CURS 2011-12 EDICIÓ 23ª (5ª OFICIAL)

MESTRATGE UNIVERSITARIEN GESTIÓ PÚBLICA

(UAB-UB-UPF)

GUIA DE L’ESTUDIANT

Juny 2011Continguts

1

1. PRESENTACIÓ2. OBJECTIUS I PERFIL DE FORMACIÓ3. COMPETÈNCIES A ASSOLIR4. ESTRUCTURA DELS ESTUDIS5. DESCRIPTORS DELS MÒDULS 6. PROFESSORAT7. RECURSOS I XARXA ACADÈMICA8. HORARIS I DEDICACIÓ9. IDIOMA10. CONTACTES11. GUIES DOCENTS DELS MÒDULS

a. Economia del Sector Públicb. Gestió i Anàlisi de Polítiques Públiquesc. Organització, Recursos Humans i Gestiód. Instruments d’Administració i Gestió Públicae. Iniciació a la Recerca i Treball Final de Màsterf. Pràctiques i Treball Final de Màster

12. CALENDARI

MESTRATGE UNIVERSITARI EN GESTIÓ PÚBLICA

1. PRESENTACIÓ

2

El Mestratge Universitari en Gestió Pública (UAB-UB-UPF) és de tipus recerca i professionalitzador i ofereix les dues orientacions corresponents. Aquest programa (MGP) té el seu origen en el Mestratge que, amb aquest mateix nom, va posar en marxa la UAB com a títol propi el curs 1989-90 i que el 1997 es va transformar en interuniversitari. La 19ª edició (curs 2007-08) va ser la primera com a Mestratge Oficial, en el marc dels plans d’estudis adaptats al procés de Bolonya. Al llarg d’aquests anys ha comptat amb el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, on s’hi imparteix la docència des de la 16ª edició.

Durant aquestes 22 edicions (més 5 impartides a temps parcial entre la 9ª i la 13ª), han passat pel mestratge més de 400 estudiants. Molts d’ells han treballat en administracions públiques diverses i en tot tipus d’institucions i serveis públics d’àmbits polítics i sectorials molt diversos. L’Associació Catalana per a la Millora de la Gestió Pública (ACGP) va ser creada per ex-alumnes del MGP. Aquesta associació ha celebrat ja 2 congressos de gestió pública amb una assistència que va desbordar totes les previsions.

El MGP presenta un camí de formació avançada i especialitzada per graduats en tots els àmbits de les ciències socials i, en cas d’interès específic per la gestió pública, per a graduats de qualsevol àmbit de formació. Els/les estudiants que completen el Mestratge de Gestió Pública amb èxit en el termini previst d’un sol any acadèmic (60 ECTS) tenen garantit l’accés a la borsa d’interins de la Generalitat de Catalunya. Els/les estudiants que cursin l’orientació de recerca podran accedir a programes de doctorat.

El MGP és impartit per personal docent i investigador de les tres universitats que participen en el programa, així com per alguns professors convidats d’altres institucions acadèmiques i professionals. Les classes s’imparteixen majoritàriament en català. Per facilitar l’adaptació de tothom, durant les primeres cinc setmanes les classes s’imparteixen en castellà (existeixen cursos de català per a qui en necessiti reforç). Al mateix temps, es requereix un elevat nivell de comprensió lectora en anglès, ja que una part majoritària del material d’aprenentatge és en aquesta llengua.

Existeixen diferents beques disponibles per als estudiants de Màster.http://www.uab.es/servlet/Satellite/Masters-i-Postgraus/Beques-i-ajuts-1096480181533.html

El MGP està obert a acollir estudiants d’arreu del món. (http://www.uab.es/servlet/Satellite/programas-de-movilidad-e-intercambio/international-welcome-point-1176360518391.html)

2. OBJECTIUS I PERFIL DE FORMACIÓ

L'objectiu principal del mestratge és desenvolupar els coneixements i competències necessàries que, amb una orientació multidisciplinar, permetin a l'estudiant exercir com a professional en l'àmbit de la gestió pública, o dedicar-se a la recerca sobre aquests temes. Les sortides professionals del mestratge s'ubiquen principalment a l'àmbit públic i para-públic: institucions de recerca i docents, administracions públiques, empreses públiques, empreses privades que treballen pel sector públic a través de la provisió de tot tipus, organitzacions no governamentals, partits polítics, institucions polítiques, unitats i gabinets d’anàlisi, consultories, etc.

3. COMPETÈNCIES A ASSOLIR

3

El Mestratge de Gestió Pública pretén aconseguir que els seus estudiants siguin capaços de: Analitzar de manera crítica els problemes socials i polítics Analitzar problemàtiques socials i polítiques reals -diverses i complexes Aplicar els coneixements adquirits a casos pràctics Avaluar processos d'intervenció en la realitat social i política Demostrar habilitats d'organització eficient i eficaç del propi temps Desenvolupar capacitat d'autoaprenentatge que permeti adreçar problemàtiques en

entorns diversos Dissenyar processos d'intervenció en situacions i problemàtiques socials i polítiques

específiques Identificar i comprendre fenòmens socials i polítics complexos Presentar de manera constructiva i efectiva continguts complexos i propostes d'actuació Treballar en equip, sabent identificant el rol on se sent més còmode; treballar en entorns

diversos Entendre i relacionar conceptes, teories i metodologies que, provinents de diverses

disciplines, són útils en l'exercici de la gestió pública

Específicament, en l’orientació de recerca, els estudiants seran capaços de: Definir objectes d'estudi. Desenvolupar la capacitat de plantejar preguntes de recerca rellevants (teòricament o

empírica). Dissenyar una metodologia d'anàlisi correcta per respondre aquestes preguntes. Portar a terme l'anàlisi i de respondre a les preguntes de manera efectiva.

4. ESTRUCTURA DELS ESTUDIS

Orientació professional:

Mòduls obligatoris ECTSEconomia del Sector Públic 10Gestió i Anàlisi de Polítiques Públiques 10Instruments d'Administració i Gestió Pública 10Organització, Recursos Humans i Gestió 10Projecte/Pràctiques i Treball Final de Màster 20

Orientació de recerca

Mòduls obligatoris ECTSEconomia del Sector Públic 10Gestió i Anàlisi de Polítiques Públiques 10Instruments d'Administració i Gestió Pública 10Organització, Recursos Humans i Gestió 10Iniciació a la Recerca i Treball de fi de màster 20

5. DESCRIPTORS DELS MÒDULS

4

Economia del Sector PúblicAquest mòdul pretén, en primer lloc, estudiar els fonaments econòmics per a la intervenció del sector públic en l'economia i els instruments d'intervenció, tant des d'una perspectiva normativa com positiva, amb especial referència a l'anàlisi de la despesa pública. A partir d'aquestes bases teòriques, el mòdul posa l'èmfasi en l'anàlisi de les actuacions de despesa, com ara la sanitat, l'ensenyament, les pensions, etc., amb il·lustracions sobre el cas espanyol i el dels països de la OCDE. En segon lloc es busca analitzar les relacions entre agents econòmics. Des d’una perspectiva aplicada s’estudia les relacions entre l’oferta i la demanda, així com les estructures de costos i de competència. Finalment, es pretén entendre els problemes als quals s'enfronta el sector públic per finançar les seves polítiques de despesa. Analitzar els diferents instruments de finançament del sector públic des de la perspectiva de l'economia pública: Els aspectes més bàsics de l'economia de la imposició; els aspectes econòmics dels impostos, tant en la vessant teòrica com en referència al sistema impositiu espanyol i les alternatives i els efectes del finançament de les hisendes descentralitzades, fent especial referència al cas de les hisendes autonòmiques i locals a Espanya.

Gestió i Anàlisi de Polítiques PúbliquesEn aquest mòdul s'estudien els principals models teòrics i metodològics de l'anàlisi i la gestió de les polítiques públiques, i s'aprofundeix en la seva aplicació en l'abordatge de problemes socials i polítics complexos. Es posa especial èmfasi en la comprensió i la capacitat d'anàlisi dels processos d'emergència, elaboració i avaluació de les polítiques públiques en entorns organitzatius de xarxa en l'àmbit de la política i de la gestió.Aquesta comprensió i capacitat d'anàlisi es construiran també com fonament de la capacitat d'assessorament en els processos polítics.

Organització, recursos humans i gestió

En aquest mòdul es pretén, en primer lloc, introduir als participants en els conceptes i les tècniques d’anàlisi de la gestió pública. Es busca definir, en les dimensions teòrica i pràctica, els diferents àmbits bàsics de la gestió pública: les estructures administratives, l'anàlisi de procediments, la gestió dels recursos humans, els sistemes d'informació i control i el canvi organitzatiu, i introduir alhora àmbits emergents a la gestió pública com ara els paradigmes de la gestió de la qualitat o el govern electrònic. En segon lloc, es pretén facilitar als participants els conceptes i les eines vinculades a la denominada funció de personal a les organitzacions públiques. Combinant una aproximació conceptual i analítica amb una d’aplicada centrada en els principals instruments de gestió dels recursos humans s’estudia: La conceptualització de la realitat de la funció de personal a diferents organitzacions públiques i de les dinàmiques que la caracteritzen; el plantejament d’una visió estratègica de la gestió dels recursos humans; el desenvolupament d’una visió integrada dels principals àmbits o subsistemes de gestió de recursos humans; el coneixement i l’anàlisi dels instruments de gestió més habituals als diferents àmbits, destacant el seu potencial i les seves limitacions. En tercer lloc, es pretén desenvolupar el coneixement sobre la base jurídica de l’activitat pública. L'objectiu es realitzar una aproximació analítica al dret públic, estudiant d'una banda, els aspectesconceptuals i de formació històrica d'aquesta disciplina i les seves fonts jurídiques específiques, principalment el reglament; i, d'altra banda, l'estructura de les administracions públiques i els principis jurídics que regeixen la seva organització i funcionament intern.

Instruments d’administració i gestió públicaEn aquest mòdul es pretén, en primer lloc, assolir un coneixement operatiu sobre els principals instruments de gestió econòmica en l'administració pública: pressupostació, comptabilitat, contractació i compres. En segon lloc, es té per objectiu assolir un coneixement operatiu sobre les eines estadístiques més útils en la gestió pública. En tercer lloc es busca adquirir coneixements bàsics sobre habilitats directives i

5

negociació. Finalment, es pretén adquirir coneixements sobre els instruments de gestió de la qualitat.

Iniciació a la Recerca i Treball Fi de MàsterEn aquest mòdul es pretén: 1. Desenvolupar la capacitat de definir objectes d'estudi, 2. Desenvolupar la capacitat de plantejar preguntes de recerca rellevants (teòricament o empírica), 3. Desenvolupar a capacitat de dissenyar una metodologia d'anàlisi correcta per respondre aquestes preguntes, i 4. Desenvolupar la capacitat de portar a terme l'anàlisi i de respondre a les preguntes de manera efectiva.

Projecte/Pràctiques i Treball Fi de MàsterEn aquest mòdul es pretén posar posar en pràctica els coneixements adquirits durantel mestratge. A més a més es busca que l’estudiant conegui amb la pròpia experiència el funcionament d'una organització pública o para-pública, que pugui servir de primer contrast amb l'àmbit professional. Finalment es pretén que l’estudiant pugui contrastar teoria i pràctica.

6. PROFESSORAT

En el MGP hi participen com a docents professors de les tres universitats que conformen el programa, així com alguns professionals de l’àmbit de la gestió pública. Tots ells/es s’especifiquen a les guies docents del mòduls (veure punt 11 d’aquesta Guia).

Els directors/es del programa són:Joan Subirats (joan.subirats@uab.cat)Guillem López (guillem.lopez@upf.edu)Maite Vilalta (mvilalta@ub.edu)

Coordinadors de mòdul i docents:

Mòdul Docents Institució E-mailEconomia del Sector Públic

Guillem López (coord.)Ivan Planas (coord.)Xavier Cuadras Miguel Ángel López Joaquim Solé Maite Vilalta

UPFUPF i Gencat.UPFUABUBUB

guillem.lopez@upf.eduiplanas@catsalut.catxavier.cuadras@upf.edumiguelangel.lopez@uab.catjsolevilanova@ub.edumvilalta@ub.edu

Gestió i Anàlisi de Polítiques Públiques

Raquel Gallego (coord.)Xavier BallartQuim BruguéJoan SubiratsJaume Blasco* David Casado* Sònia Ruiz*

UABUABUABUABIvàluaIvàluaGreenpeace Int’l

raquel.gallego@uab.catxavier.ballart@uab.catquim.brugue@uab.catjoan.subirats@uab.catjaume.blasco@ivalua.catdavid.casado@ivalua.catsoniaruizmas@yahoo.com

Organització, Recursos Humans i Gestió

Miquel Salvador(coord.)Joan AmenósCarles RamióDavid Sancho

UPFUABUPFUPF

miquel.salvador@upf.edujoan.amenos@uab.catcarles.ramio@upf.edudavid.sancho@upf.edu

Instruments Maite Vilalta (coord.) UB mvilalta@ub.edu

6

d’Administració i Gestió Pública

Daniel MasAntoni MoraCristina PrunyonosaDaniel Serra

UBUBUB i Gencat.UPF

dmasfon@yahoo.estmora@ub.educristina.prunyonosa@gencat.catdaniel.serra@upf.edu

Iniciació a la Recerca i Treball Final de Màster

Raquel Gallego (coord.)Jordi Caïs Clara RibaMiquel Salvador

UABUBUPFUPF

raquel.gallego@uab.catjcais@ub.educlara.riba@upf.edumiquel.salvador@upf.edu

Pràctiques Institucionals i Treball Fi de Màster

Raquel Gallego (coord.) UAB raquel.gallego@uab.es

* Professors convidats de l’àmbit professional

7. RECURSOS I XARXA ACADÈMICA

Els estudiants del MGP són estudiants de les tres universitats que participen en el mestratge. Per tant, tenen accés a tots els serveis que la UAB, la UB i la UPF ofereixen als seus estudiants –per exemple, les biblioteques.

Els professors/res d’aquest mestratge desenvolupen la seva activitat de recerca en diversos grups i institucions, com ara l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB (http://igop.uab.cat), el Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB (http://cpdp.uab.es), l’Institut d’Economia de Barcelona de la UB (http://www.ieb.ub.edu), el Departament d’Economia Política i Hisenda Pública de la UB (http://www.ub.edu/dpecp), el Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF (http://www.upf.edu/dcpis), i el Centre de Recerca en Economia de la Salut de la UPF (http://www.upf.edu/cres/).

En el seu recorregut, aquest mestratge ha contribuït al creixent interès per la millora de la gestió pública en el nostre entorn. La creació de l’Associació Catalana de Gestió Pública va ser iniciativa d’antics estudiants del MGP (http://www.acgp.net/objectius.php).

8. HORARIS I DEDICACIÓ

Les classes seran majoritàriament al matí, dins de la franja horària de 9:00 a 14:00, però pot haver-hi alguns mòduls en què algunes o inclús la majoria de sessions siguin a la tarda, dins de la franja horària de 15:00 a 20:00, per motius d’agenda dels professors/es que hi participen.

Els 60 ECTS que conformen el MGP impliquen una càrrega de treball que requereix dedicació exclusiva per part de l’estudiant.

9. IDIOMA

En tot moment al llarg del curs, els estudiants podran expressar-se oralment i per escrit en l’idioma que prefereixin, dins del ventall d’idiomes que pugui comprendre cada professor/a.

7

Cada professor/a impartirà les classes en l’idioma (català o castellà) que li sigui més còmode. Excepcionalment, podria haver-hi algun convidat estranger que ho fes en una altra llengua, però buscaríem la manera de facilitar-ne la comprensió si fos necessari. Existeixen recursos de traductors automatitzats que poden ser d’utilitat (català ↔ castellà català ↔ anglès, català ↔ francès, català ↔ alemany): http://traductor.gencat.cat/index_ca.jsp; o InterNostrum, el traductor català-castellà, castellà-catalana, de la Universitat d’Alacant. El recomanat per les universitats públiques és: http://www.ub.cat/slc/assess/web/traductor/.

Com que la majoria de professors/es que imparteixen classes en el Mestratge de Gestió Pública tendeixen a expressar-se en català, per tal de facilitar la integració de tothom, les classes es faran en castellà durant les primeres cinc setmanes de curs. A més a més, les universitats participants en el MGP imparteixen cursos intensius de català amb aquest propòsit:http://www.romanicaintercom.com/http://www.uab.es/servlet/Satellite/PROGRAMAS-DE-MOVILIDAD-E-INTERCAMBIO/Cursos-catalan-1096482294314.html http://www.upf.edu/pei/cursos/ L’adreça interuniversitària www.intercat.cat està pensada per a no catalanoparlants. Per millorar l’expressió escrita en textos acadèmics, es recomana consultar el programa Argumenta, de millora de les competències comunicatives:http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/web_argumenta_obert/

Els professors/es poden incloure material de lectura obligatòria en anglès, i fins i tot pot ser que la majoria del material d’un mòdul sigui en aquesta llengua. Els/les estudiants han de ser capaços de llegir i comprendre aquests textos sense dificultats, així com d’interpretar-los amb la mateixa agilitat (en termes de dedicació de temps) que textos en català o castellà.

10. CONTACTES:

Coordinació acadèmica del MGP: Raquel Gallego (raquel.gallego@uab.es)

Coordinació administrativa (Escola d’Administració Pública de Catalunya): Anna Maria Arriaga (aarriaga@gencat.cat) i Inma Gil (igil@gencat.cat)

Informació i preinscripcions:masters.oficials@uab.catpreinscripcio.postgrau@uab.cat

Matriculacions:Rosario López (ga.politiques.sociologia@uab.cat)

8

11. Guies Docents dels Mòduls

9

Economia del Sector PúblicCrèdits ECTS: 10

Coordinació: Guillem López (guillem.lopez@upf.edu) Ivan Planas (ivan.planas@upf.edu)

Objectius del mòdul

1. Entendre els fonaments de la intervenció del sector públic en l’economia i capacitar tècnicament en els instruments d’aquesta intervenció. A partir d’aquestes bases generals, l’estudiant podrà més específicament analitzar les actuacions concretes de despesa, com ara a la sanitat, l’ensenyament, les pensions, etc., amb coneixement del cas espanyol i el dels països de la OCDE.

2. Saber diferenciar entre objectius i instruments de la intervenció pública. No confondre questions normatives amb positives, ni polítiques strictu sensu i professionals de la gestió pública. A partir d’aquí es tractarà de que per si mateix els participants analitzin estratègies instrumentals de finançament i despesa pública. Saber identificar aspectes bàsics de l’economia de la imposició i de la despesa social, els seus efectes econòmics –i de què depenen aquests- i les seves alternatives i tot això en el camp de les hisendes multijurisdccionals

3. Conèixer informadament les característiques bàsiques de la hisenda pública - unitària o federal (sistema pressupostari i fiscal). Analitzar el finançament autonòmic i local català i espanyol. Analitzar concretament els seus instruments més caracteritzadors per als responsables tècnics de les administracions subcentrals com son els preus públics i les subvencions.

Competències transversal a assolir

1. Capacitat de identificar els pros i contres més rellevants a la pressa de decisions públiques amb la seva millor aproximació qualitativa i quantitativa

10

2. Distingir inputs, outputs i outcomes en els processos de planificació de les activitats públiques

3. Analitzar problemàtiques socials i polítiques reals -diverses i complexes4. Aplicar els coneixements adquirits a casos pràctics5. Argumentació oral i escrita de processos de canvi i innovació6. Avaluar processos d'intervenció en la realitat social i política7. Demostrar habilitats d'organització eficient i eficaç del propi temps.8. Desenvolupar capacitat d'autoaprenentatge que permeti adreçar problemàtiques en entorns

diversos9. Dissenyar processos d'intervenció en situacions i problemàtiques socials i polítiques

específiques.10. Entendre i relacionar conceptes, teories i metodologies que, provinents de diverses

disciplines, són útils en l'exercici de la gestió pública11. Identificar i comprendre fenòmens socials i polítics complexos12. Elaborar discurs i relat de les polítiques públiques actuals13. Presentar de manera constructiva i efectiva continguts complexos i propostes d'actuació14. Treballar en equip, sabent identificant el rol propi i el compartit

Competències específiques a assolir

1. Capacitat d’interrelacionar la micro, la meso i la macro2. Construir un discurs entenedor des de l’economia adequat a la realitat social3. Identificar la incidència última de les polítiques pressupostàries: qui es beneficia de què a

costa de qui?4. Saber identificar els equilibris entre costos i beneficis de les avaluacions públiques5. Saber mantenir una base metodològica a qualsevol anàlisi de polítiques del tipus: que no hi

ha despeses sense finançament6. Ser capaç de interrelacionar els diferents aspectes – altres que l’anàlisi econòmica- en el

disseny de polítiques públiques

Mètode d’aprenentatge

L’aprenentatge es fonamenta en la revisió, qüestionament i construcció constant del coneixement teòric i pràctic. L’objectiu de l’aprenentatge és adquirir la capacitat de generar preguntes i de donar respostes –sempre provisionals. Per a aconseguir-ho, es imprescindible que l’estudiant adopti un paper actiu en l’abordatge autònom de la informació, llegint i reflexionant per poder establir un diàleg informat i enriquidor amb el/la professor/a.

En aquest mòdul, es requerirà aquest treball autònom previ, via lectura i elaboració de treballs breus, per a cada tema. Aquest treball es complementarà amb discussions en seminaris i amb la preparació i exposició de presentacions orals, que ajudin a una millor sedimentació dels coneixements i de la capacitat de replantejar-se’ls.

L’aprenentatge presencial dirigit pel professor/a es basarà en la combinació de classes magistrals i de seminaris de discussió tant sobre els aspectes teòrics com per a l’aplicació d’aquests a casos pràctics. L’aprenentatge no presencial dirigit pel professor/a es basarà en la tutorització puntual dels treballs breus i de la preparació de presentacions orals.

Mètode d’avaluació

11

L’avaluació serà continuada i es fonamentarà en la demostració de les competències assolides per l’estudiant en el decurs de les següents activitats i corresponent productes: 1. Elaboració de treballs breus al llarg del desenvolupament del temari (30% de la nota).2. Participació en les sessions de seminari i de discussió de casos (10% de la nota).3. Presentacions orals (10% de la nota).4. Examen individual (50 % de la nota).

Temari

El temari consta de 5 temes que s’estructuren a partir de preguntes. El procés d’aprenentatge té per objectiu acabar cada tema havent donat resposta a aquestes preguntes a partir de l’ús de la teoria. Les respostes derivaran d’haver obligatòriament llegit les lectures que es determinen (veure apartats de metodologia docent i de bibliografia), d’haver escoltat les exposicions dels professors/es, d’haver debatut tots aquests continguts, i d’haver-los aplicat a estudis de cas.

Tema 1. Fonaments microeconòmics.Miguel-Angel López García (Departament d’Economia Aplicada, Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, Universitat Autònoma de Barcelona, despatx B3-040; Telf: 93 581 12 29; Fax: 93 581 22 92; E-mail: miguelangel.lopez@uab.es)

Sessió 1 : 10 d’octubre 9:00-11:30

Preguntes: La intuïció: que entenem per demanda de mercat?. I per oferta? Com es poden

interpretar les corbes de demanda i d’oferta?. Què entenem per “equilibri” de mercat?. I per excès d’oferta/excès de demanda?. Que s’enten per “elasticitat”. Què captura i per a què serveix?.

Tutoria (aplicacions de l’anàlisi): L’ “excedent del consumidor” com a mesura de benestar. Efectes de la fixació de preus

màxims i mínims. Els controls de lloguers com a exemple de la introducció d’un preu màxim. Consideracions sobre els efectes dels impostos i subsidis (unitaris i ad valorem) sobre béns i serveis.

Lectures: - Rosen, H.S., Manual de Hacienda Pública, Ariel, Barcelona, 1987, “Apendice: Nociones de microeconomía básica” i “Modelos de incidencia impositiva”.- López García, M.A., “Políticas de vivienda: eficiencia y equidad”, Papeles de Economía Española, Nº 95, 2003, ‘Política de vivienda en alquiler’.

Sessió 2: 10 d’octubre 12:00-14:00

Preguntes: Anant darrera de la corba de demanda: preferències i restricció pressupostaria,

satisfacció, necessitats i utilitat. Com es pot interpretar el comportament dels individus com a consumidors?.

12

Tutoria (aplicacions de l’anàlisi): Les transferències en efectiu (diners) i en espècie (vals de menjar). Subsidis a l’habitatge

a les famílies de renda baixa basats en l’oferta i orientats a la demanda. La corba d’oferta de treball de l’individu i la seva resposta a canvis dels salaris (i/o els impostos).

Lectures: - Rosen, H.S., Manual de Hacienda Pública, Ariel, Barcelona, 1987, “Apendice: Nociones de microeconomía básica” i “Valoración de transferencias en especie”.- Browning, E.K. i J.M. Browning, Public Finance and the Price System (2nd ed.) Macmillan, New York, 1983, “Análisis de curvas de indiferencia”.- McConnell, C.R. i Brue, S.L., Economía Laboral, McGraw-Hill, Madrid, 1997, “La teoría de la oferta de trabajo del individuo”.- López García, M.A., “Subsidios a la vivienda para las familias de renta baja”.

Preguntes: Anant darrera de la corba d’oferta: tecnologia, costos i beneficis. Com es pot interpretar

el comportament dels individus com a productors?.

Tutoria (aplicacions de l’anàlisi): L’avaluació de la eficiència de les unitats productives i la seva rellevància en la gestió

pública (i en la gestió privada!). El comportament d’una empresa no competitiva: el cas d’un monopolista. La separació entre propietat i control de l’empresa: la maximització dels beneficis en front de la maximització dels ingressos (condicionada o no a la consecució d’un cert nivell de beneficis per als accionistes). El comportament del buròcrata com a maximitzador del pressupost de l’agència pública que administra condicionat a l’aprovació per part de la cambra legislativa.

Lectures: - Rosen, H.S., Manual de Hacienda Pública, Ariel, Barcelona, 1987, “Apendice: Nociones de microeconomía básica”.- Albi, E., Contreras, C., González-Páramo, J.M. i Zubiri, I, Teoría de la Hacienda Pública (2ª ed.), Ariel, Barcelona, 1994, “Gasto Público y eficiencia”.

Sessió 3: 11 d’octubre 9:00-14:00

Preguntes: Eficiència i equitat: quin paper per al sector públic?. Què planteja la noció de la “mà

invisible” respecte de l’eficiència del mecanisme de mercat?. Quin és l’argument d’eficiència en favor de la introducció del sector públic?. Els “fracassos” (o ”fallides”) del mercat: béns públics, efectes externs, monopolis, informació imperfecta, etc. Guanys potencials i guanys efectius: constitueix el fracàs del mercat una condició necessària (o només suficient!) per a la invocació del sector públic?. La feblesa ètica del criteri d’eficiència. És el mateix equitat que igualtat?. Quin és l’argument d’equitat en favor de la introducció del sector públic?. Els judicis de valor i les comparacions interpersonals de benestar: l’anomenada “funció de benestar social”. Què es pot dir respecte de l’ ‘optimum optimorum’ i la distribució òptima del benestar?.

Lectura: - Browning, E.K. i J.M. Browning, Public Finance and the Price System, (2nd ed.) Macmillan, New York, 1983, “Introducción”.

13

Tema 2. Efectes econòmics de la intervenció pública: Aspectes microeconòmics de l’activitat pública.

Sessió 1:

Fallida del mercat. (Guillem López, 17 d’Oct 9:00 a 11:30h)

Preguntes:

Aspectes pràctics de la fallida de mercat: Com valorar què els costos de la intervenció pública no son més elevats que els beneficis de la correcció de la fallida de mercat?

Lectura:

Classe basada en Stiglitz Ed Ariel I pdf NouStiglitz.pdf. Lectura obligatòria a fer abans d’entrar a classe

Desenvolupaments tutories:

a- Punts forts i punts febles de la intervenció pública Lectura obligada: The Economic Role of The State J Stiglitz i altres Ed Basil Blackwell, 1989 pps9-88 (existeix edició en castellà publicada per l’Instituto de Estudios Fiscales) i del mateix autor, a Journal of Economic Perspectives: vol 12, 2 Spring 1998 pps 3-22: Per què costa tant canviar el status quo a les AA.PP? pdf: LectStiglitz.pdfb- Un divertimento: que fan kles AA.PP. proveïnt ‘bincing’? pdfs: 3 arts bicing.pdf de diari

Sessió 2:

Instruments pressupostaris: ingressos i despeses Aspectes teòrics i aplicats, (Guillem López, 24 d’Oct 9:00 a 11:30h)

Preguntes:

Criteris per a valorar un bon sistema tributari, un bon programa de despesa

Objectiu: entendre el que suposa un excés de gravamen per a l’economia; articular criteris normatius de justícia social i com aquests operen a la pràctica

Lectura:

Classe basada en les Lectures obligatòries anteriors, a fer abans d’entrar a classe

Desenvolupaments tutories:

a- Las reformas fiscals Una ullada a la fiscalitat internacional pdf: fiscaldominguez.pdfb- A discutir a classe: Quins efectes te eliminar l’impost de successions? Pdf: SucesIEF.pdf i ReformaISD.pdfc- Dels programes de welfare al workfare, pdf: workfare.pdfd- Models de welfare pdf: artmodels.pdf

14

Sessió 3:

Incidència global del pressupost. (Guillem López, 31 de octubre 9:00 a 11:30h)

Preguntes:

Com un sistema fiscal dual pot fer per una política pública redistributiva?

Lectura: recomenada abans d’entrar a classe: text de GL a Campalans.doc

Per la part aplicada: una ullada al text de fedea ebook.pdf i al text de Campalans.doc

Desenvolupament de tutories

complementàries a les abans esmentades del llibre de la FBBVA (a elegir pels estudiants):(i) L’avaluació econòmica. El cas del TAV Gines de Rus i V Inglada pdf: Spainhighspeed.pdf(ii) L’avaluació econòmica. Seguint l’exemple de final de cada capítol de pdf: textavalpinto.pdf(iii) L’enfocament agregat: com pot ajudar l’activitat pública al creixement econòmic. El debat ‘Growing Public P.H. Lindert i controvèrsia a partir de la seva aportació: pdfs: Debate2A.pdf; debate2B.pdf i Lindert.doc

Tutories Guillem López: 2 de Novembre

Tema 3. Efectes econòmics de la intervenció pública: aspectes macroeconòmics dels governs.

Sessió 1:

El debat general sobre la política macroeconòmica (el model d’oferta i demanda agregada). Economistes clàssics, economistes keynesians i el debat sobre la política d’estabilització del cicle econòmic. (Xavier Cuadras, 17 d’Oct 11:30 a 14:00 h)

Preguntes:

- - Què són i per què es produeixen les fluctuacions econòmiques (“business cycles”)? Què podem aprendre dels diferents episodis històrics (la “Gran Depressió”, les polítiques d’”stop and go”, la “Crisi del Petroli”, la “Gran Moderació”, la llarga crisi de l’economia japonesa i la “Gran Recessió”)?

- Què diuen les diferents escoles de pensament macroeconòmic sobre la política d’estabilització?

Lectura obligada: capítol 3 del llibre de Sachs i Larraín

Articles per tutoria: “Why wages do not fall in recessions”, “The crude art of policymaking”, “A thinkers’ guide” ”, “Lessons from a “lost decade”” i “Caveat creditor” a la revista The Economist.

Sessió 2:

Les polítiques de demanda agregada: política fiscal i política monetària (el model IS-LM). (Xavier Cuadras, 24 d’Oct 11:30 a 14:00 h)

15

Pregunta:

- Quins són els pros i els contres de la política fiscal i la política monetària amb l’objectiu de l’estabilització macroeconòmica?

- La política macroeconòmica: el que ens pensàvem que sabíem, el que hem après durant la crisi i com hem de dissenyar la política macroeconòmica dels propers anys

Lectura obligada: capítol 12 del llibre de Sachs i Larraín, articles “A stimulating notion”, “The next front is fiscal”, “Put the air back in”, “Sharing the pain” i “Austerity alarm” a la revista The Economist i article de Blanchard, Dell’Aricia i Mauro “Rethinking Macroeconomic Policy”.

Sessió 3:

Qüestions al voltant de la política monetària. El dilema entre inflació i desocupació (la corba de Phillips). Inflació, desocupació, expectatives i credibilitat de la política monetària. La independència dels bancs centrals

Pregunta:

- Ha de triar la política monetària entre els objectius d’estabilitat de preus i creixement econòmic?

- Quin és el paper de les expectatives dels agents econòmics en la formulació de la política monetària?

- Per què la política monetària dels bancs centrals és independent de l’autoritat política?

Lectura obligada:

“article de R. Repullo a Papeles de Economía Espanyola i articles “Stable prices and fast growth: just say no” de P. Krugman, “Heroes of the zeroes”, “How low can you go” i “Grim expectations” a la revista The Economist..

Sessió 4:

Política monetària i política fiscal a l’Europa de la moneda única. El Banc Central Europeu i la política monetària. Centralització o descentralització de la política fiscal europea. El futur del “Pacte d’Estabilitat”. (Xavier Cuadras, 31 d’Oct 11:30 a 14:00 h)

Pregunta:

16

- Quina és la raó econòmica de l’existència del Pacte d’Estabilitat i Creixement? I les seves conseqüències?

- Com condiciona l’existència de la moneda única les estratègies de lluita contra la recessió econòmica als diferents països?

Lectura obligada: capítol 8 del llibre de P. De Grauwe i articles a la revista The Economist “The merits of one money”, “Unstable and incredible”, “The death of the stability pact”, “Europe’s three great dellusions” i el survey sobre la UME de juny de 2009 (“Holding together”, “A tortuous path”, “One size fits none”, ”No exit”, “The non-nuclear options”, “Fear of floating”, “Soft centre” i “Warmer inside”).

Tutories X. Cuadras:

Les tutories es duran a terme mitjançant la realització de treballs en grups. Els temes i els grups de treball es fixaran el dia 25 d’octubre. La primera sessió de tutoria es durà a terme el dia 26 d’octubre de 9 a 14 hores i consistirà en una reunió de cada grup amb el professor per fixar els objectius, continguts i desenvolupament del treball. La segona sessió de tutoria està prevista per el dia 2 de novembre (tot i que aquesta data mirarem de canviar-la d’acord comú) i consistirà en una sessió plenària d’assistència obligatòria on cada grup exposarà de forma breu el seu treball. Un altre grup actuarà com a comentarista de cadascun dels treballs per suscitar preguntes, comentaris i observacions..

Tema 4. Racionalitat de la intervenció pública

L’Article: Santiago Álvarez García HACIENDA PÚBLICA: ENFOQUES Y CONTENIDOS. Instituto de Estudios Fiscales DOC. N.o 2/04És de lectura obligada abans de l’inici d’aquest tema ja que tracta de forma resumida tots els seus continguts.

Sessió 1:

Actuació del Sector Públic a l’economia. L’assignació. (Ivan Planas, 7 de Nov 9 a 14:00)

Preguntes:

Quins són els principals mecanismes d’assignació, els agents, i les organitzacions. Dins dels mecanismes d’assignació, quan el sector públic ha de prioritzar, quin mecanisme és millor les cues o els preus?

Lectura obligada: “Gestión pública: Conceptos e instituciones”, capítol 1, apartats 1 i 2 de Albi et al (1997).“De la Administración a la gestión”, capítol 4 d’Albi et al (1997); i Annex III del capítol 2 d’Albi et al (1997).

Cas: Alternativa 1:En relació a la lectura “Hacienda Pública: enfoques i contenidos” es debatrà la següent qüestió: L’economia està al servei (és un instrument) del sector públic ó el sector públic és un instrument d’actuació sobre l’economia?

17

Alternativa 2:Els peatges a Catalunya: “Conclusions aprovades pel Grup de Treball per a l’estudi de la reducció de peatges a Catalunya...” Generalitat de Catalunya 1999. Informacions addicionals pel debat: Opinions al Forum del Transport Català sobre peatges: http://www.transport.cat/viewtopic.php?p=12865&sid=cb857cab1ecba1cb4816cd01e1277308

Sessió 2:Actuació del Sector Públic a l’economia. La regulació. (Ivan Planas, 14 de Nov 9:00

a 12:00)

Preguntes:

L’acció pública per la via de la regulació. Modalitats i efectes econòmics. És millor utilitzar la regulació del mercat que la intervenció productiva per part del sector públic? Quan? Com?

Cas:Regulació mercat elèctric a Espanya. (Lectura: Blázquez Gómez L, Grifell-Tatjé E. Regulación de la Distribución Eléctrica en España: Análisis Económico de una Década, 1987-1997. Document de treball núm. 04/1, i “La regulación eléctrica en España” Seminario de la UIMP: “Desafíos energéticos del futuro” Santander, 12 de Septiembre de 2006, ponencia de María Teresa Costa)

Sessió 3:

L’Estat com a organització. (Ivan Planas, 14 de Nov 12:00 a 14:00 h)

Preguntes:

La doctrina de l’interès públic. Les fallides del sector públic: pot generar la organització del sector públic resultats ineficients? Govern i agències, teoria econòmica de la burocràcia, economia política de la pressupostació pública. On es troben les principals ineficiències del sector públic i com solucionar-les?

Lectura obligada: “Gestión pública: Conceptos e instituciones”, capítol 1, apartats 3, 4 i 5 d’Albi et al (1997).“Gestión pública y eficiencia”, capítol 2, apartats 1, 2, 3 i 4 d’Albri et al (1997).Managing senior management: senior civil service reform in oecd member countries. OECD GOV/PUMA(2003)17Capitols I i IV del llibre : Guillem López Casasnovas (director), Jaume Puig-Junoy, Juan José Ganuza i Ivan Planas Miret (2003) Els nous instruments de la gestió pública. Volum 31, de la Estudis Econòmics (disponible online)“Las políticas de remuneración al rendimiento para los funcionarios”.OECD Multilingual summaris. (PRP.pdf)

Cas:Alternativa 1: A partir de la lectura: “Rodríguez-Álvarez, Suárez-Pandiello J. Organizaciones burocráticas e ineficiencia X:Una revisión de modelos. Hacienda Pública Espanyola / Revista de Economía Pública, 164-(1/2003): 83-107” es debatran els arguments a favor de les diferents polítiques de control de la ineficiència de la burocràcia.

18

Alternativa 2:A partir del cas de l’Institut Nacional de Seguretat Social es discutirà la bondat dels incentius als buròcrates (lectura: SPAIN – THE NATIONAL INSTITUTE OF SOCIAL SECURITY (INSS)Alternativa 3:A partir del sistema de retribució al personal de l’Institut Català de la Salut es discutirà la bondat dels incentius als metges (majoritàriament funcionaris) (lectura: II Acord de la Mesa Sectorial de l’ICS)

Sessió 4:

Sistemes Organitzatius i eficiència. ‘La meso’ (Ivan Planas, 21 de Novembre 9:00 a 14:00 h)

Preguntes:

Es possible introduir reformes institucionals i organitzatives en el sector públic que millorin la seva eficiència?. Comprar o produir? L’acció pública per la via de la concertació i la contractació externa de serveis. Racionalitat i problemàtica. És factible un model de governança a les institucions públiques similar al de les privades?

Lectura obligada: “Gestión pública y eficiencia”, capítol 2, apartat 5 d’Albi et al (1997); “Innovaciones en gestió pública”, capítol 6 d’Albi et al (1997).Capitol VI, i VI del llibre : Guillem López Casasnovas (director), Jaume Puig-Junoy, Juan José Ganuza i Ivan Planas Miret (2003) Els nous instruments de la gestió pública. Volum 31, de la Estudis Econòmics (disponible online)(Capítols 5, i 6) Planas I (dir) Evolució del model de governança i gestió a les entitats participades pel Servei català de la Salut. PDF i fotocòpies.

Cas:Contracte programa RENFE (lectures: Nota de prensa Contrato Programa RENFE 2006-2010, Capítol V. Els incentius monetaris del llibre : Guillem López Casasnovas (director), Jaume Puig-Junoy, Juan José Ganuza i Ivan Planas Miret (2003) Els nous instruments de la gestió pública. Volum 31, de la Estudis Econòmics (disponible online), iZapico Goni E. , Contract management in Spain. OECD, 1999.

Sessió 5:

La meso: Sistemes Organitzatius i eficiència. (Ivan Planas, 28 de Novembre 9:00 a 14:00 h)

Preguntes: La relació entre mitjans i objectius a l’economia pública. Tècniques microeconòmiques: Anàlisi de decisions i avaluació econòmica.

Lectura obligada: “Técnicas complementarias de gestión pública”, capítol 5 d’Albi et al (1997).“La gestión pública a través de casos”, capítol 7 d’Albi et al (1997).JL Pinto, V. Ortún y J. Puig-Junoy, El análisis coste-efectividad en sanidad, Atención Primaria, 2001. J. Puig-Junoy, JL Pinto y V. Ortún, El análisis coste-beneficio en sanidad, Atención Primaria, 2001. JL Pinto, J. Puig-Junoy y V. Ortún, El análisis coste-utilidad, Atención Primaria, 2001.

19

Cas: L’Análisi Cost-Benefici. Lectura: José García Montalvo, Josep M. Raya Vílchez (Potenciant la nova economia a catalunya: una anàlisi econòmica de la font de llum de sincrotró del Vallès (ALBA) Coneixement i Societat nª 9. Generalitat de Catalunya.

Tutories I. Planas: Dies 23 de novembre i 30 de novembre

Tema 5. Finances públiques i relacions intergovernamentals

Sessió 1:

Impostos: principis, assignació, autonomia i coordinació entre governs (J. Solé Vilanova, 5 de desembre 9-10:45h)

Preguntes:

Econòmicament, què és un bon impost des de la perspectiva d’una hisenda multijurisdiccional? Quan hi ha governs territorials hi ha mobilitat: quins problemes i limitacions comporta? Amb quins criteris assignem els impostos als diferents nivells de govern? I la capacitat de despesa? En quins sistemes tributaris-financers es tradueixen determinades relacions intergovernamentals (centralització-autonomia-independència)? Lectures:

Bird (1986), cap. 7Castells (1988), cap. 3 i 5Oates (1972), cap. 4Stiglitz (1988), cap. 16

Sessió 2:

Assignació de funcions i despeses als diferents nivells de govern(Maite Vilalta 5 de desembre 11:15-12:40h)

Preguntes:

Per què la funció assignativa és la més rellevant en els governs subcentrals? Quins factors de demanda i d’oferta determinen la dimensió territorial o poblacional optima de govern per a la prestació de cada servei? Com afecta la mobilitat la prestació eficient dels serveis? Per què es mouen o re-localitzen les persones, empreses i altres factors per raons d’impostos o serveis?

Bibliografia:Castells (1988), cap. 1Oates (1972), cap. 2Tiebout (1956)

20

Sessió 3:

Subvencions intergovernamentals i fons d’anivellament (Maite Vilalta 5 de desembre 12:45-14:00)

Preguntes:

Podrien els governs subcentrals finançar-se només amb impostos propis? Per què són necessàries les subvencions? Necessàries pel govern central o pels subcentrals? Què s’entén per equitat vertical i horitzontal entre persones i entre governs? Què cal anivellar horitzontalment? Quins problemes econòmics (d’objectius, criteris, grau, mesura, etc) i politics comporten els sistemes d’anivellament?

Lectures:

Castells (1988), cap. 4Castells (1991a)Castells, Sorribas i Vilalta (2004) Oates (1972), cap. 3Solé Vilanova (1979) (pp. 31-46)

Sessió 4: Finançament de les Comunitats Autònomes (Maite Vilalta 14 de desembre 9:00-11:15)

Preguntes:

Quin grau de poder tributari comporten avui els anomenats impostos propis i els impostos cedits per a les CCAA? Quin grau de poder tributari comporta avui l’IRPF per a les CCAA? Quan major o menor és aquests poder a USA, Canadà i Alemanya? Què s’entén per “model bàsic” de finançament en el sistema vigent? Quins ingressos autonòmics queden fora del “model bàsic” ? Quins factors determinen les necessitats garantides de despesa a cada CCAA? El model de finançament autonòmic del 2009 i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

Lectures:

LOFCA (1980)(1996)(2001) (2009): text legalDuran i Esteller (2005)Bosch i Vilalta (2007)Bassols, Bosch, Vilalta (2010)Bassols (2002)Castells (1996)Castells, Sorribas i Vilalta (2004)Vilalta (2008)

Sessió 5: Finançament de les Corporacions Locals (J. Solé Vilanova 14 desembre 11:45-14:00)

Qüestions:

21

Per què l’Impost sobre Bens Immobles és el menys dolent dels impostos municipals, tot i ser millorable? Per què cal mimar la gestió cadastral? Com són les subvencions i participacions que els municipis reben de l’Estat i de la Generalitat? Quins objectius haurien de complir aquestes subvencions i participacions?

Quins objectius econòmics poden tenir els ens supramunicipals voluntaris o forçosos? Quines són les fonts idònies de finançament supramunicipal?

Lectures:

LRHL (1988) (2004): text legal BOE 09/03/04Albi (2007)Bosch (2002)Solé Vilanova (1992a) (pp. 20-25, 31-35, 38-42 i 48-50)Solé Vilanova (1992b)Solé Vilanova (2003)Mir, Solé Vilanova, Virós (1994), cap.8Pedraja (2005)Solé Vilanova (1992b)Solé Vilanova (2006)

TUTORIES:

Assignació d’impostos (J. Solé Vilanova, 12 de desembre 9:00-11:15h)Mecanismes d’anivellament (Maite Vilalta, 12 desembre 11.45 – 14:00h)

Preus i tarifes de serveis públics (J. Solé Vilanova, 19 de desembre 9:00–14:00h)Disseny de subvencions específiques (Maite Vilalta, 19 de desembre 9:00–14:00h)

Bibliografia

La bibliografia que s’apunta a continuació té un caràcter genèric per a tot el modul.

Bibliografia genèrica:

Albi, E.; González-Páramo, J.; López Casasnovas, G. 1997. Gestión pública. Barcelona. Ariel.Brugué, Q.; Subirats, J. 1996. Lecturas de gestión pública. Selección de textos. Madrid.

Ministerio para las Administraciones Públicas.Rosen, H.S., Manual de Hacienda Pública, Ariel, Barcelona, 1987.Guillem López Casasnovas (director), Jaume Puig-Junoy, Juan José Ganuza i Ivan Planas Miret

(2003) Els nous instruments de la gestió pública. Volum 31, de la Estudis Econòmics (disponible online i gratuït a les Oficines de “la Caixa”)

Browning, E.K. y J.M. Browning, Public Finance and the Price System, (2nd ed.) Macmillan, New York, 1983.Mochón, F., Principios de Economía, McGraw-Hill, Madrid, 1995.De Grauwe, p. (2005) the economics of monetary union, oxford university press

22

Ruiz-Huerta J. (ed.) ‘Políticas Públicas y redistribución de la renta’ Fund BBVA, 2006.Sachs, j. I f. Larraín (1994) Macroeconomía en la economía global Prentice HallSchiller, B.R., Principios Esenciales de Economía, McGraw-Hill, Madrid, 1994.Subirats, J. 1989. Análisis de políticas públicas y eficiacia de la administración . Madrid. Ministerio

para las Administraciones Públicas.

Gestió i Anàlisi de Polítiques PúbliquesCrèdits ECTS: 10

Coordinació: Raquel Gallego (raquel.gallego@uab.cat)

Objectius del mòdul

4. Comprendre els principals models teòrics i metodològics de l'anàlisi i la gestió de les polítiques públiques.

5. Aprendre com s'apliquen aquests models teòrics i metodològics per a realitzar una recerca en aquest àmbit.

6. Entendre les formes d'aplicabilitat d'aquests coneixements en l'anàlisi i abordatge de problemes socials i polítics complexos.

7. Assolir els coneixements i habilitats necessàries per aplicar aquests coneixements en entorns organitzatius de l'àmbit de la política i la gestió.

Competències a assolir

1. Analitzar els processos d’emergència de problemes socials i polítics2. Analitzar els processos d’elaboració de polítiques. 3. Avaluar polítiques públiques.4. Plantejar línies d’assessorament per a la presa de decisions, per a la implementació i per a

l’avaluació de les polítiques. 5. Analitzar escenaris diversos de la gestió pública en entorns organitzatius i de xarxa complexos.6. Plantejar línies d’assessorament per a la gestió pública en aquests entorns en funció de la

utilització d’instruments diversos.

Mètode d’aprenentatge

L’aprenentatge es fonamenta en la revisió, qüestionament i construcció constant del coneixement teòric i pràctic. L’objectiu de l’aprenentatge és adquirir la capacitat de generar preguntes i de donar respostes –sempre provisionals. Per a aconseguir-ho, es imprescindible que l’estudiant adopti un paper actiu en l’abordatge autònom de la informació, llegint i reflexionant per poder establir un diàleg informat i enriquidor amb el/la professor/a.

En aquest mòdul, es requerirà aquest treball autònom previ, via lectura i elaboració de treballs breus, per a cada tema. Aquest treball es complementarà amb discussions en seminaris i amb la preparació i

23

exposició de presentacions orals, que ajudin a una millor sedimentació dels coneixements i de la capacitat de replantejar-se’ls.

El temps de dedicació a l’aprenentatge s’estructura a partir de la combinació de la presencialitat de l’autonomia: 25 hores de treball de l’estudiant per crèdit ECTS (total de 250 hores), de les quals el 20% (50 hores) seran presencials, el 30 % (75 hores) seran no presencials i dirigides pel professor, i el 50% (125 hores) seran no presencial i de treball autònom de l’estudiant.

L’aprenentatge presencial dirigit pel professor/a es basarà en la combinació de classes magistrals i de seminaris de discussió tant sobre els aspectes teòrics com per a l’aplicació d’aquests a casos pràctics. L’aprenentatge no presencial dirigit pel professor/a es basarà en la tutorització puntual dels treballs breus i de la preparació de presentacions orals.

Mètode d’avaluació

L’avaluació serà continuada i es fonamentarà en la demostració de les competències assolides per l’estudiant en el decurs de les següents activitats i corresponent productes:

5. Elaboració de treballs breus al llarg del desenvolupament del temari (30% de la nota).6. Participació en les sessions de seminari i de discussió de casos (10% de la nota).7. Presentacions orals (10% de la nota).8. Examen individual (50 % de la nota).

Temari

El temari consta de sis temes que s’estructuren en sessions al voltant de diverses preguntes. El procés d’aprenentatge té per objectiu acabar cada tema havent donat resposta a aquestes preguntes a partir de l’ús de la teoria i el contrast de les seves interpretacions. Les respostes derivaran d’haver llegit les lectures que es recomanaran (veure apartats de metodologia docent i de bibliografia), d’haver escoltat les exposicions dels professors/es, d’haver debatut tots aquests continguts, i d’haver-los aplicat a estudis de cas.

Tema 1. Gestió Pública: conceptes, instruments i entorn.

Sessió 1: Conceptes i instruments. 13/10/11. Joan SubiratsPreguntes: 1. Per què podríem afirmar que el pensament gerencial proposa un canvi en el paradigma de

funcionament de l’administració pública?2. Per què parlem de gestió pública i no de gestió solament?Lectures:Metcalfe, L. (1996) “Gestión Pública: de la imitación a la innovación”, a Brugué, Q i Subirats, J.

(comps) Lecturas de gestión pública. Madrid: INAP, pp.77-100.Moore, M. (1998) Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Paidós: Barcelona.

(English edition 1995). Capítols 1 i 2, pp. 37-100.Stewart, J y Ranson, S. (1996) “La gestión en el ámbito público” a Brugué, Q i Subirats, J.

Op.cit., pp.57-76.Cas:Ruckleshauss

Sessió 2: … i Entorn 18/10/11 Raquel GallegoPregunta:1. Què implica gestionar xarxes des del sector públic?Lectures:Klijn, E. (1997) “Policy networks: An overview”, in Kickert W. and Klijn, E. (eds) Managing

complex networks. London:Sage, pp.14-34.

24

Kickert, W. and Koppenjan, J. (1997) “Public management and network management”, in Kickert W. and Klijn, E., op.cit., pp. 35-61.

Lane, J.E. (2000) New Public Management, London: Routledge, pp.1-15.Cas:Tria una política sectorial com a exemple i analitza la xarxa d’actors en l’entorn del gestor públic.

Tema 2. Actors, problemas i agendes.

Sessió 1: Actors i problemes. 25/10/11 Raquel GallegoPreguntes:1. Què és un problema? 2. Quin tipus d’idees esdevenen problemes?Lectures:Dery, D. (1984) Problem Definition in Policy Analysis, University Press of Kansas, Caps.2 i 3,

pp.14-36.Lindblom, C. (1991) El proceso de elaboración de políticas públicas. Madrid:INAP, pp.9-53Casos: 1. A partir de Moore, M. (1992) “Anatomía del problema de la heroína: un ejercicio de definición

de problemas”, en Aguilar, L. (ed.) Políticas Públicas. México:Miguel Porrúa, pp.189-215.2. Swine Flu.

Sessió 2: … i Agendes. 2/11/11 Joan SubiratsPregunta: 1. Com podem entendre la formació de les agendes públiques i institucionals?2. Tria un problema com exemple i analitza el seu accés a l’agenda institucional. Lectures:Zahariadis, N. (1999) “Ambiguity, time and multiple streams”, in Sabatier, P. (ed) Theories of the

policy process, Oxford: Westview Press, pp. 73-96.True, J. Jones, B. Baumgartner, F. (1999) “Punctuated-equilibrium theory: Explaining stability and

change in American policymaking”, in Sabatier, P. op.cit. pp. 97-116.(Complementari: Barzelay, M. 2003. “Introduction: The Process Dynamics of Public Management

Policy-Making”, International Public Management Journal 6: 251-281; Gallego (2003) “Public management policy making in Spain, 1982-1996: policy entrepreneurs and (in)oportunity windows”, International Public Management Journal. 6(3): 283-307.Barzelay, M. and Gallego, R. (2006) “From ‘new institutionalism’ to institutional processualism’: Advancing knowledge about public management policy change”, Governance, 19(4):531-557; Gallego i Barzelay (2010) “Public Management Policy-Making in Spain: The Politics of Legislative Reform of Administrative Structures, 1991-1997”, Governance 23(2): 277-296. ISSN: 0952-1895)

Cas: O bé Swine FluO bé: A partir de Gallego, R. (2003) o Gallego i Barzelay (2010)

Tema 3. Elaboració de polítiques i decisions. 10/11/11 Xavier BallartPregunta:Qui pren les decisions? Com es prenen les decisions? Lectura:Smith, K. y C. Larimer (2009), The Public Policy Theory Primer, Westview Press, pp. 49 a 74Pregunta:D’on surt la política? Com intervenen els interessos en l’elaboració de les polítiques? Lectura:Smith, K. y C. Larimer (2009), The Public Policy Theory Primer, Westview Press, pp. 75 a 99Cas: Canvi en la política de gestió dels aeroports espanyols

25

Tema 4. Implementació de polítiques. 15/11/11 Quim BruguéPreguntes:1. Com podem orientar-nos cap a l’èxit en la implementació? Analitza un exemple.Lectures:Elmore, R. “Modelos organizacionales para el análisis de la implementación de programas

sociales”, in Aguilar, L. (ed.) (1992) Políticas Públicas. México:Miguel Porrúa, pp. 185-250; Hogwood, B.; Gunn, L. (1984) Policy analysis for the real world. New York: Oxford University

Press. Capítol 11:”Implementation”, pp.196-218.Sabatier, P. and Mazmanian, D. “La implementación de la política pública: un marco de análisis”,

in Aguilar, L. op.cit. Políticas Públicas. México:Miguel Porrúa, pp. 323-372; O’Toole, L. “Recomendaciones prácticas para la implementación de las políticas que involucran a

múltiples actores: una evaluación del campo”, in Aguilar op.cit. pp.415-470, Cas: Evergreen willows.

Tema 5. Polítiques sectorials

Sessió 1. Política sanitària 22/11/11 Raquel Gallego

Preguntes: 1. Per què i com ha intervingut l’estat en els mercats sanitaris? 2. Quines han estat les principals línies de reforma dels sistemes de salut des dels anys 80?3. Com s’han concretat a l’estat espanyol i a Catalunya?

Lectures: Gallego, R. 2000 “Introducing purchaser/provider separation in the Catalan Health

Administration: A budget analysis”, Public Administration –An international quarterly, 78(2):420-439. ISSN: 0033-3298

Gallego, Raquel. 2002 "Actores o instituciones: La política sanitaria catalana", in Grau, M.; Mateos, A. eds. Enfoques analíticos y políticas sectoriales en España. Valencia: Tirant lo Blanch, pp. 401-445. ISBN: 84-8442-662-9

Gallego, Raquel; Ricard Gomà, and Joan Subirats. 2005. “Spain: from state welfare to regional welfare”, in McEwen, N.; Moreno, L. eds. The territorial politics of welfare. London: Routledge

Sessió 2. Gestió de les ONGs. Col.laboracio i aliances estrategiques (RSC). Campanyes de pressio política (ciberactivisme i xarxes socials): el cas de Greenpeace 29/11/11 Sònia Ruiz (consultora internacional)

Preguntes:1. Quines son les condicions essencials per una alianca exitosa entre una ONG i una institucio

privada o publica?2. Com gestionarieu una situacio de crisi en si esdevinguessiu objectiu d’una campanya de

pressio política?Lectures:Brinkerhoff, Jennifer M. 2002 “Government – Non profit partnership: a defining framework” in

Public Administration and Development, 22, 19-30 Gray, Barbara, Human relations, Vol. 38, N.10: Conditions facilitating interorganizational

collaboration”Yankey, J. Willen, C. “Strategic Alliances” chapter 11, The Jossey-Bass handbook of non profit

leadership and management.

26

Porter, M. Kramer,M. “Strategy and Society: the link between Competitive Advantage and Corporate Social Responsibility”. Harvard Business Review, December 2006, pp.491-505

Tema 6. Avaluació de polítiques Sessió 1: Què entén l’administració per avaluar una política? 15/12/11 Xavier Ballart

Pregunta: Quins són alguns dels principals problemes que planteja la literatura crítica? Com es poden solucionar aquests problemes? Lectura:Ballart, X,; L. Monterde (2010) Indicadors de Rendiment en la Gestió de la Salut a Catalunya. Capítol 1. Escola d’Administració Pública de Catalunya. Accessible en la web de l’EAPC.Lectura recomanada Radin, B. (2006) Challenging the performance movement: accountability, complexity and democratic values, Washington DC, Georgetown University PressCas:La escalera y sus peldaños

Sessió 2: L’avaluació de polítiques públiques a la pràctica 21/12/11 Jaume Blasco i David Casado (Ivàlua)

Preguntes: Quina és la essència de l’avaluació de polítiques públiques? Què es vol dir quan s’afirma que tota política és una hipòtesi d’intervenció (una apuesta en castellano) i que l’avaluació és el seu test? Quins mètodes existeixen per intentar determinar si una política ha solucionat el problema que li donava raó de ser?Lectures:Blasco, J. (2009), Guia Pràctica 3 Avaluació del disseny. Col·lecció Ivàlua deGuies Pràctiques. Blasco, J. I Casado D. (2009), Guia Pràctica 5 Avaluació d’impacte. Col·lecció Ivàlua deGuies Pràctiques. Lectura recomanada HM Treasury (2011), The Magenta Book: guidance for evaluation Cas:Els plans d’ocupació del Servei d’Ocupació de Catalunya

Bibliografia

La bibliografia que s’apunta a continuació té un caràcter genèric per a tot el mòdul i s’estructura en bibliografia genèrica, bibliografia per sectors de polítiques, i revistes recomanades. Per a cada tema, els/les professors/es recomanaran bibliografia específica que estarà formada majoritàriament per extractes d’algunes d’aquestes referències, però que també podrà incloure d’altres.

a) Bibliografia genèrica:

Albi, E.; González-Páramo, J.; López Casasnovas, G. 1997. Gestión pública. Barcelona. Ariel.Aguilar, L. 1992. La hechura de las políticas públicas. México. M.A. Porrua. 4 vols.Ballart, X. 1992 ¿Cómo evaluar programas y servicios públicos? Madrid. Ministerio para las

Administraciones Públicas.Barzelay, M.; Gallego, R. 2006. ‘From “new institutionalism” to “institutional processualism”: Advancing

knowledge about public management policy change’. Governance, 19, 4:531-557.Brugué, Q.; Subirats, J. 1996. Lecturas de gestión pública. Selección de textos. Madrid. Ministerio para las

Administraciones Públicas.Colebatch, H. 2002. Policy. London: Open University Press. 2nd edition.

27

Hill, M. ed. 1997. The policy process. A reader. Hertfordshire. Prentice Hall/Harvester Wheatsheaf. 2nd edition.

Kingdon, J. 1995. Agendas, alternatives, and public policies. New York. HarperCollins. 2nd edition.Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. 2001. Analyse et pilotage des politiques publiques. Basel. Helbing and

Lichtenhahn.Lane, J. 1993. The public sector. Concepts, models and approaches. London. Sage.Loseke, D. 2003. Thinking about social problems. New Jersey. Aldine Transaction. 2nd edition.Mény, Y.; Thoenig, J. 1989. Las políticas públicas. Barcelona. Ariel. (traducció 1992)Moore, M. 1995. Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Paidós. Barcelona.

(traducció 1998).Pressman, J.; Vildavsky. A. 1984. Implementation. Berkeley. University of California Press. 3rd edition.Sabatier, P. ed. 1999. Theories of the policy process. Oxford. Westview Press.Stone, D. 2002. Policy paradox. The art of political decision making. London. Norton. 2nd edition.Subirats, J. 1989. Análisis de políticas públicas y eficiacia de la administración. Madrid. Ministerio para las

Administraciones Públicas.

b) Bibliografia per sectors de polítiques:

Aguilar, S.; Font, N.; Subirats, J. 1999. Política ambiental en España. Valencia. Tirant lo Blanch.Barzelay, M. 2001. The new public management. Improving research and policy dialogue. Berkeley.

University of California Press.Brugué, Q.; Gomà, R. 1998 Gobiernos locales y políticas públicas. Barcelona. Ariel.Gallego, R., Gomà, R.; Subirats, J. eds. 2003. Estado de bienestar y Comunidades Autónomas. Madrid.

Tecnos-UPF.Gallego, R.; Subirats, J. 2011. dirs. Autonomies i desigualtats a Espanya: Percepcions, evolució social i

polítiques de benestar. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.Gomà, R.; Subirats, J. eds. 1998. Políticas públicas en España. Contenidos, redes de actores y niveles de

gobierno. Barcelona. Ariel.Grau, M.; Mateos, A. 2002. Análisis de políticas públicas en España: Enfoques y casos. Valencia. Tirant lo

Blanch.Gomà, R. y Subirats, J. 2001 Govern i polítiques públiques a Catalunya (1980-2000). Barcelona.

Universitat Autònoma de Barcelona-Universitat de Barcelona, 2 volums.Morata, F. 2000 Políticas públicas en la Unión Europea. Barcelona: Ariel.Pollitt, C.; Bouckaert, G. 2004. Public Management Reform. A comparative Analysis. New York. Oxford

University Press. 2nd edition.Subirats, J.; Gallego, R. 2002 Veinte años de autonomías en España: Leyes, políticas públicas,

instituciones y opinión pública. Madrid. Centro de Investigaciones Sociológicas.

c) Revistes genèriques recomanades:International Journal of Public AdministrationInternational Public Management JournalGovernanceJournal of European Public PolicyJournal of Policy Analysis and ManagementJournal of Public Admistration Research and TheoryPublic Administration –an international quarterly.

Organització, Recursos Humans i GestióCrèdits ECTS: 10

Coordinació: Miquel Salvador (miquel.salvador@upf.edu)

28

Objectius del mòdul

1. Incentivar i promoure en els i les estudiants un interès en l’aprenentatge dels elements configuradors de l’estructura i components dels sistemes organitzatius i de gestió de l’administració pública.

2. Comprendre els principals models teòrics per analitzar els diferents components dels sistemes organitzatius de les administracions públiques.

2. Conèixer la naturalesa i els mètodes aplicables a l’estudi de l’organització, els recursos humans i els sistemes de gestió de les organitzacions públiques.

3. Generar en els i les estudiants un esperit crític d’anàlisi que li permeti valorar els diferents contexts polític-administratius tant nacionals com internacionals.

4. Entendre les formes d'aplicabilitat d'aquests coneixements en l'anàlisi i abordatge de principals problemes de les administracions públiques.

5. Assolir els coneixements i habilitats necessàries per aplicar aquests coneixements en sistemes organitzatius del sector públic.

6. Coneixement dels conceptes bàsics en matèria d’organització i funció pública.

Competències bàsiques a assolir

1. Analitzar la configuració organitzativa de les administracions públiques amb un plantejament dinàmic.

2. Analitzar els components dels sistemes organitzatius i les seves interrelacions en els processos de gestió.

3. Plantejar línies d’assessorament per a la millora de la configuració estructural de les organitzacions públiques.

4. Definir estratègies d’anàlisis dels contextos administratius en base al Dret.

Competències específiques a assolir

1. Desenvolupar habilitats de definició i implementació d’eines de gestió dels recursos humans a les administracions públiques i a les organitzacions vinculades.

2. Plantejar línies d’assessorament en processos d’innovació i canvi en els sistemes de gestió de les organitzacions públiques.

3. Analitzar sistemes de gestió reals mitjançant tècniques de simulació que estimulen l’orientació a la millora del funcionament organitzatiu.

4. Desenvolupar habilitats en la gestió de la comunicació i dels sistemes d’informació tant interns com externs de les institucions públiques.

5. Desenvolupar habilitats d’anàlisi jurídic des de la perspectiva del Dret Administratiu.

Competències transversals a assolir

1. Saber explicar els conceptes. En aquest sentit, es vol que l’alumne sigui capaç d’articular un discurs coherent que combini, al mateix temps, la memòria i la creativitat.

2. Aprendre a identificar problemes i a definir propostes de millora coherents3. Saber desenvolupar argumentacions sòlides.4. Desenvolupar habilitats d’articulació d’informes i estudis analítics.5. Potenciar les competències de treball en equip

29

Mètode d’aprenentatge

L’aprenentatge es fonamenta en la revisió, qüestionament i construcció constant del coneixement teòric i pràctic. L’objectiu de l’aprenentatge és adquirir la capacitat de generar preguntes i de donar respostes –sempre provisionals. Per a aconseguir-ho, es imprescindible que l’estudiant adopti un paper actiu en l’abordatge autònom de la informació, llegint i reflexionant per poder establir un diàleg informat i enriquidor amb el/la professor/a.

En aquest mòdul, es requerirà aquest treball autònom previ, via lectura i elaboració de treballs breus, per a cada tema. Aquest treball es complementarà amb discussions en seminaris i amb la preparació i exposició de presentacions orals així com amb la realització d’estudis de cas i presentacions d’experiències reals que ajudin a una millor consolidació dels coneixements i de la capacitat de replantejar-se’ls.

El temps de dedicació a l’aprenentatge s’estructura a partir de la combinació de la presencialitat de l’autonomia: 25 hores de treball de l’estudiant per crèdit ECTS (total de 250 hores), de les quals el 20% (50 hores) seran presencials, el 30 % (75 hores) seran no presencials i dirigides pel professor, i el 50% (125 hores) seran no presencials i de treball autònom de l’estudiant.

L’aprenentatge presencial dirigit pel professor/a es basarà en la combinació de classes magistrals i de seminaris de discussió tant sobre els aspectes teòrics com per a l’aplicació d’aquests a casos pràctics, tant reals com simulats. L’aprenentatge no presencial dirigit pel professor/a es basarà en la tutorització puntual dels treballs breus i de la preparació de presentacions orals.

Mètode d’avaluació

L’avaluació serà continuada i es fonamentarà en la demostració de les competències assolides per l’estudiant en el decurs de les següents activitats i corresponents resultats:

1. Elaboració de treballs breus al llarg del desenvolupament del temari (30% de la nota).

2. Participació en les sessions de seminari i de discussió de casos (20% de la nota).3. Presentacions orals (10% de la nota).4. Examen individual (40 % de la nota).

Temari

El temari consta de cinc temes que s’estructuren a partir dels principals continguts que es plantegen per a la seva presentació i discussió. El procés d’aprenentatge té per objectiu acabar cada tema havent adquirit els coneixements bàsics i així com els instruments operatius per abordar cadascun dels àmbits de l’organització, recursos humans i gestió que es plantegen. Aquest procés d’aprenentatge es deriva tant de les lectures que es recomanaran, com d’haver escoltat les exposicions dels i de les professors/es, d’haver debatut tots aquests continguts, i d’haver-los aplicat en estudis de cas.

30

Tema 1. Anatomia de l’Administració Pública. Professor: Dr. Carles Ramió

Temes d’anàlisi:

Sessió 1

El mapa de les Administracions Públiques a Catalunya i a Espanya Elements conceptuals de les estructures administratives L’Administració General de l’Estat: estructures i empleats públics

Sessió 2

L’Administració de les Comunitats Autònomes: estructures i empleats públics L’Administració Local: estructures i empleats públics Problemes i alternatives reals de millora de les Administracions públiques a Catalunya i

Espanya

Tema 2. Tècniques organitzatives.Professor: Dr. Carles Ramió

Temes d’anàlisi:

Sessió 1

Teoria de l’organització i Administració pública. La dimensió sociotècnica, la dimensió político-cultural i la dimensió de control i millora

d’una organització pública. La gestió de l’organització informal, la gestió del conflicte intraorganitzatiu i la gestió de

la cultura administrativa. Instruments de direcció i motivació d’empleats públics El cicle de vida de les organitzacions públiques.

Sessió 2

Tècniques de canvi organitzatiu. Tècniques d’Auditoria Operativa. Tipus de canvi: productivisme, reenginyeria, reconversió i creatiu. Els MOEs (Models

d’Organització Estratègica). Les innovacions de la mà de la Nova Gestió Pública (continguts i crítica).

Tema 3. Gestió estratègica de les organitzacions públiques.Professor: Dr. David Sancho

Temes d’anàlisi:

Sessió 1

L'estratègia organitzativa: definició d’objectius organitzatius i xarxes relacionals a les institucions públiques

Estructura: divisionalització, agencies i noves formules organitzatives

Sessió 2

31

Procediments i l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació Modernització i canvi: estratègies de mercat, l’externalització, lideratge i canvi El control de l’organització: el control de la qualitat de la prestació, el control i l’avaluació

de l’impacte

Tema 4. Funció de personal i gestió de recursos humans.Professor: Dr. Miquel Salvador

Temes d’anàlisi:

Sessió 1

El concepte de funció de personal a les organitzacions públiques Gestió de personal i gestió de les persones Una visió integrada de la funció de personal: política, gestió i administració de personal

Sessió 2

Els àmbits o subsistemes de la funció de personal i les seves interconnexions: la planificació, els llocs de treball i la gestió per competències, el reclutament i la selecció, la mobilitat i la carrera administrativa, la formació i socialització, l’avaluació dels recursos humans a les administracions públiques

L’impacte de les TIC a la funció de personal: informació, comunicació i gestió agregada de processos

L’avaluació dels sistemes de gestió de recursos humans: metodologies i experiències

Tema 5. Dret de la funció pública: Una visió estàtica: dret de l’organització i funció pública.Professor: Dr. Joan Amenos

Temes d’anàlisi:

Sessió 1

Dret i organització administrativa. Conceptes previs. La personalitt jurídica de l’administració. Els seus òrgans.

L’administració de l’estat. L’administració de les comunitats autònomes. L’administració local.

L’organització davant els reptes de la qualitat i de la bona administració. Les agències administratives. La noció d’administració independent.

La funció pública (1) La funció pública(2). Qüestions recents. El problema de la corrupció pública moderna i la

resposta institucional

32

Tema 6. Dret de l’activitat administrativa: Una visió dinàmica: dret de l’activitat administrativa.Professor: Dr. Joan Amenos

Temes d’anàlisi:

Sessió 1

L’activitat de limitació de drets. En especial, la planificació administrativa i els drets dels ciutadans. L’evolució de les autoritzacions.

El foment de les activitats d’interès general: la subvenció. El servei públic i la seva ràpida evolució.

Bibliografia

La bibliografia que s’apunta a continuació té un caràcter genèric per a tot el mòdul i s’estructura en bibliografia genèrica, bibliografia per sectors de polítiques, i revistes recomanades. Per a cada tema, els/les professors/es recomanaran bibliografia específica que estarà formada majoritàriament per extractes d’algunes d’aquestes referències, però que també podrà incloure d’altres.

Barzelay, M. (2004): La Nueva Gestión Pública. Un acercamiento a la investigación y al debate de las políticas. Fondo de Cultura Económica. México DF.

Bozeman, B. (1997) "Los fundamentos de la gestión estratégica" a Brugué, Q. i Subirats, J.: Lecturas de gestión pública. Madrid.

Brugué, Q. (2004) Modernitzar l’Administració Pública des de l’Esquerra. Quaderns El Pensament i l’Acció. Barcelona: Fundació Nous Horitzons.

Brugué, Q. y Subirats, J. (1997): Lecturas de Gestión Pública. Madrid: INAP.Denhardt, J. y Denhardt, R. (2003): The New Public Service. Serving, not Steering. New York:

M.E. Sharpe.Ferlie,E. Ashburner,L. Fitzgerald, L. Pettigre,A. (1996) The New Public Management in action.

Oxford: Oxford University Press. Flynn, N. (1990) Public Sector Management. Londres:Harvester & Wheatsheaf.Fox, J. i Miller, H. (1995) Postmodern Public Administration. Londres:Sage.Kettl, D. (2005): The Global Public Management Revolution. Washington DC: Brookings. Lopez, E. (1989): Técnica de control de ejecución en la dirección estratégica de la administración

pública. Madrid. INAP. López, J. y Gadea, A.(2000): Servir al ciudadano. La gestión de la calidad en la administración

pública. Vitoria. IVAP.Lopez, J. y Gadea, A.(2001): Una nueva administración pública. Oñati. IVAP.Metcalfe, L. y Richards, S.(1987): La Modernización de La Gestión Pública. Madrid. MAP.Mas, J. y Ramió, C. (1997): La auditoría operativa en la práctica. Barcelona. Marcombo Boixareu

Editores.Osborne, D. y Gaebler, R.(1994): La Reinvención del Gobierno: La Influencia del Espíritu

Empresarial en el Sector Público. Barcelona. PaidósPeters, T. i Waterman, P. (1982): In Search of Excellence: Lessons from America's Best- Run

Companies. Nova York. Harper & Row.Pollit, Ch. (2003): The Essential Public Manager. Maidenhead. Open University Press.Pollit, Ch. y Bouckaert, R. (2004): Public Management Reform. A Comparative Analysis. Oxford.

OUP.

33

Pollitt, Ch. (1993): Managerialism and the Public Service. Oxford: Blackwell.Ramió, C. (1999): Teoría de la Organización y Administración Pública. Tecnos. Madrid.Ramió, C. y Salvador, M. (2005): Instituciones y Nueva Gestión Pública en América Latina.

Barcelona..Fundación CIDOB. Salvador, M. (1997): Polítiques de funció pública: l’avaluació de recursos humans. Barcelona.

Escola d’Administració Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Salvador, M. (2005): Institucions i polítiques públiques en la gestió dels recursos humans de les

comunitats autònomes. Barcelona. Escola d’Administració Pública de Catalunya.Salvador, M. (2006): La configuración del Sistema de la Función Pública de la Comunidad de

Madrid: Instituciones y políticas públicas en la gestión de recursos humanos de la Administración de la Comunidad de Madrid. Madrid. Instituto Madrileño de Administración Pública.

Sancho, D. (1999): Gestión de servicios públicos: estrategias de marketing y calidad. Tecnos. Madrid.

Instruments d’administració i gestió pública10 ECTS

Coordinació: Maite Vilalta (mvilalta@ub.edu)

Objectius formatius del Mòdul

L’estudiant al finalitzar el mòdul:

1. Sabrà manejar els instruments bàsics de planificació, elaboració, execució i control pressupostaris.

2. Sabrà comprendre i aplicar les noves tècniques de gestió pressupostària3. Sabrà comprendre i realitzar les operacions de la comptabilitat pública i analitzar els

indicadors comptables i financers4. Sabrà avaluar la situació econòmica i financera d’una administració pública a partir de la

informació comptable i pressupostària.5. Sabrà comprendre i realitzar les operacions de contractació i de compres de les

administracions públiques6. Sabrà definir i aplicar els indicadors bàsics de gestió pública7. Sabrà comprendre i aplicar el marketing públic i els principals instruments i indicadors de

gestió de la qualitat

Competències específiques:

34

1. Elaborar i executar un pressupost d’una administració pública2. Utilitzar noves tècniques pressupostàries3. Realitzar operacions comptables4. Analitzar la situació econòmica i financera d’una administració pública5. Realitzar informes sobre la eficiència de la prestació dels serveis públics6. Aplicar tècniques de gestió de la qualitat dels serveis públics: ISO i EFQM

Competències genèriques o transversals del Mòdul

1. Gestionar la informació 2. Resoldre problemes3. Comunicar de manera oral i per escrit 4. Treballar en equip

35

Estructura i continguts del mòdul

Blocs ECTS ProfessorsGestió pressupostària 1,5 Antoni Mora (UB)

Noves tècniques pressupostàries 1,5 Antoni Mora(UB)

Comptabilitat Pública 2 Daniel Mas (UB)

Tècniques i mètodes de gestió i avaluació pública

2 Daniel Serra (UPF)

Contractació pública 1 Cristina Pruñonosa (UB)

Màrqueting dels serveis públics i gestió de la qualitat de serveis

2 Cristina Pruñonosa (UB)

Calendari :Gener- Abril: 10 Setmanes. Del 9 de gener al 15 de marçHorari: Dilluns: Classe presencial de 15h a 18h; Tutories de 18h a 20h.

Dijous: Classe presencial de 15h a 17h; Tutories 17h a 20h.

Dilluns 9 gener: Presentació del mòdul (coordinadora del mòdul) Gestió pressupostària

Dijous 12 gener: Gestió pressupostàriaDilluns 16 gener: Gestió pressupostària

Dijous 19 gener: Noves tècniques pressupostàries Dilluns 23 gener: Noves tècniques pressupostàries Dijous 26 gener: Noves tècniques pressupostàries

Dilluns 30 gener: Comptabilitat públicaDijous 2 febrer: Comptabilitat públicaDilluns 6 febrer: Comptabilitat pública Dijous 9 febrer: Comptabilitat pública

Dilluns 13 febrer: Tècniques i mètodes de gestió i avaluació pública Dijous 16 febrer: Tècniques i mètodes de gestió i avaluació pública Dilluns 20 febrer: Tècniques i mètodes de gestió i avaluació públicaDijous 23 febrer: Tècniques i mètodes de gestió i avaluació públicaDilluns 20 febrer: Contractació públicaDijous 23 febrer: Contractació pública Dilluns 27 febrer: Contractació públicaDijous 1 març: Marketing públic i gestió de la qualitat de serveisDilluns 5 març : Marketing públic i gestió de la qualitat de serveisDijous 8 març Marketing públic i gestió de la qualitat de serveisDilluns 12 març: Marketing públic i gestió de la qualitat de serveis

Examen

Programa

Bloc 1: Gestió pressupostària

36

Concepte, estructura i principis del pressupost El cicle pressupostari L’execució i liquidació del pressupost El control pressupostari Finançament extrapressupostari de les inversions públiques

Activitats tutoritzades a realitzar pels alumnes:

En aquest bloc es combinaran les explicacions teòriques amb la realització d’exercicis a classe i comentaris d’informacions publicades a la premsa o per internet. En relació a l’ avaluació del bloc els alumnes hauran de resoldre dos exercicis en la mateixa línia dels ja realitzats a classe.

Bloc 2: Noves tècniques pressupostàries

La Nova Gestió Pública El pressupost per activitats El pressupost per programes El pressupost base zero El pressupost participatiu Instruments de gestió pública:

IndicadorsQuadre de comandament integralSistema d’informació de costos

Activitats tutoritzades a realitzar pels alumnes:

Bloc 3: Comptabilitat Pública

El sistema comptable públic: sector públic i administracions públiques

- La comptabilitat pública i la comptabilitat nacional- Els subjectes de la comptabilitat pública: administracions i entitats territorials. Els

criteris del SEC- La normalització de la comptabilitat pública: els plans de comptabilitat- Els estats comptables de la comptabilitat pública

La comptabilitat de la gestió del pressupost: operacions i resultats

- Les operacions de la gestió pressupostària: criteris pel reconeixement comptable- La comptabilitat del pressupost d’ ingressos: gestió pressupostària i

reconeixement dels drets- La comptabilitat del pressupost de despeses: gestió pressupostària i

reconeixement de les obligacions- La comptabilitat dels deutors i els creditors

La comptabilitat de la posició patrimonial: operacions i resultats

37

- El patrimoni: actius, passius i posició patrimonial neta. Criteris per a la interpretació

- La comptabilitat de l’ immobilitzat. Tipus d’ immobilitzat i operacions més habituals- La comptabilitat de les operacions de l’ endeutament al llarg i al curt termini

El diagnòstic financer de les Entitats públiques a partir de la informació comptable

- Els estats i els comptes anuals: contingut i criteris per a la confecció i interpretació- La anàlisi financera de les Entitats públiques: el cas de les Entitats Locals- Els “grups” d’ Entitats i la informació financera consolidada

Activitats tutoritzades a realitzar pels alumnes:

S’analitzarà la informació econòmica i financera publicada pels Ajuntaments de Catalunya per Sindicatura de Comptes de Catalunya www.sindicatura.org i realitzarem un diagnòstic financer a partir de la informació.

Bloc 4: Tècniques i mètodes de gestió i avaluació pública

Programació Lineal I: formulació de problemes

- Un problema de recursos humans- Gestió de la capacitat d’un quiròfan- Un problema de transport escolar- Altres aplicacions

Programació lineal II: Resolució de problemes

- El mètode gràfic- Intuició de l’algoritme Simplex- Solucions amb Excel

Programació Lineal Sencera:

- El problema de la mochila- Localizació de serveis d’urgència- Localizació de serveis no urgents

Programació multicriteri

- Aplicacions- El mètode dels pesos- El mètode de la restricció- Programació per fites

Gestió de cues

38

- El model M/M/1- El model M/M/n- Mètodes de simulació

Gestió de Projectes

- PERT- Camí Crític- PERT/cost

Activitats tutoritzades a realitzar pels alumnes:

En les tutories s’analitzaran i debatran diversos casos pràctics relacionats amb les diferents tècniques i mètodes de gestió i avaluació pública.

Bloc 5: Contractació pública

Marc Normatiu

- La Llei de Contractes del Sector Públic.- L’evolució de la normativa contractual des de la LCAP de 1995.- Balanç i perspectives.

Aspectes generals de la contractació

- Requisits generals per a la celebració dels contractes.- Objecte i preu dels contractes- Capacitat dels particulars per a contractar.

El cicle contractual

- La preparació dels contractes- Els expedients de contractació.- La licitació i l'adjudicació dels contractes.- Els procediments i les formes d'adjudicació.- La perfecció, l'execució i l'extinció dels contractes.

Els contractes de consultoria i assistència, serveis i subministraments.

- Els models estatals i comunitaris en l'organització del proveïment de béns, productes i serveis pel sector públic.

- Disposicions generals.. Règim especial de garanties: la retenció de part del preu. Modificació i causes específiques de resolució. Peculiaritats del contracte d’elaboració de projectes.

- El contracte de subministrament. Normes generals. Publicitat. Ponderació dels criteris d’adjudicació.

- Aspectes propis i complementaris en la Gestió de Compres i Contractació

39

administrativa dels subministraments públics.

El contracte d'obres

- La fase del projecte.- Procediments, formes d'adjudicació i de la publicitat en els contractes d'obres.- La comprovació del replanteig.- La modificació del contracte i la suspensió de les obres.- El contracte de concessió d’obra pública- El finançament i la gestió privada d’infrastructures d'interès públic.

Activitats tutoritzades a realitzar pels alumnes:

En les tutories s’analitzaran i debatran diversos casos pràctics relacionats amb les diferents modalitats de contractes públics: assistència tècnica, d’obres,.. Així mateix per fomentar les competències transversals del mòdul, es presentarà un cas pràctic en què es demanarà als alumnes que simulin ser els membres d’una mesa de contractació. Per grups, es tractarà d’analitzar les diferents ofertes presentades i escollir la més adequada, per tal d’exposar les conclusions públicament i defensar-les.

Bloc 6: Marketing públic i gestió de la qualitat de serveis

El marketing de serveis i la seva aplicació al sector públic

- El concepte de marketing i evolució de les visions- Les diferencies dels serveis respecte dels productes- El mercat dels serveis públics i el model d’intercanvi públic:segmentació,

posicionament, marketing mix.- El paper del ciutadà-client, inversió de la piràmide- Producció d’un servei públic: disseny, “fabricació” i comunicació.

La qualitat de serveis al sector públic

- La qualitat en els serveis públics: concepte, evolució i situació actual- Millora de la prestació del servei i de l’atenció al client: cartes de serveis, queixes i

suggeriments, ISO, ...- Avaluació de la qualitat des del punt de vista de l’usuari-client - Indicadors de qualitat: recollida d’informació, tractament i anàlisi de resultats

Activitats tutoritzades a realitzar pels alumnes:

En les tutories s’analitzaran i debatran dos casos pràctics: en un es demanarà als alumnes que defineixin l’estratègia de marketing d’una organització pública que ha dissenyat un nou servei i el vol posar en funcionament. En l’altre cas es tractarà de veure les implicacions derivades de la implantació de la ISO en un organisme públic. Així mateix, es preveu portar a terme una visita a

40

l’Oficina de Gestió Empresarial, que està certificada per la ISO des de fa més de 10 anys, amb l’objectiu d’analitzar in-situ les implicacions de l’ús de la ISO en la millora de la prestació del servei i de l’atenció al ciutadà.

Metodologia docent

El mètode de treball estarà basat en les activitats següents:

- Sessions teòriques de classe presencial.

- Treball personal dirigit. L’aprenentatge de l’alumnat està basat, fonamentalment, en el treball personal que faci a partir de les indicacions del professorat responsable i dels materials indicats.

- Sessions presencials per al seguiment i exposició de les activitats dirigides.

- Activitats d’aprenentatge autònom.

Avaluació

L’avaluació final de l’alumne es farà en base als següents tres elements:

- L’assistència és obligatòria. Comptarà un 10% de la nota final.

- La realització de diferents activitats d’aprenentatge de cada bloc. S’obtindrà una nota de cadascun dels 6 blocs que configuren el mòdul mitjançant la realització d’exercicis i treballs. Es farà la mitjana d’aquestes 6 notes i comptarà una 40% de la nota final.

- La realització d’un examen individual únic al final del curs amb preguntes de tots els blocs. Comptarà un 50% de la nota final.

41

Bibliografia bàsica

Blocs 1 i 2: Gestió pressupostària i Noves tècniques pressupostàries

ALBI, E.; GONZÁLEZ-PÁRAMO, J.M.; LÓPEZ CASANOVAS, G. (1997): Gestión pública: fundamentos, técnicas y casos. Ariel, Barcelona.

CAROL M. i GADEA, A. (2005): L'anàlisi de costos a l'administració local. Papers de formació municipal, num.124. Diputació de Barcelona.

GADEA, A i LOPEZ, J. (1997): Control de gestión en la Administración Pública, Gestión 2000, Barcelona. MEYER, J. (1990): Gestión presupuestaria, Deusto, Bilbao.

RAMIO C. (1999): Teoría de la organización y administración pública, Editorial Tecnos.

SÁNCHEZ REVENGA, J. (1990): “La administración por objetivos en el sistema presupuestario español. Una nueva visión de las formas de control del gasto”, Presupuesto y Gasto Público, núm. 28.

SÁNCHEZ REVENGA, J. (1990): La presupuestación por objetivos y programas, Banco de Crédito Local de España, Madrid.

VIÑAS, J. (2007): La comptabilitat i els pressupostos: eines de gestió per a l'administració local . Diputació de Girona.

ZAPICO, E. (1989): La modernización simbólica del presupuesto público, Instituto Vasco de Administración Pública, Bilbao.

ZAPICO, E. (1993): “Del presupuesto por programas al management estratégico del gasto público” Ekonomiaz 26.

Bloc 3: Comptabilitat Pública

BARRERES, E., FONS, B., GUARDIOLA, F., MARIMÓN, E., PRIETO, M. (2005): La contabilidad de las Administraciones Locales (adaptado a la ICAL 20004), Faura-Casas Editorial, Barcelona.

GIL HERRERA, L. (2006): La contabilidad pública y la contabilidad nacional: enlace mico – macro contable, Instituto de Estudios Fiscales (Ministerio de Economía y Hacienda), Madrid.

INTERVENCION GENERAL DE LA ADMINISTRACION DEL ESTADO (Ministerio de Economía y Hacienda) (2006): Consolidación de cuentas anuales del sector público, Madrid.

NICOLAS BRAVO, V. (2004): “La nueva reforma de la contabilidad pública local”, Presupuesto y gasto público, núm. 37.

PINA, V. i TORRES, L. (1999): Análisis de la información externa, financiera y de gestión de las Administraciones Públicas, Instituto de Contabilidad y Auditoria de Cuentas, Madrid.

42

SIERRA MOLINA, G; RUIZ GARCIA, E. (2002): La contabilidad y el control de la gestión pública, Editorial Civitas – Thomson, Madrid.

Bloc 4: Tècniques i mètodes de gestió i avaluació pública

SERRA DE LA FIGUERA, D (2004): Métodos Cuantitativos para la Toma de Decisiones, Editorial Gestión 2000, Barcelona

Bloc 5: Contractació pública

FERNÁNDEZ ASTUDILLO, J M. (2003): Contratación administrativa. Comentarios al Texto Refundido de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas, aprobado por RDL 2/2000, de 16 de junio, y a su Reglamento, aprobado por RD 1098/2001, de 12 de octubre. Con el nuevo régimen del contrato de concesión de obras ; Barcelona.

GIMENO FELIU, JM. (2006): La nueva contratación pública europea y su incidencia en la legislación española. La necesaria adopción de una nueva ley de contratos públicos y propuestas de reforma, Madrid.

RUBIO GONZÁLEZ, A. (2002); Manual de gestión de las obras de contratación pública, Madrid.

SÁNCHEZ GOYANES, E.(1997): Contratación local, contratos locales problemáticos, Consejería de Medio Ambiente y Desarrollo Regional, Madrid.

SOSA WAGNER, F.(2003): El contrato público de suministro, Madrid.

VICENTE IGLESIAS, J.L(2005): Aspectos prácticos sobre la contratación de las Corporaciones Locales; Editorial Tecnos, Madrid.

Bloc 6: Marketing públic i gestió de la qualitat de serveis

La bibliografia que a continuació s’esmenta és de tipus general. S’anirà proporcionant bibliografia més específica a mesura que s’avanci en el desenvolupament del programa.

CHÍAS, J. (1997): El Màrqueting: comprendre per actuar; Editorial Proa-Columna, Barcelona.

CHÍAS, J. (1999): El Mercado todavía son personas : ideología, metodología y experiencias de marketing, editorial McGraw-Hill/Interamericana de España, Madrid.

KOTLER, P. (1992): Marketing social: estrategias para cambiar la conducta pública, Editorial Díaz de Santos, Madrid.

KOTLER, P. (2005): Preguntas más frecuentes sobre márketing ; Edicions Granica, Barcelona.

MOORE, MARK H.(1998): Gestión estratégica y creación de valor en el sector público, Editorial Paidós, Barcelona.

PARASURAMAN, A., ZEITHAML, V.A. I BERRY, L.L.(2003): Calidad total en la gestión de servicios, Editorial Díaz de Santos, Madrid.

43

BERRY, LEONARD L. (2004): Un Buen servicio ya no basta: más allá de la excelencia en el servicio ; Barcelona : Deusto.

Iniciació a la Recerca i Treball Final de Màster20 ECTS

Coordinació: Raquel Gallego (raquel.gallego@uab.cat)

Objectiu genèricAquest mòdul és obligatori per a l’orientació de recerca. L’objectiu d’aquest mòdul és recolzar i tutoritzar els estudiants de l’orientació de recerca per la realització del Treball Final de Mestratge. Es tracta de formar-los en els fonaments metodològics imprescindibles per a la recerca científica, incloent-hi, per tant, l’elaboració d’una tesi doctoral. Per això el programa cobreix l’anàlisi de les diferents etapes de la recerca en l’àmbit de les ciències socials, diferents aproximacions de

44

disseny i metodològiques, així com problemes que puguin sorgir en la recerca empírica. Per contrastar i completar aquesta formació, s’hi inclouen presentacions de recerques doctorals acabades o en curs.

Objectius específics d’aprenentatge1. Desenvolupar la capacitat de definir objectes d'estudi. 2. Desenvolupar la capacitat de plantejar preguntes de recerca rellevants (teòricament o

empírica). 3. Desenvolupar a capacitat de dissenyar una metodologia d'anàlisi correcta per respondre

aquestes preguntes. 4. Desenvolupar la capacitat de portar a terme l'anàlisi i de respondre a les preguntes de

manera efectiva.

Programa de les classes presencialsAquest mòdul consta de 20 crèdits ECTS. Tenint en compte que cada crèdit implica 25 hores de treball de l’estudiant, això fa un total de 500 hores de dedicació. Aquestes hores s’estructuraran en 80% treball autònom (400 hores) i 20% treball presencial (100 hores). La presencialitat s’estructura en 50% tutories (50 hores) i 50% (50 hores) classes presencials col·lectives.

Les classes presencials abordaran una primera aproximació metodològica al disseny de la recerca i continuaran amb un aprofundiment en tècniques qualitatives i quantitatives:

1. Aspectes bàsics del disseny la recerca: Què és una pregunta de recerca? Què és una teoria focal? Què és un cas? Comparar o no? (10 hores)

2. Aspectes avançats:a. Tècniques quantitatives (20 hores/4 sessions de 5 hores)b. Tècniques qualitatives (20 hores/4 sessions de 5 hores)

Aquestes sessions es realitzaran al llarg del mes d’abril, per tal que l’estudiant tingui després temps de concentrar-se en l’elaboració del treball, havent ja adquirit els coneixements metodològics necessaris.

Característiques del treballEl Treball de Fi de Màster té un valor de 10 ECTS. Aquest és un treball de recerca que ha d’aprofundir algun aspecte tractat en algun dels altres mòduls cursats en el màster durant els dos trimestres previs. L’objectiu és desenvolupar algun tema de gestió pública rellevant des d’un punt de vista analític i empíric, a partir de les bases metodològiques treballades en el mateix mòdul.

El treball ha de tenir les característiques d’un article de revista acadèmica. Haurà d'incloure :1. l'objecte i la/es preguntes de la recerca 2. els elements teòrics bàsics utilitzats pel seu plantejament, 3. la metodologia utilitzada4. el desenvolupament amb la recollida de dades (qualitatives i/o quantitatives)5. l’anàlisi i la interpretació 6. les conclusions 7. les previsibles línies de seguiment posterior de la recerca. 8. bibliografia utilitzada9. annexes metodològics que siguin necessaris.

El treball ha de tenir una extensió orientativa de 10,000 paraules (exclosos annexes i bibliografia).

45

Cada estudiant tindrà assignat un tutor d’entre els professors/es del mestratge, amb qui acordarà un calendari de reunions. Es recomana partir d’almenys un mínim de quatre o cinc reunions, seguint el següent esquema:

Inici abril: discussió inicialFinal abril: presentació esquema del treballFinal maig: seguiment evolucióFinal juny: discussió esborranyMitjans juliol: discussió versió final

La data de lliurament del Treball de Fi de Màster serà l’1 de setembre. Es lliurarà a la coordinació del mestratge i, una setmana després, aproximadament, tindrà lloc la sessió de defensa del treball. L'acte consistirà en la defensa per cadascuna de les persones que hagin optat per aquest mòdul, del seu treball de recerca davant d’una Comissió Avaluadora formada per tres professors/es del mestratge, per un període que no superarà els 15 minuts. Cada alumne decidirà el format i mitjans de la seva presentació. Un cop presentat el resum del treball, els membres de la Comissió Avaluadora faran les preguntes que creguin convenient, que seran contestades per l'alumne/a. Finalitzat l'acte, la Comissió deliberarà i posteriorment, en un termini no superior a una setmana, es faran públiques les qualificacions obtingudes.

A continuació es detallen els programes de la introducció al disseny de la recerca, les tècniques qualitatives i les quantitatives.

Programa (Abril i Maig –dates per concretar)

Disseny i plantejament de la recerca

PROFESSOR: Miquel Salvador

INTRODUCCIÓ.

Les sessions d’introducció al Mòdul Iniciació a la Recerca i Treball Fi de Màster pretenen introduir als participants en els problemes pràctics i les opcions per dissenyar una recerca en l’àmbit de la gestió pública. Amb un enfocament eminentment aplicat i participatiu, es proposa abordar la definició de l’àmbit d’estudi de la recerca, el disseny d’hipòtesis per desenvolupar-la i la definició dels diferents apartats amb què pot estructurar-se el treball resultant.

CALENDARI I CONTINGUTS

46

Primera sessió:Presentació de continguts. El disseny de recerca en Ciències Socials i en Gestió i Polítiques Públiques. La selecció de l’àmbit de recerca (i del seu abast), la formulació d’hipòtesis, i la selecció dels mètodes. Presentació i debat sobre exemples aplicats. Presentació i comentari de lectures obligatòries sobre el disseny de recerca en Ciències Socials

Segona sessió:Presentació i debat sobre exemples de recerques en gestió i polítiques públiques. Presentació i discussió sobre projectes de recerca en Gestió i Polítiques Públiques elaborats pels participants al curs. Conclusions i recomanacions.

METODOLOGIA.

Dins el mòdul Iniciació a la Recerca i Treball Fi de Màster la primera sessió dedicada al Disseny i plantejament de la recerca combinarà l’exposició magistral amb la presentació de lectures que caldrà portar preparades prèviament. A la segona sessió introductòria els participants hauran de debatre les lectures obligatòries proposades per complementar l’aproximació realitzada al disseny de recerca i elaborar i defensar un breu esquema justificat d’un treball de recerca.

47

LECTURES

1ª sessió:Della Porta, D, y Keating, M. 2008, “How many approaches in the social science? An epistemological introduction”, in Della Porta, D, and Michael Keating (eds.) Approaches and methodologies in the social sciences, Cambridge University Press, Cambridge, pp. 19-39.

King, G., Keohane, R.O. y Verba, S. 2000. El diseño de la investigación social. La inferencia científica en los estudios cualitativos. Madrid: Alianza ( capítol 1 –“La ciencia en las ciencias sociales”-, pp. 13 a 39)

Lago Peñas, I. 2008, La Lógica de la explicación en las Ciencias Sociales: una introducción metodológica, Alianza, Madrid. (capítols 1 –“Presentación”- y 2 - “Descripción y explicación: el concepto de causa”-, pp. 3-24)

Verd, J. M. y López, P. 2008. “La eficiencia teórica y metodológica de los diseños multimétodo”, EMPIRIA. Revista de Metodología de Ciencias Sociales. No 16, pp. 13-42.

2ª sessió:

Brown, T. L. and Potoski, M., 2003, “Transaction costs and institutional explanations for government service production decisions”, Journal of Public Administration Research and Theory, 13 (4), pp. 441–68

Montesinos, V. and Brusca, I., 2009. “Towards performance, quality and environmental management in local government: the case of Spain”, Local Government Studies, 35 (2), pp. 197–212.

Saz-Carranza, A. and Serra, A. 2009. “Institutional Sources of Distrust in Government Contracting”, Public Management Review, 11 (3), pp. 263-279.

Subirats, J. y Gallego, R. 2002 (eds.). Veinte años de autonomías en España: leyes, políticas públicas, instituciones y opinión pública. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas (capítol 1 – “El análisis del rendimiento institucional: teoría y aplicación a la comunidades autónomas”, pp. 3 a 31- i 12 - “A modo de conclusión: viejas y nueva preguntas, nuevas y viejas respuestas”, pp. 425-445-).

Tècniques de Recerca Qualitativa

Professor: Jordi Caïs

48

INTRODUCCIÓ

La matèria Tècniques de Recerca Qualitativa té un caràcter marcadament aplicat. La presentem com una assignatura panoràmica on s'exposa un ampli ventall d'instruments tècnics que les Ciències Socials tenen a l'abast per a realitzar l'anàlisi qualitativa de la realitat social. Però a més d’ incloure un seguit de tècniques d’obtenció i d'anàlisi de dades qualitatives per als investigadors socials, l’assignatura també vol aprofundir en aspectes metodològics i epistemològics de la recerca social enfocada de manera qualitativa.

ESTRUCTURA DE LA DOCÈNCIA

L’assignatura consta de vint hores de classe presencial dividides en quatre sessions de cinc hores. Cada una de les quatre sessions està dividida en dues parts. La primera part es dedica a l'exposició teòrica per part del professor del tema i les tècniques de recerca a tractar en aquella sessió. A la segona part professor presenta un cas d’estudi en el que les tècniques explicades anteriorment són utilitzades en un exemple de recerca concret. Posteriorment es fa un debat del cas d’estudi en el que els alumnes participen de manera informada; doncs prèviament hauran d’haver llegir un parell de textos que els hi seran útils per comentar l’exemple de recerca.

AVALUACIÓ

Els alumnes, per a ser avaluats hauran de lliurar un treball breu d’entre cinc i vuit planes en què expliquin quines tècniques de recerca qualitativa els hi poden ser útils per aplicar a la seva recerca per a la tesina de final de Màster. En cas de que cap de les tècniques qualitatives sigui aplicable a la recerca pròpia que tenen en ment, el professor els hi suggerirà un projecte de recerca inventat i ells hauran de comentar l’aplicabilitat d’algunes de les tècniques de recerca en aquell projecte. Les dues últimes hores de l’últim dia de classe es dedicaran a una tutoria conjunta a l’aula on es comentaran els projectes de final de màster dels alumnes i la possibilitat d’aplicar-hi tècniques qualitatives de recerca per tal de que els alumnes enfoquin el treball de curs de la millora manera possible.

MANUALS DE CONSULTA GENERAL

Delgado, Juan Manuel i Manuel Gutiérrez (eds.) (1995) Métodos y técnicas cualitativas en ciencias sociales. Madrid: Síntesis.

Festinger, Leon i Daniel Katz (1992) Los métodos de investigación en Ciencias Sociales Madrid: Síntesis.

Garcia Ferrando, Manuel; Jesús Ibañez i Manuel Alvira (eds) (1990) El análisis de la realidad social: Métodos y técnicas de investigación Madrid: Alianza.

Ruiz Olabuenága, José Ignacio (1996) Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto.

Vallés, Miquel S. (1999) Técnicas cualitativas de investigación social: Reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid: Síntesis.

49

TEMARI:

SESSIÓ 1: L’enfocament qualitatiu en la recerca en ciències socials

1. L’especificitat de les tècniques qualitatives d’anàlisi de la realitat social2. Superar al dicotomia qualitatiu/quantitatiu 3. El problema de la veritat en las ciències socials. Validesa de la recerca qualitativa4. Els fonaments teòrics de la recerca qualitativa5. Objectius, estratègies i disseny de la recerca qualitativa

Bibliografia específica:

Baum, F. (1997) "Investigación en salud pública: El debate sobre la metodologías cuantitativas y cualitativas" Revisiones en Salud Pública, 5: 175-193.

Bericat, E. La integración de los métodos cuantitativo y cualitativo en la investigación social. Significado y medida. Barcelona, Ariel. 1998

Bourdieu, P. (2003) El oficio de científico. Ciencia de la ciencia y reflexividad. Barcelona: Anagrama.

Bourdieu, P., Chamboredon, J.; Passeron, J. (1989) El oficio del sociólogo. Madrid, Siglo XXI

Latour, B. (1992) Ciencia en acción. Barcelona: Labor.

Ritzer, G. (1993) "Emile Durkheim" a Teoria Sociológica Clásica Madrid: McGraw-Hill

Ritzer, G. (1993) "Max Weber" a Teoria Sociológica Clásica Madrid: McGraw-Hill, pp: 245-265.

Sokal, A. i Bricmont, J. (1999) Imposturas intelectuales. Barcelona: Paidós.

Strauss, A. i Corbin, J. (2002). Bases de la Investigación cualitativa. Medellín: Universidad de Antioquía.

Taylor, S.J. i Bogdan, R. (1992) "Introducción: Ir hacia la gente" en Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós Básica

Woolgar, S. (1991) Ciencia: Abriendo la caja negra. Barcelona: Anthropos

SESSIÓ 2: L'art d'observar i de descriure

1. Etnografia2. Observació participant i diaris de camp3. L'anàlisi institucional i de les subcultures4. Històries de vida i relats de vida 5. biografies i autobiografies

Bibliografia específica:

Bertaux, D. (1993) "De la perspectiva de vida a la transformación de la práctica sociológica" en La historia oral. Métodos y experiencias. Madrid: Debate.

Bertaux, D. (1993) "Historias de vida del oficio de panadero" en La historia oral. Métodos y experiencias. Madrid: Debate

50

Bonet J. i Caballé A. (2000) Mi vida es mia: 2363 mujeres descubren su intimidad a partir de sus diarios personales. Barcelona: Plaza y Janés.

Comelles, J. M. (2000) “Tecnología, cultura y sociabilidad: Los límites culturales del hospital contemporáneo” en Perdiguero, E. y Comelles, J. M. Medicina y cultura: Estudios entre la antropología y la medicina. Barcelona: Bellaterra.

De Miguel, J. (1996) Auto/biografías, Madrid, CIS

Evans-Pritchard, E. E. (1967) "Trabajo de campo y tradición empírica" Antropología Social Buenos Aires: Nueva Visión

García Jorba, J. M. (2000) Diarios de campo, Madrid, CIS

Goffman, Erving (1972) Internados. Ensayos sobre la situación social de los enfermos mentales. Buenos Aires: Amorrortu.

Guasch, O. (1991) "Instituciones y escenarios" a La sociedad rosa Barcelona: Anagrama

Guasch, O. (2002) Observación Participante. Madrid: CIS.

Malinowski, B. (1975) "Introducción" a Los argonautas del Pacífico occidental Barcelona: Península, 1975.

Pujadas, J. J. (1992). Método biográfico: El uso de las historias de vida en ciencias sociales. Madrid, CIS.

Velasco, H. y Diaz de Rada, A. (1997) La lógica de la investigación etnográfica. Madrid: Trotta.

Viñuales, O. (2002) Lesbofobia, Barcelona, Editorial Bellaterra.

SESSIÓ 3: L'art de preguntar

1. Entrevista en profunditat2. Entrevista semiestructurada3. Focus grup4. Delphi

Bibliografia específica:

Almeda, E. (2003) mujeres encarceladas, Barcelona, Ariel.Brito, M. (2008) Dinámica del grupo de discusión, Madrid, CIS.

Busquets, M. i Caïs, J. (2006) La información sanitaria y la participación activa de los usuarios, Barcelona, Grifols.

Callejo, Javier (2001) El grupo de discusión: Introducción a una práctica de investigación. Ariel Practicum.

De Miguel, Castilla i Caïs (1995) La sociedad Transversal, Barcelona, Fundació la Caixa.

Landeta, Jon (1999) El método Delphi. Barcelona: Ariel

Krueger, R. A. (1991). El grupo de discusión. Guía práctica para la investigación aplicada. Madrid: Pirámide.

Ortí, A. (1990) "La apertura y el enfoque cualitativo o estructural: la entrevista abierta semidirectiva y la discusión de grupo" en García Ferrando et al. El Análisis de la realidad social. Métodos y

51

técnicas de investigación. Madrid: Alianza. pp. 153-185.

Taylor, S. J. i Bogdan, R. (1992) "La entrevista en profundidad" a Introducción a los métodos cualitativos de investigación Barcelona: Paidós Básica

Valles, M. S. (2002) Entrevistas cualitativas. Madrid: CIS.

SESSIÓ 4: L'art de comparar

1. Estudi de casos2. Anàlisi comparatiu 3. La utilització de documents4. L’anàlisi de continguts

Bibliografia específica:

Bardin, L. (1986) El análisis de contenido. Madrid. Akal.

Buxó, M.J. i Miguel de J.M. (1988) De la investigación audiovisual. Barcelona: Proyecto A Ediciones.

Caïs, J (1997) Metodología del análsis comparativo, Madrid, CIS.

Coller, J (2000) Análisis de casos, Madrid, CIS

Douglas, M. (1991) "Las abominaciones del Levítico" Pureza y peligro: Un análisis sobre los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Siglo XXI.

Moreno Fuentes, F. J. (2003) Análsis comparado de las políticas sanitarias hacia las poblaciones de origen inmigrante en el reino unido, Francia y España, Madrid, Centro de Estudios Avanzados en Ciencias Sociales

Tècniques Quantitatives d’Investigació Social

Professora: Clara Riba

ObjectiusEl curs té dos objectius. Per una banda pretén subministrar els coneixements necessaris d’inferència estadística per tal que els estudiants siguin capaços d’extreure conclusions de caràcter general a partir de l’anàlisi de les dades d’una mostra i puguin comunicar els seus resultats utilitzant adequadament el llenguatge propi de l’estadística. Per una altra, es pretén que coneguin algunes tècniques d’anàlisi estadística multivariant que els poden ser útils en el desenvolupament de la seva pròpia recerca. El contingut de les sessions previst inicialment podrà ser modificat en funció dels interessos de recerca dels estudiants.

Professora

52

Clara Riba, Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF

Lloc, calendari i horariEs realitzaran un total de 7 sessions, les sis primeres de 3 hores i la darrera de dues al Campus de Ciutadella de la UPF (C. Ramon Trias Fargas, 25-27, 08005 Barcelona) els dijous de 17:00 a 20:00.

Contingut

Sessió 1: Els conceptes bàsics de la inferència estadística (referència: Moore). Sessió 2: Els intervals de confiança i els contrastos d’hipòtesis (referència: Moore).Sessió 3: Explicació per part dels estudiants dels seus projectes de recerca i discussió sobre la

millor manera d’analitzar les seves dades.Sessió 4: Anàlisi de regressió (referència: Lewis-Beek). Sessió 5: Anàlisi cluster (referència: Aldenderfer & Blashfield). Sessió 6: Anàlisi de components principals (referència: Dunteman). Sessió 7: Intercanvi d’opinions amb els alumnes sobre l’aplicabilitat de les tècniques quantitatives

estudiades a la seva recerca.

Referències

Aldenderfer, Mark S. i Blashfield, Roger K. (1984) Cluster Analysis. Sage University Paper Series on Quantitative Applications in the Social Sciences, 44. Newbury Park: Sage.

Dunteman, George H. (1989) Principal Components Analysis. Sage University Paper Series on Quantitative Applications in the Social Sciences, 69. Newbury Park: Sage.

Lewis-Beck, Michael S. (1980) Applied Regression: An introduction. Sage University Paper Series on Quantitative Applications in the Social Sciences, 22. Newbury Park: Sage.

Moore, David S. (2005) Estadística Aplicada Básica. Segunda edición. Barcelona: Antoni Bosch Editor.

Pràctiques Institucionals i Treball Final de Màster20 ECTS

Coordinació : Raquel Gallego (raquel.gallego@uab.cat)

Objectiu genèric:Aquest mòdul és obligatori per a l’orientació professionalitzadora. L’objectiu genèric d’aquest mòdul és facilitar i proporcionar una oportunitat al estudiants per entrar en contacte amb l’entorn laboral per al que està pensada l’orientació professionalitzadora del Mestratge. Objectius específics:

1. Posar en pràctica els coneixements adquirits durant el mestratge. 2. Conèixer amb la pròpia experiència el funcionaments d'una organització pública o para-

pública, que pugui servir de primer contrast amb l'àmbit professional.3. Contrastar teoria i pràctica.

53

Programa:

Les pràctiques es realitzen a temps complert durant 14 setmanes, entre abril i juliol, en alguna de les institucions contactades pel Mestratge. Durant aquesta temps desenvoluparan tasques diverses seleccionades i tutoritzades per la institució que els acull. Aquesta institució lliurarà un únic informe de valoració del rendiment de l’estudiant durant la seva estada l’1 de setembre.

Els estudiants tindran fins l’1 de setembre per entregar un Treball Final de Màster sobre les pràctiques realitzades. El treball ha d’incloure una presentació de la institució on les han desenvolupat, així com una exposició de les tasques realitzades i una valoració de la feina feta (justificació de la seva funció/interès per a la institució) i ha de tenir una extensió aproximada de 4,000 paraules. El treball tindrà un valor de 10 crèdits ECTS.

Guió per a la realització del treball:

El treball pot ser o bé una memòria d’incorporació o bé un informe de consultoria:

1.- MEMÒRIA D'INCORPORACIÓ Convé que la memòria d’incorporació a una entitat externa estigui estructurada en tres grans blocs. El primer ha de contenir una presentació de l’entitat; el segon, una explicació de l’activitat desenvolupada per l’estudiant; i el tercer, una valoració crítica de la pràctica realitzada (en total 6,000 paraules aproximadament):

1. Presentació de l’entitat: Objectius generals i raó de ser Estructura i organització Recursos humans i materials

2. Activitat desenvolupada Objectius de la pràctica Tasques desenvolupades Coneixements adquirits en el Mestratge aplicats en el desenvolupament de les tasques assignades Nous coneixements i habilitats adquirits en realitzar l'activitat

3. Valoració de la pràctica Grau d’assoliment dels objectius proposats Grau d’integració de l’estudiant en l’activitat de l’entitat i relació amb el tutor Utilitat dels coneixements adquirits al llarg del Mestratge per al desenvolupament de les tasques assignades Punts forts i punts dèbils de l’entitat i possibles propostes de millora, si s’escau Aspectes positius i negatius de l’experiència

2.- CONSULTORIA Els alumnes que hagin optat per la realització d’un projecte de consultoria, hauran de presentar l’estudi realitzat, acompanyat d’una introducció en la que es faci una presentació de l’entitat que l’ha encomanat i d’una petita valoració sobre la realització de l’estudi, seguint el següent esquema:

1. Presentació i valoració de la pràctica realitzada Presentació de l’entitat

54

Objectiu i interès de l’estudi Valoració de la relació amb el tutor i amb l’entitat Valoració dels resultats de l’estudi

2. Estudi realitzat

Annex. Institucions que han acullit estudiants en pràctiques des de l’edició 19ª del MGP:

INSTITUCIONS ON HAN FET PRÀCTIQUES ELS ESTUDIANTS DEL MGP ENTRE LES EDICIONS 19ª i 22ª

INSTITUT ÀGORA, S.L. AGÈNCIA D'ECOLOGIA URBANA DE BARCELONA DIPUTACIÓ DE BARCELONA DEPARTAMENT D'INNOVACIÓDIPUTACIÓ DE BARCELONA EVERIS SPAIN, S.L. GENERALITAT VALENCIANA Conselleria d'Immigració i Participacó Ciutadana CONSELL INSULAR DE MENORCADEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ ST de GOVERNACIÓ A TARRAGONACONSORCI DE PROMOCIÓ COMERCIAL DE CATALUNYA Sinergia ValueDEP. D'EDUCACIO ( SERVEI DE SUPORT A LA GESTIO DELS CENTRES DE FORM. PROF. INICIAL) Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Agència d’Ecologia Urbana de BarcelonaEstratègies de Qualitat UrbanaDepartament d’Educació. Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent.Institut Àgora, SLDiputació de Barcelona (Servei de Govern Local)Departament d’EducacióEVERIS SPAIN, S.L.DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE Institut Català de l'Acolliment i de l'AdopcióAgència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATM)Institut Català del Crèdit AgrariDirecció General del Joc i d'Espectacles (Observatori del Joc)INCASÒLGesaworld, S.A.DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ -GeneralitatDirecció General d'Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats (BECA)Direcció General d'Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats (SR)CONSULTORES DE GESTIÓN PÚBLICA, S.L.Departament d'Innovació, Universitats i EmpresaSindicatura de Comptes - (Departament Sectorial C)Sindicatura de Comptes - (Gabinet del Síndic Major)Sindicatura de Comptes - (Direcció de Govern Interior)Escola d'Administració Pública de Catalunya - (Servei de Relacions Institucionals)SSTT a Tarragona del Departament de Governació i AAPPD.G.Ensenyam.Professionals, Artístics i EspecialitatsIGOP (Institut de Govern i Polítiques Públiques)Institut Català de l'Acolliment i de l'AdopcióInstitut Català de l'EnergiaInstitut Català del Crèdit AgrariOficina de Gestió EmpresarialSS TT Governació a TarragonaFUNDACIÓ CATALANA D’HOSPITALSCONSULTORES DE GESTIÓN PÚBLICA

55

CENTRE DE RECERCA EN ECONOMIA I SALUT (CRES-UPF)

12. Calendari2011

OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

1 2 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4

3 4 5 6 7 8 9 7 8 9 10 11 12 13 5 6 7 8 9 10 11

10 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 20 12 13 14 15 16 17 18

17 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 27 19 20 21 22 23 24 25

24 25 26 27 28 29 30 28 29 30 26 27 28 29 30 31

31

Mòdul: Gestió i anàlisi de polítiques públiques (de 9 a 14h.)

Mòdul: Economia del Sector Públic (de 9 a 14h.)

2012

GENER FEBRER MARÇ

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

1 1 2 3 4 5 1 2 3 4

2 3 4 5 6 7 8 6 7 8 9 10 11 12 5 6 7 8 9 10 11

56

9 10 11 12 13 14 15 13 14 15 16 17 18 19 12 13 14 15 16 17 18

16 17 18 19 20 21 22 20 21 22 23 24 25 26 19 20 21 22 23 24 25

23 24 25 26 27 28 29 27 28 29 26 27 28 29 30 31

30 31

ABRIL MAIG JUNY

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

1 1 2 3 4 5 6 1 2 3

2 3 4 5 6 7 8 7 8 9 10 11 12 13 4 5 6 7 8 9 10

9 10 11 12 13 14 15 14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17

16 17 18 19 20 21 22 21 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 24

23 24 25 26 27 28 29 28 29 30 25 26 27 28 29 30

30 30 31

Mòdul: Instruments d'administració i gestió pública Dilluns: Classe presencial de 15 a 18 h; Tutories de 18 a 20 h.

Dijous: Classe presencial de 15 a 17 h; Tutories de 17 a 20 h.

Mòdul: Organització, recursos humans i gestió (9 a14 h)

NB: Els horaris del Mòdul d’Iniciació a la Recerca i Treball Fi de Màster i del Mòdul de Projecte/Pràctiques Institucionals es concretaran un cop iniciat el mestratge.

57