memÒria 2013 - lassociacio.orgmemÒria 2013 apfcib [email protected] odsir apfcib...
TRANSCRIPT
MEMÒRIA
2013
APFCiB [email protected]
www.apfcib.org
www.observatori .apfcib.org
Odsi r Apfcib
@observatoriDSiD
CJAS [email protected]
www.centrejove
Centre Jove
d’Anticoncepció i
Sexual i tat de Barcelona
ASSOCIACIÓ DE
PLANIFICACIÓ FAMILIAR
DE CATALUNYA I BALEARS
CARTA DE LA PRESIDENTA
Benvingudes i benvinguts a la nostra memòria, el recull visual i escrit
de tota la feina feta durant l’any 2013. Ens agradaria que fos per a tu
una eina que et servís per conèixer-nos millor i, sobretot, per a
vincular-te més amb la nostra Associació i amb la seva raó de ser, que
no es una altra que la defensa dels DSiDR. És diu aviat!
Totes i tots sabem que els Drets Sexuals i Reproductius impliquen la
garantia de la salut sexual, entesa com un estat de benestar físic,
emocional, mental i social; però, sobretot, els drets reproductius
signifiquen el reconeixement i respecte a la capacitat de decidir lliure i
responsablement, sense discriminació, coerció o violència, si es vol o no
tenir filles i fills. Per això, una de les nostres principals preocupacions
durant l’any 2013 ha estat l’avantprojecte de la contrareforma de la
llei vigent i les seves conseqüències per a la població, especialment
perquè considerem que vulnera aquests drets i que implica un retrocés
social molt important i intolerable pel patiment que pot representar
per a les persones.
Però també ens preocupa, i força, totes les reestructuracions que
s’estan fent en l’àmbit de la salut pública en general, i de la salut
sexual i reproductiva en concret, sota el discurs de la crisi.
“Retallades” que no són solament econòmiques, sinó que són
principalment ideològiques i que afecten, novament, als nostres drets i
a l’avenç cap una societat on la salut sigui pública i universal.
Durant el 2013 hem començat nous projectes i ho hem fet amb la
il· lusió que fa treballar tenint com a objectiu que el sexe no sigui un
obstacle per a l’accés als béns i el gaudiment dels drets, per aconseguir
una democràcia paritària i real on l’ordre social i cultural que
representa el patriarcat arribi a ser, com diu la cançó, dust in the wind.
Voldria aprofitar l’ocasió per agrair a totes les entitats,
públiques i privades, que heu contribuït a que
continuem treballant amb i per les persones i, molt
especialment, als socis i sòcies que formeu part
integrant de l’Associació i ens doneu suport per
continuar amb la nostra tasca.
Moltes gràcies i bona lectura!
María Ferrero Barrio
SUMARI
Introducció 1
Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) 8
Promoció dels drets i de la salut afectivosexual i
prevenció del VIH/sida 37
Programa de sensibilització a famílies 52
Programa d’incidència política 56
Programa de sensibilització i difusió 65
Programa de comunicació i premsa 69
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Què és l’APFCiB?
2
L'Associació de Planificació
Familiar de Catalunya i
Balears (APFCiB) és una
entitat no governamental
interdisciplinària d'àmbit
autonòmic, que es va
constituir a Barcelona l 'any
1982, arran del sorgiment dels
Centres de Plani f icació
Familiar. Està formada per
persones interessades en la
promoció i defensa del Drets
Sexuals i Reproductius (DSiDR),
amb l’objectiu d’ impulsar,
fomentar i faci l i tar la
sensibi l i tzació, la prevenció i
l’educació de la societat en
l’àmbit de la Salut Sexual i
Reproductiva (SSiR). Alhora,
treballa de forma transversal
la dimensió de gènere que
aquesta temàtica implica de
manera molt important.
Des de la seva fundació,
l’APFCiB ha treballat per
aconseguir que els DSiDR
siguin efectius, l iderant
campanyes com ara: la
integració dels centres de
planif icació familiar a la xarxa
pública sanitària, la
legalització de l’avortament,
la universalització dels
mètodes contraceptius i de
l’educació sexual i la mil lora
dels serveis d’atenció a la
població en aquest àmbit,
entre d’altres.
És una de les entitats
fundadores de la Federació
de Planificació Familiar
d'Espanya (FPFE) , organisme
que integra a totes les
associacions que treballen a
nivell estatal. També forma
part de la Federació de
Planificació Familiar
Internacional (IPPF), amb
representació a més de 182
països d’arreu del món i
integrada per 150
organitzacions nacionals
autònomes. Per últim, l’APFCiB
forma part a nivell autonòmic
de la Xarxa de Dones per la
Salut, la Xarxa de Sida i Món
Local i col·labora activament
amb Ca la Dona i altres
entitats de Catalunya.
L’APFC iB està registrada a la
Direcció General de Dret
d’Entitats Jurídiques del
Departament de Justícia de la
Generalitat de Catalunya,
amb el número 9.719 de la
Secció 1a. del Registre de
Barcelona. El seu
funcionament intern és
assembleari , tot i que la Junta
Directiva és l’òrgan que
defineix i supervisa el dia a
dia de l’Associació.
INTRODUCCIÓ
L’equip humà
3
L’APFCiB està format per
equips de persones que
treballem des la i l· lusió i la
motivació per promoure els
DSiDR.
Sabem que el recurs més
valuós per aconseguir els
nostres objectius són les
persones. Per això, l’APFCiB
compta amb un equip de
persones multidisciplinari ,
professional i compromès,
capaç de crear nous
programes que s’adaptin a la
realitat social i a la seva
contínua dinàmica. Persones
que assisteixen a
conferències, fòrums, jornades
i altres tipus de formacions,
per tal de romandre
actualitzades i poder aportar
a l’Associació el seu capital
humà. Un capital que és bàsic
per poder canalitzar i fer
efectiu tot el suport que
l’Entitat rep al l larg de l’any, i
transformar-ho en oportunitats
de futur.
A més, des de l’APFCiB volem
impulsar una manera
interdisciplinària d'entendre la
planif icació familiar i la salut
sexual, creant espais i canals
de trobada, intercanvi i
reflexió per a debatre i
aprofundir en el tema que ens
ocupa, des de diverses
vessants. Aquest treball el
plantegem en col· laboració i
contacte permanent amb
altres entitats i institucions i
administracions oficials.
INTRODUCCIÓ
Organigrama
4
INTRODUCCIÓ
Recursos econòmics
5
Els recursos econòmics són
imprescindibles per poder
f inançar les nostres activitats i
els nostres projectes. Durant el
2013, un dels esdeveniments
més destacats en aquest
sentit ha estat la subvenció
atorgada per la Fundació “la
Caixa”, que ens ha permès
dur a terme el projecte El
vincle afectiu i la prevenció
de les relacions desiguals i/o
violentes en grups de joves
vulnerables i en risc . També
cal considerar la
col·laboració realitzada amb
l’Institut Català de les Dones i
la DGAI A per començar un
nou projecte: La prevenció de
l ’abús sexual entre iguals .
Entitats col·laboradores:
• Convenis i subvencions de
l'Administració Pública
• Contractes de prestació de
serveis amb l'Administració
Pública
• Subvencions amb fundacions i
administracions privades
• Prestació de serveis de formació i
suport tècnic a la iniciativa
privada i als centres escolars
• Premis i concursos
• Quotes d'associades i associats
Principals mijtans de finançament
INTRODUCCIÓ
Els comptes clars!
6
Diversificació d'ingressos
Administracions locals 31.315,00
Administració autonòmica 265.539,00
Altres administracions públiques 16.237,98
Obres socials i entitats financeres 4.200,00
Empreses privades 69.270,39
Altres ingressos 4.281,53
Finançament públic
313.091,98
Finançament privat
77.751,92
El 20% de les aportacions prové de la
societat civil (ciutadania, empreses,
fundacions i institucions)
El 80% de les aportacions
corresponen a les administracions
públiques
INTRODUCCIÓ
Línies estratègiques
7
Àmbit
internacional
Àmbit nacional
Àmbit autonòmic
Òrgan de govern
Òrgan de govern
CENTRE JOVE
D’ANTICONCEPCIÓ I
SEXUALITAT (CJAS)
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
9
Presentació del servei
El CJAS, espai de referència
per l’atenció específica als
adolescents i joves de caire
preventiu i assistencial , ofereix
els seus serveis des de l’any
1992. Es considera un servei
complementari dels serveis
sanitaris i socials de la xarxa
pública. La seva finalitat és
atendre i acompanyar els
joves (i el seu entorn) en el
procés de creixement per
afavorir la vivència d’una
afectivitat i sexualitat positiva
i responsable.
El servei es basa en la f i losofia
de “portes obertes”, o sigui
atenció immediata i
confidencial en la primera
demanda. Posteriorment, es
programen les visites segons
el caire i especif icitat de la
demanda observats en
l’entrevista. També s’atenen
les consultes fetes per telèfon
i a través de la web.
El 60% del f inançament, està
assegurat a parti r de la
contractació amb CATSALUT,
signat el jul iol del 2012 per a
10 anys. Els programes marc
contractats són la Promoció i
prevenció dels t rastorns
mentals, afect ius-sexuals i
addiccions i el Suport a la
població d’alt r isc . El 40%
restant s’aconsegueix amb el
desenvolupament d’altres
programes i projectes
específ ics, a parti r de
convenis o subvencions amb
diferents administracions
públiques i , puntualment,
alguna institució privada.
Els diferents programes que es
desenvolupen o que es creen
de nou, contemplen en els
objectius una àmplia mirada
al canviant món dels i les
adolescents i joves que
permet adequar de manera
continuada les activitats
educatives, preventives i
assistencials. Així , els tallers
d’educació afectiva sexual
dirigits a nois i noies de 12 a
16 anys (grups de classe o
d’altres grups especials)
formen part del projecte del
CJAS des dels nostres inicis. Es
tracten de tallers educatius
on es defensa el treball en
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
10
grup, dinàmic i participatiu ,
com un dels espais de
sensibi l i tzació i aprenentatge
per excel· lència.
Des de l’any 1994, el CJAS é s
també un centre alternatiu
per la prevenció de la sida i
la detecció d’anticossos del
VIH; i , els darrers quatre anys,
també de la síf i l i s i de la
realització de la prova ràpida .
Per últim, des de l’any 1995 el
CJAS és un servei de
referència amb conveni pels
pràcticum de la Ll icenciatura
de Psicologia i de la
Diplomatura de Treball Social
de la UB.
L’equip de professionals
L’equip reuneix professionals
de diferents disciplines, amb
l’objectiu d’assegurar una
mirada i atenció global a les
demandes dels i les
adolescents i joves. Però, a
més, també comptem amb la
col·laboració de professionals
externs que cooperen en
l’atenció psicològica, la
supervisió de casos cl ínics i en
la realització dels tallers
educatius i preventius.
La motivació, la i l· lusió i la
implicació del nostre equip
són la clau per poder donar
una resposta adequada a les
diferents demandes que
rebem. Però també és
fonamental la formació
continuada que reben les
nostres professionals, donada
la importància de l’etapa
adolescent en el creixement
de la persona i de la
necessitat d’oferir informació
actualitzada i pragmàtica
davant els dubtes, pors i
trastorns que es poden
generar. Aquestes dif icultats
poden comportar situacions
de patiment, i faci l i tar
conductes reactives i
símptomes més enllà de les
• 1 Directora mèdica i de gestió
• 2 administratives
• 1 psicòloga
• 1 treballadora socials
• 1 metgessa
• 1 infermera
• 1 psicòloga
• 1 treb. social
EQUIP PROFESSIONAL FIX DEL CJAS
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
11
Núm. total de consultes : 4.482
Núm. de vis ites : 4.385
Núm. de primeres vis ites : 1.674
Núm. vis ites d ’usuaris ant. : 2.711
característiques del moment.
Com a conseqüència de la
nostra trajectòria i expertesa,
sovint les professionals del
CJAS són requerides per
participar en diferents cursos
de formació continuada
dir igits a professionals de la
salut o d’altres professionals
vinculats amb el món
adolescent i juveni l. Així , des
de l’any 1996 , el CJAS
organitza anualment el curs
L’atenció específ ica als
adolescents , adreçat a
diferents professionals de
l’atenció primària i
comunitària, amb el
reconeixement d’interès
sanitari per part de l' Institut
d'Estudis de la Salut de la
Generalitat de Catalunya .
Les nostres activitats
La consulta presencial
Es tracta d’un programa
dirigit a persones entre 14 o
menys f ins a 30 anys, que
accedeixen presencialment al
servei de diferents maneres:
individual, en parel la, amb la
família o en petit grup. Els
motius de consulta poden ser
de caire general o més
específ ics.
Durant l’any 2013, el 40% dels
i les adolescents i joves que
realitzen per primera vegada
la seva consulta al CJAS, han
conegut el servei a través
d’algun amic o amiga que l i
ha recomanat. La segona via
d’accés ha estat la pàgina
web, amb un 27%, seguida
dels tallers d’educació
afectiva-sexual realitzats pel
CJAS, amb un 18%. La
derivació des dels serveis
sanitaris o psicosocials es
manté en el quart l loc, amb
un 9,3%.
Com han conegut el servei
Publicitat Barri Internet
Amics Altres serveis Prof/Fam.
Tallers N.C.
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
12
• Diversos. Creixement, afectivitat i sexualitat, fisiologia, canvis, primeres relacions,
trastorns emocionals, retard de la menstruació, orientació sobre mètodes
anticonceptius, preocupacions o percepció de problemes de salut, identitat i/o
orientació sexual, treballs escolars, etc.
• Amenorrea, embaràs i/o avortament. Abordatge preventiu i atenció sanitària i
psicosocial a la demanda explícita. Suport a la parella i/o a la família, en els casos
necessaris. Acollida dels casos derivats per altres serveis. Realització de la prova
d’embaràs. Detecció del risc en relació a la infecció pel VIH/sida i altres ITS.
• Inici d’anticoncepció habitual, fracàs del mètode anticonceptiu o relació no
protegida. Dispensació gratuïta de l’anticoncepció d’urgència i prescripció de
l’anticoncepció hormonal. Captació de les dificultats per una protecció
anticonceptiva habitual. Detecció del risc d’infecció pel VIH/sida i altres ITS. Reforç
de les habilitats per l’ús correcte del preservatiu.
• Consulta mèdica/sanitària. Atenció a la demanda de les primeres visites
ginecològiques per preocupacions pels canvis del cos, per hipermenorrees o
dismenorrees, per la pràctica de la citologia; atenció i diagnòstic d’ITS, trastorns de
l’alimentació, agressió o abús sexual, etc.; i orientació i prescripció de mètodes
anticonceptius. Educació sanitària i orientació per la utilització dels serveis de salut
i derivació, si s’escau. Prescripció d’anticoncepció hormonal.
• Possible infecció pel VIH/sida i/o sífilis. Programa específic de prevenció
individual i en grup. Centre alternatiu per la detecció de noves infeccions entre els
joves. Consell assistit i realització de les “proves ràpides” de detecció d’anticossos
del VIH o prova Elisa, i dels anticossos de la sífilis de manera confidencial i
gratuïta. Registre epidemiològic de les proves realitzades pel monitoratge de la
infecció pel VIH (CEEISCAT).
• Consulta o acompanyament social. De manera transversal, atenció a l’embaràs,
a l’avortament, a l’abús sexual, a la maternitat/paternitat adolescent, a la infecció
pel VIH/sida, a persones amb alguna discapacitat psíquica o sensorial, en règim
d’acollida, etc. Possibilitat d’atenció social específica en els casos que ho
requereixin. Recerca de recursos i derivació a altres serveis si és necessari.
• Consulta psicològica. Contenció i suport en conductes reactives. Treball
psicoterapèutic adequat a la demanda explícita o recolzament per la resolució
d’altres demandes, mitjançant una teràpia breu o focal en els casos de dificultats o
trastorns més importants. Captació i derivació acompanyada de patologies
mentals.
• Consulta psicològica per les famílies. Orientació i suport psicoterapèutic
relacionat amb l’atenció mèdica o psicològica d’un fill o una filla en el CJAS o per
demanda espontània. Treball grupal amb mares i pares adolescents.
• Consulta social per a les famílies. Espai d’orientació, acompanyament social i
suport psicològic a les famílies davant les dificultats dels seus fills i filles en el
procés de creixement. Es contempla l’entorn familiar i context social, i com aquest
pot incidir en el desenvolupament dels seus fills i filles adolescents/joves.
Motius de la consulta i tipus d'atenció
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
13
Del total d’usuaris i usuàries
visitats, 616 han vingut
acompanyats per amics o
amigues i , en relació al sexe,
un 72,05% eren dones i el
27,95% restant eren homes.
En relació als grups d’edat de
les primeres visites, aquest any
el grup majoritari ha estat el
de 15 a 20 anys, seguit del de
21 a 23. En la gràfica es pot
observar que el 74 % del total
de consultes pertanyen a
persones d’entre 14 o menys i
23 anys, la qual cosa és
signif icativa ja que són les
edats on es produeixen
progressivament els canvis
biològics, psicològics i socials
més importants d’aquesta
etapa del cicle vital; mentre
que a parti r dels 17-18 anys es
reafirma la identitat personal i
l 'orientació sexual.
Els resultats de di ferents
enquestes a l’abast, apunten
que la mitjana d’edat d’inici
de les relacions sexuals coitals
ha disminuït més d’un punt ,
tant per dones com per
homes, situant-se entre 15 i 16
anys. Aquest fet concorda
amb les dades que hem
pogut recoll i r al Centre durant
l’any 2013. Així , el
percentatge segons l’edat de
la primera relació sexual, dins
una mostra de 890
participants, és el següent:
Edat Percentatge
14 anys 14,16%
15 a 17 58,54%
18 a 20 21,62%
21 a 23 4,8%
24 a 26 0,88%
Des de fa 4 anys el grup
d’entre 15 i 20 anys
representa el 55% de les
demandes, mentre que les
consultes del grup de 14 o
menys es mantenen en un 3%.
En relació al grup d’entre 21 a
30 anys, la demanda
representa un 32%, una xifra
força elevada que s’explica
en gran part pel fet que som
un centre alternatiu per la
detecció de la infecció del
0
5
10
15
20
25
30
14 omenys
15 a17
18 a20
21 a23
24 a26
27 omes
Edat de la 1a. visita al CJAS
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
14
Núm. total de consultes : 1.092
Núm. d’unitats d ispensades : 857
VIH i altres ITS . No obstant, el
percentatge de la demanda
d’aquest grup d’edat ha
disminuït 10 punts si ho
comparem amb l’any 2012.
Per últim, l’atenció a la
demanda de prescripció de
l’anticoncepció d’urgència
(AU) ocupa el segon l loc,
seguit de l’atenció a
l’amenorrea, l’embaràs i la
demanda d’interrupció de
l’embaràs (IVE).
Motiu de consulta %
Mètodes anticonceptius 9,91%
VIH/sida i a ltres ITS 32,11
Amen., embarás i IVE 17,84%
AU 22,50%
Visita mèdica 3,51%
At.psicològica 12,33%
Inf. i treball escolar 1,65%
Atenció social 0,15%
L’atenció a la demanda d’AU
El CJAS forma part de la xarxa
d’assistència sanitària que
dispensa l’anticoncepció
d’urgència (AU) de manera
gratuïta. Totes les
prescripcions han estat
degudament registrades
segons la proposta del
Departament de Salut pel seu
seguiment.
Durant el 2013, 383 de les
joves que han sol·l icitat l’AU
han vingut acompanyades de
la parella o d’amics/amigues.
I , en alguns casos, és l’home
qui ve sol a fer la demanda.
L’AU no té contraindicacions
absolutes i la seva prescripció
o dispensació pot aportar
importants beneficis tant per
la pròpia f inalitat, com pel fet
que sovint aquesta demanda
signif ica una via d’accés a
l’educació per la salut i el
reforçament de les mesures
preventives. Sempre que és
possible, la professional
convida a la parella a
participar en l’entrevista, la
qual cosa permet la valoració
conjunta de les dif icultats per
protegir-se o protegir a l’altre,
tant de l’home com de la
dona, i l’avaluació del r isc
d’embaràs. Alhora, aquesta
intervenció ens permet
elaborar estratègies i prevenir
altres situacions semblants, i
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
15
fins 14 15-17 18-20 21-23 24-26 27 o +
3,27%
39,56%
36,64%
12,01%
3,97% 4,55%
Dispensació AU segons grup d'edat
Núm. total de demandes: 864
Núm. proves d’embaràs +: 172
Núm. d’IVE’s: 156
iniciar conjuntament
l’abordatge del consell
anticonceptiu i de la
importància de la protecció
front la infecció pel VIH/sida i
altres ITS, tot reforçant l’ús del
preservatiu.
Si s’ha establert una bona
comunicació i relació de
confiança, tant la dona com
l’home tindran més capacitat
per demanar ajut professional
sempre que es trobin en una
situació personal dif íci l. El
suport d’un professional de la
salut durant el camí
d’aprenentatge cap a la
maduresa, pot ajudar als i les
adolescents i joves a canviar
conductes i hàbits poc
saludables, que sovint causen
patiment i poden signif icar un
obstacle en el procés de
creixement. En conseqüència,
considerem que la consulta
per la dispensació d’AU, és
una entrada excel·lent dels i
les adolescents i joves a la
xarxa d’atenció en salut.
L’atenció a l’embaràs i la seva resolució
Durant l’any 2013 s’han atès
864 demandes relacionades
amb l’amenorrea i el temor a
un possible embaràs. D’entre
els 172 casos on la prova
d’embaràs ha estat positiva,
156 s’han acoll i t a la
interrupció voluntària de
l’embaràs, 5 van decidir
continuar l’embaràs i
desconeixem la decisió dels
11 casos restants , ja que no
ho van comunicar al CJAS.
57,56% 37,21%
2,32% 2,32% 0,59%
Nombre d'embarassos segons el lloc d'origen
T.Nacional A. Llatina Europa
Magreb Asia
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
16
Núm. total de demandes: 1.555
Núm. proves VIH/sida: 647
Núm. proves s íf i l is : 187
Tal com es pot observar al
gràfic, la demanda d’IVE per
part de les dones d’origen
l latinoamericà representa un
37% del total, xi fra que ha
augmentat en els darrers anys
i en el context del nostre
Centre.
De les 156 dones que van
decidir avortar, 141 dones es
van acoll i r a la IVE quirúrgica i
15 a la farmacològica. Totes
han estat acompanyades
durant la decisió, f ins la
derivació a una clínica
concertada per la real ització
de l’IVE o al PASSIR de
referència per la IVE
farmacològica o el control de
l’embaràs.
El grup d’edat majoritari
d’acoll ida i acompanyament
a l’avortament durant l’any
2013 es troba entre els 14 anys
i els 22. En el cas de
demandes de dones més
grans de 30 anys, se les ha
atès i han estat derivades al
servei corresponen, tenint
present la seva situació
personal i social.
Programa específic de prevenció i consell en VIH/Sida
En primer l loc, cal aclari r que
el caire preventiu del CJAS
permet que tots els i les
adolescents i joves que
accedeixen al servei rebin
informació sobre l’afectivitat i
sexualitat en general, el r isc
d’embaràs, I TS i infecció pel
VIH/sida si hi ha relacions no
protegides, i els mètodes
anticonceptius i de profi laxi,
amb especial èmfasi amb la
promoció de l’ús correcte del
preservatiu masculí i femení.
10,90%
32,05%
23,08%
17,30%
10,90%
5,77%
IVE segons grup d'edat
14 a 16 a 17 a 19 a. 20 a 22 a.
23 a 25 a. 26 a 28 a. 29 o més
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
17
En relació al programa
específ ic de prevenció i
consell assisti t en VIH/sida i
altres ITS, de les 1.555 visites
que hem tingut durant el
2013, en 956 casos ja havien
uti l i tzat alguna vegada el
nostre servei per altres
consultes, mentre que en 599
casos la consulta es realitzava
durant la primera visita.
Des de l’any 2006 el CJAS
ofereix la “prova ràpida” per
detecció de noves infeccions,
de manera confidencial i
gratuïta. Al l larg d’aquest
temps hem pogut constatar
l’ impacte positiu d’aquesta
prova entre els nostres usuaris
i usuàries i hem observat que
la demanda és molt més alta
en comparació amb la prova
convencional de laboratori
”Elisa”. Actualment , es realitza
la prova COMBO per la
detecció tant dels antígens
dins dels dies previstos post
possible infecció, com dels
anticossos passat el període
finestra.
Durant l’any 2013 , 647 joves,
288 dones i 359 homes, han
sol· l icitat o se’ls ha
recomanat fer-se la prova per
la detecció d’anticossos del
VIH/sida. D’entre aquests,
s’ha determinat una prova
reactiva en un home de 22
anys autòcton, que va ser
confirmada amb la prova de
Western-Blod.
També es realitza la prova
ràpida per la detecció
d’anticossos de la s íf i l i s. De
fet, en el context del consell
assisti t, sovint s’ofereix la
possibi l i tat de fer-se les dues
proves al mateix temps,
VIH/sida i síf i l i s. Durant el 2013,
187 persones (91 dones i 96
homes) s’han acoll i t a la
prova per descartar la síf i l i s,
amb un únic resultat reactiu,
un home de 29 anys autòcton.
Com cada any, s’ha
col·laborat amb el Centre
d’Estudis Epidemiològics
(CEEISCAT), complimentant el
full de registre epidemiològic
de la infecció pel VIH/sida i
de la síf i l i s.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
Distribució anual per sexe de les proves realitzades per la
detecció del VIH
Homes Dones
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
18
Núm. total de consultes : 465
L’atenció psicològica
Es tracta d’un programa de
caràcter de prevenció i
promoció de la salut mental ,
principalment. Així , quan es
detecta alguna problemàtica
greu en l’adolescent o jove ,
s’intenta fer una contenció de
la problemàtica i un
acompanyament més o menys
l larg f ins que és possible la
derivació al servei
especialitzat adient de la
xarxa pública.
Del total de consultes ateses
durant l’any 2013, 80
adolescents i/o joves han
rebut atenció psicològica
(psicoteràpia breu o focal) en
el nostre centre. Al mateix
temps, han rebut suport i/o
assessorament 6 famíl ies en
relació a dif icultats i/o
problemàtiques amb els seus
f i l ls i fi l les
Dels casos atesos en
demanda psicològica, un
87,5% han nascut a Espanya i
un 12,5% són nascuts a altres
l locs: 2,5% a la resta d’Europa,
8,7% a Llatinoamèrica, i 1,25%
a Àfrica.
• Psicoteràpies focals i/o breus
• Contencions i acompanyaments
en l’elaboració de situacions
crítiques (embaràs no planificat,
suport en el procés de demanda
de la prova del VIH, dol per la
pèrdua d’una persona propera,
“crisi de l’adolescència”, relacions
conflictives amb la família,
trastorns emocionals, trastorns
alimentaris incipients, etc.)
• Contencions i derivacions a
serveis especialitzats en cas que
es detecti una problemàtica greu
(addiccions, trastorns mentals
greus, trastorns alimentaris
importants, etc.).
Tipus d'intervencions
0
5
10
15
20
25
30
14 omenysanys
15-17anys
18-20anys
21-23anys
24-26anys
27-29anys
30 omésanys
Distribució per edats
34% 66%
Disribució per sexe
Nois Noies
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
19
Com es pot observar en el
gràfic, el percentatge més
important de demanda
psicològica es dóna entre els i
les joves de 18 a 23 anys,
suposant un 53,7% del total de
la demanda. D’altra banda,
cal destacar que el 68,75% de
joves en acompanyament
psicoterapèutic tenen entre
menys de 14 i 23 anys, i que
aquesta dada ha augmentat
3 punts en comparació a
l’any passat.
Si bé hi ha demandes a edats
més baixes, el 58,75% de les
demandes corresponen al
grup d’edat d’entre 21 i 27
anys o més. Aquesta dada
confirma que, en molts casos,
és a parti r dels 20 anys que es
crea la consciència personal
dels trastorns interns, no
exempts de patiment, que
requereixen d’ajut extern i , de
vegades, professional.
La majoria d’adolescents i
joves atesos durant el 2013
estaven passant per una
situació puntual de patiment,
i demanaven un espai on
poder parlar i entendre allò
que els estava passant i no
sabien com afrontar. Cal
considerar que algunes
d’aquestes dif icul tats i/o
trastorns, si no poden ser
tractades, poden derivar en
problemes psicològics més
importants amb el temps. Per
aquesta raó, els casos més
conflictius són discutits en
l’espai de supervisió externa
en moltes ocasions. En aquest
espai , les professionals del
CJAS disposen de la
col·laboració i supervisió d’un
psiquiatra psicoanalista,
expert en aquesta etapa del
desenvolupament del cicle
vital.
• Malestar davant un embaràs
no planificat, tant si es va
decidir continuar com fer una
interrupció voluntària de
l’embaràs.
• Angoixa important davant
l’espera (període finestra: 3
mesos) per fer-se la prova per
la detecció dels anticossos del
VIH/sida.
• La pròpia crisi de
l’adolescència, caracteritzada
per oscil·lacions emocionals i
conductuals.
• Dificultats en la seva vivència
de la sexualitat compartida.
• Dificultats en les seves
relacions emocionals.
Tipus de demandes
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
20
Quan detectem situacions
que requereixen d’un
tractament a l larg termini, si
és possible es fa un
acompanyament per la
posterior derivació al servei
especialitzat de la xarxa
normalitzada. Durant el 2013
s’han derivat a dues persones
al seu metge de família per
tal d’efectuar la valoració i
posterior derivació al CSMA.
Per últim, es continuen
realitzant assessoraments
puntuals i de suport especial
en relació a l’afectivitat i la
psicosexualitat a professionals
de les àrees d’ensenyament,
de serveis socials i/o
educadors i educadores, per
situacions detectades a
l’escola o a d’altres centres
educatius.
...
• Amb el grup d’iguals (amistats, parella) perquè:
• Són persones que han establert relacions de gran dependència.
• Tenen dificultats per finalitzar una relació que els fa patir.
• No han acabat de superar un trencament.
• Tenen por de començar a establir relacions afectives.
• Presenten dificultats per establir relacions igualitàries (es senten i
mostren en les relacions molt superiors o inferiors als altres
• Amb els adults (pares i mares):
• Per la pròpia crisi de l’adolescència i pel que suposa de dol,
pèrdua, nous reptes, etc. en relació als diferents membres de la
família.
• Per què hi ha una situació problemàtica a la família (patologia
d’algun dels membres, divorci, separació per processos migratoris,
violència, mort d’un familiar, etc.), que està fent patir a la persona.
• Dificultats per passar la “crisi de l’adolescència”, en els casos de
joves-adults, donant lloc a dos situacions:
• Manteniment en el període de la infància, dependència total dels
pares i/o les mares, no relació amb el grup d’iguals (no tenen
amistats, por a les relacions de parella, a assumir responsabilitats,
etc.).
• Pas de la infància a la vida adulta sense haver pogut transitar per
l’adolescència.
Naturalesa de les dificultats en les relacions emocionals
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
21
Núm. d’entrevistes indiv. : 95
L’especificitat del treball social
Les nostres treballadores
socials atenen les consultes
presencials i porten a la
pràctica el treball educatiu
en grup i el comunitari , des
d'una visió global de
promoció i prevenció de la
salut. Intentem ajudar als
nostres usuaris i usuàries , dins
les nostres possibi l i tats
d’actuació, a mobil i tzar els
seus propis recursos personals
i els del seu entorn social,
fent-los partícips perquè
puguin identif icar-se com a
individus de ple dret per
decidir sobre la seva salut.
També se’ ls faci l i ta l’accés a
la xarxa d’atenció
normalitzada.
El treball social que es realitza
al CJAS parteix de la
prevenció i la detecció de
situacions de risc. En aquest
context, és important realitzar
un estudi de la situació i
elaborar un diagnòstic,
garantint la derivació
correcta a les unitats de
tractament adequades
(derivació a hospitals, a la
xarxa de serveis socials, salut
mental, serveis educatius i de
l leure, etc.).
L’acompanyament per una
posterior derivació consisteix
en la captació correcta de la
demanda, en el cas que sigui
implícita o inespecíf ica;
coordinació amb l’equip per
avaluar el diagnòstic de
situació; i posterior relació
amb l 'organisme o servei
receptor.
Sempre es respecta la
confidencialitat de la
conversa amb l ’usuari o
usuària, procurant que ell/a
sigui qui faci la demanda i es
responsabil i tzi de la s ituació
en la que es troba i del que es
treballarà més tard. Amb això
es concreta la necessitat d’un
treball conjunt entre la
professional i l’adolescent o
jove, fent-lo partícip de la
seva situació per tal que el
projecte sigui prou atractiu i
el motivi a tenir una
continuïtat en el temps. En
cada cas caldrà fer un
seguiment i , per descomptat,
s’haurà d’informar a
l’adolescent o jove de la
situació en la que es troba a
cada moment i reforçar els
seus elements d’autonomia
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
22
personal. En determinades
situacions, s’ha d’atendre i
informar a la família per
implicar-la en la resolució del
problema.
Durant l’any 2013 s’han atès
95 entrevistes individuals
personalitzades, relacionades
amb temes d’espec ial
vulnerabi l i tat i confl ictivitat
social . D’entre el total
d’entrevistes, en 11 casos s’ha
determinat una intervenció
més especif ica i un seguiment
social .
A parti r de l’accés espontani
al servei i de les visites
programades, molts dels
casos amb problemàtica que
han requerit una actuació
social han estat atesos, en
primer l loc, per altres
professionals de l’equip del
CJAS (psicòloga, infermera o
metgessa) i , posteriorment,
derivats per a una atenció
social específ ica per part de
les professionals de treball
social.
Alguns casos (embaràs en
menors d’edat, agressió
sexual, avortament
farmacològic, necessitat d’un
abordatge global i cont inuat,
vulnerabi l i tat social, etc.),
han arr ibat al Centre i han
demanat ajut mèdic o
psicosocial per recomanació
de diferents institucions
públiques o privades de la
xarxa d’atenció (Serveis
Socials bàsics, Centres de
Salut Mental (CESMIJ),
Hospital de Dia
d’Adolescents, Associacions
sense ànim de lucre d’atenció
social, etc.).
Del total d’entrevistes
d’atenció social, la gran
majoria han estat consultes
• Embaràs en joves amb una
situació familiar i econòmica
socialment desfavorida o
menors d’edat, tant si s’han
acollit a l'IVE com si han
continuat l’embaràs.
• La prova de detecció
d’anticossos per una possible
infecció pel VIH i la sífilis o
altres ITS en joves amb
conductes de risc important,
immigrats i/o persones sense
residència..., especialment
aquells pacients amb
diagnòstic positiu.
• Usuaris i usuàries en atenció
psicològica amb
problemàtiques familiars,
personals i/o socials.
• Consum de substàncies
addictives.
Motius de consulta
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
23
Total de consultes te l. : 2.429
Consultes relac ionades amb:
VIH i ITS: 965
Anticoncepció: 326
AU: 304
Embaràs no planif icat : 290
Temes mèdics: 197
Família i profes. : 40
relacionades amb l’embaràs ,
ja sigui perquè desitjaven
continuar i volien informació
sobre les ajudes i prestacions
a les que podien accedir o bé
en relació a la demanda de
la Interrupció Voluntària de
l’Embaràs (IVE) i els recursos
d’ajut. Al CJAS s’atenen
alguns casos en els quals la
situació d’embaràs requereix
seguiment psicològic i social
per l’especial vulnerabi l i tat
que caracteritza l’embaràs
adolescent.
Cal contemplar especialment
aquelles situacions on la
cultura o les creences
religioses suposen un major
patiment per prendre la
decisió. En aquests casos, es
treballa tant amb la jove o
adolescent com amb la seva
família, per fer un
acompanyament en la presa
de decisió i/o en la mediació
quan no hi ha acord entre uns
i altres.
Per últim, remarcar la
importància de la
coordinació amb els di ferents
serveis socials i de salut que
les treballadores socials
realitzen, per tal de faci l i tar
tant l’acompanyament com
el seguiment dels casos que
es deriven.
La consulta telefònica
L’atenció telefònica per
informació i consulta oberta a
adolescents i joves, a pares i
mares i a professionals que
treballen amb joves, és
operativa en el mateix horari
d’obertura del servei amb un
número de telèfon fàci l de
memoritzar: 934151000 .
Després de quasi més de 20
anys de consulta telefònica,
podem confirmar que es
tracta d’una eina efectiva i
eficaç per detectar situacions
de risc, treballar la prevenció
i convidar a una consulta
presencial. L’anonimat del
que consulta permet a la
professional oferi r una
informació clara i correcte,
fer contenció i
acompanyament davant les
situacions de conflicte o de
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
24
r isc important, promoure la
reflexió en els casos que
necessiten un ajut
professional especialitzat,
donar suport a la decisió
quan cal fer-se la prova per la
detecció d’anticossos del VIH
i/o de s íf i l i s o la prova de
l’embaràs, resoldre les
incidències en l’ús dels
mètodes contraceptius, en
especial les de la
contracepció hormonal ... i
apropar als i les joves i a les
seves famílies a una atenció
presencial i específ ica.
Les edats i els motius de
consulta del servei telefònic
no es diferencien massa dels
realitzats de manera
presencial o mitjançant la
web. En tot cas, cal destacar
que sovint hi ha consultes de
les famílies i/o de
professionals vinculats al món
juveni l.
Un dels aspectes més
destacats de l ’any 2013 han
estat les consultes
telefòniques relacionades
amb qüestions psicològiques ,
que han ascendit a 189.
També han estat elevades les
demandes d’informació
general del CJAS o d’altres
serveis per part de joves,
famílies i/o professors, així
com la demanda de treballs
escolars; concretament, 106
trucades.
En relació a les edats de les
persones que han realitzat
consultes telefòniques, durant
el 2013 els grups d’edat de 18
anys a 20 anys i de 24 anys a
26 anys han augmentat
signif icativament en relació a
les dades de l’any anterior ,
mentre que els altres grups es
mantenen aproximadament
igual. D’altra banda, ens
sembla important tenir
present que el percentatge
de consultes del grup d’edat
entre 24 anys f ins a 30 o més
ha estat del 49,6%, fet que
ens mostra que la consulta
telefònica és un recurs
important per les persones
joves més madures, amb pors i
incerteses que no s’atreveixen
a resoldre presencialment o
que requereixen d’una
resposta immediata als seus
dubtes preservant l’anonimat.
32,4% 67,6%
Disribució per sexe
Nois Noies
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
25
Núm. total d’entrades: 60.357
Total pàg. v is itades: 192.290
Consultes relac ionades amb:
VIH i ITS: 965
Anticoncepció: 326
AU: 304
Embaràs no planif icat : 290
Temes mèdics: 197
Família i profes. : 40
Núm. consultes resoltes: 768
La informació i consulta a través de la pàgina web
La pàgina d’informació i
consulta sobre salut afectiva-
sexual i altres problemes o
trastorns de salut, www.
centrejove.org , té una
trajectòria de 14 anys. Al
2013, les visites a la pàgina
web han augmentat
pràcticament un 20% en
relació amb l’any passat.
Així doncs, la consulta virtual
es confirma com un recurs úti l
i proper a la població jove,
que proporciona un accés
fàci l a la informació i també a
la consulta, especialment en
aquells sectors amb més
dif icultats, siguin externes
(distància, comunicacions,
horaris), o personals (timidesa,
dif icultat per verbalitzar,
etc.). L’anonimat de la
consulta, els convida a
expressar situacions o
vivències de diferents tipus,
f ins i tot problemes greus com
trastorns de personalitat, abús
sexual masculí i femení,
violència, agress ions sexuals,
etc., que sovint els impedeix
una relació confortable amb
els altres. Així mateix, aquesta
via sovint s’uti l i tza per fer un
primer apropament al servei i
constatar la seva veracitat i
professionalitat. També és
molt úti l per reforçar un ús
correcte dels preservatius i
donar resposta o resoldre les
incidències relacionades amb
l’anticoncepció hormonal.
D’entre el total de consultes,
existeix un 5% que demanen
informació general, si bé
s’observa que és una manera
d’apropar-se al servei per
demanar un ajut més
26,5% 73,5%
Disribució per sexe
Nois Noies
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
26
específ ic, que sol arr ibar en
una segona consulta o amb la
demanda de dia i hora
d’atenció al servei. És a dir,
podem dir que la pàgina web
d’informació i consulta
faci l i ta l’accés dels i les joves
a la demanda d’atenció
presencial. Això també
signif ica que després d’un
contacte previ i d’una
resposta professional als seus
dubtes o conflictes, els és més
senzi l l realitzar la consulta
personalment, ja sigui al propi
CJAS o en altres serveis de la
xarxa d’atenció en salut
referents del barri on viuen.
Motiu de consulta Percentatge
Consultes relacionades amb l’anticoncepció hormonal i
altres (( incidències o dif icultats d’ús, efectes secundaris,
dubtes sobre l’ef icàcia, etc. )
21,90%
Demandes sobre la infecció pel VIH/s ida 20,34%
Consultes sobre la amenorrea i l ’embaràs 12,39%
Consultes sobre la sexual itat i el seu context ( els canvis
del cos, l ’afectivitat, la por, els dubtes sobre la identitat,
les primeres vegades, etc .)
11,21%
Consultes mèdiques generals 10,17%
Anticoncepció d’urgència (AU) 8,60%
Informació general sobre el CJAS 4,95%
Adolescents per a la realització de treballs escolars 3,79%
Professionals i famílies 3,13%
Consultes psicològiques 3,52%
En relació a l’edat , al 2013 el
grup que més han uti l i tzat la
consulta virtual és el de 17 a
20 anys, representant un
54,3% del total. La resta de les
edats estan repartides de
manera força proporcional,
sobretot entre els 21 i 26 anys.
Amb aquestes dades podem
apreciar com els grups de
joves més grans també
prefereixen consultar de
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
27
Núm. total de tal lers: 259
Realitzats a l CJAS: 133
Realitzats en centres educ. : 126
manera anònima mitjançant
la web. En relació al grup de
14 o menys, el percentatge
de consultes mitjançant la
web, un 1,9%, és menys elevat
que el de les consultes
presencials que és d’un 3,1%.
Per últim, cal destacar
l’augment d’usuaris i usuàries
que arriben per primera
vegada al CJAS mitjançant la
web (un 26,5% al 2013).
Activitats educatives en grup: Tallers d’educació afectiva i sexual
El tal lers d’educació afectiva
i sexual és un dels principals
programes del servei. El CJAS
ofereix un espai educatiu, en
forma de taller, per treballar
en grup els aspectes
relacionats amb la salut
sexual i l’afectivi tat des dels
seus inicis. E ls tal lers,
especialment aquells que es
realitzen en el propi Centre,
també permeten que els i les
joves coneguin l’espai,
l’oferta de prestacions i les
professionals que fan
l’atenció. S’ha pogut observar
que molts dels i les joves que
han participat en un taller,
conserven la referència i
uti l i tzen el recurs més tard,
quan els sorgeix la necessitat.
De fet, les estadístiques
indiquen que el 18,4% dels
nostres usuaris i usuàries han
assisti t anteriorment a un
tal ler educatiu sobre
l’afectivitat i la sexualitat.
Aquest treball en grup, actiu i
participatiu, es mostra com
una bona eina per a tractar
l’afectivitat i la sexualitat, les
relacions personals des d’un
punt de vista positiu i altres
qüestions que tenen a veure
amb l’orientació sexual, les
relacions desiguals, els
trastorns de l’alimentació, l’ús
de les TIC’s, les drogues... Des
d’aquesta perspectiva resulta
més senzi l l treballar els
comportaments de r isc, les
seves possibles conseqüències
i com afrontar-los o evitar-los.
A través de di ferents
dinàmiques i materials, en el
tal ler es plantegen situacions
properes a la realitat
quotidiana dels i les joves,
que afavoreixen la
identi f icació amb els casos
plantejats i un posterior
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
28
debat. Els i les participants
són protagonistes del propi
procés de reflexió i
aprenentatge, fet que
incideix de manera positiva
en la uti l i tzació d’allò après
per a detectar i/o situar-se
davant del r isc.
Les professionals del CJAS
revisen, de forma continuada,
les metodologies i materials
uti l i tzats als tal lers. Aquest fet
serveix per repensar i crear
noves eines i materials que,
posteriorment, es fan
extensius a tots aquells
professionals que ho
sol·l iciten. Aquest procés ens
va portar a editar el l l ibre
SEXCRETS. Els secrets d’un
aprenentatge , escrit per les
professionals del CJAS, l ’any
2012. Aquest l l ibre recull
dinàmiques actualitzades i
avaluades per fomentar la
participació i poder entendre
mil lor el món de
l’adolescència i la joventut.
Des de fa uns anys, a més dels
grups-classe d’educació
secundària, s’estan realitzant
tal lers amb grups de joves
adscrits a programes
educatius especials, sigui per
algun tipus de diversitat f ísica
i/o intel· lectual o per
dificultats d’integració
educativa i social. Cal
destacar el programa de
tal lers de prevenció adreçat
a grups de persones que
participen en Programes de
Qualif icació Professional
Inicial (PQPI), que es
desenvolupa anualment en el
CJAS, i un programa de
formació continuada dir igit
als educadors i educadores i
a les persones responsables
d’aquests grups.
Els tallers parteixen d’uns
objectius genèrics i , segons la
particularitat de cada grup,
es marquen objectius més
específ ics. L’objectiu pr incipal
és sensibi l i tzar als i les
participants sobre la Salut
Sexual i Reproductiva, els seus
drets i deures i faci l i tar majors
coneixements en relació a
aquests temes de manera més
objectiva i homogènia.
Si us interessa el llibre podeu
consultar la pàgina: http://www.centrejoe.org/info_cjas/activitats_del_cjas/sex-
crets_els_secrets_dun_aprenentatge.html
• Potenciar les actituds positives
i responsables en les relacions
afectives i sexuals.
• Apropar i facilitar l’accés dels adolescents als serveis de salut.
• Fomentar la prevenció d’embarassos no planificats i de les relacions desiguals
• Fomentar la prevenció de la infecció pel VIH/sida i altres ITS
Objectius generals dels tallers
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
29
Dinàmiques dels tallers
• Joc per treballar conceptes com la sexualitat i la identitat a través de fotografies.
• Targetes amb mites i tabús sobre la sexualitat i l’afectivitat.
• Casos hipotètics segons el grup d’edat i la situació específica.
• Dibuixos còmic amb diferents “situacions” a treballar
• Dinàmica dels mètodes anticonceptius i l’anticoncepció d’urgència.
• Aprenentatge de l’ús del preservatiu amb els Gegants Encantats.
Per la realització dels tal lers,
es preparen els continguts
segons la demanda i
necessitats detectades en
cada grup, basant-nos
sempre en dinàmiques que
fomentin la participació.
L’avaluació del taller
contempla tant la valoració
que fan els propis
adolescents, com la del
professional que reali tza el
tal ler i la del tutor o persona
responsable del grup. En
alguns grups i al f inal del
tal ler, es recull l’opinió dels
participants amb un
full/qüestionari preparat per
l’ocasió. L’observació global
de la dinàmica establerta en
el taller, es retornarà al
educador o tutor responsable.
• Contacte telefònic amb el
centre educatius per confirmar
el dia i l'hora, la persona de
contacte, l'equipament, l'espai,
etc.
• Informació relativa al centre
educatiu en relació a altres
activitats d’educació afectiva
sexual (crèdits variables,
activitats puntuals en
col·laboració amb altres
recursos i/o serveis, ...) i, en cas
afirmatiu, continguts
desenvolupats.
• Informació dels grups per tal de
conèixer algunes de les seves
característiques (edat,
distribució per sexes, existència
de diferents ètnies i cultures,
nivell de coneixements de
temes relacionats amb la
sexualitat, problemàtiques
detectades sobre aquest tema i
les relacions entre iguals,
funcionament del grup). També
es pregunta als responsables del
grup sobre temes específics per
desenvolupar en el taller.
• Es fa arribar als participants un
escrit enviat des del CJAS amb la
presentació de l’activitat, amb
un espai on poden plantejar
temes i preguntes que volen
abordar en el taller de forma
anònima. Posteriorment, la
professional que realitza el
taller fa un recull d’aquestes
preguntes per assegurar-se que
es treballaran en el transcurs de
l’activitat.
Aspectes preliminars
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
30
NO U
PRO G RAMA
- Tal lers educatius sobre relacions
desiguals o abusives : 11 grups
- Tal lers amb mares i pares
adolescents/joves : 2 grups , 8
sess ions de 2 hores cada una.
Programa Nº de
tallers
Divisió per sexes Total
part. Homes Dones
Recolzament al programa
“Parlem -ne” . Salut Públ ica
(Ajuntament de Barcelona)
44 457 535 992
Grups dels PQPI. General itat
de Catalunya i Ajuntament
de Barcelona
52 589 361 950
Demandes directes dels
centres educatius 81 944 942 1.886
Demandes dels munic ipis a
partir de la Diputació de
Barcelona
43 479 509 988
Altres grups especials (PQPI
rel . desiguals) 39 27 16 43
259 2.496 2.363 4.859
El vincle
afectiu i la prevenció de
les relacions desiguals i/o violentes en grups de joves vulnerables i en risc
Es tracta d’un nou projecte
que hem pogut realitzar
mercès al f inançament
aconseguit en la atorgat per
l’Obra Social de la Fundació
La Caixa l’any 2012. El
projecte ha constat de dues
activitats diferenciades:
1. Tallers educatius amb la
finalitat de treballar les
relacions desiguals o
abusives.
S’han dir igit als grups de
persones acoll ides als PQPI ,
en centres oberts o en
programes específ ics de
deshabituació de drogues.
Alguns d’el ls s’han fet en
barris o terr itoris on els
confl ictes socials i relacionals
son més complexes i als
usuaris i usuàries els és més
dif íci l desplaçar-se.
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
31
Des de fa uns quants anys,
tant en la relació assistencial
com en la realització dels
diferents tal lers, el CJAS ha
observat un augment de
comentaris, comportaments i
posicionaments pel que fa a
les relacions desiguals,
abusives i/o violentes per part
dels i les joves, amb una
manca de respecte cap a
l’altre i una demostració de
poder que sobrepassa el
comportament transgressor
característic d’aquestes
edats. Cal tenir present que
les noves Tecnologies de la
Informació i la Comunicació
(TIC’s) poden afavorir , en
alguns casos, les relacions de
control, de poder, abusives..
(Facebook, WhatsApp,
SMS...). Els i les adolescents
més fràgi ls o més necessitats
de ser tinguts en compte,
poden ser diana per al
ciberacoso o ciberbull ing i el
grooming.
Aquests comportaments
poden estar relacionats amb
una identitat feble, fragi l i tat
personal o falta important
dels referents adults i socials,
però no sempre és així.
L’observació d’aquests fets, la
reflexió de com abordar-los i
la demanda d’ajut d’algunes
institucions per tractar
aquestes qüestions de manera
preventiva, ha portat al CJAS
a la creació d’aquesta
activitat educativa en grup
dir igida als col· lectius més
vulnerables, per tractar de
manera més sòlida i
específ ica les qüestions de
gènere i les que envolten i
poden generar la violència i
les relacions abusives.
Durant el 2013 hem realitzat
tal lers a 11 grups, de 3
sessions per cada grup,
d’edats entre 15 i 21 anys.
2. Tallers amb mares i pares
adolescents/joves
El projecte neix de la
necessitat de donar cobertura
davant l’alta incidència
• Centre Obert ADSIS de Ciutat
Vell
• Centre Obert Espai 12@16 del
Poble Sec
• Programa educatiu i terapèutic
“Projecte jove” del Projecte
Home Catalunya
• PQPI Poble Nou
• PQPI Salvador Seguí del barri
de Sant Martí
• PQPI “Impulsem” de Nou Barris
Institucions participants
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
32
d’embarassos en joves que
decideixen tenir un fi l l o f i l la.
Des de la consulta del CJAS
havíem detectat un augment
progressiu en els darrers anys
de noies adolescents i joves
que decideixen continuar el
seu embaràs i tenir el f i l l o la
f i l la. S’observava que , en
alguns casos, a la dif icultat
de ser menor d’edat o molt
joves es sumen situacions
personals, de parella, familiar
i/o social de poca estabi l i tat i
menys estructura contenidora.
Per aquest motiu, es va
considerar adequat oferi r un
espai grupal on persones que
tenen en comú ser
adolescents/joves i ser mares i
pares, puguin comparti r la
seva experiència.
El grup possibi l i ta el contacte
entre joves en situacions
personals i socials simi lars, per
tal de promoure un mil lor
vincle i més igualitari en les
seves relacions, i l ’adquisició
de coneixements específ ics i
d’habil i tats socials. El treball
conjunt entre les professionals
del CJAS i els i les integrants
ha possibi l i tat afavorir , d’una
banda, la creació d’una
xarxa entre joves que es
troben en una mateixa
situació i , de l’altra, la
vinculació amb la societat
civi l i els serveis de la
comunitat.
Durant el 2013 s’han realitzat
dos activitats de treball en
grup, amb mares i algun pare
de 15 a 21 anys. Aquests
tal lers s’han dut a terme en el
barri on viuen les i els
participants (Sant Martí i
Roquetes), i han estat
conduïdes per dues
psicòlogues cl íniques i amb la
presencia en totes les sessions
de les educadores socials i/o
de carrer.
El primer grup es va
formalitzar a parti r de l’Espai
Familiar municipal de Sant
Martí , on elles ja es trobaven
• Espai Familiar Municipal de
Sant Martí
• Taula de Salut del Pla
Comunitari de Roquetes que té
com objectius fomentar
l’autocura, millorar els hàbits
d’alimentació saludable,
incrementar i fomentar
l’activitat física, promoure la
salut mental, prevenir el
consum de drogues, entre
altres.
Institucions participants
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
33
un cop per setmana per
poder ser ateses en les seves
necessitats més bàsiques per
part de les educadores socials
de l’espai. Aquestes
professionals ens van
demanar suport per tal
d’aprofundir en temes com
l’autoestima, el vincle amb els
seus f i l ls i fi l les, les relacions
de dependència i/o abusives,
etc.
El segon grup es va realitzar
amb l’aprovació i el
consentiment de la Taula de
Salut dins del Pla Comunitari
del Barri de Roquetes. Feia
temps que els i les
educadores de carrer
dependents dels serveis
socials d’atenció primària,
acompanyaven i donaven
suport a un grup de mares
adolescents, per ajudar-les a
satisfer les necessitats
bàsiques en el cuidat dels
bebès. Durant aquest
acompanyament, es va
detectar que les noies patien
una mancança afectiva
important i que, segurament,
precisaven d’un treball
psicològic més específ ic que
les faci l i tés posar paraules a
les seves angoixes, pors,
sentiments...
A parti r d’una avaluació de
resultats favorable de les dues
activitats del projecte, i la
demanda de continuïtat per
part de les institucions que
han participat i d’altres de
noves, s’ha demanat
f inançament a di ferents
institucions per així poder
seguir oferint aquest projecte.
A dia d’avui , pensem que es
podrà realitzar a Nou Barris,
que és un dels terr itoris amb la
taxa de fecunditat més alta
pel grup d’edat de 15 a 19
anys.
• L'observació i comprensió de la relació que s’estableix entre mares/pares i fills/es, entre el pare i la mare i amb els terapeutes, amb la finalitat de promoure l’establiment d’un vincle afectiu positiu entre els diferents membres de la família.
• Possibilitar que els pares i mares adolescents puguin compartir experiències diverses, il·lusions, sentiments, preocupacions, dubtes i necessitats entorn als canvis personals i interpersonals d’aquest moment, entorn a la criança, la maternitat i la paternitat.
• Fer xarxa entre persones que es troben en una mateixa situació, malgrat la diversitat individual, i vincular-los amb els serveis de la seva comunitat.
Objectius principals
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
34
Altres activitats
Des dels seus inicis, e l CJAS
participa en di ferents
activitats relacionades amb la
promoció de la salut afectiva-
sexual i reproductiva i la
prevenció per adolescents i
joves.
A més, durant l’any 2013 hem
continuat estan presents en
els mitjans de comunicació:
entrevistes a diferents diaris, a
la radio(R3, RAC1, Catalunya
Radio, Radio Sants-Montjuïc,
entre d’altres) i a TV2, 8 TV i
TV3, amb l’objectiu de
difondre la realitat captada a
través de l 'experiència, donar
a conèixer la f i losofia del
servei i les seves activitats, i
oferir l’opinió sobre les
evidències i els requeriments
de cara a l’atenció dels i les
adolescents i joves.
Per últim, també hem donat
suport a estudiants de
periodisme per trebal ls de
l l icenciatura i també per a les
pràctiques de recent
l l icenciats.
A continuació, esmentem les
més destacades:
Naturalesa Activitat
Co
mu
nit
àri
a
Presència pública i part icipació en les act ivitats del Dia
Mundial de la Sida, 1 de desembre
Presència en programes i/o grups de treball amb la
partic ipació de diferents munic ipis, inst itucions o
organitzacions (Ajuntament, Diputació, entitats sense ànim
de lucre, etc)
Gup de treball per afavorir el “Circuit de prevenció de la
violència infantil i juvenil“ del barri de Gràcia
Grup de Salut de la Comissió Municipal de Benestar Social
de l’Ajuntament de Barcelona del que som membres actius
des de la seva creació
L'atenció específica als adolescents
Al mes de juny de 2013 es va
celebrar la XVIII Edició del curs de
formació per a professionals
“L’atenció específica als
adolescents”. Organitzat pel
CJAS, amb un programa elaborat
des d’un punt de vista integral de
salut i prevenció i amb el
reconeixement d’interès sanitari
(RIS).
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
35
Naturalesa Activitat
Co
l·la
bo
rac
ió a
mb
dif
ere
nts
de
pa
rta
me
nts
i/o
so
cie
tats
cie
ntí
fiq
ue
s
Programa de Prevenció i Assistència a la Sida (PPAS) per al seguiment del projecte VHIDEVO
Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona per a la confecció de diferents documents sobre els Drets Sexuals i Reproductius
Societat Catalana de Contracepció (SCC) per a la celebració del Simposi anual
Elaboració dels curs sobre actualització en anticoncepció
Co
mis
sio
ns
de
tre
ba
ll
La guia d’Atenció al Menor Madur
Protocol d’atenció a les ITS
Elaboració dels fulletons “Fes -te’ l teu” i “A mi també em passa. .. i a tu?
Co
mis
sio
ns
de
tre
ba
ll
Elaboració del quadern interrogants èt ics sobre ”Afectivitat i Sexualitat. Són educables? ” de la Fundació Victor Grifols
Grup de professionals Salut i Progrés amb l’objectiu de preservar la sanitat pública, Associa ció Grups: Aprenentatge i Salut
Fo
rma
ció
Mestratge d’infermeria d’ infància i adolescència en la Universitat Ramón Llul l (Blanquerna)
Mestratge per altres especialitats mèdiques: andrologia pediàtr ica (UAB) i sexologia clínica (UB)
Partic ipació en el curs “Actual ització en anticoncepció”, dirigit a l levadores i organitzat per la Societat Catalana de Contracepció de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears
Formació de l’especialitat LLIR
Formació continuada per a professionals de Salut i Escola de L leida
Ponència/conferència en el Centre Cultural Fundació “la Caixa” de Lleida sobre l’adolescència, organitzat per la Fundació “la Caixa”
Mestratge en sexologia cl ínica i salut sexual de la UB
Postgrau “Actualització en atenció a les persones amb ostomia i sexual itat”
Centre Jove
d’Anticoncepció i Sexualitat
36
Naturalesa Activitat
Conferència a les Jornades sobre “Drets en Salut Sexual i Reproductiva” a l’escola de Educació Social de la UB
Conferència inaugural en les Jornades “Com atenem els nostres joves” a Tortosa
Xerrada sobre la vacuna del PVH per pares i mares de l ’Escola Orlandai
Partic ipació en la 3a. edició del Mestratge “Actual itzación en Anticoncepción” organitzat per la Sociedad Española de Contracepción i la Universidad de Alcalá de Henares, amb la ponència “La comunicació verbal i la comunicació no verbal” en l’entrevista c l ínica
Est
ud
is i
re
cerc
a
A part ir dels indicadors recollits en l’atenció i en la pràctica del treball en grup (tallers), i de les necessitats expressades pels joves, es real itzen petits estudis, úti ls per actualitzar i avaluar les activ itats del CJAS. Alguns d’aquests estudis real itzats durant la l larga trajectòria del servei, es poden trobar en pdf a la pàgina web: www.centrejove.org
Ex
ten
sió
de
l’e
xp
eri
èn
cia
i i
nte
rca
nv
i d
e r
esu
lta
ts
A través de la memòria de resultats anual
Presència en diferents fòrums
Mitjançant comunicacions, ponències, pòsters, artic les en revistes científ iques i en diferents edicions que tracten de les necessitats educatives sobre l’afectivitat i la sexual itat.
Visita al CJAS de la I . Sra. Anna Figueras i Ibàñez, coordinadora de l’ Intergrup P arlamentari Català de Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva i membre del Grup Parlamentari de Convergència i Unió
Visita de professionals de EEUU interessats pel centre alternatiu de detecció d’anticossos del VIH/sida i l ’atenció a l’adolescència
Jornades OBD-Càtedra UNESCO. XX Aniversari atenció a l ’adolescència en el CESMIJ de la Fundació Sant Pere Clavé.
A través dels resultats dels estudis sobre diferents temes específics (AU, embaràs adolescent, treball en grup, detecció de la infecció pel VIH/sida, diferències de gènere en la v ivència de la sexualitat,. . .
PROMOCIÓ DELS DRETS I DE
LA SALUT AFECTIVOSEXUAL
I PREVENCIÓ DEL VIH/SIDA
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
37
Nombre de cases i p isos: 8
Nombre de dones partic ipants : 75
Percentatge de mil lora: 85%
Nivel l de satisfacció: A lt
Projecte adreçat a dones de les cases d’acollida i pisos assistits
El programa educatiu dir igit a
dones especialment exposades
(DDEE) a l’HIV té com a finalitat
última crear consciència de
risc en relació amb la seva
salut sexual i reproductiva.
Definim el grup de DDEE com
dones amb diversos
embarassos no desitjats, amb
relacions sexuals múltiples i
transitòries, dones amb parelles
usuàries del sexe comercial,
etc.; en definitiva, dones amb
dif icultats per incorporar les
situacions de risc.
L’any 2000, l’APFCiB va iniciar
el seu treball a diverses cases
d’acoll ida del terr itori català,
context que és uti l i tzat com a
estratègia per poder arr ibar a
dones en situació de risc
davant la sida i les ITS i per
promoure la salut afectiva i
sexual. La casa constitueix el
grup natural i al lò, que potser
sigui el més important, les
dones es troben en un moment
de reflexió, necessitat de canvi
i per tant més receptives a
l’autocura.
Ens interessa també treballar la
seva autoestima, augmentar la
valoració que tenen d’elles
mateixes, a la vegada que es
porta a terme un suport
emocional que els transmeti i
els permeti major seguretat per
a elaborar estratègies per
afrontar situacions de
negociació en les seves
relacions sexuals amb la seva
parella o futures parelles,
deixant així de ser persones en
situació de contraure una
Infecció de Transmissió Sexual.
Cases i pisos on hem actuat Nombre
de dones
Assitència al
tal ler
Millora
davant
l’autocura
Casa d’acol lida del Segrià 10 92% 80%
Casa d’acol lida del Barcelonès 11 90% 90%
Casa d’acol lida del Gironès 8 95% 70%
Casa d’acol lida del Vallès Or. I 8 85% 90%
Casa d’acol lida del Vallès Or. I I 9 90% 90%
Casa d’acol lida del Tarragonès 8 80% 90%
Pisos assist its del Barcelonès 10 80% 95%
Grup de done SARA 11 85% 60%
75
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
38
Des de l’any 2011, el projecte
consta d’una entrevista
individual, voluntària i
confidencial amb una
ginecòloga professional de la
nostra Entitat per tal d'aclari r
dubtes que les dones poden
tenir a nivell sanitari . Durant
l’entrevista s’ofereix a les
dones un servei de
counsell ing d'orientació i
prevenció en matèria de salut
sexual i reproductiva, així com
la possibi l i tat de reali tzar -se
una citologia.
A més, de les cases
d’acoll ida, durant l’any 2013
hem realitzat intervencions en
dos pisos del Barcelonès que
depenen de la DGAI A, essent
gestionats per l’ACISJF.
De forma general, els tallers
consten de 5 sessions
setmanals, de dues hores
cada un, que es divideixen en
dos parts. Per començar cada
sessió, es demana a les
participants que facin un
recordatori dels aspectes
treballats a la sessió anterior,
d’aquesta manera serveix de
recordatori per a les persones
Novetat de l'any 2013
A petició de tècniques i
professionals, durant el 2013
hem incorporat una nova
intervenció a un grup de dones
del Servei d’Atenció, Recuperació
i Acollida (SARA) de Barcelona.
Aquest és un servei de titularitat
municipal que ofereix un espai
d’atenció integral i multidisplinari
-social, pedagògic, educatiu,
jurídic i d’inserció laboral quan
sigui necessari- a les persones de
la ciutat de Barcelona que viuen,
o han viscut, situacions de
violència masclista, per poder
treballar els seus processos de
recuperació, tinguin necessitat de
recursos d’acollida o no. Els
resultats d'aquesta nova
intervenció han estat molt
satisfactòris donat l'increment
en el coneixement i l'actitud
d'autocura de les dones. De la
mateixa manera, totes han
demanat donar continuïtat a la
formació amb més freqüència.
• Descobrir els valors i creences
que generen el discurs de la
negació del risc.
• Ajudar a identificar en el seu
discurs les conductes o
pràctiques de risc.
• Millorar la informació sobre
les vies de transmissió i pautes
de prevenció de l’HIV.
• Donar estratègies per resoldre
i sortir-se de les situacions de
risc.
• Donar-les més seguretat en si
mateixes i suport emocional.
• Transformar-les en agents
actius de la seva salut.
Objectius específics
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
39
que hi van assisti r , i en el cas
que hi hagi participants que
no van poder assist i r a la
sessió anterior, els hi és úti l
per posar-se al dia. A parti r
d’aquí, la persona
conductora del taller, realitza
una aproximació general a la
sessió i explica els
plantejaments i objectius de
la sessió, així com la
metodologia per la sessió que
els ocupa.
La metodologia emprada en
aquests sessions es basa en la
dinàmica grupal, a parti r de
tècniques com la discussió
grupal, el rol-playing i l ’anàlisi
de casos.
A més, es desenvolupen
diverses activitats per a la
discussió de casos concrets
mitjançant di ferents
dinàmiques i materials de
suport.
Nivell d’Estudis %
Sense estudis 20%
Primaris 33%
Secundaris 41%
Universitaris 6%
L’experiència acumulada en
la realització d’aquests tal lers,
ens ha permès la tr ia de les
dinàmiques i materials que
mil lor funcionen amb cada
tema i/o dinàmica.
16-20 21-30 31-40 41-50 Més de50
Edat de les participants
0 1 2 3 o més
Nombre de filles i fills
10%
19%
6%
21%
13%
10%
18%
3%
Lloc de naixement
Catalunya Resta de l'Estat
Països de l'Est América Llatina
Àfrica Subsahariana Paquistan
Marroc Xina
En una ocasió, una traductora va assistir
a la totalitat de les sessions com a
intèrpret d'una usuària provinent del
Marroc que encara necessitava una mica
de suport amb l’idioma.
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
40
Nombre de tal lers: 8
Nombre de centres : 4
Nombre de partic ipants: 100
La darrera sessió, dedicada al
tancament i la realització de
la valoració del tal ler, es
desenvolupa en paral·lel a la
revisió ginecològica, que es
realitza a la mateixa casa a
on trasl ladem una camilla
portàti l , així com tot el
material necessari per a la
revisió. És important
considerar que la revisió no
està plantejada únicament
com una revisió purament
mèdica, sinó que consisteix en
un espai de counsel l ing i
assessorament individual, on
poder consultar tots els
dubtes possibles. Això fa que
la incorporació de la visita
ginecològica al programa
sigui valorada molt
positivament, tant per les
participants com per les
professionals, des del primer
any i f ins ara.
Promoció de la salut i prevenció del VIH/sida en alumnes dels Centres de Formació Ocupacional
A parti r de l’experiència del
Programa DONA i SIDA, vam
veure la necessitat de
continuar treballant sobre la
prevenció de la sida en
d’altres grups on la negació
del r isc era el discurs habitual.
Així , durant el curs 2004/2005
vam iniciar unes intervencions
educatives per a la prevenció
del VIH en dones i homes amb
una vulnerabi l i tat social
especial, i que en aquell
moment formaven un grup
natural al Centre de Formació
Ocupacional. L’experiència
de treballar amb persones
que estan en un procés de
canvi, amb una actitud activa
davant la seva salut i
constituït com a grup natural,
va tenir molt bons resultats.
• Maqueta de l'aparell
reproductiu femení
• Il·lustracions de l'aparell
reproductor femení i masculí
• Fotografies
• Fulletons informatius
• Casos pràctics
• Articles
• Maleta de mètodes
anticonceptius
• Contes i fragments de dues
pel·lícules documentals
Materials utilitzats
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
41
Els CFO a més, són centres on
sovint hi trobem persones que
no han assisti t a l 'educació
secundària o l 'han realitzada
de manera intermitent i en
moments personals
complexes. Això signif ica que
aquestes persones molt
probablement no han pogut
estar en contacte amb un
tal ler ja que aquests, en la
seva majoria, es realitzen en
aquesta etapa de l 'educació.
Poder realitzar tallers
afectivo-sexuals en CFO
suposa una oportunitat de
trobar grups socials que sovint
es troben en r isc i als que, per
tant, és prioritari atendre.
Des de l’any 2005, quan es va
iniciar el projecte, s’ha
intervingut en centres de
diversos municipis. Aquest any
2013 s’ha realitzat aquest
projecte a les localitats: Vic,
Torelló i Figueres.
Justificació del programa
La transmissió heterosexual del VIH
s’ha anat incrementant de forma
notable en els últims anys. A més,
el risc pot augmentar en moments
concrets per una especial
vulnerabilitat biològica, psíquica i
social de les persones davant
aquesta situació. Considerem
necessari que tant dones com
homes puguin assumir que un
contacte sexual sense risc es
responsabilitat dels dos membres
de la parella. Així, un cop que
pensem en la prevenció del VIH en
persones amb una major
vulnerabilitat social (per qüestions
econòmiques, per manca de
formació, o problemàtica
psicosocial en general) i que a la
vegada es troben en un moment
de canvi, i per tant oberts a
demandar, la nostra intervenció es
fa necessària a la vegada que
efectiva.
• Crear un espai de seguretat, confiança, respecte i llibertat.
• Oferir informació sobre serveis públics i privats d'atenció a la salut sexual i reproductiva.
• Oferir recursos per a l'empoderament, l'autocura i l'autogestió de la salut sexual i reproductiva.
• Corregir les limitacions informals a l'accés a aquest tipus de recursos (gènere, edat, cultura, opció sexual, etc...).
• Formar agents de salut.
Objectius específics
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
42
Localitat Centre Perfil del
grup
ASSISTENTS
Núm. Edats Homes Dones
Figueres
Escola
Hostaleria Alt
Empordà
Curs de Cuina
i Sala 11
Entre 16 i
46 anys 6 5
Torel ló Ajuntament PQPI fusteria 14 Entre 16 i
21 anys 14 0
Torel ló Ajuntament PQPI Ventes 8 Entre 16 i
18 anys 2 6
Torel ló Ajuntament
Espai
d'acoll ida
lingüíst ica
14 Entre 20 i
50 anys 1 13
Vic Escola de
Perruqueria
PQPI
Peluqueria 15
Entre 16 i
17 anys 2 13
Vic Institut Gaudí
de Construcció
PQPI
Càrniques 14
Entre 16 i
20 anys 10 4
Vic Institut Gaudí
de Construcció
PQPI
Mecànica 13
Entre 16 i
20 anys 13 0
Vic Institut Gaudí
de Construcció PQPI Comerç 11
Entre 17 i
19 anys 2 9
100 50 50
Durant el 2013 s'han realitzat 8
tal lers en 3 localitats de
Catalunya, amb un total de
100 participants, 50 homes i 50
dones, d'un marge d'edat dels
16 als 46 anys. Les valoracions
han estat molt positives, tan
per part dels i les participants
(79,35% valora el curs amb un
"molt bé" i el 20,65% restant
amb un "bé"), com pels tutors,
que volen seguir amb el
programa el pròxim any i que
opinen que és imprescindible
per l 'educació integral dels
seus alumnes.
Alguns educadors i
educadores, sobretot dels
grups en els que hi ha noies,
expressen la seva
preocupació per la mala
formació en sexualitat que
tenen els seus alumnes i com
aquest fet es manifesta en
embarassos no desit jats i
relacions afectives poc
saludables i confl ictives.
També expressen les seves
l imitacions en acompanyar
aquestes situacions degut a
no tenir una formació
adequada en sexualitat i
comenten que els agradaria
rebre formació al respecte.
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
43
Nombre de grups: 10
Nombre de partic ipants: 213
% poblac ió immigrant: 65%
En conclusió, valorem molt
positivament els tal lers
realitzats i animem a seguir
treballant en aquesta l ínea i
oferint aquest programa el
pròxim any, ampliant la
intervenció a nous grups i
iniciant una l ínia de formació
per a educadors i educadores
dels centres de formació
ocupacional.
Intervenció intercultural sobre DSiDR i SSiR en la població jove
Els estudis i l’experiència ens
demostren que, en el context
dels processos migratoris, les
denominades “segones
generacions” són les més
vulnerables a l’hora de patir
malestar i desarrelament, la
qual cosa pot generar
situacions de risc i/o
d’exclusió social. Un dels
aspectes on s’inicia aquest
procés és en l’àrea de la salut
sexual i reproductiva. Podem
observar aquest fet en el
nostre entorn on, actualment,
s’estan incrementant el
nombre d’avortaments en la
població immigrada, més
infeccions de transmissió
sexuals, violència masclista,
embarassos no planificats,
maternitat adolescent,
desinformació i/o
desconeixement de la
sexualitat, etc.
Per tot això, amb aquest
projecte –que va començar
durant el 2010 i que s’ha
• Els i les participants mostren
moltes deficiències en els
coneixements bàsics sobre
fisiologia de l'aparell
reproductor, les ITS i la sida i
els mètodes anticonceptius,
fet que els duu a realitzar
moltes conductes de risc pel
mal ús dels anticonceptius i
per no saber detectar i
minimitzar les conductes que
comporten risc d'embaràs o
d'infecció.
• El 54,95% declara no haver
participat en cap taller
d'aquest tipus amb
anterioritat i el 45,05% dels
que sí que ho han fet
informen de forma oral que
l'activitat a la que fan
referència sol ser una xerrada
d'una hora durant la ESO en la
que van aprendre molt poc
(com es constata durant el
taller).
Alguns aspectes a considerar
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
44
consolidat aquest any 2013–
hem aprofundit en el
coneixement més acurat i
científ ic de la realitat que es
dóna en la població
immigrant jove, per poder
saber quins factors estan
produint aquestes s ituacions i ,
per altra banda, intervenir
amb els coneixements que
disposem i amb la nostra
experiència amb aquest
col·lectiu de joves immigrats.
Aquest projecte s'ha adreçat a
joves d’entre 14 i 18 anys, de
diferents cultures, amb sessions
d’una durada aproximada
d’1:30h, en funció de les
característiques del grup i les
necessitats horàries. A més, les
sessions s’han executat seguint
les recomanacions dels i les
professionals del centre i el
programa curricular.
Justificació del programa
Dins dels DSiDR existeix el dret de
rebre la informació basada en el
coneixement científic, el dret a
l’educació sexual comprensiva i el
d’igualtat i no discriminació per
cap raó de sexe, raça o condició
social. Amb aquest objectiu s’ha
dut a terme aquest programa
d’intervenció en joves de diversos
orígens culturals, sensibilitzant-los
respecte els DSiDR i SSiR, per tal
de contribuir a la millora del
benestar de la població jove des
de la prevenció i incidència en la
realitat actual. D'altra banda,
també és important donar-los a
conèixer els serveis i la xarxa
pública sanitària per tal que en
puguin fer el millor ús. En
definitiva, la finalitat última del
projecte ha estat afavorir a
l’empoderament d’aquests joves
a través del coneixement dels
seus DSiDR i de com exercir-los.
• 1ª sessió
• Drets Sexuals i Drets Reproductius. Conèixer què són i quins són els Drets Sexuals i Drets Reproductius.
• Reflexionar sobre el concepte de sexualitat. Dimensió reproductiva i de plaer. Serveis i recursos.
• 2ª sessió
• Diferències socioculturals en la vivència sexual. Comprendre que la sexualitat és regulada social i culturalment, entenent la dialèctica entre allò biològic i allò sociocultural.
• Contrastació amb altres cultures. Analitzar mecanismes socioculturals d'imposició dels models de sexualitat comparant-los amb altres cultures.
• Conclusions i avaluació.
Continguts
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
45
Grups Núm. Homes Dones
%
població
immigrant
Núm.
alumnes
immigrants
Nacionalitats
Cultures Edats
IES Barri Besós
3er ESO A 25 11 14 65 % 17
Xina
Marroc
Sudamèrica
Pakistà
14 - 16
IES Barri Besós
3er ESO C 12 7 5 75 % 9
Cultura Gitana
Sudamèrica
India
Pakistà
14-16
IES Barri Besós
3er ESO B 27 12 15 50% 14
Marroc
Rep. Dominicana
Sudamèrica
14-16
IES Miquel Tarradell.
Atenció
sociosanitaria(Tarda) 19 7 12 73% 14
Marroc
Rep. Dominicana
Alemanya
Bolívia
Perú
Pakistà
16-18
IES Miquel Tarradell.
Atenció
sociosanitaria(Matí) 21 8 13 50% 10
Colombia
Russia
Marroc
Filipines
16-17
IES Miquel Tarradell.
CFGM 25 18 7 55% 14
Argentina
Pakistà
Perú
Marroc
16-17
Centre Salesians de Sarrià
PQPI 23 23 55% 13
Amèrica Llatina
Àfrica Subsahariana
Magreb
14-16
Centre Salesians de Sarrià
CFGM 19 15 4 75% 14
Xina
Romania
Pakistà
Brasil
16-17
Centre Salesians de Sarrià
CFGM 21 17 4 65% 14
Àfrica Subsahariana
Magreb
Amèrica Llatina
16-17
Centre Salesians de Sarrià
CFGS 21 21 60% 13
Amèrica Llatina
Magreb
Àsia
17-18
Total 213 139 74 65% 139
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
46
Nombre de grups: 4
Nombre de dones partic ipants: 74
Increment de mil lora: 90%
Els resultats i incidència del
projecte han estat molt
interessants i satisfactoris en
totes les intervencions ja que
el nivell de coneixements
adquir its en aquestes sessions
ha estat molt elevat, tant per
la metodologia emprada com
per l’adaptació dels
continguts a la realitat social
dels i les joves. Això demostra
que es tracta d’un projecte
que respon a una necessitat i
demanda real del col·lectiu
juveni l i , també, del sector
educatiu.
Intercanvi intercultural sobre SSiR a través de videofòrums
Aquest projecte, adreçat a la
població de la ciutat de
Barcelona, té com a objectiu
el reconeixement de la
diversitat cultural en l’àmbit
de la sexualitat i la
reproducció, posant l ’èmfasi
en els aspectes comuns que
ens uneixen, fomentant els
vincles i la interacció positiva
entre els i les ciutadanes
sobre la base del patrimoni
cultural de la societat
d’acoll ida i a parti r de l
principi d’interculturalitat.
La metodologia emprada és
basa en el cinefòrum i la
unitat didàctica de referència
a través de dinàmiques
participatives i els grups de
discussió. També es faci l i ten
fulletons informatius i tota la
informació referent als
recursos sociosanitaris
relacionats.
Justificació del programa
La interculturalitat implica la
promoció sistemàtica i gradual
d’espais i processos d’interacció
positiva, que vagin generalitzant
relacions de confiança,
reconeixement mutu,
comunicació efectiva, diàleg i
debat, aprenentatge i intercanvi,
regulació pacífica del conflicte,
cooperació i convivència. Es tracta
d’una iniciativa amb una
incidència positiva en la
convivència en la diversitat a
través del treball entorn al
coneixement dels valors i de la
cultura democràtica (llibertat,
progrés, igualtat de gènere,
pluralitat, justícia social, respecte,
tolerància, etc.).
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
47
Nombre de municip is: 10
Nombre de grups, entitats i xarxes
de dones participants: 16
Nombre de dones partic ipants: 242
A sol· l icitud de les pròpies
entitats participants, aquest
any només s'ha treballat amb
grups de dones: 2 grups a
través de l’Associació
Intercultural Diàlegs de Dona
del Raval i 2 grups més amb
l'entitat Apropem-nos del
Poblenou. En total van
participar 74 dones de 21 a 62
anys i d'origens culturals molt
Cal destacar que, malgrat
que la programació i els
continguts estaven previstos
d'inici, les dones participants
han pogut redefinir bona part
dels continguts a treballar
segons els seus interessos en
la temàtica i han pogut
implicar-se en les fórmules
d'execució de la formació i
del seguiment posterior amb
els seus educadors i
educadores.
Capacitació de diferents grups de dones com a agents de salut per a la promoció i prevenció en DSiDR i SSiR
Com s'ha demostrat al l larg
de la història i en els di ferents
àmbits on actuen, les dones
són les més indicades i amb
uns resultats més eficients a
l 'hora de fer l ’efecte
multiplicador de
coneixements i habi l i tats que
desenvolupa una agent de
salut. L'APFCIB té di ferents
programes educatius que
estan adreçats a la
capacitació de dones i , a
través d'aquesta experiència,
s'ha detectat la necessitat
imprescindible d'aprofundir en
la promoció dels drets i la
salut sexual i reproductiva
com a element fonamental
per a la qualitat de vida de
totes les persones,
concretament de les dones,
en qualsevol de les di ferents
etapes de la seva vida.
35%
2%
2%
30%
11%
20%
País de procedència
Marroc Algèria Guinea
Pakistan India Bangladesh
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
48
En aquest projecte s 'ha donat
resposta a aquesta necessitat
i demanda de capacitació i
sensibi l i tzació de diferents
grups de dones que podem
trobar en els municipis, segons
la seva etapa, la seva
experiència i el seu entorn
vital. S'ha intervingut amb
grups de dones immigrades,
dones d'entitats i xarxes i
dones que es troben en cases
i pisos d'acoll ida segons les
l imitacions imposades pel
f inançament aconseguit.
Al 2013 vam decidir unificar
les diverses intervencions en
un sol projecte, la qual cosa
ha tingut un resultat altament
satisfactori tant a nivell
d'intervencions arreu dels
municipis de la província,
com de nombre de dones
directament beneficiàries i
d'entitats, xarxes i serveis
municipals coordinats per dur
a terme aquestes
intervencions.
Totes les professionals
municipals i tècniques
implicades van insisti r en la
necessitat de donar
continuïtat a les intervencions
i consolidar-les com un espai
més de capacitació als grups
de dones dels municipis. Així
doncs, es va aconseguir la
participació de 242 dones de
Santa Coloma de Gramenet,
La Llagosta, Vi lanova i la
Geltrú, Arenys de Mar,
Mataró, Premià de Dalt,
Granollers, Ll inars del Vallès i
Barcelona.
• Promoure els coneixements
que millorin la capacitat de
decisió de les dones i com a
conseqüència obtinguin una
vida més plena i saludable.
• Promoure la participació
d’aquestes dones i la seva
formació com agents actives
de la seva salut i la de les
persones del seu entorn i
comunitat.
• Facilitar el coneixement dels
drets sexuals i reproductius
entre les dones propiciant
així la presa de decisions
segures i informades.
• Prevenir l'abús sexual en
dones i reduir els casos de
revictimització.
• Incidir en les relacions
afectives per una major
igualtat i respecte entre la
població amb relació al
gènere, l'orientació sexual i
les diferències culturals.
Objectius específics
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
49
Nombre de grups: 4
Nombre de dones partic ipants: 78
Capacitació de dones sobre prevenció de l’abús sexual
A parti r de l’experiència de la
nostra entitat en diversos
programes de promoció de la
salut afectiva i sexual i
prevenció d’ITS, dir igits a
poblacions amb major grau
de vulnerabi l i tat enfront
diferents situacions de risc,
s'ha detectat la necessitat
d'aprofundir amb entitats i
grups de dones en la
prevenció de l 'abús sexual.
Es tracta d’un programa
formatiu dir igit a grups de
dones, que vol incidir en la
seva capacitació com a
agents actives de la seva
salut en la prevenció de
l 'abús sexual i la reducció dels
casos de revictimització.
• Permet abordar els conceptes
necessaris per adquirir i
incorporar, tant coneixements
com les habilitats necessàries
per al reconeixement de
relacions abusives en general
i, situacions d’abús sexual en
particular.
• Crea l’espai necessari per a la
participació i l'exposició de les
preocupacions, vivències i
coneixements previs de les
dones assistents a la formació.
Metodologia
Justificació del programa
Cal tenir present que la concepció
de la sexualitat promoguda i
sostinguda pel sistema patriarcal
té com a resultat una desigualtat
de gènere que situa a la dona en
una posició de major
vulnerabilitat enfront qualsevol
episodi de violència i,
concretament, enfront l’abús
sexual. A partir de diversos
estudis realitzats entorn l’abús
sexual, s’han pogut diferenciar
efectes a curt i a llarg termini. Per
tal de reduir els efectes que té
aquesta vivència en la vida d'una
dona (revictimització), cal en
primer lloc que la dona identifiqui
la situació d’abús i compti amb les
eines per fer-ne front. Així
mateix, atenent a que la realitat
de l’abús sexual sol ser silenciada
(la majoria de les vegades per
por, però també per
desconeixement del que és un
abús), és importat que les dones
puguin identificar una situació
d’abús i es sentin amb seguretat
per verbalitzar-la i demanar
ajuda.
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
50
NO U
PRO G RAMA
El programa es desenvolupa
durant 5 sessions de 2 hores
de durada cada sessió, 10
hores en total a cadascuna
dels grups, les entitats i serveis
acordats. Aquesta intervenció
s'ha dut a terme amb 4 grups
de dones: un a l 'Espai
d’Equitat de l’Ajuntament de
Vilanova i la Geltrú, un altre al
Centre Penitenciari de dones
de Wad Ras, l 'altre amb el
programa de famílies del
Casal Infanti l de l’Associació
Ubuntu a Ciutat Meridiana i el
tercer en el marc del
Programa d'unitats de
convivència "Gavines" de
l’entitat Càritas.
Cal destacar que hem
desenvolupat la capacitació
des d’un enfocament
formatiu-participatiu i
respectuós amb les
particularitats del grup, de
forma general, adaptant la
metodologia a cada situació
concreta.
Projecte de formació
per a la prevenció en adolescents d’abusos sexuals entre iguals
Segons la guia “Abuso sexual
infanti l: Manual de formació
para profesionales” de
l’organització Save the
children els i les menors
d’edat institucionalitzats, per
les seves característiques i
circumstàncies vitals,
constitueixen una població de
risc de patir abús sexual.
Atenent a aquesta realitat,
aquest projecte té l’objectiu
de prevenir un empitjorament
de la situació personal
d’aquest col· lectiu pel fet de
viure una experiència d’abús
sexual.
Tenint en compte que la
realitat de l’abús sexual sol
ser si lenciada en la majoria
• Oferir una visió holística de la
sexualitat.
• Promoure actituds i habilitats
per establir relacions
interpersonals positives
basades en el plaer, el
consentiment i l’autocura.
• Facilitar eines i coneixements
per a la identificació de
situacions de risc d’abús
sexual.
• Fomentar actituds i
comportaments igualitaris
reflexionant entorn els models
i rols de gènere actuals.
• Oferir eines per
l’autoprotecció i la recerca
d’ajuda.
Objectius específics
Promoció dels drets i de la salut
afectivosexual i prevenció del VIH/sida
51
dels casos ja sigui per por o
bé per desconeixement del
què és o no és una relació
abusiva, és important
visibi l i tzar aquesta realitat
davant dels i les joves amb
l’objectiu que puguin
identif icar situacions de risc
d’abús sexual, comptar amb
eines per fer front a una
relació/situació d’abús, i
conèixer els recursos on
poden demanar ajuda en cas
de necessitar-ho.
Paral·lelament a la tasca
formativa presencial, estem
elaborant un dossier
pedagògic de la formació
adreçada als i les adolescents
dels CRAE com a material
formatiu per als equips
eductius de tots els CRAE. En
aquest dossier es
desenvoluparan els continguts
a treballar amb els i les joves,
les orientacions
pedagògiques a seguir i les
dinàmiques que es poden
aplicar de manera que sigui
úti l i de fàci l accés per a totes
les persones de l’equip
professional de qualsevol
CRAE. Es farà un document
amb format pdf que es pugui
enviar per correu electrònic i ,
f ins i tot, penjar al web si es
considera adient.
Aquest projecte s’ha realitzat
amb la col·laboració de
l’Institut Català de les Dones i
de la DGAIA, de manera que
al mes de novembre vam
iniciar una prova pi lot a
Igualada. En l’actualitat,
estem realitzant els últims
tal lers i tot indicia que el
projecte obtindrà molt bons
resultats.
• Joves 14 a 18 anys. S’ha
escollit aquesta franja d’edat
perquè, d'una banda,
l’adolescència constitueix una
etapa de crisi en les persones.
I, per altra banda, és una
època on el grup d’iguals té
una gran importància, motiu
principal pel que cal treballar
encara més les capacitats i
habilitats dels i les joves per
adoptar conductes
d’autoprotecció davant una
possible situació d’abús.
• L’equip de professionals del
centre. En la mesura que són
les persones responsables de
la protecció i educació dels i
les adolescents, constitueixen
figures indispensables en la
prevenció i detecció de l’abús
sexual entre adolescents.
Persones destinatàries del projecte
PROGRAMA DE
SENSIBILITZACIÓ A FAMÍLIES
Programa de
sensibilització a famílies
53
Nombre de partic ipants: 337
Nombre de municip is: 22
Durant l’any 2013, l’APFCiB ha
executat els tal lers adreçats a
mares i pares que han estat
encarregats pel Servei de
Salut Pública de la Diputació
de Barcelona sota el t ítol
Conflictes i problemes amb
adolescents .
Fa més de vuit anys que
l’APFCiB ofereix aquest tipus
de tal lers i xerrades per
sensibi l i tzar i treballar amb les
famílies, amb una valoració
molt positiva, en general. El
nombre d’assistents depèn de
diferents factors com poden
ser l’organització i la
implicació del tècnic o
tècnica municipal, però s’ha
de tenir en compte que les
activitats es solen dur a terme
en municipis molt petits.
Municipi Nº de
assistents
Divisió per sexes Valoració
responsable Homes Dones
Muntanyola 3 0 3 7
Sant Pere de Torel ló 8 2 6 9
Súria 35 13 22 9
Sta. Eulàl ia de Riuprimer 10 1 9 9
St. Martí de Tous 15 4 11 8
Castel lgal í 6 0 6 8
El Pont de Vi lomara i R. 5 0 5 6
Castel lfol l i t del Boix 5 1 4 8
Caldes d’Estrac 15 7 8 8
S.Cugat Sesgarrigues 18 5 13 8
Canyel les 6 1 5 8
Teià 38 6 32 8
Ullastret 3 0 3 10
Sant Fuitós del Bagès 25 5 20 9
Sant Pere de Vilatorrada 25 7 18 8
Santa Eulàlia de Ronçana 12 0 12 8
Masquefa 15 4 11 7
El Papiol 5 0 5 9
Montmelò 12 2 10 8
Sta. Coloma de Cervel ló 19 4 15 10
Gualba 18 6 12 8
S. Pere de Vilamajor 39 14 25 10
337 82 255
Programa de
sensibilització a famílies
54
Tanmateix, creiem que
treballar amb grups d’entre
10-20 persones dóna molta
qualitat a la intervenció
realitzada i per aquest motiu
els resultats i les avaluacions
solen ser tan satisfactòries.
Després de molt temps
desenvolupant aquesta
activitat, observem com el
fenomen més destacable és
la constant participació de
les mares i la dif icultat per
aconseguir l’augment en
l’assistència de pares. Si
comparem aquestes dades
amb anys anteriors
contrastem que la
participació de les mares
segueix sent la més elevada
amb aquest 68% però que,
alhora, incrementa
signif icativament la
participació dels pares que
ha passat d’un 14% al 2011 a
un 23% al 2013. També val la
pena esmentar que el
percentatge de polítics/es,
formadors/es i tècnics/es
augmenta d'un 5% a un 9% i
que el percentatge majoritari
de persones assistents es mou
dins l’edat de 35 a 50 anys.
Aquests tallers tenen una
característica comuna i és
que en tots ells s’aconsegueix
una participació molt alta i
una dinàmica de comparti r
experiències fonamental per
a la implicació de les famílies.
Són un recurs molt enr iquidor
per a poder reflexionar sobre
l’adolescència que malgrat
tots coneixem de pròpia mà
ens queda sovint oblidada i
que juntament amb les
característiques de l’època
que l’acompanyen la fan
digna d’un espai on s’hi pugui
parlar d’al lò que no funciona
i angunieja als principals
educadors i educadores
d’una manera distesa i entre
molts.
Es tracta, doncs, d’un espai
on poder parlar dels nostres
adolescents, però no des del
0
50
100
150
200
250
300
350
Pares Mares Polítics/ques,educadors/es itècnics/ques
Tipus d'assistents
Programa de
sensibilització a famílies
55
conflicte en lo social del qual
ja se’n fa prou ressò els
mitjans de comunicació, sinó
de la relació més propera i
íntima, la de pares/mares -
f i l ls/f i l les, per a poder parlar
d’allò més particular i s ingular
de la relació ja que és un
període de vida que no deixa
d’incomodar tant als propis
subjectes que l’estan
travessant com als que els
rodeja, i trobar una
signif icació a les seves
conductes i comportaments
enriquint el vincle i propiciant
la seva bona evolució.
Creiem que aquest tipus
d’intervencions són molt
necessàries i demandades, tal
com demostren la majoria
d’avaluacions i sol·l icituds
que es reben. Les persones
assistents estan satisfetes i
demanen que aquestes
activitats es mantinguin any
rere any. Tot i això, pensem
que seria necessari repensar
el plantejament del programa
i vincular l’organització
d’aquestes xerrades a les
AMPES i escoles de mares i
pares dels municipis.
La nostra opinió
Insistim en la necessitat de treballar des d’una vessant educativa més
transversal, que intervingui amb famílies, educadors i educadores i joves de
forma simultània. Així doncs, pensem que cal obrir-se a noves possibilitats i
reorientar els continguts i la metodologia per tal de poder aprofundir en
aquesta tasca educativa que volem dur a terme.
PROGRAMA
D’INCIDÈNCIA POLÍTICA
Programa
d’incidència política
57
Observatori de Drets Sexuals i Drets Reproductius
El portal web de l’observatori
de DSiDR pretén configurar -se
com a referència a nivell
autonòmic, com a font
d’informació actualitzada en
l’àmbit de la salut sexual i la
salut reproductiva així com a
plataforma o altaveu de les
accions que promouen,
reivindiquen i defensen els
drets sexuals i els drets
reproductius.
Per a portar a terme aquesta
tasca s’ha treballat al l larg
del 2013 al voltant de les
següents l ínies estratègiques:
Promoure una major
rellevància social dels
DSiDR
L’observatori DSiDR pretén
aglutinar informacions de
diverses fonts i faci l i tar el
coneixement per part de la
ciutadania, entitats i
professionals dels drets sexuals
i reproductius, dels seus
àmbits d’actuació i del seu
impacte en la qualitat de
vida de la població, en
definitiva, afavorir una major
rellevància social d’aquests
drets. Per assoli r aquests
objectius cal informar i donar
a conèixer; di fondre
informació contrastada, f iable
i referent; visibi l i tzar les
accions de formació,
sensibi l i tzació adreçades tant
a professionals com a la
ciutadania o a sectors
específ ics de població. Al
l larg de l’any s’ha actualitzat
informació, especialment en
l’apartat Notícies i Agenda .
També s’han enllaçat nous
Materials i recursos així com
Dades actualitzades i
Campanyes.
S’han publicat prop de 300
notícies i activitats, s’han
donat a conèixer nous
materials i noves campanyes
generant una mitja de més
d’un element publicat cada
dia. Un nivell d’actualització i
publicació alt que implica un
manteniment de la web
constant al l larg de l’any.
Posicionament de
l’Observatori i connexió
amb les xarxes socials i
internet 2.0
S’ha treballat per a faci l i tar la
interconnexió entre les
diverses plataformes virtuals
més uti l i tzades avui en dia per
Programa
d’incidència política
58
tal de situar, l ’observatori
com a referent a l’hora de
rebre informació en l’àmbit
dels drets sexuals i
reproductius. S’ha dinamitzat
el compte de Facebook i el
compte de Twitter, s’ha
incorporat un enl laç directe
al portal web als perfi ls de
Facebook i Twitter, i les
novetats al portal web,
especialment noticies, s’han
enllaçat a les xarxes 2.0 per
afavorir la seva difusió.
Relació i difusió de
l’ODSiDR a través d’altres
xarxes, entitats i
plataformes
L’ODSiDR manté una estreta
relació amb entitats, xarxes i
plataformes que treballen per
a la consecució dels drets de
les dones i , alhora, dels Drets
Sexuals i Drets Reproductius.
Aquestes entitats, xarxes i
plataformes estan formades
per membres de diversos
sectors de la població i ,
també, arr iben a molts
d’altres espais de manera que
han afavorit la difsusió de
l’ODSiDR molt més enllà del
que es podria preveure
inicialment.
Revisió i actualització de la
informació i enllaços
publicats
Des de l’any 2008, l’ODSiDR té
un compromís per a promoure
la rellevància dels drets
sexuals i reproductius i
d’incidència política i social
vetllant pel seu
reconeixement, la qualitat
dels serveis i la visualització i
representació dels àmbits
relacionats amb els drets
sexuals i reproductius en els
mitjans de comunicació.
Formació i actualització de
les professionals de
l’APFCiB
La formació permanent es fa
imprescindible en les entitats
on les persones que hi
treballen i hi col·laboren es
veuen abocades a realitzar
tasques molt diverses com
gestió, administració, disseny,
programació, comunicació,
etc.
• En relació al 2012, s'ha incrementat en un 12,5% les visites a la web.
• La xarxa de contactes i amistats al facebook i al twitter ha augmentat en un 50%.
• S'han publicat més de 300 notícies
Durant el 2013...
Programa
d’incidència política
59
Les noves tecnologies
ofereixen grans possibi l i tats en
comunicació i en gestió i
distr ibució de la informació
mitjançant les plataformes
que faci l i ten xarxes socials, els
butl letins electrònics, les
webs, els correus electrònics…
Però es fa necessari formar-se,
aprendre a fer servir els
gestors de continguts,
conèixer l’arquitectura de les
webs, reconèixer els codis
bàsics HTML, dissenyar
newsletters o correus atractius
i entendre els nous codis i
canals de comunicació.
Conclusions
Les dades estadístiques sobre
l’ODSIDR a la xarxa durant el
2013 mostren un increment de
les visites en un 12,5%
respecte al 2012 i que sumen
un augment de més del 40%
en els últims 2 anys. Es
continuen distr ibuint amb les
mateixes preferències
d’informació que en anys
anteriors i val la pena
destacar que el mes de
desembre del 2013 ha
duplicat les visites respecte al
mateix mes de l’any anterior.
Així doncs, l’espai es
consolida com a referent per
cercar la informació i
actualitat relacionada amb
els Drets Sexuals i Drets
Reproductius, sobretot pel
que fa a les darreres notícies i
iniciatives que en aquest
àmbit s’han viscut al nostre
Estat.
Informe: Resum - observatori.apfcib.org
Període: 01/01/2013 - 12/31/2013
Total de sessions 76,187.00
Total de pàgines v istes 183,000.00
Total d’accessos 411,356.00
Total de Bytes transferit s 37.48 GB
• Com elaborar el Pla de Comunicació de l’entitat (12 hores)
• Elaborar Butlletins electrònics amb Mailchimp (9 hores)
• Formació en Gènere i TIC (20 hores)
Durant el 2013...
Programa
d’incidència política
60
Intergrup Parlamentari Català sobre Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva
L’Intergrup Parlamentari
Català sobre Població,
Desenvolupament i Salut
Reproductiva es va constituir
formalment el 15 de desembre
del 2009. Està integrat pels
membres de tots els grups
parlamentaris i té la funció de
promoure la renovació
ideològica i social i la
sensibi l i tzació social en
matèria de Drets Sexuals i
Drets Reproductius. D'acord
amb l'article 62.4 del
Reglament del Par lament,
acorda que l 'Associació de
Planif icació Familiar de
Catalunya i Balears sigui
membre per a participar en
els treballs i assisti r a les
reunions de l ' Intergrup.
També compta amb el suport
de la Federació de
Planif icació Familiar
Internacional-Xarxa Europea
(IPPF-EN) i el Fòrum
Parlamentari Europeu (FPE) i
té entre els seus objectius la
missió de difondre els
continguts i promoure el
compliment del Programa
d'Acció adoptat en la
Conferència Internacional
sobre Població i
Desenvolupament (El Caire,
1994) i de la Plataforma per
l 'Acció adoptada en la IV
Conferència Mundial sobre les
Dones (Bei j ing, 1995).
Entre les activitats que es
realitzen, es troben: fòrums de
discussió, visites d'estudi,
participació en trobades i
conferències internacionals i
intercanvi i enfortiment de
relacions institucionals amb
altres grups parlamentaris de
naturalesa simi lar.
Sobre l’avantprojecte de Ley orgánica de protección de los derechos del concebido y los derechos de la mujer embarazada
Al 2013, la nostra agenda
política ha estat copsada per
la contínua amenaça de la
contrarreforma que el Ministre
de Justícia d’Espanya, Alberto
Ruiz-Gallardón, vol fer en
relació a la Llei de Drets
Sexuals I Reproductius i
d’Interrupció Voluntàr ia de
l’Embaràs vigent. Finalment, el
20 de desembre de 2013, va
presentar davant el Consell
de Ministre el seu
avantprojecte de Ley
orgánica de protección de los
derechos del concebido y los
derechos de la mujer
embarazada .
Programa
d’incidència política
61
Pensem que l’aprovació
d’aquest avantprojecte
representarà, entre d’altres
qüestions, eliminar el poder
de decisió de les dones i
abocar-les a actuar en la
clandestinitat. I altre aspecte,
no menys important, elimina
els serveis específics
d’educació i orientació
sexual , única forma de
garantir una maternitat i
paternitat digne i desitjada.
La f i losofia de la qual parteix
aquesta proposta de canvi de
l lei es basa en les estructures
patriarcals que releguen a les
dones a ser subjectes de
segona, és a dir, a deixar de
ser subjectes de dret des del
moment que no es reconeix
els drets de les dones en
matèria de salut sexual i
reproductiva. A més de
generar desigualtat i
discriminació, la proposta del
govern del PP: posa en r isc la
salut i la vida de les dones;
invisibi li tza i elimina la
importància del treball
preventiu (educació afectiva-
sexual i accés als mètodes
anticonceptius); i insisteix en
el discurs ètic sobre la vida en
detriment de la qualitat de
vida i el benestar social.
Per tot això, considerem una
fita importantíssima haver
aconseguit durant el 2013 que
el Parlament de Catalunya
aprovés una resolució
transaccionada on es
compromet a iniciar el procés
per elaborar una l lei pròpia
de drets i salut sexual i
reproductiva a Catalunya. A
més, aquesta resolució també
insta al Govern de Catalunya
a desplegar la l lei actual
(especialment en aquells
apartats relacionats amb
l’educació) i a blindar les
garanties que ofereix per no
retrocedir si el Ministre
Gallardón ti ra endavant el
seu propòsit.
• Es retorna a una llei de supòsits, amb dos supòsits legals: 1) Quan sigui conseqüència d'un delicte contra la llibertat o indeminitat sexual. Fins les 12 setmanes i amb denuncia policial; i 2) Quan hagi un greu perill per la vida o salut física de la dona. Fins les 22 setmanes i amb un informe mèdic de dos persones especialistes.
• Les menors entre 16 i 18 anys necessitaran el consentiment de mares, pares, tutors, tutores.
• Hi haurà possibilitat d'objecció de consciència per part de tot el personal dels serveis públics de salut.
• Prohibeix la publicitat dels centres, serveis mèdics o procediments per a interrompre un embaràs.
Principals canvis
Programa
d’incidència política
62
Contactes i reunions del programa d’incidència política
Durant l’any 2013, l’APFCIB ha
mantingut reunions amb
entitats, partits polítics,
membres del Govern de la
Generalitat de Catalunya,
membres del Parlament de
Catalunya i membres d’altres
institucions polítiques que
s’han interessat per treballar
els temes que ens ocupen:
Especial interès tenen les
reunions que, des de finals de
l’any 2010, hem mantingut
amb la Conselleria de Salut
del Govern de la Generalitat
de Catalunya, com a
membres oficials que som de
la Comissió Assessora de
l 'atenció maternoinfanti l i
d'atenció a la salut afectiva,
sexual i reproductiva.
El 25 de setembre de 2013 la
Comissió es va reunir amb el
Departamen de Salut de la
Generalitat de Catalunya,
essent un dels temes
principals el posicionament
del Departament de Salut
enfront la possibi l i tat de la
nova llei d’avortament que
El nostre posicionament
No podem admetre, i no
admetrem, el canvi de llei en cap
dels seus aspectes perquè
representa la vulneració
absoluta dels Drets Sexuals i
Drets Reproductius. Lluny de
realitzar cap mena d'aportació
positiva i rellevant en el
desenvolupament i progrés
d'aquesta matèria, els canvis
proposats infringeixen els acords
internacionals i representen un
important retrocès en els Drets
Humans al nostre pais.
Pensem que aquesta proposta,
plena de mesures restrictives i
incoherents, es fonamenta
únicament en un criteri ideològic
i moralista, sense cap criteri
sanitari o social dels recolzats per
organismes internacionals com
l’OMS i l’ONU. Cal que el Govern
de l’Estat recordi que vivim en un
Estat de Dret i que les dones som
subjectes de drets, entre els que
s’hi troben els Drets Sexuals i
Drets Reproductius.
Per això demanem al Govern de
l'Estat que aturi aquest
avantprojecte i al Govern de
Catalunya a garantir els drets i la
salut de les dones al nostre
territori, especialment el Dret a
Decidir.
NI UN PAS ENRERE!
Programa
d’incidència política
63
prepara el govern d’Espanya,
així com l’impacte d’al lò que
fa referència al consentiment
en les relacions sexuals a
parti r dels 16 anys d’edat.
Altres temes que també es
van tractar en aquesta reunió
van ser la importància
d’ampliar l’educació sexual,
especialment a través del
programa salut i escola i
incloure la família i la
importància de mil lorar
l’accessibi l i tat als mètodes
anticonceptius a totes les
dones de Catalunya.
Col·laboració amb altres entitats
L’APFCIB forma part de la
Junta de la Federació de
Planif icació Familiar Estatal.
Això implica una tasca
permanent de seguiment dels
diferents programes sobre
sexualitat i reproducció
d’arreu de l’Estat. Per tant,
durant tot l’any s’han fet
trobades i reunions mensuals
a Madrid per acordar les
f inalitats a nivell del terr itori
en l’àmbit de l’Estat Espanyol.
Alhora, la FPFE també s’inclou
dins de la IPPF a nivell
internacional on participen
multitud de països amb
l’objectiu de marcar les l ínies
Treball polític del 2013
Maig 2013: Reunions, converses telefòniques i revisió de la moció sobre la Llei SSiR i IVE presentada al Parlament de Catalunya. La presenta el PSC, ERC i ICV-EUiA fan esmenes revisades per nosaltres. S'aprova però no amb totes les esmenes.
Juny i juliol 2013: es continuen les reunions i converses per a propostes futures.
Setembre 2013: Reunions i converses durant tot el mes. Ens trobem amb tots els grups parlamentaris, menys el PP. Resultat: l'APFCIB fa la redacció de la Resolució que es va aprovar al Parlament de Catalunya el 27 de setembre del 2013. Aquest fet és fonamental, ja que marca el blindatge dels drets de dones i professionals a Catalunya, demana el total desplegament de la Llei actual i l'elaboració d'una llei pròpia a Catalunya.
Octubre a desembre 2013: es mantenen les reunions i contactes amb els partits impulsors sobre el tema.
23 de desembre: es demana una reunió la CUP després de l'anunci de l'avantprojecte de llei del PP. ICV-EUiA entren al registre del Parlament una Resolució en contra d'aquesta contrareforma.
Programa
d’incidència política
64
• Hem participat en l'organització i difusió de la manifestació organitzada el 8 de maig, Dia Internacional de les Lluites de les Dones junt amb la Xarxa de Dones per la Salut, Ca la Dona i la Xarxa Feminista i hem assistit a la manifestació que va tenir lloc.
• Hem participat als diferents esdeveniments del 28 de maig, Dia Internacional de la Salut de les Dones.
• Hem participat en la manifestació que es va realitzar el 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament, activitat organitzada per la Campanya Dret al propi cos, de la que formem part integrant.
• Hem col·laborat amb el Comitè 1r. de Desembre en el Dia Mundial de la Sida.
• Hem participat en la manifestació que es va fer el 21 de desembre en contra de la contrareforma de la llei de l'avortament...
Durant el 2013...
de futur pel que fa a la
planif icació familiar i els drets
sexuals i reproductius de les
persones.
A més, el treball en xarxa és
un dels objectius prioritaris de
l’APFCIB i , per això, durant el
2013 s’ha participat
activament amb el Comitè
1er. de Desembre on es
mantenen trobades
periòdiques durant tot l’any
per definir les l ínies de treball
en l’àmbit de prevenció del
VIH/sida. També s’ha treballat
conjuntament amb CA LA
DONA, la Xarxa Feminista, la
Campanya del Dret a
l’Avortament i les entitats que
en formen part. L’APFCIB és
membre activa de la XARXA
DE DONES PER LA SALUT, amb
les reunions i activitats que
se’n deriven. L’APFCIB també
és membre activa del Consell
Nacional de Dones de
Catalunya i t reballa
concretament en el Grup 5
dedicat a l’eix de salut de les
dones i del Consell de Dones
de Barcelona amb una sèrie
de reunions periòdiques per
traçar les l ínies de treball en
matèria de dones a la ciutat
de Barcelona.
Cal destacar, també, l’estreta
col· laboració que s’ha
consolidat amb les entitats
que van formar al seu
moment la Plataforma a Favor
de l’Avortament com ACAI ,
l’Associació Catalana de
Llevadores, Dones Juristes, la
Societat Catalana de
Contracepció, etc.
PROGRAMA DE
SENSIBILITZACIÓ I DIFUSIÓ
Programa de
sensibilització i difusió
66
Campanya Tira pel Dret(s)!
Aquest projecte pretén crear
espais de participació i de
treball comunitari i formació per
a professionals i entitats
especialitzades en els DSiDR i la
SSiR.
Així, en primer l loc, el 24 de
gener de 2013 vam realitzar la I I
Jornada de Treball sobre DSiDR
en el context actual, amb la
col·laboració de l’Ajuntament
de Barcelona i Creación Positiva.
En aquesta ocasió, la taula
rodona va comptar amb la
presència del Sr . Albano Dante
Fachin –de Cafè amb llet– , de
Toni Barbarà –de Dempeus per la
Salut Pública– i de Montse
Pineda –del Comitè 1r. de
Desembre– . Durant la segona
part, es van realitzar diferents
grups de treball que van
desenvolupar temes relacionats
amb la nostra Maleta
pedagògica. A la Jornada van
assisti r 58 persones professionals,
la majoria com a representatss
entitats especialitzades.
En segon l loc, el 4 de desembre
de 2013 es va realitzar la I I I
Jornada de Treball sobre DSiDR,
ti tulada Sexual itat, Salut i Drets ,
amb la col·laboració de la
Federación de Planificación
Familiar Estatal, Creación
Pos i t iva i l’Ajuntament de
Barcelona.
La proposta va tenir una gran
acoll ida, com demostra el fet
que van assisti r 44 persones
professionals i 25 entitats
especialitzades i , en general, la
valoració de la jornada va ser
molt bona.
Programa de
sensibilització i difusió
67
La major part de les persones
participants desenvolupaven
projectes socioeducatius amb
joves o bé treballen en Centres
Residencials d'Acció Educativa
(CRAE). Van participar també
entitats sociosanitàries que
desenvolupen tasques de
prevenció i promoció de la salut
i , en particular, promoció de la
salut sexual i reproductiva.
En aquesta ocasió, es va optar
per una estructura formativa
teoricopràctica, atenent les
demandes realitzades pels i les
professionals en altres espais
formatius organitzats per
l 'Associació. Així , el matí es va
dividir en dues taules de
ponències: una primera taula
introductòria a l 'àmbit de la salut
sexual i reproductiva des d'un
enfocament de drets; i una
segona taula on es van
presentar experiències i recursos
per poder treballar amb grups
de joves i dones l 'educació
afectiva i sexual i , més
concretament, la prevenció d'ITS
i embarassos no planif icats. I per
la tarda es van real itzar dos
tal lers simultanis, amb l'objectiu
de reflexionar a través de
continguts teòrics, però també
dinàmiques vivencials, com el
gènere determina la vivència i
experiència de la nostra
sexualitat, i per tant, la
importància de prendre en
consideració aquest aspecte en
el nostre treball preventiu amb
joves i dones.
Jornada La interrupció voluntària de l’embaràs a Catalunya, 2012-2013
En el marc del Dia Internacional
d’Acció per la Salut de les
Programa de
sensibilització i difusió
68
Dones, l’APFCiB va realitzar
aquesta jornada, centrada en la
realitat de l’IVE des d’una
perspectiva sanitària que afecta
tant a l’àmbit privat com al
públic. Per això, es va comptar
amb la col·laboració del Sr .
Josep Fusté –Responsable de
Planif icació de Serveis i Mapa
Sanitari del Departament de
Salut de la Generalitat de
Catalunya, la Sra. Eva Vela –
Presidenta de l’Associació
Catalana de Llevadores, el Sr .
Santiago Barambio –President
d’ACAI– i la Sra. Bayla Ostrach –
Investigadora de la Universitat
de Connecticut– que va
presentar els resultats del seu
estudi L’avortament a
Catalunya. Experiències de les
dones accedint als serveis .
A més, seguint la nostra política
de participació activa amb la
ciutadania, la jornada es va
realitzar amb la col· laboració en
l’organització d’un grup de veïns
i veïnes del barri barcelonès del
Raval, anomenat Raval Sud i
Acció. A la jornada van assisti r
39 professionals.
• L'Escola d'Estiu de la Diputació de Barcelona impartint, el Curs sobre la prevenció de l'abús sexual en població jove.
• La Fundació Autònoma Solidària de la UAB, impartint un curs sobre sexualitat i afectivitat i un altre sobre DSiDR.
• L'Asociación Sare, realitzant una ponencia en les Jornadas de Violencia de Género y VIH.
• L'Ajuntament de Viladecans, impartint diverses xerrades sobre SSiR, IVE i drets, la sexualitat durant el cicle vital, plaer i sexualitat...
• L'Ajuntament de Tàrrega, realitzant el taller Adolèscencia: llibertats i límits.
• Creación Positiva, realitzant una ponència en el marc de la IX Jornadas sobre violencias de género i VIH, Gramáticas silenciadas.
I també hem participat amb...
PROGRAMA DE
COMUNICACIÓ I PREMSA
Programa de
comunicació i premsa
70
Pla de comunicació
Pensar en comunicació respon a
la necessitat de mantenir una
organització democràtica, sòlida
i oberta a la interacció i a la
crítica permanent. I més en un
context on la popularització
d’Internet i l’anomenada web
2.0 ja han canviat les nostres
maneres de fer i relacionar-nos
en gairebé tots els àmbits de la
vida. Per aquesta raó, a l’any
2013 hem començat a treballar
en la mil lora del nostre pla de
comunicació , una eina
imprescindible que ens ha de
permetre mantenir la coherència
dels nostres valors, la nostra
comunicació als diferents canals
i les nostres accions, així com
tenir una estratègia
organitzativa i uns objectius clars
i compartits respecte a la
comunicació. A més, el pla de
comunicació ens ha d’ajudar a
crear un tipus d’estructura
organitzativa que ens permeti
adaptar-nos als nous reptes
comunicatius amb rapidesa,
f lexibi l i tat i eficàcia. Ara més
que mai necessitem coordinació
comunicativa i que tot l’equip
sàpiga com actuar de forma
natural, fent-se corresponsable
de la comunicació de l’Entitat .
CAPS DE DEPARTAMENT
JUNTA DIRECTIVA
DIRECCIÓ EQUIP TÈCNIC
Administració/
Gestió interna
Comunicació
externa
Comunicació
interna/
Participació
Projectes Formació
GRUPS DE
VOLUNTARIAT
ASSEMBLEA DE
SOCIS/SÒCIES
ESPAI DE/PER A
SOCIS/SÒCIES
Programa de
comunicació i premsa
71
El Triangle: l’Info de l’APFCIB
Ja fa temps que una de les
nostres eines més importants de
comunicació amb les nostres
sòcies i socis és l’Info. Es tracta
d’un butlletí mensual que enviem
per correu electrònic a totes les
sòcies i socis, així com a tots
aquells contactes afins als
nostres objectius, i que respon a
la necessitat imperant de donar,
de forma organitzada i
sistemàtica, tota la informació
sobre els esdeveniments socials i
polítics que es realitzen entorn
els Drets Sexuals i Reproductius.
Tanmateix, com a conseqüència
del procés de mil lora del pla de
comunicació, durat l’any 2013
hem actualitzat el format de
l’Info, donant- l i una imatge més
atractiva, moderna i pràctica. El
Tr iangle , que és com es diu el
nostre butlletí , és fruit d’un l larg
procés de mil lora del disseny i
del contingut que ha estat
possible gràcies a la gran tasca
realitzada per una de les nostres
voluntàries.
Però també hem millorat la
forma de distr ibució a través del
mailchimp , una de les eines més
potents d’e-mail marketing que
existeix en l’actualitat. El
mailchimp ens permet fer un
mil lor ús de la nostra base de
dades, extreure estadístiques
sobre les tases d’obertura de les
nostres accions, el nombre de
clics, quins enllaços són els més
visitats o les baixes dins les
nostres l l i stes de correu. Alhora,
aquestes dades són bàsiques per
tal de poder esbrinar l’impacte
dels nostres missatges, conèixer
el comportament dels nostres
contactes dins del mail i poder
determinar què és el que mil lor
ha funcionat o allò que més ha
interessat.
EL web de l’APFCIB
La nostra pàgina web ja té un
recorregut de 7 anys. Amb els
avenços i la posada en
funcionament de l’Observatori
Programa de
comunicació i premsa
72
de DSiDR i les xarxes socials
vinculades, s’ha convertit en una
pàgina de presentació de
l’Entitat. Per aquest motiu, ens
sembla important que, com a
eina de comunicació que és,
sigui suficientment atractiva i úti l
per a totes aquelles persones
que la visiten. En conseqüència,
durant el 2013 hem treballat de
valent dissenyant una nova
pàgina més actual, tant a nivell
de format com de conceptes,
que editarem durant els primers
mesos de l’any 2014. De totes
maneres, durant l’any 2013 s’ha
mantingut una actualització dels
temes més importants i de
referència per al treball que ens
ocupa.
Comunicació i premsa
Tal com s’ha dit, una de les
principals preocupacions de
l’APFCiB durant l’any 2013 ha
estat la contrareforma de
l’actual Llei de SSiR i d’IVE, raó
per la qual han estat nombroses
les nostres notes de premsa que
hem emès mostrant el nostre
rebuig a la seva aprovació.
L’APFCIB vol insisti r en què el
Govern del Partit Popular està
mantenint un posicionament
ideològic repressiu que atempta
contra l’autonomia reproductiva
de les dones; autonomia que
constitueix un dels drets
reconeguts per la Carta dels
Drets Sexuals i Reproductius de
la International Planned
Parenthoot Federation (IPPF),
basada en les conclusions de les
diferents Conferències de
Nacions Unides, que l’Estat
Espanyol va subscriure i ratif icar,
i que obliguen als diferents
governs a realitzar actuacions
encaminades al compliment
d’allò que es va acordar. Com a
professionals expertes de la
planif icació familiar, recolzem
qualsevol mesura encaminada a
afavorir la consecució d’un
embaràs desitjat i d’una
maternitat i paternitat digna,
responsable i enriquidora. Però
pensem que les úniques
iniciatives que han demostrat la
seva validesa i fiabil i tat són
l’educació sexual, mitjançant
mecanismes de col· laboració
entre el sistema educatiu i el
sanitari , i l’accés als mitjans
anticonceptius, així com als
serveis específ ics d’educació i
orientació sexual culturalment
adaptats a les necessitats de la
població.
A més, advoquem per una
comprensió de la vida que vagi
més enl là del moment de la
concepció i que recull i , sobretot,
la qualitat de vida. En aquest
sentit, volem posar de manifest
que cap de les mesures
legislatives anunciades
impliquen una mil lora en la
qualitat de vida ni s’adeqüen a
la realitat social actual; tot el
Programa de
comunicació i premsa
73
contrari , s’obliden de fer
aquesta reflexió, amb les
conseqüències que això tindrà
per la població més vulnerable.
Conseqüències no exemptes de
patiment i desemparament,
situacions que són impensables
dins una societat basada en
l’estat de benestar. Aquest tipus
d’accions només responen a la
voluntat de tutelar els drets i la
capacitat de decisió de les
dones que no es pròpia d’un
govern del segle XXI . Per això,
les nostres intervencions en els
diferents mitjans de
comunicació, així com xerrades
a tot el terr i tori català, han estat
nombroses durant l’any 2013 i ho
continuen sent al 2014.
• Nota prensa 18 /06 /2013. Objecció de Consciència i IVE a Son Espases a Mallorca
• Nota de premsa 03/09/2013. Rebuig absolut davant les noves declaracions de canvis en la Llei de SSiR i d’IVE que ha fet el Ministre Gallardón
• Nota de premsa 20/12/2013. Rebuig absolut davant l’aprovació de la Contrareforma en la Llei de SSiR i d’IVE Al Consell de Ministres
• Nota de premsa 14/02/2014. DIA EUROPEU DE LA SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA JO DECIDEIXO, JO DESODEEIXO
• 16-05-2013: Entrevista a Sílvia Aldavert a 8TV durant l’escratx feminista davant la seu del PP http://bcove.me/fwok68tj
• 22-05-2013: Entrevista Santiago Barambio al programa Lupa en Mà de Ràdio Clot
• http://www.ivoox.com/lem-17-2-avortament-22-05-2013-audios-mp3_rf_2067380_1.html
• http://ateneudelclot.com/radio/blog/2013/05/23/lem-avortament-amb-santiago-barambio/
• https://itunes.apple.com/es/podcast/podcast-lupa-en-ma/id526658419?mt=2
• 20-12-2013: Entrevista a Sílvia Aldavert a TV3 Telenotícies Vespre http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4825852
• 20-12-2013: Entrevista radiofònica a Sílvia Aldavert a Catalunya Radio http://www.catradio.cat/audio/779832/Opinions-ampliades-Silvia-Aldavert-sobre-la-reforma-de-la-llei-de-lavortament
• 20-12-2013: Entrevista a Santiago Barambio a 8tv 8aldia http://www.8tv.cat/8aldia/videos/santiago-barambio-prohibir-o-restringir-lavortament-mai-el-para-lunic-que-fa-es-ocultar-lo/
• 21-12-2013: Entrevista a Xavier Pujols a la Televisió Francesa
• 23-12-2013: Debat a 8tv Migdia on participa Sílvia Aldavert http://www.8tv.cat/migdia/videos/societat/migdia-part-la-llei-de-lavortament-lentrevista-sor-lucia-caram
• 28-12-2013: Debat a la Sexta Noche on participa Santiago Barambio mhttp://www.youtube.com/watch?v=FqnRP1Pw3cQ&app=desktop
Mitjans de comunicació