Núm

. 59

DESE

MBR

E 20

10Ed

ita:

Diss

eny

Gràfi

c La

ura

Serr

a93

836

17

70

R E V I S T A M E N S U A L D E C A L L Ú S... i ara també en format digital a www.lauraserra.com

Missatge per als nens i nenes:Porteu-vos bé i comenceu a preparar les cartes, aviat arriba el PATGE FARUK

Sigues el primer

en veure-la!

Bon Nadal

2

OFERTES ESPECIALS:

EGIPTE: Des de 699€Sortides del desembre al maig del 2011

ROVANIEMI: Des de 1.545€Sortida del 23 al 28 de desembre

KENYA: Des de 1.746€Sortidas dimarts i dijous fins al 15 de desembre (8 dies)

ILLES MALDIVES: Des de 3.055€Sortides fins al 23 de desembre (8 dies)

INDIA I NEPAL: Des de 2.135€Sortides al desembre i gener del 2011 (12 dies)

PERÚ ARQUEOLÓGIC: Des de 2.070€Sortides fins al 28 de desembre (9 dies)

BANGKOK I PLATJES DE TAILANDIA: Des de 1.195€Sortides al desembre (10 dies)

SORTIDES CAP D’ANY 2010

PRAGA: Des de 880€Sortida del 30 de desembre al 2 de gener (4 dies)

ROMA: Des de 259€Sortida del 30 de desembre al 2 de gener (4 dies)

MARROC: Des de 1.070€Sortida del 27 de desembre al 3 de gener (8 dies)

AGÈNCIA DE VIATGES CONCORD

3

ESPORTSRepassem l’actualitat dels nos-tres equips de futbol d’aquest passat novembre.Comencem pels més petits, els prebenjamins, que estan fent un novembre pletòric. Han gua-nyat els seus partits còmoda-ment i ara afronten el f inal de la 1a fase amb el 2n l loc de la classif icació quasi al sac.Els benjamins també estan fent un bon novembre, tot i que s’han hagut d’ajornar alguns partits. En principi, no han de patir en aquesta primera fase per clas-sif icar-se en el mil lor grup de cara a la segona. Ara, són se-gons a la classif icació del grup.Els alevins segueixen treballant per poder sortir del pou de la classif icació. Ja vam dir que hi havien diverses variables que feien que aquest equip hauria de treballar molt per guanyar partits. Doncs bé, el passat dis-sabte, 20 de novembre, hauria pogut arribar la 1a victòria al camp de la Salle, però a la mit-ja part es va suspendre el partit per la pluja, quan els callus-sencs guanyaven 0-1 i tenien el partit molt ben controlat. Paci-ència, treball i bons resultats acabaran arribant.Els infanti ls van perfeccionant la seva progressió a la catego-ria. Aquest mes de novembre s’han hagut d’enfrontar a r i-vals forts, com el Santpedor (2n classif icat) i només van perdre per 1-2. El partit contra el Sú-ria, derbi i r ival directe, del proper diumenge 28 de novem-bre pot ajudar a sumar punts i fer-los anar amunt si es guanya. Els veterans sembla que han co-mençat a agafar el r itme. Du-rant aquest mes cal destacar que van superar l’el iminatòria de setzens de final de la copa després de guanyar el Santpedor a casa per 4-0 i apall issar-lo a fora per 1-7 (que bé que juguen en camp d’herba!!!).Pel que fa al 1r equip aquest

mes va començar amb un em-pat a casa contra el Castellnou, un equip de la part baixa de la classif icació. La setmana se-güent una derrota al camp del Matadapera, per 2-0, complica-va la situació de l’equip, al lu-nyat de les posicions de dalt. Va haver de ser a la següent set-mana quan, contra el cuer, el Callús va sumar per f i la seva primera victòria a casa. I una victòria al camp del Sant Pau, 2-4, fan encara d’una manera més optimista el futur d’aquest equip de cara a estar l luitant per l’ascens.Per acabar, cal recordar que el divendres 17 de desembre, a partir de les 21 h, al Casal del poble, es farà el sopar de final de Nadal dels nostres equips del club. Tots els jugadors, socis i aficionats, podran gaudir d’un bon sopar, d’una bona compa-nyia i, en acabar, d’un bon bin-go. Cal apuntar-se prèviament a qualsevol membre de la junta directiva del club, o qualsevol entrenador dels nostres equips. També cal recordar que qui no tingui loteria de Nadal del club, i en vulgui, cal que s’adreci ur-gentment a qualsevol membre de la junta directiva i dema-nar-ne. Esperem que ens toqui aquest any perquè sinó el camp de gespa no el veurem ni per engany.

Ferran Puig

Bones Festes!!

Bon Nadal!

4

MÚSICAESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICAAquest mes d’octubre l’escola muni-cipal de música ha rebut l’autoritza-ció i reconeixement del Departament d’Educació de la Generalitat de Cata-lunya. Això és una molt bona notícia per a l’escola i per al poble! Donem les gràcies i felicitem totes les persones que han contribuït a fer-ho possible; és un èxit de tots i us encoratgem, una vegada més, a venir a aprendre i a fer música amb nosaltres!

ACTIVITATSAquest mes de novembre hem tingut molta activitat!El dia 19 vam portar a terme el se-gon concert del cicle “Els Concerts de Callús” titulat “El cavaller del bosch”, espectacle basat en l’àlbum de la jo-ventut de R. Schumann en l’any que celebrem el 200è aniversari del naixe-ment del compositor.Schumann va escriure aquesta obra per als seus fills i pensant en joves estudi-ants de piano; és un llibre de “culte”

dels pianistes, format per quaranta-tres peces d’una gran expressivitat i belle-sa. Mentre escrivia la música, va anar-hi anotant a peu de pàgina una sèrie de recomanacions musicals i per la vida en general, que són molt interessants.A partir d’aquesta obra, que sovint s’interpreta també sencera en concert, gira el conte inventat sobre la família Schumann que es va interpretar en aquest concert.Com a singularitat, hem pogut fer un treball amb els nostres alumnes, els quals hi han participat amb ritmes, dansa i moviment. El concert a anat a càrrec de Pilar Pla, piano, amb la nar-ració de Josep M. Ginestà i les imatges preparades per Ramon Fons.També, el diumenge 28, els alumnes d’iniciació i primer han participat en la cantata “La petita puça” que s’ha por-tat a terme a Sant Joan de Vilatorra-da. Aquesta ha estat una iniciativa del Consell Comarcal per cantar contra la violència de gènere, i en la qual hi hem participat cinc escoles de la Catalunya central.Pel que fa al mes de desembre, estem preparant el concert de Nadal 2010 que portarem a terme el dissabte dia 18 a les 19 h al Casal del poble. Com cada any, volem felicitar el Nadal amb un concert on participen tots els alumnes cantant, acompanyats pels professors.

Carme Botifoll MasDirectora de l’Escola de Música

5

LA LLIBERTAT DE CADASCÚ

Anys endarrera, els nadonsque al Registre s’inscrivienportaven sempre els cognoms:en primer lloc el del parei en segon el de la mare;i així era fins que es morien.

Després, la llei va canviari –ja està bé, segons com–ara l’opció permet jael de la mare posaral primer lloc o al segon.

Si els pares no estan d’acordquin cognom primer posar-hisembla que és l’abecedariqui decidirà la sort.

Però es veu que els partits políticsaixò no ho veuen prou béi que hauria de ser el jutgequi fes valer el seu parer.

Alguns diuen que és el pareel que en té la potestat;altres creuen que és la mareque el fill al món ha portat.

Es veu que un home hi haviaa qui el seu nom no agradavai anà al jutjat, doncs pensavaque allà ho solucionaria.

I quan li van preguntarper què el volia canviar, ell va dir: - Em dic Joan Merda,i no m’agrada el meu nom.Oi que no costa d’entendre?

I el funcionari, complaent,(s’havia d’aguantar el riure)li va dir: - Efectivament,no sembla gaire ben vist,dir-se així és un xic trist.

- Com es voldria dir, ara? - Antoni !, com el meu pare.

Isbato

POESIA

Tot i els moments de dif icul-tats que estem passant, des de l’ajuntament volem animar-vos a mirar l’any 2011 amb esperan-ça i optimisme, estem conven-çuts que el seny, el ser positius i la voluntat de sortir endavant farà que aquestes festes les gaudim d’una forma diferent, amb més força, més esperit, amb el coratge de voler i acon-seguir que els nostres famil iars, amics i veïns sentin la joia d’un Nadal amb pau, alegria, amor i fel icitat.

BON NADAL I FELIÇ 2011

Sergi Pérez IbáñezAlcalde de Callús

DES DE L’AJUNTAMENT:

FELICITACIÓ NADALENCA

Bones Festes!!

Bones Festes!!Bones Festes!!

6

Hi ha una imatge gravada de la Mare de Déu a sobre (la Imma-culada Concepció), i es situarà en una capella construïda a un metre i deu centímetres d’alça-da dins l’únic pany de paret en-rajolat que s’ha conservat d’un dels cups que formaven part de la segona tina començant pel sud. Actualment, encara es con-serven vuit t ines agrupades en fi lera i construïdes en tàpia com un vestigi històric de l’activitat vinícola que hi va haver a Callús el segle XIX. Però les dues prime-res van ser enderrocades quan es van urbanitzar els Manxons. Grà-cies a la col·laboració de Lluís Junyent, propietari de la teula, i de Montserrat i Joan Ferrer Vi-lanova, propietaris de les t ines dels Manxons, es podrà col·locar en aquest l loc tant singular. D’altra banda, la construcció de la capella i la restauració de les teules ha estat possible gràci-es a la col·laboració de Ramo-na Calsina Folch, Josep Capsada Frutos, Josep M. Capsada Porte-l la, Marcel Gras Soler, Habicom-catalunya, Inversions Callús, Do-mènech Rubio González, Camil Torra Foix i Francesc Xavier Vall Vall. La ceramista santfruitosen-ca Maria Gelabert Tañà també ha participat en el projecte fent la reproducció de la rajola on hi ha la l legenda. La segona teula és una donació dels germans Mont-serrat i Joan Ferrer Vilanova, f i l ls de l’antic propietari dels Manxons, Pere Ferrer Cardona, que la va recuperar i conservar. Hi ha un dibuix gravat a sobre amb el dit que sembla una flama o una fulla.El mateix dimecres dia 8 també es posarà a la venda la rajola de xocolata que reprodueix el pri-mer segell municipal uti l itzat a Callús durant el segle XVII I i la primera meitat del XIX. La ini-ciativa ha estat del pastisser surienc Àngel Subirà que, amb la col·laboració del Grup Ca-

El proper dimecres, dia 8 de de-sembre, festa de la Immaculada Concepció de Maria, el Grup Ca-l lussenc de Recerca col·locarà dues teules gravades originals dels Manxons, una, en una petita capella situada a les t ines dels Manxons i, l’altra, a la plan-ta baixa de l’Ajuntament. Des d’aleshores ençà, quedaran ex-posades públicament perquè tot-hom les pugui contemplar com a béns mobles del nostre patrimoni cultural. Són dues teules cerà-

miques d’ar-gila cuita corbes també anomenades teules àrabs. Una fa 54 cm de longitud, 23 cm d’am-plada màxi-ma, 17 cm d’amplada mínima, 1,5 cm de gruix; i l’altra, és pràcticament igual però

2 cm més curta. Pesen uns tres quilograms cadascuna. Probable-ment són força antigues perquè s’assemblen molt a les altres tres teules gravades originals del segle XVII I que també s’han trobat a Callús (una als Manxons del 1737 i dues a l’antiga recto-ria del 1796). La primera teula la va trobar en Lluís Junyent Vilaseca l’any 1982 a cal Jaumet dels Manxons.

GRUP DE RECERCA

Bones Festes!!

7

zat la surienca Coaner Codina. La rajola de xocolata de Callús es podrà adquirir a la pastisseria Vila, a El Racó, a la cansalade-ria M. Junyent i a l’Agrobotiga del Cardener. Es comercial itza-rà en format gran (270 grams), petit (90 grams) i en capses de quatre rajoles petites al seu in-terior. Es podrà triar el t ipus de xocolata: negra (amb diferent grau de concentració de cacau, des del 53% fins el 96%), blanca, amb llet i sense sucre. A més, hi ha rajoles fetes amb cacau de diferent procedència: Perú, Costa Rica o bé una barreja dels dos.

l lussenc de Recerca, ha elaborat un record dolç i amb història del nostre poble. De fet, aques-

ta serà la segona rajola de xo-colata que la Fleca Pastisseria de la Font de Súria comercial it-zarà, després d’haver-hi repro-duït el dibuix del panot autòc-ton que cobreix les voreres de Súria en la primera. El segell de Callús s’ha convertit en una de les icones identitàries del poble des que, l’estiu passat, es van comercial itzar joies, samarre-tes i adhesius que reproduïen aquest símbol. La rajola també incorpora un estampat gràfic en relleu que decora la superfície de la xocolata, i que recorda l’època en la qual es va emprar el segell. El disseny l’ha realit-

Bones Festes!!

Bon Nadal!!

Bon Nadal!!

Bon Nadal!!

8

BIOCOMBUSTIBLES OBRADORSQuants anys fa que us dediqueu al món del carbó?Ara ja estic retirat, però m’hi he dedicat 28 anys. Actualment regeix l’empresa el meu fi l l, Toni.Com va començar aquesta ac-tivitat?Jo treballava en el tèxti l, i un amic m’ho va oferir. Jo dubta-va, em semblava que el món del carbó estava passat de moda. La meva sorpresa va ser quan vaig veure la cl ientela que tenia i el contingut del negoci; em va semblar interessant i ho vaig agafar.Quin tipus de material veneu?Combustibles sòl ids com el car-bó, la biomassa en totes les ves-sants: pellet, clofolla, pinyol, encenalls i tot t ipus de l lenya.Quin és el més demandat?Encara continua sent el carbó el que més es ven, seguit de la bi-omassa i la l lenya. L’ús del car-bó a la l lar, però, està gairebé extingit.Ha canviat molt la forma de fer les coses de quan vau comen-çar a ara?Sí, i tant, vam començar a la botiga del carrer Barcelona de Manresa. Teníem un motocarro com a únic transport per por-tar el gènere, equipat amb un motor de 4 temps, teníem dos motors per si fal lava l’original i l lavors hi posàvem l’altre per

no perdre temps, hi havíem car-regat f ins a 1.800 ki los.Tot el gènero era envasat (en sacs o bossa) al 100 % i el por-tàvem a domicil is, fos on fos, excepte el que venien a buscar les senyores amb cabassos, f ins i tot menys de 10 kg. El meu fi l l amb 15 anys estava a la botiga despatxant i agafant els encàr-recs, i jo, repartint.Actualment només envasem un 5 % i, la resta, gairebé tot ho venem a granel. El volum de fei-na s’ha multipl icat per molt, es ven a dojo, menys una gran part de biomassa que ja ens arriba envasada. Finalment, vam posar el magat-zem i la vivenda aquí a Callús pels problemes ocasionats en un carrer tan transitat. Hi havia dies, els primes anys, que des-carregàvem un camió de l lenya a la vorera, l’entràvem tranquil-lament i no pesava res, última-ment ens aparcaven els cotxes al gual i no podíem entrar ni sortir, era una mica complicat. Per quina zona treballeu?Per tot Catalunya, Andorra i, puntualment, a alguns l locs d’Espanya. Als inicis, només ens movíem per la zona de Manresa. Hi havia moltes cuines econò-miques i calefaccions de carbó, actualment en queden poques.Com veieu el negoci d’aquí a uns anys? Serà tot ecològic?Si voleu, podem parlar de l’eco-logisme, però és un tema que em posa un xic nerviós. Crec que la gran majoria del col·lectiu eco-logista no ha nascut, crescut ni viscut en el món rural, que és una escola d’ecologisme pur. Se’ns han posat moltes traves solament pel fet de ser car-boners, com si el carbó fos el producte més contaminant que existeix. S’han donat subvenci-ons a dojo per tancar les mines de carbó, tot i que és la font d’energia més important. Un alcalde va plantar pollan-

COMERÇ CALLÚS

9

industrial. Segons la meva ex-periència les coses no es poden prohibir a mitges, estic a favor de no cremar carbó contami-nant, però també cal dir que és la font més important que ens queda per explotar; s i es fes seriosament no és tan contami-nant com d’altres fonts d’ener-gia fòssi l com poden ser el ga-soil i derivats, només cal saber quin carbó és el més apropiat.Per finalitzar, teniu alguna anècdota en especial de tots aquests anys de treball? En po-dria fer un l l ibre sencer. Les que crec que defineixen millor la persona que sóc: despistat i potser massa dedicat al negoci.Vaig anar a repartir a Sant Frui-tós, era a migdia mentre els treballadors eren a dinar, en tornar em vaig trobar dins l’au-topista en direcció a Terrassa. Es al lò d’estar conduint i pen-sant 100 coses al mateix temps, vaig sortir a Sant Vicenç, vaig arribar a Callús i tot just els treballadors estaven tornant de dinar, s i no els ho hagués expli-cat no se n’haurien ni adonat. L’altra va ser quan encara tení-em la botiga a Manresa, la meva senyora baixava a comprar i després m’esperava en un l loc concret, com sempre. Aquell dia jo tenia el cotxe girat cap a un altre costat i quan vaig ar-ribar a Palà la meva sogra em va demanar per la seva fi l la i... altre cop vaig haver d’anar a Manresa, mai més bent dit amb la cua entre cames, a buscar la senyora; la resta ja us la podeu imaginar.

cres davant del nostre magat-zem i em va dir que al mateix temps taparien la vista del car-bó. Mai ningú s’ha interessat ni preocupat pels productes ecolò-gics amb què aquesta empresa ha estat innovadora i pionera a Catalunya. Som els primers que hem portat el producte ecolò-gic a les f ires, som nosaltres els “carboners” i ja fa 15 anys.Tot just ara els ajuntaments han començat a posar alguna caldera de biomassa amb els ajuts oferts pel senyor Zapate-ro, però poca cosa més han fet. Caldria apostar més fort, polít i-cament, en aquest mitjà. Els podria demostrar que hi ha calderes de carbó tan automà-tiques i ecològiques com ho po-den ser les de biomassa. Con-cretament a la comunitat d’Ovi-edo n’hi ha una de carbó que escalfa més de 4.000 m2 i el re-sidu que en surt és un adob pur al 100% per a les plantes. No és molt dif íci l, només cal saber fer les coses bé. Això als polít ics no els ha interessat de saber ni in-vestigar.Amb les noves tecnologies, In-ternet, heu vist incrementades les vendes en el vostre negoci? Sí, i tant que sí. Evidentment, ens va costar molt d’entrar-hi. Ara, sense Internet, seria molt dif íci l de treballar. No hi som especial itzats en la venda, però és una eina molt úti l.Els biocombustibles estan gua-nyant terreny al carbó?Sí, segur, però no al r itme que voldríem. Al 2012, hauria de quedar prohibit cremar carbó a la l lar, però no en el sector

Bones Festes!! Bon Nadal!

10

ELECCIONSInterpretant la Catalunya del 28-NUnes eleccions sempre mostren el que vol un país, i donen més o menys força als grups polítics perquè llavors ells facin el que els roti. A més, el resultat de les votacions també ens dóna pistes sobre cap on anem, i f ins i tot ens poden fer predir quins mals tindrem. Aquestes eleccions no han estat una excepció i, encara que el resultat es pot interpre-tar de moltes maneres, Catalu-nya ha dit algunes coses a les urnes.A primer cop d’ull, i sense ser cap llumenera, podem endevinar que CiU i Artur Mas han triomfat com la Coca-Cola. Sí, alguns di-ran que és per demèrit dels soci-alistes i el tripartit, però ha es-tat així i, perquè enganyar-nos, el xicot s’ho mereix, encara que sigui per la paciència que ha tin-gut. Com a consqüència d’aquesta contundent victòria convergent, hi ha una estrepitosa derrota -lògicament, inversament pro-porcional a la victòria–, que so-bretot apunta a dos partits: el PSC i Esquerra.Els socialistes surten apallissats, necessitats de canvis, i amb una crisi interna que els costarà de superar. Deuen el seu fracàs al l ideratge d’un home totalment gris com Montil la, i a haver en-tregat les claus del partit i del país al “sector Baix Llobregat”. Bona part del país encara no veu lideratge, ni determinació, ni decisió, ni imatge, ni confiança, ni un president de la Generalitat en la figura de Jose Montil la. Per altra banda, no ens enganyem: hi ha sectors –fins i tot del propi PSC– als quals o els agrada veu-re als despatxos més importants de Catalunya els senyors Monti-l la o Corbacho, en comptes dels Castells i Nadal. Per acabar-ho d’adobar, el que ha rematat el PSC és ser al govern en temps de crisi. Una loteria com una altra,

que esperem que no s’allargui durant la legislatura d’Artur Mas –no pas pel seu bé, sinó pel de tots–. Un altre dels partits que surten beneficiats de les eleccions és el PP, que entra al podi de la política catalana gràcies al mi-metisme del bipartidisme a l’es-tat espanyol, a vots de socialis-tes espanyolistes descontents, i als tics racistes que, de tant, “s’escapen” estratègicament. Deu ser per això, perquè jo no em crec que sigui mèrit d’una senyora –que per cert és mare soltera que no predica amb l’exemple d’una família tipus, de fi l ls amb camisa rosa, clen-xa, i jersei l l igat al coll– que vo-mita el seu discurs polític (que per cert se sap de pe a pa) com un lloro amb un bec de sil icona. No és el seu mèrit, sinó de les idees del partit.Ara els toca als d’ICV, un partit que ha estat coherent dins el go-vern, que ha fet polítiques d’es-querres sovint poc populars –les que tothom recorda, com els 80 km/h–, i que ha estat l’única de les tres bitlles del tripartit que no ha caigut a terra, tot i que ha patit i s’ha erosionat. Si no, que li preguntin a Joan Saura, un home l’envelliment del qual ha accelerat exponencialment en qüestió de mesos. Ja ha pas-sat l’època daurada, i per molt que el seu cap de fi les actual s’entesti en sobreactuar com un polític, costarà tornar a veure a Iniciativa en un govern.A partir d’aquí, la guerra inde-pendentista. La divisió de l’in-dependentisme en general, i del propi partit en particular, ha fet que ERC s’emporti una pa-tacada important. Un cop obli-dat el que fou el seu gran líder, Carod-Rovira, es veu immersa en un buit important, una davalla-da que ara per ara ningú té idea de com acabarà. El fet que al-tres partits l i hagin pres de les mans l’estelada ha fet que els vots agaféssin altres camins.Qui ha emergit com un bolet en aquestes eleccions és Solidaritat

11

electoral: han de tenir una quo-ta de pantalla a Tv3. Tot i això, que és evident, cal esmentar la bona campanya del seu líder, Albert Riera –no sé ni si tenen ningú més–. El xicot ha après a parlar, i f ins i tot a muntar el xou –recordin la pallassada de posar-se a parlar, de cop, en castellà al debat electoral–.Reprenent el fi l de lleis i quotes de pantalles, valdria més que el país posés seny i no obligués els periodistes a establir un ordre i temps. No és sa, ni democràtic. Què farem si mai PxC té un escó?Per últim, una anàlisi local: a Callús s’han votat 19 partits di-ferents, fins i tot hi ha alguns vots per a animalistes i partits que són com un spin-off, com és el cas del de la molt guapa, però no tan bona política, Montserrat Nebrera. La composició del Par-lament, si només l’haguéssin tri-at els callussencs, seria (aproxi-madament) així: amb 65 escons per a CiU, que guanyaria encara una mica més. 15 pel PSC, que segons els callussencs encara ha rebut massa premi. Erigiria amb molta més força Solidaritat, Reagrupament hagués entrat al Parlament, i PxC també, però val més que no ho diguem massa alt. Tampoc se’ls sent a ells pel poble. Però alerta, hi són.

Damià Badia Teixidóperiodista

Catalana. El fet que Joan Lapor-ta en sigui el cap visible ha do-nat popularitat, però alhora ha restat credibil itat al projecte, ja que l’expresident del Barça –a banda de ser autor de cèle-bres frases i espectacles diver-sos– no té gens de facil itat per la oratòria. Tinc la certesa que és més seriós, humil i treballa-dor del que alguns pensen, i que hi ha hagut esforços per embru-tar-l i la imatge, ignorant-lo com ha fet Tv3 (per l lei) o el grup Godó (per... perquè sí!). Se l i ha penjat la l lufa de ser neo-l iberal, de dretes, o fins i tot s’ha fet l’intent d’associar-lo a una campanya freak d’una noia amb poca roba. Tot i això, Joan Laporta ha entrat al Parlament.Saltant-me l’ordre –per no bar-rejar l lets– parlarem de Joan Carretero. Tenia opcions de ser diputat per Girona, però només li van fer cas els de les seves ter-res, i no n’ha tingut prou. Una altra incògnita: saber on anirà a parar el seu partit. El més ma-laguanyat serà la decisió i de-terminació que tenia Carretero, i el logotip de Reagrupament, una obra mestra del disseny grà-fic que fins i tot havia elogiat el propi Quim Monzó -dissenyador gràfic de professió, millor es-criptor–. Els darrers 3 escons són per a Ciutadans / Ciudadanos, que s’han vist beneficiats per la l lei

12

Bones Festes!!

Bones Festes!!

Bon Nadal!

13

El Bibliobús Cavall Bernat pre-senta, com cada mes, una se-lecció de propostes de lectura diverses, que estem convençuts que us interessarà conèixer i que esperem que s’afegeixin ràpidament al vostre l l istat de lectures pendents: •Vámpiros: desde Drácula has-ta Twilight. Si ets un “vampirò-fi l”, aquest l l ibre satisfarà tota la teva curiositat sobre el tema. Allunyant-se d’una òptica frívo-la o superficial, l’autora, una escriptora italiana reconegu-da en l´àmbit de la novel·la de terror com és Simonetta Santa-maria, respon a múltiples inter-rogants sobre l’existència dels vampirs, l lur origen i t ipologia. Així, examina en profunditat el paper que han desenvolupat en la mitologia, el folclore, la l ite-ratura, els còmics, la música i el cinema, i acompanya el r igor amb dibuixos i i l· lustracions que no deixaran indiferent ningú. Val la pena fer-l i una ullada!!•Revolució i esperança: els úl-tims testimonis de la Guerra Ci-vil. De la mà d’un dels més pres-tigiosos historiadors de la Guer-ra Civil, en Josep Maria Solé i Sabaté, s’exposen en aquest l l ibret les vivències i records que, des de diferents bàndols i ideologies, aporten onze su-pervivents de la guerra a Cata-lunya. Un document on afloren les emocions i les experiències associades a un esdeveniment tan dramàtic però on alhora se’ns revela una visió polièdrica i potser original del mateix.•Bebés animals en peril l: Un l l ibre infantil que, com el que presentarem tot seguit, comp-ta amb un contingut que va més enllà de les magnífiques i l· lustracions i que pretén ad-vertir-nos sobre els peril ls que amenacen la fauna salvatge al món. A través de les aventu-res amb final feliç d’un lèmur

de Madagascar, un balenó de l’oceà i un aguiló de cap blanc de l’Amèrica del Nord, se’ns pretén conscienciar dels peril ls que corren per culpa de l’acció de l’home sobre la natura: focs, contaminació, caça... En re-sum, un l l ibre amè amb rerefons “ecològic”. •Tinc dret a ser nen. Dels drets humans se n’han escrit tractats i assajos, sovint més centrats a teoritzar al respecte que no pas a divulgar-los o, encara millor, a preocupar-se de l lur aplicació arreu. També els drets dels in-fants han ocupat pàgines i pàgi-nes, però poques vegades pen-sant en un públic infantil que els entengués. Aquest l l ibre, amb uns sensacionals dibuixos d’Au-rélia Fronty i text d’Alain Ser-res, tracta precisament d’om-plir un buit: explicar de forma clara i concisa als nens i nenes els drets dels infants, sovint els més trepitjats de tots.

Us hi esperem !!!

BIBLIOBUS

14

Prepara’t per Nadal

Equil ibri perruquers mostra les tendències Essential looks: les noves imatges de moda se-leccionades per perruquers Schwarzkof profesional, en les setmanes de moda de Londres del 2010.Aquesta temporada tenim qua-tre looks diferents dels quals mostro les tendències en reco-l l its perquè s’acosten les dates de Nadal.Esti ls inspirats en tradicionals recoll its, amb acabats impeca-bles, polits i bri l lants. Amb cre-acions que accentuen volums de cabell, creant un efecte impac-tant en si mateix.Aquests recoll its són reestruc-turats, forts i a punt per a una nit de batalla.També els podem personalitzar amb múltiples accessoris per al cabell com cordes de cuir, plo-mes sedoses... que embelleixen aquesta marcada tendència.El més important d’aquesta col-lecció és que els recoll its t in-

guin originalitat, s intonia i fe-eling.I com a punt de referència en aquesta temporada, és molt important que el recoll it vagi acompanyat amb un bon maqui-l latge de festa, així aconsegui-rem treure el màxim partit a la imatge creada.

Vanesa Cerqueira

Bon Nadal!

Bones Festes!

15

Carretera de Cardona, 6308262 Callús

Tel. 93 836 01 26Fax 93 836 02 94

0034@caixamanresa.es

Bon Nadal!

16

VOLUNTARIAT PER LA LLENGUATens una hora a la setmana per conversar en català?El programa Voluntariat per la l lengua, conegut popularment com el programa de les parelles l ingüístiques, va creixent any rere any. Cada vegada hi ha més persones interessades a apren-dre català i cada vegada hi ha més persones interessades a des-tinar una hora a la setmana del seu temps a practicar la l lengua. De fet, aquest és un programa que va néixer fa 7 anys com a suport als cursos de català per a adults que organitza el Consorci per a la Normalització Lingüís-tica. Amb el temps, però, s’ha vist que a part de ser un bon instrument per a l’aprenentatge de la l lengua, és també una eina potent de sensibil ització l ingü-íst ica i integració social a través de la conversa. Ja es compten per milers les persones, arreu del país, que han après a parlar català conversant amb la seva parella l ingüística i cada vegada són més les persones que s’apun-ten per tenir-ne una. Les persones que volen partici-par en el programa poden fer-ho a través de la pàgina web www.vxl.cat, i també poden adre-çar-se al CNL Montserrat –carrer de Jaume I, 8, 2n de Manresa– o trucant al número de telèfon 938 721 707. Aquest programa s’adreça només a persones ma-jors d’edat.

Bon Nadal!

Bon Nadal!

17

Com anem?Josep Pla definia el seu país dient que era aquell territori on dius “bon dia” i et responen “bon dia”. Això, a aquest escriptor empordanès, li servia per a marcar en poques paraules els límits dels Països Catalans, arreu on es parla català. Avui dia, tanmateix, també en les salu-tacions hi ha interferències del castellà. Un castellanisme molt arrelat és *què tal. Per a evitar-lo, podem escollir en-tre una colla de formes correctes. Per exemple, com va?, com anem?, com estem?: Com va, amics i amigues? Com anem, Joan? Val a dir que aquest *què tal també és fa servir, erròniament, quan hauríem de dir, simplement, com o què: Com va la nova feina? [i no pas: *Què tal, la nova feina?], Com t’has tro-bat aquest matí? [i no *Què tal t’has trobat aquest matí?], Què t’ha semblat el meu despatx? [en comptes de *Què tal t’ha semblat el meu despatx?].Hi ha una altra salutació que no és prò-pia del català i que, lamentablement, se sent moltes vegades: *Bones! Aquest calc del castellà el podem canviar per qualsevol forma habitual, com ara hola, o bé bon dia (si és al matí): Bon dia, que heu vingut per la conferèn-cia? [i no pas: *Bones, que heu vingut per la conferència?]. La salutació bona

tarda, acceptada pels diccionaris, és discutida per molts experts, perquè no sembla que sigui gaire genuïna del ca-talà (de fet, mentre és de dia, podem dir bon dia tranquil·lament). En canvi, bon vespre és ben nostra i estaria bé que la féssim servir; a les illes Balears és la forma habitual de salutació quan és fosc, llevat del moment d’anar-se’n d’un lloc: llavors es diu bona nit.Ara, dissortadament, ja no se sent gai-re una salutació que abans era molt corrent: Déu vos guard! Alguns l’eviten perquè sembla una forma antiquada, i alguns altres perquè tenen una mena de prevenció contra expressions provi-nents de la religió catòlica. Però, fet i fet, quan diem adéu també fem servir una expressió d’origen religiós. I adéu ho diu tothom, independentment de les creences de cadascú.I parlant d’acomiadar-se, recordem que, a més d’adéu, hem de preservar, sense vergonya, les solucions tradicio-nals. No pot ser que s’escampin formes estranyes, com, per exemple, *ens ve-iem. Dir *ens veiem és simplement ab-surd, perquè expressa un acte present (‘ara ens veiem’). tinguem en compte que quan ens acomiadem d’algú li ex-pressem un desig: o bé de retrobar-lo (a reveure, ja ens veurem) o de bona sort (que vagi bé, salut, adéu-siau o passi-ho bé).

Jordi Badia i Pujol. Filòleg

MOT A MOT

18

Bones Festes!Bon Nadal!

19

Bon Nadal!

20