memòria cobertes cementiri danys aiguats · 2019. 10. 24. · viv 984/2009 (boe 23/4/2009) i les...

PROJECTE EXECUTIU

Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats

Sandra Sanz Montañés Arquitecta Tècnica Municipal

Colegiada 136 CAATEETE Març 2019

AVANTPROJECTE Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Març 2019 ÍNDEX

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1. Aspectes generals

1.1.1. Agents del projecte 1.1.2. Emplaçament 1.1.3. Antecedents i objectius

1.2. Programa d’obra. Terminis d’execució i mà d’obra 1.3. Garantia d’obra 1.4. Resum econòmic

2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

3. JUSTIFICACIÓ NORMATIVA APLICABLE

4. JUSTIFICACIÓ CTE

5. PLEC DE CONDICIONS

6. PRESSUPOST

6.1. Amidaments 6.2. Justificació de preus 6.3. Pressupost 6.4. Resum pressupost 6.5. Últim full

7. PLÀNOLS

8. ANNEXES 8.1. ESTUDI GESTIÓ DE RESIDUS 8.2. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT 8.3. PLA CONTROL QUALITAT 8.4. FOTOGRAFIES ESTAT ACTUAL

AVANTPROJECTE Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Març 2019

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA


MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1. ASPECTES GENERALS 1.1.1. Agents del Projecte Promotor del projecte El promotor del present projecte és l’Ajuntament de la Sénia situat al carrer Tortosa, 1, CP: 43560, tlf: 977 71 30 00 i CIF: P4304500D. Autora del projecte Aquest projecte ha estat redactat per l’arquitecta tècnica municipal, Sandra Sanz Montañés 1.1.2. Emplaçament Les obres objecte del present Projecte es realitzaran al cementiri municipal, titularitat de l’Ajuntament, situat al camí del Cementiri s/n.

1.1.3. Antecedents i objectius ANTECEDENTS Durant el pas del temps, el cementiri de la Sénia, ha anat sofrint diverses ampliacions d’acord amb el creixement del municipi. Amb els forts aiguats del mes d’octubre, concretament el dia 19, es van produir inundacions al Cementiri. Aquestes inundacions van afectar les cobertes de la part antiga del cementiri, atès que els desaigües existents no donaven abast per evacuar la gran la quantitat de pluja que va caure. Aquesta falta d’evacuació d’aigua ha produït filtracions a alguns mòduls de nínxols. OBJECTIUS L’objectiu de les actuacions es resoldre el problema de les inundacions i filtracions d’aigua a les cobertes Cementiri i que no es malmeti l’estructura dels mòduls dels nínxols, perquè a la llarga pot afectar l’estabilitat dels mateixos. Per tal de garantir l’estanqueïtat i estabilitat dels mòduls de nínxols de la part antiga del cementiri i per tal de poder garantir la prestació del servei de titularitat pública que és el cementiri, des dels Serveis Tècnics Municipals es proposen les actuacions objecte del present projecte, que a grans trets són: modificar les pendents de les cobertes, substituir els desaigües i les baixants per uns de més secció.

AVANTPROJECTE Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Març 2019 1.2. PROGRAMA D’OBRA. TERMINI D’EXECUCIÓ I MÀ D’OBRA Termini d’execució Les obres es pretenen realitzar en el termini de tres mesos. (3 mesos) Mà d’obra Es dedicaran una mitjana de 5 operaris. 1.3. GARANTIA D’OBRA Com a període de garantia es fixa un termini de 12 mesos. Durant aquest període, el Contractista està obligat a la conservació, manteniment i reparació de les obres fins a la seva recepció definitiva, tret dels propis de l’explotació de les instalꞏlacions. 1.4. RESUM ECONÒMIC Capítol 01.01. TREBALLS PREVIS .............................................................935,66 € Capítol 01.02. REGULARITZACIÓ DE PENDENTS .................................9.311,04 € Capítol 01.03. IMPERMEABILITZACIÓ...................................................26.387,71 € Capítol 01.04. INSTALꞏLACIÓ PLUVIALS.................................................2.127,27 € Capítol 01.04. ALTRES..............................................................................2.034,75 € TOTAL PRESSUPOST (PEM).................................................................40.796,43 € 13% DESPESES GENERALS...................................................................5.303,54 € 6% BENEFICI INDUSTRIAL......................................................................2.447,79 € SUBTOTAL..............................................................................................48.547,76 € 21% IVA...................................................................................................10.195,03 € TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE (PEC).................................58.742,79 € El pressupost per executar les obres de Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats, al municipi de la Sénia, ascendeix a la quantitat de CINQUANTA-VUIT MIL SET-CENTS QUARANTA-DOS EUROS AMB SETANTA-NOU CÈNTIMS.


2. MEMORIA CONSTRUCTIVA


MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

2.1. SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI En el present projecte no es contempla afectar l’estructura dels edificis.

2.2. SISTEMA ESTRUCTURAL En el present projecte no es contempla afectar l’estructura dels edificis. 2.3. SISTEMA ENVOLVENT Estat actual: En el present projecte s’actuarà a l’envolvent i acabats de la coberta. Actualment les cobertes dels nínxols existents són cobertes planes convencionals no transitables, acabades amb rajola ceràmica. Una part estan revestides amb tela asfàltica i repassades en pintures impermeabilitzants. Les pendents de les cobertes estan disposades de forma que el punt més alt (que actua de carener) està centrat longitudinalment i les pendents cap a les bandes exteriors amb les corresponents boneres repartides cada metre aproximadament. La secció de les boneres, en casos de pluges molt fortes, és insuficient per recollir tot el cabdal de pluja. Actuacions: Es proposa canviar les pendents de les cobertes, per desviar l’aigua cap a les parets transversals, on s’instalꞏlaran noves boneres i baixants, amb secció suficient per encabir el cabdal necessari en casos de forts aiguats. En totes les superfícies de les cobertes s’utilitzarà el mateix procediment:

Preparació de superfícies, consistent en neteja d’herbes i pols i retirada d’elements despresos: pintura, tela...

Formació de noves pendents amb formigó de baixa dosificació, amb un màxim de gruix en els punts alts de 10 cm.

Aplicació d’imprimació de pintura asfàltica Colꞏlocació de làmina asfàltica amb autoprotecció mineral (tela asfàltica de

pissarra). Instalꞏlació de nous baixants de 110 mm de diàmetre, de PVC de color

blanc, incloses peces especials i fixat mecànicament amb brides

AVANTPROJECTE Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Març 2019 Justificació dels treballs a realitzar En aquest projecte es proposa actuar sobre les cobertes de la zona més antiga del cementiri, atès que són les més afectades pels aiguats i urgents de reparar per evitar que l’estructura dels nínxols es vegi afectada. Concretament s’actuarà a sis mòduls de nínxols que hi ha a la zona central i que tenen les pendents cap als fronts de les làpides. També s’actuarà al mòdul longitudinal de la dreta, que també té les pendents cap al frontal de les làpides, amb la mateixa problemàtica de filtracions d’aigua. 2.4. SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ No s’afecta 2.5. SISTEMA D’ACABATS Tal com s’indica a l’apartat 2.3, el nou acabat de la coberta serà amb làmina asfàltica amb autoprotecció mineral. 2.6. INSTALꞏLACIONS No s’afecta 2.7. EQUIPAMENT No s’afecta


3. JUSTIFICACIÓ NORMATIVA APLICABLE


Normativa tècnica general d’Edificació

Aspectes generals

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Código Técnico de la Edificación, CTE

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10)

Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcción

RD 1630/1992 modificat pel RD 1329/1995. (marcatge CE dels productes, equips i sistemes)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O 9/6/1971 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)

Ley de Contratos del sector público

Ley 30/2007 (BOE: 31.10.07)

Desarrollo parcial de la Ley 30/2007, de Contratos del Sector público

RD 817/2009 (BOE: 15.05.09)

Llei de l’Obra pública

Llei 3/2007 (DOGC: 06.07.07)

REQUISITS BÀSICS DE QUALITAT DE L’EDIFICACIÓ

Ús de l’edifici

Habitatge

Llei de l'habitatge

Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)

Condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat

D 55/2009 (DOGC 9/4/2009). Incorpora condicions d’accessibilitat per als edificis d’habitatge, tant elements comuns com a l’interior de l’habitatge.

Acreditació de determinats requisits prèviament a l’inici de la construcció dels habitatges

D 282/91 (DOGC:15/01/92) Requisits documentals per iniciar les obres.

Llocs de treball

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

RD 486/1997, de 14 d’abril (BOE: 24/04/97). Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad y Higiene en el trabajo”. (O. 09/03/1971)

Altres usos


Segons reglamentacions específiques

Sistema de condicionaments, instalꞏlacions i serveis

Instalꞏlacions d’electricitat

REBT Reglamento electrotécnico para baja tensión. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Instalꞏlacions d’ilꞏluminació

CTE DB HE-3 Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

CTE DB SU-4 Seguretat enfront al risc causat per ilꞏluminació inadequada

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

REBT ITC-28 Instalꞏlacions en locals de pública concurrència

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Control de qualitat

Marc general


RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10)

EHE-08 Instrucción de hormigón estructural. Capítulo 8. Control

RD 1247/2008 , de 18 de julio (BOE 22/08/2008)

Control de qualitat en l'edificació d’habitatges

D 375/1988 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Normatives de productes, equips i sistemes (no exhaustiu)

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificació per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/1997 (BOE: 6/3/97). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l’EHE-08.

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/1992 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/1985 (DOGC: 3/5/85)

RC-08 Instrucción para la recepción de cementos

RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcció d’errades (BOE: 11/09/2008)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació

R 22/6/1998 (DOGC: 3/8/98)


Gestió de residus de construcció i enderrocs

Text refós de la Llei reguladora dels residus

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (DOGC 28/7/2009)

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE 13/02/2008)

Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

D 89/2010, 26 juliol, (DOGC 6/07/2010)

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O MAM/304/2002, de 8 febrer (BOE 16/3/2002)

Residuos y suelos contaminados

Llei 22/2011 , de 28 de juliol (BOE 29/7/2011)

Llibre de l’edifici

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Llei 38/1999 (BOE 06/11/99); Modificació: Llei 52/2002,(BOE 31/12/02); Modificació pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105


RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Ordre VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10)

Llibre de l'edifici per edificis d’habitatge

D 206/1992 (DOGC 7/10/92)


4. JUSTIFICACIÓ CTE

AVANTPROJECTE Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Març 2019 4.1. DB SE - SEGURETAT ESTRUCTURAL No és aplicable, atès que en el present projecte no s’afecta l’estructura dels edificis. 4.2. DB SI - SEGURETAT EN CAS D’INCENDI No és aplicable, atès que en el present projecte no s’alteren les instalꞏlacions ni la composició dels edificis. Solament s’actua en coberta i drenatges. 4.3. DB SUA - SEGURETAT D’UTILITZACIÓ I ACCESSIBILITAT No és aplicable, atès que en el present projecte no s’alteren les instalꞏlacions ni la composició dels edificis. Solament s’actua en coberta i drenatges. 4.4. ESTALVI ENERGÈTIC No és aplicable, atès que en el present projecte no s’alteren les instalꞏlacions ni la composició dels edificis. Solament s’actua en coberta i drenatges. 4.5. DB HR - PROTECCIÓ ENFRONT DEL SOROLL No és aplicable, atès que en el present projecte no s’alteren les instalꞏlacions ni la composició dels edificis. Solament s’actua en coberta i drenatges. 4.6. DB HS - SALUBRITAT HS 1 Protecció enfront la humitat: si és d’aplicació HS 2 Recollida i evacuació de residus: no és d’aplicació HS 3 Qualitat de l’aire interior: no és d’aplicació HS 4 Subministrament d’aigua: no és d’aplicació HS 5 Evacuació d’aigües: si és d’aplicació

AVANTPROJECTE Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Març 2019 HS 1 - Protecció enfront la humitat COBERTES Les condicions de les solucions constructives disposaran dels elements relacionats a l’apartat 2.4.2 del DB HS 1 Els punts singulars de les cobertes, es resoldran d’acord a les condicions de l’apartat 2.4.4. Es tindran en compte les condicions de l’apartat 2.4.3.3.1: Impermeabilización con materiales bituminosos y bituminosos modificados del DB HS. HS 5 - Evacuació d’aigües Exigència bàsica HS 5: Evacuació d’aigües (art.13.5 part I CTE) Els edificis disposaran dels mitjans adequats per extreure les aigües residuals generades en ells, de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb els escorrentius. Es tindran en compte les condicions de l’apartat 5.3.1: Execució de les baixants del DB HS per a l’execució de les baixants d’evacuació d’aigües pluvials.

La Sénia

L'arquitecta tècnica municipal,

(Document signat electrònicament al marge)

Sandra Sanz Montañés


5. PLEC DE CONDICIONS

1/17

0 CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS

Sobre els components

Sobre l'execució

Sobre el control de l'obra acabada

Sobre normativa vigent

1 CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA

SISTEMA SUSTENTACIÓ

SUBSISTEMA ENDERROCS

1 CONDICIONS GENERALS

1.1 Enderroc de cobertes

1.2 Arrencada de revestiments

SISTEMA ENVOLVENT

SUBSISTEMA COBERTES

1 COBERTES PLANES

SUBSISTEMA IMPERMEABILITZACIÓ I AÏLLAMENTS

3 AÏLLAMENTS CONTRA LA HUMITAT

3.1 Imprimadors

3.2 Làmines

SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL.LACIONS

SUBSISTEMA EVACUACIÓ

1 LIQUIDS

1.1 Connexió a xarxa

1.2 Recollida d'aigües grises, negres i pluvials

1.3 Depuració

2/17

CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Característiques Tots els productes de construcció hauran de portar el marcatge CE, d’acord amb les condicions establertes a l’article 5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials, Part I. Capítol 2. del CTE:

1. Els productes de la construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de la construcció, publicada pel Real Decret 1630/1992 del 29 de desembre, modificada pel Real Decret 1329/1995 del 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o altres Directives europees que li siguin d’aplicació. 2. En determinats casos, i amb la finalitat d’assegurar la seva suficiència, els DB establiran les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin als edificis, sense perjudici del Marcatge CE que els sigui aplicable d’acord amb les corresponents directives Europees.

Control de recepció Tots els productes de construcció tindran un control de recepció a l’obra, d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.2 Control de recepció a l’obra de productes, equips i sistemes. Part I. Capítol 2. del CTE, i comprendrà: Control de la documentació dels subministres.

1. Els subministradors lliuraran els documents d’identificació del producte exigits per la normativa d’obligat compliment, pel projecte o la DF (Direcció Facultativa) al constructor, qui els presentarà al director d’execució de l’obra. Aquesta documentació comprendrà, almenys, els següents documents: a) els documents d’origen, full de subministrament ; b) el certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física; i c) els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la documentació corresponent al marcatge CE dels productes de la construcció, quan sigui pertinent, d’acord amb les disposicions que siguin transposició de les Directives Europees que afectin als productes subministrats.

Quan el material o equip arribi a l’obra amb el certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica

1. El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre: a) els distintius de qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats, que assegurin les característiques tècniques dels mateixos exigides en el projecte i documentarà, si s’escau, el reconeixement oficial del distintiu d’acord amb l'establert en l’article 5.2.3; i b) les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, d’acord amb l'establert en l’article 5.2.5, i la constància del manteniment de les seves característiques tècniques. 2. El director de l’execució de l’obra verificarà que aquesta documentació és suficient per a l’acceptació dels productes, equips i sistemes emparats per ella.

Control de recepció mitjançant assaigs 1.Per a verificar el compliment de les exigències bàsiques del *CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assaigs i proves sobre alguns productes, segons l'establert en la reglamentació vigent, o bé segons l’especifica’t en el projecte o ordenats per la D.F. 2. La realització d’aquest control s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la direcció facultativa sobre el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig i les accions a adoptar.

Sobre l’execució. Condicions generals. Tots els treballs, inclosos en el present projecte s’executaran esmeradament, tenint en compte les bones practiques de la construcció, d’acord amb les condicions establertes en l’article 7.1 Condicions en l’execució de les obres. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

1. Les obres de construcció de l'edifici es portaran a terme segons el projecte i les seves modificacions autoritzades pel director de l’obra, prèvia conformitat del promotor, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a les instruccions del director de l’obra i del director de l’execució de l’obra.

Control d’execució. Tots els treballs, inclosos en el present projecte, tindran un control d’execució d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.3 Control d’execució de l’obra. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

Durant la construcció, el director de l’execució de l’obra controlarà l’execució de cada unitat d’obra verificant el seu replanteig, els materials que s’utilitzin, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instalꞏlacions, així com les verificacions i altres controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb el que s’indica en el projecte, la legislació aplicable, les normes de bona pràctica constructiva i les instruccions de la direcció facultativa. A la recepció de l’obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de conformitat que ostentin els agents que hi intervenen, així com les verificacions que, si s’escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l’edificació. 2. Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessàries per a assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. 3. En el control d’execució de l’obra s’adoptaran els mètodes i procediments que es contemplin en les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst dels productes, equips i sistemes innovadors, prevists a l’article 5.2.5

Sobre el control de l’obra acabada. Verificacions del conjunt o parts de l’edifici d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.4 Condicions de l’obra acabada. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

A l’obra acabada, bé sobre l’edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instalꞏlacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la D.F. i les exigides per la legislació aplicable

Sobre la normativa vigent El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que a la memòria i al plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l’observança de les normes sobre la construcció. Així doncs, en el present plec s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes.

3/17

A més, els productes de la construcció duran el marcatge CE. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte. CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA

4/17

SISTEMA SUSTENTACIÓ SUBSISTEMA ENDERROCS 1 CONDICIONS GENERALS Operacions destinades a la demolició total o parcial d’un edifici o element constructiu, aeri o enterrat que obstaculitzi la construcció d’una obra i que sigui necessari fer desaparèixer, comprèn també la retirada dels materials i lliurament a un gestor autoritzat, per al seu reciclatge o per a la disposició de rebuig. En funció de la seva execució es defineixen diversos tipus d’enderroc: Enderroc d’element a element, el més usual, quan els treballs s’efectuen seguint l’ordre invers a la seva construcció. Enderroc per colꞏlapse per embranzida de màquina, quan l’alçada de l'edifici no superi els 2/3 de l'alçada assolible per a aquesta. Enderroc per colꞏlapse mitjançant impacte de bola de gran massa, quan l'edifici es trobi aïllat o prenent estrictes mesures de seguretat respecte als confrontats. O per colꞏlapse mitjançant la utilització d’explosius, quan l’estructura no sigui d’acer o amb predomini de fusta i materials combustibles. Enderroc combinat. Quan part d'un edifici s’hagi d’enderrocar element a element i l’altra part per qualsevol altre procediment de colꞏlapse, s'establiran clarament les zones on s'utilitzarà cada modalitat. Normes d’aplicació Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos. Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008). Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006) Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976. Actualización de determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. O. FOM/1382/2002 . Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 31.11.1984, O. 26.07.1993. Normas complementarias del Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 07.01.1987. UNE. UNE 88411:1987 Productos de amiantocemento. Directrices para su corte y mecanizado en obra. Components Les eines per a la demolició: mitjans manuals, martell picador, martell trencador. Els materials a demolir: Tots els materials corresponents al procés constructiu: estructurals, de revestiments d’instalꞏlacions etc. Els elements auxiliars: bastides. S’utilitzaran en l’enderroc d'elements específics, en demolicions manuals, element a element, i sempre en construccions que no presentin símptomes de ruïna imminent. Es comprovarà prèviament que les seccions i l’estat físic dels elements d’estintolament, dels taulons, dels cossos de bastida, etc. són els adequats per tal de complir a la perfecció la missió que se'ls exigirà un cop muntats. S'estudiarà, en cada cas, la situació, la forma, l'accés del personal, dels materials, la resistència del terreny si recolza en ell, la resistència de la bastida i dels possibles llocs d'ancoratges, les proteccions necessàries a utilitzar, les viseres, lones, etc. buscant sempre les causes que, juntes o per separat, puguin produir situacions que donin lloc a accidents, per tal de poder-los evitar. Quan existeixin línies elèctriques nues s'aïllaran amb el dielèctric apropiat, es desviaran, almenys, a 3 m. de la zona d'influència dels treballs o, en altre cas, es tallarà la tensió elèctrica mentre durin els treballs. Característiques tècniques mínimes dels elements auxiliars. Bastides. Bastides de servei. Les més usuals són les bastides de servei metàlꞏliques per la seva rapidesa i simplicitat de muntatge, lleugeresa, llarga durada, adaptabilitat a qualsevol tipus d'obra, exactitud en el càlcul de càrregues per conèixer les característiques dels acers emprats, possibilitat de desplaçament. En la seva colꞏlocació es tindran en compte les següents condicions: Els elements metàlꞏlics que formin els peus drets o suports estaran en un pla vertical. La separació entre els travessers o ponts no serà superior a 2,50 metres. L'entroncament dels travessers es farà a una quarta part de la seva llum, on el moment flector sigui mínim. En les abraçadores que uneixen els elements tubulars es controlarà l'esforç de cargolada. Les traves o ancoratges hauran d’estar formats sempre per sistemes indeformables en el pla format pels suports i ponts, a força de diagonals o creus de Sant Andreu; s'ancoraran, a més, a les façanes que no hagin de ser enderrocades, o no immediatament, requisit imprescindible si la bastida no està ancorada en els seus extrems; han de preveure's com a mínim quatre ancoratges i un per cada 20 m². No es superarà la càrrega màxima admissible per a les rodes quan aquestes s'incorporin a una bastida. Els taulers d'altura major a 2 metres estaran proveïts de baranes normalitzades i marxapeu. Bastides de càrrega. Utilitzades com a element auxiliar per tal de sostenir parts o materials d'una obra durant la seva construcció quan no es puguin sostenir per si mateixos, emprant-se com a armadures provisionals per a l'execució de voltes, arcs, escales, encofrats de sostres, etc. Estaran projectats i construïts de manera que permetin un descens i desmuntatge progressius. Execució Condicions prèvies Abans de l'inici de les activitats d’enderroc es reconeixeran, les característiques de l'edifici a enderrocar: antiguitat, característiques de l’estructura inicial, variacions, reformes, i estat actual de l’estructura i les instalꞏlacions. Es reconeixeran també, les edificacions confrontants, el seu estat de conservació i les seves mitgeres per tal d'adoptar les mesures de precaució com són l’anulꞏlació d'instalꞏlacions, apuntalament d'alguna part dels edificis veïns, separació d'elements units a edificis que no s'han de enderrocar, etc... i també es reconeixeran els vials i xarxes de serveis de l'entorn de l'edifici a enderrocar, que puguin ser afectats pel procés d’enderroc. En aquest sentit, hauran de ser treballs obligats a realitzar i en aquest ordre, els següents: Desinfecció i desinsectació dels locals de l'edifici que hagin pogut albergar productes tòxics, químics o animals (portadors de paràsits). Anulꞏlació i neutralització per part de les Companyies subministradores de les escomeses d'electricitat, gas, telèfon, etc. així com tapat del clavegueram i buidatge dels possibles dipòsits de combustible. Estintolament i apuntalament dels elements de construcció que poguessin ocasionar algun esfondrament. Instalꞏlació de bastides, totalment exemptes de la construcció a enderrocar, si bé es podran arriostrar a aquesta en les parts no enderrocades. Instalꞏlació de mesures de protecció colꞏlectives tant en relació amb els operaris encarregats de l’enderroc, com amb terceres persones o edificis, entre les quals cal destacar: Consolidació d'edificis confrontants i protecció si són més baixos, mitjançant la instalꞏlació de viseres de protecció; Protecció de la via pública o zones confrontants i la seva senyalització; Instalꞏlació de xarxes o viseres de protecció per a vianants i lones de protecció per impedir la caiguda d'enderrocs; Manteniment d'elements propis de l'edifici com: ampits, baranes, escales, etc; Protecció dels accessos a l'edifici mitjançant passadissos coberts; Instalꞏlació de mitjans d'evacuació d'enderrocs, canals i conductes de dimensions adequades, així com tremuges per l’emmagatzematge; Reforç de les plantes sota rasant si existeixen i s'han d'acumular enderrocs en planta baixa; Evitar, mitjançant lones a l'exterior i regat a l'interior, la creació de grans quantitats de pols; No s’han de sobrecarregar excessivament els forjats intermedis amb enderrocs. Els buits d'evacuació es protegiran amb baranes; Adopció de mesures de protecció personal, dotant els operaris del preceptiu i específic material de seguretat (cinturons, cascos, botes, màscares, etc.).

5/17

Es comprovarà que els mitjans auxiliars a utilitzar, tan mecànics com manuals, reuneixen les condicions de quantitat i qualitat especificades en el pla d’enderroc, d'acord amb la normativa aplicable en el transcurs de l'activitat. En el cas de procediment d’enderroc mecànic, s'haurà enderrocat prèviament, element a element, la part d'edifici que està en contacte amb les mitgeres, deixant aïllat el tall de la màquina. Quan existeixin plans inclinats, com ràfecs de coberta, que poden lliscar i caure sobre la màquina, s’enderrocaran prèviament. En el pla d’enderroc, s'indicaran els elements susceptibles de ser recuperats, a fi de fer-ho de forma manual abans que s'iniciï l’enderroc per mitjans mecànics. Aquesta condició no tindrà efecte si amb això es modifiquessin les constants d'estabilitat de l'edifici o d'algun element estructural. En el cas de demolició o retirada de materials que continguin amiant i prèviament a l’inici de la feina, l’empresa encarregada d’executar-la haurà d’establir un pla de treball aprovat per la D.F. Quan tècnicament sigui possible, l’amiant o els materials que el continguin han de se retirats abans de començar les operacions de demolició. Fases d’execució Enderroc. Els elements resistents s’enderrocaran en l'ordre invers al seguit en la seva fase de construcció. Es descendirà planta a planta començant per la coberta, alleugerint les plantes de forma simètrica, excepte indicació en contra. Es procedirà a retirar la càrrega que graviti sobre qualsevol element abans d’enderrocar aquest. En cap cas es permetrà acumular enderrocs sobre els forjats en quantia major a l'especificada en l'Estudi Previ, tot i que l'estat dels esmentats sostres sigui bo. Tampoc s'acumularà enderroc ni es suportaran elements contra tanques, murs i suports, propis o mitgeres mentre aquests hagin de romandre en peus. Es contrarestaran o suprimiran els components horitzontals d'arcs, voltes, etc., i s’apuntalaran els elements, la resistència i estabilitat dels quals es tinguin dubtes raonables; les volades seran objecte d'especial atenció i seran apuntalades abans d'alleugerir els seus contrapesos. Es mantindran tot el temps possible les traves existents, introduint-ne de nous, en la seva absència, quan resultin necessaris. En estructures hiperestàtiques es controlarà que l’enderroc d'elements resistents origina els menors girs, fletxes i transmissió de tensions possibles, no s’enderrocaran elements estructurals o de trava mentre no es suprimeixin o contrarestin eficaçment les tensions que puguin estar incidint sobre ells. Es tindrà, així mateix, present el possible efecte pendular d'elements metàlꞏlics que es tallin o dels quals sobtadament se’n suprimeixin les tensions. En general, els elements que puguin produir talls com vidres, porcellana sanitària, etc. es desmuntaran sencers. El trencament de qualsevol element suposa que els trossos resultants han de ser manejables per un sol operari. El tall o enderroc d'un element que, pel seu pes o volum no resulti manejable per una sola persona, es realitzarà mantenint-lo suspès o estintolat de manera que, en cap cas, es produeixin caigudes brusques o vibracions que puguin afectar a la seguretat i resistència dels forjats o plataformes de treball. L'abatiment d'un element es durà a terme de manera que es faciliti el seu gir sense que aquest afecti al desplaçament del seu punt de suport i, en qualsevol cas, aplicant-li els mitjans d'ancoratge i de tirants per tal que el seu descens sigui lent. La bolcada lliure només es permetrà en elements que es puguin fer a trossos, no ancorats, situats en planta baixa o, com a màxim, des del nivell del segon forjat, sempre que es tracti d'elements de façanes i la direcció de la bolcada sigui cap a l'exterior. La caiguda es produirà sobre sòl consistent i amb espai lliure suficient per tal d’evitar efectes no desitjats. No es permetran fogueres dins de l'edifici i les exteriors es protegiran del vent, estaran contínuament controlades i s'apagaran completament al finalitzar cada jornada de treball. En cap cas s'utilitzarà el foc amb propagació de flama com a mitjà d’enderroc. En edificis amb estructura de fusta o en aquells que existeixi abundància de material combustible es disposarà, com a mínim, d'un extintor manual contra incendis. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzat per la D. F. No s'utilitzaran grues per a realitzar esforços que no siguin exclusivament verticals o per a atirantar, apuntalar o arrencar elements ancorats de l'edifici a enderrocar. Quan s'utilitzin per a l'evacuació d'enderrocs, les càrregues es protegiran d'eventuals caigudes i els elements lineals es traslladaran ancorats, almenys, de dos punts. No es descendiran les càrregues amb el control únic del fre. Al finalitzar la jornada no quedaran elements susceptibles d'esfondrar-se de forma espontània o per l'acció d'agents atmosfèrics nocius (vent, pluja, etc.); es protegiran d'aquesta, mitjançant lones o plàstics, les zones de l'edifici que puguin veure's afectades pels seus efectes. Al començament de cada jornada, i abans de continuar els treballs d’enderroc s'inspeccionarà l'estat dels estintolaments, atirantaments, ancoratges, etc. aplicats en jornades anteriors, tant en l'edifici que s’enderroca com en els que es poguessin haver efectuat en edificis de l'entorn; també s'estudiarà l'evolució de les esquerdes més representatives i s'aplicaran, si s’escau, les pertinents mesures de seguretat i protecció dels talls. Retirada i transport de materials. L'evacuació d'enderrocs es pot realitzar de les següents formes: Mitjançant transport manual amb sacs o carretó fins al lloc d’apilament dels enderrocs o fins a les canals o conductes disposats per a aquesta funció; Amb obertura de buits en forjats, coincidents amb l'ample d'un entrebigat, de longitud compresa entre 1 i 1,50 metres, distribuïts de manera estratègica a fi de facilitar la ràpida evacuació. Aquest sistema només podrà emprar-se, excepte indicació contrària, en edificis o restes d'ells, amb un màxim de 3 plantes i quan el producte de l’enderroc sigui de grandària manejable per una sola persona; Llançant lliurement l'enderroc des d'una alçada màxima de 2 plantes sobre el terreny, sempre que es disposi d'un espai lliure mínim de 6 x 6 metres; Mitjançant grua quan es disposi d'espai per a la seva instalꞏlació i zona acotada per a la descàrrega de l'enderroc. A l’empresa que realitza els treballs d’enderroc se li lliurarà, si s’escau, la documentació completa relativa als materials que han de ser aplegats per a la seva posterior utilització; aquests materials es netejaran i traslladaran al lloc assenyalat a aquest efecte en la forma que indiqui la D.F. Quan no existeixin especificacions referents a la reutilització de materials, tota la runa resultant de l’enderroc es traslladarà al corresponent abocador municipal o a l’abocador que indiqui el Gestor Autoritzat de Residus encarregat de la gestió de les runes provinents de l’enderroc. El mitjà de transport, així com la disposició de la càrrega, s'adequaran a cada necessitat, adoptant-se les mesures que convinguin per tal d’evitar que la càrrega pugui espargir-se o originar emanacions o sorolls durant el seu trasllat. Els residus que continguin amiant s’han de recollir i traslladar fora del lloc de treball, el més aviat possible, en recipients tancats i senyalitzats amb etiquetes d’advertència de perill, per tal d’evitar l’emissió de fibres d’amiant al l’ambient. Control i acceptació A manca d’un pla de control específic definit per la D.F. es realitzarà en el tipus de enderroc per elements un control per cada 200m a enderrocar i no menys d’un control per planta. Amidament i abonament m³ de volum aparent, realment enderrocat, pel que respecte als elements propis d’edificació. m³ de volum realment enderrocat, pel que fa referència als murs de contenció i fonaments. ml de llargària realment enderrocat, amidat de l’eix de l’element, en referència a elements de clavegueró... 1.1 Enderroc de cobertes Treballs destinats a la demolició dels elements que constitueixen la coberta d’un edifici. Execució Condicions prèvies Es tindran en compte les prescripcions del subsitema enderrocs. Abans d’iniciar la demolició d’una coberta es comprovarà la distància a les línies elèctriques i la càrrega dels mateixos. Es taparan els embornals dels baixants, per prevenir possibles obturacions.

6/17

Fases d’execució Sempre es començarà des del carener i cap als ràfecs, de forma simètrica per vessants, de manera que s'evitin sobrecàrregues descompensades que puguin provocar enfonsaments imprevistos. Les ordres i mitjans a utilitzar s'ajustaran a les prescripcions establertes a la D.T. i sota les ordres de la D.F. Enderroc d'elements singulars de coberta. L’enderroc de xemeneies, conductes de ventilació..., es durà a terme, en general, abans de l’enderroc o arrencada del material de cobertura, desmuntant de dalt cap baix, sense permetre la bolcada sobre la coberta. Quan s'aboquin els materials procedents de l'enderroc a través de la mateixa xemeneia es procurarà evitar l'acumulació d'enderrocs sobre el forjat, retirant periòdicament l'enderroc emmagatzemat quan no s'estigui treballant a sobre. Quan aquests elements es baixin sencers es suspendran prèviament, s'anulꞏlarà el seu ancoratge i/o fixació i, després de controlar qualsevol oscilꞏlació, es baixaran. Enderroc de material de cobertura. S’enderrocarà, en general, per zones simètriques de vessants oposades, començant pel carener. Les plaques de fibrociment o similars es carregaran i es baixaran de la coberta tal i com es van desmuntant i sense trencar-les en trossos. A més a més les plaques de fibrociment, en ser considerades un material potencialment perillós pel seu contingut en amiant, hauran de ser manipulades pel personal que provingui d’una empresa autoritzada per a la realització d’aquesta mena de treballs. Enderroc de tauler de coberta. S’enderrocarà, en general, per zones simètriques de vessants oposades, començant pel carener. Quan el tauler de coberta estigui suportat a sobre d’uns envanets de sostre-mort s’hauran de enderrocar aquests en primer lloc. Enderroc d’envanets de sostre-mort o conillers. S’enderrocaran, en general, per zones simètriques de vessants oposades, començant pel carener i després d’haver aixecat el tauler ceràmic que es recolza sobre ells. A mesura que avancen els treballs s’enderrocaran els envanets i els envanets de riosta. Enderroc de l’element de formació de pendents amb material de farciment. S’enderrocarà, en general, per zones simètriques de vessants oposades, començant pels careners més aixecats i equilibrant les càrregues. En aquesta operació no s’enderrocarà la capa de compressió dels forjats ni s'afebliran les bigues o biguetes dels mateixos. Es taparan, prèviament a l'enderroc dels pendents de coberta, els albellons i les buneres de recollida d'aigües pluvials. Enderroc de llistons, cabirons o cairats, corretges i encavellades. S’enderrocarà, en general, per zones simètriques de vessants oposades, començant pel carener. Quan no existeixi cap altre trava entre les encavellades que el proporcionat per les corretges i cabirons, aquests no s’eliminaran fins que les encavallades estiguin ben apuntalades. No es suprimiran els elements de riosta mentre no es retirin els elements estructurals que incideixen sobre ells. Si les encavellades han de ser baixades senceres, es suspendran prèviament al seu descens; la fixació dels cables de suspensió es realitzarà per sobre del centre de gravetat de l’encavellada. Si, d’altra banda s’han de desmuntar a peces, s’apuntalaran i es trossejaran començant, en general, pels cavalls. Si per sobre de les encavellades hi gravitessin sostres, aquests s’eliminaran de forma prèvia, amb independència del sistema d’enderroc a utilitzar. 1.2 Arrencada de revestiments Arrencada de sostres, revestiments i paviments. Execució Condicions prèvies Es tindran en compte les prescripcions del subsistema enderrocs. Abans d’iniciar els treballs es comprovarà que no passen instalꞏlacions. Fases d’execució L'ordre, forma d'execució i els mitjans a utilitzar de cadascuna de les parts descrites en aquest capítol s'ajustaran a les prescripcions establertes a la D.T. i sota les ordres de la D. F. En defecte d'això, es tindran en compte les consideracions que es detallen: Enderroc de cels rasos i falsos sostres. Els cels rasos i falsos sostres s’enretiraran, en general, de forma prèvia a l’enderroc dels forjats o elements resistents dels quals pengen. En els supòsits que no sigui necessari recuperar cap element d’aquests i quan així s'estableixi a la D.T., es podran enderrocar de forma conjunta amb el forjat superior. Arrencada de revestiments, enrajolats i aplacats. Els revestiments s’enderrocaran junt amb el seu suport, sigui envà o mur, llevat que es pretengui el seu aprofitament o el del suport, en aquest cas, respectivament, s’enderrocaran abans de l’enderroc de l'edifici o abans de l'aplicació d’un nou revestiment al suport. Per al repicat de revestiments i d’aplacats de façanes o paraments exteriors de tancament s'instalꞏlaran bastides homologades segons la legislació vigent, perfectament ancorades i travades a l'edifici; aquestes constituiran la plataforma de treball en tots els treballs exteriors i compliran tota la normativa vigent en matèria d’instalꞏlació com en totes les mesures de protecció colꞏlectiva aplicables com són: baranes, marxapeus, escales,... El sentit dels treballs és independent; no obstant, és aconsellable que tots els operaris que participin en ells es trobin en el mateix nivell o, en altre cas, no es trobin en el mateix plànol vertical per tal de no ser afectats pels materials que es desprenguin del suport mentre durin els treballs. Arrencada de paviments interiors, exteriors i soleres. L’enderroc dels revestiments de paviments i d’escales es durà a terme, en general, abans de l'enderroc de l'element resistent que els dóna suport. El tram d'escala entre dos pisos s’enderrocarà abans que el forjat superior on es recolza i s'executarà des d'una bastida que cobreixi el forat de la mateixa. Inicialment es retiraran els esglaons, començant per l'esglaó més alt i desmuntant ordenadament fins a arribar al primer i, seguidament, la volta de maó o element estructural sobre el qual es recolzen. S'inspeccionarà detingudament l'estat dels forjats, o elements estructurals sobre els quals descansen els paviments a enderrocar i quan es detectin desperfectes, biguetes podrides, símptomes de cediments, etc., s’apuntalaran abans del començament dels treballs. L’enderroc conjunt o simultani, en casos excepcionals, de paviment i forjat haurà de comptar amb l'aprovació explícita de la D. F., en aquest cas s’assenyalarà la forma d'executar els treballs. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzada per la D. F. Per a l’enderrocament de soleres o paviments sense compressor s'introduiran tascons, clavats amb la maça, en diferents zones a fi d'esquerdar l'element i trencar la seva resistència. Realitzada aquesta operació, s'avançarà progressivament trencant amb el tascó i la maça. La utilització de màquines en l’enderroc de soleres i paviments de planta baixa o vials queda condicionat a que treballin sempre sobre paviment consistent i tinguin la necessària amplitud de moviment. Les zones pròximes o en contacte amb mitgeres o façanes s’enderrocaran de forma manual o hauran estat objecte del corresponent tall de manera que, quan s'actuï amb elements mecànics, el front de treball de la màquina sigui sempre paralꞏlel a elles i mai puguin quedar afectades per la força de l'arrencada i del trencament no controlat.

7/17

SISTEMA ENVOLVENT SUBSISTEMA COBERTES 1 COBERTES PLANES

Parament de cobertura exterior d’un edifici que limita l’ambient exterior amb els espais interiors. La coberta té com a objectiu separar, connectar i filtrar l’interior de l’exterior, satisfent els requisits de seguretat, habitabilitat i funcionalitat, segons CTE DB-HE HE1 Limitació de la demanda energètica, CTE DB-HS HS1 protecció enfront de la humitat CTE DB-HS HS5 evacuació d’aigües.

Podem trobar els tipus següents: Coberta transitable no ventilada, pot ser convencional o invertida segons la disposició dels seus components. El pendent estarà comprès entre l’1% i el 15%, segons l’ús al qual estigui destinat, trànsit de vianants o trànsit de vehicles.

Coberta ajardinada, coberta que està formada per una capa de terra de plantació i la pròpia vegetació, essent no ventilada. Coberta no transitable no ventilada, pot ser convencional o invertida, segons la disposició dels seus components, amb protecció de grava o de làmina autoprotegida. La pendent estarà comprès entre l’1% i el 5%. Coberta transitable, pot ser ventilada i amb enrajolat fix. El pendent estarà comprès entre l’1% i el 3%, recomanant-se el 3% en cobertes destinades al trànsit de vianants.

Normes d’aplicació

Codi Tècnic de l’Edificació. RD. 314/2006. CTE-DB HS, Document Bàsic de Salubritat; CTE-HE1, Demanda energètica; CTE-HS1, Impermeabilitat; CTE-DB SI, Seguretat en cas d’incendi; CTE-DB HR, Protecció al soroll; CTE-DB SE-AE. Resitència la vent, Seguretat Estructural-Accions a l’edificació. Decret d’Ecoeficiència, demanda energètica. D.21/2006. Condicions acústiques, NBE-CA-88. BOE 8/10/1988. UNE UNE 85.208-81. Permeabilitat a l’aire; UNE 85.212-83. Estanquitat; UNE 85.213-85. Resistència al vent; UNE 12.207:2000. Permeabilitat de l’aire. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro.

Components

Sistema de formació de pendents, barrera contra el vapor, capa d’impermeabilització, capa separadora, capa drenant, terra de plantació (coberta ajardinada) i capa de protecció.

Característiques tècniques mínimes

Sistema de formació de pendents. Podrà realitzar-se amb formigons alleugerits o formigons d’àrids lleugers amb capa de regularització d’gruix 2-3 cm de morter de ciment, amb acabat remolinat; amb argila expandida estabilitzada superficialment amb beurada de ciment; amb morter de ciment. Ha de tenir una cohesió i estabilitat suficients, i una constitució adequada per la fixació de la resta dels components. La superfície serà llisa, uniforme i sense irregularitats que puguin punxonar la làmina impermeabilitzant. A la coberta transitable ventilada, el sistema de formació de pendents podrà realitzar-se a partir d’envans constituïts per peces prefabricades o maons (envanets de sostremort), superposats de plaques ceràmiques encadellades o de maons buits segons CTE-DB HS-1, taula 2.10. Barrera de vapor. El material ha de ser el mateix que el de la capa d’impermeabilització o compatible amb ella. Poden ser de dos tipus: les de baixes prestacions (film de polietilè) i les d’altes prestacions (làmina de oxiasfalt o de betum modificat amb armadura d’alumini, làmina de PVC, làmina de EPDM). Segons CTE-DB HS-1, punt 2.4.3.5. Aïllant tèrmic. Pot ser de llanes minerals com fibra de vidre o llana de roca, poliestirè expandit, poliestirè extruït, poliuretà, perlita de celꞏlulosa, suro aglomerat, etc... Ha de tenir una cohesió i una estabilitat suficient per a proporcionar al sistema la solidesa necessària enfront solꞏlicitacions mecàniques. Estabilitat dimensional, resistència a l’aixafada. S’utilitzaran materials amb una conductivitat tèrmica menor de 0,06W/mk a 10ºC. El seu gruix es determinarà segons les exigències del CTE-DB HE1; DB HS 1, punt 2.4.3.2. Capa de impermeabilització. La impermeabilització pot ser de material bituminós o bituminós modificat; com poli (clorur de vinil) plastificat, etc... No serà necessària en condicions d’ús normal, tret que s’inclogui a la D.T. Si que serà necessària en els casos de risc de condensació alta. Haurà de suportar temperatures extremes, no serà alterable per l’acció de microorganismes i prestarà la resistència al punxonament exigible. No utilitzar en la mateixa làmina materials a base de betums asfàltics i màstics de quitrà modificat. No utilitzar en la mateixa làmina oxiasfalt amb làmines de betum plastòmer (APP) que no siguin específicament compatibles amb elles. Evitar el contacte entre làmines de policlorur de vinil plastificat i betums asfàltics, tret que el PVC sigui especialment formulat per a ser compatible amb l’asfalt. Evitar el contacte entre làmines de policlorur de vinil plastificat amb les escumes rígides de poliestirè o amb les escumes rígides de poliuretà. A la coberta no transitable preferentment s’utilitzaran graves de cantell rodat. El material que forma la capa ha de ser resistent a la intempèrie en funció de les condicions ambientals previstes. La grava pot ser solta o aglomerada amb morter. Es podran utilitzar graves procedents de matxuca . Per a passadissos i zones de treball, lloses mixtes prefabricades compostes per una capa superficial de morter, terratzo, àrid rentat o altres, amb aplanat de poliestirè extrusionat. També pot ser una làmina autoprotegida, amb enrajolat fix o amb enrajolat flotant. Pot realitzar-se amb rajoles autoportants sobre suports telescòpics concebuts i fabricats expressament per a aquesta fi. Els suports disposaran d’una plataforma de suport que reparteixi la càrrega i sobrecàrrega sobre la làmina impermeable sense risc de

8/17

punxonament. En coberta no transitable, si es tracta d’una capa de grava, aquesta ha d’estar neta i sense substàncies estranyes. La seva grandària ha d’estar compresa entre 16 i 32 mm. Segons CTE-DB HS 1, punt 2.4.3.4. Capa separadora. Podran ser feltres de fibra de vidre o de polièster, o films de polietilè. Productes antiarrels (coberta ajardinada), constituïts per quitrà d’hulla, derivats del quitrà com brea o productes químics antiarrels. Hauria de utilitzar-se quan existeixin incompatibilitats entre l’aïllament i les làmines impermeabilitzants. Quan tingui funció antiadherent i antipunxant podrà ser: geotèxtil de polièster o geotèxtil de polipropilè. Quan es pretenguin les dues funcions (desolidarització i resistència a punxonament) s’utilitzaran feltres antipunxonament no permeables, o bé dues capes superposades, la superior de desolidarització i la inferior d’antipunxonament (feltre de polièster o polipropilè tractat amb impregnació impermeable). segons CTE-DB HS 1, punt 2.4.3.5. Capa drenant. (coberta ajardinada) Grava i sorra de riu. La grava estarà exempta de substàncies estranyes, la sorra de riu serà de granulometria contínua, seca, neta i grandària màxima del gra 5 mm. Terra de plantació (coberta ajardinada). Barreja formada per parts iguals en volum de terra franca de jardí, terra vegetal, sorra de riu, bruc i torba podent addicionar-se per a reduir pes fins a un 10% d’alleugerants: poliestirè expandit en boles o vermiculita. Sistema d’evacuació d’aigües. Pot constar de canalons, albellons, baixants i sobreeixidors. L’albelló o el canaló ha de ser una peça prefabricada, d’un material compatible amb el tipus d’impermeabilització que s’utilitzi i ha de disposar d’una ala de 10 cm d’amplada com a mínim a la vora superior. Han d’estar proveïts d’un element de protecció per a retenir els sòlids que puguin obturar el baixant. Segons CTE-DB HS 5).

Control i acceptació

Es realitzarà la comprovació de la documentació de subministrament en tots els casos, comprovant que coincideix allò subministrat a l’obra amb allò indicat a la D.T. Es farà la identificació en funció del material del fabricant, tipus, dosificació, densitat, classe de producte, gruix mínim, dimensions i pes mínim.

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: sistema de formació de pendents, barrera contra el vapor i capes separadores, capa d’impermeabilització amb làmines o material bituminós, capa de protecció. materials ceràmics.

Execució

Condicions prèvies

Els paraments verticals es trobaran acabats. El forjat garantirà l’estabilitat, amb fletxa mínima, compatibilitat amb els moviments del sistema i compatibilitat química amb els components de la coberta. El suport base ha de ser uniforme, estar net i sense cossos estranys. La làmina impermeable ha d’evitar el contacte de les làmines impermeabilitzants bituminoses, de plàstic o de cautxú, amb petrolis, olis, grasses i dissolvents. Per a la funció de desolidarització s’utilitzaran productes no permeables a l’abeurada de morters i formigons. Se suspendran els treballs quan plogui, nevi o la velocitat del vent sigui superior a 50km/h, en aquest últim cas es retiraran els materials i eines que puguin desprendre’s. Quan les temperatures siguin inferiors a 5ºC es comprovarà es poden dur a terme els treballs d’acord amb el material a aplicar.

Els accessos i obertures que estiguin situats en el parament vertical es realitzaran disposant un desnivell de 2 cm d’altura com a mínim per sobre de la protecció de la coberta, protegit amb un impermeabilitzant que ho cobreixi i ascendeixi pels laterals del buit fins a una altura de 15cm com a mínim per sobre d’aquest desnivell, o disposant-los reculats respecte del parament vertical 1 m com a mínim.

Els accessos i les obertures situats en el parament horitzontal de la coberta es realitzaran disposant al voltant del buit un ampit d’una altura per sobre de la protecció de la coberta de 20 cm com a mínim i impermeabilitzat.

Les juntes han d’afectar a les diferents capes de la coberta a partir de l’element que serveix de suport resistent. Les vores de les juntes han de ser amb cairell rom, amb un angle de 45º i l’amplària de la junta ha de ser major que 3 cm. La distància entre les juntes ha de ser com a màxim 15 m. Quan la distància entre juntes de dilatació de l’edifici sigui major de 15 m es realitzaran juntes de coberta, l’amplada no haurà de ser inferior a 15 mm i també hauria d’haver-n’hi al voltant dels elements sobresortints. A les juntes s’ha de colꞏlocar un segellant. El segellat ha de quedar enrasat amb la superfície de la capa de protecció de la coberta. Les juntes de dilatació del paviment es segellaran amb un màstic plàstic no contaminant, havent-se realitzat prèviament la neteja dels cantells de les rajoles.

Per que l’aigua de les precipitacions no es filtri per la rematada superior de la impermeabilització s’ha de realitzar mitjançant regata de 3x3 cm com a mínim, en la que ha de rebre’s la impermeabilització amb morter en bisell, o mitjançant una reculada amb una profunditat major que 5 cm, i l’altura per sobre de la protecció de la coberta ha de ser major que 20 cm, o mitjançant un perfil metàlꞏlic inoxidable proveït d’una pestanya, almenys en la seva part superior. Quan es tracti de cobertes transitables, a més de l’esmentat anteriorment, la làmina en el seu lliurament als paraments quedarà protegida de la intempèrie i del trànsit, per un sòcol. En els casos en que la làmina hagi de quedar exposada a la intempèrie serà de làmina autoprotegida o formulada per a la intempèrie.

En la trobada de la coberta amb la vora lateral ha de realitzar-se perllongant la impermeabilització 5 cm com a mínim sobre el front del ràfec o el parament o disposant un perfil angular amb l’ala horitzontal, que ha de tenir una amplària major que 10 cm.

S’ubicaran com a mínim dues buneres a cobertes, patis oberts,etc... Segons CTE DB-HS5.

El nombre de punts de recollida ha de ser suficient per tal que no hi hagin desnivells >150 mm i pendents màxims del 0,5%, i per evitar una sobrecàrrega excessiva de la coberta. Quan per raons de disseny no s’instalꞏlin punts de recollida s’hauria de preveure algun mètode d’evacuació de les aigües de precipitació, com podrien ser sobreeixidors.

9/17

Fases d’execució

Sistema de formació de pendents. Els baixants es protegiran amb para graves per impedir la seva obstrucció durant l’execució del sistema de pendents. El pendent recomanat és el màxim possible, sempre que quedi garantida la permanència de la capa de grava en el gruix necessari per a la protecció i llast del sistema. El seu gruix estarà comprès entre 2 cm i 30 cm; en cas d’excedir el màxim, es recorrerà a una capa de difusió de vapor o xemeneies de ventilació. La inclinació de la formació de pendents quedarà condicionada, en el cas de cobertes amb paviment flotant i a la capacitat de regulació dels suports de les rajoles (resistència i estabilitat). Es rebaixarà al voltant dels albellons. El sistema de formació de pendents quedarà interromput per les juntes estructurals de l’edifici i per les juntes de dilatació. Abans de rebre la capa d’impermeabilització l’aspecte del suport serà sec i també estarà sec en el seu gruix. Coberta transitable no ventilada. El pendent estarà comprès entre l’1 i el 5% per a vianants i l’1 i el 15% per a vehicles. Coberta ajardinada. El pendent estarà comprès entre l’1 i el 5%. Coberta no transitable. Si la protecció és amb grava el pendent estarà comprès entre l’1 i el 5% i si és amb làmina autoprotegida estarà comprès entre l’1 i el 5%. Coberta transitable ventilada. El gruix del sistema de formació de pendents serà de 2 cm com a mínim. Es rebaixarà al voltant dels albellons. Quedarà interrompuda en les juntes estructurals de l’edifici i en les auxiliars de dilatació. La cambra d’aire haurà de permetre la difusió del vapor d’aigua a través de les obertures disposades a l’exterior, de manera que es garanteixi la ventilació creuada situant les sortides d’aire 30 cm per sobre de les entrades, i es disposen enfrontades. Barrera de vapor. Es colꞏlocarà immediatament damunt del sistema de formació de pendent quan es prevegi que puguin haver-hi condensacions. La barrera de vapor ascendirà pels laterals i s’adherirà mitjançant soldadura a la làmina impermeabilitzant. Quan s’emprin les làmines de baixes prestacions, no serà necessària la soldadura d’encavalcament entre peces ni la soldadura amb la làmina impermeable. Per les làmines d’altes prestacions ha d’estendre’s sota el fons i els laterals de la capa d’aïllament tèrmic. Segons CTE-DB HE1 Limitació de la demanda energètica Capa separadora. Haurà d’intercalar-se una capa separadora per a evitar el risc de punxonament de la làmina impermeable. Serà necessària quan s’empri impermeabilització amb làmines de PVC plastificat sobre panells, com el poliestirè, que provoquin la migració de plastificants del PVC, quan la impermeabilització sigui amb làmines de PVC amb soldadura en fred o de EPDM, sobre panells aïllants sintètics o quan la impermeabilització sigui amb làmines asfàltiques aplicades amb bufador sobre qualsevol panell d’aïllament tèrmic, excepte els classificats com A1 i A2-s1,d0 . Aïllament tèrmic. Ha de colꞏlocar-se de forma contínua i estable. Capa de impermeabilització. Els paraments on ha d’anar colꞏlocada la impermeabilització, han d’adequar-se i preparar-se per a assegurar que resulti correctament adherida i amb junta estanca. Hauran de preparar-se amb esquerdejat, mestrejat o remolinat. La capa d’impermeabilització quedarà desolidaritzada del suport, i de la capa de protecció només en el perímetre i en els punts singulars. Les condicions exigides són: estabilitat dimensional, compatibilitat amb els elements que es colꞏlocaran a sobre, superfície llisa i de formes suaus, pendent adequat i humitat limitada. La impermeabilització ha de colꞏlocar-se en direcció perpendicular a la línia de màxim pendent. Els encavalcaments s’han de realitzar en el mateix sentit que el corrent de l’aigua i no han de quedar alineats amb els de les fileres contigües. S’evitaran bosses d’aire en les làmines adherides. La imprimació ha de ser del mateix material que la làmina impermeabilitzant. Quan la impermeabilització sigui bituminosa, s’emprarà sistema bicapa, alternant les armadures per assegurar l’estabilitat dimensional i la resistència al punxonament. Quan la impermeabilització sigui de material bituminós o bituminós modificat i quan el pendent sigui major del 15%, han d’utilitzar-se sistemes fixats mecànicament. Si el pendent està comprès entre el 5 i el 15%, han d’usar-se sistemes adherits. Producte antiarrels (coberta ajardinada). Es colꞏlocarà fins arribar a la part superior de la capa de terra. Capa drenant (coberta ajardinada). El gruix mínim de la capa de grava serà de 5 cm i servirà de primera base a la capa filtrant. La sorra de riu tindrà un gruix mínim de 3 cm i s’estendrà uniformement sobre la capa de grava. Les conduccions dels recs per aspersió fins als ruixadors es realitzaran per la capa drenant. Les instalꞏlacions que hagin de discórrer pel terrat han de realitzar-se, preferentment, per les zones perimetrals evitant el seu pas pels vessants. Terra de plantació (coberta ajardinada). Es recomana que la profunditat de terra vegetal estigui compresa entre 20 i 50 cm. Els tipus de plantes que precisin major profunditat han de situar-se en zones de superfície aproximadament igual a l’ocupada per la projecció de la seva copa i pròximes als eixos dels suports de l’estructura. Es triaran preferentment espècies de creixement lent i que la seva altura no excedeixi els 6m. Els camins per als vianants disposats en les superfícies ajardinades poden realitzar-se amb sorra en una profunditat igual a la de la terra vegetal, separant-la d’aquesta per elements com murets de pedra maó o lloses de pissarra. Capa de protecció. Amb protecció de grava. S’extremaran les mesures amb àrids de matxucat per a evitar riscos de punxonament. Els gruixos no podran ser menors de 5 cm i variaran en funció del tipus de coberta i l’altura de l’edifici, sempre tenint en compte que les cantonades aniran més llastrades que les vores i aquestes més que la zona central. Gruix de la capa ± 10 cm. Amb enrajolat fix. S’evitarà la colꞏlocació a testa de les peces i s’establiran les juntes de dilatació necessàries per a prevenir les tensions d’origen tèrmic. Per a la realització de les juntes entre peces s’emprarà material de presa, les peces aniran colꞏlocades sobre solera de 25 mm com a mínim, estesa sobre la capa separadora. Amb enrajolat flotant. Les peces sobre suports en enrajolat flotant han de disposar-se horitzontalment. Les peces o rajoles han de colꞏlocar-se amb junta oberta. Les rajoles permetran, mitjançant una estructura porosa o per colꞏlocació amb junta oberta, el flux d’aigua de pluja cap al pla inclinat de vessament, de manera que no es produeixin entollaments. Amb capa de trànsit. Quan l’aglomerat asfàltic s’aboqui en calent directament sobre la impermeabilització, el gruix mínim ha de ser 8 cm. Quan l’aglomerat asfàltic s’aboqui sobre una capa de morter que hi haurà sobre la impermeabilització, s’ha de colꞏlocar entre aquestes dues capes una capa separadora per evitar-ne l’adherència de 4cm gruix com a màxim i armada de tal manera que s’eviti la seva fissuració. Sistema d’evacuació d’aigües. La trobada entre la làmina impermeabilitzant i el baixant es resoldrà amb una peça especialment dissenyada i fabricada per a aquest ús, i compatible amb el tipus de impermeabilització escollit. Els albellons tindran un dispositiu de retenció dels sòlids amb elements que sobresurtin del nivell de la capa de formació de pendents per tal de minorar el risc d’obturació. Es realitzaran pous de registre per a facilitar la neteja i manteniment dels desguassos L’element que serveix de suport a la impermeabilització ha de rebaixar-se al voltant dels albellons o en tot el perímetre dels canalons. La impermeabilització ha de perllongar-se 10 cm com a mínim per sobre de les ales. La unió de la impermeabilitzant amb l’albelló o el canaló ha de ser estanca. Quan l’albelló es disposi a la part horitzontal de la coberta, ha de situar-se separat com a mínim 50 cm de les trobades amb els paraments verticals o amb qualsevol altre element que sobresurti de la coberta. La vora superior de l’albelló ha de quedar per sota del nivell de vessament de la coberta. Quan l’albelló es disposi en un parament vertical, la seva secció ha de ser rectangular. Quan es disposi un canaló a la part superior ha de quedar per sota del nivell de vessament de la coberta i ha d’estar fixat a l’element que serveix de suport. El suport de la impermeabilització al voltant dels albellons haurà de rebaixar-se, com a mínim, 15 mm per tal d’evitar que els solapaments entre les làmines i la peça especial no remuntin el nivell de vessament de la làmina, fet que provocaria entollaments. Els albellons es situen preferentment centrats entre els vessants o faldons per a evitar pendents excessius. En tot cas, separats almenys 0,5 m dels elements sobresortints i 1 m dels racons o cantons. Control i acceptació

Sistema de formació de pendents d’adequació a la D.T. Les juntes de coberta distanciades menys de 15 m.

Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Impermeabilització, Replanteig (segons el nombre de capes i la forma de colꞏlocació de les làmines), Aïllament tèrmic i Acabats.

10/17

Amidament i abonament

m² totalment acabada, amidada en projecció horitzontal. Incloent sistema de formació de pendents, barrera de vapor, aïllant tèrmic, capes separadores, capes de impermeabilització, capa de protecció i punts singulars (evacuació d’aigües, juntes de dilatació), incloent els encavalcaments, part proporcional de minvaments i neteja final. En coberta ajardinada també s’inclou capa drenant, producte antiarrels, terra de plantaciói vegetació. No inclou sistema de reg.

Verificació

La prova de servei per a comprovar la seva estanquitat, ha de consistir en una inundació fins a un nivell de 5 cm per sota del punt més alt del lliurament durant 24 hores (quan no sigui possible la inundació, rec continu de la coberta durant 48 hores). Transcorregudes 24 hores de l’assaig d’estanquitat es destaparan els desguassos permetent l’evacuació d’aigües per a comprovar el bon funcionament d’aquests.

11/17

SUBSISTEMA IMPERMEABILITZACIÓ I AÏLLAMENTS 3 AÏLLAMENTS CONTRA LA HUMITAT Materials o productes que tenen propietats protectores contra el pas de l'aigua i la formació d'humitats interiors. Aquests materials poden ser imprimadors o pintures, per a millorar l'adherència del material impermeabilitzant amb el suport o per si mateixos, o làmines i plaques.

Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS, Salubritat. DB HE1, d'Estalvi d'Energia, Limitació de la demanda energètica. Ecoeficiència en els edificis. RD 21/2006. R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007). Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. UNE. Sistemes d’impermeabilització de materials bituminosos. UNE 104400-2:1995, UNE 104400-3:1999, UNE 104400-5:2000, UNE 104402:1996. Sistemes d’impermeabilització de materials plàstics. UNE 104416:2001, UNE 104421:1995.

3.1 Imprimadors Capa de cobertura per a impermeabilització de paraments horitzontals o verticals, mitjançant l'aplicació d'un producte líquid. Components Imprimadors bituminosos (emulsions asfàltiques o pintures bituminoses), polímers sintètics (poliuretans, epoxi-poliuretà, epoxi-silicona, acrílics, emulsions d’estirè-butidiè, epoxi-betum, polièster) i l’alquitrà-brea (alquitrà amb resines sintètiques...). Execució Condicions prèvies El recobriment aplicat ha de formar una capa uniforme i contínua, que ha de cobrir tota la superfície a impermeabilitzar. Ha de quedar ben adherit al suport. El gruix total del recobriment, el nombre de capes i la forma d'aplicació han de ser les definides a la D.T. o en el seu defecte, les especificades per la D.F. S'han d'aturar els treballs en el cas de pluja, neu o si la velocitat del vent és superior a 50 km/h. S’han de realitzar a una temperatura ambient superior als 10°C. Les aigües superficials que poden afectar els treballs s'han de desviar i conduir a fora de l'àrea a impermeabilitzar. Les zones que per la seva forma puguin retenir aigua a la seva superfície s'han de corregir abans de l'execució. La superfície del suport ha de estar neta de pols, d'olis o greixos, no ha de tenir material engrunat. Els treballs no s'han de continuar abans que s'assequi l'imprimació. Fases d’execució Neteja i preparació de la superfície. Abans d'aplicar el producte, el suport s'ha de tractar amb una capa d'imprimació. Aplicació de l’imprimació, en el seu cas. Aplicació successiva, amb els intervals d'assecat, de les capes necessàries del producte. Control i acceptació Els imprimadors haurien de dur en l'envàs del producte les seves incompatibilitats i l'interval de temperatures per ser aplicats. En la recepció del material ha de controlar-se que tota la partida subministrada sigui del mateix tipus. Si durant l'emmagatzematge les emulsions asfàltiques se sedimenten, han de poder adquirir la seva condició primitiva mitjançant agitació moderada. Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. Dins d'aquesta unitat s'inclou la preparació de la superfície i els treballs que calguin per a la seva completa finalització. 3.2 Làmines Capa de cobertura per la impermeabilització de paraments horitzontals o verticals, mitjançant la colꞏlocació d’una o vàries membranes. Components Làmines bituminoses (d’oxiasfalt, d’oxiasfalt modificat, de betum modificat, làmines extruïdes de betum modificat amb polímers o plastòmers, plaques asfàltiques, làmines d’alquitrà modificat amb polímers), plàstiques (policlorur de vinil P.V.C., polietilè d’alta densitat P.E.A.D., polietilè clorat, polietilè clorosulfonat) o de cautxú sintètic (butil, etc.) Característiques tècniques mínimes (nomenclatura i especificacions segons UNE corresponents) Membranes de làmines bituminoses no protegides. Adherides en calent i oxiasfalt (PA), o no adherides sobre làmina separadora (PN). Membranes de làmines bituminoses amb autoprotecció mineral. Adherides en calent i oxioasfalt (GA), o semiadherides (GS). Membranes de làmines bituminoses amb autoprotecció metàlꞏlica. Adherides en calent i oxioasfalt (MA), o semiadherides (MS). Membranes clavades de plaques bituminoses amb autoprotecció mineral. Colꞏlocades amb fixacions mecàniques (GF). Membranes amb làmines de PVC no protegides. Làmines de policlorur de vinil sense armadura o amb armadura de malla de fibra de vidre o poliester. Colꞏlocades adherides a la base amb adhesiu o sense adherir. Membranes amb làmines de PVC autoprotegides. Làmines de policlorur de vinil sense armadura o amb armadura de malla de fibra de vidre o polièster. Panells i làmines drenants de polietilè en relleu. Làmines de polietilè d'alta densitat, conformades amb relleu amb nóduls, amb o sense un geotèxtil incorporat. Barreres sintètiques i metàlꞏliques. Membranes amb làmines separadores de polipropilè, polietilè i poliester. Membranes amb làmines elastomèriques. Làmines de cautxú sintètic no regenerat (butil). Execució Condicions prèvies

12/17

Els treballs s'han de realitzar a la temperatura ambien t indicada. S'han d'aturar els treballs quan nevi o geli sobre la coberta, quan plogui o la coberta estigui mullada o quan la velocitat del vent sigui superior a 60 km/h. La superfície del suport ha de ser uniforme, ha d'estar neta i no ha de tenir cossos estranys. No ha de tenir buits ni ressalts de més d'un 20% del gruix de la impermeabilització. Si el suport és de formigó o de morter de ciment, cal que la superfície estigui endurida i seca. Abans de colꞏlocar la membrana han d'estar preparats tots els punts singulars de la coberta (xamfrans, junts, acords amb paraments, etc.). El procés d'elaboració de la membrana no ha de modificar les característiques dels seus components. Els encavalcaments s'han de fer amb les làmines totalment seques i netes. No s'han d'unir més de 3 làmines en el mateix punt. Les làmines no han de quedar en contacte directe amb poliestirè expandit, si es preveu que poden assolir temperatures superiors als 30°C. Les làmines colꞏlocades s'han de protegir del pas de persones, equips o materials, les que no ho estan, també s'haurien de protegir del sol. El conjunt de la membrana ha de tenir un aspecte superficial pla i regular. Ha de ser estanca. Cal comprovar la compatibilitat específica entre un aïllament a base d'escumes plàstiques i la membrana. El suport format a base de plaques d'aïllament tèrmic, ha de tenir una cohesió i estabilitat tal que, sigui capaç de proporcionar la solidesa necessària en front de les solꞏlicitacions mecàniques i tèrmiques exteriors. En el cas de membranes adherides, ha de permetre l'adhesió de la membrana sobre les plaques, pel que és necessari que les membranes i plaques siguin compatibles entre elles. Fases d’execució Bituminoses. Membrana formada per làmines o armadures bituminoses o fulls d'alumini. Les làmines adherides en calent, s'han d'adherir entre elles i al suport per pressió, un cop estovat el betum propi en aplicar calor. La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 15 cm mínim i ha de quedar ben adherida. Prèviament s'ha de donar una capa d'imprimació a la paret. Els junts de dilatació de la capa de pendents han de portar un material de reblert elàstic, compatible químicament amb els components de la impermeabilització. La làmina ha de ser contínua sobre el junt. Els acords amb els paraments verticals, buneres i altres elements que traspassin la membrana, han d'anar reforçats. Toleràncies d'execució: Encavalcaments: ± 20 mm. Làmines adherides amb oxiasfalt. Les làmines s'han d'adherir entre elles i al suport, amb oxiasfalt en calent. S'han de desenrotllar a sobre d'aquest abans que no es refredi. En les làmines semiadherides s'ha de pressionar de manera que l'oxiasfalt penetri en les perforacions de la làmina perforada. La làmina autoprotegida es pot estendre sobre l'oxiasfalt fred, aplicant escalfor a mida que es desenrotlla. L'oxiasfalt s'ha d'estendre a una temperatura entre 160°C i 200°C. No s'han de superar mai els 260°C en caldera. Membrana fixada mecànicament. Els elements de la membrana han de quedar fixats sòlidament al suport amb tatxes d'acer. En les membranes formades per una làmina bituminosa, abans de colꞏlocar les plaques, el suport ha de quedar cobert per la làmina. Les cabotes de les tatxes han de quedar sempre cobertes per un gruix de placa. Les plaques han de cavalcar entre elles i protegir el sentit del recorregut de l'aigua. A cada punt ha d'haver-hi un mínim de dues plaques superposades. El carener ha de quedar reforçat, de manera que a cada punt es superposin tres plaques. Les plaques molt exposades al vent, o bé en contacte amb accessoris metàlꞏlics han de quedar adherides per aplicació d'escalfor o amb adhesiu asfàltic. Les plaques s'han de començar a colꞏlocar a partir de la cota més baixa. La primera filada del ràfec s'ha de colꞏlocar invertida. Membrana formada per fulls d’alumini, adherits amb màstic modificat de base quitrà. Les capes de màstic de base quitrà han de ser contínues i de gruix uniforme. La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 15 cm com a mínim i ha de quedar ben adherida en aquesta prolongació. La vora superior del full d'alumini exterior, ha de quedar protegida o bé encastada dins d'una regata, que ha de quedar tapada amb morter de ciment pòrtland. Els junts de dilatació de la capa de pendents, han de portar un suport flexible fixat a les vores. La làmina ha de ser contínua sobre el junt. Gruix per capa de màstic: ≥ 3 mm. El màstic bituminós s'ha d'aplicar en calent. La temperatura a la caldera ha d'estar entre els 145°C i els 165°C. L'alumini s'ha de colꞏlocar en bandes de llargària ≤ 2 m. S'ha d'escalfar lleugerament la superfície del màstic bituminós ja estès, abans de colꞏlocar-hi la làmina. El màstic de base de quitrà no es pot posar en contacte amb d'altres materials bituminosos ni amb poliestirè expandit o extruït. Plàstiques o de cautxú sintètic. Segellat de junts amb massilla. El segellat ha de ser continu, homogeni, sense bombolles d'aire i uniforme. Ha de quedar ben adherit a ambdós llavis del junt. No s'ha d'aplicar en temps humit (pluja, rosada, etc.). El fons i les cares del junt per segellar han de ser nets i secs. El producte s'ha d'aplicar forçant-ne la penetració. Membrana adherida. Aplicació de l'adhesiu. Colꞏlocació de la làmina. Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc...). S'admeten soldadures per fusió en fred o per aplicació d'escalfor. Les làmines s'han d'unir entre elles i al suport amb l'adhesiu aplicat a les dues cares dels elements per unir i per pressió. No han de quedar bosses d'aire. L'adhesiu ha de ser sec al tacte quan es colꞏloqui. Membrana no adherida o fixada mecànicament. Colꞏlocació de la làmina. Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc...). Ha de quedar fixada mecànicament al suport en tota la seva superfície, i adherida en el seu perímetre i al voltant de tots els elements que la traspassin. Les fixacions han de quedar situades formant línies paralꞏleles entre elles i a les vores de l'element per cobrir. S'han d'utilitzar tacs de PVC i visos amb volanderes o platines que garanteixin l'estanquitat de la fixació. Les làmines s'han d'unir entre elles per: Soldadura química amb un agent de soldadura per fusió en fred, Soldadura en calent fusió del material a l'aplicar calor i per pressió, Adhesiu aplicat a les dues cares dels elements a unir i per pressió. Membranes amb lamines de PVC. Cal assegurar-se que la membrana que no porta armadura, no es separarà, dels paraments verticals del perímetre. Els acords amb els paraments verticals han de ser aixamfranats o corbats. Les làmines han de cavalcar entre elles i protegir el sentit del recorregut de l'aigua, aquests cavalcaments no han de coincidir amb els aiguafons ni amb els junts de dilatació de la capa de pendents. La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 15 cm com a mínim, ha de quedar ben adherida en aquesta prolongació i encastada dins d'una regata que s'ha de tapar amb morter de pòrtland. En el cas que no es pugui fer regata, la membrana ha de quedar soldada a un connector amb acabat termoplàstic, fixat mecànicament. Els junts de dilatació de la capa de pendents han de portar encastat un cordó celꞏlular de polietilè tou. La làmina ha de ser contínua sobre el junt. La làmina ha de cavalcar un mínim de 5 cm dintre dels elements de desguàs. En aquests punts ha d'anar soldada o fixada a pressió. Membrana amb làmines elastomèriques. Neteja prèvia amb benzina les zones per unir. No ha de quedar tibada. La membrana semiadherida, ha de quedar parcialment adherida al suport per bandes distribuïdes uniformement. L'amplària i separació de les bandes ha de ser la indicada en la D.T. Els cavalcaments han de quedar units amb adhesiu en tota la seva llargària. S'admeten les unions fetes a fàbrica sempre que siguin vulcanitzades amb premsa. Panells i làmines drenants de polietilè en relleu. En el cas de làmina amb geotèxtil, a la trobada amb el tub de drenatge, la làmina ha de passar per la part inferior i el geotèxtil per la superior, de manera que es protegeixen els porus de drenatge de l'obstrucció produïda per les partícules de terreny. La cara amb nòduls ha de quedar en contacte amb la superfície a impermeabilitzar i l'altra cara ha de quedar en contacte amb l'origen de l'humitat (terreny). Control i acceptació Les làmines i el material bituminós haurien de dur, en la recepció en obra, una etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el fabricant, les dimensions i el pes net per m². Disposaran de SEGELL INCE-AENOR i d'homologació MICT. Amb les dades corresponents. Si el producte posseeix un Distintiu de Qualitat homologat pel ministeri de Foment, la D.F. pot simplificar la recepció, reduint-la a la identificació del material. Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T., deducció de la superfície corresponent a buits, forats de menys d'1m². Inclouen igualment l'acabament específic dels acords amb els paraments o elements verticals, utilitzant.

13/17

SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTALꞏLACIONS

SUBSISTEMA EVACUACIÓ

1 LÍQUIDS Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS 5, Evacuació d'aigües residuals i Normes de referència de l’Apèndix C. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. D 21/2006. UNE. Tuberías de fundición según normas UNE EN 545:2002, UNE EN 598:1996, UNE EN 877:2000. Tuberías de PVC según normas UNE EN 1329-1:1999, UNE EN 1401-1:1998, UNE EN 1453-1:2000, UNE EN 1456-1:2002, UNE EN 1566-1:1999. Tuberías de polipropileno (PP) según norma UNE EN 1852-1:1998. Tuberías de gres según norma UNE EN 295-1:1999. Tuberías de hormigón según norma UNE 127010:1995 EX.

UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Instrucción de Hormigón Estructural, EHE. RD 2661/1998. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de Poblaciones. Orden 15/09/1986. Norma 5.1.-IC: Drenaje. Orden 21/06/1965. Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial. Orden 14/05/1990. Peces d'acer galvanitzat: Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, PG 3/75. Orden 6/02/1976, Orden FOM/1382/2002. UNE. UNE 7183:1964 Método de ensayo para determinar la uniformidad de los recubrimientos galvanizados, aplicados a materiales manufacturados de hierro y acero. UNE 37501:1988 Galvanización en caliente. Características y métodos de ensayo. Canal exterior d'acer galvanitzat: UNE. UNE 36130:1991 Bandas (chapas y bobinas), de acero bajo en carbono, galvanizadas en continuo por inmersión en caliente para conformación en frio. Condiciones técnicas de suministro. Sobre llit d'assentament de formigó: Instrucción de Hormigón Estructural, EHE. RD 2661/1998. UNE. UNE-EN 1451-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios. Polipropileno (PP). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema. UNE. Tuberías de PVC según normas UNE EN 1329-1:1999, UNE EN 1401-1:1998, UNE EN 1453-1:2000, UNE EN 1456-1:2002, UNE EN 1566-1:1999. Tuberías de hormigón según norma UNE 127010:1995 EX. Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). UNE-EN 1451-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios. Polipropileno (PP). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema. 1.1 Connexió a xarxa Conjunt d’elements que composen la connexió a la xarxa de sanejament i la part soterrada des de la sortida de l’edifici. Connecta amb la xarxa de sanejament abocant les aigües pluvials i les aigües negres de l’edifici. La xarxa interior de l’edifici haurà de ser sempre separativa en pluvials i negres. Quan la xarxa de sanejament pública sigui separativa, cada una de les xarxes interiors es connectaran de forma independent; quan no sigui separativa, es permet la connexió de les dues xarxes interiors a una única arqueta situada a l’exterior de la propietat o, si això no fos possible, en el límit més proper d’aquesta a la xarxa general de sanejament. Components Tubs: Poden ser de formigó, PVC o polipropilè. Unions i accessoris: Es faran servir en entroncaments, canvis de direcció i empalmaments. El material serà el mateix que el tub. Pericons: Es poden fer “in situ” amb obra o prefabricats de plàstic o formigó. Pous de registre o ressalt: Es poden fer “in situ” amb obra o prefabricats de formigó. Característiques tècniques mínimes. Resistència a l’agressivitat de les aigües, impermeabilitat total als líquids i gasos, resistència a les càrregues externes, flexibilitat per absorbir moviments. Control i acceptació Tubs, unions i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions. Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions. Execució Generalitats La connexió a xarxa s’executarà segons el que estableixi el projecte, a la legislació vigent aplicable, a les normes de bona construcció i a les instruccions de la D.F. En general, l’execució de la xarxa de connexió es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per la llarga durabilitat de la instalꞏlació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Les rases han de seguir el traçat correcte alineat en planta i rasant uniforme. Es tindran en compte les distàncies mínimes dels tubs amb altres instalꞏlacions com ara aigua, gas, electricitat alta o baixa i telefonia, etc. complint amb la normativa vigent. Tubs soterrats: Colꞏlocació sobre fons de rasa. El pendent mínim serà d’un 2%. Aniran per sota de la xarxa d’aigua potable.

14/17

El tub ha de seguir les alineacions indicades a la D.T. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram. La junta entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. El pas a través d'elements estructurals s'ha de protegir amb un contratub de secció més gran. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la D.T. Ha de tenir el gruix mínim previst sota la directriu inferior del tub. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. Un cop instalꞏlada la canonada, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanquitat en els trams que especifiqui la D.F. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: amb trànsit rodat: >= 100 cm, sense trànsit rodat: >= 60 cm. Amplària de la rasa: >= diàmetre exterior + 50 cm. Pressió de la prova d'estanquitat: <= 1 kg/cm2. El llit d'assentament ha de reblir de formigó la rasa fins a mig tub en el cas de tubs circulars i fins a 2/3 del tub en el cas de tubs ovoides. El formigó ha de ser uniforme i continu; no ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com ara disgregacions o buits a la massa. PVC: La franquícia entre el tub i el contratub s'ha d'ataconar amb massilla. Les unions entre els tubs han de ser encolades o amb junt tòric, segons el tub utilitzat. El clavegueró no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. Polipropilè: El llit d'assentament ha de reblir de formigó la rasa fins a 10 cm per sobre de la generatriu superior del tub. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com ara disgregacions o buits a la massa. Els tubs que s'utilitzin soterrats han de ser de la sèrie BD, amb una rigidesa anular SN >= 4KN/m2. Els tubs s'han de calçar i recolzar per a impedir el seu moviment. Unions i accessoris: El material serà el mateix que el tub i es seguiran les especificacions tècniques del fabricant. Pericons d’obra: El pericó “in situ” ha d'estar format amb parets de peces ceràmiques, sobre solera de formigó. Els pericons amb tapa fixa han d'estar tapats amb encadellat ceràmic collat amb morter. La solera ha de quedar plana i al nivell previst. En els pericons no sifònics, la solera ha de formar pendent per a afavorir l'evacuació. El punt de connexió ha d'estar al mateix nivell que la part inferior del tub de desguàs. Les parets han de ser planes, aplomades i han de quedar travades per filades alternatives. Les peces ceràmiques s'han de colꞏlocar a trencajunt i les filades han de ser horitzontals. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme, ben adherit a la paret i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment sec ha de ser llis, sense fissures o d'altres defectes. Tots els angles interiors han de quedar arrodonits. El pericó ha d'impedir la sortida de gasos a l'exterior. Gruix de la solera: >= 10 cm. Gruix de l'arrebossat: >= 1 cm. Pendent interior d'evacuació en pericons no sifònics: >= 1,5%. Toleràncies d'execució: Aplomat de les parets: ± 10 mm, planor de la fàbrica: ± 10 mm/m, planor de l'arrebossat: ± 3 mm/m. S'ha de treballar a una temperatura entre 5°C i 35°C sense pluja. Les peces ceràmiques per colꞏlocar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície. Pous de registre o ressalt: Pous “in situ”. La solera ha de quedar anivellada i a la fondària prevista a la D.T., excepte la zona de la mitja canya que ha de quedar plana. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonat com ara disgregacions o buits a la massa. La secció de la solera no ha de quedar disminuïda en cap punt. Resistència característica estimada del formigó al cap de 28 dies (Fest): >= 0,9 x Fck. Solera formigó: Toleràncies d'execució: Desviació lateral: línia de l'eix: ± 24 mm, dimensions interiors: ± 5 D, < 12 mm. Nivell soleres: ± 12 mm. Gruix (e): e <= 30 cm: + 0,05 e (<= 12 mm), - 8 mm; e > 30 cm: + 0,05 e (<= 16 mm), - 0,025 e (<= -10 mm) Planor: ± 10 mm/m. La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que s'iniciï el seu adormiment. L'abocada s'ha de fer de manera que no es produeixin disgregacions. S'ha de compactar. Els treballs s'han de realitzar amb el pou lliure d'aigua i terres engrunades. Parets per a pous: Els treballs s'han de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 35°C, sense pluja. Les peces prefabricades de formigó s’han de colꞏlocar sense que rebin cops. Per parets de maó: Els maons per colꞏlocar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'obra s'ha d'aixecar per filades senceres. Els arrebossats s'han d'aplicar un cop sanejades i humitejades les superfícies que els han de rebre. El lliscat s'ha de fer en una sola operació. Control i acceptació Comprovació de vàlvules de desguàs, muntatge de canals i embornals, pendent de canals. Tubs, unions i accessoris: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions. Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions. Verificacions Tubs: Profunditat, pendents i gruix del llit de recolzament. Pericons i pous de registre o ressalt: Disposició, acabat interior, segellat. Xarxa horitzontal soterrada, pericons i pous. Dipòsits de recepció i d’elevació i control. Prova d’estanquitat parcial i total. Prova amb aigua, aire o fum. Amidament i abonament ml el tub, inclosa la part proporcional de juntes i complements, completament instalꞏlat i comprovat. m3 el llit dels tubs, l’anivellament el reblert i el compactat completament acabat, solera dels pous de registre. ut pericons i tapes de registre. m² parets del pou de registre. 1.2 Recollida d’aigües grises, negres i pluvials Conjunt d’elements que composen la instalꞏlació interior abans de la connexió a la xarxa de sanejament. La xarxa interior de l’edifici haurà de ser sempre separativa en pluvials i negres. Components Tancaments hidràulics: Poden ser: sifons individuals a cada aparell, caixes sifòniques amb varis aparells, bonera sifònica o pericons sifònics. Tubs de petita evacuació: Corresponen als tubs que connecten l’aparell sanitari amb el baixant més proper. Poden ser de PVC o polipropilè. Colꞏlectors: Tubs amb recorregut horitzontal. Poden ser de: PVC o polipropilè. Aniran penjats del forjat. Baixants: Tubs amb recorregut vertical. Per aigües negres i grises poden ser de: PVC o polipropilè. Per aigües pluvials poden ser de coure, planxa d’acer galvanitzat, zinc o amb peces de ceràmica. Ventilacions: Es disposarà de ventilació tant a la xarxa d’aigües residuals com a la pluvial. Poden ser primària, secundària, terciària i amb vàlvules d’aireació-ventilació. Canals: Correspon al traçat horitzontal de la recollida d’aigües pluvials. Poden ser de coure, planxa d’acer galvanitzat, zinc o amb peces de ceràmica. Pericons: Poden ser de pas, a peu de baixant o sifònics. Boneres i reixes de desguàs: Recullen i evacuen les aigües acumulades al terra dels locals humits i a les cobertes.

15/17

Separador de greixos: S’utilitzarà per separar greixos, olis i/o fangs que procedeixin de cuines o garatges. Sistema de bombeig i sobreelevació: S’instalꞏlarà quan hi hagi part de la instalꞏlació interior o tota per sota de la cota del punt de connexió a la xarxa de sanejament. Vàlvules antiretorn de seguretat: S’instalꞏlaran per prevenir les possibles inundacions quan la xarxa exterior de sanejament es sobrecarregui. Es situaran en llocs de fàcil accés pel seu registre i manteniment. Característiques tècniques mínimes. Resistència a l’agressivitat de les aigües, impermeabilitat total als líquids i gasos, resistència a les càrregues externes, flexibilitat per absorbir moviments. Control i acceptació Tubs, unions i accessoris: el material i el seu acabat, dimensions i diàmetre segons especificacions. Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions. Emmagatzematge: Les peces han d'estar apilades en posició horitzontal sobre superfícies planes i en llocs protegits contra impactes. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instalꞏlació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instalꞏlació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. Tots els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva colꞏlocació. Han d’estar en perfecte estat i no haver rebut cops en el seu transport. La seva instalꞏlació no ha d’alterar les característiques dels elements. Tancaments hidràulics. Sifons individuals a cada aparell: Ha de tenir un dispositiu roscat de registre en el seu punt més baix i connexions per al desguàs i l'aparell sanitari en els seus extrems. El tancament hidràulic del sifó ha de tenir una alçària mínima de 50 mm. No ha de tenir esquerdes, porus, zones resseques ni d'altres desperfectes superficials. Caixa sifònica: Ha de ser estanca al servei. Ha de quedar anivellada i fixada sòlidament al suport. Toleràncies: posició: ± 20 mm, nivell: ± 1 mm. Si és amb tapa la cara inferior de la tapa ha de quedar al mateix nivell que el paviment. El junt entre el paviment i la caixa sifònica ha de quedar cobert per la tapa. Si és amb reixeta la cara superior de la reixeta ha de quedar al mateix nivell que el paviment. La posició ha de ser la fixada a la D.T. Bonera sifònica: La bonera s'ha de soldar sobre un reforç de làmina bituminosa, que ha d'estar adherida a la solera, escalfant-la prèviament en la zona corresponent al perímetre de la bonera, i fixant-la a pressió sobre la làmina. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter. Pericons sifònics. Les peces ceràmiques per colꞏlocar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície. Tubs de petita evacuació: El ramal muntat ha de ser estanc. No han de quedar sense subjecció les distàncies superiors a 70 cm. El ramal no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. El pas a través d'elements estructurals ha de tenir una franquícia entre 10 i 15 mm que s'ha d'ataconar amb massilla elàstica. Els trams instalꞏlats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Pendent: >= 2,5%. Radi interior de les curvatures: >= 1,5 x D tub. El procés d'instalꞏlació no ha d'alterar les característiques de l'element. Colꞏlectors: Penjats de sostre. El clavegueró muntat ha de quedar fixat sòlidament a l'obra, amb el pendent determinat per a cada tram. Ha de ser estanc a una pressió >= 2 kg/cm2. Els tubs s'han de subjectar per mitjà d'abraçadores, repartides a intervals regulars. Els trams muntats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Pendent: >= 2%. Distància entre les abraçadores: <= 150 cm. Franquícia entre el tub i el contratub: 10 - 15 mm. No s'han de manipular ni corbar els tubs. Els canvis direccionals i les connexions s'han de fer per mitjà de peces especials. Tots els talls s'han de fer perpendicularment a l'eix del tub. Baixants: El baixant muntat ha de quedar aplomat i fixat sòlidament a l'obra, però separat del parament per tal de permetre fer posteriors reparacions o acabats i per evitar que les possibles condensacions del tub no malmetin el parament. Ha de ser estanc. Els tubs s'han de subjectar per mitjà d'abraçadores encastables. El pes d'un tub no ha de gravitar sobre el tub inferior. Les unions entre els tubs s'han de fer seguint les instruccions del fabricant. Les unions entre les peces de ceràmica s'han de fer amb morter. El baixant no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. Si els baixants van vistos i es preveu un cert risc d’impacte es protegiran adequadament per a aquest fi. El pas a través d'elements estructurals s'ha de protegir amb un contratub de secció més gran. La franquícia entre el tub i el contratub, i entre el tub i la valona s'ha d'ataconar amb massilla. Si l’alçada del baixant és de més de 10 plantes, caldrà interrompre la seva vertical per tal de disminuir l’impacte de caiguda. La desviació es farà amb peces especials i l’angle de desviació serà de 60º. Els trams instalꞏlats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Nombre d'abraçadores per tub: >= 2. Distància entre les abraçadores: <= 150 cm. Toleràncies d'execució: desploms verticals: <= 1%, <= 30 mm. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. No s'han de manipular ni corbar els tubs de PVC, planxa, zinc, titani o coure. Els canvis direccionals i les connexions s'han de fer per mitjà de peces especials o també amb unions soldades en el cas de baixants de planxa, zinc, titani o coure. Tots els talls s'han de fer perpendicularment a l'eix del tub. Les peces de ceràmica han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. Ventilacions: La seva execució correspon al mateix que fa referència als baixants. Si la ventilació és primària tindrà el mateix diàmetre que el baixant que serveix i portarà l’accessori estàndard que garanteixi l’estanquitat permanent del remat entre l’impermeabilitzat i el tub. Si la ventilació és secundària el diàmetre de la columna de ventilació serà com a mínim igual a la meitat del diàmetre del baixant que serveix. Si la ventilació és terciària el diàmetre de la columna és el corresponent a la taula 4.11 del DB-HS5 de Salubritat del CTE. Canals: Generalitats. La colꞏlocació dels trams de la canal s'ha de començar pel punt més baix del recorregut. El seu pendent mínim serà del 0,5%. PVC. Els canvis de direcció han d'estar fets amb peces especials. Mai s'han de fer per escalfament o deformació de la canal. La unió entre els trams de la canal s'ha de fer de manera que en quedi assegurada l'estanquitat. La unió entre els trams de la canal s'ha de fer a pressió amb peces del mateix material. Les unions entre les canals i els baixants han d'anar soldades amb soldadura química. Distància entre suports <=70 cm, entre junts de dilatació <=1200 cm. Planxa. L’encavalcament de les làmines, en la canal de planxa, s'ha de fer protegint l'element en el sentit del recorregut de l'aigua. Els junts de dilatació han de ser estancs. Les planxes han de quedar colꞏlocades de forma que es puguin moure lliurement en tots els sentits, respecte el suport. Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa. Els junts entre les peces de planxa de zinc s'han de soldar amb estany. Les unions entre les canals i els baixants han d'anar soldades, amb soldadura d'estany, a la canal de planxa de zinc. Distància entre suports <=50 cm, entre junts de dilatació <=600 cm. Encavalcament entre làmines a la canal de planxa: 5 cm. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de coure amb el ferro, zinc, alumini, acer galvanitzat o fosa i la fusta de cedre. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de zinc o plom amb el guix, els morters de ciment pòrtland frescos i les fustes dures. En el cas del zinc, a més, cal evitar el contacte amb la calç, l'acer no galvanitzat i el coure sense estanyar. S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció contra la corrosió. Toleràncies d'execució: pendent: ± 2 mm/m, ± 10 mm/total, encavalcament entre les làmines en la canal de planxa: ± 2 mm. Peces ceràmiques. Les peces han de cavalcar entre elles; la vora de la peca en contacte amb el ràfec ha de quedar encastada per sota de les peces que formen el ràfec i collada al suport amb morter. El sentit d’encavalcament ha de protegir l'element dels vents dominants i del recorregut d'aigua. Encavalcament de les peces: >= 10 cm. Toleràncies d'execució:

16/17

encavalcaments: - 0 mm, + 20 mm. Les peces per colꞏlocar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. Quan s'hagin de tallar peces, el tall ha de ser recte i l'aresta viva, sense escantonaments. Alineació respecte al plànol de façana: planxa: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total; PVC, ceràmica: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total. Pericons: Ha d'estar format amb parets de peces ceràmiques, sobre solera de formigó. Els pericons amb tapa fixa han d'estar tapats amb encadellat ceràmic collat amb morter. La solera ha de quedar plana i al nivell previst. En els pericons no sifònics, la solera ha de formar pendent per a afavorir l'evacuació. En el punt de connexió ha d'estar al mateix nivell que la part inferior del tub de desguàs. Les parets han de ser planes, aplomades i han de quedar travades per filades alternatives. Les peces ceràmiques s'han de colꞏlocar a trencajunt i les filades han de ser horitzontals. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme, ben adherit a la paret i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment sec ha de ser llis, sense fissures o d'altres defectes. Tots els angles interiors han de quedar arrodonits. El pericó ha d'impedir la sortida de gasos a l'exterior. Gruix de la solera: >= 10 cm. Gruix de l'arrebossat: >= 1 cm. Pendent interior d'evacuació en pericons no sifònics: >= 1,5%. Toleràncies d'execució: aplomat de les parets: ± 10 mm, planor de la fàbrica: ± 10 mm/m, planor de l'arrebossat: ± 3 mm/m. Les peces ceràmiques per colꞏlocar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície. Boneres: La tapa i els seus accessoris han de quedar correctament colꞏlocats i subjectats a la bonera, amb els procediments indicats pel fabricant. En la bonera de goma termoplàstica, la làmina impermeable només ha de cavalcar sobre la plataforma de base de la bonera, i no ha de penetrar dins del tub d'aquesta. La bonera de fosa colꞏlocada amb morter, ha de quedar enrasada amb el paviment del terrat. La base de la bonera de PVC, ha de quedar fixada al suport amb cargols i tacs d'expansió. La bonera de PVC o goma termoplàstica s'ha de fixar al baixant amb soldadura química. Toleràncies d'execució: nivell entre la bonera de fosa i el paviment: ± 5 mm. No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. Elements de goma termoplàstica. La bonera s'ha de soldar sobre un reforç de làmina bituminosa, que ha d'estar adherida a la solera, escalfant-la prèviament en la zona corresponent al perímetre de la bonera, i fixant-la a pressió sobre la làmina. Element colꞏlocat amb morter. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter. Canal de recollida amb reixa de desguàs: Canal. La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la D.T. La caixa ha de quedar aplomada i ben assentada sobre la solera. El nivell del coronament ha de permetre la colꞏlocació del bastiment i de la reixa enrasats amb el paviment o zona adjacent sense sobresortir d'ella. El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat. La caixa acabada ha d'estar neta de qualsevol tipus de residu. Toleràncies d'execució: nivell de la solera: ± 20 mm, aplomat total: ± 5 mm, planor: ± 5 mm/m, escairat: ± 5 mm respecte el rectangle teòric. Reixa. El bastiment, o la reixa fixa, ha de quedar ben assentat sobre les parets de l'element drenant, anivellades abans amb morter. Ha d'estar sòlidament fixat amb potes d'ancoratge. La part superior del bastiment i de la reixa han de quedar al mateix pla que el paviment perimetral, amb el seu pendent. La reixa no fixa, ha de quedar recolzada sobre el bastiment a tot el seu perímetre. La reixa colꞏlocada no ha de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls. Les reixes practicables han d'obrir i tancar correctament. Toleràncies d'execució: guerxament: ± 2 mm, nivell entre el bastiment o la reixa i el paviment: - 10 mm, + 0 mm. El procés de colꞏlocació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions exigides pel material. Separador de greixos: Pericó separador d’hidrocarburs. Ha de quedar anivellat i fixat sòlidament al suport o a la base. Ha de ser estable a les càrregues estàtiques i dinàmiques a les que estarà sotmès en condicions de servei. Les tapes de registre han de ser accessibles i han de permetre les operacions de manteniment, neteja i extracció de productes del seu interior. Toleràncies: posició: ± 20 mm, nivell: ± 1 mm. Si el muntatge és soterrat: La cara superior de la tapa ha de quedar al mateix nivell que el paviment. El junt entre el paviment i la caixa sifònica ha de quedar cobert per la tapa. Sistema de bombeig i sobreelevació: La canonada d'evacuació s'ha de connectar al tub d'impulsió i el motor a la línia d'alimentació elèctrica. La canonada d'evacuació ha de ser, com a mínim, del mateix diàmetre que el tub d'impulsió de la bomba. La bomba ha de quedar al fons del pou amb el motor a la superfície units per un eix de transmissió. La canonada d'impulsió ha d'anar paralꞏlela a l'eix des de la bomba fins a la superfície. Les canonades no han de transmetre cap tipus d'esforç a la bomba. Les unions han de ser completament estanques. S'ha de comprovar si la tensió del motor correspon a la disponible i si gira en el sentit convenient. L'estanquitat de les unions s'ha de realitzar mitjançant els junts adequats. Vàlvules antiretorn de seguretat: La vàlvula ha de quedar de manera que el sentit de circulació del fluid sigui horitzontal o cap amunt. Els eixos de la vàlvula i de la canonada han de quedar alineats. S'ha de deixar connectada a la xarxa corresponent. Les connexions han de ser estanques a la pressió de treball. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Toleràncies d'instalꞏlació: posició: ± 30 mm. Si va muntada en pericó, la distància entre la vàlvula i el fons del pericó ha de ser la necessària perquè pugui girar el cos un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament. Si va muntada superficialment, la distància entre la vàlvula i la paret ha de ser la necessària per a que pugui girar el cos un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament. Les unions amb la canonada han de quedar segellades mitjançant cintes d'estanquitat adequades. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Abans de la instalꞏlació de la vàlvula s'han de netejar l'interior dels tubs i les rosques d'unió. Els protectors de les rosques amb que van proveïdes les vàlvules només s'han de treure en el moment d'executar les unions. Control i acceptació Connexions, soldadures, segellats, ancoratges i distàncies entre suports. Distància mín. encreuaments amb altres instalꞏlacions. Comprovació de : vàlvules de desguàs, muntatge de sifons individuals i pots sifònics, muntatge de canals i embornals, pendents dels canals, baixants i xarxa de ventilació. Verificacions Execució de xarxes de petita evacuació. Proves d’estanquitat parcial i total, als aparells, verificant temps de desguàs, els sifons, sorolls i comprovació dels tancaments hidràulics. Estanquitat: a la xarxa horitzontal a cada tram de tub, unions i entroncaments. Els pericons i pous s’ompliran d’aigua per comprovar l’estanquitat. Les proves d’estanquitat total es poden fer amb aigua, aire o fum. Amidament i abonament ml tubs petita evacuació, colꞏlectors, baixants, canals, canals amb reixa. ut pericons, boneres, separadors de greixos, bombes, vàlvules. 1.3 Depuració És la instalꞏlació de tractament d’aigües residuals de tipus domèstic, procedents de la xarxa d’evacuació o sanejament. Cal un sistema de depuració quan no hi hagi xarxa urbana disponible on connectar-se. Estan prohibides les foses sèptiques. Components Cambra de greixos: Rep les aigües residuals no fecals. S’utilitza per la separació de greixos i olis. Fosa sèptica prèvia: Rep les aigües provinents del pou de registre. Està formada per 3 compartiments. Fosa de decantació-digestió: Rep l’aigua residual, provinent del pou de registre. Rasa filtrant: S’utilitza si els terrenys són permeables per a la depuració per aireació.

17/17

Pous filtrants. Rep el flux provinent del pericò de repartiment. Filtres de sorra: S’utilitza per a la depuració per aireació i per a la decantació de matèries orgàniques. Pous de registre: Rep les aigües residuals fecals i les provinents de la cambra de greixos. Pericons de repartiment: Rep el flux provinent de la fosa sèptica prèvia. Tubs i accessoris: Són els tubs que condueixen les aigües residuals a l’interior de les plantes depuradores. Bombes d’elevació: S’utilitza quan la cota d’entrada sigui més gran que la cota de connexió a la xarxa o per l’elevació de les aigües. Característiques tècniques mínimes. Resistència a l’agressivitat de les aigües, impermeabilitat total als líquids i gasos. Els tubs, resistència a les càrregues externes, flexibilitat per absorbir moviments. Control i acceptació Tubs, accessoris i bombes: el material, dimensions i diàmetre segons especificacions. Pericons, foses i resta d’elements: disposició, material i dimensions. Execució Generalitats La connexió a xarxa s’executarà segons el que estableixi el projecte, a la legislació vigent aplicable, a les normes de bona construcció i a les instruccions de la D.F. En general l’execució de la instalꞏlació es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instalꞏlació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Les rases han de seguir el traçat correcte alineat en planta i rasant uniforme. Es tindran en compte les distàncies mínimes dels tubs amb altres instalꞏlacions com ara aigua, gas, electricitat alta o baixa i telefonia, etc. complint amb la normativa vigent. Cambra de greixos: Ha de quedar anivellada i fixada sòlidament al suport o a la base. Ha de ser estable a les càrregues estàtiques i dinàmiques a les que estarà sotmesa en condicions de servei. Les tapes de registre han de ser accessibles i han de permetre les operacions de manteniment, neteja i extracció de productes del seu interior. Toleràncies: posició: ± 20 mm, nivell: ± 1 mm. Si el muntatge és soterrat: La cara superior de la tapa ha de quedar al mateix nivell que el paviment. El junt entre el paviment i la caixa sifònica ha de quedar cobert per la tapa. Fosa sèptica prèvia, fosa de decantació-digestió: Es situarà soterrada amb un llosa superior a una profunditat de 60cm respecte a la superfície del terreny. La solució constructiva pot substituir-se per una prefabricada que permeti obtenir els mateixos resultats. Rasa filtrant: El seu pendent estarà comprès entre el 15% i el 30%. La longitud serà com a màxim de 30m. La distància mínima entre eixos de les rases serà de 2m. El pendent dels tubs dels filtres de sorra serà constant i estarà compresa entre el 15% i el 30%. Si no es construeix in situ, el filtre de sorra es pot substituir per un prefabricat que permeti obtenir els mateixos resultats. Control i acceptació Connexions, soldadures, segellats, ancoratges i distàncies entre suports. Comprovació de : vàlvules de desguàs, pendents dels canals, baixants i xarxa de ventilació. Verificacions Tubs i rases: Profunditat, pendents, replè i gruix del llit de recolzament. Pericons i pous: Disposició, acabat interior, segellat, tapes de registre. Filtres: Granulometria de l’àrid. Estanquitat: a la xarxa horitzontal a cada tram de tub, unions i entroncaments. Els pericons i pous s’ompliran d’aigua per comprovar l’estanquitat. Les proves d’estanquitat total es poden fer amb aigua, aire o fum. Amidament i abonament ml el tub i rases, inclosa la part proporcional de juntes i complements, completament instalꞏlat i comprovat. m3 el llit dels tubs, l’anivellament, el reomplert i el compactat completament acabat, solera dels pous de registre, filtres. ut pericons i tapes de registre, bombes. m2 parets i soleres del pou de registre i fosa.

La Sénia





6. PRESSUPOST

6.1. Amidaments 6.2. Quadre de preus I 6.3. Quadre de preus II 6.4. Justificació de preus 6.5. Pressupost 6.6. Resum de pressupost 6.7. Últim full

evitar filtracions d´aigua als nínxols, danys dels aiguatsReparació de cobertes de la part antiga del cementiri per

AMIDAMENTS Pàg.: 1

PRESSUPOST 000OBRA 01TREBALLS PREVISCAPÍTOL 01

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ

m2 Preparació de superfícies. Neteja d'herbes i pols per millorar l'adherència i retirada d'elements despresos: pintura, telaasfàltica...Repicat pegots morter

1 NETEJASUPERF

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 cobertes individuals (9 u) 5,800 14,500 9,000 756,900

C#*D#*E#*F#2 coberta longitudinal (nord) 102,000 2,800 285,600

C#*D#*E#*F#3 coberta longitudinal (sud) 84,000 3,000 252,000

C#*D#*E#*F#4 coberta transversal (entrada) 17,000 3,000 2,000 102,000

TOTAL AMIDAMENT 1.396,500

PRESSUPOST 000OBRA 01REGULARITZACIÓ DE PENDENTSCAPÍTOL 02


m2 Formació de pendents amb formigó de dosificació 150 kg/m3 de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R, de 10cm de gruix màxim.

1 E5Z15A20


C#*D#*E#*F#1 cobertes individuals (4 u) 5,800 14,500 4,000 336,400

C#*D#*E#*F#2 coberta longitudinal (nord) 102,000 2,800 285,600

C#*D#*E#*F#3 coberta longitudinal (sud) 84,000 3,000 252,000

C#*D#*E#*F#4 coberta transversal (entrada) 17,000 3,000 2,000 102,000

TOTAL AMIDAMENT 976,000

PRESSUPOST 000OBRA 01IMPERMEABILITZACIÓCAPÍTOL 03


m2 Aplicació d'imprimació pintura asfàltica per adherència amb la làmina.1 PINTURAASFLT


C#*D#*E#*F#1 cobertes individuals (+ 30 cm x bandamuntants)

6,400 14,750 9,000 849,600

C#*D#*E#*F#2 coberta longitudinal (nord) (+30 cm xbanda)

102,000 3,400 346,800

C#*D#*E#*F#3 coberta longitudinal (sud) (+ 30 cm 1banda)

84,000 3,300 277,200

C#*D#*E#*F#4 coberta transversal (+ 30 cm 1 banda) 17,000 3,300 2,000 112,200


EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 2

m2 Membrana GA-1 s/UNE 104402, d'una làmina, de densitat superficial 5,1 kg/m2 formada per làmina de betum modificatamb autoprotecció mineral LBM (SBS)-50/G amb una armadura FP de feltre de polièster de 250 g/m2, adherida en calent,prèvia imprimació

2 E721BCE7


C#*D#*E#*F#1 cobertes individuals (+ 30 cm x bandamuntants)

6,400 14,750 9,000 849,600

C#*D#*E#*F#2 coberta longitudinal (nord) (+30 cm xbanda)

102,000 3,400 346,800

C#*D#*E#*F#3 coberta longitudinal (sud) (+ 30 cm 1banda)

84,000 3,300 277,200

C#*D#*E#*F#4 coberta transversal (+ 30 cm 1 banda) 17,000 3,300 2,000 112,200


PRESSUPOST 000OBRA 01INSTAL·LACIÓ PLUVIALSCAPÍTOL 04


u Execució de passa mur per connexió de nous baixants i sobreeixidor a l a part superior de la connexió. Inclosa connexióamb baixant, repàs i impermeabilització perimetral.

1 FORATSBAIXAN


C#*D#*E#*F#1 cobertes canvi pendents (4 x coberta) 4,000 4,000 16,000

C#*D#*E#*F#2 coberta canvi baixants (2 per coberta) 2,000 5,000 10,000


m Baixant de tub de PVC, color blanc, segons norma UNE-EN 1329-1, de DN 110 mm, incloses les peces especials i fixatmecànicament amb brides. Inclòs el colze de la part superior. (4 baixants per coberta)

2 ED15B771


C#*D#*E#*F#1 baixants moduls en noves pendents(4xmodul)

2,600 4,000 4,000 41,600

C#*D#*E#*F#2 substitució baixants resta (2xmodul) 2,600 2,000 5,000 26,000


PRESSUPOST 000OBRA 01ALTRESCAPÍTOL 05


u Partida per garantir la seguretat i salut a l'obra1 PARTSEGUISAL

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

m3 Transport de residus a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 7 t i temps d'espera per a la càrrega amàquina, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

2 E2R54239

EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 3


m3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus de formigó inerts amb una densitat 1,45 t/m3, procedents deconstrucció o demolició, amb codi 170101 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

3 G2RA61H0


u Partida a justificar per imprevistos que puguin sorgir durant l'execució de les obres4 IMPREVISTOS


EUR

Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri perevitar filtracions d´aigua als nínxols, danys dels aiguats

Pàg.:QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 1

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€10,35m3E2R54239 Transport de residus a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 7 t i tempsd'espera per a la càrrega a màquina, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

P- 1

(DEU EUROS AMB TRENTA-CINC CÈNTIMS)

€9,54m2E5Z15A20 Formació de pendents amb formigó de dosificació 150 kg/m3 de ciment pòrtland amb filler calcariCEM II/B-L 32,5 R, de 10 cm de gruix màxim.

P- 2

(NOU EUROS AMB CINQUANTA-QUATRE CÈNTIMS)

€15,36m2E721BCE7 Membrana GA-1 s/UNE 104402, d'una làmina, de densitat superficial 5,1 kg/m2 formada per làminade betum modificat amb autoprotecció mineral LBM (SBS)-50/G amb una armadura FP de feltre depolièster de 250 g/m2, adherida en calent, prèvia imprimació

P- 3

(QUINZE EUROS AMB TRENTA-SIS CÈNTIMS)

€19,08mED15B771 Baixant de tub de PVC, color blanc, segons norma UNE-EN 1329-1, de DN 110 mm, incloses lespeces especials i fixat mecànicament amb brides. Inclòs el colze de la part superior. (4 baixants percoberta)

P- 4

(DINOU EUROS AMB VUIT CÈNTIMS)

€32,21uFORATSBAIXAN Execució de passa mur per connexió de nous baixants i sobreeixidor a l a part superior de laconnexió. Inclosa connexió amb baixant, repàs i impermeabilització perimetral.

P- 5

(TRENTA-DOS EUROS AMB VINT-I-UN CÈNTIMS)

€13,04m3G2RA61H0 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus de formigó inerts amb una densitat 1,45t/m3, procedents de construcció o demolició, amb codi 170101 segons la Llista Europea de Residus(ORDEN MAM/304/2002)

P- 6

(TRETZE EUROS AMB QUATRE CÈNTIMS)

€500,00uIMPREVISTOS Partida a justificar per imprevistos que puguin sorgir durant l'execució de les obresP- 7(CINC-CENTS EUROS)

€0,67m2NETEJASUPERF

Preparació de superfícies. Neteja d'herbes i pols per millorar l'adherència i retirada d'elementsdespresos: pintura, tela asfàltica...Repicat pegots morter

P- 8

(ZERO EUROS AMB SEIXANTA-SET CÈNTIMS)

€950,00uPARTSEGUISAL Partida per garantir la seguretat i salut a l'obraP- 9(NOU-CENTS CINQUANTA EUROS)

€1,28m2PINTURAASFLT Aplicació d'imprimació pintura asfàltica per adherència amb la làmina.P- 10(UN EUROS AMB VINT-I-VUIT CÈNTIMS)


QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 1

NÚMERO CODI DESCRIPCIÓ PREUUA

m3E2R54239 Transport de residus a instal·lació autoritzada de gestió de residus, ambcamió de 7 t i temps d'espera per a la càrrega a màquina, amb un recorregutde més de 10 i fins a 15 km

P- 1 €10,35

Altres conceptes 10,35 €

m2E5Z15A20 Formació de pendents amb formigó de dosificació 150 kg/m3 de cimentpòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R, de 10 cm de gruix màxim.

P- 2 €9,54


m2E721BCE7 Membrana GA-1 s/UNE 104402, d'una làmina, de densitat superficial 5,1kg/m2 formada per làmina de betum modificat amb autoprotecció mineral LBM(SBS)-50/G amb una armadura FP de feltre de polièster de 250 g/m2,adherida en calent, prèvia imprimació

P- 3 €15,36

B712A0J0 Làmina de betum modificat amb autoprotecció mineral LBM (SBS) 50/G-FPamb armadura de feltre de polièster de 250 g/m2

€13,31000

B7Z24000 Emulsió bituminosa, tipus ED €0,33900Altres conceptes 1,71 €

mED15B771 Baixant de tub de PVC, color blanc, segons norma UNE-EN 1329-1, de DN110 mm, incloses les peces especials i fixat mecànicament amb brides. Inclòsel colze de la part superior. (4 baixants per coberta)

P- 4 €19,08

BD13177B Tub de PVC-U de paret massissa, àrea d'aplicació B segons norma UNE-EN1329-1, de DN 110 mm i de llargària 3 m, per a encolar

€5,11000

BD1Z2200 Brida per a tub de PVC de diàmetre entre 75 i 110 mm €0,77720BDW3B700 Accessori genèric per a tub de PVC de D=110 mm €1,78860BDY3B700 Element de muntatge per a tub de PVC de D=110 mm €0,08000


uFORATSBAIXAN Execució de passa mur per connexió de nous baixants i sobreeixidor a l a partsuperior de la connexió. Inclosa connexió amb baixant, repàs iimpermeabilització perimetral.

P- 5 €32,21


m3G2RA61H0 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus de formigó inerts ambuna densitat 1,45 t/m3, procedents de construcció o demolició, amb codi170101 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

P- 6 €13,04

B2RA61H0 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus de formigó inerts ambuna densitat 1,45 t/m3, procedents de construcció o demolició, amb codi170101 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

€13,03550


uIMPREVISTOS Partida a justificar per imprevistos que puguin sorgir durant l'execució de lesobres

P- 7 €500,00

Sense descomposició 500,00 €

m2NETEJASUPERF Preparació de superfícies. Neteja d'herbes i pols per millorar l'adherència iretirada d'elements despresos: pintura, tela asfàltica...Repicat pegots morter

P- 8 €0,67


uPARTSEGUISAL Partida per garantir la seguretat i salut a l'obraP- 9 €950,00

Sense descomposició 950,00 €

m2PINTURAASFLT Aplicació d'imprimació pintura asfàltica per adherència amb la làmina.P- 10 €1,28


JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 1

MÀ D'OBRA

CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€22,14h Oficial 1a paletaA0122000

€22,14h Oficial 1a col.locadorA0127000

€21,32h Oficial 1a pintorA012D000

€22,14h Oficial 1a d'obra públicaA012N000

€19,77h Ajudant col.locadorA0137000

€18,44h ManobreA0140000

€18,82h Manobre especialistaA0150000

€13,11h Peó netejaA016V000



MAQUINÀRIA


€95,25h Pala excavadora giratoria sobre pneumàtics de 15 a 20t

C1312340

€57,21h Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 tC1313330

€36,20h Camió per a transport de 7 tC1501700

€1,91h Formigonera de 165 lC1705600

€9,86h Màquina tallajunts amb disc de diamant per a pavimentC170H000

€5,38h Remolinador mecànicC2003000



MATERIALS


€1,15m3 AiguaB0111000

€19,93t Sorra de pedrera de pedra calcària per a formigonsB0311010

€17,57t Grava de pedrera de pedra calcària, de grandàriamàxima 20 mm, per a formigons

B0331Q10

€107,57t Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 Rsegons UNE-EN 197-1, en sacs

B0512401

€66,93m3 Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica,grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 200kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I

B064300C

€85,99m3 Formigó HM-30/B/20/I+E de consistència tova,grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 275kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+E

B064E26B

€8,99t Deposició controlada a centre de reciclatge de residusde formigó inerts amb una densitat 1,45 t/m3,procedents de construcció o demolició, amb codi170101 segons la Llista Europea de Residus (ORDENMAM/304/2002)

B2RA61H0

€12,10m2 Làmina de betum modificat amb autoprotecció mineralLBM (SBS) 50/G-FP amb armadura de feltre depolièster de 250 g/m2

B712A0J0

€1,13kg Emulsió bituminosa, tipus EDB7Z24000

€3,65m Tub de PVC-U de paret massissa, àrea d'aplicació Bsegons norma UNE-EN 1329-1, de DN 110 mm i dellargària 3 m, per a encolar

BD13177B

€1,16u Brida per a tub de PVC de diàmetre entre 75 i 110 mmBD1Z2200

€73,50m Canal de Formigó Polímer tipus ULMA, modelSELF250K, ample interior 200mm i alçària exterior180mm, de secció hidràulica no inferior a 260 cm2, perrecollida d'aigües pluvials, en mòduls d'1 m de longitud,tanca de seguretat CS200, perfils d'acer galvanitzat perprotecció lateral, reixeta d'acer galvanitzat entramadade malla 20x30 mm, model GEX200KCB, de classeB-125 i 1m de longitud, model certificat sengons ladeclaració de conformitat CE., ref. ULM2110701 de laserie Self 250 K d'ULMA

BD5H29A5BT83

€5,42u Accessori genèric per a tub de PVC de D=110 mmBDW3B700

€0,08u Element de muntatge per a tub de PVC de D=110 mmBDY3B700



ELEMENTS COMPOSTOS


€80,54m3 Formigó de 150 kg/m3, amb una proporció en volum1:4:8, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L32,5 R i granulat de pedra calcària de grandàriamàxima 20 mm, elaborat a l'obra amb formigonera de165 l

D060M021 Rend.: 0,681

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

22,10866/R 18,820000,800A0150000 =xManobre especialistah

Subtotal... 22,10866 22,10866Maquinària:

1,68282/R 1,910000,600C1705600 =xFormigonera de 165 lh

Subtotal... 1,68282 1,68282Materials:

0,207001,150000,180B0111000 =xAiguam3

12,9545019,930000,650B0311010 =xSorra de pedrera de pedra calcària per a formigonst

27,2335017,570001,550B0331Q10 =xGrava de pedrera de pedra calcària, de grandàriamàxima 20 mm, per a formigons

t

16,13550107,570000,150B0512401 =xCiment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 Rsegons UNE-EN 197-1, en sacs

t

Subtotal... 56,53050 56,53050

0,221091,00%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 80,54307

80,54307COST EXECUCIÓ MATERIAL



PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€8,69m3 Transport de terres per a reutilitzar en obra, amb camióde 7 t i temps d'espera per a la càrrega amb mitjansmecànics, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15km

E2412039 Rend.: 1,000

Unitats Preu Parcial Import€Maquinària:

8,68800/R 36,200000,240C1501700 =xCamió per a transport de 7 th

Subtotal... 8,68800 8,68800


0,00%DESPESES INDIRECTES


€14,80m2 Paviment de formigó HM-25/B/20/I amb fibres, de 10cm de gruix, amb acabat fratassat semi fi. Inclouformació de pendents

E9G11AB1 Rend.: 1,251


2,65468/R 22,140000,150A0122000 =xOficial 1a paletah

3,24285/R 18,440000,220A0140000 =xManobreh


0,21503/R 5,380000,050C2003000 =xRemolinador mecànich


8,5990085,990000,100B064E26B =xFormigó HM-30/B/20/I+E de consistència tova,grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 275kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+E

m3

Subtotal... 8,59900 8,59900





€4,29m3 Excavació per a caixa de paviment en terrenycompacte (SPT 20-50), realitzada amb palaexcavadora i càrrega directa sobre camió

F221C472 Rend.: 1,000


4,28625/R 95,250000,045C1312340 =xPala excavadora giratoria sobre pneumàtics de 15 a 20t

h

Subtotal... 4,28625 4,28625





PARTIDES D'OBRA



€4,92m Tall amb serra de disc en paviment de formigó per aformació de junt de retracció de 6 a 8 mm d'amplària ifondària >= 10 cm

F9GZ2564 Rend.: 1,000


3,19940/R 18,820000,170A0150000 =xManobre especialistah


1,67620/R 9,860000,170C170H000 =xMàquina tallajunts amb disc de diamant per a pavimenth

Subtotal... 1,67620 1,67620





€18,98m3 Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 mde fondària, en terreny compacte, amb retroexcavadorai càrrega mecànica del material excavat

G2225123 Rend.: 1,000


4,61000/R 18,440000,250A0140000 =xManobreh


14,30250/R 57,210000,250C1313330 =xRetroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 th

Subtotal... 14,30250 14,30250





€95,16m Canal de formigó polímer sense pendent, d'amplàriainterior 200 mm i de 160 a 200 mm d'alçària, amb perfillateral ref. ULM2110701 de la serie Self 250 K d'ULMA, amb reixa d'acer galvanitzat entramada classe B125,segons norma UNE-EN 1433, fixada amb tanca a lacanal, col·locada sobre base de formigó amb solera de100 mm de gruix i parets de 100 mm de gruix

GD5H29A5BT83 Rend.: 1,000


6,42060/R 22,140000,290A012N000 =xOficial 1a d'obra públicah

5,34760/R 18,440000,290A0140000 =xManobreh




PARTIDES D'OBRA


6,0370966,930000,0902B064300C =xFormigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica,grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 200kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I

m3

77,1750073,500001,050BD5H29A5BT83 =xCanal de Formigó Polímer tipus ULMA, modelSELF250K, ample interior 200mm i alçària exterior180mm, de secció hidràulica no inferior a 260 cm2, perrecollida d'aigües pluvials, en mòduls d'1 m de longitud,tanca de seguretat CS200, perfils d'acer galvanitzat perprotecció lateral, reixeta d'acer galvanitzat entramadade malla 20x30 mm, model GEX200KCB, de classeB-125 i 1m de longitud, model certificat sengons ladeclaració de conformitat CE., ref. ULM2110701 de laserie Self 250 K d'ULMA

m

Subtotal... 83,21209 83,21209





€25,00u Recrescut de tapa d'arqueta de registre d'aiguapotable.

RECRESCUTTAP Rend.: 1,000

€100,00u Partida alçada a justificar per a recrescut i arranjamentde tapes de registre i embornals.

TAPES Rend.: 1,000

€10,35m3 Transport de residus a instal·lació autoritzada de gestióde residus, amb camió de 7 t i temps d'espera per a lacàrrega a màquina, amb un recorregut de més de 10 ifins a 15 km

E2R54239 Rend.: 1,000P- 1


10,35320/R 36,200000,286C1501700 =xCamió per a transport de 7 th

Subtotal... 10,35320 10,35320




€9,54m2 Formació de pendents amb formigó de dosificació 150kg/m3 de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L32,5 R, de 10 cm de gruix màxim.

E5Z15A20 Rend.: 2,782P- 2



0,66283/R 18,440000,100A0140000 =xManobreh




PARTIDES D'OBRA


8,0543180,543070,100D060M021 =xFormigó de 150 kg/m3, amb una proporció en volum1:4:8, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L32,5 R i granulat de pedra calcària de grandàriamàxima 20 mm, elaborat a l'obra amb formigonera de165 l

m3

Subtotal... 8,05431 8,05431Altres:

% 0,001439,533330,02%AUX001 =S/Despeses auxiliars sobre la mà d'obra%

Subtotal... 0,00143 0,00143





€15,36m2 Membrana GA-1 s/UNE 104402, d'una làmina, dedensitat superficial 5,1 kg/m2 formada per làmina debetum modificat amb autoprotecció mineral LBM(SBS)-50/G amb una armadura FP de feltre depolièster de 250 g/m2, adherida en calent, prèviaimprimació

E721BCE7 Rend.: 5,688P- 3


1,16772/R 22,140000,300A0127000 =xOficial 1a col.locadorh

0,52136/R 19,770000,150A0137000 =xAjudant col.locadorh


13,3100012,100001,100B712A0J0 =xLàmina de betum modificat amb autoprotecció mineralLBM (SBS) 50/G-FP amb armadura de feltre depolièster de 250 g/m2

m2

0,339001,130000,300B7Z24000 =xEmulsió bituminosa, tipus EDkg

Subtotal... 13,64900 13,64900





€19,08m Baixant de tub de PVC, color blanc, segons normaUNE-EN 1329-1, de DN 110 mm, incloses les pecesespecials i fixat mecànicament amb brides. Inclòs elcolze de la part superior. (4 baixants per coberta)

ED15B771 Rend.: 1,033P- 4


7,71578/R 22,140000,360A0127000 =xOficial 1a col.locadorh

3,44492/R 19,770000,180A0137000 =xAjudant col.locadorh




PARTIDES D'OBRA


5,110003,650001,400BD13177B =xTub de PVC-U de paret massissa, àrea d'aplicació Bsegons norma UNE-EN 1329-1, de DN 110 mm i dellargària 3 m, per a encolar

m

0,777201,160000,670BD1Z2200 =xBrida per a tub de PVC de diàmetre entre 75 i 110 mmu

1,788605,420000,330BDW3B700 =xAccessori genèric per a tub de PVC de D=110 mmu

0,080000,080001,000BDY3B700 =xElement de muntatge per a tub de PVC de D=110 mmu

Subtotal... 7,75580 7,75580





€32,21u Execució de passa mur per connexió de nous baixantsi sobreeixidor a l a part superior de la connexió. Inclosaconnexió amb baixant, repàs i impermeabilitzacióperimetral.

FORATSBAIXAN Rend.: 0,694P- 5



15,94236/R 18,440000,600A0140000 =xManobreh

Subtotal... 31,89337 31,89337Altres:

% 0,3189331,893001,00%AUX001 =S/Despeses auxiliars sobre la mà d'obra%

Subtotal... 0,31893 0,31893




€13,04m3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residusde formigó inerts amb una densitat 1,45 t/m3,procedents de construcció o demolició, amb codi170101 segons la Llista Europea de Residus (ORDENMAM/304/2002)

G2RA61H0 Rend.: 1,000P- 6

Unitats Preu Parcial Import€Materials:

13,035508,990001,450B2RA61H0 =xDeposició controlada a centre de reciclatge de residusde formigó inerts amb una densitat 1,45 t/m3,procedents de construcció o demolició, amb codi170101 segons la Llista Europea de Residus (ORDENMAM/304/2002)

t

Subtotal... 13,03550 13,03550





PARTIDES D'OBRA



€500,00u Partida a justificar per imprevistos que puguin sorgirdurant l'execució de les obres

IMPREVISTOS Rend.: 1,000P- 7

€0,67m2 Preparació de superfícies. Neteja d'herbes i pols permillorar l'adherència i retirada d'elements despresos:pintura, tela asfàltica...Repicat pegots morter

NETEJASUPERF Rend.: 0,978P- 8


0,67025/R 13,110000,050A016V000 =xPeó netejah

Subtotal... 0,67025 0,67025




€950,00u Partida per garantir la seguretat i salut a l'obraPARTSEGUISAL Rend.: 1,000P- 9

€1,28m2 Aplicació d'imprimació pintura asfàltica per adherènciaamb la làmina.

PINTURAASFLT Rend.: 1,025P- 10


0,52000/R 21,320000,025A012D000 =xOficial 1a pintorh

Subtotal... 0,52000 0,52000Altres:

0,760000,380002,000IMPRIMACI =xImprimació asfàltica.kg

Subtotal... 0,76000 0,76000






ALTRES


€0,38kg Imprimació asfàltica.IMPRIMACI


PRESSUPOST Pàg.: 1

OBRA PRESSUPOST 00001

CAPÍTOL TREBALLS PREVIS01

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 NETEJASUPERF m2 Preparació de superfícies. Neteja d'herbes i pols per millorarl'adherència i retirada d'elements despresos: pintura, telaasfàltica...Repicat pegots morter (P - 8)

1.396,5000,67 935,66

CAPÍTOLTOTAL 01.01 935,66


CAPÍTOL REGULARITZACIÓ DE PENDENTS02


1 E5Z15A20 m2 Formació de pendents amb formigó de dosificació 150 kg/m3 deciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R, de 10 cm degruix màxim. (P - 2)

976,0009,54 9.311,04

CAPÍTOLTOTAL 01.02 9.311,04


CAPÍTOL IMPERMEABILITZACIÓ03


1 PINTURAASFLT m2 Aplicació d'imprimació pintura asfàltica per adherència amb lalàmina. (P - 10)

1.585,8001,28 2.029,82

2 E721BCE7 m2 Membrana GA-1 s/UNE 104402, d'una làmina, de densitatsuperficial 5,1 kg/m2 formada per làmina de betum modificat ambautoprotecció mineral LBM (SBS)-50/G amb una armadura FP defeltre de polièster de 250 g/m2, adherida en calent, prèviaimprimació (P - 3)

1.585,80015,36 24.357,89



CAPÍTOL INSTAL·LACIÓ PLUVIALS04


1 FORATSBAIXAN u Execució de passa mur per connexió de nous baixants isobreeixidor a l a part superior de la connexió. Inclosa connexióamb baixant, repàs i impermeabilització perimetral. (P - 5)

26,00032,21 837,46

2 ED15B771 m Baixant de tub de PVC, color blanc, segons norma UNE-EN1329-1, de DN 110 mm, incloses les peces especials i fixatmecànicament amb brides. Inclòs el colze de la part superior. (4baixants per coberta) (P - 4)

67,60019,08 1.289,81



CAPÍTOL ALTRES05


1 PARTSEGUISAL u Partida per garantir la seguretat i salut a l'obra (P - 9) 1,000950,00 950,00

2 E2R54239 m3 Transport de residus a instal·lació autoritzada de gestió deresidus, amb camió de 7 t i temps d'espera per a la càrrega amàquina, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km (P - 1)

25,00010,35 258,75

3 G2RA61H0 m3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus de formigóinerts amb una densitat 1,45 t/m3, procedents de construcció o

25,00013,04 326,00

EUR


PRESSUPOST Pàg.: 2

demolició, amb codi 170101 segons la Llista Europea de Residus(ORDEN MAM/304/2002) (P - 6)

4 IMPREVISTOS u Partida a justificar per imprevistos que puguin sorgir durantl'execució de les obres (P - 7)

1,000500,00 500,00


EUR


RESUM DE PRESSUPOST Pàg.: 1

NIVELL 2: CAPÍTOL Import

Capítol 01.01 Treballs previs 935,66Capítol 01.02 Regularització de pendents 9.311,04Capítol 01.03 Impermeabilització 26.387,71Capítol 01.04 Instal·lació pluvials 2.127,27Capítol 01.05 Altres 2.034,75

01 Pressupost 000Obra 40.796,43

40.796,43

NIVELL 1: OBRA Import

Obra 01 Pressupost 000 40.796,4340.796,43

EUR


PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE 1Pag.

40.796,43PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL....................................................................................................

5.303,5413 % Despeses Generals SOBRE 40.796,43.....................................................................................

6 % Benefici Industrial SOBRE 40.796,43.......................................................................................... 2.447,79

Subtotal 48.547,76

21 % IVA SOBRE 48.547,76............................................................................................................... 10.195,03

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 58.742,79€

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a la quantitat de:

( CINQUANTA-VUIT MIL SET-CENTS QUARANTA-DOS EUROS AMB SETANTA-NOU CÈNTIMS )


7. PLÀNOLS

P01. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT P02. PLANTA GENERAL P03. ZONA D’ACTUACIÓ P04. ESTAT ACTUAL P05. ACTUACIONS


8. ANNEXES

8.1. ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS 8.2. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT 8.3. PLA DE CONTROL DE QUALITAT 8.4. FOTOGRAFIES DE L’ESTAT ACTUAL


8.1. ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

1.600,00 m2

Rehabilitació integral 0,9Reforma afectant elements estructurals 0,7Reforma no afectant elements estructurals 0,5 20,00 %Reforma poca entitat 0,3

0,3 m2

Superfície equivalent 160,00 m2

Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,0859 13,7416 0,0896 14,3312obra de fàbrica 0,0366 5,8614 0,0407 6,5120

formigó 0,0365 5,8342 0,0261 4,1680

petris 0,0079 1,2576 0,0118 1,8880

guixos 0,0039 0,6283 0,0097 1,5552

altres 0,0010 0,1600 0,0013 0,2080

embalatges 0,0043 0,6827 0,0285 4,5648fustes 0,0012 0,1931 0,0045 0,7200

plàstics 0,0016 0,2528 0,0104 1,6560

paper i cartró 0,0008 0,1328 0,0119 1,9008

metalls 0,0007 0,1040 0,0018 0,2880

0,090152 14,42 t 0,1181 18,90 m3 Residu de rehabilitació ( construcció )

superfície de reforma o rehabilitació

Residus de rehabilitació (construcció) (superfície d'obra nova equivalent, per al càlcul de residus)

Residus de rehabilitació (construcció)

Tipus de rehabilitació Percentatge aproximat del pressupost corresponent a l'enderroc de la rehabilitació respecte el pressupost d'execució de la rehabilitació en % ( 20% màxim)

160,00superfície d'obra nova equivalent

reforma i rehabilitació amb nous fonaments 1/1

Obra:Situació:Municipi :

Codificació residus LER Pes Volum

Ordre MAM/304/2002grava i sorra compacta 0,00 0,00

grava i sorra solta 0,00 0,00argiles 0,00 0,00

terra vegetal 0,00 0,00pedraplè 0,00 0,00

terres contaminades 170503 0,00 0,00altres 0,00 0,00

totals d'excavació 0,00 t 0,00 m3

si si

Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

obra de fàbrica 170102 0,542 0,000 0,512 0,000

formigó 170101 0,084 0,000 0,062 0,000

petris 170107 0,052 0,000 0,082 0,000

metalls 170407 0,004 0,000 0,001 0,000

fustes 170201 0,023 0,000 0,066 0,000

vidre 170202 0,001 0,000 0,004 0,000

plàstics 170203 0,004 0,000 0,004 0,000

guixos 170802 0,027 0,000 0,004 0,000

betums 170302 0,009 0,000 0,001 0,000

fibrociment 170605 0,010 0,000 0,018 0,000

……… - 0,000 - 0,000

................. 0,000 0,000 0,000 0,000

.................. 0,000 0,000 0,000 0,000

0,7556 0,00 t 0,7544 0,00 m3

Codificació res Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparentOrdre MAM/304/20 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,0500 13,7416 0,0896 14,3312

obra de fàbrica 170102 0,0150 5,8614 0,0407 6,5120formigó 170101 0,0320 5,8342 0,0261 4,1680

petris 170107 0,0020 1,2576 0,0118 1,8880guixos 170802 0,0039 0,6283 0,0097 1,5552altres 0,0010 0,1600 0,0013 0,2080

embalatges 0,0380 0,6827 0,0285 4,5648

fustes 170201 0,0285 0,1931 0,0045 0,7200plàstics 170203 0,0061 0,2528 0,0104 1,6560

paper i cartró 170904 0,0030 0,1328 0,0119 1,9008metalls 170407 0,0004 0,1040 0,0018 0,2880

totals de construcció 14,42 t 18,90 m3

- altres

---

Codificació residus LER

Ordre MAM/304/2002

-

especificarespecificar -

-Terres contaminadesResidus que contenen PCB

Reforma cobertes cementiri

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

Destí de les terres i materials d'excavació

no es considera residureutilització

mateixa obra altra obra

Residus de construcció

abocador

Residus d'enderroc

carrer Cementiri, s/nLa Sénia

si

Comarca : Montsià

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus

Materials de construcció que contenen amiantResidus que contenen hidrocarburs

especificarespecificar -

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació,

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroctipus

quantitatsDECRET 89/2010, Regulador de la producció i gestió de residus de la construcció,i enderroc codificació

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o enuna altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seunou ús pugui ser acreditat. En una mateixa obra poden coexistirterres reutilitzades i terres portades a abocador

totals d'enderroc

és residu

1 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a f

ebre

r de

2011

. V4

( F

ont:

Gui

a d

'ap

lica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC )

------

------

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

altres : 0,00 t 0,00 m3

Total d'elements reutilitzables 0,00 t 0,00 m3

Excavació / Mov. terres Volum m3 (+20%) a altra autoritzada

terra vegetal 0graves/ sorres/ pedraplè 0argiles 0altres 0terres contaminades 0

Total 0

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormigó 80 5,83Maons, teules i ceràmics 40 5,86Metalls 2 0,10Fusta 1 0,19Vidres 1 0,00Plàstics 0,50 0,13Paper i cartró 0,50 0,13Especials* inapreciable inapreciable

projecte*Contenidor per Formigó no si

Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls no noContenidor per Fustes no noContenidor per Plàstics no no

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartró no noContenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu esp si si

Terres per a l'abocador

* A la cel·la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorarla gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

Enderroc, Rehabilitació, minimització

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

gestió dins obra

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

MINIMITZACIÓ

PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres

5.-

5.-6.-

1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

4.-

4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables

acer en perfils reutilitzables

6.-

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

tipus de residucal separar

no inertno no especial

no inert

no no especialno no especialno no especialno no especialsi especial

* Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materialsque hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus al'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus

R.D. 105/2008

0,000,00

a la mateixa obra

Terres

reutilizació

GESTIÓ (obra)

0,000,00

(m3)0,000,00

0,000,00

fusta en bigues reutilitzables

0,000,000,000,00

0,00

2 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

des

emb

re d

e 20

11. V

5 (

Fon

t: G

uia

d'a

plic

aci

ó de

l Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC )

0,00 0,000,00

-

-

-

tipus de residu

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :

12,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 15,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 5,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70,00

RESIDU Volum

Excavació m3 (+20%) 12,00 €/m3 5,00 €/m3 5,00 €/m3 70,00 €/m3

Terres 0,00

Terres contaminades 0,00 0,00

runa bruta

Construcció m3 (+35%) 4,00 €/m3 15,00 €/m3

Formigó 5,63 -

Maons i ceràmics 8,79 131,87

Petris barrejats 2,55 38,23

Metalls 0,39 5,83

Fusta 0,97 14,58

Vidres 0,00 0,00

Plàstics 2,24 33,53

Paper i cartró 2,57 38,49

Guixos i no especials 2,38 35,70

Altres 0,00 -

Perillosos Especials 0,00

298,24

Elements Auxiliars0,000,000,000,000,000,00

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

m3

euros

El volum dels residus és de : 18,90

El pressupost de la gestió de residus és de : 0,00

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc.)

515,82

pressupost

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus lesrealitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

Matxucadora de petris

Casetes d'emmagatzematge

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, gestió fora obra

67,52 127,55 22,51

Compactadores

- 11,18 -

-

- 12,83 -

- 11,90

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització

Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu (decret 161/2001)gestor adreça codi del gestor

-

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)

Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Especials**: num. transports a 200 €/ transport

-

Costos*Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correctagestió*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents(dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1.000 euros)

Transport

- - 0,00

Valoritzador / Abocador

-

0,00

runa neta

1,94 -

43,96 -

-

22,51

-

0,00

-

-

67,52 28,13

3 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a fe

bre

r 201

1 V

4

( Fon

t: G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

)

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

PRESSUPOST

Classificació

0,00 - -

- 12,74

- 4,86 -

-

unitats -

unitats -

unitats -

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàsticsunitats - unitats -

--

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal·lacions com :

Casetes d'emmagatzematge

Compactadores

Matxucadora de petris

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..)

--

----

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altresoperacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

documentació gràfica

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus

Contenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

Bidó 200 L .Apte per a residus especials


Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previacord de la direcció facultativa.

Estudi de Seguretat i Salut

4 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

ab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

fe

bre

r 201

1 V

4

( Fon

t: G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

)

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.

plec de condicions

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

tècniques

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al

que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i

acceptat per la Propietat.


5 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

ab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

feb

rer 2

011

V4

( F

ont:

Gui

a d

'ap

lica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC )

T 0,00 TT 14,42 T

Càlcul de la fiançaResidus d'excavació * 0 T 11 euros

Residus de construcció i enderroc * 0 T 11 euros

Tones

euros

%

Previsió final de l'Estudi

0,00

FIANÇA

* Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)** Fiança mínima 150€

fiança

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites, el càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en un percentatge del:

14,42Total excavació (tones)

Total construcció i enderroc (tones)

150,00Total fiança **

0,0

Si per les previsions del Pla de gestió de residus (que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de generació de residus, per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest document s'actualizarà i les noves dades es faran arribar a :

L'Ajuntament d'/de La Sénia

euros/T 0,00

PES TOTAL DELS RESIDUS


euros/T 0,00

FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 161/2001

Percentatge de reducció per minimització

Previsió inicial de l'Estudi

0,00

6 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

febr

er 2

011

V4

( F

ont:

Gui

a d

'ap

lica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC )


8.2. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

PROJECTE EXECUTIU Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Estudi bàsic de seguretat i salut Març 2019

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT 1. Dades de l'obra 2. Dades tècniques de l'emplaçament 3. Introducció: Compliment del RD 1627/97 de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció. 4. Principis generals aplicables durant l’execució de l’obra 5. Identificació dels riscos

5.01. Mitjans i maquinaria 5.02. Treballs previs 5.03.Enderrocs 5.04. Moviments de terres i excavacions 5.05. Estructura 5.06. Ram de paleta 5.07. Coberta 5.08. Revestiments i acabats 5.09. Instalꞏlacions

6. Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del RD 1627/1997) 7. Mesures de prevenció i protecció

7.01. Mesures de protecció colꞏlectiva 7.02. Mesures de protecció individual 7.03. Mesures de protecció a tercers

8. Primers auxilis 9. Normativa aplicable


1. Dades de l'obra.

Tipus d'obra: Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Emplaçament: Carrer cementiri, s/n Superfície construïda: 1600 m2 Promotor: Ajuntament de la Sénia Tècnic/a autor/a del Projecte d'execució: Sandra Sanz Montañés, arquitecta tècnica municipal Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut: Sandra Sanz Montañés, arquitecta tècnica municipal Durada prevista de l’obra: 90 dies Pressupost d’Execució Material: 40.796,43 euros

2. Dades tècniques de l'emplaçament

Topografia: Plana Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entorn: Envoltat de sòl no urbanitzable i unrbanitzable Instalꞏlacions de serveis públics: Vials confrontants: Carrer Cementiri, s/n i crta Benifassà s/n


3. Introducció: Compliment del RD 1627/97 de 24 d'octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció.

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració. Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sot-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sot-contractistes (art. 11è).


4. Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra.

L’article 10 del RD 1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d’acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats:

- El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja - L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les

seves condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació

- La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars - El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les

Instalꞏlacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors

- La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses

- La recollida dels materials perillosos utilitzats - L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes - L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que

s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball - La cooperació entre els contractistes, sot-contractistes i treballadors autònoms - Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat

que es realitzi a l'obra o prop de l'obra.

Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents: L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals:

- Evitar riscos - Avaluar els riscos que no es puguin evitar - Combatre els riscos a l'origen - Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció

dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut

- Tenir en compte l'evolució de la tècnica - Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill - Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica,

l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball

- Adoptar mesures que posin per davant la protecció colꞏlectiva a la individual - Donar les degudes instruccions als treballadors

L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines. L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic.


L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures. Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.

5. Identificació dels riscos.

Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).

5.01. Mitjans i maquinaria. - Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades - Interferències amb Instalꞏlacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...) - Riscos derivats del funcionament de grues - Caiguda de la càrrega transportada - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques

5.02. Treballs previs.


- Interferències amb Instalꞏlacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de materials - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat,

reaccions químiques)

5.03. Enderrocs.

- Interferències amb Instalꞏlacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Fallida de l'estructura - Sobre esforços per postures incorrectes - Acumulació i baixada de runes 5.04. Moviments de Terres i Excavacions. - Interferències amb Instalꞏlacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Cops i ensopegades - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques - Sobre esforços per postures incorrectes - Riscos derivats del desconeixement del sòl a excavar 5.05. Estructura. - Interferències amb Instalꞏlacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades


- Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Fallides d'encofrats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat,

reaccions químiques) - Riscos derivats de l'accés a les plantes - Riscos derivats de la pujada i recepció dels materials 5.06. Ram de paleta.

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat,


5.07. Coberta.

- Interferències amb Instalꞏlacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes de pals i antenes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat,


5.08. Revestiments i acabats. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs


- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)

- Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat,


5.09. Instalꞏlacions. - Interferències amb Instalꞏlacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobresforços per postures incorrectes - Caigudes de pals i antenes 6. Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials

(Annex II del RD 1627/1997).

- Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball

- Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible

- Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades

- Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió - Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió - Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de

terres subterranis - Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic - Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit - Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats

7. Mesures de prevenció i protecció.

Com a criteri general prioritzaran les proteccions colꞏlectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).


7.01. Mesures de protecció colꞏlectiva. - Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents

feines i circulacions dins l'obra - Senyalització de les zones de perill

- Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a

l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors - Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de

càrrega i descàrrega - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instalꞏlacions existents - Els elements de les Instalꞏlacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels

elements (subsòl, edificacions veïnes) - Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de

rases - Colꞏlocació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides

7.02. Mesures de protecció individual. - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de

partícules - Utilització de calçat de seguretat - Utilització de casc homologat - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà

establir punts d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria

- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades

- Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos

- Utilització de mandils - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els

treballs amb perill d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire

7.03. Mesures de protecció a tercers.

- Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar.

- Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega


- Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes)

- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) 8. Primers auxilis.

Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

9. Normativa aplicable.

Relació de normes i reglaments aplicables.

- Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92) Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de construcción temporales o móviles

- RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97) Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcción Transposición de la Directiva 92/57/CEE Deroga el RD 555/86 sobre obligatoriedad de inclusión del Estudio de Seguridad e Higiene en proyectos de edificación y obras públicas.

- Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95) Prevención de riesgos laborales Desarrollo de la Ley a través de las siguientes disposiciones:

- RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97). Reglamento de los Servicios de Prevención Modificaciones: RD. 780/1998 de 30 de abril (BOE: 01/05/98) RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo

- D 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo En el capítulo 1 excluyen obras de construcción pero en RD 1627/1997 lo nombra en relación a escaleras de mano. Modifica y deroga algunos capítulo de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971)

- RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores

- RD 488/97 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización

- RD 664/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo

- RD 665/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97)


Protección de los trabajadores contra riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo

- RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual

- RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo Transposición de la Directiva 89/655/CEE sobre utilización de los equipos de trabajo. Modifica y deroga algunos capítulos de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971)

- O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción Modificaciones: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) Art. 100 a 105 derogados por O. de 20 de enero de 1956

- O. de 31 de enero de 1940. Andamios: Cap. VII, art. 66º a 74º (BOE: 03/02/40) Reglamento general sobre Seguridad e Higiene

- O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámica Corrección de errores: BOE: 17/10/70

- O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86) Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el estudio de Seguridad e Higiene Corrección de errores: BOE: 31/10/86

- O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87) Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para su cumplimiento y tramitación

- O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87) Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado

- O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) Reglamento de aparatos elevadores para obras Modificación: O. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81)

- O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de elevación y Manutención referente a grúas-torre desmontables para obras Modificación: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90)

- O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87) Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto

- RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89) Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo

- O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71) Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo Corrección de errores: BOE: 06/04/71 Modificación: BOE: 02/11/89


Derogados algunos capítulos por: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997

- O. de 31 de octubre de 1984 (BOE: 07/11/84) Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto

- O. de 12 de enero de 1998 (DOG: 27/01/98) S'aprova el model de Llibre d'Incidències en obres de construcció

Resolucions aprovatòries de Normes tècniques Reglamentàries per diferents mitjans de protecció personal de treballadors.

- R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metálicos

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para

soldadores Modificación: BOE: 24/10/75

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de electricidad Modificación: BOE: 25/10/75

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad contra riesgos mecánicos Modificación: BOE: 27/10/75

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de maniobras Modificación: BOE: 28/10/75

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección personal de vías respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales Modificación: BOE: 29/10/75

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección personal de vías respiratorias: filtros mecánicos Modificación: BOE: 30/10/75

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal de vías respiratorias: mascarillas autofiltrantes Modificación: BOE: 31/10/75

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección personal de vías respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco Modificación: BOE: 01/11/75

La Sénia





8.3. PLA DE CONTROL DE QUALITAT

PROJECTE EXECUTIU Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Pla control qualitat Març 2019

CONTROL DE QUALITAT DE MATERIALS

Relació i definició de controls que s’han de fer d’acord amb el Decret 375/88 d’1 de desembre de 1988

PROJECTE EXECUTIU Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Pla control qualitat Març 2019 ÍNDEX

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

1. AIGUA PER PASTAR

2. ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ

3. CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ

4. ADDITIUS PER A FORMIGÓ

5. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE

6. FORMIGÓ FET A L’OBRA

7. FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL

8. MATERIALS UTILITZATS COM AÏLLAMENT TÈRMIC

9. POLIURETANS PRODUÏTS IN SITU

PROJECTE EXECUTIU Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Pla control qualitat Març 2019 JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

El plec de condicions que s’adjunta té la finalitat d’establir els criteris bàsics per al desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d’1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d’abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94). L’arquitecte autor del projecte d’execució d’obres enumerarà i definirà dintre del plec de condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l’obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l’arquitecte consideri precisos per a la seva finalitat, podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d’assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l’aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. L’arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d’obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes al projecte d’execució un programa de control de qualitat, del qual haurà de donar coneixement al promotor. En el programa de control de qualitat s’haurà d’especificar els components de l’obra que cal controlar, les classes d’assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l’avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte. Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l’obra, restant obligat aquell a satisfer-les puntualment en el moment en què es produeixi el seu acreditament. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de ...15.... dies des del moment que es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d’aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d’altres persones contractades a l’efecte. El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d’execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l’obra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el contracte en cas d’incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa.

PROJECTE EXECUTIU Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Pla control qualitat Març 2019 AIGUA PER PASTAR L’aigua que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó haurà d’estar sancionada per la pràctica i

complirà les condicions indicades a l’article 27 de la “Instrucción de Hormigón Estructural” (EHE). En cas de dubte, es realitzarà el control de recepció i els assaigs pertinents, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es justificarà, per part del constructor, que l’aigua utilitzada compleix les condicions exigides en els articles 27 i 81.2 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé justificarà especialment que no altera perjudicialment les propietats exigides al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació indicats als articles 27 i 81.2.3 de l’EHE:

Determinació del pH (UNE 7234/71) Determinació de substàncies disoltes (UNE 7130/58) Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58) Determinació del Ió-clor (UNE 7178/60) Determinació d’hidrats de carboni (UNE 7132/58) Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71)

La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71

PROJECTE EXECUTIU Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Pla control qualitat Març 2019 ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ

L’àrid que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó complirà les condicions indicades a l’article 28 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir:

Mida mínima i màxima de l’àrid (EHE, art. 28.2): 16 mm per sostres i 20 mm resta.

Quan no hi hagi experiència prèvia d’ús es realitzaran assaigs d’identificació, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE i els corresponents a les condicions físico-químiques, físico-mecàniques i granulomètriques especificats a l’article 28.3 de l’EHE.

Esta prohibida l’utilització d’àrids que continguin sulfurs oxidables.

Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que s’eviti la seva segregació i contaminació, i hauran de mantindré les seves característiques gramulomètriques fins la seva incorporació a la mescla.

Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent.

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ

Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de

l’albarà. Cada càrrega d’àrid anirà acompanyada d’un full de subministrament que estarà sempre a disposició de la Direcció d’Obra i en el que figuraran, com a mínim, les dades especificades a l’article 28.4 de l’EHE.

Es justificarà, per part del constructor, que l’àrid utilitzat compleix les condicions exigides en l’article 28 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori o experiència prèvia) o bé justificarà explícitament que no altera especialment les propietats exigibles al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.3.3 de l’EHE.

En cas d’utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni compostos ferrosos, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE.

Operatius:

Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segons:

Estabilitat d’escòries siderúrgiques () (EHE, art. 28.1) Mida màxima/mínima de l’àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art. 28.3.3) Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art. 28.3.3) Índex d’àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art. 28.3.3) Compostos totals de sofre (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) Sulfats solubles en àcids (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) Contingut de clorurs (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) Terrossos d’argila (UNE 7133/58) (EHE, art. 28.3.1) Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art. 28.3.1) Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art. 28.3.1) Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN 1744-1/99) ( EHE, art. 28.3.1) Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art. 28.3.1) Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE 146507/99 EX i UNE 146508/99 EX) (EHE, art. 28.3.1) Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN 1097-1/97) (EHE, art. 28.3.2) Resistència al desgast en graves (UNE EN 1097-2/99) (EHE, art. 28.3.2)


Absorció d’aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art. 28.3.2) Absorció d’aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art. 28.3.2) Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN 1367-2/99) (EHE, art. 28.3.2)

PROJECTE EXECUTIU Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Pla control qualitat Març 2019 CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ

El ciment que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que

s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats en la “Instrucción para la recepción de cementos” (RC-03) i complirà les condicions indicades a l’article 26 de l’EHE. Es a dir:

Tipus de ciment (RC-03, taula 4.1.1): CEM 1 Altres característiques: A determinar pel Director d'Execució de l'obra

No s’utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia del

fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 81.1.1).

Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC-03, art. 11 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): A determinar pel Director d'Execució de l'obra

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:


Documentals:

Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que està fabricat i comercialitzat de

manera legal. Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de

l’albarà i la documentació annexa, els quals contindran totes les dades indicades en l’article 11.2 de la RC-03.

Operatius:

Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l’arribada, segons l’article 26.2 de l’EHE.

Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s’ajusti a les indicacions de l’article 26.2 de l’EHE i de l’article 8 de la RC-03.

En cas de no disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat “CE”, abans de començar les feines de formigonat i sempre que variïn les condicions de subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponent als assaigs de recepció previstos a la RC-03 (art. 11.3), als previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particular i als necessaris per la determinació del contingut de clorurs (EHE, art. 81.1.2). En aquest cas, i com a mínim cada tres mesos d’obra, es comprovaran les següents especificacions: composició del ciment, principi i final d’adormiment, resistència a compressió i estabilitat de volum.

En cas de disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat “CE”, els assaigs de recepció podran substituir-se per una còpia del corresponent certificat, segons s’indica als articles 11.4 de la RC-03 i 81.1.2 de l’EHE. En aquest cas, la direcció d’obra pot, mitjançant comunicació escrita, dispensar de la realització dels assaigs previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, de la determinació del contingut de clorurs i de les comprovacions trimestrals esmentades al paràgraf anterior, que seran substituïdes per la documentació d’identificació del ciment junt amb els resultats de l’autocontrol. (RC-03, art. 11.4; EHE, art. 81.1.2; Decret 375/88, annex 1).

Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons s’indica en els articles 81.1.2 de l’EHE i 11.3 de la RC-03.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació especificats per a cada tipus de ciment a la RC-03 i/o especificats en el segon parèntesi:

Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) Residu insoluble (UNE EN 196-2/96) Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96) Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1) Putzolanicitat (UNE EN 196-5/96)


Principi i final d’adormiment (UNE EN 196-3/96) Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96) Resistència a compressió (UNE EN 196-1/96) Composició potencial del clinker (UNE 80304/86) Calor d’hidratació (UNE 80118/86 EX) Índex de blancor (UNE 80117/87 EX) Alúmina (UNE 80217/91) Àlcalis (UNE 80217/91) Finor de molta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86) Pes específic (UNE 80103/86) Superfície específica Blaine (UNE 80122/91) Humitat (UNE 80220/85) Òxid de calç lliure (UNE 80243/86) Titani (UNE 80228/88 EX) Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96) Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l’aigua del mar (UNE 80303/96) Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96) Composició i especificacions del ciments de baix calor d’hidratació (UNE 80306/96) Composició i especificacions dels ciment per usos especials (UNE 80307/96) Composició i especificacions dels ciments d’aluminat de calci (UNE 80310/96) Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2)

PROJECTE EXECUTIU Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Pla control qualitat Març 2019 ADDITIUS PER A FORMIGÓ Els additius que s’utilitzaran en l’elaboració del formigó s’incorporaran en una proporció no

superior al 5% del pes de ciment, segons l’article 29.1 de l’EHE i tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir:

Tipus d’additiu: A determinar pel Director d'Execució de l'obra Proporció: A determinar pel Director d'Execució de l'obra

Esta prohibida la utilització d’additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres

components químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les armadures. En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:


Documentals:

Es controlarà, per a cada additiu diferent, la seva designació, segons s’indica a l’article 29.1 de l’EHE. Es comprovarà el certificat d’assaigs previs per a cada additiu diferent, segons que s’indica a l’article 81.4.2

de l’EHE. Es comprovarà el certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, per a cada additiu diferent

agregat en les proporcions i condicions previstes, segons els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE. Es comprovarà el certificat de laboratori conforme l’additiu no conté compostos químics que puguin afavorir

la corrosió de les armadures, per a cada additiu diferent i segons l’article 81.4.2 de l’EHE. Operatius:

En cas de formigó fet a l’obra, es comprovarà l’etiquetat en cada subministrament, segons que s’indica en els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE.

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi:

Anàlisi infraroig (UNE EN 480-6/97) Residu sec en additius líquids (UNE EN 480-8/97) Pèrdua de massa en additius secs (UNE 83206/85) Pèrdua per calcinació (UNE 83207/85) Residu insoluble en aigua destilꞏlada (UNE 83208/85) Contingut d’aigua no combinada (UNE 83209/86) Contingut d’halogenurs totals (UNE 8210/88 EX) Contingut de compostos de sofre (UNE 83211/87 EX) Pes específic en additius líquids (UNE 83225/86) Densitat aparent en additius sòlids (UNE 83226/86) Determinació del pH (UNE 83227/86) Determinació de la consistència mitjançant la taula de cops (UNE 83258/88 EX) Determinació del contingut d’aire inclòs (UNE 83259/88 EX)

La presa de mostres es farà segons UNE 83254/87 EX. En el cas d’haver d’efectuar assaigs sobre mostres de formigó, aquestes es prepararan segons la UNE 480-1/98.

PROJECTE EXECUTIU Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Pla control qualitat Març 2019 ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE La utilització d’addiccions sols es podrà fer amb coneixement del solꞏlicitant del formigó i

l’autorització expressa de la direcció de l’obra. En qualsevol cas es compliran les condicions indicades a l’article 29.2 de l’EHE.

Percentatge de cendres volants respecte el pes de ciment: A determinar pel Director d'Execució de l'obra Percentatge de fum de sílice respecte el pes de ciment: A determinar pel Director d'Execució de l'obra

En cas d’utilitzar addicions en l’elaboració del formigó, es farà servir sempre ciment del tipus CEM I. A més, en estructures d’edificació, la quantitat de cendres volants no excedirà del 35% i la de fum de sílice del 10% del pes del ciment.

Cal considerar que ambdues addicions poden produir una disminució del pH, accelerant la

carbonatació si no es protegeix el formigó. Abans d’iniciar l’obra, i cada cop que es produeixi una modificació de les característiques de

qualitat del producte, es realitzaran en un laboratori homologat els assaigs previstos a l’article 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice. La determinació de l’índex d’activitat resistent es farà amb ciment de la mateixa procedència que el previst per executar l’obra.

Per comprovar l’homogeneïtat del subministrament, com a mínim cada tres mesos, es

determinarà per les cendres volants el contingut d’anhídrid sulfúric, la pèrdua al foc i la finor, i pel fum de sílice el contingut de clorurs i la pèrdua al foc.


Es comprovarà el certificat de garantia, emès per un laboratori homologat, conforme l’addició no conté compostos químics que puguin afectar la durabilitat del formigó o afavorir la corrosió de les armadures, i a més compleix les especificacions de l’article 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice, d’acord amb les indicacions de l’article 81.4 de l’EHE.

Operatius:

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació que consten als articles 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice:

Contingut d’anhídrid sulfúric (UNE EN 196-2/96) Contingut de clorurs ( UNE 80217/91) Contingut d’òxid de calç lliure (UNE EN 451-1/95) Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) Finor (UNE EN 451-2/95) Índex d’activitat resistent (UNE EN 196-1/96) Expansió (UNE EN 196-3/96) Contingut d’òxid de silici (UNE EN 196-2/96)

PROJECTE EXECUTIU Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Pla control qualitat Març 2019 FORMIGÓ FET A L’OBRA El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra serà elaborat “in situ”, complirà les

condicions indicades a l’article 69.3 de l’EHE i i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols.

Element a construir: Fonaments, Estructura Designació del formigó per propietats: HA-25/B/16/IIa, HA-25/B/20/I Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): HM, HA Resistència (EHE, art. 39.2): 20 per HM, 25 per HA Consistència (EHE, art. 30.6): tova (B) Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): 16 per sostres, 20 resta Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): I interior, IIa soterranis i fonaments, IIb exterior vist Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2): Per HA: Exposició I: 250, exposició IIa: 275 i exposició IIb: 300 Relació màxima aigua/ciment (EHE, art. 37.3.2): Exposició I: 250, exposició IIa: 275 i exposició IIb: 300 Altres característiques: A determinar pel Director d'Execució de l'obra

Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): 1,5 (especificat en els plànols

d'estructura) Control estadístic de la qualitat (art 88 EHE): Normal (especificat en els plànols d'estructura) Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): A

determinar pel Director d'Execució d'Obra En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROL PREVI A L’INICI DE L’OBRA

En els casos previstos a l’article 37.3.2. (classes d’exposició III ó IV, o qualsevol classe específica d’exposició) i prèviament a l’inici de les operacions de formigonat caldrà comprovar el compliment de les especificacions relatives a la durabilitat del formigó, contingut mínim de ciment i relació màxima aigua/ciment, validant les dosificacions proposades. Aquesta comprovació es farà mitjançant l’assaig de penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) segons s’especifica a l’article 85.2 i amb els criteris d’acceptació que consten a l’article 85.3. de l’EHE.

Justificació per part del constructor (mitjançant experiència o assaigs previs) que el formigó resultant de les dosificacions previstes compleix les condicions exigides en l’article 30 de l’EHE i en el plec de condicions, segons el que s’indica a l’article 68 de l’EHE.

CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es comprovarà mitjançant les anotacions al llibre registre de fabricació del formigó que aquest s’ha fabricat segons les dosificacions previstes i prèviament acceptades per la direcció d’obra (EHE, art. 69.3).

Operatius:

Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE. Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots

indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies.


Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE 83300/84).

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva colꞏlocació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de tolerància expressats en l’article 88 de l’EHE:

Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88)

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesi:

Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) Densitat (UNE 83317/91) Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

PROJECTE EXECUTIU Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Pla control qualitat Març 2019 FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra procedirà de central formigonera, complirà

les condicions indicades a l’article 69.2 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: (veure EHE, art. 69.2.8)

Element a construir: Fonaments, Estructura Designació del formigó per propietats: HA-25/B/16/IIa, HA-25/B/20/I Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): HM, HA Resistència (EHE, art. 39.2): 20 per HM, 25 per HA Consistència (EHE, art. 30.6): tova (B) Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): 16 per sostres, 20 resta Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): I interior, IIa soterranis i fonaments, IIb exterior vist

Designació del formigó per dosificació: Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): HM, HA Consistència (EHE, art. 30.6): tova (B) Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): 16 per sostres, 20 resta Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): I interior, IIa soterranis i fonaments, IIb exterior vist, ... Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2): Per HA: Exposició I: 250, exposició IIa: 275 i exposició IIb: 300 Designació, classe resistent i característiques addicionals del ciment (RC-03, taula 4.1.1): CEM I Altres característiques: A determinar pel Director d'Execució de l'obra

Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): 1,5 (especificat en els planols d'estructura)

Control estadístic de la qualitat (art 88 EHE): Normal (especificat en el planol d'estructura) Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): A

determinar pel Director d'Execució d'Obra


Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà, signat per persona física, el qual contindrà totes les dades indicades en l’article 69.2.9.1 de l’EHE.

Es comprovarà el nivell d’homologació de la central productora, que pot ser un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE (EHE, art. 81).

Operatius:

Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE. Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE, en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots

indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies. Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE

83300/84). En cas de formigons fabricats en una central que no disposi d’un distintiu oficialment reconegut o un

certificat CC-EHE, es realitzaran els assaigs de recepció en obra dels components del formigó, segons que s’indica a l’article 81 de l’EHE.


Sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà aplicar una reducció en el nombre d’amassaments a assajar per cada lot segons s’estableix a l’apartat 3 de l’annex al Decret 375/88.

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva colꞏlocació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de toleràncies expressats en l’article 88 de l’EHE:

Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88)

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesi:

Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) Densitat (UNE 83317/91) Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

PROJECTE EXECUTIU Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Pla control qualitat Març 2019 MATERIALS UTILITZATS COM AÏLLAMENT TÈRMIC El material que s’utilitzarà com aïllament tèrmic en l’execució de l’obra tindrà les

característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: (veue taula 2.1 del DB HE1)

Tipus de material (mantes, plafons, morter projectat, ...): Planxes. Classe de material (fibres minerals - de vidre, llana de roca -, EPS, XPS, argila expandida, perlita, escuma de poliuretà, suro, ...): XPS (poliestirè extruït). Densitat aparent: > 30 kg/m2 Conductivitat tèrmica: < 0,033 W/mºC Gruix: Especificat en la justificació d'aïllament tèrmic. Segell o Marca de Qualitat (DB HE1): A determinar pel Director d'Execució de l'obra. Altres característiques (DB HE1): A determinar pel Director d'Execució de l'obra.

Control execució d’obra (art. 7.2 de la Part I del CTE i/o a definir per l’aparellador o

arquitecte tècnic): A definir per l’aparellador o arquitecte tècnic. En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de l’albarà.

Es comprovarà que la documentació tècnica del producte especifica les seves dimensions i toleràncies. Es verificarà que el fabricant garantitza les característiques requerides en la comanda mitjançant la

comprovació de l’etiquetat. Es comprovarà l’existència del Segell o Marca de Qualitat demanat, el que juntament amb la garantia del

fabricant del compliment de les característiques requerides, permetrà realitzar la recepció del material sense necessitat de fer comprovacions o assaigs.

Operatius:

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi:

Conductivitat tèrmica (UNE 53037/76) Densitat aparent (UNE 53144/69; 53215/71; 56906/74) Permeabilitat al vapor d’aigua (UNE 53312/76) Permeabilitat a l’aire en finestres (UNE 7405/76; 82205/78) Absorció d’aigua per volum (UNE 53028/55)

PROJECTE EXECUTIU Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Pla control qualitat Març 2019 POLIURETANS PRODUÏTS IN SITU El poliuretà produït in situ que s’utilitzarà com aïllament tèrmic en l’execució de l’obra tindrà

les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats al Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (DB HE1). És a dir:

Tipus: Poliuretà aplicat in situ Densitat aparent: >38 Kg/m3 Conductivitat tèrmica: <0,022 W/mK Gruix: Especificat en la justificació d'aïllament tèrmic. Altres característiques: Resistència compressió >0,22 N/mm2

Divisió en unitats d’inspecció: A definir per l’aparellador o arquitecte tècnic En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ

Tipus i classe de material (manta, plafó, ...; fibra de vidre, llana de roca, ...): Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda, el producte acabat i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de la documentació lliurada pels productors de poliuretans in situ (aplicadors) i que serà la següent:

Per a situació A (Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat):

Certificat de llistat d’informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d’aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat del control de recepció dels components, amb registre de resultats dels controls (assaigs

efectuats), lliurat per l’aplicador. Certificat conforme s’han complert els controls de relació de mescla, així com que s’han complert les

condicions d’aplicació indicades pel fabricant, lliurat per l’aplicador. Per a situació B (Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat):

Certificat de llistat d’informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d’aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat que el sistema està en possessió d’un segell o marca de qualitat reconeguts, lliurat pel fabricant. Certificat de control de recepció dels components (eximit d’assaigs), lliurat per l’aplicador. Certificat conforme s’han complert els controls de relació de mescla, així com que s’han complert les

condicions d’aplicació indicades pel fabricant, lliurat per l’aplicador. Per a situació C (Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat)

Certificat de llistat d’informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d’aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat del control de recepció dels components, amb registre de resultats dels controls (assaigs

efectuats), lliurat per l’aplicador. Certificat on constarà que està en possessió d’un segell o marca de qualitat reconeguts i on també es farà

constar el número de codi, el nombre de fulls i el resum de resultats que consten enregistrats al llibre d’autocontrol que s’ha fet servir durant la realització de l’obra, lliurat per l’aplicador.

Per a situació D (Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat)

Certificat de llistat d’informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d’aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat que el sistema està en possessió d’un segell o marca de qualitat reconeguts, lliurat pel fabricant. Certificat del control de recepció dels components (eximit d’assaigs), lliurat per l’aplicador. Certificat on constarà que està en possessió d’un segell o marca de qualitat reconeguts i on també es farà

constar el número de codi, el nombre de fulls i el resum de resultats que consten enregistrats al llibre d’autocontrol que s’ha fet servir durant la realització de l’obra, lliurat per l’aplicador.

Operatius:

PROJECTE EXECUTIU Reparació de cobertes de la part antiga del cementiri per evitar filtracions d’aigua als nínxols, pels danys dels aiguats Ajuntament de la Sénia Pla control qualitat Març 2019 En les situacions A i B es realitzarà prescriptivament el control de producte acabat següent:

Es farà la presa de mostres i contramostres necessàries per a la realització dels assaigs de compliment obligat, en laboratori homologat.

Es comprovarà l’aparença externa i el gruix .

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva colꞏlocació en obra. ASSAIG DE LABORATORI En les situacions A i B es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i segons les indicacions dels articles 1.5 i 2.5 de l’O. de 29/07/94:

Densitat (UNE 53215/91) Conductivitat tèrmica (UNE 92201/89 i 92202/89)

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi:

Resistència a compressió (UNE 53182/70) Classificació del comportament de reacció davant el foc (UNE 23727/81)

(*) Situació A: Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat Situació B: Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat Situació C: Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat Situació D: Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat

La Sénia





8.4. FOTOGRAFIES DE L’ESTAT ACTUAL

memòria cobertes cementiri danys aiguats · 2019. 10. 24. · viv 984/2009 (boe 23/4/2009) i les...

Documents