edifici, tan sols demanen una planificació prèvia.

2. Aïllaments tèrmics i inèrcia tèrmica

Els aspectes més importants a tenir en compte per millorar el comportament de la pell de

l’edifici són la inèrcia tèrmica (és a dir, la capacitat d’acumulació de calor) i la resistència tèrmica o aïllament. En funció de l’orientació, caldrà disposar-los de la forma següent:

− A la façana nord, resistència tèrmica (aïllament).

− A les façanes est i oest, resistència i inèrcia tèrmica.

− A la façana sud, una combinació d’inèrcia tèrmica per acumular-hi calor i una transparència per a la captació directa.

Els avantatges que s’obtenen de la millora dels aïllaments són molt considerables: un increment d’1 cm d’aïllament pot comportar una disminució del 15% de la despesa de calefacció. Un dels aspectes més importants dels aïllaments és l’eliminació dels ponts tèrmics, és a dir, l’aïllament dels finals dels forjats, els marcs de les finestres i tots els elements constructius que comuniquin directament la superfície interior amb l’exterior sense cap aïllament al mig.

p

d

8

La normativa actual sobre aïllaments a Catalunya és la NRE-AT/87, que recull els límits que han de complir les noves construccions pel que fa a l’aïllament tèrmic. A efectes d’aplicació de la Norma, es defineixen quatre classes de clima (1, 2, 3 i 4), que s’obtenen a partir de la comarca i l’alçada respecte al mar de l’indret on es construeix l’edifici. La majoria de poblacions de la província de Barcelona pertanyen a les zones climàtiques 1, 2 i 3. Com a exemple, les cobertes de les zones 1, 2 i 3 han de tenir un coeficient mitjà de transmissió tèrmica (Km) igual o inferior a 0,46 W/m2·ºC. En el cas de les façanes, el coeficient mitjà de transmissió tèrmica (Km) varia segons la zona climàtica i les característiques del tancament, però aproximadament aquests valors queden compresos entre 1,39 i 0.70 W/m2·ºC.

• Recomanacions sobre els aïllaments tèrmics i la inèrcia tèrmica

− Augmentar els aïllaments mínims que marca la normativa NRE-AT/87. Es recomana reduir el coeficient mitjà de transmissió tèrmica (Km) fins a 0,4 W/m 2·ºC en el cas de les cobertes. En el cas de les façanes orientades a nord, est i oest, es recomana reduir aquest coeficient fins a 0,6 W/m2·ºC a les zones climàtiques 1, 2 i 3; i fins a 0,3 a les poblacions de la zona climàtica 4.

− Millorar els aïllaments de les finestres, que són els elements que tenen més pèrdua de calor. El pas d’una finestra simple a una de doble pot comportar una disminució de fins al 15% de la despesa de calefacció

− Evitar els ponts tèrmics. La pèrdua de calor provocada pels ponts tèrmics pot arribar a representar el 10% del consum de calefacció.

− Aïllar tèrmicament el primer sostre o la solera en contacte amb el terra si l’espai superior que defineixen és un local calefactat.

− Minimitzar les infiltracions d’aire exterior. Instal·lar portes dobles o automàtiques als accessos, o millorar els tancaments fent-los més hermètics.

− És recomanable de fer els tancaments exteriors dels edificis amb inèrcies tèrmiques elevades, és a dir, amb materials d’una massa elevada, sobretot a les zones climàtiques 3 i 4.

− Les cobertes dels nous edificis s’han de fer ventilades, ja que esmorteixen els guanys tèrmics produïts per la radiació solar a l’estiu. En el cas de façanes sobreescalfades, també es pot considerar la utilització de sistemes ventilats.

9

3. Distribució de les estances

Haurem d’intentar distribuir de la forma més adient les diferents estances que conformen un edifici. Per això s’hauran de tenir en compte els conceptes d’insolació que s’han apuntat i l’activitat que es durà a terme a les diferents sales.

• Recomanacions sobre la distribució de les estances

Una possible distribució podria ser la que s’explica a continuació.

− Les sales amb un ús continu seran les que necessitaran unes condicions més confortables. Per això, els espais principals, d’ús continu, se situaran prioritàriament a la façana sud.

− Les sales amb una utilització intermitent no requeriran unes condicions tan confortables. Per això, els espais de pas o de menys utilització (sales de màquines, magatzem, lavabos, passadissos, etc.) es disposaran a la façana nord per fer de tap.

4. Il·luminació natural

L’objectiu ha de ser aprofitar al màxim la llum solar per reduir el consum elèctric en il·luminació. Per això s’hi hauran d’instal·lar elements de captació de llum natural, com poden ser: finestres, patis interiors, lluernes, entrades de llum en forma de dents de serra o tubs de captació de llum solar.

• Recomanacions sobre la il·luminació natural

− Instal·lar elements per a la captació de llum natural, que hauran d’anar protegits per minimitzar la seva aportació a la càrrega de climatització de l’edifici.

− Per exemple, en el cas de lluernes, és convenient orientar-les cap al nord per evitar sobreescalfaments a l’estiu, i aïllar-les tèrmicament per evitar pèrdues a l’hivern.

− És possible substituir les lluernes per tubs de captació de la llum solar. Aquests sistemes permeten captar la llum natural a través d’un element situat a l’exterior i la porten fins a l’espai a il·luminar mitjançant un tub de material refractant. L’avantatge d’aquest sistema davant dels tradicionals és que permet el pas de llum però redueix les pèrdues tèrmiques, ja que el diàmetre del tub és molt inferior a les dimensions d’una lluerna.

− És molt recomanable la utilització de pintures i materials clars per a l’acabat de les parets i els sostres, ja que permeten un estalvi important de llum artificial.

10

5. Gestió de residus

Aquesta proposta, més que com a condició de l’edificació, és una condició relacionada

amb el tipus de residu generat. En considerem dos supòsits:

1. Les activitats municipals que generin residus especials hauran de disposar d’un espai reservat per emmagatzemar-los. La recollida l’haurà de fer una empresa autoritzada per la Junta de Residus, i haurà de disposar de totes les autoritzacions pertinents.

El magatzem serà d’ús exclusiu per a residus, amb una superfície que dependrà de la producció que n’hi hagi. El magatzem estarà situat preferentment a prop de la zona de càrrega i descàrrega –si no n’hi ha, se situarà a prop d’un accés–, estarà ben ventilat i disposarà de cubeta de seguretat per recollir-hi residus líquids en cas de vessament accidental .

Si l’emmagatzematge es fa en un pati de l’activitat o zona no tancada, aleshores disposarà de cubeta de seguretat per recollir-hi residus líquids en cas de vessament accidental. La zona destinada a magatzem es cobrirà i pavimentarà, i, si té desguàs, aquest no estarà connectat a la xarxa municipal de sanejament.

Els recipients per als residus estaran clarament identificats.

2. Per realitzar les activitats municipals amb residus municipals o assimilables, s’haurà de disposar d’un espai tancat destinat a l’emmagatzematge selectiu dels residus. Aquest espai s’haurà de mantenir en condicions d’higiene i netedat adequades perquè no produeixi molèsties per les males olors. L’acumulació de deixalles s’ha de fer dins de contenidors o cubells tancats i estancs.

Aquestes mesures no representen cap increment del cost de la instal·lació i en canvi faciliten la recollida selectiva, que és una manera indirecta d’estalviar energia.

6. Reducció del consum d’electricitat

El primer fet que hem de tenir en compte és la procedència de l’electricitat a Catalunya, ja que més del 60% prové de les centrals nuclears. Una altra part important de la producció elèctrica (més del 20%) prové de les centrals tèrmiques on es cremen combustibles fòssils (petroli, gas natural o carbó), amb un rendiment baix comprès entre 35% i 55%. Com veiem, l’electricitat és una energia molt preuada que només s’ha de fer servir en aquells casos en què no se’n pugui emprar cap altra. Per això, no s’ha de fer servir l’electricitat per a la producció de calor amb resistències elèctriques o fils radiants elèctrics, ja que és millor de fer servir directament els combustibles.

• Il·luminació: làmpades, equips auxiliars i llumeneres

- Pel que fa a l’enllumenat interior, es recomana utilitzar equips eficients d’il·luminació, preferentment fluorescents amb reactància electrònica, fluorescents compactes amb reactància electrònica i bombetes de vapor de sodi d’alta pressió. Cal evitar l’ús de bombetes convencionals, halògenes i de vapor de mercuri.

A la taula següent es pot veure l’equivalència entre bombetes incandescents i fluorescents compactes i així observar-ne les diferències.

11

Equivalència bombetes

Convencionals Fluorescent compacte

Estalvi econòmic en la vida útil de

les bombetes

Estalvi d’emissions de CO2 en la vida

útil de les bombetes

Mesos amortització

15 W → 3 W 9 € 65 kg 29.5 mesos

25 W → 5 W 17 € 110 kg 17.7 mesos

40 W → 7 W 29 € 180 kg 10.7 mesos

60 W → 11 W 38 € 265 kg 16 mesos

75 W → 15 W 49 € 325 kg 13.2 mesos

100 W → 20 W 68 € 430 kg 10 mesos

120 W → 23 W 77 € 520 kg 12.9 mesos

Una altra recomanació a tenir en compte és el nivell de lluminositat necessari per a cada

ús, així com altres paràmetres (temperatura de color, índex de reproducció cromàtica…). Tenint en compte tots aquests paràmetres, es decideix quina mena de làmpada és l’adequada, així com quantes caldrà instal·lar. Per determinar els paràmetres per a cada ús podeu consultar la Guía técnica de eficiencia energética en iluminación: oficinas i la Guía técnica de eficiencia energética en iluminación: centros docentes, editades per l’IDAE. A tall d’exemple, vegeu la taula següent per a alguns usos concrets.

TIPUS DE DEPEDÈNCIA O

ACTIVITAT LLUMINOSITAT MITJANA HORIZONTAL (lux)

ÍNDEX DE REPRODUCCIÓ CROMÀTICA (Ra)

Cartografia 700 70 – 85

Administració, comptabilitat, facturació

500 70 – 85

Dibuix tècnic 700 80 – 90

Serveis jurídics 500 70 – 85

Atenció al públic 300 70 – 85

Arxiu 200 70

Vestíbuls 200 70 – 85

Passadissos i lavabos 150 70 – 85

Aula general 300 70 – 80

Aula informàtica 500 70 – 80

Biblioteca (ambiental) 200 70 – 80

Biblioteca (zona lectura) 500 70 – 80

Esports (futbol, handbol, rugbi) 100 < 70

Esports (bàsquet, voleibol) 200 < 70

− Pel que fa a l’enllumenat públic, es recomana la utilització preferent de bombetes de vapor de sodi de baixa pressió. Són llums que no porten metalls pesants i que consumeixen 5 vegades

12

menys que els incandescents, 2,2 vegades menys que els llums de mercuri i 1,5 vegades menys que els de vapor de sodi d’alta pressió i fluorescents. Per a l’encesa de l’enllumenat públic és molt recomanable utilitzar rellotges astronòmics, que varien les hores d’encesa i apagada segons la posició del sol en cada dia de l’any. Per a més recomanacions sobre l’enllumenat públic, vegeu Guía técnica de eficiencia energética en iluminación: alumbrado público, editada per l’IDAE.

− Al consum de les làmpades, s’hi ha d’afegir el consum dels equips auxiliars, on, en el cas de les làmpades de descàrrega, és molt important el balast o reactàncies. El consum de l’equip auxiliar pot representar un increment del 5% al 30% a afegir al consum de la làmpada. Per reduir aquest consum i augmentar la vida de les làmpades, cal instal·lar balastos electrònics substituint les reactàncies convencionals (electromagnètiques). Altres avantatges d’aquests balastos són l’encesa instantània, una llum sense pampallugues, la desconnexió de les làmpades esgotades, etc. Aquests avantatges fan que l’amortització d’una reactància electrònica estigui compresa entre tres i cinc anys segons les hores d’utilització.

− A l’enllumenat interior s’hauran de disposar llumeneres que permetin un alt aprofitament de la il·luminació procedent de la làmpada. Caldrà considerar l’opció d’utilitzar algun dels components que ofereixen els fabricants per a les seves llumeneres (com ara reixes, difusors, etc.) que milloren el nivell i la qualitat de la llum.

• Il·luminació: contaminació lumínica

− En l’enllumenat exterior cal il·luminar sempre de dalt a baix i orientar els focus per sota l’horitzontal. Cal aplicar-hi bones pràctiques, com és ara ajustar les llumeneres amb la inclinació i direcció adequades; fer la instal·lació correcta de les pantalles de les llumeneres; instal·lar reixetes i orelleres a les llumeneres; apagar els llums exteriors quan no siguin realment necessaris; apagar l’enllumenat de monuments i edificis corporatius després de mitjanit; no dirigir llums ni focus ni làsers cap al cel.

− En tot cas, cal complir la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i el reglament que la desenvolupa. Aquest reglament ha de regular:

1. Els nivells lumínics de l'enllumenat exterior viari per a vianants, ornamental, industrial, comercial i publicitari, esportiu, recreatiu, de seguretat, d’edificis i d’equipaments. Els nivells màxims de llum també són aplicables als enllumenats interiors, si produeixen intrusió lumínica a l’exterior.

2. La inclinació i direcció dels llums.

3. Els tipus de làmpada que cal utilitzar o d’ús preferent.

4. Els sistemes de regulació de flux.

5. Els horaris de funcionament.

13

• Il·luminació: equips de regulació i control

Dissenyar una instal·lació d’il·luminació que satisfaci les necessitats lumíniques del dia més desfavorable de l’any és la primera fase d’aquest procés. Un cop conegudes les necessitats en les condicions més desfavorables, caldrà tenir en compte que aquestes necessitats no hi seran durant tots el dies de l’any. D’aquí la importància de disposar d’un sistema de control que permeti adaptar-se al major nombre d’usos possibles (o necessitats diferents). Amb això s’intentarà ajustar la potència lumínica a la necessitat lumínica. Alguns dels mecanismes per aconseguir-ho són:

− La sectorització de la sala a il·luminar, separant les línies d’enllumenat. Així disposem de l’opció d’encesa parcial dels punts de llum que ens permet una il·luminació diferenciada en diverses zones d’un mateix espai en funció de les necessitats (per exemple, tenir apagats els llums més propers a les finestres i tenir encesos els de la resta de la sala)

− La instal·lació de reactàncies electròniques amb reguladors de flux que ajusten en cada moment la potència de les làmpades per obtenir exactament el grau d’il·luminació desitjat.

− La instal·lació d’equips d’encesa i apagada automàtica (cèl·lules fotoelèctriques o rellotges astronòmics) per a la il·luminació exterior.

− La instal·lació d’interruptors temporitzats o detectors de presència en zones amb un ús puntual (per exemple, els lavabos).

• Electrodomèstics eficients

A l’hora d’adquirir electrodomèstics, cal tenir en compte el consum energètic que tenen. Una bona guia és l’etiqueta energètica que els diferencia amb una lletra. Els de la lletra A són els electrodomèstics amb menys consum i, doncs, els que generen una despesa econòmica més baixa i menys contaminació.

Un altre punt a considerar són els electrodomèstics que necessiten aigua calenta per funcionar (rentadores i rentavaixelles, principalment). Actualment, hi ha aparells bitèrmics (que disposen d’una entrada d’aigua freda i d’una altra de calenta) que estalvien energia elèctrica ja que l’aparell no ha d’escalfar l’aigua. L’aigua calenta la proporciona un equip extern i, per tant, hi ha la possibilitat d’escalfar-la amb un equip d’energia solar tèrmica.

14

• Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica

Des del punt de vista energètic i ambiental, la producció d’electricitat amb energia solar fotovoltaica descentralitzada és un sistema molt eficient ja que utilitza un recurs gratuït i inesgotable. Però cal tenir en compte que actualment el sistema convencional de producció d’electricitat és centralitzat i que després es necessiten grans línies elèctriques per arribar fins a la ciutat. Un altre factor a tenir en compte és que el preu de l’electricitat convencional no reflecteix el preu real de la producció ja que no té en compte tots els aspectes de contaminació (emissions de gasos tòxics, residus nuclears, tala forestal i incendis, contaminació electromagnètica…). Per tant, si comparem econòmicament els dos sistemes de producció d’electricitat, l’aplicació d’energia solar fotovoltaica en segons quins casos surt cara pel cost inicial d’instal·lació. Per aquests motius, ha de ser impulsada des dels organismes municipals amb la idea de possibilitar la transferència cap a un model energètic més coherent, eficient i no contaminant. Actualment, hi ha dues possibilitats per fer instal·lacions d’energia solar fotovoltaica:

Ø Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica autònoma. Aquestes instal·lacions són independents de la xarxa elèctrica, ja que acumulen l’energia solar en bateries. Tenen l’avantatge que, un cop amortitzades, la producció elèctrica serà gratuïta. Aquesta solució permet un estalvi total en la producció d’electricitat, però requereix d’un manteniment de les bateries i un recanvi cada vuit o deu anys. Tenen múltiples i variades aplicacions (edificis amb poques hores d’utilització, parquímetres, instal·lacions de rec, senyals, ràdios, fanals i enllumenat públic aïllat…). La viabilitat econòmica d’aquestes instal·lacions depèn de la distància que hi ha fins al punt de connexió amb la xarxa elèctrica, però segons els casos és més cara l’obra civil per al soterrament de la línia que no pas la instal·lació fotovoltaica en si. Per aquest motiu, abans de realitzar una instal·lació és recomanable elaborar un estudi econòmic de viabilitat.

Ø Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica per generació d’electricitat i venda a la xarxa. És possible produir electricitat a partir de plaques fotovoltaiques que, connectades a un ondulador de connexió a xarxa, injecten a la xarxa l’energia produïda. Aquesta energia està recolzada per un preu de venda garantit de 0,396668 € per cada kWh que es vengui, uns 0,30 € superior al preu de compra d’energia elèctrica convencional. Aquest preu de venda és per a instal·lacions amb una potència inferior o igual a 5 kW; en el cas de potències superiors, el preu de venda està fixat en 0,216364 €. L’única condició necessària és disposar de superfície exterior sense ombres. Aquest tipus d’instal·lació té un període d’amortització al voltant de dotze anys.

7. Sistemes de climatització eficients

• Condicions de confort

El primer que cal tenir en compte és que un edifici dissenyat amb criteris de reducció de consum energètic i que segueixi els consells bàsics esmentats en els altres apartats gairebé no necessitarà equip de suport per mantenir-ne l’interior en condicions de confort.

15

En el cas, però, que s’hagi de climatitzar, els valors de confort obligatoris (RITE) són els que es mostren a continuació:

- Hivern: Temperatura: 20 - 23º C

Humitat relativa: 40 - 60%

- Estiu: Temperatura: 23 - 25º C

Humitat: 40 - 60%

Aquests valors són els que s’han de fer servir per dimensionar els equips de climatització dels edificis.

• Tecnologies

Els sistemes de climatització poden ser d’escalfament (o refredament) de l’aire de les estances o bé sistemes de radiació. La utilització d’un sistema o l’altre depèn de les dimensions, la distribució dels espais a l’edifici, la seva alçada, l’ús que s’hi donarà, etc. En cadascun dels casos s’haurà de valorar quin sistema cal utilitzar. Per exemple, en el cas de grans sales i de molta alçada (pavellons esportius) és molt recomanable instal·lar equips de radiació, ja que amb els altres haurem d’escalfar tot el volum d’aire per tenir la sala climatitzada.

A continuació, realitzem una breu descripció d’alguns sistemes de climatització abans de donar consells concrets.

a) Bomba de calor accionada elèctricament

Aquest sistema produeix aire calent a través d’un circuit de compressió (com els frigorífics). És un sistema amb un coeficient de rendiment (COP) molt elevat, al voltant de 3. En canvi, com el sistema de producció actual de l’energia elèctrica té un rendiment baix (35% – 50%), això provoca que aquest sistema presenti un rendiment global aproximat del 85%. Un altre avantatge d’aquest sistema és que produeix l’aire fred necessari per a la climatització durant l’estiu. Un inconvenient és que aquestes màquines tenen un elevat rendiment quan les temperatures exteriors no són gaire extremes (5º– 8º C a l’hivern), així doncs, a les zones on se sol baixar d’aquestes temperatures no es recomana de fer-ne servir.

b) Bomba de calor accionada a gas

El funcionament d’aquest sistema és molt semblant a la bomba de calor elèctrica, però la compressió es realitza amb un motor tèrmic (igual que els cotxes). Aquests motors tenen un rendiment baix (35 %), però la xarxa de distribució és molt eficaç i no hi ha gaires pèrdues en la distribució. Un avantatge d’aquestes màquines és que es pot aprofitar la calor residual dels gasos i del motor per al preescalfament de l’aire. Un inconvenient a l’hora d’instal·lar-les són el soroll i les vibracions que provoquen els motors tèrmics. A l’igual que les màquines elèctriques, són adequades per a zones temperades i no gaire fredes.

16

c) Caldera de gas per a l’escalfament de l’aire

Dins d’aquesta categoria trobem dues subcategories: sistemes que escalfen directament l’aire i sistemes que escalfen aigua i que després escalfen l’aire de la sala amb uns fan-coils. Si es pretén utilitzar aquest sistema, cal buscar calderes a gas d’alt rendiment, com per exemple les de condensació (rendiment del 105 % sobre el PCI). Un avantatge d’aquest sistema és que pot utilitzar energia solar tèrmica per al preescalfament de l’aire d’entrada o renovació, o l’aigua en el cas dels fan-coils. Un inconvenient, com tots els sistemes de climatització d’aire, és que hem d’escalfar tot el volum d’aire per sentir la sensació de confort necessària.

d) Màquina d’absorció

Aquest sistema és capaç de generar aire fred a partir d’una font de calor utilitzant, en lloc de la compressió, la propietat d’absorció d’alguns gasos. Com a font de calor s’utilitza normalment una caldera de gas natural i, per tant, podem tenir un sistema de climatització global amb l’aire escalfat amb la caldera durant l’hivern i l’aire fred amb la màquina d’absorció durant l’estiu. A més, podem instal·lar una instal·lació solar tèrmica que ens doni una aportació energètica important tant a l’estiu com a l’hivern. El rendiment d’aquestes màquines és aproximadament del 80% (molt semblant a les bombes de calor elèctriques, per exemple). Un inconvenient d’aquest sistema és que la tecnologia no està prou desenvolupada i el rang de potències calorífiques i frigorífiques no és tan gran com amb les bombes de calor.

e) Sistema de radiadors convencionals

Aquest sistema necessita una caldera per escalfar l’aigua i després, a través dels radiadors, desprèn la calor mitjançant radiació i convecció. L’avantatge principal de la transmissió de calor per radiació és que s’escalfen les persones i no cal escalfar l’aire per tenir sensació de confort. És molt important fer servir calderes a gas d’alt rendiment, com són per exemple les de condensació (rendiment del 105% sobre el PCI), i modulants de manera que reguli la potència segons les necessitats.

f) Sistema de terra/parets/sostre radiant

Aquest sistema és semblant a l’anterior però amb la gran diferència que la superfície de radiació és molt més elevada ja que, normalment, el sistema de radiació es troba per tot el terra de l’edifici. Com que té molta superfície, la temperatura a la qual circula l’aigua és més baixa (al voltant 35º C). També és molt important fer servir calderes de gas d’alt rendiment, com són, per exemple, les de condensació (rendiment del 105% sobre el PCI) i modulants de manera que regulin la potència segons les necessitats. Actualment, és possible utilitzar una bomba de calor com a sistema de producció de calor de manera que tinguem els avantatges del sistema radiant i l’elevat rendiment de la bomba de calor. A més, amb aquest sistema també és possible fer servir la bomba de calor i el terra radiant per climatitzar l’edifici a l’estiu (instal·lant-hi una deshumectadora). Aquests sistemes radiants de baixa temperatura tenen l’avantatge d’acoblar-hi una instal·lació solar tèrmica per donar un suport energètic molt important i així estalviar energia convencional.

17

• Recomanacions per a la climatització

Un cop descrits els principals sistemes de climatització, exposarem una sèrie de consells genèrics per a tots els sistemes i també d’altres de més concrets.

- Complir la normativa actual (RITE) sobre qualitat de l’aire i ventilacions, minimitzar al màxim els cabals de renovació d’aire, ja que provoquen la major part de les pèrdues tèrmiques.

- Instal·lar els termòstats en zones representatives i allunyats de fonts de calor o fred (mai a prop d’un accés a l’exterior de l’edifici). A més, es recomana instal·lar cronotermòstats de manera que ajustem el funcionament de la climatització a les hores de funcionament de l’edifici.

- Realitzar una correcta sectorització de l’edifici a climatitzar agrupant les sales o zones de l’edifici amb temperatures i horaris de funcionament semblants.

- Estudiar la possibilitat d’utilitzar energia solar tèrmica com a sistema de recolzament.

- Fer servir sistemes de recuperació de temperatura de l’aire de ventilació per preescalfar l’aire de renovació.

- Utilitzar un sistema free-cooling amb l’aire exterior mitjançant una comparació entàlpica (temperatura – humitat). D’aquesta manera, en certs moments, climatitzarem el nostre edifici només introduint aire de l’exterior renovant l’aire interior.

- En el cas de sistemes d’aire, fer servir sistemes de distribució de baixa velocitat i de pèrdua de càrrega màxima de 50 Kg/m2 per metre lineal de canonada.

- En el cas de sistemes d’aire, fer servir sistemes de distribució d’aire amb cabal variable (VAV) i amb vàlvules de control a cada zona tèrmica definida en comptes dels de cabal constant.

- En el cas de sistemes amb caldera, fer-ne revisions periòdiques.

- En tots dos casos, haurem d’utilitzar equips que permetin la modulació del funcionament dels equips (compressors o caldera) en funció de la càrrega frigorífica o calorífica.

- En el cas de necessitar climatització, s’han de valorar amb cura les necessites energètiques (calorífiques i frigorífiques) durant tot l’any. Si les necessitats són similars, és recomanable utilitzar una mateixa màquina combinada per a tots dos serveis, però en cas que hi hagi diferències, és millor utilitzar un sistema per a cada servei. En aquest últim cas, si utilitzem una única màquina, estarà sobredimensionada i tindrem un consum energètic excessiu.

- A l’estiu és recomanable forçar l’entrada d’aire exterior a traves dels soterranis de l’edifici o de sota terra, ja que és aire fred, i així reduïm el consum energètic en climatització.

8. Reducció dels consums energètics produïts per l’aigua calenta sanitària (ACS)

Cal tenir en compte que l’ACS presenta un consum d’aigua i d’energia consumida per

escalfar-la. Actualment, la viabilitat dels equips d’energia solar tèrmica com a substituts del combustible fòssil està més que demostrada.

18

• Recomanacions per reduir el consum energètic en l’escalfament de l’aigua

− Instal·lar aixetes temporitzades i difusors tipus airejadors a les dutxes i aixetes. Amb la temporització aconseguirem que no quedi cap aixeta oberta i en reduirem el temps de funcionament. Amb els airejadors reduirem al quantitat d’aigua que surt per punt de consum. L’amortització d’aquests aparells és inferior a sis mesos.

− Millorar els aïllaments de les canonades. Així reduirem la despesa de calor perduda a l’ambient. L’aïllament de les canonades ha de complir sempre la normativa vigent (RITE). La conductivitat màxima que han de tenir els aïllaments és de 0,040 W/(m·K). En el cas de canonades que transportin fluids calents, aquests són els espessors mínims d’aïllament:

Temperatura del fluid (ºC) Diàmetre exterior canonada

(mm) 40 a 65 66 a 100 101 a 150 151 a 200

D = 35 20 20 30 40

35 < D = 60 20 30 40 40

60 < D = 90 30 30 40 50

90 < D = 140 30 40 50 50

140 < D 30 40 50 60

− Minimitzar la distància entre la producció d’ACS i el consum per reduir el recorregut de les canonades i així disminuir les pèrdues de calor.

− Instal·lar sistemes solars tèrmics de producció d’aigua calenta sanitària (ACS). Mitjançant la utilització de captadors solars de baixa temperatura és possible reduir el consum d’energia convencional (combustibles i electricitat) emprada per produir ACS. L’únic requisit és disposar d’una superfície exterior assolellada orientada al sud i d’un petit espai per situar-hi l’acumulador i l’equip de impulsió i control. Aquest tipus d’instal·lació té un període d’amortització econòmic al voltant de vuit anys.

− Instal·lar preferentment sistemes que utilitzin gas natural com a sistema convencional de suport per a l’energia solar tèrmica o en els casos en què sigui impossible instal·lar-hi aquest tipus d’energia renovable. No s’ha de fer servir l’electricitat per a la producció de calor amb resistències elèctriques ja que el sistema de producció actual és molt poc eficient. Només s’ha de fer servir en certs casos, tal com indica el RITE en la ITE 02.5.4.

19

9. Reducció del consum d’aigua

L’aigua és un recurs escàs i limitat, i el procés de depuració per fer-la apta per al consum

comporta unes despeses energètiques i ambientals. Per això és important reduir-ne el consum i reaprofitar les aigües grises (no aptes per al consum humà) per substituir l’aigua depurada en aquells casos en què sigui possible (aigua de cisternes de lavabos i aigua de rec). En el cas de reutilitzar l’aigua, hem de dur a terme un estudi en profunditat sobre la depuració de les aigües grises (biològica i/o fisicoquímica) per evitar la transmissió del virus de la legionella i complir així la normativa vigent antilegionella.

• Consells per reduir el consum d’aigua sanitària

− Reduir el consum d’aigua mitjançant aixetes temporitzades i difusors tipus airejadors en els punts de consum. Amb això es pot aconseguir una reducció de fins al 50% del consum i amb una inversió molt petita.

− Instal·lar cisternes de doble descàrrega. S’obté una reducció de fins al 50% del consum amb una inversió molt petita.

− Substituir les cisternes del WC per fluxors.

− Disposar de sensors de presència per accionar l’aigua dels lavabos.

− Instal·lar sistemes de reaprofitament que permetin aprofitar les aigües grises per abastir d’aigua les cisternes dels lavabos. En aquest cas s’haurà de tenir una gestió centralitzada des de l’ajuntament per evitar confusions de canonades en futures ampliacions de l’edifici

− Instal·lar comptadors d’aigua per a zones d’ús que permetin identificar les àrees de més consum i implantar-hi mesures correctores.

− Utilitzar algun sistema de detecció de fugues d’aigua en les canonades soterrades o ocultes.

• Consells per reduir el consum d’aigua de rec

− Plantar vegetació local intentant evitar l’ús de gespa (gran consumidor d’aigua). Els jardins seguiran els criteris de xerojardineria (amb utilització de la vegetació autòctona amb pocs recursos hídrics, d’adobs o de pesticides).

− Instal·lar un equip de rec programable i amb higròmetre per evitar que es regui en cas de pluja.

− Fer servir sistemes de rec eficient: rec per sistema de goteig o sistema de microaspiració.

− No regar mai en hores d’alta insolació i ajustar la quantitat correcta d’aigua segons el tipus de vegetació.

− Utilitzar les aigües grises de l’edifici, un cop tractades, com a aigua de rec. Els passos a seguir s’expliquen a continuació.

20

• Passos per a la instal·lació de sistemes de reaprofitament d’aigües grises

− Instal·lar una doble xarxa de recollida de les aigües residuals, una per a les aigües negres (aigües procedents dels inodors i de les cuines) i l’altra per a les aigües grises (aigües procedents dels lavabos i dutxes).

− Si l’edifici disposa de zona enjardinada, les aigües pluvials es recolliran juntament amb les grises per aprofitar-les a més com a aigües de rec.

− En el cas d'instal·lacions esportives amb piscina, es pot plantejar l'opció d'utilitzar l'aigua de renovació del vas de la piscina com a aigua grisa.

− S'haurà d'instal·lar una xarxa diferent de l'aigua sanitària per als diferents inodors de l'edifici. La canonada haurà de portar un distintiu per diferenciar-la de la canonada d'aigua sanitària.

− Per poder reutilitzar les aigües, s’hauran de tractar amb processos fisicoquímics i/o biològics per assegurar-ne una qualitat mínima. En cas que s'utilitzin com a aigua de rec, se n'hauran de fer anàlisis periòdiques. En tots els casos s’haurà de complir la normativa vigent sobre la legionella.

− S’ha de reservar l’espai necessari en cada cas per al dipòsit d’acumulació de les aigües i per a la instal·lació de depuració. Aquest espai haurà de disposar d’un mínim de ventilació i, per poder netejar el filtre i la depuradora, no haurà ser de molt difícil accés.

− En tots els punts de consum d'aigua reutilitzada (cisternes, punts de rec, etc.) s'haurà d'instal·lar un cartell visible on hi digui: "Aigua no potable"

10. Sorolls

A l'hora de dissenyar un edifici cal tenir en compte els aspectes acústics, tant en l'aspecte de confort interior com en les repercussions exteriors que generen les seves activitats i instal·lacions. I tant en el projecte com en l'execució.

La normativa que s’hi ha d’aplicar és la següent:

• Norma Básica de la Edificación en Edificios. Condiciones Acústicas (NBE – CA – 88)

• Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE)

• Ordenances municipals pròpies relatives a aquest aspecte

En el projecte de l’edifici es justificarà el compliment de la normativa vigent per a la regulació de sorolls i vibracions. S’haurà de presentar un projecte acústic que, com a mínim, contindrà:

• La definició del tipus d'activitat(s).

• L’horari de funcionament.

• El nivell sonor en el local emissor, en dB(A).

21

• El nivell sonor de la maquinària instal·lada, en dB(A).

• El nivell sonor previst en els habitatges més afectats, en dB(A).

• L’aïllament acústic necessari per complir els nivells especificats per l'ordenança.

• L’especificació dels gruixos dels materials i pes per m2.

• Els plànols en planta i secció de la posició relativa dels habitatges, respecte a l'activitat i situació de les plantes soterranis, si n'hi ha.

• Els plànols a escala 1:50 dels elements que configuren l'aïllament acústic i detalls, a escala 1:10, dels materials, gruixos, juntures, acoblaments elàstics, dobles parets, dobles sostres i terres flotants.

• El condicionament acústic de les sales on sigui necessari una òptima intel·ligibilitat de la veu o de la percepció de la música. Cal presentar els estudis i revestiments de superfícies que tenen per objecte controlar la reverberació de locals o espais públics.

• Les mesures correctores per corregir els sorolls i vibracions.

S'exigirà aïllament acústic mínim en determinades activitats considerades sorolloses. Els aïllaments mínims seran els que mana l'ordenança municipal per a la regulació de sorolls i vibracions i estaran determinats pels nivells sonors màxims d'emissió.

Les noves edificacions municipals que per les seves característiques puguin generar molèsties per sorolls no es podran construir en contigüitat amb habitatge. L'edifici mantindrà una separació mínima respecte a l'habitatge de 3 a 5 cm, entre fonaments, prèvia col·locació de plaques de poliestirè o material similar i de 3 a 15 cm entre parets, prèvia col·locació de plafons de fibra de vidre d'un gruix mínim de 3 cm.

S’haurà de redactar un plec de condicions exhaustiu on s'especifiquin clarament: els tipus de materials i de maquinària a instal·lar, els controls de qualitat, proves, mesures, etc.

• Recomanacions a tenir en compte en la fase de projecte

− Allunyar al màxim els focus emissors dels habitatges més propers.

− Les bombes, ventiladors, torres de refrigeració, aparells de condicionament d'aire, etc., no estaran instal·lats directament al forjat, sinó que disposaran dels esmorteïdors adequats al pes i la freqüència d'excitació. A més, caldrà tenir en compte que per a equips molt pesats caldrà instal·lar lloses de formigó que n’absorbeixin les vibracions.

− Instal·lar silenciadors, quan sigui necessari, a les sales de màquines, conductes d'aire, etc.

− A l'hora de fer el càlcul de les canonades de fluids, cal tenir en compte que les velocitats elevades provoquen sorolls. En conduccions d'aigua és recomanable una velocitat d'1 m/s en conduccions secundàries i de 2 m/s en l'alimentació principal. En conduccions d'aire hom utilitza el criteri de no superar els 12 m/s. De tota manera, aquests criteris són orientatius i la velocitat màxima admesa en els conductes la determinaran les dades subministrades pel fabricant del material.

22

− Instal·lació de canonades amb maneguets, juntes elàstiques i abraçadores absorbents. Instal·lació de conductes sobre suports elàstics.

• Recomanacions a tenir en compte en la fase d’execució del projecte

− Tenir molta cura de no provocar ponts acústics en dobles parets, terres flotants, canonades, desguassos, etc. Durant l'execució de l'obra cal retirar totes la runa i altres materials (trossos de ferro, totxo, morter, guix, fusta, etc.) que puguin provocar ponts acústics.

− Rebutjar els esmorteïdors no previstos pel projecte, tret que la direcció d'obra ho justifiqui.

− Tenir en compte que la instal·lació d'esmorteïdors ha d’estar equilibrada.

− Els conductes i canonades no han d'estar lligats a l'obra.

− Instal·lar juntes elàstiques entre les màquines i els conductes.

− Vigilar de no deixar cossos estranys a dins de cap conducte.

− Cal tenir cura amb els revestiments o acabats superficials, ja que si pintem sobre materials porosos aïllants perdrem la seva capacitat absorbent.

Una vegada finalitzades les obres i instal·lacions, caldrà justificar el compliment de la normativa vigent realitzant mesures in situ.

11. Materials

Actualment hi ha molts materials que s’utilitzen en la construcció d’edificis. Per valorar-ne

l’impacte ambiental s’hi apliquen diferents criteris:

− Avaluar l’energia necessària en la producció d’aquest material.

− Realitzar una anàlisi del cicle de vida del material, des de l’extracció de la matèria primera fins que es recupera en l’enderroc. Avaluar l’impacte ambiental que es genera.

− Tenir en compte la possibilitat de reciclar el material un cop ha deixat de realitzar la seva funció.

− Tenir en compte la possibilitat d’utilitzar materials de construcció que incorporin materials reciclats (acer de construcció que contingui acer reciclat, alumini de construcció amb residus reciclats…). També s’hi afavorirà l’ús de materials reutilitzats i de materials del lloc per minimitzar el consum energètic del transport.

− Avaluar les emissions de gasos tòxics que desprèn el material en cas d’incendi, al llarg de la seva vida útil i en la seva col·locació.

Existeixen també múltiples etiquetes que classifiquen ecològicament els materials. Per tot això, és difícil avaluar genèricament cada material. Es recomana avaluar cada cas concret.

Per a la selecció de materials, vegeu la bibliografia tècnica següent: − Guia de l’Edificació Sostenible. Editada per l’Institut Català de l’Energia de la

Generalitat de Catalunya, la Direcció General d’Actuacions Concertades, Arquitectura i

23

Habitatge també de la Generalitat de Catalunya, l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i la Fundació Privada Ildefons Cerdà.

Com a guia es dóna una llista de materials prohibits tant en la construcció de l’edifici, els acabaments i les instal·lacions.

Ø Policlorur de vinil (PVC)

Ø Plom, tant en pintures com en canonades

Ø Amiant

Ø Fustes tropicals

Ø Acabats amb emissions de gasos VOC i/o partícules

El policlorur de vinil (PVC) actualment s’utilitza en la construcció en molts elements que principalment són a les conduccions de sanejament, les conduccions elèctriques i els tancaments exteriors. Les matèries primeres del PVC són el petroli i el clor, i el seu procés de fabricació pot resultar perillós si no es realitza en condicions adequades. El comportament del PVC com a residu no és gaire bo per al medi (la incineració pot provocar compostos nocius, com les dioxines o l’àcid clorhídric), i el seu reciclatge és més complicat que el d’altres materials plàstics. En el cas de les conduccions de sanejament, les alternatives mediambientals més viables són el polietilè i el polipropilè, ja que són també plàstics (col·locació més fàcil i unions més estanques), són més fàcilment reciclables i utilitzen menor quantitat de substàncies potencialment perilloses. En el cas de les conduccions elèctriques, les alternatives més sostenibles, com en el cas anterior, són el polipropilè i el polietilè.

En les finestres, les dues alternatives que es presenten per substituir el PVC són la fusta i l’alumini amb trencament del pont tèrmic. Pel que fa a la fusta, ha de provenir d'explotacions gestionades sosteniblement (preferentment locals). La fusta és l’alternativa més recomanable, però s’ha de tenir en compte el manteniment posterior, cosa que amb l’alumini no passa.

El plom s’ha utilitzat tradicionalment com a additiu de pintures, materials de coberta, instal·lacions elèctriques, en canonades d’aigua, etc. El plom és un material perillós per a la salut perquè ataca la sang. Actualment, està prohibit en totes les aplicacions. Hi ha diversos materials que s’utilitzen per substituir-lo en cada aplicació: des del polipropilè i el polietilè a les canonades, fins a pigments naturals com a additius a les pintures.

Les fibres d’amiant o asbest s’havien utilitzat en plaques d’aïllament tèrmic i acústic, tubs i dipòsits d’aigua, impermeabilitzacions, etc., però es poden desprendre i produir, per inhalació, malalties cancerígenes de l’aparell respiratori. Actualment, l’ús de l’amiant blau i marró està prohibit, però l’ús de manera controlada de l’amiant blanc és permès (fibrociment). Com que en l’actualitat existeix una gran varietat de materials que poden substituir l’amiant, es recomana deixar de fer servir també l’amiant blanc. Per exemple, en lloc d’utilitzar canonades de fibrociment per a les canonades de sanejament, se’n poden fer servir de polietilè, polipropilè o fins tot de ceràmica.

24

L’impacte mediambiental que comporta l’ús de la fusta comença en el moment de l’explotació dels boscos. Aquest impacte és variable ja que la fusta es pot talar d’una manera descontrolada i malmetre zones d’alt valor ecòlogic que, a més, constitueixen una de les grans reserves naturals del planeta. Per tant, l’explotació de la fusta s’ha de realitzar d’una manera sostenible (reforestació, explotació selectiva i respectuosa, etc.). Encara que es poden trobar fustes tropicals amb segells de sostenibilitat, la situació particular d’aquests països fa difícil que una explotació a gran escala es dugui a terme de manera sostenible. Per tant, s’han d’utilitzar fustes amb un segell reconegut de sostenibilitat (el més conegut és el FSC, Forest Stewardship Council) que n’asseguri la procedència. Si es pot, s’han d’utilitzar fustes de procedència estatal, ja que es minimitza el consum energètic pel transport, sense tractament o amb un tractament natural.

Les emissions de compostos orgànics volàtils (VOC) i partícules provenen principalment dels materials d’acabat, com són les pintures, els dissolvents, els adhesius, etc. Aquestes emissions es desprenen tant en l’aplicació dels acabats com durant la seva vida útil. A més, les inhalacions d’aquests compostos poden ser perjudicials per a la salut. Algunes pintures i vernissos tenen etiquetes ecològiques, concretament l'etiqueta ecològica de la UE i el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental. La quantitat de productes que compleixen les normes és prou important perquè no se n'hagin d'utilitzar d'altres. Respecte a la seva composició i origen, les pintures naturals són preferibles a les acríliques de base aquosa i, aquestes, a les sintètiques (que són les que contenen més quantitat de VOC). Un últim punt a assenyalar és que els sobrants i residus de les pintures i dels materials d’acabats s’han de separar de la runa àrida per dur-los a un tractador especial que els recicli o que hi apliqui el tractament corresponent. Si no se separen, aquests residus poden contaminar la runa i llavors després no es podrà reutilitzar directament.

Un últim punt a comentar en aquest capítol és la fase de deconstrucció dels edificis. Com s’ha comentat anteriorment, hi ha molts edificis amb materials instal·lats que ara mateix estan prohibits per llei o que en aquest document es prohibeixen per a noves construccions. Aquest és el cas de l’amiant, ja que hi ha molts edificis que tenen plaques de fibrociment, canonades de fibrociment o plaques amb fibres d’amiant. A l’hora de deconstruir, una empresa especialitzada ha de desmuntar tots aquests materials i realitzar una gestió correcta dels residus, en comptes d’una deconstrucció massiva. Un enderroc massiu provocaria un despreniment de fibres d’amiant que afectaria totes les persones que n’inhalessin i el medi on es diposités la runa. En el cas del plom i el PVC també fóra molt interessant que abans de l’enderroc massiu se’n separessin aquests materials de manera que es poguessin dur al tractador adequat per al reciclatge i aprofitament posterior.

25

ESTUDI DE CONSUMS ENERGÈTICS DE L’EDIFICI I D'ALTRES ASPECTES DELS PROJECTES

Per tal de valorar quantitativament l’efecte de les mesures proposades als apartats anteriors, els projectes dels edificis hauran d’incloure els estudis següents:

− La justificació de les solucions adoptades dins de cadascun dels onze punts exposats al primer apartat.

− L’estudi del consum energètic mensual, quantificant una previsió d’energia consumida (kWh) i el tipus de combustible. Aquest estudi haurà de diferenciar entre:

− consum per a il·luminació

− consum per a calefacció

− consum per a producció de fred

− consum per a producció d’ACS

− Una taula resum amb els indicadors més importants de les millores ambientals en el projecte. En aquest sentit, es poden relacionar algunes mesures amb l’estalvi de contaminació que comporten (1 kWh d’electricitat estalviat es tradueix en 0,545 kg de CO2 no emès)

26

GLOSSARI DE DEFINICIONS

Aigües grises: Aigües residuals procedents dels rentamans i dutxes d’un edifici.

Balast: Component de les làmpades fluorescents que limita el consum de la làmpada als seus paràmetres òptims.

Coeficient de rendiment (COP): En màquines de compressió, és la relació entre l’energia calorífica o frigorífica emesa a l’estança i l’energia elèctrica consumida pel compressor.

Fluxor: Sistema de descàrrega d’inodors sense cisterna que s’instal·la directament a la xarxa d’aigua sanitària.

Free-cooling: Introducció directa d’aire exterior a l’estança com a aire de renovació.

Higròmetre: Mesurador de la humitat d’un terreny o jardí.

Índex de reproducció cromàtica: És la capacitat d’una llum per reproduir amb fidelitat els colors dels objectes que il·lumina.

Inèrcia tèrmica: Capacitat dels materials de construcció d’acumular energia tèrmica.

Poder calorífic inferior (PCI): Quantitat de calor produïda per la combustió completa d’una unitat de massa o volum d’un combustible sense que hi hagi una condensació d’aigua dels productes de combustió.

Temperatura de color: És la impressió de color rebuda d’una llum quan la mirem .

Transmissió de calor per conducció: És la transmissió de calor per un cos sense desplaçament de les seves molècules.

Transmissió de calor per convecció: És la transmissió de calor d’un cos per desplaçament de les seves molècules.

Transmissió de calor per radiació: És la transmissió de calor sense contacte dels cossos, es transmet per ones