27 i 28 doctubre 201527 i 28 doctubre 2015

Recull de ponnciesIntervencions i tallers

Recull de ponnciesIntervencions i tallers

Frum Connecta es va celebrar al Palau de Congressos de Girona els dies 27 i 28 doctubre de 2015. s el primer esdeveniment daquest format a les comarques gironines, i t com a objectius el foment de lemprenedoria, la millora de laccs al mn laboral, laugment i millora dels recursos humans i limpuls daccions que incentivin laprenentatge permanent i ladaptaci a la societat del coneixement.

68

10

12

16

18

20

20

22

25

26

27

28

29

OBERTURA DEL FRUM

CONFERNCIA INAUGURAL Pensa diferent: all que de veritat importa

TAULA RODONA Com connectem empresa i talent

TAULA RODONA Aprenent de les empreses i dels empleats dxit

LLI MAGISTRALVen el teu perfil professional en cinc minuts. Tcnica elevator pitch

CLAUS OPERATIVES PER A LA PARTICIPACI EN LSPEED DATING O CITA RPIDA

CLOENDA JORNADA

SPEED DATING ENTREVISTES

TALLER 1 LA PREPARACI DE LENTREVISTA DE FEINA: Un currculum adequat i una entrevista dxit

TALLER 2 LA RECERCA DE FEINA A LERA DE LES XARXES SOCIALS: Busca la teva feina en el lloc adequat

TALLER 3 COACHING PER A ATURATS: Potencia els teus propis valors i defineix la teva marca personal

EMPRESES PARTICIPANTS

CLOENDA DEL FRUM CONNECTA

PRLEG FRUM CONNECTA 2015

Mira el video de les jornades a travs

del codi QR

Domnec EspadalPresident de la Cambra de Comer de Girona

Des de lAjuntament de Girona sempre hem buscat la complicitat amb les empreses, el comer i la Universitat. El treball coordinat s el que ofereix millors resultats per impulsar el mercat laboral de la ciutat. El Frum Connecta ha estat un gran exemple de la nostra capacitat de mobilitzar diferents agents socials, empreses i institucions en benefici dun objectiu com. El setembre de lany passat va ser el mes de mxima contractaci laboral de la histria de Girona, per volem incrementar la qualitat dels llocs de treballs, fer-los ms estables, ms qualificats i amb millors salaris. El Frum Connecta va experimentar amb xit un model prctic, dinmic i innovador que volem potenciar. Va ser el frum de les oportunitats. Continuarem apostant pel talent de les persones i la competitivitat de les nostres empreses en un mercat global.

Sr. Carles PuigdemontAlcalde de Girona

Hem volgut oferir eines prctiques per trencar les barreres que encara existeixen entre el talent i les empreses que el busquen. No volem que els nostres professionals ms ben formats hagin dacabar emigrant a lestranger. La Cambra de Comer, conjuntament amb lAjuntament de Girona, el Frum Carlemany i la Universitat de Girona, hem impulsat aquest frum innovador, amb conferncies de primer nivell, tallers formatius i entrevistes personals amb els directors de recursos humans dempreses lders de casa nostra.

El Frum Connecta ha estat una eina gil, amb una versi online molt prctica i efectiva, a labast de tothom per trobar llocs de treball per a gent molt ben preparada en un ampli ventall de perfils professionals. La convocatria ha estat un xit i ens comprometem a repetir-la i a estendre el model pel territori giron.

8El Sr. Domnec Espadal i Vergs va des-tacar la importncia del Frum Connecta per contribuir a solucionar un dels princi-pals problemes que t actualment el mer-cat de treball giron: malgrat que hi ha una situaci delevat atur, moltes empreses es troben amb dificultats a lhora de reclutar talent. Per aix, davant la present situaci econmica, que indica una reactivaci de les ofertes de feina, el president de la Cam-bra va posar en relleu la contribuci del Frum per intentar capgirar aquesta situ-aci anmala mitjanant la incentivaci de sessions dentrevistes entre persones que cerquen feina i responsables de recursos humans dempreses lders gironines. En to-tal van oferir ms de cent llocs de feina.

El Sr. Francesc Planas, president del F-rum Carlemany, va remarcar la importn-cia del feeling per connectar les persones tamb en les relacions laborals. Tamb va advertir que mai sha de descartar un cur-rculum sense conixer la persona i haver-li concedit loportunitat duna entrevista. Daqu la idonetat de les cites rpides (spe-ed dating) que es faria dins el Frum.

Lobertura del Frum Connecta va ser a crrec de: Sr. Domnec Espadal, president de la Cambra de Comer de Girona Sr. Francesc Planas, president del Frum Carlemany Sr. Juan Manuel Snchez-Bustamante, subdelegat del Govern a GironaSr. Carles Puigdemont, alcalde de Girona

OBERTURA DEL FRUM27 doctubre

9El Sr. Juan Manuel Snchez-Bustaman-te, subdelegat del Govern a Girona, va ex-posar el desig que aquest Frum dons bons resultats, ja que s una iniciativa inno-vadora per al desenvolupament i la millora del mercat laboral. Va destacar que, mal-grat que latur continua sent un dels prin-cipals problemes socials, durant el tercer trimestre del 2015 la taxa ha sigut la ms baixa dels ltims cinc anys, s a dir, des del 2010.

El Sr. Carles Puigdemont, alcalde de Gi-rona, va assenyalar lxit daquest esde-veniment, pel seu programa atractiu, pels diversos tallers que shi durien a terme, per les empreses collaboradores i per tots el convidats. Va descriure la iniciativa com el frum de les oportunitats. Com a dades positives va assenyalar que el setembre de 2015 es va donar la mxima contractaci laboral de la histria a Girona, tot i que va emfatitzar que aix no era suficient ja que es tractava de contractes amb salaris bai-xos, amb perfils poc formats i de durada determinada. LAjuntament prefereix tre-balls qualificats i una aposta pel talent de les persones i per la competitivitat en el mercat global. Per acabar, lalcalde va fer esment a la importncia del teixit giron de treball conjunt entre empreses, cambra de comer i universitat.

10

Pensa diferent: all que de veritat importa

Emilio Dur va iniciar la conferncia remar-cant que ning el cregus, que ell era all perqu el conegussim i per dir el que re-alment pensa. A continuaci, va explicar la seva vida professional. Va estudiar a ESADE i el va fitxar la primera auditoria del mn, on va estar noms un temps ja que es va adonar que all tots estaven enfadats i nin-g semblava feli, fins i tot va descobrir que alg sexcitava amb un balan. No entenia que la gent treballi tot el dia per anar una setmana de vacances a Palma de Mallorca.

De vegades la gent no est b, o va molt estressada, per li posen una quantitat de diners davant i no ho dubta, tot segueix igual, encara que estigui afectant negativa-ment la seva vida. Emilio Dur es va veure, als trenta-dos anys, amb diners, riquesa i poder, per tot i aix afirma que no era feli. Tot el dia estava de mal humor i pendent de la premsa econmica. Un dia un dels seus fills li va dir: Papa, jo no vull ser com tu.

Aquest exemple personal el porta a desta-car una frase sobre la vida: No et preocupis massa per la vida, que ning en surt viu. Per tant, la recomanaci s: passat-ho b i re-laxat.

Com a contraexemple, explica la situaci duna organitzaci de suport a nens amb sndrome de Down. Li va causar impacte que la gent que hi treballa sempre s feli, alegre, entusiasta i tot ho viu amb illusi. Els nens amb sndrome de Down no els veu-rs mai de mal humor, tots sn afectuosos i bona gent. Llavors es va plantejar la pre-gunta: Qui est malament, ells o nosaltres? I respon: nosaltres. Desprs daquesta qes-ti ens podem preguntar: Quin s el sentit de la vida?

Sempre demanem als nostres fills que es-tudin, que amb una carrera tindran la vida resolta, per a banda de ser alg, que a lescola ja ho ensenyen, ning els ensenya a ser felios. I resulta que lxit professional no va en la mateixa direcci que la felicitat. A ms, indiferentment de ledat, tots nosal-

tres busquem amor: naixem buscant amor i morim buscant amor.

A continuaci Dur planteja: Si nosaltres hagussim de fitxar una persona per a lempresa, com ens agradaria que fos? La resposta probablement inclouria que fos alegre, entusiasta, treballadora, amb illusi, comunicadora, legal, positiva, dinmica, a ms dels coneixements. Hi ha el coneixe-ment tcnic, que s la formaci que sense-nya a lescola; per, per altra banda, hi ha el coneixement emocional, que no sha ense-nyat a ning i que s lactitud, una forma de vida. El 80-90% del que demanem a un nou treballador seria actitud, no coneixements. Per tant, lxit a la vida no s pels coneixe-ments adquirits, sin per lactitud.

Seguidament, afirma que la realitat no exis-teix, que cadasc fa la seva prpia realitat. Qui saixeca al mat i diu que avui ser un dia fantstic, lest provocant: Feu que la vostra ment estigui dacord amb el que penseu! En canvi, els que pensen que ser un mal dia, doncs tamb els passar el mateix, que ho ser. Aix porta a dir que la veritat s la que tu vulguis.

El futur s impredictible, ning sap qu pas-sar daqu cinc anys. Per tant, sha de viure el present, el futur ja vindr. Actualment, el que importa s el talent, la manera den-focar la vida, amb actituds indispensables com lalegria, lentusiasme, la passi, la illu-si i altres habilitats positives, ja que grcies a aix el rendiment de les persones s su-perior. En resum, es busquen treballadors amb un coeficient doptimisme elevat.

A continuaci, la qesti que es planteja s: Qu vols de la vida? I la resposta: Viure-la feli-ment. Lobjectiu de molta gent s viure cent anys amb illusi, passi i alegria. A ms, a la vida s necessari un tipus de gent opti-mista, alegre i entusiasta. El conferenciant fa una referncia a levoluci dels objectius a la vida al llarg de la histria. En el passat, el ms important era sobreviure, ms enda-vant va ser tenir coneixements, i actualment lobjectiu s tenir una actitud positiva, s a

09:15 - 11:45CONFERNCIA INAUGURAL A crrec de: Emilio Dur Pmies, soci fundador dIter Consultores SL, conseller dempreses i coach

La conferncia busca millorar la motivaci i la mentalitat positiva davant nous reptes, facilitar noves idees per gestionar els canvis, millorar la vida personal i professional, proporcionar tcniques per gestionar les emocions, vncer les pors que tenim i assumir la responsabilitat de les nostres vides i les nostres accions. Per aix, la formaci de les principals empreses del mn sest centrant en el desenvolupament de les actituds mentals positives dels treballadors.

11

dir, una bona manera de viure la vida. Aix ens porta a preguntar-nos: Com s una per-sona optimista?

Un nen de menys de tres anys, qu fa quan cau? Mirar si hi ha la mare o el pare. A la vida et queixes si et veu alg; si no, per qu thauries de queixar? Quan caus mires al teu voltant i, si no hi ha ning, taixeques. De vegades mires per buscar un culpable. A un nen si no el toques es mor, un beb sobreviu pel contacte fsic del pare o de la mare, busca amor.

Dins els components de les persones nhi ha un de coneixement i un altre dactitudi-nal, per la pregunta s: Quan es fa el ca-rcter? Una part important de la predisposi-ci a la felicitat shereta. Els que vinguin de famlies felices, alegres, entusiastes amb la vida, ja ho tenen, i els que no, hereten un tant per cent menys. A ms, les persones de famlies que riuen, riuran, i les de famlies que no riuen, no riuran.

Hi ha un moment a la vida que arribes al gran penya-segat, que s quan has de fer un salt, un replantejament, un canvi. Mol-tes persones quan es troben en aquesta situaci expliquen els motius pels quals fracassen, i no el que faran per canviar la seva vida. La vida depn dun mateix, per el 82% de la gent cau a la vall de les excuses.

Segons aquest punt de vista hi ha dos tipus de persones. Les que tenen focus de con-trol intern, s a dir, que consideren que la vida depn dun mateix, i que quan tenen un problema la pregunta que es fan s: Qu es pot fer?. Aquest tipus de gent sempre s feli i dirigeix la seva vida. Es calcula que representa un 18% de la poblaci. Per la

majoria de persones creuen que la seva vida depn dels altres, i quan tenen un pro-blema la pregunta que es fan s: Qui ha si-gut? Busquen culpables, i miren al passat. Aquest tipus de gent representa el 82%, i sn gent trista.

Dur reprn la pregunta anterior i diu que una persona optimista o positiva s aquella que quan t un problema es pregunta qu pot fer. I una persona negativa s aquella que quan li succeeix una dificultat pregunta qui ha sigut. Tota la gent que construeix el seu propi present s feli, tota la gent que viu en el passat s infeli.

Qu s important a la vida? Qu demanes a la vida? Emili Dur va reproduir un vdeo sobre qu demana a la vida una persona amb salut envers qu demana a la vida una persona amb cncer. Una daquestes lti-mes va dir: Sentir cada dia com laire em toca la cara. El vdeo permetia veure dos punts de vista totalment diferents, i concloure que sovint no saprecia la vida fins que es sent que es perd.

A continuaci, pregunta: Quina s la visi de la teva vida? Qu vols fer a la vida? Daqu vint anys on vols estar? Qu s important? Va mostrar un vdeo on un alt directiu, ric i amb poder, s al seu despatx i li arriba un curis paquet. Lobre i hi troba una gravaci dell mateix vint anys enrere. Durant la repro-ducci, es diu a si mateix que va fer aquest vdeo per no oblidar coses importants que havia aprs durant un viatge al Per, i recor-da que va haver-hi un temps que era viatger i no turista, que es guiava per la curiositat i no per un llibre. Per ltim, li diu si ets fe-li apaga aquest vdeo, i no ho fa. Per aix,

amb aquesta histria, conclou: No et casis amb el futur, gaudeix la vida i sobretot re-corda que la vida s una successi de mo-ments; com els visquis, depn de tu.

Per acabar, presenta un llistat didees que resumeixen la conferncia:

Una persona optimista s la que s feli.

No penseu en el futur.

La felicitat s al cap.

Riu i treu lenergia negativa.

El secret de la vida s la humilitat.

No s important viure cent anys, sin com els viurs.

Viviu la vida fidels a vosaltres mateixos, no amb el que esperen que feu.

Expressa sentiments.

Tingues contacte amb els propers.

No poseu les coses racionals (coneixements) per sobre de les emocionals.

Lxit et posseeix, lego et posseeix.

Els rics no sn felios, els diners no donen la felicitat.

Que ning us mati els somnis.

No deixeu mai destar bojos.

Qu fa la gent a la vida? Somiar.

12

A ttol introductori, el Sr. Miquel Desoi va recordar la definici de talent com laptitud necessria per desenvolupar una activitat. Tamb podrem definir-lo com la capacitat de fer o dentendre. Per les empreses, el ta-lent interessant sn les habilitats necessri-es o el coneixement, que poden ser trans-formats en valor. Desprs va explicar que quan entrevista candidats els fa una pre-gunta: En qu ets realment bo a la feina? Amb la resposta es poden saber les habilitats, els coneixements o les aptituds duna persona. Creu que tothom t un talent, per el pro-blema s esbrinar quin. Un cop exposat tot aix, va comenar la taula rodona sobre el tema: Com connectem empresa i talent?

La Sra. Farners Llistosella es va situar, en primer lloc, en leconomia actual com un entorn constantment canviant, noves realitats, nous mercats, nova competncia, nous reptes. Per aquests motius lempresa t com a nica forma de supervivncia la r-pida adaptaci a lentorn. Per aix es neces-sita talent, per aconseguir els objectius de lempresa. El talent que necessiten les em-preses es troba en aquelles persones que, a ms de tenir una formaci brillant, sn capaces daportar tamb valor afegit a lor-ganitzaci mitjanant unes habilitats. Unes habilitats que no sn tcniques sin que sn relacionals, com la capacitat de treba-llar en equip a lhora de promoure un bon clima i motivaci, la capacitat dadaptar-se a nous reptes, la flexibilitat i la capacitat de

resoldre problemes nous. Abans es donava molta importncia a les habilitats tcniques i a la formaci, que facilitaven una carrera professional ascendent, per actualment cada cop es valoren ms les competncies de cada persona, decisives per al treball. Per concloure, es va assenyalar que a lho-ra de triar candidats es valoren per igual la capacitat tcnica i lhabilitat relacional, cosa que posa de manifest que les competncies no tcniques estan adquirint un gran pro-tagonisme.

La Sra. Lourdes Masdevall va iniciar la seva intervenci remarcant que noms po-dem connectar empresa i talent coneixent molt b les empreses i coneixent molt b els candidats. Quan ests entrevistant un candidat hi ha un moment que et sobta, et crida latenci, tenlluerna, i en aquell ins-tant saps que has trobat el talent. Emfatitza que desprs de tantes entrevistes encara la continua sobtant el silenci desprs de fer la tpica pregunta, que s, tal com ha dit el Sr. Desoi, En qu ets bo?

Per a la gent que est optant a un lloc de tre-ball, va destacar dos aspectes importants. El primer, conixer b els propis punts forts, en qu ss bo i, fins i tot, en qu cal millorar. En segon lloc, cal saber que el talent per si mateix no s res, noms serveix si sacom-panya de ganes, dedicaci i illusi.

Per a empresaris i directius, va destacar dos aspectes tamb molt importants. Cal coni-

12:15-13:30TAULA RODONAHi van participar: Joaquim Arp, director general dAxxon Lourdes Masdevall, scia directora de Commonsense Farners Llistosella, directora de RRHH Girona Francesc Barrientos, director doperacions dEKM Group Marta Colomer, directora de mrqueting dEurofirms Modera: Miquel Desoi, director de RRHH dHipra

Com connectem empresa i talent

13

xer el perfil de la persona que funciona en lempresa, aquella que encaixa b amb la cultura i amb la manera de fer de lempresa. Aquest s un aspecte imprescindible per-qu la connexi entre empresa i talent sigui possible. Candidats excellents, en determi-nades empreses fracassen i en daltres po-den aportar el millor de si mateixos, crixer i tenir xit. En segon lloc, cal recordar que el talent necessita bons mestres. Cal formar els collaboradors perqu siguin bons pro-fessionals, cal ser generosos i compartir el coneixement; daquesta manera, sels mo-tivar.

El Sr. Francesc Barrientos va adrear la seva intervenci a les persones candidates a un lloc de feina. En primer lloc els va reco-manar que es preguntessin qu saben fer i quins coneixements els agrada aprendre. A partir daquestes preguntes, poden des-cobrir en qu sn bons, i aqu s on es tro-ba el talent. Tamb, a lhora de comenar una formaci professional, els estudiants es pregunten: lletres o nmeros? Aquesta decisi s transcendent, ja que t moltes conseqncies perqu segons el que es tri, desenvolupar un talent o un altre. Quan es parla de talent no sha de donar res per fet, el talent pot anar ms enll del que pen-sem; hi ha moltes persones amb talents amagats que no sn conscients de la seva potencialitat. Per finalitzar, va oferir tres re-comanacions. Primer, tenir la ment oberta, no encasellar-se; segon, practicar lescolta activa, saber escoltar terceres persones; i, en tercer lloc, llanar-se a oportunitats que no shavien plantejat.

La Sra. Marta Colomer va vincular el talent al mn digital. Va explica que Espanya s un

pas pioner en el mn digital i que el 69% de les empreses busquen el talent a travs de les xarxes socials, com Facebook, Twitter o Linkedin. Per tant, s necessari ser present a les xarxes, com ara a Linkedin. Shi ha de fer constar molt b la trajectria professio-nal (el CV pur i dur), per aquest aspecte no destaca ning sobre ning. Per fer brillar el CV en el mn digital shan de destacar les habilitats, premis i talents. Per aix la confe-renciant va recomanar construir una xarxa de contactes, treballar el networking. Tam-b va recordar que les empreses valoren que a linici de la pgina de Linkedin shi in-diqui qu es vol ser, qu agrada i qui es vol ser. Amb tot aix, les empreses poden valo-rar si ss un bon candidat. Abans cadasc venia individualment el seu propi CV, per avui dia les xarxes socials han canviat les formes, ja que no noms es crea reputaci a ttol personal, sin que els altres tamb la creen; per aix el personal branding, orien-tat a crear una personalitat prpia i a refor-ar una identitat, al final far cada candidat ms o menys atractiu. Sha de ser molt cu-rs i idear una estratgia digital (participar en frums, tenir seguidors), aix destaca el talent. Sha de ser conscient de lempremta digital que es vol deixar.

El Sr. Joaquim Arp va llanar dos missat-ges, un des del punt de vista de la persona que vol connectar-se i laltre per als que ja estan connectats i poden ajudar que altres tamb ho estiguin. Per una banda, va desta-car que s molt important tenir activada la vessant relacional. Shan de saber superar barreres i establir relacions per tal darribar als contactes a qu es vol accedir. Les per-sones que estan connectades i les organit-

zacions que estan en funcionament sn les que tenen loportunitat de crear nous punts de connexi. Per altra banda, va valorar que no tothom t la capacitat de crear una em-presa i tenir xit, per que totes aquelles persones que estan en el mn laboral han de decidir ser intraprenedors. La intrapre-nedoria s molt transversal i no sha das-sociar noms a directius o comandaments i crrecs intermedis, sin que una persona que est en la cadena de producci, per exemple, sovint pot ajudar la companyia a millorar coses. Si les empreses fomenten la intraprenedoria de les seves organitzacions hi haur mes opcions de millorar procedi-ments i qualitats i arribar a nous segments. Una organitzaci amb cultura intraprene-dora s capa de fer moltes coses. I crear noves oportunitats permet que el talent pu-gui aflorar ms fcilment.

Per acabar, el moderador va formular al-gunes preguntes als participants, com per exemple com es pot conixer el talent que les empreses necessiten, si els candidats poden saber qu valorar lempresa i quins talents sn indispensables per seguir con-nectats.

14

13:30-15:00

DINAR NETWORKING

16

La Sra. Maria Sal va indicar que, segons un estudi duna consultoria, ms del 40% dels empleats no contractaria el seu cap si fossin ells els que tinguessin una empresa i haguessin de buscar un bon comandament. Una de les coses ms delicades que ha de fer un empresari s escollir el seu equip, ja que sn com companys de viatge per a tota la vida, o si ms no per a un llarg temps. El que es vol debatre en aquesta taula rodona s Com escollir els companys de viatge? Qu s per a ells el talent? A ms, esmenta que tot i el 21% datur a Espanya, est costant que les empreses i els reclutadors trobin talent i candidats.

La Sra. Ingrid Rahola i la Sra. Glria Sa-lom van fundar lempresa Llagurt fa cinc anys. Tenen vint-i-cinc botigues a Catalunya, vuit de prpies i disset de franquiciades, cap endeutament bancari, molta illusi i moltes hores darrere el taulell. A banda de rebre molts premis per la seva iniciativa innovadora, dediquen la meitat de la seva jornada laboral a fer coses gratutes: xer-rades per a joves, cursos de motivaci, etc. La seva filosofia empresarial i personal es resumeix aix: Portar el nostre projecte tal com el sentim.

Van destacar la importncia dels valors empresarials perqu en el fons vivim en valors. Van afirmar que la seva manera de ser i de pensar est reflectida a Llagurt. Sha de ser coherent amb els valors, sha de ser respectus amb lequip, amb lentorn, amb els clients i, en definitiva, amb tothom. Lor-ganitzaci est feta de persones ms enll del producte que es vengui, i aix sha de tenir molt en compte actualment. En len-torn competitiu hi ha moltes empreses i les empreses shan de diferenciar i ser visibles. Atribuir valors al producte s una manera de diferenciar-se i fer-se visible, i aix es va creant una identitat de marca.

El Sr. Miquel ngel Bonachera va presen-tar AB-BIOTICS com una empresa de biotec-nologia que treballa per millorar la salut de les persones. Van estar set anys investigant abans de treure el seu primer producte al mercat, i actualment tenen cent trenta-du-es patents internacionals. La frase que defi-neix la seva filosofia empresarial s Treballar molt, ser honest, buscar la visi i ser valents.

AB-BIOTICS t diferents organitzacions, per finalment totes tenen un denomina-dor com, que sn els equips, ja que totes aquestes empreses sn bones grcies a una srie de persones amb unes actituds i

Aprenent de les empresesi dels empleats dxit

15:00-16:30TAULA RODONA Hi van participar: Erik Mayol, director dEurekakids Ingrid Rahola i Glria Salom, cofundadores de Llagurt Miquel ngel Bonachera, director dAB-BIOTICS Jan Andreu, director del Grup Andreu Modera: Maria Sal, directora de RH de Frit Ravich

17

unes aptituds suficients per desenvolupar les seves responsabilitats al lloc de treball. Lempresa sadapta al personal de qu dis-posa per treuren el mxim profit. La feina dels empresaris ha estat contractar les mi-llors persones i desprs tenir la capacitat de retenir-ne el talent.

El Sr. Erik Mayol va presentar lempresa Eurekakids de joguines pedaggiques, que forma part dun projecte educatiu ms am-pli, comproms amb leducaci de nens fins a 3 anys, en el sentit de ltica i els valors morals i ecolgics. Lempresa t cent vuitan-ta botigues entre prpies i franquiciades i est implantada internacionalment. La fra-se que defineix la seva filosofia empresarial s El que puc fer avui no ho deixo per dem i abans de fer un pas penso en una estratgia clara i definida. El seu proper repte s arri-bar a ser lempresa de referncia en el mn del nen.

Desprs duna llarga experincia com a franquiciat duna botiga francesa, Erik Mayol va ser-ne el director general. Veient que ja havia complert el seu somni, va idear, jun-tament amb la seva dona, una botiga de joguines gironina, cosa que li ha perms continuar amb aquest altre somni. Emfatit-za que tot aix saconsegueix grcies a un gran equip darrere i collaboradors millors que un mateix. Construir el propi somni s difcil. Cada cop que arriba a assolir-ne un, se li nobre un altre. Per arribar als objec-tius, explica que s molt important delegar i confiar en els que tenvolten, lluitar, arriscar i tenir constncia en la feina. Aix s vital. Han aconseguit, a ms, fer somiar lequip.

El Sr. Jan Andreu va presentar el Grup An-dreu com una de les concessionries ms grans de Catalunya. La frase que defineix la seva filosofia empresarial s Intuci per de-tectar oportunitats i lideratge i proximitat als equips. Va explicar que actualment t tres reptes: tornar a guanyar diners en lautomo-ci desprs de tants anys de crisi, aconse-guir deu milions deuros de facturaci amb TAO (una marca de roba infantil) el 2020 i continuar escoltant lentorn per detectar ms oportunitats.

Quan va acabar la carrera va tenir la intuci de marxar fora i va estar a Pars i Nova York, on va ser empleat i on es va desenvolupar personalment per ms endavant tornar i fer-se crrec de lempresa familiar. Davant la pregunta de la moderadora sobre ser empleat o ser emprenedor, va respondre que depn de fins a quin punt sest dispo-sat a assumir riscos o fins a quin punt es valora la seguretat.

Per acabar, la moderadora Maria Sal va formular algunes preguntes als partici-pants, entre les quals va destacar per qu es van fer empresaris i com trien lequip dins lempresa.

18

En aquesta sessi es va explicar una adap-taci de les tcniques del coneixement que tenen les empreses per vendre un produc-te o un servei a vendre la marca personal. Aix s especialment rellevant quan sha de fer en una entrevista de feina que duri poc. s semblant al que li passa a un comercial quan t cinc minuts per vendre un produc-te. Es t poc temps i, a ms a ms, tho ju-gues tot en aquell moment.

El mercat laboral sha anat saturant i sem-pre es pensa que altres sectors estan mi-llor. Qui busca feina tamb t competncia. Moltes persones tendeixen a pensar que com que hi ha crisi, no hi ha feina, per el ponent considera que aquestes sn les que busquen mil feines, no el que en busca una de sola. A ms a ms, aix no s cap tipus de justificaci. s com si una PIME digus que no ven perqu hi ha crisi econmica, per si mires la seva quota de mercat, re-sulta que s petita i limpacte de la crisi seria tamb petit si noms fos per aquest motiu.

En la tcnica de lelavator pitch, el ponent va-lora que ha aprs molt ms dels seus errors que dels seus encerts. Quan no tens errors en la vida personal et vas tornant prepo-tent, una persona gens agradable. En canvi,

quan s en tens s quan realment vas tenint ms matisos de la teva personalitat i ets una persona interessant. Amb les tcniques de lelevator pitch, et converteixes en un entre-vistat ms interessant.

En moltes entrevistes, els candidats no bri-llen fins als quaranta minuts. s lentrevis-tador qui ha de fer gaireb tota la feina per esbrinar com s la persona entrevistada. Aix passa perqu es t molta por de co-metre errors. Daltra banda, hi ha candidats que es descarten pel currculum desorde-nat o pel mal comenament de lentrevista. La clau destar relaxat en una entrevista s haver-la preparat abans.

Cal tenir en compte que en el cervell hi ha neurones i que entre elles hi ha dos tipus de connexions: les connexions sinptiques seqencials, que van de neurona a neuro-na, i les xarxes neuronals, els nusos. Les primeres ens parlen de fets racionals: cau-sa-efecte, mentre que les segones creen emocions i sentiments. En lentrevista sha de fer una venda rpida dun mateix, per aix hem dutilitzar tcniques de neuromr-queting. Connectar o no, no depn del dia sin de com sordena la conversa. Si es vol connectar en una entrevista de feina, s ne-

Ven el teu perfil professional en cinc minuts. Tcnica elevator pitch

16:30-18:30 LLI MAGISTRALA crrec de: Carles Torrecilla i Gumbau, doctor en comercialitzaci i investigaci de mercats. Expert en mrqueting estratgic i emprenedoria.

Les tcniques per vendre rpidament un producte a un consumidor o un projecte a un inversor tamb sn adequades per vendre la prpia candidatura professional. Importarem les tcniques del neuromrqueting a la venda dun mateix.

19

cessari seguir, per ordre, tres etapes: encai-xar, arribar i connectar.

Encaixar en el lloc de treball vol dir ser adequat per al lloc, i aix es pot aconseguir transmetre mitjanant la comparaci amb alguna cosa, ja que la manera ms rpida dinformar el cervell s amb les compara-cions. El ponent suggereix que ens podem comparar amb un animal per diferenci-ar-nos dels altres candidats i per encaixar en el lloc de treball. Per exemple, si es busca una persona creativa per a un nou projecte, pot ser bona una comparaci amb un cuc de seda, que per dintre el currculum no brilla especialment, per que desprs es converteix en papallona. Amb aquesta ana-logia sha sorprs lentrevistador i a ms a ms sha encaixat en el lloc de feina.

Arribar saconsegueix per mitj delements tangibles. Es tracta de fer veure a lentrevis-tador els aspectes racionals i objectius del CV. Seguint amb lexemple del cuc de seda, es pot demostrar que sempre sha anat mi-llorant i que cada cop sest ms ben for-mat.

Connectar es busca per mitj delements intangibles i arguments breus. Aquesta con-nexi sestableix mitjanant la recerca duna complicitat amb la persona entrevistadora.

Quan sest en una entrevista de feina in-tentant vendres, lentrevistador s el client, qui ha de comprar. Per tant, cal estar molt interessat en els seus perqus i en el que no est trobant, cal preguntar-se i pregun-tar-li qu necessita. Sha de veure el perqu del que demanen a loferta de feina. Per exemple, si en una oferta hi consta que es busca una dona, el que sha de fer s infor-

mar-se sobre per qu una dona, quines ha-bilitats shi busquen, ja que pot ser que un home tamb les tingui. No sha de descartar per aquest fet. Si es detecten els perqus s ms fcil encaixar-hi.

Per fer entrevistes de feina, el Sr. Torrecilla diu que sha de ser jardiner. Ara mateix la vinya est seca, vosaltres tamb, no teniu feina o esteu a latur. Segons com tractes la vinya ara obtens o no els millors fruits. Sha de ser coherent, tenir consistncia i pacin-cia. Et pots ajudar de la gent ms propera per preguntar-los com et veuen i amb qu et comparen, per tal de desprs anar a les ofertes de feina i detectar on pots encaixar.

Tot el que es digui en lentrevista ha de ser veritat, perqu lentrevista no s el final, s el principi, i el que comena malament aca-ba malament. A la feina shi passen moltes hores i no es pot estar fingint i a la defensi-va. Cal estar b per poder ser proactiu.

La preparaci s una gran part de lxit per aconseguir una feina, i dins la preparaci hi ha la fase de selecci daquelles ofertes en qu es t un discurs per encaixar-hi: mirar webs, Linkedin o Google. Hi ha una expressi que diu: Per preparar una classe de vuit hores tardes cinc minuts, per per preparar una classe de cinc minuts trigues vuit hores. De la mateixa manera, com que una entrevista de feina t una durada de cinc minuts, la preparaci necessita hores. Quan es porten unes quantes preparacions saprofiten les economies descala i ja no es triga tant a buscar tota la informaci neces-sria.

Com a resum, el ponent va assenyalar que si encaixes en una oferta, et prepares, et pre-

ocupes pels perqus, pels inconvenients, per all qu no ha trobat lentrevistador, trobars aquella complicitat i guanyars la feina.

20

18:30-18:50CLAUS OPERATIVES PER A LA PARTICIPACI EN LSPEED DATING O CITA RPIDAA crrec de: Sr. David Carbons, director de Ribas-lvarez Gesti Laboral.

18:50 - 19:00 hCLOENDA JORNADAA crrec de: Sr. Ramon Moreno, vicerector de Planificaci, Innovaci i Empresa de la Universitat de Girona

El Sr. Ramon Moreno, vicerector de Planifi-caci, Innovaci i Empresa de la Universitat de Girona va cloure la primera jornada del Frum Connecta destacant la voluntat de la Universitat per formar talent i crear valor per a les empreses del territori. Aquest es-for sest canalitzant per mitj de campus universitaris funcionals, especialitzats i mul-tidisciplinaris.

El Sr. David Carbons va presentar el F-rum Connecta com una proposta pionera i innovadora. Una activitat central del Frum va ser lspeed dating, que tenia lobjectiu de connectar els cercadors de treball amb els oferents per mitj dentrevistes de cinc mi-nuts de durada. Els candidats havien de ser capaos de vendres als reclutadors duna forma efica en cinc minuts, poc ms del temps que dura una can.

28 doctubre

22

En aquesta activitat, els candidats havien de ser capaos de vendres als reclutadors duna forma efica en cinc minuts. A disposici dels candidats hi havia vint-i-vuit empreses gironines amb prop de cent ofertes de treball. Addicionalment hi havia dues empreses consultores i cinc empreses de treball temporal, que recollien currculums i donaven orientacions als candidats sobre el mercat laboral.

Respecte als candidats, el Frum va oferir les ponncies, taules rodones i tallers per tal de donar-los eines per preparar i vendre la marca personal, en directe o per mitj de les xarxes socials. A les empreses els va oferir una manera diferent de connectar amb els candidats, especialment per mitj de lspeed dating, un format diferent dentre-vista.

Lspeed dating va suposar un mbit diferent on compartir experincies. Lxit del format entrevista exprs recau sobretot en la prepa-raci que hi hagi dedicat el candidat, ja que

t un temps molt limitat per vendres, im-pactar i captar latenci de lentrevistador.

Un indicador de la bona acollida de lspeed dating va ser el nombre de candidats parti-cipants, ms de quatre-cents, que van tenir loportunitat de vendre la seva marca perso-nal amb la finalitat de trobar feina.

Un espai on les empreses poden fer entrevistes de cinc minuts a les persones interessades que shi hagin inscrit prviament.

SPEED DATING

28 empreses2 consultores

5 ETTs400

candidats

09:00-13:00 ENTREVISTES EXPRS

Les xifres

23

25

El curriculum vitae (CV) s una eina de venda dun mateix, una targeta de presentaci que pot influir en el futur professional, un ins-trument de mrqueting personal. El CV ha datraure latenci, despertar linters i, so-bretot, generar el desig de conixer aquella persona. Lobjectiu principal del CV s obte-nir una entrevista de feina.

Per una banda, el CV ha de ser un document senzill que contingui les dades generals i la trajectria acadmica i professional en un mxim de dos folis. Shan de destacar les fortaleses amb honestedat i les competn-cies clau (coneixements, habilitats, aptitud i valors) i, si es t alguna cosa ms a dir, cal afegir-hi una carta de presentaci. Per altra banda, actualment cal tenir presncia on-line, i no noms en portals de feina, sin que sha destar en xarxes socials com Linkedin.

El ponent destaca la importncia dadaptar el contingut i la forma del CV al perfil de loferta i dincloure-hi un apartat dobjectius professionals. Els reclutadors busquen que les persones sadeqin al lloc de treball, que sadaptin a lequip i a lempresa i que, a ms, aportin valor afegit. Hi ha un candidat idoni per a cada lloc, per a cada empresa i entorn.

De la mateixa manera que lentrevistador prepara lentrevista, el candidat tamb lha de preparar. Sha de buscar informaci so-

bre lempresa i el lloc de treball, i explicar b el CV i les aptituds en coherncia amb aix. Per exemple, s recomanable fer un DAFO personal, adaptat al lloc de treball que es desitja. Daquesta manera ss conscient dels punts positius (fortaleses) i negatius (debilitats) per assolir lobjectiu i per orde-nar les oportunitats i amenaces de lentorn a qu ens enfrontem. Aquesta anlisi per-metr definir la proposta de valor. Una per-sona no pot donar all que no t, per s que pot donar la millor versi de si mateixa. Desprs, a lentrevista, shi ha danar amb tranquillitat i confiana, per donar la millor resposta possible.

Per acabar, el ponent recorda que les per-sones no es diferencien per un mster, sin que es diferencien per la manera de ser. La formaci s important, per no s impres-cindible. El talent es busca en les persones, no en la formaci.

09:00-13:00TALLER 1Francesc de las Heras, responsable de selecci de Disbase Grup.

Taller per ensenyar els participants com fer un bon currculum i generar una bona impressi en lentrevista de feina.

LA PREPARACI DE LENTREVISTA DE FEINA: Un currculum adequat i una entrevista dxit

26

Avui dia hi ha moltes xarxes socials que po-den ajudar en el projecte professional de cadasc, com ara trobar feina. El ponent comenta que ms que entrar en detalls tc-nics, donar consells sobre, per una banda, la manera daconseguir posicionar el perfil personal a Linkedin i, per una altra, com aportar valor a la xarxa. Se centrar ms en el primer aspecte, ja que el segon s ms personal.

El CV s un document que es limita a reflec-tir unes informacions totalment unidireccio-nals, no dna peu a explicar altres habilitats, projectes desenvolupats, etc. Cada vegada ms, el mn online i offline estan interrelaci-onats. s molt important ser conscients de la importncia de ser presents a la xarxa i daportar-hi, a part del posicionament ana-ltic, valor afegit. Shi pot aportar contingut, opini, recomanaci, etc., per tamb shi pot establir relaci amb gent del mateix sec-tor professional, amb gent que pugui gene-rar feina o directament amb empreses. Hi ha una frmula molt potent que es pot uti-litzar per identificar-se com a expert en una matria, que s el fet de tenir un blog. Tot i que aix dna posicionament en un sector i aporta valor, tamb s molt personal i re-quereix una inversi de temps.

Dins la xarxa social sha daconseguir ser atractiu. Per exemple, una persona jove

Taller que t com a objectiu donar eines per buscar la feina adequada

LA RECERCA DE FEINA A LERA DE LES XARXES SOCIALS: Busca la teva feina en el lloc adequat

09:00-13:00TALLER 2Xavier Santos i Ramos, consultor de RH a AXXON.

sense experincia haur de potenciar les habilitats, les motivacions i altres elements que consideri importants com els idiomes o el coneixement dalgun tipus de programa informtic que spiga que es valora positi-vament. Aquests aspectes sn els primers que cal visualitzar a Linkedin.

Un altre element molt important s redac-tar b lextracte de presentaci de Linkedin. Ha de ser un escrit breu, dun o dos par-grafs, i sha de poder llegir en vint segons. s bo repetir-lo en diferents idiomes, perqu tamb serveix per posicionar-se. Sha din-tentar ser molt clar a lhora dexplicar el que es fa, amb paraules naturals i correctes. s molt important utilitzar paraules clau que identifiquin i que es repeteixin de quinze a vint vegades al llarg de tots els apartats del Linkedin, ja que sn elements per sortir ben posicionat en les cerques.

Per ltim, es conclou que el perfil ha de transmetre all que cadasc vol que siden-tifiqui com la seva marca personal, i que el posicionament dins la xarxa social depn de lactivitat que shi desenvolupi.

27

El coaching s un mtode per aconseguir el mxim desenvolupament professional i personal. Dna lloc a una profunda trans-formaci, que es tradueix en millors resul-tats i en el trasllat dels somnis a alguna cosa real.

Els gurus del mrqueting, consultors i co-achs parlen de personal branding o mar-ca personal, i emfatitzen la importncia didentificar les fortaleses i comunicar les caracterstiques que fan sobresortir cadas-c per aconseguir ser la persona que apor-ta una diferncia a ulls de lentrevistador.

Totes les persones haurien de tenir un alt nivell dautoconeixement i saber definir per-sonalment qui sn, qu fan, qui volen ser, etc. En altres paraules, saber definir la imat-ge personal. De bon principi sembla difcil, per en realitat no t cap cost, noms re-quereix una inversi en temps.

Per poder aconseguir-ho shan de practi-car uns bons exercicis dautoconeixement i danlisi en tres etapes, que prenen el nom de tres principis. El primer s la cohern-cia, fase en qu definim els objectius pro-fessionals dacord amb la nostra visi de la vida. Implica respondre la pregunta Qu vull fer. La segona etapa s la de lautenti-citat, que exigeix un treball dautoconeixe-ment per descobrir els propis talents. Mit-janant un DAFO, posarem en conjunt les

Lobjectiu daquest taller s proporcionar eines per descobrir-se a un mateix a travs dexercicis dautoconeixement que permetin definir una marca personal verdadera i rellevant.

COACHING PER A ATURATS: Potencia els teus propis valors i defineix la teva marca personal

09:00-13:00TALLER 3Carolina Blanco, directora de RH de Prefabricats Planas.

fortaleses, les debilitats, les oportunitats i les amenaces, segons els objectius que ens proposem. Caldr analitzar el mercat, per exemple dofertes de feina, i considerar els competidors i els avantatges competitius que podem oferir. Segons aix, podrem dissenyar la nostra estratgia de posiciona-ment. La tercera etapa s la de visibilitat, en la qual cal identificar els mitjans (de comu-nicaci, contactes...) per accedir on volem, i executar accions de lestratgia que hem definit.

Es conclou que com ms clar es t qui ss, qu es vol i qu sha de fer per aconseguir els propis somnis, ms rpid savana. Cal confiar en les prpies habilitats i afrontar les pors. El que vol lentrevistador s veure en els ulls de lentrevistat que li agrada el que fa, que hi creu i que hi pot aportar valor.

29

EMPRESES PARTICIPANTS

ALZAMORA PACKAGING s una de les empreses lder en el sector de lempaquetatge de cartr, grcies a la seva permanent innovaci i a una inversi constant que li permet treballar amb la darrera tecnologia disponible.

Alzamora

EXPERINCIA I INNOVACI EN PACKAGING

BELLSOL s una moderna indstria dalimentaci, amb una llarga tradici empresarial que mant lofici forner de sempre i fabrica i distribueix pa i brioxeria congelada.

Bellsol

CALSINA CARREs una empresa familiar catalana que vol ser un referent en serveis de transport, logstica i programari especialitzat, amb una mplia cobertura a Europa i el Nord dfrica.

Calsina Carr

LA VIA LGICA A SEGUIR PER ASSEGURAR LEFICINCIA

EN ELS PROCESSOS LOGSTICS EN LA SEVA CADENA DE VALOR

CASADEMONTEmpresa familiar del sector de la xarcuteria amb 60 anys dhistria i amb una capacitat de producci de 25.000 tones anuals.

CASADEMONT

COMEXIGROUP s un grup industrial catal dempreses, de carcter familiar, amb esperit de lideratge en la fabricaci de maquinria per al sector de la conversi de lenvs flexible i embalatge flexible

COMEXI GROUP

MAQUINRIA PER AL SECTOR DE LA CONVERSI

DE LENVS I EMBALATGE FLEXIBLES

30

DIBOSCH s una distribudora dedicada al sector de la higiene professional des de lany 1991. Ofereix un catleg global de productes i maquinria de neteja professional, assessorament i formaci.

DIBOSCH

INFOSELF s un grup dempreses especialitzades en les tecnologies de la informaci i la comunicaci i en el desenvolupament de software, amb ms de 20 anys dexperincia en el sector.

INFOSELF GROUP

DEL DISQUET AL CLOUD

CONCENTROL s una indstria qumica formada per tres grans rees: alimentaci, desemmotllants i especialitats qumiques, a travs de les quals donen servei i cobertura a escala mundial.

CONCENTROL

FABRICANT DESPECIALITATS QUMIQUES

FRIT RAVICHFabricants de patates fregides, snacks i fruits secs i distribudors de les principals marques del sector impuls. Gestionen ms de 700 referncies prpies i 2400 referncies de distribuci.

FRIT RAVICH

ET VE DE GUST UN BON MOMENT?

CUATRECASAS, GONALVES PEREIRA s un despatx dadvocats lder tant a Espanya com a Portugal. Representen algunes de les principals empreses dambds pasos, aix com inversors estrangers interessats en el mercat ibric. Assessoren en totes les especialitats del dret dempresa.

CUATRECASAS

ESPA s una empresa especialitzada en el disseny, producci, distribuci i innovaci de bombes, sistemes i equips de gesti de laigua destinats al sector domstic i residencial.

ESPA

DISSENY, PRODUCCI, DISTRIBUCI I INNOVACI DE

BOMBES, SISTEMES I EQUIPS DE GESTI DE L'AIGUA

31

LABORATORIOS HIPRA s una companyia multinacional farmacutica veterinria dedicada a la investigaci, producci i comercialitzaci de productes per a la salut animal.

LABORATORIOS HIPRA

NOEL s una empresa lder del sector carni, orientada al consumidor a travs dels millors estndards de seguretat i qualitat i amb una filosofia permanentment innovadora.

ESPECIALISTES EN ALIMENTACI

DES DE 1940

Noel Alimentaria

METALQUIMIAs la companyia gironina lder mundial en el disseny de maquinria i tecnologia per al processament de la carn.

METALQUIMIA

COMPANYIA GIRONINA LDER MUNDIAL EN EL DISSENY I DESENVOLUPAMENT DE

MAQUINRIA I TECNOLOGIA DAVANTGUARDA PER AL

PROCESSAMENT DE LA CARN

MASOLIVER

DISTRIBUCI DE PRODUCTES DALIMENTACI I BEGUDES

DE QUALITAT

MASSEGUR s una empresa especialitzada en la distribuci i comercialitzaci de productes no alimentaris per a professionals dels sectors de lhostaleria, el comer, la indstria i loficina.

MASSEGUR

NUDUKA s una perruqueria, centre destilisme i assessoria dimatge. Ajuden a projectar la teva millor imatge i es comprometen a aconseguir-la i a mantenir-la , oferint-te sempre els darrers avenos en el tractament de lesttica personal, ms enll de les modes.

NUDUKA

PERRUQUERIA, CENTRE DESTILISME

I ASSESSORIA D'IMATGE

COMERCIAL MASOLIVER Avui en dia una de las principals empreses del sector de la distribuci de productes dalimentaci i begudes de qualitat a Espaa.

32

SISTEMESCATs una empresa TIC lder a les comarques gironines, especialitzada a donar solucions informtiques integrals i dalt coneixement a empreses, despatxos professionals, corporacions i administraci pblica.

SOLUCIONS INFORMTIQUES INTEGRALS I DALT

CONEIXEMENT PER A EMPRESES I INSTITUCIONS

SISTEMES CAT

RIBAS LVAREZ ASSESSORS I CONSULTORSContinuant la important activitat professional que Assessoria dEmpreses Ribas-lvarez realitza des de 1975, s un despatx dexperts tributaris, comptables, mercantils, jurdics i laborals.

Ribas lvarez

PROFESSIONALS AMB EXPERINCIA AL VOSTRE SERVEI

DES DE 1975

ROBERLO s una empresa familiar especialitzada en el desenvolupament i en la fabricaci de solucions per al repintat, la reparaci i la fixaci en els sectors de lautombil, la indstria, la construcci, la nutica i el bricolatge.

ROBERLO

PREFABRICATS PLANAS Es dedica des del 1939 a ledificaci dobres industrials i arquitectniques amb prefabricat de formig.

PREFABRICATS PLANAS

ESPECIALISTES EN PREFABRICATS DE FORMIG PER A EDIFICACI I OBRA CIVIL

PEIXOS PUIGNAU Es dedica des dels seus inicis a la distribuci i comercialitzaci de peixos i mariscs arreu del territori giron. Ms de 60 anys dexperincia en el sector.

PUIGNAU

ESPECIALITZATS EN LA COMERCIALITZACI

DE PEIX I MARISC DE TOT TIPUS I TAMB

CONGELATS EXCEPCIONALS

SANT DALMAI, SAIndstria delaborats crnics amb 50 anys dexperincia i una mplia presncia nacional i internacional.

SANT DALMAI

INDSTRIA DELABORATS CRNICS

33

TAN HERMTIC, SLFabricaci i muntatge de portes hermtiques i frigorfiques per a la indstria agroalimentria, aix com de tot tipus de portes per a la indstria farmacutica i hospitalria i de portes especialitzades de tipus acstiques i/o tallafocs.

Tan Hermtic

ESPECIALISTES EN PORTES HERMTIQUES

DES DE LANY 1921

COMMONSENSE s una consultoria especialitzada en lorganitzaci i el desenvolupament del potencial hum de les empreses que focalitza latenci i el treball a entendre les organitzacions, millorar-les i crear equips humans preparats per defensar-ne els reptes.

COMMONSENSE

CONSULTORIA ESPECIALITZADA EN LORGANITZACI

I EL DESENVOLUPAMENT DEL POTENCIAL HUM

TECALUM, SLEmpresa industrial especialitzada en la fabricaci de productes dalumini per al sector industrial. Ofereix productes adaptats a les necessitats de cada client. Dona servei de qualitat de disseny, enginyeria i fabricaci.

TECALUM

PRODUCTES DALUMINIPER AL SECTOR INDUSTRIAL

TACTICs una marca especialitzada en el disseny i la fabricaci de roba personalitzada per a collectius de ciclisme, triatl o running. Innova per millorar el rendiment i el confort de cada esportista.

TACTIC

MARCA ESPECIALITZADA EN DISSENY I FABRICACI DE ROBA

PERSONALITZADA PER CICLISME, TRIATL I RUNNING

EUROFIRMS, PEOPLE FIRST s la primera empresa espanyola del sector i ofereix les millors solucions en treball temporal, selecci de personal, formaci i desenvolupament de persones i externalitzaci de serveis.

EUROFIRMS

PRIMERA EMPRESA ESPANYOLA DE RRHH

AXXON s una empresa especialitzada en la selecci i desenvolupament de persones en les organitzacions.

AXXON

VOLS CONIXER ELS TEUS PUNTS FORTS?

34

OSCOBEs una fundaci creada per oferir un futur professional a persones, especialment joves, en risc dexclusi, mitjanant una formaci humana que garanteixi la seva integraci.

ECOSOLLempresa deconomia solidria de Critas Diocesana de Girona, facilita la inserci laboral de persones que es troben en situaci de vulnerabilitat social i laboral des duna empresa sostenible en els aspectes econmic, social i ambiental.

PARRA TREBALL TEMPORAL, ETT, SLEmpresa especialitzada en treball temporal i selecci de personal, formada per un equip jove i entusiasta procedent de diversos sectors relacionats amb la contractaci, la selecci i la gesti de recursos humans, amb una llarga experincia en la matria.

Parra Treball Temporal

Parratreball temporal

OSCOBE ECOSOL

CONSTRUINT FUTUR

RRHH GIRONA s una consultoria de recursos humans i selecci de personal a Girona. Ajuda a trobar el millor candidat, a construir equips exitosos i a generar valor a les empreses mitjanant lexcellncia en els recursos humans.

RRHH GIRONA

CONSULTORIA DE RECURSOSHUMANS

I SELECCI DE PERSONAL

GRUP ORGANIGRAMA Des de lany 1987 al treballa per oferir a les empreses un servei de qualitat i de mxima confiana en les rees de selecci de personal, formaci empresarial, psicologia industrial i treball temporal.

ORGANIGRAMA

L'ESPECIALITZACI EN RECURSOS HUMANS

MARLEX EUROGRUP s una firma de serveis professionals que ofereix servei en lrea dels recursos humans. Opera en la gesti del treball temporal i en la consultoria de selecci i formaci.

MARLEX EUROGRUP

PASSI PER LES PERSONES

Mira el video de les jornades a travs del codi QR