memÒria dels projectes 2019 de l’hospital de … › ... › uploads › 2020 › 01 ›...
TRANSCRIPT
1
MEMÒRIA DELS PROJECTES 2019
DE L’HOSPITAL DE CAMPANYA DE SANTA ANNA
BARCELONA
Barcelona, 21 de març de 2019
2
INTRODUCCIÓ: L’HOSPITAL DE CAMPANYA
1. Objectius general i específics
La missió de l’Hospital de Campanya és oferir acollida, escolta, promoció i integració de les
diferents persones i grups des de l'atenció especial a les persones sense llar, procurant la relació
de gratuïtat amb la comunitat cristiana ampla, així com rebent a tots els que s'apropen amb
qualsevol necessitat.
Aquesta missió s'integra en una xarxa d'esglésies en grans ciutats com ara Madrid, Lisboa, París,
Londres, Nova York, Ciutat de Mèxic i Roma, que integren el projecte d'Hospital de Campanya.
El projecte s'insereix en la presència i missió de l'església catòlica, des de l'evangeli de Jesucrist
en mig de les grans ciutats, amb la finalitat de promoure el desenvolupament integral de la
persona així com la integració social de tots, especialment de les persones excloses i
empobrides.
El programa es realitza com a missió social en el context de la gran ciutat. La dignitat de la
persona humana, la preferència pels pobres, discriminats i exclosos, la cura de la Creació, el
treball pel bé comú i la crida a la llibertat, justícia, pau i solidaritat són les claus de fons del
projecte.
El projecte Hospital de Campanya busca acollir els més pobres. La pobresa en les grans ciutats
és sovint quelcom més que un problema de diners, encara que també. És sobretot el perill d’una
davallada tal en l’escala de l’aparent dignitat humana –l’autèntica mai no la pot perdre la
persona- que arriba a viure al marge de tot allò que fa possible una vida acceptada per la
societat. A conseqüència d’això es va allunyant de tot, començant per les lleis, les normes, la
convivència, l’educació, i acaba per situar-se en la condició d’un ciutadà exclòs del qual molta
gent fuig o que ignora. És la situació de molts captaires o de joves ficats en el món de la
drogodependència o de la delinqüència, d’homes alcohòlics que han perdut la família i tot el que
tenien...
El projecte s’insereix en la presència de l’església catòlica en mig de les grans ciutats, amb la
finalitat de promoure el desenvolupament integral de la persona així com la integració social de
tots i totes, especialment de les persones excloses i empobrides.
L’antropologia cristiana sustenta les opcions d’aquest projecte. Això suposa el ser personal,
lliure i comunitari que se realitza socialment des de l’experiència de l’amor mutu que es fa
preferencial amb els empobrits i exclosos.
El programa es realitza com a missió social en el context de la gran ciutat i té com a objectiu
principal acompanyar els exclosos de la societat, d’una ciutat, del treball, del que sigui, que és la
pobresa més forta que es pot tenir, perquè és la pobresa estructural de la persona, i això és molt
difícil de solucionar.
3
La pobresa més punyent té uns components de marginació que afecten tota la persona, l’aïllen,
la degraden, fins a arribar a una situació que porta una sèrie de conseqüències que fan que la
societat, en general, la refusi i contribueixi a augmentar la seva degradació. Si no hi ha un
moment en el qual li arribi l’ajut que necessita o trobi el suport adient, aquesta situació anirà
empitjorant fins a límits difícils de reparar.
En l’actualitat el projecte està donant fruits en l’acolliment diari a tots els qui vénen a qualsevol
hora del dia a prendre alguna cosa calenta, a fer petar la xerrada o simplement a reposar una
estona, fora del carrer. A l’Hospital de Campanya reben una acollida càlida a qualsevol hora del
dia.
Una església que obre les seves portes a tothom, en especial als més febles i marginats, s’exposa
a trobar-se amb situacions límit i amb la impotència de no poder resoldre problemes que
depenen en un bon grau de la voluntat humana, sovint malalta a causa de les drogues o de la
desestructura personal. Quan només pots acompanyar, sense tenir la capacitat humana de
resoldre problemes que depenen de la voluntat de l’altre, i aquell altre precisament té malalta
la voluntat, és molt difícil trobar solucions. Però l’objectiu de l’Hospital de Campanya és
acompanyar els més pobres per ajudar-los a sortir del forat en què han caigut.
1) L'objectiu general és promoure una església oberta al centre de la ciutat de Barcelona des de
la parròquia de Santa Anna que com a espai i comunitat viva acull integrant les persones sense
llar i els visitants ocasionals que arriben atrets per diverses cerques.
2) Els objectius específics i de desenvolupament són els següents:
a) Adequar i organitzar els espais d'acollida tenint en compte les diferents necessitats de
l'activitat litúrgica i celebrativa, de les persones sense llar, dels grups i comunitats així com dels
turistes que visiten l'art del monestir.
b) Generar propostes de caràcter cultural (diàlegs culturals, actuacions de grups musicals i de
corals) i ocupacional (dirigit a les persones sense llar: taller de jardineria, taller de "panellets"),
que permetin participar i interactuar a les persones.
c) Desenvolupar el voluntariat de servei a les persones sense llar (mitjançant sessions
formatives) i promoure les relacions de fraternitat entre tots (amb festes de la taula compartida:
11 festes d'aniversari i 4 festes especials, en què participen els voluntaris i les persones sense
llar).
d) Promoure l'escolta personalitzada i la formació de grups procurant el suport mutu i l'obertura
a l'entorn, amb l'ajut dels voluntaris, psicòlegs voluntaris, sacerdots i l'educadora social. Entre
els grups actuals, trobem un grup d'auto-ajuda (7 persones) per buscar sortir de de la situació
de sense llar, l'associació "Cercant futur" (50 persones) en fase de junta gestora, cercles de no-
violència (2 grups) i un taller sobre la relació de parella.
e) Desenvolupar la participació de tots els que formen part del projecte en els problemes socials
globals i com establir relació de col·laboració amb la xarxa d'organitzacions i serveis públics o
privats que ofereix l'entorn, derivant a les persones segons les seves expectatives, necessitats i
potencialitats: despatx d'Educació social, relació amb Càritas Barcelona, participació en la
XAPSLL (xarxa d'atenció a persones sense llar), relació amb les esglésies del centre històric de
Barcelona, relació amb la xarxa d'esglésies Hospital de Campanya, tancament d'emigrants sense
papers, celebració en memòria de les víctimes de l'atemptat del 17 d'agost de 2017.
4
f) Comunicar significativament la urgència de l'atenció a les persones excloses i descartades sent
"veu dels que no tenen veu", a través de la televisió, ràdio i premsa escrita, així com a les xarxes
socials: facebook, twitter i instagram, i mitjançant una pàgina web on es dona a conèixer la seva
activitat: htpps://hospitaldecampanyasantaanna.org/
2. Valors
Entenem com a valors prioritaris del projecte aquells que contribueixen a humanitzar la vida de
totes les persones:
1) Acollida. En la despersonalització del centre massificat i subjecte a la gentrificació, la protecció
de les persones sense llar significa aixoplugar-los a tots en una mateixa casa. En aquest sentit
l'acció d'acollir comença amb els que estan en és dificultat i aquest estil de vida reconeix que
tots hem de ser acollits i emparats.
2) Escolta. La soledat és una ferida greu en les grans ciutats i només es cura amb la relació
personal. La relació d'escolta activa no és tant la resolució dels problemes sinó un apropament
gratuït i disponible a la persona que pateix des de l'interès per la seva persona.
3) Promoció. Suposa potenciar les possibilitats oferint camins a les persones i grups per al
desenvolupament integral i espiritual. Això significa orientar, des del coneixement de les
necessitats i possibilitats de cada persona, envers els recursos personals i socials. La promoció
també significa que els que poden oferir alguna cosa la porten a terme desplegant les seves
potencialitats per al bé de tots. Així mateix la dimensió espiritual és una força de foment de les
potencialitats de la persona en totes les seves dimensions.
4) Integració. La fragmentació i exclusió de les comunitats humanes impedeix la incorporació a
la comunitat de les diferents persones i la diversitat de grups. La importància del fet que es
trobin els creients i les seves comunitats amb les persones excloses d'una llar, seient a una
mateixa taula. Així com la convivència ocasional amb els visitants als quals no només se'ls mostra
un rostre d'entreteniment superficial sinó també urgència de conèixer i conviure amb les
persones en vulnerabilitat.
3. Igualtat de gènere
La direcció del projecte, per a assolir la igualtat efectiva entre dones i homes, sense cap tipus de
discriminació per raó de sexe o de gènere, assumeix i fa seus els principis següents:
1. El principi d'igualtat real i efectiva i no discriminació directa i indirecta per raó de sexe i acció
positiva.
2. El principi d'equitat de gènere que és la distribució justa dels drets, els beneficis, les
obligacions, les oportunitats i els recursos sobre la base del reconeixement i el respecte de la
diferència entre dones i homes en la societat.
3. El principi d'interseccionalitat que s'entén com l'eliminació de la discriminació múltiple,
deguda al creuament entre diversos eixos - el sexisme, el racisme, l'explotació de classe, la
lGTBIfòbia, la discriminació per raó d'edat, la discapacitat, l'estat de salut o altres-.
5
4. Així mateix el principi instrumental de transversalitat de gènere suposa la incorporació de la
perspectiva de gènere en l'organització interna de l'entitat, en la planificació i l'execució dels
serveis i activitats que ofereix l'entitat. La transversalitat de gènere obliga a dissenyar i avaluar
el conjunt de les activitats de l'entitat sota el criteri d'identificar i preveure les seves
repercussions diferenciades sobre els homes i les dones, per tal de dur a terme accions
específiques encaminades a pal·liar les desigualtats per raó de gènere. L'avaluació de les seves
activitats ha de seguir una metodologia d'anàlisi que permeti conèixer i valorar els resultats i les
repercussions en la igualtat o desigualtat entre dones i homes, tot proposant propostes de
millora.
Com a òrgan de direcció general, el "Cor de l'Hospital de Campanya" compost pels promotors
de l'entitat i representants dels voluntaris de cada comissió, s'encarrega del seguiment i
compliment del principi de transversalitat de gènere i de la igualtat de gènere real i efectiva en
l'organització interna de l'entitat, en la planificació i execució dels serveis i activitats, així com
en la seva avaluació.
4. Perspectiva de gènere
Si comparem la distribució de sexes entre les persones allotjades a equipaments i les que
dormen al carrer a la ciutat de Barcelona, es confirmen uns mateixos resultats al llarg dels
darrers anys: la proporció de dones al carrer és marcadament inferior a la d’homes, un 12,2%
front un 87,4% respectivament, el mes de maig de l’any 2017. Està ben establert que, per motius
de gènere, hi ha moltes menys dones que pernocten al carrer, però les que ho fan, han patit
itineraris d’exclusió social més greus i estan exposades a riscos majors per l’únic motiu de ser
dones (Sales, Uribe i Marco, Diagnosi 2015. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i
polítiques d’intervenció, 2015).
Aquesta mateixa desproporció la trobem entre les dones i homes atesos a l’Hospital de
Campanya l’any 2018: 39 dones / 213 homes (15,5% en front del 84,5%) i entre les persones que
han fet servir els serveis de la consigna solidària: 46 dones (16%) / 242 homes (84%).
Entre els objectius del projecte hi ha el de detectar la situació de les dones sense llar, potenciant
mesures de protecció, orientació i participació, ja que el col·lectiu de dones és el que més
cruelment pateix la situació de pobresa severa.
5. Valoració de les activitats de l’any 2018
Per poder valorar les accions que s’han portat a terme aquest darrer any, es pot analitzar
l’avaluació dels seus objectius durant l’any 2018, que ha donat el següent resultat:
OBJECTIU: “Generar propostes de caràcter espiritual, cultural i ocupacional que permetin
participar i interactuar”
NIVELL DE CONSECUCIÓ: Assolit
ACCIONS:
6
1.” Una carta un somriure” es suma no només a oferir un regal de Nadal a les famílies
necessitades (com ha fet durant els darrers anys), sinó que també ho han ofert als acollits.
2. La històrica Processó de Setmana Santa del Crist de la Bona Mort presidida per diversos acollits
i membres de la Confraria.
3. Taller de meditació dels divendres com a espai compartit entre acollits i persones de la
parròquia.
4. Propostes ocupacionals com mantenir els jardins, la neteja exterior, tallers de manualitats que
són espais d’intercanvi per voluntaris i acollits, que omplen el seu temps d’una manera
enriquidora.
5. Grup d’acompanyament espiritual del voluntari.
6. Taller de músics com a activitat parroquial que acull la presència d’acollits que participen dels
assajos, eucaristies i concerts.
7. S’han impulsat els diàlegs oberts a la comunitat per tractar temes com: l’acompanyament a
la mort i també un en relació a la situació política actual a Catalunya.
8. S’han mantingut algunes activitats de la Delegació de Joventut de Barcelona com el Cafè
Youcat, els sentinelles en la nit i les trobades de joves de l’ESO.
9. S’han fet diversos actes per celebrar la canonització de San Oscar Romero.
10. Jornada de Portes Obertes amb el festival “Cantem amb els sense sostre” i l’exposició “I tu,
ens veus?”.
OBJECTIU: “Desplegar el voluntariat de servei a les persones sense llar i promoure relacions de
fraternitat”
NIVELL DE CONSECUCIÓ: En consecució
ACCIONS:
1. Sessions de formació per a voluntaris dinamitzades per l’equip de Càritas.
2. Celebracions de taula compartida, primer amb l’Eucaristia i seguidament un sopar, on un cop
al mes celebrem els aniversaris de voluntaris i acollits.
OBJECTIU: “Promoure l’escolta personalitzada i la formació de grups d’ajuda mútua”
NIVELL DE CONSECUCIÓ: En consecució
ACCIONS:
1. Al llarg del dia es generen moments idonis perquè els voluntaris conversin i comparteixin
temps plegats a la capella de la Pietat.
2. S’ofereix un espai d’escolta personalitzada a la Capella del Sant Sepulcre per oferir major
intimitat a la persona.
7
3. Creació de l’Associació Cercant Futur amb la voluntat d’oferir un grup d’ajuda mútua i generar
opcions per sortir de la situació de carrer a les persones acollides, des del suport mutu.
OBJECTIU: “Desenvolupar la participació de tots els integrants del projecte als problemes socials
globals i com establir relacions de col·laboració en xarxa d’organitzacions i serveis públics o
privats de l’entorn, derivant les persones segons les seves expectatives, necessitats i
potencialitats”
NIVELL DE CONSECUCIÓ: En consecució
ACCIONS:
1. El despatx de l’educador/a social obert cada tarda per oferir atenció individualitzada a les
persones acollides: informant dels serveis i recursos on poden acudir, derivant als serveis que
necessiten derivació, oferint alguna peça de roba, comprant medicació amb recepta d’aquell
que ho necessita...
2. Relació mensual amb Càritas que ofereix supervisió, assessorament i seguiment amb
l’educador/a social.
3. Coordinació i relació amb altres esglésies que atenen persones sense llar.
4. Treball en xarxa iniciat amb una trobada amb projectes Hospital de Campanya d’arreu del
món, amb la voluntat de generar una xarxa d’Hospital de Campanya que permeti ampliar-la i
estendre-la arreu.
OBJECTIU: “Comunicar significativament la urgència de l’atenció a les persones excloses i
descartades, essent ‘la veu dels que no tenen veu’”
NIVELL DE CONSECUCIÓ: En consecució
ACCIONS:
1. Presència a la xarxes socials (Facebook, Instagram i Twiter).
2. Presència a mitjans televisius (TV3, TVE, BTV) i de ràdio (Catalunya Ràdio, Ràdio estel, Ràdio
TriniJove, Cope...)
3. Presència a diaris (Ara, La Vanguardia, El Pais, El Periódico...)
8
6. Pla de comunicació i difusió dels projectes
Acció comunicativa
Missatge Públic objectiu Producte
1. Instal·lació d'anuncis 1. Consigna vigilada per deixar pertinències i atenció a les persones sense llar
1. Persones sense llar que ho necessiten
1.Cartells i banderoles
2. Butlletins informatius 2. Donar a conèixer la importància del fet que les persones sense llar comptin durant el dia amb un lloc per deixar les seves coses
2. Voluntaris i col·laboradors del Projecte
2. Butlletins digitals setmanals i bimensuals
3. Missatges a la web 3. Donar a conèixer la problemàtica de les persones sense llar
3. Públic en general. Amics de l'Hospital de Campanya de Santa
Anna
3. Informació en la web htpps://hospitaldecampanyasantaanna.org/
4. Xarxes socials 4. Donar a conèixer la urgència de serveis per a les persones sense llar
4. Persones amb inquietud solidària
4. Notícies en Facebook (HospitalCampanyaParroquiaStaAnna), twitter (@hospitalcampany), Instagram (hospitaldecampanya)
5. Mitjans de comunicació
5.Fer visible la problemàtica invisible de les persones sense llar
5. Públic en general
5. Presència en TV (TV3, BTV, TVE, T5, A3), ràdio (Catalunya Ràdio, SER, COPE, ràdios locals), premsa (ARA, Punt-Avui, La Vanguardia, El Periódico, ABC) i diaris digitals.
7. Principals projectes desenvolupats el 2019
Nom dels projectes Durada en mesos
Entitats col·laboradores
Beneficiaris directes
Atenció a les necessitats bàsiques Servei d'escolta personalitzada Tallers culturals i musicals Tallers ocupacionals Sessions formatives de voluntaris/ies Festes de la taula compartida Consigna solidària Pla per a la recuperació de l'Autoestima Atenció de carrer
11 11 11 11 3 sessions de 3 hores 11 festes d'aniversari i 4 festes especials 10 11 9
Banc dels aliments, Càritas Barcelona
16.739 esmorzars i 8.645 berenars per a 252 persones acollides (39 dones / 213 homes) 12.938 escoltes 10 persones cada setmana Dos grups de 15 i 20 persones 80-100 persones sense llar i 20 voluntaris 22.140 serveis de custòdia 80-100 persones sense llar
9
8. Justificació dels projectes
El nombre de persones sense llar a la ciutat de Barcelona ha anat creixent des de l’any 2008 fins
a assolir la xifra més elevada l’any 2017, segons les darreres dades fetes públiques per la XAPSLL
(Diagnosi 2017. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge, 2017):
“El nombre total de persones en situació d’exclusió residencial a Barcelona s’incrementa en un
20,9% entre 2015 i 2017 i acumula un augment d’un 67,7% des de l’any 2008. (...) Actualment
3.328 persones es troben en situació d’exclusió residencial a Barcelona, cosa que suposa un nou
màxim històric des de 2008” (pàg. 17).
En total, s’ha passat de 2.113 persones sense llar a la ciutat de Barcelona l‘any 2008 a 3.328 l’any
2017, tot sumant les persones que dormen al carrer, a assentaments i les allotjades en recursos
residencials de la XAPSLL.
Són els dèficits que es produeixen en fer efectiu el dret a l'habitatge els que provoquen l'extensió
de la precarietat i un risc superior de quedar-se al carrer, sense llar, alhora que impedeixen la
sortida de les persones dels serveis socials a un llar pròpia. Per superar una situació de sense llar
una persona necessita estabilitat econòmica, residencial i emocional. La majoria de les persones
sense llar tenen uns ingressos baixos per la feble protecció social i la precarietat del mercat
laboral que, juntament amb els preus elevadíssims del lloguer de pisos i habitacions a Barcelona,
que han assolit un rècord en la història recent de la ciutat , fa pràcticament impossible que una
persona sense llar de Barcelona pugui assumir una vida autònoma i ocupar un habitatge
independent.
S'han de cercar, doncs, solucions al problema de l'habitatge a Barcelona que pateixen les
persones més vulnerables. I, de fet, aquest és un tema polític del qual cal sensibilitzar la
ciutadania, ja que són necessàries reformes profundes en el marc legal, com la modificació de la
llei d'arrendaments urbans i les polítiques de creació d'habitatges socials (que es han reduït
extraordinàriament en les últimes dècades), per aconseguir que ningú visqui al carrer.
El problema de l'increment de persones sense llar a Barcelona s'ha vist afectat per la "crisi dels
refugiats", ja que les persones que sol·liciten protecció internacional a Barcelona afronten greus
dificultats per accedir a un habitatge, per la impossibilitat que tenen d'accedir al mercat de
treball, els baixos ingressos i el marc legal d'estrangeria que els aboca a una situació
d'irregularitat, de la no poden sortir i acaben malvivint al carrer.
10
9. Despeses i ingressos
Pressupostos d’ingressos i despeses del 2017 i 2018
Conceptes 2017 2018 Variació
INGRESSOS Activitats pròpies:
Concerts 36.000,00 39.233,00
Esdeveniments 3.430,00 4.890,00
Altres 570,00 Donatius particulars 7.087,00 35.010,00
Fundacions religioses 27.000,00
Entitats socials 10.000,00 41.000,00 Entitats privades 18.500,00 5.000,00
Empreses 1.715,00 5.160,00
Altres (inclou Banc d’aliments i en espècie) 45.687,00 44.000,00
TOTAL INGRESSOS 149.989,00 180.593,00 +30.604,00
DESPESES
Estructura 22.212,00 36.789,00
Personal 43.575,00 78.762,00 Acollida (inclou alimentació) 79.662,00 52.508,00
Tallers ocupacionals 4.540,00 2.748,00
TOTAL DESPESES 149.989,00 170.807,00 +20.818,00
Ingressos-Despeses 0,00 9.786,00 9.786,00
A continuació es desenvolupen les memòries justificatives que han servit per sol·licitar cinc
subvencions públiques i privades per aquest 2019 (Ajuntament de Barcelona, Diputació de
Barcelona, Fundació FundEO i Fundació la Caixa).
11
Projecte “Consigna solidària de Sta. Anna”
Breu descripció del projecte
1. Des de l’atenció diària a més de 200 persones que passen per l’església de Santa Anna cada
dia, una de les necessitats bàsiques que es detecta és la consigna per guardar de forma segura
les pertinències i la documentació de les persones sense llar de Barcelona.
2. L’experiència de l'any 2008 funcionant la consigna solidària en Santa Anna confirma que
aquest servei atén una de les necessitats més peremptòries de les persones sense llar. A través
d’ell es garantitza la llibertat de moviment per la ciutat, ja sigui per accedir a la cerca de feina,
als serveis sanitaris o a qualsevol altre servei o activitat.
3. Així mateix és un factor de reducció de la tensió psicològica, ja que garanteix la seguretat de
les pertinències i, a més, prevé dels robatoris i agressions.
4. Aquest servei no només és necessari per a les persones sense sostre, sinó també per a les
persones que acudeixen a equipaments per passar la nit.
5. Com a centre d’acollida durant el dia detectem que la consigna és un dels serveis concrets
que permet establir vincles per garantir acompanyament professional i derivacions a altres
serveis de la xarxa.
Justificació
1. Les persones sense llar no tenen pràcticament cap pertinença i les poques que tenen els
acompanyen allà on van o les deixen a la consigna d’entitats socials. El veure’s obligat a
arrossegar tot el dia la seva maleta o motxilla, on porta totes les seves pertinències, comporta
una dificultat afegida a la seva vida quan estan tancats els albergs, i han de vigilar contínuament
el seu equipatge, per evitar que els hi robin en qualsevol moment del seu peregrinar diari.
Aquest fet limita extraordinàriament la seva autonomia personal, ja que li impedeix moure’s
sense excessives dificultats per la ciutat al llarg del dia. Segons Càritas Barcelona (Amb sostre i
sense llar. Efectes de l’habitatge precari sobre la vida de les persones. Un esment especial a les
famílies amb fills, Barcelona, 2010), les persones sense llar “pateixen més que cap altre col·lectiu
els efectes de la inseguretat. Segons l’estudi dirigit per Pedro Cabrera “Qui dorm al carrer?”,
prop del 50% de les persones que viuen al carrer a Barcelona diuen que han estat víctimes
d’algun delicte mentre pernoctaven al carrer essent els més habituals els robatoris i les
agressions” (pàg. 20). Segons aquest mateix estudi, “cal no oblidar que la seva principal
preocupació és la violència a la qual es veuen sotmeses (robatoris, pallisses) d’una manera quasi
impune. I viure sota aquesta amenaça pot evolucionar en algun tipus de trastorn mental o
empitjorar el ja existent” (pàg. 51).
2. Així, Santiago Bachiller conclou en la seva tesi doctoral: “Crear espacios de consignes podría
ser de utilidad para las PSH. Viviendo en la calle, es común que los homeless pierdan o les roben
sus pertenencias. Muchas PSH han extraviado su documentación, y así luego tienen dificultades
para buscar empleo, gestionar una RMI, etc. Las consignas serían un sitio ideal para preservar
12
sus bienes y papeles personales. La PSH podría despreocuparse por sus pertenencias, ello
facilitaría sus traslados y garantizaría el derecho a la movilidad. Las consignes también podrían
actuar a modo de una dirección donde la gente reciba correspondencia. Si dicho espacio
preservase el anonimato no haciendo alusión a una institución para homeless, también sería de
interés para las PSH que acuden a una entrevista laboral sin saber qué dirección proporcionar”
(Exclusión Social, Desafiliación y Usos del Espacio. Una etografía con Personas Sin Hogar en
Madrid, 2008, pàgs. 299-300).
3. Una de les necessitats peremptòries de les persones sense llar és disposar de la custòdia de
les seves pertinències fonamentals. Segons dades publicades al “Plan de inclusión de persones
sin hogar de la Comunidad de Madrid 2016-2022”, aprovat pel Govern regional en octubre de
2016, el 41,8% de les persones sense llar que dormen en llocs no previstos per ser habitats, no
disposa d’un lloc on deixar les seves coses (Entre els que sí tenen un lloc on deixar les coses, el
41,5% ho fa en el lloc on dorm, el 26,4% en casa d’un amic o conegut i el 9,4% en casa d’un
familiar. El 5,7% pot fer-lo en un centre d’una Administració Pública, una ONG o altre
organització. El 17% diu que ho pot fer en un lloc que no és cap dels anteriors).
4. Finalment, segons la línia estratègica 8, sobre la “Mejora de los recursos dirigidos a las
persones sin hogar” de la Estrategia Nacional Integral para Personas sin Hogar 2015-2020,
aprovada per Acord del Consell de Ministres de 6 de novembre de 2015, “junto a los recursos
de alojamiento, las persones sin hogar deben contar con otro tipo de recursos especializados
dirigidos a su activación durante el día y a su atención en la calle. La exposición a la calle que
sufren las personas sin hogar provoca que su derecho a la intimidad sea fácilmente vulnerado y
a que sus bienes esenciales estén continuamente en riesgo. Esa discriminación debe ser evitada
y por ello se debe velar porque sus bienes personales esenciales no sean embargados en la calle
o en centros sin que se sigan los procedimientos necesarios en cualquier operación de este tipo;
debería facilitarse que las personas sin hogar puedan disponer de consignas en algunos centros
para la custodia de su documentación y objetos esenciales” (pàg. 43)
Experiència prèvia
1. El funcionament d’aquest servei de consigna solidària a la església de Sta. Anna de Barcelona
durant un any ens permet confirmar la seva necessitat, així com detectar la falta d’aquest tipus
d’equipaments a la ciutat de Barcelona. La nostra experiència amb altres esglésies en altres
ciutats europees ens ha permès conèixer que ciutats com paris, Lisboa o Roma tenen
equipaments molt més funcionals.
2. L’experiència de coresponsabilitat i empoderament de les persones sense llar a l’hora de
participar en l’organització d’aquest servei ha resultat especialment eficaç. En efecte, aquest
servei potencia la responsabilitat sobre les necessitats, permet l’autoorganització de
disponibilitats i potencia l’autoestima des del reconeixement del valor d’aquest servei pels
propis companys.
3. Es detecta la necessitat de mantenir aquest servei tots els dies i amb el major horari possible
de guarda.
4. Des de febrer fins al 31 de desembre de 2018, s’han atès a la consigna solidària a persones de
58 nacionalitats diferents, segons la següent distribució:
a) Nacionalitat espanyola: 96 (el 33,3%)
13
b) Altres nacionalitats UE: 99 (el 34,4%)
c) Altres nacionalitats europees de fora de la UE: 31 (el 10,8%)
d) Nacionalitats no europees: 62 (el 21,5%)
Han estat atesos, doncs, un total de 288 persones sense llar (de les quals el 84% són homes i el
16% dones) d’edats entre 18 i 71 anys.
La distribució de les persones ateses per mesos, segons el seu gènere, nacionalitats diferents, i
total de serveis atesos, així com el nombre de persones noves que accedeixen cada mes a la
consigna i les que continuen del mes anterior, és la següent:
2018 Persones Dones Homes Nacionalitats Serveis Pers noves /continuen
Febrer 130 18 112 39 2.884 130 0
Març 106 13 93 42 2.758 33 73
Abril 108 15 93 43 2.550 33 75
Maig 88 8 88 31 2.475 23 65
Juny 85 7 78 32 2.261 35 50
Juliol 59 6 53 23 1.708 11 48
Agost 0 0 0 0 0 0 0
Setembre 61 4 57 22 1.495 36 25
Octubre 78 8 70 27 2.320 37 41
Novembre 72 7 65 25 1.990 22 50
Desembre 58 6 52 21 1.699 14 44
TOTAL 288 46 242 58 22.140
% 16% 84%
Destinataris del projecte
Dins la complexitat enorme de la vida de les persones sense llar, un dels aspectes que més
problemes els provoquen, és l’obligació permanent de estar vigilant i carregant totes les hores
del dia les seves coses, la qual cosa els impedeix disposar de la llibertat suficient de moviments
que els faciliti el sortir de la seva situació, buscant una feina o trobant els ajuts socials que els
han de permetre l’accés a un habitatge i a una vida digna.
Aquest és un servei que no faciliten tots els albergs, i les persones sense llar es veuen obligades
a deambular tot el dia per la ciutat, amb una restricció gran del moviment i de la facilitat per a
comunicar-se en les seves relacions personals diàries (assistència als menjadors socials, cerca
d’una ocupació, entrevistes de feina...)
14
Voluntat de permanència en el temps
La necessitat de prestació d'aquest servei és permanent, i per tant es preveu la seva
permanència al llarg dels propers anys.
Participació del col·lectiu destinatari en el procés de definició, execució i seguiment del
projecte
L’experiència de coresponsabilitat i empoderament de les persones sense llar a l’hora de
participar en l’organització d’aquest servei ha resultat especialment eficaç, ja que aquest servei
potencia la responsabilitat sobre les necessitats, permet l’autoorganització de disponibilitats i
potencia l’autoestima des del reconeixement del valor d’aquest servei pels propis companys.
Objectius general i específics
a) Objectiu general:
El projecte cerca l'increment de la seguretat de les persones sense llar tot guardant les seves
pertinències i documentació en una consigna, incrementant la seva autonomia personal i evitant
la discriminació que pateixen les persones sense llar en el dret a la seva intimitat, perquè no
sigui fàcilment vulnerat.
b) Objectius específics:
1) Potenciar l’equipament i els espais que permeten la guarda segura de les pertinències de les
persones sense llar que atenem.
2) Garantir l’horari de 8,00 a 20,00 hores tots els dies, amb la coparticipació dels usuaris en la
custòdia.
3) Incrementar l’autonomia personal de la persona sense llar, especialment en la seva mobilitat
diària per desplaçar-se per la ciutat, sense haver de carregar contínuament amb totes les seves
pertinències.
4) Promoure la guarda segura de la documentació de les persones sense llar.
2) Evitar que li puguin robar les poques coses que encara tenen, i que es veuen obligats a moure
contínuament d’un lloc a un altre.
3) Orientar i derivar des de la consigna a altres serveis que la xarxa ofereix a les persones sense
llar que pot utilitzar (menjadors, albergs, robers, dutxes, horaris de biblioteques i serveis socials),
així com sol·licitar cita prèvia amb la treballadora social de l’Hospital de Campanya de Santa
Anna).
4) Emplenar un buit en els serveis socials públics i privats, que normalment no ofereixen aquesta
custòdia gratuïta de l’equipatge de les persones sense llar.
15
5) Millorar la seguretat de les persones sense llar, que pateixen freqüents robatoris de les seves
pertinències, en especial, de la documentació personal que necessiten per a la seva vida
quotidiana.
6) Evitar la discriminació que pateixen les persones sense llar en el dret a la seva intimitat,
perquè no sigui fàcilment vulnerat i aconseguir que els seus béns essencials no estiguin
contínuament en risc.
7) Garantir la cobertura de les necessitats bàsiques de les persones sense llar.
8) Desenvolupar la coordinació dels participants professionals i voluntaris des de l’organització
progressiva d’altres iniciatives col·laboratives, fent de la consigna un espai d’empoderament.
9) Desplegar la consigna com a espai de detecció de la realitat i de les necessitats de les persones
sense llar, recollint dades bàsiques sobre migrants, menors o problemes urgents.
10) Detectar la situació de les dones sense llar potenciant mesures de protecció, orientació i
participació.
Pla d’execució i avaluació del projecte
1) Resultats esperats:
a) Potenciar l’equipament i els espais que permeten la guarda segura de les pertinències de les
persones sense llar que atenem.
b) Incrementar el nombre de serveis utilitzats de la consigna.
2) Indicadors d’avaluació de resultats:
a) Nombre de persones sense llar que utilitzen la consigna cada mes, diferenciades per
nacionalitats, edat i sexe.
b) Nombre de serveis de guarda que es fan mensualment i total anual.
c) Grau de satisfacció de les persones ateses, mitjançant una enquesta periòdica (trimestral)
3) Activitats proposades:
a) Guarda segura de les pertinències de les persones sense llar i de la seva documentació.
b) Informar d'altres altres serveis que la xarxa ofereix a les persones sense llar (menjadors,
albergs, robers, dutxes, horaris de biblioteques i serveis socials
c) Sol·licitar cita prèvia amb la treballadora social de l’Hospital de Campanya de Santa Anna).
4) Agents involucrats:
El coordinador de la consigna solidària.
5) Temporalització:
De les mesos de gener a desembre del 2019, tret del mes d'agost, que es tancarà el servei.
16
Pressupost general
Pressupost inicial Total Subvenció sol·licitada El projecte comporta la construcció de les guixetes i la seva estructura per un industrial extern. La gestió de la consigna requereix una persona a temps complet diari, en l'horari d'acolliment de l'Hospital de Campanya.
29.485,00 14.742,50
17
Projecte “Recuperació autoestima dels acollits”
Breu descripció del projecte
La missió del projecte és oferir acollida, escolta, promoció i integració de les diferents persones
i grups des de l'atenció especial a les persones sense llar, procurant la relació de gratuïtat amb
la comunitat cristiana ampla, així com rebent a tots els que s'apropen amb qualsevol necessitat.
Aquesta missió s'integra en una xarxa d'esglésies en grans ciutats com ara Madrid, Lisboa, París,
Londres, Nova York i Ciutat de Mèxic, que integren el projecte d'Hospital de Campanya.
El projecte es realitza com a missió social en el context de la gran ciutat. La dignitat de la persona
humana, la preferència pels pobres, discriminats i exclosos, la cura de la Creació, el treball pel
bé comú i la crida a la llibertat, justícia, pau i solidaritat són les claus de fons del projecte.
1. La missió del projecte de l’Hospital de Campanya està impregnada del propòsit de recuperar
l’autoestima i el valor de la seva identitat com a ésser humà i social de les persones acollides.
La permanència al carrer de forma constant, sense llar, ni atenció anímica, produeix una
progressiva deterioració de l’autovaloració i autoestima de les persones en aquesta situació.
El seu objectiu primordial és la supervivència i en el seu estat de solitud i invisibilitat, arriben a
perdre la seva pròpia identitat.
2. Els recursos que permeten sortir de l’exclusió, com ara els tallers ocupacionals, les teràpies
psicològiques, els programes de recuperació de l’autoestima, no són freqüents a la xarxa de
serveis socials que atenen les persones sense llar, ja que la majoria els ofereixen allotjament i
menjar, als allotjaments col·lectius i als menjadors socials.
3. Per a la major part de les persones sense llar és molt important sentir-se escoltades, tractades
amb respecte i dignitat i sentir-se valorades, la qual cosa els permet augmentar la seva
autoestima per recuperar el protagonisme en la seva vida.
Justificació
1. El nombre de persones sense llar a la ciutat de Barcelona ha anat creixent des de l’any 2008
fins a assolir la xifra més elevada l’any 2017, segons les darreres dades fetes públiques per la
XAPSLL (Diagnosi 2017. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge,
2017): “El nombre total de persones en situació d’exclusió residencial a Barcelona s’incrementa
en un 20,9% entre 2015 i 2017 i acumula un augment d’un 67,7% des de l’any 2008. (...)
Actualment 3.328 persones es troben en situació d’exclusió residencial a Barcelona, cosa que
suposa un nou màxim històric des de 2008” (pàg. 17).
En total, s’ha passat de 2.113 persones sense llar a la ciutat de Barcelona l‘any 2008 a 3.328 l’any
2017, tot sumant les persones que dormen al carrer, a assentaments i les allotjades en recursos
residencials de la XAPSLL.
2. Diferents estudis han analitzat la importància que té per a les persones sense llar recuperar
la seva autoestima, per poder reincoporarse a una vida activa socialment i a un lloc de treball.
18
Així, Joan Uribe i Sara Alonso diuen: “Les valoracions i autopercepcions d’aquesta població no
es poden deslligar de la seva autoestima, que sol girar al voltant de l’afirmació del seu benestar,
fortalesa, llibertat, ... que es contraposen als aspectes negatius o estigmatitzantes que
configuren l’imaginari social respecte a la població en situació de sense llar –vagabund, indigent,
pobre, marginal...-“ (Les persones en situació de sense llar de Barcelona: perfils, estat de salut i
atenció sanitària, Barcelona, 2009, pàg. 89).
3. També Santiago Bachiller ressalta en la seva tesi doctoral la importància de l’autoestima per
a les persones sense llar: “En los relatos de las PSH se destaca la humillación que
experimentaron, como si fuesen menores a tutelar. En estos talleres se parte del aspecto
negativo de las personas, de todo aquello que no saben hacer. Probablemente, tendrían mayor
éxito si indagasen qué es lo que la persona sabe y le gusta hacer. Fomentando la parte creativa
del ser, se reforzaría la autoestima, un aspecto siempre remarcado por los trabajadores,
psicólogos y educadores sociales a la hora de hablar sobre el sinhogarismo” (Exclusión Social,
Desafiliación y Usos del Espacio. Una etografía con Personas Sin Hogar en Madrid, 2008, pàg.
80).
En altres capítols de la seva tesi, Santiago Bachiller desenvolupa la importància de l’autoestima
de les persones sense llar de cara a superar la seva situació: “Todo ciudadano tiene
determinadas demandas afectivas que cubrir, y os homeless no son la excepción a esta regla.
Tratándose de gente tan golpeada por la vida, mantener un nivel de autoestima y dar sentido a
las experiencias que les ha tocado vivir es especialmente crítico, pues la propia sensación de
humanidad está en juego” (pàg. 96). “Vivir en la calle supone lidiar cotidianamente con un
sentimiento de estigma y de baja autoestima, el cual en gran parte es consecuencia de un
proceso de socialización que se organiza sobre la base de la siguiente enseñanza: la PSH no tiene
nada para dar, es un mero receptor de la caridad ajena” (pàg. 219).
4. Els aspectes negatius que envolten la vida de les persones sense llar, són destacats per
nombrosos especialistes: “Una serie de hechos traumáticos, imposibles o muy difíciles de
superar, el aislamiento social progresivo y la escasa o nula participación social, tienen
consecuencias personales nefastas: sentimiento de fracaso, baja autoestima, desesperanza o
pesimismo vital, falta de autonomía, ‘desempoderamiento’, etc.” (Iñigo Arranz, Informe 2006.
Las personas sin hogar en la prensa escrita, pàg. 21).
El famós sociòleg Zygmunt Bauman coincideix en aquesta mateixa idea: “Ser pobre significa
estar excluido de lo que se considera una “vida normal”; es “no estar a la altura de los demás”.
Esto genera sentimientos de vergüenza o de culpa, que producen una reducción de la
autoestima. La pobreza implica, también, tener cerradas las oportunidades para una “vida feliz”;
no poder aceptar los “ofrecimientos de la vida” (Trabajo, consumismo y nuevos pobres,
Barcelona, 2000, pàg. 52).
5. Finalment, segons l’Objectiu 4, sobre “Restaurar el proyecto de vida”, de la Estrategia
Nacional Integral para Personas sin Hogar 2015-2020, aprovada per Acord del Consell de
Ministres de 6 de novembre de 2015, “la ayuda que se preste para restaurar el proyecto de vida
debe estar incorporada en todas las acciones de los recursos, con el objeto de fortalecer la
autonomía y capacidades de cada individuo a través de su participación en la toma de
decisiones, de la asunción de mayores responsabilidades y la mejora de su autoestima así como
generar capital social a través del aumento de la confianza en la sociedad, impulso de actividades
grupales, promoción de la participación activa en la sociedad, mejora de las habilidades sociales
y comunicación” (pàg. 44).
19
El projecte es realitza com a missió social en el context de la gran ciutat. La dignitat de la persona
humana, la preferència pels pobres, discriminats i exclosos, la cura de la Creació, el treball pel
bé comú i la crida a la llibertat, justícia, pau i solidaritat són les claus de fons del projecte.
Tanmateix, el projecte està vinculat a l’atenció directa de les persones sense llar, les quals han
perdut pràcticament la totalitat dels seus bens i no poden finançar ni tan sols un habitatge on
viure amb dignitat. Ens trobem, doncs, davant de persones que pateixen el pitjor grau d’exclusió
social, ja que es veuen obligades a viure al carrer amb les conseqüències per a la seva salut i
psíquiques conegudes.
Prevenció del risc d’exclusió social:
Podem identificar els següents elements de prevenció del risc d’exclusió social:
1) L’increment de l’autonomia personal de les persones sense llar, que els permeti la seva
reinserció social i participació en la vida comunitària.
2) L’enfortiment de les capacitats de cada persona mitjançant la seva participació en la presa de
decisions, de l’assumpció de majors responsabilitats i la millora de l’autoestima, a través de
l’augment de la confiança en la societat, la participació activa a la societat i la millora de les
habilitats socials.
3) Factors tan importants com l’autoestima o la capacitat per valer-se un mateix són crucials
perquè aquestes persones puguin inserir-se en la societat.
4) Un treball d’acompanyament que consisteix a afavorir l’autoestima i desenvolupar les seves
capacitats personals, independentment del seu grau d’exclusió, suscita una participació en la
vida social.
5) L’acompanyament personalitzat afavoreix l’autoestima, la sociabilitat i en la mesura del
possible, l’accés a la xarxa normalitzada de recursos socials.
Antecedents del projecte:
Des del 17 de gener de 2017, l’Hospital de Campanya de la parròquia de Sta. Anna realitza les
seves activitats d’acollida de les persones sense llar.
Des del mes de desembre del 2017 s’han afiliat un total de 252 persones sense llar a l’Hospital
de Campanya de la parròquia de Sta. Anna (39 dones, el 15,5% i 213 homes, el 84,5%).
De les 252 persones ateses l’any 2018, 218 (el 84,5%) pernocten al carrer, 14 a un alberg, 10 a
casa d’un amic, 3 en una habitació llogada, 3 en un hostal i 4 en pisos ocupats.
És a dir, el projecte està atenent quasi la quarta part (el 22,6%, per ser més exactes) de les
persones que pernocten al carrer a Barcelona, i el 7,5% de les persones sense llar a la ciutat de
Barcelona (segons el darrer recompte fet públic per la XAPSLL, Diagnosi 2017). S’estan acollint
una part molt important de les persones sense sostre i sense llar de la ciutat de Barcelona.
Si ens fixem, en canvi, en les diferents nacionalitats de les persones ateses pel projecte ens
trobem amb la següent dispersió: un 29,8% de les persones ateses tenen la nacionalitat
20
espanyola, un 38,1% de les persones ateses l’any 2018 pertanyen a la Comunitat Europea i un
32,1% procedeixen de països de fora de la Comunitat Europea.
La distribució per edats també crida l’atenció: un 40% són menors de 40 anys, un 10% són més
grans de 60 anys (alguns amb 70, 74, 77 i dins a 81 anys), i la meitat exacta de les persones
acollides tenen entre 40 i 59 anys. Les dificultats per integrar de nou en la societat actual –que
encara no ha sortit de la crisi econòmica dels anys 2008-2012-- aquestes persones sense llar, en
funció de la seva edat i de la seva nacionalitat, són molt grans. D’aquí el valor que tenen
projectes com el de l’Hospital de Campanya dirigit a acompanyar-los i facilitar la seva sortida del
carrer.
Elements d'innovació social:
Oferir a les persones sense llar una ajuda per restaurar el seu projecte de vida, amb l’objectiu
d’enfortir la seva autonomia i la millora de la seva autoestima, és una innovació social i un servei
que no ofereixen totes les entitats socials que atenen aquest col·lectiu.
Diferents estudis recents coincideixen en la importància de l’acompanyament de les persones
sense llar per tal que surtin de l’exclusió social: l’aïllament social i la poca participació social
tenen conseqüències duríssimes per a les persones sense llar, que cauen en el sentiment de
fracàs, baixa autoestima, desesperança i manca d’autonomia, que impossibiliten la reinserció
social sense una ajuda externa.
En aquesta línia, la darrera Estratègia Nacional Integral per a Persones sense llar 2015-2020,
aprovada per Acord del Consell de Ministres de 6 de novembre de 2015, inclou en el seu objectiu
4, sobre “Restaurar el proyecto de vida”, “fortalecer la autonomía y capacidades de cada
individuo a través de su participación en la toma de decisiones, de la asunción de mayores
responsabilidades y la mejora de su autoestima así como generar capital social a través del
aumento de la confianza en la sociedad, impulso de actividades grupales, promoción de la
participación activa en la sociedad, mejora de las habilidades sociales y comunicación” (pàg. 44).
També la Generalitat de Catalunya en el seu Pla d’acció per a la lluita contra la pobresa i per a la
inclusió social a Catalunya, relaciona directament la recuperació de l’autoestima personal amb
la integració social: “La participació en aquest tipus d’entitats no sols estimula el creixement
personal des del punt de vista del coneixement, sinó que permet desenvolupar relacions
interpersonals que reforcen l’autoestima i esdevenen una base de cohesió social” (pàg. 34).
Voluntat de permanència en el temps:
La necessitat de prestació d'aquest servei és permanent, i per tant es preveu la seva
permanència al llarg dels propers anys.
Destinataris del projecte
Dins la complexitat enorme de la vida de les persones sense llar, un dels aspectes que més
problemes els provoquen, és l’obligació permanent de estar vigilant i carregant totes les hores
del dia les seves coses, la qual cosa els impedeix disposar de la llibertat suficient de moviments
21
que els faciliti el sortir de la seva situació, buscant una feina o trobant els ajuts socials que els
han de permetre l’accés a un habitatge i a una vida digna.
Aquest és un servei que no faciliten tots els albergs, i les persones sense llar es veuen obligades
a deambular tot el dia per la ciutat, amb una restricció gran del moviment i de la facilitat per a
comunicar-se en les seves relacions personals diàries (assistència als menjadors socials, cerca
d’una ocupació, entrevistes de feina...)
Participació del col·lectiu destinatari en el procés de definició, execució i seguiment del projecte:
L’experiència de coresponsabilitat i empoderament de les persones sense llar a l’hora de
participar en l’organització d’aquest servei ha resultat especialment eficaç, ja que aquest servei
potencia la responsabilitat sobre les necessitats, permet l’autoorganització de disponibilitats i
potencia l’autoestima.
En els serveis d’atenció a les persones sense llar, la seva participació és necessària tant per a la
millora del servei com per a l’autoestima de les persones acollides. Per això, la informació i la
consulta als usuaris i usuàries és pràctica habitual, i també s’afavoreix les decisions conjuntes i
la implicació de les persones ateses en el seu funcionament, assumint responsabilitats en
algunes tasques. Cal garantir sempre que cada persona sigui partícip de les decisions i els canvis
que afecten a seva pròpia vida.
Objectius general i específics
a) Objectiu general:
El projecte cerca estimular el creixement personal de les persones sense llar acollides no sols
des del punt de vista del coneixement, sinó també desenvolupant relacions interpersonals que
reforcen l’autoestima i esdevenen una base de cohesió social. De fet, per inserir-se en la
societat, les persones sense llar necessiten a més d’una estabilitat econòmica altres factors com
l’autoestima o la capacitat per valer-se un mateix.
b) Objectius específics:
1) Fer un treball d’acompanyament de les persones sense llar que afavoreixi l’autoestima,
desenvolupi les capacitats personals i susciti una participació en la vida social.
2) Establir una diagnosi de la deterioració anímica de les persones sense llar, a través de la
creació d’un perfil personal, i construir un pla personalitzat d’acompanyament.
3) Oferir ajuda a les persones sense llar, perquè aprenguin a actuar per elles mateixes, construint
una relació basada en la confiança, amb la finalitat de reconstruir la seva autoestima, i facilitant
la seva participació en la vida social.
4) Aconseguir l’assumpció i compromís de les persones sense llar en la participació del programa
de recuperació de l’autoestima.
5) Fer un acompanyament de les persones sense llar per despertar la motivació pel canvi,
afavorint l’autoestima, amb un suport continu de les persones.
6) Proporcionar un espai de relació positiu des del qual s’afavoreixi l’autoestima i la promoció
social de les persones sense llar.
22
7) Mitjançant la teràpia de grup, potenciar els efectes de les activitats i xerrades dels diferents
programes.
8) En un espai de convivència, compartir l’alliberament de les angoixes personals perquè aflorin
i s’expressin la frustració i el desemparament.
9) Generar consciència d’utilitat social i recuperar la identitat com a individu capaç de generar
béns i millorar els seus coneixements, a través dels tallers ocupacionals.
10) Assolir el reconeixement per la seva identitat i la seva presència i pertinença en un grup
social, mitjançant la participació en les festes d’aniversari.
11) Enfortir l’autonomia i les capacitats de cada persona a través de la seva participació en la
presa de decisions, de l’assumpció de majors responsabilitats i la millora de la seva autoestima,
així com generar capital social a través de l’augment de la confiança en la societat, l’impuls
d’activitats grupals, la promoció de la participació activa en la societat i la millora de les habilitats
socials i comunicació.
Activitats
El plantejament de recuperació de l’autoestima dels acollits/des es fa a través de les següents
activitats:
1) Activitats de l’educador/ora social
La seva missió és identificar les persones en el procés de degradació de valors i confiança, per
poder establir una diagnosi de la seva deterioració anímica a través de la creació del perfil
personal.
En aquest perfil s’intenta identificar els aspectes següents:
= Origen de la situació que provoca la seva expulsió de l’entorn social propi
= Circumstàncies de vida personal i familiar
= Educació
= Habilitats professionals i experiència
= Motivacions
= Salut
= Recursos econòmics, ajudes, prestacions...
= Lloc de pernocta habitual
Amb la valoració d’aquests punts, es construeix un pla personalitzat per contrastar, debatre i
analitzar-lo amb la persona en aquest estat.
S’intenta aconseguir la seva assumpció i compromís en la participació del programa de
recuperació de l’autoestima, per part de la persona acollida i es contemplen les possibilitats que
la seva implicació sigui real i constant al llarg d’un període establert.
23
2) Programes de Recuperació de l’Autoestima
L’experiència provada indica que els plans de grup tenen una major eficàcia en la millora de
l’autoestima o altres manques emocionals.
La teràpia en el grup crea sinèrgies de auto-estímul que potencien els efectes de les activitats i
xerrades programades.
En el servei d’acollida hi ha uns espais d’horari dedicats a l’escolta i conversa, durant els quals
els voluntaris procuren cuidar especialment l’encontre personal i estan disponibles per a la
xerrada, el joc de taula o la conversa personal.
També hi ha un centre d’escolta personalitzada d’un grup de psicòlegs voluntaris i un grup de
sacerdots.
Finalment, amb l’acompanyament d’un psicòleg i l’educador/a social s’ha format un grup d’auto-
ajuda que reflexionen junts sobre el seu moment vital i busca anar cap a una sortida.
3) Teràpies psicològiques
Impartides per un psicòleg de l’equip de voluntaris. Crea un espai de convivència i busca
compartir l’alliberament de les angoixes personals perquè aflorin i s’expressin els sentiments de
frustració i desemparament.
En aquestes sessions es van perfilant les actituds i motivacions de cada persona, que permetran
un seguiment per part de l'educadora social, en la progressió del procés de creixement
d'autoestima.
4) Tallers ocupacionals
L'activitat física productiva és un estímul molt important en aquest procés de creixement
personal.
Es comparteixen esforços i coneixements. S'integren de nou en un grup social que planeja i
executa tasques que permeten visualitzar resultats i assoliments. En definitiva genera
consciència d'utilitat social i es recupera identitat com a individu capaç de generar béns o
millorar coneixements.
Hi ha experiències provades en els àmbits socials de barri i associacions de veïns de Barcelona,
que han estat afavorides per l'administració municipal.
A la ciutat de Paris, les esglésies de Saint Ambroise i La Madeleine, estan desenvolupant amb
èxit activitats ocupacionals per a persones SDF.
S’organitzen els següents tallers ocupacionals:
= Taller de Jardineria. Reforma i recreació dels parterres de la plaça de l'església. Se realitza de
forma estable participant 15 persones sense llar en dos torns acompanyades per especialistes.
La seva missió és netejar, podar i mantenir els jardins de l’entorn de la parròquia de Sta. Anna.
= Agricultura urbana. Cultiu d'hortalisses als espais propis de la parròquia
24
= Manualitats. Creació de grups de treball d'artesanies i activitats artístiques
= Música. Audició de cant i guitarra impartit per l'educadora social
= Llenguatge. Especialment català i espanyol per als acollits estrangers.
5) Celebració d'aniversaris
Mensualment es realitzen una de les activitats mes importants en aquesta cerca de l'autoestima
perduda. Es comparteix en una festa de convivència i celebració els aniversaris esdevinguts al
llarg del mes dels acollits i voluntaris.
Un esdeveniment magnífic amb sopar compartit, discurs personalitzat i pastís individual per als
homenatjats.
Aquí, els acollits reviuen la seva presència i pertinença en un grup social que els reconeix per la
seva identitat.
La participació habitual és entre 80 i 100 persones sense llar i 20 voluntaris que els acompanyen.
L’objectiu d’aquests encontres és generar un clima de família on tots i totes es coneixen i
comparteixen.
6) Sortides i excursions en grup
Ruptura de la rutina de carrer. Es tracta de programar sortides amb pícnic en parcs o espais
oberts, visites a llocs d'interès, excursions a la naturalesa.
El programa tracta de donar valor de nou a allò que existeix a l'entorn del seu hàbitat i que els
permetrà gaudir d'espais lúdics o accedir com la resta de la societat al que la ciutat i els seus
voltants té per compartir els seus ciutadans.
Es tracta d'una presa de consciència de la seva pertinença a un àmbit ciutadà.
Pla d’execució i avaluació del projecte
Equip de treball:
L’educador/a social, amb un contracte laboral; psicòlegs voluntaris i altres persones voluntàries
que s’encarreguen dels tallers ocupacionals, juntament amb l’educador/a social.
Funcions o responsabilitats:
a) L’educador/a social identifica les persones en el procés de degradació de valors i confiança, i
crea el seu perfil personal per poder establir una diagnosi de la seva situació anímica.
b) L’equip de psicòlegs voluntaris s’encarreguen dels programes de recuperació de l’autoestima,
i imparteixen teràpies psicològiques per perfilar les actituds i motivacions de les persones sense
llar, que permetran un seguiment per part de l’educador/a social, en el procés de creixement de
l’autoestima.
25
c) Ensenyament de tasques de jardineria, agricultura urbana, manualitats d’artesanies i activitats
artístiques, audició de cant i guitarra i aprenentatge del català i del castellà per part dels acollits
estrangers.
1) Resultats esperats:
a) Augmentar l’autoestima de les persones sense llar per a posar-se en el camí de la recuperació
del protagonisme de la seva vida.
b) Satisfer la necessitat d’omplir les hores, a través de l’activitat programada: tallers, sortides,
teràpies, cursos, etc., com a estratègia de la reestructuració del temps, orientada a mantenir la
ment ocupada, que els dona un sentit d’utilitat i competència i que no els permet deixar-se
engolir pel seu passat.
c) Indagar què és el que la persona sense llar sap i li agrada fer, fomentant la part creativa del
ser, i reforçant així la seva autoestima.
d) Acompanyar les persones sense llar per superar l’aïllament social progressiu i l’escadussera o
nul·la participació social, ajudant-les a superar el sentiment de fracàs, la baixa autoestima, la
desesperança o pessimisme vital, la manca d’autonomia, el desapoderament, etc.
e) Ajudar les persones sense llar a trobar oportunitats per gaudir d’una vida feliç, superant la
deterioració dels seus dinamismes vitals, en concret la confiança, la identitat, les expectatives...
f) Acompanyar processos lents de recuperació de l’autoestima, l’autonomia i les habilitats
perdudes, mitjançant la motivació i un procés de dignificació de la persona.
g) Aconseguir que les persones sense llar recuperin la confiança en elles mateixes, la
independència, la capacitat per valer-se un mateix i la intimitat.
h) Estimular el creixement personal des del coneixement i desenvolupar relacions
interpersonals, que esdevinguin una base de cohesió social.
2) Indicadors d’avaluació de resultats:
a) Indicadors quantitatius: nombre de persones sense llar (per gènere) adherides a cadascuna
de les activitats del projecte, amb periodicitat mensual, i variacions d’altes i baixes mensuals en
les diferents activitats.
b) Indicadors qualitatius: resultat d’una enquesta trimestral passada a tots els participants en el
projecte de recuperació de l’autoestima, que permeti valorar el grau d’acceptació del col·lectiu
d’acollits i dels resultats obtinguts en cada activitat, mitjançant les respostes dels participants i
també dels que coordinen les activitats (educador/a social, psicòlegs voluntaris, altres
voluntaris).
3) Temporalització:
De les mesos de gener a desembre del 2019, tret del mes d'agost, que es tancarà el servei.
Pressupost general
Pressupost inicial Total Subvencions sol·licitades 1 educador/a social, amb un contracte laboral; Equip de psicòlegs voluntaris; i altres persones voluntàries que s’encarreguen dels tallers ocupacionals
53.677,00 Ajuntament BCN 26.838,50
Diputació BCN 26.838,50
26
Projecte “Atenció de les necessitats bàsiques de les persones
sense llar”
Breu descripció del projecte
En el context de la crisi econòmica i social que es va iniciar el 2008, el deteriorament de les
condicions econòmiques de les persones més vulnerables ha provocat que moltes d'elles perdin
el nivell econòmic suficient per mantenir una llar i s'han vist obligades a viure en carrers de
Barcelona.
El projecte intenta acompanyar a aquestes persones que ho han perdut tot, adequant i
organitzant els espais d'acollida a l'església de Santa Anna, per adaptar-los a les seves diferents
necessitats durant cada un dels dies de la setmana.
Tot això s'està duent a terme a l'Hospital de Campanya de Santa Anna, per acompanyar les
persones sense llar en el seu camí a la reinserció social i a la recuperació de la seva autonomia
personal i econòmica, que els permeti integrar-se en la societat d'una manera plena.
El projecte, per tant, està vinculat a l'atenció directa de les persones sense llar, que han perdut
pràcticament la totalitat dels seus béns i que no poden ni tan sols finançar un habitatge on viure
amb dignitat. Estem, doncs, davant persones que pateixen el pitjor grau d'exclusió social, ja que
es veuen obligades a viure al carrer amb les conseqüències tremendes per a la seva salut i
psíquiques conegudes.
La intervenció amb persones sense llar requereix abordar molt diversos àmbits -assistencials,
relacionals, laborals, sanitaris, educatius ... A més de les necessitats bàsiques (allotjament,
alimentació, vestit i higiene) també s'han de cobrir les seves necessitats fisiològiques, i per això,
la finançament que se sol·licita per a aquest projecte durant el 2019, es limita a la compra d'uns
mòduls sanitaris per instal·lar a la plaça de la parròquia de Santa Anna, en substitució dels dos
vàters portàtils que actualment estan llogats i finançats per una donació privada.
Nombre de beneficiaris directes
De les 252 persones sense llar ateses a l'any 2018, 39 són dones (el 15,5%) i 213 homes (el
84,5%).
Els beneficiaris directes del projecte són les persones sense llar, a les quals se'ls ofereix una ajuda
per restaurar el seu projecte de vida, amb l'objectiu d'enfortir la seva autonomia i la millora de
la seva autoestima. Diferents estudis recents coincideixen en la importància de
l'acompanyament de les persones sense llar perquè surtin de l'exclusió social: l'aïllament social
i la poca participació social tenen conseqüències duríssimes per a les persones sense llar, que
cauen en un sentiment de fracàs, baixa autoestima, desesperança i manca d'autonomia, la qual
cosa impossibilita la reinserció social sense una ajuda externa.
El nombre de persones sense llar a Barcelona ha anat creixent des de l'any 2008 fins a aconseguir
la xifra més elevada l'any 2017 (últim del que es disposa de dades): des d'aquell any d'inici de la
crisi econòmica s'ha acumulat un increment del 67 , 7%, i actualment 3.328 persones es troben
en situació d'exclusió residencial a Barcelona (l'any 2008 eren 2.113 persones).
27
Objectius general i específics
a) L'objectiu general és promoure una església oberta al centre de la ciutat de Barcelona des de
la parròquia de Santa Anna que, com a espai i comunitat viva, acull les persones sense llar i els
visitants que arriben atrets per diverses recerques. Aquest objectiu general es concreta en
estimular les persones sense llar acollides no només des del punt de vista del coneixement, sinó
desenvolupant relacions interpersonals que reforcin la seva autonomia i autoestima, com a base
de cohesió social.
b) Els objectius específics són:
1) Fer un treball d'acompanyament de les persones sense llar que afavoreixi a autoestima,
desenvolupi les seves capacitats personals i susciti una participació social.
2) Establir una diagnosi del deteriorament anímic de les persones sense llar, a través de la
creació d'un perfil personal, i construir un pla personalitzat d'acompanyament.
3) Oferir ajuda a les persones sense llar, perquè aprenguin a actuar per si mateixes, construint
una relació basada en la confiança, i facilitant la seva participació en la vida social.
4) Aconseguir l'assumpció i el compromís de les persones sense llar en la participació als
programes.
5) Proporcionar un espai de relació positiu des del qual s'afavoreixi la promoció social de les
persones sense llar.
6) Mitjançant la teràpia de grup, potenciar els efectes de les activitats i xerrades dels diferent
programes.
7) En un espai de convivència, compartir l'alliberament de les angoixes personals perquè aflorin
i s'expressin la frustració i el desemparament.
8) A través dels tallers ocupacionals, generar consciència d'utilitat social i recuperar la identitat
com a individu capaç de generar béns i millorar els seus coneixements.
9) Per mitjà de la participació en les festes d'aniversari, aconseguir el reconeixement per la seva
identitat i la seva presència i pertinença a un grup social.
10) Promoure la custòdia segura de la documentació de les persones sense llar.
11) Evitar que els puguin robar les poques coses que encara tenen, i que es veuen obligats a
implicar tot el dia d'un lloc a un altre.
12) Millorar la seguretat de les persones sense llar, que pateixen freqüents robatoris de les seves
pertinences i dels seus documents, imprescindibles per a la seva vida quotidiana.
13) Evitar la discriminació que pateixen les persones sense llar en el dret a la seva intimitat,
perquè no sigui fàcilment vulnerat i aconseguir que els seus béns essencials no estiguin
contínuament en risc.
14) Garantir la cobertura de les necessitats bàsiques de les persones sense llar.
28
Resultats esperats
1) Augmentar l'autoestima de les persones sense llar per posar-se en el camí de la recuperació
del protagonisme de la seva vida.
2) Satisfer la necessitat d'omplir les hores, a través de l'activitat programada: tallers, sortides,
teràpies, cursos, etc., com a estratègia de la reestructuració del temps, orientada a mantenir la
ment ocupada, que els confereix un sentit d'utilitat i competència.
3) Indagar què és el que la persona sense llar sap fer i li agrada fer, fomentant la part creativa
de l'ésser, i reforçant així la seva autoestima.
4) Acompanyar les persones sense llar per superar l'aïllament social progressiu i l'escassa o nul·la
participació social, ajudant-los a superar el sentiment de fracàs, la baixa autoestima, la
desesperança o pessimisme vital, la manca d'autonomia ...
5) Ajudar a les persones sense llar a trobar oportunitats per tenir una vida feliç, superant el
deteriorament de les seves dinamismes vitals, en concret, la confiança, la identitat, les
expectatives...
6) Acompanyar els processos lents de recuperació de l'autoestima, l'autonomia i les habilitats
perdudes, mitjançant la motivació i un procés de dignificació de la persona.
7) Aconseguir que les persones sense llar recuperin la confiança en elles mateixes, la
independència, la capacitat de valer-se un mateix i la intimitat.
8) Estimular el creixement personal des del coneixement i desenvolupar relacions
interpersonals, que es converteixin en una base de cohesió social.
9) Potenciar l'equipament i els espais que permeten una custòdia segura de les pertinences de
les persones sense llar que atenem.
10) Incrementar el nombre de serveis utilitzats en la consigna.
Activitats previstes
1) Activitats de l'educadora social: establir un diagnòstic del seu deteriorament anímic, a través
de la creació d'un perfil personal, que identifiqui l'origen de la situació, circumstàncies de vida
personal i familiar, educació habilitats professionals i experiència, motivacions, salut , recursos
econòmics i ajudes que reben, lloc on passa la nit.
2) Programes de recuperació de l'autoestima, mitjançant teràpia de grup.
3) Teràpies psicològiques impartides per un psicòleg de l'equip de voluntaris, per alliberar les
angoixes personals.
4) Tallers ocupacionals (de jardineria, d'agricultura urbana, de manualitats, de música i de
llenguatge català i castellà.
5) Celebració d'aniversaris, amb una festa de convivència.
6) Sortides i excursions en grup.
29
Indicadors d’avaluació
1) Indicadors quantitatius: nombre de persones sense llar ateses (per gènere), inscrites en
cadascuna de les activitats del projecte (amb periodicitat mensual) i variacions mensuals d'altes
i baixes en cadascuna de les activitats.
2) Indicadors qualitatius: resultats d'una enquesta trimestral, passada a tots els participants en
les diferents activitats, per poder valorar el grau d'acceptació del col·lectiu de persones sense
llar acollits al projecte i dels resultats obtinguts en cada activitat. Es valoren les respostes de les
persones ateses i dels voluntaris i personal laboral que participen en el projecte.
3) Nombre de serveis de custòdia que se realitzen mensualment i total anual.
Cronograma previst
Des del dia 1 de gener de 2019 fins al 31 de desembre del 2019.
Avantatges que se seguiran per als beneficiaris
1) Millora de la seguretat de les pertinences i documentació personal.
2) Evitar la discriminació en el seu dret a la intimitat, aconseguint que els seus béns essencials
no estiguin permanentment en risc.
3) Garantir la cobertura de les necessitats bàsiques de les persones sense llar.
4) Desenvolupament de les capacitats personals i de la participació en la vida social.
5) Compromís de les persones sense llar de participar als programes.
6) Major consciència d'utilitat social per recuperar la identitat com a individu.
7) Millora d els seus coneixements a través dels tallers ocupacionals.
8) Consciència de la seva pertinença a un grup social.
9) Increment de la seva autonomia i les seves capacitats i millora de les seves habilitats socials i
comunicatives, per promoure la seva participació activa en la societat.
Com s'integra aquest projecte en les prioritats concretes que té la Província per a aquest any.
D'acord amb l'àmbit d'Acció Social del Projecte de Missió de la Companyia de Santa Teresa de
Jesús a Europa (aprovat en Sameiro, Portugal, el 6 de juliol de 2017), "sense negar la importància
d'assistir a les persones en les seves necessitats bàsiques, ens sabem trucades / us a afavorir el
seu creixement i desenvolupament integral, partint del reconeixement de la seva riquesa i
dignitat. Des d'aquí volem promoure la transformació social, que comença per una / o mateix,
per poder generar un transformació col·lectiva. Busquem acompanyar les persones i grups en
els seus processos, alhora que ens enriquim amb aquesta relació "(pàg. 13).
30
Així mateix, "davant les situacions de dolor i sofriment humà que contemplem en la societat
actual, creiem necessari conrear i acompanyar la dimensió transcendent de les persones de
manera que puguin viure des de la pròpia dignitat en situacions adverses" (pàg. 14).
Entre els camps prioritaris d'acció social que s'inclouen en aquest àmbit, es destaca el de
"Acollida i acompanyament" definit de la següent manera: "Qualificar les comunitats i obres
d'acollida, com a espais vitals d'acompanyament de persones grans, malaltes, en presó, de
dones, famílies...
Som conscients que la dignitat i el creixement de les persones moltes vegades queden vulnerats
per no tenir un sostre afectiu i / o físic que permeti el desenvolupament de les pròpies capacitats
o la curació de les ferides "(pàg. 15). També trobem el camp prioritari de "Inserció sociolaboral":
"Educar habilitats i competències socials, promoure la formació i orientació laboral, en xarxa
amb sectors que afavoreixin la inserció sociolaboral, com una de les principals vies d’inclusió”
(pàg. 15).
Entre les prioritats del Projecte de Missió, volem recollir dos: "Fomentar el voluntariat com a
experiència de vida, de trobada, d'aprenentatge amb altres / us i de compartir el carisma" i
"Potenciar la dimensió comunitària de l'acció social, fent d'ella no només un espai d'activitat,
sinó de creixement, humanització, transformació, contrast de vida, experiència vital compartida
amb altres"(pàg. 16)
Aquest projecte d'atenció de les necessitats bàsiques de les persones sense llar s'integra
plenament en les prioritats socials del Projecte de Missió de la Companyia de Santa en Europa.
Recursos humans
El coordinador de la consigna solidària i l'educadora social, com a personal extern contractat i
remunerat.
Equip de voluntaris, entre els quals hi ha psicòlegs per dirigir les activitats psicològiques.
Avaluació: procés valoratiu que es té previst realitzar al llarg de l'execució i al final de la
mateixa.
Es farà un doble procés valoratiu:
1. Un seguiment personalitzat: sobre la fitxa de filiació de cada persona sense llar es registrarà
la incorporació del acollit al programa, indicant la seva adhesió a l'activitat seleccionada. Es farà
una avaluació trimestral del progrés individual de les persones sense llar.
2. Un seguiment general del projecte: amb un registre dels acollits a cada activitat, i amb un
seguiment d'altes i baixes.
També es farà una avaluació de les activitats, mitjançant un informe trimestral que avaluï els
resultats obtinguts, la idoneïtat de l'activitat, el grau de la seva acceptació i els efectes sinèrgics
en el col·lectiu de acollits.
Periòdicament, es farà un control dels recursos emprats, analitzant la seva aplicació, amb
l'objectiu de proposar millores en el disseny i aplicació dels recursos disponibles per a cada
activitat.
31
Quina perspectiva de sostenibilitat futura presenta el projecte quan finalitzi aquesta fase
finançada per FundEO?
La sostenibilitat futura del projecte depèn dels donatius privats i de les subvencions públiques
que s'han sol·licitat per al manteniment dels programes de l'Hospital de Campanya. En tot cas,
el finançament que es sol·licita a FundEO es limita a la compra i instal·lació de sanitaris modulars
per substituir els dos vàters que estan en funcionament actualment, i que són insuficients per al
nombre de persones que passen cada dia per l'Hospital de Campanya .
Un cop comprats els mòduls sanitaris, la seva sostenibilitat futura es limitarà al manteniment,
que té cabuda en el pressupost anual de l'entitat.
En què Objectius de Desenvolupament Sostenible incideix el projecte?
= En l'Objectiu 1. Posar fi a la pobresa en totes les seves formes i en tot el món:
1.1 D'aquí a 2030, eradicar per a tothom i a tot el món la pobresa extrema.
1.2 D'aquí a 2030, reduir almenys a la meitat la proporció d'homes, dones i nens de totes les
edats que viuen en la pobresa en totes les seves dimensions d'acord amb les definicions
nacionals.
1.3 D'aquí a 2030, aconseguir una àmplia cobertura de les persones pobres i vulnerables.
1.4 D'aquí a 2030, garantir que tots els homes i dones, en particular els pobres i us vulnerables,
tinguin els mateixos drets als recursos econòmics i accés als serveis bàsics.
= En l'Objectiu 2. Posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició
i promoure l'agricultura sostenible:
2.1 D'aquí a 2030, posar fi a la fam i assegurar l'accés de totes les persones, en particular els
pobres i les persones en situacions de vulnerabilitat, inclosos els nens menors d'1 any, a una
alimentació sana, nutritiva i suficient durant tot el any.
És un projecte transformador? Per què?
L'oferiment a les persones sense llar d'una ajuda per restaurar el seu projecte de vida, amb
l'objectiu de reforçar la seva autonomia, és una innovació social i un servei que no ofereixen
totes les entitats socials que atenen a aquest col·lectiu.
Diferents estudis coincideixen a assenyalar la importància de l'acompanyament de les persones
sense llar perquè abandonin l'exclusió social: les duríssimes condicions de viure al carrer causen
un sentiment de fracàs, de desesperança i manca d'autonomia, que impossibiliten la reinserció
social sense una ajuda externa.
La participació en aquest tipus d'activitats no només estimula el creixement personal des del
punt de vista del coneixement, sinó que permet desenvolupar relacions interpersonals que
reforcen l'autonomia i es converteixen en base de cohesió social.
32
També és un projecte transformador pels instruments innovadors que s'utilitza per a la
prevenció del risc d'exclusió social, que és el seu principal objectiu.
Entre aquests elements de prevenció del risc d'exclusió social es poden identificar els següents:
1) L'increment de l'autonomia de les persones sense llar, que els permeti la seva reinserció social
i participació en la vida comunitària.
2) El reforç de les capacitats de cada persona mitjançant la seva participació en la presa de
decisions i l'augment de la confiança en la societat.
3) La millora de l'autoestima i de la capacitat de valer-se per si mateix, necessàries per a la
reinserció social.
4) Un treball d'acompanyament de les persones per desenvolupar les seves capacitats personals.
Pressupost general
Pressupost inicial Total Subvencions sol·licitades Compra i instal·lació de sanitaris modulars per a substituir els dos wàters que estan en funcionament actualment.
12.798,00 12.798,00
33
Proyecto “Atención de calle en el Hospital de Campaña”
Resumen del proyecto
El proyecto de Hospital de Campaña quiere consolidarse como espacio abierto a las personas
sin hogar en la iglesia de Santa Anna. Un espacio para que las personas que lo necesitan, puedan
acudir a lo largo del día a: desayunar, descansar, hacer actividades, merendar, hacer un proceso
de acompañamiento con la educadora social para hacer el CV o informarse de qué
documentación se necesita para tramitar una ayuda social. Para hacerlo posible el proyecto
consta de un amplio equipo de voluntarios y dos profesionales que trabajan en distintos turnos
para ofrecer el servicio de cafetería de desayuno y merienda.
El servicio de cafetería, junto con los servicios puntuales de peluquería, atención psicológica y
atención veterinaria, ofrecen una ayuda y una atención a las necesidades básicas de las personas
que acuden al Hospital de Campaña. Pero dicha atención sería incompleta si no se ofreciera a
estas personas plantear cambios en su vida que les faciliten encontrar un trabajo, una vivienda
o una salida. Por ello, también existe un trabajo realizado en distintas comisiones en que
profesionales y voluntarios en equipo ofrecen actividades y talleres ocupacionales para
promover la recuperación de la autoestima (taller de meditación, deportes, manualidades…) y
ofrecer la posibilidad de cuidar el espacio en el que se encuentran (taller de jardinería y
horticultura, taller de ayuda mutua…).
Para que el proyecto sea posible es clave el trabajo con la comunidad y el entorno, por ello
trabajamos de la mano con las entidades del barrio no sólo con el fin de ser un agente activo en
el mismo, sino como una oportunidad también de generar un cambio en las personas que a
menudo tienen algunos prejuicios y temores asociados a las personas que viven en la calle.
Este año 2019 se pretende desarrollar un servicio nuevo de atención de calle, con la
colaboración de un educador de calle, que pueda actuar en los espacios naturales de los
marginados que de forma habitual acuden a las placitas Ramón Amadeu, situadas de la iglesia
de Santa Ana. La característica principal de la educación de la calle es que nos permite
aproximarnos a aquellos sectores de la población, que a pesar de tener necesidades sociales, no
formalizan sus demandas y no se acercan a los servicios sociales para solicitar ayuda. Con el
técnico que está a pie de calle, se pueden conocer las situaciones de dificultad en que viven las
personas sin hogar, para poder detectar las necesidades reales, sus demandas no formuladas.
Para acercarnos a ciertos colectivos no hay otro remedio que salir a la calle a buscarlos, y éste
es el rasgo que distingue a educación de calle de otras metodologías de la educación social.
Necesidades atendidas por el proyecto.
En el contexto de la crisis económica y social del 2008, el deterioro de las condiciones
económicas de las personas más vulnerables ha provocado que muchas pierdan el nivel
económico suficiente para mantener un hogar y se han visto obligadas a vivir en las calles de
Barcelona.
34
Su número ha ido creciendo desde 2008 hasta alcanzar la cifra más alta el 2017: 3.328 personas
en situación de exclusión residencial, un récord histórico, con un aumento del 67,7%.
El proyecto ha atendido a lo largo del 2018 a 252 personas sin hogar (un 22,6% de las personas
que pernoctaban en la calle en Barcelona).
Del análisis de la situación observada estos años se desprenden los siguientes hechos:
• Constatamos que la mayoría de las personas que duermen en la calle se ubican entre los
distritos de Ciutat Vella y el Eixample pero que la mayoría de los servicios de atención a personas
sin hogar se sitúan fuera de estos barrios de la ciudad.
• La experiencia de estos dos años en el Centro de día de la Parroquia de Santa Anna es
que todos los días pasan unas 250 personas diarias y que a lo largo de 2018 han pasado 2750
personas diferentes por este centro ubicado en lo que podríamos llamar zona “0” del
sinhogarismo en Barcelona.
• El espacio de acogida de la iglesia se prolonga en las dos plazas que están a la entrada
donde descansan y pasan en día un número importante de personas.
• El perfil de nuestros destinatarios es hombre, menor de 40 años, extranjero y que
duerme en la calle desde hace menos de un año. Esta realidad permite una intervención social
más eficaz al tratarse de procesos que todavía no se han cronificado.
El proyecto responde a la llamada del Papa Francisco a que la Iglesia camine hacia el servicio de
las personas que más lo necesitan, siendo testigo del amor de Jesús a los más necesitados. El
Papa animó a que las parroquias fueran espacios acogedores y de servicio a aquellas personas
que más sufren y necesitan de esta proximidad de Dios.
Personas destinatarias por su perfil
Perfil Número de persones
Infancia y/o jóvenes en riesgo de exclusión social 5
Jóvenes tutelados o ex tutelados por la Administración 5
Personas reclusas o ex reclusas 10
Personas con adiciones o ex adictas 10
Personas inmigradas y otros colectivos con diversidad cultural 10
Personas inmigradas 10
Personas trabajadoras pobres 10
Mujeres con graves problemáticas sociales 5
Mujeres víctimas de violencia de género 5
Personas sin techo que viven en la calle y/o pernoctan en albergues 300
Profesionales y/o voluntariado 150
Total 500
Personas destinatarias por franja de edad
Perfil por edad Número de persones
Familiares (indistintamente de su edad)
Niños (0-12 años)
Adolescentes (13-17 años)
Jóvenes (18-35 años) 150
Adultos (36-65 años) 250
Personas mayores (más de 65 años) 100
Total 500
35
Describa cómo accederá a las personas que participarán en las actividades previstas
explicando las estrategias y acciones que llevaréis a cabo para contactar.
Dada la compleja situación de las personas que viven en la calle, es difícil crear un compromiso
de asistencia dada la fragilidad del día a día en que viven. Por ello, es habitual el contacto con
las demás entidades que trabajan con personas sin hogar, ya que éstas acuden a distintos
recursos para hacer uso de las distintas opciones.
El principal instrumento que utiliza un educador de calle para realizar sus tareas es el vínculo
afectivo y la relación construida a partir de la presencia continuada en el territorio y de su
proximidad a las personas sin hogar.
A partir de un proceso de prospección el educador entra en contacto con las personas sin hogar
y con los recursos y entidades del territorio que las atienden para ir profundizando en el
conocimiento de las necesidades que les afectan.
¿Cómo se prevé la participación de las personas destinatarias del proyecto en la gestión,
planteamiento y acompañamiento de las actividades?
Cada persona usuaria es quien decide si quiere emprender cualquier acción que repercuta en su
vida y generar cambios: buscar trabajo, buscar ayudas sociales, iniciar un proceso terapéutico.
Así, la toma de decisión de un proceso de cambio o de acompañamiento es siempre de la
persona, así como los pasos que se vayan dando.
Es la persona quien decide si quiere venir o no. Si no quiere venir, el educador la va a ver
diariamente, para ver cómo está, para crear un vínculo afectivo. Gracias a estos vínculos las
personas que están muy solas pueden llegar a engancharse a un proceso de recuperación.
La participación de las personas destinatarias creemos que es muy importante en la propuesta
de actividades, por ello contamos con un espacio de asamblea una vez al mes que permite
presentar los talleres y actividades planteados para ese mes, y avaluar las actividades del mes
pasado. Esto permite crear un diálogo, recoger sus opiniones y propuestas de mejora.
El grado de participación de las personas destinatarias en la planificación de actividades es
grande, aunque va muy ligado a la disponibilidad de los voluntarios y los recursos existentes en
el proyectos. Aun así, se intenta que su voz sea lo más escuchada posible dado que los talleres
van especialmente dirigidos a ellos y a sus intereses. Dicha participación se da mensualmente
en el espacio de Asamblea: las personas que acuden al Hospital de Campaña pueden expresar
sus opiniones y sugerencias en un buzón a dicho efecto y estas propuestas son leídas en la
comisión de acogida que está formada por voluntarios y la educadora social.
Escala de participación. Haga clic en los momentos en que se prevé participación de las personas:
Diseño del proyecto (definición de objetivos y / o diseño de actividades)
Priorización de las actividades a realizar
Gestión y / o dinamización de las actividades
36
Definición de un plan individualizado de intervención
Evaluación del proyecto, mediante encuestas de satisfacción
Evaluación del proyecto, mediante entrevistas, talleres, u otras técnicas.
Otros (máximo de caracteres: 200)
En caso que considere que no es posible su participación en estos niveles, justifique los
motivos.
Es posible la participación de las personas sin hogar en el diseño, la dirección o la planificación
de las actividades del proyecto, y fomentarla es uno de sus objetivos.
En cambio, la participación del entorno cercano de las personas destinatarias es algo muy
complejo dado que en muchas ocasiones existen situaciones de conflicto y ruptura que lo
dificultan o imposibilitan.
Explique cómo se trabajará la desvinculación / salida del proyecto de las personas
destinatarias.
La salida del proyecto comporta la incorporación de la persona sin hogar a una vivienda y/o a
una actividad laboral que le permita abandonar la calle. Éste es, precisamente, el objetivo
principal del proyecto, que la persona sin hogar pueda reincorporarse a la sociedad por haber
alcanzado los medios necesarios para una vida autónoma.
Cualquier otra salida diferente se intentará evitar gracias a la labor del educador de calle que
contacta cada día con las personas sin hogar que viven en el barrio. No obstante, la movilidad
de las personas sin hogar es muy alta y es ella la que justifica que, en muchas ocasiones, una
persona abandone el proyecto, por cambiar de entorno vital y buscar otro lugar diferente donde
pasar el día.
¿El proyecto se dirige a unidades familiares?
Si
No
¿Su proyecto se basa en una intervención individualizada?
Si
No
Describa como esperan personalizar los objetivos de trabajo y el seguimiento de las personas.
Hay atención grupal e individualizada para las personas que lo desean: la educadora social ofrece
su atención mediante un Plan de Trabajo Individualizado identificando objetivos por los que
trabajar y buscando recursos a las necesidades de cada persona. Para las acciones grupales se
cuenta con la valoración de las personas usuarias.
37
Fruto del análisis del educador de calle se plantean proyectos socioeducativos de carácter
individual o grupal para paliar las situaciones detectadas en las personas.
Describa, si es el caso, como se favorece el fortalecimiento y creación de redes de soporte
familiar, convivencial y social de las personas destinatarias y su comunidad.
Como ya hemos dicho, la participación del entorno cercano de las personas destinatarias es algo
muy complejo dado que en muchas ocasiones existen situaciones de conflicto y ruptura que lo
dificultan o imposibilitan.
Es evidente que una de las causas más frecuentes que originan la situación de sin hogar es la
pérdida total de las redes de soporte familiar, convivencial y social de las personas sin hogar,
por lo que es muy difícil recuperar los puentes familiares. A pesar de ello, cuando es posible
contactar con la familia de la persona sin hogar, la recuperación de los nexos familiares ayuda
muchísimo para solucionar la situación de vulnerabilidad.
Complementariedad y coordinación
¿Se coordinarán con otras entidades (públicas o privadas, empresas o planes locales) del
territorio? ¿Cuentan con el apoyo de la administración? Explique si ha tenido experiencias
previas de colaboración.
El valor añadido del Hospital de Campaña es diverso, puesto que en los dos primeros años de
existencia se ha podido demostrar su necesidad y buena valoración por parte de las personas
que han acudido. En primer lugar, cabe destacar su apertura a cualquier persona que lo necesite,
sin requerir de un perfil determinado como sucede en el resto de recursos del territorio. Por
otro lado, su ubicación céntrica lo hace un punto de referencia de fácil ubicación al que a
menudo acuden casos de urgencia y son una buena oportunidad para canalizarlos a los servicios
que necesitan. También supone una ventaja y un valor añadido el gran número de voluntarios
que permiten ofrecer un trato humano, digno y cercano, priorizando siempre como valor
fundamental el trato centrado en la persona, la escucha y su atención.
Estamos coordinados con otras entidades.
El trabajo en red es muy habitual con: Càritas, Arrels, Santa Lluisa de Marillac, Dit i Fet, Assís...
con una coordinación semanal para tratar casos que acuden a ambos servicios y buscamos
estrategias compartidas, hacemos seguimiento o compartimos información relevante. Dado que
esta coordinación es de un ámbito más reducido y territorial se completa con la red de segundo
nivel a la que pertenecemos. La “Xarxa d'Atenció a Personas Sense Llar” como plataforma de
entidades del colectivo sin hogar en la ciudad, cubre esta función con la presencia de un mayor
número de entidades de todo el municipio.
Identifique cuáles son los beneficios de la colaboración con otros recursos y organizaciones
del territorio.
Los beneficios de la colaboración y coordinación con otros recursos y entidades son muchos,
pero el más importante es que permite identificar mejor las necesidades del colectivo y de las
personas atendidas, permitiendo ofrecerles mejores opciones. Es evidente que no existe ningún
38
recurso capaz de atender todas las necesidades de estas personas, por ello es imprescindible
conocer todos los recursos que trabajan en este ámbito y crear buenos protocolos de
coordinación. De este modo, las personas atendidas tendrán mejor acceso a la información y
recursos a los que pueden acudir. Por otro lado, el trabajar de la mano con dichas organizaciones
permite conocer mejor las prioridades sobre las que debemos dedicar los recursos, así como
compartir herramientas e información relevante.
Promoción y difusión
Concrete los objetivos de la difusión del proyecto.
1) Concienciar al público en general, y a los simpatizantes y voluntarios, en especial, de la
situación de máxima vulnerabilidad en que se encuentran las personas sin hogar, que lo han
perdido casi todo y se ven obligadas a vivir en las calles de Barcelona.
2) Exigir a las administraciones públicas competentes que aprueben las medidas necesarias,
sobre todo en materia de vivienda, para hacer posible que estas personas puedan ser ubicadas
en una vivienda social.
3) Incrementar el número de donativos de particulares y de subvenciones públicas que permitan
consolidar el proyecto.
Concrete las acciones (¿qué se hará?), el mensaje, el público objetivo (¿a quién va dirigido?) y
los productos (Carteles, trípticos, etc.)
Acciones comunicativas del proyecto:
⎯ Instalación de anuncios (carteles y banderolas) dirigidos a las personas sin hogar.
⎯ Boletines informativos semanales y bimensuales para dar a conocer la importancia de
atender a las personas sin hogar, dirigidos a voluntarios y colaboradores del proyecto.
⎯ Mensajes en la página web, para dar a conocer la problemática de las personas sin
hogar, dirigidos al público en general y a los amigos del Hospital.
⎯ Comunicaciones en las redes sociales, para dar a conocer la urgencia de servicios para
las personas sin hogar, dirigidas a personas con inquietud solidaria, mediante noticias
en Facebook, Twitter e Instagram.
⎯ Intervenciones en los medios de comunicación, para hacer visible la problemática
invisible de las personas sin hogar, dirigidas al público en general, gracias a la presencia
en TV (TV3, BTV, TVE, T5 y A3), radio (Catalunya Radio, SER, COPE, radios locales), prensa
(ARA, Punt-Avui, La Vanguardia, El Periódico, ABC) y digitales.
Objetivos específicos
Objetivo específico 1
Visitar a las personas que están en situación sin hogar especialmente en el distrito de Ciutat
Vella y que de forma habitual acuden a las placetas Ramón Amadeu situadas delante de la iglesia
de Santa Ana.
39
¿Qué indicador será utilizado para medir la consecución del objetivo específico 1?
Seguimiento mensual del número de personas acompañadas por el educador de calle (por
género, edad y nacionalidad) y del número de personas visitadas por el educador de calle que
aceptan participar en los proyectos del Hospital de Campaña (con especificación de su género,
edad y nacionalidad).
Método de cálculo del indicador de medida
Seguimiento personalizado y diario de las tareas llevadas a cabo por el educador de calle, que
ha de anotar en su cuaderno de tareas todas sus visitas y el resultado de las mismas.
Resultado esperado del objetivo específico 1
Acompañar a las personas sin hogar para superar el aislamiento social progresivo y la escasa o
nula participación social, ayudándoles a superar el sentimiento de fracaso, la baja autoestima,
la desesperanza o pesimismo vital, la falta de autonomía…
Objetivo específico 2
Intensificar la coordinación con otros servicios de la ciudad especialmente con Cáritas de
Barcelona, el Ayuntamiento, en coordinación con el Equipo de Atención en Salud Mental para
las personas sin hogar (ESMES) y con el resto de entidades de la XAPSLL.
¿Qué indicador será utilizado para medir la consecución del objetivo específico 2?
Número de reuniones de la mesa de coordinación con los servicios sociales del barrio, número
de acuerdos adoptados y número de acuerdos que han sido realizados (periodicidad trimestral).
Además, se analizará la mejora de la eficiencia de los recursos destinados, mediante el recuento
mensual de cada una de las partidas de recursos materiales (kg de alimentos, litros de líquidos
utilizados, material de limpieza...)
Método de cálculo del indicador de medida
Seguimiento de la actividad de coordinación al revisar el contenido de las actas de las reuniones,
así como de los acuerdos que efectivamente se hayan llevado a cabo. En especial, la mejora en
la eficiencia de los recursos destinados se analizará mediante el cuadro mensual de alimentos
consumidos y otro material utilizado.
Resultado esperado del objetivo específico 2
Incrementar la eficiencia de los recursos utilizados para el acompañamiento de las personas sin
hogar, compartiendo periódicamente las experiencias en reuniones periódicas de coordinación.
Objetivo específico 3
Promover la sensibilización y la conciencia social de diferentes instituciones y grupos que nos
visitan: centros educativos, asociaciones, grupos de tiempo libre, empresas desde la
responsabilidad social corporativa y desarrollar la integración con la participación de los vecinos
y comerciantes de la zona en distintas actividades conjuntas.
¿Qué indicador será utilizado para medir la consecución del objetivo específico 3?
Grado de satisfacción (en % de participantes) manifestado en las encuestas dirigidas a las
personas que visitan la entidad en la jornada de Puertas Abiertas (diferentes instituciones,
centros educativos, asociaciones, empresas, vecinos y comerciantes del barrio).
40
Método de cálculo del indicador de medida
Análisis estadístico de las respuestas a los cuestionarios de satisfacción a los participantes en las
visitas al Hospital de Campaña.
Resultado esperado del objetivo específico 3
Consolidar una Jornada de Puertas Abiertas con la participación de usuarios, voluntarios,
entidades y vecinos que den a conocer el proyecto y sus objetivos.
Objetivo específico 4
Desplegar el cuidado del entorno con la participación de las personas sin hogar con tareas de
limpieza, cuidado de los servicios sanitarios (WC), jardinería y la convivencia ciudadana
previniendo conductas incívicas (consumos, robos, violencia, ruidos).
¿Qué indicador será utilizado para medir la consecución del objetivo específico 4?
Número de personas sin hogar que participan cada semana en los talleres correspondientes (por
género, edad y nacionalidad) y grado de satisfacción de los participantes en los talleres (usuarios
y voluntarios), manifestada en las encuestas que se pasan al final de cada taller.
Método de cálculo del indicador de medida
Recuento de las hojas de asistencia a los talleres y análisis estadístico de las encuestas de
satisfacción que se pasan a los participantes en los talleres.
Resultado esperado del objetivo específico 4
Indagar qué es lo que la persona sin hogar sabe hacer y le gusta hacer, fomentando la parte
creativa del ser, y reforzando así su autoestima.
Descripción de la Actividad 1 prevista:
Lo que hacen los educadores es acostarse a las personas sin hogar que están en la calle, tanto a
los grupos como a las personas que están solas para ver cómo pueden iniciar un proceso de
aceptación, que la persona lo acepte como profesional y analizar qué recursos pueden ayudar a
esta persona. Es un proceso lento pero o vienen ellos o vamos a estar con ellos. Es la persona
sin hogar la que decide si quiere venir o no. Si no quiere venir, los educadores de calle la van a
ver diariamente para hacer un vínculo y ver cómo se encuentra. La finalidad es hacer vínculos
con las personas que están muy solas, facilitando que un día decidan aceptar la ayuda que
necesitan.
Descripción de la Actividad 2 prevista:
Mesas de coordinación con los servicios sociales, cívicos y sanitarios, de periodicidad trimestral.
Para una mejor eficacia y eficiencia en la utilización de los servicios públicos y privados que
atienden a las personas sin hogar de Barcelona, conviene coordinar las diferentes actuaciones
de todos los profesionales implicados en el barrio de Ciutat Vella.
Es un trabajo conjunto de todos los servicios e instituciones del barrio, para dar una respuesta
conjunta a Las necesidades de este colectivo.
41
Descripción de la Actividad 3 prevista:
En el mes de setiembre tiene lugar la muestra de entidades del barrio, ocasión en la que
queremos estar presentes como una entidad más, siendo una oportunidad más de dar a conocer
el proyecto, pero como un agente más del barrio. La metodología es de trabajo en red y
comunitario, puesto que debemos tejer una buena relación con el territorio para poder estar
presentes en la muestra. La periodicidad es anual y el número de personas destinatarias es de
más de 200 personas.
Descripción de la Actividad 4 prevista:
Como proyecto con breve trayectoria en el barrio es importante dar a conocer el proyecto al
barrio y mostrar nuestras acciones, mediante una Jornada de Puertas abiertas. Des de los
talleres aprovecharemos para preparar una muestra de aquello que cada grupo esté dispuesto
a mostrar: manualidades, muestra musical, muestra gastronómica,... La metodología es
comunitaria; la periodicidad será anual y el número de destinatarios 200.
Descripción de la Actividad 5 prevista:
Taller de limpieza y jardinería.
Propuesta ocupacional de mantenimiento de los jardines exteriores a la parroquia y la limpieza
exterior de la placeta donde está ubicada la iglesia.
El objetivo de la actividad es la reforma y recreación de los parterres de la plaza de la iglesia.
La actividad también incluye acciones de agricultura urbana, en la que se cultivan hortalizas en
los espacios propios de la parroquia.
Participan 15 personas sin hogar en dos turnos acompañados por especialistas.
Necesidades básicas
Explique qué acciones realizáis en esta línea.
Dado que nuestros recursos como proyecto son limitados, damos información de todos los
recursos alimentarios al alcance en función de la situación de la persona (comedores sociales,
roperos, servicios de duchas,...)
Descripción de la propuesta metodológica de evaluación
¿Cuál es la finalidad de la evaluación?
⎯ Cuantificar las personas atendidas y valorar el grado de aceptación
⎯ Identificar los servicios mejor valorados y proponer medidas de mejora de los peor
valorados
⎯ Identificar acciones válidas que los profesionales, usuarios y voluntarios puedan
proponer
⎯ Conocer valoración de usuarios y voluntarios
42
¿Qué metodología se seguirá?
⎯ Recogida de indicadores
⎯ Recogida de encuestas
⎯ Valoración recogida en reuniones y asambleas
La evaluación se realizará en una fase intermedia (una evaluación en profundidad a medio
proyecto) y al final (evaluación sumatoria final de proyecto)
También se realizará una evaluación continuada (periodicidad determinada a lo largo del
proceso)
En la evaluación participarán las personas destinatarias, los profesionales de la entidad y el
voluntariado de la entidad.
Los instrumentos de recogida de información: cuestionarios de satisfacción, entrevistas
personales y asambleas.
Ámbitos e indicadores generales de impacto
Describa brevemente en qué aspectos del ámbito de aprendizajes y desarrollo de
competencias básicas y transversales de las personas destinatarias espera mejoras.
Aquellas personas que acuden a los talleres o al servicio de acompañamiento para encontrar
trabajo, realizan un proceso de mayor profundización y cambio personal (búsqueda de trabajo,
servicios a los que acudir, derechos como ciudadano...)
Describa brevemente en qué aspectos del ámbito emocional espera mejoras en las personas
destinatarias.
En la recuperación de la autoestima y la propia dignidad, mediante la atención y la escucha
recibida por voluntarios y profesionales con los que realizan actividades, desayunan o charlan.
Describa brevemente en qué aspectos del ámbito relacional espera mejoras en las personas
destinatarias.
En las habilidades sociales y comunicativas que aprenden en un espacio de convivencia como el
comedor y espacio abierto del Hospital de Campaña, así como en el desarrollo de actividades y
talleres.
¿Cómo se evaluará la mejora en el ámbito de aprendizajes y desarrollo de competencias
básicas y transversales?
⎯ Mediante los cuestionarios de satisfacción a los usuarios.
⎯ Evolución de la implicación de los acogidos en actividades grupales participativas.
⎯ Evaluación directa personal en el seguimiento individual de los acogidos.
43
¿Cómo se evaluará la mejora del ámbito emocional?
Mediante los cuestionarios de satisfacción a los usuarios.
¿Cómo se evaluará la mejora del ámbito relacional?
Mediante los cuestionarios de satisfacción a los usuarios
Mejora continua
Describa cómo se utilizará la información resultante de todo el proceso.
Mediante la revisión continuada del proyecto y el planteamiento del plan de acciones anual
definido en base a dicha información, de modo que el planteamiento de las acciones irá ligado
a la evaluación de las mismas.
Si el proyecto es de continuidad, explica cómo se han tenido en cuenta los resultados
obtenidos en la definición del proyecto que presenta.
Durante los dos primeros años del Hospital de Campaña se han ido consolidando los retos
planteados desde el principio: atención a las necesidades básicas de las personas sin hogar,
mejora de su autoestima y autonomía personal, mayor integración social por su participación
en los talleres y fiestas de aniversarios. Para este nuevo ejercicio se plantea la incorporación al
proyecto de un educador de calle, para poder acompañar a las personas sin hogar que viven en
la calle cerca de la parroquia, hasta que decidan visitarnos y poder recibir información y ayuda
necesaria para su reintegración social. Con esta innovación se pretende ir a acompañar a las
personas sin hogar que no se han decidido aún a visitarnos para ser ayudadas. Para ello es
fundamental la labor del educador de calle.
Recursos humanos del proyecto - Profesionales contratados
Número de personas contratadas que participarán en el proyecto: 3
De éstas, ¿cuántas serán nuevas contrataciones realizadas gracias al proyecto? 1
Criterios para la elección de los perfiles profesionales de las personas contratadas que
participarán en el proyecto
⎯ Identificación con los objetivos del proyecto.
⎯ Identificación con el ideario y valores del proyecto.
⎯ Experiencia previa en el ámbito de la atención a personas sin hogar.
⎯ Capacitación profesional acreditada.
¿Cuántas horas dedicarán en total las personas contratadas en el proyecto? 120
44
Indique, para cada una de las personas profesionales que participarán en el proyecto, su perfil,
su experiencia previa, las tareas que desarrollarán, las horas de dedicación total que
previsiblemente habrán desarrollado al finalizar el proyecto, así como su precio / hora
(incluyendo gastos de la Seguridad Social).
PERFIL PROFESIONAL 1
Educador/a social
Experiencia previa:
Mínimo 1 año de experiencia previa (como voluntario/a o profesional) en atención a personas
del colectivo sin hogar
Tareas que desarrollarán:
⎯ Atención individual a personas usuarias.
⎯ Seguimiento y registro de casos.
⎯ Planificación, organización, dinamización, preparación y evaluación de actividades y
talleres ocupacionales.
⎯ Trabajo en red con entidades y recursos del territorio.
⎯ Coordinación con los servicios sociales básicos.
Número de personas con este perfil profesional: 1
Horas de dedicación total del conjunto de personas con este perfil profesional: 40
Precio / hora del perfil profesional (incluyendo gastos de Seguridad Social): 12
PERFIL PROFESIONAL 2
Coordinador/a del proyecto
Experiencia previa:
Experiencia en coordinación de proyectos de intervención social en el ámbito de atención a
personas sin hogar, mínimo 2 años como profesional
Tareas que desarrollarán:
⎯ Coordinación del equipo de profesionales y de voluntarios.
⎯ Coordinación de las acciones y proyectos del Hospital de Campaña.
⎯ Referente del proyecto para otras entidades, organizaciones y administraciones.
⎯ Seguimiento económico del proyecto.
⎯ Control de calidad del proyecto.
Número de personas con este perfil profesional: 1
Horas de dedicación total del conjunto de personas con este perfil profesional: 40
45
Precio / hora del perfil profesional (incluyendo gastos de Seguridad Social): 12
PERFIL PROFESIONAL 3
Educador de calle
Experiencia previa:
Experiencia en el ámbito de la atención social y a personas, un mínimo de 2 años
Tareas que desarrollarán:
⎯ Analizar y detectar las necesidades de las personas sin hogar.
⎯ Intervenir con la finalidad de reducir los factores de riesgo de exclusión social.
⎯ Promover actividades y servicios de tiempo libre en el barrio.
⎯ Favorecer la formación ocupacional e inserción laboral.
⎯ Trabajar conjuntamente con los servicios sociales e instituciones del barrio, para facilitar
la aceptación de las ayudas.
Número de personas con este perfil profesional: 1
Horas de dedicación total del conjunto de personas con este perfil profesional: 40
Precio / hora del perfil profesional (incluyendo gastos de Seguridad Social): 12
Recursos humanos del proyecto – Voluntariado
Número de personas voluntarias que participarán en el proyecto: 100
De éstas, ¿cuántas nuevas personas voluntarias se prevé que se incorporen a la entidad? 75
Horas totales previstas de participación de las personas voluntarias en el proyecto: 525
Anote, para cada uno de los perfiles de personas voluntarias que participarán en el proyecto,
su perfil, las tareas que desarrollarán y las horas de dedicación total que previsiblemente
habrán desarrollado al finalizar el proyecto.
PERFIL DE VOLUNTARIADO 1
Atención en el servicio de cafetería
Tareas que desarrollarán:
Preparar, servir, distribuir y recoger el servicio de desayuno y merienda.
Número de personas con este perfil: 56
Horas de dedicación total del conjunto de personas con este perfil de voluntariado: 168
46
PERFIL DE VOLUNTARIADO 2
Escucha y acompañamiento
Tareas que desarrollarán:
⎯ Generar vínculo de confianza y ofrecer escucha a las personas que acuden al Hospital
de Campaña
⎯ Participar de las actividades que se organizan con y para las personas acogidas
⎯ Ofrecer información básica según las necesidades de la persona
⎯ Derivar a la educadora social, si la persona lo necesita y desea
Número de personas con este perfil: 56
Horas de dedicación total del conjunto de personas con este perfil de voluntariado: 168
PERFIL DE VOLUNTARIADO 3
Organización y logística
Tareas que desarrollarán:
⎯ Dinamizar la comunicación del proyecto (página web y redes sociales)
⎯ Buscar fuentes de financiación y recursos, velar por la transparencia económica y el
seguimiento económico del proyecto
⎯ Organizar y buscar los recursos para las celebraciones y actividades puntuales
⎯ Recoger los donativos y entregarlos
Número de personas con este perfil: 40
Horas de dedicación total del conjunto de personas con este perfil de voluntariado: 120
PERFIL DE VOLUNTARIADO 4
Cubrir turnos y substituciones
Tareas que desarrollarán:
⎯ Cubrir turnos y períodos festivos
Número de personas con este perfil: 23
Horas de dedicación total del conjunto de personas con este perfil de voluntariado: 69
47
Recursos Materiales e Infraestructuras
Detalle los materiales e infraestructuras que necesitará para desarrollar el proyecto (locales,
instalaciones, equipos técnicos, etc.). Diferenciar aquellos que ya tiene los que se han de
adquirir. De estos últimos, explicite los que serán en régimen de alquiler o compra.
El proyecto cuenta con todos los recursos propios de la parroquia de Santa Anna: 3 espacios
interiores de acogida y atención a los usuarios, espacios exteriores para realización de
actividades y 2 espacios de trabajo de los voluntarios.
Actualmente se alquilan los baños exteriores para el uso de las personas acogidas en Hospital
de Campaña. Sería necesario ampliar dichos servicios y aumentar la periodicidad de la limpieza
y mantenimiento de los mismos.
Presupuesto general
Presupuesto inicial Total Subvenciones solicitadas Sueldo y gastos de Seguridad social de un trabajador como educador de calle
200.779,00 28.980,00
Justificación de las partidas del presupuesto
Explique la relación de cada una de las partidas del presupuesto (solicitadas o no) con las
actividades que ha planteado en el proyecto.
De todas las partidas presupuestadas, podríamos identificar tres grandes bloques: la gestión
básica, el voluntariado y las actividades. En el primer bloque, podemos integrar todos aquellos
gastos básicos que se derivan de la gestión básica del servicio – alimentación, suministros,
difusión, mantenimiento, adecuación y mejora -. En segundo lugar, la captación, la gestión y la
formación del voluntariado. Por último, el gran bloque que incorpora todos los gastos
relacionados con la atención directa a los usuarios, las actividades y los talleres – materiales,
consumibles, títulos de transporte de usuarios, gastos de atención directa…-. De todos modos,
existe la partida de honorarios de profesionales que entendemos como una partida transversal
al proyecto, puesto que afecta a las áreas de atención al voluntariado, a usuarios y a gestión
básica del proyecto.
Plan de ajuste del proyecto
En caso de que el proyecto sea uno de los proyectos seleccionados, la dotación concedida
puede ser de entre el 60 % y el 100% del importe solicitado.
Detalle qué modificaciones tiene previstas realizar en caso de que tenga que ajustar el
presupuesto. Tenga en cuenta describir cuáles serían las partidas afectadas, en qué medida y
cómo espera mantener la calidad de las intervenciones.
48
El presupuesto solicitado será destinado a pagar el sueldo del educador de calle que será
contratado, en el caso que nuestro proyecto sea seleccionado. En caso contrario, no se llevará
a cabo la contratación del nuevo trabajador que exige el proyecto, el educador de calle.
Sostenibilidad económica y viabilidad
En caso de que el proyecto contemple vías de generación de ingresos, haga una breve
descripción. Indique, por ejemplo, qué productos o servicios son de pago.
La iglesia dispone de unos espacios artísticos privilegiados que se está estudiando de qué
manera podrían ser explotados (mediante organización de eventos, conferencias, visitas
guiadas...). De este modo, se podrían generar nuevos ingresos que repercutieran en el proyecto.
Describa qué estrategia de sostenibilidad seguirá para dar continuidad al proyecto en los
próximos años. Explique si tiene convenios vigentes con entidades, administraciones públicas
y / o empresas que garanticen poder mantener el servicio, proyecto y / o programa. En su
caso, indique las características del convenio
El proyecto no tiene aún ningún convenio ni subvención públicas. Todos los ingresos proceden
de donativos y organización de eventos, conferencias, visitas guiadas...
Recursos propios de la entidad: recursos económicos, humanos y materiales que posibilitarán
el mantenimiento del proyecto en años futuros.
Siendo un proyecto de iglesia, éste nos permite contar con toda la comunidad parroquial y de
otras comunidades e iglesias. Pero el pilar fundamental es sin duda el equipo de personas
voluntarias que hacen posible el proyecto día a día. Aun así, contamos con los espacios y locales
de la iglesia, y el trabajo en red con la comunidad y el territorio.
Recursos ajenos: recursos económicos, humanos y materiales que posibilitarán el
mantenimiento del proyecto en años futuros. Indique las entidades financiadoras previstas y
si tiene convenios vigentes con entidades, administraciones públicas y/o empresas que
garanticen poder mantener el servicio, proyecto o programa.
Actualmente, el Hospital de Campaña cuenta con el apoyo de Cáritas, Mensajeros de la Paz y
Banco de Alimentos que hacen posible gran parte de la financiación del proyecto (33%). De todos
modos, la intención es seguir ampliando el número de entidades que colaboren con el proyecto
y garantizar el mantenimiento del mismo.