redacció: 93 458 87 80 – liniagracia@comunicacio21.com | anuncia’t: 93 530 96 22 – publicitat@comunicacio21.com

“Vull retornarl’Ajuntament

a la ciutat:s’ha perdut la

complicitat”Ernest Maragall

pàgs 6 i 7

Candidat d’ERC a l’alcaldia

HABITATGES POLÈMICS pàg 9Els pisos rusc de Torrent de l’Olla de momentno tenen data d’estrena

CULTURA POPULAR pàg 8Tornen els Fogueronsde Sa Pobla: Gràcia mira cap a Mallorca

COMERÇ pàg 9En marxa l’enderrocdel Mercat de l’Abaceria

ESPORTS pàg 14L’Europa tanca el mes rebentla visita del CP San Cristóbal

Salvem l’Alzina insisteix en l’expropiació de les cases

Celebren que el consistori salvi finalment les façanes però segueixen rebutjant la promoció de pisos pàg 8

CANVIS AL COMERÇ pàg 3Les rebaixes es dilueixenmentre el sector demanaconsensuar una data d’inici

FESTIVAL REFERENT pàg 8Roger Andorrà inaugurael Tradicionàrius amb l’espectacle Electrogralla

10 anys

24/1/2019 · Núm. 136 · liniagracia.cat · Difusió controlada per OJD-PGDPublicació quinzenal barcelonalíniagràcia

| 2

al tram de carrer més petit de BarcelonaLa concentració més gran de comerç

Unió de Botiguers Travessera de Gràcia - Casc Antic - Butlletí nº 40

L’eix, preparat per a un any molt intens

Adeu a un gran NadalJa fa tres setmanes ben bonesque hem començat l’any 2019,però no volem deixar escaparl’oportunitat per fer un balançde totes les activitats que, du-rant les últimes setmanes, hemfet amb la col·laboració dels as-sociats.

La campanya nadalenca,com ja fa anys que passa, es vaposar en marxa amb el Black Fri-day, una jornada que, malgratque no és de l’estil que més ensagrada, va deixar-nos un bon re-gust de boca.

Poc després d’aquesta, vamposar en marxa, un altre cop, lainiciativa que fem amb el Ci-nema Texas. La gran acollida quela campanya va tenir en anys an-teriors es va repetir: va ser ungran èxit i es van exhaurir totesles entrades. L’espot que vamgravar, amb el Pare Noel com aprotagonista, va tenir una granacollida, tant a les xarxes com almateix cinema.

El dia 15 del mes passattambé va ser l’últim de la recollidasolidària d’aliments que vam im-pulsar juntament amb la Funda-ción Edmílson i amb l’Associació

de Joves Gitanos de Gràcia. Unany més, volem donar les gràciesa les dues entitats per la sevacol·laboració.

A més, un dels plats forts deles festes va ser el concert del CorGospel Barcelona del passat 23de desembre. Durant bona partde la tarda, els veïns del barri i deldistricte van poder gaudir ambles cançons i les nadales d’aquestgrup. El mateix dia, dos diesabans de Nadal, vam tancar elsactes de l’any 2018 amb una xo-colatada al carrer, on també vaminstal·lar inflables per als nens ivam convidar el Pare Noel i per-sonatges Disney.

El primer acte d’aquest 2019va ser durant la Nit de Reis, quanvam preparar el ja tradicionalCaldo de reis per als clients i lagent que passejava per la tra-vessera. És el tercer any que hofem, i va tornar a tenir una moltbona acollida.

Així, ja estem en marxa, pre-parant un 2019 que esperem quesigui millor que l’any que ha aca-bat, i en el qual volem seguir im-pulsant el comerç de proximitat ifent barri i fent districte!

Segueix-nos a la nostra pàgina webwww.graciabotiguers.comwww.facebook.com/GraciaBotiguersSegueix-nos a la nostra pàgina webwww.graciabotiguers.comwww.facebook.com/GraciaBotiguers

3 |

líniagràcia.cat24 de gener del 2019Reportatge

Una munió de gent preparada perentrar en uns grans magatzemsjust abans de la seva obertura.Aquesta era la foto que fins fa pocil·lustrava millor l’inici de les re-baixes. La imatge, però, ha perdutmolta força en els últims anys.

El sector del comerç ha vistdes de fa un temps com el seu es-quema clàssic de vendes s’ha anatdifuminant, principalment lacampanya de rebaixes. El passat7 de gener va arrencar, teòrica-ment, una nova edició de les re-baixes d’hivern. Teòricament per-què les rebaixes, enteses comabans, ja no existeixen. “Les re-baixes com el període on es feiendescomptes per vendre estoc acu-

mulat pràcticament han desapa-regut. S’han convertit en unacampanya comercial més”, explicaJoan Carles Calbet, president deRETAILcat, la Unió d’Entitats deRetail de Catalunya. Aquesta li-beralització de les rebaixes pro-voca que la gent pugui trobar co-merços que fan descomptes du-rant la campanya de Nadal.

EL COMERÇ VOL CONSENSPer recuperar l’impacte que abanstenia el tret de sortida de les re-baixes, des del petit comerç de-manen establir una data de con-sens sobre el seu inici. “El sectorcomercial hauria d’acordar el diad’inici perquè ens beneficiaria atots”, afirma Calbet. El presidentde RETAILcat remarca que elmés important és l’acord del sec-tor i no el que marca la llei cata-lana del 2017, que va flexibilitzar

les dates tradicionals per fer pro-mocions (7 de gener i 1 de juliol).

Des de la Fundació Barcelo-na Comerç, Lluís Llanas, un delsseus vicepresidents, també de-mana “unes rebaixes amb un diafix d’inici i amb temporades llar-gues perquè la gent miri preus icompri els estocs” i no la situa-ció actual on “anem de rebaixesen rebaixes”.

EL FRED POT AJUDARPel que fa a les expectatives per aaquestes rebaixes d’hivern, elscomerciants creuen que poden serpositives a causa del descens de lestemperatures en comparació aldesembre. “Si es confirma la bai-xada de les temperatures, enspot ajudar a tenir una campanyauna mica millor que la de l’anypassat, especialment al sector dela moda i el tèxtil”, conclou Calbet.

Rebaixes rebaixades» La principal campanya de descomptes del comerç s’ha difuminat a causa de la seva liberalització

» El sector demana consensuar les dates d’inici per recuperar l’impacte que s’aconseguia abans

Albert RibasBARCELONA

El concepte de rebaixes ha canviat en els últims anys. Fotos: Línia

BALANÇ4L’última campanyade Nadal ha anat una mica mi-llor que la de l’any passat i haaconseguit un augment devendes del 2%, tal com expli-quen des del RETAILcat.

“Aquest any el Black Fri-day, que és el que ara marcal’inici de la campanya, va sermillor que el de l’any passat,tot i que després els primersdies de desembre van ser mésfluixos”, afirma Joan CarlesCalbet, president de RE-TAILcat. En la mateixa línias’expressa Lluís Llanas, vice-president de la Fundació Bar-celona Comerç, que parla d’un

“lleuger augment” de les ven-des en relació a la passadacampanya. Tot i això, Llanasdeixa clar que l’escenari no ésper tirar coets, ja que “el can-vi d’hàbits de la gent es nota”.

I és que no només les re-baixes han patit canvis en elsúltims anys. La campanya deNadal ha vist com la irrupciódel Black Friday trencava elseu antic tret de sortida, queera el pont de la Puríssima.Aquesta situació, tal com diuCalbet, fa que la campanya deNadal “s’allargui massa i lesvendes no augmenten, sinóque s’avancen al novembre”.

La campanya de Nadal,millor que la de l’any passat

| 4

líniagràcia.cat Opinió24 de gener del 2019

Dipòsit Legal: B 43219-2010Difusió controlada

www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Augusto Magaña (Barcelonès Nord

i Baix Maresme), Sònia Garcia (Vallès), Pau Mas-

sip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ribas

(Districtes de Barcelona), Pau Arriaga (Esports

i Xarxes), Santi Capellera (Opinió), Anna Utiel,

Víctor Ferran i Lola Surribas Producció gràfica:

Eduardo Corria Dept. Comercial: Yolanda Roca,

Francesc Sevillano, Lola Gutiérrez, Rosa Bertran

i Esteban Freri (Controller) Distribució: Wiliam

Hernández, Yennil Viteri i Andrés Meca.

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Cap de Vendes: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció: Marga Moreno

Coordinador de Distribució: Daniel Manuel

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Eloi BadiaBadia va anunciar la setmana passadaque el govern municipal ha trobat una

escletxa per salvar les façanes de les case-tes del carrer Encarnació. Tot i que no sesap si l’Ajuntament expropiarà les cases,ha fet un pas que semblava complicat.

pàgina 8

Haibu 4.0L’empresa promotora dels pisos rusc quehan provocat polèmica a Sants-Montjuïc

ha anunciat que té previst obrir-ne a Torrent de l’Olla. Tot i això, no especifica

el lloc on els està fent i el Districte ha confirmat que no en té coneixement.

pàgina 9

TradicionàriusEl festival Tradicionàrius celebra des defa uns dies una nova edició. Un any mésel festival de folk arriba amb una progra-mació molt destacada amb la presènciade grans músics locals i internacionals.

Una cita obligada per als amants del folk. pàgina 8

La lupa

per Francesc Reina

Operació fred

Existeix a Espanya una brigada d'in-vestigació policial que posa nom als ope-ratius sense seguir més protocol que elcriteri de no donar pistes. Així doncs, lesoperacions es coneixen públicamentper la inventiva o coneixement i les afi-cions dels agents, o alguna novetat en eltranscurs de la investigació. Fins i tot lesmés delicades solen identificar-se en al-tres idiomes. També hi ha intervencionsque no donen per més i re-ben l'apel·latiu de Cas.

L'operació Anúbis es vabatejar així amb motiu delreferèndum d'independènciadeclarat il·legal pel TribunalConstitucional. L'operacióEstela va treballar en el des-mantellament del frau de la Diputació deBarcelona amb Salvador Esteve, ex-president, de Junts x Catalunya. L'A-gència de l'aigua es va veure implicadaamb alts càrrecs de Medi Ambient sotales sigles de Convergència Democràticade Catalunya; l’exsecretari de relacionsinternacionals, Victor Terradellas, abansde proposar un exèrcit català, va ser in-vestigat per relacions econòmiques sos-pitoses amb ONG’s internacionals. So-bre el cas 3% van informar d'un finan-çament il·lícit del mateix partit. A la ma-teixa bancada se li atribueix l'operació

Petrum, on alguns alcaldes i famílies delnord i del sud català pagaven comissionsa fundacions properes a la seva conve-niència. L'operació Catalunya segueixoferint-nos sorpreses sobre la família Pu-jol per tràfic d'influències, suborn, cor-rupció i falsedats. L'home de confiançade l'expresident Mas, que va ser treso-rer de la formació esmentada, DanielOsàcar, al costat dels seus socis Rahola

Matutes, Prenafeta i Estivill, van ser acu-sats per fraus milionaris en el cas Palaude la Música i en algunes concessionsconstructores d'edificis emblemàtics dela Generalitat. L'operació Mercuri va de-mostrar delictes urbanístics amb laconnivència de membres del partit so-cialista; igual que el cas Pallerols, per fraui malversació en els Ferrocarrils de la Ge-neralitat i la línia 9 del metro. El cas In-nova va demostrar corrupció en càrrecsdel departament de Salut amb el concursde tots dos partits.

Hi ha operacions que no són oficials,

només deixen veure detalls de tant entant, a pinzellades. Són paisatges in-complets. L'operació fred és un dispo-sitiu que realitzen els ajuntaments quanes preveuen temperatures properes als0º. No hi ha delictes. Va dirigit a les per-sones que viuen sense llar en un intentd'evitar patiments grans, ja que es pre-tén prevenir malalties i defuncions. Alcarrer es passa malament cada dia. A

més, la gent que dorm encotxes s'escapa dels comptesdels serveis socials i els quehabiten locals i habitatgesocupats encara més, aquestsno compten.

Les classes econòmica-ment dominants i els polí-

tics poderosos evadeixen les seves ri-queses per amagar en els paradisos fis-cals que, abans i després de la llistaFalciani, s'estenen impunement per totel planeta amb la col·laboració d'enti-tats financeres. Aquestes castes nofan més que perjudicar greument alsseus conciutadans, ja que ens privendel capital necessari per a distribuiraquestes quanties equitativament en-tre el conjunt de la població, impedintdolosament el benestar i la prosperi-tat de les poblacions més necessitades,i el pitjor, insultant-les.

Les classes econòmiques dominantsevadeixen les seves riqueses, impedint

el benestar dels més necessitats

Una de las cosas quemás daño puede ha-

cer a Uber son los de-rechos laborales de sus trabajadores. Silos muchos taxistas que no trabajan porcuenta propia fueran capaces de des-vincularse de su patronal y movilizar-se conjuntamente con los conductoresde Uber, ganaban todos.

El Twitter en paperAquí espiula

La repressió de l’1d’octubre és un fet

provat i tangible. Iden-tificable amb noms i cognoms de per-sones de totes les edats afectades. Sivol ser alguna cosa a la política cata-lana, i més li valdria, el PSC hauria d’es-menar el ministre d’Exteriors del go-vern espanyol, Josep Borrell.

@quimnadal

El que confunde la cri-sis del taxi contra Uber

y Cabify con un conflictode progreso tecnológico en vez de unconflicto de derechos laborales o noestá entendiendo nada o lo hace contoda la intención. Esto no va de apli-caciones y vehículos de último mode-lo, va de neoliberalismo salvaje.

Bolsonaro dice en Da-vos que va sacar la

“ideología” de la econo-mía brasileña. Acto seguido anunciaprivatizaciones, bajadas masivas deimpuestos y liberalizaciones, que comotodo el mundo sabe no tienen nada deideológico. Y después añade que Lati-noamérica ya no será de la izquierda.

@carlosecue@Helena_VillarRT@suma_cero

Els semàfors

5 |

líniagràcia.catEnvia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com 24 de gener del 2019

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

La prohibició de construir durant un any crea polèmica1

2Detenen quatre persones per cremar una vintena de motos

Nou pas per millorar l’accésa l’estació de l’L3 de Vallcarca

L’Ajuntament licita 14 pisos de lloguer social a Vallcarca

Diada castellera en honor al 14è aniversari dels Castellers

El + llegit líniagràcia.cat

3

4

5

Línia Gràcia estrena un nouweb totalment redissenyat

COMUNICACIÓ4Línia Gràcia faun pas endavant en l’àmbit digi-tal. Recentment ha posat en mar-xa un nou web renovat i inter-connectat amb la resta d’edicionsLínia i els portals temàtics delGrup Comunicació 21, de tal ma-nera que a partir d’ara és molt mésfàcil i accessible navegar entre lesdiferents publicacions del grup.

El nou web és àgil, minima-lista, s’adapta a totes les panta-lles i prioritza la fotografia i la cla-redat. “Hem intentat traslladara la pantalla el que ja estem fent

a les edicions impreses dels Lí-nia, on hem aconseguit uns ni-vells alts en disseny gràfic”, ex-plica Arnau Nadeu, director edi-torial de la xarxa de periòdics Lí-nia i responsable del projecte derenovació dels webs de tot elGrup Comunicació 21.

Amb l’assessorament de l’em-presa Tec Tic Solutions, que s’haencarregat d’executar el projec-te tècnic, s’ha elaborat un dissenyque prioritza els punts forts decada publicació i l’enllaç directeamb les xarxes socials.

Les claus

En aquests dies convulsos en què,als independentistes, la políticaespanyola ens les endinya de totscolors, es fan una sèrie de pro-postes que posen els pèls depunta. Per Pablo Casado s’ha d’a-plicar el 155 a perpetuïtat, s’had’endurir el règim de presons pelsindependentistes, pels de la Gür-tel i altres casos del PP no en diures, il·legalitzar els partits inde-pendentistes i lliurar el territoride fanàtics racistes i supremacis-tes. Es podria fer una proposta:

Espanyols! Des de Catalunyaens fem càrrec que no es pot con-tinuar així, que ja no podeu su-portar més la càrrega política ieconòmica que suposa anar trans-ferint any rere any diners cap aCatalunya, insolidària amb laresta del territori espanyol. Comdiu Carmen Maura, s’ha d’aturaraquesta sagnia, ja n’hi ha prou,que es posen negres per mor d’a-questa infàmia. Per això ens vo-lem independitzar, per alliberar-nos d’un país que no para deploriquejar demanant almoinessense parar. Mai en tenen prou.Que si infraestructures, que si ba-lances fiscals, que si immersió lin-güística, que si Mossos, que si TV3i Catalunya Ràdio. És un no parar!

Espanyols, una vegada des-lliurats d’aquesta sangonera queno para de xuclar-vos els vostresdiners, viureu com Déu! Gaudireud’una vida rica i plena. Ho ente-neu no? Si us plau, poseu-vos lespiles i, treballant de valent, entretots ho podrem aconseguir. Pa-raula que, per part nostra, hi abo-carem totes les nostres capacitatsi energies per deixar-vos tranquilsi en pau d’una vegada. Vinga som-hi! Anem per feina!

Deslliurem-laper Jordi Lleal

El dolorper @ModernetdeMerda

Estem gestionant la derrota i hoestem fent com podem. Ambmolt més desencert del que to-caria, és evident. El problemamés palpable, crec, és el desgastemocional que carreguem sobreles espatlles. Es nota que els pre-sos i la repressió pesen i això estàfent que tothom es comporti demanera estranya: uns, quedant-se amb la bandera de l'1-O i ex-hibint l'independentisme méstestosterònic; altres, dubtant desi explicar del tot o no que el seupla no és a curt termini i que in-clou aromes peixalcovistes.

El dolor ens enverina el dis-curs a tots. Però ja han passatmolts mesos d'ençà dels primersempresonaments i hauríem deser capaços de refer-nos del copi no deixar que aquest dolor con-tinuï prenent decisions en nomnostre. Els presos han repetit milvegades que són conscients dequin és el seu paper històric. Perquè a fora no assumim el nostre?Per què no som capaços de tirarendavant, fent propostes que novinguin embolicades de dolor?

Crec que toca ser valents enaquest sentit. I això significaser capaç de posar-te davantd'un faristol i explicar solemne-ment el què, el perquè i el comde la teva proposta post-1O.

És evident que JxC i ERC te-nen propostes diferents. Doncsque les expliquin, però clara-ment. Que surti JxC i expliquiamb detall en què consisteix i

què implica la proposta d'anar atotes amb una majoria dèbil i de-bilitada, sense reconeixementsi amb mitja Catalunya a punt perajudar l'Estat a escanyar-te. Quesurti ERC i expliqui amb detallen què consisteix i què implicagirar full de l'1 d'Octubre, segu-ir la veta a l'Estat per dirigir lagestoria i aspirar a una majoriamés àmplia en un futur no de-terminat.

I que no s'escudin en excu-ses com, per exemple la unitat,per evitar fer aquesta reflexió iaquest pas. No ens enganyem,no hi haurà unitat independen-tista en un futur pròxim perquè,ara mateix, hi ha -com a mínim-dos projectes antagònics peraconseguir-la. I no passa res, lapolítica és això. I el nostre paísés aquest. No ens posem ner-viosos ni vulguem embolcallar-ho tot d'unitat, perquè unitat nosempre vol dir projecte. I sem-bla que ara la invoquem més perdonar una via de sortida al do-lor -i per pressionar-nos els unsals altres- que no pas per mar-car nous fulls de ruta amb carai ulls.

Si us plau, deixem de fer po-lítica estèril amb el dolor i pugema l'escenari. Expliquem-nos bé(sense limitar-nos a escopir ti-tulars), bastim les propostes dedades i fets i tractem-nos com sialgun dia haguéssim estat prouadults com per ser capaços de ferun 1 d'Octubre.

A les xarxes

@vicentmontagud: Rafael Murúa, 34 años,primer periodista asesinado en México en2019. Era director de la radio comunitariaRadio Kashana. Lo han matado a tiros.

@NicoFul: Els CDR col·lapsant la Gran Viai agredint cotxes i conductors al centrede Barcelona! Terrorisme! Ah, no, tranquils,que són taxistes. No passa res.

#GranViaOcupada

@sergifarrecon_d: Ter Stegen, Arthur,Sergi Roberto, Dembélé, Aleñà i ara DeJong. Rejovenir l’equip amb garanties d’è-xit sense deixar de competir!

#FitxatgeEsperat #LlibertatdExpressió

| 6

líniagràcia.cat 24 de gener del 2019 Entrevista

Les enquestes li són favora-bles. Es veu com el pròximalcalde de Barcelona?M’hi veig, sí. Però això no vol dir res,perquè si ens creiem les enquestessegur que perdo. Estem en unacompetició democràtica més inte-ressant i oberta que en altres oca-sions i crec que tinc possibilitats,però ens les hem de treballar i ensho haurem de guanyar a pols.

A l’últim Baròmetre municipal,més d’un 40% dels veïns suspe-nen la gestió de Colau i un 60%diuen que la ciutat ha empitjorat.Amb aquestes xifres, creu queColau té possibilitats de tornar aguanyar?Passa una mica el mateix que ambles enquestes. Una cosa són lespercepcions i els estats d’opinió iuna altra cosa diferent és la decisiódel vot. Aquí tots estem en igualtatde condicions. L’alcaldessa té unsactius evidents, derivats de la sevagestió, però té uns passius encaramés evidents, també derivats de laseva gestió. Ara tenim una oportu-nitat de construir un projecte i de

fer una oferta d’esperança i ambi-ció per a molts ciutadans.

Ha mantingut converses ambColau per un possible futur pactepostelectoral, sigui qui sigui queobtingui millors resultats delsdos?No, no. No som ni molt menys enaquest punt.

No han concretat escenaris defutur?No és el moment. És bo que aracadascú ofereixi el seu millor per-fil. És cert que podem compartirmoltes coses des d’un punt devista progressista, però també ésevident que tenim diferències enaltres coses, com ara el model depaís o l’estil de govern.

En aquestes eleccions també tin-drà al davant Manuel Valls. Elpreocupa tenir d’adversari un ex-primer ministre de França, ambtot el que això suposa?Em preocupa més pel que repre-senta i el que diu, en el sentit queValls ofereix una visió contradictò-ria amb la que volem representarnosaltres. La seva visió és molt in-coherent amb el que és Barcelona,el seu caràcter i la definició de laciutat que ens hem guanyat a pols

durant molts anys. Una cosa és quehi hagi problemes per resoldre iuna altra cosa és un projecte lligatabsolutament al poder econòmic.

Creu que no serà atractiva per ala ciutadania l’oferta que pre-senta Valls, doncs?El problema és que sigui atractiva.Jo no dic que no pugui ser-ho. Potser-ho en la mesura que el podereconòmic sempre és capaç d’en-

lluernar i fer creure que el progrésdepèn que manin ells. Es tractaque els ciutadans entenguin queel més important és confiar ennosaltres mateixos, partir del nos-tre caràcter i expressar la nostradeterminació democràtica. El nos-tre projecte és de complicitat, fetdes de la consciència que manarés molt diferent que governar. I, a

més, hi ha un altre contrast ambValls: com aconseguim que elpoder democràtic de la ciutadaniaes pugui expressar i que aquestase senti identificada amb una ad-ministració que la representa.

Fa un moment deia que el seumodel de país és diferent del deColau...Es diferencia en un sentit molt es-pecífic i no en altres. Estem encondicions de compartir el com-promís per la llibertat i la demo-cràcia, però aquesta coincidèncial’hem de saber convertir en accióconjunta.

Quan parla de “sentit molt espe-cífic” es refereix al projecte de larepública, de la independència.Nosaltres estem explícitament com-promesos amb un projecte repu-blicà i Ada Colau no exactament.Encara que crec que podem com-partir una amplíssima part delcamí.

Parlant de l’escenari indepen-dentista, sembla que hi hauràmoltes llistes. Fa uns dies expli-cava que Junqueras li va dema-nar que surti a guanyar. Se sentpressionat?No cal que ningú afegeixi pressió

a la que ja em poso jo mateix[somriu]. El que em sento és posi-tivament exigit i motivat, peròtambé em sento acompanyat.Aquest no és un projecte personalni de lideratge en exclusiva, mésaviat el contrari. Som un equip,estem treballant amb intensitat iés molt engrescador. Estem dibui-xant la Barcelona que somiem iaquest somni el podem compar-tir amb milers de barcelonins i bar-celonines.

Parlant de l’equip, ens agradariasaber quina llista té al cap. Quintipus de perfil vol integrar a laseva llista?Serà una llista de ciutat, amb unabase forta i arrelada d’ERC, peròuna llista que també rebrà el valorafegit d’un bon nombre de ciuta-dans implicats.

Independents, per tant.Sí. Ciutadans de Barcelona no ne-cessàriament organitzats política-ment, però sí compromesos ambla ciutat i que comparteixen lamajor part d’un concepte pro-gressista i republicà.

Pot posar algun exemple?[Somriu]. Encara no. De momentno hem de tenir pressa.4

Ernest MaragallCandidat d’ERC a l’alcaldia

Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Lola Surribas

“No n’hi ha prou amb bones intencionssi no hi ha solvència i responsabilitat”

“El meu no ésun projectepersonal

ni de lideratgeen exclusiva”

24 de gener del 2019

7 |

líniagràcia.catEntrevista

3Fa dies també va proposar a laresta de candidats firmar un com-promís de Barcelona contra l’odiper aïllar l’extrema dreta. No potpassar que amb això li facin lacampanya a Vox i acabi entrant al’Ajuntament?El que ha passat a Andalusia no ésun exemple contrari? Tothom deiaque no passava res, que no entra-rien o en traurien un... I mira què hapassat. Els anys 30, abans de la Gu-erra Civil i a tota Europa, hi havia laconsigna de no parlar-ne, de nopassarà res, de ja guanyarem... Hemde ser conscients que la millor res-posta és construir alguna cosadigna.

Baixem a la ciutat. “Polítiquessocials integradores a barris dela zona Nord, des de Sant Martí iel Besòs fins a Sant Andreu i NouBarris. Revitalitzar la Marina, laposada al dia del 22@...”. Són pa-raules seves, però sembla queestiguem llegint el programa deColau...El programa de Colau de fa quatreanys?

Sí.L’evidència que calgui seguir-hodient...

És que no s’ha complert.En tot cas, que no hem arribat, ni debon tros, al punt d’ambició quetotes aquestes qüestions plantegen.I, per tant, em permeto pensar quedarrere d’un mateix objectiu hi pothaver polítiques diferenciades. Noestem repetint, al revés, estem cons-truint saba nova amb ambició reno-vada. No n’hi ha prou amb unaideologia i uns objectius amb bonesintencions des d’un punt de vista so-cial si darrere no hi ha solvència, res-ponsabilitat i complicitat. Barcelonaés una ciutat de complicitat, i el go-vern actual ha estat incapaç demantenir i afegir riquesa a aquestacomplicitat. Al contrari, en molts ter-renys s’ha perdut.

Un terreny on sembla que no hiha hagut complicitats és el del tu-risme. Creu que el model turísticactual de la ciutat està esgotat?Esgotat, no. El problema que tenimés d’èxit. L’èxit, si no el gestiones,acaba generant costos que de ve-gades es fan insuportables. Calgestionar-ho, compensar els cos-tos i repartir els beneficis. Això voldir redistribuir econòmicament isocialment, canviar els conceptesfiscals que avui defineixen el tu-risme i una política clara de retorndels seus beneficis. També hi hauna política metropolitana perdesenvolupar, una política d’acordamb altres ajuntaments. En aquesttema, com en altres, no hi hauràrespostes si no hi ha una gover-nança metropolitana.

Un altre tema polèmic és la uniódel tramvia. Colau ha tornat aposar la qüestió sobre la taula.Hem de parlar del tramvia? Par-lem-ne. Que és una bona idea i tésentit plantejar-se la unió? Sí. Elque no podem fer és, a partir d’a-quí, simplement prendre la decisióal marge de totes les considera-cions tècniques, econòmiques, degestió, d’interès públic... Tot aixòs’ha de valorar abans de prendreuna decisió, no després. L’ordrelògic és primer tenir la informació.És el que demana la responsabili-tat institucional, i no pas abusarque un Baròmetre diu que gairebétothom està d’acord amb la unió.

Per tant, ERC què votarà en elplenari de finals de mes?Si hi ha una feina feta, valoraremquin missatge ens envien aquestselements.

Per tant, no ho tenen decidit.Tenim decidit que hi volem treba-llar. Estem d’acord amb la idea,però abans de prendre una decisióhem de veure si val la pena aquestainversió.

Potser seria més prudent quel’alcaldessa no ho portés al Pletan aviat, doncs.En tot cas, que es treballi abans deprendre cap decisió. Sobre la basede la pressió estrictament políticaen un Ple no ho farem. A base derodes de premsa no ho arreglarem.

Fa un moment parlàvem del Ba-ròmetre, on també apareix lapreocupació per la seguretat.Què canviaria respecte de les po-lítiques de seguretat de Colau?Primer cal dir que el problema dela seguretat no és que el seu origensigui una gestió millor o pitjor desde l’Ajuntament. El problema de laseguretat apareix per una suma defactors, alguns d’ells molt poc asso-ciats amb l’administració ni amb lamateixa ciutat. Estem en un mónglobalitzat, en una ciutat que és unaparador des de tots els punts devista i, per tant, d’interès per totesles delinqüències que un es puguiimaginar, lamentablement. Això hocompartim amb altres ciutats.

Però alguna cosa s’hi pot fer desde l’Ajuntament...Hem de tractar la nostra situació i

saber utilitzar els instruments quetenim, i això no s’ha fet bé. No s’hafet bé la combinació de polítiques,perquè una cosa és la Guàrdia Ur-bana i la seva presència, que és obvique ha de millorar en molts sentits,però a més d’això s’han de fer unespolítiques més adreçades a les cau-ses que a les conseqüències. Pertant, hem de parlar d’habitatge, decohesió social, dels serveis socialsen un sentit molt ampli... Però moltsd’aquests temes només els podremafrontar amb el Govern de Catalu-nya i el de l’Estat. La resposta simplede més autoritat, més llei i mésordre és la pitjor.

Però quan es fan operacions po-licials, els veïns que pateixen lainseguretat les aplaudeixen. Hohem vist al Raval.És que jo no dic que això no s’hagide fer perquè hàgim de fer políti-ques de llarg termini. S’han de ferles dues coses. Per exemple, però, hiha un element que no consideremmai: qualsevol política de seguretatha de comptar amb un sistema ju-dicial potent, proper, àgil i imme-diat. Un cas de furt triga 18 mesos aveure’s. Això forma part del càlculque fa la delinqüència organitzada.Saben que tenen impunitat durantun temps llarguíssim. Per això de-fenso una justícia de proximitat ilocal, que està plantejada però queel sistema judicial sempre s’hi haoposat.

L’habitatge és un altre tema quepreocupa. Què pot fer l’Ajunta-ment al respecte que no s’hagifet fins ara? Les competènciesmunicipals són limitades...Pot fer dues coses. Augmentar moltl’estoc d’habitatges per destinar-loal lloguer social o a altres opcions i,en segon lloc, hi ha un tema de re-gulació fiscal i del mercat. Ens tro-bem aquests grans inversors queens estan comprant la ciutat i nos-altres no sabem ni qui són. Això nopot ser i ha de tenir una resposta fis-cal i de regulació. Aquí hi ha tot unterreny per treballar i innovar, ambambició i rigor.

Per acabar, si arriba a l’alcaldia,quina serà la seva primera deci-sió?[Pensa]. N’hi ha tantes... El primerque faré serà enviar un missatgede complicitat. Expressar la volun-tat de retornar l’Ajuntament a laciutat.

Aquest mandat no ha estat així?Precisament aquesta ha estatuna de les banderes de Colau.S’ha deixat que anés augmentantla distància. Potser Colau havia ge-nerat tantes expectatives que arapodem apreciar la necessitat quehi ha de generar de nou aquestacomplicitat i proximitat.<

“Grans inversors ens estan comprant la ciutat i no sabem ni qui són”

“La respostasimple de mésautoritat, més lleii més ordreés la pitjor”

– Què votarà ERC en el plenari de finals de mes sobre el tramvia?

– Si hi ha una feina feta,ho valorarem.

– No ho tenen decidit?

– Estem d’acord amb la idea, però cal veure si val la pena la inversió.

– Potser seria més prudent queColau no ho portés al Ple, doncs.

– En tot cas, que es treballi abans.A base de rodes de premsa no ho arreglarem.

líniagràcia.cat 24 de gener del 2019

| 8

Gràcia

PATRIMONI4“Expropiació totalde la finca”. Aquest és el posicio-nament que segueixen defensantdes de la plataforma veïnal Salveml’Alzina després que la setmanapassada el regidor Eloi Badiaanunciés la conservació de les fa-çanes de les casetes del carrerEncarnació gràcies a la cataloga-ció de l’alzina.

Badia va explicar que l’esclet-xa legal que ha trobat el consisto-ri és la que ofereix un article de laLlei d’Espais Naturals de la Ge-neralitat. Això ha provocat ques’hagi suspès cautelarment la lli-cència d’obres i, quan s’hagi apro-vat la catalogació de l’alzina, es re-vocarà la llicència.

DUES OPCIONSAixí doncs, des de Salvem l’Alzina,després d’haver fet una assembleajust després de l’anunci de Ba-dia –ahir a l’hora del tancamentd’aquesta edició l’entitat celebra-va una altra assemblea per decidir

els següents passos a fer–, es vadeixar clar el rebuig a una prime-ra opció oferta de la propietat, queconsisteix a conservar les façanesde les casetes i l’alzina i a tirar en-davant el projecte immobiliari.L’entitat s’hi oposa perquè “l’ope-ració especulativa” seguiria.

La segona opció seria la d’ex-propiar tota la parcel·la i fer-hi ha-bitatge social. En aquest cas l’en-titat veu bé l’expropiació però noacaba de veure clara la construc-ció d’habitatges –deixen clar queno estan en contra de l’habitatge

social– perquè anirien “en detri-ment del jardí i Gràcia té una man-ca important d’espais verds i d’e-quipaments”.

DUES OPCIONSD’altra banda, Salvem l’Alzinatambé mostra la seva preocupaciópel fet que la revocació de la lli-cència d’obres no implica la revo-cació de la llicència d’enderroca-ment i pel possible desallotja-ment de la finca, ja que la propie-tat ha denunciat la seva ocupacióals Mossos d’Esquadra.

La lluita veïnal continua. Foto: Salvem l’Alzina

Els veïns d’Encarnació insisteixenen l’expropiació de les casetes

» La plataforma celebra que l’Ajuntament hagi trobat l’escletxa persalvar les façanes però vol evitar que es faci la promoció de pisos

Gràcia s’omple de culturamallorquina a partir d’avui

FOGUERONS4Tornen els Fo-guerons de Sa Pobla. Entre avuii dissabte se celebrarà una novaedició d’aquesta tradicional fes-ta mallorquina arrelada des de faanys a Gràcia que té el foc com agran protagonista.

Els actes es posaran en mar-xa demà a les set de la tarda a LaVioleta, amb la presentació del’exposició ‘Un món de mil di-monis’. Tot seguit es farà el tast deproductes mallorquins i la glosa-da oberta amb diversos cantadors.L’endemà serà el torn de la con-ferència ‘Un món de mil dimonis’,del taller de ball de bot i del con-cert de S’Estol des Gerricó.

Per últim, dissabte serà eldia més fort de la celebració. Almigdia els mercats del districteseran els protagonistes gràcies ala música folk, mentre que a dosquarts de vuit del vespre co-mençarà el plat fort de la festa,amb la plantada de les colles decultura popular, que deixarà pasal lluïment de les colles i la cer-cavila. A dos quarts de 10 es faràl’encesa dels foguerons i l’inici dela revetlla a la plaça de la Virrei-na, mentre que a la plaça del Dia-mant també hi haurà revetlla, glo-sada i cançons. Per últim, a la ma-teixa plaça de la Virreina hi hau-rà balls i cants mallorquins.

Joves Gitanos: “No ensreunirem mai amb Valls”

POLÍTICA4La trobada del can-didat a l’alcaldia Manuel Vallsamb diferents representants d’en-titats gracienques ha tingut unaderivada paral·lela relacionadaamb l’Associació Joves Gitanos deGràcia. El motiu, un tuit del re-gidor d’ERC Jordi Coronas, on as-segurava que Valls havia insistitper reunir-se amb ells i l’entitats’hi havia negat.

En declaracions a Línia Grà-cia, el president de l’AssociacióJoves Gitanos, Ricard Valentí,aclareix que en cap moment lacandidatura de Valls els va con-

vidar a la trobada, tot i que dei-xa clar que, si hagués estat així,no haurien acceptat la proposta.Valentí es mostra molt crític ambValls per l’episodi que va prota-gonitzar el 2013 a França ambl’expulsió d’una nena gitana.“Mai ens reunirem amb personesque fan discursos d’ultradreta, ra-cistes i feixistes”, afirma ambcontundència Valentí.

Valentí conclou que Europa haentrat en una època perillosa ambl’ascens de la ultradreta i insisteixque “no podem acceptar que elsseus partits guanyin eleccions”.

El Tradicionàrius 2019arrenca amb força

MÚSICA4El festival Tradicio-nàrius va donar el tret de sorti-da a la seva edició d’enguany elpassat 11 de gener amb el concertde Roger Andorrà, un dels jovesvalors del nou folk.

Andorrà es caracteritza per laseva peculiar aposta que fusionael so tradicional de la gralla ambla música electrònica. De fet, elseu espectacle es coneix amb elnom d’Electrogralla. El concertd’Andorrà es va fer al CAT des-

prés de la popular cercavila pelscarrers de Gràcia.

Després d’Andorrà, el dia 17va arribar el torn de Caïm Riba.L’exmembre de Pastora va pre-sentar el seu nou disc ‘Nararai’,mentre que l’endemà el prota-gonista va ser el veterà Marcel Ca-sellas, que va presentar ‘Si sónflors, floriran’ amb la Cobla Ca-talana de Sons Essencials. Un diamés tard Clau de Lluna va cele-brar el seu 30è aniversari.

Castellers de la Vila de Gràcia | Agnes Garreta, nova presidentaEls Castellers de la Vila de Gràcia han escollit recentment nova junta directiva i nova comis-sió tècnica. La presidència de l’entitat recau en Agnès Garreta, membre de la colla des del

2011, mentre que el nou cap de colla és Oriol Constantí, que fa 21 que forma part dels blaus.

9 |

Gràcia 24 de gener del 2019 líniagràcia.cat

MERCATS4L’antic Mercat del’Abaceria ja és més a prop depassar a la història després queel passat 14 de gener es posés enmarxa el seu enderroc, que im-plicarà que només es conservil’estructura metàl·lica de l’edifi-ci, que està catalogada patri-monialment.

L’inici de l’enderroc suposaun pas endavant en el projectede reforma d’aquest emblemà-tic mercat. La previsió de l’A-juntament és que les obres d’en-derroc acabin abans de l’estiu.De moment s’han retirat els re-sidus considerats especials i lamaquinària de climatització itambé s’està buidant i desman-tellant l’interior del recinte, in-closes les parades. Més endavanttambé es retirarà la coberta is’enderrocaran els sostres i lesparets.

FINS AL 2022Per veure el nou mercat acabatels veïns hauran de tenir forçapaciència. Les obres de cons-

trucció, segons els càlculs del’Ajuntament, començaran elprimer trimestre del 2020. Uncop hagin començat, es preveuque durin entre dos anys i dosanys i mig. És a dir, la nova Aba-ceria estarà acabada, com a moltaviat, a mitjans del 2022.

UNA PLANTA MENYSTal com es va conèixer el passatmes d’octubre, el disseny final delnou mercat tindrà dues plantessubterrànies i no tres, tal com es-tava previst en un primer mo-ment. Finalment no es farà el cen-tre de distribució de mercaderies.

Els operaris ja treballen en l’enderroc. Foto: Twitter (@annits)

L’enderroc del Mercat de l’Abaceria avança

HABITATGE4L’arribada dels po-lèmics pisos rusc que promoul’empresa Haibu 4.0 a Gràcia,concretament al carrer Torrentde l’Olla, sembla que es podriaallargar una mica respecte de ladata de l’1 de febrer, dia anunciatper la promotora fa unes set-manes.

En declaracions a Línia Grà-cia, Marc Olivé, cap visible del’empresa, explica que de mo-ment no pot concretar la datad’obertura dels pisos que l’em-presa assegura que està fent aTorrent de l’Olla. Preguntat so-bre l’expectació, en termes ne-gatius, que està generant el pro-

jecte entre les entitats locals quedefensen el dret a l’habitatge,Olivé deixa clar que n’és “cons-cient”. És per aquest motiu, i perevitar que el Districte els puguifrenar les obres, que “no hem fet

públic el lloc exacte del projecte”,afegeix Olivé.

REBUIG MUNICIPALTal com ja ha passat en el cas deldistricte de Sants-Montjuïc, Hai-bu està disposat a plantar cara al’Ajuntament per tirar endavantel seu projecte. L’empresa, tot ique el govern municipal ha dei-xat clar que rebutja aquest tipusd’habitatge i que no té constàn-cia del projecte de Torrent de l’O-lla –de fet ha aconseguit pre-cintar el local del barri de laBordeta on s’estaven construint

els pisos –, es caracteritza per ti-rar pel dret i esperar la reacciómunicipal.

D’altra banda, el projectedels pisos rusc, si s’acaba ma-terialitzant, es trobarà, de bensegur, amb una forta oposiciódel col·lectiu d’activistes del’habitatge. A través de les xar-xes socials ja s’ha fet visibleaquest rebuig, que en el cas deSants es va materialitzar ambdiferents protestes veïnals i,també, algun atac amb pintadesi vidres trencats al local del ba-rri de la Bordeta.

Haibu no ha dit a quin punt de Torrent de l’Olla fa els pisos rusc. Foto: Arxiu

Els pisos rusc de Torrent de l’Olla, de moment sense data

ComerçSegona edició | Premis Barcelona RestauracióL’Ajuntament ha convocat la segona edició dels Premis Barcelona Restauració, quetenen com a objectiu reconèixer la tasca feta per restaurants de barri que durant el2018 destaquessin per tenir un fort vincle local. Hi ha tres modalitats de premis.

L’Ajuntament aprova els pisossocials a la Kasa de la MuntanyaHABITATGE4L’Ajuntament, enel marc de la comissió d’Ecolo-gia i Urbanisme, va aprovar lasetmana passada de forma ini-cial el projecte per fer pisos so-cials a la Kasa de la Muntanya,l’edifici propietat de la famíliaGüell, situat a tocar del ParkGüell, i que fa anys que està ocu-pat. En el marc de la mateixa co-missió també es va aprovar elprojecte per fer pisos de protec-ció social a la plaça Manuel To-rrente, juntament amb altrespunts de la ciutat.

En el cas de la Kasa de laMuntanya, el projecte contem-

pla la construcció de 12 habitat-ges, mentre que a Manuel To-rrente se’n farien nou. Tal comva avançar l’Independent, l’A-juntament preveu mantenir l’e-difici actual de la Kasa de laMuntanya, ja que té una catalo-gació patrimonial del nivell C.

ACORD AMB LA PROPIETAT En paral·lel, segons ha publicatNació Digital, el consistori jahauria arribat a un acord ambla família Güell per la comprade la propietat, tot i que enca-ra queda per definir el preu fi-nal de l’operació.

POLÍTICA4La Fundació Barce-lona Comerç i Barcelona Obertahan donat el tret de sortida als Es-morzars Comerç Barcelona, el ci-cle de trobades amb els diferentscandidats a l’alcaldia de cara a leseleccions municipals. El primerprotagonista del cicle va ser, el 16de gener, Manuel Valls, candidatde la plataforma Valls BCN 2019,que té el suport de Ciutadans.

Durant la trobada es van po-sar diferents temes damunt lataula. Un d’ells va ser la qüestió dela venda ambulant, que preocupa

els comerciants. Valls va deixarclar que el seu objectiu és “posarfi al top manta” i va dir que peraconseguir-ho fa falta que la Guàr-dia Urbana tingui la confiança delspolítics.

Una altra qüestió importantque va aparèixer durant la troba-da va ser el de les Àrees de Pro-moció Econòmica Urbana perpotenciar el comerç local. Valls vaafirmar que “el comerç i el turis-me són els pilars de l’economia deBarcelona i la col·laboració pu-blicoprivada és imprescindible”.

Les trobades dels alcaldablesamb els comerciants, en marxa

El govern municipal,tal com ha fet a Sants,no permetrà que els pisos funcionin

| 10

líniagràcia.cat 24 de gener del 2019 El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

veïns en líniaveïns en líniaveïns en línia

La FAVB demana explicacions al Banc Sabadell per haver tapiat un pis amb tres menors a dins

Reclamen responsabilitatsSOCIETAT/ La FAVB i l’Associació de Veïns iVeïnes de Ciutat Meridiana van exigir elpassat dilluns 7 de gener explicacions aSolvia, la immobiliària del Banc Sabadell,perquè durant un desnonament en unbloc de l’avinguda Rasos de Peguera d’a-quest barri de Nou Barris del passat diven-dres 4 va deixar tres menors d’edat al’interior d’un pis que va quedar tapiat.

La federació, representada per la sevapresidenta, Ana Menéndez, i l’entitat ve-ïnal, a través del seu president FilibertoBravo, van comparèixer a la seu de la FAVBper reclamar que s’investiguin les respon-sabilitats després d’un episodi que vanconsiderar de “matonisme immobiliari”.

De fet, després d’aquesta comparei-xença, les dues entitats van emetre un co-municat conjunt denunciant que “la malapràctica dels operaris, que haurien d’havercomprovat si havia algú al pis abans decanviar la porta, va posar en risc la vida delsmenors durant unes hores”. La mare delsmenors no era al pis, i havia deixat el fillmés gran, de 16 anys, a càrrec dels seusgermans de 5 i 12, que durant unes 12hores no van poder sortir del domicili perla porta, ja que a sobre s’hi havia col·locatuna planxa metàl·lica. Quan la dona va tor-nar de treballar va veure com tampocpodia accedir a l’interior del pis i, aleshores,va trucar a l’associació de veïns, que va serdes d’on es van fer les gestions amb la po-licia i els bombers, els quals van haver d’in-tervenir per obrir la porta.

Així, l’AV i la FAVB van assegurar que se-guiran “pressionant fins que s’aclareixin elsfets” i van anunciar que posaran una denún-

cia a la Fiscalia de Menors “per si aquesta acciódels operaris, i de manera indirecta també delBanc Sabadell i Solvia, és constitutiva de de-licte per posar en risc la vida dels menors”.

Tot i això, al text les dues parts van volervalorar positivament que “l'Ajuntament haginegociat un lloguer social per a la veïna afec-tada i els seus fills”, tot i que consideren queaixò és “un rentat de cara de Solvia, que técentenars de pisos buits a tota la ciutat, i queno els cedeix a l'Ajuntament”. Finalment, lesentitats van preguntar-se “què passarà amb

les desenes de famílies que patiran la ma-teixa situació, però que no tindran ressò me-diàtic per tenir els fills a l'escola”.

“SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA SOCIAL”El text acaba denunciant que l’habitatge“segueix sent un dels problemes del modelcapitalista de la ciutat”, ja que es contem-pla com “un privilegi fora de l’abast de laclasse treballadora” i no com un dret, i con-sidera que fets així “demostren la voluntatespeculativa amb què bancs i fons voltorgestionen els seus parcs de pisos, allunyatsde la situació d’emergència social que con-verteix l’habitatge en un luxe”.

HABITATGE/ No rotund de les entitats al decret-llei quel’executiu de Pedro Sánchez va aprovar en matèria d’ha-bitatge durant el mes passat. Així, el Sindicat de Llogatersi Llogateres, l'Observatori DESC o la PAH ja havien aler-tat sobre la insuficiència d’aquesta mesura de govern i ara,setmanes després, l'Assemblea de Barris per un TurismeSostenible (ABTS) se suma a les crítiques.

L’ABTS considera que aquesta mesura “arriba tard i ma-lament”, ja que creu que els dos canvis principals que apli-ca són pràcticament inútils. D’aquesta manera, l’assem-blea considera que el decret llei és “molt insuficient” pelque fa a l’aspecte residencial, perquè considera que noaconsegueix gaire més que allargar la durada dels con-tractes d'arrendament dels actuals tres fins a cinc o set anys,en funció de si la propietat és física o jurídica.

Més contundents, en canvi, són les crítiques als aspectesrelacionats amb els pisos turístics. En aquest sentit, l’ABTSconsidera que “una normativa sobre lloguers que modi-fica el lloguer turístic sense tenir en compte el seu impacteal parc i el mercat d'habitatge, en definitiva al dret a l'ha-bitatge, és senzillament una presa de pèl”. A més, denuncienque el principal problema del lloguer turístic és que “és unamodalitat d’especulació turística que desposseeix l’habi-tatge de la seva funció social”.

El decret-llei sobre habitatge del governde Pedro Sánchez no convenç MOBILITAT/ Una de les grans promeses electorals del go-

vern d’Ada Colau torna al debat públic. El passat diven-dres 4, l’Ajuntament va anunciar que tornarà a portar a lasessió plenària de finals d’aquest mes la connexió del tram-via per la Diagonal.

Poc després de l’anunci, aquesta decisió va rebre el su-port de la plataforma Unim els Tramvies (l’entitat més ac-tiva a favor d’aquest projecte) i de la FAVB. Unim els Tram-vies va compartir la piulada del govern municipal, eti-quetant tots els grups representats al Ple i dient que “nola desaprofitem”, mentre que la FAVB va dir que espera que“els grups municipals estiguin a l'altura del que reclamala ciutadania”.

Caldrà estar atents, doncs, a aquesta primera sessió del’any, que està prevista per al pròxim divendres 25.

Les entitats tornen areivindicar la unió del Tram

La Federació va anunciar que posaràuna denúncia pel casa la Fiscalia de Menors

11 |

líniagràcia.cat24 de gener del 2019El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

veïns en líniaveïns en líniaveïns en línia

SALUT/ Durant els primers diesde l’any, la Plataforma del RavalNord va fer arribar a l’Ajunta-ment les primeres signaturesque ha recollit entre veïns i enti-tats perquè el futur centre d’a-tenció primària es construeixi a laCapella de la Misericòrdia. L’espaiestà cedit al MACBA, però la pla-taforma espera que el governmunicipal revoqui aquest acordi que construexi l’equipament.

Aquesta campanya de reco-llida de suports es va posar enmarxa a mitjans del passat mesde desembre i la intenció que te-nen els seus impulsors és recollir-ne prop de 4.000 abans que s’a-cabi aquest mes.

Els veïns segueixenreivindicant el nouCAP Raval Nord

CONDOL/ El barri de les Roquetes va co-nèixer la mort d’un dels seus referentsveïnals el passat dimarts 1 de gener. Ensdeixava Manuel Rodríguez, conegut po-pularment com el pintor de la vida i lalluita de les Roquetes. Actualment tenia90 anys.

Rodríguez va néixer a la localitat an-dalusa de Nerva a finals de la dècada de1920, però amb poc més de 40 anys vaarribar a viure a la ciutat, que es va con-vertir en casa seva. Veí de les Roquetes, vadedicar gairebé tota la seva estada a Bar-celona a col·laborar amb el movimentveïnal, incidint en àmbits de la vida comla sanitat (va ser el principal defensor dela necessitat d’obrir un ambulatori albarri) o la cultura (gràcies a aquest ves-

sant va impulsar la creació del Grup dePintors de Nou Barris, que fins i tot vaaconseguir exposar al Palau de la Virreina,o de la reconversió de l’antiga escola Toni Guida en un centre cultural, cosa que haarribat fins a l’actualitat). Poc desprésd’instal·lar-se al districte de Nou Barris,Rodríguez va entrar a formar part activade l’Associació de Veïns de Verdum i a im-plicar-se en aquestes i altres lluites.

A més, la seva obra pictòrica va ser es-pecialment important per il·lustrar unaèpoca en la qual la fotografia no estava,ni de bon tros, tan estesa com en els nos-tres dies.

La seva capella ardent va estar obertael dia 2 al tanatori de la ronda de Dalt il’endemà va ser enterrat.

Mor Manuel Rodríguez, històric líder veïnal del barri de les Roquetes

PATRIMONI/ L'entitat SOS-Mo-numents, una de les principalsveus per a la conservació dels ele-ments arquitectònics de l’antigapresó Model, ha criticat l’ender-rocament parcial de les galeriesen el nou projecte de transfor-mació del centre penitenciari.

En un comunicat emès elpassat dia 4, l’entitat asseguravano entendre “la necessitat d’en-derrocar els murs d’alguns delsbraços de l’estrella, quan els vo-lums que es perden amb aques-ta acció es tornen a construir enun altre lloc del mateix solar”.També van dir que consideren ex-cessives les construccions que s’a-dosaran als braços.

Crítiques perl’enderrocamentde part de la Model

PUBLICACIÓ/ El número 150 dela revista Carrer, la publicació dela FAVB, té com a tema principaldel seu dossier el barri del 22@.Les peces d’aquest se centren entemes com les lluites veïnals, lesproblemàtiques socials i les ini-ciatives culturals que han sorgiten aquest punt de la ciutat, alhoraque es planteja el debat ciutadàque vol repensar aquest territo-ri en clau crítica.

Altres peces d’aquesta ediciósón un balanç sobre l’arribada del’L9 del metro a la Zona Franca odel pacte entre l'Ajuntament i laSagrada Família. Com sempre,Carrer es pot descarregar desdel portal web de la FAVB.

El número 150 de ‘Carrer’ fa unapassejada pel 22@

Oposició al Pla d’Estratègia de Màrqueting Turístic de la ciutat

TURISME/ L’objectiu no ha de serrepensar el model turístic de laciutat, sinó limitar l’impacte queté sobre els barris i els veïns i lesveïnes. Aquesta és una de les con-clusions que, a mitjans del mespassat, va fer públiques l'Assem-blea de Barris per un Turisme Sos-tenible (ABTS) respecte del Plad'Estratègia de Màrqueting Turís-tic de Destinació Barcelona, quees va presentar a la Llotja de Mara principis del mes d’octubre.L’ABTS va emetre un text en elqual publicava aquestes i altresreflexions al respecte d’aquestaacció conjunta de l’Ajuntament,Turisme de Barcelona, el Gremid’Hotelers i la Cambra de Comerç.Les entitats havien convidatl’ABTS a aquest acte de presenta-ció, però els responsables de l’en-titat van descartar anar-hi.

Tot i que des de l’entitat reco-neixen que “la presentació delprocés suggereix un canvi deplantejament”, denuncien que nohi ha gaire marge per “anar mésenllà d’un aspecte terminològic”.I és que, asseguren, tot i que apa-reixen idees com sostenibilitat oretorn social, “darrere d'aquesteshi ha de seguida el clàssic creixe-ment turístic, encara que siguiposat al dia” i que això xoca fron-talment amb els principis que de-fensen, com el decreixement delsector, la seva reconversió o la di-versificació que comportaria enl’economia de la ciutat.

De fet, l’ABTS considera queuna de les novetats del Pla és“transcendir els límits de la ciutat”.L’Assemblea, però, no ho veu com

una bona notícia i considera quesignifica “una nova ampliació delcamp de batalla, exportant els im-pactes de la turistització a tota lacomarca o província”.

Un altre dels aspectes denun-ciats és que es parlava de vetllarperquè el retorn social del turismefos gran, tot i que l’ABTS creu que“amb l'actual pressió turística el re-torn social de la competitivitat ésautomàticament negatiu” i que téderivades com “l’expulsió de ve-ïnat, precarització laboral i vital,conseqüències greus per a la saluto contaminació ambiental”.

Així, l’ABTS creu que “la ciutat il’àrea metropolitana no necessitenun Pla de Màrqueting Turístic, sinómesures concretes per revertir elmodel turístic actual en favor del

veïnat” i que interpreten el Pla com“una operació de rentat de caraper part de l'Ajuntament i Turismede Barcelona, alhora que una re-fundació de la marca Barcelona”.L’Assemblea conclou l’escrit dientque, en el context actual, el Pla“només pot llegir-se en clau detreva entre el govern municipal i elsector turístic de cara a la properacampanya electoral per tal d'evitarun desgast potencialment alt”.

L’ABTS va rebutjarassistir a l’acte depresentació públicd’aquest projecte

| 12

M I K IQUI ÉS?ÉS FAMÓS PER...

A LES XARXES...

Participar a ‘Operación Triunfo’Ha format part de l’última edició del concurs musical

Famosos

Representarà Espanya a Eurovisión El cantant de Terrassa interpretarà la cançó ‘La venda’

Agraeix el suport dels seus fans L’audiència va votar Miki per anar a Eurovisión

QUÈ HA FET?

Carme Portaceli és l’encarregada de di-rigir aquesta adaptació d’una novel·laque critica els patrons de gènere i declasse de l’Anglaterra victoriana. Ariad-na Gil representa l’heroïna romànticamés inclassificable, acompanyadad’actors com Abel Folk, Joan Negrié,Pepa López o Jordi Collet.

Al Lliure de Gràcia de Barcelona.

Jane Eyre (una autobiografia)Charlotte Brontë

Les aventures d’un policia francès, eldetectiu Jules Magret, enmig d’unaBarcelona en plena Guerra Civil, l’hi-vern del 1936. El comissari arriba a Ca-talunya en cerca de l’anarquista LlibertTarrés, però el que es troba és un paíson regna el caos. L’obra va ser la guan-yadora del V Premi Memorial AgustíVehí, que atorga el festival Tiana Negra.

Magret i els anarquistesFrancesc Puigpelat

Movistar estrena una nova sèrie deproducció pròpia, que arriba de la màdels creadors de La casa de papel. Latrama planteja un triangle amorós: lesvides de dues dones (Alejandra i Veró-nica) s’entrecreuen després del suïcididel marit d’una d’elles (Óscar). L’altra ésla seva amant, i la vídua comença unviatge per intentar trobar respostes.

El embarcaderoÁlex Pina i Esther Martínez Lobato

El Tàpies més políticFins al 24 de febrer es pot visitar a la Fundació Antoni Tàpies

l’exposició ‘Antoni Tàpies. Biografia política’, que trasllada l’es-pectador a l’etapa que va del 1946 al 1977, on l’artista va fer

el seu propi recorregut des de la postguerra i la dictadurafins a les acaballes del franquisme i la transició democràtica.

Amb més de 50 grans obres, l’exposició mostra com era pos-sible ser modern sota un règim feixista que sistemàticamentreprimia qualsevol intent d’exercir la llibertat que pregonavala modernitat crítica. El recorregut de la mostra és discontinui està marcat per moments icònics i esdeveniments crucials.

| Resident Evil 2Anys després de la seva aparició, un dels clàssics d’aquesta

coneguda saga de zombies arriba a la PS4 i la XBOX 360.

No t’ho perdisTot i que ‘Operación Triunfo’ va acabar abans de Na-

dal amb Famous com a guanyador, el concurs musi-cal encara tenia pendent triar l’artista que represen-

tarà Espanya a Eurovisión. Amb aquest objectiu, diu-menge 20 de gener La 1 va emetre una gala perquè

alguns dels triunfitosde l’última edició interpretessinles cançons que des del programa es proposaven

per participar a Eurovisión el pròxim mes de maig.Finalment, la votació de l’audiència va decidir que el

guanyador fos Miki amb el tema La venda, compo-sat per Adrià Salas de la Pegatina. El cantant, naturalde Terrassa, es va mostrar molt il·lusionat per aques-ta oportunitat a través de les seves xarxes socials, on

va agrair el suport dels seus seguidors. D’aquestamanera, Miki haurà de viatjar el 18 de maig a Tel

Aviv (Israel), on intentarà aconseguir la millor pun-tuació amb una cançó festiva que barreja l’estil de la

rumba catalana amb un toc d’ska.

La fitxa

Llibres Teatre Música Pelis i sèries

Viu en línia

Recentment el partit d’extrema dretaVox ha posat una denúncia contra elcantant de Pepet i Marieta, Josep Bor-des, per "exhibicionisme" per un stripte-asedurant un concert a Castelló. Da-vant aquests fets, el grup ha decidit res-pondre amb el llançament d'un nou vi-deoclip, Que nos quiten lo bailao, temaque formarà part del seu pròxim EP.

Que nos quiten lo bailaoPepet i Marieta

13 |

Viu en línia

agenda@comunicacio21.com

DIVENDRES 1 DE FEBRER22:00 Després de 30 anys apropant la tradició

musical de Castella i Lleó, el grup de folk cas-tellà La Musgaña arriba amb el seu nou di-recte. / Centre Artesà Tradicionàrius.

TOTS ELS DIVENDRES09:30 La professora Olga Tragant s’encarrega de

coordinar el curs Iniciació a la dansa con-temporània, classes bàsiques d’introducció aaquest estil. Cal inscripció prèvia. / Escola i Es-pai de dansa TragantDansa.

DES DE L’1 DE FEBRER18:00 A partir del primer dia del mes que ve,

cada 15 dies es farà una nova sessió del ta-ller de K-POP, per conèixer les cançons i els ballsque estan triomfant a Corea del Sud. / EspaiJove La Fontana.

FINS AL 2 DE FEBERMatí-Tarda Fins al mes que ve està en marxa

la mostra Copistes, una mostra de pintures re-alitzades per ajudar a entendre la creació d'unquadre que ha estat considerat obra mestra./ Centre Cívic El Coll - La Bruguera.

TOTA LA QUINZENAMatí-Tarda Un món de mil dimonis, una expo-

sició que aplega més de cinquanta mostresde dimonis d’arreu, es pot visitar al distric-te des d’avui mateix. / Centre Artesà Tradi-cionàrius.

DISSABTES I DIUMENGES16:30 La Sireneta explica la història de l’Ariel,

una jove sirena que viu amb els seus amicsal fons del mar. El dia del seu aniversari, la si-reneta veu una nau governada pel príncep Èrici s'enamora d'ell. / Teatreneu Multisales.

DIMECRES I DIJOUS17:30 Expressió plàstica i cultura popular és un

taller que idees inspirades en la cultura i lesfestes de la tradició popular catalana. / Cen-tre de Cultura Popular La Violeta de Gràcia.

DISSABTE 2 DE FEBRER19:00 Partit de futbol sala corresponent a la dis-

setena jornada del grup 1 de Tercera Divisióentre el Gràcia FSC i l’Olympic Floresta. / Pis-ta Poliesportiu Claret.

La seu dels Lluïsos acollirà una doblerepresentació de La pastissera i elsfollets, de la companyia l’Estaquirot Te-atre. / Lluïsos de Gràcia.

La seu dels Lluïsos acull l’obra’La pastissera i els follets’

27 de gener a les 12:00 i a les 18:00

Sara Ramos serà l’encarrega de coor-dinar les sessions del taller Nutritup-per, que ensenyarà a preparar recep-tes delicioses que es puguin emportara la feina. / Centre Cívic La Sedeta.

El curs de ‘Nutritupper’ es posaen marxa a principis de febrerA partir del 4 de febrer a les 19:30

Demà passat es farà la darrera sessióde les jornades de monòlegs de JordiCarner, Toni Cruz, David Sas i Àngel Mi-ralls, coneguts com els 4 Barres. / Te-atreneu Multisales.

Darrera sessió de les sessions de monòlegs dels 4 BarresDissabte 26 de gener a les 20:30

Partit de futbol corresponent a lavint-i-cinquena jornada del grup 5 deTercera entre l’Europa i el San Cristó-bal. / Municipal Nou Sardenya.

L’Europa tanca el mes degener contra el San CristóbalDiumenge 27 de gener a les 12:00

Cultura Infantil EsportsExposicionsTallers

P R O P O S T E S

| 14

Esports Gimnàstica | Arriba el 21è Trofeu Internacional Vila de GràciaDemà passat, durant bona part del dia, es disputarà la 21a edició del Trofeu InternacionalVila de Gràcia de gimnàstica. Enguany, per primer cop, hi haurà competició en categoriamasculina. El torneig reunirà 15 clubs, de la resta de Catalunya, d’Espanya i també d’Europa.El Gràcia FSC trenca la seva

mala dinàmica a VilassarS’ha acabat la ratxa deset partits sense guan-yar. El primer equip

del Gràcia FSC va guanyar el pri-mer partit de l’any (també és elprimer triomf des de principis denovembre) dissabte passat a Vi-lassar de Mar, a la pista de l’FSSant Joan (4-5).

Va ser un partit boig, amb re-muntades dels dos equips, que elconjunt taronja va començar

guanyant, que va veure com elsmaresmencs empataven en pri-mera instància i remuntavenmés tard i que va acabar decidint-se a la recta final amb un dobletde Marc Rodríguez.

El mes s’acabarà, esportiva-ment, amb un partit duríssimdemà passat a la pista del segon,el CFS Arenys de Munt. Aquestnou viatge al Maresme serà elprimer partit de la segona volta.

L’hora de les estrelles: Lluïsosi Vedruna seran a Manresa

BÀSQUET4Amb la primera vol-ta ja acabada, aquest cap de set-mana, per segon any consecutiu,la Federació Catalana de Bàsquetorganitza l’All-Star de la Copa Ca-talunya, una cita que reunirà elsmillors jugadors i tècnics delsequips dels dos grups de la com-petició. La cita, que no es perdranni els Lluïsos ni el Vedruna, seràen un escenari imponent d’ACB:el Nou Congost.

Els alers David Capellas, dels

Lluïsos, i Albert Martín, del Ve-druna, seran els jugadors que re-presentaran el bàsquet del dis-tricte en aquesta cita, mentreque l’entrenador dels Lluïsos,Carles Rofes, dirigirà l’equip delgrup 1 juntament amb Romà Cu-trina i Albert Morejón.

Demà passat es disputaràaquest partit, que enfrontarà elsmillors jugadors del grup 1 con-tra una selecció de noms delsconjunts del grup 2.

Situat en una còmoda novena po-sició, més a prop del play-offqueno pas de les posicions del des-cens, l’Europa tancarà el primermes de l’any (en el qual l’equip haanat de més a menys) aquest diu-menge a les 12 del migdia, rebentla visita del CP San Cristóbal, unequip que mai ha visitat el NouSardenya.

L’únic precedent que exis-teix contra el conjunt de Terras-sa és la derrota per 2-1 en un par-tit que es va escapar en el tram fi-nal, després que Adri Guillénmarqués al minut 10. Les duesprimeres jornades del mes defebrer seran, sobre el paper, par-tits en els quals els de David Vi-lajoana podrien sumar punts.

El diumenge 3 de febrer l’Eu-ropa visitarà el Joan BaptistaMilà, el camp del Santboià (el pe-núltim), mentre que una setma-na més tard passarà per la Vila de

Gràcia el Reus B, un rival direc-te dels escapulats.

VISITA DE TORRENT I MARAGALLInstitucionalment, però, el mésdestacat del mes ha estat la visi-ta que el president del Parla-ment, Roger Torrent, i el candi-dat a l’alcaldia per ERC, ErnestMaragall, van fer a les instal·la-cions del Nou Sardenya abans-d’ahir, pocs dies després que elclub anunciés retards en les re-formes que l’estadi necessita, enaspectes com la il·luminació, la

ventilació dels vestidors, el siste-ma de megafonia o la seguretat,entre molts altres.

El Districte s’hauria compro-mès a fer-les durant l’any passat,però en una Comissió de Segui-ment es van ajornar a aquestany (sense especificar cap data).

Els dos representants repu-blicans van trobar-se amb el pre-sident, Víctor Martínez, i altresmembres de la junta directiva i elsvan traslladar la seva preocupa-ció per l’estat de les instal·la-cions del Nou Sardenya.

Un moment de l’última derrota al Prat. Foto: Àngel Garreta / CEE

L’Europa tanca el mes rebent la visita del CP San Cristóbal

Pau ArriagaGRÀCIA

24 de gener del 2019Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 93 530 96 22

15 |

líniagràcia.cat

| 16

líniagràcia.cat 24 de gener del 2019 Pròxima edició: 14 de febrer