-1-

 

Tema 5. Mesurar el nivell d’activitat física

 Mesurar  el  nivell  d’activitat  física  

esurar l’activitat física de les persones és un repte, ja que hi ha diferents paràmetres que cal considerar. En concret, quan es parla d’activitat física es

defineixen quatre paràmetres (1): el tipus, la freqüència, la durada i la intensitat.

Tipus  d’activitat. Es refereix a totes les activitats que fa la persona, que impliquen una despesa energètica i, per tant, s’han d’intentar quantificar per calcular l’ activitat física total que realitza. En són exemples: l’activitat aeròbica, anaeròbica, de força i tonificació muscular. També es refereix a si l’activitat és grupal o individual, i si es fa a l’aigua o no, per exemple.

Freqüència.  Es refereix al nombre de vegades que es realitza una activitat física concreta durant un període de temps determinat. El temps de registre habitual sol ser d’una setmana (2). Així, podem parlar d’un cop al dia, de dos cops al dia, o de tres cops per setmana, per exemple.

Durada.   S’entén com el temps durant el qual es realitza l’activitat física, ja sigui durant una sessió o durant el temps escollit. Parlem, doncs, de 10 minuts al dia o 40 minuts per sessió, per exemple.

Intensitat.  Es refereix al consum energètic per unitat de temps, al treball que es du a terme en un període de temps determinat. Es pot expressar mitjançant paràmetres fisiològics (VO2 màx., mets, FCM) o mitjançant mesures subjectives. En concret, la classificació de la intensitat pot ser objectiva (absoluta), segons les despeses energètiques específiques que comporti una determinada activitat (la que utilitzem quan parlem de mets, per exemple), o subjectiva (relativa), segons la pròpia percepció d’esforç de l’individu (per exemple, el que per a un noi de 20 anys és una activitat lleugera per una persona de 85 anys pot ser intensa o molt intensa) (3).

La medició de l’ activitat física és fonamental per establir la relació que existeix entre la seva pràctica i la salut. Els mètodes per mesurar l’activitat física es classifiquen segons siguin subjectius o objectius (4):

M

 

-2-

 

Tema 5. Mesurar el nivell d’activitat física

Subjectius Objectius

Qüestionaris

Diaris d’activitat física

Pulsímetres

Podòmetres

Acceleròmetres

Inclinòmetres

 

 Mètodes  subjectius.  

Consisteixen en la mesura de l’ activitat física a partir de la informació que el subjecte dóna en relació amb l’ activitat física que realitza. Són els que més s’utilitzen en el context de l’atenció primària.

• Per avaluar la quantitat d’activitat física

1. Qüestionaris

Instrument barat i fàcil d’administrar a un nombre elevat de persones. La mesura que s’obté, però, es basa en la percepció subjectiva del propi comportament, la interpretació subjectiva de les preguntes del qüestionari i el grau de memòria de les persones. Existeixen molts qüestionaris validats internacionalment. A continuació, presentem els utilitzats més habitualment a l’atenció primària.

Ø Qüestionari IPAQ

Un dels qüestionaris més utilitzats per mesurar el nivell d’activitat física de les persones és l’International Physical Activity Questionnarie (IPAQ), que ha estat validat (5) en el nostre context i en la seva versió reduïda (7 preguntes) s’utilitza anualment a l’Enquesta de salut de Catalunya per mesurar el nivell d’ activitat física de les persones.

Trobareu el qüestionari IPAQ, en la seva versió curta, i per autoadministració, a: http://pafes.cat/pafes-interactiu/test-dactivitat-fisica/

Ø Qüestionaris breus validats en el nostre context Al 2012 es van validar (6) a Catalunya dos qüestionaris breus, el Brief Physical Activity Assessment Tool (BPAAT) i el General Practice Physical Activity Questionnaire (GPPAQ), dos instruments per identificar pacients que no compleixen les recomanacions d’activitat física saludable.

 

-3-

 

Tema 5. Mesurar el nivell d’activitat física

ENLLAÇ als articles: recursos 5.1 i 5.2. i 5.3

2. Diari d’activitat física

La persona apunta el tipus d’activitat que fa durant el dia, la durada i en quins intervals de temps la du a terme. A l’enllaç, al apartat 2, “Quina activitat física faig normalment” trobareu un exemple senzill de com enregistrar-lo.

• Per controlar la intensitat:

A la consulta, la intensitat de l’activitat física es calcula o controla normalment mitjançant mesures subjectives. Podem diferenciar dos mètodes habituals:

1. Test de la conversa

Test que permet controlar la intensitat de l’activitat segons la percepció de la persona que la realitza. Aquest mètode classifica la intensitat de l’esforç en tres nivells: intens, moderat i lleuger, i els relaciona amb la capacitat de portar una conversa (taula 1).

Taula 1. Test de la conversa

INTENSITAT AF CONVERSA

Lleugera Es pot cantar o parlar sense parar

Moderada La respiració es prou còmoda per permetre conversar sense ofegar-se

Intensa No es pot parlar

 

2. Escala de percepció de l’esforç (EPE) de Borg

L’EPE és un instrument subjectiu que avalua la intensitat de l’esforç de 0 (gens d’esforç) a 20 (esforç molt, molt pesat). Hi ha una versió adaptada, validada i utilitzada sovint amb aquest objectiu, amb valors que van del 0 al 10. La intensitat de treball aconsellada quan algú s’inicia en la pràctica d’ activitat física (intensitat moderada) és la que va del 4 al 6, on la sensació d’esforç és “una mica pesat” o “pesat” (7, 8). Trobaràs l’escala EPE a l’enllaç pàg. 9 i 10.

 

-4-

 

Tema 5. Mesurar el nivell d’activitat física

Mètodes objectius.

Són aquells que es basen en la quantificació de l’activitat física. Hi ha diferents instruments que permeten aconseguir aquest tipus de mesures objectives, entre els quals hi ha el monitoratge de la freqüència cardíaca o els sensors de moviment.

1. Pulsòmetre

Aparell que mesura la freqüència cardíaca de la persona, que és la resposta fisiològica de la persona a la intensitat de l’activitat. No mesura l’activitat física directament, sinó la relació lineal existent entre la freqüència cardíaca i el consum d’oxigen durant activitats físiques d’intensitat moderada i vigorosa.

S’utilitza per al seguiment acurat de la freqüència cardíaca, no només en activitats de resistència, sinó en qualsevol àmbit de l’entrenament per ajudar a identificar el nivell de forma física i el grau de recuperació durant la pràctica de l’activitat.

El pulsòmetre consta de dues parts: el rellotge (1), que ens indica les pulsacions que tenim, i la cinta (2), que es col·loca just damunt del cor i és la que envia el senyal al rellotge, que ens marca les pulsacions en aquell mateix moment. Hi ha molts tipus de pulsòmetres, des dels més senzills, que només marquen les pulsacions, fins als més complexos, que permeten fins i tot saber la mitjana de pulsacions i les calories cremades (despesa energètica), i que tenen memòria per poder marcar la freqüència cardíaca d’entrenament.

2. Sensors de moviment

Aquests instruments registren l’activitat física a través del moviment del cos que es genera durant l’activitat. Quan una persona es mou, el cos s’accelera en relació amb les forces musculars responsables de l’acceleració i, per tant, en relació amb la despesa calòrica. L’acceleració es pot mesurar en una (vertical), dues (vertical i medial lateral) i tres (vertical, medial lateral, anteroposterior) dimensions. Actualment, cal destacar tres tipus de sensors de moviment: els podòmetres i acceleròmetres, que són senzills d’utilitzar i tenen bona acceptació entre els usuaris, i els inclinòmetres, que són més actuals i sofisticats.

Ø Podòmetre

Mesura els moviments verticals del cos. És un instrument petit que se subjecta a la cintura, al nivell de la part mitjana de la cuixa. Calcula el nombre de passes diàries que s’han fet

2  

1  

 

-5-

 

Tema 5. Mesurar el nivell d’activitat física

caminant o corrent, i pot fer una estimació de la distància recorreguda si se li introdueix la longitud de la passa. És molt útil per mesurar l’activitat física quan l’activitat principal és caminar o córrer.

Per mesurar les passes mitjançant un telèfon mòbil, una de les aplicacions més descarregada és l’Endomondo, utilitzada per més de 25 milions de persones al món. Per altra banda, l’app Runtastic pedometer és una altra de les app millor valorades (ambdues disponibles a Android i iPhone).

Enllaç a recurs 5.5. i 5.6. progressió d’AF amb un podòmetre.

Ø Acceleròmetre

Mesura els moviments que es duen a terme en més d’un pla. Igual que el podòmetre, és un instrument petit que es col·loca i se subjecta a l’altura de la cintura. Hi ha una relació lineal entre l’acceleració del moviment i la despesa calòrica. L’acceleròmetre mesura la freqüència, durada i intensitat de l’activitat física.  Aquests aparells no poden estar en contacte amb l’HO2, i per tant no permeten enregistrar l’AF que es realitza en aquest medi. Tampoc enregistren l’activitat realitzada amb les extremitats superiors i el tronc.  

Ø Inclinòmetre

L’inclinòmetre és un aparell petit que permet classificar les activitats que es realitzen quan s’està assegut/estirat, dempeus i caminant. A més, proporciona tant el nombre de passes com el de transicions entre aquests tres estats. L’instrument permet proporcionar, juntament amb les activitats, estimacions del consum energètic en mets, nivell d’activitat física i kilocalories consumides. L’aparell permet registrar l’activitat i inactivitat segon a segon, i dia a dia. També en permet fer el càlcul setmanal. Aquests aparells són molt útils per mesurar les conductes sedentàries, i no tant l’activitat física. Tot i això, són un bon instrument per avaluar l’AF consistent a caminar, quan aquesta activitat es fa lentament (9).

 

 

-6-

 

Tema 5. Mesurar el nivell d’activitat física

Bibliografia (1) Bauman A, Phongsavan P, Schoeppe S, Owen N. Physical activity measurement- a primer for health promotion. IUHPE- Promotion & Educacion. 2006;13(2):92-103.

(2) Shephard RJ. Limits to the measurement of habitual physical activity by questionnaires. British Journal of Sports Medicine. 2003;37:197-206.

(3) Ainsworth BE, Haskell WL, Herrmann SD, Meckes N, Bassett DR, Tudor-Locke C, et al. Compendium of Physical Activities: a second update of codes and MET values. Medicine & Science in Sports & Exercise.2011;43(8):1575-1581.

(4) Lamonte MJ, Ainsworth BE. Quantifying energy expenditure and physical activity in the context of dose response. Medinice & Science in Sports & Exercise.2001;33:370-378.

(5) Román Viñas B, et al. Validación en población catalana del cuestionario internacional de actividad física. Gac Sanit. 2013;27(3):254-257. (6) Puig Ribera A, et al. Cómo identificar la inactividad física en atención primaria: validación de las versiones catalana y española de 2 cuestionarios breves. Atención Primaria. 2012;44(8):485-493. (7) Borg G. (1970). Perceived exertion as an indicator of somatic stress. Scandinavian Journal of Rehabilitation Medicine. 1970;2(2), 92-98.

(8) Giné-Garriga M, Martín-Borràs C. (coord.). Manual d’activitat física en atenció primària. Barcelona: Institut Català de la Salut; 2009.

(9) Kanoun N. Validation of the ActivPAL Activity Monitor as a Measure of Walking at Pre-determined Slow Walking Speeds in a Healthy Population in a Controlled Setting, Reinvention. Journal of Undergraduate Research. 2009;2(2). Recuperat a <http://www.warwick.ac.uk/go/reinventionjournal/issues/volume2issue2/kanoun>