memòria agència de residus de catalunya 2010 · una paraula desconeguda i la recuperació només...

MemòriaAgència de Residus de Catalunya2010

Generalitat de CatalunyaDepartament de Territori i Sostenibilitat

Agència de Residus de Catalunya · Memòria 20102

Presentació del Conseller

La gestió dels residus és una de les accions primordials que les societats industrials han d’abordar avui en dia. El repte de fer una gestió basada en la prevenció i en la recuperació va lligat intrínsecament al camí cap a la soste-nibilitat i a l’encaix en les polítiques ambientals que marca la Unió Europea.

Ha transcorregut molt de temps d’ençà de les primeres accions que el Go-vern de la Generalitat va endegar, a la dècada dels 90, quan cada nucli de població llençava la brossa al seu abocador incontrolat, el reciclatge era una paraula desconeguda i la recuperació només era cosa de drapaires. En menys de vint anys tot ha canviat en aquest camp.

El treball constant de les administracions – Generalitat i ens locals –, dels agents privats, del món científic i tècnic i de la societat catalana en general ha capgirat de manera radical aquella situació i ha situat Catalunya com a referent internacional en matèria de gestió de residus.

Durant aquest període hem creat i aplicat un model propi de gestió de resi-dus, adaptat a la nostra realitat i que segueix les directius europees en gestió de residus i polítiques ambientals. Un model amb un alt nivell d’exigència i de garanties ambientals, que consta de normativa legal, de mecanismes econòmics de finançament, de dotació d’infraestructures i de coneixement per a la gestió.

Tot i això cal fer, entre tots i de cara als propers anys, un exercici de realitat, perquè el context econòmic en el que ens trobem, ha comportat una mo-dificació important dels escenaris de futur que s’havien dibuixat en anys anteriors. La quantitat de residus que es preveia que es generarien ha expe-rimentat unes disminucions importants en relació a les que s’havien previst fa anys, i les característiques i composició dels residus tampoc no és la mateixa que s’havia previst.

És de cabdal importància avançar en matèria de residus i millorar-ne els objectius tal com ens marquen les línies europees i el compromís del Govern amb la sostenibilitat. Però també ho és la necessitat de revisar les previsions que fins avui estaven fetes per als propers anys, especialment en el camp de les infraestructures, per a fer polítiques més eficients a un cost raonable i, sobretot, adaptades al territori on es despleguin. I en això hem de treballar colze a colze els ens locals, el sector privat i, com mai, la societat en general.

El repàs a la Memòria d’Activitats de l’Agència de Residus de Catalunya detalla les actuacions i les línies d’acció que s’han desenvolupat durant l’any 2010, així com els resultats assolits.

Tal com he comentat anteriorment s’hi posa de relleu que Catalunya és una referència internacional en aquesta matèria, i això vol dir oportunitats per al sector empresarial del medi ambient. El sector de la gestió de residus és, des de fa temps, una peça més del sistema econòmic, capaç de crear i de mantenir llocs de treball, fortament internacionalitzat i exportador d’equips, de tecnologia i de coneixement. Des del Govern estem donant suport a


aquest sector d’activitat.

Un altre element cabdal és l’avenç en matèria de conscienciació de la soci-etat. Necessitem que els primers implicats en fer una bona separació dels residus – la ciutadania – internalitzi com un fet quotidià més la correcta gestió dels residus, i que cada vegada més aquest gest esdevingui habitual.

I finalment cal que prenguem en consideració que una gestió sostenible de residus porta aparellada una adequada acció de mitigació del canvi climàtic. I això vol dir que hem de seguir innovant en la gestió dels residus, incor-porant no només paràmetres econòmics i socials sinó també paràmetres ambientals en el camí cap a la sostenibilitat. De fet aquest tema adquirirà relleu en els propers anys, i serà un dels temes que s’abordarà en la propera conferència de Rio+20 que tindrà lloc a Rio de Janeiro el proper any 2012.

Sense més, vull agrair a l’equip de persones que treballa a l’Agència de Resi-dus de Catalunya, l’esforç i dedicació a la millora d’un dels principals vectors ambientals, que és la gestió dels residus, i encoratjar-los a que segueixin treballant amb la mateixa implicació, en un període en el que la conjuntura econòmica ens obliga a assolir millors resultats amb recursos més limitats.

Lluís Recoder i MirallesConseller de Territori i Sostenibilitat


Balanç del Director

De nou presentem el balanç d’actuacions de l’Agència de Residus de Ca-talunya, en aquest cas de l’exercici de l’any 2010, que correspon, per tant, a la feina feta per la meva predecessora en el càrrec, a la qual cal agrair la tasca realitzada.

L’Agència de Residus de Catalunya és una empresa pública que porta molts anys desenvolupant, conjuntament amb els ens locals i el món econòmic, una intensa activitat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels ciuta-dans de Catalunya i preservar el medi ambient,, i on els professionals que hi treballen realitzen una tasca molt important en pro de la millora de la gestió dels residus al nostre país.

El balanç de l’exercici 2010 cal situar-lo en bona línia d’assoliment d’objec-tius. Un repàs als resultats estadístics posa en evidència que Catalunya està portant un bon camí en aquesta matèria.

En el camp dels residus municipals es manté la tendència dels darrers anys d’estabilització de la generació de residus, assolint un rati de generació d’1,53 kg/h/dia que s’acosta a l’objectiu d’1,48 kg/h/dia fixat per l’any 2012; així mateix la recollida selectiva bruta s’ha incrementat fins assolir el 40,57%. És evident que, en part, aquestes dades són fruit de l’efecte del context econòmic en el qual estem immersos, però no per això cal descar-tar l’important esforç que està fent la societat per adoptar nous hàbits de prevenció i d’una correcta recollida selectiva dels residus.

En l’àmbit dels residus industrials, la indústria productiva valoritza el 79,7% dels residus que genera, i això gràcies a les més de 800 empreses que ope-ren a Catalunya, i que ja conformen des de fa alguns anys un sector econò-mic contributiu (s’estima que aporten el 6% del valor afegit brut).

Pel que fa als residus de la construcció, tot i ser el sector que segurament ha notat més els efectes de la crisi, és de destacar que està fent un gran esforç en el camp de l’aprofitament, ja que les dades de 2010 indiquen que s’ha assolit el 57,6% de reciclatge.

S’ha continuat impulsant l’acció en matèria de prevenció de residus on, un any més, cal destacar la realització de la Setmana Europea de Prevenció, un projecte col·laboratiu entre diferents estats europeus que permet l’intercanvi d’experiències i, a l’hora, esdevé una magnífica plataforma de conscienci-ació de la societat.

Pel que fa a la recollida selectiva de residus, cal posar especial atenció en tot el desplegament que durant l’any 2010 s’ha fet en relació a la fracció or-gànica. Aquesta recollida és de cabdal importància, doncs representa la part més important, en pes, dels residus municipals (36%), i assolir-ne la seva correcta gestió suposa per una banda aprofitar millor aquest recurs, i per l’altra reduir els impactes associats de la seva deposició en els abocadors, tal com marquen les directives europees.


En matèria d’infraestructures s’ha continuant executant el treball planificat en el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Muni-cipals, sobretot per les actuacions previstes en primera fase i incorporades en el contracte programa de l’Agència de Residus de Catalunya. Així, per exemple, van finalitzar obres els grans centres de l’entorn metropolità (Eco-parc 4 al Hostalets de Pierola, Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental a Vacarisses, Centre Integral de Tractament de Residus del Ma-resme a Mataró). Aquests centres a finals de 2010 van iniciar la seva posada en marxa, de cara a assolir la seva plena capacitat.

Entre d’altres actuacions destacables cal assenyalar l’organització, conjun-tament amb el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, de la “Confe-rència Internacional sobre el Reciclatge de Bioresidus a Europa”, en el marc de la presidència espanyola de la Unió Europea. Aquesta conferència va significar la reunió d’experts en aquest camp, de nivell català, estatal i euro-peu per a debatre sobre la situació del reciclatge dels bioresidus a Europa i elaborar propostes de millora que conflueixen en la necessitat de disposar d’una regulació europea específica pels bioresidus.

És doncs un exercici molt complet d’actuacions i que reflecteix, en bona mesura, el treball endegat en aquesta matèria a Catalunya.

No voldria acabar aquest balanç sense fer unes reflexions sobre el futur, de com abordarem la gestió dels residus en propers exercicis, sobretot atenent la meva incorporació recent a la Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya.

En aquesta nova etapa que ara s’inicia són molts els reptes a què haurem de fer front. Tenint en compte el context econòmic actual, és evident que s’hauran d’aplicar polítiques d’austeritat sense renunciar, però, a tot allò que considerem essencial per continuar progressant en la gestió sostenible dels residus. En aquest sentit caldrà abordar la revisió dels programes de gestió de residus, i caldrà revisar i replantejar a fons l’actual Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya. Caldrà estar amatents a les necessitats reals del territori i prioritzar aquelles que siguin veritablement més imprescindibles, sempre d’acord amb la dis-ponibilitat pressupostària, dotant-nos d’una xarxa d’instal·lacions suficient per absorbir tots els fluxos de residus, tot garantint la necessària flexibilitat que ha permetre el previsible creixement del conjunt de fluxos de recollida selectiva i alhora la necessària reducció de la fracció resta. A més, en aques-ta reflexió caldrà incloure, quan s’escaigui, la col·laboració estreta entre la iniciativa pública i privada.

Durant aquest nou mandat, a l’hora de desenvolupar polítiques de soste-nibilitat innovadores, serem especialment sensibles a noves i prometedo-res línies d’actuació, com ara la necessitat d’adoptar mesures adreçades a prevenir residus (promoció de l’ecodisseny i dels plans empresarials de prevenció, foment de l’envàs reutilitzable, reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús), a incrementar la recollida selectiva (utilització de sistemes de


recollida més ecoeficients, promoció de les bosses compostables per a la recollida selectiva de la matèria orgànica) i a avaluar l’oportunitat d’impul-sar l’establiment d’un SDDR (sistema de dipòsit, devolució i retorn) per a determinats envasos d’un sol ús a fi d’incrementar-ne substancialment la recuperació.

Tot això, de ben segur que només es podrà aconseguir amb la implicació i el treball que dia a dia desenvolupen els professionals de l’Agència de Re-sidus de Catalunya, i si entre tots som capaços de comunicar amb encert a la ciutadania, als ens locals i al món empresarial el conjunt de beneficis socials, econòmics i ambientals que tindran per a la nostra societat moltes de les mesures que confiem poder aplicar.

Des de la condició de director de l’Agència de Residus de Catalunya tre-ballaré en aquest sentit ja que, només si entenem els beneficis i valorem les conseqüències negatives de no actuar en conseqüència, la implantació d’aquestes polítiques ambientals serà un èxit.

Josep Maria Tost i BorràsDirector

© Generalitat de Catalunya

Departament de Territori i Sostenibilitat

Agència de Residus de Catalunya Dr. Roux, 80 08017 Barcelona

Primera edició: octubre 2011

Disseny: CONTRAST Disseny i Comunicació


Sumari

11 1. L’Agència de residus de Catalunya

12 1.1 Objectius

13 1.2 Organigrama (a 31 de desembre del 2010)

15 1.3 Organs de Govern i assessorament: el Consell de Direcció

17 1.4 Personal

17 1.5 L’equip de l’Agència

18 1.6 Sistema de Gestió Ambiental, EMAS

19 2. La prevenció dels residus

20 2.1 Projecte Life: Setmana Europea de la Prevenció dels Residus, 28-28 de novembre

21 2.2 Projectes i col·laboracions amb agents socials i econòmics

22 2.3 Promoció i dinamització del sector del reciclatge

23 2.4 Plans empresarials de prevenció de residus d’envasos (PEP)

23 2.5 Estudis de minimització de residus tòxics i perillosos

24 2.6 Altres actuacions de prevenció

26 3. La recollida selectiva, la valorizació i el tractament dels residus

27 3.1 Residus municipals

27 3.1.1 Progremic

27 3.1.2 Recollida selectiva

28 3.1.2.1 La fracció orgànica

31 3.1.2.2 La recollida selectiva de paper i cartró

33 3.1.2.3 La recollida selectiva d’envasos lleugers

34 3.1.2.4 La recollida selectiva de vidre

35 3.1.2.5 La recollida selectiva a les deixalleries

35 3.1.3 Infraestructures de tractament de residus municipals

35 3.1.3.1 El pla territorial

39 3.1.3.2 Altres actuacions de gestió d’infraestructures de residus municipals

41 3.1.3.3 Disposició final

43 3.1.4 Mapa

44 3.2 Residus industrials

44 3.2.1 Progric

45 3.2.2 L’avaluació tècnica de projectes

47 3.2.3 Els serveis públics


48 3.2.3.1 Centre de tractament i reciclatge de frigorífics

48 3.2.3.2 Centre de tractament de piles i làmpades fluorescents

50 3.2.3.3 Planta de regeneració d’olis minerals

51 3.2.3.4 Servei públic de gestió de residus especials incinerables

51 3.2.4 Seguiment dels productors, gestors i transportistes de residus industrials

59 3.2.5 Mapa

60 3.3 Residus de la construcció i demolició

60 3.3.1 Progroc

60 3.3.1.1 Instal·lacions

61 3.3.1.2 Seguiment de les instal·lacions

62 3.3.2 Mapa

63 3.4 Dejeccions ramaderes

63 3.4.1 Plans de gestió de dejeccions ramaderes

63 3.4.2 Pla de promocióde la biodigestió de purins de Catalunya

64 3.4.3 Gestió del producte digerit resultant de la biodigestió anaeròbia de purins

65 3.4.4 Valoració de projectes de dejeccions ramaderes

66 3.5 Sòls contaminats

68 4. L’aplicació del principi de responsabilitat ampliada del productor

69 4.1 Residus d’envasos

71 4.2 Vehicles fora d’ús (VFU)

72 4.3 Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE)

73 4.4 Pneumàtics fora d’ús (PFUS)

74 4.5 Olis minerals usats

74 4.6 Residus de piles i acumuladors

75 5. Instruments econòmics i fiscals

76 5.1 Subvencions

76 5.1.1 Residus municipals

77 5.1.2 Residus industrials

77 5.1.3 Residus de la construcció i la demolició

78 5.1.4 Sòls contaminats

79 5.2 Cànons de residus


79 5.2.1 Residus municipals

81 5.2.2 Residus de la construcció i la demolició

82 5.3 Certificats i convenis per desgravacions fiscals

83 6. Activitat internacional

84 6.1 Cooperació al desenvolupament

85 6.2 Centre D’activitat Regional per a la Producció Neta (CAR/PN)

87 6.3 Altres activitats

89 7. La informació, comunicació i la participació

90 7.1 La informació

90 7.1.1 L’atenció ciutadana

91 7.1.2 Visites a la web de l’ARC

91 7.2 La comunicació

97 7.3 La participació

98 8. Els serveis

99 8.1 Inspecciò de les activitats de residus

100 8.2 El control legal

101 8.3 Serveis jurídics

106 8.4 Laboratori

107 8.5 Sistemes d’informació

110 9. Activitat econòmica

111 9.1 El pressupost

113 9.2 Informe d’auditoria dels comptes anuals

114 9.3 Activitat contractual

115 10. Annexos

116 Annex 1. Dades estadístiques de residus a Catalunya

- Balanç de les dades estadístiques de residus de l’any 2010 a Catalunya

- Dades de la generació i la gestió de residus municipals a Catalunya l’any 2010

- Recollida selectiva bruta de les comarques de Catalunya 2010

134 Annex 2. Instal·lacions per a la gestió de residus a Catalunya

- Instal·lacions per a la gestió de residus a Catalunya 2010

L’Agènciade Residusde Catalunya

1

Objectius

Organigrama (a 31 de desembre del 2010)

Organs de Govern i assessorament: el Consell de Direcció

Personal

L’equip de l’Agència

Sistema de Gestió Ambiental, EMAS

1.1

1.2

1.3

1.4

1.5

1.6


ObjectiusL’Agència de Residus de Catalunya, d’ara endavant ARC, és una entitat de dret públic, regulada per l’article 1.b del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana.

L’ARC té competència sobre els residus que es generen a Catalunya i els que es gestionen al seu àmbit territorial, en relació amb els residus muni-cipals, els residus industrials, els residus de la construcció i la demolició, i els excedents de les dejeccions ramaderes. Queden exclosos de la seva competència els residus radioactius, els residus resultants de la prospecció, l’extracció, el tractament i l’emmagatzematge de recursos minerals i de l’ex-plotació de pedreres, els residus d’explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin perillosos i s’utilitzin exclusivament en el marc de l’explotació agrà-ria, els explosius desclassificats, les aigües residuals i els efluents gasosos.

L’Agència de Residus de Catalunya1.1

Organigrama (a 31 de desembre del 2010)

Direcció

Divisió de Gestió de Residus

Àrea Econòmica i Serveis Generals

Àrea Jurídica

Àrea d’Infraestructures

Àrea de Prevenció i Foment del Reciclatge

CAR-PN

Àrea d’Informació i Participació

Departament d’Administració

Departament de Gestió Financera

Departament de Recursos Humans i Serveis Generals

Departament d’Actuació Administrativa

Departament d’Assessoria de Contractació

Oficina Tècnica del Pla Territorial

Departament de Gestió d’Instal·lacions

Departament de Prevenció

Departament de Foment del Reciclatge

Departament d’Atenció Ciutadana

Departament de Comunicació

Departament de Sistemes d’Informació




Àrea Industrial

Àrea Municipal

Departament d’Inspecció i Control

Departament Tècnic

Departament de Gestió

Laboratori

Departament de Control Legal

Departament de Disposició i Control

Departament de Recollida Selectiva i Envasos

Departament de Gestió de Matèria Orgànica

L’Agència de Residus de Catalunya


Òrgans de Govern i assessorament:el Consell de Direcció

Departament de Medi AmbientConsellerHble.Francesc Baltasar i Albesa

Secretari GeneralSr. Eduard Pallejà i Sedó

Directora General de Qualitat AmbientalSra. Maria Comellas i Doñate

Director General de Polítiques Ambientals i SostenibilitatSr. Frederic Ximeno i Roca

Agència de Residus de CatalunyaDirectoraSra. Genoveva Català i Bosch

Agència Catalana de l’AiguaGerentSr. Adolf Martinez Mas

Agència Catalana del ConsumDirectorSr. Jordi Anguera i Camós

Departament d’Innovació, Universitats i EmpresaSubdirector General de Política IndustrialsSr. Jordi Carbonell i Pastor

Departament de SalutDirector General de Salut PúblicaSr. Antoni Plasència i Taradach

Departament d’Agricultura i Acció RuralPresident GESFERSr. Salvador Puig i Rodriguez

Departament de Política Territorial i Obres PúbliquesSubdirector General de PlanejamentSr. Eduard Rosell i Mir

Departament de Governació i Administracions PúbliquesDirector General d’Administració LocalSr. Carles Bassaganya i Serra

Departament d’Economia i FinancesPresident Consell Català d’EstadísticaSr. Josep Maria Vegara i Carrió

Departament d’EducacióSubdirectora General de Seguretat i SalutSra. Eloïsa Anglada i Guijarro

Ajuntament de Parets del VallèsIl·lm. AlcaldeSr. Joan Seguer i Tomàs

Ajuntament de Corbera de LlobregatIl·lm. AlcaldeSr. Josep Canals i Molina

Ajuntament de Molins de ReiPresidenta Àrea Sostenibilitat i TerritoriSra. Montserrat Cateura i Solans

Federació de Municipis de CatalunyaAssessor TècnicSr. Salvador Serrat

Ajuntament de Sant Mateu de BagesIl·lm. AlcaldeSr. Pere Ribera i Guals

Ajuntament de CardonaIl·lm. AlcaldeSr. Josep M. Sala i Esteban

Associació Catalana de Municipis i ComarquesCap de l’Àrea de Medi AmbientSr. Francesc Canalias

Comissió Obrera Nacional de CatalunyaSecretaria de Salut, Ambient i TreballSr. José Manuel Jurado Villena

Unió General de TreballadorsSr. Dionís Oña i Martín

Foment de Treball NacionalSra. Alba Cabañas Varales

PIMECSr. Juan Pedro García i Martínez

EMSHTRSra. Imma Mayol Beltran



Consell General de Cambres de CatalunyaSr. Xavier Elias i Castell

CEPASra. Mercè Girona i Ribas

Universitat Autònoma de BarcelonaDepartament de Bioquímica i Biologia MolecularSr. Manel Sabés Xamaní

OCUCSra. Anna Tardà i Lletget

Unió de PagesosSr. Lluís Mont Carreras

JARCSr. Jaume Alòs i Miranda

ACITRESr. Felip Serrahima i Viladevall

CONFAVCSr. Joan Martínez León

CEPASra. Mercè Girona i Ribas

Ecologistes en acció/ Depana/ GreenpeaceSra. Anna Rosa MartinezUnió de Consumidors de CatalunyaSr. Julián López



Personal

L’equip de l’Agència

PER CATEGORIA 2010 %

VII 28 14

VI 10 5

V 113 55

IV 2 1

III 36 18

II 13 6

I 2 1

Total plantilla 204 100%

PER GÈNERE

Homes 64 31

Dones 140 69

Total 204 100%

PER EDAT

de 18 a 24 anys 0 0

de 25 a 29 anys 11 5

de 30 a 34 anys 30 15

de 35 a 39 anys 55 27

de 40 a 44 anys 47 23

de 45 a 49 anys 36 18

de 50 a 54 anys 13 6

>de 55 anys 12 6

TOTAL 204 100%

Personal

Personal


1.5

ÀREA DE PREVENCIÓ I FOMENT DEL RECICLATGE • Bagaria Ribo,Elena • Chiva Rodriguez,Pilar • Escoriza Guijarro,Cristina • Gallart

Parramon,Neus • Gallego Peire,Belen • Lopez Blanch,Maria • Mateo Rodriguez,Ignasi • Morcillo Ripoll,Yolanda • Padros Tremoleda,Mireia

• Pares Grahit,Joan • Vara Blanco,Alfredo Jose • Vidal Tarrason,Maria • ÀREA D’INFORMACIÓ I PARTICIPACIO • Alguero Galceran,Anna

• Balague Baro,Rosa Maria • Bonafonte Miquel,M.Elena •Carrion Gonzalez,Natalia M. • Comas Torres,Naiara • De Agustin De Oro,Ana

Maria • Delgado Clos,Xavier • Duran Ferrer,Maria Vinyet • Escoriza Guijarro,Carmen • Galofre Placed,Juan Carlos • Genis Palou,Albert

• Gimenez Verdu,Esther • Gomez Blazquez,Angel • Guzman Gallegos,Pau • Huerta Pena,Cristina • Llena Oller,Antonio • Llopart

Sanchez,David • Lopez Garcia,Esperança • Macarro Canal,Jordi • Malet Obrado,Nuria • Marti Bover,Mireia • Martin Fernandez,Maria

Luisa • Martin Garriga,Carles • Navarro Montserrat,Oriol • Ortiz Lopez,Rafaela • Padilla Milian,Rosa • Pellicer Navarrete,Alba • Rojo

Rodes,Lidia • Rusiñol Alvarez,Sandra • Sanchez Rodriguez,Beatriz • Servera Santiago,Silvia • Sitja Palomeras,Ariadna • Sommer, Gisela



Sistema de Gestió Ambiental, EMASL’ARC té implantat a les oficines de Dr Roux, 80 de Barcelona i al Laboratori de Montmeló des de desembre de 2008 el sistema comunitari de gestió i au-ditoria ambiental EMAS. El desembre de 2010 s’ha procedit a realitzar l’au-ditoria de manteniment de verificació de segon any amb resultat satisfactori.

1.6

• Vega Soria,Lluis • Vilademunt Vilamitjana,Joan • Vilas Barbe,Teresa • DIVISIÓ DE GESTIÓ DE RESIDUS • Renom Sotorra,Jorge

• Ventura Penalva,Montserrat • ÀREA D’INFRAESTRUCTURES • Chiesa Ventura,Ariadna • Gonzalez Cuesta,Mireia • Jubero

Domenech,Marta • Montaña De La Cruz,Carme •Vilaro Casalinas,Daniel • ÀREA ECONÒMICA I DE SERVEIS GENERALS •

Adin Carreras,Joaquim • Belmonte Fernandez,M.Jose • Burgos Corral,Irene • Collado Tirado,Elsa • Cozar Garrido,Alicia • Del Rio

Puiggros,Neus • Fisas Saloni,Cristina • Garcia Alfonso,Maria Angeles • Garcia Garcia,Elena • Garcia Solano,Ana Maria • Giribet

Argiles,Anna Maria • Grifoll Fabregues,Elena • Herrera Valls,M.Eugenia • Invernon Ramos,Gema Manuela • Julian Perez,Miguel

• Lopez Porcel,Susana • Manich Casacuberta,Adriana • Marsal Campo,Anna • Masip Perello,M.Antonia • Mendez Arrebola,Pilar •

Perez Prado,Ana Maria • Prades Iriondo,Dolors • Ribas Cabre,Pilar • Rodriguez Garcia,Amparo • Romero Fajardo,Purificacion • Ruiz

Gayoso,Eva • Ruiz OrtiÒa,Lidia • Serrano Estupiña,Daniel • Sole Verdes,Judith • Tomas Ortiz,Ferran • Tresserra Parera,Maria Asuncion •

Valls Canudas,Anna • Vidal Ruiz,Anna • Zapata Duque,Purificacio • Zuil Escobar,Yolanda • ÀREA INDUSTRIAL • Agset Lopez,Patricia •

Alonso Bague,Angel • Amoros Gazquez,Silvia • Bartoll Navas,Juan • Blanco Ojeda,Dolors • Bodego Escaja,Raquel • Boget Llucia,Nuria

• Bou Termens,Jordi • Cabedo Tio,Marta • Caldes Casas,Jordi • Carles Rullo,Elisa • Cervantes Aragon,Marta • Cid Segura,Josep Miquel

• Ciercoles Mayolas,Angels • Creus Vidal,Marta • Domenech Paituvi,Josep Antoni • Duran Batidor,Lourdes • Echeverria Padilla,Sonai

• Elias Cao,Enric • Estadella Vilamitjana,Anna • Fabrego Bou,Laura • Felius Muñoz,Jordi • Ferrandiz Gabriel,Josep Manel • Ferrer

Visa,Noemi • Ferrol Flix,Maria Del Mar • Fortuny Baste,Isidre • Gonzalez Hernandez,Hector • Huerta Huerta,Angel • Iglesias Farran,Noemi

• Latres Simo,Sergi • Lozano Casademont,Marta • Marquez Bargallo,Eduard • Martorano Gomis,Ricard • Mejon Artigas,Ma.Jose •

Minguell BascuÒana,Jorge • Molina Armingol,Esther • Monfa Obach,Esther • Mont Marti,Monica • Montane Borras,Lorda • Morales

Lopez,Eva • Oliva Tarre,Ramon • Olles Padilla,Marta • Parello Carricondo,Sonia • Pijuan Pinto,Gemma • Pradell Azcoitia,Josep Maria •

Prats Rosell,Ignasi Lluis • Puy Baron,Salvador David • Quintana Martinez,Jose Luis • Rampone Gallo,Giorgio • Realp Campalans,Elisenda

• Riba Perez,Jordi • Riba Santos,Marta • Riera Torralba,Silvia • Roig Torres, Eusebi • Rosello Molinari,Oriol • Sala Fortuny,Helena •

Santos Amboage,M.Antonia • Subirana Asturias,Josep Miquel • Subirats Farre,Ricard • Tomas Ramos,Jesus • Tora Estelles,Miriam •

Torres Baulenas,Guillem • Torres Ros,Josep Maria • Vila Estrader,Eulalia • Vilanova Arbos,Javier • ÀREA JURÍDICA • Arnal Arasa,Eva •

Benach Pascual,Rosa • Comas Esteva,Natalia • Costa Vilamajo,Viviana • Del Barrio Machin,Sandra • Diaz Serrano,Susana • Florencio

Vidal,Victòria • Garcia Quintana,Miriam • Grimalt Vigo,Miquela Elisabe • Lahuerta Gonzalvo,Teresa • Lopez De Mantaras Rey,Laura •

Lopez-Pinto Bosch,Magdalena • Modolell Boira,Gemma • Nebot Garcia,M.Mar • Nuñez Fernandez,Ana Belen • Perez Tardio,Carmen •

Pons Parrilla,Maria • Subiras Tur,Gemma • ÀREA MUNICIPAL • Balague Farre,Marc • Batllo Figols,Gloria • Corderas Barrera,Mireia •

Cros Manzanares,Montserrat • Ferrer Basora,Ferran • Galabert Barral,Jordi • Garcia Ruiz,Albert • Giro Fontanals,Francesc • Guerrero

Bertran,Teresa • Madorell Arboli,Marti • Ortega Sanchez,Esther • Picas Contreras,Jordi • Pous Alo,Maria Dolors • Rufas Blanco,M.Teresa

• San Sebastian Martinez,Nora • Sendra Foyo,Neus • Simo Cabre,Josep • Soler Garces,Montserrat • Sorribes Amenos,Rosa • Terrafeta

Aban,Montserrat • Vinyes Guix,Elisabet • CAR-PN • Barril Fuster,Gema • De Villamore Martin,Enrique • Gallo Sallent,Federico • Garcia

Noguera,Roger • Porcel Sanchez,Xenia • Rodriguez Gomez,Vanessa • DIRECCIÓ • Andreu Gandia,Jose • Catala Bosch,Genoveva •

Lacarta Camats,Elvira • Ruiz Company,Isabel

La prevenció dels residus

Projecte Life: Setmana Europea de la Prevenció de Residus, 20-28 de novembre

Projectes i col·laboracions amb agents socials i econòmics

Promoció i dinamització del sector del reciclatge

Plans empresarials de prevenció de residus d’envasos (PEP)

Estudis de minimització de residus tòxics i perillosos

Altres actuacions de prevenció

2.1

2.2

2.3

2.4

2.5

2.6

2


L’aparició de la nova Directiva de residus 2008/98/CE, transposada a l’or-denament estatal a través de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, determina que la prevenció és prioritària en la jerarquia de la gestió de residus per disminuir-ne la generació. En aquest context neix la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, esdeveniment clau per difondre el concepte de la prevenció de residus i evidenciar-ne l’impacte en el medi ambient i en la lluita pel canvi climàtic.

Durant l’any 2010, del 20 al 28 de novembre, va tenir lloc la II Setmana Europea de la Prevenció de Residus a Catalunya. L’ARC, com a soci del projecte, té la responsabilitat d’ampliar-ne els àmbits territorials, dins l’Es-tat espanyol i Andorra, fomentant la participació d’altres zones del territori espanyol com a organitzadores de la Setmana, assessorant-les tècnicament i logísticament. En aquesta segona edició s’ha incrementat la participació europea, que ha estat de 33 organitzadors de 23 països europeus, 6 dels quals són de l’Estat espanyol (Catalunya, Navarra, València, Guipúscoa, Biscaia i Astúries). L’edició anterior de la Setmana va tenir lloc en 22 àmbits territorials de 14 països, 5 dels quals eren de l’Estat espanyol (Catalunya, Navarra, València, Guipúscoa i les Illes Balears).

A Catalunya es van desenvolupar 266 activitats organitzades per 81 res-ponsables de projectes en 25 comarques. Respecte a la primera edició del 2009 representa un increment del 58% del nombre d’accions i del 17% del nombre d’organismes participants.

A Europa es van dur a terme 4.346 activitats (cursos, tallers, mercats, cam-panyes, flash mob, concursos…).

Algunes de les accions que cal destacar dins de la Setmana son:

VIII Jornada de Prevenció de Residus Municipals de Catalunya a Reus (23 de novembre). Pagament per generació: el programa es va centrar en la presentació d’instruments econòmics per a la prevenció del residus a Catalunya i a Europa. Van participar-hi 16 ponents i 237 inscrits. El pú-blic assistent corresponia a representants d’administracions públiques, d’agències i de consorcis de residus, d’empreses i consultors mediam-bientals, de xarxes associatives i d’institucions universitàries, etc. Durant aquestes jornades es va presentar la Guia per a la implementació de sis-temes de pagament per generació de residus municipals (PxG), també es va fer difusió de l’Estudi de l’estalvi econòmic associat a les pràctiques de prevenció de residus, elaborat per la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable.

En paral·lel a la Jornada es va desenvolupar l’acte Enrenou de Mobles, amb l’objectiu de sensibilitzar sobre l’excés de residus voluminosos i conscienciar sobre les possibilitats de reutilització. Van participar-hi 34 dissenyadors i es van emprar 3 tones d’aquests residus procedents de la recollida selectiva.

Projecte Life: Setmana Europeade la Prevenció de Residus, 20-28 de novembre

La prevenció dels residus2.1


Participació en els I Premis Anuals Europeus de Prevenció en Residus a Brussel·les (15 de març del 2010): durant el 2010 s’ha fet la selecció, la valoració tècnica i l’elaboració dels informes tècnics de cinc candidats catalans, a raó d’un candidat per cada categoria de responsable de pro-jecte, per participar en la primera edició dels premis. Els cinc candidats catalans seleccionats per l’ARC van ser els següents: l’Ajuntament d’Ar-gentona per la implantació del sistema de pagament per generació: taxa justa; la Cooperativa Roba Amiga pel Taller Enrenou de Roba; l’empresa Seur per la Campanya de Prevenció de Residus; UPC Ecopuntura pel joc didàctic Ecomarató, i la Confraria de Pescadors de l’Escala pel Projecte de Bord a Port.

La creació de nous materials de difusió com jocs «Missió possible: reduir els residus!», el llibre electrònic còmic de la prevenció La invasió dels me-gacubells, newsletters de bones pràctiques en prevenció, el Facebook de la setmana, vídeos, fitxes temàtiques…

Projectes i col·laboracions amb agents socials i econòmics

Els plans locals de prevenció són un instrument de planificació estratègica a mitjà i a llarg termini de les actuacions de prevenció i reutilització que cal fer per complir els objectius de reducció de residus marcats per normatives europees en la matèria i fixats pel Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC).

Per tal de facilitar-ne l’elaboració i la redacció, l’any 2009 es va editar la Guia per a l’elaboració de plans locals de prevenció de residus municipals. Durant l’any 2010, aquesta guia s’ha fet pública a la web i se n’ha fet difusió en diverses jornades, cursos i conferències.

El Ple de l’Ajuntament de Tiana va aprovar en data 2 de novembre del 2010, el primer Pla local de prevenció de Catalunya.


2.2


Promoció i dinamització del sector del reciclatge

Disseny per al reciclatge i la prevenció

Les accions que s’han dut a terme durant aquest període han estat:

Projecte ECOJOGUINA: s’ha continuat la difusió d’aquest projecte. Con-cretament s’han fet sis tallers d’aplicació pràctica d’ecodisseny en jogui-nes, fonamentalment en escoles de disseny.

Programa català d’ecodisseny (ECODISCAT): la Direcció General de Qua-litat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i l’ARC estan coliderant un projecte per establir les línies d’actuació de la Generalitat de Catalunya en un futur Programa català d’ecodisseny (ECO-DISCAT). En aquest marc s’ha encarregat un document previ de situa-ció actual de l’ecodisseny (benchmarking), per tal de conèixer les millors pràctiques en ecodisseny a escala europea. S’ha constituït un grup de treball intern format per l’ARC, la Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i la Direcció General de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge, per treballar aquest tema.

Desenvolupament del Premi Disseny per al Reciclatge (DxR) 2011 i difusió dels premis 2009: durant aquest 2010, s’ha iniciat la difusió del premi en l’àmbit del disseny, les escoles, les empreses i els dissenyadors. L’ex-posició itinerant del Premi Disseny per al Reciclatge, DxR 2009, ha estat present també en diverses instal·lacions: escoles i universitats, centres comercials, sales culturals, etc., on també es podia trobar el fullet de la nova edició del premi.

Consolidació de la Xarxa Compra Reciclat (XCR)

La Xarxa Compra Reciclat (XCR) és un espai de trobada virtual entre oferents i demandants de productes reciclats, reciclables i/o biodegradables, amb el propòsit de crear un nucli de connexió entre agents i dinamitzar el mercat d’aquests productes. L’any 2010 disposa de 125 demandants, 110 oferents i 580 productes en el catàleg.

Projecte «Life Boat Cycle»

L’any 2010 s’ha fet un seguiment del projecte del Centre de Recuperació d’Embarcacions (CRE) de la Fundació NEREO. També s’ha participat en el comitè d’assessorament del projecte «Life Boat Cycle» liderat per l’empresa Leitat. S’ha assistit a l’acte de presentació del Projecte «Boat Cycle» i «Eco-Innomar» organitzat per la Fundació Mar, en el marc de la Jornada Turisme Marítim i Nàutic a Catalunya, a Barcelona el 9 de novembre.



Plans empresarials de prevenció de residus d’envasos (PEP)

Estudis de minimització de residus tòxics i perillosos

Segons el Reial decret 782/1998, que desenvolupa el Reglament per a executar la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, les empreses que durant un any natural posin al mercat una certa quantitat de productes en-vasats susceptibles de generar residus d’envasos, han d’elaborar un pla empresarial de prevenció amb l’objectiu de minimitzar aquests residus. Aquests plans afecten qualsevol tipus de producte i d’envàs, tant industrial com comercial o domèstic.

Durant el 2010, l’ARC ha aprovat 53 plans empresarials de prevenció indi-viduals, corresponents al període 2010-2012. També s’ha informat sobre la renovació de 91 plans empresarials de prevenció (2010-2012) que el 2009 havien deixat de ser vigents.

D’acord amb el Reial decret 952/1997, de 20 de juny, els productors de residus tòxics i perillosos estan obligats a presentar un estudi per minimit-zar aquests residus a partir dels quatre anys de l’entrada en vigor del Reial decret esmentat, i posteriorment renovar-lo amb la mateixa periodicitat. De conformitat amb el que preveu el Reial decret, les empreses productores de residus especials han de tornar a presentar l’estudi en el termini de quatre anys, amb el resultat de les mesures implantades d’acord amb el primer estudi.

Durant l’any 2010 s’han rebut 1.028 estudis de minimització. Atès que tenen una vigència de quatre anys, actualment consten un total de 4.626 estudis de minimització vigents. Els estudis són informatitzats i valorats individual-ment. Addicionalment s’ha dut a terme una tasca d’assessorament relaci-onada amb aquest tema amb un total de 1.104 comunicacions enviades o rebudes.


2.5


Altres actuacions de prevencióProjectes de pagament per generació (PPG)

Durant el 2010 s’ha fet el seguiment de la nova implantació dels projectes de PPG subvencionats en la convocatòria del 2009. Els ajuntaments que han implantat aquest sistema han estat l’Ajuntament d’Argentona, l’Ajuntament de Canet de Mar i els municipis de Miravet i Rasquera.

En la VIII Jornada de Prevenció de Residus Municipals es va presentar la Guia per a la implementació de sistemes de pagament per generació de residus municipals, en què es descriuen els principis bàsics de funciona-ment dels diferents sistemes de pagament per generació, els passos que cal seguir per implantar-los i l’impacte que s’espera que tinguin tant sobre els fluxos de residus com sobre el mateix funcionament del servei de recollida. També es descriuen experiències d’aplicació d’aquests sistemes en l’àmbit català i estatal i en altres països europeus.

Pacte per la Bossa. Reducció de les bosses de plàstic de nanses d’un sol ús

S’ha continuat el seguiment amb la participació en la comissió tècnica del pacte. El Pacte per la Bossa té 58 entitats adherides. Durant l’any 2010 s’hi han adherit 45 entitats.

Estudi d’avaluació del consum de bosses a Catalunya 2009. Resultats

Al llarg de l’any 2010 s’ha fet un seguiment per valorar el resultat de les actuacions de reducció del consum de bosses de plàstic amb nanses d’un sòl ús. Els resultats obtinguts conclouen que hi ha hagut una reducció d’uni-tats consumides entre el període 2007-2009 del 30,4%. Amb aquesta dada s’assoleix l’objectiu intermedi marcat pel Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) per al 2009, que era del 30%.

La prevenció de generació d’envasos i residus d’envasos

En virtut de la Resolució 520/VIII del Parlament de Catalunya sobre l’orienta-ció política general del Govern, publicada al Butlletí del Parlament de Cata-lunya en data 5 d’octubre de 2009, per la qual s’insta el Govern a garantir el desplegament del Programa de gestió de residus municipals (PROGREMIC) pel que fa a la prevenció de residus, i iniciar els treballs de base sobre la prevenció en la generació d’envasos i el foment de la reutilització d’envasos a Catalunya, l’Agència de Residus de Catalunya ha impulsat el desenvolu-pament d’un marc de treball sobre la prevenció en la generació d’envasos i residus d’envasos i el foment de la reutilització d’envasos a Catalunya, en particular en tres àmbits concrets:

El disseny dels envasos, per reduir al mínim l’impacte ambiental dels en-vasos en tot el seu cicle de vida.



El sobreenvasament, avaluant els envasos o els productes envasats po-sats al mercat i promovent mesures per limitar l’ús i la comercialització d’envasos superflus.

La gestió dels envasos en tot el seu cicle de vida, de manera que prevegi un sistema de devolució, dipòsit i retorn (SDDR) per a determinats enva-sos que per la seva condició de perillosos o pel seu contingut i mida, sigui aconsellable.

Col·laboració amb la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable

Durant l’any 2010, la comissió de seguiment del conveni signat entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’ARC i la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable ha treballat sobre la revisió i el tancament de l’Estudi del sobreenvasament als comerços ca-talans. L’ARC ha participat i cofinançat el IV cicle de debats «Eines per a la prevenció de residus».

El 16 de novembre del 2010 es va signar un nou conveni entre la Fundació i l’ARC que va formalitzar la col·laboració entre ambdues entitats per fer tre-balls conjunts d’estudi, recerca i difusió de la prevenció dels residus i d’un consum responsable entre les empreses, les administracions, les entitats i els ciutadans. El termini del conveni és el 31 de desembre del 2012.

Guia de referents quantitatius per a la prevenció de residus

La Guia de referents quantitatius per a la prevenció de residus té l’origen en l’Associació de Ciutats i Regions per al Reciclatge i la Gestió Sostenible dels Recursos (ACR+). Aquesta guia s’ha traduït al català. En la guia s’examinen a fons les prescripcions de prevenció de residus que figuren en la nova Di-rectiva marc de residus, una investigació en profunditat sobre els principis i les aplicacions de l’avaluació comparativa i, finalment, un esforç sistemàtic de recollida, en un context europeu, de 95 exemples de prevenció quantitati-va de residus que, a través d’accions voluntàries, exemplifiquen el potencial que pot assolir la reducció de residus a escala regional i local.

Publicacions sobre pràctiques de prevenció de residus

Durant el 2010 s’han publicat i difós dues publicacions referents a les pràc-tiques de prevenció de residus.

L’estalvi econòmic associat a la prevenció de residus a la llar.

Hàbits de consum que fan estalviar residus i diners. Consells per a una compra més econòmica i baixa en residus.


La recollida selectiva, la valorització i el tractament dels residus

Residus municipals

Residus industrials

Residus de la construcció i la demolició

Dejeccions ramaderes

Sòls contaminats

3.1

3.2

3.3

3.4

3.5

3

El Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) desenvolupa els criteris del Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012, basats en el foment de la prevenció, l’augment i l’extensió territorial de la recollida selectiva i el tractament de tots els re-sidus. El juny del 2010 es va aprovar el Decret 87/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) i es regula el procediment de distribució de la recaptació dels cànons sobre la deposició del rebuig dels residus municipals.

Al llarg d’aquest any s’ha inaugurat el Portal PROGREMIC (www.progremic.cat), on es troba tota la informació referent al desenvolupament del progra-ma: la filosofia, les actuacions concretes, els instruments utilitzats i l’evolu-ció de la implementació en relació amb els objectius marcats. A banda de la divulgació per apropar els documents de planificació a la gestió diària, el portal vol facilitar l’obtenció de recursos per a gestors i tècnics de l’àmbit dels residus municipals a fi de contribuir a la consecució dels objectius plantejats de prevenció i valorització, a partir de la recopilació i l’anàlisi de les actuacions desenvolupades en el marc del programa, tot destacant les pràctiques dutes a terme i els instruments emprats, i també a través d’un fòrum virtual, que ha d’esdevenir una xarxa d’intercanvi de coneixements per a experts.

Fomentar la recollida selectiva amb la màxima recuperació de residus és la prioritat establerta en el PROGREMIC com a principi d’actuació prioritària. Des de l’any 2001 s’ha aconseguit doblar la recollida selectiva, s’ha passat del 17,1% el 2001 fins al 40,58% el 2010. Aquest percentatge representa que 1.701.100,86 t han estat recollides a Catalunya el 2010.

L’augment continuat de la recollida selectiva comporta una disminució paral-lela del volum de les escombraries.

Residus municipals

Progremic

Recollida selectiva

La recollida selectiva, la valorització i el tractament dels residus3.1

3.1.1

3.1.2



La fracció orgànica

Evolució generació i gestió d’ RM (en 1.000 tones)

La recollida selectiva de la FORM (fracció orgànica dels residus municipals) ha continuat augmentant, de manera que al final de l’any 2010 un total de 703 municipis han implantat la recollida selectiva de la FORM i s’han recollit 410.011 tones seleccionades en origen.

Cal destacar el desenvolupament de la recollida selectiva de la FORM a la ciutat de Barcelona, fet que ha representat un increment d’unes 50.000 t anuals de la FORM recollida selectivament.


3.1.2.1



Plans de desplegament de la recollida selectiva de la FORM (PDFORM)

Tal com especifica el Decret legislatiu 1/2009, tots els municipis catalans, independentment del nombre d’habitants que tinguin, estan obligats a reco-llir selectivament la matèria orgànica, d’acord amb un pla de desplegament de la recollida selectiva de la FORM, que s’ha de presentar a l’ARC perquè sigui aprovat.

El Pla de desplegament ha de constar de tres parts importants:

1. Declaració de l’estat actual de la recollida selectiva de la FORM al municipi. 2. Actuacions necessàries per desplegar la totalitat del servei (en tota la població i en tots els generadors singulars i grans productors de matèria orgànica, incloent-hi les activitats comercials).

Objectiu de recollida a 2012 calculat a partir de: composició de residus segons bossa tipus, població

igual a la de 2010 i generació de 1,476 kg/hab/dia

Evolució de la recollida selectiva de la FORM

3. Calendari del desplegament.

La pràctica totalitat dels municipis sols o agrupats amb altres municipis van elaborar el seu pla de desplegament de la recollida selectiva de la fracció orgànica, fent servir els sistemes de separació i recollida més eficients i adequats al seu àmbit territorial, i els van presentar a l’Agència de Residus de Catalunya, que els va avaluar. S’han formalitzat 298 plans de desplega-ment que inclouen els 946 municipis i s’ha resolt l’aprovació de tots. Un cop presentats i aprovats aquests plans, se’n fa el seguiment i es controla que es compleixin de manera efectiva.

Els municipis que no hagin iniciat la recollida selectiva de la matèria orgànica tal com preveu el seu pla de desplegament, i que disposin en el seu àmbit territorial d’una instal·lació de tractament, han de pagar un cànon addicional de 10 euros per tona en el destí final dels residus. Al final del 2010, són dos els municipis que tenen aplicat el cànon incrementat.

Al llarg del 2010 els municipis han d’iniciar l’aplicació del pla i des de l’ARC s’està fent el control i el seguiment d’aquests plans aprovats. Durant l’any 2010 s’han presentat 1.279 declaracions d’estat actual de la recollida selec-tiva de la FORM modificades i s’ha hagut de valorar si aquestes modifica-cions es consideraven canvis substancials mitjançant visites i requeriment d’informació addicional.

S’han tramitat informes de revocació de l’aprovació de plans de desplega-ment aprovats per l’incompliment dels terminis fixats.

Estudis de caracterització de la fracció orgànica

L’any 2010 s’han continuat efectuant els treballs de caracterització de la fracció orgànica procedent de la recollida selectiva dels residus municipals a Catalunya, per tal de fer el seguiment de la qualitat d’aquesta recollida se-lectiva. Es determina amb una periodicitat trimestral la quantitat i la tipologia de materials impropis que hi ha en cada circuit de recollida selectiva de la fracció orgànica. Aquestes dades estan disponibles a la web de l’ARC i els titulars poden fer-ne un seguiment i implementar les mesures correctores necessàries per disminuir aquests materials impropis ja que estan vincula-des al retorn del cànon de residus municipals.

El creixement continu del nombre de municipis que han implantat la recolli-da selectiva de la FORM ha comportat un increment de les necessitats de caracterització de la FORM.

L’any 2010 s’han efectuat un total de 1.197 caracteritzacions de la FORM. La mitjana ponderada de Catalunya és del 13,6% d’elements impropis en la fracció orgànica, és a dir, per sota del 15%, que és l’objectiu proposat per al 2012.




Actuacions d’investigació i difusió sobre la gestió de la matèria orgànica

Compo-Ball

Compo-Ball és un projecte d’investigació i desenvolupament finançat per la Comissió Europea que, amb una durada de tres anys, pretén desenvolupar un nou sistema autònom i sense fils per mesurar la temperatura i la humitat des de l’interior del material que s’ha de compostar. El 16 de febrer del 2010 va tenir lloc a Barcelona a la seu de l’ARC la reunió de llançament, que va reunir 16 socis de 9 països europeus amb l’objectiu d’aconseguir una tec-nologia assequible per monitorar el procés de compostatge i que aquesta pugui ser utilitzada en el futur per la indústria europea de compostatge.

Durant el 2010, s’han posat les bases per al desenvolupament del projecte i s’han determinat les condicions d’ús que requereixen els mesuradors en les plantes de compostatge i les característiques tècniques que han de tenir els sensors, els transmissors i els programes de tractament de les dades per aconseguir la finalitat del projecte. L’Agència de Residus de Catalunya ha participat en aquestes etapes de la recerca com a membre de l’equip.

La recollida selectiva de paper i cartróAquesta fracció de recollida selectiva recull envasos buits de paper i cartró (caixes de cereals, galetes, etc.), diaris, revistes, llibretes, sobres, capses de cartró, papers d’embolicar regals, publicitat comercial, etc. Durant el 2010 s’han recollit selectivament 454.889,63 tones de paper/cartró.

Darrerament els ens locals estan potenciant la recollida selectiva del cartró dels establiments comercials, una de les mesures que es proposen és l’en-trega d’aquest residu voluminós plegat i preferiblement lligat per facilitar-ne la recollida. Durant el 2010 aquestes recollides han representat 59.289,14 tones de residus de paper.

3.1.2.2




Papereres per a la recollida de paper i cartró i envasos

S’ha continuat fomentant la recollida selectiva de paper i cartró a les oficines i a les dependències d’empreses, escoles i altres entitats, mitjançant el lliurament gratuït de papereres dissenyades amb aquest objectiu.

Durant el 2010 s’han tramitat 370 peticions que han representat el lliurament de 20.900 papereres aproximadament. Val a dir que el 72% de les papereres corresponen a papereres per a la recollida de paper i el 28% per a la recollida d’envasos lleugers.

Conveni per al foment de la recollida selectiva de paper i cartró

El 26 de juliol del 2010 es va signar el conveni de col·laboració entre l’ARC, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l’Associació Catalana de Municipis



Recollida selectiva de paper i cartró


La recollida selectiva d’envasos lleugersAquesta fracció de recollida selectiva comprèn els envasos buits de dife-rents materials, que són principalment els envasos de plàstic de diverses composicions, els envasos metàl·lics i els envasos compostos tipus bric. El 2010 s’han recollit 136.602 tones d’envasos lleugers; respecte a l’any 2009 la xifra s’ha incrementat en un 7,03%.

3.1.2.3


i Comarques (ACM), l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR) i el Gremi de Recuperació de Catalunya.

Aquest conveni té com a objectiu promoure la col·laboració entre les adminis-tracions públiques i les empreses que reciclen i recuperen paper i cartró, vincu-lades al Gremi de Recuperació de Catalunya, per fomentar la recollida selectiva d’aquesta fracció establint un marc estable de comercialització d’aquest mate-rial, a més d’una xarxa de punts de descàrrega en tot el territori de Catalunya.

Recollida selectiva d’envasos


La recollida selectiva de vidre Aquesta fracció de recollida selectiva és exclusiva per als envasos buits de vidre (ampolles de vidre, pots i flascons de vidre sense tapa) i té com a finalitat tornar a fer nous envasos. El 2010 s’han recollit a Catalunya 187.238 tones de vidre, cosa que repre-senta un 63,8% sobre la generació de vidre. A Catalunya la recollida del vidre està estesa a la totalitat de municipis. De totes maneres, i per tal de potenciar-la, s’està desplegant arreu del territori català la recollida comer-cial a grans generadors i en canals com HORECA, que aglutina els bars, restaurants, hotels, etc.

3.1.2.4




Evolució de la recollida selectiva de vidre


La recollida selectiva a les deixalleries

El pla territorial

Durant l’any 2010 s’han posat en funcionament 37 noves instal·lacions per a la recollida de residus municipals: 17 deixalleries, 16 minideixalleries i 4 deixalleries mòbils. Actualment a Catalunya hi ha un total de 425 deixalleries en funcionament repartides entre: 308 deixalleries, 51 minideixalleries i 66 deixalleries mòbils. A aquestes instal·lacions cal afegir-hi 9 deixalleries i 6 minideixalleries en fase de construcció.

Al llarg d’aquest any 2010, s’ha continuat amb el desplegament de les in-fraestructures programades per a la primera fase del Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya, que es resumeix a continuació:

Zona I - Regió metropolitana

Durant aquest any es van inaugurar tres grans instal·lacions a la regió me-tropolitana, l’Ecoparc 4 dels Hostalets de Pierola, el Centre Integral de Va-lorització de Residus del Maresme a Mataró i el Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental a Vacarisses. Tots tres centres van iniciar les corresponents proves de funcionament durant el 2010. En el cas del Centre de Tractament del Vallès Occidental s’ha redactat i aprovat el projecte mo-dificat per a la planta de la FORM.

Pel que fa a la planta de tractament de la FORM del Vallès Oriental a Gra-nollers, a final d’any s’han finalitzat les proves de funcionament en càrrega.

Infraestructures de tractament de residus municipals

3.1.3

3.1.2.5

3.1.3.1



En relació amb la restauració paisatgística de l’argilera Elena, mitjançant el dipòsit controlat de residus no perillosos amb bales de rebuig de plantes de tractament, la instal·lació ha mantingut de manera eficient el servei que va iniciar al final del 2007.

Les obres de millora a la planta de la FORM de can Barba (Terrassa) i les millores a la planta de transferència de l’Alt Maresme (Malgrat de Mar) s’han finalitzat també durant l’any 2010.

S’ha signat un conveni de col·laboració amb l’EMSHTR per dur a terme les actuacions de remodelació, actualització i ampliació de la planta de triatge de Molins de Rei, se n’ha redactat el projecte i s’han iniciat els tràmits previs.

Les instal·lacions amb inversions compromeses a la Zona I per a la regió metropolitana han estat les següents:

Zona I - Regió metropolitana

Ecoparc 4 (els Hostalets de Pierola) 63.934.194 €

Dipòsit de bales de rebuig. Restauració argilera Elena (Cerdanyola del V.) 6.337.817 €

Reenginyeria de l’Ecoparc 2 (Montcada i Reixac) 8.000.000 €

Millores a la planta de triatge de Molins de Rei 3.981.742 €

Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme (Mataró) 85.893.590 €

Planta de tractament de la FORM del Vallès Oriental (Granollers) 26.837.142 €

Millores a la planta de transferència de l’Alt Maresme (Malgrat de Mar) 361.313 €

Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (Vacarisses) 90.589.177 €

Millores a la planta de la FORM de can Barba (Terrassa) 1.315.629 €

Zona II - Comarques de Girona

Al Centre de Tractament de Residus de Lloret de Mar han progressat els treballs de construcció i han finalitzat els moviments de terres i els treballs de fonamentació i estabilització de talussos. També s’han acabat les obres d’ampliació del dipòsit controlat.

La Planta de Tractament de la FORM de Santa Coloma de Farners ha conclòs la fase d’execució i s’han iniciant les proves de funcionament a finals d’any.

El Centre de Tractament de Residus Municipals de l’Alt Empordà ha finalitzat la redacció del projecte executiu, a més dels tràmits previs necessaris per iniciar les obres.

Respecte al Complex Tecnològic de Gestió de Residus Municipals de Campdorà (Girona), s’ha redactat el projecte bàsic de la instal·lació i s’ha iniciat la licitació per a la direcció de les obres. El procediment, però, està suspès fins que es formalitzin els compromisos de finançament per a la construcció.



Zona II - Comarques de Girona

Centre de Tractament de Residus Municipals de l’Alt Empordà

(Pedret i Marzà)36.054.395 €

Planta de la FORM de la Selva (Santa Coloma de Farners) 7.645.725 €

Centre de Tractament de Residus Municipals de la Selva (Lloret de

Mar)29.356.990 €

Ampliació del dipòsit controlat de la Selva (Lloret de Mar) 4.707.792 €

Complex Tecnològic de Gestió de Residus Municipals de Campdorà

(Girona)6.628.134 €

Les instal·lacions amb inversions compromeses a la Zona II de les comar-ques de Girona han estat les següents:

Zona III - Comarques del centre

Pel que fa al Centre de Tractament de Residus Municipals d’Osona i Ripollès s’ha dut a terme la licitació, l’avaluació de les ofertes presentades i l’adju-dicació per part del Consorci per a la Gestió de Residus Urbans d’Osona. Posteriorment s’ha progressat amb els tràmits urbanístics i amb la definició del projecte constructiu. La instal·lació amb inversió compromesa a la Zona III de les comarques del centre ha estat la següent:

Zona IV - Comarques de Tarragona

El Centre de Tractament de Residus Municipals del Baix Camp a Botarell ha finalitzat les proves de funcionament, s’ha produït la recepció de les obres i s’ha iniciat el període d’explotació el novembre del 2010. Tanmateix, s’ha signat un conveni per subvencionar les actuacions de millora i d’interconne-xió del conjunt d’instal·lacions del Centre, que es troba en fase de projecte.

S’ha signat un conveni per a la construcció d’una planta de transferència a l’Alt Camp, de la qual s’ha redactat el projecte executiu i s’han iniciat els trà-mits necessaris, així com la gestió de contractació de les obres i els serveis.S’ha signat un conveni amb la Mancomunitat de Residus Urbans de Tarra-gona per al finançament parcial de l’adequació de la Planta de Valorització Energètica del Camp de Tarragona a la Directiva marc de residus 2008/98/CE i les condicions de l’autorització ambiental vigent. S’han iniciat els tre-balls de redacció del projecte.

Zona III - Comarques del centre

Centre de Tractament de Residus Municipals d’Osona i Ripollès 19. 507.720 €



Zona IV - Comarques de Tarragona

Centre de Tractament de Residus Municipals del Baix Camp

(Botarell)31.051.781 €

Millores CTRM del Baix Camp (Botarell) 3.984.277 €

Planta de Valorització Energètica del Camp de Tarragona 15.000.000 €

Planta de Transferència de l’Alt Camp 1.770.031 €

Zona VI - Comarques de Ponent

Dipòsit controlat del Pla d’Urgell a Castellnou de Seana 4.307.254 €

Centre de Tractament de Residus Municipals del Segrià 28.239.916 €

Zona VI - Comarques de Ponent

L’ampliació del dipòsit controlat del Pla d’Urgell a Castellnou de Seana ha mantingut el servei que va iniciar a finals del 2007.

El desembre del 2010 es va signar una addenda al Conveni amb el Consorci de Residus del Segrià per al finançament del Centre de Tractament de Re-sidus Municipals del Segrià (Montoliu de Lleida), en què s’estableixen dues fases d’execució per dur a terme la construcció del Centre.

S’han iniciat els treballs de redacció del projecte executiu i l’estudi de vi-abilitat tècnica i econòmica que desenvoluparan de manera detallada les actuacions que s’han de dur a terme en la primera fase.

Les instal·lacions amb inversions compromeses a la Zona VI de les comar-ques de Ponent han estat les següents:

Zona VII - Comarques de l’Alt Pirineu i Val d’Aran

En relació amb el projecte de la Planta de Transferència de Residus Munici-pals de la Val d’Aran, s’ha finalitzat la redacció del projecte, s’han continuat els tràmits previs i estan pendents els acords de finançament.

Les instal·lacions amb inversions compromeses a la Zona IV de les comar-ques de Tarragona han estat les següents:



Altres actuacions de gestió d’infraestructures de residus municipalsDipòsits i plantes de transvasament públics

Les actuacions de millora s’emmarquen en l’àmbit dels convenis signats amb els ens locals per a l’adequació i la construcció de noves infraestruc-tures de gestió de residus municipals.

Actuacions subvencionades pel Fons de Cohesió europeu

Durant el 2010 i fruit del Fons de Cohesió europeu, s’ha posat en funciona-ment la planta de tractament de lixiviats al dipòsit comarcal de Castellnou de Seana (Pla d’Urgell). Aquesta instal·lació pertanyia a l’últim grup de pro-jectes per a la «Creació i millora de la xarxa d’infraestructures de tractament de residus municipals de Catalunya» que tenien ajuts del Fons de Cohesió europeu, segons la Decisió C(2002) 4660, de 20 de desembre de 2002, mo-dificada mitjançant la Decisió C(2006) 5105, de 20 d’octubre de 2006. També pertanyen a aquest grup les instal·lacions de Pedret i Marzà i Solius, que durant aquest període han rebut la visita dels auditors europeus i estatals.

Actuacions finalitzades durant el 2010

Planta de Tractament de Lixiviats del dipòsit de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell). En aquesta planta s’ha utilitzat la tecnologia d’evaporació al buit que genera uns concentrats i una dissolució evaporada. A continuació la dissolució evaporada es passa per un condensador i el líquid resultant per un stripping. Aquest stripping genera un aire amb amoníac que en un rentador de gasos (scrubber) es recupera com a sals d’amoni valoritzables com a adob i un altre líquid que rep un tractament biològic. El combusti-ble utilitzat a la caldera és biomassa (fusta, sotabosc, etc.) i, per tant, en aquest sentit, d’acord amb la normativa, el balanç de CO2 és zero.

Planta de Tractament de Lixiviats del Montsià amb capacitat de tracta-ment de 30 m3/dia que inclou els processos següents: tractament biològic MBR de nitrificació-desnitrificació per al tractament i l’eliminació de la contaminació nitrogenada i orgànica. Osmosi inversa per a la disminució de la conductivitat de l’efluent i la retenció de metalls. Evaporació per a la disminució del volum de rebuig de l’osmosi i reducció del residu final per gestionar.

Millores a la Planta de Tractament de Lixiviats del dipòsit de Montoliu,

3.1.3.2



consistents en el tractament dels concentrats que es generen en l’osmosi, mitjançant un tractament d’evaporació amb capacitat de fins a 12 m3/dia Arranjament de la carretera d’accés al dipòsit de l’Aldea.

Condicionament del nou vas del dipòsit de Solius-Llagostera i millora del sistema d’explotació: s’ha acabat aquesta actuació amb la impermeabi-lització del nou vas que estava pendent, un cop ja s’havien construït l’any 2009 la nova bassa compartimentada per a lixiviats i aigües seminetes, la nau i la maquinària de premsatge i embalatge, la nau magatzem-taller, la reubicació de les oficines i el subministrament de la maquinària mòbil.

Pavimentació amb material reciclat del camí de la gravera a Puiggròs, que dóna accés a diferents instal·lacions de gestió mediambiental.

Estudi de viabilitat de l’aprofitament energètic del biogàs en general als dipòsits de residus municipals i en particular als dipòsits de les comarques de la Garrotxa i el Pla d’Urgell.

Redacció de projectes: ampliació del dipòsit de Mas de Barberans, centre de transferència de residus municipals a Vielha Mijaran.

Actuacions iniciades

Impermeabilització i millora del control de lixiviats de l’abocador clausurat de Cal Gitanet, al terme municipal de Gurb.

Tramitació ambiental d’instal·lacions

S’han elaborat diferents informes en el marc d’autorització ambiental de les instal·lacions: Planta de Transvasament de Malgrat de Mar, Centre de Tractament de Residus Municipals del Segrià, al terme municipal de Mon-toliu de Lleida (inclou l’ampliació del dipòsit), així com informes tècnics d’avaluació de nous projectes i de canvi d’instal·lacions de 9 expedients de residus municipals de fracció orgànica i fracció resta.

Informes per a controls inicials o complementaris o específics o periòdics i per a canvis no substancials: dipòsit de Cervera (Segarra), dipòsit de Beuda (Garrotxa), dipòsit de Puigpalter (Pla de l’Estany), dipòsit de Mas de Barberans (Montsià), dipòsit d’Orís (Osona), dipòsit de Pedret i Marzà (Alt Empordà), dipòsit de Lloret de Mar (Selva), dipòsit de Montoliu (Segrià).

Seguiment de les instal·lacions de tractament biològic

Al llarg de l’any 2010 s’han continuat desenvolupant les tasques d’assis-tència tècnica, assessoria i formació per al seguiment de l’explotació i el manteniment de les instal·lacions de tractament biològic de fracció orgànica de residus municipals.



Després d’una etapa fonamentalment tècnica, s’ha iniciat una etapa d’anàlisi econòmica de l’explotació de les plantes de compostatge i digestió anae-ròbica.

Durant l’any 2010 s’han fet un total de 82 visites a 18 plantes de tractament biològic de FORM. D’altra banda, s’han dut a terme sessions de formació i assistència pràctica amb els gestors de plantes. A conseqüència d’aquestes sessions s’han introduït millores en plantes per import d’1.459.625,68 euros.

Disposició finalLa disposició correcta dels residus que ja no tenen vida útil i que no poden retornar al cicle productiu és una garantia de preservació de l’entorn. La disposició final de residus es pot efectuar en incineradores i en dipòsits controlats.

La incineració

A Catalunya actualment hi ha quatre incineradores de residus municipals, situades als municipis de Tarragona, Sant Adrià de Besòs, Mataró i Giro-na. Totes les incineradores catalanes disposen de sistemes de recuperació d’energia. L’any 2010 es van incinerar 504.791 tones de residus municipals.

Els dipòsits controlats

Els dipòsits controlats són una infraestructura necessària, ja que els nivells de reciclatge i recuperació dels recursos que han assolit les societats més desenvolupades encara no permeten desestimar completament aquesta alternativa. L’ARC, amb aquest objectiu estratègic com a referent, promou infraestructures que compleixin tots els requisits de seguretat i de qualitat ambiental, i també fa clausurar i restaurar els indrets afectats per l’aboca-ment incontrolat de residus.

Ambientalització en dipòsits controlats

Tractament de lixiviats

La planta mòbil de tractament de lixiviats de l’ARC, després de més de 15 anys de servei en dipòsits públics de residus municipals, aquest any s’ha aturat, ja que s’han construït plantes de tractament de lixiviats fixes en un bon nombre de dipòsits públics.

3.1.3.3



Energies renovables en dipòsits controlats

L’ARC aplica sempre que és possible mesures d’estalvi energètic utilitzant energies renovables a les instal·lacions, com per exemple motors per a la generació d’energia elèctrica a partir del biogàs, aerogeneradors d’energia eòlica o panells fotovoltaics d’energia solar.

Clausura d’abocadors

L’any 2010 s’ha actuat en 4 municipis clausurant i netejant 5 punts incontro-lats d’abocament (abocadors municipals fora d’ús, abocadors municipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús i punts d’abocament incontrolat).

Altres actuacions han estat la millora en la clausura de l’abocador del Po-mar (Badalona) mitjançant una subvenció dinerària a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR); la redacció del projecte i l’estudi hidrogeològic per a la clausura de l’antic abocador de la Font Ollera (Berga) i s’ha iniciat la clausura d’una fase del dipòsit controlat de Clariana de Cardener.



3.1.4


Instal·lacions en funcionament i en construcció per a la gestió deresidus municipals a Catalunya. Situació el 31.12.2010


Residus industrials

3.2

3.2.1ProgricEl 6 de juliol del 2010 es publica el Decret 88/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PRO-GRIC) i es modifica el Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus, modificació que porta a la implantació d’una declaració anual de residus industrials per gestors de residus.

El Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) cons-titueix la tercera etapa en la tasca de planificació en l’àmbit dels residus industrials a Catalunya, que es va iniciar l’any 1994 amb el Programa de gestió de residus especials de Catalunya i va continuar amb el Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) corresponent al període 2001-2006.

Així, el nou Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PRO-GRIC 2007-2012) potencia els aspectes del model de gestió que s’ha de-mostrat que són eficaços i operatius per als diferents agents implicats en la gestió dels residus industrials a Catalunya i dóna resposta a necessitats detectades els darrers anys.

En concret, el Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PRO-GRIC) posa especial èmfasi en els àmbits de minimització i valorització, en la territorialització de la gestió i en els fluxos de residus més problemàtics avui en dia. El Programa té un contingut ampli i estableix com a eixos d’actuació la minimització, la valorització, la disposició del rebuig i la protecció del sòl.

Preveu també els instruments transversals necessaris per implementar-lo, instruments com la comunicació, la sensibilització, la participació i la forma-ció, la tecnologia i la recerca, i la inversió i el finançament.

En la tramitació del Programa s’ha fet l’avaluació ambiental preceptiva en els termes que estableix la normativa vigent. D’aquesta manera, s’ha elaborat l’informe de sostenibilitat ambiental, s’han dut a terme les consultes perti-nents i s’ha elaborat la memòria ambiental. El resultat d’aquests tràmits s’ha tingut en consideració en l’elaboració del Programa de gestió de residus industrials de Catalunya.



3.2.2L’avaluació tècnica de projectesL’11 d’agost del 2010 entra en vigor el desplegament reglamentari de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. Aquesta nova Llei substitueix la Llei 3/1998 d’intervenció integral d’activitats. En la nova Llei l’avaluació tècnica de projectes per part del vec-tor residus es limita a les activitats amb més incidència ambiental. Aquests canvis, sumats al fet que els expedients en tramitació l’11 d’agost es conti-nuessin fent d’acord amb la Llei 3/1998, han representat que:

Els informes de suficiència s’hagin reduït el 8,6%.

Els informes integrats de noves activitats s’hagin reduït un 8%.

Els informes dels controls d’activitats autoritzades hagin pujat lleument, un 4,7%.

Durant l’any 2010 s’han fet un total de 2.550 informes de projectes, avalua-cions ambientals, adequacions, canvis no substancials i controls. En total, 653 informes corresponen a gestors de residus.

Evolució del nombre d’empreses inscrites en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya (2000-2010).

Registre General de Gestors de Residus de Catalunya



Informes IIAA i PCAA, any 2010, distribució per activitats



Informes IIAA i PCAA, any 2010, distribució per demarcacions


3.2.3Els serveis públicsEl Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus, és la norma que regula el servei públic de tractament de diversos tipus de residus especials.

Des del 2008 tots els residus que es tracten als serveis públics de valorització de residus ja disposen de normativa específica que estableix les responsa-bilitats dels productors. Per aquest motiu el Decret legislatiu 1/2009 preveu la supressió d’aquests serveis públics quan s’extingeixin els contractes de concessió vigents. El primer servei públic suprimit ha estat el de tractament de piles i làmpades fluorescents, que va finalitzar l’1 de setembre del 2010.

Durant el 2010, els efectes de la crisi econòmica també s’han deixat sentir en el sector i s’han traduït en una reducció pràcticament generalitzada dels residus recollits.


Centre de tractament i reciclatge de frigoríficsEl servei públic de tractament d’equips que contenen CFC (clorofluorocar-boni) s’ofereix al Centre de Tractament i Reciclatge de Frigorífics del Pont de Vilomara. El servei de tractament de frigorífics es va posar en funcionament al final del 1995 en una planta de tractament ubicada al centre urbà. El 2003 el Centre es va traslladar a la seu actual, ubicada al polígon industrial El Pont. L’empresa concessionària de l’explotació de la planta és FCC Ámbito.

Al Centre s’extrauen els gasos expansors i refrigerants —clorofluorocarbonis (CFC), hidroclorofluorocarbonis (HCFC) i hidrocarburs (HC)— que contenen les neveres i els equips d’aire condicionat i, per tant, s’eviten els efectes sobre la capa d’ozó i la contribució a l’escalfament global que tindrien si s’alliberessin incontroladament.

El 2010 es van recollir i es van tractar 74.167 unitats de frigorífics i conge-ladors procedents de Catalunya. En l’evolució mensual de les entrades va destacar l’increment experimentat els mesos de juliol, agost i setembre, a causa de l’aplicació del Pla Renova’t d’electrodomèstics, calderes i aires condicionats. Malgrat això, el resultat del 2010 va ser un 18,8% inferior a les entrades del 2009.

La disminució de les entrades procedents de Catalunya va ser parcialment compensada amb el tractament d’11.322 frigorífics i congeladors proce-dents de fora de Catalunya.

Quant als aires condicionats, el 2010 es van gestionar 2.123 unitats proce-dents de Catalunya, un 8% menys que el 2009. El 2010 també es van tractar 598 unitats d’aire condicionat recollides en altres comunitats autònomes.

3.2.3.1

Centre de tractament de piles i làmpades fluorescentsEntre l’1 de gener i l’1 de setembre del 2010, l’empresa PILAGEST, SL, va continuar gestionant el servei públic de tractament de piles i làmpades que oferia des de l’any 2000 al Centre de Tractament de Piles i Làmpades del Pont de Vilomara i Rocafort.

3.2.3.2



Piles recollides des del 1992 i tractades al Centre des de la posada en marxa el 1998 fins a la finalització del servei públic, l’1 de setembre del 2010


L’1 de setembre del 2010 va finalitzar el contracte d’explotació i els serveis públics de tractament de piles i de làmpades fluorescents. Per donar conti-nuïtat al Centre es va convocar una licitació per atorgar un dret de superfície sobre el centre, de la qual va ser adjudicatària la UTE Vilomara.

Com a resultat de la licitació, al Centre es continuen tractant els residus de piles i de làmpades amb l’objectiu d’evitar la dispersió incontrolada dels metalls pesants que contenen i de recuperar els productes valuosos per tornar a introduir-los en el cicle productiu.

Pel que fa al resultat de l’any, fins a l’1 de setembre del 2010 es van recollir 513,6 t de piles procedents de Catalunya i se’n va tractar un total de 550 t.


Làmpades recollides a Catalunya i tractades al Centre des del 1998, any de posada en funcionament del Centre de tractament, fins a la finalització del servei públic, l’1 de setembre del 2010

El 2010, fins a l’1 de setembre es van recollir 375,7 t de làmpades proce-dents de Catalunya i se’n van tractar 379,8 t.

Planta de regeneració d’olis mineralsEl servei públic de tractament d’olis minerals es du a terme a la planta de regeneració d’olis d’Alcover, que gestiona l’empresa Catalana de Tractament d’Olis Residuals, SA (CATOR).

A la planta de regeneració d’Alcover els olis minerals usats es tracten mitjan-çant un procés de destil·lació que permet obtenir diferents fraccions valo-ritzables, tant en la fabricació d’olis com en la fabricació d’altres productes.

El 2010 el servei públic de tractament d’olis minerals va recollir i tractar 24.567 t d’oli mineral procedent de Catalunya, quantitat un 2,9% inferior a la que s’havia recollit l’any anterior.

L’activitat al Centre es va veure parcialment complementada amb el tracta-ment de 9.162 t d’oli recollit fora de Catalunya.

3.2.3.3




3.2.4Seguiment de productors, gestors i transportistes de residus industrials El registre de productors

En la base de dades de l’Agència de Residus de Catalunya amb data 31 de desembre del 2010 consten 50.336 centres productors de residus, 19.256

Servei públic de gestió de residus especials incinerablesEl servei públic d’incineració de residus perillosos s’ofereix a la incineradora de residus perillosos de Constantí des de l’any 1998. L’empresa que actu-alment gestiona el servei és Gestió de Residus Especials de Catalunya, SA (GRECAT).

Mitjançant el servei públic de residus incinerables s’assegura la gestió cor-recta d’aquests residus perillosos generats a Catalunya. La major part es tracta a la incineradora de residus especials de Constantí, on els residus s’oxiden a altes temperatures i se segueixen els màxims estàndards de seguretat industrial i ambiental.

El 2010, el servei va gestionar un total de 58.271 t de residus, quantitat que representa un lleuger increment, de l’1,6%, respecte a l’any anterior. Del total de residus gestionats, 4.518 t es van destinar a valorització energètica.

A la planta de Constantí es van incinerar 47.039 t de residus, la quantitat més alta tractada a la planta des que es va posar en funcionament. Aquesta xifra va ser possible gràcies a dues circumstàncies. En primer lloc, l’alta disponibilitat de la instal·lació, que va ser del 94,4% de les hores, ja que només s’hi van fer dues aturades curtes per manteniment i l’aturada més llarga va quedar pendent per al 2011. En segon lloc, per la tendència a confeccionar, sempre que es podia, menús d’entrada al forn tan homogenis com fos possible.

Pel que fa a l’exportació de residus, el 2010 es van gestionar per aquesta via el 22% dels residus rebuts. Aquesta quantitat representa un 11,2% menys que l’any anterior.

3.2.3.4


Les 6.507 empreses que van fer declaració simplificada l’any 2009 han rebut un esborrany de declaració 2010 en paper, elaborat basant-se en les dades del 2009.

Quant als resultats de la declaració de residus industrials 2009, els residus declarats per grups d’activitat han estat:

Indústries: 4.076.296 t.

Depuradores: 542.984 t.

Les dades de la declaració 2010 estan en fase de revisió.

La declaració anual de residus industrials per gestors (DARIG)

D’acord amb els objectius del PROGRIC i amb la voluntat de simplificar els tràmits administratius per als gestors, s’ha establert un model de declara-ció anual de residus industrials per a gestors (DARIG) que es troba actiu en l’entorn: sistema documental de residus (SDR). La declaració per a gestors la regula el Decret 88/2010.

dels quals corresponen a empreses productores de residus industrials, amb obligatorietat de fer la declaració anual de residus.

Durant l’any 2010 s’han donat d’alta en la base de dades 1.979 codis de productor. D’aquests, 680 centres han estat inscrits en el Registre de Pro-ductors de Residus Industrials, 1.299 corresponen a centres productors de residus perillosos amb una activitat de comerç o serveis.

El manteniment del Registre de Productors ha comportat 1.500 canvis en la base de dades derivats de les comunicacions rebudes de les empreses en referència a canvis fiscals, d’activitat o d’adreça.

S’han donat de baixa durant aquest any 2010, 2.443 centres productors de la base de dades arran de comunicacions enviades per part de les empre-ses o bé derivades de la detecció del tancament. En aquest últim cas es fan comprovacions per arribar a la conclusió de la baixa.

La declaració anual de residus industrials de Catalunya, DARI

El nombre de productors que han de formalitzar la declaració anual de resi-dus industrials 2010 és de 19.256.

Declaració Total empreses

Simplificada 8.691

Ordinària 10.555




Un dels objectius de la implantació d’aquesta declaració específica ha es-tat simplificar i unificar en un sol document les diferents informacions que actualment es demanen als gestors de residus (resums mensuals, decla-ració anual de productors de residus i altres informacions) i disposar de la informació necessària per permetre fer balanços de l’activitat dels gestors.

L’any 2009 van presentar la DARIG 638 gestors, el 89% dels gestors de l’àmbit industrial que gestionen residus a tercers als quals s’havia sol·licitat la presentació de la DARIG. El 2010 la declaració de gestors s’ha sol·licitat a 750 gestors.

La declaració anual per a gestors s’ha fet majoritàriament a través del sis-tema documental de residus SDR. Dels 638 gestors que han presentat la declaració, 572 la van fer en línia telemàticament, mentre que 66 gestors la van presentar en paper. Hi ha també 66 gestors que no van presentar la declaració per a gestors del 2009, 40 dels quals han presentat la declaració de productors.

L’any 2009, segons la informació de les DARIG, els gestors a tercers van gestionar 10.000.962 tones de residus. Si tenim en compte també els ges-tors en origen (que han aportat la informació a través dels resums men-suals), el total de residus d’entrades gestionats pels gestors ascendeix a 10.129.477 tones de residus (10.000.962 tones de residus a instal·lacions de tercers i 128.515 tones gestionades en instal·lacions en origen).

El total de residus generats per les instal·lacions de gestió de residus el 2009 ha estat de 2.253.512 tones. Gran part d’aquestes sortides han entrat novament en el circuit d’altres instal·lacions de gestió de residus.


Entrades de residus segons via de gestió: 10.000.962 tones

Sortides de residus dels gestors segons DARIG 2009: 10.000.962 tones




Els fulls de seguiment

El Decret 93/1999, de procediment de gestió de residus, regula que el full de seguiment (FS) és el document que ha d’acompanyar cada transport individual de residus al llarg del seu recorregut. Durant el 2010 s’han posat en circulació, tractat i posteriorment arxivat 600.000 FS.

Les fitxes d’acceptació

El Decret 93/1999 defineix la fitxa d’acceptació (FA) com l’acord normalitzat que, per a cada tipus de residu, s’ha de subscriure entre el productor o pos-seïdor del residu i l’empresa gestora escollida. Durant el 2010 s’han validat 4.640 fitxes, de les quals més del 50% s’han tramitat via SDR.

Residus sanitaris

Amb l’objectiu que la gestió d’aquest tipus de residus sigui la correcta s’han assessorat gestors, consultories, particulars, hospitals, centres de salut, centres veterinaris i altres actors. S’han fet visites conjuntes amb el Departa-ment de Salut a centres hospitalaris, per millorar-ne la gestió, i s’han tramitat 1.359 fitxes d’acceptació de residus sanitaris.

Fitxes d’aplicació agrícola

Per gestionar aquest tipus de residus cal tramitar les fitxes de destinació regulades per l’article 27 del Decret 93/1999, i per regular l’aplicació agrí-cola correcta dels residus cal aplicar el Decret 136/2009 del Departament d’Agricultura i Ramaderia. Durant l’any 2010 s’han tramitat 731 fitxes de destinació, de les quals:

296 són de vinasses i subproductes de vinificació, codi CER 020701.

395 són d’oliasses, codi CER 020301.

40 són d’altres residus destinats a aplicació agrícola (matèria orgànica).

Autorització de transport de residus fora de Catalunya

El transport transfronterer

El Reglament 1013/2006 de trasllats és el que regula el transport trans-fronterer. L’ARC és l’autoritat competent d’importació/exportació de residus entre Catalunya i la resta de països de la Unió Europea. L’any 2010 s’han autoritzat 58 expedients transfronterers de residus d’exportació a diferents països comunitaris i 41 expedients transfronterers de residus d’importació. D’aquests 41 expedients, i en el marc de l’encàrrec de gestió fet a l’ARC referent al Principat d’Andorra, s’han autoritzat 25 expedients.

Trasllat de residus perillosos entre comunitats autònomes

El Reial decret 833/1988, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament per


a l’execució de la Llei 20/1986 bàsica de residus tòxics i perillosos, regula el trasllat de residus perillosos entre les comunitats autònomes. Durant l’any 2010 s’han revistat 7.766 notificacions de trasllat de residus perillosos entre comunitats autònomes, 1.867 d’importació i 5.899 d’exportació.

Emmagatzematge de residus especials

L’article 15.3 del Reial decret 833/1988 regula el temps d’emmagatzematge dels residus perillosos, que fixa en un termini màxim de sis mesos. Aquesta norma preveu, però, que l’òrgan ambiental, en aquest cas l’ARC, autoritzi expressament un període superior d’emmagatzematge a les mateixes instal-lacions abans de la destinació d’aquests residus a la gestió.

A partir de l’entrada en vigor de la Llei 20/2009, les ampliacions del temps d’emmagatzematge de residus les resoldrà l’òrgan competent per a l’autorit-zació de l’activitat (si és de l’annex I es farà des de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, i si és de l’annex II es farà des de l’ajuntament corresponent).

Durant l’any 2010 s’han fet 224 informes tècnics favorables en resposta a la sol·licitud d’empreses per ampliar aquest termini i tres informes des-favorables.

Subproductes

L’any 2010 s’han rebut 109 sol·licituds per a la gestió de residus com a subproductes. S’han elaborat 83 informes tècnics favorables, 21 informes tècnics desfavorables i 5 informes tècnics estan pendents d’informació complementària per part dels sol·licitants.

Per tal de donar a conèixer la figura del subproducte es fan diverses accions com, per exemple, organitzar el 5 de maig al CosmoCaixa la 5a Jornada «Gestió de residus com a subproductes. Casos pràctics», difusió d’un but-lletí trimestral de la Borsa de Subproductes, dinamització i seguiment del servei de Borsa Activa i seguiment del conveni amb el Consell de Cambres. També s’ha editat el document Recull dels casos pràctics sobre la gestió de residus com a subproductes que inclou els casos pràctics que s’han publi-cat al butlletí de la Borsa de Subproductes de Catalunya (BSC) des de l’any 2007 fins al mes de març de l’any 2010.

Valorització d’escòries

El Decret 32/2009 sobre la valorització d’escòries siderúrgiques amplia els usos de les escòries: com a material per a capa de rodament amb mescla bituminosa, com a sotabalast de vies fèrries, com a rebliment de l’interior de caixons de formigó tancats, etc. La tasca de l’ARC ha estat encarre-gar-se de fer el seguiment i el control de les obligacions derivades de la declaració de les escòries com a valoritzables (analítiques periòdiques, llistat d’emplaçaments d’aplicacions, renovació d’expedients…). D’altra banda, durant aquest any també s’ha promocionat l’ús de les escòries com a àrids reciclats en diferents jornades fetes al Col·legi d’Enginyers




Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya, a la Comissió de Medi Ambient de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, al Col·legi d’Arquitectes de Girona i a la jornada de formació dels tècnics d’INCASÒL.

Gestió agrícola de residus orgànics

La valoració de la gestió agrícola de residus orgànics implica l’avaluació de la idoneïtat d’aquests residus per ser utilitzats en agricultura a través de l’aplicació directa en sòls agrícoles, que es pot dur a terme mitjançant gestors autoritzats, com una gestió en origen per part del mateix productor, o bé a partir del tractament corresponent en instal·lacions de compostatge i digestió anaeròbia de gestors autoritzats.

Aquesta valoració de l’aptitud del residu es du a terme a través de l’anàlisi de l’estudi de l’origen, de les característiques agronòmiques (com per exemple, el contingut en matèria orgànica, nutrients, metalls pesants, etc.), també s’estudia la idoneïtat de la instal·lació de tractament per gestionar aquest residu tant pel que fa a capacitat, com a adequació del tractament, equips, etc., i en el cas de l’aplicació agrícola, les característiques del sòl, el cultiu, el pla d’adobament, etc.

Durant l’any 2010 s’han valorat 296 expedients per a la gestió de residus orgànics en agricultura a través de gestors de residus i 33 expedients per a la gestió en aplicació agrícola per part del productor.

Pel que fa a l’aplicació directa de residus orgànics en parcel·les agrícoles, s’han revisat 96 declaracions mensuals lliurades pels gestors autoritzats i s’han avaluat 3 expedients oberts per incidències detectades, en què s’ha avaluat el pla d’adobament, els criteris d’aplicació, etc.

Juntament amb la Secció de Restauració d’Activitats Extractives de la Direc-ció General de Qualitat Ambiental, s’han avaluat les sol·licituds d’aplicacions de fangs de depuradora en activitats extractives i terrenys marginals com a adobs orgànics per millorar la qualitat dels sòls o els substrats emprats en la restauració, cosa que representa un gran benefici ecològic i mediambiental.

D’altra banda, s’ha iniciat el projecte per incloure en la pàgina web els as-pectes que cal tenir en compte en la gestió agrícola de residus orgànics, com els criteris per a la valoració d’idoneïtat dels residus, el procediment per a la sol·licitud de les autoritzacions corresponents, la metodologia per a l’aplicació agrícola, etc.

Actualització de l’inventari de PCB

En aplicació del Reial decret 1378/1999, modificat posteriorment pel Reial decret 228/2006, s’han actualitzat les dades de l’inventari de policlorobifenil (PCB) de Catalunya a partir de les declaracions anuals subministrades pels posseïdors d’aparells amb PCB. Actualment, amb dades provisionals, en l’inventari consten 164 empreses posseïdores d’equips amb PCB actius i 2.452 unitats actives d’un total de 13.289 aparells inventariats. Addicional-ment, s’ha dut a terme una tasca d’assessorament relacionada amb aquest


tema amb un total de 731 comunicacions enviades o rebudes.

D’acord amb el gràfic, s’observa un lleuger augment del total d’aparells in-ventariats. En conseqüència, es pot concloure que el cens d’aparells sotme-sos a inventari està pràcticament tancat. Alhora, es visualitza un decrement significatiu dels aparells actius, derivat del compliment successiu dels termi-nis màxims per a la gestió com a residus d’alguns dels aparells inventariats.

Evolució d’aparells inventariats




3.2.5Instal·lacions en funcionament i en proves per a la gestió de residus industrials a Catalunya. Situació el 31.12.2010



3.3

3.3.1ProgrocDurant el 2010 s’ha aprovat el Programa de gestió de residus de la construc-ció de Catalunya (PROGROC) mitjançant el Decret 89/2010, de 29 de juny. El PROGROC regula la producció i la gestió dels residus de la construcció i la demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció i la demolició (RCD).

El PROGROC defineix el desplegament de les infraestructures de gestió, especialment pel que fa a les plantes de valorització de runes, potencia el reciclatge de materials i la reutilització de terres, i introdueix l’exigència de la gestió ambiental i de qualitat en origen a l’obra, amb la promoció de la segregació d’aquests residus així com la millora del control per a una gestió adequada.

Instal·lacionsDurant l’any 2010 l’ARC ha presentat un informe favorable sobre els se-güents dipòsits controlats de residus de la construcció: Sant Ferriol (Pla de l’Estany), Valls (Alt Camp), Moià (Bages) i l’ampliació dels dipòsits de Sant Celoni (Vallès Oriental) i Subirats (Alt Penedès).

Quant a les plantes de reciclatge de runes s’ha presentat un informe favo-rable sobre les plantes de: Sentmenat (Vallès Occidental), la Garriga (Vallès Oriental), Castellbisbal (EMSHTR), Vilanova del Vallès (Vallès Oriental), Moià (Bages), Llançà (Alt Empordà), Albesa (Noguera) i Tarragona (Tarragonès).

Pel que fa a plantes de selecció i transferència de runes s’ha presentat un informe favorable sobre les següents: Manresa (Bages) i Corbins (Segrià).

A més, durant l’any 2010 han estat inscrits en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya els dipòsits controlats de Vilanova del Vallès (Va-llès Oriental), Peralada (Alt Empordà), Sort (Pallars Sobirà) i Vinebre (Ribera d’Ebre). I d’altra banda, les plantes de reciclatge de Montmeló (Vallès Orien-tal), Fonollosa (Bages), Vallirana (Baix Llobregat), Fortià (Alt Empordà), Sant

3.3.1.1




Ferriol (Pla de l’Estany), Sanaüja (Segarra), Castell de Mur (Pallars Jussà) i Valls (Alt Camp).

El desplegament d’instal·lacions autoritzades per a la correcta gestió dels residus de la construcció és el següent:

Estat Dipòsits controlatsPlantes de triatge

i transvasament

Plantes de

reciclatge

En funcionament 51 19 33

Seguiment de les instal·lacionsDurant l’any 2010 s’ha concedit la segona pròrroga anual de les dues possi-bles del contracte pel servei de control de les instal·lacions de gestió dels re-sidus de la construcció a Catalunya que l’ARC va signar l’1 de juny del 2007.

Dins del contracte esmentat i durant aquest any 2010 s’han fet 994 visites de control i s’ha controlat topogràficament l’increment volumètric de 12 dipòsits.

D’altra banda, l’ARC ha continuat amb la metodologia seguida durant l’any 2009, enviant requeriments als ajuntaments i encoratjant-los a resoldre les situacions irregulars. S’han fet visites d’inspecció a alguns dels indrets afec-tats per tal de comprovar si l’ajuntament havia pres algun tipus de mesures per impedir que es produïssin més situacions irregulars.

Les 75 denúncies rebudes a l’ARC provinents de diferents canals (Mossos d’Esquadra, Seprona, agents rurals o particulars) han estat trameses als ajuntaments corresponents, 47 continuen en fase de tramitació i 28 s’han resolt.

3.3.1.2


3.3.2Instal·lacions en funcionament per a la gestió de runes i altres residus de la construcció a Catalunya. Situació el 31.12.2010




Dejeccions ramaderes

3.4

3.4.1Plans de gestió de dejeccions ramaderesS’han elaborat 86 informes tècnics sobre la valoració de la gestió de les dejeccions ramaderes fora del marc d’explotacions ramaderes incloses en plans de gestió col·lectius i individuals. La valoració tècnica de les propostes de gestió de les dejeccions representa, en el cas de la gestió fora del marc, l’avaluació de la idoneïtat del lliurament de les dejeccions a empreses gestores de residus com plantes de compos-tatge i instal·lacions de cogeneració, que es formalitza amb un contracte entre totes dues parts.

Durant l’any 2010 s’ha revisat i actualitzat la gestió fora del marc agrari, for-malitzada a través de contractes entre les granges i els gestors de residus orgànics autoritzats per al tractament de dejeccions ramaderes. Així, en concret s’han revisat les capacitats autoritzades d’un total de 35 gestors a través de les llicències o autoritzacions ambientals i s’ha fet un seguiment de l’estat de 726 contractes, que inclou renovacions, baixes o nous contractes.

Aquesta revisió s’ha fet de manera conjunta amb aquests gestors autorit-zats i ha permès actualitzar la base de dades de l’ARC i notificar la baixa de 63 contractes, amb la conseqüència d’una nova valoració i modificació de l’informe tècnic sobre el pla de gestió d’aquestes granges.

3.4.2Pla de promoció de la biodigestió de purins de Catalunya Al llarg de l’any 2010 s’ha fet el seguiment del Pla de biodigestió de purins de Catalunya, procés en què ha participat l’ARC, juntament amb el Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària (GESFER), el Departament d’Agricultura, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i el GIRO Centre Tecnològic.

Aquest pla té com a objectiu reduir les emissions de metà procedents dels purins incentivant, principalment, el desenvolupament de plantes de bio-


3.4.3Gestió del producte digerit resultant de la biodigestió anaeròbia de purinsEn les instal·lacions de biodigestió que s’encarreguen de la gestió de purins i altres materials com residus orgànics i productes agrícoles mitjançant un procés de digestió anaeròbia per a l’obtenció de biogàs, s’obté un residu o producte digerit que cal gestionar de manera adequada.

La gestió d’aquest producte digerit es pot dur a terme a través de l’aplicació agrària directa o mitjançant instal·lacions de compostatge amb tractament previ o sense, com ara una separació de fases o un procés de nitrificació-desnitrificació, etc. Aquesta gestió s’ha de descriure en el pla de gestió del producte digerit que s’incorpora a la llicència o autorització ambiental.

S’han valorat 5 propostes de gestió del producte digerit d’instal·lacions de biogàs, en concret la part corresponent al tractament per mitjà de gestors autoritzats per a l’aplicació agrícola i el compostatge.

En aquest context, es continua treballant i s’ha elaborat juntament amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Rural un document en què s’estableixen els paràmetres per a una gestió correcta d’aquest residu en els sòls agrícoles.

Aquests paràmetres inclouen, concretament, el balanç de nitrogen de la instal·lació; el seguiment analític del producte digerit a través de la carac-terització agronòmica per tal determinar-ne el valor en elements fertilitzants com el nitrogen, el fòsfor i el potassi; la caracterització del contingut en metalls pesants; l’anàlisi dels sòls agrícoles; el pla d’adobament; les carac-terístiques òptimes dels residus destinats a digestió, etc.

digestió anaeròbia de purins a Catalunya a escala individual de granja i a escala col·lectiva, i s’emmarca dins de les actuacions previstes per a la re-ducció de les emissions difuses del sector de l’agricultura i la ramaderia que es troben incloses en el Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012.




3.4.4Valoració de projectes de dejeccions ramaderesEn el procés d’intervenció administrativa que regula la Llei 20/2009 de pre-venció i control ambiental de les activitats, s’han fet informes tècnics d’ava-luació de nous projectes i de canvis d’instal·lacions en funcionament, en concret d’11 expedients per a la gestió de residus ramaders.

Aquestes avaluacions inclouen l’estudi del tipus i la quantitat de residus per tractar, el procés de tractament, la tecnologia utilitzada, la superfície previs-ta, els equips, la durada del procés, així com els residus generats segons el tipus, la quantitat, la gestió, etc.

D’altra banda, també s’han avaluat la gestió de residus de 4 projectes d’ex-plotacions ramaderes.

Com a conseqüència de la valoració d’aquests projectes s’inclouen en els corresponents informes tècnics, abans esmentats, totes les condicions que es considera que ha seguir la instal·lació per garantir un funcionament cor-recte sense ocasionar una incidència en el medi ambient.


Sòls contaminats

3.5

3.5.1

3.5.2

Informes preliminars de situació (IPS) i informes de situació (IS)

Informes complementaris en matèria de contaminació del sòl

El Reial decret 9/2005, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencial-ment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, indica que, entre d’altres, els titulars de les activitats po-tencialment contaminants (APC) del sòl han de presentar l’informe preliminar de situació (IPS) i els informes de situació (IS) segons escaigui.

Durant l’any 2010, l’ARC ha rebut 241 informes més, cosa que representa un total de 7.963 informes relacionats amb el Reial decret 9/2005.

A partir de la valoració de l’IPS i de l’IS es redacten els informes de qualitat del sòl. Les dades del 2010 són les següents:

Informes complementaris en matèria de contaminació del sòl

Informes d’avaluació d’estudis i

projectes d’investigació i recuperació

d’emplaçaments contaminats

179

Identificació de nous emplaçaments

potencialment contaminats115

Informes d’avaluació amb existència de

risc inacceptable12




3.5.3

3.5.4

Actuacions subsidiàries d’investigació i recuperació de sòls contaminats

Seguiment dels convenis de col·laboració

A l’emplaçament de l’antiga empresa Hightex, a Òdena, s’han continuat fent actuacions de control i gestió de les aigües impactades per la contaminació residual present al sòl i que són retingudes a les rases de captació.

S’ha fet el seguiment de les actuacions mediambientals que estableixen els convenis següents:

a) Conveni de col·laboració de l’ARC amb l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès per a la gestió de restes de fibrociment existents en diferents empla-çaments públics.

b) Conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habi-tatge i l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) per preservar i millorar el medi ambient, i en concret l’aplicació pràctica de la Guia de prevenció de la contaminació del sòl elaborada en el marc del conveni.

c) D’acord amb el que s’havia establert en el conveni de col·laboració entre l’ARC i l’autoritat portuària de Barcelona, s’ha continuat la coordinació entre totes dues institucions fent el seguiment dels informes complementaris de les activitats portuàries.

L’aplicació del principi de responsabilitat ampliada del productor

Residus d’envasos

Vehicles fora d’ús (VFU)

Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE)

Pneumàtics fora d’ús (PFUS)

Olis minerals usats

Residus de piles i acumuladors

4.1

4.2

4.3

4.4

4.5

4.6

4

Ecoembes, sistema integrat de gestió dels envasos de paper i dels en-vasos lleugers

S’ha renovat el conveni marc de col·laboració entre l’ARC i Ecoembes, cor-responent al període 2008-2013. Els ens locals han pogut facturar a Ecoem-bes els nous imports i nous conceptes per continuar impulsant la recollida selectiva d’envasos a Catalunya. Aquest conveni estableix els conceptes i els imports econòmics que Eco-embes ha de finançar als ens locals de Catalunya, com a sistema integrat de gestió (SIG) d’envasos, en relació amb la recollida selectiva dels envasos lleugers i dels envasos de paper/cartró, el tractament, les campanyes de comunicació i altres conceptes.

Ecovidrio, sistema integrat de gestió dels envasos de vidre

També s’ha renovat l’autorització d’Ecovidrio com a SIG d’envasos a Ca-talunya i s’ha signat el conveni de col·laboració entre aquesta societat i l’ARC, els ens locals adherits han pogut facturar al SIG els nous imports per al 2010.

Aquest conveni presenta unes millores importants respecte a l’anterior tant en l’àmbit econòmic com en el tècnic. Destaca per l’impuls que es vol donar a la recollida selectiva del vidre d’origen comercial. En l’àmbit econòmic, per a l’exercici 2010, Ecovidrio ha destinat uns 300.000 euros aproximadament a la compra de bujols i contenidors per reforçar la recollida en el canal HO-RECA (hostaleria, restauració i càtering).

SIGFITO, sistema integrat de gestió d’envasos fitosanitaris

Durant l’any 2010 es van recollir selectivament 226 tones d’envasos buits que han contingut productes fitosanitaris, que representen un increment del 4% respecte a l’any 2009, en què se’n van recollir 217 tones. La demarcació on es van recollir selectivament més envasos fitosanitaris va ser a Lleida amb més de 134 tones, seguida de la demarcació de Tarragona amb més de 50 tones, seguides de les demarcacions de Girona i Barcelona.

La recollida selectiva d’envasos buits que han contingut productes fitosa-nitaris a Catalunya, feta mitjançant el sistema integrat de gestió d’envasos fitosanitaris (SIGFITO) ha estat possible gràcies al desplegament perma-nent dels punts de recollida d’envasos fitosanitaris. Actualment Catalunya disposa d’una xarxa total de gairebé 300 punts operatius que disposen de les condicions necessàries per fer la recollida selectiva d’envasos que han contingut productes fitosanitaris, que són principalment les cooperatives agràries i els punts de venda d’aquests productes fitosanitaris envasats.

Residus d’envasos

L’aplicació del principi de responsabilitat ampliada del productor4.1




SIGRE, sistema integrat de gestió i recollida d’envasos del sector farmacèutic

La recollida de medicaments de procedència domèstica s’ha continuat fent mitjançant el sistema integrat de gestió i recollida d’envasos del sector far-macèutic (SIGRE) que es va iniciar l’any 2001. S’organitza mitjançant con-tenidors ubicats a prop de 3.000 farmàcies i 570 centres d’atenció primària.

Durant l’any 2010 s’han recollit 645 t de medicaments, un increment de l’11% respecte al 2009. La fundació humanitària Dr. Trueta, per la seva banda, ha recollit un total de 61,46 t en un total de 570 punts de recolli-da (CAP). Durant el 2010, s’han anat suprimint progressivament aquests punts de recollida fins que al final del 2010 va culminar la retirada de tots els contenidors.

Sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR)

Les empreses que comercialitzen els seus productes mitjançant envasos reutilitzables i volen acollir-se a un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasos, previst en la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, han de comunicar-ho prèviament a l’autoritat competent.

Durant l’any 2010, 6 empreses han comunicat a l’ARC la implantació vo-luntària d’aquests SDDR per a envasos d’ús industrial. En total, ja hi ha 91 empreses que han implantat aquests sistemes de retorn que afavoreixen la reutilització dels envasos, fomenten la prevenció en la generació de re-sidus i garanteixen el control i la traçabilitat necessaris per a aquest tipus d’envasos.

Inspecció a les empreses no adherides a l’SDDR o al SIG

Durant l’any 2010, l’ARC ha continuat enviant els requeriments a les empre-ses que presumiblement no compleixen la normativa d’envasos per tal que

Farmàcies col·laboradores a Catalunya

Demarcació Nombre de farmàcies Quantitat recollida (t)

Barcelona 2.223 507

Girona 311 43

Lleida 191 34

Tarragona 315 61

TOTAL 3.040 645

s’adeqüin a les obligacions de la normativa, tant mitjançant l’adhesió a un SIG com implantant un SDDR. Aquests requeriments enviats i, si s’escau, les posteriors visites d’inspecció a les empreses, permetran determinar el grau de compliment de la normativa d’envasos assumit per les empreses envasadores per a la posada al mercat dels seus productes envasats per al consum domèstic i domiciliari.Les empreses envasadores, o bé els responsables de la posada al mercat de productes envasats de consum domèstic, han d’assumir la responsabilitat de gestionar correctament els residus d’envasos que generaran aquests productes. Aquesta gestió s’ha de dur a terme mitjançant els sistemes que preveu la Llei 11/1997: el sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) o bé el sistema integrat de gestió (SIG).


L’ARC gestiona i fa el seguiment de responsabilitat dels productors d’aquests residus mitjançant la declaració i els certificats de destrucció.

Declaració anual de residus industrials per als gestors dels VFU

S’ha dut a terme la sol·licitud, la recepció i el tractament de les dades es-tadístiques anuals sol·licitades als gestors de VFU d’acord amb el Reial decret. Les dades procedeixen de les 116 DARIG rebudes per l’exercici 2009 referents als gestors de VFU. També s’ha elaborat un informe anual per al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

Certificats de destrucció

S’han rebut, controlat i arxivat els certificats de destrucció dels VFU. Durant el 2010 s’han registrat 114.246 certificats de destrucció emesos el 2010.

Vehicles fora d’ús (VFU)

4.2




Autorització i seguiment de sistemes individuals de gestió de RAEE

Durant l’any 2010 s’han autoritzat quatre sistemes individuals de gestió de RAEE (MCV, SA; B. BRAUN VETCARE; B. BRAUN SURGICAL, i SPEC, SA) que s’afegeixen a les 6 autoritzacions dels anys 2008-2009.

Durant l’any 2010, 2 empreses estan en la fase final d’autorització, 1 empre-sa ha desestimat la sol·licitud en comprovar que no estava afectada pel Reial decret 208/2005, i 10 empreses continuen amb els tràmits d’autorització.

S’ha fet el seguiment dels sistemes individuals autoritzats (SIND), compli-ment de les obligacions, consultes, etc. Durant l’any 2010 hem rebut els primers informes anuals certificats per auditor extern dels 4 sistemes indivi-duals de gestió autoritzats l’any 2009.

Seguiment de sistemes integrals de gestió de RAEE

S’han tramitat ampliacions de les autoritzacions de tres SIG, una s’ha de-negat, una altra està en procés d’autorització de l’ampliació i pel que fa a la tercera, s’ha fet una proposta de resolució denegatòria. S’han analitzat els informes anuals tramesos per tots els SIG amb la informació que estipula el Reial decret respecte a l’any 2009.

Seguiment del conveni marc ARC i sistemes integrats de gestió

Organització i participació en les comissions de seguiment del conveni marc. Durant el 2010 han tingut lloc 6 reunions. També s’ha renovat completament la pàgina web de la Plataforma Informàtica de Coordinació Logística per a la Ges-tió dels RAEE (OFIRAEE), que s’ha dotat de més contingut i eines de consulta.

Altres actuacions

L’ARC vetlla per la implicació de la distribució en el model de gestió de RAEE, mitjançant l’organització de reunions de col·laboració i assessora-ment amb l’ACE (Associació de Comerciants d’Electrodomèstics), els SIG i el Gremi de Recuperació.

Participació en la implantació del Pla Renove 2010 d’electrodomèstics de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), assessorant i col·laborant a fi que com a condició per rebre l’ajut els establiments (botigues) o els beneficiaris de l’ajut (ciutadans) certifiquin la gestió correcta de l’aparell vell.

S’ha fet el seguiment del conveni de col·laboració signat amb l’Agència Cata-lana de Consum pel seguiment de les obligacions dels productors d’aparells elèctrics i electrònics mitjançant actuacions d’inspecció en la distribució i actuacions posteriors.

Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE)

4.3


Durant el 2010, mitjançant les denúncies fetes tant pels SIG de RAEE ECO-TIC i ECOLEC, com per FAPE (Associació Espanyola de Fabricants de Petits Electrodomèstics), l’ARC ha enviat requeriments a un total de set empreses susceptibles de no estar complint el Reial decret 208/2005. D’aquests set requeriments, durant el 2010 s’han iniciat dos expedients sancionadors, i la resta estan en procés de valoració.

Per complir el Reial decret 1619/2005, els productors s’han agrupat en dos sistemes de gestió: SIGNUS ECOVALOR SL, i Tratamiento de Neumáticos Usados SL (TNU). Durant l’any 2010 s’han fet les accions següents respecte a la gestió de pneumàtics fora d’ús (PFU):

Seguiment de les obligacions dels productors i els SIG que marca el Reial decret 1619/2005 (plans empresarials de prevenció PEP, informació a les administracions, etc.).

Coordinació, seguiment i difusió de projectes d’R+D+I per a la promoció de noves vies de valorització per als PFU alternatives al dipòsit (bàsicament en diferents aplicacions en el sector de la construcció). Difusió del docu-ment EN/TS 14243: Materials produced from end of life tyres — Specifica-tion of categories based on their dimension(s) and impurities and methods for determining their dimension(s) and impurities.

Assessorament tècnic a gestors, particulars i altres implicats en la gestió dels PFU.

Prova pilot de pols de PFU en mescles bituminoses: seguiment de la prova pilot corresponent al reforç del ferm de la carretera B-140, mitjançant la signatura d’un conveni amb la DG Carreteres i la UPC l’agost del 2010.

Pneumàtics fora d’ús (PFU)

4.4




Seguiment de l’autorització dels sistemes integrats de gestió d’olis minerals usats (SIGAUS i SIGPI) i de les seves obligacions marcades al Reial decret 679/2006 (informació a les administracions, informes anuals sobre dades de posada en el mercat, recollides, compliment dels objectius, plans empresa-rials de prevenció PEP, etc.).

S’ha fet el seguiment i la tramitació de les 103 denúncies per part dels SIG d’olis (SIGAUS i SIGPI) sobre l’activitat dels les empreses que no compleixen els requeriments que estableix la normativa vigent.

Seguiment i informe tècnic de les 4 sol·licituds trameses d’autorització de sistemes integrats de gestió. Durant l’any 2010 l’ARC ha valorat les quatre sol·licituds d’entitats gestores per a l’autorització de sistemes integrats de residus de piles i acumuladors; per a dues s’ha emès una resolució d’au-torització, una tercera ha estat denegada i la quarta es troba en procés de valoració.

El 26 de juliol del 2010 es va signar el conveni marc de col·laboració entre l’ARC i les entitats gestores dels sistemes integrats de residus de piles i acumuladors. Dos SIG van signar el conveni, ECOPILAS i ERP, els dos SIG que en aquella data estaven a punt de ser autoritzats. En l’acte de signatu-ra del conveni van ser presents els representants dels ens locals, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, la Federació Catalana de Municipis i l’Associació Catalana de Municipis. Durant l’any 2010 s’ha incentivat l’adhesió al conveni marc per part dels ens locals. L’ARC ha organitzat comissions de seguiment d’aquest conveni. En el marc de la comissió de seguiment del conveni marc, s’han elaborat els procediments d’adhesió i el procediment de cobrament de costos retroac-tius. El 2 de desembre es va organitzar una jornada informativa sobre el con-veni al CosmoCaixa juntament amb els SIG i les associacions representants dels ens locals, amb l’assistència d’un centenar d’ens locals.

Des de l’ARC s’ha vetllat per la creació d’una oficina de coordinació logísti-ca (OFIPILAS) constituïda pels SIG autoritzats i regida per un reglament de funcionament. La finalitat de l’oficina és coordinar totes les activitats deri-vades de les autoritzacions i els convenis. Una de les seves eines per donar resposta a les necessitats informatives i operacionals en la gestió d’aquests residus és la plataforma informàtica OfiPilas, www.ofipilas.es.

Olis minerals usats

Residus de piles i acumuladors

4.5

4.6

Instruments econòmics i fiscals

Subvencions

Cànons de residus

Certificats i convenis per desgravacions fiscals

5.1

5.2

5.3

5

L’Agència de Residus de Catalunya, d’acord amb els objectius dels progra-mes, té entre les seves finalitats donar suport als ens locals, a les entitats sense ànim de lucre i a les empreses. En aquest sentit un dels seus eixos són les línies d’ajut per a diferents actuacions, determinades depenent de la disponibilitat pressupostària.

Subvencions

Instruments econòmics i fiscals5.1

5.1.1Residus municipalsConvocatòria d’ajuts adreçats als ens locals per a projectes de preven-ció de residus municipals

Convocatòria d’ajuts per a projectes de prevenció per a ens locals. El nom-bre de beneficiaris ha estat de 17 amb un import total de 335.982,25 euros.

Convocatòria d’ajuts adreçats a entitats sense ànim de lucre i universi-tats per a projectes de prevenció de residus municipals

Ajuts adreçats a entitats sense ànim de lucre i universitats. El nombre de beneficiaris ha estat de 10 amb un import total de 167.740,54 euros.

Convocatòria d’ajuts per implantar deixalleries i altres equipaments per a la recollida selectiva i la valorització dels residus municipals

Pel que fa a les ordres de subvencions per implantar deixalleries i altres equi-paments de residus municipals, durant l’any 2010 s’han pagat 5.351.713,53 euros corresponents a la justificació d’actuacions subvencionades els anys 2007, 2008 i 2009.

Convocatòria d’ajuts per al foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica de residus municipals

En la present convocatòria de subvenció, l’ARC ha rebut 153 sol·licituds d’ajuts, 61 de les quals van ser atorgades mitjançant resolució d’atorgament per un import total de 3.097.042 euros. Dels diferents projectes objecte de l’ajut, s’han subvencionat 31 projectes de nova implantació de la recollida selectiva de la FORM, 20 d’ampliació de la implantació i 17 projectes d’auto-compostatge. Amb les 61 sol·licituds de subvenció atorgades s’han impulsat projectes per al foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica en 302 municipis dels 946 de tot Catalunya.




Convocatòries d’ajuts adreçats a ens locals i entitats per a l’any 2010 per a projectes en matèria de residus que es portin a terme amb col-lectius d’inserció sociolaboral

S’han rebut 88 sol·licituds, 34 corresponents a ens locals i 54 corresponents a entitats. D’aquestes, s’han concedit ajuts a 13 projectes presentats per ens locals amb un import de 25.207,2 euros i a 17 projectes presentats per entitats amb un import de 45.207,2 euros.

5.1.2

5.1.3

Residus industrials


Convocatòria per a l’any 2010 d’ajuts destinats a impulsar el consum de matèries recuperades i subproductes

S’han presentat 19 projectes, 11 dels quals han rebut l’atorgament de sub-vencions, per un import total de 306.952 euros, i que representaran una utilització estimada de 27.589 tones/any.

Convocatòria per a l’any 2010 d’ajuts per a projectes de minimització de residus

Durant el 2010 s’han presentat 85 projectes, 66 dels quals han rebut l’ator-gament de subvencions, per un import total d’1.462.334,82 euros. Aquesta xifra representa un estalvi en la generació de 49.020 tones a l’any de residus, que es desglossen en 11.150 t/any de residus perillosos i 37.870 t/any de residus no perillosos.

Convocatòria d’ajuts per a la redacció dels plans de gestió de residus de la construcció i la demolició i del seu seguiment

S’han atorgat 150 sol·licituds per un import total de 224.420 euros. L’agost del 2010 i mitjançant la Resolució MAH/2816/2010 es va obrir un nou ter-mini de presentació de sol·licituds per a la concessió d’ajuts destinats als


5.1.4Sòls contaminatsConvocatòria d’ajuts a ens públics per a la investigació i la recuperació de sòls contaminats

A la convocatòria de subvencions a ens públics per a la investigació i la re-cuperació de sòls contaminats de l’any 2010 es va presentar 1 sol·licitud per a l’apartat de treballs de recuperació que es va resoldre amb l’atorgament de 127.530,19 euros.

ens públics i privats de Catalunya per a la redacció dels plans de gestió de residus de la construcció i la demolició. S’hi van presentar 66 sol·licituds. Durant el primer trimestre del 2011 s’ha fet la proposta per a l’atorgament a 62 sol·licituds de les 66 presentades per un import de 92.297,00 euros i se n’han denegat 4.

Convocatòria d’ajuts per a la utilització d’àrid reciclat dels residus de la construcció en obres promogudes pels ens locals de Catalunya, i per a l’establiment de procediments de gestió i control dels residus de la cons-trucció en municipis de menys de 500 habitants. Publicació de les bases

S’han atorgat 35 sol·licituds per un import total de 986.994,90 euros. A l’agost i mitjançant la Resolució MAH/2917/2010 es va ampliar el pressupost en el punt 3 de la Resolució MAH/3805/2009.

Convocatòria d’ajuts per al foment de la recerca mediambiental per al reci-clatge de residus de la construcció i de la demolició i per a la seva aplicació

S’han atorgat 12 sol·licituds amb un import de 88.8295,4 euros.

Convocatòria d’ajuts per a la gestió dels residus de materials d’aïlla-ment i de la construcció que continguin amiant, en quantitats inferiors a una tona i recollides en origen

S’han atorgat 4 sol·licituds amb un import de 4.000 euros.

Convocatòria d’ajuts per a la clausura total o parcial de dipòsits contro-lats de residus municipals de titularitat pública i de punts d’abocament incontrolat de residus de la construcció

S’han atorgat 34 sol·licituds amb un import de 948.288 euros.




5.2Cànons de residus

5.2.1Residus municipals En termes de gestió cal destacar l’aplicació dels cànons sobre la deposició del rebuig dels residus municipals: impostos ecològics regulats per la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la deposició del rebuig dels residus.

El cànon sobre la deposició de residus municipals va entrar en vigor l’1 de gener del 2004 i s’aplica als residus que es destinen a les instal·lacions de deposició controlada dels residus. El tipus de gravamen general és de deu euros per tona de rebuig i de vint euros per tona a partir de l’1 de gener del 2010 en el cas dels residus procedents dels ens locals que no han iniciat el desenvolupament de la recollida selectiva de la fracció orgànica en els termes que preveu la Llei.

El cànon sobre la incineració de residus municipals va entrar en vigor l’1 de gener del 2009 i s’aplica als residus que es destinen a instal·lacions d’incine-ració i va entrar en vigor el 2 de gener del 2009. El tipus de gravamen general és de cinc euros per tona i de quinze euros per tona a partir de l’1 de gener del 2010 en el cas dels residus procedents dels ens locals que no hagin iniciat el desenvolupament de la recollida selectiva de la fracció orgànica en els termes previstos en la Llei.

Els subjectes passius en concepte de contribuents són els ens locals titu-lars del servei de gestió de residus municipals i, si s’escau, els que tenen competència delegada, d’acord amb la legislació de règim local, amb in-dependència de la modalitat de gestió del servei, i els productors de re-sidus municipals que no són objecte del servei municipal de recollida. Els subjectes passius substituts dels contribuents són les persones titulars de les instal·lacions de disposició del rebuig dels residus municipals i estan obligats a complir les obligacions formals establertes per llei.

La recaptació

La recaptació dels cànons es destina al fons de gestió de residus, adscrit a l’ARC i integrat de manera diferenciada en el seu pressupost. La recaptació d’aquests cànons corresponent a l’any 2010 ha estat de 26.544.032,70 euros.


Previsió del tancament 2010

Ingrés cànon

Cànon sobre la deposició 23.082.723

Cànon sobre la incineració 3.461.310

Total recaptat destinat al cànon 2009 26.554.033

La gestió del retorn

La Junta de Govern per als Residus Municipals administra els recursos pro-cedents dels cànons i ha d’aprovar, cada any, els criteris que determinen la distribució dels recursos procedents dels cànons.

Els beneficiaris dels fons procedents dels cànons són els ens locals tant muni-cipals com supramunicipals, altres entitats competents i consorcis constituïts per a la prestació de serveis i per dur a terme inversions destinades a la gestió de residus municipals. Aquests s’han de donar d’alta en un registre que actu-alment consta de 246 beneficiaris.

La Junta de Govern per als Residus Municipals ha aprovat el 2010 el paga-ment del retorn del cànon 2009, per un import total de 26.010.928 euros.




Balanç final del retorn del cànon 2009

Ingrés Ingrés cànon % sobre el total

Cànon sobre la deposició 25.146.795

Cànon sobre la incineració 3.483.555

Aportació 2008 -2.619.421 8%

TOTAL 26.010.928 100%

Retorn Cànon euros % s/ total ingrès

Tractament FORM recollida selectivament 11.235.569 43%

Tractament FORM (reposició infraestructura) 0 0%

Caracteritzacions 346.153 1%

Reducció de rebuig en dipòsit controlat (t) 560.150 2%

Reducció de rebuig valorització energètica (t) 77.555 0%

Despeses de gestió ARC 1.040.437 4%

Subtotal tractament FORM 13.277.863 51%

Recollida selectiva de la FORM (t) 3.620.918 14%

Recollida selectiva de paper i cartró 3.545.911 14%

Recollida selectiva en deixalleries (fix per habitant) 592.498 2%

Recollida en deixalleries (variable per t) 289.573 1%

Serveis públics i altres 1.040.437 4%

Subtotal altres 9.089.337 35%

TOTAL 22.367.200 86%

Romanent Cànon 2009 3.643.728 14%

5.2.2Residus de la construcció i la demolicióLa recaptació

La recaptació del cànon de deposició controlada dels residus de la cons-trucció corresponent a l’any 2010 ha estat de 4.157.865,08 euros.


La gestió del retorn

La Junta de Govern per als Residus de la Construcció administra els recur-sos procedents dels cànons i ha d’aprovar, cada any, els criteris que deter-minen la distribució dels recursos procedents dels cànons.

L’import del cànon sobre la deposició controlada dels residus de la cons-trucció s’ha de destinar a optimitzar la gestió i la distribució dels fons proce-dents d’aquest cànon i a finançar actuacions de prevenció i les operacions de valorització i optimització de la gestió de residus de la construcció i també a la promoció i la recerca de materials recuperats, d’acord amb les directrius aprovades per la Junta de Govern dels Residus de la Construcció.

Els beneficiaris dels recursos del Fons de Gestió de Residus procedents del cànon sobre la deposició dels residus de la construcció són les persones físiques o jurídiques que porten a terme les accions de prevenció i les ope-racions de valorització material dels residus en el marc dels programes de gestió de residus corresponents.

El Reial decret 1594/1997, de 17 d’octubre, regula la deducció en l’impost de societats per inversions que desenvolupen les empreses, destinades a protegir el medi ambient. Aquest decret preveu que l’Administració compe-tent emeti els certificats corresponents perquè les empreses es puguin apli-car les desgravacions esmentades. Durant l’any 2010, s’han revisat 928 sol-licituds de certificació, 290 de les quals han estat avaluades favorablement i 370 s’han tramès a altres organismes per no ser competència de l’ARC.

5.3Certificats i convenis per a desgravacions fiscals


Activitat internacional

Cooperació al desenvolupament

Centre D’activitat Regional per a la Producció Neta (CAR/PN)

Altres activitats

6.1

6.2

6.3

6

L’activitat internacional dins de l’ARC es pot dividir en dos àmbits: el de la cooperació al desenvolupament i el de l’activitat que du a terme el Centre d’Activitat Regional per a la Producció Neta (CAR/PN).


6.1Des de l’any 2006, l’ARC participa en actuacions de cooperació al desenvo-lupament. Aquesta participació es va iniciar mitjançant els contactes esta-blerts entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i posteriorment es va plasmar en el Pla departamental de cooperació, vigent fins a finals de 2010.

Després de quatre anys d’implantació, el 2010 l’ARC participa en la planifi-cació del conjunt del Departament, intervé en els protocols de col·laboració entre els òrgans de cooperació i els de medi ambient, està involucrat en un conveni marc amb actuacions anuals en un territori prioritari com Bolívia i ha explorat modalitats de col·laboració diverses, incloent-hi la subvenció directa a les ONG, el suport tècnic a l’ACCD, la cooperació directa en col-laboració amb altres òrgans del DMAH o la gestió pròpia d’actuacions de cooperació.

Aquesta etapa ha donat com a resultat un cert nivell de consolidació de l’estratègia de cooperació al desenvolupament a l’ARC i, alhora, un aflora-ment de les immenses necessitats que els territoris del Sud tenen en matèria de gestió de residus. Igualment, ha permès aclarir el paper que l’ARC pot assolir en aquest àmbit, els instruments més idonis per a la seva tasca i les barreres que cal superar, i ha pogut intuir quins són els interlocutors clau.

Les accions durant el 2010 han estat les següents:

Cooperació al desenvolupament

Projecte País - Territori Actors Pressupost

Activitats de suport a la gestió dels

residus en diversos àmbits territorialsBolívia

ARC

ACCD

Min. de l’Aigua i Min. de Medi Ambient

35.000

Experiències productives de classificació

de residus urbans en programes d’habitatge

d’interès social a Montevideo

Uruguai

ARC

ADIGSA Intendència Municipal de

Montevideo

En tramitació




Els projectes desenvolupats aquest any 2010 han estat dissenyats amb l’objectiu d’adaptar de manera progressiva les seves característiques a les capacitats tècniques, legals i econòmiques de l’ARC. També han reflectit la voluntat d’aproximació a les formes de treball de l’ACCD i de la resta d’ac-tors en cooperació.

Pel que fa a la modalitat de l’activitat, cal dir que les actuacions planificades aquest any han estat majoritàriament de cooperació directa (Bolívia, Sàhara i Uruguai, que inclouen el 65% del pressupost), mentre que la resta han estat a instàncies d’una ONG (Camerun i Algèria). Tenint en compte només les activitats executades o iniciades, cal dir que el 100% del pressupost i de les activitats han estat de cooperació directa.

6.2

El Centre d’Activitat Regional per a la Producció Neta (CAR/PN) és un centre de cooperació internacional amb els països mediterranis en matèria de desen-volupament i innovació del sector productiu i la societat civil a partir de models de consum i producció més sostenibles (CPS). El centre desenvolupa la seva funció en el marc del Pla d’acció per a la Mediterrània (PAM), organització pertanyent al Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA). Són membres del PAM els 21 països que envolten la conca mediterrània.

El CAR/PN es va establir l’any 1996, a través d’un acord de col·laboració en-tre el Ministeri de Medi Ambient (actual MARM) i la Generalitat de Catalunya, segons el qual el centre rep un finançament anual pel desenvolupament de les seves activitats. L’establiment del centre es basa en una decisió acor-dada per les parts contractants del conveni de Barcelona per la protecció del medi ambient del Mediterrani, conveni internacional que constitueix el marc legal dins el qual opera el PAM. A partir de l’any 2009 la Convenció d’Estocolm sobre Compostos Orgànics Persistents (COP) s’afegeix al marc d’actuació del CAR/PN atès que el centre és designat per les parts contrac-tants de la convenció esmentada com a centre regional per la seva aplicació. Des d’aquell moment, aquest tipus de contaminants s’introdueixen com a prioritat en gran part de les activitats del CAR/PN.

El 2010, les principals fites assolides pel CAR/PN han estat les següents:

Primer projecte mediterrani de suport a la transformació de les polítiques nacionals cap a un consum i una producció sostenibles, desenvolupat per

Centre d’activitat regional per a la producció neta (CAR/PN)


a Croàcia i en col·laboració amb la Unitat de Coordinació del Pla d’Acció pel Mediterrani i la Divisió de Tecnologia, Indústria i Economia del PNUMA.

Preparació, en col·laboració amb el Programa pel control de la contami-nació al Mediterrani (MEDPOL), dels plans regionals sobre mercuri, sector de l’alimentació i nous contaminants orgànics persistents per a l’aprovació com a mesures legalment vinculants al Mediterrani durant la dissetena Conferència de les parts contractants del Pla d’acció pel Mediterrani.

Actualització de la iniciativa GRECO (competitivitat verda) d’acord amb la nova visió estratègica del PNUMA sobre economies verdes, l’objectiu de la qual és fomentar models de petites i mitjanes empreses que generin valor econòmic, ambiental i social i noves oportunitats d’ocupació verda.

Llançament de la iniciativa «Esdeveniments sostenibles» al Mediterrani. El CAR/PN lidera i coordina aquesta iniciativa llançada el 2010 en col-laboració amb la Unitat de Coordinació del PAM i els altres centres d’ac-tivitat regional. L’objectiu d’aquesta iniciativa és integrar l’organització d’esdeveniments sostenibles en les polítiques del PAM.

Coorganització i dinamització de la primera consulta conjunta dels conve-nis de Basilea, Rotterdam i Estocolm amb els centres regionals de Basilea i Estocolm i les oficines regionals de FAO i el PNUMA, que va ser acollida per l’ARC.

Consolidació de la participació del CAR/PN en projectes multilaterals d’àmbit regional com ara Horitzó 2020 i BAT4MED, en els quals el centre ha integrat el consum i la producció sostenibles com a àrees temàtiques principals.

Altres activitats destacades:

Llançament del premi Green Shots Award, un concurs per recopilar idees d’accions diàries sostenibles entre els estudiants universitaris de tot el Mediterrani. De les idees rebudes, 10 van ser seleccionades i convertides en microvídeos d’animació d’una durada aproximada d’un minut.

Renovació de ConsumpediaMed, pàgina web participativa que aporta informació sobre productes d’ús diari i alternatives per al seu consum sostenible al Mediterrani.

Coorganització, juntament amb l’Associació de Cambres de Comerç i In-dústria del Mediterrani (ASCAME) i la Cambra de Comerç de Barcelona del 4rt Ecomeda Green Forum, que va reunir un gran nombre d’empresaris de la regió mediterrània.

Suport a l’emprenedoria sostenible al Mediterrani amb la recopilació de més de 80 casos d’ecoemprenedors i la preparació d’un marc estratègic de situació.




Projectes d’oli d’oliva a Palestina i Tunísia per facilitar-ne la producció sostenible i l’accés a mercats mundials.

Participació en la preparació del desenvolupament del Programa de gestió d’àrees costaneres (CAMP) d’Almeria liderat pel PAP/RAC.

Organització d’un seminari regional sobre compra pública sostenible, que va tenir lloc a Barcelona, amb més de 20 participants d’arreu del Medi-terrani.

Publicació de 20 noves fitxes MedClean, una revista tècnica amb articles sobre contaminants orgànics persistents, tres microvídeos d’animació di-vulgatius sobre COP, 16 díptics de mitigació de CO2 en diferents sectors industrials mediterranis.

6.3Conferència sobre el Reciclatge de Bioresidus a Europa

El febrer del 2010 va tenir lloc al Palau de Congressos de Catalunya la Confe-rència sobre el Reciclatge de Bioresidus a Europa. Aquesta trobada va ser co-organitzada pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí i el Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Agència de Residus de Catalunya, dins els actes de la presidència espanyola de la Unió Europea.

Experts de diferents països europeus, i també de la Comissió i del Parlament Europeu, van exposar durant tot el dia els seus punts de vista al voltant de la necessitat i els beneficis que podria representar l’impuls d’instruments nor-matius per regular la gestió dels bioresidus.

Les principals conclusions de la trobada van ser:

El reciclatge de bioresidus en condicions adequades contribueix no només a millorar la gestió de residus, sinó també a incrementar l’aprofitament i l’ús sostenible dels recursos, la protecció del sòl, la producció d’energia reno-vable i la lluita contra el canvi climàtic

Necessitat d’incorporar mesures addicionals per una gestió optimitzada dels bioresidus en l’àmbit de la prevenció, la recollida selectiva, el reciclatge i els criteris de qualitat del compost.

Els diferents casos exposats en la conferència demostren que disposar

Altres activitats


d’una orientació clara en la línia de foment del reciclatge de bioresidus, a més d’impulsar-ne el reciclatge, ajudaria els estats membres en el seu esforç per complir els objectius de reducció de l’entrada de residus biode-gradables en els dipòsits. D’altra banda, la nova Directiva marc de residus fixa un objectiu de reciclatge que no es refereix explícitament als bioresidus, fet que per si mateix no és suficient per impulsar el seu.

Aconseguir un marc legislatiu europeu en matèria de bioresidus.

Document d’especificació tècnica CEN/TS 14243

Difusió del nou document europeu (especificació tècnica CEN/TS 14243): Materials produced from end of life tyres — Specification of categories ba-sed on their dimension(s) and impurities and methods for determining their dimension(s) and impurities.


La informació, la comunicació i la participació

La informació

La comunicació

La participació

7.1

7.2

7.3

7

Les diferents unitats de l’Agència de Residus de Catalunya treballen, entre altres funcions, en la promoció, el coneixement i la difusió dels diferents camps d’actuació. D’aquesta forma es consoliden les accions d’informació, comunicació i participació.


7.1L’ARC facilita la informació i l’assistència sobre diferents temes de residus. Aquest servei disposa d’un equip de professionals que orienten tant em-preses, administracions, com ciutadans sobre tràmits, normativa i gestió de residus a més de recopilar i elaborar la informació sobre la gestió de residus a Catalunya.

La informació s’ofereix tant en el marc extern, atenció a empreses sobre tràmits i gestions, a ajuntaments per a l’elaboració de programes ambientals locals, com Agenda 21, plans d’ordenació urbanística municipal, assesso-raments i planificació a altres administracions sobre aspectes específics relacionats amb els residus i la informació a ciutadans.

D’altra banda, la tasca d’elaboració d’informació inclou la recopilació de les dades i les estadístiques de gestió de residus municipals, industrials, construcció, estadística de gestors per a la planificació, la gestió tècnica, i el seguiment de programes i de normativa sobre residus amb l’objectiu de facilitar les dades per a la planificació i la gestió dels residus de Catalunya. Des del punt de vista d’acció de govern, l’ARC elabora informació per a qüestions parlamentàries i compareixences al Parlament.

La informació

7.1.1L’atenció ciutadanaL’atenció ciutadana comprèn tant l’atenció telefònica, com les respostes de correus electrònics i l’atenció personal. El servei ofereix informació i as-sessorament a particulars i empreses sobre l’actuació correcta respecte als residus des dels diferents vessants de gestió, prevenció i minimització.

Per tal de donar una resposta adequada, l’ARC ha configurat un servei en què la informació s’elabora tenint en compte el públic objectiu: ciutadà,




comunitat educativa, empreses… i les àrees d’interès: municipals, indus-trials i gestors. Les fonts en què es nodreix són les normatives estatals i europees, els mateixos programes de gestió de residus i les dades que es recullen de les actuacions de la mateixa agència com estadístiques, publicacions, subvencions, taxes, cànons, registres, tràmits administratius i declaracions.

Durant l’any 2010 s’han atès un total de 17.702 sol·licituds d’informació per via telefònica, 4.607 respostes de correu electrònic sobre l’àmbit dels residus, i s’han atès 443 visites presencials relacionades amb els procedi-ments administratius, i la gestió i el tractament tant de residus industrials com municipals.

7.1.2

També cal destacar les visites a la web de l’ARC, que han estat 857.189 durant l’any 2010, amb 5.173.378 pàgines visitades. S’entén per «visites» una sèrie d’accions que comencen quan es visualitza la primera pàgina des del servidor i acaben quan el visitant abandona el web o roman actiu superant el límit de temps d’inactivitat. Les «pàgines visitades» són l’accés a qualsevol arxiu classificat com a pàgina. Això representa una mitjana de 2.348 visites diàries. La mitjana diària de pàgines visitades és de 14.173.

Visites a la web de l’ARC

7.2L’actuació comunicativa de l’ARC es porta a terme per mitjà d’accions de caire divers: materials informatius i divulgatius, cursos i seminaris, campa-nyes, exposicions o activitats lúdiques i participatives. L’ARC també dóna suport a les iniciatives institucionals o ciutadanes d’arreu del territori que tenen com a repte avançar en el tractament sostenible dels residus.

En l’àmbit dels residus municipals:

El Programa de gestió de residus municipals (PROGREMIC) té en la comuni-cació i la divulgació un dels eixos principals per a l’assoliment dels objectius.

La comunicació


En aquesta línia, l’any 2010 l’ARC ha dut a terme les actuacions següents:

Campanyes

La revolució del petits gestos continua. Quins són els vostres? Campanya institucional per fomentar la prevenció, la recollida selectiva de residus d’envasos i els residus elèctrics i electrònics (RAEE). A banda de la utilit-zació dels mitjans habituals, s’ha introduït el «bus del reciclatge», que va visitar 20 poblacions d’arreu de Catalunya. La campanya ha estat finan-çada pels sistemes integrats de gestió Ecoembes, Ecovidrio i els de RAEE (EcoRaee, Ecolum, Ecofimàtica, Ecolec, Ecotic, Ecoasimelec, Ambilamp, Tragamóvil i European Recycling Platform).

Campanyes específiques adreçades al públic general vehiculades a través dels SIG (Ecoembes i Ecovidrio) i elaborades pels ens locals. En el marc dels convenis signats entre l’ARC i els sistemes integrats Ecoembes i Ecovidrio, vigents des del 2008 i fins al 2013, els ens locals disposen d’uns recursos econòmics destinats al llançament de campanyes de comunica-ció sobre la recollida selectiva d’envasos. L’ARC ha estat l’encarregada de la coordinació, el seguiment i la intermediació entre els ens locals i els sistemes integrats. Durant aquest any s’han presentat 60 campanyes. Per tal de poder donar-los més difusió s’ha elaborat un mapa interactiu que es pot consultar al web de l’ARC.

Campanyes específiques del sistema integrat de gestió i recollida d’enva-sos de medicaments, Reciclar Medicaments, un costum molt sa.

Campanya L’orgànica al marró i L’orgànica al compostador. Els materials dissenyats per a aquesta campanya es poden personalitzar per a cada entitat o Administració amb l’objectiu de concretar la informació i adaptar els continguts a les realitats locals. Per tal de posar a disposició de tots els ens locals elements de difusió sobre la recollida selectiva de la fracció orgànica i els mecanismes que en faciliten la implantació, es van elaborar tot un seguit d’elements gràfics que configuren la campanya L’orgànica al marró i L’orgànica al compostador. Aquestes campanyes són molt visuals, utilitzen fotografies reals de residus orgànics i recreen diferents escenaris naturals. Aquests materials comunicatius són descarregables i es poden personalitzar pel que fa a logotips i parts del contingut. S’ha treballat per a la creació de materials específics per al sistema de recollida porta a porta, per a la recollida amb contenidor de carrer i per a grans productors, així com elements genèrics per a la recollida domiciliària, l’autocompostatge o compostatge casolà i el compostatge comunitari. Es disposa d’elements com ara tríptics informatius, adhesius per a grans productors, imans per a la nevera, adhesius per a cubells i contenidors, etc.

Eines de comunicació

L’ARC posa a disposició dels ens locals i de les entitats (escoles, associaci-ons de veïns, etc.) un conjunt d’eines de comunicació lúdiques i educatives per fomentar la prevenció i la recollida selectiva dels residus municipals.




Inflable per reciclar saltant: un inflable que recrea una àrea d’aportació i una deixalleria. Mitjançant una trentena de coixins que representen els diferents tipus de residu, els infants han de dipositar cada «residu» al contenidor corresponent. L’activitat està dinamitzada per un grup de mo-nitors mediambientals, que organitzen diversos jocs. Enguany l’Inflable per reciclar saltant ha estat sol·licitat per 60 centres educatius, 58 entitats i associacions i 49 ens locals.

El pop del reciclatge: un inflable amb forma de pop de sis potes. Cada pota és un tobogan del color d’un contenidor de recollida selectiva i un de deixalleria. Els infants recullen un «coixí-residu» a la cúpula del pop i es llencen pel tobogan del color corresponent al contenidor on s’hauria de llençar. L’activitat està conduïda per monitors ambientals. Aquesta eina està pensada per a esdeveniments de gran format i alta assistència de públic. Enguany El pop del reciclatge ha estat present en fires i actes orga-nitzats per 11 ajuntaments i 3 entitats o associacions. A més, ha participat en esdeveniments com el Saló de la Infància.

Exposició «L’Orgànica»: aquesta exposició consta de les vuit lletres ge-gants de la paraula ORGÀNICA. A través d’aquestes lletres podrem co-nèixer el procés de transformació de la fracció orgànica fins a obtenir-ne compost. «L’Orgànica» ha estat present en 6 centres educatius, 17 muni-cipis i 4 associacions i entitats.

Exposició «Dóna la volta al residu. Del residu al recurs»: exposició de 5 elements il·lustratius del procés de transformació de les cinc fraccions de recollida selectiva més un element amb un joc interactiu de propostes d’actituds que fomenten la prevenció. Aquesta exposició ha estat present en 13 municipis, 9 centres educatius i 3 associacions o entitats. També va ser present a la Fira EbreAmbient de Tortosa.

Exposició «Experiències d’autocompostatge a Catalunya»: aquesta expo-sició, de caràcter itinerant, és un instrument que vol donar a conèixer les diferents experiències d’autocompostatge a Catalunya i deixar constància del fet que no sempre estan vinculades al món rural.

Premi Disseny per al Reciclatge 2009: exposició itinerant dels guanyadors de l’edició 2009.

Visites a instal·lacions de tractament de residus

En compliment del Pla territorial sectorial d’infraestructures, que insta a in-formar la ciutadania sobre quins són els tractaments i els resultats que obté la instal·lació, enguany s’ha creat el grup de comunicació de l’Ecoparc 4 format per l’ARC i l’Entitat de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Bar-celona i l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, que s’encarrega d’elaborar un pla de comunicació que inclou visites guiades a instal·lacions de residus.


Convenis

Ambientalització d’espais emblemàtics. L’Agència de Residus impulsa la signatura de convenis per millorar els processos de gestió de residus. L’any 2010 s’han desenvolupat i finalitzat les actuacions previstes en els convenis signats l’any anterior amb Fira de Barcelona, el Departament de Governació i Administracions Públiques i el Departament d’Educació. També s’han signat dos convenis, un amb el Museu Nacional d’Art de Ca-talunya i l’altre amb la Universitat Pompeu Fabra, el desenvolupament del gruix de les actuacions dels quals es durà a terme durant el 2011.

Política municipal i normativa de residus. Associació Catalana de Muni-cipis i Federació de Municipis de Catalunya per a la difusió de les noves polítiques i normatives en matèria de residus.

Centre d’interpretació i recursos en matèria de prevenció i gestió de resi-dus. Amb el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Occidental per a la definició de la programació per al desenvolupament d’un centre d’interpretació i recursos en matèria de prevenció i gestió de residus a Catalunya.

Material divulgatiu

L’ARC posa a disposició dels ens locals i de les entitats que ho sol·licitin un conjunt de materials d’informació, difusió i comunicació. Es poden consultar tots al lloc web www.arc.cat. L’any 2010 s’han fet 54 enviaments: 31 a ens locals i 23 a entitats.

Organització de jornades i realització de ponències sobre la gestió dels residus

En compliment del que estipula el PROGREMIC, l’ARC porta a terme i or-ganitza (i hi participa) actes com jornades i xerrades informatives sobre la comunicació en matèria de gestió de residus.

Durant el 2010 ha organitzat i participat en les conferències i jornades se-güents:

Jornades Informatives sobre la Gestió dels Residus Municipals, del 19-28 gener, a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Amposta.

Conferència sobre el Reciclatge de Bioresidus a Europa, Barcelona, 15 de febrer. En col·laboració amb el MARM.

Biometa 2010, Barcelona, 19 d’abril. En col·laboració amb EMSHTR.

«Industria y residuos: entre el PNIR, la directiva y la nueva ley ISR», Madrid 28 d’abril.




5a Jornada sobre la Gestió de Residus com a Subproductes, Barcelona, 5 de maig.

Participació en la taula rodona Análisis del sector tras 10 años desde la publicación de la Directiva, celebrada en el marc del IV Encuentro nacional sobre gestión y reciclado de vehiculos fuera de uso (VFU), Madrid, 9 de juny del 2010.

Reinnova 2010, Sabadell, 1 de juliol. En col·laboració amb el Consorci de Residus del Vallès Occidental.

Participació en el curs de Reciclatge a cinc bandes, dins el cicle Els juliols de la UB, amb la presentació «Situació actual del reciclatge a Catalunya. El concepte de responsabilitat del productor», el 7 de juliol del 2010.

II Trobada de la Xarxa Compra Reciclat, Barcelona, 28 d’octubre.

Jornada Indentiplasst 2010, Londres, 9 i 10 de novembre.

Assistència a l’acte de presentació del Projecte Boat Cycle i Eco-Innomar organitzat per la Fundació Mar, en el marc de la Jornada de Turisme Marí-tim i Nàutic a Catalunya, 9 de novembre.

Participació en la taula rodona sobre gestió i recursos «Compres respon-sables i eliminació de residus: eix de l’ecogestió sostenible», en el marc de la II Jornada del Fòrum d’Associats Col·laboradors: L’hospital sostenible, organitzada per la Unió i celebrada el 17 de novembre.

Participació al curs de «Control de la gestió de residus en centres sani-taris», organitzat pel Departament de Salut, Barcelona 23 de novembre.

VIII Jornada de Prevenció de Residus Municipals 2010 i Enrenou de Mo-bles 2010, Reus, 23 de novembre.

Eco Meda Green Forum, Barcelona, 25-26 de novembre.

Jornada informativa del Conveni entre l’ARC i els Sistemes Integrats de Gestió de Piles i Acumuladors, Barcelona, 2 de desembre.

Curs sobre prevenció i gestió de residus municipals, Escola d’Administra-ció Pública, Barcelona.

V Jornades Territorials de Divulgació de la Xarxa Compra Reciclat (Tarra-gona, Amposta, Girona, Lleida i Vic).

En l’àmbit de la difusió de la matèria orgànica:

«La importància de la planificació en la gestió dels residus orgànics: de la matèria primera a la gestió dels productes i residus», Vic, 16 de març del 2010.


Jornada sobre Gestió de les Oliasses, la Granadella, 14 d’abril del 2010.

Jornada tècnica amb comunitats autònomes, Espluga de Francolí, 27 abril del 2010.

«Valorització de fangs d’EDAR a Catalunya», València, 20 de maig del 2010.

«Gestió de la Matèria Orgànica en Agricultura Ecològica», Taradell (Osona), 21 de maig del 2010.

Jornadas de la Red Española de Compostaje, Burgos 1 de juny de 2010. En aquesta jornada es va fer la presentació del llibre Compostatge de residus municipals. Control del procés, rendiment i qualitat del producte, finançat per l’Agència de Residus de Catalunya i del qual són autors Oscar Huerta, Marga López, Montserrat Soliva, Maria Zaloña, de l’Escola Supe-rior d’Agricultura de Barcelona UPC.

Jornada tècnica «El biogás en el sector ganadero: ¿dónde estamos y a dónde vamos?», dins de les jornades ECOFARM, a la Fira EXPOÀVIGA, Barcelona, 8 de juny del 2010.

Curs «Els juliols a la UB», Barcelona 10 de juliol del 2010.

Curso de verano Universidad País Vasco, San Sebastián, 20 de juliol del 2010.

Jornada «Tratamiento de los residuos urbanos en la comarca de Pamplo-na», Pamplona, 15 de setembre del 2010.

«La recollida de residus porta a porta», les Borges Blanques, 15 d’octubre del 2010.

Seminario sobre implementación, desarrollo y seguimiento de proyectos de compostaje doméstico y comunitario, Pamplona 21 d’octubre del 2010.

Congreso Internacional sobre Suelos y Materia Orgánica a partir de Re-siduos. «Entre la directiva y la nueva ley», Valladolid, 18 de novembre del 2010.

Jornadas sobre Residuos Sólidos Urbanos. «Aprovechamiento de la ma-teria orgánica biodegradable (MOB). El compostaje y la biometanización», San Sebastián, 18 de novembre del 2010.

«Impactes de la bossa compostable en la gestió de la FORM. Efectes sobre la prevenció», Universitat Autònoma de Barcelona, 24 de novembre del 2010.




En l’àmbit industrial:

El Programa per a la Gestió dels Residus Industrials (PROGRIC) estableix com un dels principals instruments d’implementació, la comunicació, la di-vulgació, la sensibilització i la participació. En aquesta direcció, l’ARC ha dut a terme les accions següents:

Publicació i difusió de la Guia de bones pràctiques per al reciclatge de metalls a Catalunya.

Juntament amb l’Àrea Industrial s’ha elaborat la Guia per a la prevenció de la contaminació del sòl al sistema de gestió ambiental, dins la col·lecció Manuals d’Ecogestió.

7.3Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus de Catalunya

El Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus de Catalunya es defi-neix, segons l’article 65 del text refós de la Llei reguladora dels residus, com l’òrgan d’assessorament i de participació del Consell de Direcció de l’ARC, pel que fa a les accions de prevenció i gestió dels residus.

Estableix entre les seves funcions, que són les següents:

Assessorar i formular propostes d’actuació en matèria de prevenció de gestió de residus.

Emetre informes sobre plans i programes de gestió de residus, i sobre la revisió d’aquests plans i programes.

Emetre informes previs sobre disposicions de caràcter general que tinguin per objecte els residus.

Promoure processos participatius en matèria de prevenció i gestió de residus.

Els 55 membres que formen aquest espai de relació deliberativa entre l’ARC i la societat civil tenen com a objectiu cercar el consens a través de l’argu-mentació de les diferents propostes dels participants.

Més enllà de les tasques pròpies de participació, també s’han establert vincles d’informació entre els membres sobre la política de gestió de l’ARC i les seves accions, relacionades amb la prevenció, la reducció i la gestió dels residus.

La participació

Els serveis Inspecciò de les activitats de residus

El control legal

Serveis jurídics

Laboratori

Sistemes d’informació

8.1

8.2

8.3

8.4

8.5

8

Els serveis 8.1La inspecció té com a missió dur a terme el control dels productors, dels gestors i dels transportistes de residus. Així mateix, s’ocupa d’actuar davant la presentació de denúncies i altres tipus de demandes presentades pels ciutadans, empreses i organismes diversos.

L’ARC en col·laboració amb el Centre de Coordinació d’Emergències de Ca-talunya (CECAT) també actua de manera immediata en casos d’emergència causats pels residus. Fruit d’aquesta col·laboració s’ha donat servei les 24 hores al dia dels 365 dies de l’any, mitjançant torns de guàrdia d’una setma-na per part de tècnics inspectors de l’ARC. Durant el 2010 s’han rebut 159 avisos que han donat lloc a 52 actuacions del personal de guàrdia.

Atenció de denúncies i visites d’inspecció

S’han instruït un total de 1.283 expedients d’inspecció, a partir dels quals s’han fet 1.268 visites d’inspecció. S’han atès 378 denúncies, un fet que ha comportat fer 142 inspeccions i 224 requeriments.

Les instal·lacions de gestió de residus han rebut 464 inspeccions, que han estat complementades per 2.951 visites de control fetes per empreses es-pecialitzades contractades amb aquesta finalitat, mentre que s’han fet 447 visites d’inspecció d’ofici a les activitats generadores de residus.

Juntament amb els Mossos d’Esquadra, s’han efectuat durant 11 dies con-trols de transport de residus a 17 punts de Catalunya, durant els quals s’han aturat i inspeccionat 240 vehicles.

A partir de totes aquestes actuacions d’inspecció s’ha proposat la incoació de 185 expedients sancionadors.

Inspecció de les activitats de residus


Els serveis


8.2El control legalL’any 2010, fruit de la interposició de denúncies dels cossos de Mossos d’Esquadra, Agents Rurals, Seprona-Guardia Civil, entitats ecologistes, particulars, ajuntaments, altres departaments de la Generalitat, i els ma-teixos informes de les diferents unitats de l’ARC, s’han dut a terme les actuacions següents:

D’altra banda, en compliment del Decret 9/2005, pel qual s’estableixen la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàn-dards per a la declaració de sòls contaminats, així com per complir la Llei 10/98, reguladora dels residus (actualment derogada per la Llei 22/2011, de 28 de juliol), s’han dictat els expedients següents: inicis, resolucions, apro-vacions de projecte i resolucions de desclassificació de sòls contaminats.

Actuacions

Sòls contaminats

Advertiments 137

Requeriments 236

Inicis d’expedients sancionadors 499

Propostes d’expedients sancionadors 352

Resolucions d’expedients sancionadors 428

Inicis 9

Resolucions 12

Aprovacions de projectes 7

Resolucions de desclassificació 2

Els serveis 8.3L’Assessoria Jurídica de l’ARC du a terme una tasca d’assessorament i suport jurídic en matèria de residus, tant a sol·licitud d’altres departaments i administracions com a petició d’empreses i de la ciutadania en general. També tramita diversos tipus d’expedients i desenvolupa els requeriments que són pertinents a l’efecte de prevenir, rectificar i millorar la gestió dels residus.

Normativa

Durant l’any 2010 s’han aprovat les normes següents:

Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la produc-ció i la gestió dels residus de la construcció i la demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

Decret 88/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) i es modifica el Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus.

Decret 87/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) i es regula el procediment de distribució de la recaptació dels cànons sobre la deposició del rebuig dels residus municipals.

Decret 16/2010, de 16 de febrer, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya.

Contractació

S’han tramitat 35 plecs administratius per a la contractació d’obres, submi-nistres i serveis per a l’ARC, 28 informes jurídics referents a pròrrogues i o modificacions de contractes gestionats per l’ARC i 3 resolucions de modifi-cació de contractes de servei públic.

Recursos d’alçada

S’han emès 51 resolucions de recursos d’alçada d’expedients sanciona-dors, 2 resolucions de recursos d’alçada d’expedients d’emmagatzematge de residus perillosos.

Registre general de gestors

El registre general té la finalitat de ser un instrument útil per facilitar les ac-tivitats de gestió de residus, i donar-ne publicitat. Són objecte d’inscripció les activitats d’emmagatzematge i tractament de residus.

Serveis jurídics


Els serveis


Durant l’any 2010 des del Departament d’Assessoria de Contractació s’han tramitat expedients respecte a aquest registre:

Registre General de Gestors de Residus Industrials de Catalunya. Expedients

Inscripció 72

Baixa 15

Modificacions 88

Autoritzacions de gestió de residus orgànics

per a l’aplicació al sòl 2

Autoritzacions de transport de residus industrialsResolucions d’autorització i inscripció al

registre de Transportistes de Residus616

Resolucions de modificació 253

Resolucions de baixa 48

Transport de residus

El total de transportistes de residus industrials i vehicles autoritzats, d’acord amb el que disposa el Decret 93/99, de procediments de gestió de residus, amb data 31 de desembre de 2010, era de 1.727 i 6.593 respectivament.

Inscripció de l’activitat de transport de residus no especials de cons-trucció i demolició al Registre de Transportistes de Residus

En compliment del que disposa el Reial decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i la gestió dels residus de la construcció i la de-molició, i el Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya, i es regula la producció i la gestió dels residus de la construcció i la demolició i el cànon sobre la depo-sició controlada dels residus de la construcció s’ha procedit a la inscripció de 241 transportistes de residus no especials de la construcció o demolició al Registre de Transportistes.

Els serveis

Emmagatzematge de residus especials

Resolucions 140

Expedients de gestió de residus com a subproducte

Resolucions 106

Acreditació de laboratoris

Resolucions 1

Escòries valoritzables

Resolucions 1

Procediments contradictoris per variar la gestió dels residus del Catàleg de Residus

de Catalunya

Resolucions 1

Trasllat de residus CA

Resolucions 1

Convenis

Convenis signats durant l’any 2010:

Conveni per establir les condicions de col·laboració pel que fa a la utilit-zació de pols de pneumàtics fora d’ús en mescles bituminoses en obres de carreteres.

Protocol general de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i la Fundació Privada Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable.

Protocol de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya, ADIGSA i Gestora de Runes de la Construcció, SA.

Addenda del conveni de col·laboració signat entre l’Agència de Residus de Catalunya i l’Agència Catalana del Consum.

D’acord amb el que disposa l’Ordre d’1 de juny de 1995, sobre acreditació de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus:

Altres tramitacions


Els serveis


Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Con-sorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, per a la definició de la programació per al desenvolupament d’un centre d’interpretació i recursos en matèria de prevenció i gestió de residus a Catalunya.

Sol·licitud de serveis de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI)

Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, per a la incorporació progressiva de criteris de sostenibilitat en la gestió dels residus generats en les instal·lacions de la universitat.

Protocol de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Ser-vei d’Ocupació de Catalunya, a través del Centre d’Innovació i Formació Ocupacional Santa Coloma del Servei d’Ocupació de Catalunya.

Addenda al Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Cata-lunya i el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, per a la definició de la programació per al desenvolupament d’un centre d’inter-pretació i recursos en matèria de prevenció i gestió de residus a Catalunya.

Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya per a la incorporació progressiva de criteris de sostenibilitat en la gestió dels residus generats en les depen-dències del museu.

Addenda al conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Cata-lunya i el Departament d’Educació.

Conveni per a la determinació de l’aportació dinerària a favor de l’Ajunta-ment del Pont de Vilomara i Rocafort en compensació per la ubicació en el seu territori de les instal·lacions d’una planta de tractament de residus.

Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Constantí per al sosteniment de les despeses d’enllumenat públic de Constantí.

Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i l’Asso-ciació Municipis Catalans per a la recollida selectiva porta a porta.

Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya, el Gre-mi de Recuperació de Catalunya, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hi-dràulics i Tractament de Residus, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

Conveni marc de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Consorci de Gestió de Residus Municipals de les comarques de la Ri-bera d’Ebre, Priorat i Terra Alta, per a la implantació de les infraestructures definides al Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya en aquest àmbit.

Els serveis

Conveni marc de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Consorci per a la Gestió dels Residus Municipals de la comarca del Montsià, per a la implantació de les infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya en aquest àmbit.

Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Consell Comarcal de la Garrotxa pel seguiment i control de les activitats de gestió de residus de la construcció a la Garrotxa.

Conveni de col·laboració entre el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat de Catalunya, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) i el Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya (GESFER).

Protocol de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya, l’Ajun-tament de Barcelona i Gestora de Runes de la Construcció, SA.

Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Banyoles, el Consell Co-marcal del Pla de l’Estany, el Consell Comarcal de la Garrotxa, i l’Agència de Residus de Catalunya per a l’estudi de l’ús de la falconeria en la biolo-gia i l’activitat del gavià i l’organització de les activitats de falconeria des-tinades a la reducció de les poblacions del gavià argentat a les comarques del Pla de l’Estany i la Garrotxa.

Conveni de col·laboració pel qual s‘estableixen les actuacions que cal dur a terme el 2010 per desenvolupar el protocol general entre el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, i la Generalitat de Catalunya per donar suport a actuacions del Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Agèn-cia de Residus de Catalunya per al quadrienni 2008-2011.

Conveni de col·laboració entre el Consorci de Residus del Segrià i l’Agèn-cia de Residus de Catalunya, per al finançament de les actuacions de mi-llora i nova construcció del Centre de Tractament dels Residus Municipals del Segrià.

Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Consell Comarcal de la Garrotxa per a l’establiment de les actuacions i el finançament del Centre de Tractament i Gestió Integral de Residus Muni-cipals de la comarca de la Garrotxa.

Conveni marc de cooperació entre la Mancomunitat d’Incineració de Resi-dus Urbans del Camp de Tarragona, el Consorci per a la Gestió de Residus Municipals del Baix Camp i l’Agència de Residus de Catalunya.

Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Consell Comarcal de l’Alt Camp per al finançament de la construcció de la Planta de Transferència de Residus Municipals al terme municipal de Valls.

Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Con-sorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental per al finançament de les actuacions corresponents a la modificació del projecte del Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental.


Els serveis


Conveni de col·laboració entre el Consorci per a la Gestió de Residus Municipals del Baix Camp i l’Agència de Residus de Catalunya per al finançament de les actuacions de millora i d’interconnexió del conjunt d’instal·lacions del Centre Comarcal de Gestió de Residus del Baix Camp.

Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i la Man-comunitat d’Incineració dels Residus Urbans de Tarragona per al finança-ment de l’adequació de la Planta de Valorització Energètica del Camp de Tarragona a la Directiva marc dels residus 2008/98/CE i a les condicions de l’autorització ambiental vigent.

Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i l’En-titat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus per al finançament de la remodelació, l’actualització i l’ampliació de la planta de triatge de brossa inorgànica de Molins de Rei.

Addenda al conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Cata-lunya i el Consell Comarcal de la Selva per al finançament de les infraes-tructures definides al Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya.

Addenda al conveni de col·laboració entre el Consorci de Residus del Segrià i l’Agència de Residus de Catalunya per al finançament del Centre de Tractament de Residus Municipals del Segrià.

8.4LaboratoriEl principal objectiu del laboratori és donar servei analític als diferents depar-taments de l’ARC i garantir que els resultats que proporciona estan avalats per un sistema d’assegurament de la qualitat. És a dir, acreditats per l’ENAC, amb el compliment de la norma ISO 17025, per la qual s’estableixen els cri-teris de competència tècnica i de gestió dels laboratoris d’anàlisi.

D’altra banda, esporàdicament el laboratori treballa amb ofertes econòmi-ques de clients externs de l’ARC, les quals el 2010 es van incrementar un 50% respecte al 2009.

Durant aquest any han entrat 557 mostres i s’han fet 14.607 determinacions analítiques.

El laboratori de l’ARC ha seguit innovant en les tècniques i els mètodes d’anàlisi, s’ha incorporat un nou equip de flux continu que complementa

Els serveis

8.5Sistemes d’informacióDurant l’any 2010 es poden destacar les actuacions següents:

En l’apartat de maquinari, cal ressaltar la substitució del Sistema d’Em-magatzematge Corporatiu (SAN) de l’Agència amb l’objectiu d’aconseguir un estalvi energètic i econòmic important i alhora poder disposar d’un sistema flexible, escalable i d’alta disponibilitat (HP EVA6400).

Pel que fa al sistema de telecomunicacions i un cop migrat el sistema de telefonia (veu) de la seu corporativa de l’ARC a tecnologia IP l’any 2009, s’ha finalitzat el projecte de migració amb la connectivitat (dades) a la xar-xa XCAT del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) amb una línia de 20 Mbps. Cal destacar també la integració del nou servei territorial de l’Agència a Girona dins de l’edifici corporatiu de la Generalitat a aquesta xarxa XCAT.

Dins d’un procés continu de millora en la disponibilitat i la seguretat dels sistemes d’informació (SI) s’ha implantat un nou sistema de detecció d’in-trusos (IDP) que s’ha integrat en la part perimetral de la nostra infraestruc-tura informàtica.

Respecte als serveis web, cal destacar la publicació del nou web de l’ARC sobre la plataforma corporativa de publicació web de la Generalitat de Ca-talunya (GECO), que ha representat la migració dels continguts, així com l’adequació de les aplicacions en línia que ofereix el web.

Com l’any anterior, a través de l’extranet de les administracions catalanes (EACAT), s’ha facilitat la possibilitat que els ens locals puguin presentar, telemàticament, les sol·licituds d’ajuts a l’ARC.

les consoles d’anàlisi per a la determinació de cianurs, sulfurs i índex de fenols. També s’ha estudiat i s’han començat a donar resultats de l’anàlisi de mercuri, mitjançant l’analitzador de mercuri (AMA 254 de LECO), per descomposició tèrmica, amalgamació del mercuri i posterior determinació espectroscòpica. La substitució dels mètodes clàssics d’anàlisi ha com-portat la reducció de consum de reactius, d’aigua, de quantitat de mostra necessària per fer l’anàlisi i la rapidesa en l’obtenció de resultats.


Els serveis


Dins del sistema documental de l’ARC, que integra l’extranet de l’ARC (sistema documental de residus, SDR) i el sistema de gestió d’expedi-ents (SDEXP), s’han seguit afegint noves funcionalitats i millores, com per exemple:

> Millores en els mòduls següents: Gestió de la fracció orgànica de la recollida municipal (FORM), Informe preliminar de situació de les ac-tivitats potencialment contaminants del sòl (IPS), Gestió de mostres i analítiques del laboratori, Registre d’entrades i sortides sincronitzades amb el s@rcat fent l’anàlisi d’un nou mòdul per a l’arxiu documental.

> S’ha posat en producció un nou mòdul per a la presentació en línia dels resums anuals de gestió destinat bàsicament als titulars de les plantes de gestió de residus (ens locals). Fins ara es feien mitjançant formularis via correu electrònic.

> En l’apartat de declaracions de residus per als productors i per als ges-tors, cal remarcar la incorporació dels mètodes de tractament europeus (R i D) als ja existents a Catalunya (V i T) amb l’objectiu de sincronitzar amb la Unió Europea la informació ambiental catalana.

> S’han adaptat nous requeriments i s’han millorat els sistemes d’auto-matització de les dades disponibles a l’ARC per al mòdul del retorn del cànon (deposició de residus municipals, runes i d’incineració), i s’ha integrat en un procediment únic el mòdul de Registre de beneficiaris.

> S’ha millorat i adaptat el sistema de denúncies i sancions als nous procediments.

> S’ha desenvolupat un nou mòdul per a la inscripció i la gestió de les candidatures per al Premi al Foment del Reciclatge en 4 categories: A) Productes, B) Projectes, C) Estratègies i D) Materials.

> Dins l’SDR, s’ha incorporat un nou mòdul per a la inscripció i la consul-ta de les activitats que es van dur a terme durant la Setmana Europea de la Prevenció de Residus.

> S’ha continuat desenvolupant el mòdul per a la gestió de l’estructura empresarial de l’ARC, i s’ha incorporat en aquesta extranet (SDR) i en la web el número d’identificació de medi ambient (NIMA) dels establi-ments catalans.

En l’apartat d’aplicacions corporatives de l’Agència, a més del manteni-ment evolutiu de totes les aplicacions, es poden destacar les actuacions següents:

> S’han continuat millorant les funcionalitats del sistema de gestió admi-nistrativa (SGA), entre les quals destaca la gestió de dades històriques, un nou mòdul d’interfície (model 340) per a l’Agència Tributària, millores en el procés de tancament i obertura de l’exercici comptable i noves funcionalitats en el mòdul de gestió de reserves pressupostàries.

Els serveis

> S’ha posat en producció una aplicació per a la gestió dels contractes d’adhesió dels ens locals als sistemes integrats de gestió d’Ecoembes i d’Ecovidrio.

Juntament amb altres comunitats autònomes participants, s’ha desen-volupat la Fase V del projecte ÈTER (Estandardització de la Tramitació Electrònica de Residus).


Activitat econòmica

El pressupost

Informe d’auditoria dels comptes anuals

Activitat contractual

9.1

9.2

9.3

9

Activitat econòmica 9.1La dotació pressupostària de l’ARC l’any 2010 ha estat de més de 125 mili-ons d’euros, un 0,5% més que l’any 2009 i un 2,8% menys que l’any 2008. Aquests recursos, procedents de transferències de la Generalitat principal-ment, i de la fiscalitat ambiental que li correspon per llei, li han permès donar suport als ens locals, les entitats, les empreses i les organitzacions per a avançar en la millora de la gestió dels residus que es generen a Catalunya.

Durant l’exercici 2010 s’han aplicat les mesures establertes al Decret llei 3/2010 de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa pública, que s’han concretat en una reducció dels ingressos per transferèn-cies de la Generalitat inicialment aprovades a favor de l’ARC de 5,6 milions d’euros.

S’ha signat un conveni de col·laboració pel qual s’estableixen les actuacions que cal dur a terme durant el 2010 en el desenvolupament del protocol ge-neral entre el Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí i la Generalitat de Catalunya per donar suport financer a les actuacions de l’ARC per al període comprés entre el 2008 i el 2011.

El pressupost




Pressupost de 2010 Pressupost aprovat

Pressupost d’ingresos de l’Agència de Residus

de Catalunya 2010 (euros)CAPÍTOL III Ingressos propis 39.977.096,00

CAPÍTOL IV Transferències corrents 22.202.134,72

Ingressos d’explotació 62.179.230,72

CAPÍTOL VII Transferències de capital 60.248.235,00

CAPÍTOL IX Variació Passius financers 2.850.514,52

Ingressos de capital 63.098.749,52

Total ingressos 125.277.980,24

Operacions corrents

Pressupost de despeses de l’Agència de Residus

de Catalunya 2010 (euros)CAPÍTOL I Remuneracions del personal 11.098.052,00

CAPÍTOL II Despeses de béns corrents i serveis 17.628.942,61

CAPÍTOL III Despeses financeres 50.000,00

CAPÍTOL IV Transferències corrents 33.402.236,11

Total operacions corrents 62.179.230,72

Operacions de capital

CAPÍTOL VI Inversions reals 282.995,52

CAPÍTOL VII Transferències de capital 59.965.239,48

CAPÍTOL IX Variació Passius financers 2.850.514,52

Total operacions de capital 63.098.749,52

Total despeses 125.277.980,24

Activitat econòmica 9.2Informe d’auditoria dels comptes anuals




9.3Activitat contractual

Clau Descripció abreujada Departament Procediment Adjudicatari

Data

Adjudicació

definitiva

Import

Adjudicació

CRT-10040

Contractació de l’execució

de les obres per a la clausura

total o parcial de dipòsits

controlats per a residus

municipals i de punts

d’abocament incontrolat de

residus de la construcció fora

d’ús (Lots 1, 2, 3, 4 i 5)

Disposició i

ControlObert 14/10/2010

-

LOT 1Moix Serveis i

Obres, S.L162.525,54 €

LOT 2M.I.J. Gruas,

S.A127.401,27 €

LOT 3Àrid Romà,

S.A.U175.015,66 €

LOT 4Romero Polo,

S.A164.423,90 €

LOT 5 Cervós, S.A 151.293,15 €

CRT-10052

Redacció de projecte i

direcció obres de clausura,

corresponent al lot 1

Disposició i

ControlMenor

Josep

Francesc Solà

Fernández

11/10/2010 8.171,00 €

CRT-10053


direcció de les obres de

clausura, corresponent al lot 2

Disposició i

ControlMenor

Sinagro

Enginyeria, S.L11/10/2010 8.450,00 €

CRT-10054




Disposició i

ControlMenor

S.A D’Enginyeria

Larix11/10/2010 7.975,18 €

CRT-10055




Disposició i

ControlMenor

Disseny i

Sostenibilitat,

S.L

11/10/2010 9.000,00 €

CRT-10056




Disposició i

ControlMenor Agro ‘90, S.L 11/10/2010 9.413,23 €

Segons l’art. 51 de la Llei 3/2007, de 4 de juliol, d’obra pública, les empreses públiques de la Generalitat que adjudiquin contractes per executar obres o contractes per redactar estudis o projectes en relació amb obres públiques han d’incloure en la seva memòria anual un capítol específic que contingui informació detallada sobre els contractes adjudicats.

Annexos10

Annex 1. Dades estadístiques de residus a Catalunya

Annex 2. Instal·lacions per a la gestió de residus a Catalunya

Balanç de les dades estadístiques de residus de l’any 2010 a Catalunya

Dades de la generació i la gestió de residus municipals a Catalunya l’any 2010

Recollida selectiva bruta de les comarques de Catalunya 2010

Instal·lacions per la gestió de residus a Catalunya 2010


Annex 1 Dades estadístiques de residus municipals de l’any 2010

L’any 2010 la recollida selectiva dels residus municipals incrementa fins al 40,57%

La generació de residus per habitant continua estabilitzada i es situa en 1,53 kg/hab./dia

Residus municipals 2010

Comparativa generació de residus municipals 2009 / 2010

D

AD

ES

DE

LA

GE

NE

RA

CIÓ

I G

ES

TIÓ

DE

RE

SID

US

MU

NIC

IPA

LS A

CA

TALU

NYA

, AN

Y 2

010

Rec

olli

da

Sel

ecti

va B

ruta

Ges

tió

de

la F

racc

ió R

esta

Gen

erac

ió t

ota

l

Com

arca

Hab

. (20

10)

RE

SID

US

BIO

DE

GR

AD

AB

LES

VID

RE

(tota

l)E

NVA

SO

S(to

tal)

VO

LUM

+

FUS

TA(to

tal)

RA

EE

PIL

ES

(tota

l)

ME

DIC

A-

ME

NTS

(tota

l)

TÈX

TIL

(tota

l)

Altr

es

Res

idus

DE

IXA

LLE

-R

IES

(tota

l)

Tota

l RS

% R

S/R

MFr

acci

ó R

esta

(FR

) a

Trac

tam

ent

Frac

ció

Res

ta d

irect

a a

dis

pos

ició

fina

lTo

tal

Frac

ció

Res

ta%

FR

/ R

MTo

tal R

MK

g/ h

ab/

dia

BIO

RE

SID

US

PAP

ER

I C

AR

TRÓ

(tota

l)

MAT

ÈR

IAO

RG

ÀN

ICA

(tota

l)

PO

DA

(tota

l)In

cine

raci

óD

ipòs

it co

ntro

lat

Alt

Cam

p45

.326

2.67

5,85

256,

561.

660,

5995

3,19

756,

481.

047,

8988

,66

3,24

5,48

85,5

740

6,69

7.96

7,20

36,9

04.

357,

188.

783,

8848

5,19

13.6

26,2

563

,10

21.5

93,4

51,

31

Alt

Em

por

dà

140.

262

1.71

0,30

6.92

1,05

6.88

6,65

6.03

4,40

2.71

0,86

7.32

6,95

261,

488,

288,

9711

6,84

4.82

2,66

36.8

08,4

431

,89

78.6

26,7

678

.626

,76

68,1

111

5.43

5,20

2,25

Alt

Pen

edès

104.

589

5.24

3,29

705,

983.

170,

943.

296,

711.

873,

574.

416,

9047

,85

9,81

11,3

40,

003.

751,

6022

.527

,99

38,6

535

.757

,95

35.7

57,9

561

,35

58.2

85,9

41,

53

Alt

Urg

ell

22.0

051.

539,

7727

0,58

1.14

4,59

610,

9652

4,57

359,

0814

0,49

3,75

3,94

3,52

361,

104.

962,

3546

,79

5.64

3,26

5.64

3,26

53,2

110

.605

,61

1,32

Alta

Rib

agor

ça4.

278

98,3

40,

0018

5,67

132,

0669

,54

144,

8823

,72

0,00

0,05

0,00

44,6

669

8,92

31,0

71.

550,

621.

550,

6268

,93

2.24

9,54

1,44

Ano

ia11

8.05

74.

154,

0432

1,73

2.60

0,69

1.76

6,34

1.11

0,22

1.79

6,83

164,

575,

5910

,53

62,4

056

1,58

12.5

54,5

219

,67

15.9

15,6

535

.367

,19

51.2

82,8

480

,33

63.8

37,3

61,

48

Bag

es18

5.11

79.

812,

291.

909,

365.

038,

973.

492,

233.

662,

189.

008,

5663

7,32

18,5

421

,98

252,

135.

919,

6639

.773

,22

42,7

453

.289

,97

53.2

89,9

757

,26

93.0

63,1

91,

38

Bai

x C

amp

190.

440

11.9

32,8

910

.117

,22

7.11

7,07

3.91

6,08

4.01

2,18

3.96

2,50

150,

319,

4120

,40

246,

037.

982,

3749

.466

,46

43,6

818

.825

,93

41.1

33,6

13.

816,

0663

.775

,60

56,3

211

3.24

2,06

1,63

Bai

x E

bre

82.2

224.

597,

804.

016,

422.

594,

401.

617,

671.

133,

782.

080,

9315

9,96

4,21

7,41

0,00

4.38

4,13

20.5

96,7

144

,75

25.4

28,5

325

.428

,53

55,2

546

.025

,24

1,53

Bai

x E

mp

ord

à13

3.22

17.

351,

845.

061,

035.

280,

945.

909,

643.

825,

314.

520,

7258

6,30

11,3

89,

1110

5,90

5.89

1,02

38.5

53,1

934

,56

73.0

03,6

673

.003

,66

65,4

411

1.55

6,85

2,29

Bai

x Ll

obre

gat

136.

971

7.98

1,34

3.11

6,84

4.08

7,19

2.51

2,54

3.32

8,65

3.60

7,38

236,

5411

,12

12,7

425

0,35

4.56

3,62

29.7

08,3

142

,70

583,

1839

.278

,45

39.8

61,6

357

,30

69.5

69,9

41,

39

Bai

x P

ened

ès99

.786

3.39

7,46

2.73

4,12

2.34

7,20

2.09

8,85

1.44

0,42

2.49

5,07

138,

159,

838,

8186

,22

1.84

1,73

16.5

97,8

622

,31

7.79

5,35

50.0

08,4

957

.803

,84

77,6

974

.401

,70

2,04

Ber

gued

à41

.683

1.84

4,64

21,4

81.

193,

4096

2,14

821,

2848

4,01

128,

453,

277,

470,

0051

3,94

5.98

0,08

28,5

114

.998

,13

14.9

98,1

371

,49

20.9

78,2

11,

38

Cer

dan

ya18

.549

205,

650,

0091

7,47

787,

2821

8,94

389,

2973

,03

2,88

1,52

0,00

399,

632.

995,

6922

,19

10.5

02,6

510

.502

,65

77,8

113

.498

,34

1,99

Con

ca d

e B

arb

erà

21.4

371.

534,

1281

,54

781,

7557

5,83

439,

4070

8,75

69,3

61,

270,

0650

,58

1.05

8,59

5.30

1,25

47,1

55.

942,

155.

942,

1552

,85

11.2

43,4

01,

44

E.M

.S.H

.T.R

.3.

199.

457

185.

586,

2033

.518

,92

126.

181,

5955

.518

,57

39.7

86,0

067

.719

,95

3.48

9,58

224,

1832

9,40

5.05

4,89

69.2

56,4

358

6.66

5,71

37,2

146

0.16

8,87

186.

479,

2234

3.50

6,88

990.

154,

9762

,79

1.57

6.82

0,68

1,35

Gar

raf

144.

657

5.85

0,28

1.93

0,42

6.75

8,06

3.56

5,33

1.93

2,97

12.1

44,3

724

5,23

10,5

311

,63

40,6

94.

659,

6137

.149

,12

39,8

556

.072

,00

56.0

72,0

060

,15

93.2

21,1

21,

77

Gar

rigue

s20

.413

833,

990,

5138

8,12

308,

8818

9,71

64,9

03,

660,

250,

131,

939,

721.

801,

8022

,61

6.16

6,55

6.16

6,55

77,3

97.

968,

351,

07

Gar

rotx

a55

.439

2.64

6,91

442,

152.

594,

901.

385,

9983

6,35

1.64

7,33

154,

405,

464,

0415

6,38

817,

7310

.691

,64

35,4

519

.470

,61

19.4

70,6

164

,55

30.1

62,2

51,

49

Giro

nès

181.

153

9.43

8,48

1.60

7,83

6.91

6,09

3.52

4,92

3.70

7,37

2.86

1,68

336,

1211

,56

11,2

229

8,82

2.31

4,03

31.0

28,1

239

,19

30.9

02,0

717

.244

,96

48.1

47,0

360

,81

79.1

75,1

51,

20

Mar

esm

e41

2.63

930

.445

,48

9.31

9,43

13.3

59,2

29.

846,

967.

372,

5822

.109

,28

838,

0726

,33

37,6

359

6,92

18.6

06,9

111

2.55

8,81

43,2

613

9.52

6,74

8.08

2,62

147.

609,

3656

,74

260.

168,

171,

73

Mon

tsià

72.3

336.

295,

9825

6,03

2.40

4,43

1.50

7,03

2.19

5,97

2.71

4,11

141,

144,

097,

290,

002.

977,

1018

.503

,17

52,4

216

.794

,74

16.7

94,7

447

,58

35.2

97,9

11,

34

Nog

uera

40.1

302.

468,

850,

0077

7,34

723,

5740

8,42

239,

505,

882,

425,

650,

001,

274.

632,

9027

,87

11.9

90,2

111

.990

,21

72,1

316

.623

,11

1,13

Oso

na15

3.49

912

.760

,66

648,

689.

647,

483.

946,

874.

652,

803.

345,

1232

7,89

22,2

119

,64

11,2

22.

888,

2538

.270

,82

55,1

031

.188

,21

31.1

88,2

144

,90

69.4

59,0

31,

24

Pal

lars

Jus

sà13

.978

499,

786,

1050

6,35

419,

0026

4,87

322,

9011

1,82

3,02

2,40

7,21

109,

472.

252,

9234

,34

4.30

7,24

4.30

7,24

65,6

66.

560,

161,

29

Pal

lars

Sob

irà7.

646

0,00

1,85

310,

7734

8,40

136,

6513

6,09

58,9

80,

430,

107,

2720

5,08

1.20

5,62

28,6

03.

01,2

73.

010,

2771

,40

4.21

5,89

1,51

Pla

de

l’Est

any

30.6

601.

320,

021.

316,

671.

127,

6267

7,03

643,

7750

0,43

134,

652,

791,

1456

,01

661,

956.

442,

0839

,88

9.71

0,88

9.71

0,88

60,1

216

.152

,96

1,44

Pla

d’U

rgel

l37

.371

3.23

1,17

43,3

21.

111,

5779

0,87

956,

5812

5,57

37,9

14,

091,

222,

6913

0,90

6.43

5,89

44,2

78.

102,

638.

102,

6355

,73

14.5

38,5

21,

07

Prio

rat

10.1

4587

8,30

20,0

061

5,91

415,

4529

1,66

60,7

216

,49

0,75

2,40

0,00

248,

762.

550,

4449

,80

2.57

0,98

2.57

0,98

50,2

05.

121,

421,

38

Rib

era

d’E

bre

24.0

821.

643,

2247

9,20

1.45

5,77

1.10

7,06

608,

5086

7,32

78,6

71,

850,

370,

0018

6,93

6.42

8,89

53,5

65.

575,

295.

575,

2946

,44

12.0

04,1

81,

37

Rip

ollè

s26

.580

1.83

8,01

65,9

41.

126,

0177

2,95

524,

2093

3,21

87,5

61,

032,

900,

001.

085,

366.

437,

1738

,09

10.4

63,9

310

.463

,93

61,9

116

.901

,10

1,74

Seg

arra

22.9

401.

965,

8866

,33

751,

6756

0,38

642,

461.

031,

4949

,57

1,04

3,25

0,00

180,

705.

252,

7752

,31

4.78

8,47

4.78

8,47

47,6

910

.041

,24

1,20

Seg

rià20

5.72

46.

946,

6282

,90

5.40

0,41

3.08

5,99

2.21

7,77

1.67

6,58

161,

2912

,41

19,1

111

8,81

339,

6820

.061

,57

23,4

765

.419

,00

65.4

19,0

076

,53

85.4

80,5

71,

14

Sel

va17

1.03

76.

966,

243.

988,

145.

430,

433.

841,

092.

558,

694.

590,

9731

1,43

10,6

810

,42

64,6

73.

883,

8931

.656

,65

27,2

284

.663

,20

84.6

63,2

072

,78

116.

319,

851,

86

Sol

sonè

s13

.730

404,

156,

9050

7,34

362,

6422

8,82

194,

9051

,66

1,04

2,15

0,50

141,

461.

901,

5628

,07

4.87

3,46

4.87

3,46

71,9

36.

775,

021,

35

Tarr

agon

ès24

9.71

813

.098

,99

6.15

5,23

8.49

0,58

4.88

7,99

3.89

2,32

5.76

6,36

394,

9712

,50

17,7

316

6,70

4.59

5,38

47.4

78,7

530

,78

17.8

60,5

979

.103

,07

9.79

1,18

106.

754,

8469

,22

154.

233,

591,

69

Terr

a A

lta12

.931

948,

126,

0470

4,95

429,

5630

4,84

11,7

80,

931,

202,

040,

000,

562.

446,

0254

,42

2.04

8,31

2.04

8,31

45,5

84.

494,

330,

95

Urg

ell

37.3

221.

600,

9318

,10

903,

1656

7,26

419,

781.

109,

4557

,59

1,44

1,76

16,3

730

2,89

4.99

8,73

29,2

112

.117

,01

12.1

17,0

170

,79

17.1

15,7

41,

26

Val d

’Ara

n10

.206

0,00

3,05

395,

3646

3,26

11,2

562

1,20

68,2

80,

460,

920,

001.

589,

313.

153,

0933

,54

6.24

8,89

6.24

8,89

66,4

69.

401,

982,

52

Vallè

s O

ccid

enta

l61

7.95

725

.721

,41

4.95

6,42

23.0

41,4

910

.513

,97

12.1

43,8

715

.429

,35

822,

2236

,90

36,7

766

5,26

9.50

3,53

102.

871,

1936

,50

7.26

9,60

171.

706,

5417

8.97

6,14

63,5

028

1.84

7,33

1,25

Vallè

s O

rient

al39

6.69

122

.505

,74

6.51

4,99

12.1

04,0

67.

516,

076.

252,

6610

.913

,19

897,

8244

,40

53,8

636

1,52

8.78

0,40

75.9

44,7

138

,18

18.8

62,6

610

4.10

8,73

122.

971,

3961

,82

198.

916,

101,

37

Tota

l ter

ritor

itzab

le7.

512.

381

410.

011,

0310

6.98

9,06

278.

018,

2015

1.75

3,01

119.

108,

2419

9.51

4,49

11.7

90,0

054

5,64

714,

988.

887,

4017

5.98

0,28

1.46

3.31

2,33

37,0

053

2.77

6,35

504.

791,

251.

453.

721,

852.

491.

289,

4563

,00

3.95

4.60

1,78

1,44

RS

/Rm

%10

,37

2,71

7,03

3,84

3,01

5,05

0,30

0,01

0,02

0,22

4,45

37,0

063

,00

100,

00

Vari

ació

10/

0920

,35

8,00

0,82

0,93

9,57

-4,5

6-1

,20

-7,3

76,

665,

9711

,34

7,34

-5,0

2-0

,79

Des

glo

ssam

ent

Tota

l do

mès

tic

395.

629,

3210

6.98

9,06

218.

729,

0614

8.65

1,30

117.

762,

8919

9.30

6,49

11.7

90,0

054

6,64

714,

988.

887,

4017

5.73

9,65

1.34

8.74

5,79

35,1

23.

840.

035,

241,

40

Tota

l co

mer

cial

50.3

81,7

10,

0059

.289

,14

3.10

1,71

1.34

5,35

208,

000,

000,

000,

000,

0024

0,63

114.

566,

6411

4.56

6,54

No

ter

rito

rial

.:17

6.87

1,43

35.2

85,0

017

.439

,89

7.93

8,21

237.

588,

5323

7.58

8,53

Tota

l de

resi

dus

mun

icip

als

a C

atal

unya

Tota

l Cat

alun

ya7.

512.

381

410.

011,

0310

6.98

9,06

454.

889,

6318

7.03

8,01

136.

602,

1319

9.51

4,49

19.7

28,2

154

6,64

714,

988.

887,

4017

5.98

0,28

1.70

0.90

0,88

40,5

753

2.77

6,35

504.

791,

251.

453.

721,

852.

491.

289,

4559

,43

4.19

2.19

0,31

1,53

RS

TO

TAL/

RM

/%9,

782,

5510

,85

4,46

3,26

4,76

0,47

0,01

0,02

0,21

4,20

40,5

759

,43

100,

00

Vari

ació

10/

0920

,35

8,00

6,29

-2,4

17,

03-4

,56

65,3

2-7

,37

6,66

5,97

11,3

47,

9453

,14

-19,

87-1

1,63

-5,0

2-0

,15


Annex 1

Recollida selectiva bruta de les comarques de Catalunya 2010

Dades estadístiques de residus municipals de l’any 2010


Annex 1

A 2010 s’han generat 4.192.190 tones de residus municipals. Respecte l’any 2009, la generació del total de residus municipals ha disminuït en un 0,15 % tot i que la població ha incrementat un 0,49%.

Evolució de la generació de residus municipals 2010La generació de residus

Evolució generació RM TOTAL Catalunya



Annex 1

El rati de generació de residus per persona i dia a 2010 continua davallant. A 2010 la generació de residus municipals es situa a 1,53 kg/hab./dia.

Evolució de la generació de residus municipals 2010La prevenció de residus

Evolució del rati de generació per càpita de RM



Annex 1

L’any 2010 a Catalunya s’han recollit selectivament 1.701.100 tones de residus. L’índex de recollida selectiva es situa en el 40,57% del total de re-sidus generats. Això suposa un increment del 8% respecte l’any anterior. La tendència de la recollida selectiva de residus continua a l’alça.

L’any 2010 s’han recollit selectivament el 40,57% dels residus generats.

Evolució de la recollida selectiva 2010La recollida selectiva

Evolució recollida selectiva de Residus Municipals



Annex 1

Evolució de la gestió dels residus municipals 2010

Residus municipals 2009 Catalunya - Recollida selectiva: 37,5%

Residus municipals 2010 Catalunya - Recollida selectiva: 40,57%



Annex 1

La fracció de residus recollits selectivament que ha incrementat més ha estat la de la matèria orgànica. A 2010 la matèria orgànica representa el 24,1% dels residus recollits de forma selectiva. S’ha incrementat en un 20,3% respecte l’any 2009.

Les principals fraccions de residus recollides selectivament a 2010Les fraccions de residus recollits selectivament

Evolució de la gestió dels Residus Municipals 2009/2010



Annex 1

Distribució de la recollida selectiva de Residus Municipals 2010 - Recollida selectiva: 40,57%



Annex 1 Dades estadístiques de residus de la construcció i demolició de l’any 2010

La generació de residus de la construcció a 2010 continua amb un des-cens important.

L’any 2010 s’han gestionat 3.527.000 tones, un 25% menys que l’any anterior.

El creixement del sector de l’edificació i l’obra civil a Catalunya dels darrers anys es reflecteix en els valors de generació d’aquests residus, que acon-segueix un màxim l’any 2006. A partir de 2008 la tendència és clarament de disminució.

Residus de la construcció 2010

Evolució de la gestió dels residus de la construcció a Catalunya, segons entrades de residus a les instal·lacions


Annex 1

A 2010, més de la meitat dels residus de la construcció es van gestionar en plantes de valorització. A partir de 2009 és quan s’observa un canvi de tendència en la gestió d’aquests residus per destinar-los cap a plantes de triatge i reciclatge i utilitzant-los en el rebliment de zones portuàries.

L’any 2010, s’han gestionat a través les plantes de valorització 2.030.600 tones de residus de la construcció.

Evolució de la gestió dels residus de la construcció


Dades estadístiques de residus de la construcció i demolició de l’any 2010


Annex 1

RECUPERACIÓ: L’any 2010, s’han gestionat a través les plantes de valorització (plantes de

reciclatge i de triatge) el 57,6% dels residus.

La valorització passa a ser la via de gestió majoritària.

La deposició tendeix a disminuir a partir de 2009.

Evolució de la gestió dels residus de la construcció


Dades estadístiques de residus de la construcció i demolició de l’any 2010


Annex 1 Dades estadístiques de residus industrials del sector productiu de l’any 2010

Els productors de residus industrials* han de presentar anualment la de-claració anual de residus (DARI). La declaració aporta informació sobre els residus generats per cada centre de producció industrial.

A 2010 al Registre de productors de residus industrials de Catalunya hi havia inscrites 19.246, un 11,4% menys que l’any 2009. D’aquestes, han presentat la DARI aproximadament el 85% de les empreses (uns 16.500 centres productors).

Els productors de residus industrials

Empreses inscrites en el Registre de Productors de Residus Industrials

*Es consideren productors industrials el centres inclosos en la seccions B, C, D i E del CCAE 2009


Annex 1

L’any 2010, a Catalunya la generació de residus de l’activitat industrial, amb el 70% de les DARI revisades, se situa en un total de 3.746.000 tones de residus. (s’estima que els residus declarats de les DARI no revisades és inferior a 400.000 tones).

Els residus de l’activitat industrial (provisonal)

Relació entre nombre de declaraciones presentades i quantitat de residus declarats

Dades estadístiques de residus industrials del sector productiu de l’any 2010

(*)Dades provisionals a partir de les DARI revisades fins a finals de juny. Corresponen al 70% en nombre de DARI presentades i al 90% en residus generats.


Annex 1

Ratio tones de residus declarades per centre productor


(*)Dades estimades a partir de 4.000.000 de tones de residu i 16.000 centres productors.


Annex 1

La via de gestió principal dels residus de l’activitat industrial és la valorit-zació. Representa el 79.7 % de la gestió, si es té en compte tant la valorit-zació en origen, la gestió de residus com a subproductes, la valorització material externa i la valorització energètica.

La disposició representa el 19,6% de la gestió dels residus de l’activitat industrial.

Gestió de residus de l’activitat industrial 2010


Tipus de tractament Especials (Tn) No especials (Tn) Total general (Tn) %

Valorització en origen 62.798 134.491 197.289 5,3%

Valorització externa 166.692 2.279.124 2.445.816 65,3%

Valorització com a subproducte 12.362 293.532 305.894 8,2%

Subtotal valorització material 241.852 2.707.147 2.948.999 78,7%

Valorització energètica 12.611 25.337 37.949 1,0%

Total valorització 254.463 2.732.484 2.986.948 79,7%

Deposició controlada 44.074 495.596 539.670 14,4%

Incineració 68.710 3.682 72.393 1,9%

Fisicoquímic 65.391 55.011 120.401 3,2%

Total deposició del rebuig 178.175 554.289 732.464 19,6%

Emmagatzematge 960 17.754 18.714 0,5%

Gestió insuficient 0 2.744 2.745 0,1%

Gestió no especificada 634 4.931 5.565 0,1%

Total altres 1.594 25.430 27.024 0,7%

TOTAL 434.233 3.312.203 3.746.436 100,0%


Annex 1 Dades estadístiques de residus industrials del sector productiu de l’any 2010


Annex 1

La valorització al 2010 continua sent la via de gestió principal de destí dels residus de l’activitat industrial amb un 79,7% de residus gestionats.

La disposició representa el 19,6% de la gestió, sent la deposició contro-lada el 14,4% del total.

Evolució de la gestió de residus de L’activitat industrial a CatalunyaEvolució de la generació de residus de l’activitat industrial i el seus tractaments


Tipus de tractament 2006 % 2007 % 2008 % 2009 % 2010 %

Valorització 3.829.575 71,6% 3.953.763 72,8% 3.782.750 74,4% 3.224.394 79,1% 2.986.948 79,7%

Deposició controlada 1.147.316 21,5% 1.118.626 20,6% 949.746 18,7% 636.863 15,6% 539.670 14,4%

Incineració 101.278 1,9% 108.533 2,0% 116.738 2,3% 70.688 1,7% 72.393 1,9%

F-Q i B 206.913 3,9% 195.194 3,6% 173.205 3,4% 115.171 2,8% 120.401 3,2%

Altres gestions 63.412 1,2% 51.154 0,9% 64.240 1,3% 29.182 0,7% 27.024 0,7%

TOTAL 5.348.494 5.427.270 5.086.679 4.076.298 3.746.436


Annex 2 Instal·lacions per la gestió de residus a Catalunya 2010

5

0 ESTADÍSTICA RESUM

TIPUS DE RESIDU Funcionament Proves Construcció Tràmit Total

RESIDUS INDUSTRIALS 764 35 - - 799

RESIDUS MUNICIPALS 516 - 20 38 574

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ 104 - 1 19 124

TOTAL INSTAL·LACIONS DEGESTIÓ DE RESIDUS 1.384 35 21 57 1.497

Dades estadístiques de residus a Catalunya


7

1 GESTIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS

1.1 Estadística en funció de tipus d’instal�lació, territori i estat.

1.1.a Gestió a l’origen (totes les instal�lacions estan en funcionament)

Tipus d’instal·lacions ESTAT BAR GIR LLE TAR T.EBRE Total

Aplicació agrícola funciona 1 1 - - - 2

Disposició funciona 3 3 1 - 3 10

Incineració funciona 3 1 - - 1 5

Total d’instal·lacions funciona 7 5 1 - 4 17

Annex 2 Dades estadístiques de residus a Catalunya


1.1.b Gestió a tercers

Tipus d’instal·lacions ESTAT BAR GIR LLE TAR T.EBRE Total

funciona 8 4 6 - - 18

proves - - - - - -Aplicació agrícolaTOTAL 8 4 6 - - 18

funciona 16 5 11 3 1 36

proves - - 3 - - 3CompostatgeTOTAL 16 5 14 3 1 39

funciona 1 2 4 - - 7

proves - - 2 - - 2Digestió AnaeròbiaTOTAL 1 2 6 - - 9

funciona 422 57 38 55 19 591

proves 20 1 - 2 2 25ValoritzacióTOTAL 442 58 38 57 21 616

funciona - 1 - - - 1

proves - - - - - -Valorització energèticaTOTAL - 1 - - - 1

funciona 7 3 - 1 1 12

proves - - - - - -DisposicióTOTAL 7 3 - 1 1 12

funciona 3 1 1 3 - 8

proves - - - - - -IncineracióTOTAL 3 1 1 3 - 8

funciona 3 - - 1 - 4

proves - - - - - -Tractament físico-químicTOTAL 3 - - 1 - 4

funciona 9 2 4 2 - 17

proves 1 - - - - 1TractamentTOTAL 10 2 4 2 - 18

funciona 37 4 3 8 1 53

proves 4 - - - - 4Recollida i transferènciaTOTAL 41 4 3 8 1 57

funciona 506 79 67 73 22 747

proves 25 1 5 2 2 35Total d’instal·lacionsTOTAL 531 80 72 75 24 782



9

1.2 Estadística en funció de l’estat, tipus d’instal�lació i residu gestionat.

1.2.a Gestió a l’origen

Tipus d’instal·lacions / Residu gestionat FUNCIONA PROVES Total

Aplicació agrícola / de residus orgànics 2 - 2

Disposició 10 - 10genèric 9 - 9de llots de depuradora 1 - 1

Incineració 5 - 5de residus carnis 1 - 1de residus especials 4 - 4



Aplicació agrícola / de residus orgànics 18 - 18

Centre de recollida i transferència 53 4 57genèric 20 1 21de residus carnis 3 - 3de fems 1 - 1de ferralla 1 - 1d’olis minerals 1 - 1de residus especials 23 3 26de residus sanitaris 1 - 1de tòners 3 - 3

Compostatge de residus orgànics 36 3 39

Digestió Anaeròbia 7 2 9genèric 5 - 5de residus orgànics 2 1 3de purins - 1 1

Disposició 12 - 12genèric 9 - 9de residus municipals 2 - 2de residus especials 1 - 1

Incineració 8 - 8genèric 7 - 7de residus especials 1 - 1



1.2.b Gestió a tercers (continuació)


Tractament 17 1 18genèric 1 1 2de residus carnis 3 - 3de llots de depuradora 7 - 7de purins 3 - 3de residus especials 1 - 1de residus sanitaris 2 - 2

Tractament físico-químic 4 - 4de medicaments 1 - 1de residus especials 3 - 3

Valorització 591 25 616genèric 175 11 186de residus alimentaris 9 1 10de bidons 11 1 12de cables 3 - 3de residus carnis 8 - 8de dissolvents 6 - 6d’escòries 2 - 2de ferralla 93 3 96de frigorífics 1 - 1de fusta 45 2 47de medicaments 1 - 1de metalls 18 1 19d’olis minerals 1 - 1de paper i cartró 22 - 22de residus de pell 2 - 2de pinyolada 5 - 5de plàstics 61 1 62de pneumàtics 7 - 7de residus especials 8 - 8de residus orgànics 2 - 2de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) 1 - 1de sorres de foneria 1 - 1de residus tèxtils 7 1 8de tòners 21 - 21de vehicles fora d’ús 74 4 78de vidre 7 - 7

Valorització energètica 1 - 1



1.3 Llistat abreujat.

1.3.a Gestió a l’origen

Aplicació agrícola de residus orgànics

Instal·lacions en funcionament

E-729.00 FISERSA AIGÜES, SA Figueres Alt Empordà

E-685.99 PEINAJE DEL RIO LLOBREGAT, SA Sant Fruitós de Bages Bages

TOTAL INSTAL·LACIONS EN FUNCIONAMENT: 2

Dipòsit controlat


E-280.96 UNIÓN INDUSTRIAL PAPELERA, SA Poblade Claramunt Anoia

E-39.91 PAVIMENTS MATA, SA Abrera Baix Llobregat

E-40.91 TORRASPAPEL, SA Sant Joan les Fonts Garrotxa

E-07.87 TORRASPAPEL, SA Sant Juliàde Ramis Gironès

E-78.94 ASOCIACIÓN NUCLEAR ASCÓ-VANDELLÒS II Ascó Ribera d’Ebre

E-12.88 ERCROS INDUSTRIAL, SA (AJUNTAMENT DE FLIX) Flix Ribera d’Ebre

E-08.89 KUKJE CHUN NAM, SA Mórad’Ebre Ribera d’Ebre

E-238.96 ALIER, SA Rosselló Segrià

E-30.90 MOSAICOS PLANAS, SA Santa Colomade Farners Selva


Dipòsit controlat de llots de depuradora


E-521.98 JUAN ROMANÍ ESTEVE, SA Poblade Claramunt Anoia


Incineració de residus carnis


E-713.00 FORT DODGE VETERINARIA, SA Vall deBianya Garrotxa




1.3.a Gestió a l’origen (continuació)

Incineració de residus especials


E-58.93 VINILIS, SA Martorell Baix Llobregat

E-436.97 ERKIMIASA Flix Riberad’Ebre

E-11.88 UNIÓN QUÍMICA FARMACÉUTICA, SA Sant Celoni Vallès Oriental

E-48.92 INSPEC SPAIN, SA Sant Celoni Vallès Oriental




13


Aplicació agrícola de residus orgànics


E-272.96 ADOBS ORGÀNICS, SL Manresa Bages

E-1129.09 ABORGÀNICS TÉCNICA AMBIENTAL, SL Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-547.98 AQUAGEST MEDIO AMBIENTE, SA Barcelona Barcelonès

E-903.05 EDAFO GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL, SA Barcelona Barcelonès

E-826.03 INTRAVAL, SL Barcelona Barcelonès

E-986.07 GENERACIÓ DE TRACTAMENTS MEDIAMBIENTALS, SL Salt Gironès

E-273.96 BURÉS PROFESIONAL, SA Vilablareix Gironès

E-1181.10 CUBAS MALGRAT, SL Malgrat de Mar Maresme

E-543.98 FERTILITZANTS VOLTREGÀ, SA (FERVOSA) Masies de Voltregà Osona

E-573.98 GESTORA D’ORGÀNICS, SL Sant Martí d’Albars Osona

E-542.98 NIUCOMPOST, SL Mollerussa Plad’Urgell

E-769.02 FELMAG, S.C.P Palaud’Anglesola Plad’Urgell

E-1103.09 FINCA SANT VICENÇ, SL Lleida Segrià

E-617.99 LABORATORI D’ANÀLISIS I CONTROL DE LA CONTAMINACIÓ AMBIENTAL, SL Lleida Segrià

E-277.96 MUNS AGROINDUSTRIAL, SL Lleida Segrià

E-649.99 COMPOST SEGRIÀ, SA Vilanova de Segrià Segrià

E-733.00 ALBERT TULSÀ, SL Riudellots de la Selva Selva

E-682.99 AGROQUÍMICS SALVI, SL Vilobí d’Onyar Selva


Centre de recollida i transferència


E-1122.09 CAUCHO ARMADO, SL Avinyonet del Penedès Alt Penedès

E-73.94 FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS,SA Igualada Anoia

E-82.94 LLORENS ISBERT, SL Igualada Anoia

E-932.06 TOT RESIDUS INDUSTRIALS, SL Igualada Anoia

E-656.99 TRANS DIEMA, SL Igualada Anoia

E-926.06 URBASER TRANSPORTES, SL Sallent Bages

E-1040.08 C.C. DEL BAIX EMPORDÀ (ENTITAT EXPLOTADORA SERVITRANSFER, SL) Forallac Baix Empordà

E-1179.10 RECUPERACIONES PEZ, SL Gavà Baix Llobregat

E-1126.09 TRATAMIENTO INDUSTRIAL DE RESIDUOS SÓLIDOS, SA (TIRRSA) Viladecans Baix Llobregat

E-1030.08 SERVICADES, SCCL Barcelona Barcelonès

E-806.03 GELABERT SERVICIOS Y MANTENIMIENTOS, SA Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-1132.09 DIEGO ESPI SARABIA Santa Coloma de Gramenet Barcelonès

E-999.07 GRIÑÓ TRANS, SA Torrefarrera Segrià

E-1201.10 A.J. RUZ, SL Sils Selva

E-475.98 PLANTA INTERCOMARCAL DEL RECICLATGE, SA Sabadell Vallès Occidental

E-81.94 TECNOLOGÍA MEDIO-AMBIENTE GRUPO F. SANCHEZ, SL Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental

E-102.95 ECO-EQUIP, SAM. Terrassa Vallès Occidental



E-523.98 ECOSENDA GESTIÓ AMBIENTAL, SL Ametlla del Vallès Vallès Oriental

E-83.94 RECICLATGES TAMAYO, SL Garriga Vallès Oriental

E-1009.07 ECOLOGÍA Y MEDIOAMBIENTE INTEGRADOS, SL Roca del Vallès Vallès Oriental


Instal·lacions en proves

E-1159.10 SURFAQUIM, SL Centelles Osona

TOTAL INSTAL·LACIONS EN PROVES: 1

Centre de recollida i transferència d’olis minerals


E-712.00 CISTERNAS DEL VALLÈS, SA (CISVASA) Barberà del Vallès Vallès Occidental


Centre de recollida i transferència de fems


E-877.04 ABONOS NATURALES ARNAU, SCP Ulldecona Montsià


Centre de recollida i transferència de ferralla


E-938.06 RECICLATGES MONTALPI, SL Martorell Baix Llobregat


Centre de recollida i transferència de residus carnis


E-679.99 OSGRE AMAT, SCP Valls Alt Camp

E-580.98 COMERCIAL CAMIL CAMPS, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-571.98 SALVADOR CAMPS, SL Parets del Vallès Vallès Oriental


Centre de recollida i transferència de residus especials


E-1145.09 SIRCAT, SL Alcover Alt Camp

E-1082.08 ESACHEM, SA Martorell Baix Llobregat

E-44.92 MAC DERMID ESPAÑOLA, SA Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat

E-847.04 CATALANA DE RESIDUS, SL Arboç Baix Penedès

E-1075.08 DRUCK CHEMIE IBÉRICA, SL Arboç Baix Penedès

E-1117.09 TERMINALES PORTUARIAS, SL Barcelona Barcelonès

E-637.99 TERMINALES QUÍMICOS, SA (TERQUIMSA) Barcelona Barcelonès

E-801.02 FER-VET, S.C. Quart Gironès

E-1218.11 TALLERS GIRONA, SL Sarrià de Ter Gironès

E-833.03 CONTENET, SCP Avellanes i Santa Linya Noguera



15

E-1097.09 PROMOCIONES VETERINARIAS, SA Vic Osona

E-779.02 VETERPACK, SL Alcarràs Segrià

E-1088.09 RINNEN GMBH CO Constantí Tarragonès

E-804.02 AGBAR INCENDIOS, SA Tarragona Tarragonès

E-866.04 SAFETY KLEEN ESPAÑA, SA Tarragona Tarragonès

E-754.01 TERMINALES QUÍMICOS, SA (TERQUIMSA) Tarragona Tarragonès

E-470.98 GESTIÓ DE RESIDUS ESPECIALS DE CATALUNYA, SA (GRECAT) Barberàdel Vallès Vallès Occidental

E-41.91 SAFETY KLEEN ESPAÑA, SA Palau-Solità i Plegamans Vallès Occidental

E-785.02 SERVEIS INTEGRALS DE RESIDUS DE CATALUNYA, SL (SIRCAT) Polinyà Vallès Occidental

E-386.97 IBERTREDI MEDIOAMBIENTAL, SA Rubí Vallès Occidental

E-778.02 TERRASSA NETA, SA Terrassa Vallès Occidental

E-870.04 GESTIÓN DE RESIDUOS CONTAMINANTES, SL Granollers Vallès Oriental

E-526.98 FCC ÁMBITO, SA Montmeló Vallès Oriental



E-1185.10 ECOGESTVAL, SL Olèrdola Alt Penedès

E-1215.11 RECUPERACIÓ INTEGRAL DE CATALUNYA, SL Rubí Vallès Occidental

E-1186.10 TRACTAMENT I DIPÒSIT ECOLÒGIC INDUSTRIAL, SA Sabadell Vallès Occidental


Centre de recollida i transferència de residus sanitaris


E-131.05 CONSENUR, SA Sant Quirze del Vallès Vallès Occidental


Centre de recollida i transferència de tòners


E-878.04 BIOTONER CATALUNYA & R SISTEMAS ECOLÓGICOS, SC Barcelona Barcelonès

E-1067.08 JORDI ROMEA SERRA Vic Osona

E-920.06 INFOR-CONSUM, SL Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental


Compostatge de residus orgànics


E-533.98 BURÉS PROFESIONAL, SA Castellód’Empúries Alt Empordà

E-707.00 PROINTRAVAL, SL Jorba Anoia

E-1063.08 DILIGENTER, SL Piera Anoia

E-1138.09 AIGÜES DE MANRESA, SA Manresa Bages

E-505.98 SERVEIS COMARCALS MEDIAMBIENTALS, SA (SECOMSA) Botarell Baix Camp

E-849.04 EDAFO GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL, SA Camarles Baix Ebre

E-951.06 TERRES VEGETALS EMPORDÀ, SL Palafrugell Baix Empordà

E-607.99 BURÉS, SA Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat



E-888.05 FRUITCAMP, SL Banyeres del Penedès Baix Penedès

E-875.04 AGROVIVER, SL Viver i Serrateix Berguedà

E-1137.09 CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA Olot Garrotxa

E-1195.10 XURRI TERRES VEGETALS, SL Cassà de la Selva Gironès

E-224.96 BURÉS PROFESIONAL, SA Vilablareix Gironès

E-857.04 SUARI RECTO, MANEL Cabrils Maresme

E-1149.10 EXCAVACIONS I JARDINERIA JACARANDA, SL Mataró Maresme

E-353.97 FERTILIZANTES ILERDENSES, SL Balaguer Noguera

E-867.04 INDUFECO, SL Camarasa Noguera

E-977.07 JOSEP MARIA GUÀRDIA PIJUAN Foradada Noguera

E-376.97 INFERIN, SL Sentiu de Sió Noguera

E-184.96 SUBMINISTRES ORGÀNICS DE TERRES I SUBSTRATS, SL Centelles Osona

E-104.95 FERTILITZANTS VOLTREGÀ, SA (FERVOSA) Manlleu Osona

E-741.00 PLANTA COMPOSTATGE FUMANYA, SL Sant Martí d’Albars Osona

E-776.02 ABONOS ORGÁNICOS BOIX, SL Tavèrnoles Osona

E-914.05 NAT COMPO, SL Bellvís Pla d’Urgell

E-871.04 AGROSCA, SL Alguaire Segrià

E-711.00 COMPOST SEGRIÀ, SA Alguaire Segrià

E-850.04 AGENCIA CATALANA DE L’AIGUA (EXPLOTADOR U.T.E.NETAIGUA-BFI) Vila-Seca Tarragonès

E-782.02 FERESP, SL Puigverdd’Agramunt Urgell

E-886.05 UTE COMPOSTATGE URGELL (SUFI, SA- J.A ROMERO POLO, SA) Tàrrega Urgell

E-1010.07 PUNT VERD SERVEIS, SAT Sentmenat Vallès Occidental

E-976.07 EXPLOTACIONS CAN QUIMET, SCP Bigues i Riells Vallès Oriental

E-971.07 TERRA-JARDÍ ARRIBAS PARDO, SCP Lliçàd’Amunt Vallès Oriental

E-853.04 POU MASUET, JOAN Llinars del Vallès Vallès Oriental



E-1152.10 GRANJA OMS, SCP Vallfogona de Balaguer Noguera

E-1107.09 AGRUPACIÓ RAMADERA DEL PLA D’URGELL, SL (ARPLA, SL) Torregrossa Plad’Urgell

E-1214.11 APENSOL, SL Olius Solsonès


Digestió Anaeròbia de residus orgànics


E-771.02 TRACTAMENTS DE JUNEDA, SA Juneda Garrigues

E-882.04 VALORITZACIONS AGRORAMADERES LES GARRIGUES, SL Juneda Garrigues

E-1124.09 SAT MOLINÉ 584 CAT Cassà de la Selva Gironès

E-1057.08 AGRÍCOLA MONTARGULL, SA Artesa de Segre Noguera

E-1095.09 SAT SAN MER Vilademuls Pla de l’Estany

E-965.07 PORGAPORCS, SL Vila-Sana Plad’Urgell

E-1115.09 C.C. DEL VALLÈS OCC. (EXPLOTADOR CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA) Terrassa Vallès Occidental




17


E-1161.10 ENERGISAT NATURA, SL Os de Balaguer Noguera

E-1087.09 REIG PASTOR, SCP Torregrossa Pla d’Urgell


Dipòsit controlat


E-32.90 CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA Hostalets de Pierola Anoia

E-1073.08 DERBISEL 99, SL Pujalt Anoia

E-42.91 CONTENEDORES REUS, SA (CORSA) Reus Baix CampE-814.03 RECUPERACIÓ DE PEDRERES, SL Cruïlles, Monells i Sant

Sadurní de l’HeuraBaix Empordà

E-868.04 GESTIÓ I RECUPERACIÓ DE TERRENYS, SA Tivissa Ribera d’Ebre

E-1012.07 PUIGFEL, SA Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental

E-477.98 FRANCISCO SÁNCHEZ MARTÍNEZ, SA Rubí Vallès Occidental

E-14.88 TRACTAMENT TÈCNIC D’ESCOMBRARIES, SA (TRATESA) Vacarisses Vallès Occidental

E-51.93 CESPA GR, GESTIÓN DE RESIDUOS, SA Santa Maria de Palautordera Vallès Oriental


Dipòsit controlat de residus especials


E-01.89 ATLAS GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL, SA Castellolí Anoia


Dipòsit controlat de residus municipals


E-1188.10 CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA Beuda Garrotxa

E-1177.10 CONSELL COMARCAL DEL PLA DE L’ESTANY Banyoles Pla de l’Estany


Incineració


E-941.06 RESIDENCIA CANINA FONT GALI, SL Piera Anoia

E-982.07 JARDÍ MORTUORI DEL BAIX CAMP, SL Riudoms Baix Camp

E-1148.10 DOG MANSION, SL Torrelameu Noguera

E-1102.09 INCINERACIONS ECOLÒGIQUES, SL Riudarenes Selva

E-64.94 SERVEIS D’INCINERACIÓ DE RESIDUS URBANS, SA (SIRUSA) Tarragona Tarragonès

E-919.05 INNOVET-98, SL Polinyà Vallès Occidental

E-564.98 SEIACO, SA Canovelles Vallès Oriental




Incineració de residus especials


E-466.97 GESTIÓ DE RESIDUS ESPECIALS DE CATALUNYA, SA (GRECAT) Constantí Tarragonès


Tractament


E-993.07 INVESTIGACIÓN Y VALORIZACIÓN DE RESIDUOS, SL Sant Feliude Buixalleu Selva



E-1217.11 PEINAJE DEL RIO LLOBREGAT, SA Sant Fruitós de Bages Bages


Tractament de llots de depuradora


E-956.06 INGENIERÍA Y TRATAMIENTOS DE VALORIZACIÓN, SL (INTRAVAL) Jorba Anoia

E-803.02 TRACTAMENT METROPOLITÀ DE FANGS, SL Barcelona Barcelonès

E-923.06 CONSELL COMARCAL D’OSONA (EXPLOTADOR DEPURADORES OSONA, SL) Vic Osona

E-915.05 ACA (EXPLOTADOR UTE OMS SACEDE, SA-SEARSA) Cornellà Del Terri Pla de l’Estany

E-766.02 ACA (EXPLOTADOR ACCIONA AGUA, SAU) Sant Cugat Del Vallès Vallès Occidental

E-794.02 GRANOLLERS TRACTAMENT TÈRMIC EFICIENT, SA Granollers Vallès Oriental

E-894.05 ACA (EXPLOTADOR OMS-SACEDE, SA) Montornès Del Vallès Vallès Oriental


Tractament de purins


E-622.99 DESIMPACTE DE PURINS VOLTREGÀ, SA Masies De Voltregà Osona

E-818.03 DESIMPACTE DE PURINSCORCÓ, SA Santa MariaDe Corcó Osona

E-620.99 DESIMPACTE DE PURINS ALCARRÀS, SA Alcarràs Segrià


Tractament de residus carnis


E-68.94 GREIXOS I FARINES DE CARN, SA (GREFACSA) Térmens Noguera

E-873.04 PET FOOD INGREDIENTS, SL Ribera d’Ondara Segarra

E-241.96 ECHEVARRÍA HERMANOS, C.B. Lleida Segrià




19

Tractament de residus especials


E-855.04 REPSOL PETROLEO, SA Constantí Tarragonès


Tractament de residus sanitaris


E-62.94 CONSENUR, SA Constantí Tarragonès

E-63.94 CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental


Tractament físico-químic de medicaments


E-66.94 TRACTAMENT DE SUBPRODUCTES INDUSTRIALS, SL Caldes de Montbui Vallès Oriental


Tractament físico-químic de residus especials


E-21.89 ECOCAT, SL Martorell Baix Llobregat

E-49.92 ECOLÓGICA IBÉRICA Y MEDITERRANEA, SA Barcelona Barcelonès

E-03.85 TRATAMIENTOS Y RECUPERACIONES INDUSTRIALES, SA (TRISA) Constantí Tarragonès


Valorització


E-1108.09 SERVEIS FORESTALS MAÇANET DE CABRENYS, SL Castellód’Empúries Alt Empordà

E-449.97 ÁNGEL MORENO RECHES Pont de Molins Alt Empordà

E-384.97 FERROS PERICH, SL Santa Llogaiad’Alguema Alt Empordà

E-473.98 TRANS-GRUES FONT, SL Santa Llogaiad’Alguema Alt Empordà

E-898.05 SERVICENTRE GUITART, SL Vila-Sacra Alt Empordà

E-1084.09 GREEN POWER REVOLUTION, SL Cabanyes Alt Penedès

E-854.04 INGENIERÍA Y TRATAMIENTOS DE VALORIZACIÓN, SL (INTRAVAL) Sant Sadurní d’Anoia Alt Penedès

E-1049.08 KOERNER, SL Santa Margarida i els Monjos Alt Penedès

E-1165.10 UNILAND CEMENTERA, SA Santa Margarida i els Monjos Alt Penedès

E-1061.08 DEIXALLES I TRANSPORTS ÀNGEL PLAZAS, SA Subirats Alt Penedès

E-1121.09 MARÍA SOCORRO FERNÁNDEZ BOUZAS Seu d’Urgell Alt Urgell

E-644.99 RECUPERACIONS RAMON VALLÈS, S.C.P. Seu d’Urgell Alt Urgell

E-745.00 HIERROS SAIZ, SL Òdena Anoia

E-834.03 JOANVALLÈS SORIANO Òdena Anoia

E-588.98 RECUPERACIÓN MORAGREGA, SL Piera Anoia



E-407.97 RECICLATGES SABATÉ, SL Pobla de Claramunt Anoia

E-942.06 CENTRE DE GESTIÓ MEDIAMBIENTAL, SL Torre de Claramunt Anoia

E-800.02 CONTENIDORS VILÀ VILA, SL Artés Bages

E-447.97 CONTAINERS DEL BAGES, SL Manresa Bages

E-91.95 GERMANS ESCALA, C.B. Manresa Bages

E-322.97 JOANA MARIA TORT ALTIMIRA Manresa Bages

E-211.96 JOANA MARIA TORT ALTIMIRAS Manresa Bages

E-383.97 RESIDUS DEL BAGES, SL Manresa Bages

E-92.95 GERMANS IGLESIAS RECUPERADORS, SL Moià Bages

E-1001.07 LORENZO RECUPERADORS, SCP Navarcles Bages

E-380.97 JOAN CUNILL BOIXADER Navàs Bages

E-223.96 HERMANOS PRATGINESTÓS, SA Sant Fruitós de Bages Bages

E-441.97 RECUPERACIONS PUIG, SL Sant Fruitós de Bages Bages

E-858.04 RECICLATGES PELEGRI, SL Sant Vicenç de Castellet Bages

E-402.97 HIERROS Y DESGUACES CASANOVAS, SL Reus Baix Camp

E-751.01 JOSEP TARDIU GRAU Reus Baix Camp

E-578.98 MIGUEL CUENCA SALUDES Reus Baix Camp

E-406.97 HIERROS Y DESGUACES, SA Selva del Camp Baix Camp

E-385.97 RECICLATGE FORÉS, SL Tortosa Baix Ebre

E-1118.09 SFERA GARDEN, SL Calonge Baix Empordà

E-576.98 PERE CABRERA I NAVARRO Gualta Baix Empordà

E-565.98 RECUTRANS, SL Palafrugell Baix Empordà

E-677.99 MARTÍ VIÑALS SALAMÓ Palamós Baix Empordà

E-1032.08 FENOPLEX, SL Castellví de Rosanes Baix Llobregat

E-1127.09 CONTENIDORS ESPARREGUERA, SL Esparreguera Baix Llobregat

E-1068.08 PAPELES ALLENDE, SL Esparreguera Baix Llobregat

E-316.96 RECICLAJES EPA, SL Esparreguera Baix Llobregat

E-531.98 FERRALLES MARTORELL, SA Martorell Baix Llobregat

E-508.98 RECICLAJES Y CONTAINERS ESCUDERO, SL Molins de Rei Baix Llobregat

E-630.99 J. MATA TRANSPORT I GESTIÓ DE RESIDUS, SL Pallejà BaixLlobregat

E-437.97 CARGO FEMAR, SL Papiol Baix Llobregat

E-825.03 REFEINSA CATALUNYA, SL Papiol Baix Llobregat

E-191.96 RECUPERACIÓN DE PAPELES HERMANOS FERNÁNDEZ, SA Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-639.99 RECUPERACIONES SANT ESTEVE, SL Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat

E-301.96 RECUPERADOS DEL ANOIA, SL Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat

E-535.98 FCC ÁMBITO, SA Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat

E-510.98 MANUEL CAÑETE CASTAÑO Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat

E-838.03 REDELCA, SL Vallirana Baix Llobregat

E-1189.10 DANA RECICLAJES, SL Arboç Baix Penedès

E-1094.09 JAIME LOPEZ-GOICOECHEA, SA Arboç Baix Penedès

E-1005.07 VIUDA DE LAURO CLARIANA, SL Arboç Baix Penedès

E-263.96 JOAQUÍN DOMINGO VALERO Badalona Barcelonès

E-979.07 RECICLAJES RODILLA, SL Badalona Barcelonès

E-958.06 RECUPERACIONES VENTURA, SL Badalona Barcelonès

E-790.02 CENTRE DE TRIATGE BARCELONA, SA Barcelona Barcelonès



21

E-174.96 CESPA, GESTIÓN DE RESIDUOS, SA Barcelona Barcelonès

E-177.96 FEMAREC, S.C.C.L. Barcelona Barcelonès

E-182.96 HERMANOS GAYA GIRALT, SA Barcelona Barcelonès

E-186.96 MANUEL VILLANOVA BARBERÁN Barcelona Barcelonès

E-185.96 RECUPERACIÓN PARA RECICLAJE TABUENCA, SL Barcelona Barcelonès

E-994.07 SERVICIOS FLOTANTES OTTO SCHWANDT, SL Barcelona BarcelonèsE-1044.08 COOPERATIVA DE USUARIOS DEL SERVICIO DE LIMPIEZA PÚBLICA

DOMICILIARIA DE BARCELONAHospitalet de Llobregat Barcelonès

E-1021.08 SAMPER I VALLS, SA Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-128.95 TOMÁS MARTÍNEZ Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-440.97 CHATARRAS GIL, SL Sant Adrià de Besòs Barcelonès

E-753.01 CONTAINERS DEL BERGUEDÀ, SL Berga Berguedà

E-1182.10 JOSÉANTONIO TORRENTE HERRERA Cercs Berguedà

E-1029.08 CLAUDI ROCA, SL Gironella Berguedà

E-1022.08 SERNFRAN CERDANYA, SL Puigcerdà Cerdanya

E-416.97 RECUPERACIÓN DE MATERIALES SÓLIDOS, SL (REMASOL) Vilaverd Conca de Barberà

E-1013.07 COMERCIAL EUROCUBELLES, SL Cubelles Garraf

E-360.97 JUAN RAMÍREZ E HIJOS, C.B. Sant Pere de Ribes Garraf

E-998.07 UNILAND CEMENTERA, SA Sitges Garraf

E-880.04 JOSEP GIRALT COSTA Vilanova i la Geltrú Garraf

E-839.03 RECICLATGES GONZÁLEZ, SL Vilanova i la Geltrú Garraf

E-666.99 FERROS PEDRÓS, SL Juneda Garrigues

E-288.96 LLUÍS SOLÉ ESPONA Olot Garrotxa

E-348.97 RECUPERACIONS INDUSTRIALS MARTÍ PUIG, SL Preses Garrotxa

E-1196.10 RECUPERACIONS INDUSTRIALS MARTÍ PUIG, SL Preses Garrotxa

E-865.04 TÈCNIQUES I RECUPERACIONS DEL GIRONÈS, SL Celrà Gironès

E-279.96 VILAR VITA SANS, SL Celrà Gironès

E-367.97 ECO-GIRONINA DE DIPÒSITS, SL Girona Gironès

E-231.96 RECUPERACIONS MARCEL NAVARRO I FILLS, SL Llagostera Gironès

E-497.98 RECU 9, SL Salt Gironès

E-966.07 SERVEIS INTEGRALS DE RESIDUS DE CATALUNYA, SL (SIRCAT) Sant Gregori Gironès

E-181.96 RECUPERACIONS AULADELL, SA Sarrià de Ter Gironès

E-884.05 L’ARCA DEL MARESME EMPRESA INSERCIÓ, SLL Argentona Maresme

E-434.97 ENRIQUE LORENZO PONS Malgrat de Mar Maresme

E-264.96 RECUPERACIONES AMPURDÁN, SL Malgrat de Mar Maresme

E-399.97 ANTONI SERRA CAMPOY Mataró MaresmeE-183.95 CONS. PER AL TRACTAMENT DE RSU DEL MARESME (EXPLOT. UTE

TRATAMIENTOS ECOLÓGICOS DEL MARESME (TEM))Mataró Maresme

E-881.04 RECICLATGES I SERVEIS CAN SERRA, SL Mataró Maresme

E-164.96 CASA NUALART, SL Pineda de Mar Maresme

E-491.98 RECUPERACIONES LÓPEZ, C.B. Premià de Mar Maresme

E-721.00 CASA NUALART, SL Tordera Maresme

E-483.98 JUANSALVADOR MORENO SANZ Vilassar de Mar Maresme

E-1066.08 CEMEX ESPAÑA, SA Alcanar Montsià

E-1026.08 CONTENIDORS BAIX-MONT, SL Amposta Montsià

E-312.96 HERMANOS PELLICÉ, SL Amposta Montsià



E-861.04 JOAN CORBELLA MOLLA Balaguer Noguera

E-1007.07 RECUPERACIONS LA NOGUERA, SL Camarasa Noguera

E-246.96 RECUPERACIONS MUNTADA, SL Gurb Osona

E-354.97 J. COROMINAS-F. COROMINAS, S.C.P. Manlleu Osona

E-209.96 JOSEP MARIA VILALTA TRESERRAS Manlleu Osona

E-1058.08 MATÈRIES TÈXTILS COLOMER, SL Masies de Roda Osona

E-1028.08 DESFERRES D’OSONA, SL Masies de Voltregà Osona

E-153.96 ALICIA SURIÑACH FONT Sant Quirze de Besora Osona

E-807.03 MAT RECUPERATS RIFÀ, SL Santa Eugènia de Berga Osona

E-612.99 EKO-LÓGICA MEDIOAMBIENTAL, SL Taradell Osona

E-285.96 ÀNGEL CODINA, SL Torelló Osona

E-700.00 ÀRIDS I TRANSPORTS CAMPRUBÍ, SL Torelló Osona

E-906.05 T.C. TORELLÓ, SA Torelló Osona

E-830.03 JAIME DURAN, SA Vic OsonaE-1018.07 PLANTA DE TRIATGE D’ENVASOS LLEUGERS, PAPER/CARTRÓ I

TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS MUNICIPALS DE VICVic Osona

E-1027.08 BALLESTES CALMET, SL Tremp Pallars Jussà

E-1175.10 VIUDA DE LAURO CLARIANA, SL Palaud’Anglesola Plad’Urgell

E-459.97 RECUPERACIONS ROMEU, SL Alamús Segrià

E-668.99 DESGUACES Y CHATARRAS PEDRÓS, SA Lleida Segrià

E-172.96 FELIPE VILELLA E HIJOS, SL Lleida Segrià

E-357.97 J.VILELLA FELIP,SL Lleida Segrià

E-587.98 LAJO Y RODRÍGUEZ, SA (LYRSA) Lleida Segrià

E-173.96 RECUPERACIONS VILALTA ROCA, SL Amer Selva

E-233.96 TÈXTIL MASSANES, SL (TEXMA) Massanes Selva

E-876.04 SERVEIS MUNICIPALS DE RIUDARENES, SA (SEMURSA) Riudarenes Selva

E-553.98 A.J. RUZ, SL Sils Selva

E-983.07 FERRALLES I METALLS SILS, SL Sils Selva

E-442.97 GESTIÓN DE RESIDUOS ORTEGA, SL Sils Selva

E-413.97 RAMON COLELL BADIA-JOSEP COLELL BADIA, C.B. Olius Solsonès

E-352.97 JOSEP MAÑÉ PLANA Catllar Tarragonès

E-1042.08 SANEA, SLU Constantí Tarragonès

E-387.97 HIERROS ALTADILL, SL Perafort Tarragonès

E-844.04 HIZAMETAL, SL Vespella de Gaià Tarragonès

E-57.93 PAPELES ALLENDE, SL Vilallonga del Camp Tarragonès

E-325.96 HIERROS ALTADILL, SL Gandesa Terra Alta

E-629.99 ANTONIO LLOSES FORN I JOSE MARIA LLOSES FORN, C.B. Tàrrega Urgell

E-1206.10 COMERCIO IMEX 2010, SL Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-193.96 FCC ÁMBITO, SA Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-278.96 GERMANS CABALLOL, SL Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-863.04 GESTORA CATALANA DE RESIDUOS, SL Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-122.95 JUAN PICANYOL ROSELL Castellar del Vallès Vallès Occidental

E-1198.10 FUNDACIÓ ENGRUNES Montcada i Reixac Vallès Occidental

E-1178.10 LAFARGE CEMENTOS, SA Montcada i Reixac Vallès Occidental

E-1211.10 VEOLIA WATER SYSTEMS IBÉRICA, SL Rubí Vallès Occidental

E-152.96 GESTIÓ DEL PAPER SABADELL, SL Sabadell Vallès Occidental



23

E-1011.07 JORGE MUÑOZ LEÓN Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental

E-1015.07 OPTIMA ENVIRONMENTAL SERVICES, SL Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental

E-1171.10 ECOTRANS VALLES, SL Sentmenat Vallès Occidental

E-836.03 FRANCH-GALLARDO, SL Sentmenat Vallès Occidental

E-574.98 ELYMET SALAS, SL Terrassa Vallès Occidental

E-660.99 FONT GRAU, SL Terrassa Vallès Occidental

E-95.95 MERCA OCASION LES FONTS, SL Terrassa Vallès Occidental

E-828.03 PALOMAR I FILLS, SL Terrassa Vallès Occidental

E-1111.09 PAPELES ALLENDE, SL Terrassa Vallès Occidental

E-126.95 PAPELES SALMERÓN, SL Terrassa Vallès Occidental

E-1123.09 TMA GRUP F. SÀNCHEZ, SL Terrassa Vallès Occidental

E-1106.09 EXPLOTACIÓ CAN QUIMET, SCP Bigues i Riells Vallès Oriental

E-1112.09 GESTIÓ DE RESIDUS ROCHE, SL Canovelles Vallès Oriental

E-1023.08 APROFITAMENT ASSESSORAMENT AMBIENTAL, SL Franqueses del Vallès Vallès Oriental

E-791.02 FERRALLES BATLLE, SL Granollers Vallès Oriental

E-227.96 SEBASTIÁN LLORENS, SL Granollers Vallès Oriental

E-1050.08 ECOGESTIÓ DEL VALLÈS, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-978.07 TRANSPORTS I SERVEIS J. CIRERA, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-298.96 CESPA GESTIÓN Y TRATAMIENTO DE RESIDUOS, SA Mollet del Vallès Vallès Oriental

E-481.98 LEFA, SA Mollet del Vallès Vallès Oriental

E-468.98 MERCA-OCASIONES Y SERVICIOS, S.C.P. Mollet del Vallès Vallès Oriental

E-247.96 JOSEP MONTASELL PARERA Sant Celoni Vallès Oriental

E-203.96 RECUPERACIONS MASNOU, SL Sant Celoni Vallès Oriental

E-96.95 VILAR VITA SANS, SL Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental

E-916.05 RECOLLIDA, ELIMINACIÓ I TRACTAMENT DE RESIDUS, SL (RET) Santa Eulàlia de Ronçana Vallès Oriental

E-1202.10 CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS, SA Santa Maria de Palautordera Vallès Oriental



E-1200.10 RECISABA, SL Vilanova del Camí Anoia

E-1134.09 UNIÓN BERMEO, SL Santpedor Bages

E-1174.10 PLANTA RECUPERADORA 22, SL Camarles Baix Ebre

E-1100.09 HIERROS SAIZ, SL Gavà Baix Llobregat

E-1190.10 ADEC GLOBAL, SL Vallirana Baix Llobregat

E-1039.08 DESTRUCCIÓN CONFIDENCIAL DE DOCUMENTACIÓN, SA Barcelona Barcelonès

E-1192.10 JUAN FARRÉ PUBILL Pineda de Mar Maresme

E-1006.07 ALUMINI I ENERGIA, SL Móra la Nova Riberad’Ebre

E-1197.10 HIERROS Y METALES CARSA, SL Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-1205.10 RODUHER RECICLAJES,SL Rubí Vallès Occidental

E-1204.10 FISUBER OIL GROUP, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental




Valorització d’escòries


E-901.05 RECICLAJES SAN ADRIÁN, SL Sant Adrià de Besòs Barcelonès

E-1020.08 PEDRERES MARESME RUSC, SL Franquesesdel Vallès Vallès Oriental


Valorització d’olis minerals


E-56.93 CATOR, SA Alcover Alt Camp


Valorització de bidons


E-60.94 SERVIDRUMIBÉRICA, SA Cambrils Baix Camp

E-129.95 ARTESANOS DE ENVASES RECICLADOS CALVO, SL Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat

E-1083.09 CRIC SYSTEM, SL Bellvei Baix Penedès

E-945.06 BIDONES J.P. GARCÍA, SL Fogars de la Selva Selva

E-54.93 BIDONES J.P. GARCIA Polinyà Vallès Occidental

E-134.95 CLEMENTE SILVENTE, SL Rubí Vallès Occidental

E-869.04 BIDONES ROMA, SA Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental

E-61.94 BIDONS EGARA, SL Viladecavalls Vallès Occidental

E-148.96 JOSÉ CLEMENTE GUEVARA Canovelles Vallès Oriental

E-267.96 PLÁSTICOS CANOVELLAS, SL Canovelles Vallès Oriental

E-74.94 REENVAS, SA Granollers Vallès Oriental

E-60.94 SERVIDRUM IBÉRICA, SA Cambrils Baix Camp

E-129.95 ARTESANOS DE ENVASES RECICLADOS CALVO, SL Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat



E-1131.09 ABICONT INDUSTRIAL, SL Viladecans Baix Llobregat


Valorització de cables


E-502.98 BARONICH, SL Manresa Bages

E-94.95 FERROMOLINS, SL Molins De Rei Baix Llobregat

E-487.98 TRITURADOS DE CABLES DEL GAIÀ, SL Vespella De Gaià Tarragonès


Valorització de dissolvents


E-31.90 VALLS QUÍMICA, SA Valls Alt Camp

E-1183.10 BIOIBÉRICA, SA Palafolls Maresme



25

E-599.99 APLICACIONES PULIDO INDUSTRIAL, SL Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental

E-04.86 DISTILLER, SA Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental

E-47.92 ECOLOGÍA QUÍMICA, SA Gualba Vallès Oriental

E-10.88 DERIVADOS DE PINTURAS,SA (DERPINSA) Montornès del Vallès Vallès Oriental


Valorització de ferralla


E-467.98 CARLOS CASINO, SL Olèrdola Alt Penedès

E-281.96 FRAGMENTADORA, SA Sant Sadurní d’Anoia Alt Penedès

E-963.07 CHATARRAS M. REQUENA, SL Vilafranca del Penedès Alt Penedès

E-418.97 CORPORACIÓN SIDERÚRGICA, SA Manresa Bages

E-259.96 RECICLATGES TORRES, SL Manresa Bages

E-377.97 RICARD ESCUDÉ JIMÉNEZ Reus Baix Camp

E-748.01 VEHÍCULOS Y DESGUACES TARZÁN, SL Reus Baix Camp

E-595.99 HIERROS Y METALES J. MORENO, SL Abrera Baix Llobregat

E-479.98 INOXIDABLES COMAS, SL Cornellà de Llobregat Baix Llobregat

E-194.96 JAIME DURAN, SA Cornellà de Llobregat Baix Llobregat

E-189.96 MANUEL VÁZQUEZ CERVERA Cornellà de Llobregat Baix Llobregat

E-930.06 BARRENA MARTÍN, SCP Esparreguera Baix Llobregat

E-552.98 RECICLAJES ESPARREGUERA, SL Esparreguera Baix Llobregat

E-390.97 ANTONI CARTAÑA COPONS Esplugues de Llobregat Baix Llobregat

E-330.96 AUSON VERD, SL Gavà Baix Llobregat

E-168.96 DEIXALLES GARZA 2, SL Gavà Baix Llobregat

E-302.96 VIUDA DE LAURO CLARIANA, SL Molins De Rei Baix Llobregat

E-169.96 CHATARRAS R. GARCÍA, SA Prat de Llobregat Baix Llobregat

E-220.96 COMPRA I VENDA DE FERRALLA BETA, SL Prat de Llobregat Baix Llobregat

E-829.03 GERMANEXPORT, SL Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat

E-243.96 PROCESOS METALÚRGICOS, SL Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat

E-311.96 RECUPERACIONES LINARES, SL Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat

E-742.00 VIUDA DE LAURO CLARIANA, SL Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-824.03 METALES BAIX LLOBREGAT 2000, SL Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat

E-439.97 IBERINOX 88, SA Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat

E-342.97 AMÈLIA GÓMEZ, SL Sant Joan Despí Baix Llobregat

E-391.97 RECUPERADORA SAN JUAN, SL Sant Joan Despí Baix Llobregat

E-1008.07 OSCAR VERGES, SL Sant Just Desvern Baix Llobregat

E-347.97 RAMON MOYA URBAN Badalona Barcelonès

E-579.98 RECICLATGES DEL MARESME, SL Badalona Barcelonès

E-812.03 ALUMINIS GIRALT, SL Barcelona Barcelonès

E-378.97 ANTONIO MARTÍNEZ BOSCH Barcelona Barcelonès

E-165.96 CHATARRAS JOAN SÁNCHEZ, SA Barcelona Barcelonès

E-1086.09 CORPORACIÓN SIDERÚRGICA, SA Barcelona Barcelonès

E-204.96 JAIME DURAN, SA Barcelona Barcelonès

E-307.96 JORGE BERTRAN, SA Barcelona Barcelonès

E-688.00 NTR RECICLAJE DE METALES SANTS-LES CORTS, SL Barcelona Barcelonès



E-955.06 VIUDA DE LAURO CLARIANA, SL Barcelona Barcelonès

E-1125.09 ANALLOYS, SL Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-244.96 BRIZ Y BARRENA, S.C.P. Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-315.96 CÁNDIDO GUDIÑO ELIJAS Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-166.96 COMERCIAL RIBA FARRÉ, SA Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-262.96 DIEGO MANUEL GARCÍA PADILLA Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-788.02 METANJOR, SL Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-161.96 RIMETAL, SA Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-548.98 SUCESORES DE ESTEBAN CARMONA PANIAGUA, S.C.P. Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-743.00 VIUDA DE LAURO CLARIANA, SL Santa Coloma de Gramenet Barcelonès

E-710.00 GRUPO COMPONENTES VILANOVA, SL Vilanova i la Geltrú Garraf

E-310.96 FÀBREGA & SOBRERROCA, RECUPERACIONS INDUSTRIALS, SL Preses Garrotxa

E-520.98 JOAN RAMOS CASELLAS Sant Julià de Ramis Gironès

E-245.96 RECICLATGES D’OSONA, SL Gurb Osona

E-305.96 REDORTA, SL Manlleu Osona

E-1207.10 DESFERRES D’OSONA, SL Masies de Voltregà Osona

E-451.97 FERRALLES DE LLEIDA, SL Granyanella Segarra

E-509.98 CHATARRAS Y DESGUACES MARQUINA, SA Lleida Segrià

E-559.98 JAIME RAMOS SIMARRO Sils Selva

E-289.96 JUAN PÉREZ HIERROS Y METALES, SA Tarragona Tarragonès

E-831.03 HIERROS Y METALES CARSA, SL Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-365.97 LAJO Y RODRIGUEZ, SA Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-1147.09 METALMAR RECUPERACIONES, SL Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-1004.07 RAFAEL GARCIA GARCIA Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-1120.09 J. SÁNCHEZ RECUPERACIONES 2007, SL Castellar del Vallès Vallès Occidental

E-345.97 FRANCISCO ALBERICH, SA Castellbisbal Vallès Occidental

E-764.02 VIUDA DE LAURO CLARIANA, SL Castellbisbal Vallès Occidental

E-503.98 GESTORA COMERCIAL CATALANA, SL Montcada i Reixac Vallès Occidental

E-645.99 CHATARRAS UCHER, SL Palau-Solità i Plegamans Vallès Occidental

E-611.99 HIERROS ALBALADEJO, SL Polinyà Vallès Occidental

E-478.98 JUAN CAÑIZARES, SL Polinyà Vallès Occidental

E-196.96 METALES CASINO, SL Ripollet Vallès Occidental

E-490.98 MEXTAL COMERCIAL, SL Ripollet Vallès Occidental

E-370.97 RECUPERACIONES HERMANOS CARRILLO, S.C.P. Ripollet Vallès Occidental

E-260.96 CHATARRAS ESCALONA, S.C.P. Rubí Vallès Occidental

E-443.97 CHATARRAS MARTÍN ROMERO, SL Rubí Vallès Occidental

E-499.98 JOAN CASALS CREUS Rubí Vallès Occidental

E-107.95 MORGAR RECUPERACIONES, SA Rubí Vallès Occidental

E-500.98 S.F. RECYMET SYSTEMS, SL Rubí Vallès Occidental

E-343.97 CORPORACIÓN SIDERÚRGICA, SA Sabadell Vallès Occidental

E-304.96 JOSÉ LUIS SÀNCHEZ ABELLAN Sabadell Vallès Occidental

E-1113.09 GESTIÓN DE RESIDUOS OBULCO, SL Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental

E-717.00 JORDI PUIG SUCARRATS Terrassa Vallès Occidental

E-420.97 RECUPERACIÓN DE METALES ALAGÓN, SL Terrassa Vallès Occidental

E-435.97 INVERSIONES ASOCIADAS GENERALES, SA Ullastrell Vallès Occidental



27

E-667.99 FUNALTER, SL Canovelles Vallès Oriental

E-856.04 ALEACIONES, PREALEACIONES Y DESOXIDANTES, SL (A.P.D.) Franqueses del Vallès Vallès Oriental

E-287.96 PRATGIR RECICLATGES, SL Franqueses del Vallès Vallès Oriental

E-253.96 FERIMET, SL Granollers Vallès Oriental

E-190.96 EMILIO TOVILLAS, SL Llagosta Vallès Oriental

E-344.97 FRANCISCO ALBERICH, SA Llagosta Vallès Oriental

E-396.97 PEDRO INGLÉS VIDAL Lliçà d’Amunt Vallès Oriental

E-935.06 MUNDOMET, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-1169.10 UVE 2003, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-697.00 FERROS CRISTOBAL, SA Parets del Vallès Vallès Oriental

E-957.06 TYR METALES, SL Roca del Vallès Vallès Oriental



E-1191.10 THORIAN METALS, SL Sant Salvador de Guardiola Bages

E-1076.08 IBÉRICA DE METALLS I RECERCA, SA Montbrió del Camp Baix Camp

E-1079.08 ANTONIO TORNER CASELLAS Montornès del Vallès Vallès Oriental


Valorització de frigorífics


E-950.06 ARC (EXPLOTADOR TPA, TÉCNICAS DE PROTECCION AMBIENTAL, SA) Pont de Vilomara i Rocafort Bages


Valorització de fusta


E-648.99 MAGÍ CIVIT ALEMANY Figuerola del Camp Alt Camp

E-1069.08 CARPE SERVICIOS LOGÍSTICOS, SL Pla de Santa Maria Alt Camp

E-296.96 EMBALATGES ALT CAMP, SL Pla de Santa Maria Alt Camp

E-731.00 PALETS PENEDÈS, SL Torrelavit Alt Penedès

E-427.97 TRANSFORMADORA DE PALETS, SL (TRANSPAL) Masquefa Anoia

E-647.99 JAUME ESCAYOLA I CIÓ Artés Bages

E-239.96 SERRADORA BOIX, SL Gaià Bages

E-872.04 TRANSFORMACIÓN EUROPEA DE RESIDUOS, SL Moià Bages

E-462.97 COMPRA VENTA PALETS USADOS Y RECICLAJE, SL Reus Baix Camp

E-234.96 DOMÈNECH CODORNIU, S.L Tortosa Baix Ebre

E-1054.08 PALETS GESTIÓN DE SERVICIOS CATALUNYA, SA Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat

E-424.97 F.J. SANGÜESA Y TALÓN, S.C.P. Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat

E-258.96 PALETS BADIA VIÑAS, SA Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat

E-653.99 AURELI MARRUGAT PONS Arboç Baix Penedès

E-594.99 ECO-GREEN PALET, SL Barcelona Barcelonès

E-902.05 ECOLIGNOR, SL Maià de Montcal Garrotxa

E-463.97 FUSTES MOLAS, SL Bescanó Gironès

E-969.07 ALAMEDA-TORRENT, SL Cassà de la Selva Gironès

E-981.07 LLUÍS BURJONS PORTET Pineda de Mar Maresme



E-369.97 COMPANYIA ESPECIAL DE RECUPERACIONS I RECONDICIONAMENTS, SL Sant Pere de Torelló Osona

E-593.99 TRANSPORTS SENTFORES, SL Vic Osona

E-936.06 PALETS PLA D’URGELL, SL Ivars d’Urgell Pla d’Urgell

E-1176.10 EMBALATGES SANTACREU, SL Mollerussa Pla d’Urgell

E-634.99 EDUARD DOMÈNECH I TRÀFACH Amer Selva

E-1014.07 CASAS RECUPERACIÓ DE PALETS, SA Brunyola Selva

E-845.04 RECUPALET RABASSA, SL Fogars de la Selva Selva

E-805.03 RECUPERACIÓN DE PALETS SIOSMI, SL Fogars de la Selva Selva

E-765.02 COMEPAL, SA Pallaresos Tarragonès

E-545.98 TRANSPORTES PRATS, SA Tarragona Tarragonès

E-811.03 SERVIPALETS, SL Polinyà Vallès Occidental

E-250.96 SERVIPALETS, SL Polinyà Vallès Occidental

E-538.98 TECNOLOGÍA Y MEDIO AMBIENTE GRUPO F.SÁNCHEZ, SL Rubí Vallès Occidental

E-517.98 EMBALAJES MONTE, SL Sentmenat Vallès Occidental

E-917.05 JOSÉ MARIA AMAYA ROLDÁN Sentmenat Vallès Occidental

E-928.06 PALESTOK DEL VALLÉS, SL Sentmenat Vallès Occidental

E-997.07 MANIPULADOS DE ACCESORIOS Y PALETS, SL Terrassa Vallès Occidental

E-973.07 TRIDEFUS, SL Terrassa Vallès Occidental

E-1048.08 SERVIPALET CARLOTA, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-895.05 TECNOLOGÍAS DEL MEDIO AMBIENTE, SA (TECMASA) Llinars del Vallès Vallès Oriental

E-417.97 RECUPALET CODINA, SA Montmeló Vallès Oriental

E-890.05 REGESPAL, SL Montornès del Vallès Vallès Oriental

E-654.99 RECUPALETS DE MONTCADA, SL Parets del Vallès Vallès Oriental

E-655.99 TOMÁS MUELAS CONEJERO Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental

E-927.06 PALETS COLOMINA, SCP Santa Eulàlia de Ronçana Vallès Oriental

E-471.98 RECICLATGES DE FUSTA MOAR, SL Vilalba Sasserra Vallès Oriental



E-1151.10 CARPE SERVICIOS LOGÍSTICOS, SL Pla de Santa Maria Alt Camp

E-946.06 TECNOLOGÍAS DEL MEDIO AMBIENTE, SA Barberà del Vallès Vallès Occidental


Valorització de medicaments


E-684.99 FUNDACIÓ HUMANITÀRIA PEL TERCER I QUART MÓN DOCTOR TRUETA. Vic Osona


Valorització de metalls


E-591.99 HAINAN, SL Avinyonet de Puigventós Alt Empordà

E-52.93 SA LIPMES Manresa Bages

E-275.96 TRATAMIENTOS DE RESIDUOS FOTOGRÁFICOS, SL Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat

E-346.97 REGENCO, SL Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat

E-167.96 URGIL, SA Sant Just Desvern Baix Llobregat



29

E-606.99 SERVICIO DE RECUPERACIÓN BIOTUR, SL Barcelona Barcelonès

E-975.07 ALUMINIS GIRALT, SL Vilanova i la Geltrú Garraf

E-361.97 RGR METALES, SL Premià de Dalt Maresme

E-135.96 ALUMINIO SALA, S.A (ALUMINSA) Teià Maresme

E-46.92 KEMIRA IBÉRICA, SA Flix Ribera d’Ebre

E-726.00 ALUMINIO SALA, SA Seròs Segrià

E-106.95 EXIDE TECHNOLOGIES RECYCLING, SL Sant Julià de Llor i Bonmatí Selva

E-539.98 METALES DEL MEDITERRÁNEO, SL Tarragona Tarragonès

E-158.96 LAYRE, SL Rubí Vallès Occidental

E-619.99 FONERIA GAMBARI, SL Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental

E-79.94 BEFESA ALUMINIO, SL Franqueses del Vallès Vallès Oriental

E-767.02 GRUPAL ART, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-43.92 INDUSTRIAS QUÍMICAS DEL VALLÉS, SA Mollet del Vallès Vallès Oriental



E-1053.08 PRODESQUÍMICA, SL Sant Feliu de Buixalleu Selva


Valorització de paper i cartró


E-964.07 JOAQUIM BORRÀS MAYOL Papiol Baix Llobregat

E-797.02 RÚA PAPEL GESTION, SA Sant Andreu de La Barca Baix Llobregat

E-101.95 RECUPERACIONES BARCELONA, SL Sant Joan Despí Baix Llobregat

E-157.96 ALPA RECUPERADORA, SA Badalona Barcelonès

E-127.95 FRANCISCO CUBEL AGUIRRE Barcelona Barcelonès

E-84.94 PAPELES ALLENDE, SL Barcelona Barcelonès

E-180.96 PAPELES VELA, SA Barcelona Barcelonès

E-149.96 UNIÓN DE TRAPEROS PARA EL RECICLAJE Y SERVICIOS, SL (UTRESE) Barcelona Barcelonès

E-947.06 PAPELES PIULACHS, SL Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-176.96 RAMON SERRA JÚLIA, SL Cabrera de Mar Maresme

E-937.06 RECOLLIDA I RECICLATGE, SL Gurb Osona

E-934.06 SAICA NATUR NORESTE, SL Palol de Revardit Pla de l’Estany

E-308.96 ALIER, SA Rosselló Segrià

E-179.96 PAPELES VELA, SA Castellbisbal Vallès Occidental

E-582.98 STORA ENSO BARCELONA, SA Castellbisbal Vallès Occidental

E-188.96 BOJ SERVEIS DE RECICLATGE, SL Montcada i Reixac Vallès Occidental

E-85.94 RECUPERACIONES FONT, SA Montcada i Reixac Vallès Occidental

E-1099.09 IRMASOL, SA Polinyà Vallès Occidental

E-318.96 MIGUEL HERRANDO I VILLAGRASA Rubí Vallès Occidental

E-1199.10 IRMASOL, SA Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental

E-123.95 VILAR VITA SANS, SL Llagosta Vallès Oriental

E-843.04 SAICA NATUR NORESTE, SL Montornès del Vallès Vallès Oriental




Valorització de pinyolada


E-359.97 ORUJO, SA Tortosa Baix Ebre

E-1003.07 SANSA DE L’EBRE, SA Tortosa Baix Ebre

E-192.96 GENERAL D’OLIS I DERIVATS,SL Borges Blanques Garrigues

E-214.96 SECADEROS ECOLÓGICOS DE CATALUNYA, SA Galera Montsià

E-255.96 ACEITES ESCODA, C.B. Ginestar Ribera d’Ebre


Valorització de plàstics


E-205.96 PLÁSTICOS RALLO, SL Cabra del Camp Alt Camp

E-949.06 CARLOS ORTIN, SL Valls Alt Camp

E-1025.08 KNAUF MIRET, SL Vilafranca del Penedès Alt Penedès

E-293.96 ANTONI ESCOLÀ SOLÉ Manresa Bages

E-237.96 ANVIPLAS, SL Navarcles Bages

E-453.97 SANFEPLAST, SA Sant Feliu Sasserra Bages

E-438.97 PLÁSTICOS GÜELL, SL Esparreguera Baix Llobregat

E-295.96 E.M.S.H.T.R Gavà Baix Llobregat

E-985.07 POLÍMEROS DEL NORDESTE, SL Martorell Baix Llobregat

E-151.96 FERRÉ RECICLADOS, SL Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat

E-534.98 MECAMOPLAST, SL Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat

E-1090.09 POLIESPOR, SA Arboç Baix Penedès

E-501.98 INDUSTRIAL DE LA GRANZA PLÁSTICA, SL (INGRAPLA) Barcelona Barcelonès

E-303.96 ALREPLAST, SL Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-445.97 TARRACOPLAST, SL Sénia Montsià

E-798.02 RECUPERACIONES DE PLÁSTICOS BARCELONA, SL Balaguer Noguera

E-544.98 CARLES BATLLE RIFA Manlleu Osona

E-990.07 VISOPLAST, SL Sant Quirze de Besora Osona

E-583.98 RECUPROD, SL Flix Ribera d’Ebre

E-770.02 JORDI PONS BOSCH Almacelles Segrià

E-1046.08 RIBERPET, SA Hostalric Selva

E-808.03 LASENTIU, SL Maçanet de la Selva Selva

E-309.96 TERRAPLAST, SA Tarragona Tarragonès

E-291.96 RAVAGO PLÁSTICOS, SA Vilallonga del Camp Tarragonès

E-1130.09 TERRALTA RECYCLING, SA Gandesa Terra Alta

E-124.95 MANIPULADOS ESCRIBÀ, SA Bellpuig Urgell

E-1098.09 RECICLAJES Y TRANSFORMACIÓN DEL PLÁSTICO LA COMELLA, SL Tàrrega Urgell

E-356.97 FABRIPLASTIC, SAL. Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-1203.10 PLÁSTICOS CALLES, SL Castellbisbal Vallès Occidental

E-90.95 SUMINCO, SA Montcada i Reixac Vallès Occidental

E-355.97 ARCOBALENO, SL Palau-Solità i Plegamans Vallès Occidental

E-229.96 PLÁSTICOS MOMPEÁN, SL Palau-Solità i Plegamans Vallès Occidental

E-248.96 PLÀSTICS GERMANS SALAET, SL (PLAGESA) Palau-Solità i Plegamans Vallès Occidental



31

E-1081.08 ELENPLAST, SA Rubí Vallès Occidental

E-613.99 G-INREPLAST-3, SA Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental

E-486.98 INDUSTRIAS EXTRUSIONADORAS DE PLÁSTICOS RECICLADOS, SL (INDEX) Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental

E-452.97 AP-3, SL Sentmenat Vallès Occidental

E-1038.08 ECOPLAS 2000, SL Sentmenat Vallès Occidental

E-974.07 REPLACA, SL Sentmenat Vallès Occidental

E-1060.08 TRISOMAT, SL Sentmenat Vallès Occidental

E-1072.08 DERIVADOS DEL POLIURETANO, SA Terrassa Vallès Occidental

E-199.96 MONÓMEROS DEL VALLÉS, SL Terrassa Vallès Occidental

E-368.97 GRAINPLAST, SL Canovelles Vallès Oriental

E-286.96 VIELPA, SA Canovelles Vallès Oriental

E-1093.09 MOREL DUX, SL Garriga Vallès Oriental

E-1052.08 PINDEX, SA Granollers Vallès Oriental

E-1128.09 POLYLIB GESTIÓN Y TRATAMIENTO PLÁSTICO, SA Llagosta Vallès Oriental

E-601.99 CORTPLAST, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-80.94 FOREC, SA Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-948.06 PLÁSTICOS CÁNOVAS, SCP Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-1180.10 RECUPERACIÓ VILAPLÀSTIC, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-859.04 WURSI, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-1096.09 RESER ECOLÓGICO, SL Llinars del Vallès Vallès Oriental

E-458.97 ECOPLAST MONTMELÓ, SL Montmeló Vallès Oriental

E-89.95 REYTRAPLAST, SA Montornès del Vallès Vallès Oriental

E-962.07 ALIANPLAST SERVEIS, SL Parets del Vallès Vallès Oriental

E-292.96 FUMOSO INDUSTRIAL, SA Parets del Vallès Vallès Oriental

E-536.98 WURSI, SL Parets del Vallès Vallès Oriental

E-864.04 TECNI-PLASPER, SL Roca del Vallès Vallès Oriental

E-136.96 RIERA BERENGUER, SA Sant Celoni Vallès Oriental

E-1105.09 VITAPLAST, SL Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental



E-1051.08 INDUSTRIAS QUÍMICAS PARETS, SA Parets del Vallès Vallès Oriental


Valorització de pneumàtics


E-1150.10 ALFREDO MESALLES, SA Pont de Vilomara i Rocafort Bages

E-1160.10 INTERNITCO COMERÇ, SL Sallent Bages

E-121.95 ALFREDO MESALLES, SA Gavà Baix Llobregat

E-728.00 ALFREDO MESALLES, SA Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-557.98 RECICLATGES ARBECA, SL Arbeca Garrigues

E-837.03 NEGRELL RESIDUS, SL Banyoles Pla de l’Estany

E-846.04 GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL DE NEUMÁTICOS, SL (GMN, SL) Maials Segrià




Valorització de residus alimentaris


E-431.97 COLOMA MESTRES CERVELLÓ Figuerola del Camp Alt Camp

E-139.96 FORMULADOS COMPALSA ACEITES Y GRASAS, SL Reus Baix Camp

E-1154.10 HERMANOS MELICH, CB Roquetes Baix Ebre

E-105.95 OLISEFI, SA Tortosa Baix Ebre

E-694.00 FARINES OSONA, SL Manlleu Osona

E-71.94 PROMIC, SA Masies de Voltregà Osona

E-1059.08 PROMIC, SA Masies de Voltregà Osona

E-627.99 SERVEIS MEDIAMBIENTALS DE CATALUNYA, SL Constantí Tarragonès

E-216.96 COPIRAL, SL Agramunt Urgell



E-1116.09 SAN.D.R.A., SL Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat


Valorització de residus carnis


E-581.98 ANTONIO VALLS POL, SL Òdena Anoia

E-133.95 PROGRASA, SL Barcelona Barcelonès

E-69.94 GREIXOS I FARINES DE CARN, SA (GREFACSA) Sant Joan les Fonts Garrotxa

E-88.95 LIPIBAS, SL Vall d’en Bas Garrotxa

E-773.02 COPECINTER, SL Cervera Segarra

E-72.94 HIJOS DE CANUTO VILA, SA Franqueses del Vallès Vallès Oriental

E-394.97 APC EUROPE, SA Granollers Vallès Oriental

E-723.00 PROALAN, SA Granollers Vallès Oriental


Valorització de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE)


E-860.04 ELECTRORECYCLING, SA Pont de Vilomara i Rocafort Bages


Valorització de residus de pell


E-217.96 COSEUFIL, SL Vic Osona

E-125.95 COMPAÑÍA ANÓNIMA MOREU, SA Paretsdel Vallès Vallès Oriental




33

Valorització de residus especials


E-525.98 UTE URBASER, SA, FCC ÁMBITO, SA, RECYPILAS, SA (UTE VILOMARA) Pont de Vilomara i Rocafort Bages

E-918.05 AMBIOMA CONSULT, SL Esparreguera Baix Llobregat

E-584.98 LPG TÉCNICAS EN EXTINCIÓN DE INCENDIOS, SA Esplugues de Llobregat Baix Llobregat

E-282.96 FERROMOLINS, SL Molins de Rei Baix Llobregat

E-410.97 ASFALTOS ESPAÑOLES, SA Tarragona Tarragonès

E-817.03 TARRAGONA POWER, SL Tarragona Tarragonès

E-411.97 REPSOL PETRÓLEO, SA Vila-Seca Tarragonès

E-704.00 KAL Y SOL IBERIA, SA Martorelles Vallès Oriental


Valorització de residus de residus orgànics


E-455.97 CADES PENEDÈS, SA Avinyonet del Penedès Alt Penedès

E-100.95 RECICLADO DE ACEITES ÁCIDOS, SL Constantí Tarragonès


Valorització de residus de residus tèxtils


E-827.03 JOSEP VALLÉS COLOM Òdena Anoia

E-103.95 VILÀ-PLANELLA, SL Sant Joan les Fonts Garrotxa

E-716.00 ERNEST SALELLAS PORTUS Arenys de Mar Maresme

E-457.97 TRANSACCIONES TEXTILES ILTEX, SL Mataró Maresme

E-735.00 BUGADERIA INDUSTRIAL BARBERÀ, SL Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-650.99 GRASITEX, SA Castellar del Vallès Vallès Occidental

E-592.99 COSTA ECOTEXTIL, S.C.P. Sentmenat Vallès Occidental



E-893.05 RETALLS I DRAPS 2000, SL Sabadell Vallès Occidental


Valorització de residus de sorres de foneria


E-615.99 APLIFUN, SA Granollers Vallès Oriental


Valorització de residus de tòners


E-885.05 JOSEP DOMINGO RIBÉ Valls Alt Camp

E-925.06 ESSAIGE, SL Vilafant Alt Empordà

E-1077.08 RECYCLING MANRESA, SL Manresa Bages



E-1144.09 KARTUTX ECOLÒGIC, SL Tortosa Baix Ebre

E-641.99 EYBA EQUIP 2000, SL Prat de Llobregat Baix Llobregat

E-1055.08 BARCELONA RECICLA, SL Barcelona Barcelonès

E-908.05 ECOLIDER, SL Barcelona Barcelonès

E-638.99 SISTEMES ECOLÒGICS DE RECICLATS OFIMÀTICS, SL Barcelona Barcelonès

E-929.06 GTA SISTEMAS, SL Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-140.96 CARTTONER SISTEMAS, SL Sant Adrià de Besòs Barcelonès

E-907.05 RECYCLING SYSTEM OLOT, SLL Castellfollit de la Roca Garrotxa

E-799.02 TONER 2000 TASA, SL Ponts Noguera

E-1047.08 ADAM FALGUERES VERDAGUER Centelles Osona

E-991.07 FUNDACIÓ HUMANITÀRIA PEL TERCER I QUART MÓN DOCTOR TRUETA Vic Osona

E-763.02 M.Y B. SISTEMAS, SL Vic Osona

E-780.02 RECOIN OSONA, S.C. Vic Osona

E-960.07 FUNDACIÓ MAP Ripoll Ripollès

E-816.03 COLOR CENTRE LLORET, SA Lloret de Mar Selva

E-777.02 ZURZAL RECICLAJES, SL Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental

E-931.06 FRANCESC MIRET RODRIGO Sabadell Vallès Occidental

E-537.98 PRODUCTOS Y MEDIOS DE IMPRESIÓN, SA Llagosta Vallès Oriental


Valorització de vehicles fora d’ús


E-444.97 MERCACARS, S.C.P. Valls Alt Camp

E-433.97 GRUPO AUTOGRUAS NADAL, SL Jonquera Alt Empordà

E-691.00 DESBALLESTAMENTS POT, S.C. Llers Alt Empordà

E-1146.09 FRANCISCO GABARRE FLORES Vilafant Alt Empordà

E-556.98 FERNANDO BENEDÍ BERNAL Avinyonet del Penedès Alt Penedès

E-683.99 RECAMBIOS MOJAR, SL Olèrdola Alt Penedès

E-1119.09 RECYCLE CAR, SL Olèrdola Alt Penedès

E-274.96 AUTOREC, SL Hostalets de Pierola Anoia

E-519.98 AUTOREC, SL Hostalets de Pierola Anoia

E-623.99 MARCELO SOLER, SA Manresa Bages

E-474.98 DESGUACES DEL BAGES, SL Sant Fruitós de Bages Bages

E-913.05 MARCEL SOLER, SA Sant Salvador de Guardiola Bages

E-558.98 GALLARDO GALLARDO, C.B. Reus Baix Camp

E-518.98 JOAN MAS MIQUEL Reus Baix Camp

E-1037.08 FÉLIX SECUNDINO MORLA Riudoms Baix Camp

E-1031.08 FERROS MODES, SL Riudoms Baix CampE-952.06 GRUAS Y TALLER JOSÉ Y JOSÉ LUIS, SL Vandellòs i l’Hospitalet de

l’InfantBaix Camp

E-514.98 FRANCISCO PÉREZ QUERÓ Vinyols i els Arcs Baix Camp

E-1184.10 JORDI MONFORT VALMAÑA (DESGUACES MONFORT) Deltebre Baix Ebre

E-1064.08 GRUES FONT GARATGE, SL Bellcaire d’Empordà Baix Empordà

E-1085.09 DESBALLESTAMENTS, SL Mont-Ras Baix Empordà

E-984.07 ASSISTÈNCIA COSTA BRAVA, SLL Palafrugell Baix Empordà



35

E-495.98 DESGUACES ESPARREGUERA, SL Esparreguera Baix Llobregat

E-774.02 RECICLATGE DE FERRALLES I METALLS J.J. MERCÈ, SL Esparreguera Baix Llobregat

E-1136.09 A4 DESGUACES BARCELONA, SL Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-1153.10 PLANTA RECUPERADORA 22, SL Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-899.05 AUTO-GRUAS SANT JORDI, SL Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat

E-1062.08 DESGUACE J. FERNÁNDEZ, SL Viladecans Baix Llobregat

E-1104.09 DESGUACE RUIZ-LÓPEZ, SL Viladecans Baix Llobregat

E-940.06 RECUPERACIONES Y SERVICIOS VIGRELA, SL Bellvei Baix Penedès

E-954.06 AUTORECICLAJE Y GRUAS ROLDÁN, SCP Santa Oliva Baix Penedès

E-944.06 BOTÀNICA SERVEIS D’AUTOMOCIÓ, SL Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-404.97 DESGUACES CÉSAR SL Sant Adrià de Besòs Barcelonès

E-586.98 DESGUACE LA ROCA, SL Santa Coloma de Gramenet Barcelonès

E-703.00 MONTSERRAT ALEJOS RUBIO Santa Coloma de Gramenet Barcelonès

E-911.05 DESBALLESTAMENT AUTOGARRIGUES, SL Borges Blanques Garrigues

E-686.99 JOSEP SERRA TRIAS Vall d’En Bas Garrotxa

E-513.98 FRANCISCO MILLÁN, S.C. Fornells de la Selva Gironès

E-640.99 PLANTA RECUPERADORA 22, SL Girona Gironès

E-426.97 MODELAUTO CASH, SL Quart Gironès

E-970.07 DESGUACES AUTO-ROCAFONDA DE SÁNCHEZ E HIJOS, SL Mataró Maresme

E-577.98 RECICLATGES ESCOLANO, SL Mataró Maresme

E-670.99 RECUPERAUTO PALAFOLLS, SL Palafolls Maresme

E-1034.08 DESGUACES TAEDA, SL Balaguer Noguera

E-912.05 JOSEP BABOT PONS Vallfogona de Balaguer Noguera

E-560.98 JORDI ROQUET GOMIS Manlleu Osona

E-382.97 AUTO DESBALLESTAMENTS LA GLEVA, SL Masies de Voltregà Osona

E-750.01 DESBALLESTAMENTS POL, SL Seva Osona

E-602.99 ESTEBAN FERNÁNDEZ PUERTAS Mollerussa Pla d’Urgell

E-883.05 RECANVIS MONTSERRAT, SL Móra la Nova Ribera d’Ebre

E-1089.09 ASISTENCIA Y SUMINISTROS MECÁNICOS, SA (ASYSUMSA) Lleida Segrià

E-646.99 DESGUACES GUALDA, SL Lleida Segrià

E-968.07 SOCIEDAD COOPERATIVA RETO A LA ESPERANZA Lleida Segrià

E-669.99 DESGUACES ABELLÓ-GONZALEZ, S.R.L. Soses Segrià

E-892.05 FINALCAR, SCP Constantí Tarragonès

E-1208.10 AUTOMOCIÓ LA CANONJA, SL Tarragona Tarragonès

E-1036.08 DESGUACES FONTANET, SL Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-995.07 MANUEL CARQUEJEIDA GARCIA (DESGUACES CARQUEIJEDA GARCIA) Barberà del Vallès Vallès Occidental

E-852.04 DOMINGO GARCIA GONZALEZ Castellar del Vallès Vallès Occidental

E-652.99 ALFREDO BIENVENIDO CRESPO Montcada i Reixac Vallès Occidental

E-401.97 AUTO DESBALLESTAMENT POLINYÀ, SL Polinyà Vallès Occidental

E-430.97 ESTEBAN MIR MORATÓ Ripollet Vallès Occidental

E-1074.08 MARIA LUISA GAY DOCE Sentmenat Vallès Occidental

E-674.99 ANTONIO CUADRA DÍAZ Terrassa Vallès Occidental

E-671.99 AUTODESGUACES DEL VALLÈS, S.C.P. Terrassa Vallès Occidental

E-673.99 JOSÉ LÓPEZ LÓPEZ Terrassa Vallès Occidental

E-393.97 MAFER TERRASENSE, SL Terrassa Vallès Occidental



E-672.99 PEDRO VILALTELLA SERRET Terrassa Vallès Occidental

E-842.03 ALFONSO RODRÍGUEZ PONCE Bigues i Riells Vallès Oriental

E-603.99 DESGUACES TRECE, SL Franqueses del Vallès Vallès Oriental

E-448.97 TAMAYO AUTODESGUACES, SL Garriga Vallès Oriental

E-933.06 PONS DESBALLESTAMENT, SL Lliçà d’Amunt Vallès Oriental

E-551.98 DESGUACES DE AUTOMÓVILES, SL Lliçà de Vall Vallès Oriental

E-512.98 JAUME JOSEP PUIG FERNÁNDEZ Santa Maria de Palautordera Vallès Oriental



E-1045.08 RECYCLE CAR, SL Olèrdola Alt Penedès

E-1209.10 HASSAN ESSAHRAOUY Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat

E-1216.11 RECICLAJES 55, SCP Hospitalet de Llobregat Barcelonès

E-1092.09 LUIS ALONSO AGUIRRE Terrassa Vallès Occidental


Valorització de residus de vidre


E-398.97 MARIA NUTÓ, SA Sant Sadurní d’Anoia Alt Penedès

E-119.95 DANIEL ROSAS, SA Prat de Llobregat Baix Llobregat

E-1156.10 RECUPERADORA DE VIDRIO BARCELONA, SA Montblanc Conca de Barberà

E-1140.09 SANTOS JORGE, SA Montblanc Conca de Barberà

E-132.95 RECUPERADORA DE VIDRIO BARCELONA, SA (REVIBASA) Castellbisbal Vallès Occidental

E-198.96 RECUPERACIONES POLICART, S.C.P. Rubí Vallès Occidental

E-572.98 SANTOS JORGE, SA Mollet del Vallès Vallès Oriental


Valorització energètica


E-1091.09 DERIVADOS CÁLCICOS, SA Girona Gironès




Instal·lacions per a la gestió de residus a Catalunya. Resum 2010 residus municipals

39

2 GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS

2.1 Estadística en funció de tipus d’instal·lació, territori i estat.

Tipus d’instal·lació ESTAT BAR GIR LLE TAR T.EBRE Total

funciona 11 3 5 3 1 23

construc. - 2 - - - 2

tràmit 2 1 - - - 3Plantes de tractament biològic de la FORM

TOTAL 13 6 5 3 1 28

funciona 5 - - 1 - 6

construc. 1 - - - - 1

tràmit - 2 - - - 2Plantes de tractament mecànic - biològic de la RESTA

TOTAL 6 2 - 1 - 9

funciona 1 - - - - 1

construc. - - - - - -

tràmit - - - - - -Plantes de triatge

TOTAL 1 - - - - 1

funciona 8 2 - 1 - 11

construc. - - - - - -

tràmit - - - - - -Plantes de triatge d’envasos lleugers

TOTAL 8 2 - 1 - 11

funciona 11 4 5 - 1 21

construc. - - - - - -

tràmit - 1 - - 1 2Plantes de transvasament

TOTAL 11 5 5 - 2 23

funciona 2 1 - 1 - 4

construc. - - - - - -

tràmit - - - - - -Incineradores

TOTAL 2 1 - 1 - 4

funciona 6 5 11 1 2 25

construc. - - - - - -

tràmit - - - - - -Dipòsits controlats

TOTAL 6 5 11 1 2 25



funciona 168 60 26 31 23 308

construc. - 1 5 2 1 9

tràmit 2 - 3 - - 5Deixalleries

TOTAL 170 61 34 33 24 322

funciona 33 10 9 13 1 66

construc. - - - - - -

tràmit 11 2 4 3 - 20Deixalleries mòbils

TOTAL 44 12 13 16 1 86

funciona 27 20 2 2 - 51

construc. 3 3 2 - - 8

tràmit - 4 - 2 - 6Mini deixalleries

TOTAL 30 27 4 4 - 65

funciona 272 105 58 53 28 516

construc. 4 6 7 2 1 20

tràmit 15 10 7 5 1 38Total d’instal·lacions

TOTAL 291 121 72 60 30 574




41


Plantes de tractament biològic de la FORM


M-00729 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE BOADELLA I LES ESCAULES [COMP] Alt Empordà

M-00336 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE LA SEU D'URGELL [COMP] Alt Urgell

M-00789 ECOPARC 4 (HOSTALETS DE PIEROLA) - PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC [COMP] Anoia

M-00093 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE JORBA [COMP] Anoia

M-00235 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE MANRESA [COMP] Bages

M-00090 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE BOTARELL [COMP] Baix Camp

M-00793 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE BOTARELL [D_AN + COMP] Baix Camp

M-00455 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ [COMP] Conca de Barberà

M-00337 ECOPARC 1 (BARCELONA) - PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC [D_AN + COMP] E.M.S.H.T.R.

M-00454 ECOPARC 2 (MONTCADA I REIXAC) - PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC [D_AN + COMP] E.M.S.H.T.R.

M-00174 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE SANT CUGAT DEL VALLÈS [COMP] E.M.S.H.T.R.

M-00061 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE TORRELLES DE LLOBREGAT [COMP] E.M.S.H.T.R.

M-00250 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE SANT PERE DE RIBES [COMP] Garraf

M-00861 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC D'OLOT [COMP] Garrotxa

M-00500 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE LLAGOSTERA [COMP] Gironès

M-00091 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE MAS DE BARBERANS [COMP] Montsià

M-00730 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE MALLA [COMP] Osona

M-00456 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE TREMP [COMP] Pallars Jussà

M-00786 AGROSCA, SL [COMP] Segrià

M-00236 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE MONTOLIU DE LLEIDA [COMP] Segrià

M-00092 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE TÀRREGA [COMP] Urgell

M-00856 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE TERRASSA [D_AN + COMP] Vallès Occidental

M-00787 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE GRANOLLERS [D_AN + COMP] Vallès Oriental


Instal·lacions en construcció

M-00788 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE CABANES [COMP] Alt Empordà

M-00175 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE SANTA COLOMA DE FARNERS [COMP] Selva

TOTAL INSTAL·LACIONS EN CONSTRUCCIÓ: 2

Instal·lacions en tràmit

M-00833 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE PEDRET I MARZÀ [COMP] Alt Empordà

M-00791 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE VACARISSES [COMP] Vallès Occidental

M-00832 PLANTA DE TRACTAMENT BIOLÒGIC DE SANTA EULÀLIA DE RONÇANA [COMP] Vallès Oriental

TOTAL INSTAL·LACIONS EN TRÀMIT: 3

[COMP] : COMPOSTATGE // [D_AN + COMP]: DIGESTIÓ ANAEROBIA + COMPOSTATGE



Plantes de tractament mecànic – biològic de la RESTA


M-00790 ECOPARC 4 (HOSTALETS DE PIEROLA) - PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC [COMP] Anoia

M-00794 PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC DE BOTARELL [D_AN + COMP] Baix Camp

M-00470 ECOPARC 1 (BARCELONA) - PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC [COMP] E.M.S.H.T.R.

M-00471 ECOPARC 2 (MONTCADA I REIXAC) - PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC [COMP] E.M.S.H.T.R.

M-00509 ECOPARC 3 (SANT ADRIÀ DE BESÒS) - PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC [D_AN] E.M.S.H.T.R.

M-00792 PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC DE VACARISSES [COMP] Vallès Occidental



M-00795 PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC DE MATARÓ D_AN + COMP Maresme



M-00834 PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC DE PEDRET I MARZÀ COMP Alt Empordà

M-00835 PLANTA DE TRACTAMENT MECÀNIC-BIOLÒGIC DE LLORET DE MAR COMP Selva


[COMP] : COMPOSTATGE // [D_AN]: DIGESTIÓ ANAEROBIA // [D_AN + COMP]: DIGESTIÓ ANAEROBIA + COMPOSTATGE

Plantes de triatge


M-00233 PLANTA DE TRIATGE DE MOLINS DE REI E.M.S.H.T.R.


Plantes de triatge d’envasos lleugers


M-00377 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS Alt Penedès

M-00616 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS D'HOSTALETS DE PIEROLA Anoia

M-00472 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE BERGA Berguedà

M-00045 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE GAVÀ-VILADECANS E.M.S.H.T.R.

M-00893 ECOPARC 2 (MONTCADA I REIXAC) - PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS E.M.S.H.T.R.

M-00379 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE CELRÀ Gironès

M-00569 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE LLAGOSTERA Gironès

M-00058 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS I DE PAPER I CARTRÓ DE MALLA Osona

M-00724 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS, PAPER/CARTRÓ I TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS

MUNICIPALS DE VIC

Osona

M-00374 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE CONSTANTÍ Tarragonès

M-00473 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA Vallès Oriental





43

Plantes de transvasament


M-00725 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES [FORM] Alt Empordà

M-00799 PLANTA DE TRANSVASAMENT D'ORGANYÀ Alt Urgell

M-00798 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VILALLER Alta Ribagorça

M-00050 PLANTA DE TRANSVASAMENT D'IGUALADA Anoia

M-00796 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE L'ALDEA Baix Ebre

M-00182 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE FORALLAC Baix Empordà

M-00876 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE BERGA [FORM] Berguedà

M-00072 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS E.M.S.H.T.R.

M-00857 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VILADECANS [FORM] E.M.S.H.T.R.

M-00049 PLANTA DE TRANSVASAMENT D'OLOT Garrotxa

M-00051 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE MALGRAT DE MAR [FORM] Maresme

M-00727 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE MATARÓ [FORM] Maresme

M-00830 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE BALAGUER [FORM] Noguera

M-00052 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE SEVA Osona

M-00831 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VIC [FORM] Osona

M-00797 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE SORT Pallars Sobirà

M-00726 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE LES LLOSSES [FORM] Ripollès

M-00249 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VIELHA E MIJARAN Val d'Aran

M-00054 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE TERRASSA Vallès Occidental

M-00180 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE GRANOLLERS Vallès Oriental

M-00201 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS Vallès Oriental



M-00728 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE TIVISSA Ribera d’Ebre

M-00836 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE LLORET DE MAR [FORM] Selva


[FORM] : PLANTES QUE TRANSVASEN FORM

Incineradores


M-00003 INCINERADORA DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS E.M.S.H.T.R.

M-00006 INCINERADORA DE GIRONA Gironès

M-00069 INCINERADORA DE MATARÓ Maresme

M-00007 INCINERADORA DE TARRAGONA Tarragonès




Dipòsits controlats


M-00017 DIPÒSIT CONTROLAT DE PEDRET I MARZÀ Alt Empordà

M-00028 DIPÒSIT CONTROLAT DE MONTFERRER I CASTELLBÒ (BENAVARRE) Alt Urgell

M-00011 DIPÒSIT CONTROLAT D'HOSTALETS DE PIEROLA (CAN MATA) Anoia

M-00285 DIPÒSIT CONTROLAT DE MANRESA (II) Bages

M-00088 DIPÒSIT CONTROLAT DE BERGA Berguedà

M-00183 DIPÒSIT CONTROLAT DE BELLVER DE CERDANYA Cerdanya

M-00335 DIPÒSIT CONTROLAT DE LA CONCA DE BARBERÀ Conca de Barberà

M-00032 DIPÒSIT CONTROLAT DE BORGES BLANQUES Garrigues

M-00033 DIPÒSIT CONTROLAT DE LA GRANADELLA Garrigues

M-00018 DIPÒSIT CONTROLAT DE BEUDA Garrotxa

M-00019 DIPÒSIT CONTROLAT DE LLAGOSTERA (SOLIUS) Gironès

M-00042 DIPÒSIT CONTROLAT DE MAS DE BARBERANS Montsià

M-00034 DIPÒSIT CONTROLAT DE BALAGUER Noguera

M-00014 DIPÒSIT CONTROLAT D'ORÍS Osona

M-00178 DIPÒSIT CONTROLAT DE TREMP (II) Pallars Jussà

M-00020 DIPÒSIT CONTROLAT DE BANYOLES (PUIGPALTER) Pla de l'Estany

M-00026 DIPÒSIT CONTROLAT DE CASTELLNOU DE SEANA Pla d'Urgell

M-00639 DIPÒSIT CONTROLAT DE TIVISSA Ribera d'Ebre

M-00035 DIPÒSIT CONTROLAT DE CERVERA Segarra

M-00272 DIPÒSIT CONTROLAT DE MONTOLIU DE LLEIDA Segrià

M-00024 DIPÒSIT CONTROLAT DE LLORET DE MAR Selva

M-00036 DIPÒSIT CONTROLAT DE CLARIANA DE CARDENER Solsonès

M-00040 DIPÒSIT CONTROLAT DE TÀRREGA Urgell

M-00015 DIPÒSIT CONTROLAT DE VACARISSES Vallès Occidental

M-00002 DIPÒSIT CONTROLAT DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA Vallès Oriental


Deixalleries


M-00295 DEIXALLERIA D'ALCOVER Alt Camp

M-00560 DEIXALLERIA DEL PLA DE SANTA MARIA Alt Camp

M-00142 DEIXALLERIA DE VALLS Alt Camp

M-00478 DEIXALLERIA DE CADAQUÉS Alt Empordà

M-00071 DEIXALLERIA DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES (I) Alt Empordà

M-00303 DEIXALLERIA DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES (II) Alt Empordà

M-00805 DEIXALLERIA DE L'ESCALA (II) Alt Empordà

M-00263 DEIXALLERIA DE FIGUERES Alt Empordà

M-00407 DEIXALLERIA DE LA JONQUERA Alt Empordà

M-00432 DEIXALLERIA DE LLANÇÀ Alt Empordà

M-00422 DEIXALLERIA DE NAVATA Alt Empordà

M-00352 DEIXALLERIA DE PEDRET I MARZÀ Alt Empordà




45

M-00188 DEIXALLERIA DE ROSES Alt Empordà

M-00563 DEIXALLERIA DE VILAFANT Alt Empordà

M-00632 MINIDEIXALLERIA DE VILAJUÏGA Alt Empordà

M-00464 DEIXALLERIA DE GELIDA Alt Penedès

M-00222 DEIXALLERIA D'OLÈRDOLA (I) Alt Penedès

M-00223 DEIXALLERIA D'OLÈRDOLA (II) Alt Penedès

M-00300 DEIXALLERIA D'OLESA DE BONESVALLS Alt Penedès

M-00731 DEIXALLERIA DE SANT LLORENÇ D'HORTONS Alt Penedès

M-00301 DEIXALLERIA DE SANT PERE DE RIUDEBITLLES Alt Penedès

M-00067 DEIXALLERIA DE SANT SADURNÍ D'ANOIA Alt Penedès

M-00066 DEIXALLERIA DE SANTA MARGARIDA I MONJOS Alt Penedès

M-00225 DEIXALLERIA DE SUBIRATS Alt Penedès

M-00890 DEIXALLERIA DE TORRELAVIT Alt Penedès

M-00542 DEIXALLERIA DE TORRELLES DE FOIX Alt Penedès

M-00068 DEIXALLERIA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS Alt Penedès

M-00541 DEIXALLERIA DE FONT-RUBÍ Alt Penedès

M-00357 DEIXALLERIA D'OLIANA (I) Alt Urgell

M-00256 DEIXALLERIA DE LA SEU D'URGELL Alt Urgell

M-00309 DEIXALLERIA DE VILALLER Alta Ribagorça

M-00102 DEIXALLERIA DE CALAF Anoia

M-00705 DEIXALLERIA DE CAPELLADES Anoia

M-00539 DEIXALLERIA DELS HOSTALETS DE PIEROLA Anoia

M-00266 DEIXALLERIA D'IGUALADA Anoia

M-00104 DEIXALLERIA DE LA LLACUNA Anoia

M-00555 DEIXALLERIA DE MASQUEFA Anoia

M-00106 DEIXALLERIA DE PIERA Anoia

M-00537 DEIXALLERIA DE LA TORRE DE CLARAMUNT Anoia

M-00698 DEIXALLERIA DE VILANOVA DEL CAMÍ (II) Anoia

M-00311 DEIXALLERIA D'ARTÉS Bages

M-00535 DEIXALLERIA D'AVINYÓ Bages

M-00314 DEIXALLERIA DE BALSARENY Bages

M-00260 DEIXALLERIA DE CARDONA Bages

M-00458 DEIXALLERIA DE CASTELLBELL I EL VILAR Bages

M-00187 DEIXALLERIA DE MANRESA Bages

M-00108 DEIXALLERIA DE MOIÀ Bages

M-00195 DEIXALLERIA DE NAVARCLES Bages

M-00262 DEIXALLERIA DE NAVÀS Bages

M-00261 DEIXALLERIA DE SALLENT Bages

M-00203 DEIXALLERIA DE SANT FRUITÓS DE BAGES Bages

M-00312 DEIXALLERIA DE SANT JOAN DE VILATORRADA Bages

M-00689 DEIXALLERIA DE SANT SALVADOR DE GUARDIOLA Bages

M-00304 DEIXALLERIA DE SANT VICENÇ DE CASTELLET Bages

M-00313 DEIXALLERIA DE SANTPEDOR Bages

M-00193 DEIXALLERIA DE SÚRIA Bages

M-00315 DEIXALLERIA DE BOTARELL Baix Camp



M-00143 DEIXALLERIA DE CAMBRILS Baix Camp

M-00685 DEIXALLERIA DE CASTELLVELL DEL CAMP Baix Camp

M-00556 DEIXALLERIA DE MONT-ROIG DEL CAMP Baix Camp

M-00840 DEIXALLERIA DE MONT-ROIG DEL CAMP (II)MIAMI PLATJA Baix Camp

M-00073 DEIXALLERIA DE REUS CENTRAL Baix Camp

M-00628 DEIXALLERIA DE REUS SUD Baix Camp

M-00395 DEIXALLERIA DE RIUDOMS Baix Camp

M-00140 DEIXALLERIA DE LA SELVA DEL CAMP Baix Camp

M-00411 DEIXALLERIA DE L'HOSPITALET DE L'INFANT Baix Camp

M-00398 DEIXALLERIA DE VANDELLÒS Baix Camp

M-00457 DEIXALLERIA DE L'ALDEA Baix Ebre

M-00291 DEIXALLERIA DE L'AMETLLA DE MAR Baix Ebre

M-00674 DEIXALLERIA DE L'AMPOLLA Baix Ebre

M-00924 DEIXALLERIA DE CAMARLES Baix Ebre

M-00354 DEIXALLERIA DE DELTEBRE Baix Ebre

M-00536 DEIXALLERIA DEL PERELLÓ Baix Ebre

M-00353 DEIXALLERIA DE ROQUETES Baix Ebre

M-00431 DEIXALLERIA DE TORTOSA Baix Ebre

M-00561 DEIXALLERIA DE BEGUR Baix Empordà

M-00540 DEIXALLERIA DE LA BISBAL D'EMPORDÀ Baix Empordà

M-00269 DEIXALLERIA DE CALONGE Baix Empordà

M-00476 DEIXALLERIA DE CASTELL-PLATJA D'ARO Baix Empordà

M-00351 DEIXALLERIA DE PALAFRUGELL Baix Empordà

M-00264 DEIXALLERIA DE PALAMÓS Baix Empordà

M-00479 DEIXALLERIA DE PALS Baix Empordà

M-00131 DEIXALLERIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS Baix Empordà

M-00554 DEIXALLERIA DE SANTA CRISTINA D'ARO Baix Empordà

M-00132 DEIXALLERIA DE TORROELLA DE MONTGRÍ Baix Empordà

M-00196 DEIXALLERIA D'ABRERA Baix Llobregat

M-00538 DEIXALLERIA DE CERVELLÓ Baix Llobregat

M-00488 DEIXALLERIA DE COLLBATÓ Baix Llobregat

M-00270 DEIXALLERIA DE CORBERA DE LLOBREGAT Baix Llobregat

M-00429 DEIXALLERIA D'ESPARREGUERA Baix Llobregat

M-00109 DEIXALLERIA DE MARTORELL Baix Llobregat

M-00350 DEIXALLERIA D'OLESA DE MONTSERRAT Baix Llobregat

M-00396 DEIXALLERIA DE SANT ESTEVE SESROVIRES Baix Llobregat

M-00110 DEIXALLERIA DE VALLIRANA Baix Llobregat

M-00144 DEIXALLERIA DE BELLVEI Baix Penedès

M-00437 DEIXALLERIA DE CUNIT (I) Baix Penedès

M-00809 DEIXALLERIA DE CUNIT (II) Baix Penedès

M-00271 DEIXALLERIA DE BERGA (BERGUEDÀ CENTRE) Berguedà

M-00333 DEIXALLERIA DE GUARDIOLA DE BERGUEDÀ (ALT BERGUEDÀ) Berguedà

M-00334 DEIXALLERIA DE PUIG-REIG (BAIX BERGUEDÀ) Berguedà

M-00200 DEIXALLERIA DE PUIGCERDÀ Cerdanya

M-00635 DEIXALLERIA DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Conca de Barberà




47

M-00316 DEIXALLERIA DE MONTBLANC Conca de Barberà

M-00317 DEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE QUERALT Conca de Barberà

M-00867 MINIDEIXALLERIA DEL SARRAL Conca de Barberà

M-00803 MINIDEIXALLERIA DE VIMBODÍ I POBLET Conca de Barberà

M-00162 DEIXALLERIA DE BADALONA (I) E.M.S.H.T.R.

M-00489 DEIXALLERIA DE BADALONA (II) E.M.S.H.T.R.

M-00381 DEIXALLERIA DE BADIA DEL VALLÈS E.M.S.H.T.R.

M-00347 DEIXALLERIA DE BARBERÀ DEL VALLÈS E.M.S.H.T.R.

M-00442 DEIXALLERIA DE BARCELONA (SANT ANDREU) E.M.S.H.T.R.

M-00087 DEIXALLERIA DE BARCELONA (COLLSEROLA) E.M.S.H.T.R.

M-00449 DEIXALLERIA DE BARCELONA (LES CORTS-PEDRALBES) E.M.S.H.T.R.

M-00165 DEIXALLERIA DE BARCELONA (MONTJUÏC) E.M.S.H.T.R.

M-00057 DEIXALLERIA DE BARCELONA (POBLE NOU) E.M.S.H.T.R.

M-00372 DEIXALLERIA DE BARCELONA (VALL D'HEBRON) E.M.S.H.T.R.

M-00166 DEIXALLERIA DE BARCELONA (VALLBONA) E.M.S.H.T.R.

M-00680 DEIXALLERIA DE BARCELONA (VILA OLIMPICA) E.M.S.H.T.R.

M-00546 DEIXALLERIA DE BEGUES E.M.S.H.T.R.

M-00321 DEIXALLERIA DE CASTELLBISBAL E.M.S.H.T.R.

M-00164 DEIXALLERIA DE CASTELLDEFELS E.M.S.H.T.R.

M-00155 DEIXALLERIA DE CERDANYOLA DEL VALLÈS E.M.S.H.T.R.

M-00158 DEIXALLERIA DE CERDANYOLA DEL VALLÈS (UAB) E.M.S.H.T.R.

M-00410 DEIXALLERIA DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT E.M.S.H.T.R.

M-00258 DEIXALLERIA D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT/SANT JOAN DESPÍ E.M.S.H.T.R.

M-00163 DEIXALLERIA DE GAVÀ E.M.S.H.T.R.

M-00306 DEIXALLERIA D'HOSPITALET DE LLOBREGAT (I) E.M.S.H.T.R.

M-00154 DEIXALLERIA DE MOLINS DE REI E.M.S.H.T.R.

M-00156 DEIXALLERIA DE MONTCADA I REIXAC E.M.S.H.T.R.

M-00406 DEIXALLERIA DE PALLEJÀ E.M.S.H.T.R.

M-00361 DEIXALLERIA DEL PAPIOL E.M.S.H.T.R.

M-00259 DEIXALLERIA DEL PRAT DE LLOBREGAT E.M.S.H.T.R.

M-00490 DEIXALLERIA DE RIPOLLET E.M.S.H.T.R.

M-00704 DEIXALLERIA DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS E.M.S.H.T.R.

M-00161 DEIXALLERIA DE SANT ANDREU DE LA BARCA E.M.S.H.T.R.

M-00322 DEIXALLERIA DE SANT BOI DE LLOBREGAT E.M.S.H.T.R.

M-00491 DEIXALLERIA DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT E.M.S.H.T.R.

M-00116 DEIXALLERIA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS E.M.S.H.T.R.

M-00614 DEIXALLERIA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS (II) E.M.S.H.T.R.

M-00157 DEIXALLERIA DE SANT FELIU DE LLOBREGAT E.M.S.H.T.R.

M-00159 DEIXALLERIA DE SANT JUST DESVERN E.M.S.H.T.R.

M-00160 DEIXALLERIA DE SANT VICENÇ DELS HORTS E.M.S.H.T.R.

M-00362 DEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE CERVELLÓ E.M.S.H.T.R.

M-00436 DEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE GRAMENET E.M.S.H.T.R.

M-00382 DEIXALLERIA DE TIANA E.M.S.H.T.R.

M-00065 DEIXALLERIA DE TORRELLES DE LLOBREGAT E.M.S.H.T.R.

M-00492 DEIXALLERIA DE VILADECANS E.M.S.H.T.R.



M-00462 DEIXALLERIA DE CANYELLES Garraf

M-00463 DEIXALLERIA DE CUBELLES Garraf

M-00224 DEIXALLERIA D'OLIVELLA Garraf

M-00111 DEIXALLERIA DE SANT PERE DE RIBES Garraf

M-00112 DEIXALLERIA DE SITGES Garraf

M-00056 DEIXALLERIA DE VILANOVA I LA GELTRÚ Garraf

M-00255 DEIXALLERIA DE LES BORGES BLANQUES Garrigues

M-00440 DEIXALLERIA DE BESALÚ Garrotxa

M-00070 DEIXALLERIA D'OLOT (I) Garrotxa

M-00408 DEIXALLERIA D'OLOT (II) Garrotxa

M-00441 DEIXALLERIA DE SANT FELIU DE PALLEROLS Garrotxa

M-00318 DEIXALLERIA DE SANT JOAN LES FONTS Garrotxa

M-00133 DEIXALLERIA DE CASSÀ DE LA SELVA Gironès

M-00430 DEIXALLERIA DE CELRÀ Gironès

M-00086 DEIXALLERIA DE GIRONA Gironès

M-00265 DEIXALLERIA DE LLAGOSTERA Gironès

M-00134 DEIXALLERIA DE SALT Gironès

M-00562 DEIXALLERIA DE SANT GREGORI Gironès

M-00868 DEIXALLERIA DE SANT JORDI DESVALLS Gironès

M-00891 MINIDEIXALLERIA DE SANT MARTÍ DE LLÉMENA Gironès

M-00700 DEIXALLERIA DE SARRIÀ DE TER Gironès

M-00290 DEIXALLERIA D'ARENYS DE MUNT I D'ARENYS DE MAR Maresme

M-00113 DEIXALLERIA D'ARGENTONA Maresme

M-00191 DEIXALLERIA DE CABRILS Maresme

M-00084 DEIXALLERIA DE CALELLA Maresme

M-00094 DEIXALLERIA DE CANET DE MAR Maresme

M-00237 DEIXALLERIA DE MALGRAT DE MAR Maresme

M-00114 DEIXALLERIA DEL MASNOU-ALELLA-TEIÀ Maresme

M-00115 DEIXALLERIA DE MATARÓ (I) Maresme

M-00460 DEIXALLERIA DE MATARÓ (II) Maresme

M-00095 DEIXALLERIA DE PINEDA DE MAR (I) Maresme

M-00734 DEIXALLERIA DE PINEDA DE MAR (II) Maresme

M-00185 DEIXALLERIA DE PREMIÀ DE DALT Maresme

M-00289 DEIXALLERIA DE SANT ANDREU DE LLAVANERES (I) Maresme

M-00688 DEIXALLERIA DE SANT ANDREU DE LLAVANERES (II) Maresme

M-00459 DEIXALLERIA DE SANT POL DE MAR Maresme

M-00186 DEIXALLERIA DE TORDERA Maresme

M-00148 DEIXALLERIA D'ALCANAR Montsià

M-00147 DEIXALLERIA D'AMPOSTA Montsià

M-00752 DEIXALLERIA DE FREGINALS Montsià

M-00751 DEIXALLERIA DE LA GALERA Montsià

M-00750 DEIXALLERIA DE GODALL Montsià

M-00638 DEIXALLERIA DE MAS DE BARBERANS Montsià

M-00703 MINIDEIXALLERIA DE MASDENVERGE Montsià

M-00150 DEIXALLERIA DE SANT CARLES DE LA RÀPITA Montsià




49

M-00151 DEIXALLERIA DE SANT JAUME D'ENVEJA Montsià

M-00620 DEIXALLERIA DE SANTA BÀRBARA Montsià

M-00149 DEIXALLERIA DE LA SÉNIA Montsià

M-00153 DEIXALLERIA D'ULLDECONA Montsià

M-00693 DEIXALLERIA D'ARTESA DE SEGRE Noguera

M-00137 DEIXALLERIA DE BALAGUER Noguera

M-00683 DEIXALLERIA DE CALLDETENES Osona

M-00205 DEIXALLERIA DE CENTELLES Osona

M-00096 DEIXALLERIA DE MALLA Osona

M-00097 DEIXALLERIA DE MANLLEU Osona

M-00206 DEIXALLERIA DE LES MASIES DE VOLTREGÀ Osona

M-00207 DEIXALLERIA DE PRATS DE LLUÇANÈS Osona

M-00209 DEIXALLERIA DE TARADELL Osona

M-00098 DEIXALLERIA DE TORELLÓ Osona

M-00099 DEIXALLERIA DE VIC Osona

M-00701 DEIXALLERIA DE LA POBLA DE SEGUR Pallars Jussà

M-00254 DEIXALLERIA DE TREMP Pallars Jussà

M-00204 DEIXALLERIA D'ESTERRI D'ÀNEU Pallars Sobirà

M-00138 DEIXALLERIA DE SORT Pallars Sobirà

M-00135 DEIXALLERIA DE BANYOLES Pla de l'Estany

M-00495 DEIXALLERIA DE CASTELLNOU DE SEANA Pla d'Urgell

M-00139 DEIXALLERIA DE MOLLERUSSA Pla d'Urgell

M-00719 DEIXALLERIA DE CORNUDELLA DE MONTSANT Priorat

M-00508 DEIXALLERIA DE FALSET Priorat

M-00721 DEIXALLERIA D'ASCÓ Ribera d'Ebre

M-00324 DEIXALLERIA DE FLIX Ribera d'Ebre

M-00325 DEIXALLERIA DE MÓRA D'EBRE Ribera d'Ebre

M-00567 DEIXALLERIA DE CAMPRODON Ripollès

M-00433 DEIXALLERIA DE RIPOLL Ripollès

M-00741 DEIXALLERIA DE SANT JOAN DE LES ABADESSES Ripollès

M-00257 DEIXALLERIA DE CERVERA (I) Segarra

M-00568 DEIXALLERIA DE CERVERA (II) Segarra

M-00623 DEIXALLERIA D'ALCARRÀS Segrià

M-00292 DEIXALLERIA DE LLEIDA Segrià

M-00368 DEIXALLERIA DE MONTOLIU DE LLEIDA Segrià

M-00570 MINIDEIXALLERIA D'AMER Selva

M-00424 DEIXALLERIA D'ANGLÈS Selva

M-00136 DEIXALLERIA D'ARBÚCIES Selva

M-00305 DEIXALLERIA DE BLANES Selva

M-00694 DEIXALLERIA DE BREDA Selva

M-00806 DEIXALLERIA DE CALDES DE MALAVELLA Selva

M-00695 DEIXALLERIA DE LA CELLERA DE TER Selva

M-00873 DEIXALLERIA DE FOGARS DE LA SELVA Selva

M-00307 DEIXALLERIA DE LLORET DE MAR (I) Selva

M-00434 DEIXALLERIA DE LLORET DE MAR (II) Selva



M-00428 DEIXALLERIA DE MAÇANET DE LA SELVA Selva

M-00804 DEIXALLERIA D'HOSTALRIC-MASSANES Selva

M-00573 MINIDEIXALLERIA DE RIELLS I VIABREA Selva

M-00747 DEIXALLERIA DE RIUDELLOTS Selva

M-00308 DEIXALLERIA DE SANT HILARI SACALM Selva

M-00184 DEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE FARNERS (I) Selva

M-00572 MINIDEIXALLERIA DE SILS Selva

M-00397 DEIXALLERIA DE TOSSA DE MAR Selva

M-00559 DEIXALLERIA DE VIDRERES Selva

M-00696 DEIXALLERIA DE VILOBÍ D'ONYAR Selva

M-00564 DEIXALLERIA DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS Solsonès

M-00199 DEIXALLERIA DE SOLSONA Solsonès

M-00323 DEIXALLERIA DE CONSTANTÍ Tarragonès

M-00720 DEIXALLERIA DEL MORELL Tarragonès

M-00767 DEIXALLERIA DE RODA DE BARÀ Tarragonès

M-00268 DEIXALLERIA DE SALOU Tarragonès

M-00146 DEIXALLERIA DE TARRAGONA Tarragonès

M-00356 DEIXALLERIA DE TORREDEMBARRA Tarragonès

M-00461 DEIXALLERIA DE VILA-SECA Tarragonès

M-00498 DEIXALLERIA D'AGRAMUNT Urgell

M-00860 DEIXALLERIA D'ANGLESOLA Urgell

M-00426 DEIXALLERIA DE BELLPUIG Urgell

M-00141 DEIXALLERIA DE TÀRREGA Urgell

M-00482 DEIXALLERIA DE BOSSÒST Val d'Aran

M-00497 DEIXALLERIA DE NAUT ARAN Val d'Aran

M-00294 DEIXALLERIA DE VIELHA E MIJARAN Val d'Aran

M-00348 DEIXALLERIA DE CASTELLAR DEL VALLÈS Vallès Occidental

M-00346 DEIXALLERIA DE MATADEPERA Vallès Occidental

M-00192 DEIXALLERIA DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS Vallès Occidental

M-00345 DEIXALLERIA DE POLINYÀ Vallès Occidental

M-00872 DEIXALLERIA DE RELLINARS Vallès Occidental

M-00100 DEIXALLERIA DE RUBÍ Vallès Occidental

M-00493 DEIXALLERIA DE RUBÍ (II) Vallès Occidental

M-00062 DEIXALLERIA DE SABADELL (I) Vallès Occidental

M-00340 DEIXALLERIA DE SABADELL (II) Vallès Occidental

M-00480 DEIXALLERIA DE SABADELL (III) Vallès Occidental

M-00344 DEIXALLERIA DE SANT LLORENÇ SAVALL Vallès Occidental

M-00343 DEIXALLERIA DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS Vallès Occidental

M-00194 DEIXALLERIA DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA Vallès Occidental

M-00342 DEIXALLERIA DE SENTMENAT Vallès Occidental

M-00064 DEIXALLERIA DE TERRASSA (I) Vallès Occidental

M-00339 DEIXALLERIA DE TERRASSA (II) (CAN CASANOVAS) Vallès Occidental

M-00341 DEIXALLERIA DE VACARISSES Vallès Occidental

M-00338 DEIXALLERIA DE VILADECAVALLS Vallès Occidental

M-00481 DEIXALLERIA D'AIGUAFREDA Vallès Oriental




51

M-00117 DEIXALLERIA DE L'AMETLLA DEL VALLÈS Vallès Oriental

M-00123 DEIXALLERIA DE BIGUES I RIELLS Vallès Oriental

M-00120 DEIXALLERIA DE CALDES DE MONTBUÍ Vallès Oriental

M-00399 DEIXALLERIA DE CANOVELLES Vallès Oriental

M-00125 DEIXALLERIA DE CARDEDEU Vallès Oriental

M-00171 DEIXALLERIA DE CASTELLTERÇOL Vallès Oriental

M-00167 DEIXALLERIA DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS Vallès Oriental

M-00202 DEIXALLERIA DE LA GARRIGA Vallès Oriental

M-00127 DEIXALLERIA DE GRANOLLERS (I) Vallès Oriental

M-00438 DEIXALLERIA DE GRANOLLERS (II) Vallès Oriental

M-00172 DEIXALLERIA DE LA LLAGOSTA Vallès Oriental

M-00122 DEIXALLERIA DE LLIÇÀ D'AMUNT (I) Vallès Oriental

M-00477 DEIXALLERIA DE LLIÇÀ D'AMUNT (II) Vallès Oriental

M-00126 DEIXALLERIA DE LLIÇÀ DE VALL Vallès Oriental

M-00124 DEIXALLERIA DE LLINARS DEL VALLÈS Vallès Oriental

M-00168 DEIXALLERIA DE MARTORELLES Vallès Oriental

M-00173 DEIXALLERIA DE MOLLET DEL VALLÈS Vallès Oriental

M-00226 DEIXALLERIA DE MONTMELÓ Vallès Oriental

M-00128 DEIXALLERIA DE MONTORNÈS DEL VALLÈS Vallès Oriental

M-00170 DEIXALLERIA DE PARETS DEL VALLÈS Vallès Oriental

M-00320 DEIXALLERIA DE LA ROCA Vallès Oriental

M-00319 DEIXALLERIA DE SANT PERE / SANT ANTONI DE VILAMAJOR Vallès Oriental

M-00118 DEIXALLERIA DE SANT CELONI Vallès Oriental

M-00119 DEIXALLERIA DE SANT FELIU DE CODINES Vallès Oriental

M-00121 DEIXALLERIA DE SANTA EULÀLIA DE RONÇANA Vallès Oriental

M-00169 DEIXALLERIA DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA Vallès Oriental



M-00485 DEIXALLERIA DE SANTA OLIVA Baix Penedès

M-00766 DEIXALLERIA DE JUNEDA Garrigues

M-00326 DEIXALLERIA DE TIVISSA Ribera d'Ebre

M-00293 DEIXALLERIA D'ALMACELLES Segrià

M-00427 DEIXALLERIA D'ALGUAIRE Segrià

M-00631 DEIXALLERIA DE TORREFARRERA Segrià

M-00565 DEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE FARNERS (II) Selva

M-00760 DEIXALLERIA DEL CATLLAR Tarragonès

M-00777 DEIXALLERIA DE VERDÚ Urgell





M-00913 DEIXALLERIA D'OLIANA (II) Alt Urgell

M-00905 DEIXALLERIA DE CASTELLGALÍ Bages

M-00906 DEIXALLERIA DE CASTELLVÍ DE ROSANES Baix Llobregat

M-00915 DEIXALLERIA D'ISONA I CONCA DELLÀ Pallars Jussà

M-00917 DEIXALLERIA DE GUISSONA Segarra


Deixalleries (mini)


M-00802 MINIDEIXALLERIA D'AGULLANA Alt Empordà

M-00756 MINIDEIXALLERIA DE L'ARMENTERA Alt Empordà

M-00755 MINIDEIXALLERIA DE BIURE Alt Empordà

M-00845 MINIDEIXALLERIA DE BORRASSÀ Alt Empordà

M-00711 MINIDEIXALLERIA DE CABANELLES Alt Empordà

M-00684 MINIDEIXALLERIA DE CAPMANY Alt Empordà

M-00811 MINIDEIXALLERIA DE CISTELLA Alt Empordà

M-00626 MINIDEIXALLERIA DE FORTIÀ Alt Empordà

M-00842 MINIDEIXALLERIA DE LLADÓ Alt Empordà

M-00844 MINIDEIXALLERIA DE LLERS Alt Empordà

M-00627 MINIDEIXALLERIA DE PALAU-SAVERDERA Alt Empordà

M-00828 MINIDEIXALLERIA DE PAU Alt Empordà

M-00759 MINIDEIXALLERIA DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA Alt Empordà

M-00738 MINIDEIXALLERIA DE SANT MIQUEL DE FLUVIÀ Alt Empordà

M-00691 MINIDEIXALLERIA DE SAUS, CAMALLERA I LLAMPAIES Alt Empordà

M-00713 MINIDEIXALLERIA DE SIURANA Alt Empordà

M-00846 MINIDEIXALLERIA DE VILABERTRAN Alt Empordà

M-00712 MINIDEIXALLERIA DE VILAMALLA Alt Empordà

M-00624 MINIDEIXALLERIA DE CAMBRILS Baix Camp

M-00717 MINIDEIXALLERIA DE CAMBRILS (II) Baix Camp

M-00885 DEIXALLERIA DE BELLCAIRE D'EMPORDÀ Baix Empordà

M-00708 MINIDEIXALLERIA DE BADIA DEL VALLÈS E.M.S.H.T.R.

M-00800 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (BACARDÍ) E.M.S.H.T.R.

M-00582 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (CAN BASILIO - ESTABLIMENT COL·LABORADOR) E.M.S.H.T.R.

M-00887 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (CIUTAT MERIDIANA) E.M.S.H.T.R.

M-00801 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (DE LES ROQUETES) E.M.S.H.T.R.

M-00574 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (EL CLOT) E.M.S.H.T.R.

M-00579 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (EL POBLE SEC) E.M.S.H.T.R.

M-00619 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (FOLCH I TORRES) E.M.S.H.T.R.

M-00682 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (FORT PIENC) E.M.S.H.T.R.

M-00577 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (GRÀCIA) E.M.S.H.T.R.

M-00880 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (HORTA-CARMEL) E.M.S.H.T.R.

M-00576 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (HORTA-GUINARDÓ) E.M.S.H.T.R.

M-00879 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE) E.M.S.H.T.R.




53

M-00580 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (SAGRADA FAMÍLIA) E.M.S.H.T.R.

M-00899 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (SANT ANDREU NORD) E.M.S.H.T.R.

M-00575 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (SANT ANDREU) E.M.S.H.T.R.

M-00681 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (SANT MARTÍ DE PROVENÇALS) E.M.S.H.T.R.

M-00581 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (TABUENCA - ESTABLIMENT COL·LABORADOR) E.M.S.H.T.R.

M-00878 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (TURÓ DE LA PEIRA) E.M.S.H.T.R.

M-00578 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (VALLVIDRERA, EL TIBIDABO I LES PLANES) E.M.S.H.T.R.

M-00903 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (ZOO) E.M.S.H.T.R.

M-00764 MINIDEIXALLERIA DE SANT BOI DE LLOBREGAT E.M.S.H.T.R.

M-00722 MINIDEIXALLERIA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS E.M.S.H.T.R.

M-00690 MINIDEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE GRAMENET E.M.S.H.T.R.

M-00817 MINIDEIXALLERIA DE SANTA COLOMA DE GRAMENET (II) E.M.S.H.T.R.

M-00709 MINIDEIXALLERIA DE VILADECANS E.M.S.H.T.R.

M-00733 MINIDEIXALLERIA DE CANET DE MAR Maresme

M-00714 MINIDEIXALLERIA DE SANT GUIM DE FREIXENET Segarra

M-00742 MINIDEIXALLERIA DE LLORET DE MAR (I) Selva

M-00901 MINIDEIXALLERIA DE CASTELLSERÀ Urgell



M-00736 MINIDEIXALLERIA DE CABANES Alt Empordà

M-00925 MINIDEIXALLERIA DE PERALADA Alt Empordà

M-00900 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (BARCELONETA) E.M.S.H.T.R.

M-00898 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (LA BORDETA) E.M.S.H.T.R.

M-00897 MINIDEIXALLERIA DE BARCELONA (POBLE NOU) E.M.S.H.T.R.

M-00892 MINIDEIXALLERIA DE MADREMANYA Gironès

M-00686 MINIDEIXALLERIA DE CORBINS Segrià

M-00902 MINIDEIXALLERIA DE PREIXANA Urgell



M-00853 MINIDEIXALLERIA DE GARRIGUELLA Alt Empordà

M-00737 MINIDEIXALLERIA DE LA SELVA DE MAR Alt Empordà

M-00911 MINIDEIXALLERIA DE GUALTA Baix Empordà

M-00912 MINIDEIXALLERIA DE LA TALLADA D'EMPORDÀ Baix Empordà

M-00920 MINIDEIXALLERIA DE BARBERÀ DE LA CONCA Conca de Barberà

M-00919 MINIDEIXALLERIA DE VILAVERD Conca de Barberà


Deixalleries (mòbil)


M-00716 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE VALLS Alt Camp

M-00600 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE L'ALT CAMP (I) Alt Camp

M-00847 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE L'ALT CAMP (II) Alt Camp



M-00591 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE FIGUERES Alt Empordà

M-00594 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE L'ALT EMPORDÀ Alt Empordà

M-00607 DEIXALLERIA MÒBIL DE LA MANCOMUNITAT INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS-GARRAF Alt Penedès

M-00749 DEIXALLERIA MÒBIL DE LA MANCOMUNITAT DE RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES DE L'URGELLET Alt Urgell

M-00692 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT D'IGUALADA Anoia

M-00583 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSORCI DEL BAGES PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS (I) Bages

M-00761 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSORCI DEL BAGES PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS (II) Bages

M-00849 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSORCI DEL BAGES PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS (III) Bages

M-00757 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE REUS Baix Camp

M-00634 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP Baix Camp

M-00603 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE Baix Ebre

M-00547 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EMPORDÀ Baix Empordà

M-00697 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EMPORDÀ (II) Baix Empordà

M-00732 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE CORBERA DE LLOBREGAT Baix Llobregat

M-00584 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE MARTORELL Baix Llobregat

M-00718 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX PENEDÈS Baix Penedès

M-00585 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ Berguedà

M-00604 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ (I) Conca de Barberà

M-00636 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ (II) Conca de Barberà

M-00608 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA (I) E.M.S.H.T.R.

M-00609 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA (II) E.M.S.H.T.R.

M-00610 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA (III) E.M.S.H.T.R.

M-00706 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA (IV) E.M.S.H.T.R.

M-00707 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA (V) E.M.S.H.T.R.

M-00587 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'EMSHTR (I) E.M.S.H.T.R.

M-00605 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'EMSHTR (II) E.M.S.H.T.R.

M-00606 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'EMSHTR (III) E.M.S.H.T.R.

M-00625 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE CERDANYOLA DEL VALLÈS E.M.S.H.T.R.

M-00629 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS E.M.S.H.T.R.

M-00586 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET E.M.S.H.T.R.

M-00775 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE LES GARRIGUES Garrigues

M-00595 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA Garrotxa

M-00622 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE GIRONA Gironès

M-00739 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE GIRONA Gironès

M-00596 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL GIRONÈS Gironès

M-00740 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE SALT Gironès

M-00611 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE CALELLA Maresme

M-00735 DEIXALLERIA MÒBIL DE LA MANCOMUNITAT DE SERVEIS ALELLA/MASNOU/TEIÀ Maresme

M-00723 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE VILASSAR DE MAR Maresme

M-00637 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA Noguera

M-00588 DEIXALLERIA MÒBIL DE LA MANCOMUNITAT INTERMUNICIPAL VOLUNTÀRIA LA PLANA Osona

M-00824 DEIXALLERIA MÒBIL DE LA MANCOMUNITAT INTERMUNICIPAL VOLUNTÀRIA LA PLANA (II) Osona

M-00710 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSORCI DE LA VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA Osona

M-00633 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL D'OSONA Osona

M-00827 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL D'OSONA (II) Osona




55

M-00598 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ Pallars Sobirà

M-00778 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL PLA D'URGELL (I) Pla d'Urgell

M-00848 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL PLA D'URGELL (II) Pla d'Urgell

M-00601 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL PRIORAT Priorat

M-00597 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL RIPOLLÈS Ripollès

M-00599 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA Segarra

M-00593 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE LLEIDA (I) Segrià

M-00687 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE LLEIDA (II) Segrià

M-00621 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA (I) Tarragonès

M-00854 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA (III) Tarragonès

M-00602 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS Tarragonès

M-00592 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE VILA-SECA (I) Tarragonès

M-00590 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE RUBÍ Vallès Occidental

M-00758 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE RUBÍ (II) Vallès Occidental

M-00612 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE SABADELL Vallès Occidental

M-00702 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSORCI PER A LA GESTIO DE RESIDUS DEL VALLÈS OCCIDENTAL Vallès Occidental

M-00589 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS Vallès Occidental

M-00630 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE TERRASSA Vallès Occidental



M-00923 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS Alt Penedès

M-00825 DEIXALLERIA MÒBIL DE LA MANCOM. INTERMUNIC. GESTIÓ RSU DE L'ALT URGELL MERIDIONAL Alt Urgell

M-00826 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT MASQUEFA Anoia

M-00910 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE CASTELL-PLATJA D'ARO Baix Empordà

M-00823 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT D'ESPARREGUERA Baix Llobregat

M-00850 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'EMSHTR (IV) E.M.S.H.T.R.

M-00851 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'EMSHTR (V) E.M.S.H.T.R.

M-00819 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE CASTELLBISBAL E.M.S.H.T.R.

M-00820 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA Garrotxa

M-00907 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ Maresme

M-00909 DEIXALLERIA MÒBIL DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME Maresme

M-00908 DEIXALLERIA MÒBIL DE LA MANCOMUNITAT PREMIÀ DE MAR,PREMIÀ DE DALT I VILASSAR DE DALT Maresme

M-00914 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE BALAGUER Noguera

M-00916 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA Pla d'Urgell

M-00918 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE LLEIDA (III) Segrià

M-00822 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA (II) Tarragonès

M-00921 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA (IV) Tarragonès

M-00922 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE VILA-SECA (II) Tarragonès

M-00852 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE TERRASSA (II) Vallès Occidental

M-00821 DEIXALLERIA MÒBIL DE L'AJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS Vallès Oriental




Instal·lacions per a la gestió de residus a Catalunya. Resum 2010 residus de la construcció

59

3 GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

3.1 Estadística en funció de tipus d’instal·lació, territori i estat.

Tipus d’instal·lació ESTAT BAR GIR LLE TAR T.EBRE Total

funciona 21 9 12 5 4 51

construc. - - - - - -

tràmit 2 1 - 2 - 5Dipòsits controlats

TOTAL 23 10 12 7 4 56

funciona 12 9 6 3 3 33

construc. - - - - - -

tràmit 2 3 4 1 - 10Plantes de reciclatge

TOTAL 14 12 10 4 3 43

funciona 10 1 1 - - 12

construc. - - - - - -

tràmit 2 1 - 1 - 4Plantes de trasvasament

TOTAL 12 2 1 1 - 16

funciona 3 - 3 - 2 8

construc. - 1 - - - 1

tràmit - - - - - -Plantes de triatge

TOTAL 3 1 3 - 2 9

funciona 46 19 22 8 9 104

construc. - 1 - - - 1

tràmit 6 5 4 4 - 19Total d’instal·lacions

TOTAL 52 25 26 12 9 124




61


Dipòsits controlats


M-00277 DIPÒSIT CONTROLAT D'AVINYONET DE PUIGVENTÓS Alt Empordà

M-00646 DIPÒSIT CONTROLAT DE PERALADA Alt Empordà

M-00278 DIPÒSIT CONTROLAT D'OLÈRDOLA Alt Penedès

M-00785 DIPÒSIT CONTROLAT DE SUBIRATS Alt Penedès

M-00213 DIPÒSIT CONTROLAT DE MONTFERRER I CASTELLBÒ (BENAVARRE) Alt Urgell

M-00641 DIPÒSIT CONTROLAT DE JORBA Anoia

M-00246 DIPÒSIT CONTROLAT DE PUJALT Anoia

M-00448 DIPÒSIT CONTROLAT DE CALLÚS Bages

M-00384 DIPÒSIT CONTROLAT DE CARDONA Bages

M-00360 DIPÒSIT CONTROLAT DE MOIÀ Bages

M-00284 DIPÒSIT CONTROLAT DE SALLENT Bages

M-00514 DIPÒSIT CONTROLAT DE BOTARELL Baix Camp

M-00649 DIPÒSIT CONTROLAT DE VINYOLS I ELS ARCS Baix Camp

M-00520 DIPÒSIT CONTROLAT DE TORTOSA Baix Ebre

M-00673 DIPÒSIT CONTROLAT D'ALBONS Baix Empordà

M-00247 DIPÒSIT CONTROLAT DE SANTA CRISTINA D'ARO Baix Empordà

M-00855 DIPÒSIT CONTROLAT D'ULLÀ (II) Baix Empordà

M-00283 DIPÒSIT CONTROLAT D'ESPARREGUERA Baix Llobregat

M-00642 DIPÒSIT CONTROLAT D'AVIÀ Berguedà

M-00512 DIPÒSIT CONTROLAT DE CERCS (II) Berguedà

M-00645 DIPÒSIT CONTROLAT DE PRULLANS Cerdanya

M-00329 DIPÒSIT CONTROLAT DE BADALONA E.M.S.H.T.R.

M-00679 DIPÒSIT CONTROLAT DEL PAPIOL (PEDRERA SÍLVIA AMPLIACIÓ) E.M.S.H.T.R.

M-00243 DIPÒSIT CONTROLAT DE VILANOVA I LA GELTRÚ Garraf

M-00239 DIPÒSIT CONTROLAT DE LES BORGES BLANQUES Garrigues

M-00220 DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT JOAN LES FONTS Garrotxa

M-00302 DIPÒSIT CONTROLAT DE GIRONA Gironès

M-00279 DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT JULIÀ DE RAMIS Gironès

M-00644 DIPÒSIT CONTROLAT DE DOSRIUS Maresme

M-00513 DIPÒSIT CONTROLAT D'AMPOSTA Montsià

M-00516 DIPÒSIT CONTROLAT DE BALAGUER Noguera

M-00475 DIPÒSIT CONTROLAT DE PONTS Noguera

M-00613 DIPÒSIT CONTROLAT DE SEVA Osona

M-00865 DIPÒSIT CONTROLAT DE SORT Pallars Sobirà

M-00241 DIPÒSIT CONTROLAT DE MIRALCAMP Pla d'Urgell

M-00837 DIPÒSIT CONTROLAT DE FALSET Priorat

M-00651 DIPÒSIT CONTROLAT DE VINEBRE Ribera d'Ebre

M-00838 DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT JOAN DE LES ABADESSES Ripollès

M-00839 DIPÒSIT CONTROLAT DE CERVERA Segarra

M-00648 DIPÒSIT CONTROLAT DE MONTOLIU DE LLEIDA Segrià



M-00214 DIPÒSIT CONTROLAT DE TORREFARRERA Segrià

M-00234 DIPÒSIT CONTROLAT DE TARRAGONA (LA BUDALLERA) Tarragonès

M-00327 DIPÒSIT CONTROLAT DE TARRAGONA (LA CAPELLANA) Tarragonès

M-00650 DIPÒSIT CONTROLAT DE GANDESA Terra Alta

M-00242 DIPÒSIT CONTROLAT DE TÀRREGA Urgell

M-00447 DIPÒSIT CONTROLAT DE BOSSÒST Val d'Aran

M-00932 DIPÒSIT CONTROLAT DE CASTELLAR DE VALLÈS Vallès Occidental

M-00240 DIPÒSIT CONTROLAT DE RUBÍ Vallès Occidental

M-00332 DIPÒSIT CONTROLAT DE LLINARS DEL VALLÈS Vallès Oriental

M-00331 DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT CELONI Vallès Oriental

M-00869 DIPÒSIT CONTROLAT DE VILANOVA DEL VALLÈS Vallès Oriental



M-00511 DIPÒSIT CONTROLAT DE VALLS Alt Camp

M-00652 DIPÒSIT CONTROLAT DE RIUDOMS Baix Camp

M-00282 DIPÒSIT CONTROLAT DE BARCELONA E.M.S.H.T.R.

M-00643 DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS - PAPIOL E.M.S.H.T.R.

M-00647 DIPÒSIT CONTROLAT DE LLORET DE MAR Selva


Plantes de reciclatge


M-00929 PLANTA DE RECICLATGE DE VALLS Alt Camp

M-00655 PLANTA DE RECICLATGE DEL FAR D'EMPORDÀ Alt Empordà

M-00894 PLANTA DE RECICLATGE DE FORTIÀ Alt Empordà

M-00522 PLANTA DE RECICLATGE DE PUJALT (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Anoia

M-00864 PLANTA DE RECICLATGE DE CALLÚS Bages

M-00875 PLANTA DE RECICLATGE DE FONOLLOSA Bages

M-00521 PLANTA DE RECICLATGE DE SANT JOAN DE VILATORRADA (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Bages

M-00523 PLANTA DE RECICLATGE DE REGENCÓS Baix Empordà

M-00930 PLANTA DE RECICLATGE DE SANTA CRISTINA D'ARO (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Baix Empordà

M-00815 PLANTA DE RECICLATGE DE SANT JAUME DELS DOMENYS Baix Penedès

M-00926 PLANTA DE RECICLATGE DE BARCELONA E.M.S.H.T.R.

M-00553 PLANTA DE RECICLATGE AL PORT DE BARCELONA E.M.S.H.T.R.

M-00871 PLANTA DE RECICLATGE DE SANT FERRIOL Garrotxa

M-00859 PLANTA DE RECICLATGE DE CAMPLLONG Gironès

M-00660 PLANTA DE RECICLATGE DE CASSÀ DE LA SELVA Gironès

M-00671 PLANTA DE RECICLATGE DE SANT JULIÀ DE RAMIS (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Gironès

M-00677 PLANTA DE RECICLATGE D'ARENYS DE MUNT Maresme

M-00549 PLANTA DE RECICLATGE DE SANT CARLES DE LA RÀPITA Montsià

M-00657 PLANTA DE RECICLATGE D'ULLDECONA Montsià

M-00928 PLANTA DE RECICLATGE DE PONTS (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Noguera

M-00812 PLANTA DE RECICLATGE DE CALLDETENES Osona




63

M-00888 PLANTA DE RECICLATGE DE CASTELL DE MUR Pallars Jussà

M-00551 PLANTA DE RECICLATGE DE MIRALCAMP (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Pla d'Urgell

M-00927 PLANTA DE RECICLATGE DE MONTOLIU DE LLEIDA (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Segrià

M-00843 PLANTA DE RECICLATGE DE ROSSELLÓ Segrià

M-00781 PLANTA DE RECICLATGE D'ARBÚCIES Selva

M-00392 PLANTA DE RECICLATGE DE TORREDEMBARRA Tarragonès

M-00881 PLANTA DE RECICLATGE DE GANDESA (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Terra Alta

M-00665 PLANTA DE RECICLATGE D'AGRAMUNT Urgell

M-00390 PLANTA DE RECICLATGE DE VILADECAVALLS Vallès Occidental

M-00654 PLANTA DE RECICLATGE DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS Vallès Oriental

M-00762 PLANTA DE RECICLATGE DE LA GARRIGA Vallès Oriental

M-00889 PLANTA DE RECICLATGE DE MONTMELÓ Vallès Oriental



M-00656 PLANTA DE RECICLATGE DE VINYOLS I ELS ARCS Baix Camp

M-00659 PLANTA DE RECICLATGE DE PALAFRUGELL Baix Empordà

M-00882 PLANTA DE RECICLATGE DEL PRAT DE LLOBREGAT E.M.S.H.T.R.

M-00877 PLANTA DE RECICLATGE DE PUIGGRÒS (UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) Garrigues

M-00663 PLANTA DE RECICLATGE D'ARTESA DE SEGRE Noguera

M-00883 PLANTA DE RECICLATGE DE PORQUERES Pla de l'Estany

M-00884 PLANTA DE RECICLATGE DE SANAÜJA Segarra

M-00666 PLANTA DE RECICLATGE DE TOSSA DE MAR Selva

M-00664 PLANTA DE RECICLATGE DE BELLPUIG Urgell

M-00653 PLANTA DE RECICLATGE DE CASTELLAR DEL VALLÈS Vallès Occidental


Plantes de transvasament


M-00510 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE BARCELONA E.M.S.H.T.R.

M-00753 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE BARCELONA (III) E.M.S.H.T.R.

M-00548 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT E.M.S.H.T.R.

M-00662 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE RIPOLLET E.M.S.H.T.R.

M-00784 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE VILADECANS E.M.S.H.T.R.

M-00519 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE CASSÀ DE LA SELVA Gironès

M-00886 PLANTA DE TRANSVASAMENT D'ARENYS DE MUNT Maresme

M-00518 PLANTA DE TRANSVASAMENT D'OLIUS Solsonès

M-00404 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE RUBÍ (I) Vallès Occidental

M-00389 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE SABADELL Vallès Occidental

M-00678 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS (II) Vallès Occidental

M-00763 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE GRANOLLERS Vallès Oriental





M-00669 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE SANTA CRISTINA D'ARO Baix Empordà

M-00670 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE BARCELONA (II) E.M.S.H.T.R.

M-00667 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE SANT CEBRIÀ DE VALLALTA Maresme

M-00668 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE TARRAGONA Tarragonès


Plantes de triatge


M-00895 PLANTA DE TRIATGE DE DELTEBRE Baix Ebre

M-00862 PLANTA DE TRIATGE DE ROQUETES Baix Ebre

M-00858 PLANTA DE TRIATGE D'ESPARREGUERA Baix Llobregat

M-00813 PLANTA DE TRIATGE DE CASTELLBISBAL E.M.S.H.T.R.

M-00807 PLANTA DE TRIATGE DE SANT CUGAT DEL VALLÈS E.M.S.H.T.R.

M-00863 PLANTA DE TRIATGE DE GUISSONA Segarra

M-00933 PLANTA DE TRIATGE D'ALCARRÀS Segrià

M-00931 PLANTA DE TRIATGE DE LLEIDA Segrià



M-00934 PLANTA DE TRIATGE D'OLOT Garrotxa



Generalitat de CatalunyaDepartament de Territori i Sostenibilitat

memòria agència de residus de catalunya 2010 · una paraula desconeguda i la recuperació només...

Documents