memoria doc1 memÒria i annexes - llanca.cat · ordre 27/12/1999, norma 3.1-ic “trazado, de la...

PROJECTE EXECUTIU REURBANITZACIÓ C.BARCELONA AMB EL PASSEIG MARÍTIM

agost de 2014

DOCUMENT NÚM. 1

MEMÒRIA I ANNEXES

AJUNTAMENT DE LLANÇÀ, COMARCA DE L’ALT EMPORDÀ

PROJECTE EXECUTIU REURBANITZACIÓ DEL C/ BARCELONA I CONNEXIÓ AMB EL PASSEIG MARÍTIM C. Barcelona del municipi de Llançà LP1307 Pàgina : 1

Lluís Rodeja Roca, arquitecte Sant Llàtzer, 29 3r B (17600) FIGUERES T972 500 293 [email protected]

0. ÍNDEX

DOCUMENT NÚM.1 - MEMÒRIA I ANNEXOS

1 ANTECEDENTS 2 SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL MUNICIPI 3 INTERÉS TURÍSTIC DEL MUNICIPI 4 ÀMBIT DEL PROJECTE I DESCRIPCIÓ DE L’ESTAT PREVI

Àmbit Estat original Estat actual

5 MEMÒRIA DESCRIPTIVA 6 PROGRAMA 7 COMPLIMENT DE LES DISPOSICIONS VIGENTS 8 REVISIÓ PREUS 9 JUSTIFICACIÓ PREUS 10 NORMATIVA D’APLICACIÓ 11 SUPRESSIÓ BARRERES ARQUITECTÒNIQUES 12 SEGURETAT I SALUT 13 TERMINI D’EXECUCIÓ I GARANTIA 14 CONTROL DE QUALITAT 15 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA 16 PRESSUPOST 17 CONSIDERACIÓ FINAL 18 ANNEXES

Annex 1 Plànol límit Zona marítima-terrestre de la zona C. Barcelona Annex 2 Reportatge fotogràfic Annex 3 Plà de gestió de residus Annex 4 Programa de treball Annex 5 Jardineria Annex 6 Plà de control de qualitat Annex 7 Estudi bàsic de seguretat i salut

DOCUMENT NÚM.2 - PLÀNOLS

1 Situació, planejament 2.1 Estat actual 2.2 Secció estat actual 3.1 Proposta 4.1 Alçats 5.1 Secció tipus proposta 6.1 Detalls 6.2 Detalls 6.3 Detalls 6.4 Detalls

DOCUMENT NÚM.3 - PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

Disposicions generals Descripció de les obres Inspecció i iniciació de les obres Desenvolupament i control de les obres Responsabilitats especials del contractista Materials bàsics Materials que no compleixen les especificacions Característiques dels materials Execució i control de les obres Amidament i val oració de les obres Altres prescripcions

DOCUMENT NÚM.4 - PRESSUPOST Quadre de Preus núm. 1 Quadre de preus núm. 2 Amidaments Pressupost



DOCUMENT NÚM. 1 MEMÒRIA I ANNEXES



1 ANTECEDENTS

El present projecte de reurbanització del C/Barcelona i connexió amb el Passeig Marítim, és redactat per l’equip dirigit per l’arquitecte Lluís Rodeja Roca, amb la col.laboració de l’arquitecte tècnic Josep Alegrí Padern i l’enginyer tècnic industrial Marc Parés Sucarrat, per encàrreg de l’ Ajuntament de Llançà.

2 SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL MUNICIPI

La vila de Llançà, situada a la comarca de l’Alt Empordà, amb un terme municipal de 28,01 Km2, es troba al nord de la península del cap de Creus, amb una ampla façana a la mar Mediterrània. La vall, regada per la riera de Valleta, queda encerclada per les vessants de l’Albera i de la serra de Rodes. A redós d’aquestes serres va créixer el primer nucli urbà, allunyat del mar, com tantes altres viles medievals, per por de les contínues falconades dels pirates i corsaris. A menys d’un quilòmetre hi ha el barri del Port, avui centre turístic, amb totes les característiques pròpies d’aquests llocs.

La costa no és gaire accidentada, amb un seguit d’espadats i cales que ofereixen paisatges de gran bellesa, amb platges com cap de Ras, Canyelles, Grifeu, l’Argilera, el Port, Carboneres, la Farella i Cau del Llop, etc...

El puig d’Esquers (603 m.) és la muntanya més alta del terme municipal, i, juntament amb el puig del Llop (452 m.), el puig de Tifell (405 m.), el puig de Sant Silvestre (225 m.) i el Mont Perdut (324 m.), en marca els límits naturals.

El clima és totalment mediterrani, amb vents molt forts, especialment la tramuntana i el mestral.

La vila i els nuclis turístics estan ben comunicats per carreteres asfaltades, així com també pel tren, amb la seva estació no gaire lluny de la població, que li dóna una ràpida sortida, o bé cap a Barcelona o bé cap a França per l’estació internacional de Portbou.

3 INTERÉS TURÍSTIC DEL MUNICIPI

El municipi de Llançà, així com la resta de la zona de la Mar d’Amunt del Cap de Creus, dedica pràcticament la totalitat de la seva activitat als sectors de la construcció i el turisme.

L’excel·lent oferta de tranquil·les i petites platges i cales, destacant com a principals la platja del Port i la de Grifeu, qualificades amb bandera blava per la Unió Europea, juntament amb la riquesa d’elements significatius del patrimoni cultural com el megalític o mostres significatives d’arquitectura pre-romànica, fan de Llançà un destí privilegiat per vacances familiars plenes d’activitats.

Com activitats de lleure, moltes relacionades amb l’entorn, principalment el mar, com podrien ser submarinisme, Kayak, piragüisme, windsurfing, sense deixar de destacar per la seva importància el Club Nàutic.



Al centre de la població, fer esment del Museu de l’aquarel·la, de la Fundació Martínez-Lozano.

Tanmateix no podem deixar de destacar l’oferta gastronòmica, amb restaurants de renom, caracteritzats per oferir una cuina mediterrània especialitzada en peix i marisc, arrossos, com a principals atractius.

4 ÀMBIT DEL PROJECTE I DESCRIPCIÓ DE L’ESTAT PREVI

4.1 Àmbit.

El present projecte en les seves determinacions bàsiques aborda una superfície d’espais públics de prop de 1.996,53 m2, on es proposa realitzar una vorera perimetral d'uns 4,60 m d'amplada per continuar el Passeig Marítim cap els barris de Sant Carles.

4.2 Estat original.

El carrer Barcelona actualment té una amplada total de 5,90 m amb unes voreres a cada banda de 1,50 m i 1,00 m.

Durant la temporada d'estiu l'estretor de les voreres no permet passejar correctament als vianants.

4.3 Estat actual.

Topografia i evacuació de les aigües pluvials.

El terreny és pràcticament planer, amb cotes que oscil·len entre els 2,43 i els 2,14 metres. Les aigües desguassen a les rigoles perimetrals de la zona asfaltada i d'aquestes es condueixen fins a la riera.

Característiques ambientals de l’espai públic

Aquest vial actualment disposa de 3 paviments diferenciats, la vorera de la ribera de mar realitzada amb pedra de pissarra, l'espai central pavimentat amb aglomerat asfàltic amb una secció amb esquena d'asa a la part central per desguassar a les rigoles perimetrals i una vorera a la part interior pavimentada amb panot.

La barana de la ribera està realitzada amb uns pilars de pedra d'uns 30 x 30 cm i d'una alçada d'uns 1,00 m, separats entre ells uns 6,00 m i units per dos tubs rodons de 35 mm de diàmetre.

Aquest carrer connecta amb el Passeig Marítim a través del pont de l'Avda Mestral i el carrer paral·lel a la riera Valleta.

5 MEMÒRIA DESCRIPTIVA

El programa proposat és la formació d'una vorera realitzada al cantó de mar del carrer Barcelona de 4,45 m d'amplada sobre el mateix paviment preexistent.



A la part del pont de la riera de Valleta s'ampliaria la vorera actual fins a 4,00 m d'amplada, es connectaria amb el pàrquing de la riera amb la formació d'un pas de zebra.

Es proposa també pavimentar el carrer que connecta amb el passeig marítim.

Descripció:

Pavimentació: El paviment de la vorera del carrer Barcelona es realitzarà amb un formigó colorejat amb massa, amb acabat remolinat amb disc i sorrejat una vegada fraguat.

El paviment de la vorera de l'Avd. Mestral es realitzarà amb panot de 30x30 de palet de riera i el vial que connecta amb el passeig marítim es realitzarà amb el paviment de panot hidràulic del color ocre del Passeig Marítim.

El mobiliari es proposa realitzar, bancs amb taulons de fusta i suports amb perfils conformats en calent i cadires formades per taulons i bases de formigó.

Per a les baranes es proposa mantenir les pilones actuals per a forrar-les d'acer corten i col·locar una barana per barrots verticals d'acer corten en el carrer Barcelona i mantenir les preexistents a la resta de l'àmbit d'intervenció per complir amb la normativa.

Vegetació: Per a la vegetació es proposa plantar tamarius i arbustives que s'adaptin fàcilment a la zona i siguin de poc manteniment.

Instal·lacions: No cal realitzar noves instal·lacions a part d'il·luminar la nova vorera i el mur perimetral, fent-lo present des de la resta del passeig marítim.

6 PROGRAMA

El programa funcional es desenvolupa de la següent manera:

Pavimentació paviment panot 162,09 m²

Pavimentació amb palet de riera 427,04 m²

Pavimentació formigó 726,18 m²

Millora aglomerat asfàltic i instal·lacions existents 625,66 m²

Vegetació + sauló 55.56 m²

Superfície Total 1.996,53 m²

7 COMPLIMENT DE LES DISPOSICIONS VIGENTS

Es fa constar que les obres projectades constituiran una obra completa, susceptible de ser lliurada a l'ús general o públic corresponent i que compleixen la normativa vigent.



8 REVISIO DE PREUS

D'acord amb les característiques de l'obra i el termini d'execució previst no es proposa revisió als preus incluïts en el present projecte.

9 JUSTIFICACIO DE PREUS

La justificació de tots i cadascun dels preus que corresponen, els quadres de preus en funció de costos de materials, ma d'obra, maquinària i rendiment previst, es presenta en l’apartat de justificació de preus.

10 NORMATIVA D’APLICACIÓ

La normativa vigent d’obligat compliment per a l’execució de totes i cadascuna de les unitats d’obra contemplades en aquest projecte s’especifica en el Plec de condicions tècniques particulars.

Vialitat Ordre FOM/3460/2003, de 28 de novembre, pel que s’aprova la norma 6.1-IC “Secciones de firme”, de la instrucció de Carreteres. Ordre FOM/3459/2003, de 28 de novembre, pel que s’aprova la norma 6.3-IC “Rehabilitación de firmes”, de la instrucció de Carreteres. Ordre 27/12/1999, Norma 3.1-IC “Trazado, de la instrucción de carreteras” Ordre 14/05/1990 per la que s’aprova la intrucció de carreters 5.2-IC “Drenaje superficial” UNE-EN-124 1995. Dispositius de cobriment i tancament per a zones de circulació utilitzades per a vianants i vehicles. Principis de construcció, assaigs tipus, marcat i control de qualitat. Ordre 2/07/1976, PG-3/88, “Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a les obres de carreteres”, i posteriors modificacions.

Genèric d’instal· lacions urbanes Decret 12/1992 del Departament de Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya: Característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl, i posteriors modificacions. Especificacions Tècniques de les companyies subministradores dels diferents serveis. Normes UNE de materials, sistemes i mètodes de col·locació i càlcul.

Xarxes de proveïment d’aigua potable

Reial Decret 606/2003, de 23 de maig de 2003, de modificació del Reglament de domini públic hidràulic Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre de 2003, de Text Refós legislació en matèria d’aigües de Catalunya. Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel que s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua i el consum humà. Reial Decret Legislatiu 1/2002, de 20 de juliol, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’aigües. Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua. Ordre 28/01/1974, on s’aprova el Plec de prescripcions tècniques generals per a canonades d’abastament d’aigua. Norma Tecnològica NTE-IFA/1976, “Instalaciones de fontanería. Abastecimiento”. Norma Tecnològica NTE-IFR/1974, “Instalaciones de fontanería. Riego”.

Hidrants d’incendi

Decret 241/1994, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis. Reial Decret 1942/1993 pel que s’aprova el “Reglament de Instalaciones de Protecció contra incendios).

Xarxes de sanejament

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de serveis públics de



sanejament. Reial Decret Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes. Ordre 15/09/1986 Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a canonades de sanejament de poblacions.

Xarxes de distribució gas canalitzat

Reial Decret 919/2006, de Reglament Tècnic de distribució i utilització de combustibles a gas i les seves instruccions complementàries.

Xarxes de distribució d’energia elèctrica

Llei 54/1997 del Sector elèctric. Reial Decret 1955/2000, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució i comercialització d’instal·lacions d’energia elèctrica. Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de subministrament elèctric Decret 3151/1968 reglament de línies elèctriques aèries d’alta tensió. Reial Decret 842/2002 pel que s’aprova el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Reial Decret 3275/1982, de Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques i centres de transformació. Ordre 06/07/1984 on s’aproven les Instruccions tècniques complementàries ITC-MIE-RAT, del reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques i centres de transformació. Resolució 19/06/1984 de Ventilació i accessos a certs centres de transformació Especificacions tècniques de les diferents companyies subministradores. Norma Tecnològica NTE-IEE/1978 de Instal·lacions d’electricitat. Enllumenat exterior

Xarxes de telecomunicacions

Especificacions tècniques de les diferents companyies subministradores.

11 SUPRESSIÓ BARRERES ARQUITECTÒNIQUES

Les obres contemplades en el present projecte s’ajusten a les determinacions que en matèria d’accessibilitat s’estableixen en la Llei 20/1991 de 25 de novembre, de Promoció de l’Accessibilitat i de Supressió de Barreres Arquitectòniques, i en el reglament que la desenvolupa, aprovat per Decret 135/1995 de 24 de març així com a l'Ordre VIV/561/2010, de 1 de Febrer de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats. 12 SEGURETAT I SALUT

En el Document número 5 s’inclou l’Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, que en compliment del Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre pel que s’estableixen disposicions mínimes de Seguretat i Salut a les Obres de Construcció, té per objecte establir les disposicions tècniques en base a les quals l’Adjudicatari pugi portar a terme les seves obligacions en matèria de seguretat i salut: - redactar el corresponent Pla - sotmetre’l a la preceptiva aprovació - desenvolupar-lo al llarg de l’execució de les obres, sota el control del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut



13 TERMINI D'EXECUCIÓ I GARANTIA

Es preveu un termini per a l’execució total de les obres en una sola fase de 6 mesos, a partir de la signatura de l’acta de comprovació del replanteig. En el cas que l'execució de les obres coincideixi amb els mesos d'estiu, l'Ajuntament es reserva el dret d'aturar-les des del 30 de juny fins el 15 de setembre per raons d'interès públic donat que es tracta d'un població turística. Els costos que això suposi aniran a càrrec del contractista i sense que aquest tingui cap dret d'indemnització. El termini de garantia es fixa en un any a partir del moment en què la Direcció Facultativa de les Obres lliuri la preceptiva acta de recepció. 14 CONTROL DE QUALITAT

En el Pla de Control de Qualitat es fixaran els assatjos necessaris, essent el seu import fins a l’1,5% de l’import del tipus de licitació d’acord amb el Plec de Condicions Econòmico- Administratives Generals aprovat pel Ple de l’Ajuntament, per tant aquest import es considera inclòs dins dels costos indirectes i despeses generals de l’obra. Dins del Document 5 projecte parcial 4 s’inclou el Pla de control de Qualitat. 15 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA

Segons el Reial decret llei 9/2008, de 28 de novembre, pel qual es creen un Fons estatal d’inversió local i un Fons especial de l’estat per a la dinamització de l’economia i l’ocupació i s’aproven crèdits extraordinaris per atendre el seu finançament. (BOE núm. 290, de 02/12/2008), en la seva disposició addicional sisena, a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret llei, no és exigible la classificació en els contractes d’obres de valor inferior a 350.000,00€.



16 PRESSUPOST

CC01 Demolicions ................................................................................................… 6.272,19 € C02 Moviment de terres .......................................................................................… 6.034,37 € C03 Paviments ...................................................................................................… 54.059,48 € C04 Enllumenat ..................................................................................................… 22.853,91 € C05 Serralleria ....................................................................................................… 27.189,71 € C06 Mobiliari urbà i jardineria .............................................................................… 19.079,04 € C07 Seguretat i salut ............................................................................................… 2.710,49 € Total Pressupost d'Execució Material …………………………………………… 138.235,19 € Despeses Generals 13,000 % ……………………………………. 17.970,57 € Benefici Industrial 6,000 % …………………………. ……………8.294,11 € Total Pressupost de Contracta ………………………………………………….... 164.499,87 € I.V.A 21,000 % ……………………………………. 34.544,97 € Total Pressupost de Licitació ……………………………………………………… 199.044,84 € Puja el present Pressupost de Licitació a l'expressada quantitat de cent noranta-nou mil quaranta-quatre amb vuitanta-quatre euros. COST UNITARI ......... : La superfície Construïda Total és de 1.996’53m². El cost unitari referit al pressupost d’execució material de 138.235,19 euros en resulta la quantitat de 69,24 euros/m2.

17 CONSIDERACIÓ FINAL

En compliment de l’últim paràgraf de l’article 125 del “Reglamento General de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas”, es manifesta que amb el conjunt de documents que formen el present projecte, queda definida l’obra per soterrar l'illa de contenidors CS-23 i urbanització de l'entorn, en el sentit exigit per l’article 68 de l’esmentat reglament, donat que, per comprendre tots i cada un dels elements que són necessaris per a la utilització de l’obra, s’ha d’entendre que un cop finalitzada l’execució del present projecte, el seu àmbit quedarà perfectament dotat i complert, i serà susceptible de ser lliurada a l'ús públic. Llançà, agost de 2014

Lluís Rodeja i Roca, arquitecte



18 ANNEXES



Annex 1- Plànol límit Zona marítima-terrestre de la zona C. Barcelona



Annex 2- Reportatge fotogràfic



Fotografies históriques

Foto aèria Any 1956-1957



Fotografies estat actual



Annex 3- Pla de Gestió de Residus

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, Ampliació

tipus

Obra:Situació:Municipi :

Prog

ram

a L

IFE-

ITEC

" ) DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroc quantitatsDECRET 89/2010, Regulador de la producció i gestió de residus de la construcció,i enderroc codificació

CARRER BARCELONALLANÇÀ Comarca : ALT EMPORDÀ

REURBANITZACIÓ CARRER BARCELONA AMB EL PASSEIG MARÍTIM

Codificació residus LER Pes Volum

Ordre MAM/304/2002grava i sorra compacta 171,22 85,61

grava i sorra solta 0,00 0,00argiles 0,00 0,00

terra vegetal 0,00 0,00pedraplè 0,00 0,00

terres contaminades 170503 0,00 0,00lt 0 00 0 00d'

ap

lica

ció

del D

ecre

t 201

/199

4 - P

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

altres 0,00 0,00

totals d'excavació 171,22 t 85,61 m3

no si

feb

rer d

e 20

11. V

4 (

Fon

t: "G

uia

és residuEls materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o enuna altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seunou ús pugui ser acreditat. En una mateixa obra poden coexistirterres reutilitzades i terres portades a abocador

no

abocador

Residus d'enderroc

Destí de les terres i materials d'excavació

no es considera residureutilització

mateixa obra altra obra

Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

obra de fàbrica 170102 0,542 0,000 0,512 0,000

formigó 170101 0,084 0,000 0,062 0,000

petris 170107 0,052 111,774 0,082 79,838

metalls 170407 0,004 0,000 0,001 0,000

fustes 170201 0,023 0,000 0,066 0,000

vidre 170202 0,001 0,000 0,004 0,000

plàstics 170203 0,004 0,000 0,004 0,000ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya Residus d enderroc

Codificació residus LER

Ordre MAM/304/2002

plàstics 170203 0,004 0,000 0,004 0,000

guixos 170802 0,027 0,000 0,004 0,000

betums 170302 0,009 51,895 0,001 66,532

fibrociment 170605 0,010 1,331 0,018 0,532

……… - 0,000 - 0,000

................. 0,000 0,000 0,000 0,000

.................. 0,000 0,000 0,000 0,000

0,7556 165,00 t 0,7544 146,90 m3

C difi ió Pes/m2 Volum aparent/m2

l t

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

o

totals d'enderroc

Residus de construccióCodificació res Pes/m Pes Volum aparent/m Volum aparent

Ordre MAM/304/20 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3) sobrants d'execució 0,0500 17,1472 0,0896 17,8829

obra de fàbrica 170102 0,0150 7,3141 0,0407 8,1259formigó 170101 0,0320 7,2801 0,0261 5,2010

petris 170107 0,0020 1,5693 0,0118 2,3559guixos 170802 0,0039 0,7840 0,0097 1,9406altres 0,0010 0,1997 0,0013 0,2595

embalatges 0,0380 0,8519 0,0285 5,6961

fustes 170201 0,0285 0,2410 0,0045 0,8984

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

plàstics 170203 0,0061 0,3155 0,0104 2,0664paper i cartró 170904 0,0030 0,1657 0,0119 2,3719

metalls 170407 0,0004 0,1298 0,0018 0,3594

totals de construcció 18,00 t 23,58 m3

- altres

-

1 /

6 R

ESID

US E

n

INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus

Materials de construcció que contenen amiantResidus que contenen hidrocarburs

especificarespecificar -

-

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació,

---

94 -

Prog

ram

a L

IFE-

ITEC

" )

1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren

i i é i i i i f i i é i

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

gestió dins obra

MINIMITZACIÓ

PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres

minimitzacióAmpliació

---

------ui

a d

'ap

lica

ció

del D

ecre

t 201

/199

6.-

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

4.-

4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus5.-

5.-6.-

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

altres : 0,00 t 0,00 m3

Total d'elements reutilitzables 0,00 t 0,00 m3

des

emb

re d

e 20

11. V

5 (

Fon

t: "G

fusta en bigues reutilitzables

GESTIÓ (obra)

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables

acer en perfils reutilitzables

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

6.

Excavació / Mov. terres Volum m3 (+20%) a altra autoritzada

terra vegetal 0graves/ sorres/ pedraplè 102,732argiles 0altres 0terres contaminades 0

Total 102 732 0 00 0 00102 73l·leg

i d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

0,000,000,000,00

0,00

0,000,00

(m3)0,000,00

0,00102,73

a la mateixa obra

Terres

reutilizació

GESTIÓ (obra)

0,000,00

Terres per a l'abocador

Total 102,732

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormigó 80 7,28Maons, teules i ceràmics 40 7,31Metalls 2 0,13Fusta 1 0,24Vidres 1 0,00Plàstics 0 50 0 17

0,00 0,00102,73

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

no no especialno no especialno no especial

no inertno no especial

no inert

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

tipus de residucal separar

Plàstics 0,50 0,17Paper i cartró 0,50 0,17Especials* inapreciable inapreciable

projecte*Contenidor per Formigó no si

Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

der

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

R.D. 105/2008

no no especialsi especial

* Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materialsque hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus al'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus

no no especial

Contenidor per Metalls no noContenidor per Fustes no noContenidor per Plàstics no no

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartró no noContenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu esp si si

2 /

6 R

ESID

US E

nd

* A la cel·la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorarla gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

Ó Enderroc Rehabilitació

si

-

si

am

a L

IFE-

ITEC

" )

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització


gestió fora obrapressupost

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus lesrealitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

tipus de residuRuna

ica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

17491 PERALADA

Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu gestor adreça codi del gestor

D'EN GUIL, PARC. 76 UTE Peralada POL. IND. 9 PARATGE PUIG E-1157.10

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :

12,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 15,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 5,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70,00

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

PRESSUPOST

ebre

r 201

1 V

4

( Fon

t: "G

uia

d'a

pli

Costos*Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)

Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Especials**: num. transports a 200 €/ transport

La gestió de terres inclou la seva caracterització 70,00

RESIDU Volum

Excavació m3 (+20%) 12,00 €/m3 5,00 €/m3 5,00 €/m3 70,00 €/m3

Terres 0,00

Terres contaminades 0,00 0,00

runa bruta

Classificació

/* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a fe

0,02

Valoritzador / Abocador

runa neta

-

** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correctagestió*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents(dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1.000 euros)

Transport

1000,04 100,00

-

Construcció m3 (+35%) 4,00 €/m3 15,00 €/m3

Formigó 7,02 -

Maons i ceràmics 10,97 164,55

Petris barrejats 110,96 1.664,43

Metalls 0,49 7,28

Fusta 1,21 18,19

Vidres 0,00 0,00

Plàstics 2,79 41,84

- 554,81

- 6,06 -

-

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

-

28,09

-

-

-

84,26 35,11

-

2,43 -

54,85 -

- 13,95 -, ,

Paper i cartró 3,20 48,03

Guixos i no especials 2,97 44,55

Altres 0,00 -

Perillosos Especials 90,54

5.610,35

Elements Auxiliars0,00

0,00 - -

der

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

1.086,44 3.621,47

16,01 -

- 14,85

,

-

-

Casetes d'emmagatzematge

1.170,70 798,07 28,10

0,000,000,000,000,00

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

m3

3 /

6 R

ESID

US E

nd CompactadoresMatxucadora de petrisAltres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc.)

7.607,22

El volum dels residus és de : 170,49

E d R h bilit ió

ogra

ma

LIF

E- IT

EC"

)


documentació gràfica

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

unitats 1

ap

lica

ció

del D

ecre

t 201

/199

4 - P

ro

Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta

CONTENIDOR 9 M 3

unitats -

fe

bre

r 201

1 V

4

( Fon

t: "G

uia

d'a

Contenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

unitats -

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

CONTENIDOR 5 M 3

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàsticsunitats 1 unitats -

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

o

Bidó 200 L .Apte per a residus especials

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altresoperacions de gestió dels residus dins l'obra si s'escau

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

--

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal·lacions com :

Casetes d'emmagatzematge

Compactadoresder

roc,

Reh

ab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previacord de la direcció facultativa.

Estudi de Seguretat i Salut

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus

--

operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

Compactadores

Matxucadora de petris

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..)

4 /

6 R

ESID

US E

n -----

Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gestió de Residus que s’inclou al projectema

LIF

E- IT

EC"

)

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, plec de condicions

tècniques

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al

que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i

acceptat per la Propietat.Aquest Pla ha estat elaborat en base a l Estudi de Gestió de Residus, que s inclou al projecte.

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

bre

r 201

1 V

4

( Fon

t: "G

uia

d'a

plic

egi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

feb

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

rroc,

Reh

ab

ilita

ció

i Am

plia

ció

5

/ 6

RES

IDUS

End

e

a L

IFE-

ITEC

" )

FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 89/2010

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació,

FIANÇA

fiança

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites, el càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en un percentatge del:

T 0,00 TT 183,00 T

rer 2

011

V4

( F

ont:

"Gui

a d

'ap

lica

c

Percentatge de reducció per minimització

Previsió inicial de l'Estudi

0,00183,00

Total excavació (tones)

Total construcció i enderroc (tones)

Si per les previsions del Pla de gestió de residus (que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de generació de residus, per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest document s'actualizarà i les noves dades es faran arribar a :

%

Previsió final de l'Estudi

0,00

Càlcul de la fiançaResidus d'excavació * 0 T 11 euros

Residus de construcció i enderroc * 183 T 11 euros

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

feb

r

euros/T 2013,00

L'Ajuntament d'/de LLANÇÀ

euros/T 0,00

Tones

euros

icin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

2.013,00Total fiança **

183,0

* Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)** Fiança mínima 150€

PES TOTAL DELS RESIDUS

oc,R

eha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

f6

/ 6

RES

IDUS

End

erro



Annex 4- Programa de treball



Nº CAPITOL MES 1 MES 2 MES 3 MES 4 MES 5 MES 6 PRESSUPOST 1 Demolicions 6.272,19

2 Moviment de Terres 6.034,37

3 Paviments 54.022,84

4 Xarxa d'enllumenat públic 22.853,19

5 Serralleria 27.189,71

6 Mobiliaria urbà i jardineria 14.027,28

7 Seguretat i salut 2.608,01

9.120,61 4.055,29 29.745,07 31.316,29 26.745,65 32.024,68 133.008,31

En el cas que l'execució de les obres coincideixi amb els mesos d'estiu, l'Ajuntament es reserva el dret d'aturar les obres des del 30 de juny fins el 15 de setembre per raons d'interès públic donat que es tracta d'una població turística, els costos que això suposi aniran a càrrec del contractista i sense que aquest tingui cap dret d'indemnització. Durant aquest espai de temps en que les obres s'hagin d'aturar es podrà acordar una suspensió de les obres essent a càrrec del contractista el manteniment de la senyalització, obra executada, instal·lacions, ...



Annex 5- Jardineria



Tamariu pentandra arbre

Abelia floribunda grandiflora



Annex 6- Pla de Control de Qualitat

ACT

IVITAT: 1 REP

LANTEIG GEN

ERAL DE LES OBR

ESFA

SE DE CO

NTR

OL

TREB

ALLS INICIALS

INSPEC

CIÓ

ASSAIG

UNITAT DE MOSTRE

IGCA

RACT

ERÍSTIQUES A ASSAJAR

1.1 Previ

Control del rep

lanteig

Dispo

nibilitat dels terren

ys.

Enllaç am

b la vialitat existen

t.Co

mprovació en planta de mides d’espais

públics.

Comprovació de les rasants respecte els

edificis existents.

Possible existèn

cia de

serveis afectats.

Comprovació dels pu

nts de

desguàs del

clavegue

ram i de

ls pun

ts d’escom

esa de

ls

serveis.

Elem

ents existen

ts a end

errocar o

conservar.

1.2 Co

nfirmació

Signatura Acta de

com

provació

del Rep

lanteig

(Ordre d’inici de les ob

res)

ACT

IVITAT: 2 M

OVIM

ENT DE TERR

ES I FO

RMACIÓ DE L’ESPLANADA

FASE

DECO

NTR

OL

TREB

ALLSINICIALS

INSPEC

CIÓ

ASSAIG

UNITATDEMOSTRE

IGCA

RACT

ERÍSTIQUES

AASSAJAR

FASE DE CO

NTR

OL

TREB

ALLS INICIALS

INSPEC

CIÓ

ASSAIG

UNITAT DE MOSTRE

IGCA

RACT


2.1 Previ

Definició cotes de esbrossada

Comprovació perfils transversals del

tQualitat dels sòls existen

ts.

2.00

0 m2 d’esplanada en

Dt

Tlèd

t1 Granu

lomètric

1Lí

itAtt

bterren

y.Qualitat dels sòls:

Desmun

t o Terraplè de

cota

roja inferior 0.5 m

.1 Límits Atterbe

rg1 Pròctor mod

ificat

Q ‐ Con

tingut g

rava i aren

aCo

ntingutd

epe

dra

j1 índe

x CB

R1Co

ntingutm

atèriaorgànica

‐ Con

tingut d

e pe

dra

‐ Con

tingut m

atèria orgànica

1 Co

ntingut m

atèria orgànica

1 Co

ntingut d

’hum

itat h

igros‐

gg

‐ Esque

rdes te

rren

y natural

‐Argilesplàstiq

uespe

rilloses

gg

còpica

“insitu”

‐ Argiles plàstiq

ues pe

rilloses

‐ Materials plàstics pe

rillosos

“in situ”

Definició equ

ips de

movim

ent d

eterres

terres

Definiciócotesd’excavaciósegons

Definició cotes dexcavació segons

qualita

t de sols

Definició préstecs i abo

cado

rs.

22Co

nfirmació

Qualitat

desòlsem

pratspe

ra

150

0m3de

terraplè

canvi

1Pròctormod

ificat

2.2 Co

nfirmació

Qualitat de sòls emprats pe

r a

form

ar te

rraplens

1.50

0m3 de

terraplè , canvi

de m

atèria o fracció diària.

1 Pròctor mod

ificat

1 Granu

lomètric

1 Límits Atterbe

rg1Índe

xCB

R1 Índe

x CB

R1 Co

ntingut m

atèria orgànica

Extensió i compactació to

ngades:

‐Gruix

Compactació

2.00

0m2 de

tongada o

fracciódiària.

5 Den

sitats “in situ

”5Hum

itats“insitu”

‐ Gruix

‐ Refinat l

ófl

ll

fracció diària.

5 Hum

itats in situ

‐ Localització de flo

njalls.

Cond

icions de dren

atge:

Cond

icions de dren

atge:

‐ Pen

dents de

l’esplanada

Dt

tl(

t)

‐ Drenatge natural (cune

tes)

2.3 Co

nfirmació

Fase previa capa

sotabase

2.3 Co

nfirmació

Fase previa capa

sotabase

ACT

IVITAT :3 CONSTRU

CCIÓ DEL CLA

VEG

UER

AM I DELS CR

EUAMEN

TS DE VIAL

FASE DE CO

NTR

OL

TREB

ALLS INICIALS

INSPEC

CIÓ

ASSAIG

UNITAT DE MOSTRE

IGCA

RACT


3.1 Previ

Replanteig en planta i alçat d

els

cond

uctes

Proced

ència de

ls m

aterials

Accep

taciò de

la procedè

ncia dels

materials.

=3.2

Com a m

ínim

1 assaig de

ls

realitzats

en el 3.2

Replanteig de la correcta distribu

ció

dels encreuamen

ts de vial, embo

rnals,

pous de registre, con

nexion

s i els altres

elem

ents singulars.

Accep

tació de

ls equ

ips de

maquinaria

3.2 Co

nfirmació

Comprovació geo

mètrica i cond

icions de

seguretat d

e les rases.

Anivellamen

t de fons de rasa.

Col∙locació llits de form

igó.

Resistèn

cia de

les cano

nade

s.Co

l∙locació de les cano

nade

s.Execució fo

rmigó de

protecció i anellat

Comprovacions de cota de les cano

nade

s respecte les rasants de

ls vials i de

ls ltres

serveis.

Execució pou

s de

registre, embo

rnals,

conn

exions i elem

ents singulars.

Compactació de rases

Execució dels en

creu

amen

ts de vial

Proves estanqu

eïtat canon

ades.

Form

igó de

llits de protecció

Resistèn

cia de

les cano

nade

s

Qualitat de sols per a reb

limen

t de

rases

Resistèn

cia d’elem

ents prefabricats.

Compactació de rases

Proves estanqu

eïtat canon

ades

200 ml rasa ob

erta o fracció

diària

50 m

3 de

form

igó col∙locat o

fracció diària.

200 ml. cano

nada

col∙locada

i canvi de secció.

400 m3 rasa com

pactada o

canvi de material cada 25

elem

ents o 100

ml de

col∙lector.

200 m3 rasa com

pactada o

canvi m

aterial.

5 Mesures d’amplària, de on

dària

i de pe

nden

t

4 Re

sistèn

cies a com

pressió.

1 Co

nsistència.

2 Flexió transversal

1 Pròctor m

odificat

1 Granu

lomètric

1 Límits Atterbe

rg1 Índe

x CB

R1 Co

ntingut d

e matèria orgànica

1 Re

sistèn

cia a compressió, rèvia

extracció de

testim

oni.

5 Den

sitats “in situ

”5 Hum

itats “in situ

”

3.3 Co

nfirmació

Fase prèvia capa

sotabase

ACT

IVITAT :4 SOTA

BASE GRA

NULA

RFA

SE DE CO

NTR

OL

TREB

ALLS INICIALS

INSPEC

CIÓ

ASSAIG

UNITAT DE MOSTRE

IGCA

RACT


4.1 Previ

Accep

tació de

l’esplanada

Accep

tació de

la procedè

ncia del

material de sotabase.

Refin

at i compactació de l’esplanada

Comprovació geo

mètrica dels pe

rfils

transversals de l’esplanada

Comprovació dels en

creu

amne

nts

de vials

De la procedè

ncia (p

rèstec, gravera)

Accep

tació de

l’esplanada.

Accep

tació de

la procedè

ncia

del m

aterial de sotabase.

1.00

0 m2 vial refinat o

fracció

2 Mostres aleatòries

5 Den

sitats “in situ

”5 Hum

itats “in situ

”

2 Granu

lomètric

2 Equivalents de

sorra

2 Límits Atterbe

rg2 Pròctor mod

ificat

1 índe

x CB

R1 Qualitat “Los Angeles”

4.2 Co

nfirmació

Extensió de la capa de

sotabase

Hum

ectació i com

pactació de la capa de

sotabase

Comprovació de la qualitat del

material

Compactació

300 m3 d’aportació de

material o

fracció diària.

300 m3 de

sotabase compac

tada

o fracció diària.

1 Equivalents de

sorra

1 Pròctor mod

ificat

1 Granu

lomètric

1 Límits Atterbe

rg1 Índe

x CB

R1 Qualitat “Los Angeles

5 Den

sitats “in situ

”5 Hum

itats “in situ

”

4.3 Co

nfirmació

Fase prèvia capa

base

ACT

IVITAT :5 VORA

DES, ENCINTA

TS I RIGOLES

FASE DE CO

NTR

OL

TREB

ALLS INICIALS

INSPEC

CIÓ

ASSAIG

UNITAT DE MOSTRE

IGCA

RACT


5.1 Previ

Replanteig

Accep

tació de

la procedè

ncia

d’elem

ents de vorada.

Geo

metria i acabats.

Accep

tació de

la procedè

ncia

d’elem

ents de vorada.

3 Mostres aleatòries de

vorada.

3 Mostres aleatòries de

rigoles

3 Re

sistèn

cia a compressió prèvia

extracció d’un

testim

oni Ø

10

cms.

1 Desgast per fregam

ent.

5.2 Co

nfirmació

Control top

ogràfic d’execució

Rebu

ig d’elemen

ts de vorada.

Control visual d’alineació i d’anivellació

Execució del fo

rmigó de

base i

protecció.

Execució de juntes.

Execució de vorade

s.

Form

igó de

base i protecció.

200 ml. de

vorada col∙locada

o fracció diària.

200 ml. de

rigola col∙locada

o fracció diària.

200 ml. de

vorada col∙locada

o fracció diària.

1 Re

sistèn

cia a compressió prèvia

extracció d’un

testim

oni Ø

10

cms.

1 Desgast per fregam

ent.

4 Re

sistèn

cies a com

pressió

1 Co

nsistència.

5.3 Co

nfirmació

Fase prèvia pavimen

tació.

Les mateixes inspeccion

s qu

e en

5.1 i 5.2

ACT

IVITAT :6 IM

PLANTA

CIÓ DE SERV

EIS

FASE DE CO

NTR

OL

TREB

ALLS INICIALS

INSPEC

CIÓ

ASSAIG

UNITAT DE MOSTRE

IGCA

RACT


6.1 Previ

Situació en planta i alçat d

e la

situació de cada

servei a la zon

ade

voravia.

Coordinació i ordre d’im

plantació

dels dife

rents serveis.

Proced

ència de

ls m

aterials.

Accep

tació de

la procedè

ncia dels

materials específics de cada

servei.

Hom

ologació, Segells

conformita

t,certificats

6.2 Co

nfirmació

Comprovació geo

mètrica rases.

Dispo

sició en

planta i alçat de cada

servei.

Col∙locació de serveis.

Execució de tron

etes i elem

ents singulars.

Execució, reb

limen

t i com

pactació de

rases.

Col∙locació con

ducte d’en

llumen

at

Col∙locació pun

ts de llum.

Terraplè coron

ació voravies.

Instal∙lació línies elèctrique

s

Control geo

mètric.

Normalitzats de

recep

ció en

obra.

Form

igó armat per a tron

etes i

elem

ents singulars.

Qualitat del reb

limen

t icompactació igual que

les

rases de

clavegueram

.Les mateixes inspeccion

s qu

een

2.2

20 m

l. de

vial

Cada

elemen

t de form

igó

armat

Amplada i profund

itat d

e rasa

4 Re

sistèn

cia compressió.

1 Co

nsistència

6.3 Co

nfirmació

Accep

tació de

la xarxa d’abastam

ent

d’aigües.

Accep

tació de

la xarxa de gas.

Accep

tació de

la xarxa te

lefònica

Accep

tació de

la xarxa elèctrica.

Certificats d’instal.lacion

s elèctrique

s.

Proves definitives de

d’abastamen

t d’aigüe

s.

Normalitzats de

recep

ció de

laxarxa de

gas.

Proves de mandrilat d

e les

cond

uccion

s telefòniqu

es.

Espe

cífics de

recep

ció de

la xarxa

d’alta te

nsió.

Espe

cífics de

recep

ció de

les

instal.llacions d’enllumen

at púb

lic.

Tram

s significatiu

s de

cano

nada.

Tram

s significatiu

s de

cano

nada.

1 Pressió interior.

1 Estanq

ueïta

t.1 Pressió interior.

ACT

IVITAT :7 BASE DE CA

LÇADA

FASE

DECO

NTR

OL

TREB

ALLSINICIALS

INSPEC

CIÓ

ASSAIG

UNITATDEMOSTRE

IGCA

RACT

ERÍSTIQUES

AASSAJAR

FASE DE CO

NTR

OL

TREB

ALLS INICIALS

INSPEC

CIÓ

ASSAIG

UNITAT DE MOSTRE

IGCA

RACT


7.1 Previ

Accep

tació de

la sotabase granular

Refin

at de la capa de

sotabase.

Accep

tació de

la capa de

sotabase.

1.00

0 m2 vial refinat o

fió

5 Den

sitats “in situ

”5H

itt“i

it”

Accep

tació de

la procedè

ncia de

De la procedè

ncia (p

edrera o

Accep

tació de

la procedè

ncia.

fracció

5 Hum

itats “in situ

”p

pmaterials de base granu

lar.

p(p

instal∙lació d’esmicolam

ent)

pp

2 Mostres aleatòries

2 Granu

lomètric

2Equivalentsde

sorra

2 Equivalents de

sorra

2 Límits Atterbe

rgg2 Pròctor mod

ificat

1índe

xCB

R1 índe

x CB

R1 Qualitat “Los Angeles”

1 Cares de

fractura

7.2 Execució

Extensió de la capa de

base

Comprovació de la qualitat del

material

300 m3 d’aportació de

materialo

fracciódiària

1 Equivalents de

sorra

1Pròctormod

ificat

material

material o

fracció diària.

1 Pròctor mod

ificat

1 Granu

lomètric

1 Límits Atterbe

rg1 Qualitat “Los Angeles

Ht

iói

tiód

lC

tiód

ld

300

3d

btd

1 Qualitat Los Angeles

5D

itt“i

it”

Hum

ectació i com

pactació de la

capa

de sotabase

Compactació de la capa de

base

300 m3 de

base compactada

o fracció diària.

5 Den

sitats “in situ

”5 Hum

itats “in situ

”capa

de sotabase

base

o fracció diària.

5 Hum

itats in situ

7.3 Co

nfirmació

Accep

tació de

finitiva de vorade

s i

rigolesabansde

lpavim

entd

efinitiu

rigoles abans de

l pavim

ent d

efinitiu.

Accep

tació de

l’acabat de coronació

depo

us,embo

rnalsielemen

tsde

pou

s, embo

rnals i elemen

tssingulars.

Refin

at definitiu capa

de base.

Comprovació pen

dents transversals

2.00

0 m2 de

capa de

base

5 Den

sitats “in situ

”Co

mprovació pen

dents transversals

2.00

0 m2 de

capa de

base

refin

ada, o fracció.

5 Den

sitats in situ

5 Hum

itats “in situ

”

ACT

IVITAT :8 FORM

IGÓ DE BA

SE DE VORA

VIES

FASE

DECO

NTR

OL

TREB

ALLSINICIALS

INSPEC

CIÓ

ASSAIG

UNITATDEMOSTRE

IGCA

RACT

ERÍSTIQUES

AASSAJAR

FASE DE CO

NTR

OL

TREB

ALLS INICIALS

INSPEC

CIÓ

ASSAIG

UNITAT DE MOSTRE

IGCA

RACT


8.1 Previ

At

iód

liód

l=4.1 Accep

tació de

l’esplanada

Accep

tació de

la coron

ació del

terraplè de voravia.

p

Accep

tacióde

ladisposiciófin

alde

Accep

tació de

la dispo

sició fin

al de

les tron

etes i elem

ents singulars de

=4.1 Accep

tació de

l’esplanada

gvoravia (con

trol de cotes supe

riors).

pp

Definició situ

ació escossells.

Definicióde

lescond

icions

d’execució

Definició de les cond

icions dexecució.

‐ Dosificació form

igó.

‐ Con

sistèn

cia.

‐ Jun

tes.

Juntes.

8.2 Execució

Anivellació i acabat d

el fo

rmigó

Control geo

mètric

20 m

ts de base de voravia

acabada.

Gruix de la capa.

Pend

enttransversal.

acabada.

Pend

ent transversal.

Cotes referide

s a la coron

ació de

di

liód

ivorada

i a la coron

ació de tape

s i

cèrcols de

tron

etes.

cèrcols de

tron

etes.

Amplada voravia.

D’execució de

l formigó de

voravia

50 m

3 o fracció diària de

form

igócollocat

4 Re

sistèn

cia a compressió.

1Co

nsistència

voravia.

form

igó col∙locat.

1 Co

nsistència.

8.3 Co

nfirmació

=8.2 Con

trol geo

mètric

8.3 Co

nfirmació

=8.2 Con

trol geo

mètric

ACT

IVITAT :9 PAVIM

ENTS M

ESCLES BITUMINOSES I P

AVIM

ENTS DE FO

RMIGÓ

FASE

DECO

NTR

OL

TREB

ALLSINICIALS

INSPEC

CIÓ

ASSAIG

UNITATDEMOSTRE

IGCA

RACT

ERÍSTIQUES

AASSAJAR

FASE DE CO

NTR

OL

TREB

ALLS INICIALS

INSPEC

CIÓ

ASSAIG

UNITAT DE MOSTRE

IGCA

RACT


9.1 Previ

Accep

tació de

la capa base

=7.3

= 7.3

= 7.3

Accep

tació de

la procedè

ncia del

Instal∙lacion

s de

procedè

ncia.

Accep

tació de

la procedè

ncia

3 mostres aleatòries d’àrids

3 Granu

lomètric.

pp

material de mescles asfàltiq

ues.

pp

pde

l material de mescles

asfàltiqu

es1 Qualitat “Los Angeles”.

1Co

eficient

depu

limen

taccelerat

asfàltiqu

es1 Co

eficient de pu

limen

t accelerat

(capa de

trànsit).

(p

)1 Form

a d’àrids (agulles i “lajas”).

1Adh

esivita

t1 Adh

esivita

t.1 Friabilitat.

1 Equivalent de sorra de

la barreja

d’àridsen

sec

dàrids en

sec.

1 Marshall

Accep

tació de

l projecte de

mescla

1 Im

mersió‐compressió.

Accep

tació de

l projecte de

mescla

asfàltica o fó

rmula de

treb

all.

At

iód

ld

ifiiód

lT

dd

it

Tram

de prova

Dosificació

Ritè

ifl

tió

Accep

tació de

la dosificació de

lform

igó (accep

tació de

ls àrids).

Tram

de prova de

pavim

ents

de fo

rmigó.

Resistèn

cia a fle

xo‐tracció.

Resistèn

cia a compressió.

form

igó (accep

tació de

ls àrids).

de fo

rmigó.

Resistèn

cia a compressió.

Execució juntes.

92Execució

Accep

tacióregs

d’im

prim

acióen

9.2 Execució

Accep

tació regs d’im

prim

ació en

pavimen

ts de mescles asfàltiq

ues.

pq

Accep

tacióde

lamaquinàriad’estesa

iExecucióde

lspavimen

tsde

mescles

Execucióde

lspavimen

tsde

1000

Tnde

mescla

1Granu

lomètric(àrids

ifiller)

Accep

tació de

la m

aquinària d’estesa i

compactació de mescles asfàltiq

ues.

Execució dels pavimen

ts de mescles

asfàltiqu

es .


ts de

mescles asfàltiq

ues.

1000

Tn de

mescla

col∙locada.

1 Granu

lomètric (àrids i filler).

1 Granu

lomètric (barreja àrids).

‐ Guarit reg d’im

prim

ació.

‐Com

provaciótempe

ratura

mescla

1 Límits d’Attergerg (m

escla àrids).

1Equivalent

sorra(m

esclafabricada

‐Com

provació te

mpe

ratura m

escla.

‐ Gruix.

1 Equivalent sorra (m

escla fabricada

després d’extret el lligant).

‐ Con

trol de cotes.

‐Acabatsup

erficial.

500Tn

demesclacol∙locada

1Marshall.

‐ Acabat sup

erficial.

‐ Execució de

juntes.

Ciód

lb

l

500 Tn

de mescla collocada

o fracció diària.

1 Marshall.

3 Provetes(Den

s.,Estabilitat,Deform.)

2C

id

lli‐ C

omprovació dels em

bornals

‐ Regs d’adhe

rencia.

2 Co

ntingut d

e lligant.

2 Co

ntingut d

e lligant.

Regs dadhe

rencia.

Eiód

li

td

503d

fió

llt

2 Co

ntingut d

e lligant.

4R

itè

ifl

tió


ts de

form

igó.

50 m

3 de

form

igó col∙locat.

4 Re

sistèn

cia a fle

xo‐tracció.

1 Co

nsistència.

g9.3 Co

nfirmació

Pavimen

ts d’aglom

erat asfàltic.

Confirmació pavim

ents

d’aglomerat

asfàltic

100 ml vial acabat.

5 Testim

onis gruix amb de

term

inació de

lade

nsistat

Pavimen

ts de form

igó.

d’aglomerat asfàltic.

Confirmació pavim

ents de

500 m2 vial acabat.

la den

sistat.

5 Testim

onis gruix i

gform

igó.

g5 Testim

onis resistència flexo‐tracció.



El Pla de Control de Qualitat fixa els assatjos necessaris, essent el seu import fins a l’1,5% de l’import del tipus de licitació d’acord amb el Plec de Condicions Economico-Administratives Generals aprovat pel Ple de l’Ajuntament, per tant aquest import es considera inclòs dins dels costos indirectes i despeses generals de l’obra.



Annex 7- Estudi bàsic de Seguretat i Salut



ÍNDEX 1 DADES DE L'OBRA 2 DADES TÈCNIQUES 3 COMPLIMENT DEL R.D. 1626/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ



ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

1 DADES DE L'OBRA 1.1 Tipus d'obra Projecte executiu Reurbanització c. Barcelona amb el Passeig Marítim 1.2 Emplaçament Carrer Barcelona de Llançà 1.3 Superfície d’actuació: 1.996.53 m². 1.4 Pressupost d’execució material: 133.008,31.-€ 1.5 Promotor: Ajuntament de Llançà 1.6 Tècnics autors del Projecte d'execució: Lluís Rodeja Roca, arquitecte 1.7 Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut: Lluís Rodeja Roca, arquitecte 2 DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT 2.1 Àmbit de desenvolupament C. Barcelona. 2.2 Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entorn Els treballs d’obra civil s’han de realitzar al límit de la calçada del carrer, fet que pot produir alguns problemes de seguretat per les persones que transiten per aquest àmbits. 2.3 Instal·lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades Es preveu que les obres no afectin el servei de clavegueram, xarxa d'aigua, reg i baixa tensió.



3 COMPLIMENT DEL R.D. 1626/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ 3.1 INTRODUCCIÓ 3.2 PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUCIÓ DE L'OBRA 3.3 IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS 3.4 MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ 3.5 PRIMERS AUXILIS 3.6 NORMATIVA APLICABLE

3.1 INTRODUCCIÓ

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració. Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sotscontractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avís a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l’annex III del Reial Decret. La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è). 3.2 PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUCIÓ DE L'OBRA L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats: a) El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja b) L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació



c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars d) El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors e) La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses f) La recollida dels materials perillosos utilitzats g) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes h) L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball i) La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o a prop de l'obra. Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents: 1 L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals: a) Evitar riscos b) Avaluar els riscos que no es puguin evitar c) Combatre els riscos a l'origen d) Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut e) Tenir en compte l'evolució de la tècnica f) Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill g) Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball h) Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual i) Donar les degudes instruccions als treballadors 2 L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d’encomanar les feines 3 L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic 4 L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures 5 Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal. 3.3 IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines.



S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). 3.3.1 MITJANS I MAQUINÀRIA - Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Desploma i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...) - Riscos derivats del funcionament de grues - Caiguda de la càrrega transportada - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques 3.3.2 TREBALLS PREVIS - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de materials - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) 3.3.3 ENDERROCS - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Fallida de l'estructura - Sobre esforços per postures incorrectes - Acumulació de runes 3.3.4 MOVIMENTS DE TERRES I EXCAVACIONS - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Caiguda de materials, rebots



- Ambient excessivament sorollós - Desploma i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases - Desploma i/o caiguda de les edificacions veïnes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques - Sobre esforços per postures incorrectes 3.3.5 REFORÇ I ESTABILITZACIÓ DEL SÒL; RECALÇAMENT DE FONAMENTS D’EDIFICACIONS EXISTENTS SI ÉS NECESSARI PER A L’EXECUCIÓ DE L’OBRA D’URBANITZACIÓ. - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Desploma i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases - Desploma i/o caiguda de les edificacions veïnes - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Fallides d'encofrats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) 3.3.6 ESTRUCTURA; CONSTRUCCIÓ DEL FERM - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Fallides d'encofrats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) 3.3.7 RAM DE PALETA; OBRA CIVIL I ELEMENTS D’URBANITZACIÓ - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots



- Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) 3.3.8 PAVIMENTACIÓ; REVESTIMENTS I ACABATS - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) 3.3.9 INSTAL·LACIONS; SERVEIS URBANS - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Emanacions de gasos en obertures de pous morts - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobreesforços per postures incorrectes - Caigudes de pals i antenes 3.3.10 RELACIÓ NO EXHAUSTIVA DELS TREBALLS QUE IMPLIQUEN RISCOS ESPECIALS (Annex II del R.D.1627/1997) 1 Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball 2 Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible 3 Treballs amb exposició a radiacions ionitzades pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades 4 Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió 5 Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió 6 Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis 7 Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic 8 Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit 9 Treballs que impliquin l'ús d'explosius 10Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats. 3.4 MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ Com a criteri general privaran les proteccions col·lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les



eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). Les persones que intervinguin de forma mes continuada a l’obra cal que rebin informació detallada de les operacions a realitzar, utilització adequada de les màquines i mitjans auxiliars, riscos que impliquen i utilització necessària dels mitjans de protecció col·lectiva, així com del comportament que cal tenir per a combatre aquest riscos en situacions d’emergència. Els elements de protecció col·lectiva s’ajustaran a les característiques fonamentals següents: - Les tanques autònomes de limitació i protecció tindran com a mínim 90 cm. d’alçada, essent construïdes a base de tubs metàl·lics i amb peus per a mantenir la seva verticalitat. - Els topalls de desplaçament de vehicles es podran realitzar amb un parell de taulons embridats, fixats al terreny per mitjà de rodons clavats a aquest, o d'una altra forma eficaç. - Les xarxes seran de poliamida. Les seves característiques generals seran tals que compleixin, amb garantia, la funció protectora per a la qual estan previstes - Els elements de subjecció, cinturó de seguretat, ancoratges, suports i ancoratges de xarxes tindran suficient resistència per a suportar els esforços a que puguin ser sotmesos d’acord amb la seva funció protectora. - La sensibilitat mínima dels interruptors diferencials serà per a l’enllumenat de 30 A i per força de 300 m. La resistència de les preses de terra no serà superior a la que garanteix d’acord amb la sensibilitat de l’interruptor diferencial, una tensió de contacte indirecta màxima de 24 V. Es mesurarà la seva resistència periòdicament i, sobretot, l’època més seca de l’any. - Els extintors seran adequats en agent extintor i mida al tipus d’incendi previsible, i es revisaran cada 6 mesos com a màxim. - Els mitjans auxiliars de topografia, les cintes, banderoles, mires, etc..., seran dialèctics, atès el risc d’electrocució per les línies elèctriques i catenàries del ferrocarril. - Les pistes per a vehicles es regaran convenientment perquè no es produeixi aixecament de pols. 3.4.1 MESURES DE PROTECCIÓ COL.LECTIVA - Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra - Senyalització de les zones de perill - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors - Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Respectar les distàncies de seguretat amb les instal·lacions existents - Els elements de les instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants - Fonamentació correcta de la maquinària d'obra - Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra - Sistema de reg que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat - Comprovació de solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes) - Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases - Utilització de paviments antilliscants. - Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda.



- Col·locació de xarxa en forats horitzontals - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) - Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides 3.4.2 MESURES DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules - Utilització de calçat de seguretat - Utilització de casc homologat - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria - Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades - Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos - Utilització de davantals - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància dels treballs amb perill d'intoxicació per més d'un operari. Utilització d'equips de subministrament d'aire - Tot element de protecció s’ajustarà a les Normes Tècniques Reglamentàries del Ministeri de Treball (MT). - En els casos en que no existeixi Norma d’Homologació Oficial, seran de qualitat adequada a les seves respectives prestacions. - Totes les peces de protecció personal o elements de protecció col·lectiva compliran el que especifiqui la normativa vigent. A més, tindrà fixat un període de vida útil, que es refusarà a la finalització d’aquest. - Quant per les circumstàncies de treball es produeixi un deteriorament més ràpid en una determinada peça de roba o equip, es farà la reposició d’aquesta, independentment de la durada prevista o data de lliurament. - Qualsevol peça de roba o equip de protecció que hagi sofert un tracte límit, és a dir el màxim per el qual fou concebut (per exemple un accident) serà refusat i es farà la reposició al moment. - Aquelles peces de roba que pel seu ús hagin adquirit més folgances o toleràncies de les admeses pel fabricant, seran reposades immediatament. - L’ús d’una peça de roba o equip de protecció mai representarà un risc en si mateix. - Totes les reposicions de material personal i col·lectiu que s’hagin de dur a terme durant el transcurs de la realització de l’obra, per motius de deteriorament, mal estat, desaparició, robatori, etc..., seran a càrrec del contractista. 3.4.3 MESURES DE PROTECCIÓ A TERCERS - Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. - Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Comprovació de solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes) - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) 3.4.4 INSTAL·LACIONS PROVISIONALS - Es disposarà de caseta per a magatzem, caseta d’oficines, caseta per a vestuari, serveis higiènics i caseta menjador, degudament dotats.



- El vestuari tindrà armaris individuals amb clau, seients i calefacció. - La caseta de serveis higiènics tindrà un lavabo i una dutxa amb aigua freda i calenta per a cada deu treballadors, i un WC per a cada 25 treballadors, amb miralls i calefacció. - El menjador disposarà de taules i seients amb respatller, piques per a rentar els plats, escalfador de menjar, calefacció i un contenidor per a deixalles. - Per a la neteja i conservació d’aquest locals es disposarà d’un treballador amb la dedicació necessària. 3.4.5 VIGILANT DE SEGURETAT - Es nomenarà un vigilant de seguretat d’acord amb allò que preveu l’Ordenança General de Seguretat i higiene en el Treball. 3.4.6 COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT LABORAL - Quan a l’obra se superin els 50 treballadors, és obligat constituir un comitè de seguretat i higiene en el treball, les obligacions i forma d’actuació del qual seran les que assenyala l’OGSHT en el seu article núm. 8. La seva composició serà la següent: President: El cap d’obra o persona que designi. Vice-president: El tècnic de seguretat de l’obra. Secretari: Un administratiu de l’obra Vocals: L’ATS i almenys 3 treballadors que pertanyin als oficis més significatius de l’obra. 3.5 PRIMERS AUXILIS Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent, que es revisarà mensualment i es farà d’immediat la reposició del material consumit. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una lista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats als centres d’assistència. 3.5.1 LLISTAT DE CENTRES D’ASSISTÈNCIA ÀREA BÀSICA DE SALUT (C.A.P.) Ctra. Mas Oliva, s/n telf. 972.15 38 10 HOSPITAL DE FIGUERES Ronda Parroco Aroles, s/n telf. 972.50 14 00 CONSORCI TRANSPORT SANITARI telf. 972.50 50 50 972.67 50 50 3.5.2 RECONEIXEMENT MÈDIC Tot el personal que comenci a treballar a l’obra, haurà de passar un reconeixement mèdic previ al treball i, que serà repetit en el període d’un any. 3.6 NORMATIVA APLICABLE (En negreta les que afecten directament a la construcció). Data d'actualització:18/12/1997 - Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92) Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de construcción temporales o móviles - RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97) Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcción Transposició de la Directiva 92/57/CEE Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificació i obres públiques - Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95)



Prevención de riesgos laborales Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions: · RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97) Reglamento de los Servicios de Prevención · RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo · RD 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo En el capítol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971) · RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores · RD 665/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo · RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual · RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971) - O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción Modificacions: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. d 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956 - O. de 31 de enero de 1940. Andamios: Cap. VII, art. 66º a 74º (BOE: 03/02/40) Reglamento general sobre Seguridad e Higiene - O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámica Correcció d'errades: BOE: 17/10/70 - O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86) Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el estudio de Seguridad e Higiene Correcció d'errades: BOE: 31/10/86 - O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87) Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para su cumplimiento y tramitación - O. de 31de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87) Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado - O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) Reglamento de aparatos elevadores para obras Modificació: O. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81) - O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de elevación y Manutención referente a grúas-torre desmontables para obras Modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90) - O. de 31 de octubre de 1984 (BOE: 07/11/84) Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto - O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87) Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto - RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89)



Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo - O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71) Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo Correcció d'errades: BOE: 06/04/71 Modificació: BOE: 02/11/89 Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997 - Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos medios de protección personal de trabajadores · R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metálicos · R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos · R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores Modificació: BOE: 24/10/75 · R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de electricidad Modificació: BOE: 25/10/75 · R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad contra riesgos mecánicos Modificació: BOE: 27/10/75 · R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de maniobras Modificació: BOE: 28/10/75 · R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección personal de vias respiratorias. Normasa comunes y adaptadores faciales Modificació: BOE: 29/10/75 · R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros mecánicos Modificació: BOE: 30/10/75 · R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes Modificació: BOE: 31/10/75 · R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco Modificació: BOE: 01/11/75 - Normativa d'àmbit local (ordenances municipals) Llançà, agost de 2014 EL TÈCNIC REDACTOR Lluís Rodeja Roca, arquitecte


agost de 2014

DOCUMENT NÚM. 2

PLÀNOLS




PLANOL Nº

TITOL

Escala DIN-A3

PLÀNOL 1 SITUACIÓ, PLANEJAMENT 1/2000 1/5000 PLÀNOL 2.1 ESTAT ACTUAL 1/500 PLÀNOL 2.2 SECCIÓ ESTAT ACTUAL 1/50 PLÀNOL 3.1 PROPOSTA 1/500 PLÀNOL 4.1 ALÇATS 1/500 PLÀNOL 5.1 PLÀNOL 6.1 PLÀNOL 6.2 PLÀNOL 6.3 PLÀNOL 6.4

SECCIÓ TIPUS DETALLS DETALLS DETALLS DETALLS

1/50 1/20 1/20 1/20 1/20


agost de 2014

DOCUMENT NÚM. 3

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES




PLEC DE CONDICIONS PARTICULARS Preliminar -01. Objecte del Plec de condicions -02. Documentació del contracte de l'obra -03. Disposicions legals que s'hauran de tenir en compte -04. Interpretacions Delimitació general de les funcions tècniques -05. Direcció de l'obra -06. Facultats generals -07. Tècnics Directors -08. Règim jurídic -09. Contractista -10. Llibre d'obres Obligacions i drets generals del contractista -11. Verificació dels documents del Projecte -12. Pla de seguretat -13. Oficina d'obra -14. Representació del contractista -15. Presència del contractista a l'obra -16. Responsabilitat del contractista -17. Treballs no estipulats expressament -18. Reclamacions contra els tècnics directors -19. Recusació pel contractista del personal nomenat per la Direcció Facultativa -20. Faltes del personal -21. Vigilància a l'obra Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars -22. Camins i accessos -23. Replanteig de l'obra -24. Començament de l'obra i del pla de treball -25. Ampliació del projecte per causes imprevistes -26. Pròrroga per causa de força major -27. Responsabilitat de la Direcció Facultativa -28. Condicions generals en l'execució dels treballs -29. Obres ocultes -30. Vicis amagats -31. Condicions que han de reunir els materials -32. Materials i aparells -33. Materials no utilitzables -34. Control de qualitat -35. Neteja de les obres -36. Treballs defectuosos -37. Mitjans auxiliars -38. Supòsits de modificacions



Preliminar Article 1. OBJECTE DEL PLEC DE CONDICIONS Les obres objecte d'aquest projecte són totes les necessàries i suficients per a la construcció de l'obra anomenada "ut supra", amb estricta subjecció a la documentació de l'obra gràfica i estricta del projecte, a les condicions que s'assenyalen en els Plec de condicions i a les ordres que, en cada cas particular, puguin dictar els tècnics directors de l'obra. Aquesta documentació es completa amb l'estat d’amidaments i el pressupost de l'obra, on s'inclou una referència de tots els treballs detallats en el projecte, sense que es pugui al·legar errades en els amidaments, - que haurà de revisar i ratificar, o fer seves el contractista -, interpretació del projecte o dels preus unitaris que hauran servit per compondre el pressupost total. Article 2. DOCUMENTACIÓ DEL CONTRACTE D'OBRA Integren el contracte els següents documents relacionats per ordre de prelació quant al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o aparent contradicció: 1r Les condicions fixades en el document de contracte d'empresa o arrendament de l'obra si existeix. 2n El present Plec de condicions particulars. 3r El Plec de condicions general. 4t La resta de la documentació del projecte. Les ordres i instruccions de la Direcció Facultativa de les obres s'incorporen al projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques, i en els plànols, la cota preval sobre la mesura a escala. Article 3. NORMES D’APLICACIÓ GENERAL I DISPOSICIONS LEGALS QUE S'HAURAN DE TENIR EN COMPTE. Per totes les obres objecte d’aquest projecte regiran les especificacions del “Pliego de Prescripciones Tècniques Generals para Obras de Carreteras y Puentes ” PG-3, aprovat per Ordre Ministerial del 21-1, amb tots els complements i les modificacions posteriors. En l'execució d'aquesta obra, s'hauran de tenir en compte les disposicions que resultin de l'aplicació de la normativa concreta d'obres d'edificació i urbanització, que inclou: Les Normes bàsiques d'edificació i urbanització (NBE) i decrets d'obligat acompliment, la normativa complementària inclosa en les Normes tecnològiques de l'edificació i urbanització (NTE) i les seves actualitzacions, i les prescripcions que puguin sortir successivament. Article 4. INTERPRETACIONS És obligatori per part del contractista l'acompliment exacte de totes les prescripcions contingudes en aquest document i en els documents oficials referents a la indústria de la construcció vigent, i si sortissin dubtes o interpretacions diferents, l'esmentat contractista haurà de consultar i acomplir exactament les ordres donades pels tècnics directors, havent d'informar-los durant tota l'execució de l'obra. D'una manera general es considera complementari del present document, el Plec de condicions generals de la Direcció General d'Arquitectura, 1960 (O.M. 4 de juny de 1973). Delimitació general de les funcions Tècniques Article 5. DIRECCIÓ DE L'OBRA La direcció facultativa dels treballs l'assumeixen els tècnics municipals als quals l’Ajuntament ha nomenat com a Directors de les obres. Article 6. FACULTATS GENERALS A més de totes les facultats particulars que corresponguin als tècnics directors, és missió específica seva la direcció dels treballs que es realitzen a les obres, tant per ell mateix, com per mitjà dels seus representants tècnics, i per això amb autoritat tècnica legal completa i indiscutible, fins i tot el previst específicament en el Plec de condicions de l'edificació i urbanització, sobre les persones i les coses situades a l'obra, i en relació amb els treballs que, per l'execució dels edificis i obres annexes, duguin a terme. Article 7. TÈCNICS DIRECTORS



Correspon als tècnics directors: A) Comprovar l'adequació del projecte a les característiques del sòl. B) Efectuar el replanteig de l'obra i preparar a l'acte corresponent. C) Redactar els complements o rectificacions del projecte que siguin necessàries. D) Assistir a les obres tantes vegades com sigui necessari a fi de resoldre les contingències que es produeixin i impartir les instruccions complementàries que siguin necessàries per aconseguir la correcta solució arquitectònica. E) Coordinar la intervenció en l'obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció en funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat. F) Planificar, a la vista del projecte urbanístic del contracte i de la normativa tècnica d'aplicació, el control de qualitat i econòmic de les obres. G) Realitzar o disposar de les proves i assaigs de materials, instal·lacions i altres unitats d'obra segons les freqüències programades en el Pla de control, així com efectuar les demés comprovacions que resultin necessàries per assegurar la qualitat constructiva d'acord amb el projecte i la normativa tècnica aplicable. Informarà al constructor dels resultats donant les ordres oportunes; si no es resol la contingència adoptarà les mesures que corresponguin. H) Redactar quant es requereixi l'estudi dels sistemes adequats als perills del treball per la realització de l'obra i aprovar el Pla de seguretat i salut per l'aplicació del mateix. I) Comprovar les instal·lacions provisionals, mitjans auxiliars i sistemes de seguretat i salut en el treball, controlant la seva correcta execució. J) Realitzar els amidaments de l'obra executada i donar conformitat, segons les relacions establertes a les certificacions valorades i a la liquidació final de l'obra. K) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de recepció. L) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure el certificat final d'obra. Article 8. RÈGIM JURÍDIC El contracte es regirà pel plec de clàusules administratives generals pels contractes d’obres aprovat per l’Ajuntament de Roses, el plec de clàusules administratives particulars, el present plec de condicions particulars i el Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions públiques aprovat per R.D.1098/2001 de 12 d’octubre. Article 9. CONTRACTISTA Correspon al contractista: A) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que siguin necessaris i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra. B) Elaborar, quan es requereixi, el Pla de seguretat i salut de l'obra en aplicació de l'estudi corresponent, i disposar, en tot cas, l'execució de les mesures preventives, vetllant pel seu acompliment i per l’observança de la normativa vigent en matèria de seguretat del treball. C) Fer subscriure amb els tècnics directors l'acta de replanteig de l'obra. D) Ordenar i dirigir l'execució material d'acord amb el projecte, a les normes tècniques i a les regles de la bona construcció. Ostentarà la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordini les intervencions dels sots-contractats. E) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzin, comprovant els preparats a l'obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció de la direcció facultativa, els subministraments o prefabricats que no contin amb les garanties o documents idoneïtat requerits per les normes d'aplicació. F) Custodiar el llibres d'ordres i seguiment de l'obra i donar el vist-i-plau a les anotacions que es practiquin. G) Facilitar a la direcció facultativa amb antelació suficient, els materials necessaris per dur a terme els assaigs que li corresponguin. H) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final. I) Subscriure amb el promotor les actes de recepció provisional i definitiva.



J) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra. K) És obligació del contractista la col·locació dels cartells informatius de les obres a realitzar, d’acord amb el model inclòs en el projecte subministrat per la Direcció Facultativa, tant pel que fa al de l’Administració Municipal com d’altres Administracions que intervinguin en el projecte. La col·locació dels cartells esmentats serà preceptiva i previ a la tramitació i presentació de la primera certificació d’obres. L) És a càrrec del contractista la col·locació de cartells, senyals de trànsit i altres sistemes indicatius de les obres que s’estan realitzant a la via pública, així com la realització i pagaments dels tràmits administratius necessaris per a l’ocupació d’aquesta via pública, sempre que no sigui sota llicència municipal. Article 10. LLIBRE D’OBRES S’entregarà per part del promotor un llibre d’obres que el contractista haurà de custodiar, i servirà per recollir les ordres que dicti la direcció facultativa i les incidències i comunicacions que tant la direcció com el contractista puguin formular, les quals hauran de ser assabentades per ambdues parts. Obligacions i drets generals del contractista Article 11. VERIFICACIÓ DEL DOCUMENT DEL PROJECTE Abans de començar les obres, el contractista consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada o, en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents. Article 12. PLA DE SEGURETAT El contractista es compromet a complir i fer complir l'Ordenança general de seguretat i higiene en el treball segons l'ordre del Ministeri del Treball 9/03/1971 i tota la normativa que complementa, i les ordres demanades de la Direcció Facultativa en aquest sentit. Així mateix complirà el que estableix el Real Decreto 1627/1997 de 24 d’octubre per el que s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, incidint en la presentació del Pla de seguretat i el compliment de l’article 11 del RD. També es prendran les mesures que calguin per evitar danys als béns públics i privats, evitant també la caiguda de materials de l'obra i col·locant les proteccions i senyalitzacions necessàries per al pas de vianants. De l'acompliment d'aquests punts, en serà responsable directe al contractista. La Direcció Facultativa es reserva el dret de modificar i/o complementar les proteccions esmentades. Article 13. OFICINA A L'OBRA El contractista habilitarà a l'obra una oficina en la qual s’instal·lin unes taules adequades on es pugui estendre i consultar els plànols. En aquesta oficina el contractista tindrà sempre una còpia de tots els documents del projecte que li hagin estat facilitats pels tècnics directors, i també el llibre d'ordres. Cada ordre haurà d'estar feta i signada per la Direcció Facultativa, i se subscriurà l'assabentat en representació del contractista pel cap de l'obra o encarregat. La còpia de cada ordre quedarà en poder de la Direcció Facultativa, mentre que l’original restarà en el llibre. Article 14. PERSONAL DEL CONTRACTISTA El contractista restarà obligat a tenir un tècnic titulat de grau mig o superior responsable dels treballs, i si no en té cap serà el mateix contractista qui portarà l'obra, la qual cosa serà comunicada per escrit a l'Ajuntament abans de començar els treballs. Tant el contractista com el tècnic titulat seran responsables dels accidents, perjudicis o infraccions que puguin passar a cometre's per l'execució anòmala de les obres o l'incompliment de les disposicions, en especial, la normativa de seguretat i salut en el treball i les de seguretat de vianants, vehicles i neteja de la via pública. Article 15. PRESÈNCIA DEL CONTRACTISTA A L'OBRA El contractista per ell mateix o per mitjà dels seus tècnics o encarregats estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà la Direcció Facultativa, en les visites que facin a les obres, posant a la seva disposició la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris subministrant-los les dades necessàries per a la comprovació dels amidaments i liquidacions.



Article 16. RESPONSABILITAT DEL CONTRACTISTA El contractista s'obliga a complir exactament els preceptes continguts en les disposicions vigents de caràcter oficial que regulin en el treball, o que successivament, entrin en vigor. Queda també obligat a l'acompliment de tot el que es prescriuen les ordenances municipals, reglaments de policia urbana, legislació vigent respecte al treball, i serà responsable dels perjudicis que sobrevinguessin per incompliment d'aquests requisits d'una manera especial s'obliga a complir amb tot rigor l'Ordenança de seguretat i higiene del treball en la indústria de la construcció. El contractista vigilarà, doncs, de traslladar aquesta responsabilitat degudament a tots els sots-contractistes que puguin auxiliar-lo en l'execució de l'obra contractada. Serà també responsable, jurídica i econòmicament, de tots els mals que per causa seva es produïssin a les vies públiques o finques contigües. El contractista és responsable del bon funcionament i de l'execució de les obres, ordenarà a la demolició i reconstrucció de les que, a criteri de la Direcció Tècnica de l'obra, no reuneixin les degudes condicions, sense que pugui considerar-se factor eximint el fet d'haver estat ja examinades amb anterioritat. En cap cas podran al·legar-se aquestes circumstàncies com a factors que poguessin afectar la data d'acabament de les obres. Es fa especial menció, si així s’estableix en el Pla de seguretat, de l'obligació del contractista de constituir en l'obra el Comitè de Seguretat del Treball previst en les disposicions vigents, el qual estarà presidit pel cap de l'obra designat per l'empresa constructora, i de subscriure una assegurança que cobreixi el risc de danys i enfonsament de l'obra, al de responsabilitat civil, el risc de maquinària i els riscs extraordinaris. Article 17. TREBALLS NO ESTIPULATS EXPRESSAMENT És l'obligació del contractista executar tot el que sigui necessari per a la construcció i aspecte de les obres, encara que no estigui expressament estipulat, sempre que, sense separar-se de l'esperit d'aquest plec i de la seva correcta interpretació, ho disposi la Direcció Tècnica de l'obra. És a càrrec del contractista la realització de xarxes provisionals per garantir el subministrament dels diferents serveis que s’afecten o que cal reposar. Així mateix haurà d’abonar les reparacions realitzades per els instal.ladors autoritzats per avaries en serveis existents a causa de l’execució de les obres, omitint el cas que l’existència del servei no hagués estat definida pel projecte o les companyies concessionàries. És l’obligació del contractista el tancament perimetral de l’àmbit de l’obra a judici de la Direcció Tècnica o del Coordinador de Seguretat i Salut. Tanmateix és a càrrec seu els diferents tancaments o passeres provisionals que fossin necessaris per garantir la seguretat dels vianants i permetre un recorregut peatonal necessari a judici de la Direcció Tècnica. Article 18. RECLAMACIONS CONTRA ELS TÈCNICS DIRECTORS Les reclamacions que el contractista vulgui fer de les ordres que li manen dels tècnics directors, solament podrà presentar-les per mitjà d'ells mateixos, davant l'Ajuntament, i si són d'ordre econòmic directament a l'Ajuntament. Contra disposicions d'ordre tècnic o facultatiu dels tècnics directors, no s'admetrà cap reclamació i el contractista podrà salvar la responsabilitat, si així ho creu oportú, mitjançant una exposició raonada dirigida als tècnics directors, als quals podran limitar les seves respostes al justificant de recepció, que en tot cas serà l'obligatori per a aquest tipus de reclamacions. Article 19. REPOSICIÓ PEL CONTRACTISTA DEL PERSONAL NOMENAT PER LA DIRECCIÓ FACULTATIVA La Direcció de les obres podrà no admetre el personal que, segons el seu criteri, no reuneixi les condicions d'aptitud per al bon desenvolupament de l'obra, essent substituït per altre personal apte sense dret a reclamació per part del contractista. El contractista no podrà recusar els arquitectes, enginyers, aparelladors o personal encarregat per aquests de la vigilància de les obres, ni demanar que per part de l'Ajuntament es designin uns altres facultatius per als reconeixements i amidaments. Quan es cregui perjudicat pel treball d'aquests procedirà d'acord a l'estipulat en l'article precedent, però sense que per aquesta causa pugui interrompre's la marxa dels treballs. Article 20. FALTES DEL PERSONAL La Direcció Tècnica, en el supòsit de desobediència a les seves instruccions, incompetència manifesta o negligència greu que comprometi o destorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el contractista perquè aparti de l'obra els operaris causants de la pertorbació. Article 21. VIGILÀNCIA A L'OBRA



El contractista està obligat, un cop començada l'obra, a abonar l'import de la vigilància diürna i nocturna que puguin fer falta; aquest import es considerarà inclòs en les despeses generals d'obra. Prescripcions generals relatives als treballs, materials i als mitjans auxiliars Article 22. CAMINS I ACCESSOS El constructor disposarà a càrrec seu dels accessos a l'obra i al seu tancament. La Direcció Tècnica podrà exigir la seva modificació o millora. Article 23. REPLANTEIG DE L'OBRA Abans d'iniciar-se les obres, tindrà lloc el replantejament general del projecte. L'esmentat replantejament el farà la Direcció Tècnica junt amb un representant legal del contractista adjudicatari. S'hi farà constar, expressament, les contradiccions, errors i omissions que s'hagin observat en els documents contractuals del projecte, no podent-se procedir a cap reclamació per part de l'adjudicatari, entenent-se que abans de fer l'oferta s'ha de procedir a un detallat estudi de projecte. El replantejament es farà d'acord amb els plànols del projecte i es deixaran sobre el terreny els senyals i referències, amb suficient garantia de permanència per tal de poder fer referència els treballs que s'executin. Es faran replantejaments parcials que la Direcció Facultativa determini, i s'aixecarà acta en cada ocasió. Les despeses dels replantejaments seran a càrrec del contractista. L'absència del contractista o del seu representant legal als replantejaments no implicarà el reconeixement que en resulti. Article 24. PROGRAMA DE TREBALL. Planning El contractista estarà obligat a presentar un programa de treball en el termini d'un mes, llevat de causa justificada des de la notificació de l'autorització per iniciar les obres, quan s'estableixi expressament en el Plec de clàusules administratives particulars. Aquesta clàusula haurà de figurar sempre que la total execució de l'obra estigui prevista en més d'una anualitat. L'administració resoldrà sobre ell, dins els 30 dies següents a la seva presentació. La resolució pot imposar al programa de treball presentat la introducció de modificacions o acompliment de determinades prescripcions, sempre que no contravinguin les clàusules de la contracta. El programa de treball especificarà dins l'ordenació general, els períodes i imports d'execució de les diferents unitats d'obra compatibles amb els terminis parcials establerts en el Plec de clàusules administratives particulars per a l'acabament de les diferents parts fonamentals en què s'hagi considerat l'obra. En el cas que l'execució de les obres coincideixi amb els mesos d'estiu, l'Ajuntament es reserva el dret d'aturar les obres des del 30 de juny fins el 15 de setembre per raons d'interès públic donat que es tracta d'una població turística, els costos que això suposi aniran a càrrec del contractista i sense que aquest tingui cap dret d'indemnització. Durant aquest espai de temps en que les obres s'hagin d'aturar es podrà acordar una suspensió de les obres essent a càrrec del contractista el manteniment de la senyalització, obra executada, instal·lacions, ... La Direcció Tècnica podrà acordar no donar curs a les certificacions d'obra fins que el contractista hagi presentat en la forma deguda el programa de treball quan aquest sigui obligatori, sense dret a interessos de demora, en el seu cas, per retard en el pagament de les certificacions. Article 25. AMPLIACIÓ DEL PROJECTE PER CAUSES IMPREVISTES O DE FORÇA MAJOR Quan calgui per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el projecte, no s’interromprà els treballs, es continuarà segons les instruccions donades per la Direcció Tècnica mentre es formula o es tramita el projecte modificat, d’acord amb el que disposa el vigent Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques. El contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials el que la Direcció de les obres disposi per a apuntalaments, enderrocs, recalçaments o qualsevol altra obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, ja que el seu import li serà consignat en un pressupost addicional. Article 26. PRÒRROGA PER CAUSA DE FORÇA MAJOR Si per causa de força major o independentment de la voluntat del contractista, aquest no pogués començar les obres, hagués de suspendre-les o no li fos possible acabar-les en els terminis fixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per a acompliment de la contracta, després de l'informe favorable de l'arquitecte.



El contractista exposarà, per escrit dirigit a la Direcció Tècnica, la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que per això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que sol·liciten per aquesta. Article 27. RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓ FACULTATIVA El contractista no podrà excusar-se de no haver acomplert els terminis de les obres estipulats, al·legant com a causa la mancança de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas que havent-lo sol·licitat per escrit no se li haguessin proporcionat. Article 28. CONDICIONS GENERALS DE L'EXECUCIÓ DELS TREBALLS Els treballs s'ajustaran exactament als plànols del projecte d'execució, a aquest Plec de condicions i a l'estat d'amidaments. Els tècnics directors de l'obra resoldran qualsevol discrepància que pogués existir. Si per qualsevol circumstància fos necessari efectuar alguna variació a l'obra, es redactaran els corresponents plànols modificats, als quals es consideraran des del dia de la seva data part integrant del projecte primitiu i, per tant, subjectes a les especificacions de cadascun dels documents d'aquests, sempre i que no se li oposi. Qualsevol ordre donada pels tècnics no s'oposarà cap alteració en el pressupost del projecte si no es redacta el corresponent projecte modificat. Article 29. OBRES OCULTES De tots els treballs i unitats que hagin de quedar amagats a l'acabament de l'obra, s'aixecaran els plànols necessaris perquè quedin perfectament definits; aquests documents s'estendran per duplicat, i s'entregarà: un, a la Direcció Tècnica; i el segon, al contractista, signats tots ells pels tres. Aquests hauran d'anar suficientment acotats i es consideraran documents indispensables per efectuar els amidaments. Article 30. VICIS AMAGATS Si la Direcció Facultativa tingués raons fonamentades per creure en l'existència de vicis de construcció amagats en les obres executades, ordenarà en qualsevol moment i abans de la recepció definitiva els enderrocs que cregui necessaris per al reconeixement dels treballs que suposi que són defectuosos. Les despeses seran a càrrec del constructor sempre que la Direcció Tècnica tingui raó en els supòsits. Article 31. CONDICIONS QUE HAN DE REUNIR ELS MATERIALS Qualsevol material que fos necessari emprar haurà de reunir les qualitats que es requereixin per la seva funció a judici de la Direcció Tècnica de l'obra i d'acord amb els Plecs generals de condicions. Els productes industrials d'utilització a l'obra que, per les seves especials peculiaritats es determinin excepcionalment en el document contractual per referència a la marca, model o denominació específica, solament podran substituir-se per uns altres de similars per part del contractista, si així ho autoritza expressament la Direcció Tècnica de l'obra, en el corresponent llibre d'ordres. S'entendrà que un producte és similar si compleix les mateixes característiques tècniques quant a funcionalitat, qualitat i disseny. Si el producte similar autoritzat és de menor preu, es certificarà la partida corresponent de conformitat amb aquest menor preu, i s'acompanyarà la certificació de l'obra amb el document que acrediti la conformitat de la Direcció Facultativa i del contractista amb el preu. Si no s’arriba a un acord en la fixació del preu del material similar, aquest no podrà autoritzar-se. Article 32. MATERIALS I APARELLS. LA SEVA PROCEDÈNCIA El contractista té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que li sembli convenient, excepte en els casos en què el Plec particular de condicions tècniques preceptuï una procedència determinada. Obligatòriament, i abans de procedir al seu emprenent o arreplegament, el constructor haurà de presentar a la Direcció Tècnica una llista completa dels materials i aparells a utilitzar en la qual s'especifiquen totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun d'ells. Article 33. MATERIALS NO UTILITZABLES El contractista, al seu càrrec, transportarà i col·locarà agrupant-los ordenadament i en lloc adequat, els materials procedents d'excavacions i enderrocs. Es retiraran de l'obra i es portaran a l'abocador quan així estigui establert en el pressupost.



Article 34. CONTROL DE QUALITAT En les ofertes per a la construcció de l'obra es consideraran incloses totes les despeses necessàries per procedir als assaigs previstos en les normes i disposicions generals i d'una manera especial quan facin referència al control de qualitat de l'obra, que serà a un nivell d’exigència definit en el Pla de Control de Qualitat. Aquest control de qualitat haurà de contractar-se amb un laboratori degudament homologat, que ofereixi garanties suficients a judici de la Direcció Tècnica. El seu cost està inclòs en el pressupost, tant si es troba formant part d’un percentatge del P.E.M. o bé com a capítol independent. Article 35. NETEJA DE LES OBRES És obligació del contractista mantenir les obres netes tant de runes com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, adoptar les mesures i executar tots els treballs que siguin necessaris perquè l'obra ofereixi un bon aspecte. Article 36. TREBALLS DEFECTUOSOS Fins que hi hagi la recepció definitiva de les obres, el contractista és l'únic responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que puguin existir en aquests, per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials utilitzats o aparells col·locats, sense que puguin servir d'excusa, ni li concedeixi cap dret la circumstància que els tècnics directors o els seus subalterns no li hagin estat valorats en les certificacions particulars d'obres, que sempre se suposa que s'estenen i abonen a bon compte. Com a conseqüència de tot això, quan els tècnics municipals directors o el seu representant en l'obra se n'adonin de vicis i defectes en els treballs executats, o que els materials utilitzats o els aparells col·locats no reuneixen les condicions preceptuades, ja sigui en el curs de l'execució dels treballs o una vegada s'hagin acabat, i abans de verificar-se la recepció definitiva de l'obra, que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdes d'acord amb el contractat i tot això a càrrec de l'adjudicatari de les obres. Article 37. MITJANS AUXILIARS Seran a càrrec del contractista les bastides, cintes, màquines i altres mitjans auxiliars que es necessitin per al funcionament i execució dels treballs, i les connexions de servei i instal·lacions necessàries per a la correcta execució de les obres, no tenint la Direcció Facultativa cap responsabilitat per qualsevol avaria o accident personal que pugui passar a les obres per insuficiència dels esmentats mitjans auxiliars. El contractista està obligat, a criteri de la Direcció Tècnica, a disposar en cada moment de la maquinària necessària per poder portar l'obra al ritme fixat en el contracte d'acord amb el calendari de l'obra. Article 38. SUPÒSITS DE MODIFICACIONS Tots els supòsits s'entenen referits a la condició de no haver sigut previsibles amb anterioritat a la contractació, aplicant tota la diligència requerida d'acord amb una bona pràctica professional en l'elaboració del projecte o en la redacció de les especificacions tècniques, essent els següents: 1er supòsit: que puguin aparèixer serveis afectats ocults no detectats o per causes objectives de tipus geològic, hídric o arqueològic. 2n supòsit: modificacions imposades per les companyies subministradores d'aigua, d'electricitat i de gas, en les seves respectives xarxes. 3er supòsit que per causes d'impossibilitat de plantar les espècies previstes per qüestions de període de plantació, estoc a viver, i altres aspectes derivats de la climatologia, plagues, ... Partides d'obra que es puguin afectar amb la modificació: la modificació només podrà afectar a les partides incloses o per incloure en el capítol d'enderrocs, de clavegueram, d'aigua potable, de baixa tensió i jardineria. Percentatge màxim del preu del contracte que es pot afectar en la modificació: el 10%.

B011 NEUTRES

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Aigües utilitzades per algun dels usos següents:- Confecció de formigó- Confecció de morter- Confecció de pasta de guix- Reg de plantacions- Conglomerats de grava-ciment, terra-ciment, grava-emulsió, etc.- Humectació de bases o subbases- Humectació de peces ceràmiques, de ciment, etc.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per lapràctica.Es poden utilitzar aigües de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat deformigons sense armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretesat es prohibeixl'ús d'aquestes aigües, tret del cas que es facin estudis especials.Es podrà utilitzar aigua reciclada provinent del rentat dels camions formigonera a lapròpia central de formigó, sempre que compleixi les especificacions anteriors i la sevadensitat sigui <= 1,3 g/m3 i la densitat total sigui <=1,1 g/cmL'aigua a utilitzar tant en el curat com en la pastada del formigó, no ha de contenircap substància perjudicial en quantitats que puguin afectar a les propietats del formigóo a la protecció de l'armat.Si ha d'utilitzar-se per a la confecció o el curat de formigó o de morters i no hi haantecedents de la seva utilització o aquesta presenta algun dubte s'haurà de verificarque acompleix totes aquestes característiques:- Exponent d'hidrogen pH (UNE 83952): >= 5- Total de substàncies dissoltes (UNE 83957): <= 15 g/l (15.000 ppm)- Sulfats, expressats en SO4- (UNE 83956)- Ciment tipus SR: <= 5 g/l (5.000 ppm)- Altres tipus de ciment: <= 1 g/l (1.000 ppm)- Ió clor, expressat en Cl- (UNE 7178)- Aigua per a formigó armat: <= 3 g/l (3.000 ppm)- Aigua per a formigó pretesat: <= 1 g/l (1.000 ppm)- Aigua per a formigó en massa amb armadura de fissuració: <= 3 g/l (3.000 ppm)- Hidrats de carboni (UNE 7132): 0- Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235): <= 15 g/l (15.000 ppm)Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:- Pretensat: <= 0,2% pes de ciment- Armat: <= 0,4% pes de ciment- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'elementCriteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de HormigónEstructural (EHE-08).

5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

OPERACIONS DE CONTROL:Abans de l'inici de l'obra i si no es tenen antecedents de l'aigua que es vol utilitzar,o es tenen dubtes, s'ha d'analitzar l'aigua per determinar:- Exponent d'hidrogen pH (UNE 83952)- Contingut de substàncies dissoltes (UNE 83957)- Contingut de sulfats, expressats en SO4 (UNE 83956)- Contingut en ió clor Cl- (UNE 7178)- Contingut d'hidrats de carboni (UNE 7132)- Contingut de substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235)

Pàgina: 1

Plec de Condicions Tècniques

Nº CODI UT DENOMINACIO AMIDAMENT PREU TOTAL

En cas d'utilitzar aigua potable de la xarxa de subministrament, no serà obligatorirealitzar els assajos anteriors.En altres casos, la DF o el Responsable de la recepció en el cas de centrals de formigópreparat o de prefabricats, s'ha de disposar la realització dels assajos en laboratoriscontemplats en l'apartat 78.2.2.1 de la EHE, per tal de comprovar el compliment de lesespecificacions de l'article 27 de la EHE.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE,realitzant-se la presa de mostres segons la UNE 83951.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No s'ha d'acceptar l'aigua que no compleixi les especificacions, ni per l'amasat ni pelcurat.

B031 SORRES


Sorra procedent de roques calcàries, roques granítiques, marbres blancs i durs, o sorraprocedent del reciclatge de residus de la construcció i demolició en una plantalegalment autoritzada per al tractament d'aquest tipus de residu.S'han considerat els tipus següents:- Sorra de marbre blanc- Sorra per a confecció de formigons, d'origen:- De pedra calcària- De pedra granítica- Sorra per a confecció de morters- Sorra per a reblert de rases amb canonades- Sorres procedents de reciclatge de residus de la construcció i demolicions

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:El contractista ha de sotmetre a l'aprovació de la DF les pedreres o dipòsits d'on s'hand'obtenir els àrids, aportant tots els elements justificatius que cregués convenients oque li fossin requerits pel Director d'Obra, entre d'altres:- Classificació geològica.- Estudi de morfologia.- Aplicacions anteriors.La DF ha de poder refusar totes aquelles procedències que, al seu criteri, obligarien aun control massa freqüent dels materials que se n'extraguessin.Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica.La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús, o si no consta, la queestableixi explícitament la DF.No ha de tenir margues o altres materials estranys.Contingut de pirites o d'altres sulfurs oxidables: 0%Contingut de matèria orgànica (UNE-EN 1744-1): Color més clar que el patróContingut de terrossos d'argila (UNE 7133): <= 1% en pesEls àrids no han de ser reactius amb el ciment. No s'utilitzaran àrids procedents deroques toves, friables, poroses, etc., ni els que continguin nòduls de guix, compostosferrosos, sulfurs oxidables, etc, en quantitats superiors a les contemplades a la EHEEls àrids reciclats hauran de complir amb les especificacions de l'article 28 de la EHE.A més, els que provinguin de formigons estructurals sans, o de resistència elevada, hande ser adequats per a la fabricació de formigó reciclat estructural, complint una sèriede requisits:- Dimensió mínima permesa = 4 mm- Terrossos d'argila per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 0,6%- Terrossos d'argila per a un formigó amb 100% d'àrid reciclat: <= 0,25%- Absorció d'aigua per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 7%- Absorció d'aigua per a un formigó amb més del 20% d'àrid reciclat: <= 5%- Coeficient de Los Ángeles: <= 40- Continguts màxims d'impureses:- Material ceràmic: <= 5% del pes- Partícules lleugeres: <= 1% del pes- Asfalt: <= 1% del pes- Altres: <= 1,0 % del pesEn els valors de les especificacions no citades, es mantenen els establerts en l'article28 de la EHE.

SORRA DE MARBRE BLANC:Barreja amb granulats blancs diferents del marbre: 0%

Pàgina: 2



SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:Es denomina sorra a la barreja de les diferents fraccions d'àrid fi que s'utilitzen pera la confecció del formigóDesignació: d/D - IL - Nd/D: Fracció granulomètrica, d tamany mínim i D tamany màximIL: Presentació, R rodat, T triturat (matxuqueig) i M barrejaN: Naturalesa de l'àrid (C, calcari; S, silici; G,granític; O, ofita; B, basalt; D,dolomític; Q, traquita; I, fonolita; V, varis; A, artificial i R, reciclatMida dels granuls (Tamís 4 UNE-EN 933-2): <= 4 mmMaterial retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pesespecífic 20 kN/m3 (UNE EN 1744-1): <= 0,5% en pesCompostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE_EN 1744-1): <= 1% enpesReactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146507-2)Sulfats solubles en àcid, expressats en SO3 i referits al granulat sec (UNE_EN 1744-1):<= 0,8% en pesClorurs expressats en Cl- i referits al granulat sec (UNE-EN 1744-1):- Formigó armat o en massa amb armadures de fissuració: <= 0,05% en pes- Formigó pretesat: <= 0,03% en pesIó clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:- Pretensat: <= 0,2% pes de ciment- Armat: <= 0,4% pes de ciment- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de cimentEstabilitat (UNE-EN 1367-2):- Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 10%- Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 15%Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2) quan el formigó estigui sotmès a unaclasse d'exposició H o F, i l'àrid fi tingui una absorció d'aigua >1%: <= 15%Coeficient de friabilitat (UNE 83115)- Per formigons d'alta resistència: < 40- Formigons en massa o armats amb Fck<=30 N/mm2: < 50 Els àrids no han de presentar reactivitat potencial amb els àlcalis del formigó. Per acomprovar-ho, s'ha de realitzar en primer lloc un anàlisi petrogràfic, per a obtenir eltipus de reactivitat que, en el seu cas, puguin presentar. Si d'aquest estudi es dedueixla possibilitat de reactivitat àlcali sílice o àlcali silicat, s'ha de realitzarl'assaig descrit a la UNE 146.508 EX. Si el tipus de reactivitat potencial és àlcali carbonat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a la UNE 146.507 EX Part 2.La corba granulomètrica de l'àrid fi, ha d'estar compresa dins del fus següent:+----------------------------------------------------------------------------+¦ ¦ Material retingut acumulat, en % en pes,en els tamisos ¦¦ Límits ¦-------------------------------------------------------------------¦¦ ¦ 4 mm ¦ 2 mm ¦ 1 mm ¦ 0,5 mm ¦ 0,25 mm ¦ 0,125 mm ¦ 0,063 mm ¦¦--------¦--------¦--------¦--------¦--------¦---------¦----------¦----------¦¦Superior¦ 0 ¦ 4 ¦ 16 ¦ 40 ¦ 70 ¦ 77 ¦ (1) ¦¦--------¦--------¦--------¦--------¦--------¦---------¦----------¦----------¦¦Inferior¦ 15 ¦ 38 ¦ 60 ¦ 82 ¦ 94 ¦ 100 ¦ 100 ¦+----------------------------------------------------------------------------+(1) Aquest valor varia en funció del tipus i origen de l'àrid.

SORRA DE PEDRA GRANÍTICA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE_EN 933-1):- Granulat gruixut:- Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes- Granulat fí:- Granulat arrodonit: <= 6% en pes- Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c, IV oalguna classe específica d'exposició: <= 6% en pes- Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o capclasse específica d'exposició: <= 10% en pesEquivalent de sorra (EAV)(UNE_EN 933-8):- Per a obres en ambients I, IIa,b o cap classe específica d'exposició: >= 70- Resta de casos: >= 75Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6): <= 5%

SORRA DE PEDRA CALCÀRIA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE_EN 933-1):- Granulat gruixut:- Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes- Granulat fí:

Pàgina: 3



- Granulat arrodonit: <= 6% en pes- Granulat de matxuqueig calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c,IV o algunaclasse específica d'exposició: <= 10% en pes- Granulat de matxuqueix calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classeespecífica d'exposició: <= 16% en pesValor blau de metilè(UNE 83-130):- Per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 0,6%en pes- Resta de casos: <= 0,3% en pes

SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS:La composició granulomètrica ha de quedar dintre dels límits següents:+-------------------------------------------------+¦ Tamís ¦ Percentatge en ¦ Condicions ¦¦ UNE 7-050 ¦ pes que passa ¦ ¦¦ mm ¦ pel tamís ¦ ¦¦-----------¦------------------¦------------------¦¦ 5,00 ¦ A ¦ A = 100 ¦¦ 2,50 ¦ B ¦ 60 <= B <= 100 ¦¦ 1,25 ¦ C ¦ 30 <= C <= 100 ¦¦ 0,63 ¦ D ¦ 15 <= D <= 70 ¦¦ 0,32 ¦ E ¦ 5 <= E <= 50 ¦¦ 0,16 ¦ F ¦ 0 <= F <= 30 ¦¦ 0,08 ¦ G ¦ 0 <= G <= 15 ¦¦-----------¦------------------¦------------------¦¦ Altres ¦ ¦ C - D <= 50 ¦¦ condi- ¦ ¦ D - E <= 50 ¦¦ cions ¦ ¦ C - E <= 70 ¦+-------------------------------------------------+Mida dels grànuls: <= 1/3 del gruix del juntContingut de matèries perjudicials: <= 2%

GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS:El material ha de procedir d'una planta autoritzada legalment per al tractament deresidus de la construcció.El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d'alteració física oquímica sota les condicions mes desfavorables que presumiblement es puguin donar al llocd'utilització.No han de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures,capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d'aigua.S'ha considerat que l'ús serà el reblert de rases amb canonades.Per a qualsevol utilització diferent d'aquesta, es requereix l'acceptació expressa de ladirecció facultativa i la justificació mitjançant els assaigs que pertoquin que escompleixen les condicions requerides per l'us al que es pretén destinar.


CONDICIONS GENERALS:Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions.Cada remesa de sorra s'ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec.Les sorres de tipus diferents s'han d'emmagatzemar per separat.Els àrids s'han d'emmagatzemar de tal manera que quedin protegits contra lacontaminació, i evitant la seva possible segregació, sobretot durant el seu transport.Es recomana emmagatzemar-los sota cobert per evitar els canvis de temperatura delgranulat, i en un terreny sec i net destinat a l'apilament dels àrids. Les sorresd'altres tipus s'han d'emmagatzemar per separat.




SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de HormigónEstructural (EHE-08).

SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS:Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón

Pàgina: 4



Estructural (EHE-08).UNE-EN 12620:2003 Áridos para hormigón.Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de laEdificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.

GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS:Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Lleireguladora dels residus.

SORRES PER A ALTRES USOS:No hi ha normativa de compliment obligatori.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:L'entrega de granulat a l'obra ha d'anar acompanyada d'un full de subministramentproporcionat per el subministrador, en el que hi han de constar com a mínim les següentsdades:- Identificació del subministrador- Número del certificat de marcatge CE o indicació d'autoconsum- Número de sèrie de la fulla de subministrament- Nom de la cantera- Data del lliurament- Nom del peticionari- Designació de l'àrid segons l'article 28.2 de la EHE- Quantitat de granulat subministrat- Identificació del lloc de subministramentEl fabricant ha de proporcionar la informació relativa a la granulometria i a lestoleràncies de l'àrid subministrat.El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti,la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació deconformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE:- Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio:Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han deser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estatmembre,- Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteresi altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits deseguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments inormes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 2+: Declaració de conformitat del fabricant i Certificació de Control de laProducció en Fàbrica- Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteresi altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits deseguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments inormes administratives nacionals de cada estat membre,- Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio:Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que hande ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estatmembre: - Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricantEl símbol de marcatge de conformitat CE s'ha d'estampar d'acord amb la Directiva 93/68CEi ha d'estar visible sobre el producte o sobre etiqueta, embalatge o documentaciócomercial i ha d'anar acompanyat de la següent informació:- Número d'identificació de l'organisme de certificació- Nom o marca d'identificació i direcció del fabricant- Les dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge- Referència a la norma (UNE-EN 12620)- Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst)- Designació del producte- Informació de les característiques essencials aplicablesA la documentació del marcatge haurà d'indicar:- Nom del laboratori que ha realitzat els assajos- Data d'emissió del certificat- Garantia de que el tractament estadístic és l'exigit en el marcatge- Estudi de fins que justifiqui experimentalment el seu ús, en el cas que hi hagi àridsque no compleixen amb l'article 28.4.1.L'àrid reciclat ha d'incloure en la seva documentació:- Naturalesa del material- Planta productora de l'àrid i empresa transportista de la runa

Pàgina: 5



- Presència d'impureses- Detalls de la seva procedència- Altre informació que resulti rellevant

OPERACIONS DE CONTROL:Els àrids han de disposar del marcatge CE, de tal manera que la comprovació de la sevaidoneïtat per al seu ús es farà mitjançant un control documental del marcatge per tal dedeterminar el compliment de les especificacions del projecte i de l'article 28 de laEHE.En el cas d'àrids d'autoconsum, el Constructor o el Subministrador ha d'aportar uncertificat d'assaig, de com a màxim tres mesos d'antiguitat, realitzat en un laboratoride control dels contemplats en l'article 78.2.2.1 de la EHE, que verifiqui el complimentde les especificacions de l'àrid subministrat respecte l'article 28 de la EHE.La DF ha de poder valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposarde suficient informació, podrà determinar l'execució de comprovacions mitjançantassaigs.La DF, a més, ha de valorar si realitzar una inspecció a la planta de fabricació, apoder ser, abans del subministra de l'àrid, per comprovar la idoneïtat per a la sevafabricació. En cas necessari, la DF ha de poder realitzar els assaigs següents per averificar la conformitat de les especificacions:- Matèria orgànica (UNE-EN 1744-1).- Terrossos d'argila (UNE 7133).- Material retingut per el garbell 0.063 UNE (UNE EN 933-2) i que sura en un líquid depes específic 2 (UNE EN 1744-1).- Compostos de sofre (SO3)- respecte al granulat sec (UNE-EN 1744-1).- Sulfats solubles en àcid (UNE-EN 1744-1).- Contingut de Ió CL- (UNE-EN 1744-1).- Assaig petrogràfic- Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507 i UNE 146-508).- Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8).- Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6).- Assaig d'identificació per raigs X.- Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2)- Assaig granulomètric (UNE-EN 933-2)- Coeficient de friabilitat (UNE 83115)Un cop s'hagi realitzat l'apilament, s'ha de realitzar una inspecció visual, i si esconsidera necessari, s'han de prendre mostres per realitzar els assaigs corresponents.S'ha de poder acceptar la sorra que no compleixi amb els requisits sempre i quanmitjançant rentat, cribatge o mescla, assoleixi les condicions exigides.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No s'ha d'acceptar la sorra que no compleixi totes les especificacions indicades al plecde condicions. Si la granulometria no s'ajusta a la utilitzada per a l'establiment deles dosificacions aprovades, s'hauran de projectar i aprovar noves fórmules de treball.No s'han d'utilitzar àrids fins els quals l'equivalent de sorra sigui inferior a:- 70, en obres sotmeses a les classes I, IIa o IIb, i no sotmeses a cap classeespecífica d'exposició- 75, en la resta de casosEn cas que les sorres procedents del matxuqueig de roques calcàries o de roquesdolomítiques que no compleixin l'especificació de l'equivalent de sorra, s'han de poderacceptar si l'assaig del blau de metilè (UNE-EN 933-9) compleix el següent:- Per a obres amb classe general d'exposició I, IIa o IIb (i sense classe específica):<= 0,6% en pes- Resta de casos: <= 0,3% en pesSi el valor del blau de metilè fos superior als valors anteriors, i es presentin dubtesde la presència d'argila en els fins, s'ha de poder realitzar un assaig de rajos X per ala seva detecció i identificació: s'ha de poder utilitzar l'àrid fi si les argiles sóndel tipus caolinita o illita, i si les propietats del formigó amb aquest àrid són lesmateixes que les d'un que tingui els mateixos components però sense els fins.S'han de poder utilitzar sorres rodades, o procedents de roques matxucades, o escòriessiderúrgiques adequades, en la fabricació de formigó d'ús no estructural.

B033 GRAVES


Granulats utilitzats per a algun dels usos següents:

Pàgina: 6



- Confecció de formigons- Confecció de barreges grava-ciment per a paviments- Material per a drenatges- Material per a pavimentsEl seu origen pot ser:- Granulats naturals, procedents d'un jaciment natural- Granulats naturals, obtinguts per matxucament de roques naturals- Granulats procedents d'escòries siderúrgiques refredades per aire- Granulats procedents del reciclatge de residus de la construcció o demolicions,provenints d'una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquests residusEls granulats naturals poden ser:- De pedra granítica- De pedra calcàriaEls granulats procedents del reciclatge d'enderrocs de la construcció que s'hanconsiderat són els següents:- Granulats reciclats provinents de construcció de maó- Granulats reciclats provinents de formigó- Granulats reciclats mixtes- Granulats reciclats prioritariament naturals

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:El contractista ha de sotmetre a l'aprovació de la DF les pedreres o dipòsits d'on s'hand'obtenir els àrids, aportant tots els elements justificatius que cregués convenients oque li fossin requerits pel Director d'Obra, entre d'altres:- Classificació geològica.- Estudi de morfologia.- Aplicacions anteriors.La DF ha de poder refusar totes aquelles procedències que, al seu criteri, obligarien aun control massa freqüent dels materials que se n'extraguessin.

CARÁCTERÍSTIQUES GENERALS DELS GRANULATS RECICLATSEls granulats procedents de reciclatge d'enderrocs no han de contenir en cap cas restesprovinents de construccions amb patologies estructurals, com ara ciment aluminós,granulats amb sulfurs, sílice amorfa o corrosió de les armadures.Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica.La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús i ha de ser la que esdefineix a la partida d'obra en què intervingui o, si no hi consta, la que estableixiexplícitament la DF.Han de ser nets, resistents i de granulometria uniforme.No han de tenir pols, brutícia, argila, margues o d'altres matèries estranyes.Diàmetre mínim: 98% retingut tamís 4 (UNE-EN 933-2)Els àrids reciclats hauran de complir amb les especificacions de l'article 28 de la EHE.A més, els que provinguin de formigons estructurals sans, o de resistència elevada, hande ser adequats per a la fabricació de formigó reciclat estructural, complint una sèriede requisits:- Dimensió mínima permesa = 4 mm- Terrossos d'argila per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 0,6%- Terrossos d'argila per a un formigó amb 100% d'àrid reciclat: <= 0,25%- Absorció d'aigua per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 7%- Absorció d'aigua per a un formigó amb més del 20% d'àrid reciclat: <= 5%- Coeficient de Los Ángeles: <= 40- Continguts màxims d'impureses:- Material ceràmic: <= 5% del pes- Partícules lleugeres: <= 1% del pes- Asfalt: <= 1% del pes- Altres: <= 1,0 % del pesEn els valors de les especificacions no citades, es mantenen els establerts en l'article28 de la EHE.

GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS:El material ha de procedir d'una planta autoritzada legalment per al tractament deresidus de la construcció.El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d'alteració física oquímica sota les condicions mes desfavorables que presumiblement es puguin donar al llocd'utilització.No han de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures,capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d'aigua.

GRANULATS RECICLATS PROVINENTS DE CONSTRUCCIÓ DE MAÓ:El seu origen ha de ser construccions de maó, amb un contingut final de ceràmica

Pàgina: 7



superior al 10% en pes.Contingut de maó + morters + formigons: >= 90% en pesContingut d'elements metàl·lics: NulÚs admissible: Reblerts per a drenatges i protecció de cobertes

GRANULATS RECICLATS PROVINENTS DE FORMIGONS:El seu origen ha de ser de construccions de formigó, sense barreja d'altres enderrocs.Contingut de formigó: > 95%Contingut d'elements metàl·lics: NulÚs admissible:- Drenatges- Formigons de resistencia característica <= 20 N/mm2 utilitzats en classes d'exposicióI o Iib- Protecció de cobertes- Bases i subases de paviments

GRANULATS RECICLATS MIXTES:El seu origen ha de ser enderrocs de construccions de maó i formigó, amb una densitatdels elements massissos > 1600 kg/m3.Contingut de ceràmica: <= 10% en pesContingut total de matxuca de formigó + maó + morter: >= 95% en pesContingut d'elements metàl·lics: NulÚs admissible:- Drenatges- Formigons en massa

GRANULATS RECICLATS PRIORITARIAMENT NATURALS:Granulats obtinguts de pedrera amb incorporació d'un 20% de granulats reciclatsprovinents de formigó.Ús admissible:- Drenatges i formigons utilitzats en classes d'exposició I o IIbS'han considerat les següents utilitzacions de les graves:- Per a confecció de formigons- Per a drens- Per a paviments- Per a confecció de mescles grava-ciment tipus GC-1 o GC-2

GRANULATS PROCEDENTS D'ESCORIES SIDERÚRGIQUESContingut de silicats inestables: NulContingut de compostos fèrrics: Nul

GRAVA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:Es denomina grava a la barreja de les diferents fraccions de granulat gruixut ques'utilitzen per a la confecció del formigóDesignació: d/D - IL - Nd/D: Fracció granulomètrica, d tamany mínim i D tamany màximIL: Presentació, R rodat, T triturat (matxuqueig) i M barrejaN: Naturalesa de l'àrid (C, calcari; S, silici; G,granític; O, ofita; B, basalt; D,dolomític; Q, traquita; I, fonolita; V, varis; A, artificial i R, reciclatLa grandària màxima D d'un granulat gruixut (grava) utilitzat per la confecció deformigó serà menor que les següents dimensions:- 0,8 de la distància lliure horitzontal entre beines o armadures que formin grup, oentre un parament de la peça i una beina o armadura que formi un angle >45º (amb ladirecció de formigonat)- 1,25 de la distància entre un parament de la peça i una beina o armadura que formi unangle <=45º (amb la direcció de formigonat)- 0,25 de la dimensió mínima de la peça que es formigona amb les excepcions següents:- Lloses superiors de sostres, amb TMA < 0,4 del gruix mínim- Peces d'execució molt curosa i elements en els que l'efecte de la paret de l'encofratsigui reduït (sostres encofrats a una sola cara), amb TMA < 0,33 del gruix mínimQuan el formigó passi entre vàries armadures, l'àrid gruixut serà el mínim valor entreel primer punt i el segon del paràgraf anterior.Tot el granulat ha de ser d'una mida inferior al doble del límit més petit aplicable acada cas.Contingut de matèria orgànica (UNE-EN 1744-1): Color més clar que el patróFins que passen pel tamís 0,063 (UNE-EN 933-2):- Per a graves calcàries i granítiques: <= 1,5% en pes- Granulats, reciclats de formigó o prioritariament naturals: < 3%- Per a granulats reciclats mixtos: < 5%L'índex de llenques per a un granulat gruixut segons UNE-EN 933-3: <= 35%

Pàgina: 8



Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pesespecífic 20 kN/m3 (UNE EN 1744-1): - Granulats naturals <= 1% en pesCompostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1):- Granulats naturals: <= 1% en pes- Granulats d'escòries siderúrgiques: <= 2% en pes- Granulats reciclats mixtos: <= 1% en pes- Granulats amb sulfurs de ferro oxidables en forma de pirrotina: <= 0,1% en pes- Altres granulats: <= 0,4% en pesSulfats solubles en àcids, expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1):- Granulats naturals: <= 0,8% en pes- Granulats d'escòries siderúrgiques: <= 1% en pesClorurs expressats en Cl- i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1):- Formigó armat o en massa amb armadura de fissuració: <= 0,05% en massa- Formigó pretesat: <= 0,03% en massaIó clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:- Pretensat: <= 0,2% pes de ciment- Armat: <= 0,4% pes de ciment- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de cimentContingut de pirites o d'altres sulfurs: 0%Contingut de ió Cl-:- Granulats reciclats mixtos: < 0,06%El contingut de matèria orgànica que sura en un líquid de pes específic 2 segons laUNE-EN 1744-1(Apart.) 14.2 serà <= 1% per a granulats gruixuts.Contingut de materials no petris (roba, fusta, paper...):- Granulats reciclats provinents de formigó o mixtos: < 0,5%- Altres granulats: NulContingut de restes d'asfalt:- Granulat reciclat mixt o provinent de formigó: < 0,5%- Altres granulats: NulReactivitat:- Àlcali-sílici o àlcali-silicat (Mètode químic UNE 146-507-1 EX o Mètode accelerat UNE146-508 EX): Nul·la- Àlcali-carbonat (Mètode químic UNE 146-507-2): Nul·laEstabilitat (UNE-EN 1367-2):- Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 18%Resistència a la fragmentació segons UNE-EN 1097-2 (Assaig de los Ángeles):- Granulats gruixuts naturals: <= 40Absorció d'aigua:- Granulats gruixuts naturals (UNE-EN 1097-6): < 5%- Granulats reciclats provinents de formigó: < 10%- Granulats reciclats mixtos: < 18%- Granulats reciclats prioritariament naturals: < 5%Pèrdua de pes amb cinc cicle de sulfat de magnesi segons UNE-EN 1367-2:- Granulats gruixuts naturals: <= 18%Els àrids no han de presentar reactivitat potencial amb els àlcalis del formigó. Per acomprovar-ho, s'ha de realitzar en primer lloc un anàlisi petrogràfic, per a obtenir eltipus de reactivitat que, en el seu cas, puguin presentar. Si d'aquest estudi es dedueixla possibilitat de reactivitat àlcali sílice o àlcali silicat, s'ha de realitzarl'assaig descrit a la UNE 146.508 EX. Si el tipus de reactivitat potencial és àlcali carbonat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a la UNE 146.507 EX Part 2.Els àrids no han de ser reactius amb el ciment. No s'utilitzaran àrids procedents deroques toves, friables, poroses, etc., ni els que continguin nòduls de guix, compostosferrosos, sulfurs oxidables, etc, en quantitats superiors a les contemplades a la EHE

GRAVA PER A DRENATGES:El granulat ha de ser procedent d'un jaciment natural, del matxuqueig de roquesnaturals, o del reciclatge d'enderrocs. No ha de presentar restes d'argila, margues oaltres materials estranys.La mida màxima dels grànuls ha de ser de 76 mm (tamís 80 UNE) i el garbellat ponderalacumulat pel tamís 0,08 UNE ha de ser <= 5%. La composició granulomètrica ha de serfixada explícitament per la DF segons les característiques del terreny per drenar i delsistema de drenatge.Plasticitat: No plàsticCoeficient de desgast (assaig "Los Ángeles" UNE-EN 1097-2): <= 40Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8): > 30Condicions generals de filtratge:- F15/d85: < 5- F15/d15: < 5- F50/d50: < 5

Pàgina: 9



(Fx = grandària superior de la fracció x% en pes del material filtrant, dx = grandàriasuperior de la proporció x% del terreny a drenar)A més, el coeficient d'uniformitat del filtre ha de ser:- F60/F10: <20Condicions de la granulometria en funció del sistema previst d'evacuació de l'aigua:- Per a tubs perforats: F85/Diàmetre de l'orifici: > 1- Per a tubs amb juntes obertes: F85/ Obertura de la junta: > 1,2- Per a tubs de formigó porós: F85/d15 de l'àrid del tub: > 0,2- Si es drena per metxinals: F85/ diàmetre del metxinal: > 1Quan no sigui possible trobar un material granular d'aquestes condicions es faranfiltres granulars compostos de vàries capes. La més gruixuda es col·locarà al costat delsistema d'evacuació. Aquesta complirà les condicions de filtre respecte a la següent iaixí successivament fins arribar al replè o al terreny natural. Es podrà recórrer a l'úsde filtres geotèxtils.Quan el terreny natural estigui constituït per materials amb graves i boles a efectesdel compliment de les condicions anteriors, s'atendrà únicament a la corbagranulomètrica de la fracció del mateix inferior a 25 mm.Si el terreny no és cohesiu i està compost per sorra fina i llims, el material drenanthaurà de complir, a més de les condicions generals de filtre, la condició: F15 > 1 mm.Si el terreny natural és cohesiu, compacte i homogeni, sense restes de sorra o llims,les condicions de filtre 1 i 2 s'han de substituir per: 0,1 mm > F15 > 0,4 mmEn els drens cecs, el material de la zona permeable central haurà de complir lessegüents condicions:- Mida màxima de l'àrid: Entre 20 mm i 80 mm- Coeficient de uniformitat: F60/F10 < 4En els drens cecs, el material de la zona permeable central haurà de complir lessegüents condicions:- Mida màxima de l'àrid: Entre 20 mm i 80 mm- Coeficient de uniformitat: F60/F10 < 4En els drens cecs, el material de la zona permeable central haurà de complir lessegüents condicions:- Mida màxima de l'àrid: Entre 20 mm i 80 mm- Coeficient de uniformitat: F60/F10 < 4Si s'utilitza granulats reciclats s'ha de comprovar que l'inflament (assaig CBR(NLT-111)) sigui inferior al 2% (UNE 103502).


CONDICIONS GENERALS:Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions.Cada remesa de grava s'ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl secLes graves de tipus diferents s'han d'emmagatzemar per separatEls àrids s'emmagatzemaran de tal manera que quedin protegits contra la contaminació, ievitant la seva possible segregació, sobretot durant el seu transport. Es recomanaemmagatzemar-los sota cobert per evitar els canvis de temperatura del granulat.




GRAVA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de HormigónEstructural (EHE-08).UNE-EN 12620:2003 Áridos para hormigón.

GRAVA PER A PAVIMENTS:* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripcionestécnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

GRAVA PER A DRENATGES:Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la Instrucción de la DirecciónGeneral de Carreteras 5.1.IC «Drenaje» que figura como anejo a esta Orden.Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC:Drenaje superficial


Pàgina: 10



CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:L'entrega de granulat a l'obra ha d'anar acompanyada d'un full de subministramentproporcionat per el subministrador, en el que hi han de constar com a mínim les següentsdades:- Identificació del subministrador- Número del certificat de marcatge CE o indicació d'autoconsum- Número de sèrie de la fulla de subministrament- Nom de la cantera o planta subministradora en cas de material reciclat- Data del lliurament- Nom del peticionari- Designació de l'àrid segons l'article 28.2 de la EHE- Quantitat de granulat subministrat- Identificació del lloc de subministramentEl fabricant ha de proporcionar la informació relativa a la granulometria i a lestoleràncies de l'àrid subministrat.El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti,la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació deconformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE:- Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio:Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han deser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estatmembre,- Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteresi altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits deseguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments inormes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 2+: Declaració de conformitat del fabricant i Certificació de Control de laProducció en Fàbrica- Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteresi altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits deseguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments inormes administratives nacionals de cada estat membre,- Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio:Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que hande ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estatmembre: - Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricantEl símbol de marcatge de conformitat CE s'ha d'estampar d'acord amb la Directiva 93/68CEi ha d'estar visible sobre el producte o sobre etiqueta, embalatge o documentaciócomercial i ha d'anar acompanyat de la següent informació:- Número d'identificació de l'organisme de certificació- Nom o marca d'identificació i direcció del fabricant- Les dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge- Referència a la norma (UNE-EN 12620)- Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst)- Designació del producte- Informació de les característiques essencials aplicablesA la documentació del marcatge haurà d'indicar:- Nom del laboratori que ha realitzat els assajos- Data d'emissió del certificat- Garantia de que el tractament estadístic és l'exigit en el marcatge- Estudi de fins que justifiqui experimentalment el seu ús, en el cas que hi hagi àridsque no compleixen amb l'article 28.4.1.L'àrid reciclat ha d'incloure en la seva documentació:- Naturalesa del material- Planta productora de l'àrid i empresa transportista de la runa- Presència d'impureses- Detalls de la seva procedència- Altre informació que resulti rellevantEl subministrador de granulats procedents de reciclatge, ha d'aportar la documentacióque garanteixi el compliment de les especificacions establertes a la norma EHE-08, si elmaterial s'ha d'utilitzar en la confecció de formigons.

OPERACIONS DE CONTROL:Els àrids han de disposar del marcatge CE, de tal manera que la comprovació de la sevaidoneïtat per al seu ús es farà mitjançant un control documental del marcatge per tal dedeterminar el compliment de les especificacions del projecte i de l'article 28 de laEHE.En el cas d'àrids d'autoconsum, el Constructor o el Subministrador ha d'aportar uncertificat d'assaig, de com a màxim tres mesos d'antiguitat, realitzat en un laboratori

Pàgina: 11



de control dels contemplats en l'article 78.2.2.1 de la EHE, que verifiqui el complimentde les especificacions de l'àrid subministrat respecte l'article 28 de la EHE.La DF ha de poder valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposarde suficient informació, podrà determinar l'execució de comprovacions mitjançantassaigs.La DF, a més, ha de valorar si realitzar una inspecció a la planta de fabricació, apoder ser, abans del subministra de l'àrid, per comprovar la idoneïtat per a la sevafabricació. En cas necessari, la DF ha de poder realitzar els assaigs següents per averificar la conformitat de les especificacions:- Índex de llenques (UNE-EN 933-3).- Terrossos d'argila (UNE 7133)- Partícules toves (UNE 7134)- Coeficient de forma (UNE EN 933-4)- Material retingut per el garbell 0.063 UNE (UNE EN 933-2) i que sura en un líquid depes específic 2 (UNE EN 1744-1).- Compostos de sofre (SO3)- respecte al granulat sec (UNE-EN 1744-1).- Contingut en ió clor Cl- (UNE-EN 1744-1)- Assaig petrogràfic- Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507 i UNE 146-508).- Estabilitat, resistència a l'atac del sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2).- Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6).- Resistència al desgast Los Angeles (UNE-EN 1097-2).- Assaig d'identificació per raigs X.- Assaig granulomètric (UNE-EN 933-2)

OPERACIONS DE CONTROL EN GRAVA PER A DRENATGES:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Inspecció visual del material i recepció del certificat de procedència i qualitatcorresponent.- Abans de començar el reblert, quan hagi canvi de procedència del material, o cada 2000m3 durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d'identificació delmaterial:- Assaig granulomètric del material filtrant (UNE EN 933-1) - Assaig granulomètric del material adjacent (UNE 103101) - Desgast de ¿Los Ángeles¿ (UNE EN 1097-2) S'ha de demanar un certificat de procedència del material, que en el cas d'àridsnaturals ha de contenir:- Classificació geològica- Estudi de morfologia- Aplicacions anteriors- Assaigs d'identificació del material


CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN GRAVA PER A DRENATGES:S'han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procedimentindicades en cada assaig.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No s'acceptarà la grava que no compleixi totes les especificacions indicades al plec. Sila granulometria no s'ajusta a la utilitzada per a l'establiment de les dosificacionsaprovades, s'hauran de projectar i aprovar noves fórmules de treball.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIÓ EN CAS D'INCOMPLIMENT EN GRAVA PER A DRENATGES:Els resultats dels assaigs d'identificació han de complir estrictament lesespecificacions indicades, en cas contrari, no s'ha d'autoritzar l'ús del materialcorresponent en l'execució del reblert.

B037 TOT-U


Material granular de granulometria contínua, utilitzat com capa de ferm.S'han considerat els tipus següents:- Tot-u natural- Tot-u artificial

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:El tipus de material utilitzat ha de ser l'indicat a la DT o en el seu defecte el que

Pàgina: 12



determini la DF.La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús i ha de ser la que esdefineix a la partida d'obra en què intervingui o, si no hi consta, la que estableixiexplícitament la DF.A la vegada, els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica, i han de ser nets,resistents i de granulometria uniforme.No ha de ser susceptible de cap tipus de meteorització o alteració física o químicaapreciable sota les condicions possibles més desfavorables.No ha de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin afectar a estructures, ad'altres capes de ferm, o contaminar el sòl o corrents d'aigua.Els materials no han de tenir terrossos d'argila, marga, matèria orgànica, ni d'altresmatèries extranyes que puguin afectar la durabilitat de la capa.

TOT-U NATURAL:Es considera tot-u natural el material granular, de granulometria contínua, ques'utilitza com a capa de ferm. Els materials que el formin procediran de graveres odipòsits naturals, sòls naturals o de mescla d'ambdós. La DF ha de determinar la corba granulomètrica del granulat entre un dels següentsfusos:+------------------------------------------------+¦ ¦ Tamisatge ponderal acumulat (%) ¦¦Tamís UNE-EN¦---------------------------------- ¦¦ 933-2 (mm) ¦ ZN40 ZN25 ZN20 ¦¦------------¦-----------------------------------¦¦ 50 ¦ 100 -- -- ¦¦ 40 ¦ 80-95 100 -- ¦¦ 25 ¦ 60-90 75-95 100 ¦¦ 20 ¦ 54-84 65-90 80-100 ¦¦ 8 ¦ 35-63 40-68 45-75 ¦¦ 4 ¦ 22-46 27-51 32-61 ¦¦ 2 ¦ 15-35 20-40 25-50 ¦¦ 0,500 ¦ 7-23 7-26 10-32 ¦¦ 0,250 ¦ 4-18 4-20 5-24 ¦¦ 0.063 ¦ 0-9 0-11 0-11 ¦+------------------------------------------------+La fracció retinguda pel tamís 0.063 mm (UNE-EN 933-2) ha de ser inferior a 2/3 a lafracció retinguda pel tamís 0,250 mm (UNE-EN 933-2).Coeficient de desgast "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2):- Categoria de trànsit pesat T00 a T2: > 35- Categoria de trànsit pesat T3, T4 i vorals: > 40Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8):- T00 a T1: > 35- T2 a T4 i vorals de T00 a T2: > 30- Vorals de T3 i T4: > 25Per a capes granulars per a l'assentament de canonades: > 30Plasticitat (UNE 103104):- Trànsit T00 a T3: No plàstic- T4:- Límit líquid (UNE 103103): < 25- Índex de plasticitat (UNE 103104): < 6- Vorals sense pavimentar:- Límit líquid (UNE 103103): < 30- Índex de plasticitat (UNE 103104): < 10- Per a capes granulars per a l'assentament de canonades:- Límit líquid (UNE 103103): < 25- Índex de plasticitat (UNE 103104): < 6

TOT-U ARTIFICIAL:El tot-u artificial ha d'estar compost de granulats procedents de la trituració, total oparcial, de pedra de cantera o de grava natural.Es pot utilitzar material granular reciclat de residus de la construcció o demolicions,provenint d'una planta autoritzada legalment per el tractament d'aquests residus. Enobres de carreteres només es podrà utilitzar a les categories de tràfic pesat T2 a T4.Per al trànsit tipus T2 a T4 es podran utilitzar àrids reciclats, siderúrgics,subproductes i productes inerts de rebuig, sempre que compleixin amb les prescripcionstècniques exigides.La DF ha de determinar la corba granulomètrica del granulat per utilitzar, que had'estar continguda dins d'un dels fusos següents:+------------------------------------------------+¦ ¦ Tamisatge ponderal acumulat (%) ¦

Pàgina: 13



¦Tamís UNE-EN¦---------------------------------- ¦¦ 933-2 (mm) ¦ ZA25 ZA20 ZAD20 ¦¦------------¦-----------------------------------¦¦ 40 ¦ 100 -- -- ¦¦ 25 ¦ 75-100 100 100 ¦¦ 20 ¦ 65-90 75-100 65-100 ¦¦ 8 ¦ 40-63 45-73 30-58 ¦¦ 4 ¦ 26-45 31-54 14-37 ¦¦ 2 ¦ 15-32 20-40 0-15 ¦¦ 0,500 ¦ 7-21 9-24 0-6 ¦¦ 0,250 ¦ 4-16 5-18 0-4 ¦¦ 0,063 ¦ 0-9 0-9 0-2 ¦+------------------------------------------------+La fracció retinguda pel tamís 0.063 mm (UNE-EN 933-2) ha de ser inferior a 2/3 a lafracció retinguda pel tamís 0,250 mm (UNE-EN 933-2).Índex de llenques (UNE-EN 933-3): < 35Coeficient de desgast "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2):- Trànsit T0 a T2: < 30- T3, T4 i vorals: < 35Per a materials reciclats procedents de ferms de carretera o demolicions:- Trànsit de T00 a T2: > 40- Trànsit T3, T4 i vorals: > 45Per a capes granulars per a l'assentament de canonades: > 40Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8):- T00 a T1: > 40- T2 a T4 i vorals de T00 a T2: > 35- Vorals de T3 i T4: > 30Plasticitat:- Trànsit T00 a T4: No plàstic- Vorals sense pavimentar:- Límit líquid (UNE 103103): < 30- Índex de plasticitat (UNE 103104): < 10Coeficient de neteja (Annex C de la UNE 146130): < 2Si el material prové de reciclatge d'enderrocs (condicions addicionals):- Inflament (NLT-111): < 2%- Contingut de materials petris: >= 95%- Contingut de restes d'asfalt: < 1% en pes- Contingut de fusta: < 0,5% en pesComposició química:- Compostos de sofre (SO3) (UNE EN 1744-1) en el cas que el material estigui en contacte amb capes tractades amb ciment: < 0,5%- A la resta: < 1%Si s'utilitza àrid siderúrgic d'acereries, haurà de complir:- Expansivitat (UNE EN 1744-1): < 5%Si s'utilitza àrid siderúrgic d'alt forn, haurà de complir:- Desintegració per silicat bicàlcic o per ferro (UNE EN 1744-1): Nul






* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripcionestécnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)* Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos delpliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes,relativos a firmes y pavimentos.* Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-ICSecciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.


OPERACIONS DE CONTROL:Abans de començar l'obra, quan hagi canvi de procedència del material, o amb la

Pàgina: 14



freqüència indicada durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigsd'identificació del material:- Per a cada 1000 m3 o fracció diària i sobre 2 mostres:- Assaig granulomètric (UNE EN 933-1), - Assaig d'equivalent de sorra (UNE EN 933-8)- I en el seu cas, assaig de blau de metilè (UNE EN 933-9)- Per a cada 5000 m3, o 1 cada setmana si el volum executat és menor:- Determinació dels límits d'Atterberg (UNE 103103 i UNE 103104)- Assaig Próctor Modificat (UNE 103501)- Humitat natural (UNE EN 1097-5)- Per a cada 20000 m3 o 1 cop al mes si el volum executat és menor:- Coeficient de desgast de ¿Los Angeles¿ (UNE-EN 1097-2)- Coeficient de neteja (Annex C, UNE 146130), cada 1500 m3, o cada 2 dies si el volumexecutat és menor.El Director de les obres podrà reduir a la meitat la freqüència dels assaigs siconsidera que els materials són suficientment homogenis, o si en el control de recepcióde la unitat acabada s'han aprovat 10 lots consecutius.

OPERACIONS DE CONTROL EN TOT-U ARTIFICIAL:Abans de començar l'obra, quan hagi canvi de procedència del material, o amb lafreqüència indicada durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigsd'identificació del material:- Per a cada 5000 m3, o 1 cada setmana si el volum executat és menor:- Índex de llenques (UNE EN 933-3)- Partícules triturades (UNE EN 933-5

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:S'han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procedimentindicades en cada assaig.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Els resultats dels assaigs d'identificació han de complir estrictament lesespecificacions indicades, en cas contrari, no s'autoritzarà l'ús del materialcorresponent.

B051 CIMENTS


Conglomerant hidràulic format per diferents materials inorgànics finament dividits que,amassats amb aigua, formen una pasta que, mitjançant un procés d'hidratació, endureix iun cop endurit conserva la seva resistència i estabilitat fins i tot sota l'aigua.S'han considerat els ciments regulats per la norma RC-08 amb les característiquessegüents:- Ciments comuns (CEM)- Ciments d'aluminat de calci (CAC)- Ciments blancs (BL)- Ciments resistens a l'aigua de mar (MR)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de laGeneralitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin dequalitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons lesnormes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea deLliure Canvi.També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiquetaecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de laComunitat Europea.Ha de ser un material granular molt fi i estadísticament homogeni en la seva composició.El ciment ha de ser capaç, si es dosifica i barreja adequadament amb aigua i granulats,de produir un morter o un formigó que conservi la seva traballabilitat en un temps proullarg i assolir, al final de períodes definits, els nivells especificats de resistènciai mantenir estabilitat de volum a llarg termini.No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.En activitats manuals en les que hi hagi risc de contacte amb la pell i d'acord ambl'establert a l'Ordre Presidencial 1954/2004 de 22 de juny, no s'han d'utilitzar ocomercialitzar ciments amb un contingut de crom (VI) superior a dos parts per milió delpes sec del ciment.

CIMENTS COMUNS (CEM):

Pàgina: 15



Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets1630/1992 de 29 de desembre, 1328/1995 de 28 de juliol i 956/2008 de 6 de juny.Els components han de complir els requisits especificats en el capítol 5 de la normaUNE-EN 197-1.Tipus de ciments:- Ciment Pòrtland: CEM I- Ciment Pòrtland amb addicions: CEM II- Ciment Pòrtland amb escòries de forn alt: CEM III- Ciment putzolànic: CEM IV- Ciment compost: CEM VAlguns d'aquests tipus es divideixen en subtipus, segons el contingut de l'addició obarreja d'addicions presents en el ciment. Segons aquest contingut creixent els subtipuspoden ser A, B o C.Addicions del clinker pòrtland (K):- Escòria de forn alt: S- Fum de sílice: D- Putzolana natural: P- Putzolana natural calcinada: Q- Cendra volant Sicília: V- Cendra volant calcària: W- Esquist calcinat: T- Filler calcari L: L- Filler calcari LL: LLRelació entre denominació i designació dels ciments comuns segons el tipus, subtipus iaddicions:+------------------------------------------------------+¦ Denominació ¦ Designació ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland ¦ CEM I ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ CEM II/A-S ¦¦ ¦ CEM II/B-S ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ CEM II/A-D ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ CEM II/A-P ¦¦ ¦ CEM II/B-P ¦¦ ¦ CEM II/A-Q ¦¦ ¦ CEM II/B-Q ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ CEM II/A-V ¦¦ volants ¦ CEM II/B-V ¦¦ ¦ CEM II/A-W ¦¦ ¦ CEM II/B-W ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb esquist ¦ CEM II/A-T ¦¦ calcinat ¦ CEM II/B-T ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb filler ¦ CEM II/A-L ¦¦ calcari ¦ CEM II/B-L ¦¦ ¦ CEM II/A-LL ¦¦ ¦ CEM II/B-LL ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland mixt ¦ CEM II/A-M ¦¦ ¦ CEM II/B-M ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment amb escòries de ¦ CEM III/A ¦¦ forn alt ¦ CEM III/B ¦¦ ¦ CEM III/C ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment putzolànic ¦ CEM IV/A ¦¦ ¦ CEM IV/B ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦¦ ¦ CEM V/B ¦+------------------------------------------------------+En ciments pòrtland mixtos CEM II/A-M i CEM II/B-M, en ciments putzolànics CEM IV/A iCEM IV/B i en ciments compostos CEM V/A i CEM V/B els components principals a més delclinker han de ser declarats a la designació del ciment.La composició dels diferents ciments comuns ha de ser l'especificada al capítol 6 de la

Pàgina: 16



norma UNE-EN 197-1.Els ciments comuns han de complir les exigències mecàniques, físiques, químiques i dedurabilitat especificades al capítol 7 de la norma UNE-EN 197-1.

CIMENTS D'ALUMINAT DE CALÇ (CAC):Ciment obtingut per una mescla de materials aluminosos i calcàris.Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposa el Reial Decret956/2008 de 6 de juny.Han de complir les exigències mecàniques, físiques i químiques especificades a UNE-EN14647.

CIMENTS BLANCS (BL):Han d'estar subjectes al Reial Decret 1313/1988 i seran aquells definits a la norma UNE80305 i homòlegs de les normes UNE-EN 197-1 (ciments comuns) i UNE-EN 413-1 (ciments deram de paleta) que compleixin amb l'especificació de blancor.Índex de blancor (UNE 80117): >= 85D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 degener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris(CCRR).La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques, químiques i dedurabilitat que han de complir els ciments comuns blancs són les mateixes que lesespecificades per als ciments comuns a la norma UNE-EN 197-1.La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques i químiques que ha decomplir el ciment blanc de ram de paleta (BL 22,5 X) són les mateixes que lesespecificades per al ciment homòleg a la norma UNE-EN 413-1.

CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR):D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 degener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris(CCRR).Relació entre denominació i designació dels ciments resistents a l'aigua de mar segonsel tipus, subtipus i addicions:+------------------------------------------------------+¦ Denominació ¦ Designació ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland ¦ I ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ II/A-S ¦¦ ¦ II/B-S ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ II/A-D ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ II/A-P ¦¦ ¦ II/B-P ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ II/A-V ¦¦ volants ¦ II/B-V ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment amb escòries de ¦ III/A ¦¦ forn alt ¦ III/B ¦¦ ¦ III/C ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment putzolànic ¦ IV/A ¦¦ ¦ IV/B ¦¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦+------------------------------------------------------+Les especificacions generals en quan a composició i a exigències mecàniques, físiques,químiques i de durabilitat que han de complir són les corresponents als ciments comunshomòlegs de la norma UNE-EN 197-1.Han de complir els requisits addicionals especificats al capítol 7.2 de la norma UNE80303-2.


Subministrament: de manera que no s'alterin les seves característiques.Si el ciment es subministra a granel s'ha d'emmagatzemar en sitges.Si el ciment es subministra en sacs, s'han d'emmagatzemar en un lloc sec, ventilat,protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb la terra, de manera que nos'alterin les seves condicions.

Pàgina: 17



Temps màxim d'emmagatzematge dels ciments:- Classes 22,5 i 32,5: 3 mesos- Classes 42,5 : 2 mesos- Classes 52,5 : 1 mes




Real Decreto 1313/1988, de 28 de octubre, por el se declara obligatoria la homologaciónde los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras yproductos prefabricados.Orden de 17 de enero de 1989 por la que se establece la certificación de conformidad anormas como alternativa de la homologación de los cementos para la fabricación dehormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados.Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre, por el que se dictan disposiciones para lalibre circulación de productos de construcción, en aplicación de la Directiva89/106/CEE.Real Decreto 1328/1995, de 28 de julio, por el que se modifica, en aplicación de laDirectiva 93/68/CEE, las disposiciones para la libre circulación de productos deconstrucción, aprobadas por el Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre.Real Decreto 956/2008, de 6 de junio, por el que se aprueba la Instrucción para laRecepción de Cementos (RC-08).UNE-EN 197-1:2000 Cemento. Parte 1: Composición, especificaciones y criterios deconformidad de los cementos comunes.UNE-EN 14647:2006 Cemento de aluminato de calcio. Composición, especificaciones ycriterios de conformidad.UNE 80305:2001 Cementos blancos.UNE 80303-2:2001 Cementos con características adicionales. Parte 2: Cementos resistentesal agua de mar.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS COMUNS (CEM) I CIMENTS DECALÇ (CAC):El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti,la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació deconformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE:- Productes per a preparació de formigó, morter, beurades i altres mescles per aconstrucció i per a la fabricació de productes de construcció,- Productes per a elaboració de formigó, morter, pasta i altres mescles per aconstrucció i per a la fabricació de productes de construcció: - Sistema 1+: Certificació de Conformitat CEEl símbol normalitzat del marcatge CE ha d'anar acompanyat de la següent informació coma mínim:- el número identificador del organisme certificador que ha intervingut en el control deproducció- nom o marca distintiva d'identificació i adreça enregistrada del fabricant- número del certificat CE de conformitat- les dues últimes xifres de l'any en que el fabricant va posar el marcatge CE- indicacions que permetin identificar el producte així com les seves característiques iprestacions declarades atenent a les seves especificacions tècniques- referència a la norma armonitzada corresponent- designació normalitzada del ciment indicant el tipus, subtipus (segons els componentsprincipals) i classe resistent- en el seu cas, informació addicional referent al contingut de clorurs, al límitsuperior de pèrdua per calcinació de cendra volant i/o additiu empratSobre el mateix embalatge, el marcatge CE es pot simplificar, i inclourà com a mínim:- el símbol normalitzat del marcatge CE- en el seu cas, el número del certificat CE de conformitat- nom o marca distintiva d'identificació i adreça enregistrada del fabricant- els dos últims dígits de l'any en que el fabricant va posar el marcatge- referència al número de la norma harmonitzada corresponentEn aquest cas, la informació complerta del marcatge o etiquetat CE haurà d'apareixertambé a l'albarà o documentació que acompanya al lliurament.A l'albarà hi han de figurar les dades següents:- número de referència de la comanda

Pàgina: 18



- nom i adreça del comprador i punt de destí del ciment- identificació del fabricant i de l'empresa de subministrament- designació normalitzada del ciment subministrat conforme a la instrucció RC-08- quantitat que es subministra- en el seu cas, referència a los dades de l'etiquetat corresponent al marcatge CE- data de subministrament- identificació del vehicle que el transporta

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS BLANCS (BL) I CIMENTSRESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR):A l'albarà hi han de figurar les dades següents:- número de referència de la comanda- nom i adreça del comprador i punt de destí dels ciment- identificació del fabricant i de l'adreça de subministrament- designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6de juny- contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris- quantitat que es subministra- identificació del vehicle que transporta el cimenten el seu cas, l'etiquetatge corresponent al marcatge CEEn el cas de ciments envasats, aquests han de mostrar als seus envasos la següentinformació:- nom o marca identificativa i adreça complerta del fabricant i de la fàbrica- designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6de juny- contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris- dates de fabricació i d'envasat (indicant setmana i any)- condicions específiques aplicables a la manipulació i utilització del producteEl fabricant ha de facilitar, si li demanen, les dades següents:- Inici i final d'adormiment- Si s'han incorporat additius, informació detallada de tots ells i dels seus efectes

OPERACIONS DE CONTROL:La recepció del ciment haurà d'incloure al menys, dues fases obligatòries:- Una primera fase de comprovació de la documentació- Una segona fase de inspecció visual del subministramentEs pot donar una tercera fase, si el responsable de recepció ho considera oportú, decomprovació del tipus i classe de ciment i de les característiques físiques químiques imecàniques mitjançant la realització d'assaigs de identificació i, si es el cas,d'assaigs complementaris.Per a la primera fase, al iniciar el subministrament el Responsable de recepció ha decomprovar que la documentació es la requerida. Aquesta documentació estarà compresa per:- Albarà o full de subministrament.- Etiquetatge- Documents de conformitat, com pot ser el marcatge CE o bé la Certificació deConformitat del Reial Decret 1313/1988- Pel cas dels ciments no subjectes al marcatge CE, el certificat de garantia delfabricant signat.- Si els ciments disposen de distintius de qualitat, caldrà també la documentacióprecisa de reconeixements del distintiu.En la segona fase, un cop superada la fase de control documental, cal sotmetre el cimenta una inspecció visual per comprovar que no ha patit alteracions o barregesindesitjades.La tercera fase s'activarà quan es pugui preveure possibles defectes o en el cas que elResponsable així ho estableixi per haver donat resultats no conformes en les fasesanteriors o per haver detectat defectes en l'ús de ciments d'anteriors remeses.En aquest supòsit es duran terme, abans de començar l'obra i cada 200 t de ciment de lamateixa designació i procedència durant l'execució, assaigs d'acord amb l'establer enels Annexes 5 i 6 de la RC-08.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Les mostres es prendran segons l'indicat en la RC-08. Per a cada lot de control sotmès aassaig s'extrauran tres mostres, una per tal de realitzar els assaigs de comprovació dela composició, l'altre per els assaigs físics, mecànics i químics i l'altre per serconservada preventivament.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:A efectes de la fase primera, no s'aprovarà l'ús de ciments els quals el etiquetatge ila documentació no es correspongui amb el ciment sol·licitat, quan la documentació noestigui completa i quan no es reuneixin tots els requisits establerts.

Pàgina: 19



A efectes de la segona fase, no s'aprovarà l'ús de ciments que presentin símptomes demeteorització rellevant, que contingui cossos estranys i que no resulti homogènia en elseu aspecte o color.A efectes de la tercera fase, no s'aprovarà l'ús de ciments que no compleixin elscriteris establerts en l'apartat A5.5 de la RC-08.Quan no es compleixi alguna de les prescripcions del ciment assajat, es repetiran elsassaigs per duplicat, sobre dues mostres obtingudes de l'acopi existent a obra.S'acceptarà el lot únicament si els resultats obtinguts en les dues mostres sónsatisfactoris.

B064 FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA


Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una centralformigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 dejuliol d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril.

CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL:Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transporthan d'estar d'acord amb les prescripcions de la EHE-08.La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o perdosificació i s'expressarà, com a mínim, la següent informació:- Consistència- Grandària màxima del granulat- Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó- Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats- Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació- La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat opretesatLa designació per propietats s'ha de fer d'acord amb el format: T-R/C/TM/A- T: Indicatiu que serà HM pel formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP pel formigópretesat- R: Resistència característica a compressió, en N/mm2(20-25-30-35-40-45-50-55-60-70-80-90-100)- C: Lletra indicativa del tipus de consistència: L Líquida, F fluida, B tova, Pplàstica i S seca- TM: Grandària màxima del granulat en mm.- A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigóEn els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composicióde la mescla del formigó, garantint al peticionari les característiques especificades degrandària màxima del granulat, consistència i resistència característica, així com leslimitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relacióaigua/ciment).En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de lacongruència de les característiques especificades de grandària màxima del granulat,consistencia i contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i el subministrador leshaurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat.En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades a ladesignació, les garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s'hand'especificar abans de l'inici del subministrament.El formigó ha de complir amb les exigències de qualitat que estableix l'article 37.2.3de la norma EHE-08.Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, podrà contindre cendresvolants sense que aquestes excedeixin el 20% del pes del ciment, i si es tracta de fumde silici no podrà excedir el 10%Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzarl'us de cendres volants o fum de silici per la seva confecció. En estructuresd'edificació, si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes delciment. Si s'utilitza fum de silici no ha de superar el 10% del pes del ciment. Laquantitat mínima de ciment s'especifica a l'article 37.3.2 de la norma EHE-08La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre laproducció segons l'art. 30 de la norma EHE-08 i ha de posar els resultats de l'anàlisi al'abast de la DF, o disposarà d'un distintiu de qualitat oficialment reconegutLes cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la normaUNE_EN 450.Els additius hauran de ser del tipus que estableix l'article 29.2 de la EHE-08 i complirla UNE EN 934-2En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del cimentutilitzat.

Pàgina: 20



Classificació dels formigons per la seva resistència a compressió:- Si fck <= 50 N/mm2 , resistència standard- Si fck > 50 N/mm2 , alta resistènciaSi no es disposa més que de resultats a 28 dies d'edat, es podran admetre com a valorsde resistència a j dies d'edat els valors resultants de la fórmula següent:- fcm (t) = ßcc(t)·fcm- ßcc = exp s [1 (28/t)1/2](on Fcm: Resistència mitja a compressió a 28 dies, ßcc: coeficient que depèn de l'edatdel formigó, t: edat del formigó en dies, s: coeficient en funció del tipus de ciment(= 0,2 per a ciments d'alta resistència i enduriment ràpid (CEM 42,5R, CEM 52,5R), =0,25 per a ciments normals i d'enduriment ràpid (CEM 32,5R, CEM 42,5), = 0,38 per aciments d'enduriment lent (CEM 32,25))).Valor mínim de la resistència:- Formigons en massa >= 20 N/mm2- Formigons armats o pretesats >= 25 N/mm2Tipus de ciment:- Formigó en massa: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W,CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T i CEM III/C (UNE-EN 197-1), Ciments per a usosespecials ESP VI-1 (UNE 80307) - Formigó armatCiments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEMII/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C i CEM V/B (UNE-EN 197-1)- Formigó pretesatCiments comuns tipus CEM I, CEM II/A-D, CEM II/A-V, CEM II/A-P i CEMII/A-M(V,P) (UNE-EN 197-1)- Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305)- Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistentsals sulfats i/o a l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calord'hidratació (UNE-EN 14216) Classe del ciment: 32,5 NDensitats dels formigons:- Formigons en massa (HM): - 2.300 kg/m3 si fck <=50 N/mm2- 2.400 kg/m3 si fck > 50 N/mm2- Formigons armats i pretensats (HA-HP): 2500 kg/m3El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la normaEHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima deciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser:- Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3- Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3- Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3- A totes les obres: <= 500 kg/m3La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, enfunció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant eltipus d'exposició més favorable ha de ser:- Formigó en massa: <= 0,65 - Formigó armat: <= 0,65 - Formigó pretesat: <= 0,60 Assentament en el con d'Abrams (UNE EN 12350-2):- Consistència seca: 0 - 2 cm- Consistència plàstica: 3 - 5 cm- Consistència tova: 6 - 9 cm- Consistència fluida: 10-15 cm- Consistència líquida: 16-20 cmLa consistència (L) líquida només es podrà aconseguir mitjançant additiusuperfluidificant Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:- Pretensat: <= 0,2% pes de ciment- Armat: <= 0,4% pes de ciment- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de cimentQuantitat total de fins (sedàs 0,063) al formigó, corresponents als granulats i alciment:- Si l'aigua és standard: < 175 kg/m3- Si l'aigua és reciclada: < 185 kg/m3Toleràncies:- Assentament en el con d'Abrams:- Consistència seca: Nul- Consistència plàstica o tova: ± 1 cm- Consistència fluida: ± 2 cm- Consistència líquida: ± 2 cm

FORMIGONS PER A PILOTS FORMIGONATS ¿IN SITU¿

Pàgina: 21



Tamany màxim del granulat. El mes petit dels següents valors:- <= 32 mm- <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinalsDosificacions de pastat:- Contingut de ciment:- Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3- Formigons submergits: >= 375 kg/m3- Relació aigua-ciment (A/C): < 0,6- Contingut de fins d <0,125 (ciment inclòs):- Granulat gruixut d > 8 mm: >= 400 kg/m3- Granulat gruixut d <= 8 mm: >= 450 kg/m3Consistència del formigó:+------------------------------------------------------------+¦ Assentament con ¦ Condicions ¦¦ d'Abrams(mm) ¦ d'ús ¦¦------------------------------------------------------------¦¦ 130 <= H <= 180 ¦ - Formigó abocat en sec ¦¦ H >= 160 ¦ - Formigó bombejat, submergit o ¦¦ ¦ abocat sota aigua amb tub tremie ¦¦ H >= 180 ¦ - Formigó submergit, abocat sota ¦¦ ¦ fluid estabilitzador amb tub tremie ¦+------------------------------------------------------------+El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han demantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs deformigonar.

FORMIGONS PER A PANTALLES FORMIGONADES ¿IN SITU¿Contingut mímin de ciment en funció de la grandària màxima del granulat:+--------------------------+¦ Grandària ¦ Contingut ¦¦ màxima del ¦ mínim de ¦¦ granulat(mm) ¦ ciment(kg)¦¦------------------------- ¦¦ 32 ¦ 350 ¦¦ 25 ¦ 370 ¦¦ 20 ¦ 385 ¦¦ 16 ¦ 400 ¦+--------------------------+Grandària màxima del granulat. El més petit dels següents valors:- <= 32 mm- <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinalsDosificacions de pastat:- Contingut de ciment en pantalles contínues de formigó armat :- Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3- Formigons submergits: >= 375 kg/m3- Relació aigua-ciment: 0,45 < A/C < 0,6- Contingut de fins d <=0,125 mm (ciment inclòs):- Granulat gruixut D <= 16 mm: <= 450 kg/m3- Granulat gruixut D > 16 mm: = 400 kg/m3- Assentament al con d'Abrams: 160 < A < 220 mmEl formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han demantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs deformigonar.

FORMIGÓ PER A PAVIMENTSLa fabricació del formigó no es podrà iniciar fins que la DF no hagi aprovat la fórmulade treball i el corresponent tram de prova (apartat d'execució). Dita fórmula inclourà:- La identificació i proporció ponderal (en sec) de cada fracció d'àrid a la mescla.- La granulometria de la mescla d'àrids pels tamisos 40 mm; 25 mm; 20 mm; 12,5 mm; 8 mm;4 mm; 2 mm; 1 mm; 0,500 mm; 0,250 mm; 0,125 mm; i 0,063 mm UNE EN 933-2.- La dosificació de ciment, aigua i, si és el cas de cada additiu, referides a la mesclatotal.- La resistència característica a flexotracció a 7 i a 28 dies.- La consistència del formigó fresc, i si és el cas, el contingut d'aire ocluït.El pes total de partícules que passen pel tamís 0,125 mm UNE EN 933-2 no serà major de450 kg/m3, inclòs el ciment.Contingut de ciment: >= 300 kg/m3Relació aigua/ciment: <= 0,46Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): 2 - 6 cmProporció d'aire ocluït (UNE 83315): <= 6%

Pàgina: 22



En zones sotmeses a nevades o gelades serà obligatòria la utilització d'un inclusord'aire, i en aquest cas, la proporció d'aire ocluit en el formigó fresc no serà inferioral 4,5 % en volum.Toleràncies:- Assentament en el con d'Abrams: ± 1 cm


Subministrament: En camions formigonera.El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques,formant una barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment.Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altressubstàncies que puguin alterar la composició original.Emmagatzematge: No es pot emmagatzemar.





PILOTS I PANTALLES FORMIGONADES ¿IN SITU¿Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de laEdificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE.

FORMIGÓ PER A PAVIMENTSOrden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos delpliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes,relativos a firmes y pavimentos.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, lesdades següents:- Identificació del subministrador- Número de sèrie de la fulla de subministrament- Data i hora de lliurament- Nom de la central de formigó- Identificació del peticionari- Quantitat de formigó subministrat- Formigons designats per propietats d'acord a l'art. 39.2 de la EHE-08, indicant com amínim:- Resistència a la compressió- Tipus de consistència- Grandària màxima del granulat- Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de la EHE-08- Formigons designats per dosificació d'acord a l'art. 39.2 de la EHE-08, indicant coma mínim:- Contingut de ciment per m3- Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància)- Tipus, classe i marca del ciment- Contingut en addicions- Contingut en additius- Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha- Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té- Identificació del ciment, additius i addicions- Designació específica del lloc de subministrament- Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega- Hora límit d'us del formigó

OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:Determinació de la dosificació (si és el cas) mitjançant assaigs previs de laboratori.Per a cada dosificació estudiada es realitzaran 3 series de 4 provetes, procedents de 3pastades fabricades a la central. 2 provetes s'assajaran a compressió i les altres 2 al'assaig de penetració d'aigua.

Pàgina: 23



Assaigs característics de comprovació de la dosificació aprovada. Per a cada tipus deformigó es realitzaran 6 sèries de 2 provetes que s'assajaran a compressió a 28 dies,segons UNE EN 12390-3. No seran necessaris aquests assaigs si el formigó procedeix decentral certificada, o es disposa de suficient experiència en el seu ús.Abans del inici de l'obra, i sempre que sigui necessari segons l'article 37.3.3 de lanorma EHE-08, es realitzarà l'assaig de la fondària de penetració d'aigua sota pressió,segons UNE EN 12390-8.Inspeccions no periòdiques a la planta per tenir constància que es fabrica el formigóamb la dosificació correcte.Per a totes les amassades es durà a terme el corresponent control de les condicions desubministrament. Control estadístic de la resistència (EHE-08): Per a formigons sense distintiu dequalitat, es realitzaran lots de control de com a màxim: - Volum de formigonament: <= 100 m3- Elements o grups d'elements que treballen a compressió:- Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 500 m2; Nombre deplantes <= 2- Elements o grups d'elements que treballen a flexió:- Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 1000 m2; Nombre deplantes <= 2- Massissos:- Temps de formigonament <= 1 setmanaEl número de lots no serà inferior a 3. Totes les pastades d'un lot procediran delmateix subministrador, i tindran la mateixa dosificació. En cas de disposar d'un distintiu oficialment reconegut, es podran augmentar els valorsanteriors multiplicant-los per 2 o per 5, en funció del nivell de garantia per al ques'ha efectuat el reconeixement, conforme a l'article 81 de la EHE-08. Control 100x100 (EHE-08): Serà d'aplicació a qualsevol estructura, sempre que es faciabans del subministrament del formigó. La conformitat de la resistència es comprovadeterminant la mateixa en totes les pastades sotmeses a control i calculant el valor dela resistència característica real.Control indirecte de la resistència (EHE-08): Només es podrà aplicar en formigons quedisposin d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut i que s'utilitzin en: - Elements d'edificis de vivendes d'una o dues plantes, amb llums inferiors a 6,00metres- Elements d'edificis de vivendes de fins a 4 plantes, que treballin a flexió, amb llumsinferiors a 6,00 metresHaurà de complir, a més, que l'ambient sigui I o II, i que en el projecte s'hagi adoptatuna resistència de càlcul a compressió Fcd no superior a 10 N/mm2.La DF podrà eximir la realització dels assaigs característics de dosificació quan elformigó que es vagi a subministrar estigui en possessió d'un distintiu de qualitatoficialment reconegut, o quan es disposi d'un certificat de dosificació amb unaantiguitat màxima de 6 mesos.

OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:Determinació de la fórmula de treball. Per a cada dosificació analitzada es realitzarà:- Confecció de 2 sèries de 2 provetes, segons la norma UNE 83301. Per a cada sèrie esdeterminarà la consistència (UNE 83313), la resistència a flexotracció a 7 i a 28 dies(UNE 83305) i, si és el cas, el contingut d'aire ocluit (UNE EN 12350-7).Si la resistència mitja a 7 dies resultés superior al 80% de l'especificada a 28 dies, ino s'haguessin obtingut resultats del contingut d'aire ocluït i de la consistència foradels límits establerts, es podrà procedir a la realització d'un tram de prova amb aquestformigó. En cas contrari, s'haurà d'esperar als 28 dies i s'introduiran lesmodificacions necessàries en la dosificació, i es repetiran els assaigs de resistència.Control de fabricació i recepció.- Inspecció no sistemàtica a la planta de fabricació del formigó- Per a cada fracció d'àrid, abans de l'entrada al mesclador, es realitzaran amb lafreqüència indicada, els següents assaigs:- Com a mínim 2 cops al dia, 1 pel matí i un altre per la tarda:- Assaig granulomètric (UNE-EN 933-1)- Equivalent de sorra de l'àrid fi (UNE EN 933-8)- Terrossos d'argila (UNE 7133)- Índex de llenques de l'àrid gros (UNE EN 933-3)- Proporció de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE EN 933-2)- Com a mínim 1 cop al mes, i sempre que es canviï de procedència el subministrament:- Coeficient de Los Ángeles de l'àrid gros (UNE EN 1097-2)- Substàncies perjudicials (EHE)- Sobre una mostra de la mescla d'àrids es realitzarà cada dia un assaig granulomètric(UNE EN 933-1)- Comprovació de l'exactitud de les bàscules de dosificació un cop cada 15 dies.

Pàgina: 24



- Inspecció visual del formigó en cada element de transport i comprovació de latemperatura.- Recepció del full de subministrament del formigó, per a cada partida.- Es controlaran com a mínim 2 cops al dia (matí i tarda):- Contingut d'aire ocluït en el formigó (UNE 83315)- Consistència (UNE 83313)- Fabricació de provetes per a assaig a flexotracció (UNE 83301)

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Cada sèrie de provetes esprendrà d'amassades diferents.Quan s'indica una freqüència temporal de 2 assaigs per dia, es realitzarà un pel mati il'altre per la tarda.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT, EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:No s'ha d'acceptar el subministrament de formigó que no arribi identificat segons lescondicions del plec.Control estadístic: La conformitat del lot en relació a la resistència es comprovarà apartir dels valors mitjos dels resultats obtinguts sobre 2 provetes agafades de cada unade les N pastades controlades d'acord amb:- Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): <= 30- Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 dela EHE-08: N >= 1- Altres casos: N >= 3- Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 35 i <= 50- Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 dela EHE-08: N >= 1- Altres casos: N >= 4- Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 50- Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 dela EHE-08: N >= 2- Altres casos: N >= 6La presa de mostres es realitzarà aleatòriament entre les pastades de l'obra sotmesa acontrol. Un cop efectuats els assaigs, s'ordenaran els valors mitjos, xi, de lesdeterminacions de resistència obtingudes per a cadascuna de les N pastades controlades:x1 <= x2 <= ¿ <= xnEn els casos en que el formigó estigui en possessió d'un distintiu de qualitatoficialment reconegut, s'acceptarà quan xi >= fck. A més, es considerarà com un controld'identificació, per tant els criteris d'acceptació en aquest cas tenen per objectecomprovar la pertinença del formigó del lot a una producció molt controlada, amb unaresistència certificada i estadísticament avaluada amb un nivell de garantia moltexigent.Si el formigó no disposa de distintiu, s'acceptarà si:f(x) = x K2rN >= fckon:- f(x) Funció d'acceptació- x Valor mig dels resultats obtinguts en les N pastades assajades- K2 Coeficient:Coeficient:- Número de pastades:- 3 pastades: K2 1,02; K3: 0,85- 4 pastades: K2 0,82; K3: 0,67- 5 pastades: K2 0,72; K3: 0,55- 6 pastades: K2 0,66; K3: 0,43- rN: Valor del recorregut mostral definit com a: rN = x (N) x (1)- x(1): Valor mínim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades- x(N): Valor màxim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades- fck: Valor de la resistència característica especificada en el projecteSi el formigó no disposa de distintiu, però es fabrica de forma contínua a centrald'obra o són subministrats de forma contínua per la mateixa central de formigó preparat,en els que es controlen a l'obra més de 36 pastades del mateix formigó, s'acceptarà si:f(x(1)) = x(1) K3s35* >= fck.On: s35* Desviació típica mostral, corresponent a les últimes 35 pastadesQuan la consistència s'hagi definit pel seu tipus, segons l'art. 31.5, s'acceptarà elformigó si la mitjana aritmètica dels dos valors obtinguts està compresa dins delinterval corresponent.Si s'ha definit pel seu assentament, s'acceptarà el formigó quan la mitjana dels dos

Pàgina: 25



valors estigui compresa dins de la tolerància exigida.El incompliment d'aquests criteris suposarà el rebuig de la pastada.Control 100x100: Per a elements fabricats amb N pastades, el valor de la fc,realcorrespon a la resistència de la pastada que, un cop ordenades les N determinacions demenor a major, ocupa el lloc n=0,05 N, arrodonint-se n per excés. Si el número depastades a controlar és igual o inferior a 20, fc,real serà el valor de la resistènciade la pastada més baixa trobada a la sèrie. S'acceptarà quan: fc,real >= fckControl indirecte: S'acceptarà el formigó subministrat quan es compleixi a la vegadaque:- Els resultats dels assaigs de consistència compleixen amb els apartats anteriors- Es manté la vigència del distintiu de qualitat del formigó durant la totalitat delsubministrament- Es manté la vigència del reconeixement oficial del distintiu de qualitat

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN FORMIGÓ PER APAVIMENTS:- Interpretació dels assaigs característics: Si la resistència característica a 7 dies resulta superior al 80 % de l'especificada a28 dies, i els resultats del contingut d'aire ocluit i de la consistència es troben dinsdels límits establerts, es podrà iniciar el tram de prova amb el formigó corresponent.En cas contrari, s'haurà d'esperar als resultats a 28 dies i, en el seu cas,s'introduiran els ajustos necessaris a la dosificació, repetint-se els assaigscaracterístics.- Interpretació dels assaigs de control de resistència: El lot s'accepta si la resistència característica a 28 dies és superior a l'exigida. Enaltre cas:- Si fos inferior a ella, però no al seu 90%, el Contractista podrà escollir entreacceptar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, osol·licitar la realització d'assaigs d'informació. Aquestes sancions no podran serinferiors a l'aplicació d'una penalització al preu unitari del lot, la quantia de laqual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció.- Si està per sota del 90%, es realitzaran, a càrrec del contractista, els corresponentsassaigs d'informació.- Assaigs d'informació: Abans dels 54 dies d'acabada l'estesa del lot, s'extrauran 6 testimonis cilíndrics (UNE83302) que s'assajaran a tracció indirecta (UNE 83306) a edat de 56 dies. La conservaciódels testimonis durant les 48 hores anteriors a l'assaig es realitzarà segons la normaUNE 83302.El valor mig dels resultats dels assaigs d'informació del lot es compararan amb elresultat mig corresponent al tram de prova. El lot s'accepta si la resistència mitjanadel lot és superior. En cas d'incompliment, cal distingir tres casos:- Si fos inferior a ell, però no al seu 90%, s'aplicaran al lot les sancions previstesen el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars.- Si fos inferior al seu 90%, però no al seu 70%, el Director de les Obres podrà aplicarles sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o bé ordenarla demolició del lot i la seva reconstrucció, a càrrec del Contractista.- Si fos inferior al seu 70% es demolirà el lot i es reconstruirà, a càrrec delContractista.Les sancions referides no podran ser inferiors a l'aplicació d'una penalització al preuunitari del lot, la quantia del qual sigui igual al doble de la merma de resistència,expressades ambdues en proporció.La resistència de cada pastada a una determinada edat, es determinarà com a mitjana deles resistències de les provetes fabricades amb un formigó de la pastada en qüestió iassajades a l'edat determinada. A partir de la mínima resistència obtinguda en qualsevolpastada del lot, es podrà estimar la característica multiplicant aquella per uncoeficient donat per la taula següent:Coeficient (En funció del nombre de sèries que formen el lot):- 2 sèries: 0,88- 3 sèries: 0,91- 4 sèries: 0,93- 5 sèries: 0,95- 6 sèries: 0,96Quan l'assentament en el con d'Abrams no s'ajusti als valors especificats a la fórmulade treball, es rebutjarà el camió controlat.

B065 FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR


Pàgina: 26



Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una centralformigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 dejuliol d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril.

CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL:Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transporthan d'estar d'acord amb les prescripcions de la EHE-08.La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o perdosificació i s'expressarà, com a mínim, la següent informació:- Consistència- Grandària màxima del granulat- Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó- Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats- Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació- La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat opretesatLa designació per propietats s'ha de fer d'acord amb el format: T-R/C/TM/A- T: Indicatiu que serà HM pel formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP pel formigópretesat- R: Resistència característica a compressió, en N/mm2(20-25-30-35-40-45-50-55-60-70-80-90-100)- C: Lletra indicativa del tipus de consistència: L Líquida, F fluida, B tova, Pplàstica i S seca- TM: Grandària màxima del granulat en mm.- A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigóEn els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composicióde la mescla del formigó, garantint al peticionari les característiques especificades degrandària màxima del granulat, consistència i resistència característica, així com leslimitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relacióaigua/ciment).En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de lacongruència de les característiques especificades de grandària màxima del granulat,consistencia i contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i el subministrador leshaurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat.En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades a ladesignació, les garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s'hand'especificar abans de l'inici del subministrament.El formigó ha de complir amb les exigències de qualitat que estableix l'article 37.2.3de la norma EHE-08.Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, podrà contindre cendresvolants sense que aquestes excedeixin el 20% del pes del ciment, i si es tracta de fumde silici no podrà excedir el 10%Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzarl'us de cendres volants o fum de silici per la seva confecció. En estructuresd'edificació, si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes delciment. Si s'utilitza fum de silici no ha de superar el 10% del pes del ciment. Laquantitat mínima de ciment s'especifica a l'article 37.3.2 de la norma EHE-08La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre laproducció segons l'art. 30 de la norma EHE-08 i ha de posar els resultats de l'anàlisi al'abast de la DF, o disposarà d'un distintiu de qualitat oficialment reconegutLes cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la normaUNE_EN 450.Els additius hauran de ser del tipus que estableix l'article 29.2 de la EHE-08 i complirla UNE EN 934-2En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del cimentutilitzat.Classificació dels formigons per la seva resistència a compressió:- Si fck <= 50 N/mm2 , resistència standard- Si fck > 50 N/mm2 , alta resistènciaSi no es disposa més que de resultats a 28 dies d'edat, es podran admetre com a valorsde resistència a j dies d'edat els valors resultants de la fórmula següent:- fcm (t) = ßcc(t)·fcm- ßcc = exp s [1 (28/t)1/2](on Fcm: Resistència mitja a compressió a 28 dies, ßcc: coeficient que depèn de l'edatdel formigó, t: edat del formigó en dies, s: coeficient en funció del tipus de ciment(= 0,2 per a ciments d'alta resistència i enduriment ràpid (CEM 42,5R, CEM 52,5R), =0,25 per a ciments normals i d'enduriment ràpid (CEM 32,5R, CEM 42,5), = 0,38 per aciments d'enduriment lent (CEM 32,25))).Valor mínim de la resistència:- Formigons en massa >= 20 N/mm2

Pàgina: 27



- Formigons armats o pretesats >= 25 N/mm2Tipus de ciment:- Formigó en massa: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W,CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T i CEM III/C (UNE-EN 197-1), Ciments per a usosespecials ESP VI-1 (UNE 80307) - Formigó armatCiments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEMII/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C i CEM V/B (UNE-EN 197-1)- Formigó pretesatCiments comuns tipus CEM I, CEM II/A-D, CEM II/A-V, CEM II/A-P i CEMII/A-M(V,P) (UNE-EN 197-1)- Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305)- Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistentsals sulfats i/o a l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calord'hidratació (UNE-EN 14216) Classe del ciment: 32,5 NDensitats dels formigons:- Formigons en massa (HM): - 2.300 kg/m3 si fck <=50 N/mm2- 2.400 kg/m3 si fck > 50 N/mm2- Formigons armats i pretensats (HA-HP): 2500 kg/m3El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la normaEHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima deciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser:- Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3- Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3- Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3- A totes les obres: <= 500 kg/m3La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, enfunció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant eltipus d'exposició més favorable ha de ser:- Formigó en massa: <= 0,65 - Formigó armat: <= 0,65 - Formigó pretesat: <= 0,60 Assentament en el con d'Abrams (UNE EN 12350-2):- Consistència seca: 0 - 2 cm- Consistència plàstica: 3 - 5 cm- Consistència tova: 6 - 9 cm- Consistència fluida: 10-15 cm- Consistència líquida: 16-20 cmLa consistència (L) líquida només es podrà aconseguir mitjançant additiusuperfluidificant Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:- Pretensat: <= 0,2% pes de ciment- Armat: <= 0,4% pes de ciment- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de cimentQuantitat total de fins (sedàs 0,063) al formigó, corresponents als granulats i alciment:- Si l'aigua és standard: < 175 kg/m3- Si l'aigua és reciclada: < 185 kg/m3Toleràncies:- Assentament en el con d'Abrams:- Consistència seca: Nul- Consistència plàstica o tova: ± 1 cm- Consistència fluida: ± 2 cm- Consistència líquida: ± 2 cm

FORMIGONS PER A PILOTS FORMIGONATS ¿IN SITU¿Tamany màxim del granulat. El mes petit dels següents valors:- <= 32 mm- <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinalsDosificacions de pastat:- Contingut de ciment:- Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3- Formigons submergits: >= 375 kg/m3- Relació aigua-ciment (A/C): < 0,6- Contingut de fins d <0,125 (ciment inclòs):- Granulat gruixut d > 8 mm: >= 400 kg/m3- Granulat gruixut d <= 8 mm: >= 450 kg/m3Consistència del formigó:+------------------------------------------------------------+¦ Assentament con ¦ Condicions ¦

Pàgina: 28



¦ d'Abrams(mm) ¦ d'ús ¦¦------------------------------------------------------------¦¦ 130 <= H <= 180 ¦ - Formigó abocat en sec ¦¦ H >= 160 ¦ - Formigó bombejat, submergit o ¦¦ ¦ abocat sota aigua amb tub tremie ¦¦ H >= 180 ¦ - Formigó submergit, abocat sota ¦¦ ¦ fluid estabilitzador amb tub tremie ¦+------------------------------------------------------------+El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han demantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs deformigonar.

FORMIGONS PER A PANTALLES FORMIGONADES ¿IN SITU¿Contingut mímin de ciment en funció de la grandària màxima del granulat:+--------------------------+¦ Grandària ¦ Contingut ¦¦ màxima del ¦ mínim de ¦¦ granulat(mm) ¦ ciment(kg)¦¦------------------------- ¦¦ 32 ¦ 350 ¦¦ 25 ¦ 370 ¦¦ 20 ¦ 385 ¦¦ 16 ¦ 400 ¦+--------------------------+Grandària màxima del granulat. El més petit dels següents valors:- <= 32 mm- <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinalsDosificacions de pastat:- Contingut de ciment en pantalles contínues de formigó armat :- Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3- Formigons submergits: >= 375 kg/m3- Relació aigua-ciment: 0,45 < A/C < 0,6- Contingut de fins d <=0,125 mm (ciment inclòs):- Granulat gruixut D <= 16 mm: <= 450 kg/m3- Granulat gruixut D > 16 mm: = 400 kg/m3- Assentament al con d'Abrams: 160 < A < 220 mmEl formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han demantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs deformigonar.

FORMIGÓ PER A PAVIMENTSLa fabricació del formigó no es podrà iniciar fins que la DF no hagi aprovat la fórmulade treball i el corresponent tram de prova (apartat d'execució). Dita fórmula inclourà:- La identificació i proporció ponderal (en sec) de cada fracció d'àrid a la mescla.- La granulometria de la mescla d'àrids pels tamisos 40 mm; 25 mm; 20 mm; 12,5 mm; 8 mm;4 mm; 2 mm; 1 mm; 0,500 mm; 0,250 mm; 0,125 mm; i 0,063 mm UNE EN 933-2.- La dosificació de ciment, aigua i, si és el cas de cada additiu, referides a la mesclatotal.- La resistència característica a flexotracció a 7 i a 28 dies.- La consistència del formigó fresc, i si és el cas, el contingut d'aire ocluït.El pes total de partícules que passen pel tamís 0,125 mm UNE EN 933-2 no serà major de450 kg/m3, inclòs el ciment.Contingut de ciment: >= 300 kg/m3Relació aigua/ciment: <= 0,46Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): 2 - 6 cmProporció d'aire ocluït (UNE 83315): <= 6%En zones sotmeses a nevades o gelades serà obligatòria la utilització d'un inclusord'aire, i en aquest cas, la proporció d'aire ocluit en el formigó fresc no serà inferioral 4,5 % en volum.Toleràncies:- Assentament en el con d'Abrams: ± 1 cm



Pàgina: 29







PILOTS I PANTALLES FORMIGONADES ¿IN SITU¿Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de laEdificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE.

FORMIGÓ PER A PAVIMENTSOrden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos delpliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes,relativos a firmes y pavimentos.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, lesdades següents:- Identificació del subministrador- Número de sèrie de la fulla de subministrament- Data i hora de lliurament- Nom de la central de formigó- Identificació del peticionari- Quantitat de formigó subministrat- Formigons designats per propietats d'acord a l'art. 39.2 de la EHE-08, indicant com amínim:- Resistència a la compressió- Tipus de consistència- Grandària màxima del granulat- Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de la EHE-08- Formigons designats per dosificació d'acord a l'art. 39.2 de la EHE-08, indicant coma mínim:- Contingut de ciment per m3- Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància)- Tipus, classe i marca del ciment- Contingut en addicions- Contingut en additius- Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha- Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té- Identificació del ciment, additius i addicions- Designació específica del lloc de subministrament- Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega- Hora límit d'us del formigó

OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:Determinació de la dosificació (si és el cas) mitjançant assaigs previs de laboratori.Per a cada dosificació estudiada es realitzaran 3 series de 4 provetes, procedents de 3pastades fabricades a la central. 2 provetes s'assajaran a compressió i les altres 2 al'assaig de penetració d'aigua.Assaigs característics de comprovació de la dosificació aprovada. Per a cada tipus deformigó es realitzaran 6 sèries de 2 provetes que s'assajaran a compressió a 28 dies,segons UNE EN 12390-3. No seran necessaris aquests assaigs si el formigó procedeix decentral certificada, o es disposa de suficient experiència en el seu ús.Abans del inici de l'obra, i sempre que sigui necessari segons l'article 37.3.3 de lanorma EHE-08, es realitzarà l'assaig de la fondària de penetració d'aigua sota pressió,segons UNE EN 12390-8.Inspeccions no periòdiques a la planta per tenir constància que es fabrica el formigóamb la dosificació correcte.Per a totes les amassades es durà a terme el corresponent control de les condicions desubministrament. Control estadístic de la resistència (EHE-08): Per a formigons sense distintiu dequalitat, es realitzaran lots de control de com a màxim: - Volum de formigonament: <= 100 m3

Pàgina: 30



- Elements o grups d'elements que treballen a compressió:- Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 500 m2; Nombre deplantes <= 2- Elements o grups d'elements que treballen a flexió:- Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 1000 m2; Nombre deplantes <= 2- Massissos:- Temps de formigonament <= 1 setmanaEl número de lots no serà inferior a 3. Totes les pastades d'un lot procediran delmateix subministrador, i tindran la mateixa dosificació. En cas de disposar d'un distintiu oficialment reconegut, es podran augmentar els valorsanteriors multiplicant-los per 2 o per 5, en funció del nivell de garantia per al ques'ha efectuat el reconeixement, conforme a l'article 81 de la EHE-08. Control 100x100 (EHE-08): Serà d'aplicació a qualsevol estructura, sempre que es faciabans del subministrament del formigó. La conformitat de la resistència es comprovadeterminant la mateixa en totes les pastades sotmeses a control i calculant el valor dela resistència característica real.Control indirecte de la resistència (EHE-08): Només es podrà aplicar en formigons quedisposin d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut i que s'utilitzin en: - Elements d'edificis de vivendes d'una o dues plantes, amb llums inferiors a 6,00metres- Elements d'edificis de vivendes de fins a 4 plantes, que treballin a flexió, amb llumsinferiors a 6,00 metresHaurà de complir, a més, que l'ambient sigui I o II, i que en el projecte s'hagi adoptatuna resistència de càlcul a compressió Fcd no superior a 10 N/mm2.La DF podrà eximir la realització dels assaigs característics de dosificació quan elformigó que es vagi a subministrar estigui en possessió d'un distintiu de qualitatoficialment reconegut, o quan es disposi d'un certificat de dosificació amb unaantiguitat màxima de 6 mesos.

OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:Determinació de la fórmula de treball. Per a cada dosificació analitzada es realitzarà:- Confecció de 2 sèries de 2 provetes, segons la norma UNE 83301. Per a cada sèrie esdeterminarà la consistència (UNE 83313), la resistència a flexotracció a 7 i a 28 dies(UNE 83305) i, si és el cas, el contingut d'aire ocluit (UNE EN 12350-7).Si la resistència mitja a 7 dies resultés superior al 80% de l'especificada a 28 dies, ino s'haguessin obtingut resultats del contingut d'aire ocluït i de la consistència foradels límits establerts, es podrà procedir a la realització d'un tram de prova amb aquestformigó. En cas contrari, s'haurà d'esperar als 28 dies i s'introduiran lesmodificacions necessàries en la dosificació, i es repetiran els assaigs de resistència.Control de fabricació i recepció.- Inspecció no sistemàtica a la planta de fabricació del formigó- Per a cada fracció d'àrid, abans de l'entrada al mesclador, es realitzaran amb lafreqüència indicada, els següents assaigs:- Com a mínim 2 cops al dia, 1 pel matí i un altre per la tarda:- Assaig granulomètric (UNE-EN 933-1)- Equivalent de sorra de l'àrid fi (UNE EN 933-8)- Terrossos d'argila (UNE 7133)- Índex de llenques de l'àrid gros (UNE EN 933-3)- Proporció de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE EN 933-2)- Com a mínim 1 cop al mes, i sempre que es canviï de procedència el subministrament:- Coeficient de Los Ángeles de l'àrid gros (UNE EN 1097-2)- Substàncies perjudicials (EHE)- Sobre una mostra de la mescla d'àrids es realitzarà cada dia un assaig granulomètric(UNE EN 933-1)- Comprovació de l'exactitud de les bàscules de dosificació un cop cada 15 dies.- Inspecció visual del formigó en cada element de transport i comprovació de latemperatura.- Recepció del full de subministrament del formigó, per a cada partida.- Es controlaran com a mínim 2 cops al dia (matí i tarda):- Contingut d'aire ocluït en el formigó (UNE 83315)- Consistència (UNE 83313)- Fabricació de provetes per a assaig a flexotracció (UNE 83301)

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Cada sèrie de provetes esprendrà d'amassades diferents.

Pàgina: 31



Quan s'indica una freqüència temporal de 2 assaigs per dia, es realitzarà un pel mati il'altre per la tarda.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT, EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:No s'ha d'acceptar el subministrament de formigó que no arribi identificat segons lescondicions del plec.Control estadístic: La conformitat del lot en relació a la resistència es comprovarà apartir dels valors mitjos dels resultats obtinguts sobre 2 provetes agafades de cada unade les N pastades controlades d'acord amb:- Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): <= 30- Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 dela EHE-08: N >= 1- Altres casos: N >= 3- Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 35 i <= 50- Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 dela EHE-08: N >= 1- Altres casos: N >= 4- Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 50- Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 dela EHE-08: N >= 2- Altres casos: N >= 6La presa de mostres es realitzarà aleatòriament entre les pastades de l'obra sotmesa acontrol. Un cop efectuats els assaigs, s'ordenaran els valors mitjos, xi, de lesdeterminacions de resistència obtingudes per a cadascuna de les N pastades controlades:x1 <= x2 <= ¿ <= xnEn els casos en que el formigó estigui en possessió d'un distintiu de qualitatoficialment reconegut, s'acceptarà quan xi >= fck. A més, es considerarà com un controld'identificació, per tant els criteris d'acceptació en aquest cas tenen per objectecomprovar la pertinença del formigó del lot a una producció molt controlada, amb unaresistència certificada i estadísticament avaluada amb un nivell de garantia moltexigent.Si el formigó no disposa de distintiu, s'acceptarà si:f(x) = x K2rN >= fckon:- f(x) Funció d'acceptació- x Valor mig dels resultats obtinguts en les N pastades assajades- K2 Coeficient:Coeficient:- Número de pastades:- 3 pastades: K2 1,02; K3: 0,85- 4 pastades: K2 0,82; K3: 0,67- 5 pastades: K2 0,72; K3: 0,55- 6 pastades: K2 0,66; K3: 0,43- rN: Valor del recorregut mostral definit com a: rN = x (N) x (1)- x(1): Valor mínim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades- x(N): Valor màxim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades- fck: Valor de la resistència característica especificada en el projecteSi el formigó no disposa de distintiu, però es fabrica de forma contínua a centrald'obra o són subministrats de forma contínua per la mateixa central de formigó preparat,en els que es controlen a l'obra més de 36 pastades del mateix formigó, s'acceptarà si:f(x(1)) = x(1) K3s35* >= fck.On: s35* Desviació típica mostral, corresponent a les últimes 35 pastadesQuan la consistència s'hagi definit pel seu tipus, segons l'art. 31.5, s'acceptarà elformigó si la mitjana aritmètica dels dos valors obtinguts està compresa dins delinterval corresponent.Si s'ha definit pel seu assentament, s'acceptarà el formigó quan la mitjana dels dosvalors estigui compresa dins de la tolerància exigida.El incompliment d'aquests criteris suposarà el rebuig de la pastada.Control 100x100: Per a elements fabricats amb N pastades, el valor de la fc,realcorrespon a la resistència de la pastada que, un cop ordenades les N determinacions demenor a major, ocupa el lloc n=0,05 N, arrodonint-se n per excés. Si el número depastades a controlar és igual o inferior a 20, fc,real serà el valor de la resistènciade la pastada més baixa trobada a la sèrie. S'acceptarà quan: fc,real >= fckControl indirecte: S'acceptarà el formigó subministrat quan es compleixi a la vegadaque:- Els resultats dels assaigs de consistència compleixen amb els apartats anteriors- Es manté la vigència del distintiu de qualitat del formigó durant la totalitat delsubministrament- Es manté la vigència del reconeixement oficial del distintiu de qualitat

Pàgina: 32



INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN FORMIGÓ PER APAVIMENTS:- Interpretació dels assaigs característics: Si la resistència característica a 7 dies resulta superior al 80 % de l'especificada a28 dies, i els resultats del contingut d'aire ocluit i de la consistència es troben dinsdels límits establerts, es podrà iniciar el tram de prova amb el formigó corresponent.En cas contrari, s'haurà d'esperar als resultats a 28 dies i, en el seu cas,s'introduiran els ajustos necessaris a la dosificació, repetint-se els assaigscaracterístics.- Interpretació dels assaigs de control de resistència: El lot s'accepta si la resistència característica a 28 dies és superior a l'exigida. Enaltre cas:- Si fos inferior a ella, però no al seu 90%, el Contractista podrà escollir entreacceptar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, osol·licitar la realització d'assaigs d'informació. Aquestes sancions no podran serinferiors a l'aplicació d'una penalització al preu unitari del lot, la quantia de laqual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció.- Si està per sota del 90%, es realitzaran, a càrrec del contractista, els corresponentsassaigs d'informació.- Assaigs d'informació: Abans dels 54 dies d'acabada l'estesa del lot, s'extrauran 6 testimonis cilíndrics (UNE83302) que s'assajaran a tracció indirecta (UNE 83306) a edat de 56 dies. La conservaciódels testimonis durant les 48 hores anteriors a l'assaig es realitzarà segons la normaUNE 83302.El valor mig dels resultats dels assaigs d'informació del lot es compararan amb elresultat mig corresponent al tram de prova. El lot s'accepta si la resistència mitjanadel lot és superior. En cas d'incompliment, cal distingir tres casos:- Si fos inferior a ell, però no al seu 90%, s'aplicaran al lot les sancions previstesen el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars.- Si fos inferior al seu 90%, però no al seu 70%, el Director de les Obres podrà aplicarles sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o bé ordenarla demolició del lot i la seva reconstrucció, a càrrec del Contractista.- Si fos inferior al seu 70% es demolirà el lot i es reconstruirà, a càrrec delContractista.Les sancions referides no podran ser inferiors a l'aplicació d'una penalització al preuunitari del lot, la quantia del qual sigui igual al doble de la merma de resistència,expressades ambdues en proporció.La resistència de cada pastada a una determinada edat, es determinarà com a mitjana deles resistències de les provetes fabricades amb un formigó de la pastada en qüestió iassajades a l'edat determinada. A partir de la mínima resistència obtinguda en qualsevolpastada del lot, es podrà estimar la característica multiplicant aquella per uncoeficient donat per la taula següent:Coeficient (En funció del nombre de sèries que formen el lot):- 2 sèries: 0,88- 3 sèries: 0,91- 4 sèries: 0,93- 5 sèries: 0,95- 6 sèries: 0,96Quan l'assentament en el con d'Abrams no s'ajusti als valors especificats a la fórmulade treball, es rebutjarà el camió controlat.

B06N FORMIGONS D'ÚS NO ESTRUCTURAL


Formigons que no aporten responsabilitat estructural a la construcció, però col·laborena millorar la durabilitat del formigó estructural (formigons de neteja) o aporten elvolum necessari d'un material resistent per a conformar la geometria requerida per un ficoncret.S'han considerat els materials següents:- Formigons de neteja, destinats a evitar la contaminació de les armadures i ladessecació del formigó estructural al procés d'abocat- Formigó no estructural destinat a conformar volums de material resistent

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Els ciments que es poden utilitzar en formigó no estructural són:- Prefabricats no estructurals: Ciments comuns excepte CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEMII/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C- Formigons de neteja i replens de rases: Ciments comuns

Pàgina: 33



- Altres formigons executats a l'obra: Ciment per a usos especials ESP VI-1 i cimentscomuns excepte CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T,CEM III/CEls àrids a utilitzar poden ser sorres i graves rodades o procedents de matxuqueig, oescòries siderúrgiques adequades. S'ha de poder utilitzar fins a un 100 % d'àrid grosreciclat, sempre que compleixi amb les especificacions de l'annex 15 de la EHE-08 ambrespecte a les condicions físico-mecàniques i als requisits químics.S'hauran d'utilitzar additius reductors d'aigua, ja que els formigons d'ús noestructural contenen poc ciment.Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transporthan d'estar d'acord amb les prescripcions de la EHE-08.El control dels components s'ha de realitzar d'acord als àmbits 0101, 0521, 0531, 0701 i1011.Els formigons de neteja han de tenir una dosificació mínima de 150 kg/m3 de ciment.La mida màxima del granulat es recomanable sigui inferior a 30 mm.Es tipificaran de la manera següent: HL-150/C/TM, on C = consistència i TM= mida màximadel granulat.Els formigons no estructurals han de tenir una resistència característica mínima de 15N/mm2, i es recomanable que la mida màxima del granulat sigui inferior a 40 mm.Es tipificaran HNE-15/C/TM, on C= consistència i TM = mida màxima del granulat.S'ha d'utilitzar preferentment, formigó de resistència 15 N/mm2, tret que la DF indiquiel contrari.En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del cimentutilitzat.Si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment.Classe resistent del ciment: >= 32,5Contingut de ciment: >= 150 kg/m3Assentament en el con d'Abrams (UNE EN 12350-2):- Consistència seca: 0 - 2 cm- Consistència plàstica: 3 - 5 cm- Consistència tova: 6 - 9 cmToleràncies:- Assentament en el con d'Abrams:- Consistència seca: Nul- Consistència plàstica o tova: ± 1 cmToleràncies respecte de la dosificació:- Contingut de ciment, en pes: ± 3%- Contingut de granulats, en pes: ± 3%- Contingut d'aigua: ± 3%- Contingut d'additius: ± 5%- Contingut d'addicions: ± 3%








CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, lesdades següents:- Identificació del subministrador- Número del certificat de marcatge CE,o identificació d'autoconsum- Nom de la central de formigó- Identificació del peticionari

Pàgina: 34



- Data i hora de lliurament- Quantitat de formigó subministrat- Designació del formigó d'acord amb l'annex 18 de la EHE, indicant el tipus (HL- per aformigons de neteja i HNE- per a formigons no estructurals), la resistència a compressióo la dosificació de ciment, la consistència i la mida màxima del granulat.- Dosificació real del formigó incloent com a mínim la informació següent:- Tipus i contingut de ciment- Relació aigua ciment- Contingut en addicions, si es el cas- Tipus i quantitat d'additius- Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha- Identificació del ciment, additius i addicions emprats- Identificació del lloc de subministrament- Identificació del camió que transporta el formigó- Hora límit d'ús del formigó

OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Aprovació de la dosificació presentada pel contractista- Control de les condicions de subministrament.- Comprovació de la consistència (con d'Abrams) (UNE-EN 12350-2)- Inspeccions no periòdiques a la planta per tenir constància que es fabrica el formigóamb la dosificació correcta.La DF ha de poder eximir la realització dels assaigs característics de dosificació quanel formigó que es vagi a subministrar estigui en possessió d'un distintiu de qualitatoficialment reconegut, o quan es disposi d'un certificat de dosificació amb unaantiguitat màxima de 6 mesos.


INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:La dosificació proposada ha de garantir la resistència exigida al plec de condicions.No s'ha d'acceptar el subministrament de formigó que no arribi identificat segons lescondicions del plec.Quan la consistència s'hagi definit pel seu tipus, segons l'art. 31.5, s'acceptarà elformigó si la mitjana aritmètica dels dos valors obtinguts està compresa dins delinterval corresponent.Si s'ha definit pel seu assentament, s'acceptarà el formigó quan la mitjana dels dosvalors estigui compresa dins de la tolerància exigida.El incompliment d'aquests criteris suposarà el rebuig de la pastada.

B071 MORTERS AMB ADDITIUS


Barreja d'un o més conglomerants minerals amb granulats triats i additius especials.S'han considerat els tipus següents:- Morter adhesiu- Morter sintètic de resines epoxi- Morter refractari- Morter polimèric de ciment amb resines sintètiques i fibres- Morter de ram de paletaEl morter d'anivellament és una barreja de granulats fins, ciment i additius orgànics,que al afegir-li aigua forma una pasta fluida per escampar sobre terres existents i feruna capa de 2 a 5 mm de gruix de superfície plana i horitzontal amb acabat porós.El morter refractari és un morter de terres refractàries i aglomerant específic per aresistir altes temperatures, utilitzat per a la col·locació de maons refractaris aforns, llars de foc, etc.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.

ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES:Mescla de conglomerants càrregues minerals i additius orgànics que donen com a resultatuna pasta adequada per a fixar revestiments ceràmics en terres i parets situats enexterior o interior.S'han considerat els tipus següents:- Adhesiu cimentós (C): Mescla de conglomerants hidràulics, additius orgànics icàrregues minerals, que s'han de barrejar amb aigua just abans d'utilitzar-se.

Pàgina: 35



- Adhesiu en dispersió (D): Mescla de conglomerant orgànic en forma de polímer endispersió aquosa, additius orgànics i càrregues minerals, que es presenta llesta per aser utilitzada.- Adhesiu de resines reactives (R): Mescla de resines sintètiques, additius orgànics icàrregues minerals que el seu enduriment resulta d'una reacció química, podenpresentar-se en forma d'un o més components.S'han considerat les classes següents, en funció de les característiques addicionals:- 1: Normal- 2. Millorat (compleix amb els requisits per a les característiques addicionals)- F: D'adormiment ràpid- T: Amb lliscament reduït- E: Amb temps obert perllongat (només per a adhesius cimentosos millorats i adhesius endispersió millorats).

ADHESIU CIMENTÓS (C):Característiques dels adhesius d'adormiment normal:- Adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2- Adherència després d'immersió en aigua (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2- Adherència després d'envelliment amb calor (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2- Adherència després de cicles gel-desgel (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2- Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min)Els adhesius d'adormiment ràpid, han de complir a més:- Adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 (abans de les 24 h)- Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 10 min)Característiques especials:- Lliscament (UNE-EN 1308): <= 0,5 mmCaracterístiques addicionals:- Alta adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2- Alta adherència després d'immersió en aigua (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2- Alta adherència després d'envelliment amb calor (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2- Alta adherència inicial després de cicles de gel-desgel (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2- Temps obert ampliat: adherència (UNE-EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min)

ADHESIUS EN DISPERSIÓ (D):Característiques fonamentals:- Adherència inicial (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2- Adherència després d'envelliment amb calor (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2- Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min)Característiques especials:- Lliscament (UNE-EN 1308): <= 0,5 mmCaracterístiques addicionals:- Adherència després d'immersió en aigua (UNE-EN 1324): >= 0,5 N/mm2- Adherència a alta temperatura (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2- Temps obert ampliat: adherència (UNE-EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min)

ADHESIUS DE RESINES REACTIVES (R):Característiques fonamentals:- Adherència inicial (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2- Adherència després d'immersió en aigua (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2- Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min)Característiques especials:- Lliscament (UNE-EN 1308): <= 0,5 mmCaracterístiques addicionals:- Adherència després del xoc tèrmic (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2

MORTER SINTÈTIC DE RESINES EPOXI:El morter sintètic de resines epoxi és un morter obtingut a partir d'una mescla degranulats inerts i d'una formulació epoxi en forma de dos components bàsics: una resinai un enduridor.La formulació de l'epoxi ha de ser determinada per l'ús a que es destini el morter i latemperatura ambient i superficials del lloc on es col·loqui. Aquesta formulació ha deser aprovada per la DF.Mida màxima del granulat: <= 1/3 del gruix mitjà de la capa de morterMida mínima del granulat: >= 0,16 mmProporció granulat/resina (en pes) (Q): 3 <= Q <= 7

MORTER POLIMÈRIC:El morter polimèric es un producte a base de ciment, resines sintètiques, fum de sílicei fibres de poliamida, d'alta resistència mecànica que s'utilitza per a la reparació iregularització d'elements de formigó.

Pàgina: 36



Granulometria: 0 - 2 mmResistència a compressió a 28 dies : 5 - 6 kN/m2Resistència a flexotracció a 28 dies : 90 - 120 kg/m2

MORTER DE RAM DE PALETA:Mescla formada per un o varis conglomerants inorgànics, granulats, aigua i addicions oadditius (en el seu cas), per a fàbriques d'obra ceràmica (façanes, murs, pilars,envans) com a material d'unió i rejuntat.S'han considerat els tipus següents:- Morter d'us corrent (G): sense característiques especials- Morter per a junts i capes fines (T): Morter dissenyat amb una mida màxima delgranulat menor o igual al valor que figura especificat- Morter de ram de paleta lleuger (L): Morter dissenyat que la seva densitat (endurit isec), es inferior o igual al valor que figura especificatLa classe del morter es defineix per la lletra M seguida del valor de la resistència acompressió mínima declarada per el fabricant en N/mm2.En els morters prescrits, el fabricant declararà la proporció de tots els components dela mescla, en volum o en pes.Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,assajades segons la norma corresponent:- Característiques dels morters frescos:- Temps d'us (EN 1015-9)- Contingut en ions clorur (EN-EN 1015-17): <= 0,1%- Contingut en aire (EN 1015-7) o (EN 1015-6) si s'han utilitzat granulats porosos- Característiques dels morters endurits:- Resistència a compressió (EN 1015-11)- Resistència d'unió (adhesió) (EN 1052-3)- Absorció d'aigua (EN 1015-18)- Permeabilitat al vapor d'aigua (EN 1745)- Densitat (morter endurit i sec) (EN 1015-10)- Conductivitat tèrmica (EN 1745)- Durabilitat (resistència als cicles de gel/desgel) (comprovat segons les disposicionsque li siguin aplicables)- Característiques addicionals per als morters lleugers:- Densitat (UNE-EN 1015-10): <= 1300 kg/m3- Característiques addicionals per als morters per a junts i capes fines:- Mida màxima del granulat (EN 1015-1): <= 2 mm- Temps obert o temps de correcció (EN 1015-9)- Reacció davant del foc:- Material amb contingut de matèria orgànica <= 1,0%: Classe A1- Material amb contingut de matèria orgànica > 1,0%: Classe segons UNE-EN 13501-1


Subministrament: en envasos tancats hermèticament.Emmagatzematge: En el seu envàs d'origen i en llocs secs, sense contacte directe amb elterra i protegit de la intempèrie, de manera que no se n'alterin les condicionsinicials.Temps màxim d'emmagatzematge:- Morter adhesiu: 1 any- Morter amb resines sintètiques o morter polimèric: 6 mesos




ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES:UNE-EN 12004:2001 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones.UNE-EN 12004/A1:2002 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones.

MORTER DE RAM DE PALETA:UNE-EN 998-2:2004 Especificaciones de los morteros para albañilería. Parte 2: Morterospara albañilería.

MORTER SEC, D'ANIVELLAMENT, REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES:No hi ha normativa de compliment obligatori.

Pàgina: 37




CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN ADHESIU PER RAJOLES CERÀMIQUES:El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti,la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació deconformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE:- Productes per a usos per a la construcció: - Sistema 3: Declaració de conformitat del fabricant i Assaig inicial de tipusA l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents:- Nom del producte- Marca del fabricant i lloc d'origen- Data i codi de producció, caducitat i condicions d'emmagatzematge- Referència a la norma UNE-EN 12004- Tipus d'adhesiu, designat segons l'apartat 6 de la norma UNE-EN 12004- Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 dedesembre i 1328/1995 de 28 de juliol- Instruccions d'us:- Proporcions de la mescla- Temps de maduració: interval de temps des del moment de fer la mescla i el moment enque està llest per a ser aplicat- Vida útil: interval de temps màxim en que el material pot ser utilitzat desprès de ferla mescla - Mètode d'aplicació- Temps obert- Temps que cal esperar des del rejuntat fins que es permeti la circulació- Àmbit d'aplicació

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MORTER DE RAM DE PALETA:El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti,la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació deconformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE:- Productes per a murs, pilars i particions (morters dissenyats*). * Morter amb unacomposició i sistema de fabricació escollits pel fabricant per tal d'obtenir lespropietats especificades (concepte de prestació): - Sistema 2+: Declaració de conformitat del fabricant i Certificació de Control de laProducció en Fàbrica- Productes per a murs, pilars i particions (morters prescrits*). * Morter que esfabrica en unes proporcions predeterminades i que les seves propietats depenen de lesproporcions dels components que s'han declarat (concepte de recepta): - Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricantA l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents:- Referència a la norma UNE-EN 998-2- Nom del fabricant- Codi o data de fabricació- Tipus de morter- Temps d'us- Contingut en clorurs- Contingut en aire- Proporció dels components (morters prescrits)- Resistència a compressió o classe de resistència a compressió- Resistència d'unió (adhesió)- Absorció d'aigua- Permeabilitat al vapor d'aigua- Densitat- Conductivitat tèrmica- Durabilitat- Mida màxima del granulat- Temps obert o temps de correcció- Reacció davant el foc- Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 dedesembre i 1328/1995 de 28 de juliol

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MORTER SEC, D'ANIVELLAMENT,REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES:A l'envàs hi ha de figurar les dades següents:- Nom del fabricant o marca comercial- Instruccions d'utilització- Composició i característiques del morter

OPERACIONS DE CONTROL EN MORTERS DE RAM DE PALETA:

Pàgina: 38



Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat dequalitat del fabricant, segons les exigències del plec de condicions.Abans de l'inici de l'obra, i amb freqüència setmanal durant la seva execució, escomprovarà la consistència del morter mitjançant el mètode establert a la UNE EN 1015-4,i es prepararà una sèrie de 3 provetes prismàtiques de 4x4x16 cm per tal d'obtenir laresistència a compressió (UNE-EN 1015-11)

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN MORTERS DE RAM DE PALETA:Els controls es realitzaran segons les instruccions de la DF i les indicacions de laUNE-EN 1015-11.

INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT, EN MORTERS DE RAM DEPALETA:No es podran utilitzar a l'obra morters sense el corresponent certificat de garantia delfabricant, d'acord a les condicions exigides.El valor de resistència a compressió obtingut ha de correspondre a les especificacionsde projecte: - Si resulta superior al 90% de la de projecte, s'acceptarà el lot. - Si resulta inferior al 90% s'encarregarà un càlcul estructural que determini elcoeficient de seguretat del element corresponent. S'acceptarà el lot si aquestcoeficient no és inferior al 90 % del previst en el projecte.

B0A1 FILFERROS


Fil d'acer dolç, flexible i tenaç, obtingut per estiratge en fred o per trefilatge.S'han considerat els tipus següents:- Filferro d'acer- Filferro d'acer galvanitzat- Filferro d'acer plastificat- Filferro recuit

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Ha de ser de secció constant i uniforme.Ha de complir les especificacions de la norma UNE 36722.

ACABAT SUPERFICIAL GALVANITZAT:El seu recobriment de zinc ha de ser homogeni, llis, sense discontinuïtats, escames,grans, rugositats o esquerdes, no ha de tenir taques ni d'altres imperfeccionssuperficials.La masa mínima del recobriment de zinc (UNE 37-504)ha de complir les especificacions deles taules I i II de la UNE 37-506.Resisténcia a la tracció (UNE 37-504):- Qualitat G1 o G2: 1770 N/mm2- Qualitat G3: 1570 N/mm2Adherència del recobriment (UNE 37-504): Ha de complirPuresa del zinc (UNE 37-504): >= 98,5%Toleràncies:- Diàmetre: ± 2% diàmetre nominal

FILFERRO D'ACER PLASTIFICAT:Filferro d'acer de baix contingut de carboni, galvanitzat en calent, amb un recobrimentorgànic de PVC aplicat per extrusió o sinterització.El recobriment de PVC ha de complir les especificacions de l'apartat 6.3 de la UNE36-732.La concentricitat i l'adherencia del recobriment de PVC ha de complir lesespecificacions del article 6.5 UNE 36-732.Característiques del galvanitzat: G-1B (UNE 37-506)Resistència a la tracció:- Qualitat recuit: =< 600 N/mm2- Qualitat dur: > 600 N/mm2Toleràncies:- Diàmetre: taula 1 UNE 36-732


Subministrament: En rotlles. A l'embalatge o albarà de lliurament hi han de constar lesdades següents:- Identificació del fabricant o nom comercial

Pàgina: 39



- Identificació del producte- Diàmetre i llargària dels rotllesEmmagatzematge: En llocs secs i protegits de la intempèrie.




FILFERRO D'ACER:* UNE 36722:1974 Alambre de acero de bajo contenido en carbono. Medidas y tolerancias.

FILFERRO D'ACER GALVANITZAT:* UNE 37506:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente para usos generales.Designación de calidades. Caracterisicas generales.* UNE 37502:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente. Condiciones técnicas desuministro.

FILFERRO PLASTIFICAT:* UNE 36732:1995 Alambres de acero y productos de alambre para cerramientos.Recubrimientos orgánicos sobre el alambre. Recubrimientos de poli(cloruro de vinilo).

B0B3 MALLES ELECTROSOLDADES


Acer per a armadures passives d'elements de formigó:S'han considerat els elements següents:- Malla electrosoldada

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de laGeneralitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin dequalitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons lesnormes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea deLliure Canvi.També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiquetaecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de laComunitat Europea.Els productes d'acer per a armadures passives no han de tenir defectes superficials nifissures.L'armadura ha de ser neta, sense taques de greix, d'oli, de pintura, de pols o dequalsevol altre matèria perjudicial.Els filferros llisos només es poden utilitzar com elements de connexió d'armaduresbàsiques electrosoldades en gelosia.Les barres corrugades han de tenir al menys dues files de corrugues transversals,uniformement distribuïdes al llarg de tota la llargària. Dins de cada fila, lescorrugues han d'estar uniformement espaiades.Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seucas:- Diàmetre nominal: s'ha d'ajustar als valors especificats a la taula 6 de la UNE-EN10080.- Diàmetres nominals <= 10,00 mm: Variació en intervals de mig mm- Diàmetres nominals > 10,00 mm: Variació en unitats senceres de mm- Dimensions i geometria de les corrugues: Ha de complir l'especificat en l'apartat7.4.2 de la UNE-EN 10080.- Massa per metre: El valor nominal ha de ser l'especificat en la taula 6 de la UNE-EN10080, en relació amb el diàmetre nominal i l'àrea nominal de la secció transversal- Secció equivalent: >= 95,5% Secció nominal- Aptitud al doblegat: - Assaig doblegat amb angle >= 180º (UNE-EN 10080, UNE-EN ISO 15630-1): No s'had'apreciar trencaments o fissures- Assaig doblegat -desdoblegat amb angle >= 90º (UNE-EN 10080, UNE-EN ISO 15630-1): Nos'ha d'apreciar trencaments o fissuresTensió d'adherència (assaig de la biga UNE-EN 10080):- Tensió d'adherència:- D < 8 mm: >= 6,88 N/mm2

Pàgina: 40



- 8 mm <= D <= 32 mm: >= (7,84-0,12 D) N/mm2- D > 32 mm: >= 4,00 N/mm2- Tensió de última d'adherència:- D < 8 mm: >= 11,22 N/mm2- 8 mm <= D <= 32 mm: >= (12,74-0,19 D) N/mm2- D > 32 mm: >= 6,66 N/mm2- Composició química (% en massa):+---------------------------------------------------------+¦ ¦ C ¦ Ceq ¦ S ¦ P ¦ Cu ¦ N ¦¦ ¦ %màx.¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦¦----------¦------¦-------¦-------¦-------¦-------¦-------¦¦Colada ¦ 0,22 ¦ 0,050 ¦ 0,050 ¦ 0,050 ¦ 0,800 ¦ 0,012 ¦¦Producte ¦ 0,24 ¦ 0,052 ¦ 0,055 ¦ 0,055 ¦ 0,850 ¦ 0,014 ¦+---------------------------------------------------------+Ceq = Carboni equivalentEs pot superar el valor màxim per al Carboni en un 0,03% en massa, si el valor delCarboni equivalent disminueix en un 0,02% en massa.Les característiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN ISO 15630-1.

FILFERROS CORRUGATS I FILFERROS LLISOS:Filferros corrugats son els que compleixen els requisits establerts per la UNE-EN 10080per a la fabricació de malles electrosoldades o armadures bàsiques electrosoldades engelosia.Filferros llisos son els que compleixen els requisits establerts per la UNE-EN 10080 pera la fabricació d'elements de connexió en armadures bàsiques electrosoldades en gelosia.Els diàmetres nominals dels filferros corrugats s'han d'ajustar a la sèrie (mm):5-5,5-6-6,5-7-7,5-8-8,5-9-9,5-10-10,5-11-11,5-12-14 mmLes característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seucas:- Característiques mecàniques:- B 500 T- Límit elàstic fy: >= 500 N/mm2- Càrrega unitària de trencament fs: >= 550 N/mm2- Allargament al trencament: >= 8%- Relació f/fy: >= 1,03Les característiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN ISO 15630-1.

MALLA ELECTROSOLDADA:Armadura formada per la disposició de barres corrugades o filferros corrugats,longitudinals i transversals, de diàmetre nominal igual o diferent, que es creuen entresí perpendicularment i que els seus punts de contacte queden units mitjançant soldaduraelèctrica, realitzada en una instal·lació industrial aliena a l'obra.La composició de la malla pot ser barres corrugades o filferros corrugats, però no labarreja d'ambdós.Els components d'un panell poden ser elements simples o aparellats.El producte s'ha de designar segons l'especificat en l'apartat 5.2 de la UNE-EN 10080:- Descripció de la forma- Referència a la norma EN- Dimensions nominals: Dimensions dels components, dimensions del panell, separacióentre elements i sobrellargs- Classes tècniques dels acersEls components de la malla han de complir les especificacions que els hi son aplicablessegons siguin barres o filferros.Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seucas:- Càrrega de desenganxament de les unions soldades (Fs): 0,25 fy x An (An = Secció transversal nominal del més gran dels elements de la unió en malles simpleso de un dels elements aparellats, en malles dobles)- Diàmetres relatius dels elements:- Malles simples: dmín <= 0,6 dmàx(dmín: diàmetre nominal de l'armadura transversal, dmàx: diàmetre nominal de l'armaduramés gruixuda)- Malles elements aparellats: 0,7 ds <= dt <= 1,25 ds(ds: diàmetre nominal de les armadures simples; dt: diàmetre nominal de les armaduresaparellades)- Separació entre armadures longitudinals i transversals: <= 50 mm- Sobrellargs (prolongació de les barres transversals més enllà de l'última barralongitudinal): 25 mm

Pàgina: 41



Toleràncies:- Llargària i amplària: ± 25 mm o ± 0,5% (la més gran)- Separació entre armadures: ± 15 mm o ± 7,5% (la més gran)Les característiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN ISO 15630-1.


Emmagatzematge: en llocs en els que restin protegits de la pluja, l'humitat del terra il'eventual agressivitat de l'ambient.Es classificaran segons el tipus, qualitat, diàmetre i procedència.Abans de la seva utilització i en especial despres de periodes llargs d'emmagatzematgeen obra, s'ha d'inspeccionar la superfície per tal de comprovar que no hi hagialteracions superficials.Pèrdua de pes desprès de l'eliminació d'òxid superficial amb raspall de filferros: < 1%




Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de HormigónEstructural (EHE-08).UNE-EN 10080:2006 Acero para el armado del hormigón. Acero soldable para armaduras dehormigón armado. Generalidades.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:Han de portar gravades, una marca que identifiqui el país d'origen i la fàbrica i unaaltra que identifica la classe tècnica (segons l'especificat en l'apartat 10 de laEHE-08, UNE-EN 10080), aquesta marca s'ha de repetir a intervals <= 1,5 mCada partida d'acer ha d'anar acompanyada d'una full de subministrament que com a mínim,ha de contenir la informació següent:- Identificació del subministrador- Número d'identificació de la certificació d'homologació d'adherència (apartat 32.2EHE-08)- Número de sèrie del full de subministrament- Nom de la fàbrica- Data d'entrega i nom del peticionari- Quantitat d'acer subministrat classificat per diàmetres i tipus d'acer- Diàmetres subministrats- Designació dels tipus d'acers subministrats segons EHE-08, UNE-EN 10080- Forma de subministrament: barra o rotlle- Identificació i lloc de subministrament- Sistema d'identificació adoptat segons EHE-08, UNE-EN 10080- Classe tècnica segons l'especificat en l'apartat 10 de la EHE-08, UNE-EN 10080- Indicació, en el seu cas, de procediments especials de soldaduraEl fabricant ha de facilitar un certificat d'assaig que garanteixi el compliment de lescaracterístiques anteriors, on s'ha d'incloure la informació següent:- Data d'emissió del certificat- Certificat de l'assaig de doblegat-desdoblegat- Certificat de l'assaig de doblegat simple- Certificat de l'assaig de fatiga en acers tipus SD- Certificat de l'assaig de deformació alternativa en acers tipus SD- Certificat d'homologació d'adherència en el cas en que es garanteixi lescaracterístiques d'adherència mitjançant l'assaig de la biga- Marca comercial de l'acer- Forma de subministrament: barra o rotllesEn Malles electrosoldades, s'ha de facilitar a més:- Certificat de l'assaig de desenganxament dels nusos- Certificat de qualificació del personal que realitza la soldadura no resistent- Certificat d'homologació de soldadors i del procés de soldadura

OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Per a cada partida de subministrament que arribi a l'obra:- Recepció del certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, segonsarticle 32º de la norma EHE-08.

Pàgina: 42



- Inspecció visual del material i observació de les marques d'identificació.- Quan l'acer disposi de marcatge CE es comprovarà la seva conformitat mitjançant laverificació documental de que els valors declarats en els documents del marcatgepermetin deduir el compliment de les especificacions contemplades en el projecte i al'article 32 de la EHE-08.Mentre no estigui vigent el marcatge CE per acers corrugats destinats a l'elaboraciód'armadures per a formigó armat, hauran de ser conformes a la EHE-08 i a la UNE-EN10080. La demostració d'aquesta conformitat es podrà efectuar mitjançant:- La possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, conforme a l'article 81de la EHE-08- La realització d'assaigs de comprovació durant la recepció. Es farà en funció de laquantitat d'acer subministrat:- Subministrament < 300 t: Es dividirà el subministrament en lots de com a màxim 40 t que siguin del mateixsubministrador, fabricant, designació i sèrie, i es prendran 2 provetes on esrealitzaran els següents assaigs:- Comprovació de la secció equivalent- Comprovació de les característiques geomètriques- Assaig de doblat-desdoblat, o alternativament, el de doblat simpleA més, es comprovarà com a mínim en una proveta de cada diàmetre, el tipus d'acerutilitzat i el seu fabricant, el límit elàstic, la càrrega de ruptura, l'allargament deruptura, i l'allargament sota càrrega màxima.- Subministrament >= 300 t:Es prendran 4 provetes per a la comprovació de les característiques mecàniques del casanterior.Alternativament, el Subministrador podrà optar per facilitar un certificat detraçabilitat, signat per persona física, on es declarin els fabricants i les colades decada subministrament. A més, facilitarà una còpia del certificat del control deproducció del fabricant, on es recullin els resultats dels assaigs mecànics i químics decada colada. En aquest cas, s'efectuaran assaigs de contrast de traçabilitat de colada,mitjançant la determinació de les característiques químiques sobre 1 de cada quatrelots, realitzant com a mínim 5 assaigs.La composició química podrà presentar les variacions següents respecte el certificat decontrol de producció per a ser acceptada: %Cassaig = %Ccertificat: ±0,03%Ceq assaig = %Ceq certificat: ±0,03 %Passaig = %Pcertificat: ±0,008%Sassaig = %Scertificat: ±0,008%Nassaig = %Ncertificat: ±0,002Un cop comprovada la traçabilitat de la colada, es farà la divisió en lots de com amínim 15 barres. Par a cada lot, s'assajaran 2 provetes sobre les que es faran elssegüents assaigs:- Comprovació de la secció equivalent- Comprovació de les característiques geomètriques- Assaig de doblat-desdoblat, o alternativament, el de doblat simple- Comprovació del límit elàstic, la càrrega de ruptura, la relació entre ells, il'allargament de ruptura- En el cas d'estructures sotmeses a fatiga, el comportament de l'acer es podràdemostrar mitjançant la presentació d'un informe d'assaigs, de com a màxim un anyd'antiguitat, que compleixin amb l'article 38.10, i realitzat en un laboratori acreditat- En el cas d'estructures situades en zona sísmica, el comportament de l'acer es podràdemostrar mitjançant la presentació d'un informe d'assaigs, de com a màxim un anyd'antiguitat, que compleixin amb l'article 32º, i realitzat en un laboratori acreditat.- Comprovacions experimentals de les armadures elaborades durant el subministrament o laseva fabricació en obra:El control experimental de les armadures elaborades comprendrà la comprovació de lescaracterístiques mecàniques, les d'adherència, i les de les seves dimensionsgeomètriques, així com les característiques en cas de realitzar soldadura resistent.En cas de disposar d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, la DF podrà eximirla realització de les comprovacions experimentals.Es definirà com a lot de control experimental quan es compleixi:- Pes del lot <= 30 t- Les armadures fabricades a central aliena a l'obra, hauran de ser subministrades enremeses consecutives des de la mateixa instal·lació de ferralla- Si es fabriquen a obra, les que s'hagin produït en un període d'1 mes- Estar fabricades amb el mateix tipus d'acer i forma de producteEls assaigs per a realitzar el control, es realitzaran en laboratoris autoritzats.- Comprovació de la conformitat de les característiques mecàniques:- Armadures fabricades sense processos de soldadura: es realitzarà l'assaig a tracciósobre 2 provetes per a cada mostra corresponent a un diàmetre de cada sèrie. Si l'acer

Pàgina: 43



estigués en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, la DF podràrealitzar els assaigs sobre una única proveta. En el cas que no s'hagin utilitzatprocessos de redreçat, es podrà eximir la realització d'aquest assaigs.- Armadures fabricades amb processos de soldadura: es prendran 4 mostres per lot,corresponents a les combinacions de diàmetres més representatius del procés desoldadura, realitzant-se: assaigs de tracció sobre 2 provetes dels diàmetres més petitsde cada mostra, i assaigs de doblat simple, o el de doblat desdoblat, sobre 2 provetesdels diàmetres més grans. Si l'acer estigués en possessió d'un distintiu de qualitatoficialment reconegut, la DF podrà realitzar els assaigs sobre una única proveta.- Comprovació de la conformitat de les característiques d'adherència: Es prendrà una mostra de 2 provetes per a cada un dels diàmetres que formin part del lotd'acer redreçat, i es determinaran les característiques geomètriques. En el cas quel'acer disposi d'un certificat de les característiques d'adherència segons l'annex C dela UNE EN 10080, només caldrà determinar l'altura de la corruga.- Comprovació de la conformitat de les característiques geomètriques: Es realitzarà, sobre cada unitat a comprovar, una inspecció per determinar lacorrespondència dels diàmetres de les armadures i el tipus d'acer entre el indicat en elprojecte i la fulla de subministrament. A més es revisarà que l'alineació dels seuselements rectes, les seves dimensions, i els diàmetres de doblat, no presentindesviacions observables a simple vista en els trams rectes, i que els diàmetres dedoblat i les desviacions geomètriques respecte a les formes d'especejament del projectesón conformes amb les toleràncies establertes en el mateix, o conformes a l'annex 11 dela EHE-08.- Comprovacions addicionals en cas de soldadura resistent: Si s'utilitza una soldadura resistent per a l'elaboració de l'armat a fàbrica, la DFhaurà de demanar les evidències documentals de que el procés està en possessió d'undistintiu de qualitat oficialment reconegut. Si l'elaboració de l'armat es fa a obra, laDF permetrà la realització de la soldadura resistent només en el cas que es faci uncontrol d'execució intens.A més, la DF haurà de disposar la realització d'una sèrie de comprovacions experimentalsde la conformitat del procés, en funció del tipus de soldadura, d'acord amb 7.2 de laUNE 36832.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:La presa de mostra es realitzarà seguint les indicacions de la DF, d'acord a la normaUNE 36-092 i a la EHE-08. El control plantejat es realitzarà abans de començar elformigonat de les estructures, en el cas de material sense marca de qualitat, o abans dela posta en servei en el cas de que disposi de l'esmentada marca de qualitat deproducte.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:S'acceptarà el lot sempre que, en el cas del redreçat, les característiques mecàniquesde l'armadura presentin resultats conformes als marges definits a la EHE-08 (art. 32.2).En el cas d'altres processos, s'acceptarà el lot quan els assaigs de tracció i doblatcompleixin amb les especificacions establertes.En cas de no complir-se alguna especificació, s'efectuarà una nova presa de mostres delmateix lot. Si es tornés a produir un incompliment d'alguna especificació, es rebutjariael lot.En el cas de l'acer subministrat en barra, i respecte a les característiquesd'adherència, s'acceptarà el lot si es compleixen les especificacions definides a l'art.32.2 de la EHE-08. En cas contrari, es tornarà a fer una presa de mostres del mateixlot, i si es tornés a donar un incompliment d'alguna especificació, es rebutjarà el lotsencer.La DF rebutjarà les armadures que presentin un grau d'oxidació excessiu que puguiafectar a les seves condicions d'adherència. Es considerarà oxidació excessiva quanmitjançant un raspallat amb pues metàl·liques, es determini una pèrdua de pes de labarra proveta superior al 1%. S'haurà de comprovar que un cop eliminat l'òxid, l'alturade la corruga compleix amb els límits establerts a l'art. 32.2 de la EHE-08.En el cas de produir-se un incompliment en les característiques geomètriques, esrebutjarà l'armadura que presenti defectes, i es procedirà al repàs de tota la remesa.Si les comprovacions resulten satisfactòries, s'acceptarà la remesa, prèvia substitucióde l'armadura defectuosa. En cas contrari, es rebutjarà tota la remesa.

B0DF ENCOFRATS ESPECIALS I CINDRIS


Motlles, cindris i elements especials per a la confecció d'encofrat, d'elements deformigó.S'han considerat els següents tipus d'elements:

Pàgina: 44



- Motlles circulars per a encofrats de pilar, de fusta encadellada, de lamel·lesmetàl·liques i de cartró- Motlles metàl·lics per a encofrats de caixes d'interceptors, embornals, boneres ipericons d'enllumenat i de registre- Cindris senzills o dobles d'entramats de fusta o de taulers de fusta- Encofrats corbats per a paraments , amb plafons metàl·lics o amb taulers de fustaencadellada- Alleugeridors cilíndrics de fusta- Malles metàl·liques d'acer, de 0,4 o 0,5 mm de gruix, per a encofrats perduts

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:El seu disseny ha de ser tal que el procés de formigonament i de vibratge no produeixialteracions en la seva secció o en la seva posició.Ha de tenir el gruix, els rigiditzadors i els elements de connexió que calguin per tald'absorbir els esforços propis de la seva funció.La unió dels components ha de ser suficientment estanca per tal de no permetre la pèrduaapreciable de pasta pels junts.La superfície de l'encofrat ha de ser llisa i no ha de tenir altres desperfectes que elsocasionats pels usos previstos.Toleràncies:- Fletxes: 5 mm/m- Dimensions nominals: ± 5 %- Balcament: 5 mm/m

MOTLLES I CINDRIS DE FUSTA:La fusta ha de provenir de troncs sans de fibres rectes. No pot tenir signes deputrefacció, corcs, nusos morts ni estelles.Contingut d'humitat de la fusta: Aprox. 12%Diàmetre de nusos vius: <= 1,5 cmDistància entre nusos de diàmetre màxim: >= 50 cm

MALLES METÀL·LIQUES D'ACER:Panell mallat de xapa d'acer laminat en fred amb nervis intermedis de reforç.El seu disseny ha de ser tal que tant la seva unió amb altres elements com el seu procésde formigonament, no produeixi deformacions dels seus nervis ni s'alteri la sevaposició.Si s'ha de posar en contacte amb guix, aquest ha de ser neutre, o bé mesclat amb calç.Resistència: 380 - 430 N/mm2Límit elàstic: 300 - 340 N/mm2


Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions.Emmagatzematge: En llocs secs i sense contacte directe amb el terra.




No hi ha normativa de compliment obligatori.

B0F1 MAONS CERÀMICS


Peces d'argila cuita utilitzades en el ram de paleta (façanes vistes o revestides,estructures portants i no portants, murs i divisòries interiors, tant a edificació com aenginyeria civil)S'han considerat els tipus següents:En funció de la densitat aparent:- Peces LD, amb una densitat aparent menor o igual a 1000 kg/m3, per a parets revestides- Peces HD, peces per a elements sense revestir o per a revestir i amb una densitataparent mes gran de 1000 kg/m3En funció del nivell de confiança de les peces respecte a la resistència a lacompressió:- Peces de categoria I: peces amb una resistència a compressió declarada ambprobabilitat de no assolir-se inferior al 5%.

Pàgina: 45



- Peces de categoria II: peces que no compleixen el nivell de confiança especificat perla categoria I.En funció del volum i disposició de forats:- Peces massisses- Peces calades- Peces alleugerides- Peces foradades

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Les peces han de presentar regularitat de dimensions i de forma.No ha de tenir esquerdes, forats, exfoliacions, ni escrostonaments d'arestes.Si és de cara vista no ha de tenir imperfeccions, taques, cremades, etc. i launiformitat de color en el maó i en el conjunt de les remeses ha de complir lescondicions subjectives requerides per la DF.La disposició dels forats ha de ser de manera que no hi hagi risc de que apareguinfissures en els envanets i parets de la peça durant la seva manipulació o col·locació.Ha de tenir una textura uniforme. Està suficientment cuit si s'aprecia un so agut en sercolpejat i un color uniforme en fracturar-se.El fabricant ha de declarar la dimensions nominals de les peces en mil·límetres i enl'ordre de llarg, ample i alt.Volum de forats:- Massís: <= 25%- Calat: <= 45%- Alleugerit: <= 55%- Foradat: <= 70%Volum de cada forat: <= 12,5%Gruix total dels envanets (relació amb el gruix total):- Massís: >= 37,5%- Calat: >= 30%- Alleugerit: >= 20%Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seucas:Característiques essencials en peces per a us en elements amb requisits estructurals:- Resistència mitja a compressió (UNE-EN 772-1): >= 5 N/mm2, >= valor declarat per elfabricant, amb indicació de categoria I o II- Adherència (UNE-EN 1052-3): >= valor declarat per el fabricant- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5): <= valor declarat per elfabricant, amb indicació de la seva categoriaCaracterístiques essencials en peces per a us en elements amb exigències davant el foc:- Classe de reacció al foc: exigència en funció del contingut en massa o volum, dematerials orgànics distribuïts de forma homogènia:- Peces amb <= 1,0%: A1- Peces amb > 1,0% (UNE-EN 13501-1)Característiques essencials en peces per a us en elements amb exigències acústiques:- Tolerància en les dimensions (UNE-EN 772-16): <= valor declarat per el fabricant, ambindicació de la categoria- Forma de la peça (UNE-EN 771-1)- Especificacions dels forats: Disposició, volum, superfície, gruix dels envanets(UNE-EN 772-3)- Densitat absoluta (UNE-EN 772-13)- Tolerancia de la densitat (UNE-EN 772-13): El valor declarat per el fabricant had'estar dins dels límits següents en funció de la categoria.- D1: <= 10%- D2: <= 5%- Dm: <= desviació declarada per el fabricant en %Característiques essencials en peces per als usos previstos en l'apartat 4.1 del DB HE1:- Propietats tèrmiques (UNE-EN 1745)- Permeabilitat al vapor d'aigua (UNE-EN 1745)Els pinyols de calç no han de reduir la resistència de la peça (després de l'assaigreiteratiu sobre aigua en ebullició i la dessecació posterior a una temperatura de105°C) en més de 10% si el maó és per a revestir i un 5% si es de cara vista, ni han deprovocar més escrostonaments dels admesos un cop s'hagi submergit en aigua un tempsmínim de 24 h.

PECES LD:Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seucas:

Pàgina: 46



Característiques essencials:- Per a us de cara vista o amb protecció de morter de capa fina:- Durabilitat (resistència gel/desgel)Característiques essencials en peces per a us en elements amb requisits estructurals:- Per a peces perforades horitzontalment amb una dimensió >= 400 mm i envanets exteriors< a 12 mm que hagin d'anar revestides amb un lliscat:- Expansió per humitat (UNE-EN 772-19)- Per a us de cara vista o amb protecció de morter de capa fina:- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5): El valor declarat per el fabricantha d'estar dins dels límits especificats a la UNE-EN 771-1 en funció de la categoriaCaracterístiques essencials en peces per a us en elements amb exigències acústiques:- Densitat aparent (UNE-EN 772-13): <= 1000 kg/m3

PECES HD:Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant,assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seucas:Característiques essencials:- Durabilitat (resistència gel/desgel): Indicació de la categoria en funció del graud'exposicióCaracterístiques essencials en peces per a us en elements amb requisits estructurals:- Expansió per humitat (UNE-EN 772-19)- Per a us de cara vista o amb protecció de morter de capa fina:- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5): El valor declarat per el fabricantha d'estar dins dels límits especificats a la UNE-EN 771-1 en funció de la categoriaCaracterístiques essencials en peces per a us en elements amb exigències acústiques:- Densitat aparent (UNE-EN 772-13): >= 1000 kg/m3Característiques essencials en peces per a us en cara vista o en barreresanticapil·laritat:- Absorció d'aigua: <= valor declarat per el fabricant- Cara vista (UNE-EN 771-1)- Barreres anticapil·laritat (UNE-EN 772-7)Característiques complementàries:- Succió immersió 60 ±2 s (UNE-EN 772-11) : <= valor declarat per el fabricant


Subministrament: Empaquetats sobre palets, de manera no totalment hermètica.Emmagatzematge: De manera que no es trenquin o s'escantonin. No han d'estar en contacteamb terres que continguin solucions salines, ni amb productes que puguin modificar lesseves característiques (cendres, fertilitzants, greixos, etc.).




UNE-EN 771-1:2003 Especificaciones de piezas para fábrica de albañilería. Parte 1:Piezas de arcilla cocida.UNE-EN 771-1:2003/A1:2006 Especificaciones de piezas para fábrica de albañilería. Parte1: Piezas de arcilla cocida.Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de laEdificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:Si el material ha de ser component del full principal del tancament exterior d'unedifici, el fabricant ha de declarar els valors de les propietats hídriques següents,d'acord amb l'especificat en l'apartat 4.1 del DB HS 1:- Absorció d'aigua per capil·laritat- Succió o tasa d'absorció d'aigua inicial (kg/m2.min)- Absorció d'aigua a llarg termini o per immersió total (% o g/m3)El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti,la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació deconformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE:- Productes per a murs, pilars i particions (peces Categoria I*). * Peces amb unaresistència a compressió declarada amb una probabilitat d'error inferior o igual al 5%.

Pàgina: 47



Es pot determinar amb el valor mitjà o amb el valor característic: - Sistema 2+: Declaració de conformitat del fabricant i Certificació de Control de laProducció en Fàbrica- Productes per a murs, pilars i particions (peces Categoria II**). ** Peces amb unaresistència a compressió declarada amb una probabilitat d'error superior al 5%. Es potdeterminar amb el valor mitjà o amb el valor característic: - Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricantA l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents:- Classificació segons DB-SE-F (Taula 4.1)- Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 dedesembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat del marcatge CE s'had'acompanyar de la següent informació:- Numero d'identificació del organisme notificat (només per al sistema 2+)- Marca del fabricant i lloc d'origen- Dos últims dígits del any en que s'ha imprès el marcat CE.- Número del certificat de conformitat del control de producció a fàbrica, en el seu cas- Referència a la norma EN 771-1- Descripció de producte: nom generic, material, dimensions, .. i us al que va destinat.- Informació de les característiques essencials segons annex ZA de la UNE-EN 771-1

OPERACIONS DE CONTROL:El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materialssón coincidents amb l'establert en la DT. Aquest control ha de complir l'especificat enl'apartat 7.2 del CTE.Control de documentació: documents d'origen (full de subministrament i etiquetat),certificat de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona física) i elsdocuments de conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs ladocumentació corresponent al marcatge CE quan sigui pertinent.Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d'idoneïtat: En el cas que elfabricant disposi de marques de qualitat, ha d'aportar-ne la documentació corresponentControl de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d'una marca legalmentreconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir delsassaigs de control de recepció de les característiques del material garantides per lamarca; i la DF sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents alsubministrament rebut. En qualsevol cas, la DF podrà sol·licitar assaigs de control derecepció si ho creu convenient.Les peces de categoria I tindran una resistència declarada. El fabricant aportarà ladocumentació que acrediti que el valor declarat de la resistència a compressiós'obtingui segons estableix la UNE-EN 771-3 i assajades segons la UNE-EN 772-1, il'existència d'un pla de control de producció industrial que doni garanties.Les peces de categoria II tindran una resistència a compressió declarada igual al valormig obtingut en assaig segons UNE-EN 772-1, tot i que el nivell de confiança potresultar inferior al 95%.En el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s'ha de fer les comprovacionssegüents:- Abans de començar l'obra de cada 45000 unitats que arribin a l'obra, s'ha dedeterminar la resistència a la compressió d'una mostra de 6 maons, segons la normaUNE-EN 772-1.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:S'han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procedimentindicades en cada assaig.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Si en els terminis establerts al començar l'obra no es fa l'entrega dels certificats dequalitat del fabricant, es realitzarà una sèrie completa d'assaigs sobre el materialrebut a càrrec del Contractista.En general, els resultats dels assaigs sobre totes les peces de les mostres han decomplir les condicions especificades.En el cas de la resistència a compressió, el valor a comparar amb l'especificaciós'obtindrà amb la fórmula: Rck = Rc - 1,64 s, essent:- s: Desviació típica (n-1), s ^2 = (Rci Rc) ^2/(n-1)- Rc: Valor mig de les resistències de les provetes- Rci: Valor de resistència de cada proveta- n: Nombre de provetes assajadesEn cas d'incompliment en un assaig, es repetirà, a càrrec del contractista, sobre eldoble numero de mostres del mateix lot, acceptant-ne aquest, quan els resultatsobtinguts siguin conformes a les especificacions exigides.- En element estructural incloure la verificació:- En el cas de l'assaig de massa, es prendrà com a resultat el valor mig de les 6

Pàgina: 48



determinacions realitzades.

B89 MATERIALS PER A PINTURES


Pintures, pastes i esmalts.S'han considerat els tipus següents:- Pintura a la cola: Pintura a l'aigua formada per un aglomerant a base de colescel·lulòsiques o anilàcies i pigments resistents als àlcalis- Pintura a la calç: Dissolució en aigua, l'aglutinant i el pigment de la qual ésl'hidròxid de calç o la calç apagada- Pintura al ciment: Dissolució en aigua de ciment blanc tractat i pigments resistents al'alcalinitat- Pintura al làtex: Pintura a base de polímers vinílics en dispersió- Pintura plàstica: Pintura formada per un aglomerant a base d'un polímer sintètic, endispersió aquosa i pigments càrrega-estenedors resistents als àlcalis i a la intempèrie- Pintura acrílica: Pintura formada per copolímers acrílics amb pigments i càrreguesinorgàniques, en una dispersió aquosa. Seca a l'aire per evaporació del dissolvent- Esmalt gras: Pintura formada per olis secants barrejats amb resines dures, naturals osintètiques i dissolvents- Esmalt sintètic: Pintura formada per un aglomerant de resines alquídiques, soles omodificades, pigments resistents als àlcalis i a la intempèrie i additius modificadorsde la brillantor. Seca a l'aire per evaporació del dissolvent- Esmalt de poliuretà d'un component: Pintura formada per un aglomerant de resines depoliuretà, soles o modificades, que catalitzen amb la humitat atmosfèrica i pigmentsresistents als àlcalis i a la intempèrie, dissolta en dissolvents adequats- Esmalt de poliuretà de dos components: Pintura formada per copolímers de resines depoliuretà fluïdificades i pigmentades. Seca per polimerització mitjançant uncatalitzador- Esmalt de poliuretà uretanat: Pintura formada per resines uretanades- Esmalt epoxi: Revestiment de resines epoxi, format per dos components: un enduridor iuna resina, que cal barrejar abans de l'aplicació. Seca per reacció química dels doscomponents- Esmalt en dispersió acrílica: Copolímers acrílics en una emulsió aquosa- Esmalt de clorcautxú: Seca a l'aire per evaporació del dissolvent- Pasta plàstica de picar: Pintura formada per un vehicle a base d'un polímer sintètic,en dispersió aquosa i pigments càrrega-estenedors resistents als àlcalis i la intempèrie

PINTURA A LA COLA:Característiques de la pel·lícula líquida:- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenircoàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments.- Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o amb corró.Ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar una capauniforme després de l'assecat- Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 50 micres- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): Ininflamable- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):- Al tacte: 2 h- Totalment sec: 4 hCaracterístiques de la pel·lícula seca:- La pintura ha de ser de color estable.- Adherència (UNE 48032): <= 2

PINTURA A LA CALÇ:Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació ambbrotxa, corró o procediments neumàtics fins a l'impregnació dels porus de la superfíciea tractar.Després d'assecar-se s'han d'aplicar dues capes d'acabat.Un cop seca, ha de ser resistent a la intempèrie, ha d'endurir amb la humitat i el tempsi ha de tenir propietats microbicides.

PINTURA AL CIMENT:Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació ambbrotxa, corró o pistola fins a l'impregnació de la superfície a tractar.Un cop seca ha de ser resistent a la intempèrie.

PINTURA AL LÀTEX:Característiques de la pel·lícula líquida:

Pàgina: 49



- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenircoàguls, pells, ni dipòsits durs- Un cop preparada ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha dedeixar una capa uniforme després de l'assecat- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29): - Al tacte: < 30- Totalment sec: < 2 hCaracterístiques de la pel·lícula seca:- Adherència (UNE 48032): <= 2

PINTURA PLÀSTICA:Característiques de la pel·lícula líquida:- La pintura continguda al seu envàs original recentment obert, no ha de presentarsenyals de putrefacció, pells ni materies extranyes.- Amb l'envàs ple i sotmesa a agitació (UNE_EN 21513 i UNE 48-083) no ha de tenircoàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments- Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o amb corró.Ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar una capauniforme després de l'assecat- Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 50 micres- Temps d'assecat a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):- Al tacte: < 1 h- Totalment sec: < 2 h- Pes específic:- Pintura per a interiors: < 16 kN/m3- Pintura per a exteriors: < 15 kN/m3- Rendiment: > 6 m2/kg- Relació volum pigments + càrregues/volum pigments, pes càrregues, aglomerat sòlid(PVC): < 80%Característiques de la pel·lícula seca:- La pintura ha de ser de color estable, i per a exteriors, insaponificable.- Adherència (UNE 48032): <= 2- Capacitat de recobriment (UNE 48-259): Relació constant >= 0,98- Resistència al rentat (DIN 53778):- Pintura plàstica per a interiors o pasta plàstica: >= 1000 cicles- Pintura plàstica per a exteriors: >= 5000 cicles- Solidesa a la llum (NF-T-30.057): Ha de complir- Transmissió del vapor d'aigua (NF-T-30.018): Ha de complir

PINTURA PLÀSTICA PER A EXTERIORS:Resistència a la immersió (UNE 48-144): No s'observen canvis o defectesResistència a la intempèrie (DIN 18363): Ha de complirResistència a l'abrasió (NF-T-30.015): Ha de complirResistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir

PINTURA ACRÍLICA:Característiques de la pel·lícula líquida:- Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació ambbrotxa, corró o procediments pneumàtics- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):- Al tacte: < 4 h- Totalment sec: < 14 hCaracterístiques de la pel·lícula seca:- La pintura ha de ser de color estable i insaponificable.- Ha de ser resistent a la intempèrie.

ESMALT GRAS:Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació ambbrotxa, corró o pistola fins a la impregnació de la superfície a tractar.Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°CTemps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):- Al tacte: < 1 h- Totalment sec: < 6 hUn cop sec, ha de tenir bona resistència al fregament i al rentat.

ESMALT SINTÈTIC:No ha de tenir resines fenòliques (INTA 16 04 23) ni de colofonia (INTA 16 04 22).Característiques de la pel·lícula líquida:- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenircoàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments.

Pàgina: 50



- Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fercórrer la brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme després del'assecatge.- Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 25 micres- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):- Al tacte: < 3 h- Totalment sec: < 8 h- Material volàtil (INTA 16 02 31): >= 70 ± 5%- Rendiment per a una capa de 30 micres: >= 5 m2/kg- Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5- Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4Característiques de la pel·lícula seca:- La pintura ha de ser de color estable i insaponificable.- Adherència (UNE 48032): <= 2- Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02).- Envelliment accelerat (INTA 16 06 55): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 0208)- Resistència a l'abrasió (UNE 56818): Danys moderats- Esgrogueïment accelerat per colors amb reflectància aparent superior al 80% (INTA160.603): < 0,12

ESMALT DE POLIURETÀ D'UN COMPONENT:Característiques de la pel·lícula líquida:- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenircoàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments.- Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fercórrer la brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme després del'assecatge.- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):- Al tacte: < 3 h- Totalment sec: < 8 h- Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5- Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4Característiques de la pel·lícula seca:- La pintura ha de ser de color estable i insaponificable.- Adherència (UNE 48032): <= 2- Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02).- Envelliment accelerat (INTA 16 06 05): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 0208)- Resistència a l'abrasió (UNE 56818): Danys petits- Adherència i resistència a l'impacte:+----------------------------------------------------------------------+¦ ¦A les 24 h¦ Al cap de 7 dies¦¦-----------------------------------------¦----------¦-----------------¦¦Adherència al quadriculat: ¦ 100% ¦ 100% ¦¦Impacte directe o indirecte: ¦ ¦ ¦¦Bola de 12,5 des de 50 cm (INTA 160.266) ¦ Bé ¦ Ha de complir ¦+----------------------------------------------------------------------+- Resistència a la càrrega concentrada en moviment (UNE 56-814): Danys moderats - Resistència a la càrrega rodant (UNE 56-815): Danys petits - Resistència a la càrrega arrossegada (UNE 56-816): Danys petits - Resistència al ratllat (UNE 48-173): Resistent- Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir- Resistència química:- A l'àcid cítric al 10%: 15 dies- A l'acid làctic al 5%: 15 dies- A l'àcid acètic al 5%: 15 dies- A l'oli de cremar: Cap modificació- Al xilol: Cap modificació- Al clorur sòdic al 20%: 15 dies- A l'aigua: 15 dies

ESMALT DE POLIURETÀ DE DOS COMPONENTS:Cal barrejar els dos components abans de l'aplicació.Característiques de la pel·lícula líquida:- Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fercórrer la brotxa, ha de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme després del'assecatge.

Pàgina: 51



- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):- Al tacte: < 3 h- Totalment sec: < 8 hCaracterístiques de la pel·lícula seca:- La pintura ha de ser de color estable i insaponificable.- Adherència (UNE 48032): <= 2- Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02).- Envelliment accelerat (INTA 16 06 55): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 0208)- Resistència a l'abrasió (UNE 56818): Danys petits- Ha de tenir bona resistència química als àcids diluïts, als hidrocarburs, les sals ials detergents.

ESMALT DE POLIURETÀ URETANAT:Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació ambbrotxa, corró o pistola fins a la impregnació de la superfície a tractar.Temps d'assecatge a 20°C: 1 - 2 hHa de tenir bona resistència a l'aigua salada i al sol.

ESMALT DE DISPERSIÓ ACRÍLICA:Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació ambbrotxa, corró o pistola fins a la impregnació de la superfície a tractar.Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): IninflamableTemps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):- Al tacte: < 20 min- Totalment sec: < 1 h

ESMALT DE CLORCAUTXÚ:Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació ambbrotxa o corró.Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):- Al tacte: < 30 min- Totalment sec: < 2 hHa de ser resistent a l'aigua dolça i salada, als àcids i als àlcalis.

ESMALT EPOXI:Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació ambbrotxa, corró o pistola.Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 29): > 30°CTemps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):- Al tacte: < 30 min- Totalment sec: < 10 hHa de tenir bona resistència al desgast.Ha de ser resistent a l'àcid làctic 1%, acètic 10%, clorhídric 20%, cítric 30%, sosa isolucions bàsiques, als hidrocarburs (benzina, querosè) als olis animals i vegetals, al'aigua, als detergents i a l'alcohol etílic 10%.Resistència mecànica (desprès de 7 dies de polimerització):- Tracció: >= 16 N/mm2- Compressió: >= 85 N/mm2Resistència a la temperatura: 80°C

PASTA PLÀSTICA DE PICAR:Característiques de la pel·lícula líquida:- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenircoàguls, pells, dipòsits durs ni flotació de pigments.- Ha de tenir una consistència adequada.- Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 50 micres- Temps d'assecat a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):- Al tacte: < 1 h- Totalment sec: < 2 h- Pes específic: < 17 kN/m3- Relació: volum del pigment/volum de la resina (PVC): < 80%Característiques de la pel·lícula seca:- La pintura ha de ser de color estable i insaponificable.- Adherència (UNE 48032): <= 2- Resistència al rentat (DIN 53778):- Pintura plàstica per a interiors o pasta plàstica: >= 1000 cicles- Pintura plàstica per a exteriors: >= 5000 cicles- Solidesa a la llum (NF-T-30.057): Ha de complir

Pàgina: 52



- Transmissió del vapor d'aigua (NF-T-30.018): Ha de complir- Resistència a la immersió (UNE 48-144): No s'observen canvis o defectes- Resistència a la intempèrie (DIN 18363): Ha de complir- Resistència a l'abrasió (NF-T-30.015): Ha de complir- Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir


PINTURA A LA COLA, AL LÀTEX, ACRÍLICA, PLÀSTICA, ESMALT GRAS, SINTÈTIC, DE POLIURETÀ, DEDISPERSIÓ ACRÍLICA, EPOXI I PASTA DE PICAR:Subministrament: En pots o bidons.Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat isense contacte amb el terra. S'ha de preservar de les gelades.

PINTURA A LA CALÇ:Subministrament de la calç aèria en terrossos o envasada.La calç hidràulica ha de subministrar-se en pols.Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat isense contacte amb el terra. S'ha de preservar de les gelades.

PINTURA AL CIMENT:Subministrament: En pols, en envasos adequats.Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat isense contacte amb el terra. S'ha de preservar de les gelades.






CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PINTURA A LA COLA, AL LÀTEX,ACRÍLICA, PLÀSTICA, ESMALT GRAS, SINTÈTIC, DE POLIURETÀ, DE DISPERSIÓ ACRÍLICA, EPOXI IPASTA DE PICAR:A cada envàs hi ha d'haver les dades següents:- Identificació del fabricant- Nom comercial del producte- Identificació del producte- Codi d'identificació- Pes net o volum del producte- Data de caducitat- Instruccions d'ús- Dissolvents adequats- Límits de temperatura- Temps d'assecatge al tacte, total i de repintat- Toxicitat i inflamabilitat- Proporció de la barreja i temps d'utilització, en els productes de dos components- Color i acabat, en la pintura plàstica o al làtex i en l'esmalt sintètic, de poliuretà

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PINTURA A LA CALÇ:A cada envàs hi ha d'haver les dades següents:- Identificació del fabricant- Nom comercial del producte- Identificació del producte- Codi d'identificació- Pes net o volum del producte- Toxicitat i inflamabilitat

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PINTURA AL CIMENT:A cada envàs hi ha d'haver les dades següents:- Identificació del fabricant- Nom comercial del producte- Identificació del producte- Codi d'identificació- Pes net o volum del producte

Pàgina: 53



- Instruccions d'ús- Temps d'estabilitat de la barreja- Temperatura mínima d'aplicació- Temps d'assecatge- Rendiment teòric en m/l- Color

OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- En cada subministrament d'esmalt, es comprovarà que l'etiquetatge dels envasoscontingui les dades exigides a les especificacions.El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materialssón coincidents amb l'establert en la DT. Aquest control ha de complir l'especificat enl'apartat 7.2 del CTE.Control de documentació: documents d'origen (full de subministrament i etiquetat),certificat de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona física) i elsdocuments de conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs ladocumentació corresponent al marcatge CE quan sigui pertinent.Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d'idoneïtat: En el cas que elfabricant disposi de marques de qualitat, ha d'aportar-ne la documentació corresponentControl de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d'una marca legalmentreconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir delsassaigs de control de recepció de les característiques del material garantides per lamarca; i la DF sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents alsubministrament rebut. En qualsevol cas, la DF podrà sol·licitar assaigs de control derecepció si ho creu convenient.- Comprovació de l'estat de conservació de la pintura, en un 10 % dels pots rebuts (INTA16 02 26).

OPERACIONS DE CONTROL EN PINTURA PLÀSTICA:- Recepció del certificat de qualitat del fabricant, on constin els resultats delsassaigs següents:- Determinació de la finor de mòlta dels pigments INTA 16.02.55 (10.57) - Temps d'assecatge INTA 16.02.29 (6.57) - Pes específic UNE EN ISO 2811-1- Capacitat de cobriment en humitat INTA 16.02.62(9.82) - Capacitat de cobriment en sec INTA 16.02.61(2.58) - Conservació de la pintura (cada 100 m2) INTA 16.02.26 En cas de no rebre aquests resultats abans del inici de l'activitat, o que la DF no elsconsideri representatius, el contractista haurà de realitzar els assaigs corresponents,al seu càrrec i fora del pressupost d'autocontrol.

OPERACIONS DE CONTROL EN ESMALT SINTÈTIC I DE POLIURETÀ:- Recepció del certificat de qualitat del fabricant, on constin els resultats delsassaigs següents:- Esmalt sintètic:- Assaigs sobre la pintura líquida:- Determinació de la finor de mòlta dels pigments INTA 16.02.55 (10.57)- Punt d'inflamació INTA 16.02.32A (7.61)- Contingut matèria volàtil INTA 16.02.31A (10.7)- Índex d'anivellament INTA.16.02.89 (9.68) - Índex de despreniments INTA 16.02.88- Temps d'assecatge INTA 16.02.29 (6.57) - Assaigs sobre la pel·lícula seca:- Envelliment accelerat INTA 16.06.05 (10.74) ó UNE 48071- Resistència a l'abrasió d'una capa UNE 48250- Engroguiment accelerat INTA 16.06.05 (10.74) ó UNE 48071- Conservació de la pintura INTA 16.02.26- Esmalt de poliuretà:- Assaigs sobre la pintura líquida:- Punt d'inflamació INTA 16.02.32A (7.61)- Índex d'anivellament INTA.16.02.89 (9.68)- Índex de despreniments INTA 16.02.88- Temps d'assecatge INTA 16.02.29 (6.57)- Assaigs sobre la pel·lícula seca:- Envelliment accelerat INTA 16.06.05 (10.74) ó UNE 48071- Resistència al impacte UNE EN ISO 6272-1- Càrrega concentrada en moviment UNE EN ISO 6272-1- Resistència al ratllat UNE EN ISO 1518- Resistència a l'abrasió d'una capa UNE 48250

Pàgina: 54



- Resistència a agents químics UNE 48027- Conservació de la pintura INTA 16.02.26 - Resistència al calor UNE 48033En cas de no rebre aquests resultats abans del inici de l'activitat, o que la DF no elsconsideri representatius, el contractista haurà de realitzar els assaigs corresponents,al seu càrrec i fora del pressupost d'autocontrol.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicatsa les normes de procediment corresponents.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No s'acceptaran els pots de pintura que no estiguin degudament etiquetats i/ocertificats, així com els que presentin mal estat de conservació i/o emmagatzematge.En cas d'observar deficiències en l'estat de conservació d'un pot, es rebutjarà launitat corresponent i s'incrementarà la inspecció, en primera instància, fins al 20 %dels pots subministrats. Si es continuen observant irregularitats, es passarà acontrolar el 100% del subministrament.Els assaigs d'identificació han de resultar d'acord a les especificacions del plec i ales condicions garantides en el certificat del material. En cas d'incompliment, esrealitzarà l'assaig sobre dues mostres més del mateix lot, acceptant-ne el conjuntsempre que els dos resultats estiguin d'acord a dites especificacions.

B965 PECES RECTES DE FORMIGÓ PER A VORADES


Peça prefabricada de formigó no armat de forma prismàtica, massissa i amb una secciótransversal adequada a les superfícies exteriors a les que delimita.S'han considerat els tipus següents:- Monocapa: Peça formada per un sol tipus de formigó- Doble capa: Peça amb diferents tipus de formigó en la seva estructura principal i enla seva capa superficialS'han considerat les formes següents:- Recta- Corba- Recta amb rigola- Per a guals

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:La peça ha de tenir un color i una textura uniformes a tota la superfície.La cara vista no ha de tenir esquerdes, escantonaments ni altres defectes.Les cares horitzontals han de ser planes i paral·leles.El cantells poden ser bisellats, arrodonits, corbs o xamfranats.No han de ser visibles els granulats del morter en la capa vista.La textura i el color no han de presentar diferències significatives respecte dequalsevol mostra facilitada pel fabricant i aprovada pel comprador.En el cas de peces bicapa, no ha d'existir separació entre les dues capes.En les peces de color, pot estar acolorida la capa superficial o tota la peça.La forma d'expressió de les mesures ha de ser: Alçària x amplària.Gruix de la capa vista: >= 4 mmClasses en funció de la resistència climàtica:- Classe 1 (marcat A): sense mesura del % d'absorció d'aigua- Classe 2 (marcat B): <= 6% d'absorció d'aigua- Classe 3 (marcat D): valor mitjà <= 1 kg/m2 de pèrdua de massa desprès de l'assaigglaç-desglaç; cap valor unitari > 1,5Classes en funció de la resistència al desgast per abrasió:- Classe 1 (marcat F): sense mesura d'aquesta característica- Classe 3 (marcat H): <= 23 mm- Classe 4 (marcat I): <= 20 mmClasses en funció de la resistència a flexió:- Classe 1 (marcat S): valor mitjà: >= 3,5 MPa; valor unitari: >= 2,8 MPa- Classe 2 (marcat T): valor mitjà: >= 5,0 MPa; valor unitari: >= 4,0 MPa- Classe 3 (marcat U): valor mitjà: >= 6,0 MPa; valor unitari: >= 4,8 MPaLes característiques dimensionals, físiques i mecàniques han de complir lesespecificacions de la norma UNE-EN 1340 i s'han de determinar segons aquesta norma.Toleràncies:- Desviació de la llargària respecte de la llargària nominal: ± 1% al mm més pròxim, >=4 mm, <= 10 mm- Desviació d'altres dimensions, excepte el radi:

Pàgina: 55



- Cares vistes: ± 3% al mm més pròxim, >= 3 mm, <= 5 mm- Altres parts: ± 5% al mm més pròxim, >= 3 mm, <= 10 mm- Desviació màxima respecte de la planor i la rectitud en les cares planes i cantellsrectes:- Dispositiu de mesura de 300 mm de llargària: ± 1,5 mm- Dispositiu de mesura de 400 mm de llargària: ± 2 mm- Dispositiu de mesura de 500 mm de llargària: ±2,5 mm- Dispositiu de mesura de 800 mm de llargària: ± 4 mm






UNE-EN 1340:2004 Bordillos prefabricados de hormigón. Especificaciones y métodos deensayo.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:A l'albarà de lliurament, hi ha de constar la següent informació com a mínim:- Identificació del fabricant o la fàbrica- Data d'entrega del producte, quan es produeix abans de la considerada com a apta per al'ús- Identificació de les classes en relació a la resistència climàtica, la resistència al'abrasió i la resistència a la flexió- Referència a la norma UNE-EN 1340- Identificació del producte- Marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 dedesembre i 1328/1995 de 28 de juliolSobre un 0,5 % de les peces, amb un mínim d'una unitat per paquet, o a l'embalatge quanno sigui reutilitzat, hi ha de constar la següent informació:- Identificació del fabricant o la fàbrica- Data de producció- Data d'entrega del producte, quan es produeix abans de la considerada com a apta per al'ús.- Identificació de les classes en relació a la resistència climàtica, la resistència al'abrasió i la resistència a la flexió- Referència a la norma UNE-EN 1340- A l'embalatge: marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliolEl subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti,la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació deconformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE:- Productes per a usos interns incloent les premises de transport públic de Nivell oClasse: A1*. * Productes o materials que no necessiten sotmetre's a assaig de reacció alfoc (per exemple productes o materials de la classe A1 conformement a la Decisió96/603/CE, i les seves modificacions),- Productes per a cobertes de Nivell o Classe: es considera que satisfan els requisitsenfront del foc extern **. ** Decisió de la Comissió 2000/553/CE, modificada,- Productes per a ús extern i acabat de carrers, cobrint àrees externes de circulació devianants i de vehicles: - Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant

OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- En cada subministrament, es realitzaran els controls següents:- Inspecció visual del material, identificació de les marques corresponents (UNE-EN1339, UNE-EN 1340) i recepció del certificat de qualitat del fabricant.- Control dimensional sobre un 10 % de les peces rebudes (UNE-EN 1339, UNE-EN 1340)- Per a cada subministrador diferent, es prendran 3 mostres (sèries) de 3 pecescadascuna, per tal de realitzar els següents assaigs:- Resistència a flexió (UNE-EN 1340)- Absorció d'aigua (UNE-EN 1340)

Pàgina: 56



- Resistència a compressió de testimonis extrets de les peces de vorada (UNE-EN 12390-3)En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, o una altra legalment reconeguda aun país de la UE, s'ha de poder prescindir dels assaigs de control de recepció. La DF hade sol·licitar, en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents alsubministrament rebut, segons control de producció establert a la marca de qualitat delproducte.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Les mostres es prendran a l'atzar segons les instruccions de la DF i els criteris de lanorma UNE-EN 1339, UNE-EN 1340.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No s'acceptaran les peces que no superin la inspecció visual, que no estiguincorrectament identificades o que no arribin acompanyades del certificat de qualitat delfabricant.La totalitat de les peces sobre les que es realitza el control geomètric, han de complirles especificacions del plec. En cas d'incompliment, s'incrementarà el control, enprimer lloc, fins al 20% de les peces rebudes, i si continuen observant-seirregularitats, fins al 100% del subministrament.En els assaigs de resistència a flexió i absorció d'aigua, s'han de complir, en cada unade les 3 mostres, les condicions de valor mitjà i valor individual indicats a lesespecificacions. Si una sèrie no compleix aquest requisit, es podran realitzarcontrassaigs sobre dues mostres més (de 3 peces cadascuna) procedents del mateix lot,acceptant-ne el conjunt si ambdues resulten conformes a l'especifica't.

B96A VORADES DE PLANXA D'ACER


Planxa d'acer treballat a taller, per a fer vorades.S'han considerat els materials següents:- Vorades de planxa d'acer galvanitzat- Vorades de planxa d'acer amb acabat "CORTEN"

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:El fabricant ha de garantir les característiques mecàniques i la composició química del'acer.Les peces han de tenir la forma i dimensions especificats a la DT.No ha de tenir defectes interns o externs que perjudiquin la seva correcta utilització.Les peces han de tenir marcada la seva identificació d'acord amb els plànols de taller,així com les senyals necessaris per a determinar la seva posició a l'obra.Toleràncies:- Llargària de les peces:- Fins a 1000 mm: ± 2 mm- De 1001 a 3000 mm: ± 3 mm- De 3001 a 6000 mm: ± 4 mm- De 6001 a 10000 mm: ± 5 mm- De 10001 a 15000 mm: ± 6 mm- De 15001 a 25000 mm: ± 8 mm- A partir de 25001 mm: ± 10 mm

PERFILS GALVANITZATS:El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície.No ha de tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.Protecció del galvanitzat: >= 275 g/m2Puresa del zinc: >= 98,5 %


Subministrament: de manera que no pateixin deformacions, ni esforços no previstos.Emmagatzematge: En llocs secs, sense contacte directe amb el terra i protegit de laintempèrie, de manera que no s'alterin les seves condicions.




Pàgina: 57



* UNE-EN 10025-2:2006 Productos laminados en caliente de aceros para estructuras. Parte2: Condiciones técnicas de suministro de los aceros estructurales no aleados.* UNE-EN 10155:1994 Aceros para construcción metálica con resistencia mejorada a lacorrosión atmosférica. Condiciones técnicas de suministro.

B9C2 TERRATZO AMB RELLEU


Rajola hidràulica obtinguda per emmotllament o premsat, formada per una capa superior,l'estesa o cara, una capa intermèdia que a vegades pot no ser-hi, i una capa de base odors.S'han considerat els terratzos següents:- Terratzo llis- Terratzo amb relleu- Terratzo rentat amb àcid- Terratzo rentat amb àcid, per a paviments flotantsS'han considerat els usos següents (segons UNE-EN 13748-1 i UNE-EN 137148-2):- Ús interior- Ús exterior

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:La capa superior, l'estesa, ha d'estar formada per morter ric en ciment, sorra moltfina, granulats triturats de marbre o d'altres pedres de mida més gran, i colorants.La capa intermèdia, quan n'hi hagi, ha de ser d'un morter anàleg al de la cara, sensecolorants.La capa de base ha d'estar formada per morter menys ric en ciment i sorra més gruixuda.La rajola no ha de tenir ruptures, esquerdes, escantonaments, diferències de to nid'altres defectes superficials.Ha de tenir un color uniforme.El terratzo llis ha de tenir una textura llisa a tota la superfície.El terratzo amb relleu ha de tenir una textura superficial amb ressalts i entalles.El terratzo rentat amb àcid ha de tenir una textura rugosa i irregular a la capasuperior, a causa de la utilització d'àcids per a suprimir els fins.Ha de tenir la cara superficial plana.Els angles han de ser rectes i les arestes rectes i vives.Ha de complir les condicions subjectives requerides per la DF.- Gruix de la capa superior (UNE-EN 13748-1 i UNE-EN 13748-2):- Paviment col·locat que no ha de ser polit: >= 4 mm ( classe I per gruix thI )- Paviment col·locat que ha de ser polit: >= 8 mm ( classe II per gruix thII )- Mida del granulat:+------------------------------+¦ Gra ¦ Mida del granulat (mm)¦¦------¦-----------------------¦¦Micro ¦ 0 6 ¦¦Petit ¦ 7 - 10 ¦¦Mitjà ¦ 10 - 30 ¦¦Gros ¦ 30 - 40 ¦+------------------------------+- Característiques superficials i aspecte visual:- Projeccions, depressions, exfoliacions o esquerdes no han de ser visibles a 2 m encondicions de llum natural i ambient sec. - Les coloracions quan s'apliquin han d'anar a la capa superior , estesa o a tota larajola.- S'admeten lleugeres variacions en la consistència del color entre diferents lots derajoles causades per variacions inevitables en el to i propietats del ciment i delsàrids, o pel procés o moment de fabricació. El fabricant ha de definir que es consideracom a lot.- Toleràncies dimensionals:+------------------------------------------------------------+¦ Dimensió ¦ Tolerància ¦¦-----------------------¦------------------------------------¦¦ Longitud del costat ¦ ± 0,3% ¦¦ Gruix ¦ ± 2 mm (per a un gruix < 40 mm) ¦¦ ¦ ± 3 mm (per a un gruix >=40 mm) ¦+------------------------------------------------------------+- Toleràncies de forma:- Rectitud d'arestes:- Ús interior (UNE-EN 13748-1): < ± 0,3%- Ús exterior: (UNE-EN 13748-2): no es requereix

Pàgina: 58



- Planor: <± 0,3% de la longitud de la diagonal (excepte si és texturada)

TERRATZO PER A ÚS INTERIOR:- Característiques mecàniques:- Absorció d'aigua (UNE-EN 13748-1):- Absorció total: <= 8%- Absorció per cara vista: <= 0,4 g/cm2- Resistència a flexió (UNE-EN 13748-1):- Mòdul resistent mitjà: >= 5 MPa- Mòdul resistent individual: < 4 MPa- Tensió de ruptura (UNE-EN 13748-1): +---------------------------------------------------------------------------+¦ Classe ¦ Marcatge ¦ Requisits ¦¦----------¦-----------¦----------------------------------------------------¦¦ 1(a) ¦ BL I ¦ sense requisits ¦¦----------¦-----------¦----------------------------------------------------¦¦ 2 ¦ . BL II ¦ àrea de la superficie ¦ cap resultat individual¦¦ ¦ ¦ <=1100cm2 ¦ <2,5 kN ¦¦----------¦-----------¦--------------------------¦-------------------------¦¦ 3 ¦ BL III ¦ àrea de la superficie ¦ cap resultat individual¦¦ ¦ ¦ >1100cm2 ¦ <3,0 kN ¦+---------------------------------------------------------------------------+(a) Classe 1 Els productes només s'utilitzaran si les rajoles es col·loquen sobrellit de morter sobre una base rígida- Resistència al desgast per abrasió (UNE-EN 13748-1):+----------------------------------------+¦ Assaig ¦ Desgast per abrasió ¦¦ utilitzat ¦ (valor individual) ¦¦-----------------¦----------------------¦¦ Disc ample ¦ >25mm ¦¦ Böhme ¦ >30cm3/50cm2 ¦+----------------------------------------+- Resistència a les relliscades (UNE-EN 13748-1)El fabricant declararà la resistència a les relliscades d'acord amb els assaigs queexplica la normativa.- Reacció al foc (UNE-EN 13748-1):Les rajoles de terratzo es consideren classe A l fl d'acord amb Decisió de la Comissió96/603/CEE.- Conductivitat tèrmica (UNE-EN 13748-1):Si les rajoles han d'estar previstes per a contribuir al rendiment tèrmic d'un element,el fabricant a de declarar les propietats d'acord amb taula L.2 de la norma EN 13369.

TERRATZO PER A ÚS EXTERIOR:- Característiques mecàniques:- Resistència a flexió (UNE-EN 13748-2)+-------------------------------------------------------------+¦ Classe ¦ Marcat ¦ Valor mitjà per 4 ¦ Valor individual ¦¦ ¦ ¦ provetes (Mpa) ¦ (Mpa) ¦¦-----------¦----------¦-------------------¦------------------¦¦ 1 ¦ ST ¦ >=3,5 ¦ >=2,8 ¦¦ 2 ¦ TT ¦ >=4,0 ¦ >=3,2 ¦¦ 3 ¦ UT ¦ >=5,0 ¦ >=4,0 ¦+-------------------------------------------------------------+- Tensió de ruptura (UNE-EN 13748-2)+---------------------------------------------------------------+¦ ¦ ¦ Càrrega mínima de ruptura (KN) ¦¦ Classe ¦ Marcat ¦------------------¦-------------------¦¦ ¦ ¦ Valor mitjà ¦ Valor individual ¦¦-----------¦------------¦------------------¦-------------------¦¦ 30 ¦ 3T ¦ >=3,0 ¦ >=2,4 ¦¦ 45 ¦ 4T ¦ >=4,5 ¦ >=3,6 ¦¦ 70 ¦ 7T ¦ >=7,0 ¦ >=5,6 ¦¦ 110 ¦ 11T ¦ >=11,0 ¦ >=8,8 ¦¦ 140 ¦ 14T ¦ >=14,0 ¦ >=11,2 ¦¦ 250 ¦ 25T ¦ >=25,0 ¦ >=20,0 ¦¦ 300 ¦ 30T ¦ >=30,0 ¦ >=24,0 ¦+---------------------------------------------------------------+- Resistència al desgast per abrasió (UNE-EN 13748-2):

+-----------------------------------------------------------------------+

Pàgina: 59



¦ Classe ¦ Marcat ¦ Càrrega mínima de ruptura (KN) ¦¦-----------¦------------¦----------------------------------------------¦¦ 1 ¦ F ¦ Característica no medida ¦¦-----------¦------------¦----------------------------------------------¦¦ 2 ¦ G ¦ <= 26mm o <= 26cm3/50cm2 ¦¦ 3 ¦ H ¦ <= 26mm o <= 26cm3/50cm2 ¦¦ 4 ¦ I ¦ <= 20mm o <= 18cm3/50cm2 ¦+-----------------------------------------------------------------------+-Resistència a les relliscades:El fabricant declararà la resistència a les relliscades d'acord amb els assajos ques'indiquen en la normativa UNE-EN 13748-2.-Resistència climàtica:+---------------------------------------------------------------------------+¦ Classe ¦ Marcat¦ Absorció de l'aigua ¦Massa perduda després d'assaig ¦¦ ¦ ¦ %en massa ¦ de gel-desgel kg/m2 ¦¦--------¦-------¦--------------------------¦-------------------------------¦¦ 1 ¦ A ¦Característica no mesurada¦ Característica no mesurada ¦¦ 2 ¦ B ¦ <= 6, com a mitja ¦ Característica no mesurada ¦¦ 3 ¦ D ¦Característica no mesurada¦ <=1,0 com a mitja, cap valor ¦¦ ¦ ¦ ¦ individual >1,5 ¦+---------------------------------------------------------------------------+-Resistència al foc UNE-EN 13478-2Les rajoles de terratzo es consideren classe A l fl d'acord amb Decisió de la Comissió96/603/CE.-Comportament davant el foc extern UNE-EN 13478-2.Es considera que el terratzo utilitzat en cobertes satisfà els requisits de comportamentdavant el foc extern sense necessitat de fer assajos d'acord amb decisió de la ComissióEuropea 2000/553/CE.-Conductivitat tèrmica (UNE-EN 13748-2):Si les rajoles han d'estar previstes per a contribuir al rendiment tèrmic d'un element,el fabricant a de declarar les propietats d'acord amb taula L.2 de la norma EN 13369.

TERRATZO PER A PAVIMENTS FLOTANTS:Càrrega puntual centrada recolzada la peça pels 4 extrems: >= 200 kg


Subministrament: Embalades sobre palets. Cada peça ha de dur al dors la marca delfabricant.Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i d'impactes.




UNE-EN 13748-1:2005 Baldosas de terrazo. Parte 1: Baldosas de terrazo para uso interior.UNE-EN 13748-2:2005 Baldosas de terrazo. Parte 2: Baldosas de terrazo para uso exterior.


El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti,la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació deconformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE:- Productes per a pavimentació exterior i cobertes,- Productes per a pavimentació interior: - Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricantA l'albarà, factura, certificat del subministrador o fabricant, o documentació comercialentregada amb el subministrament de les rajoles , hi ha de constar la següent informaciócom a mínim:- Identificació del fabricant- Identificació d'aquesta norma (UNE-EN 13748-1 per ús interior i UNE-EN 13748-2)- Identificació de data de producció. - Identificació del marcatge en cada palé o paqueto al menys al 3% de les unitats- Identificació del producte- Format i classes, quan sigui aplicable.L'embalatge i/o documentació comercial han de portar el marcatge CE de conformitat ambel que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de

Pàgina: 60



juliol. El símbol normalitzat CE s'ha d'acompanyar per la següent informació:

TERRATZO PER A ÚS INTERIOR:- Nom o logotip i direcció registrada del fabricant- Dos ultimes xifres de l'any d'impressió del marcat- Referència a aquesta norma UNE-EN 13748-1- Descripció del producte- Informació de les característiques:- Reacció al foc- Impermeabilitat a l'aigua- Resistència a flexió (ruptura) / càrrega de trencament- Resistència a les relliscades- Conductivitat tèrmica

TERRATZO PER A ÚS EXTERIOR:- Nom o logotip i direcció registrada del fabricant- Dos ultimes xifres de l'any d'impressió del marcat- Referència a aquesta norma UNE-EN 13748-2- Descripció del producte- Informació de les característiques:- Reacció al foc- Comportament davant al foc extern- Resistència climàtica- Resistència al trencament- Resistència a les relliscades- Conductivitat tèrmica.

B9C3 TERRATZO RENTAT AMB ÀCID


Rajola hidràulica obtinguda per emmotllament o premsat, formada per una capa superior,l'estesa o cara, una capa intermèdia que a vegades pot no ser-hi, i una capa de base odors.S'han considerat els terratzos següents:- Terratzo llis- Terratzo amb relleu- Terratzo rentat amb àcid- Terratzo rentat amb àcid, per a paviments flotantsS'han considerat els usos següents (segons UNE-EN 13748-1 i UNE-EN 137148-2):- Ús interior- Ús exterior

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:La capa superior, l'estesa, ha d'estar formada per morter ric en ciment, sorra moltfina, granulats triturats de marbre o d'altres pedres de mida més gran, i colorants.La capa intermèdia, quan n'hi hagi, ha de ser d'un morter anàleg al de la cara, sensecolorants.La capa de base ha d'estar formada per morter menys ric en ciment i sorra més gruixuda.La rajola no ha de tenir ruptures, esquerdes, escantonaments, diferències de to nid'altres defectes superficials.Ha de tenir un color uniforme.El terratzo llis ha de tenir una textura llisa a tota la superfície.El terratzo amb relleu ha de tenir una textura superficial amb ressalts i entalles.El terratzo rentat amb àcid ha de tenir una textura rugosa i irregular a la capasuperior, a causa de la utilització d'àcids per a suprimir els fins.Ha de tenir la cara superficial plana.Els angles han de ser rectes i les arestes rectes i vives.Ha de complir les condicions subjectives requerides per la DF.- Gruix de la capa superior (UNE-EN 13748-1 i UNE-EN 13748-2):- Paviment col·locat que no ha de ser polit: >= 4 mm ( classe I per gruix thI )- Paviment col·locat que ha de ser polit: >= 8 mm ( classe II per gruix thII )- Mida del granulat:+------------------------------+¦ Gra ¦ Mida del granulat (mm)¦¦------¦-----------------------¦¦Micro ¦ 0 6 ¦¦Petit ¦ 7 - 10 ¦¦Mitjà ¦ 10 - 30 ¦¦Gros ¦ 30 - 40 ¦

Pàgina: 61



+------------------------------+- Característiques superficials i aspecte visual:- Projeccions, depressions, exfoliacions o esquerdes no han de ser visibles a 2 m encondicions de llum natural i ambient sec. - Les coloracions quan s'apliquin han d'anar a la capa superior , estesa o a tota larajola.- S'admeten lleugeres variacions en la consistència del color entre diferents lots derajoles causades per variacions inevitables en el to i propietats del ciment i delsàrids, o pel procés o moment de fabricació. El fabricant ha de definir que es consideracom a lot.- Toleràncies dimensionals:+------------------------------------------------------------+¦ Dimensió ¦ Tolerància ¦¦-----------------------¦------------------------------------¦¦ Longitud del costat ¦ ± 0,3% ¦¦ Gruix ¦ ± 2 mm (per a un gruix < 40 mm) ¦¦ ¦ ± 3 mm (per a un gruix >=40 mm) ¦+------------------------------------------------------------+- Toleràncies de forma:- Rectitud d'arestes:- Ús interior (UNE-EN 13748-1): < ± 0,3%- Ús exterior: (UNE-EN 13748-2): no es requereix- Planor: <± 0,3% de la longitud de la diagonal (excepte si és texturada)

TERRATZO PER A ÚS INTERIOR:- Característiques mecàniques:- Absorció d'aigua (UNE-EN 13748-1):- Absorció total: <= 8%- Absorció per cara vista: <= 0,4 g/cm2- Resistència a flexió (UNE-EN 13748-1):- Mòdul resistent mitjà: >= 5 MPa- Mòdul resistent individual: < 4 MPa- Tensió de ruptura (UNE-EN 13748-1): +---------------------------------------------------------------------------+¦ Classe ¦ Marcatge ¦ Requisits ¦¦----------¦-----------¦----------------------------------------------------¦¦ 1(a) ¦ BL I ¦ sense requisits ¦¦----------¦-----------¦----------------------------------------------------¦¦ 2 ¦ . BL II ¦ àrea de la superficie ¦ cap resultat individual¦¦ ¦ ¦ <=1100cm2 ¦ <2,5 kN ¦¦----------¦-----------¦--------------------------¦-------------------------¦¦ 3 ¦ BL III ¦ àrea de la superficie ¦ cap resultat individual¦¦ ¦ ¦ >1100cm2 ¦ <3,0 kN ¦+---------------------------------------------------------------------------+(a) Classe 1 Els productes només s'utilitzaran si les rajoles es col·loquen sobrellit de morter sobre una base rígida- Resistència al desgast per abrasió (UNE-EN 13748-1):+----------------------------------------+¦ Assaig ¦ Desgast per abrasió ¦¦ utilitzat ¦ (valor individual) ¦¦-----------------¦----------------------¦¦ Disc ample ¦ >25mm ¦¦ Böhme ¦ >30cm3/50cm2 ¦+----------------------------------------+- Resistència a les relliscades (UNE-EN 13748-1)El fabricant declararà la resistència a les relliscades d'acord amb els assaigs queexplica la normativa.- Reacció al foc (UNE-EN 13748-1):Les rajoles de terratzo es consideren classe A l fl d'acord amb Decisió de la Comissió96/603/CEE.- Conductivitat tèrmica (UNE-EN 13748-1):Si les rajoles han d'estar previstes per a contribuir al rendiment tèrmic d'un element,el fabricant a de declarar les propietats d'acord amb taula L.2 de la norma EN 13369.

TERRATZO PER A ÚS EXTERIOR:- Característiques mecàniques:- Resistència a flexió (UNE-EN 13748-2)+-------------------------------------------------------------+¦ Classe ¦ Marcat ¦ Valor mitjà per 4 ¦ Valor individual ¦¦ ¦ ¦ provetes (Mpa) ¦ (Mpa) ¦

Pàgina: 62



¦-----------¦----------¦-------------------¦------------------¦¦ 1 ¦ ST ¦ >=3,5 ¦ >=2,8 ¦¦ 2 ¦ TT ¦ >=4,0 ¦ >=3,2 ¦¦ 3 ¦ UT ¦ >=5,0 ¦ >=4,0 ¦+-------------------------------------------------------------+- Tensió de ruptura (UNE-EN 13748-2)+---------------------------------------------------------------+¦ ¦ ¦ Càrrega mínima de ruptura (KN) ¦¦ Classe ¦ Marcat ¦------------------¦-------------------¦¦ ¦ ¦ Valor mitjà ¦ Valor individual ¦¦-----------¦------------¦------------------¦-------------------¦¦ 30 ¦ 3T ¦ >=3,0 ¦ >=2,4 ¦¦ 45 ¦ 4T ¦ >=4,5 ¦ >=3,6 ¦¦ 70 ¦ 7T ¦ >=7,0 ¦ >=5,6 ¦¦ 110 ¦ 11T ¦ >=11,0 ¦ >=8,8 ¦¦ 140 ¦ 14T ¦ >=14,0 ¦ >=11,2 ¦¦ 250 ¦ 25T ¦ >=25,0 ¦ >=20,0 ¦¦ 300 ¦ 30T ¦ >=30,0 ¦ >=24,0 ¦+---------------------------------------------------------------+- Resistència al desgast per abrasió (UNE-EN 13748-2):

+-----------------------------------------------------------------------+¦ Classe ¦ Marcat ¦ Càrrega mínima de ruptura (KN) ¦¦-----------¦------------¦----------------------------------------------¦¦ 1 ¦ F ¦ Característica no medida ¦¦-----------¦------------¦----------------------------------------------¦¦ 2 ¦ G ¦ <= 26mm o <= 26cm3/50cm2 ¦¦ 3 ¦ H ¦ <= 26mm o <= 26cm3/50cm2 ¦¦ 4 ¦ I ¦ <= 20mm o <= 18cm3/50cm2 ¦+-----------------------------------------------------------------------+-Resistència a les relliscades:El fabricant declararà la resistència a les relliscades d'acord amb els assajos ques'indiquen en la normativa UNE-EN 13748-2.-Resistència climàtica:+---------------------------------------------------------------------------+¦ Classe ¦ Marcat¦ Absorció de l'aigua ¦Massa perduda després d'assaig ¦¦ ¦ ¦ %en massa ¦ de gel-desgel kg/m2 ¦¦--------¦-------¦--------------------------¦-------------------------------¦¦ 1 ¦ A ¦Característica no mesurada¦ Característica no mesurada ¦¦ 2 ¦ B ¦ <= 6, com a mitja ¦ Característica no mesurada ¦¦ 3 ¦ D ¦Característica no mesurada¦ <=1,0 com a mitja, cap valor ¦¦ ¦ ¦ ¦ individual >1,5 ¦+---------------------------------------------------------------------------+-Resistència al foc UNE-EN 13478-2Les rajoles de terratzo es consideren classe A l fl d'acord amb Decisió de la Comissió96/603/CE.-Comportament davant el foc extern UNE-EN 13478-2.Es considera que el terratzo utilitzat en cobertes satisfà els requisits de comportamentdavant el foc extern sense necessitat de fer assajos d'acord amb decisió de la ComissióEuropea 2000/553/CE.-Conductivitat tèrmica (UNE-EN 13748-2):Si les rajoles han d'estar previstes per a contribuir al rendiment tèrmic d'un element,el fabricant a de declarar les propietats d'acord amb taula L.2 de la norma EN 13369.

TERRATZO PER A PAVIMENTS FLOTANTS:Càrrega puntual centrada recolzada la peça pels 4 extrems: >= 200 kg


Subministrament: Embalades sobre palets. Cada peça ha de dur al dors la marca delfabricant.Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i d'impactes.




Pàgina: 63



UNE-EN 13748-1:2005 Baldosas de terrazo. Parte 1: Baldosas de terrazo para uso interior.UNE-EN 13748-2:2005 Baldosas de terrazo. Parte 2: Baldosas de terrazo para uso exterior.


El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti,la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació deconformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE:- Productes per a pavimentació exterior i cobertes,- Productes per a pavimentació interior: - Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricantA l'albarà, factura, certificat del subministrador o fabricant, o documentació comercialentregada amb el subministrament de les rajoles , hi ha de constar la següent informaciócom a mínim:- Identificació del fabricant- Identificació d'aquesta norma (UNE-EN 13748-1 per ús interior i UNE-EN 13748-2)- Identificació de data de producció. - Identificació del marcatge en cada palé o paqueto al menys al 3% de les unitats- Identificació del producte- Format i classes, quan sigui aplicable.L'embalatge i/o documentació comercial han de portar el marcatge CE de conformitat ambel que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 dejuliol. El símbol normalitzat CE s'ha d'acompanyar per la següent informació:

TERRATZO PER A ÚS INTERIOR:- Nom o logotip i direcció registrada del fabricant- Dos ultimes xifres de l'any d'impressió del marcat- Referència a aquesta norma UNE-EN 13748-1- Descripció del producte- Informació de les característiques:- Reacció al foc- Impermeabilitat a l'aigua- Resistència a flexió (ruptura) / càrrega de trencament- Resistència a les relliscades- Conductivitat tèrmica

TERRATZO PER A ÚS EXTERIOR:- Nom o logotip i direcció registrada del fabricant- Dos ultimes xifres de l'any d'impressió del marcat- Referència a aquesta norma UNE-EN 13748-2- Descripció del producte- Informació de les característiques:- Reacció al foc- Comportament davant al foc extern- Resistència climàtica- Resistència al trencament- Resistència a les relliscades- Conductivitat tèrmica.

B9CZ MATERIALS AUXILIARS PER A PAVIMENTS DE TERRATZO


Materials complementaris per a l'execució de paviments de terratzo.S'han considerat els materials següents:- Beurada blanca- Beurada de color- Suports de morter o de PVC- Peces de suport inferior o intermèdia, o superior, de morter o de PVC

BEURADA:Ha d'estar formada per la mescla de ciment blanc, càrregues minerals i additius orgànicsi inorgànics, amb l'addició d'aigua en la proporció especificada.Les beurades de color han de tenir pigments colorantes.Els additius no han de contenir substàncies que puguin perjudicar les característiquesde la mescla un cop elaborada.La beurada, un cop aplicada, ha de resistir els acabats superficials que pot rebre elpaviment.Ha de ser resistent al rentat i al seu manteniment.

Pàgina: 64



PEÇA DE SUPORT INFERIOR O INTERMÈDIA:Han de ser peces cilíndriques de morter de ciment o de PVC, amb encaixos per amuntar-les superposades i aconseguir alçàries diferents.La superfície no ha de tenir defectes que impedeixin l'encaix correcte i el bonassentament.Diàmetre: 15 - 18 cmAlçària: 5 - 7 cmResistència a la compressió: >= 15 N/mm2

PEÇA DE SUPORT SUPERIOR:Han se ser peces cilíndriques de morter de ciment o de PVC amb elements superiors quefaciliten la col·locació de les rajoles del paviment, amb les separacions previstes.A la part inferior ha de tenir els encaixos que permetin de muntar-la sobre la peçainferior o intermèdia.La superfície no ha de tenir defectes que impedeixin l'encaix correcte i el bonassentament.Diàmetre: 11 - 13 cmAlçària: 3 - 5 cmResistència a la compressió: >= 15 N/mm2


BEURADA:Subministrament: Envasada. A l'envàs ha de constar el nom del fabricant i el tipus deproducte contingut.Emmagatzematge: En el seu envàs en llocs secs.

SUPORT O PEÇA DE SUPORT DE MORTER:Subministrament: Embalades i protegides per a evitar escantonaments.Emmagatzematge: En el seu envàs en llocs protegits de cops.

SUPORT O PEÇA DE SUPORT DE PVC:Subministrament: Embalades.Emmagatzematge: En el seu envàs.





B9F MATERIALS PER A PAVIMENTS DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ


Peça prefabricada de formigó per a paviments d'ús exterior.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:La peça ha de tenir un color i una textura uniformes a tota la superfície.La cara vista no ha de tenir esquerdes, escantonaments ni altres defectes.Les cares horitzontals han de ser planes i paral·leles.El cantells de la cara vista han de ser bisellats o arrodonits.No han de ser visibles els granulats del morter en la capa vista.La textura i el color no han de presentar diferències significatives respecte dequalsevol mostra facilitada pel fabricant i aprovada pel comprador.Les peces poden ser monocapa, amb un sols tipus de formigó, o bicapa, amb diferentstipus en la seva estructura principal i en la seva capa superficial.En el cas de peces bicapa, no ha d'existir separació entre les dues capes.En les peces de color, pot estar acolorida la capa superficial o tota la peça.La forma d'expressió de les mesures sempre ha de ser: Llargària x amplària x gruix.Gruix de la capa vista: >= 4 mm

RAJOLES:Llargària: <= 1 mRelació entre la llargària total i el gruix: > 4Les característiques dimensionals, físiques i mecàniques han de complir lesespecificacions de la norma UNE-EN 1339 i s'han de determinar segons aquesta norma.

Pàgina: 65



Toleràncies:- Desviació de la llargària respecte de la llargària nominal:- Classe 1 (marcat N): ± 5 mm- Classe 2 (marcat P):- Dimensions nominals de la peça <= 600 mm: ± 2 mm- Dimensions nominals de la peça > 600 mm: ± 3 mm- Classe 3 (marcat R): ± 2 mm- Desviació de l'amplària respecte de l'amplària nominal:- Classe 1 (marcat N): ± 5 mm- Classe 2 (marcat P):- Dimensions nominals de la peça <= 600 mm: ± 2 mm- Dimensions nominals de la peça > 600 mm: ± 3 mm- Classe 3 (marcat R): ± 2 mm- Desviació del gruix respecte del gruix nominal:- Classe 1 (marcat N): ± 3 mm- Classe 2 (marcat P):- Dimensions nominals de la peça <= 600 mm: ± 3 mm- Dimensions nominals de la peça > 600 mm: ± 3 mm- Classe 3 (marcat R): ± 2 mm- Diferència entre dues mesures de llargària, amplària i gruix d'una mateixa peça: <= 3mm- Diferència màxima entre la llargària de dues diagonals (peces amb diagonals superiorsa 300 mm):- Classe 1 (marcat J):- Llargària <= 850 mm: 5 mm- Llargària > 850 mm: 8 mm- Classe 2 (marcat K):- Llargària <= 850 mm: 3 mm- Llargària > 850 mm: 6 mm- Classe 3 (marcat L):- Llargària <= 850 mm: 2 mm- Llargària > 850 mm: 4 mm- Desviació màxima sobre la planor i curvatura de la cara vista plana (peces de dimensiómàxima superior a 300 mm):- Dispositiu de mesura de 300 mm de llargària:- Convexitat màxima: 1,5 mm- Concavitat màxima: 1 mm- Dispositiu de mesura de 400 mm de llargària:- Convexitat màxima: 2 mm- Concavitat màxima: 1,5 mm- Dispositiu de mesura de 500 mm de llargària:- Convexitat màxima: 2,5 mm- Concavitat màxima: 1,5 mm- Dispositiu de mesura de 800 mm de llargària:- Convexitat màxima: 4 mm- Concavitat màxima: 2,5 mm

LLAMBORDINS:Dimensió horitzontal de qualsevol secció transversal a 50 mm del cantell: >= 50 mmRelació entre la llargària total i el gruix: <= 4Les característiques dimensionals, físiques i mecàniques han de complir lesespecificacions de la norma UNE-EN 1338 i s'han de determinar segons aquesta norma.Toleràncies:- Desviació de la llargària respecte de la llargària nominal:- Llambordins de gruix < 100 mm: ± 2 mm- Llambordins de gruix >= 100 mm: ± 3 mm- Desviació de l'amplària respecte de l'amplària nominal:- Llambordins de gruix < 100 mm: ± 2 mm- Llambordins de gruix >= 100 mm: ± 3 mm- Desviació del gruix respecte del gruix nominal:- Llambordins de gruix < 100 mm: ± 3 mm- Llambordins de gruix >= 100 mm: ± 4 mm- Diferència entre dues mesures del gruix d'una mateixa peça: <= 3 mm- Diferència màxima entre la llargària de dues diagonals (peces amb diagonals superiorsa 300 mm):- Classe 1 (marcat J): 5 mm- Classe 2 (marcat K): 3 mm- Desviació màxima sobre la planor i curvatura de la cara vista plana (peces de dimensiómàxima superior a 300 mm):- Dispositiu de mesura de 300 mm de llargària:

Pàgina: 66



- Convexitat màxima: 1,5 mm- Concavitat màxima: 1 mm- Dispositiu de mesura de 400 mm de llargària:- Convexitat màxima: 2 mm- Concavitat màxima: 1,5 mm


Subministrament: Embalades en palets.Emmagatzematge: En el seu embalatge fins a la seva utilització.




LLAMBORDINS:UNE-EN 1338:2004 Adoquines de hormigón. Especificaciones y métodos de ensayo.

RAJOLES:UNE-EN 1339:2004 Baldosas de hormigón. Especificaciones y métodos de ensayo.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti,la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació deconformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE:- Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricantA l'albarà de lliurament, hi ha de constar la següent informació com a mínim:- Identificació del fabricant o la fàbrica- Data en que el producte és declarat apte per a l'ús en el cas de que es lliure ambanterioritat a la mencionada data- Identificació del producte segons la clasificació de la norma UNE-EN 1339 per a lesrajoles i UNE-EN 1338 per als llambordins:- Dimensions nominals- Resistència climàtica- Resistència a flexió- Resistència al desgast per abrasió- Resistència al lliscament/patinatge- Càrrega de trencament- Comportament davant del foc- Conductivitat tèrmica- Referència a la norma UNE-EN 1339 en el cas de rajoles i a la UNE-EN 1338 en el cas dellambordins- Identificació del producte- Marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 dedesembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat CE s'ha d'acompanyar de lasegüent informació:- Nom o marca identificativa del fabricant- Direcció registrada del fabricant- Les 2 últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge- Referència a la norma:- EN 1339 per a les lloses- EN 1338 per als llambordins- El tipus de producte i lluc a que es destina- Informació sobre les característiques/mandats a declararPer als productes destinats a àrees de circulació peatonal:- Resistència al trencament- Resistència al lliscament/patinatge- DurabilitatPer als productes destinats a paviments d'ús interior:- Reacció al foc- Resistència al trencament- Resistència al lliscament/patinatge- Durabilitat- Conductivitat tèrmica (si procedeix)Per als productes destinats a cobertes:

Pàgina: 67



- Comportament davant del foc extern: es considera satisfactori

BDKZ MATERIALS AUXILIARS PER A PERICONS DE CANALITZACIONS


Dispositius de cobriment i tancament per a pous, pericons, embornals o interceptors imaterials complementaris per a pous de registre.S'han considerat els elements següents:- Bastiment i tapa per a pous i pericons de registre de canalitzacionsS'han considerat els materials següents per a tapes i reixes- Fosa gris- Fosa dúctil- Acer

BASTIMENT I TAPA O BASTIMENT I REIXA:La peça ha de tenir la forma i els gruixos adequats per a suportar les càrregues deltrànsit.Els dispositius de cobriment i tancament utilitzats en zones de circulació de vianantsi/o de vehicles, s'han de classificar segons la norma UNE-EN 124, en alguna de lesclasses següents:- Classe A 15: Zones susceptibles de ser utilitzades només per vianants i ciclistes.- Classe B 125: Voreres, zones de vianants i superfícies semblants, àreesd'estacionament i aparcaments de varis pisos per a cotxes.- Classe C 250: Vorals i cunetes de carrers, que mesurada a partir de la vorada de lavorera s'extèn en un màxim de 0,5 m sobre la calçada i 0,2 m sobre la vorera- Classe D 400: Calçades de carreteres (inclòs carrers de vianants), voralsestabilitzats i zones d'aparcament per a tot tipus de vehícles.- Classe E 600: Zones per les que circul·len vehicles de gran tonelatje (pavimentsd'aeroports, molls, etc.).- Classe F 900: Zones sotmeses a càrregues particularment elevades (pavimentsd'aeroports)Tots els elements que formen el dispositiu han d'estar protegits contra la corrossió.El dispositiu ha d'estar lliure de defectes que puguin perjudicar el seu bon estat pertal de ser utilitzat.Les tapes o reixes metàl·liques, han de tenir la superficie superior antilliscant.Quan estiguin combinat un metall amb el formigó, o qualsevol altre material, ambdós hande tenir una adherencia satisfactoria.Els dispositius han de ser compatibles amb els seus assentaments. El conjunt no ha deproduir soroll al trepitjar-lo.Les tapes o reixes han d'estar asegurades en la seva posició contra el desplaçamentdegut al trànsit amb una fondària d'encastament suficient o amb un dispositiu detancament.La tapa o reixa ha de quedar asegurada dins del bastiment per algún dels següentsprocediments:- Amb un dispositiu de tanca- Amb suficient massa superficial- Amb una característica específica en el disenyEl disseny d'aquests procediments ha de permetre que la tapa o reixa es pugui obrir ambuna eina d'us normal.El disseny del conjunt ha de garantir la posició correcta de la tapa o reixa en relacióamb el bastiment.S'han de preveure dispositius que permetin garantir un desbloquejament de la tapa oreixa i la seva apertura.La tapa o reixa ha de recolzar-se en el bastiment en tot el seu perímetre. La pressiódel recolzament corresponent a la càrrega d'assaig no ha de superar els 7,5 N/mm2. Elrecolzament ha de contribuir a l'estabilitat de la reixa o tapa en condicions d'us.L'alçària del bastiment dels dispositus de tancament de les classes D 400, E 600 i F900, ha de ser com a mínim de 100 mm.La superficie superior de les reixes, tapes i bastiment ha de ser plana, només lesreixes de la classe D 400 poden tenir una superficie cóncava.El pas lliure dels dispositius de tancament utilitzats com a pas d'home, s'han d'ajustara les normes de seguretat en funció del lloc a on s'instal·lin. En general han de tenirun diàmetre mínim de 600 mm.La franquicia total entre els diferents elements dels dispositius de cobriment itancament, han de complir les especificacions següents:- Un o dos elements:- Pas lliure <= 400 mm: =< 7 mm- Pas lliure > 400 mm: =< 9 mm- Tres o més elements:

Pàgina: 68



- Franquícia del conjunt: <= 15 mm- Franquícia de cada element individual: <= 5 mmFondària d'encastament (classes D 400 a F 900): >= 50 mmToleràncies:- Planor: ± 1% del pas lliure; <= 6 mm- Dimensions: ± 1 mm- Guerxament: ± 2 mmSi el dispositiu de tancament te forats de ventilació, aquests han de complir lescondicions següents:Superfície de ventilació:- Pas lliure <= 600 mm: >= 5% de la superfície d'un cercle, amb un diàmetre igual a lapas lliure- Pas lliure > 600 mm: >= 140 cm2Dimensions dels forats de ventilació:- Ranures:- Llargària: <= 170 mm- Amplària:- Classes A 15 a B 125: 18-25 mm- Classes C 250 a F 900: 18-32 mm- Forats:- Diàmetre:- Classes A 15 a B 125: 18-38 mm- Classes C 250 a F 900: 30-38 mm

BASTIMENT AMB REIXA O TAPA PRACTICABLE:El conjunt ha d'obrir i tancar correctament.Un cop tancada, la tapa o reixa ha de quedar enrasada amb el bastiment.L'angle respecte a la horitzontal, de la reixa oberta, ha de ser com a mínim de 100º.

ELEMENTS AMB RECOBRIMENT DE PINTURA BITUMINOSA:El recobriment de pintura bituminosa, ha de formar una capa contínua que ha de cobrir al'element completament.Ha de tenir un color, una lluentor i una textura uniformes.La pintura ha d'estar ben adherida al suport, no ha de tenir bullofes, escrostonament,ni altres defectes superficials.

DISPOSITIUS DE FORMIGÓ ARMAT:En els dispositius de tancament de les classes A 15 a D 400 de formigó armat, lesarestes i superfícies de contacte entre el bastiment i la tapa, han d'estar protegidesamb una xapa de fosa o d'acer galvanitzat en calent.Gruix mínim de fosa o d'acer:- A 15: >= 2 mm- B 125: >= 3 mm- C 250: >= 5 mm- D 400: >= 6 mm- E 600 i F 900: A determinar en funció de cada dissenyResistència característica a la compressió del formigó després de 28 dies:- Classe B 15 a F 900: >= 40 N/mm2- Classe A 15: >= 25 N/mm2Gruix del recobriment de formigó de l'armadura d'acer: >= 20 mm

ELEMENTS DE FOSA:La fosa ha de ser gris, de grafit laminar (fosa gris normal, conforme a la norma UNE-EN1561) o de grafit esferoïdal (fosa nodular o dúctil, conforme a la norma UNE-EN 1563).Les peces han de ser netes, lliures de sorra solta, d'òxid o de qualsevol altre tipus deresidu.No ha de tenir defectes superficials (esquerdes, rebaves, bufaments, inclusions desorra, gotes fredes, etc.).

BASTIMENT I TAPA O REIXA DE FOSA GRISA:La fosa ha de ser grisa, amb grafit en vetes fines repartides uniformement i sense zonesde fosa blanca.Les dimensions de la cara inferior han de ser més petites que les corresponents a lacara superior.Quan la peça hagi de portar potes d'ancoratge, aquestes han de ser de la mateixa colada.Resistència a tracció de la fosa, proveta cilíndrica (UNE 36-111): >= 180 N/mm2Duresa Brinell (UNE_EN_ISO 6506/1): >= 155 HBContingut de ferrita, a 100 augments: <= 10%Contingut de fòsfor: <= 0,15%Contingut de sofre: <= 0,14%

Pàgina: 69




BASTIMENT I TAPA O REIXA:Subministrament: Embalats en caixes. Cada caixa ha de portar escrit el nombre de pecesque conté i les seves dimensions.Emmagatzematge: En posició horitzontal sobre superfícies planes i rígides per tald'evitar deformacions o danys que alterin les seves característiques.




BASTIMENT I TAPA O BASTIMENT I REIXA:UNE-EN 124:1995 Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulaciónutilizadas por peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos de tipo,marcado, control de calidad.

ELEMENTS DE FOSA GRIS:* UNE 36111:1973 Fundición gris. Tipos, características y condiciones de suministro depiezas moldeadas.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:La tapa o reixa i el bastiment han de tenir marcades de forma indeleble les indicacionssegüents:- El codi de la norma UNE EN 124- La classe segons la norma UNE EN 124- El nom o sigles de fabricant i el lloc de fabricació- Referència, marca o certificació si en tè

OPERACIONS DE CONTROL EN BASTIMENTS, TAPES I REIXES DE FOSA:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Recepció del certificat de qualitat del fabricant, d'acord a les condicions del plec.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Les operacions de control s'han de realitzar segons les indicacions de la DF.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No s'acceptarà l'ús de materials que no arribin acompanyats del corresponent certificatde qualitat del fabricant.En cas de disconformitat d'un control geomètric o de pes, es rebutjarà la peça assajadai s'incrementarà el control, en primer lloc, fins al 20% de les peces, i en cas deseguir observant deficiències, fins al 100% del subministrament.

BG22 TUBS FLEXIBLES I CORBABLES NO METÀL·LICS


Tub flexible no metàl·lic de fins a 250 mm de diàmetre nominal.Es consideraran els següents tipus de tubs:- Tubs de PVC corrugats- Tubs de PVC folrats, de dues capes, semillisa l'exterior i corrugada la interior- Tubs de material lliure d'halògens- Tubs de polipropilè- Tubs de polietilè de dues capes, corrugada l'exterior i llisa la interior

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Han d'estar dissenyats i construïts de manera que les seves característiques en úsnormal siguin segures i sense perill per a l'usuari i el seu entorn.L'interior dels tubs ha d'estar exempt de rebaves i altres defectes que pugin fer malbéels conductors o ferir a instal·ladors o usuaris.El diàmetre nominal ha de ser el de l'exterior del tub i s'ha d'expressar en milímetres.El diàmetre interior mínim l'ha de declarar el fabricant.Les dimensions han de cumplir la norma EN-60423.

Pàgina: 70




Subministrament: En rotlles.Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes i contra la pluja.




Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnicode Baja Tensión. REBT 2002UNE-EN 50086-1:1995 Sistemas de tubos para la conducción de cables. Parte 1: Requisitosgenerales.UNE-EN 60423:1996 Tubos de protección de conductores. Diámetros exteriores de los tubospara instalaciones eléctricas y roscas para tubos y accesorios.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:Han d'estar marcats amb:- Nom del fabricant- Marca d'identificació dels productes- El marcatge ha de ser llegible- Han de incloure les instruccions de muntatge corresponents

OPERACIONS DE CONTROL EN CANALITZACIONS I ACCESORIS:Les tasques de control de qualitat de Canalitzacions i Accessoris, són les següents:- Sol·licitar del fabricant els certificats dels materials emprats i verificarl'adequació als requisits del projecte.- Control de la documentació tècnica subministrada- Control d'identificació dels materials i lloc d'emplaçament (alçada, distàncies,capacitat)- Realització i emissió d'informes amb resultats dels assaigs - Assaigs:- Propagació de la flama segons norma R.E.B.T / UNE-EN 50085-1 / UNE-EN 50086-1- Instal·lació i posta en obra segons norma R.E.B.T / UNE 20.460- Verificació de l'aspecte superficial segons norma projecte/ UNE-EN ISO 1461

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN CANALITZACIONS I ACCESSORIS:Es realitzaran els assaigs a la recepció dels materials, verificant tot el traçat de lainstal·lació de safates i aleatòriament un tub de cada mida instal·lat a obra ja siguirígid, flexible o soterrat.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN CANALITZACIONS IACCESSORIS:Segons criteri de la DF, podrà ser acceptat o rebutjat tot o part del material de lapartida.

OPERACIONS DE CONTROL EN TUBS DE PVC PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS:Les tasques de control a realitzar són les següents:- En cada subministrament:- Inspecció visual de l'aspecte general dels tubs i elements d'unió.- Comprovació de les dades de subministrament exigides (marques, albarà o etiquetes).- Recepció del certificat de qualitat del fabricant, d'acord a les condicions del plec.- Comprovació dimensional (3 mostres).- Per a cada tub de les mateixes característiques, es realitzaran els següents assaigs(UNE EN 50086-1):- Resistència a compressió- Impacte - Assaig de corbat- Resistència a la propagació de la flama - Resistència al calor- Grau de protecció- Resistència a l'atac químicEn cas de que el material disposi de la Marca AENOR, o una altra legalment reconeguda aun país de la UE, s'ha de poder prescindir dels assaigs de control de recepció. La DF hade sol·licitar, en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al

Pàgina: 71



subministrament rebut, segons control de producció establert a la marca de qualitat delproducte.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN TUBS DE PVC PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS:Es seguiran les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes UNE EN50086-1 i UNE EN 50086-2-4, juntament a les normes de procediment de cada assaigconcret.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN TUBS DE PVC PER ACANALITZACIONS DE SERVEIS:No s'acceptaran materials que no arribin a l'obra correctament referenciats iacompanyats del corresponent certificat de qualitat del fabricant.Es rebutjaran els subministres que no superin les condicions de la inspecció visual oles comprovacions geomètriques.Es compliran les condicions dels assaigs d'identificació segons la norma UNE EN 50086-1i UNE EN 50086-2-4.

BG31 CABLES DE COURE DE 0,6/1 KV


Cable elèctric destinat a sistemes de distribució en tensió baixa i instal·lacions engeneral, per a serveis fixes, amb conductor de coure, de tensió assignada 0,6/1kV i detipus unipolar, bipolar, tripolar, tetrapolar, tripolar amb neutre i pentapolar.S'han considerat els tipus de cables següents:- Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament depolietilè reticulat (XLPE) i coberta de policlorur de vinil (PVC) de designació UNE RV0,6/1 kV.- Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament depolietilè reticulat (XLPE) i coberta de material lliure d'halògens a base depoliolefina, de baixa emissió de gasos tòxics i corrosius, de designació UNE RZ1K (AS)0,6/1 kV.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de laGeneralitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin dequalitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons lesnormes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea deLliure Canvi.També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiquetaecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de laComunitat Europea.Les característiques físiques i mecàniques del conductor han de complir les normes UNE21-011 i UNE 21-022.La coberta no ha de tenir variacions en el gruix ni d'altres defectes visibles a la sevasuperfície. Ha de ser resistent a l'abrasió.Ha de quedar ajustada i s'ha de poder separar fàcilment sense produir danys al'aïllament.La forma exterior dels cables multipolars (reunits sota una coberta única) ha de serraonablement cilíndrica.L'aïllament no ha de tenir variacions del gruix ni d'altres defectes visibles a la sevasuperfície.Ha de quedar ajustat i s'ha de poder separar fàcilment sense produir danys al conductor.Els colors vàlids per a l'aïllament són (UNE 21089-1):- Cables unipolars: - Com a conductor de fase: Marró, negre o gris- Com a conductor neutre: Blau- Com a conductor de terra: Llistat de groc i verd- Cables bipolars: Blau i marró- Cables tripolars:- Cables amb conductor de terra: Fase: Marró, Neutre: Blau, Terra: Llistat de groc iverd- Cables sense conductor de terra: Fase: Negre, marró i gris- Cables tetrapolars:- Cables amb conductor de terra: Fase: Marró, negre i gris, Terra: Llistat de groc iverd- Cables sense conductor de terra: Fase: Marró, negre i gris, Neutre: Blau- Cables pentapolars: Fase: Marró, negre i gris, Neutre: Blau, Terra: Llistat de groci verdGruix de l'aïllant del conductor (UNE HD-603 (1)):

Pàgina: 72



+-------------------------------------------------------------------+¦Secció (mm2) ¦1,5-16¦25-35¦ 50 ¦70-95¦ 120 ¦ 150 ¦ 185 ¦ 240 ¦ 300 ¦¦-------------¦------¦-----¦----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦¦Gruix (mm) ¦ 0,7 ¦ 0,9 ¦1,0 ¦ 1,1 ¦ 1,2 ¦ 1,4 ¦ 1,6 ¦ 1,7 ¦ 1,8 ¦+-------------------------------------------------------------------+Gruix de la coberta: Ha de complir les especificacions de la norma UNE-HD 603-1Temperatura de l'aïllament en servei normal: <= 90°CTemperatura de l'aïllament en curtcircuit (5 s màx): <= 250°CTensió màxima admissible (c.a.):- Entre conductors aïllats: <= 1 kV- Entre conductors aïllats i terra: <= 0,6 kVToleràncies:- Gruix de l'aïllament (UNE_HD 603): >= valor especificat - (0,1 mm + 10% del valorespecificat)

CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RV 0,6/1 kV:L'aïllament ha de ser de polietilé reticulat (XLPE) tipus DIX-3 segons UNE HD-603-1.La coberta ha de ser de policlorur de vinil (PVC) del tipus DMV-18 segons UNE HD-603-1.Ha de ser de color negre i ha de portar impresa una franja longitudinal de color per ala identificació de la secció dels conductors de fase.

CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV:L'aïllament ha de ser de polietilé reticulat (XLPE) tipus DIX-3 segons UNE HD-603-1.La coberta ha de se d'una mescla de material termoplàstic, sense halògens, del tipus Z1,i ha de complir les especificacions de la norma UNE 21123-4.Ha de ser de color verd i ha de portar impresa una franja longitudinal de color per a laidentificació de la secció dels conductors de fase.


Subministrament: En bobines.Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.




NORMATIVA GENERAL:Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnicode Baja Tensión. REBT 2002UNE-HD 603-1:2003 Cables de distribución de tensión asignada 0,6/1kV.* UNE 21011-2:1974 Alambres de cobre recocido de sección recta circular. Características* UNE 21089-1:2002 Identificación de los conductores aislados de los cables.UNE-EN 50334:2001 Marcado por inscripción para la identificación de los conductoresaislados de los cables eléctricos.* UNE 21089-1:2002 Identificación de los conductores aislados de los cables.UNE 21022:1982 Conductores de cables aislados.* UNE 20434:1999 Sistema de designación de los cables.

CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RV 0,6/1 kV:UNE 21123-2:1999 Cables eléctricos de utilización industrial de tensión asignada 0,6/1kV. Parte 2: Cables con aislamiento de polietileno reticulado y cubierta de policlorurode vinilo.

CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV:UNE 21123-4:2004 Cables eléctricos de utilización industrial de tensión asignada 0,6/1kV. Parte 4: Cables con aislamiento de polietileno reticulado y cubierta de poliolefina.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:La coberta ha de portar de forma indeleble i ben visible les dades següents:- Nom del fabricant o marca comercial- Tipus de conductor- Secció nominal- Les dues últimes xifres de l'any de fabricació.- Distància entre el final d'una marca i el principi de la següent <= 30 cm.

Pàgina: 73



OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Sol·licitar del fabricant els certificats i homologacions dels conductors i protocolsde proves.- Control de la documentació tècnica subministrada.- Verificar l'adequació dels conductors als requisits dels projecte- Control final d'identificació- Realització i emissió d'informe amb resultats dels assaigs realitzats d'acord al ques'especifica en la taula d'assaigs i de quantificació dels mateixos.- Assaigs:A la relació següent s'especifiquen els controls a efectuar a la recepció de conductorsde coure o alumini i les normes aplicables en cada cas:- Rigidesa dielèctrica (REBT)- Resistència d'aïllament (REBT)- Resistència elèctrica dels conductors (UNE 20003 / UNE 21022/1M)- Control dimensional (Documentació del fabricant)- Extinció de flama (UNE-EN 50266)- Densitat de fums UNE-EN 50268 / UNE 21123)- Despreniment d'halògens (UNE-EN 50267-2-1 / UNE 21123 / UNE 2110022)A la següent taula s'especifica el nombre de controls a efectuar. Els assaigsespecificats (*) seran exigibles segons criteri de la DF quan les exigències del lloc hodetermini i les característiques dels conductors corresponguin a l'assaig especificat.- Rigidesa dielèctrica: 100% (exigit al fabricant)- Resistència d'aïllament: 100% (exigit al fabricant)- Resistència elèctrica: 100% (exigit al fabricant)- Extinció de flama: 1 assaig per tipus (*) (exigit al fabricant) i 1 assaig per tipus(*) (exigit a recepció)- Densitat de fums: 1 assaig per tipus (*) (exigit al fabricant) i 1 assaig per tipus(*) (exigit a recepció)- Despreniment d'halògens: 1 assaig per tipus (*) (exigit al fabricant) i 1 assaig pertipus (*) (exigit a recepció)Per tipus s'entén aquells conductors amb característiques iguals.Els assaigs exigits a recepció podran ésser els realitzats pel fabricant sempre que hihagi una supervisió per part de la DF o empresa especialitzada.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Per a la realització dels assaigs, s'escollirà aleatòriament una bovina del lotd'entrega, a excepció dels assaigs de rutina que es realitzaran a totes les bobines.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Es realitzarà un control extensiu de la partida objecte de control, i segons criteri dela DF, podrà ésser acceptada o rebutjada tota o part del material que la composa.

BG38 CONDUCTORS DE COURE NUS


Conductor de coure electrolític cru i nu per a connexió de terra, unipolar de fins a 240mm2 de secció.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de laGeneralitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin dequalitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons lesnormes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea deLliure Canvi.També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiquetaecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de laComunitat Europea.Tots els fils de coure que formen l'ànima han de tenir el mateix diàmetre.Ha de tenir una textura exterior uniforme i sense defectes.


Subministrament: En bobines o tambors.Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.


Pàgina: 74





Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnicode Baja Tensión. REBT 2002UNE 21012:1971 Alambres de cobre duro de sección recta circular. CaracterísticasUNE 20460-5-54:1990 Instalaciones eléctricas en edificios. Elección e instalación de losmateriales eléctricos. Puesta a tierra y conductores de protección.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:Cada conductor ha de portar de forma indeleble i ben visible les dades següents:- Material, secció, llargària i pes del conductor- Nom del fabricant o marca comercial- Data de fabricació

OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Sol·licitar al fabricant els certificats de característiques tècniques i homologacionsdels materials.- Control de la documentació tècnica subministrada.- Verificar que les característiques dels elèctrodes es corresponguin a l'especificat enProjecte.- Verificar que la profunditat de la xarxa mai sigui inferior a 0,5 metres.- Verificar seccions de conductors de terra segons la taula 1 del ITC-BT- 018 del REBT.- Realització i emissió d'informes amb resultats de controls i proves realitzats.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Es realitzarà mesura al pont de comprovació o caixa de seccionament de terres.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No s'admetran seccions de conductors i elèctrodes de posada a terra inferiors alsindicats al REBT.En discrepàncies del tipus de posada a terra amb l'especificat al projecte, s'actuaràsegons criteri de la DF.

BGW3_01 PART PROPORCIONAL D'ACCESSORIS PER A CONDUCTORS ELÈCTRICS DE TEN…


Part proporcional d'accessoris per a conductors de coure, conductors d'alumini tipus VV0,6/1 Kv, rodons de coure, platines de coure o canalitzacions conductores.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:El material i les seves característiques han de ser adequats per a: conductors de coure,conductors de coure nus, conductors d'alumini, rodons de coure, platines de coure,canalitzacions o conductors de seguretat, i no han de fer disminuir, en cap cas, la sevaqualitat i bon funcionament.


Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiquesd'identificació següents:- Material- Tipus- Diàmetre o d'altres dimensionsEmmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i delsraigs del sol.


Unitat composada pel conjunt d'accessoris necessaris per al muntatge d'1 m de conductorde coure, d'1 m de conductor de coure nu, d'1 m de conductor d'alumini, d'1 m de rodó decoure, d'1 m de platina de coure, d'1 m de canalització o d'1 m de conductor deseguretat.


Pàgina: 75




BHQA PROJECTORS PER A EXTERIORS AMB LÀMPADES DE XENÓ


Projectors per a exteriors amb làmpades de xenó amb transformador electrònic o amblàmpades de fluorescència amb balast electrònic.S'han considerat els tipus següents:- Projectors per a encastar al paviment- Projectors per a muntar superficialment

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Ha de tenir un aspecte exterior uniforme i sense defectes.No ha de tenir cantells afilats o arestes vives que puguin, durant la instal·lació, úsnormal o manteniment, suposar uns risc per als usuaris o pels elements de lainstal·lació que l'envolten.Ha de tenir la resistència mecànica suficient i ha d'estar construït de manera que puguisuportar, sense precaucions especials, les condicions d'ús, muntatge i manteniment.Ha d'estar format per un cos lineal d'alumini extruït tapat pels extrems amb tapesd'alumini fos, un difusor de vidre a la part superior i un reflector d'alumini.Ha d'incorporar un equip elèctric complert format per portalàmpades i transformadorelectrònic.Els dispositius de suport i fixació han de ser mecànics i regulables.Els borns de connexió dels projectors per a muntatge superficial han d'estar marcats onumerats.Ha de portar un born marcat de forma indeleble amb el símbol "Terra"Tots els materials aïllants protectors contra xocs elèctrics i que mantenen les partsactives a la posició prevista, han de ser autoextingibles.La lluminària ha d'estar dissenyada i construïda de manera que un cop instal·lada icablejada per a un ús normal, així com en les operacions normals de manteniment, lesparts elèctricament actives siguin inaccessibles.Tots els components de l'equip elèctric han de ser resistents a la humitat, la calor ila corrosió. Han de ser compatibles entre sí, i compatibles amb el tipus i potència dela làmpada o làmpades que admet la lluminària.En cas de fallada, cap component de l'equip elèctric, ha d'emetre flames ni gasosinflamables.Els passos de cables per l'interior de la lluminària han de ser llisos, exemptsd'arestes vives, aspreses, rebaves i anàlegs, que puguin provocar l'abrasió de lacoberta o de l'aïllament del cablejat.No hi poden haver cargols amb punta o d'altres elements similars que penetrin a dintredels passos de cables.El cablejat intern ha d'estar fet amb conductors del tipus, qualitat i secció adequats,de manera que pugui suportar la potència d'entrada en ús normal. L'aïllament ha de ser d'un material capaç de suportar la tensió i la temperatura màximaa la que pugui estar sotmès, sense que afecti a la seguretat i mentre que estiguicorrectament instal·lat i connectat a la xarxa d'alimentació.Han d'estar fetes totes les connexions internes. En els projectors per a muntarsuperficialment únicament hi ha d'haver accessibles els borns de connexió a la xarxa.En el cablejat intern, el conductor de color verd-groc s'ha de fer servir únicament pera les connexions de terra. La resta de conductors han de seguir el codi de colorsnormalitzats, es a dir, el conductor neutre ha de ser de color blau clar, i elsconductors de fase poden ser de color marró, gris o negre.Han de complir les condicions de rigidesa elèctrica, torsió i resistència mecànica.Tensió nominal d'alimentació (transformador): 230 VFreqüència: 50 HzGrau mínim de protecció (UNE 20324): IP-65XAïllament (REBT): Classe II


Subministrament: En caixes.Si la lluminària necessita equip electrònic per al seu funcionament, aleshores aquests'ha de subministrar amb la lluminària.Les làmpades de xenó s'han de subministrar amb el projector.Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i delsraigs del sol.


Pàgina: 76





NORMATIVA GENERAL:Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnicode Baja Tensión. REBT 2002UNE-EN 60598-1:1998 Luminarias. Parte 1: Requisitos generales y ensayos.

LLUMINÀRIES PER A ENCASTAR:* UNE-EN 60598-2-2:1997 Luminarias. Parte 2: Requisitos particulares. Sección 2:Luminarias empotradas.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:Sobre la lluminària, i de manera clara i indeleble, hi ha d'haver marcada la següentinformació:Marques que s'han de veure durant la substitució de les làmpades i ser visibles des del'exterior de la lluminària o darrera de la tapa que s'hagi de treure al substituir leslàmpades i amb les làmpades tretes:- Potència assignada o indicació del tipus de làmpades que admet la lluminàriaMarques que s'han d'observar durant la instal·lació de la lluminària i han de servisibles des de l'exterior d'aquesta, o darrera d'una coberta o part que s'hagi detreure per la seva instal·lació:- Marca d'origen (marca registrada, marca del fabricant o del nom del venedorresponsable)- Tensió o tensions assignades en volts- El símbol normalitzat corresponent a la classe II- Número de model del fabricant o referència del tipus- Marcat del borns- Símbol normalitzat per al muntatge de la lluminària directament sobre superfíciesinflamables. (triangle equilater invertit amb la lletra F al seu interior)Marques que s'han de veure després de la instal·lació de la lluminària i han de servisibles des de l'exterior, tant quant la lluminària està muntada o instal·lada amb leslàmpades en posició com en l'ús normal:- Temperatura ambient assignada màxima- Xifres del codi del grau de protecció IP- Distància mínima als objectes il·luminatsA l'embalatge hi han de constar les dades següents:- Nom del fabricant o marca comercial- Tensió nominal d'alimentació- Número de model o referència tipus- Potència nominalEl fabricant ha de lliurar la documentació tècnica necessària per al muntatge del'aparell.

OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Sol·licitar al fabricant els certificats de característiques tècniques i homologacionsdels materials.- Control de la documentació tècnica subministrada.- Control de recepció i identificació dels materials- Verificació de les característiques de les lluminàries- Verificació dels equips auxiliars- Verificar sistema de manteniment i conservació- Realització i emissió d'informes amb resultats de controls i proves realitzats.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:S'assajaran 3 unitats per cada mil o fracció de mil equips d'igual característiques,excepte que DF estipuli quantitats superiors.En el cas que existeixi un sistema d'aprofitament de llum natural es comprovarà lacorrecta regulació de cadascuna de les llumeneres.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Segons criteri de la DF, podrà ser acceptat o rebutjat tot o part del material de lapartida.

Pàgina: 77



BQ11 BANCS DE FUSTA


Bancs de fusta tropical pintats i envernissats amb suports de fosa o de passamà.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Han d'estar formats amb pletines d'estructura i de reforç, seient i respatller dellistons de fusta de Guinea, amb els cantells roms, fixats a l'estructura amb cargolspassadors de pressió cadmiats, de cap esfèric.No s'han d'apreciar esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.L'acabat de la fusta ha de ser dues capes de pintura sintètica, amb una capa prèvia depreparació.L'estructura metàl·lica ha de tenir un acabat amb una mà de pintura antioxidant i duesd'esmalt.Les bases de les potes han de tenir espàrrecs roscats per a l'ancoratge.El conjunt no ha de tenir cops o defectes superficials.Llargària dels espàrrecs: >= 25 mmToleràncies:- Dimensions: ± 20 mm- Separació entre llistons: ± 1,5 mm- Paral·lelisme entre llistons: ± 2 mm (no acumulatius)- Guerxament dels llistons: ± 2 mm/m


Subministrament: Embalats.Emmagatzematge: En el seu embalatge fins a la seva col·locació, de manera que no esdeformin i en llocs protegits d'impactes.






OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Recepció del certificat de garantia del fabricant.- Inspecció visual del material a la seva recepció.- Comprovacions geomètriques i de dimensions.- Comprovació del gruix i uniformitat dels recobriments i/o pintura.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls indicats s'aplicaran a la totalitat dels elements subministrats.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No s'acceptaran elements de mobiliari urbà que incompleixin alguna de les condicionsindicades o que arribin a l'obra sense el certificat de garantia corresponent.

BQ22 PAPERERES MURALS I DE PEU


Papereres de peu i murals.S'han considerat els tipus següents:- Papereres de peu:- Papereres de planxa desplegada amb suport de tub- Papereres de fosa- Papereres de fosa d'alumini- Papereres de planxa d'acer inoxidable arenat- Papereres de polietilè- Papereres de planxa d'acer galvanitzat- Papereres murals:

Pàgina: 78



- Papereres de planxa d'acer inoxidable arenat- Papereres de planxa d'acer galvanitzat

PAPERERA DE PLANXA DESPLEGADA:El cilindre i la base de la paperera han de ser de planxa desplegada d'acer galvanitzat.Ha de dur 3 platines de reforç, una horitzontal a la part superior, una a la inferior iuna de vertical per subjectar-la al suport.El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície.No s'han d'apreciar esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.Ha de tenir un color uniforme a tota la superfície.El conjunt no ha de tenir cops o defectes superficials.

PAPERERA DE FOSA:El cos ha de ser de fosa amb protecció antioxidant i pintura en pols.La protecció antioxidant ha de ser homogènia i contínua a tota la superfície.El conjunt no ha de tenir cops o defectes superficials.

PAPERERA DE FOSA D'ALUMINI:La cubeta i la tapa han de ser de fosa d'alumini pintada en pols.L'estructura ha de ser de perfils d'acer inoxidable.Ha de tenir un color uniforme a tota la superfície.El conjunt no ha de tenir cops o defectes superficials.

PAPERERA DE PLANXA D'ACER INOXIDABLE ARENAT:La cubeta ha de ser de planxa d'acer inoxidable arenat i pintada exteriorment ambpintura de color negre forja.El suport estarà format per dos perfils en L, de 40x40 mm, soldats a una platina.Ha de tenir un color uniforme a tota la superfície.El conjunt no ha de tenir cops o defectes superficials.

PAPERERA DE POLIETILÈ:El cos i la tapa han de ser de polietilè colorejat en massa amb colors blau, verd ogroc.Ha de tenir un color uniforme a tota la superfície.El conjunt no ha de tenir cops o defectes superficials.

PAPERERA DE PLANXA D'ACER GALVANITZAT:La cubeta ha de ser de planxa d'acer galvanitzat i pintada exteriorment amb pintura decolor negre forja.El suport estarà format per dos perfils en L, de 40x40 mm, soldats a una platina.Ha de tenir un color uniforme a tota la superfície.El conjunt no ha de tenir cops o defectes superficials.


Subministrament: Per unitats, empaquetades en caixes.Emmagatzematge: En el seu embalatge fins a la seva col·locació, de manera que no esdeformin i en llocs protegits d'impactes.






OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Recepció del certificat de garantia del fabricant.- Inspecció visual del material a la seva recepció.- Comprovacions geomètriques i de dimensions.- Comprovació del gruix i uniformitat dels recobriments i/o pintura.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls indicats s'aplicaran a la totalitat dels elements subministrats.

Pàgina: 79



INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No s'acceptaran elements de mobiliari urbà que incompleixin alguna de les condicionsindicades o que arribin a l'obra sense el certificat de garantia corresponent.

BR34 ESMENES BIOLÒGIQUES


Esmenes biològiques per al condicionament biològic del sòl.S'han considerat els tipus següents:- Esmena biològica d'àcids húmics i fúlvics- Bioactivador microbià

BIOACTIVADOR MICROBIÀ:Compost d'àcids húmics i fúlvics, microorganismes latents, matèria orgànica i adob sobreuna matriu orgànica de turba negre.Contingut d'àcids húmics i fúlvics: 22%Contingut de microorganismes: 2800 milions/gContingut de matèria orgànica: 30%Grandària màxima: 2 mm


Subministrament: En envasos tancats i precintats.Emmagatzematge: Protegit contra les pluges, les temperatures exteriors extremes i elsfocus d'humitat.






CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:Han de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents:- Designació del producte que conté- Nom del fabricant o marca comercial- Pes net- Estat físic- Composició química- Solubilitat- Reacció- Riquesa

OPERACIONS DE CONTROL:- Inspecció visual del material subministrat, comprovant la correcte identificació tal icom s'indica a les especificacions.- Recepció del certificat de garantia, d'acord a les condicions especificades, i si ésel cas, dels documents acreditatius de la disposició de l'etiqueta ecològica europea.- Abans de començar l'aportació de terres i substrats per a jardineria, i amb unafreqüència de 10.000 m3, es realitzaran els assaigs corresponents a l'anàlisi estàndardde terra vegetal, amb la determinació de:- Rang de textures pel mètode granulomètric per sedimentació discontínua.- Anàlisi del PH (en H2O 1:2,5).- Anàlisi del contingut en sodi (ppm) pel mètode de fotometria de flama.- Anàlisi de la conductivitat elèctrica (prova prèvia de salinitat).- Anàlisi del carbonat càlcic equivalent i anàlisi del contingut en nutrients (P, K, Mg,Calci, N orgànic i amoniacal) pels mètodes químics 4, 15, 16 (b), 8, segons MOA III

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicatsa les normes de procediment corresponents.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No s'acceptaran materials que no arribin correctament identificats i acompanyats del

Pàgina: 80



certificat de garantia corresponent. Els productes a utilitzar s'ajustaran a lescondicions exigides al plec de condicions tècniques.

BR4 ARBRES I PLANTES


Espècies vegetals subministrades a peu d'obra.S'han considerat els tipus següents:- Arbres planifolis- Coníferes i resinoses- Palmeres i palmiformes- Arbusts- Plantes de petit port- Llavors de barreges de cespitoses- Pans d'herba de barreges de cespitosesS'han considerat les formes de subministrament següents:- En contenidor- Amb pa de terra- Amb l'arrel nua- Llavors- Pa d'herba

CONDICIONS GENERALS:L'espècie vegetal s'ha d'adquirir en un viver acreditat i legalment reconegut o, en totcas, en empreses de reconeguda solvència.Les plantes han de tenir identitat i puresa de lot adequades en relació al gènere oespècie a què pertanyin, i si es el cas també respecte al cultivar.Les plantes han d'haver estat cultivades d'acord amb les necessitats de l'espècie ocultivar, edat i localització.Han d'haver rebut una adequada formació (poda, retall, pinçament, asprada, etc).La qualitat de la part aèria de les plantes ha de complir les especificacions del'article 4.4.2 de la norma NTJ 07A.La qualitat de la part subterrània de les plantes ha de complir les especificacions del'article 4.4.3 de la norma NTJ 07A.L'espècie vegetal ha de complir la legislació vigent sobre sanitat vegetal, especialmentpel que fa al control d'organismes nocius de quarantena, així com d'altres plagues imalalties que puguin afectar la qualitat i valor d'utilització del material vegetal.Les espècies que legalment estiguin regulades, han d'anar acompanyades del passaportsanitari.No ha de presentar ferides o desperfectes a la seva part aèria o radical, ni símptomesd'haver-los patit anteriorment.Quan el subministrament és amb arrel nua, han de presentar un sistema radical benramificat, la capçada aclarida, però no podada excessivament, amb un equilibri entre lapart aèria i la part subterrània. Les arrels han de presentar talls nets i recents senseferides ni macadures. No es recomanable que hi hagin arrels seccionades de diàmetresuperior a 3 cm en els arbres, o superiors a 2 cm en els arbusts.Quan el subministrament és en contenidor o amb pa de terra, les arrels han de tenir elpa de terra adequat per a l'espècie i mida de l'arbre.Els pans de terra han d'estar protegits amb materials que es puguin degradar abans d'unany i mig en ser soterrats, i que no produeixin afectacions a les plantes. El pa deterra ha d'estar intacte, compacte i ple d'arrels.La planta ha de tenir les mides d'alçada, diàmetre del tronc, mida del pa de terra omida del contenidor, que s'indiquin a la unitat d'obra. La verificació d'aquestes dadess'ha de fer d'acord amb les indicacions de la norma NTJ 07A.

CONÍFERES I RESINOSES:La tija ha de mostrar el seu port natural, amb la ramificació i la frondositat pròpiesde la seva espècie i mida.Les fulles han de presentar un bon estat vegetatiu.L'alçària correspon a la distància des del coll de l'arrel fins a la part més distant almateix.El fullatge ha de tenir el color típic de l'espècie-varietat, segons l'època.Les coníferes han d'estar totalment ramificades des de la base, segons l'hàbit decreixement de l'espècie-varietat.

ARBRES PLANIFOLIS:La circumferència correspon al perímetre mesurat a un metre del coll de l'arrel.Per als arbres de tronc múltiple, el perímetre total es la suma dels perímetresindividuals.

Pàgina: 81



Quan el subministrament és en contenidor o amb pa de terra, les arrels han de tenir elpa de terra adequat per a l'espècie i mida de l'arbre.Alçaria del pa de terra:- Arbres de fulla caduca: Diàmetre del pa de terra x 0,7- Arbres de fulla persistent: Diàmetre del pa de terra x 1,2No es poden admetre plantes amb talls visibles de les arrels superiors a 1/8 delperímetre del tronc.

PALMERES I PALMIFORMES:L'estípit ha de tenir la forma i l'estructura pròpies de la seva mida. Si son palmeresunicaules, l'estípit ha de ser recte i vertical.No han de tenir ferides, osques o concavitats al tronc. L'estípit no ha de tenirestrangulacions.Tindrà una senyal que indiqui l'orientació Nord en el seu lloc de cultiu original.El gruix de l'estípit correspon al mesurat a 1,30 m per sobre del coll de l'arrel.L'alçària correspon a la distància des del coll de l'arrel al punt d'inserció delsprimers palmons.S'han de presentar-se amb les fulles lligades i les exteriors retallades.En les palmeres subministrades en contenidor, la distància mínima entre l'estípit i elinterior del contenidor ha de ser de 25 cm.Toleràncies:- Alçària: ± 5%

CESPITOSES:Les barreges de llavors i la composició dels pans d'herba, s'han de correspondre amb lesespecificacions de la DT, i en el seu defecte s'han de triar d'acord amb les indicacionsde la norma NTJ 07N, en els seus annexes I,II i III, en funció de les condicionsclimàtiques, edàfiques, d'us i d'aspecte desitjat.

CESPITOSES EN BARREJA DE LLAVORS:La barreja de llavors ha de ser d'una puresa i tenir un poder germinatiu iguals osuperiors als indicats a la taula del l'ANNEX IV de la norma NTJ 07N, en funció de lesespecies utilitzadesHa de ser en la proporció que s'indiqui a l'etiqueta de qualitat i garantia.Les llavors no poden mostrar defectes causats per malalties, plagues, fisiopaties,deficiències de nutrició o fitotoxicitat deguda a tractaments fitosanitaris queredueixin el valor o la qualificació per al seu ús.Han d'estar netes de materials inerts, llavors de males herbes i de llavors d'altresplantes cultivades. Les proporcions admissibles no superaran en cap cas les indicades alquadre I.5 de l'ANNEX I de la norma NTJ 07N.

CESPITOSES EN PA D'HERBA:Ha de provenir de l'extracció de plaques de gespa de prats existents, amb una edatsuperior als 10 mesos i amb pa de terra de gruix suficient pel tipus i grandària del'herbàcia.S'ha de mantenir de manera que no es deteriori la base de terra ni el sistema radical del'herba.Els talls de les plaques han de ser nets al llarg de tot el seu gruix i de superfícieaèria uniforme i no han de tenir zones sense vegetació.El pa d'herba ha de tenir una forma regular.Gruix de la coberta vegetal: 1,5 cmSubministrament per plaques:- Dimensions: >= 30x30 cmSubministrament en rotlles:- Amplària: >= 40 cm- Llargària: <= 250 cmToleràncies:- Gruix de la coberta vegetal: ± 0,5 cm

ARBUSTS I PLANTES DE PETIT PORT:Les branques principals de l'arbust (que neixen directament del tronc) han de neixer delterç inferior de la planta, han d'estar regularment distribuïdes i han de tenir unallargaria i gruix proporcional a la resta de la planta.Les arrels han de donar, com a mínim, una volta a la seva base.L'arbust enfiladís ha d'estar provist del seu tutor.L'aigua de l'estany o de la font on visquin plantes aquàtiques ha d'estar neta, no ha deser salina ni calcària i ha de tenir una temperatura temperada.


Pàgina: 82



Per a la preparació, càrrega, transport i descàrrega de les plantes, s'han de seguir lesindicacions de la norma NTJ 07Z, d'acord amb cada tipus de planta i de presentació.

ARBRES, ARBUSTS I PLANTES DE PETIT PORT:Subministrament: en lots de plantes d'una única identitat, amb la mateixa forma depresentació. Les plantes d'un lot han de tenir totes la mateixa edat, origen i han deser homogènies en els seves dimensions.El transport s'ha de fer protegint la part aèria del sol i dels efectes del vent, si laplanta te fulles, i la part radical si la presentació es amb arrel nua o amb pa deterra.Emmagatzematge: Si no s'ha de fer la plantació directament en descarregar, calaplegar-les en un viver, a l'obra.Les plantes amb arrel nua o amb pa de terra s'aplegaran col·locant la part radical enuna rasa, coberta amb palla o sauló o algun material porós.El viver estarà en un lloc protegit del vent i del sol directe.

BARREGES DE LLAVORS:Subministrament: En sacs o caixes, precintats i etiquetats d'acord amb les indicacionsde l'apartat 8 de la norma NTJ 07N.Emmagatzemament: Dins del seu envàs, en local sec, ventilat. L'envàs no ha d'estar encontacte amb el terra.

PA D'HERBA:Sobre palets, protegits amb malla transpirable. L'alçada de les piles als palets ha deser inferior a 2,5 m.El transport s'ha de fer protegint els pans d'herba del sol, preferentment a primerahora del dia. Si això no es possible cal utilitzar camions frigorífics.El material s'ha de descarregar en una zona d'ombra, propera al lloc d'utilització, i noes pot emmagatzemar. S'ha de col·locar el mateix dia en el que es subministra, i senseque passin 24 h de la seva extracció en temps calorós, i 3 dies amb temps fresc.




NORMATIVA GENERAL:* NTJ 07A:2007 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del materialvegetal. Calidad general del material vegetal.

CONÍFERES I RESINOSES:* NTJ 07C:1995 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del materialvegetal. Coníferas y resinosas.

PALMERES:* NTJ 07P:1997 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del materialvegetal. Palmeras.

ARBRES DE FULLA CADUCA:* NTJ 07D:1996 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del materialvegetal. Árboles de hoja caduca.

ARBRES DE FULLA PERSISTENT:* NTJ 07E:1997 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del materialvegetal. Árboles de hoja perenne.

ARBUSTS:* NTJ 07F:1998 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del materialvegetal. Arbustos.

ENFILADISSES:* NTJ 07I:1995 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del materialvegetal. Trepadoras.

CESPITOSES:* NTJ 08S:1993 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Implantación del materialvegetal. Siembras y céspedes.

Pàgina: 83




CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:S'ha de subministrar acompanyada de:- La guia fitosanitària corresponent- Etiqueta amb el nom botànic i grandària correcta- Procedència comercial del material vegetal- Assenyalada la part nord de la planta al viver

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN BARREJA DE LLAVORS:Han de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents:- Gènere, espècie i varietat- Qualitat i poder germinatiu- Nom del subministrador- Data de caducitat

OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Comprovació de les condicions de subministrament i identificació.- Inspecció visual de les plantes rebudes i verificació de les condicions exigides alplec.- Control de les condicions d'emmagatzematge (si és el cas).

LLAVORS PER HIDROSEMBRES- Recepció dels certificats de garantia del fabricant, d'acord a les condicionsexigides.- Inspecció visual de les condicions de subministrament i identificació.- Es realitzaran els següents controls d'identificació, un cop per cada tipusd'hidrosembra que intervingui en l'obra:- Anàlisi de puresa específica amb informació de la composició.- Percentatge de germinació per espècie.- Amidament i anàlisi del contingut de llavors, aigua, adob, mulch i altres componentsde la hidrosemba, espècies herbàcies i espècies arbustives, mitjançant el pes de lamatèria seca (a 105º C) d'una mostra de la barreja abans de l'aplicació.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.

LLAVORS PER HIDROSEMBRESS'han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procedimentindicades en cada assaig.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No s'acceptaran plantes que no arribin correctament identificades i acompayades delscertificats de garantia corresponents.

LLAVORS PER HIDROSEMBRESNo s'acceptaran els materials que incompleixin les especificacions indicades al Plec.

D060 FORMIGONS SENSE ADDITIUS, AMB CIMENTS PÒRTLAND AMB ADDICIONS


Mescla de ciment amb possibilitat de contenir addicions, granulats, sorra, aigua iadditius, en el seu cas, elaborada a l'obra amb formigonera, d'ús no estructural.La mescla ha de ser homogènia i sense segregacions.No s'admet cap addició que no sigui cendres volants o fum de sílice.Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transporthan d'estar d'acord amb les prescripcions de la EHE-08.Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313):- Consistència seca: 0 - 2 cm- Consistència plàstica: 3 - 5 cm- Consistència tova: 6 - 9 cm- Consistència fluida: 10 - 15 cmRelació aigua-ciment: <= 0,65Contingut de ciment: <= 400 kg/m3Per als formigons amb addicions, el contingut d'addicions en estructures d'edificació hade complir:- Cendres volants: <= 35% pes de ciment- Fum de sílice: <= 10% pes de ciment

Pàgina: 84



Toleràncies:- Assentament en el con d'Abrams:- Consistència seca: Nul·la- Consistència plàstica o tova: ± 10 mm- Consistència fluida: ± 20 mm

2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ

Per a l'elaboració i la utilització de formigons, la temperatura ambient ha d'estarentre 5°C i 40°C.No s'han de barrejar formigons frescos fabricats amb ciments incompatibles entre ells.S'ha d'utilitzar abans que hagi començat l'adormiment.El temps màxim entre l'addició de l'aigua al ciment i als granulats, i la col·locaciódel formigó, no pot ser superior a una hora i mitja.Com a orientació l'inici de l'adormiment es situa aproximadament en 1,5 h.La formigonera ha d'estar neta abans de començar l'elaboració del formigó.L'ordre d'abocada dels materials ha de ser: aproximadament la meitat de l'aigua, elciment i la sorra simultàniament, la grava i la resta de l'aigua.Els additius fluidificants, superfluidificants i inhibidors de l'adormiment s'hand'afegir a l'aigua abans d'introduir-la a la formigonera.L'additiu colorant s'ha d'afegir a la formigonera juntament amb el ciment i elsgranulats.


m3 de volum necessari elaborat a l'obra.



D070 MORTERS SENSE ADDITIUS


Mescla feta amb sorra, ciment, aigua i calç si és el cas.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Tipus de ciment:- Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A- Ciments de ram de paleta MC- Ciments blancs BL, quan ho requereixi l'exigència de blancorMorters per a fàbriques:- Resistència a compressió: <= 0,75 x Resistència a compressió de la peça- Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica no armada: >= M1- Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica armada: >= M5- Morter de junt prim o morter lleuger (UNE-EN 998-2): >= M5Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions.

2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ

Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre5°C i 40°C.La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter.No s'han de mesclar morters de composició diferent.S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada.


m3 de volum necessari elaborat a l'obra.


Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de laEdificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ

OPERACIONS DE CONTROL:

Pàgina: 85



Les tasques de control a realitzar són les següents:- Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat dequalitat del fabricant, d'acord a les exigències del plec de condicions, incloent elsresultats corresponents de resistència a compressió (UNE EN 1015-11).En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la sevarepresentativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec delcontractista.


INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No es podran utilitzar a l'obra morters sense el corresponent certificat de garantia delfabricant, d'acord a les condicions exigides.Els valors de consistència i resistència a compressió han de correspondre a lesespecificacions de projecte.

EG38 CONDUCTORS DE COURE NUS

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Conductor de coure nu, unipolar de fins a 240 mm2 de secció, muntat.S'han considerat els tipus de col·locació següents:- Muntat superficialment- En malla de connexió a terraL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- L'estesa i empalmament- Connexionat a presa de terra

CONDICIONS GENERALS:Les connexions del conductor s'han de fer per soldadura sense la utilització d'àcids, oamb peces de connexió de material inoxidable, per pressió de cargol, aquest últim mètodesempre en llocs visitables.El cargol ha de portar un dispositiu per tal d'evitar que s'afluixi.Les connexions entre metalls diferents no han de produir deteriorament per causeselectroquímiques.El circuit de terra no serà interromput per la col·locació de seccionadors, interruptorso fusibles.El pas del conductor pel paviment, murs o d'altres elements constructius s'ha de ferdins d'un tub rígid d'acer galvanitzat.El conductor no ha d'estar en contacte amb elements combustibles.El recorregut ha de ser l'indicat a la DT.

COL·LOCAT SUPERFICIALMENT:El conductor ha de quedar fixat mitjançant grapes al parament o sostre, o bé mitjançantbrides en el cas de canals i safates.Distància entre fixacions: <= 75 cm

EN MALLA DE CONNEXIÓ A TERRA:El conductor ha de quedar instal·lat al fons de rases reblertes posteriorment amb terragarbellada i compactada.El radi de curvatura mínim admès ha de ser 10 vegades el diàmetre exterior del cable enmm.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

L'instal·lador prendrà cura que el conductor no pateixi torsions ni danys en treure'l dela bobina.


m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixosdels elements o dels punts per connectar.Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls.


Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnicode Baja Tensión. REBT 2002

Pàgina: 86



5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Verificar la correcta ubicació dels punts de posada a terra.- Verificar l'execució de pous de terra, col·locació d'elèctrodes, tubs de manteniment(si existeix), ús dels connectors adequats i acabat de l'arqueta.- Verificar la continuïtat d'entre els conductors de protecció i dels elèctrodes deposada a terra.- Verificar la posada a terra de les conduccions metàl·liques de l'edifici.- Mesures de resistència de terra.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Realització i emissió d'informe amb resultats dels controls i mesures realitzades.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Es comprovarà globalment

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:En cas de valors de resistència de terra superiors a l'especificat a REBT, es procediràa la construcció de nous pous de terra o tractament del terreny, fins que s'arribi aobtenir la resistència adequada.Els defectes d'instal·lació hauran de ser corregits.

F219 DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT


Demolició d'elements de vialitat, arrencada de paviments o soleres o desmuntatge depaviments.S'han considerat els elements següents:- Vorada col·locada sobre terra o formigó- Rigola de formigó o de panots col·locats sobre formigó- Paviment de formigó, panots, llambordins o mescla bituminosaL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació de la zona de treball- Demolició de l'element amb els mitjans adients- Trossejament i apilada de la runa

CONDICIONS GENERALS:Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-nela càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport.Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin(transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.).Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material.


No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT.El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DFabans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim:- Mètode d'enderroc i fases- Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris- Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han deconservar- Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats per els treballs- Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc- Cronograma dels treballs- Pautes de control i mesures de seguretat i salutLa part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas,electricitat, etc.).El paviment no ha de tenir conductes d'instal·lació en servei a la part per arrencar,s'han de desmuntar els aparells d'instal·lació i de mobiliari existents, així comqualsevol element que pugui destorbar la feina.S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per lesobres.La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada.L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les

Pàgina: 87



construccions, bens o persones de l'entorn.S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir icarregar.En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocamentpugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tald'aconseguir les condicions de seguretat suficients.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega deruna.S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut id'emmagatzematge i transport de productes de construcció.


ENDERROC D'ESGLAÓ, ARRENCADA DE REVESTIMENT D'ESGLAÓ, DE SÒCOL, DE VORADA O RIGOLA:m de llargària realment enderrocada, segons les especificacions de la DT.

ENDERROC O FRESAT DE PAVIMENT:m2 de paviment realment enderrocat, segons les especificacions de la DT.

TALL DE PAVIMENT:m de llargària executada realment, amidada segons les especificacions del projecte,comprovada i acceptada expressament per la DF.


* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripcionestécnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)* Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos delpliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativosa la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones.* Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de laEdificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones

F21B ARRENCADA O DEMOLICIÓ D'ELEMENTS DE SEGURETAT, PROTECCIÓ I SENYALITZA…


Demolició o desmuntatge d'elements de seguretat, protecció i senyalització, amb mitjansmecànics i càrrega sobre camió.S'han considerat els tipus següents:- Desmuntatge de barrera de seguretat flexible i demolició d'ancoratges clavats a terra- Desmuntatge de barrera de seguretat flexible i demolició d'ancoratges amb base deformigó- Demolició de barrera de seguretat rígida de formigó- Desmuntatge de barana metàl·lica- Desmuntatge de reixa i ancoratges- Desmuntatge de senyal de trànsitL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació de la zona de treball- Enderroc de l'element amb els mitjans adients- Tall d'armadures i elements metàl·lics- Trossejament i apilada de la runa- Càrrega de la runa sobre el camió

CONDICIONS GENERALS:Les restes de la demolició han de quedar suficientment trossejades i apilades per tal defacilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposi i de les condicions detransport.Els elements desmuntats han de quedar apilats per tal de facilitar-ne la càrrega.Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin(transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.).Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material i encondicions d'ús.


No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT.S'han de separar les bandes i els terminals, treient primer els elements d'unió, perns i

Pàgina: 88



femelles, i després les peces separadores.S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per lesobres.La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada.L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar lesconstruccions, bens o persones de l'entorn.S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir icarregar.En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocamentpugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tald'aconseguir les condicions de seguretat suficients.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega deruna.S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut id'emmagatzematge i transport de productes de construcció.


DESMUNTATGE O DEMOLICIÓ DE BARRERA DE SEGURETAT, BARANA O BALAUSTRADA:m de llargària realment desmuntada o enderrocada, segons les especificacions de la DT.

DESMUNTATGE DE REIXA:m2 realment executat, amidat segons les especificacions de la DT.

DESMUNTATGE DE SENYAL DE TRÀNSIT O ARRENCADA D'ESCALA DE GAT:Unitat de quantitat realment executada segons les especificacions de la DT.


* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripcionestécnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)* Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos delpliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativosa la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones.

F222 EXCAVACIONS DE RASES I POUS


Conjunt d'operacions per obrir rases i pous de fonaments, o de pas d'instal·lacions,realitzades amb mitjans mecànics o manuals, de forma contínua o realitzades per dames.Conjunt d'operacions necessàries per obrir rases i pous de fonaments realitzades ambmitjans mecànics o amb utilització d'explosius.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació de la zona de treball- Situació dels punts topogràfics exteriors a l'excavació- Replanteig de la zona a excavar i determinació de l'ordre d'execució de les dames siés el cas- Excavació de les terres- Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de larasa, segons indiqui la partida d'obra

CONDICIONS GENERALS:Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20.Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té unassaig SPT entre 20 i 50.Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora(no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot.Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té unassaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic),que té un assaig SPT > 50 sense rebot.Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té unrebot a l'assaig SPT.L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en elseu defecte, les que determini la DF.El fons de l'excavació ha de quedar anivellat.El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i elsforats han de quedar reblerts.Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF.

Pàgina: 89



Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT.La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF.Toleràncies d'execució:- Dimensions: ± 5%, ± 50 mm- Planor: ± 40 mm/m- Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm- Nivells: ± 50 mm- Aplomat o talús de les cares laterals: ± 2°


CONDICIONS GENERALS:No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per lesobres.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida.S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF.Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per laDF.Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hihan de referir totes les lectures topogràfiques.Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiquessegüents:- Amplària: >= 4,5 m- Pendent:- Trams rectes: <= 12%- Corbes: <= 8%- Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6%- El talús ha de ser fixat per la DF.La finalització de l'excavació de pous o rases per a fonaments o de lloses defonamentació, s'ha de fer just abans de la col·locació del formigó de neteja, permantenir la qualitat del sol.Si això no fos possible, es deixarà una capa de 10 a 15 cm sense excavar fins al momentque es pugui formigonar la capa de neteja.Cal extreure les roques suspeses, les terres i els materials amb perill de despreniment.Cal extreure del fons de l'excavació qualsevol element susceptible de formar un punt deresistència local diferent de la resta, com ara roques, restes de fonaments, bosses dematerial tou, etc, i rebaixar el fons de l'excavació per tal que la sabata tingui unrecolzament homogeni.No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació.No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades.S'ha d'estrebar sempre que consti al projecte i quan ho determini la DF. L'estrebada hade complir les especificacions fixades al seu plec de condicions.S'han d'estrebar els terrenys engrunats i quan, en fondàries superiors a 1,30 m, es donialgun dels casos següents:- S'hagi de treballar a dins- Es treballi en una zona immediata que pugui resultar afectada per una possibleesllavissada- Hagi de quedar oberta en acabar la jornada de treballTambé sempre que, per altres causes (càrregues veïnes, etc.) ho determini la DF.S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dinsl'excavació.S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials.Si apareix aigua en l'excavació s'han de prendre les mesures necessàries per esgotar-la.Els esgotaments s'han de fer sense comprometre l'estabilitat dels talussos i les obresveïnes, i s'han de mantenir mentre durin els treballs de fonamentació. Caldrà verificaren terrenys argilosos, si cal fer un sanejament del fons de l'excavació.Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.)s'han de suspendre els treballs i avisar la DF.No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressade la DF.S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar.L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unescondicions de seguretat suficients.S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut id'emmagatzematge i transport de productes de construcció.Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les.L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de lesmateixes existents i de compacitat igual.

Pàgina: 90



S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques.S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduirels corrents d'aigua interns, en els talussos.

EXCAVACIÓ DE RASES EN PRESÈNCIA DE SERVEISQuan l'excavació es realitzi amb mitjans mecànics, cal que un operari extern almaquinista supervisi l'acció de la cullera o el martell, alertant de la presència deserveis.


m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entreels perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfilsteòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF.No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF,ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo.Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantesoperacions faci falta per a una correcta execució de les obres.També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre eldesmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, sis'escau.Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observattotes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures.


OBRES D'EDIFICACIÓ:Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de laEdificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.

OBRES D'ENGINYERIA CIVIL:* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripcionestécnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)* Orden de 28 de septiembre de 1989 por la que se modifica el articulo 104 del pliego deprescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75).* Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos delpliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativosa la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones.Real Decreto 863/1985 de 2 de abril, por el que se aprueba el Reglamento General deNormas Básicas de Seguridad Minera.Orden de 20 de marzo de 1986 por la que se aprueban determinadas Instrucciones Técnicascomplementarias relativas a los capítulos IV,V,VII,IX y X del Reglamento General deNormas Básicas de Seguridad Minera

F2R6 CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LAC…


Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construccióo demolició o material d'excavació.S'han considerat les operacions següents:- Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d'excavació o residu deconstrucció o demolició- Subministrament i recollida del contenidor dels residus

CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS:L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unescondicions de seguretat suficients.Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracionsperjudicials del material.El contenidor ha d'estar adaptat al material que ha de transportar.El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i dependent adequades a la maquinària que s'utilitzi.

TRANSPORT A OBRA:Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció,entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres.Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi el ¿Pla de Gestió de Residus de laConstrucció i Enderrocs¿ de l'obra.L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al ¿Pla de Gestió de

Pàgina: 91



Residus de la Construcció i els Enderrocs¿ de l'obra.Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció delseu ús, i cal que tinguin l'aprovació de la DF.

TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS:El material de rebuig que el ¿Pla de Gestió de Residus de la Construcció i elsEnderrocs¿ i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s'ha de transportar auna instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu.El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s'indiqui, com a mínim:- Identificació del productor dels residus- Identificació del posseïdor dels residus- Identificació de l'obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número dellicència d'obra- Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestióde valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també quifarà aquesta gestió- Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER


CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS:El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgitransportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte.Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrduesen els trajectes utilitzats.

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a laperillositat del mateix.


TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ O RESIDUS:m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui,incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques,o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF.La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:Es considera un increment per esponjament d'un 35%.


Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión delos residuos de construcción y demoliciónOrden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones devalorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publicanlas operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos.Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de lacontaminación del medio ambiente producida por el amianto.Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de laconstrucció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de laconstrucció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de laconstrucció.

F2RA DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS


Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construccióo demolició o material d'excavació.S'han considerat les operacions següents:- Deposició del residu no reutilitzat en la instal·lació autoritzada de gestió on se liaplicarà el tractament de valorització, selecció i emmagatzematge o eliminació

DISPOSICIÓ DE RESIDUS:Cada fracció s'ha de dipositar al lloc adequat legalment autoritzat per a que se liapliqui el tipus de tractament especificat en la DT: valorització, emmagatzematge oeliminació.

Pàgina: 92




RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a laperillositat del mateix.


DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIO INERTS O NO ESPECIALS I DE MATERIALD'EXCAVACIÓ:m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollidacorresponent.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ ESPECIALS:kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollidacorresponent.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS:La unitat d'obra inclou totes les despeses per la disposició de cada tipus de residu alcentre corresponent.Inclou el cànon d'abocament del residu a dipòsit controlat segons el que determina laLlei 8/2008, el pagament del qual queda suspès segons la Llei 7/2011.La empresa receptora del residu ha de facilitar al constructor la informació necessàriaper complimentar el certificat de disposició de residus, d'acord amb l'article 5.3 delREAL DECRETO 105/2008.


Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión delos residuos de construcción y demoliciónOrden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones devalorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publicanlas operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos.Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de lacontaminación del medio ambiente producida por el amianto.Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió delsresidus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres.Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de laconstrucció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de laconstrucció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de laconstrucció.

F921 SUBBASES DE TOT-U


Subbases o bases de tot-u natural o artificial per a paviments.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Aportació de material- Estesa, humectació (si és necessària), i compactació de cada tongada- Allisada de la superfície de l'última tongada

CONDICIONS GENERALS:El material que s'utilitzi ha de complir les especificacions fixades en el plec decondicions corresponent.Es pot utilitzar material granular reciclat de residus de la construcció o demolicions,provenint d'una planta autoritzada legalment per el tractament d'aquests residus. Enobres de carreteres només es podrà utilitzar a les categories de tràfic pesat T2 a T4.La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el queespecifiqui la DF.S'han de mantenir els pendents i dispositius de desguàs necessaris per tal d'evitarentollaments.La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a laDT.La humitat òptima de compactació, s'ha d'ajustar a la composició i forma d'actuació del'equip de compactació.

Pàgina: 93



En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previstexpressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig PròctorModificat (UNE 103501).Grau de compactació:- Tot-u artificial:- Carreteres amb categoria de trànsit pesat T00 a T2: >= 100% PM (UNE 103501)- Carreteres amb categoria de trànsit pesat T3, T4 i vorals: >= 98% PM (UNE 103501)- Tot-u natural: >= 98% PM (UNE 103501)Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de lataula 510.5 de PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 891/2004.Mòdul Ev2 (assaig de placa de càrrega) (NLT 357):- Esplanada (trànsit T3): >= 104 MPa- Esplanada (trànsit T4-vorals): >= 78 MPa- Subbase (trànsit T3): >= 80 MPa- Subbase (trànsit T4-vorals): >= 60 MPaA més, la relació Ev2/ Ev1 serà < a 2,2.Toleràncies d'execució:- Rasant: + 0, -15 mm de la teòrica, en carreteres T00 a T2, + 0, -20 mm de la teòrica,en la resta de casos- Amplària: - 0 mm de la prevista en els plànols de seccions tipus- Gruix: - 0 mm del previst en els plànols de seccions tipus


El sauló, la grava o la sorra aportats, no han de tenir impureses ni matèria orgànica.La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que had'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les tolerànciesestablertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen lestolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb lesinstruccions de la DF.La preparació del tot-u artificial s'ha de fer a central i no "in situ". L'addició del'aigua de compactació també s'ha de fer a central excepte en els casos que la DFautoritzi el contrari.En el cas de tot-u natural, abans d'estendre una tongada, s'ha d'homogeneïtzar ihumidificar, si es considera necessari.El material es pot utilitzar sempre que les condicions climatològiques no hagin produïtalteracions en la seva humitat de tal manera que es superen els valors següents:- T00 a T1: ± 1 % respecte de la humitat òptima- T2 a T4 i vorals: ± 1,5 / + 1 % respecte de la humitat óptimaL'estesa s'ha de realitzar, prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions, entongades de gruix no superior a 30 cm.Totes les aportacions d'aigua han de fer-se abans de la compactació. Després, l'únicahumectació admissible és la de la preparació per a col·locar la capa següent.La compactació s'ha de fer de forma continua i sistemàtica disposant l'equip necessariper aconseguir la densitat prescrita a l'apartat anterior.Si l'estesa del tot-u es fa per franges, la compactació ha d'incloure 15 cm del'anterior, com a mínim.Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obresde pas o desguàs, murs o estructures, no permetin la utilització de l'equip habitual,s'han de compactar amb els medis adequats al cas per tal d'aconseguir la densitatprevista.No s'autoritza el pas de vehicles i maquinària fins que la capa no s'hagi consolidatdefinitivament. Els defectes que es derivin d'aquest incompliment han de ser reparatspel contractista segons les indicacions de la DF.


m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT.L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a launitat d'obra de la capa subjacent.No són d'abonament els escreixos laterals ni els necessaris per a compensar la minva degruixos de capes subjacents.


* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripcionestécnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)* Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos delpliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes,relativos a firmes y pavimentos.

Pàgina: 94



Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Seccionesdel firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.


CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Es considera com un lot de control el menor que resulti d'aplicar els 3 criterissegüents aplicats sobre una tongada:- Una longitud de 500 de calçada- Una superfície de 3.500 m2 de calçada- La fracció construïda diàriamentLes tasques de control a realitzar són les següents:- Inspecció visual del material a la descàrrega dels camions, retirant el que presentirestes de terra vegetal, matèria orgànica o pedres de grandària superior a l'admissible.- Inspecció visual de l'estat de la superfície sobre la que s'ha d'estendre la capa.- Presa de coordenades i cotes a banda i banda i sobre l'eix de la capa, i control del'amplada de la tongada estesa, cada 10 m lineals com a màxim.- Execució d'un tram de prova que, a efectes de control, es tractarà com un lotd'execució.- Comprovació de les toleràncies d'execució i control de la superfície sobre la que s'had'estendre la capa. Inspecció visual de l'estat de la superfície després del pas d'uncamió carregat sobre ella.- Control de l'estesa: comprovació visual del gruix, amplada i pendent transversal deles tongades d'execució i control de la temperatura ambient.- Control de compactació. Es realitzaran 7 determinacions de la humitat i densitatin-situ.- Assaig de placa de càrrega (NLT 357), sobre cada lot. En la zona d'aplicació de laplaca es determinarà la humitat in-situ.- Inspecció visual per a detectar punts baixos capaços de retenir aigua.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Comparació entre la rasant acabada i l'establerta en el projecte: comprovació del'existència de ruptura de peralt; comprovació de l'amplada de la capa; revisió delscantells de perfils transversals.- Control de la regularitat superficial mitjançant la determinació de l'índex deregularitat internacional (IRI) (NLT 330).

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:S'han de seguir els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Els punts de control dedensitat i humitat han d'estar uniformement repartits en sentit longitudinal ialeatòriament distribuïts en la secció transversal de la tongada.

CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No s'iniciarà l'execució d'aquesta unitat sense la corresponent aprovació del tram deprova per part de la DF.No es podrà iniciar l'execució de la capa, sense que la superfície sobre la que s'had'assentar compleixi les exigències del plec de condicions. S'aturaran els treballs d'estesa quan la temperatura ambient estigui per sota del límitestablert al plec, o quan s'observi que es produeix segregació o contaminació delmaterial.Les densitats seques obtingudes en la capa compactada hauran de ser iguals o superiors ales especificades en el plec de condicions, en cada un dels punts de la mostra. Espodran admetre un màxim d'un 40% de punts amb resultat un 2% per sota del valorespecificat, sempre que la mitjana del conjunt compleixi l'especificat.En cas d'incompliment, el contractista corregirà la capa executada, per recompactació osubstitució del material. En general, es treballarà sobre tota la tongada afectada(lot), a menys que el defecte de compactació estigui clarament localitzat. Els assaigsde comprovació de la compactació s'intensificaran al doble sobre les capes corregides.El contingut d'humitat de les capes compactades tindrà caràcter informatiu, i no seràper sí mateix causa de rebuig.El valor del mòdul de compressibilitat (segon cicle) obtingut a la placa de càrregacomplirà les limitacions establertes al plec de condicions. En cas contrari, esrecompactarà fins a aconseguir els valors especificats.Correcció, per part del contractista, dels defectes observats en el control geomètric ide regularitat superficial.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CASD'INCOMPLIMENT:Correcció, per part del contractista, dels defectes observats en el control geomètric i

Pàgina: 95



de regularitat superficial.

F936_01 BASE DE FORMIGÓ


Formació de subbase o base de formigó per a suport de paviment.Es considera estesa i vibració manual la col·locació del formigó amb regle vibratori, iestesa i vibració mecànica la col·locació del formigó amb estenedora.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Muntatge d'encofrats- Col·locació del formigó- Execució de junts de dilatació i formigonament- Protecció del formigó fresc i curat- Desmuntatge dels encofrats

CONDICIONS GENERALS:La superfície acabada ha d'estar reglejada.No ha de tenir esquerdes ni discontinuïtats.Ha de formar una superfície plana amb una textura uniforme i s'ha d'ajustar a lesalineacions i a les rasants previstes.Ha de tenir junts de dilatació fets a distàncies no superiors a 25 m; han de ser de 2 cmd'amplària i han d'estar plens d'un material flexible.Els junts de formigonat han de ser de tot el gruix i s'ha de procurar de fer-loscoincidir amb els junts de retracció.La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 del'EHE-08Toleràncies d'execució:- Gruix: - 15 mm- Nivell: ± 10 mm


El formigonament s'ha de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C.S'han d'aturar els treballs quan la pluja pugui llevar la capa superficial del formigófresc.S'ha de vibrar fins aconseguir una massa compacta i sense que es produeixinsegregacions.Durant l'adormiment i fins que s'aconsegueixi el 70% de la resistència prevista, s'ha demantenir humida la superfície del formigó amb els mitjans necessaris segons el tipus deciment utilitzat i les condicions climatològiques del lloc.Aquest procés ha de durar com a mínim:- 15 dies en temps calorós i sec- 7 dies en temps humitLa capa no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació.


m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT.



F96 VORADES


Formació de vorada amb materials diferents.S'han considerat les unitats d'obra següents:- Vorada de peces pedra o de formigó col·locades sobre base de formigó- Vorades de planxa d'acer galvanitzat- Vorades de planxa d'acer amb acabat "CORTEN"L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Col·locació del formigó de la base- Col·locació de les peces de la vorada rejuntades amb morterVorada de planxa d'acer:

Pàgina: 96



- Replanteig- Col·locació prèvia, aplomat i anivellat- Fixació definitiva i neteja

VORADA DE PEDRA O FORMIGÓ:L'element col·locat ha de tenir un aspecte uniforme, net, sense escantonaments nid'altres defectes.S'ha d'ajustar a les alineacions previstes i ha de sobresortir de 10 a 15 cm per damuntde la rigola.Els junts entre les peces han de ser <= 1 cm i han de quedar rejuntats amb morter.En el cas de la col·locació sobre base de formigó, ha de quedar assentada 5 cm sobre elllit de formigó.Dimensions de la base de formigó (al seu cas):- Amplària de la base de formigó: Gruix de la vorada + 5 cm- Gruix de la base de formigó: 4 cmPendent transversal: >= 2%Toleràncies d'execució:- Replanteig: ± 10 mm (no acumulatius)- Nivell: ± 10 mm- Planor: ± 4 mm/2 m (no acumulatius)

VORADA DE PLANXA D'ACER:La vorada col·locada ha de tenir un aspecte uniforme, net i sense defectes.Ha de quedar aplomada.S'ha d'ajustar a les alineacions previstes, i a de sobresortir de la rígola l'alçariaindicada a la DTLa part superior de la vorada ha de quedar al mateix pla que el paviment de la vorera,en cap cas ha de sobresortir.Ha de quedar subjecte a la base amb les potes d'ancoratge.La unió de la vorada amb el paviment de la vorera ha d'estar segellada en tot el seuperímetre.


CONDICIONS GENERALS:S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C isense pluges.Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hihan de referir totes les lectures topogràfiques.No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions i s'ha de vibrarfins aconseguir una massa compacta.Per a realitzar junts de formigonat no previstos en el projecte, cal l'autorització iles indicacions explícites de la DF.Les peces s'han de col·locar abans que el formigó comenci el seu adormiment.Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista s'ha de mantenirhumida la superfície del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies.

VORADA DE PLANXA D'ACER:Abans de començar els treballs es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per laDFEl procés de col·locació no ha d'afectar a la qualitat dels materials. Es posarà especial cura de no ratllar el recobriment d'acabat de la planxa d'acer.S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen amb lesespecificades al projecte.


VORADA RECTA:m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.

VORADA AMB ENCAIX PER A EMBORNAL:Unitat amidada segons les especificacions de la DT.




Pàgina: 97



CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Control d'execució i acabats de la base de formigó sobre la que es col·loquen lespeces de vorada o de rigola.- Control de l'aspecte de les peces abans de la seva col·locació.- Inspecció visual del procediment d'execució, d'acord a les condicions del plec i alprocediment adoptat

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:Inspecció visual de la unitat acabada.- Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d'acabat.


INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

F971 BASES DE FORMIGÓ PER A RIGOLES


Execució de les operacions necessaries per a la formació de rigoles.S'han considerat les unitats d'obra següents:- Formació de base per a rigola, amb formigó en massa.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Base per a rigola:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Col·locació del formigó- Acabat de la superfície- Protecció del formigó fresc i cura

BASE PER A RIGOLA AMB FORMIGÓ EN MASSA:El formigonament no pot tenir esquerdes, disgregacions o buits en la seva massa.Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes.Ha de tenir una textura uniforme i contínua.Les parets han de quedar planes, aplomades i a escaire.La cara inferior de la base ha de quedar recolzada sobre el suport al mateix nivell quela base de formigó de la vorada.La secció de la base no pot quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elementsde l'encofrat ni d'altres.Toleràncies d'execució:- Nivell: ± 10 mm- Planor: ± 4 mm/2 mLa resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 del'EHE-08Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5.9 de l'annex 11de la norma EHE-08.


CONDICIONS GENERALS:El suport ha de tenir el grau de compactació adequat i les rasants previstes.Grau de compactació (assaig PM)- Base de formigó o rigola amb peces: >= 95%- Rigola de formigó: >= 90%

ELEMENTS DE FORMIGÓ EN MASSA:La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C.S'han d'aturar els treballs quan la pluja pugui llevar la capa superficial del formigófresc.El formigó s'ha de posar a l'obra abans que iniciï el seu adormiment.L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions.La compactació s'ha de fer per vibració fins aconseguir una massa compacta i sense quees produeixin segregacions.Per a realitzar junts de formigonament no previstos al projecte és necessàrial'autorització i les indicacions explícites de la DF.Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista s'ha de mantenirhumida la superfície del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies.

Pàgina: 98




BASE PER A RIGOLA AMB FORMIGÓ EN MASSA:m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT.


ELEMENTS DE FORMIGÓ EN MASSA:* Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción deHormigón Estructural (EHE-08).


CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Control d'execució i acabats de la base de formigó sobre la que es col·loquen lespeces de vorada o de rigola.- Inspecció visual del procediment d'execució, d'acord a les condicions del plec i alprocediment adoptat

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:Es comprovarà que s'han adoptat les mesures necessàries per assegurar la compatibilitatentre els diferents productes, elements i sistemes constructius.Inspecció visual de la unitat acabada.- Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d'acabat.



F975 RIGOLES DE PECES DE FORMIGÓ


Execució de les operacions necessaries per a la formació de rigoles.S'han considerat les unitats d'obra següents:- Formació de rigola o encintat amb peces de pedra natural, morter o formigó,col·locades amb morter.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Rigola amb peces col·locades amb morter:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Col·locació de la capa de morter- Col·locació de les peces- Col·locació de la beurada- Neteja de la superfície acabada

RIGOLA:S'ha d'ajustar a les alineacions previstes.Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes.Quan la rigola és sense forma de cuneta, la cara superior ha de tenir un pendenttransversal del 2% al 4% per al desguàs del ferm, excepte quan siguin rigoles sensedesnivell.Toleràncies d'execució:- Replanteig: ± 10 mm (no acumulatius)- Nivell: ± 10 mm- Planor: ± 4 mm/2 m

RIGOLA AMB PECES:Les peces no han d'estar trencades, escantonades o tacades.Les peces han de formar una superfície plana i uniforme, han d'estar ben assentades,col·locades a fil i a tocar i en alineacions rectes.Els junts entre les peces han de ser <= 5 mm i han de quedar rejuntats amb beurada deciment.


Pàgina: 99



CONDICIONS GENERALS:El suport ha de tenir el grau de compactació adequat i les rasants previstes.Grau de compactació (assaig PM)- Base de formigó o rigola amb peces: >= 95%- Rigola de formigó: >= 90%

RIGOLA AMB PECES:S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C isense pluges.S'ha de col·locar a truc de maceta sobre una capa de morter de 3 cm de gruix.No es pot trepitjar la rigola després d'haver-se abeurat fins al cap de 24 h a l'estiu,48 h a l'hivern.


RIGOLA:m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.


RIGOLA AMB PECES:No hi ha normativa de compliment obligatori.


CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Control d'execució i acabats de la base de formigó sobre la que es col·loquen lespeces de vorada o de rigola.- Control de l'aspecte de les peces abans de la seva col·locació.- Inspecció visual del procediment d'execució, d'acord a les condicions del plec i alprocediment adoptat

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:Es comprovarà que s'han adoptat les mesures necessàries per assegurar la compatibilitatentre els diferents productes, elements i sistemes constructius.Inspecció visual de la unitat acabada.- Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d'acabat.



F9C2 PAVIMENTS DE TERRATZO AMB RELLEU


Formació de paviment amb peces de terratzo col·locades a truc de maceta amb morter.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Col·locació de la capa de sorra, en el seu cas- Humectació- Col·locació de la capa de morter- Humectació i col·locació de les peces- Col·locació de la beurada- Neteja de l'excés de beurada, protecció del morter fresc i cura

CONDICIONS GENERALS:En el paviment no hi ha d'haver peces trencades, escantonades, amb taques ni ambd'altres defectes superficials.No hi ha d'haver ressalts entre les peces.La superfície acabada ha de tenir la textura i el color uniformes.Les peces han d'estar ben adherides al suport i han de formar una superfície plana.Han d'estar col·locades a tocar i en alineacions rectes.S'han de respectar els junts propis del suport.Els junts s'han de reblir de beurada de ciment pòrtland i colorants en el seu cas.En els paviments col·locats sobre capa de sorra, aquesta ha de tenir un gruix de 2 cm.

Pàgina: 100



Toleràncies d'execució:- Nivell: ± 10 mm- Planor: ± 4 mm/2 m- Celles: <= 1 mm- Rectitud dels junts: <= 3 mm/2 m


La col·locació s'ha de fer a temperatura ambient >= 5°C.La superfície del suport ha de ser neta i humida.Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per no absorbir l'aigua delmorter.S'han de col·locar a truc de maceta sobre una capa contínua de morter de ciment de 2,5cm de gruix.S'ha d'esperar 24 h des de la col·locació de les peces i després s'ha d'estendre labeurada.El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva col·locació o el queindiqui la DT.


m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT, amb deducció de lasuperfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:- Obertures <= 1 m2: No es dedueixen- Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%



F9C3 PAVIMENTS DE TERRATZO RENTAT AMB ÀCID


Formació de paviment amb peces de terratzo col·locades a truc de maceta amb morter.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Col·locació de la capa de sorra, en el seu cas- Humectació- Col·locació de la capa de morter- Humectació i col·locació de les peces- Col·locació de la beurada- Neteja de l'excés de beurada, protecció del morter fresc i cura

CONDICIONS GENERALS:En el paviment no hi ha d'haver peces trencades, escantonades, amb taques ni ambd'altres defectes superficials.No hi ha d'haver ressalts entre les peces.La superfície acabada ha de tenir la textura i el color uniformes.Les peces han d'estar ben adherides al suport i han de formar una superfície plana.Han d'estar col·locades a tocar i en alineacions rectes.S'han de respectar els junts propis del suport.Els junts s'han de reblir de beurada de ciment pòrtland i colorants en el seu cas.En els paviments col·locats sobre capa de sorra, aquesta ha de tenir un gruix de 2 cm.Toleràncies d'execució:- Nivell: ± 10 mm- Planor: ± 4 mm/2 m- Celles: <= 1 mm- Rectitud dels junts: <= 3 mm/2 m


La col·locació s'ha de fer a temperatura ambient >= 5°C.La superfície del suport ha de ser neta i humida.Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per no absorbir l'aigua delmorter.S'han de col·locar a truc de maceta sobre una capa contínua de morter de ciment de 2,5cm de gruix.S'ha d'esperar 24 h des de la col·locació de les peces i després s'ha d'estendre labeurada.

Pàgina: 101



El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva col·locació o el queindiqui la DT.


m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT, amb deducció de lasuperfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:- Obertures <= 1 m2: No es dedueixen- Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%



F9F PAVIMENTS DE PECES DE FORMIGÓ


Formació de paviment de llambordins o lloses.S'han considerat els materials i les formes de col·locació següents:- Paviment de llambordins sobre llit de sorra i junts reblerts amb sorra- Paviment de llambordins o lloses sobre llit de sorra i junts reblerts amb morter- Paviment de llambordins o lloses col·locats amb morter i junts reblerts amb beurada deciment- Paviment de lloses col·locats amb morter i junts reblerts amb sorra finaL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:En paviments col·locats sobre llit de sorra i rejuntats amb morter:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Col·locació del llit de sorra- Compactació i col·locació de les peces- Rejuntat de les peces amb morter- Neteja, protecció del morter i curaEn la col·locació sobre llit de sorra i junts reblerts amb sorra:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Col·locació del llit de sorra- Col·locació i compactació dels llambordins- Rebliment dels junts amb sorra- Compactació final dels llambordins- Escombrat de l'excés de sorraEn la col·locació de llambordins amb morter i junts reblerts amb beurada de ciment:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Col·locació de la base de morter sec- Humectació i col·locació dels llambordins- Compactació de la superfície- Humectació de la superfície- Rebliment dels junts amb beurada de cimentEn la col·locació amb morter i junts reblerts amb sorra fina:- Comprovació del nivell de la base de formigó- Pintat inferior de les peces amb aigua ciment- Col·locació de les peces amb morter de consistencia tova- Rebliment de junts amb sorra, escombrant l'excés.

CONDICIONS GENERALS:El paviment ha de formar una superfície plana,sense resalts entre peces, uniforme i s'had'ajustar a les alineacions i a les rasants previstes.Les peces han de quedar ben assentades, amb la cara més polida o més ample a dalt.Les peces han d'estar disposades formant alineacions rectes, segons l'especejamentdefinit en la DT.Excepte en les zones classificades com d'ús restringit pel CTE no s'admetran lesdiscontinuïtats següents en el propi paviment ni en els encontres d'aquest amb altreselements:- Imperfeccions o irregularitats que suposin una diferència de nivell de més de 6 mm- Els desnivells que no superin els 50 mm s'han de resoldre amb una pendent que noexcedeixi del 25%- En les zones interiors de circulació de persones, no presentarà perforacions o foratspels que es pugui introduir una esfera de 15 mm de diàmetre

PAVIMENT COL·LOCAT SOBRE MORTER O LLIT DE SORRALes peces han de quedar ben adherides al suport.Els junts han de quedar plens de material de reblert.

Pàgina: 102



Pendent transversal (paviments exteriors): >= 2%, <= 8%Quan el paviment es col·loqui amb morter s'hauràn de respectar els junts pròpis delsuport.En el paviment de lloses no hi ha d'haver peces trencades, escantonades, tacades ni ambd'altres defectes superficials.

PAVIMENT DE LLAMBORDINS:Han de quedar col·locats a trencajunt, seguint les especificacions de la DT.Junts entre peces: <= 8 mmToleràncies d'execució:- Nivell: ± 12 mm- Replanteig: ± 10 mm- Planor: ± 5 mm/3 m


PAVIMENT COL·LOCAT SOBRE MORTER O LLIT DE SORRALa superfície del suport ha de ser neta i humida.El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva col·locació o el queindiqui la DT.

COL·LOCACIÓ SOBRE LLIT DE SORRA:No s'ha de treballar en condicions metereològiques que puguin produir alteracions a lasubbase o al llit de sorra.El llit de sorra anivellada s'ha de deixar a 1,5 cm per sobre del nivell definitiu.Col·locades les peces s'han de piconar 1,5 cm fins al nivell previst.

PAVIMENTS REJUNTATS AMB SORRA:Els junts s'han de reblir amb sorra fina.Un cop rejuntades s'ha de fer una segona compactació amb 2 o 3 passades de picó vibranti un reblert final amb sorra per acabar d'omplir els junts.S'ha d'escombrar la sorra que ha sobrat abans d'obrir-lo al trànsit.

COL·LOCACIÓ AMB MORTER I JUNTS REBLERTS AMB BEURADA:S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui < 5°C.Els llambordins s'han de col·locar sobre una base de morter sec.Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixinl'aigua del morter.Un cop col·locades les peces s'han de regar per aconseguir l'adormiment del morter debase.Després s'han de reblir els junts amb la beurada.

JUNTS REBLERTS AMB MORTER O BEURADA:En exteriors, la superfície ha de mantenir-se humida durant les 72 h següents.

COL·LOCACIÓ AMB MORTER I REBLERT DE JUNTS AMB SORRA FINA:- Les peces es pintaran per la seva cara inferior amb barreja d'aigua i ciment per talde millorar l'adherència.- El morter tindrà consistència tova i la llosa ha de quedar recolzada sobre morter entota la superfície.- El rebliment de junts amb sorra es realitzarà per successives escombrades.- S'evitarà el pas del personal durant els següents dies i durant les 3 setmanesposteriors als vehicles auxiliars de l'obra.


m2 de superfície executada d'acord amb les especificacions de la DT, amb deducció de lasuperfície corresponent a obertures interiors, d'acord amb els criteris següents:Paviments exteriors:- Obertures <= 1,5 m2: No es dedueixen- Obertures > 1,5 m2: Es dedueix el 100%Paviments interiors:- Obertures <= 1 m2: No es dedueixen- Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense quecomporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat.


PAVIMENT COL·LOCAT SOBRE MORTER O LLIT DE SORRA

Pàgina: 103




F9G1 PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS SENSE ADDITIUS


Paviments de formigó, amb granulats normals o d'argila expandida, afegint fibres o no,amb acabats remolinat, remolinat mes ciment pòrtland i pols de quars o amb l'execuciód'una textura superficial.S'han considerat les col·locacions del formigó següents:- Amb estenedora de formigó- Amb regle vibratoriL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Estudi i obtenció de la fòrmula de treball, en paviments per a carreteresEn la col·locació amb estenedora:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Col·locació d'elements de guiat de les màquines- Col·locació del formigó- Realització de la textura superficial- Protecció del formigó i curaEn la col·locació amb regle vibratori:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Col·locació dels encofrats laterals, en el seu cas- Abocat, escampat i vibrat del formigó- Realització de la textura superficial- Protecció del formigó i cura

CONDICIONS GENERALS:La superfície del paviment ha de tenir una textura uniforme i sense segregacions.El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa.Les lloses no han de tenir esquerdes.Hi ha d'haver els junts de retracció i de dilatació especificats a la DT o, en el seudefecte, els indicats per la DF.Aquests junts han de complir les especificacions del seu plec de condicions.Els cantells de les lloses i els llavis dels junts amb estelladures s'han de reparar ambresina epoxi, segons les instruccions de la DF.L'amplària del paviment no ha de ser inferior en cap cas a la prevista a la DT.El gruix del paviment no ha de ser inferior en cap punt al previst a la DT.La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el queespecifiqui la DF.Fondària de la textura superficial determinada pel cercle de sorra (NLT-335): 0,60 -0,90 mm.

PAVIMENT AMB FORMIGÓ ESTRUCTURAL O LLEUGER:La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 del'EHE-08Toleràncies d'execució:- Nivell: ± 10 mm- Planor:- En direcció longitudinal: ± 3 mm amb regla de 3 m- En direcció transversal: ± 6 mm amb regla de 3 m- Voreres i rampes en qualsevol direcció: ± 6 mm amb regla de 3 mLes toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5.9 de l'annex 11de la norma EHE-08.

PAVIMENT AMB FORMIGÓ HF:Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de lataula 550.3 del PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 891/2004.Resistència a flexotracció als 28 dies (UNE-EN 12390):- Formigó HF-3,5: >= 3,5 MPa- Formigó HF-4,0: >= 4,0 MPa- Formigó HF-4,5: >= 4,5 MPaToleràncies d'execució:- Desviacions en planta: ± 30 mm- Cota de la superfície acabada: - 10 mm, + 0 mm


CONDICIONS GENERALS:El formigonament s'ha d'aturar quan es preveu que durant les 48 h següents la

Pàgina: 104



temperatura pot ser inferior a 0°C. Si en algun cas fos imprescindible formigonar enaquestes condicions, s'han de prendre les mesures necessàries per tal de garantir que enel procés d'enduriment del formigó no es produiran defectes en els elements ni pèrduesde resistència.La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que had'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les tolerànciesestablertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen lestolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb lesinstruccions de la DF.En temps calorós, o amb vent i humitat relativa baixa, s'han d'extremar les precaucionsper a evitar dessecacions superficials i fissuracions, segons les indicacions de la DF.Quan la temperatura ambient sigui superior als 25°C, s'ha de controlar constantment latemperatura del formigó, que no ha de superar en cap moment els 30°C.S'ha de fer un tram de prova >= 200 m amb la mateixa dosificació, equip, velocitat deformigonament i gruix que després s'utilitzin a l'obra.No s'ha de procedir a la construcció de la capa sense que un tram de prova hagi estataprovat per la DF.S'ha d'interrompre el formigonament quan plogui amb una intensitat que pugui provocar ladeformació del cantell de les lloses o la pèrdua de la textura superficial del formigófresc.Entre la fabricació del formigó i el seu acabat no pot passar més d'1 h. La DF podràampliar aquest termini fins a un màxim de 2 h si s'utilitzen ciments amb un inicid'enduriment >= 2,30 h, si es prenen mesures per tal d'inhibir l'enduriment del formigóo si les condicions ambientals son molt favorables.El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >=5°C.Davant de la reglada enrasadora s'ha de mantenir en tot moment i a tota l'amplada de lapavimentadora un excés de formigó fresc en forma de cordó d'alçària <= 10 cm.L'abocada i l'estesa s'han de realitzar prenent cura d'evitar segregacions icontaminacions.S'han de facilitar els mitjans necessaris per tal de permetre la circulació del personali evitar danys al formigó fresc.Els talls de formigonat han de tenir tots els accessos senyalitzats i acondicionats pera protegir la capa construïda.Als junts longitudinals s'ha d'aplicar un producte antiadherent al cantell de la franjaja construïda. S'ha de cuidar que el formigó que es col·loqui al llarg d'aquest juntsigui homogeni i quedi compactat.S'han de disposar junts transversals de formigonament al final de la jornada, o quans'hagi produït una interrupció del formigonament que faci témer un inici de l'adormimental front d'avanç.Sempre que sigui possible s'han de fer coincidir aquests junts amb un de contracció o dedilatació, modificant si és necessari la situació d'aquells, segons les instruccions dela DF.Si no es pot fer d'aquesta forma, s'han de disposar a una distància del junt més proper>= 1,5 m.S'han de retocar manualment les imperfeccions dels llavis dels junts transversals decontracció executats al formigó fresc.S'ha de prohibir el reg amb aigua o l'extensió de morter sobre la superfície del formigófresc per a facilitar el seu acabat.On sigui necessari aportar material per a corregir una zona baixa, s'ha d'utilitzarformigó no estès.En el cas que es formigoni en dues capes, s'ha d'estendre la segona abans que la primeracomenci el seu adormiment. Entre la posada a l'obra de les dues capes no ha de passarmés d'1 hora.En el cas que s'aturi la posada a l'obra del formigó més de 1/2 h, s'ha de cobrir elfront de forma que no s'evapori l'aigua.Quan el formigó estigui fresc, s'han d'arrodonir els cantells de la capa amb unaaplanadora corba de 12 mm de radi.En el cas que no hi hagi una il·luminació suficient a criteri de la DF, s'ha d'aturar elformigonament de la capa amb prou antelació per a que es pugui acabar amb llum natural.La DF podrà autoritzar la substitució de les textures per estriat o ranurat, per unadenudació química de la superfície del formigó fresc.El formigó s'ha de curar amb un producte filmogen, excepte en el cas que la DF autoritziun altre sistema, el reg de cura, en el seu cas, ha de complir l'especificat en el Plecde condicions corresponent.S'ha de prohibir tot tipus de circulació sobre la capa durant els 3 dies següents alformigonament, a excepció del imprescindible per a l'execució de junts i la comprovacióde la regularitat superficial.El trànsit d'obra no ha de circular abans de que el formigó hagi assolit el 80% de laresistència exigida a 28 dies.

Pàgina: 105



L'obertura a la circulació ordinària no s'ha de fer abans de 7 dies de l'acabat delpaviment.

PAVIMENT PER A CARRETERES:En el cas que la calçada tingui dos o més carrils en el mateix sentit de circulació,s'han de formigonar com a mínim dos carrils al mateix temps.Després de donar la textura al paviment, s'han de numerar les lloses exteriors de lacalçada amb tres dígits, aplicant una plantilla al formigó fresc.

ESTESA AMB ESTENEDORA:El camí de rodadura de les màquines s'ha de mantenir net amb els dispositius adequatsacoblats a les mateixes.Els elements vibratoris de les màquines no s'han de recolzar sobre paviments acabats, ihan de deixar de funcionar a l'instant que aquestes s'aturin.La llargària de la reglada enrasadora de la pavimentadora ha de ser suficient per a queno s'apreciïn ondulacions a la superfície del formigó.L'espaiament dels piquets que sustentin el cable de guia de l'estenedora no ha de sersuperior a 10 m.Aquesta distància s'ha de reduir a 5 m a les corbes de radi inferior a 500 m i alsacords verticals de paràmetre inferior a 2000 m.S'ha de tensar el cable de guia de forma que la fletxa entre dos piquets consecutiussigui <= 1 mm.S'ha de protegir la zona dels junts de l'acció de les erugues interposant bandes degoma, xapes metàl·liques o d'altres materials adequats en el cas que es formigoni unafranja junt a un altra existent i s'utilitzi aquesta com a guia de les màquines.En cas que la maquinària utilitzi com a element de rodadura una vorada o una franja depaviment de formigó prèviament construït, han d'haver assolit una edat mínima de 3 dies.L'abocada i estesa del formigó s'ha de fer de forma suficientment uniforme per a nodesequilibrar l'avanç de la pavimentadora. Aquesta precaució s'ha d'extremar en el casde formigonament en rampa.La superfície del paviment no s'ha de retocar, excepte en zones aïllades, comprovadesamb un regle no inferior a 4 m.

ESTESA AMB REGLE VIBRATORI:La quantitat d'encofrat disponible ha de ser suficient perquè, amb un termini mínim dedesencofrat del formigó de 16 h, es tingui en tot moment col·locada i a punt unallargària d'encofrat no inferior a la corresponent a 3 h de formigonament.


m3 de volum realment executat, mesurat d'acord amb les seccions-tipus senyalades a la DTAquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense quecomporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat.No s'inclouen en aquests criteri les reparacions d'irregularitat superiors a lestolerables.No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura.No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els junts de retracció ni els de dilatació.No s'inclou dins d'aquesta unitat d'obra l'abonament dels treballs de preparació de lasuperfície existent.

ESTESA AMB REGLE VIBRATORI:Queda inclòs el muntatge i desmuntatge de l'encofrat lateral, en el cas que siguinecessari.


Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de HormigónEstructural (EHE-08).* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripcionestécnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)* Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos delpliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes,relativos a firmes y pavimentos.

PAVIMENT PER A CARRETERES:Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Seccionesdel firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.

F9Z ELEMENTS ESPECIALS PER A PAVIMENTS

Pàgina: 106




Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldadao conjunt de barres i/o malles d'acer, en formació d'armadura passiva d'elementsestructurals de formigó, a l'excavació, a l'encofrat o ancorades a elements de formigóexistents, o soldades a perfils d'acer.S'han considerat les armadures pels elements següents:- Paviments de formigóL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació de la zona de treball- Tallat i doblegat de l'armadura- Neteja de les armadures- Neteja del fons de l'encofrat- Col·locació dels separadors- Muntatge i col·locació de l'armadura- Subjecció dels elements que formen l'armadura- Subjecció de l'armadura a l'encofrat

CONDICIONS GENERALS:Per a l'elaboració, manipulació i muntatge de les armadures s'ha de seguir lesindicacions de la EHE i la UNE 36831.Els diàmetres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser lesque s'especifiquen a la DT. El nombre de barres no ha de ser mai inferior al'especificat a la DT.Les barres no han de tenir defectes superficials ni esquerdes.Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix nid'altres substàncies que puguin perjudicar a l'acer, al formigó o a l'adherència entreells.La disposició de les armadures ha de permetre un formigonament correcte de la peça, demanera que totes les barres quedin recobertes de formigó.En barres situades per capes, la separació entre elles ha de permetre el pas d'unvibrador intern.La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95,5% de lasecció nominal.Els empalmaments entre barres han de garantir la transmissió de forces d'una barra a lasegüent, sense que es produeixin lesions en el formigó proper a la zona d'empalmament.No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la DT o autoritzi la DF.Els empalmaments han de quedar allunyats de les zones on l'armadura treballa a la màximacàrrega.Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura.Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs quedemostrin que garanteixen de forma permanent una resistència a la ruptura no inferior ala de la menor de les dues barres que s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles nosigui superior a 0,1 mm.L'armat de la ferralla s'ha de realitzar mitjançant lligat amb filferro o per aplicacióde soldadura no resistent. La disposició dels punts de lligat ha de complirl'especificat en l'apartat 69.4.3.1 de la EHE.La soldadura no resistent, ha de complir l'especificat en l'artícle 69.4.3.2 de la EHE,seguint els procediments establerts en la UNE 36832.La realització dels empalmaments pel que fa al procediment, la disposició dins la peça,la llargària dels solapaments i la posició dels diferents empalmaments en barresproperes, ha de seguir les prescripcions de la EHE, al article 69.5.2.A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes.L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de l'article 69.5.2.5de la EHE amb els procediments descrits en la UNE 36832.No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura del'armadura.Queda prohibida la soldadura d'armadures galvanitzades o amb recobriments epoxídics.Els empalmaments mitjançant dispositius mecànics d'unió, s'han de realitzar segons lesespecificacions de la DT i les indicacions del fabricant, en qualsevol cas, s'ha decomplir l'especificat en l'artícle 69.5.2.6 de la EHE.Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera quemantinguin la seva posició durant l'abocada i la compactació del formigó.Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments.Quan és necessari recobriments superiors a 50 mm, s'ha de col·locar una malla derepartiment en mig d'aquest gruix, en la zona de tracció, segons s'especifica al'article 37.2.4.1 de la norma EHE, excepte en el cas d'elements que hagin de quedarsoterrats.

Pàgina: 107



La DF ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament.Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no hade ser inferior, en cap punt, als valors determinats en la taula 37.2.4. de la normaEHE, en funció de la classe d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat,segons el que indica l'article 8.2.1 de la mateixa norma.Els sistemes auxiliars per a l'armat de la peça formats per barres o filferros, encaraque no formen part de l'armadura, han de complir els recobriments mínims, a efectes degarantir la durabilitat de la peça.Distància lliure armadura parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màxim(on: D diàmetre armadura principal o diàmetre equivalent)Distància lliure barra doblegada - parament: >= 2 DLa realització dels ancoratges de les barres al formigó, pel que fa a la forma, posiciódins la peça i llargària de les barres ha de seguir les prescripcions de la EHE, article69.5.1.Toleràncies d'execució:- Llargària solapa: - 0 mm, + 50 mm- Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50 mm)- Posició:- En series de barres paral·leles: ± 50 mm- En estreps i cèrcols: ± b/12 mm(on b es el costat menor de la secció de l'element)Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complirl'especificat en la UNE 36831.

BARRES CORRUGADES:Es poden col·locar en contacte tres barres, com a màxim, de l'armadura principal iquatre en el cas de peces comprimides, formigonades en posició vertical, on no siguinecessari realitzar empalmaments en les armadures.El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50 mm. (on diàmetreequivalent es el de la secció circular equivalent a la suma de les seccions de lesbarres que formen el grup).No s'han de solapar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seucomportament.Els empalmaments per solapa de barres agrupades han de complir l'article 69.5.2.3 del'EHE.Es prohibeix l'empalmament per solapa en grups de quatre barres.En la zona de solapament s'ha de disposar armadures transversals amb secció igual osuperior a la secció de la barra solapada més gran.Distància lliure vertical i horitzontal entre 2 barres aillades consecutives: >= Dmàxim, >= 1,25 granulat màxim, >= 20 mmDistància entre els centres dels empalmaments de barres consecutives, segons direcció del'armadura: >= longitud bàsica d'ancoratge (Lb)Distància entre les barres d'un empalmament per solapa: <= 4 DDistància entre barres traccionades empalmades per solapa: <= 4 D, >= D màxim, >= 20 mm,>= 1,25 granulat màximLlargària solapa: a x Lb neta:(on: a coeficient indicat en la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula69.5.1.2 de la EHE).

MALLA ELECTROSOLDADA:El empalmament per solapa de malles electrosoldades ha de complir l'especificat enl'article 69.5.2.4 de la EHE.Llargària de la solapa en malles acoblades: a x Lb neta:- Ha de complir, com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm(on: a es el coeficient de la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula69.5.1.4 de la EHE)Llargària de la solapa en malles superposades:- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7 Lb- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) <= 10 D: 2,4 Lb


CONDICIONS GENERALS:El doblegat de les armadures s'ha de fer a temperatura ambient, mitjançant doblegadoresmecàniques i a velocitat constant, amb l'ajut de mandrí, de manera que es garanteixi unacurvatura constant en tota la zona.No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé.S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mínim i no han de produirfissures ni filtracions al formigó. La disposició dels separadors ha de complirl'especificat en la taula 69.8.2 de la EHE-08

Pàgina: 108



Els separadors han d'estar expressament dissenyats per a aquesta finalitat i han decomplir l'especificat en l'article 37.2.5 de la EHE. Es prohibeix l'ús de fusta oqualsevol material residual de construcció (maó, formigó, etc.). Si han de quedarvistos, no poden ser metàl·lics.En cas de realitzar soldadures s'han de seguir les disposicions de la norma UNE 36832 iles han d'executar operaris qualificats d'acord amb la normativa vigent.


BARRES CORRUGADES:kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criterissegüents:- El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric- Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa dela DF.- El pes s'obtindrà amidant la llargària total de les barres (barra+cavalcament)L'escreix d'amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la unitatd'obra com a increment del rendiment (1,05 kg de barra d'acer per kg de barraferrallada, dins de l'element compost)

MALLA ELECTROSOLDADA:m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls iempalmaments.


NORMATIVA GENERAL:Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de laEdificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE.Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de HormigónEstructural (EHE-08).


OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Recepció i aprovació del informe d'especejament per part del contractista.- Inspecció abans del formigonat de totes les unitats d'obra estructurals amb observaciódels següents punts:- Tipus, diàmetre, longitud i disposició de les barres i malles col·locades.- Rectitud.- Lligams entre les barres.- Rigidesa del conjunt.- Netedat dels elements.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Bàsicament el control de l'execució està confiat a la inspecció visual de les personesque l'exerceixen, amb la qual cosa el seu bon sentit, coneixements tècnics i experiènciason fonamentals per aconseguir el nivell de qualitat previst.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Desautorització del formigonat fins que no es prenguin les mesures de correccióadequades.

FDG3 CANALITZACIONS AMB TUBS DE PVC


Canalitzacions amb tubs de formigó, de PVC, de polietilè, o combinacions de tubs defibrociment NT i PVC, col·locats en una rasa i recoberts.S'han considerat els reblerts de rasa següents:- Reblert de la rasa amb terres- Reblert de la rasa amb formigóL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Col·locació dels tubs- Unió dels tubs- Reblert de la rasa amb terres o formigó

CONDICIONS GENERALS:

Pàgina: 109



Els tubs col·locats han de quedar a la rasant prevista. Han de quedar rectes.Els tubs s'han de situar regularment distribuïts dins la rasa.No hi ha d'haver contactes entre els tubs.

REBLERT DE LA RASA AMB TERRES:La rasa ha de quedar reblerta de terres seleccionades degudament compactades.Partícules que passen pel tamís 0,08 UNE 7-056 (NLT-152), en pes: < 25%Contingut en matèria orgànica (UNE 103-204): NulContingut de pedres de mida > 8 cm (NLT-152): Nul

REBLERT DE LA RASA AMB FORMIGÓ:El formigó no ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament, com és aradisgregacions o buits a la massa.Gruix del formigó per sota del tub més baix: >= 5 cmLa resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 del'EHE-08


CONDICIONS GENERALS:No s'han de col·locar més de 100 m de canalització sense haver acabat les operacionsd'execució de junts i reblert de rasa.

REBLERT DE LA RASA AMB TERRES:S'ha de treballar a una temperatura superior a 5°C i sense pluja.Abans de procedir al rebliment de terres, s'han de subjectar els tubs per punts, ambmaterial de reblert.Cal evitar el pas de vehicles fins que la compactació s'hagi completat.

REBLERT DE LA RASA AMB FORMIGÓ:La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C.El formigó s'ha de col·locar a la rasa abans que s'inicïi el seu adormiment i l'abocadas'ha de fer de manera que no es produeixin disgregacions.El procés de formigonament no ha de modificar la situació del tub dins del dau deformigó.


m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixosdels elements o dels punts per connectar.


NORMATIVA GENERAL:La normativa ha de ser l'específica de l'ús al que es destina la canalització.

REBLERT DE LA RASA AMB FORMIGÓ:Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de HormigónEstructural (EHE-08).


CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN CANALITZACIONS AMB TUBS DE PVC:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Control de l'excavació de la rasa. Comprovació topogràfica de les alineacions.- Inspecció visual del fons de la rasa sobre la que s'assentaran els tubs i comprovacióde les toleràncies d'execució.- Inspecció visual dels tubs abans de la seva col·locació, rebutjant els que presentindefectes.- Control de l'execució del dau de formigó de recobriment.- Control d'execució del reblert (veure plec corresponent)

CONTROL D'EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN CANALITZACIONS AMB TUBS DE PVC:Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF.

CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT ENCANALITZACIONS AMB TUBS DE PVC:Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL EN CANALITZACIONS AMB TUBS DE PVC:

Pàgina: 110



- Control visual de les alineacions dels tubs col·locats.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN CANALITZACIONS AMB TUBS DEPVC:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENTEN CANALITZACIONS AMB TUBS DE PVC:Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

FDK2 PERICONS QUADRATS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS


Pericó per a registre de canalitzacions de serveisS'han considerat els tipus següents:- Pericó de formigó fet ¿in situ¿ sobre solera de maó calat col·locat sobre llit desorra.- Pericó de formigó prefabricat amb tapa (si és el cas), sobre solera de formigó o llitde grava, i reblert lateral amb terres.- Pericó de fàbrica de maó fet ¿in situ¿, amb parets arrebossades i lliscadesinteriorment, sobre solera de maó calat, i reblert lateral amb terresL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Pericó de formigó fet ¿in situ¿:- Preparació del llit amb sorra compactada- Col·locació de la solera de maons calats- Formació de les parets de formigó, encofrat i desencofrat, previsió de passos de tubs,etc.- Preparació per a la col·locació del marc de la tapaPericó de formigó prefabricat:- Comprovació de la superfície d'assentament- Col·locació del formigó o de la grava de la solera- Formació de forats per a connexionat tubs- Preparació per a la col·locació del marc de la tapa- Acoblament dels tubs - Reblert lateral amb terres - Col·locació de la tapa en el seu casPericó de fàbrica de maó fet ¿in situ¿- Comprovació de la superfície d'assentament- Col·locació dels maons de la solera- Formació de les parets amb peces ceràmiques, deixant preparats els forats per al pasde tubs.- Formació de forats per a connexionat dels tubs- Acoblament dels tubs- Reblert lateral amb terres.

CONDICIONS GENERALS:La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la DT.Toleràncies d'execució:- Nivell de la solera: ± 20 mmPERICÓ DE FORMIGÓ FET ¿IN SITU¿:Les parets han de quedar planes, aplomades i a escaire.Els orificis d'entrada i sortida de la conducció han de quedar preparats.El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i la tapa enrasatsamb el paviment.La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 del'EHE-08Toleràncies d'execució:- Aplomat de les parets: ± 5 mm- Dimensions interiors: ± 1% dimensió nominal- Gruix de la paret: ± 1% gruix nominal

PERICÓ DE FORMIGÓ PREFABRICAT:El pericó ha de quedar ben subjectat a la solera.El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i la reixa enrasatsamb el paviment o zona adjacent sense sobresortir d'ella.El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat.La tapa (si és el cas) serà dissenyada per tal que pugui suportar el pas del trànsit ies prendran les mesures necessàries per tal d'evitar el seu desplaçament o el seurobatori.

Pàgina: 111



Gruix de la solera: >= 10 cmToleràncies d'execució:- Planor: ± 5 mm/m- Escairat: ±5 mm respecte el rectangle teòricPERICÓ DE FÀBRICA DE MAÓ FET ¿IN SITU¿El pericó ha d'estar format amb parets de peces ceràmiques, sobre solera de maó calatLa solera ha de quedar plana i al nivell previst.Les parets han de ser planes, aplomades i han de quedar travades per filadesalternatives.Les peces ceràmiques s'han de col·locar a trencajunt i les filades han de serhoritzontals.La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme, benadherit a la paret i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment sec hade ser llis, sense fissures o d'altres defectes.Els angles interiors han de ser arrodonits.Gruix de la solera: >= 10 cmGruix de l'arrebossat: >= 1 cmPendent interior d'evacuació en pericons no sifònics: >= 1,5%Toleràncies d'execució:- Aplomat de les parets: ± 10 mm- Planor de la fàbrica: ± 10 mm/m- Planor de l'arrebossat: ± 3 mm/m


CONDICIONS GENERALS:El procés de col·locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar lescondicions exigides per al material.Es realitzarà una prova d'estanquitat en el cas que la DF ho consideri necessari.PERICÓ DE FORMIGÓ FET ¿IN SITU¿:La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha desuspendre quan es prevegi que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a0°C. Fora d'aquests límits, el formigonament requereix precaucions explícites il'autorització de la DF En aquest cas, s'han de fer provetes amb les mateixes condicionsde l'obra, per a poder verificar la resistència realment assolida.El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >=5°C.L'abocada s'ha de fer des d'una alçària petita i sense que es produeixin disgregacions.El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa.No pot transcórrer més d'1,5 hora des de la fabricació del formigó fins elformigonament, a menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardinl'adormiment.

PERICÓ DE FORMIGÓ PREFABRICAT:S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, sensepluja.PERICÓ DE FÀBRICA DE MAÓ FET ¿IN SITU¿S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, sensepluja.El procès de col·locació del pericó no produirà desperfectes ni modificarà lescondicions exigides al material.Es realitzarà una prova d'estanquitat en el cas que la DF ho consideri necessari.


Unitat mesurada segons les especificacions de la DT.



FDKZ ELEMENTS AUXILIARS PER A PERICONS DE CANALITZACIONS DE SERVEIS


Subministrament i col·locació de bastiment i tapa per a pericó.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Comprovació de la superfície de recolzament- Col·locació del morter d'anivellament

Pàgina: 112



- Col·locació del conjunt de bastiment i tapa, agafat amb morter

CONDICIONS GENERALS:El bastiment col·locat ha de quedar ben assentat sobre les parets de l'element que s'hade tapar, anivellades prèviament amb morter.Ha de quedar sòlidament travat per una anella perimetral de morter.L'anella no ha de provocar el trencament del paviment perimetral i no ha de sortirlateralment de les parets del pou.La tapa ha de quedar recolzada a sobre del bastiment a tot el seu perímetre. No ha detenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls.Un cop col·locada la tapa, el dispositiu de fixació ha de garantir que només podrà serretirada per personal autoritzat i que no podrà tenir desplaçaments accidentals.Les tapes practicables, han d'obrir i tancar correctament.La part superior del bastiment i la tapa ha de quedar al mateix pla que el pavimentperimetral i mantenir el seu pendent.Toleràncies d'execució:- Nivell entre la tapa i el paviment: ± 2 mm- Ajust lateral entre bastiment i tapa: ± 4 mm- Nivell entre tapa i paviment: ± 5 mm


El procés de col·locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar lescondicions exigides per al material.




* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripcionestécnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)* Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos delpliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativosa la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones.


CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN BASTIMENTS I TAPES DE FOSA:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Seguiment del procés de col·locació.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL EN BASTIMENTS I TAPES DE FOSA:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Inspecció de les condicions d'assentament del bastiment- Comprovació de les toleràncies d'ajust i de nivell respecte al paviment

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:El control es realitzarà sobre totes les unitats existents a l'obra.


FG31 CABLES DE COURE DE 0,6/1 KV


Estesa i col·locació de cable elèctric destinat a sistemes de distribució en tensióbaixa i instal·lacions en general, per a serveis fixes, amb conductor de coure, detensió assignada 0,6/1kV.S'han considerat els tipus següents:- Cable flexible de designació RZ1-K (AS), amb aïllament de barreja de polietilèreticulat (XLPE) i coberta de poliolefines termoplàstiques , UNE 21123-4- Cable flexible de designació RV-K amb aïllament de barreja de polietilè reticulat(XLPE) i coberta de barreja de policlorur de vinil (PVC), UNE 21123-2- Cable flexible de designació RZ1-K (AS+), amb aïllament de barreja de polietilèreticulat (XLPE) + mica i coberta de poliolefines termoplàstiques , UNE 21123-4- Cable flexible de designació SZ1-K (AS+), amb aïllament d'elastòmers vulcanitzats icoberta de poliolefines termoplàstiques , UNE 21123-4

Pàgina: 113



- Cable rígid de designació RV, amb aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE) icoberta de barreja de policlorur de vinil (PVC), UNE 21123-2- Cable rígid de designació RZ, amb aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE),UNE 21030- Cable rígid de designació RVFV, amb armadura de fleix d'acer, aïllament de barreja depolietilè reticulat (XLPE) i coberta de barreja de policlorur de vinil (PVC), UNE21123-2- Cable flexible de designació ZZ-F (AS), amb aïllament i coberta d'elastòmerstermoestables.S'han considerat els tipus de col·locació següents:- Col·locat superficialment- Col·locat en tub- Col·locat en canal o safata- Col·locat aeriL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Estesa, col·locació i tibat del cable si es el cas

CONDICIONS GENERALS:Els empalmaments i derivacions s'han de fer amb borns o regletes de connexió,prohibint-se expressament el fer-ho per simple recargolament o enrrotllament dels fils,de forma que es garanteixi tant la continuïtat elèctrica com la de l'aïllament.El recorregut ha de ser l'indicat a la DT.Els conductors han de quedar estesos de manera que les seves propietats no quedindanyades.Els conductors han d'estar protegits contra els danys mecànics que puguin venir desprésde la seva instal·lació.El conductor ha de penetrar dins les caixes de derivació i de mecanismes.El cable ha de portar una identificació mitjançant anelles o brides del circuit al qualpertany, a la sortida del quadre de protecció.No ha d'haver-hi empalmaments entre les caixes de derivació, ni entre aquestes i elsmecanismes.Penetració del conductor dins les caixes: >= 10 cmToleràncies d'instal·lació:- Penetració del conductor dins les caixes: ± 10 mmDistància mínima al terra en creuaments de vials públics:- Sense transit rodat: >= 4 m- Amb transit rodat: >= 6 m

COL.LOCAT SUPERFICIALMENT:El cable ha de quedar fixat als paraments o al sostre mitjançant brides, collarins oabraçadores de forma que no en surti perjudicada la coberta.Quan es col·loca muntat superficialment, la seva fixació al parament ha de quedaralineada paral·lelament al sostre o al paviment i la seva posició ha de ser la fixada alprojecte.Distància horitzontal entre fixacions: <= 80cmDistància vertical entre fixacions: <= 150cmEn cables col·locats amb grapes sobre façanes s'aprofitarà, en la mesura del possible,les possibilitats d'ocultació que ofereixi aquesta.El cable es subjectarà a la paret o sostre amb les grapes adequades. Les grapes han deser resistents a la intempèrie i en cap cas han de malmetre el cable. Han d'estarfermament subjectes al suport amb tacs i cargols.Quan el cable ha de recórrer un tram sense suports, com per exemple passar d'un edificia un altre, es penjarà d'un cable fiador d'acer galvanitzat sòlidament subjectat pelsextrems.En els creuaments amb altres canalitzacions, elèctriques o no, es deixarà una distànciamínima de 3 cm entre els cables i aquestes canalitzacions o be es disposarà un aïllamentsuplementari. Si l'encreuament es fa practicant un pont amb el mateix cable, els puntsde fixació immediats han d'estar el suficientment propers per tal d'evitar que ladistància indicada pugui deixar d'existir.

COL·LOCACIÓ AÈRIA:El cable quedarà unit als suports pel neutre fiador que es el que aguantarà tot l'esforçde tracció. En cap cas està permes fer servir un conductor de fase per a subjectar elcable. La unió del cable amb el suport es durà a terme amb una peça adient que empresoni elneutre fiador per la seva coberta aïllant sense malmètrela. Aquesta peça ha d'incorporarun sistema de tesat per tal de donar-li al cable la seva tensió de treball un cop estesala línia. Ha de ser d'acer galvanitzat hi no ha de provocar cap retorciment al conductorneutre fiador en les operacions de tesat.Tant les derivacions com els empalmaments es faran coincidir sempre amb un punt de

Pàgina: 114



fixació, ja sigui en xarxes sobre suports o en xarxes sobre façanes o be en combinacionsd'aquestes.

COL·LOCAT EN TUBS:Quan el cable passi de subterrani a aèri, es protegirà el cable soterrat des de 0,5 mper sota del paviment fins a 2,5 m per sobre amb un tub d'acer galvanitzat.La connexió entre el cable soterrat i el que transcorre per la façana o suport es faràdintre d'una caixa de doble aïllament, situada a l'extrem del tub d'acer, resistent a laintempèrie i amb premsaestopes per a l'entrada i sortida de cables.Els empalmaments i connexions es faran a l'interior de pericons o be en les caixes delsmecanismes.Es duran a terme de manera que quedi garantida la continuitat tant elèctrica com del'aïllament.A la vegada ha de quedar assegurada la seva estanquitat i resistència a la corrossió.El diàmetre interior dels tubs serà superior a dues vegades el diàmetre del conductor.Si en un mateix tub hi ha més d'un cable, aleshores el diàmetre del tub ha de sersuficientment gran per evitar embussaments dels cables.


CONDICIONS GENERALS:L'instal·lador prendrà cura que no pateixi torsions ni danys a la seva coberta entreure'l de la bobina.Es tindrà cura al treure el cable de la bobina per tal de no causar-li retorçaments nicoques.Temperatura del conductor durant la seva instal·lació: >= 0°CNo ha de tenir contacte amb superfícies calentes, ni que desprenguin irradiacions.Si l'estesa del cable es amb tensió, es a dir estirant per un extrem del cable mentre esva desentrrotllant de la bobina, es disposaran politges als suports i en els canvis dedirecció per tal de no sobrepassar la tensió màxima admissible pel cable. El cable s'had'extreure de la bobina estirant per la part superior. Durant l'operació es vigilaràpermanentment la tensió del cable.Un cop el cable a dalt dels suports es procedirà a la fixació i tibat amb els tensorsque incorporen les peces de suport.Durant l'estesa del cable i sempre que es prevegin interrupcions de l'obra, els extremses protegiran per tal de que no hi entri aigua.La força màxima de tracció durant el procés d'instal·lació serà tal que no provoquiallargaments superiors al 0,2%. Per a cables amb conductor de coure, la tensió màximaadmissible durant l'estesa serà de 50 N/mm2.En el traçat de l'estesa del cable es disposaran rodets en els canvis de direcció i engeneral allí on es consideri necessari per tal de no provocar tensions massa grans alconductor.Radi de curvatura mínim admissible durant l'estesa:- Cables unipolars: Radi mínim de quinze vegades el diàmetre del cable.- Cables multiconductors: Radi mínim de dotze vegades el diàmetre del cable.

CABLE COL.LOCAT EN TUB:El tub de protecció ha d'estar instal·lat abans d'introduir els conductors.El conductor s'ha d'introduir dins el tub de protecció mitjançant un cable guia prenentcura que no pateixi torsions ni danys a la seva coberta.


m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions del projecte, entre elseixos dels elements per connectar.Aquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls, així com l'excésprevist per a les connexions.


Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnicode Baja Tensión. REBT 2002


CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Comprovació de la correcta instal·lació dels conductors- Verificar que els tipus i seccions dels conductors s'adeqüen a l'especificat alprojecte

Pàgina: 115



- Verificar la no existència d'empalmaments fora de les caixes- Verificar a caixes la correcta execució dels empalmaments i l'ús de borns de connexióadequats- Verificar l'ús adequat dels codis de colors- Verificar les distàncies de seguretat respecte altres conduccions (aigua, gas, gasoscremats i senyals febles) segons cadascun dels reglaments d'aplicació.- Assaigs segons REBT.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Realització i emissió d'informe amb resultats dels controls i assaigs realitzats,d'acord amb el que s'especifica a la taula d'assaigs i de quantificació dels mateixos.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Resistència d'aïllament: Es realitzarà a tots els circuitsRigidesa dielèctrica: Es realitzarà a les línies principalsCaiguda de tensió: Es mesuraran els circuits més desfavorables i les línies que haginsigut modificades el seu recorregut respecte projecte.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:En cas d'incompliment de la Normativa vigent, es procedirà a la seva substitució.En cas de deficiències de material o execució, es procedirà d'acord amb el que determinila DF.

FHQ PROJECTORS PER A EXTERIORS


Projector per a exteriors amb reflector, col·locat.S'han considerat els elements següents:- Projector de forma rectangular o circular, tancat, amb allotjament per a equip osense, per a làmpada de vapor de mercuri de fins a 2000 W.- Projector de forma rectangular o circular, tancat, amb allotjament per a equip osense, per a làmpada de vapor de sodi a pressió alta de fins a 1000 W.- Projector de forma rectangular, tancat, amb allotjament per a equip, per a làmpada devapor de sodi a pressió baixa de fins a 180 W- Projector de forma circular, tancat, amb làmpada de llum mixta de fins a 500 W- Projector de forma rectangular o circular, tancat, amb allotjament per a equip osense, amb làmpada d'halogenurs metàl·lics de fins a 2000 W- Projector de forma rectangular, tancat, per a làmpada de quars-iode de fins a 1500 W.- Projector lineal amb làmpades fluorescents o de xenó.S'han considerat els tipus de col·locació següents:- Acoblada al suport mitjançant brides- Fixada a la paret mitjançant cargols o perns- Muntada amb lira mitjançant cargols o perns- Projectors lineals muntats sobre suports- Projectors lineals muntats sobre bastiments de caixes encastades al pavimentL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Replanteig de la unitat d'obra- Muntatge, fixació i anivellament- Connexionat- Col·locació de les làmpades, en el seu cas- Comprovació del funcionament- Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de tubs, cables, etc.

CONDICIONS GENERALS:La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF.Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si.Per aquest motiu, el muntatge i les connexions dels aparells han d'estar fets amb elsmaterials i accessoris subministrats pel fabricant, o expressament aprovats per aquest.Ha de quedar fixat sòlidament al suport, amb el sistema de fixació disposat pelfabricant.Ha de quedar connectat al conductor de terra mitjançant la pressió de terminal, cargol ifemelles.Els cables han d'entrar al cos de la lluminària pels punts previstos pel fabricant.Ha de quedar garantit el grau de protecció de la lluminària en el punt d'entrada delscables.El cable ha de quedar subjectat per la coberta a la carcassa del projector, de maneraque no es transmetin esforços a la connexió elèctrica.Els conductors de línia, fases i neutre, han de quedar rígidament fixats mitjançant

Pàgina: 116



pressió de cargol als borns del llum.S'ha d'assegurar que la posició no dificulti l'entrada dels cables i l'accés per a lamanipulació i la neteja del difusor.No s'han de transmetre esforços entre els elements de la instal·lació elèctrica (tubs icables) i la lluminària.Un cop instal·lat ha de ser possible el desmuntatge de les parts del llum que necessitinmanteniment.Ha d'estar connectada a la xarxa d'alimentació elèctrica i a la línia de terra.La làmpada ha de quedar allotjada al portalàmpades i fent contacte amb aquest.Toleràncies d'execució per a llums fixats a la paret o muntats amb lira:- Verticalitat: <= 10 mm- Posició en alçària: ± 20 mm- Posició lateral: <= 50 mm

PROJECTORS MUNTATS SOBRE BASTIMENTS DE CAIXES ENCASTADES AL PAVIMENT:Ha de quedar recolzat a sobre del bastiment a tot el seu perímetre.No ha de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produirsorolls.Ha de quedar a la rasant prevista.La part superior del llum ha de quedar anivellada amb el ferm perimetral i mantenir elseu pendent.


La instal·lació elèctrica s'ha de fer sense tensió a la línia.Es tindrà cura de no embrutar el difusor ni els components de la òptica durant lacol·locació del llum. Si s'embruten es netejaran adequadament.La col·locació i connexionat de la lluminària s'han de fer seguint les instruccions delfabricant.Abans de començar els treballs de muntatge, s'ha de fer un replanteig que ha de seraprovat per la DF.S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'aparell corresponen a lesespecificades al projecte.Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació.La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element.En llums col·locats en caixa, no s'ha de muntar el llum fins que no s'hagi col·locat lacaixa de suport.Cal comprovar la idoneïtat de la tensió disponible amb la de l'equip de la lluminària.Les làmpades que no tinguin doble ampolla s'han de manipular sense tocar-les directamentamb els dits, en cas de contacte, o si s'embruten, s'hauran de netejar amb un drap queno es desfili, i amb un producte dissolvent capaç de retirar la brutícia.Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materialssobrants com ara embalatges, retalls de tubs, cables, etc.


Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT.La instal·lació inclou la làmpada i el cablejat interior del llum.En les instal·lacions que ho especifica, també inclou l'equip complert d'encesa.

PROJECTORS MUNTATS SOBRE BASTIMENTS DE CAIXES ENCASTADES AL PAVIMENT:No s'inclouen els ajuts del ram de paleta.


NORMATIVA GENERAL:Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnicode Baja Tensión. REBT 2002Real Decreto 1890/2008, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento deeficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior y sus Instruccionestécnicas complementarias EA-01 a EA-07.UNE-EN 60598-1:2005 Luminarias. Parte 1: Requisitos generales y ensayos.UNE-EN 60598-2-3:2003 Luminarias. Parte 2-3: Requisitos particulares. Luminarias paraalumbrado público.UNE-EN 60923:1997 Aparatos auxiliares para lámparas. Balastos para lámparas de descarga(excepto lámparas fluorescentes tubulares). Prescripciones de funcionamiento.

PROJECTOR AMB LÀMPADES DE VAPOR DE MERCURI:UNE-EN 60188:2002 Lámparas de vapor de mercurio a alta presión. Requisitos defuncionamiento

Pàgina: 117



UNE-EN 62035:2000 Lámparas de descarga (excepto lámparas fluorescentes). Requisitos deseguridad.

PROJECTOR AMB LÀMPADES DE VAPOR DE SODI A PRESSIÓ BAIXA:UNE-EN 60192:2004 Lámparas de vapor de sodio a baja presión. Requisitos defuncionamiento.

PROJECTORS MUNTATS SOBRE BASTIMENTS DE CAIXES ENCASTADES AL PAVIMENT:UNE-EN 60598-2-2:1997 Luminarias. Parte 2: Requisitos particulares. Sección 2:Luminarias empotradas.


CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Comprovació de la correcta instal·lació de les lluminàries.- Control visual de la instal·lació (linealitat, suports).- Verificar el funcionament de l'enllumenat, comprovant la correcta distribució de lesenceses i l'equilibrat de fases, si és el cas.- Mesurar nivells d'il·luminació

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:- Realització i emissió d'informe amb resultats dels controls i mesures realitzades.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Es realitzarà el control visual i es verificarà el funcionament de tota la instal·lació.Es comprovarà l'equilibrat de fases, si és el cas, de forma aleatòria en punts ambdiferents distribució.Es mesuraran els nivells d'il·luminació en cada local de característiques diferents.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:En cas d'incompliment de la Normativa vigent, es procedirà a la seva adequació.En cas de deficiències de material o execució, es procedirà d'acord amb el que determinila DF.

FQ1 BANCS


Bancs col·locats a l'exterior.S'han considerat els tipus de bancs següents:- Bancs de fusta- Bancs metàl·lics- Bancs de pedra artificial- Bancs de pedra natural- Bancs de materials plàsticsS'han considerat els sistemes de col·locació següents:- Ancorats amb daus de formigó- Collats sobre el paviment amb fixacions mecàniques- Recolzats sobre el paviment- Encastats al paramentL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Formigonament dels daus d'ancoratge, en el seu cas- Ancoratge del banc, en el seu cas

CONDICIONS GENERALS:El banc ha de quedar horitzontal independentment del pendent del terreny.Els elements metàl·lics (fixacions, estructures de suport, etc.), han de quedarprotegits de la corrosió.Un cop col·locat el banc no ha de tenir deformacions, cops ni d'altres defectesvisibles.Ancoratge dels suports: >= 25 cmToleràncies d'execució:- Alçària del seient: ± 20 mm- Horitzontalitat: ± 10 mm

ANCORATS A DAUS DE FORMIGÓ:Els daus d'ancoratge de formigó no han de quedar visibles.Dimensió dels daus d'ancoratge: 40x40x40 cmNombre de daus: 4

Pàgina: 118




El formigonament dels daus d'ancoratge s'ha de fer a una temperatura entre 5°C i 40°C,sense pluja.No s'ha d'utilitzar fins 48 h després de la seva col·locació.


Unitat amidada segons les especificacions de la DT.




CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Inspecció visual del material abans de la seva col·locació, rebutjant les pecesmalmeses- Replanteig de la ubicació.- Comprovació del correcte anivellament, segons criteri de la DF.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Inspecció visual dels elements col·locats.



FQ22 PAPERERES MURALS I DE PEU


Papereres de peu i murals.S'han considerat els tipus següents:- Papereres amb suport ancorat a un dau de formigó.- Papereres collades al parament.- Papereres collades al terra.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Papereres amb suport ancorat a un dau de formigó:- Formigonament del dau d'ancoratge- Ancoratge del suport de la paparera- Montatge de la papereraPapereres collades a paraments:- Fixació dels elements de suport- Fixació de la paperera als suportsPapereres collades al terra:- Fixació dels elements de suport- Fixació de la paperera als suports

CONDICIONS GENERALS:Un cop col·locada la paperera no ha de tenir deformacions, cops o d'altres defectesvisibles.Toleràncies d'execució:- Alçària: ± 20 mm- Verticalitat: ± 10 mm

PAPERERES AMB SUPORT ANCORAT A DAU DE FORMIGÓ:El dau d'ancoratge de formigó no ha de quedar visible.Ancoratge del tub de suport: >= 15 cm

PAPERERES COLLADES A PARAMENTS:Els elements posteriors de fixació han de quedar col·locats dins de les anelles desuport, fixades a la paret.Platines de fixació: 25 x 4 mm

Pàgina: 119



PAPERERES COLLADES AL TERRA:Els elements de fixació han de quedar col·locats dins de les anelles de suport, fixadesal terra.


PAPERERES ANCORADES A DAU DE FORMIGÓ:El formigonament del dau d'ancoratge s'ha de fer a una temperatura entre 5°C i 40°C,sense pluja.No s'ha d'utilitzar fins 48 h després de la seva col·locació.

PAPERERES COLLADES A PARAMENTS O AL TERRA:La temperatura per a realitzar l'ancoratge de les anelles al suport ha d'estar entre 5°Ci 40°C.


Unitat amidada segons les especificacions de la DT.




CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Inspecció visual del material abans de la seva col·locació, rebutjant les pecesmalmeses- Replanteig de la ubicació.- Comprovació del correcte anivellament, segons criteri de la DF.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Inspecció visual dels elements col·locats.



FR4 SUBMINISTRAMENT D'ARBRES I DE PLANTES


Subministrament d'espècies vegetals dins de l'obra fins al punt de plantació.S'han considerat els tipus següents:- Arbres planifolis- Coníferes i resinoses- Palmeres i palmiformes- Arbusts- Plantes de petit portS'han considerat les formes de subministrament següents:- En contenidor- Amb pa de terra- Amb l'arrel nua- En safatesL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Emmagatzematge i plantació provisional, en el seu cas- Totes les feines necessàries per a que l'espècie vegetal arribi al punt de plantaciódefinitiu en bones condicions- Transport de l'espècie vegetal dins de l'obra fins al punt de plantació definitiu

CONDICIONS GENERALS:L'espècie vegetal ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicionsreferides al cultiu, estat fitosanitari, aspecte i presentació.Les seves característiques no han de quedar alterades pel seu transport i la sevamanipulació. Aquestes operacions s'han de fer seguint les indicacions de la norma NTJ

Pàgina: 120



07Z, en funció de cada espècie i tipus de presentació.S'ha d'evitar l'acció directa del vent i del sol sobre la part aèria.


Les plantes han d'emmagatzemar-se al viver de l'obra segons el tipus, varietat idimensions, de tal manera que possibiliti un control i verificació continuats de lesexistències.Quan el subministrament és en contenidor, amb l'arrel nua o amb pa de terra i no es potplantar immediatament, s'ha de disposar d'un lloc d'aclimatació controlat per la DF S'had'habilitar una rasa on s'ha d'introduir la part radical, cobrint-la amb palla, sauló oalgun material porós que s'ha d'humitejar degudament. Alhora s'ha de disposar deproteccions pel vent fort i el sol directe.Quan el subministrament és en safates o en bulbs i no es pot plantar immediatament, s'hade disposar d'un lloc d'aclimatació controlat per la DF.En el transport s'ha d'evitar l'acció directa de l'aire i del sol sobre la part aèria sila planta manté fulles, i sobre la part radical si es tracta de plantes amb arrel nua oamb pa de terra i aquest no té protecció.




NORMATIVA GENERAL:* NTJ 07A:2007 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del materialvegetal. Calidad general del material vegetal.

ARBRES DE FULLA CADUCA:* NTJ 07D:1996 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del materialvegetal. Árboles de hoja caduca.

ARBRES DE FULLA PERSISTENT:* NTJ 07E:1997 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del materialvegetal. Árboles de hoja perenne.

ARBUSTS:* NTJ 07F:1998 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del materialvegetal. Arbustos.

ENFILADISSES:* NTJ 07I:1995 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del materialvegetal. Trepadoras.

CONÍFERES I RESINOSES:* NTJ 07C:1995 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del materialvegetal. Coníferas y resinosas.

PALMERES:* NTJ 07P:1997 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del materialvegetal. Palmeras.


CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Inspecció visual, de les espècies vegetals abans de la seva plantació.- Comprovació de la ubicació i condicions del substrat.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:Inspecció visual de la unitat acabada.



Pàgina: 121



FR6 PLANTACIONS I TRASPLANTAMENTS D'ARBRES I PLANTES


Plantació d'espècies vegetals.S'han considerat les espècies següents:- Arbres planifolis- Coníferes- Palmàcies- Arbusts i arbres de petit format- Plantes enfiladisses- Plantes de petit portS'han considerat les formes de subministrament següents:- Arbre:- Amb l'arrel nua- Amb pa de terra- En contenidor- Arbust, arbre de petit format o planta enfiladissa- En contenidor- Plantes de petit port:- En alvèol forestal- En testL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Arbre, arbust o planta enfiladissa:- Comprovació i preparació del terreny de plantació- Replanteig del clot o rasa de plantació- Extracció de les terres- Comprovació i preparació de l'espècie vegetal a plantar- Plantació de l'espècie vegetal- Reblert del clot de plantació- Primer reg- Càrrega de les terres sobrants sobre camió, en el seu cas- Plantes de petit port:- Comprovació i preparació de la superfície a plantar- Comprovació i preparació de l'espècie vegetal a plantar- Plantació de l'espècie vegetal- Primer reg

ARBRES I ARBUSTS:L'arbre o arbust ha de quedar al centre del clot de plantació.Ha de quedar aplomat i a la posició prevista.Ha d'estar plantat a la mateixa fondària que estava al viver.Les palmeres i arbres joves han de quedar enfonsats de 10 a 25 cm respecte del seunivell original, per afavorir l'arrelament.Toleràncies d'execució:- Replanteig (de la posició de l'exemplar): ± 10 cm

PLANTES:Les plantes han de quedar a la situació i amb la densitat de plantació indicades a laDT.


CONDICIONS GENERALS:L'inici de la plantació exigeix l'aprovació prèvia per part de la DF.La plantació s'ha de dur a terme en les èpoques de poca activitat fisiològica del'espècie vegetal.No s'ha de plantar quan es doni alguna de les següents condicions: temps de glaçades,pluges quantioses, nevades, vents forts, temperatures elevades o quan el sòl estiguiglaçat o excessivament mullat.Desprès de la plantació s'ha de realitzar un reg d'inundació fins que el sòl quedi acapacitat de camp.L'operació de reg s'ha de fer a baixa pressió i sense produir descalçament de les terresni pèrdua de sòl.

ARBRES I ARBUSTS:Fondària mínima de sòl treballat:- Arbres: 90 cm- Arbusts: 60 cm

Pàgina: 122




agost de 2014

DOCUMENT NÚM. 4

PRESSUPOST


PRESSUPOST PARCIAL Nº: C ZONA C (c. Barcelona)

SUBCAPITOL : C01 DEMOLICIONS

C01-1 F2191306 M Demolició de vorada col·locada sobre formigó, amb martell trencadormuntat sobre retroexcavadora i càrrega manual i mecànica de runa sobrecamió o contenidor

Situació P.Ig. Llargada Amplada Alçada Subtotal

vorera pont ivoreres pujadapasseig 1 93,885 93,885

1 18,722 18,722c/ Sant Carles 1 36,137 36,137

Total M d'Amidament : 148,744

C01-2 F2193A05 M Demolició de rigola de formigó, amb compressor i càrrega mecànica sobrecamió


vorera pont ivoreres pujadapasseig 1 93,885 93,885

1 18,722 18,722c/ Sant Carles 1 36,137 36,137


C01-3 F2194JB5 M2 Demolició de paviment de panots col·locats sobre formigó, de fins a 10 cmde gruix i fins a 2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencadori càrrega sobre camió


voreres existents 1 34,859 34,8591 127,543 127,5431 16,186 16,1861 18,499 18,4991 9,041 9,041

Total M2 d'Amidament : 206,128

C01-4 F21B3001 M Desmuntatge de barana metàl·lica, amb mitjans mecànics i càrrega sobrecamió


1 13,575 13,575


C01-5 K21B2011 M Arrencada de passamà ancorat, amb mitjans manuals i càrrega manualsobre camió o contenidor


2 140,794 281,588


C01-6 F9Z1U010 M Tall de paviments de qualssevol tipus amb disc de diamantSituació P.Ig. Llargada Amplada Alçada Subtotal

1 210,000 210,000


C01-7 F2R64269 M3 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de residus inerts o no especialsa instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió per a transportde 12 t, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

Amidaments



vorada 1,2 148,744 0,500 0,500 44,623rigola 1,2 148,744 0,500 0,500 44,623paviment 1,2 206,128 0,100 24,735


C01-8 F2RA6580 M3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus barrejats noespecials amb una densitat 0,17 t/m3, procedents de construcció odemolició, amb codi 170904 segons la llista europea de residus (ordenmam/304/2002)


vorada 1,2 148,744 0,500 0,500 44,623rigola 1,2 148,744 0,500 0,500 44,623paviment 1,2 206,128 0,100 24,735


SUBCAPITOL : C02 MOVIMENT DE TERRES

C02-1 F2224123 M3 Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, enterreny fluix, amb retroexcavadora i càrrega mecànica del material excavat


1 47,096 0,500 0,300 7,0641 56,959 0,500 0,300 8,544


C02-2 F921101F M3 Subbase de tot-u natural, amb estesa i piconatge del material al 95 % delpm


1 730,000 0,150 109,500


C02-3 F2221774 M Excavació de rasa per a pas d'instal·lacions de 40 cm d'amplària i 70 cmde fondària, reblert i compactació amb terres seleccionades de la pròpiaexcavació, sense pedres, amb retroexcavadora


250 250,000


SUBCAPITOL : C03 PAVIMENTS

C03-1 F965P6D5 M Vorada recta de peces de formigó, doble capa, amb secció normalitzadade calçada c3 de 28x17 cm, de classe climàtica b, classe resistent al'abrasió h i classe resistent a flexió t (r-5 mpa), segons une-en 1340,col·locada sobre base de formigó reciclat no estructural de 15 n/mm2 deresistència mínima a compressió i de 10 a 20 cm d'alçària, i rejuntada ambmorter


1 11,694 11,6941 2,006 2,0061 1,061 1,0611 21,612 21,6121 4,573 4,5731 0,900 0,9001 2,150 2,1501 0,900 0,9001 1,300 1,300

Suma i segueix m Part. C03-1 ....: 46,196

Amidaments


Suma anterior m Part. C03-1 ....: 46,196

1 0,900 0,900


C03-2 F9715L11 M3 Base per a rigola amb formigó hm-20/s/40/i, de consistència seca igrandària màxima del granulat 40 mm, escampat des de camió, estesa ivibratge manual, acabat reglejat


1 56,989 0,500 0,250 7,124


C03-3 F97422EA M Rigola de 20 cm d'amplària amb peces de morter de ciment de color blanc,de 20x20x8 cm, col·locades amb morter i rejuntades amb beurada deciment blanc


1 56,314 56,314


C03-4 F96AUA40 M Vorada de xapa d'acer corten, de 10 mm de gruix i 200 mm d'alçària, inclòselements metàl·lics d'ancoratge soldats a la xapa i col·locada sobre basede formigo no estructural de 15 n/mm2 de resitència mínima a compressió


1 9,056 9,0561 143,207 143,2071 4,166 4,1661 3,150 3,1501 16,329 16,3291 2,005 2,0051 2,000 2,0001 11,319 11,3191 133,340 133,3401 3,948 3,9481 1,148 1,1481 2,980 2,9801 2,990 2,9901 4,099 4,0991 4,134 4,1341 2,990 2,9901 2,993 2,9931 4,142 4,1421 4,241 4,2411 3,000 3,0001 2,990 2,9901 4,188 4,1881 4,221 4,2211 2,990 2,9901 4,255 4,2551 2,995 2,9951 2,990 2,9901 4,292 4,2921 2,980 2,9801 4,413 4,4131 2,995 2,9951 4,148 4,1481 2,985 2,9851 4,482 4,4821 2,980 2,9801 4,517 4,5171 2,980 2,9801 4,477 4,4771 2,990 2,9901 4,746 4,7461 2,990 2,990

Suma i segueix m Part. C03-4 ....: 437,841

Amidaments


Suma anterior m Part. C03-4 ....: 437,841

1 4,575 4,5751 2,985 2,9851 4,637 4,6371 4,582 4,5821 2,985 2,9851 2,993 2,9931 4,591 4,5911 3,005 3,0051 4,697 4,6971 3,005 3,0051 4,439 4,4391 4,919 4,9191 3,005 3,0051 5,038 5,0381 6,005 6,0051 6,250 6,2501 3,159 3,1591 10,855 10,8551 2,791 2,7911 3,407 3,4071 7,800 7,8001 7,316 7,3161 4,048 4,0481 4,045 4,0451 0,990 0,990


C03-5 F9C31324 M2 Paviment de terratzo amb granulat de palet de riera, rentat amb àcid, de30x30x4 cm, preu alt, col·locat a truc de maceta amb morter de ciment 1:6,per a ús exterior


1 349,647 349,647


C03-6 F9365N11 M3 Base de formigó hm-20/b/40/i, de consistència tova i grandària màxima delgranulat 40 mm, abocat des de camió amb estesa i vibratge manual, ambacabat reglejat


paviment formigó 1 730,000 0,350 0,150 38,325paviment vorera 1 349,000 0,800 0,100 27,920paviment passeig 1 164,050 0,500 0,120 9,843


C03-7 F9Z4M616 M2 Armadura per lloses de formigó ap500 sd amb malla electrosoldada debarres corrugades d'acer me 20x20 cm d:6-6 mm 6x2,2 m b500sd une-en10080


PAVIMENT DEFORMIGÓ 1 730,000 730,000


C03-8 F9G1A745 M3 Paviment de formigó sense additius ha-30/p/20/iiia+e de consistènciaplàstica, grandària màxima del granulat, 20 mm, escampat des de camió,estesa i vibratge mecànic i acabat remolinat mecànic


1 730,785 0,120 87,694


Amidaments


C03-9 F9C21424 M2 Paviment de terratzo amb relleu de gra petit, de 40x40 cm, preu alt,col·locat a truc de maceta amb morter de ciment 1:6, per a ús exterior


1 164,056 164,056


C03-10 F9F5TH0F M2 Paviment de peces de formigó de forma rectangular 60x 40 cm i 8 cm degruix, preu alt , col·locats amb morter de ciment 1:4 i reblert de junts ambsorra fina


1 4,080 4,0801 7,680 7,6801 3,309 3,3091 4,968 4,968


SUBCAPITOL : C04 ENLLUMENAT

C04-1 FHQAP601 U Subministre i projector per a exteriors amb leds, de 16x1 w de potèncianominal total, model ipro 16x1w led warm white, de la casa iguzzini, osimilar, amb equip electrònic, classe ii i òptica s, fins i tot amb marcportaccessoris, accessori per muntatge a paret i refractor per a distribucióelíptica, tot muntat, instal.lat i comprovat.


12 12,000

Total U d'Amidament : 12,000

C04-2 C0401LMU U Subministre i col.locació d'aplic quadrat de 30x30, encastable a paret,model confort hit-ce 35 w pgj5 amb alimentador electrònic, de la casaiguzzini, o equivalent, amb làmpada model hit-ce de 35w/830 pgj5 de ambcos de fosa d'alumini, grau de protecció ip-65, inclòs cos d'empotrament iaccessoris.


13 13,000


C04-3 C0402LMU M Subministre i instal.lació de tira de led model ledstrip warm white 3000k24w, de la casa iguzzini, o similar, de 5000 mm de longitud, fins i totalimentador de 70w de 12v de 3 bobines, amb perfil linial baix empotrablemodel frame per a ledstrip top l2000 d'alumini, difusor opal l2000, extremsde tancament per perfil linial model frame de color gris, i kit de molles per aintroducció de perfils en ranura passant.


1 60,000 60,000


C04-4 FG31D562 M Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kv de tensió assignada, ambdesignació rz, tetrapolar, de secció 4 x 10 mm2, amb coberta del cable depoliolefines amb baixa emissió fums, col·locat superficialment


1 160,000 160,000


Amidaments


C04-5 FDG31311 M Canalització amb tub de pvc corrugat de d=80 mm i reblert de rasa ambterres seleccionades


1 160,000 160,000


C04-6 FDK256F3 U Pericó de 38x38x55 cm, amb parets de 15 cm de gruix de formigóhm-20/p/20/i i solera de maó calat, sobre llit de sorra


6 6,000


C04-7 FDKZH9B4 U Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis,recolzada, pas lliure de 400x400 mm i classe b125 segons norma une-en124, col·locat amb morter


6 6,000


C04-8 EG380902 M Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2, muntatsuperficialment


160 160,000


SUBCAPITOL : C05 SERRALLERIA

C05-1 05012345 KG Acer amb resistència millorada a la corrossió atmosfèrica (corten)s355j0wp segons pne-en 10025-5, format per peça simple, en perfilslaminats en calent en planxa, treballat a taller i col.locat a obra, inclòs partproporcional d'accessoris i fixacions.


torretes enllumenat 24 3,500 47,100 3.956,400barana barrots 20 154,909 3.098,180

-20 24,000 -480,0002,5 154,909 387,273

-2,5 24,000 -60,000safata passamàbarana 60 11,300 678,000

Total Kg d'Amidament : 7.579,853

C05-2 K89F5BJB M Pintat de tub d'acer, a l'esmalt sintètic, amb dues capes d'imprimacióantioxidant i 2 capes d'acabat, fins a 2" de diàmetre, com a màxim


1,5 84,746 127,119


SUBCAPITOL : C06 MOBILIARI URBÀ I JARDINERIA

C06-1 FQ11HA32 U Banc de posts de fusta tropical amb certificat fsc amb oli de doscomponents, d'1,5 m de llargària, amb respatller de fusta i amb suports defosa de ferro, col·locat amb fixacions mecàniques, model neobarcino de lacasa fundació dúctil benito, o equivalent.


Amidaments


9 9,000


C06-2 FQ11HA33 U Cadira de posts de fusta tropical amb certificat fsc amb oli de doscomponents, d'0,6 m de llargària, amb respatller de fusta i amb suports defosa de ferro, col·locada amb fixacions mecàniques, model neobarcino dela casa fundació dúctil benito, o equivalent.


18 18,000


C06-3 FQ221031 U Subministre i col.locació de paperera de 230 l de capacitat, circularformada per un cos de xapa mecanitzada per laser de 2 mm. De gruixacabat galvanitzat i pintat al forn amb oxiron negre i tapa de planxa d'acerinoxidable aisi316 amb tres forats de 100 cm d'alçada i 62 cm de diàmetre,model sort de metàl.lics tordera o similar, ancorada amb dau de formigó


4 4,000


C06-4 FR41362A U Subministrament d'aesculus hippocastanum de perímetre de 16 a 18 cm,amb pa de terra de diàmetre mínim 51 cm i profunditat mínima 35,7 cmsegons fórmules ntj


26 26,0001 1,000


C06-5 FR61246B U Plantació d'arbre planifoli amb pa de terra o contenidor, de 25 a 35 cm deperímetre de tronc a 1 m d'alçària (a partir del coll de l'arrel), excavació declot de plantació de 120x120x80 cm amb mitjans mecànics, en un pendentinferior al 25 %, reblert del clot amb terra de l'excavació barrejada amb un10% de compost i primer reg


26 26,0001 1,000


C06-6 FR491433 U Subministrament d'abelia floribunda o similar d'alçària 30 a 40 cm, encontenidor de 3 l


104 104,000


C06-7 FR662331 U Plantació d'arbust o arbre de petit format en contenidor de 3 a 5 l,excavació de clot de plantació de 40x40x30 cm amb mitjans manuals, enun pendent inferior al 35 %, reblert del clot amb terra de l'excavació iprimer reg


104 104,000


SUBCAPITOL : C07 SEGURETAT I SALUT

Amidaments


C07-1 C012453 PA Mesures de seguretat i salutTotal Pa d'Amidament : 0,020

Amidaments


QUADRE DE PREUS Nº1

ADVERTENCIA: Els preus designats en lletra en aquest quadre, amb la rebaixa que resulti a la subhasta en el seu cas, son els que serveixen debase al contrate, i s'utilitzaran per a valorar l'obra executada, seguint el prevevist a la Clàusula 46 del Pliego de Cláusulas Administrativas Generalespara la Contratación de Obras del Estado, consideran inclosos en ells els treballs, mitjans auxiliars i materials necessaris per a la ejecució de launitat d'obra que defineixen, conforme al prescrit a la Cláusula 51 del Plec avans esmentat, per la qual cosa el Contratista no podrà reclamar ques'introdueixi cap modificació en ells, sota cap pretexte d'error o omisió.

Pàgina: 10


PRESSUPOST PARCIAL Nº: C01 DEMOLICIONS

C01-1 F2191306 M Demolició de vorada col·locada sobre formigó, amb martell trencador muntatsobre retroexcavadora i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió ocontenidor

TOTAL EUROS PER M 4,05 € quatre amb cinc Euros

C01-2 F2193A05 M Demolició de rigola de formigó, amb compressor i càrrega mecànica sobre camióTOTAL EUROS PER M 4,71 € quatre amb setanta-u

Euros

C01-3 F2194JB5 M2 Demolició de paviment de panots col·locats sobre formigó, de fins a 10 cm degruix i fins a 2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador i càrregasobre camió

TOTAL EUROS PER M2 5,62 € cinc amb seixanta-dosEuros

C01-4 F21B3001 M Desmuntatge de barana metàl·lica, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camióTOTAL EUROS PER M 17,15 € disset amb quinze Euros

C01-5 K21B2011 M Arrencada de passamà ancorat, amb mitjans manuals i càrrega manual sobrecamió o contenidor

TOTAL EUROS PER M 2,04 € dos amb quatre Euros

C01-6 F9Z1U010 M Tall de paviments de qualssevol tipus amb disc de diamantTOTAL EUROS PER M 3,23 € tres amb vint-i-tres Euros

C01-7 F2R64269 M3 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de residus inerts o no especials ainstal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió per a transport de 12 t,amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

TOTAL EUROS PER M3 7,27 € set amb vint-i-set Euros

C01-8 F2RA6580 M3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus barrejats no especials ambuna densitat 0,17 t/m3, procedents de construcció o demolició, amb codi 170904segons la llista europea de residus (orden mam/304/2002)

TOTAL EUROS PER M3 13,13 € tretze amb tretze Euros

PRESSUPOST PARCIAL Nº: C02 MOVIMENT DE TERRES

C02-1 F2224123 M3 Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terrenyfluix, amb retroexcavadora i càrrega mecànica del material excavat

TOTAL EUROS PER M3 7,86 € set amb vuitanta-sis Euros

C02-2 F921101F M3 Subbase de tot-u natural, amb estesa i piconatge del material al 95 % del pmTOTAL EUROS PER M3 31,02 € trenta-u amb dos Euros

C02-3 F2221774 M Excavació de rasa per a pas d'instal·lacions de 40 cm d'amplària i 70 cm defondària, reblert i compactació amb terres seleccionades de la pròpia excavació,sense pedres, amb retroexcavadora

TOTAL EUROS PER M 10,06 € deu amb sis Euros

PRESSUPOST PARCIAL Nº: C03 PAVIMENTS

C03-1 F965P6D5 M Vorada recta de peces de formigó, doble capa, amb secció normalitzada decalçada c3 de 28x17 cm, de classe climàtica b, classe resistent a l'abrasió h iclasse resistent a flexió t (r-5 mpa), segons une-en 1340, col·locada sobre basede formigó reciclat no estructural de 15 n/mm2 de resistència mínima acompressió i de 10 a 20 cm d'alçària, i rejuntada amb morter

TOTAL EUROS PER M 25,67 € vint-i-cinc ambseixanta-set Euros

C03-2 F9715L11 M3 Base per a rigola amb formigó hm-20/s/40/i, de consistència seca i grandàriamàxima del granulat 40 mm, escampat des de camió, estesa i vibratge manual,acabat reglejat

TOTAL EUROS PER M3 80,28 € vuitanta amb vint-i-vuitEuros

Pàgina: 11

Quadre de Preus nº1

Nº CODI UT DENOMINACIO PREU

C03-3 F97422EA M Rigola de 20 cm d'amplària amb peces de morter de ciment de color blanc, de20x20x8 cm, col·locades amb morter i rejuntades amb beurada de ciment blanc

TOTAL EUROS PER M 12,08 € dotze amb vuit Euros

C03-4 F96AUA40 M Vorada de xapa d'acer corten, de 10 mm de gruix i 200 mm d'alçària, inclòselements metàl·lics d'ancoratge soldats a la xapa i col·locada sobre base deformigo no estructural de 15 n/mm2 de resitència mínima a compressió

TOTAL EUROS PER M 35,84 € trenta-cinc ambvuitanta-quatre Euros

C03-5 F9C31324 M2 Paviment de terratzo amb granulat de palet de riera, rentat amb àcid, de 30x30x4cm, preu alt, col·locat a truc de maceta amb morter de ciment 1:6, per a úsexterior

TOTAL EUROS PER M2 27,40 € vint-i-set amb quarantaEuros

C03-6 F9365N11 M3 Base de formigó hm-20/b/40/i, de consistència tova i grandària màxima delgranulat 40 mm, abocat des de camió amb estesa i vibratge manual, amb acabatreglejat

TOTAL EUROS PER M3 74,07 € setanta-quatre amb setEuros

C03-7 F9Z4M616 M2 Armadura per lloses de formigó ap500 sd amb malla electrosoldada de barrescorrugades d'acer me 20x20 cm d:6-6 mm 6x2,2 m b500sd une-en 10080

TOTAL EUROS PER M2 3,20 € tres amb vint Euros

C03-8 F9G1A745 M3 Paviment de formigó sense additius ha-30/p/20/iiia+e de consistència plàstica,grandària màxima del granulat, 20 mm, escampat des de camió, estesa i vibratgemecànic i acabat remolinat mecànic

TOTAL EUROS PER M3 97,94 € noranta-set ambnoranta-quatre Euros

C03-9 F9C21424 M2 Paviment de terratzo amb relleu de gra petit, de 40x40 cm, preu alt, col·locat atruc de maceta amb morter de ciment 1:6, per a ús exterior

TOTAL EUROS PER M2 28,64 € vint-i-vuit ambseixanta-quatre Euros

C03-10 F9F5TH0F M2 Paviment de peces de formigó de forma rectangular 60x 40 cm i 8 cm de gruix,preu alt , col·locats amb morter de ciment 1:4 i reblert de junts amb sorra fina

TOTAL EUROS PER M2 54,11 € cinquanta-quatre ambonze Euros

PRESSUPOST PARCIAL Nº: C04 ENLLUMENAT

C04-1 FHQAP601 U Subministre i projector per a exteriors amb leds, de 16x1 w de potència nominaltotal, model ipro 16x1w led warm white, de la casa iguzzini, o similar, amb equipelectrònic, classe ii i òptica s, fins i tot amb marc portaccessoris, accessori permuntatge a paret i refractor per a distribució elíptica, tot muntat, instal.lat icomprovat.

TOTAL EUROS PER U 776,05 € set-cents setanta-sis ambcinc Euros

C04-2 C0401LMU U Subministre i col.locació d'aplic quadrat de 30x30, encastable a paret, modelconfort hit-ce 35 w pgj5 amb alimentador electrònic, de la casa iguzzini, oequivalent, amb làmpada model hit-ce de 35w/830 pgj5 de amb cos de fosad'alumini, grau de protecció ip-65, inclòs cos d'empotrament i accessoris.

TOTAL EUROS PER U 423,45 € quatre-cents vint-i-tresamb quaranta-cinc Euros

C04-3 C0402LMU M Subministre i instal.lació de tira de led model ledstrip warm white 3000k 24w, de lacasa iguzzini, o similar, de 5000 mm de longitud, fins i tot alimentador de 70w de12v de 3 bobines, amb perfil linial baix empotrable model frame per a ledstrip topl2000 d'alumini, difusor opal l2000, extrems de tancament per perfil linial modelframe de color gris, i kit de molles per a introducció de perfils en ranura passant.

TOTAL EUROS PER M 71,60 € setanta-u amb seixantaEuros

Pàgina: 12



C04-4 FG31D562 M Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kv de tensió assignada, amb designaciórz, tetrapolar, de secció 4 x 10 mm2, amb coberta del cable de poliolefines ambbaixa emissió fums, col·locat superficialment

TOTAL EUROS PER M 7,35 € set amb trenta-cinc Euros

C04-5 FDG31311 M Canalització amb tub de pvc corrugat de d=80 mm i reblert de rasa amb terresseleccionades

TOTAL EUROS PER M 4,30 € quatre amb trenta Euros

C04-6 FDK256F3 U Pericó de 38x38x55 cm, amb parets de 15 cm de gruix de formigó hm-20/p/20/i isolera de maó calat, sobre llit de sorra

TOTAL EUROS PER U 69,62 € seixanta-nou ambseixanta-dos Euros

C04-7 FDKZH9B4 U Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, paslliure de 400x400 mm i classe b125 segons norma une-en 124, col·locat ambmorter

TOTAL EUROS PER U 43,39 € quaranta-tres ambtrenta-nou Euros

C04-8 EG380902 M Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2, muntat superficialmentTOTAL EUROS PER M 7,49 € set amb quaranta-nou

Euros

PRESSUPOST PARCIAL Nº: C05 SERRALLERIA

C05-1 05012345 KG Acer amb resistència millorada a la corrossió atmosfèrica (corten) s355j0wpsegons pne-en 10025-5, format per peça simple, en perfils laminats en calent enplanxa, treballat a taller i col.locat a obra, inclòs part proporcional d'accessoris ifixacions.

TOTAL EUROS PER KG 3,49 € tres amb quaranta-nouEuros

C05-2 K89F5BJB M Pintat de tub d'acer, a l'esmalt sintètic, amb dues capes d'imprimació antioxidant i2 capes d'acabat, fins a 2" de diàmetre, com a màxim

TOTAL EUROS PER M 5,79 € cinc amb setanta-nouEuros

PRESSUPOST PARCIAL Nº: C06 MOBILIARI URBÀ I JARDINERIA

C06-1 FQ11HA32 U Banc de posts de fusta tropical amb certificat fsc amb oli de dos components,d'1,5 m de llargària, amb respatller de fusta i amb suports de fosa de ferro,col·locat amb fixacions mecàniques, model neobarcino de la casa fundació dúctilbenito, o equivalent.

TOTAL EUROS PER U 574,99 € cinc-cents setanta-quatreamb noranta-nou Euros

C06-2 FQ11HA33 U Cadira de posts de fusta tropical amb certificat fsc amb oli de dos components,d'0,6 m de llargària, amb respatller de fusta i amb suports de fosa de ferro,col·locada amb fixacions mecàniques, model neobarcino de la casa fundaciódúctil benito, o equivalent.

TOTAL EUROS PER U 376,20 € tres-cents setanta-sis ambvint Euros

C06-3 FQ221031 U Subministre i col.locació de paperera de 230 l de capacitat, circular formada perun cos de xapa mecanitzada per laser de 2 mm. De gruix acabat galvanitzat ipintat al forn amb oxiron negre i tapa de planxa d'acer inoxidable aisi316 amb tresforats de 100 cm d'alçada i 62 cm de diàmetre, model sort de metàl.lics tordera osimilar, ancorada amb dau de formigó

TOTAL EUROS PER U 234,90 € dos-cents trenta-quatreamb noranta Euros

C06-4 FR41362A U Subministrament d'aesculus hippocastanum de perímetre de 16 a 18 cm, amb pade terra de diàmetre mínim 51 cm i profunditat mínima 35,7 cm segons fórmulesntj

TOTAL EUROS PER U 121,97 € cent vint-i-u ambnoranta-set Euros

Pàgina: 13



C06-5 FR61246B U Plantació d'arbre planifoli amb pa de terra o contenidor, de 25 a 35 cm deperímetre de tronc a 1 m d'alçària (a partir del coll de l'arrel), excavació de clot deplantació de 120x120x80 cm amb mitjans mecànics, en un pendent inferior al 25%, reblert del clot amb terra de l'excavació barrejada amb un 10% de compost iprimer reg

TOTAL EUROS PER U 65,22 € seixanta-cinc ambvint-i-dos Euros

C06-6 FR491433 U Subministrament d'abelia floribunda o similar d'alçària 30 a 40 cm, en contenidorde 3 l

TOTAL EUROS PER U 4,14 € quatre amb catorze Euros

C06-7 FR662331 U Plantació d'arbust o arbre de petit format en contenidor de 3 a 5 l, excavació declot de plantació de 40x40x30 cm amb mitjans manuals, en un pendent inferior al35 %, reblert del clot amb terra de l'excavació i primer reg

TOTAL EUROS PER U 6,81 € sis amb vuitanta-u Euros

PRESSUPOST PARCIAL Nº: C07 SEGURETAT I SALUT

C07-1 C012453 PA Mesures de seguretat i salutTOTAL EUROS PER PA 135.524,70 € cent trenta-cinc mil

cinc-cents vint-i-quatreamb setanta Euros

Pàgina: 14



QUADRE DE PREUS Nº2

ADVERTENCIA: Els preus del present quadre s'aplicaran única i exclusivament en els cassos que sigui pressis abonar obres incomplertes quanper rescisió o altre causa no arribin a acabar-se les contratades, sense que es pugui pretendre la valoració de cada unitat d'obra fraccionada enaltre forma que l'establerta en l'esmentat quadre.

Pàgina: 15


PRESSUPOST PARCIAL Nº: C01 DEMOLICIONSC01-1 F2191306 m Demolició de vorada col·locada sobre formigó, amb martell trencador muntat sobre

retroexcavadora i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió o contenidor

Maquinària 3,93 €3 % Costos indirectes 0,12 €

TOTAL EUROS P… M 4,05 €

C01-2 F2193A05 m Demolició de rigola de formigó, amb compressor i càrrega mecànica sobre camió

Mà d'obra 2,26 €Maquinària 2,28 €Mitjans auxiliars 0,03 €3 % Costos indirectes 0,14 €


C01-3 F2194JB5 m2 Demolició de paviment de panots col·locats sobre formigó, de fins a 10 cm de gruixi fins a 2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobrecamió


TOTAL EUROS P… M2 5,62 €

C01-4 F21B3001 m Desmuntatge de barana metàl·lica, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió



C01-5 K21B2011 m Arrencada de passamà ancorat, amb mitjans manuals i càrrega manual sobrecamió o contenidor

Mà d'obra 1,95 €Mitjans auxiliars 0,03 €3 % Costos indirectes 0,06 €


C01-6 F9Z1U010 m Tall de paviments de qualssevol tipus amb disc de diamant



C01-7 F2R64269 m3 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de residus inerts o no especials ainstal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió per a transport de 12 t,amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km



C01-8 F2RA6580 m3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus barrejats no especials ambuna densitat 0,17 t/m3, procedents de construcció o demolició, amb codi 170904segons la llista europea de residus (orden mam/304/2002)

Materials 12,75 €3 % Costos indirectes 0,38 €


Pàgina: 16

Quadre de Preus Nº2

Nº CODI UT DENOMINACIO DESCOMPOSICIÓ TOTAL

PRESSUPOST PARCIAL Nº: C02 MOVIMENT DE TERRESC02-1 F2224123 m3 Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny fluix,

amb retroexcavadora i càrrega mecànica del material excavat



C02-2 F921101F m3 Subbase de tot-u natural, amb estesa i piconatge del material al 95 % del pm

Mà d'obra 0,97 €Maquinària 5,34 €Materials 23,80 €Mitjans auxiliars 0,01 €3 % Costos indirectes 0,90 €


C02-3 F2221774 m Excavació de rasa per a pas d'instal·lacions de 40 cm d'amplària i 70 cm defondària, reblert i compactació amb terres seleccionades de la pròpia excavació,sense pedres, amb retroexcavadora



PRESSUPOST PARCIAL Nº: C03 PAVIMENTSC03-1 F965P6D5 m Vorada recta de peces de formigó, doble capa, amb secció normalitzada de

calçada c3 de 28x17 cm, de classe climàtica b, classe resistent a l'abrasió h iclasse resistent a flexió t (r-5 mpa), segons une-en 1340, col·locada sobre base deformigó reciclat no estructural de 15 n/mm2 de resistència mínima a compressió ide 10 a 20 cm d'alçària, i rejuntada amb morter

Mà d'obra 15,33 €Materials 9,36 €Mitjans auxiliars 0,23 €3 % Costos indirectes 0,75 €


C03-2 F9715L11 m3 Base per a rigola amb formigó hm-20/s/40/i, de consistència seca i grandàriamàxima del granulat 40 mm, escampat des de camió, estesa i vibratge manual,acabat reglejat



C03-3 F97422EA m Rigola de 20 cm d'amplària amb peces de morter de ciment de color blanc, de20x20x8 cm, col·locades amb morter i rejuntades amb beurada de ciment blanc



C03-4 F96AUA40 m Vorada de xapa d'acer corten, de 10 mm de gruix i 200 mm d'alçària, inclòselements metàl·lics d'ancoratge soldats a la xapa i col·locada sobre base deformigo no estructural de 15 n/mm2 de resitència mínima a compressió

Mà d'obra 6,42 €Materials 28,28 €

Pàgina: 17



Mitjans auxiliars 0,10 €3 % Costos indirectes 1,04 €


C03-5 F9C31324 m2 Paviment de terratzo amb granulat de palet de riera, rentat amb àcid, de 30x30x4cm, preu alt, col·locat a truc de maceta amb morter de ciment 1:6, per a ús exterior



C03-6 F9365N11 m3 Base de formigó hm-20/b/40/i, de consistència tova i grandària màxima del granulat40 mm, abocat des de camió amb estesa i vibratge manual, amb acabat reglejat



C03-7 F9Z4M616 m2 Armadura per lloses de formigó ap500 sd amb malla electrosoldada de barrescorrugades d'acer me 20x20 cm d:6-6 mm 6x2,2 m b500sd une-en 10080



C03-8 F9G1A745 m3 Paviment de formigó sense additius ha-30/p/20/iiia+e de consistència plàstica,grandària màxima del granulat, 20 mm, escampat des de camió, estesa i vibratgemecànic i acabat remolinat mecànic



C03-9 F9C21424 m2 Paviment de terratzo amb relleu de gra petit, de 40x40 cm, preu alt, col·locat a trucde maceta amb morter de ciment 1:6, per a ús exterior



C03-10 F9F5TH0F m2 Paviment de peces de formigó de forma rectangular 60x 40 cm i 8 cm de gruix,preu alt , col·locats amb morter de ciment 1:4 i reblert de junts amb sorra fina



Pàgina: 18



PRESSUPOST PARCIAL Nº: C04 ENLLUMENATC04-1 FHQAP601 u Subministre i projector per a exteriors amb leds, de 16x1 w de potència nominal

total, model ipro 16x1w led warm white, de la casa iguzzini, o similar, amb equipelectrònic, classe ii i òptica s, fins i tot amb marc portaccessoris, accessori permuntatge a paret i refractor per a distribució elíptica, tot muntat, instal.lat icomprovat.


TOTAL EUROS P… U 776,05 €

C04-2 C0401LMU u Subministre i col.locació d'aplic quadrat de 30x30, encastable a paret, modelconfort hit-ce 35 w pgj5 amb alimentador electrònic, de la casa iguzzini, oequivalent, amb làmpada model hit-ce de 35w/830 pgj5 de amb cos de fosad'alumini, grau de protecció ip-65, inclòs cos d'empotrament i accessoris.



C04-3 C0402LMU m Subministre i instal.lació de tira de led model ledstrip warm white 3000k 24w, de lacasa iguzzini, o similar, de 5000 mm de longitud, fins i tot alimentador de 70w de12v de 3 bobines, amb perfil linial baix empotrable model frame per a ledstrip topl2000 d'alumini, difusor opal l2000, extrems de tancament per perfil linial modelframe de color gris, i kit de molles per a introducció de perfils en ranura passant.



C04-4 FG31D562 m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kv de tensió assignada, amb designació rz,tetrapolar, de secció 4 x 10 mm2, amb coberta del cable de poliolefines amb baixaemissió fums, col·locat superficialment



C04-5 FDG31311 m Canalització amb tub de pvc corrugat de d=80 mm i reblert de rasa amb terresseleccionades



C04-6 FDK256F3 u Pericó de 38x38x55 cm, amb parets de 15 cm de gruix de formigó hm-20/p/20/i isolera de maó calat, sobre llit de sorra



C04-7 FDKZH9B4 u Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, paslliure de 400x400 mm i classe b125 segons norma une-en 124, col·locat ambmorter

Mà d'obra 14,97 €

Pàgina: 19



Materials 26,94 €Mitjans auxiliars 0,22 €3 % Costos indirectes 1,26 €


C04-8 EG380902 m Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2, muntat superficialment



PRESSUPOST PARCIAL Nº: C05 SERRALLERIAC05-1 05012345 kg Acer amb resistència millorada a la corrossió atmosfèrica (corten) s355j0wp segons

pne-en 10025-5, format per peça simple, en perfils laminats en calent en planxa,treballat a taller i col.locat a obra, inclòs part proporcional d'accessoris i fixacions.


TOTAL EUROS P… KG 3,49 €

C05-2 K89F5BJB m Pintat de tub d'acer, a l'esmalt sintètic, amb dues capes d'imprimació antioxidant i 2capes d'acabat, fins a 2" de diàmetre, com a màxim



PRESSUPOST PARCIAL Nº: C06 MOBILIARI URBÀ I JARDINERIAC06-1 FQ11HA32 u Banc de posts de fusta tropical amb certificat fsc amb oli de dos components, d'1,5

m de llargària, amb respatller de fusta i amb suports de fosa de ferro, col·locat ambfixacions mecàniques, model neobarcino de la casa fundació dúctil benito, oequivalent.



C06-2 FQ11HA33 u Cadira de posts de fusta tropical amb certificat fsc amb oli de dos components,d'0,6 m de llargària, amb respatller de fusta i amb suports de fosa de ferro,col·locada amb fixacions mecàniques, model neobarcino de la casa fundació dúctilbenito, o equivalent.



C06-3 FQ221031 u Subministre i col.locació de paperera de 230 l de capacitat, circular formada per uncos de xapa mecanitzada per laser de 2 mm. De gruix acabat galvanitzat i pintat alforn amb oxiron negre i tapa de planxa d'acer inoxidable aisi316 amb tres forats de100 cm d'alçada i 62 cm de diàmetre, model sort de metàl.lics tordera o similar,ancorada amb dau de formigó


Pàgina: 20




C06-4 FR41362A u Subministrament d'aesculus hippocastanum de perímetre de 16 a 18 cm, amb pade terra de diàmetre mínim 51 cm i profunditat mínima 35,7 cm segons fórmules ntj



C06-5 FR61246B u Plantació d'arbre planifoli amb pa de terra o contenidor, de 25 a 35 cm de perímetrede tronc a 1 m d'alçària (a partir del coll de l'arrel), excavació de clot de plantacióde 120x120x80 cm amb mitjans mecànics, en un pendent inferior al 25 %, reblertdel clot amb terra de l'excavació barrejada amb un 10% de compost i primer reg



C06-6 FR491433 u Subministrament d'abelia floribunda o similar d'alçària 30 a 40 cm, en contenidor de3 l



C06-7 FR662331 u Plantació d'arbust o arbre de petit format en contenidor de 3 a 5 l, excavació de clotde plantació de 40x40x30 cm amb mitjans manuals, en un pendent inferior al 35 %,reblert del clot amb terra de l'excavació i primer reg



PRESSUPOST PARCIAL Nº: C07 SEGURETAT I SALUTC07-1 C012453 pa Mesures de seguretat i salut

Sense descomposició 131.577,38 €3 % Costos indirectes 3.947,32 €

TOTAL EUROS P… PA 135.524,70 €

Pàgina: 21



QUADRE DE LA MA D'OBRA

Pàgina: 22

1 A0121000 h Oficial 1a 23,30

2 A0122000 h Oficial 1a paleta 23,30

3 A0124000 h Oficial 1a ferrallista 23,30

4 A0125000 h Oficial 1a soldador 23,69

5 A0127000 h Oficial 1a col·locador 23,30

6 A012D000 h Oficial 1a pintor 23,30

7 A012H000 h Oficial 1a electricista 24,08

8 A012N000 h Oficial 1a d'obra pública 23,30

9 A012P000 h Oficial 1a jardiner 26,91

10 A012P200 h Oficial 2a jardiner 25,21

11 A0134000 h Ajudant ferrallista 20,68

12 A0135000 h Ajudant soldador 20,76

13 A0137000 h Ajudant col·locador 20,68

14 A013D000 h Ajudant pintor 20,68

15 A013H000 h Ajudant electricista 20,65

16 A013P000 h Ajudant jardiner 23,89

17 A0140000 h Manobre 19,47

18 A0150000 h Manobre especialista 20,15

Import Total 31.457,09

Pàgina: 23

Quadre de la ma d'…


QUADRE DE LA MAQUINARIA

Pàgina: 24

1 C1101200 h Compressor amb dos martells pneumàtics 16,58

2 C1105A00 h Retroexcavadora amb martell trencador 68,31

3 C1311440 h Pala carregadora sobre pneumàtics de 15 a 20 t 86,18

4 C1313330 h Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t 50,00

5 C1331100 h Motoanivelladora petita 56,95

6 C13350C0 h Corró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 t 66,20

7 C133A0J0 h Picó vibrant amb placa de 30x33 cm 8,80

8 C1501700 h Camió per a transport de 7 t 31,33

9 C1501800 h Camió per a transport de 12 t 37,34

10 C1502E00 h Camió cisterna de 8 m3 41,32

11 C1503300 h Camió grua de 3 t 42,27

12 C1704200 h Mesclador continu per a morter preparat en sacs 1,44

13 C1705600 h Formigonera de 165 l 1,77

14 C1705700 h Formigonera de 250 l 2,87

15 C1709A00 h Estenedora per a paviments de formigó 78,42

16 C170H000 h Màquina tallajunts amb disc de diamant per a paviment 10,69

17 C2001000 h Martell trencador manual 3,62

18 C2003000 h Remolinador mecànic 5,33

19 C2005000 h Regle vibratori 4,90

20 C200P000 h Equip i elements auxiliars per a soldadura elèctrica 3,12

21 C200S000 h Equip i elements auxiliars per a tall oxiacetilènic 7,78


Pàgina: 25

Quadre de la maqui…


QUADRE DELS MATERIALS

Pàgina: 26

1 B0111000 m3 Aigua 1,25

2 B0310020 t Sorra de pedrera per a morters 19,18

3 B0310400 t Sorra de pedrera de 0 a 5 mm 18,67

4 B0310500 t Sorra de pedrera de 0 a 3,5 mm 18,77

5 B0312010 t Sorra de pedrera de pedra granítica per a formigons 19,66

6 B0332Q10 t Grava de pedrera de pedra granítica, de grandària màxima 20 mm, pera formigons 19,64

7 B0371000 m3 Tot-u natural 20,64

8 B0512401 t Ciment pòrtland amb filler calcari cem ii/b-l 32,5 r segons une-en 197-1,en sacs 103,30

9 B051E201 t Ciment blanc de ram de paleta bl 22,5 x segons une 80305, en sacs 160,16

10 B064300C m3 Formigó hm-20/p/20/i de consistència plàstica, grandària màxima delgranulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classed'exposició i 57,38

11 B064500B m3 Formigó hm-20/b/40/i de consistència tova, grandària màxima delgranulat 40 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classed'exposició i 55,93

12 B064500D m3 Formigó hm-20/s/40/i de consistència seca, grandària màxima delgranulat 40 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classed'exposició i 55,51

13 B065EH6C m3 Formigó ha-30/p/20/iiia+e de consistència plàstica, grandària màximadel granulat 20 mm, amb >= 300 kg/m3 de ciment, apte per a classed'exposició iiia+e 81,44

14 B06NN14C m3 Formigó d'ús no estructural de resistència a compressió15 n/mm2,consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm,hne-15/p/40 55,05

15 B06NPF2P m3 Formigó d'ús no estructural amb granulat reciclat, de consistènciaplàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, amb 235 kg/m3 deciment, hne- 235/ p/ 20, amb una substitució del 50% del granulatgruixut per granulat reciclat mixt amb marcat ce, procedent de plantesde reciclat de residus de la construcció o demolició autoritzades 53,67

16 B0710150 t Morter per a ram de paleta, classe m 5 (5 n/mm2), en sacs, dedesignació (g) segons norma une-en 998-2 33,31

17 B0710250 t Morter per a ram de paleta, classe m 5 (5 n/mm2), a granel, dedesignació (g) segons norma une-en 998-2 30,48

18 B0A14200 kg Filferro recuit de diàmetre 1,3 mm 1,09

19 B0B34254 m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer me 20x20 cm d:6-6mm 6x2,2 m b500sd une-en 10080 1,77

20 B0DF7G0A u Motlle metàl·lic per a encofrat de pericó d'enllumenat de 38x38x55 cm,per a 150 usos 1,06

21 B0F1D2A1 u Maó calat, de 290x140x100 mm, per a revestir, categoria i, hd, segonsla norma une-en 771-1 0,20

22 B2RA6580 t Deposició controlada a centre de reciclatge de residus barrejats noespecials amb una densitat 0,17 t/m3, procedents de construcció odemolició, amb codi 170904 segons la llista europea de residus (ordenmam/304/2002) 75,00

Pàgina: 27

Quadre dels materials


23 B44ZS043 kg Acer amb resistència millorada a la corrossió atmosfèrica (corten)s355j0wp segons pne-en 10025-5, format per peça simple, en perfilslaminats en calent en planxa, tallat a mida 1,84

24 B89ZB000 kg Esmalt sintètic 10,38

25 B8ZAA000 kg Imprimació antioxidant 12,28

26 B965A6D0 m Vorada recta de formigó, doble capa, amb secció normalitzada decalçada c3 de 28x17 cm, de classe climàtica b, classe resistent al'abrasió h i classe resistent a flexió t (r-5 mpa), segons une-en 1340 5,81

27 B96AUC40 m Vorada de xapa d'acer 'corten', de 10 mm de gruix i 200 mm d'alçària,inclòs elements metàl·lics d'ancoratge soldats a la xapa 25,80

28 B97422E1 u Peça de morter de ciment color blanc, de 20x20x8 cm, per a rigoles 0,93

29 B9C21424 m2 Terratzo de gra petit amb relleu, de 40x40 cm, preu alt, per a úsexterior 13,66

30 B9C31324 m2 Terratzo amb granulat de palet de riera, rentat amb àcid, de 30x30x4cm, preu alt, per a ús exterior 10,59

31 B9CZ2000 kg Beurada de color 0,86

32 B9FA6481 m2 Llosa de formigó per a paviments de 60x40 cm i 8 cm de gruix, deforma rectangular, acabat amb textura pètria, preu alt 23,08

33 BDKZH9B0 u Bastiment quadrat i tapa quadrada de fosa dúctil per a pericó deserveis, recolzada, pas lliure de 400x400 mm i classe b125 segonsnorma une-en 124 26,84

34 BG22RG10 m Tub corbable corrugat de pvc, de 80 mm de diàmetre nominal, aïllant ino propagador de la flama, resistència a l'impacte de 6 j, resistència acompressió de 250 n, per a canalitzacions soterrades 1,26

35 BG31D560 m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kv de tensió assignada, ambdesignació rz, tetrapolar, de secció 4 x 10 mm2, amb coberta del cablede poliolefines amb baixa emissió fums 5,22

36 BG380900 m Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2 1,29

37 BGW38000 u Part proporcional d'accessoris per a conductors de coure nus 0,36

38 BHQAP601 u Projector per a exteriors amb leds, de 16x1 w de potència nominaltotal, model ipro 16x1w led warm white, de la casa iguzzini, o similar,amb equip electrònic, classe ii i òptica s, fins i tot amb marcportaccessoris, accessori per muntatge a paret i refractor per adistribució elíptica 746,19

39 BQ11HA32 u Banc de posts de fusta tropical amb certificat fsc amb oli de doscomponents, d'1,5 m de llargària, amb respatller de fusta i amb suportsde fosa de ferro 535,00

40 BQ11HA33 u Banc de posts de fusta tropical amb certificat fsc amb oli de doscomponents, d'1,5 m de llargària, amb respatller de fusta i amb suportsde fosa de ferro, col·locat amb fixacions mecàniques, modelneobarcino de la casa fundació dúctil benito, o equivalent. 342,00

41 BQ221030 u Subministre de paperera de 230 l de capacitat, circular formada per uncos de xapa mecanitzada per laser de 2 mm. De gruix acabatgalvanitzat i pintat al forn amb oxiron negre i tapa de planxa d'acerinoxidable aisi316 amb tres forats de 100 cm d'alçada i 62 cm dediàmetre, model sort de metàl.lics tordera o similar 194,85

42 BR341110 m3 Compost de classe i, d'origen vegetal, segons ntj 05c, subministrat agranel 40,72

Pàgina: 28



43 BR41362A u Aesculus hippocastanum de perímetre de 16 a 18 cm, amb pa de terrade diàmetre mínim 51 cm i profunditat mínima 35,7 cm segonsfórmules ntj 118,42

44 BR491433 u Abelia floribunda d'alçària 30 a 40 cm, en contenidor de 3 l 4,02

45 C0401LMM u Fasdfadfa 401,13

46 C04023ML m Subministre de tira de led model ledstrip warm white 3000k 24w, de lacasa iguzzini, o similar, de 5000 mm de longitud, fins i tot alimentadorde 70w de 12v de 3 bobines, amb perfil linial baix empotrable modelframe per a ledstrip top l2000 d'alumini, difusor opal l2000, extrems detancament per perfil linial model frame de color gris, i kit de molles pera introducció de perfils en ranura passant. 60,68


Pàgina: 29



QUADRE DE PREUS AUXILIARS

Pàgina: 30

1 D060M0B2 m3 Formigó de 150 kg/m3, amb una proporció en volum 1:4:8, ambciment pòrtland amb filler calcari cem ii/b-l 32,5 r i granulat de pedragranítica de grandària màxima 20 mm, elaborat a l'obra ambformigonera de 250 l

A0150000 h 0,900 20,150 18,140Manobre especialistaB0111000 m3 0,180 1,250 0,230AiguaB0312010 t 0,650 19,660 12,780Sorra de pedrera de pedra granítica per a

formigonsB0332Q10 t 1,550 19,640 30,440Grava de pedrera de pedra granítica, de

grandària màxima 20 mm, per a formigonsB0512401 t 0,150 103,300 15,500Ciment pòrtland amb filler calcari cem ii/b-l 32,5 r

segons une-en 197-1, en sacsC1705700 h 0,450 2,870 1,290Formigonera de 250 l

A%AUX001 % 1,000 18,140 0,180Despeses auxiliars sobre la mà d'obraTotal 78,560

2 D0701641 m3 Morter de ciment pòrtland amb filler calcari cem ii/b-l i sorra, amb250 kg/m3 de ciment, amb una proporció en volum 1:6 i 5 n/mm2 deresistència a compressió, elaborat a l'obra

A0150000 h 1,000 20,150 20,150Manobre especialistaB0111000 m3 0,200 1,250 0,250AiguaB0310020 t 1,630 19,180 31,260Sorra de pedrera per a mortersB0512401 t 0,250 103,300 25,830Ciment pòrtland amb filler calcari cem ii/b-l 32,5 r



3 D0701821 m3 Morter de ciment pòrtland amb filler calcari cem ii/b-l i sorra, amb380 kg/m3 de ciment, amb una proporció en volum 1:4 i 10 n/mm2de resistència a compressió, elaborat a l'obra

A0150000 h 1,000 20,150 20,150Manobre especialistaB0111000 m3 0,200 1,250 0,250AiguaB0310020 t 1,520 19,180 29,150Sorra de pedrera per a mortersB0512401 t 0,380 103,300 39,250Ciment pòrtland amb filler calcari cem ii/b-l 32,5 r



Pàgina: 31

Quadre de preus auxiliars

Nº CODI UT DENOMINACIO QUANTITAT PREU TOTAL

JUSTIFICACIO DE PREUS

Pàgina: 32

Pàgina: 33

Justificació de Preus


PRESSUPOST PARCIAL Nº C01 DEMOLICIONSC01-1 F2191306 m Demolició de vorada col·locada sobre formigó, amb martell trencador

muntat sobre retroexcavadora i càrrega manual i mecànica de runasobre camió o contenidor

C1105A00 h 0,040 68,310 2,73Retroexcavadora amb martell trencadorC1313330 h 0,024 50,000 1,20Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

Costos indirectes % 3,00 3,930 0.12Total Arrodonit 4,05

C01-2 F2193A05 m Demolició de rigola de formigó, amb compressor i càrrega mecànicasobre camió

A0150000 h 0,112 20,150 2,26Manobre especialistaC1101200 h 0,056 16,580 0,93Compressor amb dos martells pneumàticsC1313330 h 0,027 50,000 1,35Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t

A%AUX001 % 1,500 2,260 0,03Despeses auxiliars sobre la mà d'obraCostos indirectes % 3,00 4,570 0.14

Total Arrodonit 4,71

C01-3 F2194JB5 m2 Demolició de paviment de panots col·locats sobre formigó, de fins a10 cm de gruix i fins a 2 m d'amplària amb retroexcavadora ambmartell trencador i càrrega sobre camió

C1105A00 h 0,066 68,310 4,51Retroexcavadora amb martell trencadorC1313330 h 0,019 50,000 0,95Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t


C01-4 F21B3001 m Desmuntatge de barana metàl·lica, amb mitjans mecànics i càrregasobre camió

A0121000 h 0,052 23,300 1,21Oficial 1aA0125000 h 0,300 23,690 7,11Oficial 1a soldadorA0140000 h 0,210 19,470 4,09ManobreA0150000 h 0,060 20,150 1,21Manobre especialistaC1101200 h 0,030 16,580 0,50Compressor amb dos martells pneumàticsC200S000 h 0,300 7,780 2,33Equip i elements auxiliars per a tall oxiacetilènicA%AUX001 % 1,500 13,620 0,20Despeses auxiliars sobre la mà d'obra

Costos indirectes % 3,0016,650 0.50Total Arrodonit 17,15

C01-5 K21B2011 m Arrencada de passamà ancorat, amb mitjans manuals i càrregamanual sobre camió o contenidor

A0140000 h 0,100 19,470 1,95ManobreA%AUX001 % 1,500 1,950 0,03Despeses auxiliars sobre la mà d'obra


C01-6 F9Z1U010 m Tall de paviments de qualssevol tipus amb disc de diamant

A0150000 h 0,100 20,150 2,02Manobre especialistaC170H000 h 0,100 10,690 1,07Màquina tallajunts amb disc de diamant per a

pavimentA%AUX001 % 2,500 2,020 0,05Despeses auxiliars sobre la mà d'obra


C01-7 F2R64269 m3 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de residus inerts o noespecials a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camióper a transport de 12 t, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15km

C1311440 h 0,007 86,180 0,60Pala carregadora sobre pneumàtics de 15 a 20 tC1501800 h 0,173 37,340 6,46Camió per a transport de 12 t


Pàgina: 34



C01-8 F2RA6580 m3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus barrejats noespecials amb una densitat 0,17 t/m3, procedents de construcció odemolició, amb codi 170904 segons la llista europea de residus(orden mam/304/2002)

B2RA6580 t 0,170 75,000 12,75Deposició controlada a centre de reciclatge deresidus barrejats no especials amb una densitat0,17 t/m3, procedents de construcció odemolició, amb codi 170904 segons la llistaeuropea de residus (orden mam/304/2002)


Pàgina: 35



PRESSUPOST PARCIAL Nº C02 MOVIMENT DE TERRESC02-1 F2224123 m3 Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària,

en terreny fluix, amb retroexcavadora i càrrega mecànica delmaterial excavat

A0140000 h 0,080 19,470 1,56ManobreC1313330 h 0,121 50,000 6,05Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t



C02-2 F921101F m3 Subbase de tot-u natural, amb estesa i piconatge del material al 95% del pm

A0140000 h 0,050 19,470 0,97ManobreB0111000 m3 0,050 1,250 0,06AiguaB0371000 m3 1,150 20,640 23,74Tot-u naturalC1331100 h 0,035 56,950 1,99Motoanivelladora petitaC13350C0 h 0,035 66,200 2,32Corró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 tC1502E00 h 0,025 41,320 1,03Camió cisterna de 8 m3A%AUX001 % 1,500 0,970 0,01Despeses auxiliars sobre la mà d'obra


C02-3 F2221774 m Excavació de rasa per a pas d'instal·lacions de 40 cm d'amplària i 70cm de fondària, reblert i compactació amb terres seleccionades de lapròpia excavació, sense pedres, amb retroexcavadora

A0140000 h 0,125 19,470 2,43ManobreA0150000 h 0,125 20,150 2,52Manobre especialistaC1313330 h 0,073 50,000 3,65Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 tC133A0J0 h 0,125 8,800 1,10Picó vibrant amb placa de 30x33 cm



Pàgina: 36



PRESSUPOST PARCIAL Nº C03 PAVIMENTSC03-1 F965P6D5 m Vorada recta de peces de formigó, doble capa, amb secció

normalitzada de calçada c3 de 28x17 cm, de classe climàtica b,classe resistent a l'abrasió h i classe resistent a flexió t (r-5 mpa),segons une-en 1340, col·locada sobre base de formigó reciclat noestructural de 15 n/mm2 de resistència mínima a compressió i de 10a 20 cm d'alçària, i rejuntada amb morter

A012N000 h 0,240 23,300 5,59Oficial 1a d'obra públicaA0140000 h 0,500 19,470 9,74ManobreB06NPF2P m3 0,059 53,670 3,17Formigó d'ús no estructural amb granulat

reciclat, de consistència plàstica i grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb 235 kg/m3 deciment, hne- 235/ p/ 20, amb una substitució del50% del granulat gruixut per granulat reciclatmixt amb marcat ce, procedent de plantes dereciclat de residus de la construcció o demolicióautoritzades

B0710250 t 0,003 30,480 0,09Morter per a ram de paleta, classe m 5 (5n/mm2), a granel, de designació (g) segonsnorma une-en 998-2

B965A6D0 m 1,050 5,810 6,10Vorada recta de formigó, doble capa, ambsecció normalitzada de calçada c3 de 28x17 cm,de classe climàtica b, classe resistent a l'abrasióh i classe resistent a flexió t (r-5 mpa), segonsune-en 1340

A%AUX001 % 1,500 15,330 0,23Despeses auxiliars sobre la mà d'obraCostos indirectes % 3,0024,920 0.75


C03-2 F9715L11 m3 Base per a rigola amb formigó hm-20/s/40/i, de consistència seca igrandària màxima del granulat 40 mm, escampat des de camió,estesa i vibratge manual, acabat reglejat

A012N000 h 0,200 23,300 4,66Oficial 1a d'obra públicaA0140000 h 0,600 19,470 11,68ManobreB064500D m3 1,100 55,510 61,06Formigó hm-20/s/40/i de consistència seca,

grandària màxima del granulat 40 mm, amb >=200 kg/m3 de ciment, apte per a classed'exposició i

C2005000 h 0,060 4,900 0,29Regle vibratoriA%AUX001 % 1,500 16,340 0,25Despeses auxiliars sobre la mà d'obra


C03-3 F97422EA m Rigola de 20 cm d'amplària amb peces de morter de ciment de colorblanc, de 20x20x8 cm, col·locades amb morter i rejuntades ambbeurada de ciment blanc

A012N000 h 0,210 23,300 4,89Oficial 1a d'obra públicaA0140000 h 0,070 19,470 1,36ManobreB051E201 t 0,001 160,160 0,16Ciment blanc de ram de paleta bl 22,5 x segons

une 80305, en sacsB0710150 t 0,013 33,310 0,43Morter per a ram de paleta, classe m 5 (5

n/mm2), en sacs, de designació (g) segonsnorma une-en 998-2

B97422E1 u 5,050 0,930 4,70Peça de morter de ciment color blanc, de20x20x8 cm, per a rigoles

C1704200 h 0,070 1,440 0,10Mesclador continu per a morter preparat en sacsA%AUX001 % 1,500 6,250 0,09Despeses auxiliars sobre la mà d'obra


Pàgina: 37



C03-4 F96AUA40 m Vorada de xapa d'acer corten, de 10 mm de gruix i 200 mm d'alçària,inclòs elements metàl·lics d'ancoratge soldats a la xapa i col·locadasobre base de formigo no estructural de 15 n/mm2 de resitènciamínima a compressió

A0121000 h 0,150 23,300 3,50Oficial 1aA0140000 h 0,150 19,470 2,92ManobreB06NN14C m3 0,045 55,050 2,48Formigó d'ús no estructural de resistència a

compressió15 n/mm2, consistència plàstica igrandària màxima del granulat 40 mm,hne-15/p/40

B96AUC40 m 1,000 25,800 25,80Vorada de xapa d'acer 'corten', de 10 mm degruix i 200 mm d'alçària, inclòs elementsmetàl·lics d'ancoratge soldats a la xapa



C03-5 F9C31324 m2 Paviment de terratzo amb granulat de palet de riera, rentat amb àcid,de 30x30x4 cm, preu alt, col·locat a truc de maceta amb morter deciment 1:6, per a ús exterior

A0122000 h 0,400 23,300 9,32Oficial 1a paletaA0140000 h 0,200 19,470 3,89ManobreB9C31324 m2 1,040 10,590 11,01Terratzo amb granulat de palet de riera, rentat

amb àcid, de 30x30x4 cm, preu alt, per a úsexterior

B9CZ2000 kg 0,600 0,860 0,52Beurada de colorD0701641 m3 0,021 78,930 1,66Morter de ciment pòrtland amb filler calcari cem

ii/b-l i sorra, amb 250 kg/m3 de ciment, amb unaproporció en volum 1:6 i 5 n/mm2 de resistènciaa compressió, elaborat a l'obra



C03-6 F9365N11 m3 Base de formigó hm-20/b/40/i, de consistència tova i grandàriamàxima del granulat 40 mm, abocat des de camió amb estesa ivibratge manual, amb acabat reglejat

A012N000 h 0,150 23,300 3,50Oficial 1a d'obra públicaA0140000 h 0,450 19,470 8,76ManobreB064500B m3 1,050 55,930 58,73Formigó hm-20/b/40/i de consistència tova,


C2005000 h 0,150 4,900 0,74Regle vibratoriA%AUX001 % 1,500 12,260 0,18Despeses auxiliars sobre la mà d'obra


C03-7 F9Z4M616 m2 Armadura per lloses de formigó ap500 sd amb malla electrosoldadade barres corrugades d'acer me 20x20 cm d:6-6 mm 6x2,2 m b500sdune-en 10080

A0124000 h 0,022 23,300 0,51Oficial 1a ferrallistaA0134000 h 0,022 20,680 0,45Ajudant ferrallistaB0A14200 kg 0,018 1,090 0,02Filferro recuit de diàmetre 1,3 mmB0B34254 m2 1,200 1,770 2,12Malla electrosoldada de barres corrugades

d'acer me 20x20 cm d:6-6 mm 6x2,2 m b500sdune-en 10080



Pàgina: 38



C03-8 F9G1A745 m3 Paviment de formigó sense additius ha-30/p/20/iiia+e deconsistència plàstica, grandària màxima del granulat, 20 mm,escampat des de camió, estesa i vibratge mecànic i acabat remolinatmecànic

A012N000 h 0,117 23,300 2,73Oficial 1a d'obra públicaA0140000 h 0,200 19,470 3,89ManobreB065EH6C m3 1,050 81,440 85,51Formigó ha-30/p/20/iiia+e de consistència

plàstica, grandària màxima del granulat 20 mm,amb >= 300 kg/m3 de ciment, apte per a classed'exposició iiia+e

C1709A00 h 0,033 78,420 2,59Estenedora per a paviments de formigóC2003000 h 0,050 5,330 0,27Remolinador mecànic



C03-9 F9C21424 m2 Paviment de terratzo amb relleu de gra petit, de 40x40 cm, preu alt,col·locat a truc de maceta amb morter de ciment 1:6, per a úsexterior

A0127000 h 0,300 23,300 6,99Oficial 1a col·locadorA0137000 h 0,150 20,680 3,10Ajudant col·locadorA0140000 h 0,040 19,470 0,78ManobreB0310400 t 0,035 18,670 0,65Sorra de pedrera de 0 a 5 mmB9C21424 m2 1,040 13,660 14,21Terratzo de gra petit amb relleu, de 40x40 cm,

preu alt, per a ús exteriorB9CZ2000 kg 0,300 0,860 0,26Beurada de colorD0701641 m3 0,021 78,930 1,66Morter de ciment pòrtland amb filler calcari cem

ii/b-l i sorra, amb 250 kg/m3 de ciment, amb unaproporció en volum 1:6 i 5 n/mm2 de resistènciaa compressió, elaborat a l'obra



C03-10 F9F5TH0F m2 Paviment de peces de formigó de forma rectangular 60x 40 cm i 8cm de gruix, preu alt , col·locats amb morter de ciment 1:4 i reblertde junts amb sorra fina

A012N000 h 0,700 23,300 16,31Oficial 1a d'obra públicaA0140000 h 0,350 19,470 6,81ManobreB0310500 t 0,017 18,770 0,32Sorra de pedrera de 0 a 3,5 mmB9FA6481 m2 1,050 23,080 24,23Llosa de formigó per a paviments de 60x40 cm i

8 cm de gruix, de forma rectangular, acabat ambtextura pètria, preu alt

D0701821 m3 0,050 90,240 4,51Morter de ciment pòrtland amb filler calcari cemii/b-l i sorra, amb 380 kg/m3 de ciment, amb unaproporció en volum 1:4 i 10 n/mm2 deresistència a compressió, elaborat a l'obra



Pàgina: 39



PRESSUPOST PARCIAL Nº C04 ENLLUMENATC04-1 FHQAP601 u Subministre i projector per a exteriors amb leds, de 16x1 w de

potència nominal total, model ipro 16x1w led warm white, de la casaiguzzini, o similar, amb equip electrònic, classe ii i òptica s, fins i totamb marc portaccessoris, accessori per muntatge a paret i refractorper a distribució elíptica, tot muntat, instal.lat i comprovat.

A012H000 h 0,160 24,080 3,85Oficial 1a electricistaA013H000 h 0,160 20,650 3,30Ajudant electricistaBHQAP601 u 1,000 746,185 746,19Projector per a exteriors amb leds, de 16x1 w de

potència nominal total, model ipro 16x1w ledwarm white, de la casa iguzzini, o similar, ambequip electrònic, classe ii i òptica s, fins i tot ambmarc portaccessoris, accessori per muntatge aparet i refractor per a distribució elíptica



C04-2 C0401LMU u Subministre i col.locació d'aplic quadrat de 30x30, encastable aparet, model confort hit-ce 35 w pgj5 amb alimentador electrònic, dela casa iguzzini, o equivalent, amb làmpada model hit-ce de 35w/830pgj5 de amb cos de fosa d'alumini, grau de protecció ip-65, inclòscos d'empotrament i accessoris.

A012H000 h 0,220 24,080 5,30Oficial 1a electricistaA013H000 h 0,220 20,650 4,54Ajudant electricistaA%AUX001 % 1,500 9,840 0,15Despeses auxiliars sobre la mà d'obraC0401LMM u 1,000 401,125 401,13Fasdfadfa


C04-3 C0402LMU m Subministre i instal.lació de tira de led model ledstrip warm white3000k 24w, de la casa iguzzini, o similar, de 5000 mm de longitud,fins i tot alimentador de 70w de 12v de 3 bobines, amb perfil linialbaix empotrable model frame per a ledstrip top l2000 d'alumini,difusor opal l2000, extrems de tancament per perfil linial model framede color gris, i kit de molles per a introducció de perfils en ranurapassant.

A012H000 h 0,194 24,080 4,67Oficial 1a electricistaA013H000 h 0,195 20,650 4,03Ajudant electricistaC04023ML m 1,000 60,679 60,68Subministre de tira de led model ledstrip warm

white 3000k 24w, de la casa iguzzini, o similar,de 5000 mm de longitud, fins i tot alimentador de70w de 12v de 3 bobines, amb perfil linial baixempotrable model frame per a ledstrip top l2000d'alumini, difusor opal l2000, extrems detancament per perfil linial model frame de colorgris, i kit de molles per a introducció de perfils enranura passant.



Pàgina: 40



C04-4 FG31D562 m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kv de tensió assignada, ambdesignació rz, tetrapolar, de secció 4 x 10 mm2, amb coberta delcable de poliolefines amb baixa emissió fums, col·locatsuperficialment

A012H000 h 0,040 24,080 0,96Oficial 1a electricistaA013H000 h 0,040 20,650 0,83Ajudant electricistaBG31D560 m 1,020 5,220 5,32Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kv de

tensió assignada, amb designació rz, tetrapolar,de secció 4 x 10 mm2, amb coberta del cable depoliolefines amb baixa emissió fums



C04-5 FDG31311 m Canalització amb tub de pvc corrugat de d=80 mm i reblert de rasaamb terres seleccionades

A012N000 h 0,010 23,300 0,23Oficial 1a d'obra públicaA0140000 h 0,010 19,470 0,19ManobreA0150000 h 0,083 20,150 1,67Manobre especialista

BG22RG10 m 1,050 1,260 1,32Tub corbable corrugat de pvc, de 80 mm dediàmetre nominal, aïllant i no propagador de laflama, resistència a l'impacte de 6 j, resistènciaa compressió de 250 n, per a canalitzacionssoterrades

C133A0J0 h 0,083 8,800 0,73Picó vibrant amb placa de 30x33 cmA%AUX001 % 1,500 2,090 0,03Despeses auxiliars sobre la mà d'obra


C04-6 FDK256F3 u Pericó de 38x38x55 cm, amb parets de 15 cm de gruix de formigóhm-20/p/20/i i solera de maó calat, sobre llit de sorra

A012N000 h 1,200 23,300 27,96Oficial 1a d'obra públicaA0140000 h 1,200 19,470 23,36ManobreB0310500 t 0,013 18,770 0,24Sorra de pedrera de 0 a 3,5 mmB064300C m3 0,209 57,380 11,99Formigó hm-20/p/20/i de consistència plàstica,


B0DF7G0A u 1,007 1,060 1,07Motlle metàl·lic per a encofrat de pericód'enllumenat de 38x38x55 cm, per a 150 usos

B0F1D2A1 u 11,004 0,200 2,20Maó calat, de 290x140x100 mm, per a revestir,categoria i, hd, segons la norma une-en 771-1



C04-7 FDKZH9B4 u Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis,recolzada, pas lliure de 400x400 mm i classe b125 segons normaune-en 124, col·locat amb morter

A012N000 h 0,350 23,300 8,16Oficial 1a d'obra públicaA0140000 h 0,350 19,470 6,81ManobreB0710150 t 0,003 33,310 0,10Morter per a ram de paleta, classe m 5 (5

n/mm2), en sacs, de designació (g) segonsnorma une-en 998-2

BDKZH9B0 u 1,000 26,840 26,84Bastiment quadrat i tapa quadrada de fosa dúctilper a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de400x400 mm i classe b125 segons normaune-en 124



Pàgina: 41



C04-8 EG380902 m Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2, muntatsuperficialment

A012H000 h 0,100 24,080 2,41Oficial 1a electricistaA013H000 h 0,150 20,650 3,10Ajudant electricistaBG380900 m 1,020 1,290 1,32Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35

mm2BGW38000 u 1,000 0,360 0,36Part proporcional d'accessoris per a conductors

de coure nusA%AUX001 % 1,500 5,510 0,08Despeses auxiliars sobre la mà d'obra


Pàgina: 42



PRESSUPOST PARCIAL Nº C05 SERRALLERIAC05-1 05012345 kg Acer amb resistència millorada a la corrossió atmosfèrica (corten)

s355j0wp segons pne-en 10025-5, format per peça simple, en perfilslaminats en calent en planxa, treballat a taller i col.locat a obra,inclòs part proporcional d'accessoris i fixacions.

A0125000 h 0,036 23,690 0,85Oficial 1a soldadorA0135000 h 0,019 20,760 0,39Ajudant soldadorC200P000 h 0,032 3,120 0,10Equip i elements auxiliars per a soldadura

elèctricaA%AUX001 % 2,500 1,240 0,03Despeses auxiliars sobre la mà d'obraB44ZS043 kg 1,100 1,840 2,02Acer amb resistència millorada a la corrossió

atmosfèrica (corten) s355j0wp segons pne-en10025-5, format per peça simple, en perfilslaminats en calent en planxa, tallat a mida


C05-2 K89F5BJB m Pintat de tub d'acer, a l'esmalt sintètic, amb dues capes d'imprimacióantioxidant i 2 capes d'acabat, fins a 2" de diàmetre, com a màxim

A012D000 h 0,175 23,300 4,08Oficial 1a pintorA013D000 h 0,020 20,680 0,41Ajudant pintorB89ZB000 kg 0,041 10,380 0,43Esmalt sintèticB8ZAA000 kg 0,051 12,280 0,63Imprimació antioxidantA%AUX001 % 1,500 4,490 0,07Despeses auxiliars sobre la mà d'obra


Pàgina: 43



PRESSUPOST PARCIAL Nº C06 MOBILIARI URBÀ I JARDINERIAC06-1 FQ11HA32 u Banc de posts de fusta tropical amb certificat fsc amb oli de dos

components, d'1,5 m de llargària, amb respatller de fusta i ambsuports de fosa de ferro, col·locat amb fixacions mecàniques, modelneobarcino de la casa fundació dúctil benito, o equivalent.

A0121000 h 0,530 23,300 12,35Oficial 1aA0140000 h 0,530 19,470 10,32ManobreBQ11HA32 u 1,000 535,000 535,00Banc de posts de fusta tropical amb certificat fsc

amb oli de dos components, d'1,5 m de llargària,amb respatller de fusta i amb suports de fosa deferro



C06-2 FQ11HA33 u Cadira de posts de fusta tropical amb certificat fsc amb oli de doscomponents, d'0,6 m de llargària, amb respatller de fusta i ambsuports de fosa de ferro, col·locada amb fixacions mecàniques,model neobarcino de la casa fundació dúctil benito, o equivalent.

A0121000 h 0,530 23,300 12,35Oficial 1aA0140000 h 0,530 19,470 10,32ManobreBQ11HA33 u 1,000 342,000 342,00Banc de posts de fusta tropical amb certificat fsc

amb oli de dos components, d'1,5 m de llargària,amb respatller de fusta i amb suports de fosa deferro, col·locat amb fixacions mecàniques, modelneobarcino de la casa fundació dúctil benito, oequivalent.



C06-3 FQ221031 u Subministre i col.locació de paperera de 230 l de capacitat, circularformada per un cos de xapa mecanitzada per laser de 2 mm. Degruix acabat galvanitzat i pintat al forn amb oxiron negre i tapa deplanxa d'acer inoxidable aisi316 amb tres forats de 100 cm d'alçada i62 cm de diàmetre, model sort de metàl.lics tordera o similar,ancorada amb dau de formigó

A0121000 h 0,400 23,300 9,32Oficial 1aA0140000 h 0,750 19,470 14,60ManobreBQ221030 u 1,000 194,850 194,85Subministre de paperera de 230 l de capacitat,

circular formada per un cos de xapamecanitzada per laser de 2 mm. De gruix acabatgalvanitzat i pintat al forn amb oxiron negre itapa de planxa d'acer inoxidable aisi316 ambtres forats de 100 cm d'alçada i 62 cm dediàmetre, model sort de metàl.lics tordera osimilar

C2001000 h 0,750 3,620 2,72Martell trencador manualD060M0B2 m3 0,079 78,560 6,21Formigó de 150 kg/m3, amb una proporció en

volum 1:4:8, amb ciment pòrtland amb fillercalcari cem ii/b-l 32,5 r i granulat de pedragranítica de grandària màxima 20 mm, elaborata l'obra amb formigonera de 250 l



Pàgina: 44



C06-4 FR41362A u Subministrament d'aesculus hippocastanum de perímetre de 16 a 18cm, amb pa de terra de diàmetre mínim 51 cm i profunditat mínima35,7 cm segons fórmules ntj

BR41362A u 1,000 118,420 118,42Aesculus hippocastanum de perímetre de 16 a18 cm, amb pa de terra de diàmetre mínim 51cm i profunditat mínima 35,7 cm segonsfórmules ntj


C06-5 FR61246B u Plantació d'arbre planifoli amb pa de terra o contenidor, de 25 a 35cm de perímetre de tronc a 1 m d'alçària (a partir del coll de l'arrel),excavació de clot de plantació de 120x120x80 cm amb mitjansmecànics, en un pendent inferior al 25 %, reblert del clot amb terrade l'excavació barrejada amb un 10% de compost i primer reg

A012P000 h 0,132 26,910 3,55Oficial 1a jardinerA012P200 h 0,264 25,210 6,66Oficial 2a jardinerA013P000 h 0,350 23,890 8,36Ajudant jardinerB0111000 m3 0,230 1,250 0,29AiguaBR341110 m3 0,115 40,720 4,68Compost de classe i, d'origen vegetal, segons

ntj 05c, subministrat a granelC1313330 h 0,350 50,000 17,50Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 tC1501700 h 0,290 31,330 9,09Camió per a transport de 7 tC1502E00 h 0,210 41,320 8,68Camió cisterna de 8 m3C1503300 h 0,100 42,270 4,23Camió grua de 3 t



C06-6 FR491433 u Subministrament d'abelia floribunda o similar d'alçària 30 a 40 cm,en contenidor de 3 l

BR491433 u 1,000 4,020 4,02Abelia floribunda d'alçària 30 a 40 cm, encontenidor de 3 l


C06-7 FR662331 u Plantació d'arbust o arbre de petit format en contenidor de 3 a 5 l,excavació de clot de plantació de 40x40x30 cm amb mitjansmanuals, en un pendent inferior al 35 %, reblert del clot amb terra del'excavació i primer reg

A012P000 h 0,010 26,910 0,27Oficial 1a jardinerA012P200 h 0,020 25,210 0,50Oficial 2a jardinerA013P000 h 0,240 23,890 5,73Ajudant jardinerB0111000 m3 0,010 1,250 0,01Aigua



Pàgina: 45



PRESSUPOST PARCIAL Nº C07 SEGURETAT I SALUTC07-1 C012453 pa Mesures de seguretat i salut

Sense descomp… 131.577,38Costos indirectes % 3,00131.577,379 3947.32

Total Arrodonit 135.524,70

Pàgina: 46



PRESSUPOSTOS PARCIALS

Pàgina: 47


SUBCAPITOL : C01 DEMOLICIONS

C01-1 F2191306 M Demolició de vorada col·locada sobre formigó, amb martell trencadormuntat sobre retroexcavadora i càrrega manual i mecànica de runa sobrecamió o contenidor

Total : 148,744 4,05 € 602,41 €

C01-2 F2193A05 M Demolició de rigola de formigó, amb compressor i càrrega mecànica sobrecamió

Total : 148,744 4,71 € 700,58 €

C01-3 F2194JB5 M2 Demolició de paviment de panots col·locats sobre formigó, de fins a 10 cmde gruix i fins a 2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencadori càrrega sobre camió

Total : 206,128 5,62 € 1.158,44 €

C01-4 F21B3001 M Desmuntatge de barana metàl·lica, amb mitjans mecànics i càrrega sobrecamió

Total : 13,575 17,15 € 232,81 €

C01-5 K21B2011 M Arrencada de passamà ancorat, amb mitjans manuals i càrrega manualsobre camió o contenidor

Total : 281,588 2,04 € 574,44 €

C01-6 F9Z1U010 M Tall de paviments de qualssevol tipus amb disc de diamant

Total : 210,000 3,23 € 678,30 €

C01-7 F2R64269 M3 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de residus inerts o no especialsa instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió per a transportde 12 t, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

Total : 113,981 7,27 € 828,64 €

C01-8 F2RA6580 M3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus barrejats noespecials amb una densitat 0,17 t/m3, procedents de construcció odemolició, amb codi 170904 segons la llista europea de residus (ordenmam/304/2002)

Total : 113,981 13,13 € 1.496,57 €

TOTAL SUBCAPITOL : C01 DEMOLICIONS 6.272,19 €

SUBCAPITOL : C02 MOVIMENT DE TERRES

C02-1 F2224123 M3 Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, enterreny fluix, amb retroexcavadora i càrrega mecànica del material excavat

Total : 15,608 7,86 € 122,68 €

C02-2 F921101F M3 Subbase de tot-u natural, amb estesa i piconatge del material al 95 % delpm

Total : 109,500 31,02 € 3.396,69 €

C02-3 F2221774 M Excavació de rasa per a pas d'instal·lacions de 40 cm d'amplària i 70 cmde fondària, reblert i compactació amb terres seleccionades de la pròpiaexcavació, sense pedres, amb retroexcavadora

Pàgina: 48

Pressupostos Parcials


Total : 250,000 10,06 € 2.515,00 €

TOTAL SUBCAPITOL : C02 MOVIMENT DE TERRES 6.034,37 €

SUBCAPITOL : C03 PAVIMENTS

C03-1 F965P6D5 M Vorada recta de peces de formigó, doble capa, amb secció normalitzada decalçada c3 de 28x17 cm, de classe climàtica b, classe resistent a l'abrasióh i classe resistent a flexió t (r-5 mpa), segons une-en 1340, col·locadasobre base de formigó reciclat no estructural de 15 n/mm2 de resistènciamínima a compressió i de 10 a 20 cm d'alçària, i rejuntada amb morter

Total : 47,096 25,67 € 1.208,95 €

C03-2 F9715L11 M3 Base per a rigola amb formigó hm-20/s/40/i, de consistència seca igrandària màxima del granulat 40 mm, escampat des de camió, estesa ivibratge manual, acabat reglejat

Total : 7,124 80,28 € 571,91 €

C03-3 F97422EA M Rigola de 20 cm d'amplària amb peces de morter de ciment de color blanc,de 20x20x8 cm, col·locades amb morter i rejuntades amb beurada deciment blanc

Total : 56,314 12,08 € 680,27 €

C03-4 F96AUA40 M Vorada de xapa d'acer corten, de 10 mm de gruix i 200 mm d'alçària, inclòselements metàl·lics d'ancoratge soldats a la xapa i col·locada sobre basede formigo no estructural de 15 n/mm2 de resitència mínima a compressió

Total : 549,963 35,84 € 19.710,67 €

C03-5 F9C31324 M2 Paviment de terratzo amb granulat de palet de riera, rentat amb àcid, de30x30x4 cm, preu alt, col·locat a truc de maceta amb morter de ciment 1:6,per a ús exterior

Total : 349,647 27,40 € 9.580,33 €

C03-6 F9365N11 M3 Base de formigó hm-20/b/40/i, de consistència tova i grandària màxima delgranulat 40 mm, abocat des de camió amb estesa i vibratge manual, ambacabat reglejat

Total : 76,088 74,07 € 5.635,84 €

C03-7 F9Z4M616 M2 Armadura per lloses de formigó ap500 sd amb malla electrosoldada debarres corrugades d'acer me 20x20 cm d:6-6 mm 6x2,2 m b500sd une-en10080

Total : 730,000 3,20 € 2.336,00 €

C03-8 F9G1A745 M3 Paviment de formigó sense additius ha-30/p/20/iiia+e de consistènciaplàstica, grandària màxima del granulat, 20 mm, escampat des de camió,estesa i vibratge mecànic i acabat remolinat mecànic

Total : 87,694 97,94 € 8.588,75 €

C03-9 F9C21424 M2 Paviment de terratzo amb relleu de gra petit, de 40x40 cm, preu alt,col·locat a truc de maceta amb morter de ciment 1:6, per a ús exterior

Total : 164,056 28,64 € 4.698,56 €

C03-10 F9F5TH0F M2 Paviment de peces de formigó de forma rectangular 60x 40 cm i 8 cm degruix, preu alt , col·locats amb morter de ciment 1:4 i reblert de junts ambsorra fina

Total : 20,037 54,11 € 1.084,20 €

Pàgina: 49



TOTAL SUBCAPITOL : C03 PAVIMENTS 54.095,48 €

SUBCAPITOL : C04 ENLLUMENAT

C04-1 FHQAP601 U Subministre i projector per a exteriors amb leds, de 16x1 w de potèncianominal total, model ipro 16x1w led warm white, de la casa iguzzini, osimilar, amb equip electrònic, classe ii i òptica s, fins i tot amb marcportaccessoris, accessori per muntatge a paret i refractor per a distribucióelíptica, tot muntat, instal.lat i comprovat.

Total : 12,000 776,05 € 9.312,60 €

C04-2 C0401LMU U Subministre i col.locació d'aplic quadrat de 30x30, encastable a paret,model confort hit-ce 35 w pgj5 amb alimentador electrònic, de la casaiguzzini, o equivalent, amb làmpada model hit-ce de 35w/830 pgj5 de ambcos de fosa d'alumini, grau de protecció ip-65, inclòs cos d'empotrament iaccessoris.

Total : 13,000 423,45 € 5.504,85 €

C04-3 C0402LMU M Subministre i instal.lació de tira de led model ledstrip warm white 3000k24w, de la casa iguzzini, o similar, de 5000 mm de longitud, fins i totalimentador de 70w de 12v de 3 bobines, amb perfil linial baix empotrablemodel frame per a ledstrip top l2000 d'alumini, difusor opal l2000, extremsde tancament per perfil linial model frame de color gris, i kit de molles per aintroducció de perfils en ranura passant.

Total : 60,000 71,60 € 4.296,00 €

C04-4 FG31D562 M Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kv de tensió assignada, ambdesignació rz, tetrapolar, de secció 4 x 10 mm2, amb coberta del cable depoliolefines amb baixa emissió fums, col·locat superficialment

Total : 160,000 7,35 € 1.176,00 €

C04-5 FDG31311 M Canalització amb tub de pvc corrugat de d=80 mm i reblert de rasa ambterres seleccionades

Total : 160,000 4,30 € 688,00 €

C04-6 FDK256F3 U Pericó de 38x38x55 cm, amb parets de 15 cm de gruix de formigóhm-20/p/20/i i solera de maó calat, sobre llit de sorra

Total : 6,000 69,62 € 417,72 €

C04-7 FDKZH9B4 U Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis,recolzada, pas lliure de 400x400 mm i classe b125 segons norma une-en124, col·locat amb morter

Total : 6,000 43,39 € 260,34 €

C04-8 EG380902 M Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2, muntatsuperficialment

Total : 160,000 7,49 € 1.198,40 €

TOTAL SUBCAPITOL : C04 ENLLUMENAT 22.853,91 €

SUBCAPITOL : C05 SERRALLERIA

C05-1 05012345 KG Acer amb resistència millorada a la corrossió atmosfèrica (corten)s355j0wp segons pne-en 10025-5, format per peça simple, en perfilslaminats en calent en planxa, treballat a taller i col.locat a obra, inclòs partproporcional d'accessoris i fixacions.

Total : 7.579,853 3,49 € 26.453,69 €

Pàgina: 50



C05-2 K89F5BJB M Pintat de tub d'acer, a l'esmalt sintètic, amb dues capes d'imprimacióantioxidant i 2 capes d'acabat, fins a 2" de diàmetre, com a màxim

Total : 127,119 5,79 € 736,02 €

TOTAL SUBCAPITOL : C05 SERRALLERIA 27.189,71 €

SUBCAPITOL : C06 MOBILIARI URBÀ I JARDINERIA

C06-1 FQ11HA32 U Banc de posts de fusta tropical amb certificat fsc amb oli de doscomponents, d'1,5 m de llargària, amb respatller de fusta i amb suports defosa de ferro, col·locat amb fixacions mecàniques, model neobarcino de lacasa fundació dúctil benito, o equivalent.

Total : 9,000 574,99 € 5.174,91 €

C06-2 FQ11HA33 U Cadira de posts de fusta tropical amb certificat fsc amb oli de doscomponents, d'0,6 m de llargària, amb respatller de fusta i amb suports defosa de ferro, col·locada amb fixacions mecàniques, model neobarcino dela casa fundació dúctil benito, o equivalent.

Total : 18,000 376,20 € 6.771,60 €

C06-3 FQ221031 U Subministre i col.locació de paperera de 230 l de capacitat, circularformada per un cos de xapa mecanitzada per laser de 2 mm. De gruixacabat galvanitzat i pintat al forn amb oxiron negre i tapa de planxa d'acerinoxidable aisi316 amb tres forats de 100 cm d'alçada i 62 cm de diàmetre,model sort de metàl.lics tordera o similar, ancorada amb dau de formigó

Total : 4,000 234,90 € 939,60 €

C06-4 FR41362A U Subministrament d'aesculus hippocastanum de perímetre de 16 a 18 cm,amb pa de terra de diàmetre mínim 51 cm i profunditat mínima 35,7 cmsegons fórmules ntj

Total : 27,000 121,97 € 3.293,19 €

C06-5 FR61246B U Plantació d'arbre planifoli amb pa de terra o contenidor, de 25 a 35 cm deperímetre de tronc a 1 m d'alçària (a partir del coll de l'arrel), excavació declot de plantació de 120x120x80 cm amb mitjans mecànics, en un pendentinferior al 25 %, reblert del clot amb terra de l'excavació barrejada amb un10% de compost i primer reg

Total : 27,000 65,22 € 1.760,94 €

C06-6 FR491433 U Subministrament d'abelia floribunda o similar d'alçària 30 a 40 cm, encontenidor de 3 l

Total : 104,000 4,14 € 430,56 €

C06-7 FR662331 U Plantació d'arbust o arbre de petit format en contenidor de 3 a 5 l,excavació de clot de plantació de 40x40x30 cm amb mitjans manuals, enun pendent inferior al 35 %, reblert del clot amb terra de l'excavació i primerreg

Total : 104,000 6,81 € 708,24 €

TOTAL SUBCAPITOL : C06 MOBILIARI URBÀ I JARDINERIA 19.079,04 €

SUBCAPITOL : C07 SEGURETAT I SALUT

C07-1 C012453 PA Mesures de seguretat i salut

Total : 0,020 135.524,70 € 2.710,49 €

TOTAL SUBCAPITOL : C07 SEGURETAT I SALUT 2.710,49 €

Pàgina: 51



TOTAL PRESSUPOST PARCIAL : C ZONA C (c. Barcelona) 138.235,19 €

Pàgina: 52



Pàgina: 6

RESUM DEL PRESSUPOST Nº Denominació Import

CC01 Demolicions . 6.272,19 €

C02 Moviment de terres . 6.034,37 € C03 Paviments . 54.059,48 € C04 Enllumenat . 22.853,91 € C05 Serralleria . 27.189,71 € C06 Mobiliari urbà i jardineria . 19.079,04 € C07 Seguretat i salut . 2.710,49 €

Total Pressupost d'Execució Material 138.235,19 € Despeses Generals 13,000 % 17.970,57 € Benefici Industrial 6,000 % 8.294,11 € Total Pressupost de Contracta 164.499,87 € I.V.A 21,000 % 34.544,97 € Total Pressupost de Licitació 199.044,84 € Puja el present Pressupost de Licitació a l'expressada quantitat decent noranta-nou mil quaranta-quatre amb vuitanta-quatre Euros

Fondària mínima de sòl remogut i fèrtil (un cop compactat):- Arbres: 60 cm- Arbusts: 40 cmL'obertura del forat o, en el seu cas, la rasa de plantació s'ha d'haver fet amb lamajor antelació possible per afavorir la meteorització del sòl.Les dimensions del clot de plantació han de ser suficients per tal de poder acomodar elpa de terra o el sistema radical sencer i el seu desenvolupament futur.Dimensions mínimes del clot de plantació:- Arbres:- Amplària: 2 x diàmetre del sistema radical o pa de terra- Fondària: fondària del sistema radical o pa de terra- Arbusts:- Amplària: diàmetre arrels o pa de terra + 15 cmDurant el període que està oberta, l'excavació ha de quedar protegida del pas depersones i vehicles.El reblert del clot de plantació s'ha de fer en capes successives de menys de 30 cm,compactant-les amb mitjans manuals.No han de quedar bosses d'aire entre les arrels i la terra.No s'ha d'arrossegar l'exemplar, ni s'ha de girar una vegada assentat.Quan l'excavació es realitza amb càrrega de les terres sobrants, s'ha de dur el 100%d'aquestes a un abocador autoritzat.

SUBMINISTRAMENT AMB L'ARREL NUA:S'han de netejar les arrels quedant només les sanes i viables.La planta s'ha de col·locar procurant que les arrels quedin en posició natural, senseque es dobleguin, especialment quan hi ha una arrel principal ben definida.

SUBMINISTRAMENT AMB PA DE TERRA:La col·locació del pa de terra al forat de plantació s'ha de fer sense fer malbél'estructura interna del mateix.Quan és protegit amb malla metàl·lica i guix, una vegada dins del forat de plantaciós'ha de trencar el guix i s'ha de tallar la malla metàl·lica amb cura, retirant totsaquests materials.La planta s'ha de col·locar procurant que el pa de terra quedi ben assentat i en unaposició estable.

SUBMINISTRAMENT EN CONTENIDOR:S'ha d'extreure la planta del contenidor en el mateix moment de la plantació. S'ha derecuperar i emmagatzemar l'envàs, o bé s'ha d'introduir dins del forat de plantació is'ha de procedir a trencar-lo i retirar-lo.

PLANTES:Els treballs de condicionament del sòl s'han d'haver fet amb antelació suficient perfacilitar l'aireig del sòl.Fondària mínima de sòl treballat: 35 cmFondària mínima de sòl remogut i fèrtil: 10-15 cmQuan el subministrament és en contenidor, els forats han de tenir, com a mínim, lesmateixes dimensions d'aquest.No han de quedar bosses d'aire sota de la base del bulb o del tubercle.La profunditat de plantació ha de ser, com a regla general, el doble del diàmetre mésgran.




NORMATIVA GENERAL:* NTJ 08B:1993 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Implantación del materialvegetal. Trabajos de plantación.

ARBRES:* NTJ 08C:2003 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Implantación del materialvegetal. Técnicas de plantación de árboles.

Pàgina: 123

