mesura de govern: estratègia de la bicicleta per barcelona

3

MOBILITAT SEGURA

MOBILITAT SOSTENIBLE

MOBILITAT EQUITATIVA

MOBILITAT EFICIENT

Reduir laccidentalitat associada a la mobilitat.

Facilitar el transvasament modal cap als modes ms

sostenibles.

Reduir la contaminaci atmosfrica derivada del transport.

Reduir la contaminaci acstica derivada del transport.

Moderar el consum denergia en el transport i reduir la seva

contribuci al canvi climtic.

Augmentar la proporci del consum denergies renovables i

netes.

Fomentar usos alternatius de la via pblica.

Garantir laccessibilitat al sistema de mobilitat.

Incrementar leficincia dels sistemes de transport.

Incorporar les noves tecnologies en la gesti

de la mobilitat.

7

0

1

2

3

2009 2010 2011 2012 2013 2014Nm

erode

colisions

ambvctim

esam

bim

plicacid'algu

nabicicleta/milers

vehicles

kman

ualsen

diafeiner

Tendncia del risc de col lisi en bicicleta 2009 2014col lisions amb vctimes amb implicaci d'alguna bicicleta repecte

milers de vehicles km anuals en dia feiner

15

2011 2012 2013 2014 OBJ-2018

INDICADORS DE MOBILITAT EQUITATIVA

19 Places d'aparcament de bicicletes a l'espai pblic n places 21.673 22.245 22.350 23.559 30.000

20 Aparcaments segurs de bicicletesn places en aparcaments B:SM i SABA (i n aparcaments amb servei)

1.142 1.157 1.157 1.088 1.500

n places en estacions de transport (i n estacions amb servei)

_ _ s.d. 200

n de places en locals (i n locals amb servei)

0 0 s.d. 1.000

18

ooo

o

20

2011 2012 2013 2014 OBJ-2018

INDICADORS DE MOBILITAT EQUITATIVA

21 Pes dels desplaaments en bicicleta pblica % desplaaments bicing respecte total bicicleta 37,42% 39,64% 34,49% 31,22% 30%

22 Repartiment modal del total de desplaaments (interns i connexi, %)

Transport pblic 39,9% 39,1% 39,3% 39,7% 41,3%Vehicle privat 26,7% 26,7% 26,5% 26,2% 21,1%A peu 31,9% 32,7% 32,6% 32,3% 35,1%Bicicleta 1,5% 1,6% 1,7% 1,8% 2,5%

23Repartiment modal dels desplaaments interns (%)

Transport pblic 34,00% 32,93% 33,2% 33,5% 35,0%Vehicle privat 17,76% 17,84% 17,7% 17,6% 13,6%A peu 46,06% 46,91% 46,7% 46,4% 47,9%

21

2011 2012 2013 2014 OBJ-2018

Bicicleta 2,19% 2,33% 2,4% 2,6% 3,5%

Repartiment modal dels desplaaments de connexi (%)24

Transport pblic 50,36% 50,01% 50,2% 50,9% 55,6%Vehicle privat 42,36% 42,47% 42,2% 41,5% 35,7%A peu 6,99% 7,20% 7,3% 7,3% 8,2%Bicicleta 0,31% 0,32% 0,3% 0,3% 0,6%

Analisi Geoespacial de les Collisions deTransit amb implicacio de Bicicletes

Barcelona, 2014

Edicio document:Elena Santamarina-Rubio

Catherine PerezServei de Sistemes dInformacio Sanitaria (SESIS)

Agencia de Salut Publica de Barcelona

Aquest estudi sha fet en virtut del conveni de collaboracio entre lAjuntament de Barcelona iLAgencia de Salut Publica de Barcelona en materia de prevencio de laccidentalitat de transit

a la Ciutat de Barcelona

Cita suggerida:Santamarina-Rubio E, Perez K. Analisi Geoespacial de les Collisions de Transit amb

implicacio de Bicicletes, a Barcelona lany 2014. Barcelona: Agencia de Salut Publica deBarcelona, 2015

Edita:Agencia de Salut Publica de Barcelona, 2015

1

Index

1 Introduccio i Objectiu 5

2 Metodologia 62.1 Poblacio i disseny destudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62.2 Fonts dinformacio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62.3 Analisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

3 Resultats 123.1 Nombre de collisions de transit amb implicacio bicicletes i de ciclistes lesionats

a Barcelona, 2010-2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123.2 Concentracio de collisions de transit amb implicacio dalguna bicicleta per

trams a Barcelona lany 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133.2.1 Concentracio global de collisions amb implicacio dalguna bicicleta . . . 143.2.2 Concentracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en dies

laborables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153.2.3 Concentracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en cap de

setmana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163.2.4 Concentracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en horari

diurn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173.2.5 Concentracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en horari

nocturn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183.3 Risc de collisio de transit amb implicacio dalguna bicicleta per trams amb IMD

de vehicles motoritzats a Barcelona lany 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193.4 Llista de trams amb elevada concentracio de collisions amb implicacio dalguna

bicicleta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213.5 Concentracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta i algun vianant . . 303.6 Risc de collisio de transit amb implicacio dalguna bicicleta per trams amb IMD

de bicicletes a Barcelona lany 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

4 Annexes 354.1 Llista de trams amb elevada concentracio de collisions amb implicacio dalguna

bicicleta a Barcelona lany 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 354.2 Llista de trams amb collisions amb implicacio dalguna bicicleta i algun vianant

a Barcelona lany 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

2

Index de figures

2.1 Viari de Barcelona i trams de via amb IMD de vehicles motoritzats. Barcelona,2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

2.2 Trams de via amb carril per bicicletes i trams de via amb IMD per bicicletes.Barcelona, 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

2.3 Collisions amb implicacio dalguna bicicleta, trams de via amb IMD perbicicletes i viari de la ciutat. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

3.1 Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta per 100 metres de via.Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

3.2 Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en dies laborables per100 metres de via. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

3.3 Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en cap de setmana per100 metres de via. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

3.4 Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en horari diurn per 100metres de via. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

3.5 Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en horari nocturn per100 metres de via. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

3.6 Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta per 10 milions de veh-km. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

3.7 Trams de via amb el major nombre de collisions amb implicacio dalgunabicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

3.8 Trams de via amb elevat nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicletaper 100 metres. Barcelona, 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

3.9 (Continuacio) Trams de via amb elevat nombre de collisions amb implicaciodalguna bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25





3.14 Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta i algun vianant per 100metres de via. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

3.15 Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta per 1.000 bicicletes-km.Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

3

4.1 Trams de via amb elevat nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicletaper 100 metres. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

4.2 Trams de via amb collisions amb implicacio dalguna bicicleta i algun vianant.Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

4.3 (continuacio) Trams de via amb collisions amb implicacio dalguna bicicleta ialgun vianant. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

4.4 (continuacio) Trams de via amb collisions amb implicacio dalguna bicicleta ialgun vianant. Barcelona, 2014. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

4

1

Introduccio i Objectiu

Lactual Pla de mobilitat urbana (PMU) 2013-2018 a Barcelona, preten, entre altres objectius,potenciar els desplacaments a peu, en bicicleta i en transport public. Es fonamenta en quatreeixos estrategics: assolir una mobilitat segura, sostenible, equitativa i eficient. La transformaciocap a unmodel de mobilitat urbanames sostenible implica, entre altres accions, la integracio dela bicicleta com a un mitja mes de transport urba. Disposar duna xarxa segura es fonamentalper tal de fomentar lus de la bicicleta entre la ciutadania.

Per tal de reduir el nombre de collisions de transit, i de persones lesionades, es impres-cindible coneixer com, quan i on es produeixen les collisions. Un millor coneixement delspatrons espacials de les collisions fa mes efectius els esforcos per reduir-les. Les collisions detransit no es distribueixen aleatoriament a lespai i al temps, sino que frequentment sagrupena lespai geografic, formant clusters. Aixo es degut al fet que la concentracio de les collisionsa un determinat segment de via en ambit urba, esta ampliament relacionat amb el volum detransit, les caracterstiques de lentorn (infraestructures, disseny i manteniment de la via, clima,etc.) i les activitats que shi realitzen. Aquests factors presenten determinats patrons espacials itemporals. La identificacio dels punts de la via amb una major concentracio de collisions i unmajor risc segons la mobilitat es el primer pas per una adequada distribucio de recursos en lamillora de la seguretat vial.

La identificacio i localitzacio daquests punts de risc (hot spots) ha millorat molt enels ultims anys, gracies a laplicacio de sistemes de identificacio geografica (GIS, GeograficIdentificaction System). A Barcelona es disposa del Registre dAccidents i Vctimes de laGuardia Urbana que inclou la geolocalitzacio de totes les collisions de transit a la ciutat. Permetper tant, portar a terme analisis geoespacials de les lesions icollisions per transit segons tipus imode de transport. En aquest estudi es planteja com objectiu realitzar una analisi geoespacialdel nombre de collisions de transit amb implicacio dalguna bicicleta a Barcelona per tal dedetectar zones delevada concentracio de collisions i zones de major risc tenint en compte laintensitat diaria de transit en vehicle motoritzat i en bicicleta.

5

2

Metodologia

2.1 Poblacio i disseny destudi

Les persones que es desplacen per Barcelona en bicicleta lany 2014 constitueixen la poblaciodestudi. Es porta a terme un estudi descriptiu de disseny transversal a partir dun sistemadinformacio geografica per explorar la naturalesa geoespacial de les collisions de transit ambimplicacio dalguna bicicleta a Barcelona el 2014.

2.2 Fonts dinformacio

El Registre dAccidents i Vctimes de la Guardia Urbana de Barcelona, proporciona infor-macio sobre les collisions, les persones lesionades per transit a la ciutat, i informacio exhaustivasobre les circumstancies en les quals han tingut lloc. Aquest Registre tambe proporciona la ge-olocalitzacio de totes les collisions a la ciutat en les que hi ha hagut alguna persona lesionada,amb el sistema de coordenadas ED50 UTM 31N (European Datum 1950 per la zona 31N delsistema Universal Transversal de Mercator).

El Departament de Prevencio, Seguretat i Mobilitat de lAjuntament de Barcelona, pro-porciona lestimacio de la Intensitat Mitjana Diaria de transit en vehicle motoritzat (IMDv)de la qual sobtenen els quilometres que els vehicles realitzen en dies feiners per la ciutat.Tambe proporciona lestimacio de la Intensitat Mitjana Diaria de transit en bicicleta (IMDb)de la qual sobtenen els quilometres que les bicicletes realitzen en dies feiners per la ciutat. Apartir de les IMD sestimen les mesures vehicles-quilometres recorreguts (veh-km) i bicicletes-quilometres recorreguts (bicis-km). La informacio de les IMD tambe esta georeferenciada, demanera que es disposa dun mapa amb informacio de IMD per trams de carrers i la seva longi-tud, geocodificats amb el sistema de coordenadas ED50 UTM 31N.

A partir del portal CartoBCN de lAjuntament de Barcelona shan obtingut els mapes car-tografics de la ciutat, amb trams geocodificats segons el sistema de coordenadas ETRS89 (Eu-ropean Terrestrial Reference System 1989).

El Real Decreto 1071/2007, regula el sistema de referencia geodesic sobre el que sha decompillar toda la informacio geografica i cartografia oficial a Espana (article 1r). A larticle3r sadopta el sistema ETRS89 com sistema de referencia geodesic oficial a Espana per lareferenciacio geografica i cartografica en lambit de la pennsula Iberica i les Illes Balears. Per larepresentacio planimetrica de la cartografia oficial el Real Decreto estableix lus del sistema de

6

referencia de coordenadas ETRS-Conica Conforme de Lambert per cartografia descala igual oinferior a 1:500.000, i el sistema ETRS-Transversa de Mercator per cartografia descala superiora 1:500.000 (article 5e). Sespecifica que tota la cartografia i bases de dades dinformaciogeografica i cartografica produda o actualitzada per les Administracions Publiques shaurade compilar i publicar conforme a el que es disposa en el present Real Decretoa partir de l1de gener de 2015.Per aquest motiu es transformen les coordenades ED50UTM31N i es porta a terme tota lanalisiamb el sistema de coordenades ETRS89.

2.3 Analisi

En primer lloc sha construt un Sistema dInformacio Geografica (GIS) integrant totes lesfonts descrites anteriorment. Shan transformat les dades del registre de la Guardia Urbana deBarcelona i els mapes amb les mesures IMD al sistema de coordenades ETRS89, tal com ordenael Real Decreto 1071/2007. Les collisions representades per punts es projecten sobre els mapesde trams amb IMDv i amb IMDb, i sobre el mapa amb els carrers de la ciutat.

A continuacio, a partir de la projeccio de les collisions amb implicacio dalguna bicicletasobre el mapa de trams amb IMD, a cada collisio se li assigna un tram i es determina el nombrede collisions a cada tram i es calcula:

la concentracio de collisions per 100 metres a partir del calcul de la ratio [(nocollisions/(longitud del tram en metres)) * 100].

el risc de collisio segons IMDv a partir del calcul de la ratio [(no col /(IMDv * longituddel tram en quilometres * 260 dies laborables en un any)* 10.000.000].

el risc de collisio segons IMDb a partir del calcul de la ratio [(no col /(IMDb * (longituddel tram en metres/1000 metres) * 260 dies laborables en un any) * 1.000].

Per tal de comparar el nombre de collisions en diferents trams amb diferents longituds su-tilitza la mesura concentracio de collisions per 100 metres en lloc del nombre absolut de collisions.Aquesta mesura de concentracio de collisions sinterpreta com el nombre de collisions que hihauria a cada tram si tots tinguessin 100 metres de longitud. Daquesta manera el valor obtin-gut es totalment comparable entre trams.

Quan es parla de trams es fa referencia a la divisio de la via en segments definits per lesmesures de IMD. Aquests trams, en els que hi ha un punt de mesura de IMD, tenen diferentslongituds. El lloc de mesura de IMD pot variar al llarg dels anys. Aixo explica que algunstrams tenen IMD amb valor 0, possiblement perque son trams en els quals aquest any no shanpres mesures de IMD, o be per que el carrer ha estat tancat al transit per obres o altres motius.Cal assenyalar tambe, que els trams de via amb IMDv no cobreixen la totalitat de les vies dela ciutat, ja que no es disposa de IMD per tots els trams, pero la cobertura es molt elevada(figura2.1). En canvi, els trams de via amb IMDb, son diferents dels anteriors, tenen una moltbaixa cobertura del viari de la ciutat (184 km de via), pero elevada cobertura dels carrils bici(figura 2.2). Cal assenyalar tambe, que una elevada proporcio tenen IMDb amb valor 0 (figura2.2) i un elevat nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta tenen lloc fora daqueststrams (figura 2.3).

Lanalisi espacial de la concentracio de collisions per 100 m, del risc per 10 milions de veh-km i del risc per 1.000 bicicletes-km, sha desenvolupat mitjancant la visualitzacio dels trams

7

pintats per rangs sobre el mapa de la ciutat. La definicio dels rangs ve determinada pels tallsnaturals de Jenks, que es basen en les agrupacions naturals inherents a les dades, agrupant elsvalors similars i maximitzant les diferencies dels valors entre grups. Aquesta analisi sha dut aterme amb el programa ArcGis 10.2.2.

Els resultats es mostren en cinc apartats. Els quatre primers apartats corresponen a lanalisisegons els trams amb IMDv (vehicles motoritzats), en els que sanalitza la concentracio decollisions amb implicacio dalguna bicicleta en global, en dies laborables, en cap de setmana,en horari diurn, horari nocturn i implicacio dalgun vianant, aix com el risc de collisio amb im-plicacio dalguna bicicleta segons els veh-km recorreguts. Lultim apartat correspon a lanalisisegons els trams amb IMDb (bicicletes), en el que sanalitza el risc de collisio amb implicaciodalguna bicicleta segons les bicicletes-km recorreguts.

8

Figura 2.1: Viari de Barcelona i trams de via amb IMD de vehicles motoritzats.Barcelona, 2014.

9

Figura 2.2: Trams de via amb carril per bicicletes i trams de via amb IMD perbicicletes. Barcelona, 2014

Carrils per bicicletes Trams de via amb IMD de bicicletes diferent de 0

10

Figura 2.3: Collisions amb implicacio dalguna bicicleta, trams de via amb IMD perbicicletes i viari de la ciutat. Barcelona, 2014.

11

3

Resultats

3.1 Nombre de collisions de transit amb implicacio bicicletes i deciclistes lesionats a Barcelona, 2010-2014

Lany 2014 es van produir a Barcelona 646 collisions amb vctimes en les quals hi va haveruna o mes bicicletes. En total es van veure implicades 672 bicicletes, i 492 ciclistes van resultarlesionats, 6 dels quals van patir lesions greus i un va morir. (Taula 3.1)

Taula 3.1: Nombre de collisions de transit amb implicacio dalguna bicicleta i deciclistes lesionats. Barcelona 2010-2014.

2010 2011 2012 2013 2014N. de collisions amb vctimes amb implicacio de bicicletesN. de collisions amb vctimes 388 472 638 580 646N. de bicicletes implicats en collisions amb vctimesN. de bicicletes implicats en collisions amb vctimes 399 490 672 609 672N. de vctimes ciclistesN. de ciclistes lesionats o morts 334 372 542 473 492N. de ciclistes lesionats lleus 323 363 530 456 485N. de ciclistes lesionats greus 9 8 11 17 6N. de ciclistes morts a 24 h 2 1 1 0 1

12

3.2 Concentracio de collisions de transit amb implicacio dalgunabicicleta per trams a Barcelona lany 2014

En aquest apartat es mostra la concentracio de collisions de transit amb implicacio dalgu-na bicicleta en els trams de via pels que es disposa de la Intensitat Mitjana Diaria de transit devehicles motoritzats (IMDv).

Les figures 3.1, 3.2, 3.3, 3.4 i 3.5, mostren un mapa de la ciutat de Barcelona en el que lesvies estan dividides per trams de diferents longituds, que corresponen als trams pels quals esdisposa de mesura de IMDv. Shan pintat els trams en funcio de la concentracio de collisionsamb implicacio dalguna bicicleta, es a dir del nombre de collisions amb implicacio dalgunabicicleta a cada tram tenint en compte la longitud del tram i expressant la concentracio coma nombre de collisions per 100 metres de via. La figura 3.1 mostra la concentracio global decollisions amb implicacio dalguna bicicleta, la figura 3.1 la concentracio de collisions ambimplicacio dalguna bicicleta en dies laborables, la figura 3.3 en cap de setmana, la figura 3.4 enhorari diurn i la figura 3.5 en horari nocturn.

13

3.2.1 Concentracio global de collisions amb implicacio dalguna bicicleta

Figura 3.1: Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta per 100 metresde via. Barcelona, 2014.

14

3.2.2 Concentracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en dies labora-bles

Figura 3.2: Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en dieslaborables per 100 metres de via. Barcelona, 2014.

15

3.2.3 Concentracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en cap desetmana

Figura 3.3: Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en cap desetmana per 100 metres de via. Barcelona, 2014.

16

3.2.4 Concentracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en horari diurn

Figura 3.4: Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en horari diurnper 100 metres de via. Barcelona, 2014.

17

3.2.5 Concentracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en horarinocturn

Figura 3.5: Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en horarinocturn per 100 metres de via. Barcelona, 2014.

18

3.3 Risc de collisio de transit amb implicacio dalguna bicicleta pertrams amb IMD de vehicles motoritzats a Barcelona lany 2014

En aquest apartat es mostra el risc de collisio de transit amb implicacio dalguna bicicletaen els trams de via pels quals es disposa de mesura de IMD de vehicles motoritzats (IMDv).

La figura 3.6 mostra un mapa de la ciutat de Barcelona en el que els trams amb IMDv estanpintats segons el risc de collisio de transit amb implicacio dalguna bicicleta en dies laborables,es a dir segons el nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta a cada tram tenint encompte la mobilitat de vehicles motoritzats en aquell tram. El risc sexpressa com el nombre decollisions amb implicacio dalguna bicicleta per 10 milions de vehicles-km recorreguts, en dieslaborables.

19

Figura 3.6: Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta per 10 milionsde veh-km. Barcelona, 2014.

20

3.4 Llista de trams amb elevada concentracio de collisions ambimplicacio dalguna bicicleta

La taula 3.2 mostra una llista amb els 38 trams amb major concentracio de collisions ambimplicacio dalguna bicicleta. Per cada un dels 38 trams es mostra el nombre, la concentracio iel risc de collisio amb implicacio dalguna bicicleta, en dies laborables segons la IMD de vehi-cles motoritzats. La concentracio correspon al nombre de collisions per 100 metres de via enun any. Es considera elevada una concentracio igual o major a 3 (dins els dos rangs superiorsdel mapa de la figura 3.1). El risc correspon al nombre de collisions amb implicacio dalgunabicicleta per 10 milions de vehicles-km recorreguts. En vermell es mostren els valors que cor-responen a un elevat risc, amb valors igual o major a 44,1 collisions per 10 milions de veh-km(dins els dos rangs superiors del mapa de la figura 3.6).

Les figures 3.7, 3.8, 3.9, 3.10, 3.11, 3.12 i 3.13 mostren en el mapa viari de Barcelona cadaun dels 38 trams anteriors. La figura 3.7 mostra en color negre els 5 trams amb la major con-centracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta (major o igual a 10 collisions per 100metres). I les figures 3.8, 3.9, 3.10, 3.11, 3.12 i 3.13 mostren en color marro els trams amb ele-vada concentracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta (mes de 3 collisions per 100metres).

21

Taula 3.2: Trams de via amb elevat nombre de collisions amb implicacio dalgunabicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014.

Id Carrer 1 Carrer 2 Districte N col con col 100m ratio lab20092 Pg Sant Joan Av Diagonal 2 2 20,0 390,33713 Casanova Av Diagonal 2 3 15,0 235,1617 Villarroel Gv Corts Catalanes 2 2 10,0 237,0

30518 Pallars Buenaventura Munoz 10 1 10,0 194,318349 Bosch i Gimpera Bisbe Catala 4 1 10,0 0,010509 Pl Ramon Riera 9 1 5,0 1689,637005 Av Roma Pl Pasos Catalanas 3 1 5,0 768,350977 Gran Capita Av Esplugues 4 1 5,0 288,0

776 Girona Gv Corts Catalanes 2 1 5,0 189,73628 Bruc Av Diagonal 2 1 5,0 172,7

20097 Pg Sant Joan Av Diagonal 2 2 5,0 114,19898 Entenca Roma 2 1 5,0 93,13712 Casanova Av Diagonal 2 1 5,0 76,8747 Roger de Lluria Gv Corts Catalanes 2 1 5,0 76,4

19656 Pg Manuel Girona Pl Prat De La Riba 4 1 5,0 63,6101 Consell de Cent Pg Gracia 2 1 5,0 61,41268 Pg Colom Pl Duc Medinaceli 1 2 5,0 53,5717 Balmes Gv Corts Catalanes 2 1 5,0 49,8175 Valencia Pg Gracia 2 1 5,0 46,5318 Mallorca Pg Gracia 2 1 5,0 0,02465 Taulat Llacuna 10 1 5,0 0,0

10930 Parlament Av Paral.lel 2 1 5,0 0,017758 Av Diagonal Rbla Catalunya 2 1 5,0 0,017850 Pl Pau Vila Marquesa 1 5 4,5 55,0

778 Girona Consell de Cent 2 5 3,8 123,74135 Pg Sant Joan Provenca 2 5 3,6 60,1

13954 Canvis vells Anisadeta 1 1 3,3 1305,919878 Lluna Riera Alta 1 1 3,3 1030,618674 Abat Safont Av Paral.lel 1 1 3,3 666,519868 Cera Carretes 1 1 3,3 515,319857 Rbla Catalunya Gv Corts Catalanes 2 1 3,3 224,310345 Cam Cadena Gv Corts Catalanes 3 2 3,3 99,713561 Bac de Roda Marroc 10 1 3,3 88,86641 Trav Gracia Sant Joaquim 6 1 3,3 80,1971 Padilla Av Diagonal 2 1 3,3 63,83679 Pl Francesc Macia Av Josep Tarradellas 2 1 3,3 23,3

25389 Carrer Peniscola Av Meridiana 9 1 3,3 0,0353 Provenca Aribau 2 4 3,1 27,3

n col: Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta; con col 100m: Concentracio de collisions ambimplicacio dalguna bicicleta, nombre de collisions per 100 metres de via; ratio lab: Nombre de collisions ambimplicacio dalguna bicicleta en dies laborables per 10 milions de vehicles-km recorreguts.

22

Figura 3.7: Trams de via amb el major nombre de collisions amb implicaciodalguna bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014

Tram 20092. Pg Sant Joan-Av Diagonal.20 col. per 100m

Tram 3713. Carrer Casanova- Av Diagonal.15 col. per 100m

Tram 617. Carrer Villarroel- Gv Corts Catalanes.10 col. per 100m

Tram 30518. Carrer Pallars-Carrer BuenaventuraMunoz. 10 col. per 100m

Tram 18349. Carrer Bosch i Gimpera-Carrer BisbeCatala. 10 col. per 100m

23

Figura 3.8: Trams de via amb elevat nombre de collisions amb implicacio dalgunabicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014

Tram 10509. Placa Ramon Riera. 5 col. per 100mTram 37005. Av Roma- Pl Pasos Catalans.

5 col. per 100m

Tram 50977. Carrer Gran Capita- Av Esplugues.5 col. per 100m

Tram 776. Carrer Girona- Gv Corts Catalanes.5 col. per 100m

Tram 3628. Carrer Bruc- Av Diagonal.5 col. per 100m

Tram 20097. Pg Sant Joan- Av Diagonal.5 col. per 100m

24

Figura 3.9: (Continuacio) Trams de via amb elevat nombre de collisions ambimplicacio dalguna bicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014

Tram 9898. Carrer Entenca- Carrer Roma.5 col. per 100m

Tram 3712. Carrer Casanova- Av Diagonal.5 col. per 100m

Tram 747. Carrer Roger de Lluria- Gv CortsCatalanes. 5 col. per 100m

Tram 19656. Pg Manuel Girona- Placa Prat de laRiba.

5 col. per 100m

Tram 101. Carrer Consell de Cent- Pg de Gracia.5 col. per 100m

Tram 1268. Pg Colom- Placa Duc Medinaceli.5 col. per 100m

25


Tram 717. Carrer Balmes- Gv Corts Catalanes.5 col. per 100m

Tram 175. Carrer Valencia- Pg de Gracia.5 col. per 100m

Tram 318. Carrer Mallorca- Pg de Gracia.5 col. per 100m

Tram 2465. Carrer Taulat- Carrer Llacuna.5 col. per 100m

Tram 10930. Carrer Parlament- Av Parallel.5 col. per 100m

Tram 17758. Av Diagonal- Rbla Catalunya.5 col. per 100m

26


Tram 17850. Pl Pau Vila- Carrer Marquesa.4,5 col. per 100m

Tram 778. Carrer Girona- Carrer Consell de Cent.3,8 col. per 100m

Tram 4135. Pg Sant Joan- Carrer Provenca.3,6 col. per 100m

Tram 13954. Carrer Canvis Vells- CarrerAnisadeta. 3,3 col. per 100m

Tram 19878. Carrer Lluna- Carrer Riera Alta.3,3 col. per 100m

Tram 18674. Carrer Abat Safont- Av Parallel.3,3 col. per 100m

27


Tram 19868. Carrer Cera- Carrer Carretes.3,3 col. per 100m

Tram 19857. Rbla Catalunya- Gv Corts Catalanes.3,3 col. per 100m

Tram 10345. Cam Cadena- Gv Corts Catalanes.3,3 col. per 100m

Tram 13561. Carrer Bac de Roda- Carrer Marroc.3,3 col. per 100m

Tram 6641. trav Gracia- Carrer Sant Joaquim.3,3 col. per 100m

Tram 971. Carrer Padilla- Av Diagonal.3,3 col. per 100m

28


Tram 3679. Pl Francesc Macia- Av JosepTarradellas. 3,3 col. per 100m

Tram 25389. Carrer Penscola- Av Meridiana.3,3 col. per 100m

Tram 353. Carrer Provenca- Carrer Aribau.3,1 col. per 100m

29

3.5 Concentracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta ialgun vianant

En aquest apartat es mostra la concentracio de collisions de transit amb implicacio dal-guna bicicleta i algun vianant en els trams de via pels que es disposa de mesura de IMD devehicles motoritzats (IMDv). De les 646 collisions amb implicacio dalguna bicicleta, en 134(21%) hi havia tambe implicat algun vianant.

La figura 3.14 mostra un mapa de la ciutat de Barcelona en el que les vies estan divididesper trams de diferents longituds, que corresponen als trams pels quals es disposa de la Inten-sitat Mitjana Diaria de transit de vehicles motoritzats (IMDv). Shan pintat els trams en funciode la concentracio de collisions de transit amb implicacio dalguna bicicleta i algun vianant, esa dir del nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta i algun vianant a cada tramtenint en compte la longitud del tram. Sexpressa la concentracio com a nombre de collisionsper 100 metres de via.

La taula 3.3 mostra la llista dels 34 trams amb una concentracio de collisions amb implica-cio dalguna bicicleta i algun vianant major a 1. Per cada un dels 34 trams es mostra el nombrei la concentracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta i algun vianant, aix com elnombre i la concentracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta. La concentracio cor-respon al nombre de collisions per 100 metres de via en un any i es pinta en vermell quan esconsidera elevada. Es considera elevada una concentracio major o igual a 1,9 en el cas de lescollisions amb implicacio dalguna bicicleta i algun vianant (dins els dos rangs superiors delmapa de la figura 3.14), i major o igual a 3 en el cas de les collisions amb implicacio dalgunabicicleta (dins els dos rangs superiors del mapa de la figura 3.1).

30

Figura 3.14: Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta i algunvianant per 100 metres de via. Barcelona, 2014.

31

Taula3.3:

Tram

sde

viaam

bmes

dun

acolli

sioam

bim

plicacio

dalgu

nabicicletaia

lgun

vian

antp

er10

0metresde

via.

Barcelon

a,20

14.

IdCarrer1

Carrer2

Districte

Long

itud

IMD

Veh

-km

nvian

convian

100m

ncol

ncol1

00m

10930

Parlam

ent

AvPa

ral.lel

20,02

1526,4

7937,2

15,00

15,00

17758

AvDiago

nal

RblaCatalun

ya2

0,02

20624,8

107248,7

15,00

15,00

778

Giron

aCon

sellde

Cen

t2

0,13

11963,1

404354

43,08

53,85

13641

Jaum

eI

10,04

2143,1

22288,5

12,50

12,50

11031

PlEs

pany

a3

0,04

67125,4

698104,1

12,50

12,50

8959

Sants

30,04

0,0

01

2,50

12,50

455

Rda

Sant

Pau

Mrq

Cam

poSa

grad

o1

0,05

14646,3

190402,1

12,00

12,00

24397

PlLe

ssep

s6

0,05

44843,6

582967

12,00

12,00

1223

Ram

bla

Carme

10,10

9769,6

254009,8

22,00

22,00

3717

AvDiago

nal

20,05

29282,7

380674,7

12,00

12,00

34778

AvPa

ralle

lTa

marit

20,05

31039,0

403507,2

12,00

12,00

36091

AvDiago

nal

50,05

5976,6

77695,4

12,00

12,00

349

Prov

enca

PgGracia

20,17

24690,7

1091328,1

31,76

31,76

31555

Jordid

eSa

ntJordi

PlacaHav

aneres

90,06

61,4

957,4

11,67

11,67

9951

Com

tesBe

ll-Lloc

30,06

5945,9

92756,4

11,67

11,67

12037

Rda

Gen

eral

Mitre

Berna

50,06

6157,4

96055,6

11,67

11,67

30868

Ram

bla

Portal

StaMad

rona

10,06

6877,6

107290,6

11,67

11,67

51063

CreuCob

erta

PlEs

pany

a3

0,06

13418,1

209322,9

11,67

11,67

465

Com

tedUrgell

Con

sellde

Cen

t2

0,13

20315,9

686676,6

21,54

32,31

459

Floridab

lanc

aCom

tedUrgell

20,13

21380,2

722649,2

21,54

21,54

9408

AvPa

ralle

l3

0,07

39729,0

723068,2

11,43

22,86

32377

Arbeca

90,07

2754,5

50132,1

11,43

11,43

2365

Trafalga

r1

0,07

19373,9

352604,3

11,43

11,43

1267

PlAnton

ioLo

pez

PgColom

10,07

37911,8

689993,9

11,43

11,43

1181

AvDiago

nal

20,15

18344,5

715436,1

21,33

21,33

9313

Sant

Pau

10,08

2447,2

50901,1

11,25

11,25

4208

AvDiago

nal

PgSa

ntJoan

20,08

9825,9

204378,2

11,25

11,25

4205

AvDiago

nal

20,08

34463,4

716838,4

11,25

11,25

5696

Malats

GranSa

ntAnd

reu

90,09

981,1

22958,3

11,11

11,11

30820

Rda

Gen

eral

Mitre

Padu

a5

0,09

25411,0

594616,3

11,11

11,11

2737

AvBo

rbo

80,09

26266,5

614635,1

11,11

11,11

5469

Riera

Blan

caSa

nts

30,09

30785,1

720370,5

11,11

11,11

1151

AvPa

ralle

l3

0,09

39626,7

927264,8

11,11

11,11

36930

PabloSa

ezde

Bares

70,09

545,0

12753,5

11,11

11,11

nvian

:Nom

brede

colli

sion

sam

bim

plicacio

dalgu

nabicicletaialgu

nvian

ant;convian

100m

:Con

centraciocollisions

ambim

plicacio

dalgu

nabicicletaialgu

nvian

ant,no

mbrede

colli

sion

spe

r100metresde

via;

ncol:

Nom

brede

collisions

ambim

plicacio

dalgu

nabicicleta;

conc

col100m

:Con

centraciode

colli

sion

sam

bim

plicacio

dalgu

nabicicleta,no

mbrede

colli

sion

spe

r100metresde

via.

32

3.6 Risc de collisio de transit amb implicacio dalguna bicicleta pertrams amb IMD de bicicletes a Barcelona lany 2014

En aquest apartat es mostra el risc de collisio de transit amb implicacio dalguna bicicletaen els trams de via pels que es disposa de mesura de IMD de bicicletes(IMDb).

La figura 3.15 mostra un mapa de la ciutat de Barcelona en el que els trams amb IMDb estanpintats segons el risc de collisio de transit amb implicacio dalguna bicicleta en dies laborables,es a dir segons el nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta a cada tram tenint encompte la mobilitat en bicicleta en aquell tram. El risc sexpressa com el nombre de collisionsamb implicacio dalguna bicicleta per 1000 bicicletes-km recorreguts, en dies laborables.

Pel total de la ciutat nomes es disposa de 340 trams amb mesura de IMD de bicicletes, en133 dels quals hi ha hagut alguna collisio amb implicacio dalguna bicicleta. Daquests, nomesen 83 trams hi ha un valor de IMD diferent de zero. En aquests 83 trams es localitzen el 31%(202) del total (646) de collisions amb implicacio dalguna bicicleta.

33

Figura 3.15: Nombre de collisions amb implicacio dalguna bicicleta per 1.000bicicletes-km. Barcelona, 2014.

34

4

Annexes

4.1 Llista de trams amb elevada concentracio de collisions ambimplicacio dalguna bicicleta a Barcelona lany 2014

La taula 4.1 mostra la llista dels 38 trams amb una elevada concentracio de collisions ambimplicacio dalguna bicicleta. Per cada un dels 38 trams tambe es mostra el nombre i la concen-tracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta en dies laborables, en cap de setmana,en horari diurn i en horari nocturn. La concentracio correspon al nombre de collisions per 100metres de via en un any i es mostra en vermell quan el valor es considera elevat. Es consideraelevada una concentracio dins els dos rangs superiors dels mapes de les figures 3.1, 3.2, 3.3,3.4 i 3.5. En el cas de les collisions amb implicacio dalguna bicicleta es considera elevada unaconcentracio igual o major a 3, en dies laborables i en horari diurn a una concentracio igual omajor a 3, en cap de setmana igual o major a 1,4 i en horari nocturn igual o major a 1,8. Tambees mostra, per cada un dels 38 trams, el risc de collisio amb implicacio dalguna bicicleta se-gons la IMDv, i els valors en vermell corresponen a elevat risc, quan es igual o major a 44,1collisions per 10 milions de veh-km (dins els dos rangs superiors del mapa de la figura 3.6).

35

Figura 4.1: Trams de via amb elevat nombre de collisions amb implicacio dalgunabicicleta per 100 metres. Barcelona, 2014.

36

4.2 Llista de trams amb collisions amb implicacio dalguna bicicletai algun vianant a Barcelona lany 2014

Les figures 4.2, 4.3 i 4.4, mostren els 125 trams en els que hi ha hagut alguna collisio ambimplicacio dalguna bicicleta i algun vianant. Per cada un dels 125 trams es mostra el nombrei la concentracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta i algun vianant, aix com elnombre i la concentracio de collisions amb implicacio dalguna bicicleta. La concentracio cor-respon al nombre de collisions per 100 metres de via en un any i es pinta en vermell quan esconsidera elevada. Es considera elevada una concentracio major o igual a 1,9 en el cas de lescollisions amb implicacio dalguna bicicleta i algun vianant (dins els dos rangs superiors delmapa de la figura 3.14), i major o igual a 3 en el cas de les collisions amb implicacio dalgunabicicleta (dins els dos rangs superiors del mapa de la figura 3.1).

37

Figura 4.2: Trams de via amb collisions amb implicacio dalguna bicicleta i algunvianant. Barcelona, 2014.

38

Figura 4.3: (continuacio) Trams de via amb collisions amb implicacio dalgunabicicleta i algun vianant. Barcelona, 2014.

39

Figura 4.4: (continuacio) Trams de via amb collisions amb implicacio dalgunabicicleta i algun vianant. Barcelona, 2014.

40

rea dEcologia, Urbanisme i Mobilitat

34 34

www.bcn.cat

Annex III: La seguretat viria de vianants a la ciutat. Els moviments en parallel o en encreuaments amb ciclistes i els carrils bici


35 35

www.bcn.cat


36 36

www.bcn.cat

Annex IV: Previsi xarxa carrils bici 2015-18


37 37

www.bcn.cat


38 38

www.bcn.cat

PREVISI CARRILS BICI - 2015Condicionament passos vianants Diagonal (actuaci de millora)Joan GellNumncia LondresCan Bruixa-Marqus de Sentmenat Travessera de Grcia (entre Cartagena i c/ Joan Blanques) Marina (entre avda. Diagonal i Travessera de Grcia) Cartagena (entre Travessera de Grcia i av. Diagonal) La Jota connexi amb lav. Meridiana (actuaci itinerari ciclable)Itinerari ciclable entorns Mitre (actuaci de senyalitzaci itinerari ciclable)Crulla Meridiana-Sancho de vila (actuaci de millora)Murcia

PREVISI CARRILS BICI - 2016Gregorio Maran - Joan XXIIIGelabert Cobertura vies Sants Gran Via (entre Ildefons Cerd i Plaa d'Espanya) (actuaci de millora)Gran Via (entre plaa Espanya i Glries) (actuaci de millora)Marina (entre avda Diagonal i Ali Bei) (nou carril bici en calada)Pujades (tram del parc de la Ciutadella, entre Pg. De Picasso i Wellington) Front Martim (entre Pl. Drassanes i Pla de Palau) (nou carril bici en calada)Connexi zona Franca (entre Pg. Zona Franca i carrer A)Ramn Turr (entre Selva de Mar i Rambla del Poblenou) Selva de Mar (entre Pere IV i Menorca) Sant Antoni Maria Claret (entre Av.Meridiana i Cartagena) Teodoro Llorente Sant AdriFra Junper Serra (entre Santander a Sant Adri)Ciutat d'Assumpci (prolongaci del carril bici existent)Cavallers /Marqus de Mulhacn/Bosch i Gimpera/Av. Espasa/Montevideo/Manuel GironaPlaa d'Espanya Gonzlez Tablas Avda. Pedralbes Plaa Mossn Jacint Verdaguer Pla de Palau Taulat (entre Ciutat de Granada i av. Diagonal)Sant Antoni Ma Claret (entre Cartagena i Bailen) Passeig de Torras i BagesCreu Coberta (actuaci de senyalitzaci 30 -ciclable)Pere IV (projecte de millora de districte)Plaa de Pius XII


39 39

www.bcn.cat

PREVISI CARRILS BICI - 2017Arstides MaillolTravessera de les CortsCam Torre Melina Avda. Madrid - BerlinAvda. Sarri Travessera de Grcia (Plaa Francesc Maci-c/Joan Blanques) (actuaci de millora)Consell de Cent (Vilamar -Avinguda Diagonal) (actuaci de millora)Passeig Zona Franca Connexi Vilanova-Sancho de vila (actuaci de millora)Passeig MaragallGarcilaso Lisboa/TajoFabra i Puig (Pg Valldaura Rbla. Onze de setembre) (carril bici+actuaci senyalitzaci30)Passeig Urrutia Dei Av. Rio de Janeiro Ctra de les Aiges (actuaci de senyalitzaci ditinerari ciclable)Passeig Andreu NinAvda. Meridiana (entre Pl. de les Glries i Pg de Santa Coloma) (projecte Meridiana)Ctra. de RibesPasseig de Santa ColomaPotosi Rambla Prim (entre Santander i Jaume Brossa) Via Trajana Santander MenorcaTrinxant Gabriel i Galn Pujades (Avda. Diagonal-Rambla Prim)Siclia (Provena-Travessera de Grcia) Siclia (entre Pujades i Av. Vilanova) Fabra i Puig / Rambla Onze de Setembre (C. del Segre-Avda. Meridiana)Passeig Sant Joan Bosco LoretoCarrer del Clot Avda. Rio de Janeiro (Piferrer-Andreu Nin) BartrinaPasseig de Valldaura (entre Rio de Janeiro i Bartrina) Albert Bastardes Pars (entre Av. Josep Tarradelles iAv. Diagonal)Rda Gral Mitre (entre Pl. Prat de la Riba i Doctor Fleming) (actuaci de seny. 30 - ciclable)Itinerari ciclable Cardenal de Sentmenat Gosol Castellnou Jos Buigas Nena CasasGran de Grcia (entre Crsega i Bonavista)Itinerari ciclable Bonavista Apelles Fenosa Sant Pere Mrtir Pere Seraf fins Montseny Av. Mare de Du de Montserrat Camlies (actuaci de senyalitzaci)Connexi Sabino Arana amb Gran Via Carles III (actuaci itinerari ciclable)Connexi ciclable entre la Jota i Pg. Urrutia Pi i Molist (actuaci itinerari ciclable)


40 40

www.bcn.cat

PREVISI CARRILS BICI - 2018Pi i Margall Via Augusta Gran Via Carles III (entre Av. Diagonal i Meja Lequerica)Manuel Girona Passeig Bonanova - Sant Gervasi Ronda de Dalt Ronda Ciutat Vella (entre Comte Urgell i Passeig de Sant Joan) Cristfol de Moura (entre Av. Diagonal i Rbla. Prim)Gran de la Sagrera/Pare Manyanet/Josep Soldevila Cantbria/Santander Connexi zona Montjuc (actuaci de senyalitzaci ditinerari ciclable)Foc Motors Connexi Mare de Deu del Port (actuaci de senyalitzaci 30 - ciclable)Urani/Energia (actuaci de senyalitzaci 30 - ciclable)Avda. CarriletVila-Real/Platja d'Aro/Connexi Rio de JaneiroPrncep d'Astries Avda. VallcarcaConnexi Bess - Passeig de Torras i Bages Gran de la Sagrera (Sant Adri a Passeig Santa Coloma) Ferran Junoy Vallcivera Rasos de Peguera/ Connexi Collserola Connexi Avda. Diagonal Sant JustPasseig Sant Antoni (entre Premi i connexi Provena) Avda. de Roma (entre Tarragona i Viladomat)Esteve TerradesAv. Vallcarca ( entre Esteve Terrades i Ronda de Dalt) Squia Comtal/Clot/Hernn Corts/Escultors ClapersEscoles/Municipi/Rambla Poblenou Avinguda. Nm. 3 Ganduxer (Avda. Diagonal- Pg.Bonanova)Via Favncia (Meridiana-Passeig Santa Coloma) Casanova/ Santal/Prats de Moll/MandriVia LaietanaPasseig Picasso Freixa (actuaci de senyalitzaci 30 - ciclable)Plaa de les Glries Projectes dobres de la Plaa Pas sota la Rda. Litoral (entre Av. Parc Logstic i Motors) (actuaci millora i adeq. ciclable)Muntaner (entre Gran Via de les Corts Catalanes i Rda. Sant Antoni)Rbla. Catalunya Les Rambles (Pelai i Gran Via de les Corts Catalanes) (itinerari ciclable)


41 41

www.bcn.cat


42 42

www.bcn.cat

Annex V: Aranya de trnsit


43 43

www.bcn.cat


44 44

www.bcn.cat

Annex VI: Manual per a la senyalitzaci urbana


45 45

www.bcn.cat

Bicicle

te

Bicicle

ticic

l

Senyalitzaci

vertical

A

Senyals relativesa laparcament

B

Altres Senyals

C

Plaquescomplementriesde senyalsde reglamentaci

Senyalitzaci

horitzontal

D

Marqueslongitudinals

E

Altresmarques

Exemples i

detalls

F

Detalls

G

Exemples

ndex

DESEMBRE 2014 Gerncia de Prevenci, Seguretat i MobilitatDirecci de Serveis de MobilitatDepartament de Senyalitzaci

Annex 3Senyalitzaci per abicicletes a la ciutat deBarcelona

ndex


1. Introducci

2. Codis i components del sistema

2.1 Composici de continguts2.2 Color de fons de plaques direccionals2.3 Els signes direccionals2.4 Alfabets normalitzats

3. Exemples daplicaci

1. Introducci


La senyalitzaci dorientaci per a bicicletes s un sistema de comunicaci que tcom objectiu orientar als ciclistes en aquells itineraris bici on no hi hagi un carrilsenyalitzat i sigui un itinerari duni entre carrils bici existents.

Els criteris per a la implantaci daquest tipus de senyalitzaci sn els mateixos queper a qualsevol senyalitzaci dorientaci:

Claredat i senzillesaHomogenetat: els missatges han de mantenir uniformitat en la forma i en elcontingutContinutat: en un itinerari el ciclista no es pot desorientar ni confondre peromissi dinformaci (manca de senyals). Es a dir, cal senyalitzar tots elpunts de decisi (crulles on hi hagi canvi de trajectria) fins arribar a ladestinaci

El present document t com objecte definir els elements bsics que configuren lasenyalitzaci dorientaci destinada als ciclistes de la ciutat de Barcelona, establintne criteris grfics, formals i constructius de les diferents peces que lintegren.

1. Codis i components del sistema 2.1 Composici de continguts


2. Codis i components del sistema 2.2 Color de fons de plaques direccionals


2. Codis i components del sistema 2.3 El signes direccionals


Fletxes

Bicicleta

2. Codis i components del sistema 2.4 Alfabets normalitzats


3. Exemples daplicaci



46 46

www.bcn.cat

Annex VII: Seccions tipus


47 47

www.bcn.cat

AMPLADES DE CARRILE:\9-DRIVE\2-CARRILS BICI\0-MANUAL\1409 - Ajuntament de Barcelona - redaccin manual\ayuntamiento-barcelona-logo-vector.jpg


48 48

www.bcn.cat

Annex VIII: Criteris de semaforitzaci per carrils bici


49 49

www.bcn.cat

CRITERIS GENERALS PER LA SEMAFORITZACI DE CARRILS BICICLETA

CRITERIS GENERALS

1. Carril bicicleta en el mateix sentit dels cotxes:

a. No sinstalla semfor de bicicletes.

Excepcionalment sinstallar semfor bici RV (roig verd) on la bicicleta requereixi un temps daclariment significativament ms gran que els turismes (p.ex. creuament de la Gran Via de les Corts Catalanes mar-muntanya en ambds sentits)

b. Quan hi ha gir de cotxes sobre el carril bici, no sinstallar un capal A (ambre) amb fletxa intermitent per als cotxes (noms en casos excepcionals com aquells girs que vagin contra zones despera en el creuament de carrils bici).

Excepcionalment es prendran mesures addicionals de protecci (per exemple, fase de gir per turismes) en situacions delevat risc (per exemple gran IMD de gir).

2. Carril bicicleta en sentit contrari a la circulaci dels cotxes:

a. Sinstallar semfor bici RV a lentrada a la crulla.

En el cas que la crulla sigui amb un carrer de prioritat invertida i plataforma nica en que la sortida estigui regulada amb A intermitent, sinstallar semfor bici A a lentrada de la crulla.

b. Sinstallar semfor bici A a la sortida de la crulla.

3. Intersecci dos carrils bicicleta uni o bi direccionals:

a. des dels xamfrans ms propers a la intersecci:

cal semfor 11/100 A intermitent a les entrades (en ambds sentits de circulaci del carrils bici) i 12/200 RV a les sortides.

b. des dels xamfrans ms allunyats a la intersecci:

si el carril de bici que entra a la crulla va en direcci contraria als vehicles: en aquest carril bici, a la entrada, cal un semfor 12/100 RV i a la sortida cal 11/100 A.

4. Carrils bicicleta a rotondes de vehicles:

a. s'installar semfors tipus Bici RV roig i verd.

En les zones d'espera del carril central per seguir dins el carril central, quan aquest carril bici estigui travessat per un altre carril (tramvia, bus,...).

b. Sinstallar semfors tipus Bici RA F roig i ambre (intermitent) ms fletxa de gir.

En les zones d'espera del carril central per sortir cap als carrils exteriors.

c. s'installar semfors tipus Bici RA roig i ambre (intermitent).

En les zones d'espera dels carrils exteriors per entrar al carril central de la rotonda.

En les zones d'espera dels carrils exteriors encarat cap a l'interior de la rotonda.

En les zones d'espera del carril central encarat cap als carrils exteriors.

PASSOS DE VIANANTS ALLATS AMB SEMFORS (SENSE CRULLA)

1. Bicicleta en el mateix sentit dels cotxes:

a. Es posa ambre intermitent. Aquest semfor es programa en intermitncia en la fase de verd dels vianants i apagat en la fase de roig dels vianants.

2. Bicicleta en sentit contrari a la circulaci de cotxes: a. Cal semfor bici Ambre davant del pas de vianants. Aquest semfor es

programa igual que l'anterior.

CRITERIS EN LA INSTALLACI

1. Model de semfor:

el condiciona el tipus de semfor de la resta de la crulla. En casos de crulles noves sinstallar el model nou (S9).

2. Mida del semfor:

a. Si la bicicleta satura al costat del suport, el dimetre de lptica del semfor ser de 100 mm.

b. Si la bicicleta satura a certa distncia del suport, el dimetre del semfor ser de 200 mm.

3. Alada del semfor (pels semfors amb ptica de dimetre 100mm):

a. El semfor sinstallar a lalada de la vista del ciclista (la part inferior del semfor estar a 1,8 m. dalada).

4. Posici del semfor:

a. el semfor sinstallar al costat de la lnia de detenci. En casos excepcionals es podr installar a laltra banda del carrer a creuar.

5. Semfors amb fletxa de gir per bicicletes:

a. els semfors de girs per bicicletes estaran formats per el semfor estndard al que se li afegir en la part superior un mdul que indiqui els moviments que regula.


50 50

www.bcn.cat

Annex IX: Peces separadores carrils bici


51 51

www.bcn.cat

SEPARADOR ZEBRA

1/2

FORMES DE COLLOCACI DE LES PECES I DISTNCIA ENTRE ELLES La collocaci de les peces del separador de carril bici ZEBRA es pot fer de dues formes:

en parallel a leix de la via, inclinades respecte al eix.

En parallel a leix de la via Inclinades respecte a leix de la via El criteri a seguir depn de que calgui evitar la entrada de motos o no, i al contrari, per a facilitar la sortida de bicicletes del carril bici per fer maniobres o per al cas d'ocupaci ocasional/illegal de la via per part d'altre tipus de vehicle. Cas que n'hi hagi motos, calen les peces inclinades respecte a leix de la via, cas que no, poden anar paralleles a leix per tenint en compte que les bicicletes poden tenir problema per sortir cas que la via s'hagi ocupat. Pel que fa a la separaci mnima recomanada entre centre i centre de les peces:

Cas de peces collocades paralleles a leix de la via, la separaci mnima ser 1,5 metres,

Cas de peces collocades inclinades, la separaci mnima ser de 1,25 metres, com s el cas de les installades a Barcelona.

Pel que fa a la separaci mxima, per tal devitar-ne l'estacionament, en cap cas la separaci ha destar per a sobre dels 2,5 metres de distncia entre centre i centre.

Mnima Mxima1,5 2,5

1,25 2,5

Distncia entre centre i centre (m)Formes de collocaci del ZEBRA

En parallel a leix de la viaInclinat en relaci a l'eix de la via

SEPARADOR ZEBRA

2/2

PINTAT DE LES BANDES El separador de carril bici ZEBRA porta sis (6) bandes de les quals noms es pinten quatre (4) amb pintura reflectant, tal i com es pot veure a la figura segent:

Aquesta aleatorietat busca generar una imatge dinmica que contribueixi a millorar la visibilitat de les peces.

Descripcion.

Las piezas son de caucho reciclado y por lo tanto son un producto ecolgico, en las cuales, aproximadamente el 90 % de sus componentes son cauchos ya utilizados (neumticos fuera de uso), los cuales son triturados y seleccionados para su posterior uso. Color negro

Sin sustancias perjudiciales para la salud.

El ligante presente en las piezas est exento de ClFC, PCB, Lindano y formaldehido.

PROPIEDADES

Materiales Granulado de caucho reciclado reforzado con poliuretano

Color Negro Densidad 1,06 g/cm3Dureza Shore A 70 Shore Resistencia a la abrasin 125 mm Resistencia al fuego M 3 Resistencia al impacto a cada de bola Sin alteracin

Plazo de entrega

-realizacin del molde: 3 semanas -verificacin del molde: se realizan varias piezas, se verifican medidas, se enva al cliente y si

da el visto bueno. 1 semana -fabricacin de 270 piezas: una vez el cliente da su aprobacin. Serian 3 semanas.

Nota: si se cumplen todos los plazos se realizara en 7 semanas, si bien ajustando los plazos al mximo se podra hacer en 5

Detalle:


52 52

www.bcn.cat

Annex X: Plnol de lestat actual dels aparcaments per bicicletes a lespai pblic


53 53

www.bcn.cat


54 54

www.bcn.cat

Annex XI: Aparcament per bicicletes


55 55

www.bcn.cat


56 56

www.bcn.cat

En aquest annex es vol recollir les diferents iniciatives que configures la xarxa

daparcaments de bicicletes:

- Plnol actual de la xarxa daparcaments gratuts a lespai pblic

- Fitxa resum de la prova pilot daparcament segur de bicicletes (Open Challenge)

- Pilot daparcament de bicicleta no plegable en els edificis municipals.


57 57

www.bcn.cat

o

!"!!!#$%&"

'" ( )% ) * + ,!-" . %

/0".,"1*,!-"

23%/4!%56

%/7)8"9,4 : ! : ;%

% /4:#?&")/

"@0!%44:8,%!%-4:8,%,%4:8,A%""""

' % / + / BCD"+

/)*!!;-!E"

@

(F) G) F%G

o


58 58

www.bcn.cat

Annex XII: Ordenana de circulaci de vehicles i vianants


59 59

www.bcn.cat


60 60

www.bcn.cat

ORDENANA DE CIRCULACI DE VIANANTS I DE VEHICLES

Aprovaci: 27-11-1998

Entrada en vigor: 16-01-1999

Publicaci: BOP 13 (15-01-1999)

Correccions: BOP 159 (04-07-2000)

Afectat per:

Modificaci (20-07-2001) Ordenana de mesures per fomentar i garantir la convivncia ciutadana a l'espai pblic de Barcelona (23-12-2005) Modificaci (23-02-2007) Modificaci (27-02-2015)

Afecta a:

Ordenana de circulaci de vianants i de vehicles (27-09-1991) Ordenana sobre estacionament regulat (09-03-1990) Ordenana sobre llicncies d'accs de vehicles als locals (guals) (09-03 1990) Ordenana municipal per a la regulaci del transport de mercaderies perilloses per la ciutat de Barcelona (26-02-2003) Decret d'Alcaldia referent a circulaci (11-01-1986)


61 61

www.bcn.cat

mesura de govern: estratègia de la bicicleta per barcelona

News & Politics