1

MEMÒRIA MEMÒRIA 2014 2014

Premi Internacional Premi Internacional

LiVerdPress al Medi Ambient LiVerdPress al Medi Ambient

(*)

(*)

per

son

es q

ue

treb

all

en p

er c

on

serv

ar

el c

ap

ita

l n

atu

ral

de

les

futu

res

gen

era

cio

ns

2

Empreses i entitats que recolzen la nostra missió:

Agraïments: Jordi Cabarrocas Riera, Eloi Planes Corts, Pere Guardiola Tey, Josep Mª Coronas Guinart, Sergi Loughney Castells, Victor Estrada Devesa, Carlos Gonzalo Sánchez, Joan

Silvestre Albertí, Enric Rión Ristol, Marta Subirats i Roca, Josep Mª Martí Escursell, Silvia Martí Escursell, David Nogareda i Estivill, Àlex Barceló Llauger, Alicia Castan

Masip, Xavier Salvador Costa, Jaume Farré Tàpies, Joan Alfons Albó, Marta Domínguez Noguerales, Xavier Domínguez Viñoles, Josep Mª Domínguez Viñoles, Marc

Mayoral, Ton Puig, Paco de Paz, Espai Terra (TV3), Joan Lázaro, David Miret, Ramón Casabayó, Marcel Lozano, Paula Ordóñez, Judith Olivares, Marc Collell, Guillem

Arrufat, Mario Bofill, Alberto Arévalo, Toni Herrera, Sebastià Solans, Ciscu Jiménez, Enric Esquius, Joan Garcia, Albert Alfonso, David Bertrán, Cecilio Fernández, Blanca

Figuerola, Josep Bertran, Juanjo Cortés, Joan Constantí, Alex Xavier Llambrich, Gaynor Rossier, Ferran Ascencio, Estela García, Ana Maria Molinal, Aurora Requena, Eli

Bofill, Xavier Jardí, Eduard Centelles, Miquel Rota, Sandra Rota, Agustín Martín, Jaume Folch, Joan Silvestre, Gabriel Quiroga, Victor Subirats, Javier Romo, Juan Gálvez,

Carles McCrag, Elisabeth McCrag, Pablo Molina, Sebastià Vives, Josep Puigbó, Xavi Jardí, Dani Clivillé, Joan Roca, Rafel Audivert, Marian Puig, Aurora Ruiz, Jordi Vila,

Joan Rieradevall, Salvador Borrós, Mariano Cervini, Carles Parera , Josep Lluís Salazar, ....y a todas aquellas personas que con su actitud nos ayudan a conseguir nuestra

misión.

Entitats col·laboradores:

- Bufet Roca -Junyent - Obra Social “la Caixa” - Bureau Veritas - ARSS - Arquitectectes - Solventa 6 - GCA - Architects - Barcelona - Estrada & Partners.

- Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya - Ports de la Generalitat de Catalunya - Port de L’Estartit - Club Nàutic de Vilanova i la Geltrú - Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Ajuntament de Castell Plata d’Aro - Ajuntament de Cadaqués - Ajuntament de Pals - Institut Químic de Sarrià - IQS - Universitat de Girona - Universitat Autònoma de Barcelona - Universidad de la Laguna – Tenerife - Centre d’immersio l’Anfora - Tossa de Mar - Diving Centre Ictinio - Platja d’Aro - Diving Centre H2O - Palamós - Different Dive - Sant Feliu de Guíxols - Vell Marí - Diving Center - Formentera - Plàncton, divulgació i serveis marins - Associació Graëllsia.

Fotografies incloses en memòria de Miquel Ventura, Xavier Salvador, Carles Virgili y Fundació Mar.

3

Fundació Mar

La Fundació Mar és una organització independent amb la missió de treballar per al coneixement de la Biosfera i en la millora i conservació del medi marí. La nostra organització defensa el valor del capital natural com a base de un nou model de desenvolupament socieconòmic sostenible per a la creació real de progrés i benestar. El mar ha estat sempre un espai per al desenvolupa-ment de l’home i una font inesgotable de provisió de bens i recursos. Ara, el nostre model de creixement i desenvolupament requereix fer-lo de forma ecològica i sostenible. La nostra organització ensenya amb l’acció i sòlids arguments que hi ha noves formes de relacio-nar-nos amb la natura per generar verdadera riquesa. Donar valor al capital natural és sinònim de intel·ligència, de innovació i de progrés, tots aquests elements imprescindibles per proveir de forma perdurable i sostenible una vida de qualitat a totes les societats del món globalitzat. La Fundació Mar treballa per promoure l’estudi, el coneixement i la conservació activa dels eco-sistemes marins i litorals del Mediterrani; A més fomentem la socialització de l’ecologia de la na-tura en la societat mitjançant l’educació i treballem en accions de cooperació internacional amb països costaners per aportar valor, coneixement i recursos amb la fi de conservar el capital natu-ral de les futures generacions.

La nostra organització també promou a les empreses la responsabilitat social ambiental i la pro-ducció ecològica i sostenible, dons entenem que sense la seva implicació i compromís la conser-vació i millora del patrimoni natural és impossible. Avui és imprescindible que ambientalment fem les coses bé si volem mantenir un sistema socioeconòmic eficient que ens garanteixi el futur. Els líders empresarials amb més projecció de futur s’estan comprometen a buscar models de regeneració que ens apropin a una economia mundial sostenible. Tota organització empresarial necessita generar beneficis i en aquest context resulta imprescindible re definir el concepte de “benefici”. El terme de innovació social inclou beneficis no només econòmics sinó també socials i ambientals i actua com impulsor de canvi en un mercat encara propens al “Business as usual” i altament de-pendent dels combustibles fòssils. En un món en transformació constant que no satisfà les ne-cessitats bàsiques de la nostra societat, es molt necessari accelerar la capacitat de les organitza-cions per percebre les noves oportunitats de la - ecoinnovació - i integrar-les en la seva cadena de valors. La Fundació Mar és avui, més que mai, una eina útil i necessària gràcies a les seves idees, accions i projectes que demostren que altres formes de pensar i de fer les coses són possibles per impul-sar canvis en el model de desenvolupament de la societat i de la seva relació amb el medi ambi-ent. El Premi Internacional LiverdPress 2014 atorgat a la nostra organització és un clar recolza-ment a la nostra feina i un impuls a la creativitat i innovació al tall de la més necessària utopia existencial.

Una poderosa força està conduint al món cap a una comunitat única i convergent en un entorn comú, aquesta força és la tecno-logia. Theodore Levitt (1925 – 2006) economista i pro-fessor de la Harvard Business School - USA.

“Salvaguardar el medi ambient és un principi rector de tot el nostre treball en el recolzament al desenvolupament sostenible; és un component essencial en la erradicació de la pobresa i un dels ciments de la pau en el món”.

Kofi Annan - The seventh Secretary General of the United Nations

4

1. Presentació

Sense adonar-nos hem esgotat un any més de les nostres vides, involucrats en el si d’aquesta orga-nització, impulsant-la i donant-li forma, amb el bon propòsit de instruir i educar a la societat sobre els valors que integra el planeta blau i dels secrets que encara guarden els seus bastos oceans. Vull recor-dar les vegades que, abans de submergir-me en el mar, vaig mirar l’horitzó per emplenar-me de il·lusió i esperança per preservar fragments d’aquest malmès Mediterrani que tan ens com-mou, motiva i ensenya. La societat segueix impassible i distreta amb les seves obsessions per tenir més i no adverteix els forts cops que indueix sobre l’ amenaçat entorn ecològic del planeta. El mar no crida, no reclama, no es defensa del nostre implacable despropòsit; però en realitat ens parla. Només hi ha que mirar de front la realitat per entendre que no estem fent les coses bé i el pitjor, hem apurat el temps per reaccionar i induir els canvis necessaris perquè tot això no afecti a las futures generacions i a totes les espècies que viuen en aquest mateix lloc. La nostra prosaica i efímera raó sobre el valor de la vida a la Terra, sumat a la crispació sociopolítica global que vivim, ens allunya de tenir una societat universal pròspera, de pobles solidaris on la custò-dia de la natura i el respecte per la vida i la diversi-tat és intrínseca en cada un de nosaltres. Aquests elements són imprescindibles per aconseguir un món en evolució constant, ecològicament sà i on la gent sigui més feliç. Aquest propòsits, són avui dia, cada vegada més difícils d’aconseguir, tot i que no per això impossibles. En aquest últim any d’activitat la fundació s’ha cen-trat en continuar capejant el temporal per continu-ar navegant i consolidar la seva funció a través dels projectes més emblemàtics que en aquesta memò-ria anuals podreu valorar en detall. Ara, volem celebrar un fet especial, fruit del nostre treball i trajectòria durant aquests primers 10 anys de vida, i és que el passat mes d’octubre vam ser distingits amb el Premi Internacional LiVerdPress 2014 al medi ambient.

Aquest reconeixement ens omple d’orgull i ens projecta capa el futur amb renovades forces i il·lusió per afrontar els nous reptes que ens propo-sem aconseguir en la nostra missió fundacional. Amb la presentació d’aquesta memòria em propo-so dos objectius, primer que valoreu l’esforç que representa mantenir a una organització activa i compromesa amb la natura i el mar en aquest país i, segon, que entengueu que qualsevol canvi que influeixi positivament en la millora i conservació de la Biosfera, només serà possible si existeix una im-plicació compromesa de cada un de nosaltres, de la societat en general, de les empreses i dels governs i nacions del món.

Gràcies a tots pel vostre recolzament i confiança, seguim endavant! Miquel Ventura Monsó

Director, abril de 2015

5

Incomptables hores de treball i il·lusió hem invertit en aquest extraordinari projecte que ara comença a créi-xer i a donar els seus fruits. Han estat 5 anys d’esforç i creativitat per elaborar del no res una iniciativa única i innovadora capaç de crear riquesa, posar en valor al capital natural i obrir noves vies per promoure un nou model de turisme sostenible basat en el bioconeixe-ment i la conservació de la natura. El centre AQVAM té la missió de CONNECTAR a les societats del món amb la base física i orgànica de la vida a través de l’aigua i les infinites formes de vida que existeix a la Terra, aprofundir en el seu coneixe-ment i aconseguir l’equilibri per viure de manera sos-tenible. AQVAM s’estableix com un centre d’aprenentatge lúdic-educatiu de gran atractiu turístic que promou l’estudi i la formació, així com la cura i la millora activa de l’entorn natural de l’Empordà, del Mediterrani i d e la seva magnífica cultura. En un segon nivell el Centre integra unitats de genera-

ció d’energia a partir de fonts renovables solar, eòlica, marina i biomassa que inter - connectades a una pila d’hidrogen aconseguiran auto– abastir d’energia el complexa amb O emissions de CO2. En un tercer ni-vell, AQVAM és un espai de Smart City per a empreses eco-tecnològiques i eco-emprenedores que exposa-ran els seus productes i innovació a la societat. Actualment, treballem en el desenvolupament del pla de restauració del sistema dunar, en l’elaboració del projecte de continguts i activitats i, també en la redac-ció del projecte d’arquitectura definitiu. El nostre ob-jectiu és que AQVAM - Centre Internacional del bioco-neixement i la conservació activa de la Biosfera sigui una realitat l’any 2017. AQVAM, considera el patrimoni natural un actiu indi-sociable de la seva activitat i del bé comú i per això planteja un nou model de conservació pro- actiu basat en la inversió econòmica i estratègica per la millora perdurable del capital natural.

Diferents vistes d’ AQVAM - Centre Internacional de la Biosfera a Pals - Costa Brava - Girona

1. Projecte AQVAM – Centre Internacional de la Biosfera de Pals - Girona.

6

2. Red SILMAR. La conservació social del Mar. El projecte Silmar és una de les nostres accions més emblemàtiques i que integra tot allò per el que treballem: contacte amb el mar, aventura, ciència i investigació, formació i informació, creativitat i innovació, us de noves tecnologies, voluntariat, esforç i compromís en la recerca del co-neixement, conservació de la natura, custòdia marina, acció local, etc. Silmar es va crear per millorar la realitat soci—ecològica del litoral Medi-terrani occidental, un entorn que s’enfronta a grans problemes ambien-tals per salvaguardar els seus ecosistemes, mantenir-los sans i en funcio-nament. Silmar, realitza un seguiment de l’estat ecològic del medi marí en punts concrets de la costa i dóna una puntuació, 1 sobre 10, a cada zona d’estu-di a partir del càlcul de varis indicadors clau: el compromís de la societat local en la conservació del mar, la inversió destinada a la conservació marina, el nivell de biodiversitat de la zona, els impactes ambientals pre-sents, etc. Tota aquesta informació s’analitza durant un any i es publica en els informes Silmar.doc amb la puntuació aconseguida. Tota aquesta informació es posa en mans de la premsa per donar a l’opinió pública informació veraç de la realitat ecològica del medi marí del nostre en-torn. La xarxa Silmar es va crear l’any 2009 i durant aquests 5 anys hem aconseguit establir 21 estacions de control marí en les costes de Catalu-nya i Balears, s’han realitzat incomptables immersions, infinitats de reu-nions amb les administracions públiques, les empreses, les ONG’s, així com moltes hores de formació amb el col·lectiu ànima del projecte, els voluntaris. Silmar és una excel·lent eina que ens permet analitzar l’estat de la biodi-versitat marina, tenir un coneixement dels impacte ambientals que es manifesten a les zones d’estudi, fer un seguiment d’espècies invasores com l’alga Caulerpa racemosa, amb la qual treballem per saber com afec-ta sobre les comunitats autòctones marines com la Posidonia oceanica. L’any 2014, es va crear una nova estació Silmar en el litoral del Garraf, concretament a Vilanova i la Geltrú, amb el recolzament econòmic de Ports de la Generalitat i la col·laboració de l’associació Promar i del Port esportiu de Vilanova. En el futur treballarem per establir noves estacions Silmar a la Costa Bra-va i expandir-nos poc a poc a la comunitat balear i valenciana, on ja hem realitzat els primers contactes amb l’associació Bioblau de la Universitat de València per crear dues estacions de control a la costa de Dénia.

Finalment, destacar que aquest any 2014 s’han firmat dos convenis de col·laboració, un amb la Universitat de La Laguna de Canàries i un altre de la Universitat Autònoma de Barcelona, perquè els seus alumnes pu-guin realitzar les pràctiques d’empresa i de formació a la nostra organit-zació i en el marc del projecte Silmar.

Silmar té el recolzament econòmic dels Ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols i de Castell Platja d’Aro, del Port de Barcelona, de Ports de la Generalitat i també del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A més compta amb acords de col·laboració amb 9 municipis costaners i amb 5 centres de immersió. Finalment des-tacar el recolzament de l’empresa MARES que ens aporta tots els equips de immersió necessaris per al desenvolupament d’aquest excel·lent pro-jecte de Custòdia Marina.

7

3. Zones Marines per al Bioconeixement – ZMB

En la conservació de la natura les accions realitzades per les administra-cions públiques del món, encara que importants, són insuficients per cobrir totes les necessitats que en aquest nivell es requereixen. Si el 70 % de la biodiversitat del planeta està en zones humanitzades, és més rentable invertir recursos i coneixements en la població perquè integrin en la seva cultura els conceptes de conservació i custòdia del territori com a factors claus de supervivència, riquesa i benestar. El mar i l’oceà, per les seves formidables dimensions i perquè, en gene-ral, és de tots però no és de ningú, ha estat fins ara, exceptuant algunes iniciatives dutes a terme per EEUU, Australia i petits països insulars com Maldives o les Illes Palau, els grans oblidats en les polítiques i estratègies de conservació de gairebé tots els països del món. Sense anar més lluny, l’estat espanyol i a Catalunya les tímides polítiques de conservació del mar unides a la crisis econòmica i financera han acabat per diluir-les en-cara més. En aquest context la Fundació Mar ha dissenyat un projecte innovador anomenat ZMB – Zones Marines per al Bioconeixement – trencant el model arcaic de conservació marina que ha existit fins ara, basat en la creació de reserves marines i que en general no han funcio-nat. El nostre objectiu amb les ZMB es donar noves eines per a la conser-vació del medi marí en el marc de l’acció local, la participació social i dels agents litorals en el marc del concepte de custòdia marina. La Fundación Mar i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols estan impul-sant, des de fa 2 anys, la creació de 2 ZMB. Aquestes zones marines per al bioconeixement es gestionen a partir de la concessió legal d’ús del domini públic marítim terrestre al municipi per després, mitjançant acords de Custodia Marina, es promou la participació activa de tota la societat local perquè se impliquin en les accions de conservació perdura-ble i de gestió activa de l’entorn marí.

8

4. Anàlisis i diagnosis de la Xarxa Natura 2000 Marina de la costa de Girona

La Xarxa Natura 2000 Europea es va crear amb l’-objectiu de mantenir un terç dels ecosistemes més importants i representatius del nostre continent en bones condicions, per garantir de les seves funcions naturals i conservar la seva elevada biodiversitat. Aquesta xarxa d’espais natural inclou els ecosistemes terrestres, fluvials, litoral i marins. Espanya, és el se-gon país europeu amb major extensió marina inclosa en la Xarxa amb més d’1 milió de ha. Això representa davant d’Europa una posició rellevant en les accions de conservació d’espècies i hàbitats marins. Recents estudis posen en evidència que menys d’un 2% d’-aquests espais marins estan degudament protegits. La Fundación Mar ha realitzat un projecte d’estudi i anàlisis de l’estat de la Xarxa Natura 2000 Marina a la costa de Girona amb l’objectiu de realitzar una diag-nosis ecològica i mediambiental actualitzada de la Xarxa, donar valor econòmic al capital natural i als serveis ambientals que genera la Xarxa per a la socie-tat. Durant el projecte, s’han seleccionat i aplicat noves eines per millorar el coneixement actual de l’estat de la Xarxa Natural 2000 Marina de la costa de Girona, el seu estat de conservació, protecció i nivell de finança-ment. També ha sigut el nostre objectiu transmetre tot el coneixement adquirit als agents locals i regio-nals implicats en l’ús, gestió i conservació del medi marí. Per poder manejar tota la informació adquirida en les zones marines estudiades, vam dissenyar un sistema de informació geo-referenciat que ens ha permès generar capes de dades per obtenir una orde-nació digital del mar litoral i de la costa.

També, establir les àrees amb més biodiversitat, el volum de ingressos econòmics anuals per km de cos-ta - 1 km de Costa Brava de Red Natura 2000 genera uns 12 milions €/any - i, entre d’altres coses, defineix les utilitats essencials per gestionar el coneixement de manera fàcil i efectiva. Durant el projecte, s’ha utilit-zat el concepte de conservació basada en la comuni-tat -CBC - per afavorir l’apropament de la Xarxa Natu-ra 2000 marina a la societat local per implicar-los en la millora i cura del mar de manera participativa. En resum les conclusions de l’estudi posen de mani-fest: Falta d’estratègia de les administracions públiques

en la gestió de les 14.000 ha de Xarxa Natura 2000 Marina a Girona. Els indicadors més clars d’ells són la falta de inversió en conservació i la inexistència de polítiques de preservació eficaces.

Falta d’eines de gestió eficaces per conservar

aquest patrimoni marí de domini públic i que com-puta com a patrimoni natural marí europeu. Seria molt important crear un Sistema de Informació Geogràfic (SIG) marí per integrar tota la informació existent i poder preveure els canvis.

La falta de coneixement social sobre la existència

de la Xarxa Natura 2000 Marina posa en perill la seva conservació i dificulta l’aparició de iniciatives socials i/o privades de millora i conservació del me-di marí i litoral.

La Xarxa Natura 2000 Marina de Girona té una superfície de 14.256, 28 ha i uns 133,59 km de costa que generen uns ingressos anuals d’uns 13 milions d’euros per /km . Pel contrari, la inversió econòmica per a conservació d’aquests actius és pràcticament nul·la.

9

5. Educant a les noves generacions .

“Descobrint la biodiversitat”

Aquest any hem iniciat el projecte educatiu "Descobrint la biodiversitat", dirigit a alumnes de primària y secundària amb la idea d’ensenyar-los a descobrir i conèixer la diversitat i riquesa de l’entorn marí litoral de la Costa Brava. Ecosistemes, hàbitats, fauna, flora, paisatge i geologia han estat elements i escenaris princi-pals de la nostra activitat. Aquesta acció també integrava una visita a la confraria de pescadors local, amb l’objectiu d’ensenyar com funciona i s’estructura la pesca local, les arts de pesca uti-litzades, les espècies comercials, els descarts, la valoració i venta del peix a la llotja, etc. Una de les innovacions d’aquesta activitat edu-cativa ha estat incorporar, en la ruta de desco-briment pel litoral del municipi, una captura eco-lògica de diferents organismes del fons marí: eriçons de puntes blanques, bavoses, cogom-bres de mar, etc. L’objectiu és que els alumnes tinguin contacte visual i tàctil amb organismes vius del fons marí. Després de l’experiència els organismes capturats es tornen al mar en per-fectes condicions. Com es desprèn dels test de controls de qualitat i satisfacció de l’activitat educativa, l’experiència ha estat molt positiva per als alumnes i profes-sors, però també per als participants com moni-tors i pescadors. Això ens anima a continuar impulsant i millorant aquesta acció educativa vinculada al mar i per això durant el proper any escolar les activitats es tornaran a realitzar incorporant a nous centres educatius de la costa gironina i també es realit-zarà en camps d’estius relacionats amb el medi marí que es duran a terme a la Costa brava. En resum, amb el desenvolupament i realització de “Descobrint la biodiversitat” la nostra organit-zació aconsegueix de forma plena un dels seus objectius fundacionals: fomentar la socialització de l’ecologia de la natura en la societat mitjançant l’educació .

10

“Aprendre i implicar-se per la conservació de l’entorn comú“ La forma de pensar i actuar de les noves genera-cions és fruit de la cultura i del model de desen-volupament socioeconòmic en el que viuen i experimenten el seu creixement i maduresa per-sonal. La crisis ambiental que la nostra societat ha generat en els últims decennis també forma part de la realitat d’aquests joves i això es tradu-eix moltes vegades en un fort compromís per la conservació i estudi de la natura, el mar i el medi ambient Mediterrani. En general les carreres universitàries de ciències vinculades a l’estudi del medi ambient, la biolo-gia i la ecologia tenen un pla de pràctiques insu-ficient per les necessitats formatives i professio-nals dels alumnes. També és molt millorable el nivell d’experiència pràctica que adquireixen els estudiants durant la seva experiència docent. Això fa que el treball i les accions que realitza la nostra organització en el medi ambient siguin molt atractives per a les universitats de ciències i ens seleccionin perquè els seus alumnes puguin treballar amb nosaltres com a voluntaris i/o es-tudiants en pràctiques des de totes les comuni-tats espanyoles. Com és habitual en la nostra organització aquest any hem continuat col·laborant amb la Universi-tat de Girona, la Universitat Autònoma de Barce-lona i amb el Institut Químic de Sarrià (IQS), aco-llint als seus alumnes en les pràctiques d’e-mpresa

L a Red

Silmar és l’activitat que més sol·licituds de volun-tariat i formació rep al llarg de l’any per varis motius: primer, pel contacte directe amb el mar, segon per la formació pràctica i aprenentatge que els alumnes adquireixen, tercer pels resul-tats i millores que a curt termini s’estableixen en les zones marines on treballem i quart perquè és una activitat molt dinàmica i divertida. Aquestes experiències de formació universitària generen bons vincles de relació entre la Funda-ció Mar i els participants que es tradueixen en accions de voluntariat i col·laboració a llarg ter-mini, fet que ens facilita avançar i consolidar millor els nostres projectes i activitats en l’ent-orn i la societat. Per a nosaltres és important que els estudiants adquireixin experiència professional aportant els seus coneixements, cultura crítica i confiança en els diferents projectes que elaborem. En aquest context els alumnes han participat en el disseny i desenvolupament de la Xarxa Natura 2000 marina de Girona, el projecte AQVAM de Pals, el Projecte Silmar, el Projecte de Gestió d’ Agües de llast i entre altres, en el projecte edu-catiu “Descobrint la Biodiversitat”. Durant el 2014, hem signat un nou conveni de

col·laboració per a la realització de pràctiques d’empresa amb la Universitat de la Laguna de Tenerife per aquells alumnes de la zona de Ca-talunya que estan cursant llicenciatura o Mas-ters a les Illes Canàries puguin realitzar les pràctiques a la nostra organització.

6. Voluntariat i formació universitària.

Presentació dels resultats de l’estudi de la Xarxa Na-tura 2000 Marina a la Universitat Autònoma de Barce-lona.

Alumnes de la Universitat de Girona treballant en la diagnosis ambiental de la Costa de Barcelona

11

7. Empresa i Fundació

La cultura i la situació econòmica dels països europeus i del món globalitzats determina en gran mesura l’estratègia davant el medi ambient establerta per les empreses, els grups financers i les institucions pú-bliques. La crisis financera que hem viscut en aquests últims anys ha alentit i fins i tot eliminat les poques inversions i iniciatives que antigament es destinaven a la millora del medi ambient costaner i marí. A aquestes alçades ningú qüestiona que quan el nostre model de desenvolupament socioeconòmic creix, la salut del medi ambient, la natura i del mar en particular empitjora. Avui, créixer per al esser humà implica necessariament contaminar i delmar escassos recursos no reno-vables del planeta. Aquesta realitat indefugible redueix les possibilitats d’èxit i felicitat dels nostres des-cendents i de tota l’espècie i esser vius que poblen i poblaran la Terra en el futur. Aquesta crua realitat s’expressa d’una forma rellevant en la següent gràfica on el concepte “Living Pla-net Index” - és una mesura de l’estat de la biodiversitat del món i mesura tendències de les poblacions de vertebrats terrestres, d’aigua dolça i marins.

La nostra organització segueix treballant en els seus projectes gràcies a persones, empreses i entitats que entenen la realitat ambiental del món i consideren molt necessari i important mantenir amb fermesa la nostra activitat per dos motius principals: les accions que realit-zem per aconseguir la nostra missió fundacio-nal tenint un alt benefici social i ecològic, se-gon és imprescindible no aturar-se davant de les adversitats i ser fidels als nostres principis per aconseguir la millora i conservació del bé comú. En aquest escenari advers, complexa i ple de reptes hem aconseguit rebre el recolzament econòmic de la majoria dels nostres patrons i col·laboradors com el Grup Fluidra, la Fundació Abertis, el Grup Moventia, Unial Grup, Domín-guez Assessors, Mares, Laboratoris Hipra i el Port de Barcelona. A més, hem incorporat a noves empreses a la fundació millorant la nos-tra xarxa de col·laboradors, imprescindibles per establir sinèrgies i millorar la nostra activi-tat.

Fidels a la nostra voluntat de integrar en el patronat a noves persones i organitzacions que contribueixin al desenvolupament sostenible de la societat i a la vegada estiguin compromeses amb la conservació activa del medi ambient i el mar, aquest any hem establer un nou conveni de col·laboració amb la empresa COMSA EMTE per contribuir al desenvolu-pament del projecte AQVAM. Per la seva banda, Ports de la Generalitat de Catalu-nya, ha signat un conveni de col·laboració per esta-blir una nova estació Silmar en l’àrea de influència del Port de Vilanova i la Geltrú - BCN.

Les captures accidentals anuals de tortugues marines és d’uns 4000 individus en el llevant mediterrani, un indicador gens esperançador per a la conservació del nostre patrimoni natural.

El Living Planet Index demos-

tra una reducció de més del 30

% d’espècies des de els anys

1970 fins a finals del 2007.

Aquest informe s’ha basat en

l'anàlisi de 7.953 poblacions

on interactuen 2.544 espècies

de mamífers, aus, rèptils, amfi-

bis i peixos. Font WWF/ZSL en

l’any 2010

12

Aquest 2014 hem apostat per fer un canvi en la imatge d e l a w e b d e l a F u n d a c i ó M a r (www.fundacionmar.org) , fent una web més visual i de més fàcil accés als projectes i activitats que desenvolu-pem. També hem creat un Flickr amb les imatges de les espècies marines que hem anat fotografiant al llarg de l’any en les immersions de control de les estacions Sil-mar. Aquestes imatges estan classificades en diferents àlbums i dintre d’aquests per diferents grups taxonò-mics (www.flickr.com/photos/fundaciomar/). Com ja és habitual, en l’acte de presentació en roda de premsa dels resultats anuals del projecte Silmar, en el World Trade Center de Barcelona, van ser molts els me-dis de comunicació convocats i presents. Premsa escri-ta, televisions, emissores de radio, medis de comunica-ció de Internet, agencies de noticies, etc. Això genera una quantitat important de informació sobre els resul-tats obtinguts en l’avaluació i diagnosis anual del medi litoral i marí integrat en la Xarxa Silmar i l’efecte medià-tic en els mitjans de comunicació va ser destacat (consultar el clipping de premsa en PDF en la nostra web). A nivell de medis de comunicació va ser destacable el

reportatge que el programa de TV3 - “Espai Terra”, va fer sobre la Xarxa Silmar en l’ estació de control de “la Cima” a Platja d’Aro—Girona. (TV3 a la Carta - Espai Ter-ra - 17 - 09 - 2014).

Destacable en l’àmbit dels medis de comunica-ció va ser el reportatge que La Vanguardia va publicar sobre temes de voluntariat ambiental a Espanya que amb el títol “Guardianes de teso-ros submarinos” va posar en relleu la implicació de la societat civil en la conservació del medi marí a escala local i la importància del paper que juga la Xarxa Silmar donant recolzament i seguiment a les accions que la societat civil més compromesa realitza en la conservació de la natura.

En l’àmbit de comunicació i presència en les xarxes socials la Fundació Mar està present de manera permanent a Facebook y Twitter amb més de 1600 seguidors permanents que van augmentant de manera solida i progressiva. Durant aquest últim any hem après a treballar en les xarxes socials bolcant informació adap-tada al perfil dels usuaris, amb imatges atracti-ves, missatges curts, interessants i emotius que indueixen a la implicació personal en la nostra missió fundacional en la millora i conser-vació del bé comú: el mar i la seva biodiversi-tat. És interessant destacar que gràcies a l’ús de les eines de comunicació, la Fundació Mar es comunica amb el món globalitzat.

Rueda de prensa de la RED Silmar en el World Trade Center de Barcelona - Sr. J.Vila- APB, M. Cañelles - Gencat, M.Ventura, X. Salvadó y J. Lázaro de la Fundación Mar.

Imatge submarina captada durant el rodatge del reportat-ge del programa “Espai Terra” de TV3 . La Cima - Platja d’-Aro. Girona.

facebook.com/fundacio.mar twitter.com/FundacioMar

8. Accions de comunicació

13

“Reconeixement internacional a la nostra missió i compromís amb el medi ambient i el mar”

L’any passat la nostra organització va ser reco-neguda per la Fundació BBVA amb el premi “Espais Solidaris” gràcies al projecte Mar d’ Esperança dedicat als infants hospitalitzats. En 2014 la Fundació Mar va rebre el premi interna-cional LiverdPress al medi ambient de mans de l’ associació LiberPress. Aquesta organització va néixer el 1999 a Girona com una entitat pri-vada sense ànim de lucre amb l’objectiu de do-nar a conèixer i promocionar en la societat la cultura de la solidaritat. LiberPress considera imprescindible el paper dels medis de comuni-cació lliures i democràtics per promoure el mo-viment solidari i humanitari. Per això organitza jornades dedicades a debatre el paper dels me-dis amb independència i solidaritat la seva influ-ència en la conscienciació cultural del poble i sobre els drets humans. Tanmateix, LiberPress busca premiar als personatge que, en l’àmbit mundial, han destacat per la seva tasca inde-pendent, democràtica i solidaria.

En els últims anys LiberPress a reconegut la tasca de personatges com el cantant Joan Ma-nel Serrat, el expresident de Bòsnia Haris-Silajdzic, o al poeta català Joan Margarit. A principis de l’any 2014 la Asociación LiberPress decideix integrar als seus guardons anuals, un premi destinat a reconèixer la tasca de perso-nes o organitzacions que treballen per la millo-ra i conservació del medi ambient. Després de valorar la trajectòria de diferents candidats el premi LiverdPress 2014 va ser atorgat a la Fun-dación Mar per la seva compromesa tasca i acció dedicada a la divulgació i conservació activa del medi ambient marí.

Aquest magnífic reconeixement ens arriba co-incidint amb els primers 10 anys de vida de la nostra organització dedicats en cos i ànima a aconseguir la seva missió fundacional: la millo-ra i conservació del medi marí.

El dia 16 d’octubre es va dur a terme en l’Aud-itori de Girona la cerimònia d’entrega dels pre-mis LiberPress 2014, organitzats conjuntament per la Diputació de Girona i l’ Associació Liber-Press. L'objectiu era reconèixer públicament el treball realitzat per persones i organitzacions a favor de la pau i la solidaritat.

Els premiats d’aquesta edició van ser el festival de fotoperiodisme Visa pour l’Image - Premi LiberPress; el director de cinema, Justin Webs-ter, per “I will be murdered” - Premi LiberPress cinema; la cantautora de l’Alguer Franca Masu - Premi LiberPress cançó; la Libreria 22 de Girona - Premio LiberPress literatura a Amnistía Inter-nacional - Premi LiberPress associació; al pro-fessor i pedagog Salomón Marqués - Premi LiberPress camins; Moshé Haelyon - LiberPress Catalunya, a Virgilio Giotto - LiberPress memori-al i a la Fundación Mar - premi LiVerdPress al medi ambient per la seva implicació i compro-mís a la conservació del medi ambient marí.

L’acte va ser encapçalat pel president de la Diputació de Girona, Joan Giraut i pel president de l’Associació LiberPress, Carlos Mc Crach, i va comptar amb presència de nombrosos repre-sentants institucionals, membres de diferents sectors de la societat, empreses i organitzaci-ons vinculades a la solidaritat i a la cooperació.

Imatges dels moments més emotius dels Premis Liber-Press 2014 en l’Auditori de Girona.

El Director de la Fundació Mar Miquel Ventura Mon-só en el discurs d’ agraïment.

En els últims dos anys la Fundació Mar ha rebut 2 pre-mis el LiVerdPress 2014 y el de “Espais Solidaris” del BBVA el 2013.

9. Fundació Mar rep el premi Internacional LiVerdPress al medi ambient 2014.

14

10. Balanç econòmic i d’ activitat

La recessió econòmica viscuda en els últims anys, unit a la falta de visió i criteri polític de les adminis-tracions públiques en general han continuat definint un entorn d'escassetat de recursos i oportunitats per realitzar les iniciatives i projectes derivats de les nostres missions fundacional.

Aquesta realitat que sembla millorar tímidament ha necessitat un nou reajustament estructural de la nostra organització, imprescindible per poder seguir complint amb la nostra activitat.

Les obligades reformes econòmiques i els canvis han generat, a curt termini, més despeses que, su-mats a un nivell de inferior ingressos, ens han dut a obtenir un balanç econòmic negatiu amb la missió aconseguida.

A la vista dels resultats econòmics generals que s’-exposen en aquesta breu memòria, hem de ser ca-paços de visualitzar la realitat que hi ha darrera de la nostra activitat i ser molt conscients de que qualse-vol acció que projectem, per senzilla que sembli, té, en el context econòmic, social i polític que avui vi-vim, una gran complexitat.

Donar valor a les idees, convertir-les en projectes, promoure’ls, finançar-los i realitzar les activitats derivades és un esforç colossal i aconseguir-ho ens legitima davant la societat per la que treballem. Aquesta experiència sempre és arriscada, però ens brinda un excel·lent recorregut experimental, ens còrtex i ens prepara per afrontar millor el futur.

En aquest context mantenir un bon nivell l’activitat fundacional en un entorn advers, caracteritzat per una falta de lideratge polític i social per promoure i realitzar els canvis necessaris per tenir un món més ecològic, sostenible i saludable és poc realista.

Durant aquest any ha sigut imprescindible realitzar aquest periple d’ajustament, implementar enginys-de gestió juntament amb mesures de prudència econòmica, estalvi i eficàcia. Hem reduït al màxim les despeses de gestió, d’administració i de perso-nal, prioritzant les accions de promoció de projectes i captació de fons. Sembla que hem aconseguit sor-tir endavant, navegar a bon ritme i preveure un mi-llor 2015.

Prioritzant en el bon ús dels recursos disponibles i fer diana en el seu destí final ha sigut l’objectiu fona-mental que en vista dels resultats obtinguts fa sen-tir-nos satisfets per continuar motivats i il·lusionats per l’esdevenir.

Així aconseguir aquesta realitat, per modesta que sembli, ha sigut també possible gràcies a dos fac-tors indefugibles; primer el compromís, el treball i la motivació del staff de la Fundació Mar i, segon, el recolzament incondicional de les empreses col·laboradores i dels patrons de la nostra organit-zació.

Evolució de les despeses i ingressos de l’ últim trienni.

Balanç econòmic de l’últim període

Detall de la destinació i aplicació dels recursos I i II

15

La vida en el planeta blau és una gran obra... Seguim endavantLa vida en el planeta blau és una gran obra... Seguim endavantLa vida en el planeta blau és una gran obra... Seguim endavant!!!

El que sabem és una gota d’aigua; el que ignorem és l’oc-El que sabem és una gota d’aigua; el que ignorem és l’oc-El que sabem és una gota d’aigua; el que ignorem és l’oc-eà.eà.eà.

Isaac Newton (1642 Isaac Newton (1642 Isaac Newton (1642 --- 1727)1727)1727)

16

Aquesta publicació ha estat possible gràcies al recolzament de:

Ajuda'ns a divulgar la nostra missió fundacional, amb el teu re-

colzament aquesta memòria arribarà personalitzada a 200 enti-tats i organitzacions de l’estat espanyol i d’altres parts del món.

Cost aproximat de l’ edició 2.500.- euros

Memòria d’ activitats 2014

Fundación Mar - Llibertat, 1

17200 - Palafrugell - Girona - Spain

tel. + 34 972 611 031

info@fundacionmar.org

www.fundacionmar.org

Facebook.com/fundacio.mar

Twitter.com/FundacioMar