mequinensa a partir de l’obra de jesús moncada - tnc.cat · un paisatge mític, una mirada...

Mequinensa A partir de l’obra de Jesús Moncada Dramatúrgia de Marc Rosich

2

Mequinensa A partir de l’obra de Jesús Moncada Dramatúrgia de Marc Rosich Direcció: Xicu Masó Producció:

Teatre Nacional de Catalunya i Bitò Produccions

www.tnc.cat

www.bitoproduccions.com

Amb la col·laboració del Centre d’Arts Escèniques Reus – CAER

www.caer.cat

Funcions: Teatre Fortuny de Reus Dissabte 21 i diumenge 22 d’abril Teatre Municipal de Girona Divendres 27 d’abril Teatre Nacional de Catalunya Sala Petita Del 10 de maig al 17 de juny


3

Un paisatge mític, una mirada emotiva a l’obra de Jesús Moncada Mequinensa pren com a punt de partida la mirada forana del nouvingut a aquest punt fronterer de l’Aragó on es troben el Segre i l’Ebre i vol ser un homenatge a l’obra narrativa de Jesús Moncada i a un paisatge mític, perquè l’antiga Mequinensa ja no existeix, negada sota les aigües d’un embassament que Franco va situar just en el punt on es trobava el poble. Amb dramatúrgia de Marc Rosich (autor de les dramatúrgies de Mort de dama i Pedra de tartera) i direcció de Xicu Masó, que ja havia dut a escena alguns textos de Jesús Moncada, Mequinensa recull alguns dels textos i els personatges més carismàtics de l’autor de Camí de Sirga i potencia la mirada irònica i sorneguera que caracteritzava l’escriptura moncadiana. Tot plegat, en el fresc d’una Mequinensa mítica on els morts conviuen amb els vius, i l’amargor de la condemna es barreja amb un humor molt particular que no s’oblida del pas del temps.


4


Direcció ...............................................................................................Xicu Masó

Escenografia ..................................................................................... Paco Azorín

Vestuari .......................................................................................... María Araujo

Il·luminació .............................................................................August Viladomat

Vídeo i ajudant d’escenografia ...........................................Alessandro Arcangeli

Música ........................................................................................ Eduardo Arbide

Caracterització ...................................................................................Toni Santos

Assessors lingüístics ............................................... Noëlia Motlló (OLLPP – UdL) Ramon Sistac (OLLPP – UdL)

Ajudant de direcció ........................................................................Llàtzer Garcia

Ajudanta de vestuari .......................................................................Mireia Llatge

Alumna en pràctiques de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona: Denise Duncan (direcció)

Construcció d’escenografia ........................................... Arts-Cenics Escenografia

Objectes enfonsats ...................................................................... Correa i Romeo

Equip tècnic i de gestió de Bitò Produccions

Cap tècnic ................................................................................August Viladomat

Regidoria .................................................................................... María de Frutos

Tècnic de llums .................................................................................Ernesto Fois

Tècnic de so i vídeo .......................................................................Francesc Badii

Maquinistes ....................................................................................... Joan Grane Emili Fontanals

Sastressa ............................................................................................Imma Porta

Perruqueria i maquillatge ............................................................. Alicia Dvorska

Ajudanta de producció ................................................................... Lorena López

Producció executiva ............................................................................ Lola Davó

Direcció de producció ............................................................... Josep Domènech


5

Repartiment: Mallol Fontcalda, llicenciat en dret a Barcelona, secretari del jutjat de Mequinensa ................................................... Carles Martínez Estanislau Corbera, cafeter, amo del Cafè del Moll ............................................................. Miquel Gòrriz Nelson (Robert Ibars), patró de llaüt ................................................................................... Joan Anguera Alfons Garrigues, peó de mina, antic barquer del pas de l’Ebre .................................. Eduard Muntada Arquímedes Quintana, finat, antic patró de llaüt .................................................................................Xicu Masó Penèlope, germana del jutge Crònides ............................................................ Annabel Castan Leucofrina, majordoma del mossèn Ambròs ..................................................... Míriam Alamany Carlota de Torres, hereva del patrimoni dels Torres i Camps / Madamfransuà, finada, vedette principal atracció de l’Edèn ...................................................... Belén Alonso Carmela, serventa al casal dels Torres i Camps / Joana Garrigues, dona d’Alfons Garrigues .............................................. Maria Ibars Agraïments: Rosa Moncada, Hèctor Moret Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Bitò Produccions Amb la col·laboració del Centre d’Arts Escèniques Reus – CAER © Hereus de Jesús Moncada Estruga, Llicencia atorgada per Edicions 62, SA


6

Reflexions del director Una de les coses que més m’ha impactat en la meva relació amb Jesús Moncada i Mequinensa és veure com una obra d’art pot ser útil. Com el treball d’un artista, que escriu tot sol a casa seva, pot arribar a modificar la vida real. El gruix de l’obra moncadiana té com a eix central Mequinensa i les seves peculiaritats al llarg de la història, especialment els darrers cent anys. Mequinensa, el poble de Ribera, miner, roig, anticlerical i catalanoparlant a l’Aragó, que va ser derruït per les excavadores i enfonsat sota les aigües per fer dos pantans, tenia motius per a la depressió col·lectiva. La perspectiva final d’un poble nou a prop d’on era el vell, no semblava suficient per alleugerir la pena, la ferida que suposa veure desaparèixer el teu poble amb tot el que això comporta, més enllà del fet físic. Jesús Moncada, el mestre que havia anat a treballar a Barcelona perquè volia escriure i pintar, va anar pensant i escrivint la seva crònica mequinensana des de la taula d’un despatx d’una editorial, a la taula del costat de Pere Calders, als reculls de contes Calaveres atònites, Històries de la mà esquerra i El Cafè de la Granota, als diaris, amb els articles recollits a Cabòries estivals, i, sobretot, a la seva gran novel·la Camí de sirga. Tota aquesta feina, i els premis que va rebre suposo que hi van col·laborar, va ajudar, i molt, a què la Mequinensa nova superés la depressió. Ho va fer recuperant la memòria i, com a conseqüència, l’orgull de tot un poble. L’any passat, mentre treballàvem en la dramatúrgia de l’espectacle, vaig demanar als amics mequinensans si era possible fer una trobada amb veïns que haguessin viscut els esdeveniments de la presa en primera persona. Va ser una xerrada informal de tres hores amb una vintena de testimonis dels fets. Ells ens parlaven de les coses grosses i nosaltres els preguntàvem per les petites, detalls de la quotidianitat d’aquells fets. D’aquesta reunió, així com de les converses amb amics i familiars de Jesús Moncada, vaig treure la sensació, molt potent per mi, que la seva obra literària havia recuperat la memòria i l’orgull d’un poble, Mequinensa. Gràcies per la lliçó. Xicu Masó


7

Sobre la dramatúrgia «El foraster intel·ligent, si acceptava a ulls clucs que l’antiga Mequinensa era pel cap baix el rovell de l’ou de la galàxia, s’hi trobava de seguida com a casa», confessa Mallol Fontcalda al pròleg de Calaveres atònites, en recordar el primer cop que va trepitjar el poble per convertir-se en el nou secretari del jutjat. Tenint com a punt de partida la mirada forana del nouvingut a aquest punt fronterer de l’Aragó on es troben el Segre i l’Ebre, Mequinensa pretén ser un homenatge a l’obra narrativa de Jesús Moncada, però sobretot, una immersió en la peculiar vida quotidiana del seu poble natal, el paisatge mític, dominat per les aigües dels dos rius, on centra la major part de les seves novel·les i reculls de contes. Un paisatge que també és mític perquè avui ja ningú pot passejar pels carrers descrits per l’autor, ja que la població (de forta tradició minera, i per extensió, roja, reducte del català oral a la Franja i escenari de la Batalla de l’Ebre durant la Guerra Civil), va quedar negada sota les aigües després que, estratègicament, Franco decidís ubicar-hi un dels embassaments més grans del país. Tot potenciant la mirada irònica i sorneguera que amara tota l’escriptura de l’autor i emparant-nos en una fórmula dramàtica on conviuen els morts amb els vius, a Mequinensa es pretén reviure les trifulgues quotidianes de tot un poble, a través de partides de cartes al cafè i converses a peu de carrer, una comunitat humana que en una llarga agonia de més de tretze anys, des del dia de la notícia de la construcció de la presa fins al seu negament definitiu, se sap condemnada a desaparèixer. Però el tarannà dels mequinensans fa que l’amargor d’aquesta sentència segura no els agregi l’humor. Com sentencia el Jutge Crònides, mentre veu passar la vida a través de la finestra, «Tot dura poc, i en un tres i no res, passem d’embrions incerts a calaveres atònites». A l’hora de fer la proposta dramàtica vam descartar de bon principi l’opció de traslladar a l’escena la totalitat de Camí de sirga. La novel·la, construïda sobre una complexa espiral de narracions i temporalitats en contínua subordinació, feia la tasca d’adaptació molt difícil, per no dir titànica. D’altra banda, la idea de bastir la dramatúrgia només amb els relats breus ens hauria donat un producte massa episòdic. Així, finalment, hem preferit fer el difícil exercici de barrejar el gust per l’anècdota brillant i humorística dels contes de Moncada amb el món més èpic i elegíac de Camí de sirga en una dramatúrgia complexa. A partir d’aquest punt, hem bastit un nou producte que beu del que ens ha semblat el més idoni dels materials originals per tal de dibuixar els més de tretze anys d’espera dels vilatans de Mequinensa. A l’hora d’ordir l’entramat dramàtic, s’han afegit als textos originals de Moncada troballes documentals, així com diverses anècdotes sorgides de converses amb els mequinensans que van néixer al poble vell.


8

Els personatges La part més compromesa a l’hora d’iniciar la feina dramatúrgica va ser l’elecció dels personatges que havien d’aparèixer a la peça. De l’acolorida i nombrosa fauna que apareix tant a la novel·la com als contes, se n’havia de fer una selecció que fos plural i diversa, però que alhora pogués ser interpretada per una companyia de només nou actors. Com és natural, molts personatges inoblidables sorgits de la ploma de Moncada no hauran pogut provar l’escena aquest cop per culpa d’aquestes comprensibles limitacions. De Camí de sirga, hem conservat Estanislau Corbera, el faceciós amo del Cafè del Moll; el patró de llaüt Nelson, esperonat per la ferida silenciosa dels fets; l’infantil però feréstec Alfons Garrigues, antic barquer del pas de l’Ebre, que en la nostra versió passa a treballar de miner; i, finalment, el perfil més crepuscular de Carlota de Torres, única representant a l’obra de les potestats econòmiques de la vila, amb la seva serventa Carmela sempre a l’ombra. Del passat mític del poble invocat per Moncada en la novel·la, només hem conservat dues visites fantasmagòriques: la del llegendari veterà de la guerra de Tetuan i llaütista nat Arquímedes Quintana, i la de la seva amistançada i reina de les nits de l’Edèn, Madamfransuà. Dels reculls de contes, hem recuperat el personatge de Mallol Fontcalda com a pal de paller de tota la peça, aprofitant com a excusa impulsora de l’acció la seva immersió en la vida quotidiana de la vila. Així també, com a contrapunt a la població obrera i d’esquerres, hem volgut incloure el personatge de Leucofrina, la majordoma del mossèn, integrant indissociable de l’entramat social de la població i que és un clar exemple de l’humor anticlerical de l’autor de la Franja. Finalment, hem reconvertit el personatge de Penèlope, que a Calaveres atònites és l’anciana germana del jutge, en una dona activa, representant de les joves generacions que van haver d’encarar amb nervi i empenta la futura història al poble de nova construcció. Fent servir com a peces aquest reduït dramatis personae, la dramatúrgia salta de manera subtil entre la novel·la i els contes, entre el material documental trobat i els articles que Moncada va deixar escrits, amb la intenció final de fer un humil homenatge a la lluita d’un poble singular per la seva supervivència com a col·lectiu. Marc Rosich


9

L’embrió del projecte El projecte de dur al teatre l’obra de Jesús Moncada va començar l’any 2005 després de la malaurada desaparició de l’autor. El pare d’una de nosaltres, vinculat a la tradició minera de Mequinensa, va proposar-nos una lectura dramatitzada dels contes de Jesús Moncada en un acte commemoratiu que s’havia de celebrar a la vila. Les Antonietes, en aquells temps, érem tres joves actrius que sortíem de l’escola d’art dramàtic i tot just havien fet les nostres primeres aproximacions com a companyia de teatre amb unes lectures dramatitzades de Baudelaire al Cafè Teatre Llantiol. Com que cap de nosaltres tres coneixia l’obra de Jesús Moncada, ens vam fer amb bona part de la seva literatura. Després de llegir els seus contes, conèixer la germana de l’autor, Rosa M. Moncada, i passejar-nos per Mequinensa, vam quedar lligades a aquest autor, de la mateixa manera que els passa a tants i tants altres que s’han endinsat en l’univers Moncada. Ens va sobtar que Jesús Moncada estigués traduït a tants idiomes, que la seva obra fos tan reconeguda pel gremi de literats i que, tanmateix, fos un autor tan desconegut al seu país. La genialitat per crear imatges amb infinites construccions gramaticals, el sentit de l’humor i el seu amor per Mequinensa van ser les claus que ens van portar a lluitar per difondre la literatura de Jesús Moncada mitjançant l’escena. Amb la decisió de no posar-nos cap limitació en el procés creatiu, vam treballar en una primera dramatúrgia que es va titular d’El cafè de les històries. Allò que havia de ser una senzilla lectura dramatitzada dels seus contes al teatre de la vila esdevingué una peça teatral l’any 2007. L’aigua, dirigida per Xicu Masó i produïda pel Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, va ser un espectacle en el qual ja es podia veure l’idil·li entre la literatura de Jesús Moncada i la visió teatral de Xicu Masó. El mateix Xicu Masó és l’encarregat de dirigir Mequinensa, aquest nou espectacle basat en la narrativa de Jesús Moncada, que compta amb la producció (i el suport inestimable) del TNC i de Bitò Produccions. Han valgut la pena aquests set anys de pelegrinatges a taules de despatx de diferents institucions oficials, defensant l’obra de Jesús Moncada amb convicció i tossuderia. Volem agrair la complicitat dels professionals que han format part de tots els projectes, i també la complicitat de Rosa M. Moncada. I ens sentim afortunades i orgulloses de ser testimonis de la creació de Mequinensa i de poder compartir amb el públic les paraules i les històries d’aquest escriptor fascinant. Les Antonietes Teatre


10

Jesús Moncada Va néixer a Mequinensa, Baix Cinca, l'1 de desembre de 1941 i va morir a Barcelona, el 13 de juny de 2005. De ben jove va combinar l'afició per narrar històries i el dibuix i la pintura. Va guanyar premis literaris molt aviat malgrat que, per circumstàncies diverses, va publicar tard. Va estudiar a Saragossa entre els anys 1953 i 1958. Els darrers cursos de batxillerat els va cursar intern al Colegio de Santo Tomás de Aquino, una escola liberal, rara avis en l'època franquista. Va fer magisteri a la Escuela de Magisterio, del barri de la Magdalena, a Saragossa, carrera que va exercir alguns anys a la seva vila natal fins que va anar a fer el soldat, primer al regiment d'Artilleria Antiaèria de Calataiud i, després, a la Jefatura del mateix cos a Saragossa. Es va instal·lar a Barcelona per tal de dedicar-se a la literatura i a la pintura. Va començar a treballar a l'editorial Montaner y Simón, del carrer Aragó (en l'actualitat seu de la Fundació Tàpies), al departament de producció amb Pere Calders (que havia retornat de l'exili el 1962) i es va relacionar amb altres escriptors exiliats com Avel·lí Artís Gener «Tísner» i Xavier Benguerel, que li van ampliar la visió de la Guerra Civil i de les seves conseqüències. Es va donar a conèixer amb el recull de narracions Històries de la mà esquerra, premi Joan Santamaria 1971, publicat per l'entitat organitzadora del premi, el 1973. L'autor reconeix en l'estil d'aquest primer recull el mestratge de Pere Calders. Tant en el primer recull, que va reeditar ampliat amb noves narracions i pròleg de Pere Calders, el 1981 (Editorial La Magrana, des d'aquell moment editorial on Moncada va publicar en exclusiva), com en el segon, El Cafè de la Granota, (1985) recrea, entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l'antiga població de Mequinensa –ara soterrada sota les aigües del riu Ebre–, temàtica que va reprendre en les seves altres produccions (novel·les i narracions). Moncada fa reviure Mequinensa amb precisió històrica, el 1988, amb la publicació de la primera novel·la, Camí de sirga, que va ser rebuda pel públic i la crítica com una de les novel·les més importants de la narrativa catalana recent. Aquesta obra, a més, ha estat traduïda a una dotzena de llengües.


11

A la novel·la La galeria de les estàtues (1992), Mequinensa queda en segon terme enfront de la ciutat imaginària de Torrelloba, capital de província inspirada en Saragossa on l'autor va estudiar als anys cinquanta. L'acció transcorre en aquesta època i fa flashbacks referits als anys trenta i quaranta a partir de la revolta que hi va haver a la colònia africana d'Ifni. El 1997 va publicar Estremida memòria, novel·la d'intriga on Moncada furga en la memòria col·lectiva, estremida per l'afusellament d'uns bandolers a Mequinensa –gent del poble– que van assaltar el recaptador del Banc d'Espanya i el seu escorta, a la primera etapa de la Restauració alfonsina. El 1999 va publicar un nou recull de narracions amb històries sorprenents, evocadores, humanes: Calaveres atònites, des dels ulls d'un jove advocat barceloní, que va a Mequinensa, als cinquanta, a ocupar la plaça de secretari del jutjat de pau. Les seves obres s'han traduït a l'alemany, l’anglès, el castellà, el danès, l’eslovac, el francès, el gallec, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el suec, el vietnamita... El mateix autor va traduir un nombre considerable d'obres del castellà, del francès i de l'anglès. Premis Premi Joan Santamaria (1971): Històries de la mà esquerra i altres narracions. Premi Joan Crexells (1988): Camí de sirga. Premi Ciutat de Barcelona (1989): Camí de sirga. Premi Crítica Serra d'Or - novel·la (1989): Camí de sirga. Premi Fundació d'Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell (1989): Camí de sirga. Premi Nacional de la Crítica (1989): Camí de sirga. Premi Joan Crexells (1997): Estremida memòria. Premi Crítica Serra d'Or - novel·la (1998): Estremida memòria. Premi dels Escriptors Catalans (2001). Medalla de Santa Isabel de Portugal, de la Diputació de Saragossa (2001). Creu de Sant Jordi. Generalitat de Catalunya (2001). Premi de les Lletres Aragoneses (2005). Text extret de la página web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Elaborada per X.R. Trigo per l’AELC. http://www.escriptors.cat/autors/moncadaj/index.php


12

Textos originals usats a Mequinensa • El llibre Camí de sirga • Crònica del darrer Rom del llibre Cabòries estivals • Joc de caps / Nit d’amor del vell Silver / Riada / La lluna, la pruna del llibre

Històries de la mà esquerra • Futbol de Ribera / Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues del llibre El Cafè de la

Granota • Introducció (sense títol) / Nigra sum del llibre Calaveres atònites Camí de sirga Barcelona: La Magrana, 1988. Camí de sirga evoca la tràgica desaparició de Mequinensa, l'antiga vila de la vora de l'Ebre enfonsada sota les aigües, que un temps va ser centre d'una important conca minera i d'un intens tràfic fluvial i que es troba abocada a la destrucció. A través de les vivències d'un allau de personatges, l'autor rememora els darrers cent anys de la vila condemnada. Aquesta novel·la ha estat considerada una de les obres més importants de la literatura catalana actual. Ha estat guanyadora dels premis Joan Crexells, Fundació d'Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, Nacional de la Crítica, Ciutat de Barcelona, Crítica «Serra d'Or» i finalista del Nacional de Literatura. Cabòries estivals Barcelona: Quaderns de la Cadolles, 2003 Cabòries estivals aplega un seguit d’articles de Jesús Moncada relacionats amb les terres de l’Ebre i més concretament amb Mequinensa. Malgrat que el contingut dels textos és força heterogeni (va des d’articles sobre la vida al poble fins a ressenyes de llibres d’altres autors), ens mostren, en conjunt, l’esperit de Jesús Moncada, un autor que, tot i viure a Barcelona, se sent profundament arrelat als seus orígens. Històries de la mà esquerra i altres narracions Barcelona: La Magrana, 1981 Històries de la mà esquerra és un recull de breus narracions la majoria de les quals giren entorn d'una mateixa constant: recuperar mitjançant la paraula escrita els records d'infantesa i joventut de l´autor, una manera de viure i de fer d'una zona concreta de Catalunya: la franja catalana d'Aragó. Però també hi apareixen històries disperses, urbanes, desvinculades de la temàtica rural.


13

Moncada retrata així les generacions que el van precedir, els miners, els llaütistes que baixaven per l'Ebre, les tertúlies dels cafès, els enterraments... Una barreja entre realitat i ficció, entre els mites i les supersticions. Tot amanit amb un llenguatge col·loquial, molt fresc, ple de frases fetes i de dialectalismes, en un intent de conservar per a la literatura la memòria del passat. Juntament amb El Cafè de la Granota, s'ha dit que els dos reculls de narracions són esborranys al desplegament de Camí de sirga. El Cafè de la Granota Barcelona: La Magrana, 1985 El Cafè de la Granota és un recull de catorze relats curts de Jesús Moncada escrits entre els anys 1980 i 1985. Algunes narracions situen l'acció en la dècada dels anys cinquanta. L'escenari en què es desenvolupen els contes té com a centre la vila de Mequinensa al Baix Cinca. Els personatges que hi apareixen són gent senzilla: miners, pagesos, botiguers. Alguns personatges protagonistes són un pagès molt tafaner, uns afeccionats al futbol, un antic barquer, un afeccionat a les novel·les d'intriga i un delinqüent vocacional. El que caracteritza els contes és l'humor, la forta ironia i la crítica social. Fins i tot hi ha ironia en algunes escenes d'un funeral. Tots els contes són redactats des de la mirada del narrador omniscient, des de la perspectiva de l'àmbit quotidià més humil, i això els fa més crítics socialment. Calaveres atònites Barcelona: La Magrana, 1999 Quan Mallol Fontcalda, un jove advocat barceloní, puja al tren, la informació que té sobre Mequinensa, la població a la qual es dirigeix per ocupar-hi la plaça de secretari del jutjat de pau, és més aviat escassa. El mapa que ha consultat no és gaire expressiu: el puntet arraulit a la confluència de l'Ebre amb el Segre no presenta cap tret remarcable en l'ensopiment general, cartogràfic i tot, de la dècada dels cinquanta. Això, al Mallol, ja li va bé. Vol un indret tranquil, amb moltes hores mortes que li permetin preparar amb calma unes oposicions a l'administració de justícia. Tanmateix, quan aconsegueix arribar a Mequinensa després d'un viatge caòtic, comprova que no és, ni de bon tros, l'oasi que ell imaginava. ¿Com pots dedicar-te a l'estudi en una vila on, segons la senyora Caietana de Móra, Franco va perdre la guerra, el jutge Crònides administra justícia acompanyat del seu gos, l'apotecari capta la teoria de la relativitat mentre despatxa una cataplasma, la tripulació d'un llaüt té problemes metafísics a l'ombra d'unes acàcies o Penèlope Valldabó canta la canya per correu a un cardenal de la cúria romana?


14

Xicu Masó Direcció

Actor, director i docent. Es va formar professionalment al Teatre Lliure de Barcelona, fent d’ajudant de direcció de Fabià Puigserver i de Lluís Pasqual. Va fundar el Talleret de Salt el 1977, l’escola de teatre El Galliner de Girona i la productora La Mirada.

Teatre Com a director ha realitzat, entre d’altres, els treballs següents: Mi alma en otra parte de José Manuel Mora. Centro Dramatico Nacional. 2011; Petits crims conjugals d’Eric-Emmanuel Schmitt. Bitò Produccions, Ramon Madaula i 3xtres. 2011; Concert tempestiu, espectacle musical a capella. ELCANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. 2010; Alaska i altres deserts de Harold Pinter. Sala La Planeta. 2010; L’home dels coixins de Martin McDonagh. Teatre Lliure. 2009; Els diaris d’Adam i Eva de Mark Twain. Club Capitol. 2008; La historia del señor Sommer de Patrick Süskind. Centre cultural de Sant Agustí de Durango. 2007; L’aigua de Jesús Moncada. Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, Temporada Alta i Sala Muntaner. 2007; Tres versions de la vida de Yasmina Reza. Teatre Lliure. 2007; L’estrada de Federico Fellini. Teatre Romea. 2006; Al vostre gust de W. Shakespeare. Espectacle inaugural Grec 2005; El fantàstic Francis Hardy de B. Friel. Teatre Romea, Grec, Forum. 2004; Sota el til·ler de Connor MacPherson. Centre Dramàtic del Vallès i Sala Beckett. 2004; El mestre i Margarita de Mijail Bulgakov. Teatre Lliure de Barcelona, Grec. 2003; Revés d’Antonio Tabucchi. Teatre de la ciutat. 2002; Woyzeck de G. Büchner. Teatre de l’Estació i Teatre de Salt. 1998; Réquiem d’Antonio Tabucchi Teatre Tantarantana. 1999; Absolutament lluny de Josep J. Julien. Centre Dramàtic del Vallés. 1998; Tot esperant l’esquerrà de Clifford Odetts. Talleret de Salt i Teatre de Salt. 1997; Strictu senso de Jordi Rabones i Xicu Masó. Teatre de l’Estació i Sala Planeta de Girona. 1995; El príncep de Dinamarca de T. Letser. Talleret de Salt. 1993; L’escapi de Molière. Talleret de Salt, Teatre Municipal de Girona. 1993; Els gegants de la muntanya de Luigi Pirandello. Teatre Lliure. 1990; Historia de una muñeca abandonada de Sastre / Strelher. Centre Dramático Nacional. 1989; L’última copa de Harold Pinter. Teatre Lliure. 1987; Jacques i el seu amo de Milan Kundera. Talleret de Salt. 1988. Com a actor ha participat, entre d’altres, en els espectacles següents: Molly Sweeney de Brian Friel. Dir.: Miquel Gorriz. La Planeta. Temporada Alta. Premi Quim Masó. 2011; Una comèdia espanyola de Yasmina Reza. Dir. Sílvia Munt. Teatro Valle Inclán i EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. 2009; El silenci del mar de Vercors (Jean Bruller). Dir. Miquel Gorriz. Centre Dramàtic de Terrassa i Sala Muntaner. 2008; Tres versions de la vida de Yasmina Reza. Teatre Capitol. 2008; La mel de Tonino Guerra. Dir. Miquel Gorriz Temporada Alta. 2005; Oncle Vània de Txèkhov. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2004; El fantàstic Francis Hardy de B. Friel. Dir. Xicu Masó Teatre Romea. 2004; Víctor o els nens al poder de R. Vitrac. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2002; Càndid de Voltaire. Dir. Carles Alfaro. Moma Teatre. 1999; Després del vol de Montserrat Mitjans. Dir.


15

Montserrat Mitjans. Teatre de l’Estació i Sala Beckett. 1999; Nit de reis de W. Shakespeare. Dir. Konrad Zsbiedrich. Talleret de Salt, Mercat de les Flors i Teatro de la Comedia de Madrid. 1998; L’hort dels cirerers de Txèkhov. Dir. Konrad Zsbiedrich. Talleret de Salt i Mercat de les Flors. 1998; Tartuf de Molière. Dir. Konrad Zsbiedrich. Talleret de Salt i Mercat de les Flors. 1997; Prendre partit de R. Harwood. Dir. Ferran Madico. Talleret de Salt i Sala Villarroel. 1997; Informe per a una academia de F. Kafka. Dir. Quim Masó. Talleret de Salt i Teatre Adrià Gual. 1989.

Premis: Dues nominacions als premis Butaca per L’home dels coixins. 2009; Premi Serra d’Or, premi Butaca al millor espectacle teatral i nominat als premis Max per El mestre i Margarita. 2004.

Marc Rosich Dramatúrgia

Llicenciat en Periodisme i també en Traducció i interpretació en anglès i àrab. Dramaturg, director, actor accidental i traductor literari, és membre fundador de la productora Teatre Obligatori. S’ha format en l’escriptura dramàtica als seminaris de l’Obrador de la Sala Beckett de Barcelona, on actualment imparteix cursos d’iniciació a la dramatúrgia.

Adaptació: Camino Real de Tennessee Williams. Goodman Theatre, Chicago. Dir. Calixto Bieito. 2012; Hedda Gabler d’Ibsen. Teatre Lliure / Teatro de la Abadía. Dir. David Selvas. 2012; Un fantasma a casa. Blithe Spirit de Noël Coward. Teatre Borràs. Dir. Antonio Calvo. 2011; Pedra de tartera de Maria Barbal. TNC. Dir. Lurdes Barba. 2011; Falstaff amb el director Andrés Lima. Centro Dramático Nacional. 2011; Mort de dama de Llorenç Villalonga. Dir. Rafel Duran. TNC. 2009; Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Dir. Calixto Bieito. Teatre Romea / Hebbel am Ufer, Berlin / Schauspielhaus Frankfurt / Teatro Albéniz, amb música de Carles Santos. 2007; Plataforma de Michel Houellebecq. Dir. Calixto Bieito. Festival d’Edimburg / Teatro Bellas Artes / Teatre Romea. 2007.

Dramatúrgia: Forests a partir de Shakespeare. BIT / RSC / REP Birmingham / Olimpíada Cultural Londres. Dir. Calixto Bieito. 2012; Java suite amb música d’Agustí Charles. Festival de Perelada / Theater Basel / Òpera de Butxaca i Noves Creacions. Dir. Rita Cosentino. 2012; Rive Gauche. Sala Muntaner i Cia. Q-Ars Teatre. Dir. Rafel Duran. 2011; Car Wash (tren de rentat). Staastheater Stuttgart/FACYL Salamanca/Teatre Romea. Dir. Annette Pullen. 2011; El gran teatro del mundo de Calderón. Dir: Calixto Bieito. BIT / Theather Freiburg, amb música original de Carles Santos. 2011; Voices, a modern passion. Betty Nansen Teatret, Copenhaguen. Juntament amb Calixto Bieito. 2011; Vittoria. Club Capitol. Dir. Antonio Calvo. 2010; L’Odissea d’Homer a partir de la traducció de Carles Riba. Temporarada Alta, Girona / El CANAL / Théâtre de l’Archipel, Perpinyà / Festival Grec. Dir. Antonio Calvo. 2010; Don Carlos de Friedrich Schiller. Cia. Romea / CDN / Mannheim Schillertage. Dir. Calixto Bieito. 2009;


16

N&N, nuria i nacho. Sala Beckett. Dir. Antonio Calvo. 2008; Enfermo imaginario. Teatro Conal, escrita amb Pau Miró. Dir. Antonio Calvo. 2008; Party Line. Sala Beckett. Dir. Andrea Segura. 2007; Duty Free. Teatre Talia. Dir. Antonio Calvo. 2007; De Manolo a Escobar. Gira nacional. Dir. Xavier Albertí. 2006; Surabaya. Teatre Romea. Dir. Sílvia Munt, obra finalista al Premi Fundació Romea. 2005; Copi i Ocaña, al purgatori. Tantarantana. Dir. Julio Álvarez. 2004; Unhappy Meals. Teatre Malic. 2002.

Llibretista: Col·laboració amb el compositor Agustí Charles en l’òpera de dos actes LByron, un estiu sense estiu. Gran Teatre del Liceu / Staatstheather Darmstadt / Teatros del Canal. 2011; Òpera de cambra La Cuzzoni, esperpent d’una veu. Staatstheater Darmstadt / L’Auditori de Barcelona/ Teatro Albéniz. 2008.

Direcció artística d’espectacles de música clàssica: Ha participat en les darreres edicions del Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions, signant la dramatúrgia i la direcció dels espectacles lírics següents: Alma (a partir de la figura d’Alma Mahler). 2007; Últimes cançons, (a partir de Lieder de Mahler). 2006; Don Giovanni (adaptació de l’obra de Mozart per al titellaire Pepe Otal). 2005; Il geloso Schernito de Pergolesi (juntament amb Albert Tola). 2003.

Premis: Finalista al millor text dels Premis Butaca, per l’espectacle Rive Gauche. 2011; Premi Escènica 2010 a la millor adapatació per l’espectacle Mort de dama. 2010; Premi de la Crítica de Barcelona a la dramatúrgia / nominat als premis Max millor adaptació 2008 per l’espectacle Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. 2008; Nominat als premis Max millor adaptació 2007 per l’espectacle Plataforma. 2007; Surabaya, obra finalista al Premi Fundació Romea 2004.

Paco Azorín Escenografia

1992-1996: Estudis d‘escenografia i il·luminació escènica a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

Ha realitzat escenografies per a teatre, dansa, musicals i òpera. Col·laborador habitual dels directors Lluís Pasqual (Quitt, Celebració, La casa de Bernarda Alba, Hamlet, La Tempestad, Mòbil…) i Carme Portaceli (Els baixos fons de Maxim Gorki, La nostra classe de Tadeusz Slobodzianek, L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol, Ricardo II de Shakespeare, Ante la jubilación, Lear, Así que pasen cinco años, Què va passar quan Nora va deixar el seu home o Els pilars de les societats d’Elfriede Jelinek, Josep i Maria de Peter Turrini, Fairy, La casa de Bernarda Alba de F. García Lorca, La finestra tancada, Aguantando la vela de Fabrice Melquiot, La violació de Lucrecia de Benjamín Britten, Gènova ‘01 de Fausto Paradivino, Lear d’Eduard Bond, Sopa de Pollastre amb ordi d’Arnold Wesker, L’enemic del poble, El retorn al desert i Sallinger de Bernard-Marie Koltès, Ball-trampa de


17

Xavier Durringer, Cara de foc de Marius Von Mayenburg, Por, menjar-se l’ànima de Rainer W. Fassbinder…). En dansa destaquen les seves escenografies per a Víctor Ullate (Pastoral, Conmemoración del 20 Aniversario del Ballet de Víctor Ullate, Samsara…), i darrerament MozartNu de Iago Pericot i El amor brujo de Falla amb coreografia de Ramon Oller. En teatre musical ha fet Grease dirigit per Ricard Reguant i Chicago dirigit per Coco Comín. En òpera, destaquen les seves escenografies per a muntatges de Lluís Pasqual (Il Prigioniero en l’Òpera de París i Le nozze di Figaro al Gran Teatre del Liceu i Welsh Nacional Opera). El 2003 crea i dirigeix el Festival de Shakespeare de Santa Susanna, on dirigeix el 2007 Hamlet: el dia dels assassinats de Bernard-Marie Koltès. Un altre dels seus muntatges com a director és el Centenario de Chueca proposat per l’Ajuntament de Madrid.

Guardonat, entre d’altres, amb els premis de la Crítica Serra d´Or 2004, Butaca 2004 per Lear, Premi Josep Solbes 2005 de la Generalitat Valenciana a la millor il·luminació i escenografia per Sopa de pollastre amb ordi, el premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana a la millor escenografia 2008 per Los enredos de Scapin, i el premi Butaca 2009 per La casa de Bernarda Alba.

Entre les seves últimes produccions destaquen: l’escenografia per a la Gala dels Premis Max 2009; El narciso en su opinión de Guillem de Castro a València; Els nois d’història d’Alan Benet. Dir. Josep Maria Pou. Teatre Goya. 2008; La Gran Via de Federico Chueca. Dir. H. Pimenta. Plaza Mayor de Madrid. 2006; La buena persona de Se-Zuan de Bertolt Brecht. Dir. Luís Blat. Centro Dramático Nacional. 2006; La pell en flames de Guillem Clua. Dir. C. Portaceli. Villarroel Teatre. Grec 2005; Romance de lobos de Valle Inclán. Dir. Angel Facio. Teatro Español. 2005; Paella Mixta de la Companyia de Sol Picó. TNC. 2004; Un ram de mar. L’univers de Joaquim Ruyra a escena. Dir. Joan Castells. TNC Sala Petita. 2004; El mètode Grönholm de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel. TNC. 2003. Teatre Poliorama. 2004; El clavicèmbal de Dani Salgado. Dir. Lurdes Barba. TNC. 2002; El paradís oblidat de David Plana. Dir. Carlota Subirós. TNC. 2002; El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare. Dir. Àngel Llàcer. Companyia Parracs. Teatre Borràs. Teatre Principal. 2002; Refugiats de Sergi Pompermayer. Dir. David Plana. Cia. Mala sang. TNC. 2002; Ran del camí d’Anton Txèkhov. Dir. Joan Castells. TNC. 2002; Ganivets a les gallines de David Harrower. Dir. Antonio Simon. TNC. 2001.

www.pacoazorin.com

María Araujo Vestuari

Es dedica a la realització de vestuari, investigació d’imatge i caracterització per a cinema, teatre i televisió des de 1980. Teatre: La vampira del Raval. Teatre del Raval. 2011; El llac dels cignes. Parc de la Ciutadella. La Mercè. Ajuntament de Barcelona. 2011; La ley de Murphy. Vol-ras. 2011; Yo, Dalí, Teatro de la Zarzuela de Madrid, Teatre del Liceu de


18

Barcelona. 2011; La pajarera. La Reina de la Nit. 2011; Dues dones que ballen. Teatre Lliure i EL CANAL, Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. 2011; Mi alma en otra parte. Centro Dramático Nacional. 2010; Un llit de matrimoni. Focus. 2010; Hair. Teatre Apolo. 2010; Vida privada de Josep Maria de Sagarra. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2010; Dictadura-Transició-Democràcia de Xavier Albertí, Lluïsa Cunillé, Roger Bernat, Jordi Casanovas, Nao Albet i Marcel Borràs. Teatre Lliure. 2010; Realidad de Tom Stoppard. Dir. Natalia Menéndez. CDN Madrid. 2010; El arte de la comedia d’Eduardo De Filippo. Dir. Carles Alfaro. Teatro de la Abadía. 2010; Un marit ideal d’Oscar Wilde. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Goya. 2009; La casa dels cors trencats de Bernard Shaw. Dir. Josep Maria Mestres. TNC Sala Gran. 2009; La vida por delante. Dir. Josep Maria Pou. Teatre Goya. 2009; Traïció de Harold Pinter. Dir. Carles Alfaro. Teatre Lliure. 2009; L’home dels coixins de Martin McDonagh. Dir. Xicu Masó. Teatre Lliure. 2009; El bordell de Lluïsa Cunillé. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2008; Els nois d’història d’Alan Benet. Dir. Josep Maria Pou. Teatre Goya. 2008; Rock’nRoll de Tom Stoppard. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2008; Sweeney Todd de Stephen Sondheim. Dir. Mario Gas. Teatro Español. 2008; MacbethLadyMacteth. Dir. Carles Alfaro. Teatro Español. 2008; Tío Vania de Txèkhov. Dir. Carles Alfaro. Centro Dramático Nacional. 2008; El Duo de la Africana. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2007; La cabra d’Edward Albee. Dir. Josep Maria Pou. Teatre Romea. 2006; Un matrimoni de Boston de David Mamet. Dir. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure. 2006; Merrily We Roll Along de Stephen Sondheim. Dir. Daniel Anglès. El Musical Més Petit. 2006; P.P.P. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2006; Cara de plata de Valle-Inclán. Dir. Ramon Simó. CDN 2005; La controversia de Valladolid de Jean-Claude Carrière. Dir. Carles Alfaro. Teatre Lliure. 2005; Hedwig. El Musical Més Petit. 2005; Fuente Ovejuna de Lope de Vega. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Gran. 2005; L’home de teatre de Thomas Bernhard. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2005; Ròmul El Gran de Friedrich Dürrenmatt. Dir. Carles Alfaro. TNC Sala Petita. 2005; Off Broadway. El Musical Més petit. Teatre Romea. 2004; Calígula d’Albert Camus. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Petita. 2004; L’escola de les dones de Molière. Dir. Carles Alfaro. TNC Sala Gran. 2003; Escenes d’una execució de Howard Barker. Dir. Ramon Simó. TNC Sala Petita. 2002. Gira per Catalunya i Espanya i reposició al TNC el 2003; Gaudí. Dir. J.A. Gutiérrez i E. Crehuet. Barcelona Teatre Musical. 2002; Estiu d’Edward Bond. Direcció: Manel Dueso. TNC. Sala Petita. 2001; Cacao. Dir. Joan Lluís Bozzo. Dagoll Dagom. 2000; La Jaula de las Locas. Dir. Àngel Alonso. Focus. 2000; Rent. Focus. 1999; Molt soroll per no res. Dir. Ferran Madico. Grec 1999; Amadeus. Dir. Àngel Alonso. Focus. 1999; Les dones sàvies. Dir. Rosa Novell. Focus. 1999; Guys & Dolls. Direcció: Mario Gas. TNC. Sala Gran. 1998; West side story Dir. Ricard Reguant. Focus. 1996; Àngels a Amèrica. (vestuari i caracterització). Dir. Josep M. Flotats. TNC. 1996; De poble en poble (vestuari i caracterització). Direcció: Joan Ollé. Grec 96; Torna-la a tocar, Sam. Dir. Ricard Reguant. Focus. 1996; Quatre retrats de mare. Dir. Mercè Managuerra; Sexe, drogues, rock & roll. Dir. Josep Costa. 1996; Revolta de bruixes (vestuari i caracterització). Dir. Lourdes Barba. 1996; Martes de Carnaval., Dir. Mario Gas. Teatro Maria Guerrero. 1995; Els bandits (vestuari i caracterització). Dir. Lluís


19

Homar. Teatre Lliure. 1995; Oleanna (escenografia, vestuari i caracterització). Dir. Mercè Managuerra. Teatreneu. 1995; Sweeney Todd (vestuari i caracterització). Dir. Mario Gas. CDGC. Teatre Poliorama. 1994; Acreedores . Dir. Juan Carlos Corazo. Cia. Encuentros. 1994; Cal dir-ho? (vestuari i caracterització). Dir. J.M. Flotats. Cia Flotats. Teatre Poliorama. 1994; Tot assajant Dom Joan (vestuari i caracterització). Dir. J.M. Flotats. Cia. Flotats. Poliorama. 1994; Cavalls De Mar (vestuari i caracterització). Dir. J.M. Flotats. Cia. Flotats. Teatre Poliorama. 1991; A la glorieta (vestuari tècnic i caracterització) Dir. Simonne Ben Mussa. Cia. Flotats. Teatre Poliorama. 1991.

Cinema: Iris de Rosa Verges, El pianista de Mario Gas, Tic-tac de Rosa Vergés, Imágenes de un bombardeo de J. Álvarez, La cripta de C. Del Real, La rebelión de los pájaros de J. Ll. Camerón, entre d’altres.

Televisió: Estudio 1: Después de la lluvia (TVE), Estudio 1: El chalet de Madame Renard (TVE), Qui ho diría (TV3), Spot Freixenet (Fernando Trueba), Arnau (TV3).

Premis: Premi ADE de Figurisme per El arte de la comedia i per Tio Vania. Premi MAX de les Arts Escèniques per Amadeus.

August Viladomat Il·luminació Il·luminador, tècnic de llums i coordinador tècnic: Petits Crims Conjugals. Bitò Produccions. Dir. Xicu Masó. Com a il·luminador i cap tècnic. 2011; Mi Alma en otra parte. Centro Dramatico Nacional. Dir. Xicu Masó. Com a il·luminador. 2010; El Somni del Crepuscle. Festival de Torroella. Dir. Joan Solana. Il·luminació. 2010; Lectures a 4 Bandes. Associació Dramaturgs de Girona, 8 obres. Il·luminació. 2010; Nada nuevo que contar. Pocapuc Teatre. Producció tècnica i il·luminació. 2010; Concert tempestiu. Cor de teatre. Il·luminació i cap tècnic. 2010; Tot. Mentidera teatre. Il·luminació i cap tècnic. 2010; L'home dels coixins. La Mirada. Dir. Xicu Masó. 2009; Lectures Dramatitzades. Catalan Days Festival, New York. Dir. Carlota Subiròs. 2009; Ulls de Bruixa. Ironeia Produccions. Dir. Joan Solana. 2009; Alaska i altres deserts. La Planeta. Dir. Xicu Masó. Il·luminació nominada als premis Butaca. 2009; Tots soms Pops. Sísmica d’Espectacles. Dir. Albert Olivas. Premi Caixa Manlleu. 2009; Novembres. La Planeta. Dir. Pere Puig. 2009; L'home Perseguit. Dir. Xavier Pujolràs. 2008; Iety. Dir. Sílvia Escuder. 2008; El Despatx. Dir. Xavier Pujolràs. 2008; Petó Públic. Mentidera Teatre. Dir. Rosa Maria Sardà. 2008; L’Ultima Habitació. 4produccions. Dir. Xavier Pujolràs. 2007; Tres versions de la vida. La Mirada. Dir. Xicu Masó. 2007; L’Aigua. CAET, Terrassa. Dir. Xicu Masó. 2007; Fum, Fum, Fum. Teatrebrik. Dir. Miquel Torrent. 2007; Bondat. La Planeta. Dir. Pere Puig. 2007; El Somni d’una nit d’estiu. Dir. Xavier Ausellé. 2006; La Strada CAET, Terrassa. Dir. Xicu Masó. 2006; Temps Mort. Ironeia Produccions. Dir. Joan Solana. 2006; True West. La Troca Produccions. Dir. David Selvas. 2006; Lúcid. La Planeta i Sala Beckett. Dir. Rafael Spregelburd. 2006; Radiografia.


20

Babaus Teatre. 2005; Els últims 5 anys. La Minúscula. Dir. Cristina Cervià. 2005; Cuina Selecta. Dir. Jordi Coromina. 2005; Les conquestes de l’Albert. Teatre Municipal de Banyoles. 2005; Sr. Klein. La Planeta. Dir. Xavier Pujolràs. 2005; Backroom. 4produccions. Dir. Xavier Pujolràs. 2004; John & Joe. Aloges Teatre. Dir. Miquel Torrent. 2004; Despertar-se. Teatrebrik. Dir. Jordi Sala. Premi Visionat de la Diputació de Girona 2004; Sota el Bosc làctic. Atot. Dir. Cristina Cervià. 2004; Deserts. Diguem-ne Teatre. Dir. Miquel Torrent. 2004; Trobada entre Àngels Margarit i Andrés Corchero. Teatre de Salt. 2004; Persistència de la Memòria. Joan Carles Martínez. 2004; Rient cap a la foscor. Atot. Dir. Sílvia Ferrandis. 2003; Sota el til·ler. Centre Dramàtic del Vallès. Dir. Xicu Masó. 2003; Pervertimento. Diguem-ne Teatre. Dir. Xicu Masó. Segon Premi Concurs de Teatre Amateur de Manlleu. 2003; Desprès de la Pluja. Teatrebrik. Dir. Jaume Ribera. Premi Visionat de la Diputació de Girona. 2003; Songs de Cabaret. Cor de Teatre. Dir. Xicu Masó i David Costa. 2003; Palestina. Pocapuc Teatre. Dir. Joan Solana. 2002; Ull Clínic. Teatre d’Art de Banyoles. Dir. Miquel Torrent. 2001; Festa de l’esperit d’estiu. Goc i Magoc. espectacle de carrer. 2001. Entre 2003 i 2011 ha estat coordinador tècnic, il·luminador i tècnic de llums amb la Companyia de dansa MalPelo pels següents espectacles: Cain&Cain (il·luminador i cap tècnic); Todos los nombres (il·luminador i programador de seqüències); Swimming Horse. Retrospectiva dels 20 anys de la Companyia (il·luminador). Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona; He visto Caballos (il·luminador formant equip amb Ramon Rey); Testimoni de Llops (il·luminador formant equip amb Ramon Rey). Atlas (antes de llegar a barataria) i Bach estrenat a l’Espai Lliure, Barcelona. Gira per Espanya, Europa, Orient Mitja i Canadà; On Remplacé les cops (il·luminador). Estrenat al Fòrum 2004, Barcelona; El llenguatge secret de les dones. Espectacle inaugural de les Jornades del Fòrum de les Dones dins el Fòrum 2004, Barcelona; Trobada entre Fustin i Malpelo. (il·luminador). Estrenat al Teatre de Salt dins el Festival Temporada Alta 2004, Girona; Testimoni de Llops (il·luminador). Gira per Espanya i Europa; Bach Atrás los ojos. Gira per Espanya, França i Itàlia; An (el silenci). Grec 2003, Mercat de les Flors, Barcelona (il·luminació formant equip amb Ramon Rey); L’Animal a l’esquena. Gira per Espanya i Itàlia.


21

Qui és qui a Mequinensa Els currículums dels intèrprets estan a la vostra disposició al servei de premsa del TNC

Carles Martínez Mallol Fontcalda,

llicenciat en dret a Barcelona, secretari del jutjat de Mequinensa

Miquel Gòrriz

Estanislau Corbera, cafeter, amo del Cafè del Moll

Joan Anguera

Nelson (Robert Ibars), patró de llaüt

Eduard Muntada

Alfons Garrigues, peó de mina,

antic barquer del pas de l’Ebre

Xicu Masó

Arquímedes Quintana, finat, antic patró de llaüt

Annabel Castan

Penèlope, germana del jutge Crònides

Míriam Alamany

Leucofrina, majordoma del mossèn

Ambròs

Belén Alonso Carlota de Torres,

hereva del patrimoni dels Torres i Camps /

Madamfransuà, finada, vedette principal atracció de

l’Edèn

Maria Ibars Carmela, serventa al casal

dels Torres i Camps / Joana Garrigues, dona

d’Alfons Garrigues


22

Activitats a la Fundació Antoni Tàpies Club de lectura sobre Jesús Moncada Amb Pau Vidal Dimecres 11 d’abril, 2 i 23 de maig, 13 de juny de 2012, de les 18.30 a les 20 h. Conductor: Pau Vidal, escriptor, traductor i crucigramista. Lectures: 1a sessió, presentació i tria de contes 2a sessió, Camí de sirga 3a sessió, La galeria de les estàtues 4a sessió, Cabòries estivals i altres proses volanderes. Preu: 30 €. Amics de la Fundació Antoni Tàpies, 5 % de descompte sobre el preu d’inscripció. El preu inclou una visita guiada a la seu de l’antiga editorial Montaner i Simon. Places limitades. Informació i inscripcions: 932 075 862 / [email protected]. Sessió optativa: Assistència a la representació de Mequinensa al Teatre Nacional de Catalunya (Sala Petita), i al col·loqui posterior amb el dramaturg, el director i els actors de l’obra. Divendres 18 de maig de 2012 20h. Preu: 22 € (tarifa de grup). Activitat relacionada: Jesús Moncada: sobre la Dante, S.A. Lectura dramatitzada d’un fragment de la novel·la inèdita de Jesús Moncada Dante, S.A., a càrrec d’Eduard Muntada i de Carles Martínez. Dissabte 30 de juny de 2012 19h. Preu: 7 €. Per als participants al Club i els Amics de la Fundació Antoni Tàpies, 5 €. Col·labora: Teatre Nacional de Catalunya. Agraïments: Rosa Maria Moncada.


23

Sala Petita Del 10 de maig al 17 de juny de 2012

Horaris: Dimecres i divendres, 20 h; dijous 17 h; dissabte, 17 h i 21.30 h; diumenge, 18 h. Dijous 10 de maig i 7 i 14 de juny, funció a les 20 h. Dissabtes 9 i 16 de juny, funció només a les 21.30 h.

Durada: Primera part: 65 minuts Descans Segona part: 65 minuts

Preus: 10-26 €

Col·loqui: divendres 18 de maig

Exposició al vestíbul de la Sala Petita: La Mequinensa de Jesús Moncada

Espectacle recomanat a partir de 14 anys Més informació a:

www.tnc.cat

www.tnc.cat/mesinfo-mequinensa

Segueix-nos a:

www.tnc.cat/facebook

www.tnc.cat/twitter @teatrenacional

www.tnc.cat/youtube

www.tnc.cat/issuu


24

mequinensa a partir de l’obra de jesús moncada - tnc.cat · un paisatge mític, una mirada...

Documents