memòria de les actuacions de restauració fluvial de la riera de vallvidrera, 2009-2001

RESTAURACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL DE LA RIERA DE VALLVIDRERA

Restauració de l’espai fluvial de la riera de Vallvidrera

RESTAURACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL DE LA RIERA DE VALLVIDRERA

1. MEMÒRIA I PROJECTE EXECUTIU ......................................................................................... 4

1.1. PRESENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE................................................................. 4

1.2.DIAGNOSI AMBIENTAL .......................................................................................................... 6

1.2.1. La riera de Vallvidrera com a unitat de gestió en aplicació de la DMA ................ 6

1.2.2. Dimensions i Geomorfologia de la conca de la riera de Vallvidrera ...................... 7

1.2.3. Geologia ............................................................................................................... 9

1.2.4. Meteorologia ......................................................................................................... 9

1.2.5. Processos hidrològics, hidràulics i morfologia ...................................................... 9

1.2.6. Hàbitats a la conca de la riera de Vallvidrera ....................................................... 11

1.2.6.1. Vegetació potencial ................................................................................. 12

1.2.7. Biodiversitat aquàtica de la riera ............................................................................. 14

1.2.8. Estat ecològic de la riera ........................................................................................ 14

1.2.8.1. Qualitat de l’aigua ................................................................................... 16

1.2.8.1.1 Característiques fisicoquímiques ................................................... 16

1.2.8.1.2.La qualitat de l’aigua segons els indicadors biològics i l’índex

d’estat ecològic ECOSTRIMED ..................................................... 17

1.2.8.2.Qualitat de l’hàbitat fluvial i del bosc de ribera ......................................... 19

1.3. DIAGNOSI SOCIOECONÒMIC .............................................................................................. 21

1.3.1. Usos del sòl .............................................................................................................. 21

1.3.2. Entorn social ............................................................................................................. 22

1.3.3. Patrimoni de l’espai fluvial .............. ......................................................................... 22

1.3.4. Valor paisatgístic ...................................................................................................... 22

1.3.5.Procés participatiu de la conca de Vallvidrera .......................................................... 23

1.4. DETERMINACIÓ DE PRESSIONS I IMPACTES EN SENTIT DE LA DMA .......................... 26

1.4.1. Proposta de programa de mesures ..................................................................... 30

1.4.2. Localització a escala de treball dels impactes presents ...................................... 33

1.4.2.1. Tram 1. Les Planes – can Borrull .......................................................... 34

1.4.2.2. Tram 2. can Borrull – can Bosquets ...................................................... 37

1.4.2.3. Tram 3. can Bosquets – can Madolell .................................................... 38

1.4.2.4. Tram 4. can Madolell – can Rabella ....................................................... 38

1.4.2.5. Tram 5. can Rabella – riu Llobregat ....................................................... 40

1.5. REFERÈNCIES DOCUMENTALS ......................................................................................... 41

1.6. OBJECTIUS ........................................................................................................................... 42


1.7. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ A LA RIERA ....................................................................... 44

1.7.1. Actuacions ambientals ......................................................................................... 44

1.7.1.1. Tram 1. Les Planes – can Borrull ............................................................... 44

1.7.1.2. Tram 2. can Borrull – can Bosquets ............................................................ 46

1.7.1.3. Tram 3. can Bosquets – can Madolell ......................................................... 48

1.7.1.4. Tram 4. can Madolell – can Rabella ............................................................ 49

1.7.1.5. Tram 5. can Rabella – riu Llobregat ............................................................ 50

1.7.2. Actuacions socioeconòmiques ............................................................................. 51

1.7.2.1. Desenvolupament del projecte de participació ............................................. 51

1.7.2.1.1. La participació ciutadana en el desenvolupament del projecte ............ 52

1.7.2.2. Educació ambiental .................................................................................... 52

1.7.2.2.1. Pla de comunicació i divulgació ........................................................... 52

2. CRONOGRAMA DEL PLA D’ACTUACIONS ............................................................................ 54

3. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA .......................................................................................... 56

4. CARTOGRAFIA ......................................................................................................................... 61

5. PLA DE MANTENIMENT DE LES ACTUACIONS ................................................................... 67

5.1. Eliminació de la canya ........................................................................................... 67

5.2. Plantacions ............................................................................................................ 68

6. PROPOSTA DE PLA DE SEGUIMENT ................................................................................... 70

6.1. Pla de seguiment ambiental ................................................................................... 71

6.2. Pla de seguiment socioeconòmic ........................................................................... 78

ANNEX ........................................................................................................................................ 80

DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS TÈCNIQUES DE RESTAURACIÓ APLICADES AL PROJECTE


1. MEMÒRIA I PROJECTE EXECUTIU 1.1. PRESENTACIÓ i JUSTIFICACIÓ Aquest projecte es va realitzar l’any 2008 amb la intenció d’iniciar el procés de restauració

de la riera de Vallvidrera, situada en tot el seu recorregut dins els límits del Parc de

Collserola. La voluntat és recuperar l’estat natural i ecològic de la riera i del seu entorn i, al mateix temps, recuperar l’interès social per aquest espai.

L’estat ecològic és una mesura integrada que inclou el resultat de diferents indicadors de la

qualitat de la ribera, la qualitat química i biològica de l’aigua. Amb aquesta mesura s’obté

una estimació de l’estat de conservació natural de l’hàbitat en estudi.

La DMA (Directiva Marc de l’Aigua) aprovada a finals de l’any 2000 per la Unió Europea,

obligarà a les administracions a mantenir i recuperar la qualitat de les aigües i dels seus

ecosistemes aquàtics fins al “Bon estat ecològic” abans de l’any 2015.

La DMA pretén recuperar l’estructura i la funcionalitat dels ecosistemes aquàtics. Per això

caldrà un programa de mesures i un de seguiment. Això és vàlid per a rius, aiguamolls i en

general tots els ecosistemes aquàtics d’un país. Caldrà, doncs, que d’aquí al 2015

l’administració catalana encarregada de la gestió de l’aigua caracteritzi, analitzi i qualifiqui

l’estat ecològic dels seus ecosistemes aquàtics. Aquests treballs ja s’han iniciat a Catalunya,

tant a les conques internes com a la demarcació hidrogràfica de l’Ebre.

Al mateix temps, la DMA preveu una gestió social de la conca, això implica que

l’administració ha d’obrir mecanismes destinats a fomentar la participació ciutadana per

gestionar-la. La DMA marca clarament la necessitat d’informar, escoltar, debatre i

consensuar les mesures de gestió més adequades a la ciutadania. Es fa obligada la

participació de la societat en el diagnòstic dels problemes i en la recerca d’alternatives.

Aquest projecte, seguint els paràmetres de la DMA, presenta diverses propostes d’actuació

a l’entorn de la riera de Vallvidrera, en el marc d’un procés global on també la participació ha

jugat i jugarà un paper rellevant en la presa de decisions.

El Consorci, com a òrgan gestor del Parc de Collserola, té encomanada la gestió adequada

de tots els seus sistemes naturals i en especial dels més fràgils com poden ser els cursos

d’aigua. Tenint en compte aquest propòsit i en conveni amb la Universitat de Barcelona es

realitzà un estudi sobre la qualitat ecològica de la riera de Vallvidrera i una proposta de

mesures de gestió per a la conca, l’any 2003. Des del Consorci s’entén que la gestió del

medi natural cada vegada més, ha de ser fruit d’un consens dels agents socials presents al


territori, per tant, cal consolidar canals que fomentin la participació social per vincular els

ciutadans amb la gestió del Parc. Per aquesta raó, s’han posat en marxa diversos projectes i

estudis que van en aquesta direcció.

El Departament d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (DEUB)

té, entre les seves activitats principals, la investigació i l’assessorament, a més de la

docència, en àrees relacionades amb l’aigua i el medi ambient. El DEUB té signat amb el

Consorci del Parc de Collserola un conveni de recerca, l’objectiu del qual és fer el seguiment

de la qualitat ecològica i fer propostes de gestió de les masses d’aigua dins el límit del Parc

de Collserola. El desenvolupament de diverses línies de recerca dins al Parc, permet al

DEUB oferir un assessorament actualitzat i la possibilitat de la realització d’experiments per

testar la possibilitat de noves línies de gestió.

Per una altra banda, l’Associació Hàbitats (interessada en impulsar nous projectes de

participació ciutadana en tot l’àmbit fluvial de Catalunya) porta a terme des del 1998 un

projecte d’educació i sensibilització ambiental anomenat “Projecte Rius”, amb l’objectiu de

millorar la qualitat dels ecosistemes fluvials, tal i com estableix la DMA i mitjançant la

potenciació del treball del voluntariat ambiental, per arribar a establir una xarxa de ciutadans

interessats en la protecció dels rius.

Atès que les tres entitats coincideixen en els seus interessos van iniciar un pla pilot de gestió

a la riera de Vallvidrera. Aquesta estratègia es vol fer extensiva a les diferents conques de la

serra de Collserola, fomentant la participació de les entitats locals, amb l’objectiu final de

constituir una “Comissió de seguiment de l’aigua” a l’àmbit del Parc de Collserola. Les tres

entitats es van constituir com a Grup Impulsor del Projecte de Gestió Participada de la riera

de Vallvidrera mitjançant la signatura d’un conveni de col·laboració, l’any 2006.

El Consorci del Parc de Collserola és la institució responsable d’aquest projecte tècnic. Tot i

això, cal tenir present que el Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona s’ha

encarregat de les tasques d’assessorament global del projecte i del disseny del Pla de

seguiment de les actuacions que, des del mateix Departament, es portarà a terme. Per la

seva part, l’Associació Hàbitats col·laborarà en la realització de les activitats del Pla de

comunicació i participació.


1.2. DIAGNOSI AMBIENTAL El present capítol de diagnosi ambiental efectua un recull de la informació existent sobre la

riera per tal d’avaluar-ne la situació inicial, identificant els principals impactes a la conca

fluvial, i també, de punt de partida per a la generació de propostes executives.

1.2.1. La riera de Vallvidrera com a unitat de gestió en aplicació de la DMA

La riera de Vallvidrera és l’únic curs d’aigua permanent al Parc de Collserola, el que pot

facilitar la seva restauració i sensibilització respecte a la seva conservació. El seu recorregut

passa per tres municipis i comarques diferents: Barcelona (districte Sarrià-Sant Gervasi) (El

Barcelonès), Sant Cugat (Vallès Occidental) i Molins de Rei (Baix Llobregat).

Amb propòsits de gestió i seguint les indicacions de la DMA, l’ACA (l’Agència Catalana de

l’Aigua) va fer una delimitació de les unitats de gestió dels ecosistemes fluvials de les

conques internes de Catalunya, la qual es troba recollida en el document IMPRESS (ACA,

2006). Aquestes unitats de gestió s’anomenen masses d’aigua (terminologia DMA), les quals

corresponen a cada volum clarament diferenciat d'aigües subterrànies; part diferenciada i

significativa d'aigua superficial (com un llac, un embassament, un corrent, riu o canal, part

d'un corrent, riu o canal), aigües de transició o un tram d'aigües costaneres.

La riera de Vallvidrera ha estat catalogada com a espai fluvial de tipologia “Rius mediterranis

de cabal variable” i com a unitat de gestió (massa d’aigua) única amb el número 1000910

(Figura 1). Això implica que els objectius de gestió per assolir el bon estat ecològic de la

massa d’aigua es consideraran en referència a la globalitat de la riera.


Figura 1. Ubicació de la riera de Vallvidrera en el mapa de delimitació de les masses d’aigua de les conques

internes de Catalunya, i indicació del seu codi de massa d’aigua (Unitat de gestió) assignat al document

IMPRESS (ACA, 2006 ). Font: Projecte de gestió participada a la riera de Vallvidrera.

1.2.2. Dimensions i Geomorfologia de la conca de la riera de Vallvidrera

La conca de la riera de Vallvidrera té unes dimensions de 25,2 km² i es troba ubicada entre

els 41º27’ i 41º25’ de latitud i els 02º01’ i 02º08’ de longitud. El seu recorregut és de 12,1 Km

i és el darrer afluent pel marge esquerre del riu Llobregat, a pocs quilòmetres de la seva

desembocadura al mar.

Les aigües provinents del pantà de Vallvidrera i del torrent de la Budellera s’uneixen per

crear la riera de Vallvidrera aigües amunt del barri de Les Planes (Barcelona). En el seu

recorregut, té l’aport de diversos torrents, i, pel seu major cabal, destacaríem el torrent de

les tres Serres, Can Mallol, la riera de Sant Bartomeu i Can Amigonet. D’aquests, només el

de les Tres Serres i Sant Bartomeu porten aigua bona part de l’any. La resta, els

consideraríem efímers, és a dir, aporten aigua només en episodis de pluja (Múrria & Prat,

2003).

Els dos torrents de capçalera tenen un comportament marcadament temporal i estan

canalitzats en un tram de 950 m després de la seva unió. No és fins a l’alçada de Les Planes

que l’aigua no és tornada a superfície i, a partir d’aquest punt, la riera presenta un caràcter


permanent. Aquest fet és explicable per les aportacions constants d’aigua provinent de

l’EDAR de Les Planes i l’aigua de drenatge dels túnels de Vallvidrera. Per tant, es pot

considerar tot i ser una riera de tipologia de cabal variable, la riera de Vallvidrera té un

caràcter fluvial permanent conseqüència de l’aigua residual que aboca l’EDAR, fet que

incidirà inequívocament i de manera molt important en l’estructura i funcionalitat d’aquest

ecosistema fluvial (Múrria & Prat, 2003)

La Floresta

Les Planes La Rierada

Molins de Rei

Torrent de les Tres Serres

Pantà de Vallvidrera

Figura 2. Xarxa fluvial de la conca de la riera de Vallvidrera. (Font: Múrria & Prat, 2003).

El pendent mitjà de la riera de Vallvidrera és del 2,38% considerant el seu inici a la font de la

Budellera. Amb aquesta pendent s’ha zonificat el riu en tres trams geomorfològics:

1) Un tram alt que correspondria al torrent de la Budellera, amb pendents que oscil·len entre

el 10 i el 20% i que s’acaben reduint fins el 2,5%.

2) Un tram mig amb un pendent entre el 2,5% i el 2% que correspondria al tram des de la

unió de les dues rieres fins a la zona de can Borrull. Aquest tram mig també inclouria el tram

que hi ha des d’aquest punt fins a can Rabella que té un pendent que es va reduint fins al

1%. Aquest menor pendent defineix un traçat sinuós.

3) El tram final, amb un pendent inferior al 1%, seria la zona aigües avall de can Rabella fins

al riu Llobregat que presentaria un traçat meandrificat. Aquest últim, però, està molt

modificat per l’agricultura.


Figura 3. Perfil longitudinal de la riera de Vallvidrera. (Font: Múrria & Prat, 2003).

1.2.3. Geologia

La serra de Collserola està constituïda per un subsòl paleozoic de pissarres on localment hi

ha intercalacions de calcàries. En la zona d’influència directa de l’aigua de la riera, no s’ha

localitzat cap aflorament calcari, per tant, la seva incidència només seria probable en

episodis de pluja o pel corrent d’aigua del subsòl (Múrria & Prat 2003).

1.2.4. Meteorologia

La sèrie meteorològica de que es disposa són les dades de l’estació ubicada a la seu del

Consorci del Parc de Collserola i s’han fet servir les mitjanes mensuals de temperatura i

precipitació. El diagrama ombrotèrmic dels anys 1997 a 2003 s’ajusta a la relació que

s’esperaria en un clima Mediterrani.

1.2.5. Processos hidrològics, hidràulics i morfologia

En general, els rius mediterranis presenten grans oscil·lacions de cabal al llarg de diferents

cicles hídrics. Aquestes oscil·lacions poden suposar que en algunes èpoques estivals hi hagi

fortes reduccions de cabal, que es mantingui aigua sense corrent o, fins i tot, que algun tram

s’assequi (Prat et al, 2008). En el cas de la riera de Vallvidrera, aquestes oscil·lacions poden


implicar una forta reducció del cabal creant trams sense flux desconnectats (basses

temporals on es concentra tota la fauna) com està succeint des de l’any 2005 a l’alçada del

torrent de les tres serres, o l’assecament en diferents punts del tram final durant el mes de

Juliol (dades no publicades dels Serveis Tècnics del Consorci del Parc de Collserola).

Aquesta situació es veu agreujada per l’extracció d’aigua no regulada que es realitza en

zones urbanitzades i els diferents abocaments d’aigües residuals que augmenten

considerablement els nivells de contaminació, ja que no es veuen diluïts dins el cabal de la

riera (Múrria & Prat, 2003).

De fet, de les úniques dades de cabals reals estimats de que es disposa són les de Múrria &

Prat (2003). Aquests autors indiquen que la riera presenta cabal permanent bona part de

l’any, a excepció del tram entre Can Planes i el riu Llobregat, que pot aparèixer sec en

períodes estivals. La variació dels cabals a diferents estacions al llarg de la riera en el

període abril 2002-abril 2003 es presenta a la figura 4. El cabal real mitjà observat oscil·la

entorn els 20 l/s després de l’aport de l’EDAR de Les Planes (Figura 5).

La riera no presenta cap assut ni presa que modifiqui el seu règim hidrològic i hidràulic, però

en els trams baixos és visible una reducció del cabal. Aquesta reducció podria ser explicada

per l’extracció d’aigua del riu per usos agrícoles i l’explotació de l’aigua del freàtic per usos

domèstics a la zona de La Rierada (Múrria & Prat, 2003).

Figura 4. Cabal real mesurat (l/s) al llarg de la riera (on vv0 és capçalera i vv12 és tram final anterior a

l’aiguabarreig amb el riu Llobregat) en el període Abril 2002 al Abril 2003. Font: (Múrria & Prat, 2003)


Figura 5. Evolució de la mitjana anual i la desviació estàndard dels cabals de la riera de Vallvidrera (abril 2002-

març 2003) (extret de Múrria & Prat, 2003).

El traçat no ha estat modificat en bona part del recorregut de la riera, tot i que es troben

variacions del traçat en el tram inicial a l’alçada de Les Planes i sobretot en els trams baixos,

on la riera presenta un traçat rectilini envoltat de camps.

L’estabilitat dels marges de la riera és gran, i no s’observen en cap dels trams problemes

d’erosió en els marges, tret de punts concrets on apareixen factors d’alteració com camins o

murs (Múrria & Prat, 2003).

1.2.6. Hàbitats a la conca de la riera de Vallvidrera

Els hàbitats d’interès comunitari (HIC) presents a la conca de la riera de Vallvidrera

s’indiquen a la taula 1 corresponents a la Cartografia d’hàbitats de Catalunya.

Taula 1:

Codi Tipus d’hàbitat 9540 Pinedes mediterrànies 9340 Alzinars i carrascars


Amb un nivell de detall superior, a la taula 2 es llisten els hàbitats presents a la conca de la

riera de Vallvidrera, basats en la Llista d’hàbitats CORINE de Catalunya.

Taula 2:

Codi Hàbitat 24.142+ Regió fluvial mitjana i baixa o dels ciprínids 31.8127+ Saücars (bosquines de Sambucus nigra), amb vidalba (Clematis vitalba), esbarzer

(Rubus ulmifolius)..., higròfils i subnitròfils, lligats sobretot als boscos de ribera 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius)..., de terra baixa (i

de l'estatge montà) 37.71 Herbassars i vels de plantes enfiladisses, subnitròfils, de les vores d'aigua 44.3432+ Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum), de la terra

baixa plujosa i de l'estatge submontà 44.62 Omedes de terra baixa 45.3123+ Alzinars amb pins (Pinus spp.) de terra baixa 53.62 Canyars (d'Arundo donax), de vores d'aigua 82.12 Conreus herbacis intensius (hortalisses, flors...) disposats en mosaic, sense vegetació

natural intercalada 82.32+ Conreus herbacis extensius de secà, de terra baixa 83.11 Camps d'oliveres (Olea europaea subsp. europaea) 83.15 Fruiterars alts, principalment de regadiu, sobretot conreus de pomeres (Pyrus malus), de

presseguers Prunus persica), pereres (Pyrus communis) i d'altres rosàcies 83.3251+ Plantacions de plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i d'altres arbres planifolis de

sòls humits 85.3 Jardins i horts casolans 86.2 Viles i pobles (i petites ciutats) 86.3 Àrees industrials actives 86.411 Sorreres i extraccions d’argiles 86.43 Vies i nusos de comunicacions i altres espais oberts 86.7+ Àrees revegetades: mines a cel obert, pistes d’esquí... 87.1 Conreus abandonats 87.21+ Comunitats ruderals de terra baixa

1.2.6.1. Vegetació potencial

Definim vegetació potencial com aquell producte dels factors abiòtics de l’indret i totalment

deslligada de l’acció de l’home.

- Comunitats forestals: Alzinar litoral Viburno-Quercetum ilicis amb pi blanc (Pinus halepensis) Als punts amb major insolació i exposició es troba alternada l'alzina (Quercus ilex sp.ilex)

com arbre principal amb pi blanc i pinassa, mentre que els punts més obacs i humits es

troba alternada amb roure (Quercus cerrioides).

El sotabosc de l’alzinar està format pel llentiscle (Pistacea lentiscus), el marfull (Viburnum

tinus), l'aladern (Rhamnus alaternus), el fals aladern (Phillyrea latifolia) i l'arboç (Arbutus

unedo). Aquest estrat es veu doblement atapeït per la presència de nombroses lianes com

l'heura (Hedera helix), l'arítjol (Smilax aspera) i la rogeta (Rubia peregrina) entre d’altres.

Presenta un estrat herbaci escàs que pot anar acompanyat d'arbustos baixos com el

galzeran (Ruscus aculeatus), l'esparraguera (Asparagus acutifolius).


- Boscos i bosquines de ribera: Trams alts i mitjans: Verneda amb consolda (Lamio-Alnetum glutinosae): Aquesta comunitat es diferencia de la verneda típica per la seva composició florística,

sobretot a l’estrat herbaci. Hi són abundants espècies com el buixol (Anemone nemorosa), el

lliri de neu (Galanthus nivalis), dorònic (Roronicum pardalianches), la ficària (Ranunculus

ficaria), la consolda (Symphytum tuberosum), el marcòlic (Lilium martagon), etc. Pel que fa a

l’estrat arbustiu hi ha presència del saüc (Sambucus nigra), l’avellaner (Corylus avellana), el

sanguinyol (Cornus sanguinea). A l’estrat arbori, a més del vern (Alnus glutinosa) hi trobem

l’Om (Ulmus minor).

Gatelleda (Carici-Salicetum catalaunicae): Pròpia d’obacs humits, la gatelleda ocupa franges estretes d’1 a 3 m vora l’aigua, deixant a

la verneda o l’omeda en franges més apartades de la llera. La gatelleda es troba formada

bàsicament pel gatell (Salix atrocinerea), i amb un estrat herbaci amb càrexs (Carex

pendula, Carex remota), cua de cavall (Equisetum maximum), fenàs boscà (Brachypodium

sylvaticum), canabassa (Eupatorium cannabinum) i sarriassa (Arum italicum) entre altres.

Trams baixos:

Albereda litoral (Vinco-Populetum albae) i omeda amb heura (Hedero-Ulmetum

minoris): La comunitat vegetal característica és l’albereda litoral, juntament amb l’omeda amb heura,

situada al marge extern de l’albereda.

Les espècies més típiques d'aquestes comunitats són l'àlber (Populus alba), la vinca (Vinca

difformis), l'om (Ulmus minor) i l'heura (Hedera helix), acompanyades per altres espècies

com l'arç blanc (Crataegus monogyna), el saüc (Sambucus nigra) o el sanguinyol (Cornus

sanguinea). La comunitat herbàcia és, també, d'una gran riquesa amb la menta borda

(Mentha rotundifolia), l'herba sabonera (Saponaria officinalis) i la sarriassa (Arum italicum)

com espècies més destacades.

L’omeda fins fa poc era l’arbre de ribera més comú en les zones on la comunitat forestal

havia estat eliminada. Actualment, una malaltia pròpia, la grafiosi, n’ha reduït

considerablement la seva presència al Vallès exceptuant alguns exemplars joves de port

arbustiu.

Bardissa amb roldor (Rubo-Coriarietum):

La bardissa amb roldor és la darrera de les comunitats potencials. És una de les

bardisses més comunes de la terra baixa i es localitza en zones obagues i de forts


pendents. Les espècies que dominen la comunitat són el roldó (Coriaria myrtifolia) i

l'esbarzer (Rubus ulmifolius). També podem trobar-hi l'aranyoner (Prunus spinosa),

l'arç blanc (Crataegus monogyna) i la vidalba (Clematis vitalba).

1.2.7. Biodiversitat aquàtica de la riera Hi ha pocs estudis exhaustius de la flora i la fauna aquàtiques de la riera, i en tots els casos

corresponen a estudis puntuals en el temps. Un resum del que s’hi pot trobar està

compendiat a la Guia de Natura del Parc de Collserola (2004).

Pel que fa als ambifis, el treball d’aproximació a la herpetologia del Parc Metropolità de

Collserola en especial consideració a les poblacions d’amfibis de Richter, Llorente & Montori

(2003), indica que en el Pantà de Vallvidrera es poden trobar poblacions de salamandra

(Salamandra salamandra), gripauet (Pelodytes punctatus), reineta (Hyla meridionalis) i

granota verda (Rana perezi) com a més representatius.

Els peixos han estat estudiats per Sostoa i col·laboradors l’any 2004 i 2006, els quals

indiquen la presència del barb cua-roig (Barbus haasi) al tram de La Rierada, una espècie

endèmica de les conques del riu Llobregat que hi manté una població estable i molt

adaptada a les variacions estacionals pròpies de les rieres mediterrànies (Raspall et al.,

2004).

Del que es té informació més completa és dels macroinvertebrats aquàtics, tot i que es

redueix a mostrejos mensuals al llarg d’un únic any (2002-03) (Múrria & Prat, 2003). En

aquests estudi es pretenia sobretot la diagnosi de la qualitat de l’aigua i l’estat ecològic

global de la riera, pel que els resultats de la interpretació de la comunitat de

macroinvertebrats i del bosc de ribera es comentaran a l’apartat corresponent.

Pel que fa a la flora aquàtica, les característiques del substrat no permeten l’establiment de

fanerògames aquàtiques, i de les algues només hi ha dades esparses, entre elles les de

concentració d’abundància mesurada com a concentració de clorofil·la epilítica (sobre les

pedres) i de la seva relació amb l’herbivorisme del cargol invasor (Potamopirgus

antipodarum) (Múrria et al., 2008).

Pel que fa a la presència d’espècies invasores, s’ha detectat la presència en abundàncies

escasses del cranc americà (Procambarus clarkii) a l’alçada de la Rierada (Sánchez-Espada

& de Sostoa, 2004).

1.2.8. Estat ecològic de la riera

La diagnosi de l’estat ecològic del sistema fluvial de la riera és fonamental per poder

determinar les actuacions de gestió necessàries per a l’assoliment dels objectius de la DMA.

En aquest moment només es disposa de la diagnosi d’estat ecològic realitzada pel període

2002-2003 de Múrria & Prat (2003). Aquest treball ha servit de base per a la determinació de

Pressions i Impactes (IMPRESS) a la riera, la qual s’ha fet servir com a base documental per


a la proposta de mesures de gestió en el procés de participació de la riera de Vallvidrera.

Per tant, aquest és un treball important i fonamental, però que s’hauria d’actualitzar.

Múrria & Prat (2003) varen definir 15 estacions de mostreig que es varen visitar de manera

estacional. A la Figura 6 es mostra el mapa de la seva localització i a continuació se’n fa una

breu ressenya.

Figura 6. Localització dels punts de mostreig als estudis de Múrria & Prat (2003).

- Vv0 Torrent de la Budellera, és un torrent puntual, es va escollir aquest punt de

mostreig per comparar la qualitat de l’aigua abans i després de l’entubament de la

riera fet per TABASA en construcció dels túnels de Vallvidrera.

- Vv1 (Km 0) Punt situat pocs metres abans de l’abocament de les aigües residuals de

l’EDAR.

- Vv2 (Km 0,4) 100 metres aigües avall de l’EDAR de les Planes. El tram mostrejat

correspon a un bosc de ribera adossat al aparcament de l’últim restaurant.

- Vv3 (Km 1,6) Punt situat sota un pont que creua la riera per endinsar-se al bosc

adjacent just davant del ‘garden’ que hi ha al barri de Les Planes (Barcelona).

- Vv4 (Km 3,2) punt sota la masia de Can Busquets abans de l’aport d’aigua del

Torrent de les Tres Serres.

- Vv5 Torrent de les Tres Serres, a la font del Bon Pastor.

- Vv6 (km 4,4), Vv7 (Km 6,5), Vv8 (Km 7,55), Vv9 (Km 8,4) i Vv10 (Km 9,55) aquests 5

punts es troben dins de la zona d’influència de la Rierada.

- Vv11 (km 10,58) aquest punt es troba fora del Parc de Collserola.

- Vv12 (km 10,78) tan aquest punt com l’anterior es troben sota els aports de la riera

de Sant Bartomeu de Molins de Rei.


1.2.8.1. Qualitat de l’aigua 1.2.8.1.1. Característiques Fisicoquímiques

Les característiques fisicoquímiques també són interessants de valorar perquè poden alterar

i condicionar l’estat ecològic, en afectar als organismes que hi viuen. Les dades disponibles

són la conductivitat, la saturació d’oxigen a l’aigua, l’amoni, el nitrat, la matèria orgànica

dissolta (COT), la matèria particulada en suspensió (SST I MOP) i la temperatura. A la taula

3 es presenten els valors promig mesurats en el període 2002-2003 a les 15 estacions de

l’estudi de Múrria & Prat (2003).

Taula 3. Valors promig dels principals paràmetres fisicoquímics mesurats a la riera de

Vallvidrera per Múrria & Prat (2003) a les 15 estacions prospectades. Cond=Conductivitat;

Ox= concentració d’Oxigen dissolt a l’aigua; COT= Carboni Orgànic Total; SS= Sediments

en suspensió; MOP= Matèria orgànica particulada; T= temperatura.

Cond

(μS/cm)

Ox

(mg/L)

Amoni

(ppb)

Nitrat

(ppm)

COT

(ppm)

SS

(mg/L)

MOP

(mg/L)

T

(ºC)

Vv1 1029 9,93 1,33 22,84 2,73 80,21 6,61 11,96

Vv2 1382 4,86 8,59 21,25 5,79 50,65 9,28 14,60

Vv3 1342 7,76 3,76 26,37 4,84 52,52 6,75 15,11

Vv4 1284 8,74 0,3 23,41 2,88 70,83 6,42 14,06

Vv5 640 6,35 0,87 25,91 9,79 55,76 4,23 12,44

Vv6 1225 10,35 0,54 13,45 2,94 56,78 7,56 15,67

Vv7 1287 10,57 0,32 20,99 2,55 69,65 28,3 14,22

Vv8 1298 12,78 0,24 28,12 2,22 71,39 5,68 13,45

Vv9 1284 10,91 0,30 18,40 2,13 70,30 9,35 13,37

Vv10 1291 10,46 0,22 18,64 2,52 61,71 5,33 8,41

Vv11 1174 10,42 0,21 16,18 2,65 72,68 4,98 11,11

Vv12 2884 11,28 4,18 16,55 8,44 108,36 8,12 10,77

Vv13 1569 37,7 22,14 37,71 25,30 14,15

Vv14 1833 1,40 35,64 31,38 54,34 17,3

Vv15 0,25 10,23 10,88

L’amoni és un clar indicador de l’existència d’aigües residuals en la riera. Les

concentracions d’amoni superiors a 1 mg/L són considerades potencialment tòxiques i no

permeten l’establiment d’un ecosistema fluvial natural (Prat et al., 1999), tal i com passa a

les estacions Vv1, Vv2, Vv3, Vv12, Vv13 i Vv14 (Taula 3).


Es pot veure que hi ha un pic clar d’amoni en el punt Vv2 que són les aigües provinents de

l’EDAR de les Planes. Aigües avall s’observa reducció d’amoni cap a nitrat i nitrit per les

poblacions microbianes i cianobacteris que s’hi troben. En el punt Vv13 torna a pujar la

concentració ja que hi ha una entrada d’aigües residuals de La Floresta.

Els valors baixos de concentració d’oxigen dissolt a l’aigua ens indica si hi ha anòxia i per

tant contaminació en aquell punt. A la riera es troben 5 punts amb aquestes característiques:

Vv2, Vv6, V3, Vv11 i Vv12. Els tres primers punts causats per l’aigua de l’EDAR i els altres

tres relacionats amb la manca de bosc de ribera i augments de matèria orgànica a

descomposar.

El nitrat a la riera és molt divers. Per un procés d’oxidació el nitrat passaria a amoni, que és

el que ocorre en les estacions del tram baix. També s’ha de tenir en compte la possible

incorporació a l’aigua de nitrogen per la degradació de la matèria orgànica vegetal, que seria

el cas de la variació de nitrat observada en els trams Vv4 al Vv12.

La matèria particulada a l’aigua no presenta gaires variacions només en els trams vv13 i

Vv14 , la qual està relacionada amb l’entrada d’afluents contaminats.

La conductivitat només és baixa en el tram Vv5, en els altres esta al voltant de 1200

μS/cm. Això és degut a que l’aigua de la riera prové inicialment de la depuradora, i a que

l’aigua d’ús domèstic és la del riu Llobregat, la qual presenta una concentració de sals més

elevada que la que seria pròpia de la riera, de conca fonamentalment de pissarres.

La temperatura presenta una forta variació temporal, però tendeix a ser més homogènia a

la part central de la riera entres els punts Vv4 al Vv9. Augmenta pel consum domèstic

d’aigua calenta.

En els punts Vv3 i Vv10 l’augment de la temperatura ve donat per la manca de bosc de

ribera.

1.2.8.1.2. La qualitat de l’aigua segons els indicadors biològics i l’índex d’estat ecològic

ECOSTRIMED

Per a l’avaluació de la qualitat de l’aigua a partir de la informació que s’obté amb l’aplicació

d’indicadors biològics, a la riera de Vallvidrera es disposa de dades dels índexs IBMWP i

FBILL que usen la comunitat de macroinvertebrats aquàtics (Prat et al., 2008).

Les dades de Múrria & Prat (2003) es mostren a la taula 4 i indiquen que les estacions no

presenten una variació anual remarcable. En general, les estacions Vv2, Vv3 i Vv12 no es

mouen del seu estat de pèssim. La resta d’estacions tenen una oscil·lació entre regular i


dolent (Vv7, Vv8, Vv9, Vv10 i Vv11), regular i bo (Vv6) i bo i estat natural (Vv5). Aquest fet

indica la necessitat de recuperar les zones amb estat pèssim ja que sense cap intervenció la

seva recuperació és impossible. La ubicació en la part central de la riera de les estacions de

millor qualitat és un indicador de la importància de la protecció que ofereix la figura del Parc

de Collserola.

Taula 4. Valors dels índexs IBWMP, FBILL i ECOSTRIMED a la riera de Vallvidrera (Múrria

& Prat, 2003) Primavera’02 Estiu’02 Tardor’02 Hivern’03

IBWMP FBILL ECO

STRIMED IBWMP FBILL

ECO

STRIMED IBWMP

FBILL

ECO

STRIMED IBWMP FBILL

ECO

STRIMED

Vv1 28 5 1 40 5 1 40 6 2 33 5 1 Vv2 6 3 1 26 4 1 29 4 1 24 5 1 Vv3 20 4 1 24 4 1 28 4 1 3 0 1 Vv4 44 6 3 42 5 2 15 4 2 26 5 2 Vv5 43 6 4 53 6 4 91 9 5 90 10 5 Vv6 44 6 4 53 6 4 66 7 4 35 6 4 Vv7 51 7 3 72 7 3 51 7 3 71 7 3 Vv8 57 7 3 59 7 3 50 7 3 63 7 3 Vv9 53 7 3 70 7 4 66 7 4 61 7 3 Vv10 69 7 3 71 7 3 76 7 3 41 6 3 Vv11 42 6 2 31 4 1 90 8 3 81 9 3 Vv12 22 5 1 18 4 1 11 3 1 30 5 1

La valoració conjunta dels diferents indicadors que diagnostiquen l’estat dels diferents

compartiments de l’espai fluvial, es poden combinar per donar una visió conjunta de l’estat

ecològic d’un riu o riera. En el cas de la riera de Vallvidrera, Múrria & Prat (2003) calcularen

l’índex global ECOSTRIMED. En aquest índex es combinen els valors de l’índex QBR amb

el IBMWP, de manera que es categoritzen les condicions en 5 nivells d’estat tal i com

proposa la DMA. A la Figura 7 es mostren els resultats per a cada estació i període de

mostreig.

Index ECOSTRIMED

Molt bo Bo Moderat Dolent Molt dolent

Primavera Estiu

Tardor Hivern

Figura 7. Aplicació de l’índex ECOSTRIMED a la riera de Vallvidrera en les quatre estacions de l’any. Dades de

Múrria & Prat (2003).


A partir de l’índex d’estat ecològic ECOSTRIMED s’observa que les causes que indiquen el

mal estat dels punts amb pitjor qualitat es troben en la degradació del bosc de ribera i els

abocaments d’aigua residual. La qualitat de l’aigua millora aigües avall de punts on té mala

qualitat gràcies a l’autodepuració, relacionada amb la presència de bosc de ribera en aquells

trams millor conservats (observable també en els valors de QBR), cosa que també es

verifica per la distribució de macroinvertebrats (allà on existeix un flux amb més

contaminació disminueix la presència de macroinvertebrats).

1.2.8.2. Qualitat de l’hàbitat fluvial i del bosc de ribera

La qualitat de l’hàbitat fluvial, entesa com a la valoració de l’heterogeneïtat d’elements

estructurals i hidràulics a la llera del riu, s’ha fet mitjançant l’aplicació de l’índex IHF (Índex

d’Hàbitat Fluvial). A la Taula 5 es mostren els valors obtinguts per Múrria & Prat (2003) a

cadascuna de les estacions prospectades i en les 4 ocasions visitades. Es pot observar com

en general la puntuació obtinguda és superior a 40, indicant que l’heterogeneïtat de l’hàbitat

és suficient per mantenir una comunitat d’organismes complexa. Tot i això, valors entre 40 i

60 indiquen que poden haver-hi reduccions de la biodiversitat potencial relacionades amb

l’empobriment de l’hàbitat a més de la possible contaminació d eles aigües. Aquest cas es

dona en la part alta de la Riera (localitatVv1 a Vv3) i a la part baixa (Vv11-Vv12).

Taula 5. Valors de QBR i IHF (primavera 2002 – hivern 2003) (Múrria & Prat, 2003).

Primavera ’02 Estiu ‘02 Tardor ‘02 Hivern ‘03

QBR IHF QBR IHF QBR IHF QBR IHF

Vv1 25 58 20 41 10 52 25 59

Vv2 20 49 15 71 10 59 15 58

Vv3 5 48 30 63 0 54 25 70

Vv4 75 64 70 80 50 61 60 75

Vv5 95 73 100 60 95 96 95 79

Vv6 100 80 100 84 100 100 100 81

Vv7 70 81 70 81 65 83 70 79

Vv8 75 78 75 74 75 86 75 77

Vv9 75 83 80 61 80 83 75 79

Vv10 60 72 45 80 55 73 55 89

Vv11 30 41 30 Sec 30 51 20 66

Vv12 5 40 0 sec 0 0 0 50


Pel que fa al bosc de ribera no es disposa en aquests moments d’una avaluació continua de

tot el recorregut de la riera, donat que les dades provenen de l’estudi de Múrria & Prat

(2003), que varen aplicar l’índex QBR (Qualitat del Bosc de Ribera) en trams d’uns 100 m de

longitud en 15 localitats discontinues. A la taula 5 es presenten els valors obtinguts a cada

localitat i període d’estudi. Com es pot observar podem diferenciar tres grans zones. La part

alta es troba en mal estat de conservació de la zona de ribera, amb greus alteracions (valors

entre 0 i 30 de l’índex QBR. La part mitjana de la riera, corresponent als trams inclosos entre

l’entrada de l’afluent de les Tres Serres i la Rierada, està molt ben conservada, i presenta

trams de gran naturalitat a la ribera. La ribera de la part final de la riera torna a estar molt

alterada. En conjunt doncs, podem dir que els trams en millor estat coincideixen amb

aquelles zones menys alterades per la proximitat urbana i d’infraestructures (part del tram alt

i tram central de la riera).


1.3. DIAGNOSI SOCIOECONÒMICA 1.3.1. Usos del sòl La proximitat a la ciutat de Barcelona (El Barcelonès), Sant Cugat (Vallès Occidental) i

Molins de Rei (Baix Llobregat), han convertit a la riera de Vallvidrera en un ecosistema

forestal amb molta incidència humana. D’influència directa sobre la riera, trobem les zones

programades com urbanitzables de La Rierada, el tram final de la riera entre can Rabella i el

riu Llobregat, Sant Bartomeu de la Quadra i El Terral, totes elles dins el municipi de Molins

de Rei. En el terme de Sant Cugat tenim La Floresta i can Bosquets. La indústria es troba en

el tram final de la riera, on la morfologia i el pendent creen grans terrasses que ha permès

aquest ús del sòl. (Font documental: Consorci del Parc de Collserola. Cartografia d’usos del

sòl).

De la zona forestal cal destacar diferents zones amb diferent vegetació. La majoria

correspon a massa forestal principalment pinedes i alzinars. Al seu temps, adjacents a la

riera, es troben zones de conreus (can Bosquets, can Castellví, can Salat, can Planes i can

Rabella). En el tram entre can Bosquets i can Planes, es troba una coberta vegetal

constituïda per bosc de ribera (Múrria & Prat, 2003)

Taula 6. Percentatge d’ocupació dels diferents tipus d’usos a la Zona Inundable de la Riera de Vallvidrera (Cartografia d’hàbitats de Catalunya, 2006).

Aigües i corrents 0.03 %Boscs de ribera 0.79 %Boscs de no ribera 23.57 %Camps abandonats, erms i àrees ruderals 18.14 %Ciutats, pobles i vies de comunicació 10.97 %Bardisses 3.09 %Platges 0.56 %Roques no litorals 8.72 %Zones industrials 34.16 %

Els usos industrials del sòl (localitzats al tram baix de la riera) i la invasió de l’espai fluvial

per usos urbans, en diferents trams, suposen una sèrie de conseqüències negatives pel

medi natural, entre les que cal destacar:

• La pèrdua de la naturalitat de l’espai fluvial.

• La pèrdua de biodiversitat.

• La impermeabilització del sòl que, al mateix temps, també pot tenir

conseqüències negatives sobre els cursos fluvials en episodis extrems de pluges.

• La restricció de la funcionalitat de la plana d’inundació dels cursos fluvials

(dissipació d’energia en crescudes, laminació de cabals-punta per desbordament,

decantació de sediments).


• L’alteració de la naturalitat dels marges, i d’una morfologia d’acord amb els

processos d’erosió-sedimentació.

• La pèrdua de la connectivitat entre àrees naturals.

• L’augment de la pressió antròpica en general.

• En particular, l’augment significatiu dels riscs de contaminació de l’aigua.

1.3.2. Entorn social

La riera de Vallvidrera creua diferents nuclis urbans en el seu recorregut, diverses masies i

un polígon industrial. A més, cal considerar l’ús recreatiu que se’n fa del Parc per part de

milers de persones setmanalment ja sigui amb bicicletes, passejant, ...

El barri de capçalera és Vallvidrera amb una població d’unes 4.500 persones. A la zona on

retorna l’aigua en superfície, després de la seva canalització, hi ha el barri de Les Planes

(Barcelona). Uns quatre quilòmetres aigües avall s’inicia el barri de La Floresta (Sant Cugat)

i, entre els quilòmetres 5,5 i 7,5 del curs de la riera, hi ha la barriada de La Rierada (Molins

de Rei). Al tram final de la riera trobem el polígon industrial de la Riera Nova (Molins de Rei).

Per la seva part, el nombre de masies que s’ubiquen properes a la riera són nombroses. En

el tram mig trobem can Bosquets, Can Madolell, Can Preciós, Can Salat, Can Planes i Can

Rabella.

1.3.3. Patrimoni de l’espai fluvial A la riera de Vallvidrera no hi ha elements construïts que es puguin considerar com a

patrimoni arquitectònic d’interès. La única obra d’enginyeria fluvial és una petita presa

coneguda com el Salt d’aigua de Can Planas, que alguns estudis l’indiquen com a barrera

de connectivitat fluvial, en especial per la fauna piscícola (Sostoa et al. 2004, 2006), i que

està en estudi veure si es conserva o si pel contrari és un element a fer desaparèixer.

1.3.4. Valor paisatgístic El valor paisatgístic de la riera de Vallvidrera és molt elevat. Les àrees tant ben conservades

dels seus trams centrals mostren el potencial de tota la riera per ser un hàbitat d’elevada

qualitat ecològica. La riera és un espai popular, especialment en algunes de les zones més

accessibles, pel que té un alt valor educatiu el poder conservar en bon estat els trams que

es troben en millors condicions i restaurar els que han estat alterats. En el context de tota la

serra de Collserola, els trams centrals i el Torrent de les Tres Serres a la conca de la Riera

de Vallvidrera, i algun tram del Torrent de la Salamandra i del Torrent de Can Coll a la conca


de la riera de Sant Cugat (Bonada et al., 2000a i 2000b) són les millors reserves aquàtiques

naturals del Parc de Collserola.

Per tant, actualment que ens trobem que la qualitat dels ambients aquàtics a Catalunya és

força deficient (Prat et al., 2006), la preservació de les rieres del Parc de Collserola ha de

ser un objectiu d’alta prioritat. 1.3.5. Procés participatiu de la conca de Vallvidrera

Com a fet excepcional, per l’escala de treball referida a una conca hidrogràfica de mida

petita, l’any 2007 es va executar el projecte de Gestió Participada de la Riera de Vallvidrera.

Aquest projecte va estar dirigit per l’autoconstituït, en conveni Grup Impulsor del Projecte,

format pel Consorci del Parc de Collserola, el Departament d’Ecologia de la Universitat de

Barcelona (Grup de recerca F.E.M.) i el Projecte Rius-Associació Hàbitats, amb l’acord,

aprovació i auspici de l’Agència Catalana de l’Aigua.


A continuació es presenten els principals trets i el desenvolupament del procés de

participació.

• Inici i presentació Es van fer tres sessions de presentació, una a cadascun dels municipis que formen part de

la conca de la riera: Sant Cugat del Vallès, Molins de Rei i el Districte de Sarrià-St.Gervasi

de Barcelona.

Al mateix temps, es va activar la pàgina web http://rieravallvidrera.projecterius.org/ que és

l’eina de comunicació entre els participants i el lloc on es pot consultar tota la documentació

relacionada amb el procés.

També es va editar un tríptic i un pòster informatius per la difusió del projecte.

• Presentació i validació del diagnòstic IMPRESS de la riera


Es va organitzar una Jornada per donar a conèixer i consensuar, amb els actors de la conca,

el diagnòstic IMPRESS sobre els impactes i pressions de la riera de Vallvidrera (veure

continguts més endavant en aquest projecte). Primer es va fer la presentació del document i

després, es va fer una sortida de camp per visualitzar in situ les problemàtiques més

rellevants de la riera.

• Elaboració de la Proposta de programa de mesures Durant tres sessions consecutives es va treballar amb els participants les possibles

propostes de millora per cadascuna de les problemàtiques de l’IMPRESS, i d’altres que ells

mateixos havien detectat.

Durant aquestes sessions es va comptar amb la presència de diferents tècnics especialistes

en el tema per tal d’orientar al grup sobre la viabilitat tècnica de cadascuna de les propostes.

• Presentació dels resultats L’última reunió de treball va ser una sessió plenària en la qual es van posar en comú els

resultats de les sessions de treball i es va poder elaborar una Proposta de programa de

mesures consensuada, el contingut d ela qual es presenta més endavant.

• Sessió de retorn Finalment, es va organitzar una sessió en què l’Agència Catalana de l’Aigua, els tres

ajuntaments implicats i l’Entitat metropolitana de Medi Ambient van donar resposta a les

propostes presentades.


1.4. DETERMINACIÓ DE PRESSIONS I IMPACTES EN EL SENTIT DE LA DMA El grup de recerca F.E.M. (Freshwater Ecology and Management) de la Universitat de

Barcelona va elaborar el document IMPRESS per a la riera de Vallvidrera (Rieradevall &

Múrria, 2007) que es mostren a continuació. Per a la realització d’aquest resum es va

utilitzar com a base la proposta metodològica del document IMPRESS de l’Agència Catalana

de l’Aigua (ACA, 2006) i el treball de detall de diagnosi de l’estat ecològic de la riera de

Vallvidrera elaborat per Múrria i Prat (2003), i altres estudis i informes no publicats.

Es varen detectar 5 problemàtiques ambientals que posen de manifest el risc d’incompliment

dels objectius de la DMA. Aquestes problemàtiques es concreten en 13 pressions.

La numeració de les problemàtiques i les pressions s’ajusta a la proposada en el document

IMPRESS (ACA, 2006). En el cas de les fonts de contaminació s’indiquen els paràmetres

que són l’origen de l’impacte i els seus valors.

Taula 7. Llistat de les problemàtiques i pressions amb la seva localització a la riera de Vallvidrera.

(Rieradevall & Múrria, 2007)

Origen Localització 1. Alteracions morfològiques de les lleres i riberes fluvials Pèrdua de naturalitat de les zones de ribera. Disminució de la diversitat dels hàbitats fluvials.1a. Preses i rescloses Can Busquets

Can Planes 1b. Endegament de lleres Tram inicial a Les Planes

Tram de la zona de Can Borrull (Sant Cugat del Vallès) Zona residencial de "La Rierada" Tram al poligon industrial "Riera del Molí" (Molins de Rei) Zona residencial "La Granja" (Molins de Rei)

2. Alteració de règims de cabals Trams de riu amb cabal insuficient. 2a. Captacions d’aigua Zona residencial de Can Borrull (Sant Cugat del

Vallès) Zona residencial de “La Rierada” Zona d’horts de “La Rierada” Can Salat Can Planes Zona d’horts de Can Rabella

3. Ús del sòl en marges 3a. Invasió de la zona d’inundació per usos urbans Tram inicial de Les Planes

Zona residencial de Can Borrull (Sant Cugat del Vallès) Zona residencial de “La Rierada” Zona residencial "La Granja" (Molins de Rei)

4.1 Fonts de contaminació: puntuals Concentracions elevades de fòsfor i amoni. Afectació de la fauna piscícola (amoni i amoníac). Alteració en la productivitat del riu i de la composició de les comunitats d’organismes aquàtics. 4.1a. Abocament biodegradables amb sistema de sanejament (EDARs)

EDAR “Les Planes” Mesura impacte (mitjana anual): Cabal estimat = 17.54 ± 22.76 l/s; Amoni = 8.61± 7.065 ppm; Orgànic dissolt = 9.27 ± 3.93 ppm; Conductivitat 1401 ± 195 μS/cm².


4.1b. Abocaments biodegradables industrials Tram al polígon industrial “Riera del Molí” (Molins de Rei), abocat a la riera de Sant Bartomeu Mesura impacte (mitjana anual): Cabal estimat = 0.0087 ± 0.03 l/s; Amoni =61.79 ± 31.94 ppm; Fosfat = 14.37 ppm; Orgànic dissolt = 46.3 ± 10.39 ppm; Conductivitat = 1833 μS/cm²

4.1c. Abocaments biodegradables no sanejats Torrent de Les Mines (La Floresta, Sant Cugat del Vallès) Mesura impacte (mitjana anual): Cabal estimat = 1.607 ± 0.83 l/s; Amoni = 21.53 ± 8.13 ppm; Fosfat = 11.21 ppm; Orgànic dissolt = 12.42 ± 1.05 ppm; Conductivitat = 1541.28 ± 118.18μS/cm²

4.1e. Abocaments industrials no biodegradables Polígon industrial il·legal de Can Rabella 4.2 Fonts de contaminació: difoses Concentracions elevades de fòsfor i nitrògen. Alteració en la productivitat del riu i de la composició de les comunitats d’organismes aquàtics. 4.2c. Usos del sòl agrícoles Can Busquets

Zona d’horts de “La Rierada” Can Salat Can Planes Can Rabella Camps de fruiters entre Can Rabella i el polígon industrial “Riera del Molí”

4.2d. Usos del sòl urbans Zona residencial de “Les Planes” Zona residencial de Can Borrull (Sant Cugat del Vallès) Zona residencial de “La Rierada” Zona residencial “La Granja” (Molins de Rei)

4.2f. Vies de comunicació Túnels de Vallvidrera BV-1418

4.2j. Dejeccions ramaderes Can Castellví 5. Espècies invasores Desestructuració dels ecosistemes Alteració de la flora i fauna autòctones. 5a. Vegetal i animal Canya americana (Arundo donax): arreu excepte en

els trams amb bona coberta arbòria Robínia (Robinia pseudoacacia): arreu Ailant (Ailanthus altissima): arreu Plataner (Platanus X hispanica): arreu Cranc roig (Procambarus clarkii): puntualment en tram baix-mig Cargol hidròbid (Potamopyrgus antipodarum): aigües avall de Can Busquets

Per tal de resumir de manera esquemàtica i fer més comprensible la importància de

cadascuna de les pressions i impactes detectades a la riera de Vallvidrera, es va proposar

una zonificació de la riera en 6 trams que tindrien interès de cara a la gestió (Figura 8). La

importància quantitativa seguint una classificació en tres rangs es mostra a la figura 9.


Figura 8. Zonificació en trams i indicació simbòlica de les principals problemàtiques ambientals de

cada tram segons el document IMPRESS de la riera de Vallvidrera (Rieradevall & Múrria, 2007).

Figura 9. Importància de les problemàtiques i pressions segons el tram (Rieradevall & Múrria, 2007). Els codis són els de la taula 8.


Del conjunt de pressions i impactes detectats al llarg de la riera, destaquen aquelles que

afecten a la qualitat i cabals d’aigua, a l’alteració de marges i a l’estat de la vegetació de

ribera.

• Pel que fa a la primera variable, la construcció i posada en funcionament de la nova

depuradora de Vallvidrera a la zona de Les Planes ha de permetre observar en el

futur immediat una millora destacable d’aquests paràmetres (ex. DQO) que

actualment representen un impacte sobre la qualitat de l’aigua.

Un altre punt d’impacte es troba en el torrent de les Mines, on la posada en marxa

del col·lector d’aigües residuals de la urbanització de Vallpineda ha suposat una

minva destacable del cabal en circulació que duu la riera. Per aquest motiu existeix

una proposta de combinar aquest sistema de derivació de les aigües amb un sistema

d’aiguamolls que garanteixi un cabal de bona qualitat, durant tot l’any, a la zona de la

Rierada a través d’aquest torrent.

Tanmateix, resta pendent aconseguir una millor regulació de les extraccions i

abocaments que es produeixen en diversos punts de la conca on hi cohabiten usos

de tipus urbà o agrícola.

- Tot i que en general, la riera es troba poc alterada morfològicament, apareixen

alguns impactes puntuals que en modifiquen la seva naturalitat, com són: murs de

contenció, reducció de la secció per pressió urbana i ocupació o modificació de

l’espai fluvial per part de l’agricultura. La localització i característiques d’aquests

impactes s’assenyalen, més endavant, a l’apartat 1.4.3. Localització dels impactes

presents.

La qualitat biològica és qualificada en el document IMPRESS com a mediocre.

L’índex QBR esmentat en el PEF Baix Llobregat atorga un nivell de qualitat

hidromorfològica “deficient” al conjunt de la conca. Així, l’hàbitat fluvial es troba

marcat per la disminució de la diversitat, i per la pèrdua de naturalitat de la ribera. En

aquest sentit cal fer esment de la presència d’espècies al·lòctones, com la canya

americana (Arundo donax), que ocupen àmplies franges al llarg de la riera. La

localització i característiques d’aquests impactes s’assenyalen, més endavant, a

l’apartat 1.4.3. Localització dels impactes presents.


1.4.1. Proposta de programa de mesures

El procés participatiu portat a terme a la conca de la riera de Vallvidrera, durant l’any 2007,

ha tingut com a resultat l’elaboració d’una proposta de programa de mesures a tenir en

compte en el marc d’un possible procés global de restauració de la riera.

Aquest programa, que mostrem a continuació, recull totes les mesures proposades pels

participants, reorganitzades per temàtiques per facilitar la resposta per part de les

administracions. Marcades en verd si es consideren viables tècnicament, en àmbar si

s’haurien d’estudiar o són de difícil aplicació, en vermell si no són viables

RESTAURACIÓ HIDROMORFOLÒGICA M1.1. Construir rampes per peixos a les rescloses de Can Busquets i Can Planes per permetre la circulació longitudinal al llarg del curs de la riera de tota la biota, especialment del barb-cua roig. Elements de prevenció M1.2. Aturar processos de construcció de grans infraestructures dins la conca, com per exemple, el vial de Cornisa. És necessari aconseguir una moratòria urbanística dels projectes de construcció immediata per tenir el temps necessari per la planificació i gestió de la conca de la riera. Esperar el resultat de l’estudi de planificació dels espais fluvials que està fent l’ACA per regular els usos del sòl a l’espai fluvial, limitar o eliminar aquells no compatibles amb la dinàmica de les avingudes. Eliminació d’obstacles i restauració M1.4. Drenatge i neteja de pedres i fangs artificials que impedeixen la circulació de l’aigua, especialment des dels Túnels de Vallvidrera fins a la finca de la Mina, seguint els criteris de neteja aprovats per l’ACA que assegurin el manteniment de la vegetació de la riera, per impedir perdre’n la seva naturalitat. Elaborar un protocol de criteris de neteja de la llera aprovat per tots els municipis implicats i amb la supervisió de totes les intervencions per part del Consorci. M1.5. Enderrocar tota infraestructura en desús i regular les existents. M1.6. Estudiar la possibilitat de treure alguns obstacles existents (salts d’aigua...), avaluant els impactes que pugui causar aigües amunt i avall de la riera. M1.7. Restaurar el bosc de ribera allà on sigui recuperable, és a dir, reconstituir les funcions i les característiques físiques, químiques i biològiques associades a la ribera abans de ser alterada. A més, minimitzar els impactes que impedeixen l’existència de bosc de ribera. Regulació dels usos del sòl M3.1. Conservació i protecció de l’espai del bosc de ribera delimitant la zona fluvial segons les directrius dels Plans dels Espais Fluvials que està elaborant l’ACA. M3.2. Instar els Ajuntaments perquè ordenin els usos del sòl de la conca i la plana d’inundació amb la revisió del PGM del 1976, per evitar l’augment de superfície urbanitzada i industrial i incrementar la superfície natural, impedint també els usos que promoguin la pastura dins la zona protegida o la tala de vegetació ripària natural per substituir-la per plantacions agrícoles o forestals. Recuperació de l’estat natural M3.3. Neteja de riberes, eliminant l’acumulació de brossa seguint els criteris aprovats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). M3.4. Recuperar la morfologia fluvial (reformar la secció transversal, formar meandres, millorar el traçat del riu, ... ), millorar l’hàbitat (crear refugis, modificar la granulometria del substrat amb l’aport o retirada de sediments per restablir la seqüència natural de ràpids, braços,......) i revegetar les riberes.


M3.5. Millorar la situació actual de les construccions que envaeixen la llera, enretirant terrasses de berenadors o de vivendes, etc. M3.6. Prohibir noves construccions en l’entorn proper de la riera i totes aquelles modificacions de la seva llera (canalitzacions, desviaments...). En concret els dos sectors del projecte d’urbanització de la Rierada: el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de la Rierada i el Pla Parcial de la Font de l’Espinagar. M3.7. Desocupació de les terrasses adjacents del canal fluvial per restaurar un perfil del riu amb un pendent menys pronunciat i més proper al natural. M5.2. Neteja selectiva d’espècies invasores o no desitjades en les riberes: canya americana (Arundo donax), esbarzer (Rubus sp.), aïlant (Ailanthus altissima), robinia (Robinia pseudoacacea). M5.4. Creació d’un Equip de gestió de les espècies invasores integrat per tècnics de les administracions, universitats i ecologistes. CONSUMS, CAPTACIONS I ESTALVI Control de les extraccions M2.1. Regular les extraccions d’aigües de la riera en les zones urbanitzades o agrícoles. Fer un inventari dels pous existents a la riera i analitzar cas per cas la situació de legalitat i control existent. M2.2. Connectar a la xarxa de subministrament d’aigua potable les urbanitzacions que no ho estan (ex: La Rierada i Vallpineda) i construir alhora la xarxa secundària de sanejament (evacuació). CONTAMINACIÓ AGRÍCOLA-RAMADERA M7.1. Revisió dels itineraris de pasturatge i valoració de l’interès (possible control de plantes invasores) i impactes en cada tram. M7.2. Controlar i assegurar l’acompliment de les normatives pel pasturatge a la zona de ribera.

CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIAL Elements de prevenció M4.2.1. Demanar a l’ajuntament pertinent que obligui als responsables de la benzinera a recollir les primeres aigües de pluja que escorren per la superfície d’aquesta i alhora que millori els dipòsits de decantació que són insuficients amb la col·locació de filtres. M4.2.2. Reconduir les aigües d’escolament de l’autopista cap al sistema de sanejament per solucionar la contaminació per salinitat i altres tòxics a la riera Considerar la construcció d’un dipòsit de laminació connectat al clavegueram (concessió de TABASA). M4.2.3. Traslladar la benzinera, per ser un lloc massa sensible. Sistemes de sanejament M4.1.3. Millorar la qualitat química de l’aportació inicial d’aigua a la riera provinent de l’EDAR de Les Planes amb un tractament terciari a la sortida d’aquest equipament (en pocs mesos començaran les obres de construcció de la nova depuradora de les Planes). M4.1.4. No destruir el dipòsit biològic de la depuradora actual de les Planes sinó que s’utilitzi com a estany de laminació per assimilar els DSU (descàrregues dels sistemes unitaris) durant els primers minuts de pluges.


M4.1.5. Requeriment a l’ACA i l’Entitat Metropolitana per tal que accelerin el procés de construcció de la depuradora de Can Borrull. Unificar la depuradora actual de Can Flor amb la que es vol construir a Can Borrull en una de sola. Com a projecte alternatiu, si es construeix un col·lector d’aigües residuals des de Can Borrull a la depuradora de les Planes, evitar la degradació del llit de la riera. M4.1.6. Arreglar el clavegueram existent. Aigües de pluja M4.1.7. Netejar la llera de residus sòlids provinents de les descàrregues dels sistemes unitaris (DSU). CABALS DE MANTENIMENT Control de les extraccions M2.1. Regular les extraccions d’aigües de la riera en les zones urbanitzades o agrícoles. Fer un inventari dels pous existents a la riera i analitzar cas per cas la situació de legalitat i control existent. Gestió del cabal de la riera M2.3. Establir un règim de cabals de manteniments de l’ecosistema fluvial, augmentant totes les possibles aportacions d’aigua existents a la conca. M2.4. Fer una aportació extra d’aigua a través d’un major control de les captacions d’aigua a l’estiu o bé algun tipus de recollida d’aigua pluvial (contenidor o dipòsit). M2.5. Obligar que es respectin els canals naturals que té l’aigua per anar a parar a la riera, i en el cas que es derivi l’aigua que s’asseguri que es retorna a la riera en bon estat de qualitat. M2.6. Combinar el sistema de derivació de les aigües de la urbanització de Vallpineda (col·lector) amb petites depuradores o un sistema d’aiguamolls que garanteixi un cabal de bona qualitat a la Rierada a través del Torrent de les Mines. Reconsiderar en el mateix sentit la derivació d’aigües residuals de Can Salat i Sant Bartomeu de manera que es permeti la reutilització d’aquestes aigües pel manteniment del cabal de la riera. M2.7. Catalogar els trams de la riera en els que desapareix el cabal d’aigua. M.2.8. Implementar una xarxa separativa d’aigües pluvials en les urbanitzacions on s’hagin de fer les connexions a la xarxa d’aigua potable. EDUCACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA M1.3. Sensibilització i educació ciutadana per tal de prevenir la necessitat de fer actuacions de restauració de la riera. M4.1.1. Campanyes i programes d’educació ambiental per capacitar la població i reduir així l’impacte ambiental de les seves activitats (disminuir el consum d’aigua, estimular l’ús de sabons biodegradables, en depuradores petites no fer grans abocaments greixosos ni abocar el contingut de la fossa sèptica, no netejar les cisternes dels dipòsits de gasoil i abocar-ho, ...). M4.1.2. Regularització dels materials tòxics que hom té a casa i que són altament contaminants (productes neteja, líquids, etc...) tot potenciant l’ús de productes més respectuosos amb la riera (biodegradables...). M5.1. Realitzar una campanya d’educació ambiental alertant dels perills de les espècies introduïdes en els hàbitats fluvials (tortuga de florida, cranc americà, caimans, ...). Impulsar-ho amb el recolzament de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat conjuntament amb el Parc de Collserola. M5.3. Creació d’un Punt d’informació permanent i un telèfon de civisme i denúncia ambiental.


M6.1. Retolació de prohibit abocar residus sobretot en punts sensibles on s’acostumen a trobar deixalles. M6.2. Posar vigilància per evitar l’abocament de residus, especialment els caps de setmana. M6.3. Sensibilització en l’àmbit d’abocaments i brosses per part d’usuaris. Amb animació en els restaurants i punts de trobada, en hores punta. M6.4. Campanya de neteja amb voluntariat/Projecte Rius per la riera (antigament s’havien fet iniciatives similars). Promoure acords entre administracions i entitats per fomentar la participació dels actors de la riera. M6.5. Assessorament i educació ambiental en forma de custòdia del territori pels diferents sectors: restaurants, veïns d’urbanitzacions, propietaris, ramaders i agricultors. Promocionar acords cívics amb els restaurants i punts de trobada. M8.1. Divulgació dels valors ecològics i la dinàmica ecosistèmica de la riera en general a tota la població a partir de la realització de campanyes, jornades de formació, materials didàctics, la implicació de les escoles i instituts, etc. M8.2. Vigilar, explicar i limitar les activitats a la riera com les bicicletes, motos, caça....i vetllar pel compliment de les normatives d’ús existents. (Per exemple, ja hi ha la prohibició de pas de bicicletes al tram de la rierada entre Can Busquets i Can Modolell). Estudiar mesures de minimització d’impacte (passeres per creuar la riera...). SEGUIMENT DE LA DIAGNOSI INICIAL M4.1.8. Establir un programa de seguiment de l’estat ecològic de la riera per tal de comprovar els efectes de la implementació de les mesures proposades en aquest document.

No es va efectuar cap priorització de les propostes en el procés participatiu. Per aquest

motiu va quedar per a futures jornades de debat, i a l’espera de veure les possibilitats de

finançament (total o parcial), el endegar projectes concrets de millora de la riera de

Vallvidrera. De fet, el present projecte de restauració de la riera de Vallvidrera és una

primera proposta per iniciar la realització del programa de mesures.

1.4.2. Localització a escala de treball dels impactes presents

Com ja s’ha comentat en un apartat anterior, la informació de camp disponible fins el

moment és de tipus discontinu, i la relació d’impactes i pressions feta al document IMPRESS

de la riera és de caire general i assignada a trams (Múrria & Prat, 2003; Rieradevall &

Múrria, 2007). Per aquest motiu i amb l’objectiu de poder fer una proposta d’actuacions

concretes, que fos realista amb el territori i amb l’abast de les afectacions, es va fer un petit

treball de camp de reconeixement dels impactes amb data maig de 2008 per part de

l’empresa Naturalea i de l’equip tècnic de Medi Natural del Parc de Collserola. Amb finalitats

pràctiques s’ha zonificat la riera en 5 trams que es mostren en el plànol guia d’aquest

projecte de ‘Restauració de l’espai fluvial de la riera de Vallvidrera’, i en els que es detallaran

d’ara endavant els impactes i s’ubicaran les actuacions previstes.


Taula 8. Correspondència de les delimitació de submasses (seguint criteris de la DMA, 2000) de la riera de Vallvidrera (Rieradevall & Múrria, 2007) amb els trams d’actuacions del projecte de restauració de la riera. Nota: les correspondències són aproximades.

Submassa IMPRESS Vallvidrera

Localització del tram Trams projecte de restauració

Localització del tram

Inici Final Inici Final 1 capçalera Confluència Riera

de les Tres Serres

T1 capçalera Can Borrull

T2 Can Borrull Can Bosquets

2 Confluència Riera de les Tres Serres

Confluència Torrent del Llop

T3 Can Bosquets Can Madolell

3 Confluència Torrent del Llop

Confluència Torrent de l’Amigonet

T4 Can Madolell Can Rabella

4 Confluència Torrent de l’Amigonet

Riu Llobregat T5 Can Rabella Riu Llobregat

5 Torrent Tres Serres

NO

6 Torrent de Sant Bartomeu

NO

1.4.2.1.Tram 1: Les Planes – can Borrull

Aquest tram és ocupat per diverses infraestructures viàries: l’autopista E9, la carretera de

Sant Cugat del Vallès a Vallvidrera BV-1462, i la línia de ferrocarril Barcelona-Sabadell-

Terrassa dels Ferrocarrils de la Generalitat. Aquestes infraestructures segueixen en paral·lel

el corredor fluvial, creuant diverses vegades la riera. Apareixen també diversos nuclis urbans

de petita grandària i edificacions, desenvolupats a la vora de la carretera. Aquest conjunt de

xarxes viàries, espais urbanitzats i curs fluvial conviu en una franja relativament estreta de

territori, cosa que ha generat una sèrie d’impactes sobre la morfologia de la llera, la qualitat

de l’aigua i la cobertura vegetal de la riera:

A. Alteració de la morfologia de la llera: Al llarg del tram els marges de la riera es troben modificats per la presència de

diversos murs verticals, que delimiten el canal d’aigües altes en la major part dels

casos. A causa de l’estretor de la llera, la distància entre el canal funcional i aquests

murs és inferior als 10 metres en gairebé tots els casos.

Presència de fangs: l’abocament d’efluents provinents de les depuradores d’aigües

residuals cap a la riera ha generat, amb el pas del temps, una capa de fangs que


s’ha anat dipositant a la llera al llarg d’un tram de curs fluvial força llarg. Aquest

substrat fangós s’associa a diversos impactes i modificacions de la dinàmica natural

del curs: aparició de fenòmens d’anòxia, colmatació de la vegetació, certa

impermeabilització del llit, o disminució de la secció. Els sediments fins, fangs

procedents d’activitats extractives o de sanejament, generen un canvi en el substrat

natural del riu, augmentant al seu torn el nivell de terbolesa de les aigües. Aquest fet

implica un canvi en la presència de determinades espècies, afavorides per aquestes

condicions de sedimentació i terbolesa, com seria el cas del possible

desenvolupament d’espècies com el canyís i la boga, tot i que en el cas de la riera de

Vallvidrera no s’ha trobat cap d’aquestes espècies. La impermeabilització genera

també problemes en la capacitat d’absorció de l’aigua de les espècies arbustives i

arbòries de ribera, alhora que es forma una crosta superficial que podria fer

augmentar la impermeabilització del riu respecte l’aqüífer.

B. Alteració de la qualitat de l’aigua: A l’inici del tram d’estudi, a partir de l’EDAR Les Planes.

A l’alçada de la depuradora de Can Borrull.

C. Estat de la vegetació a l’inici del projecte: La proximitat d’infraestructures i edificacions ha tingut com a conseqüència l’alteració

de la morfologia de la llera de la riera i la degradació del bosc de ribera. Aquesta

degradació es concreta per la poca cobertura de les espècies més pròpies d’ambients

de ribera, per la presència d’espècies exòtiques i per l’existència d’estructures

humanes, sobretot en el marge dret. El marge esquerre, menys alterat, es troba ocupat

en les parts més allunyades de l’aigua per la comunitat forestal, que en alguns punts

penetra en l’ambient més pròpiament fluvial, prenent el lloc teòricament destinat a les

espècies de ribera.

Presència d’espècies invasores i al·lòctones:

Les espècies invasores que ens trobem són la canya (Arundo donax) i el raïm de

moro (Phytolacca americana).

La canya (Arundo donax) és una planta perenne originaria d’Àsia que freqüentment

trobem cultivada o naturalitzada. Adquireix importants desenvolupaments degut al

seu bon sistema rizomatós, aquest consta d’un sistema de tiges horitzontals i

subterrànies amb aspecte d’arrel. La presència de canya, potenciada per la

proximitat del riu amb espais humanitzats, es localitza en determinats sectors del

tram, bàsicament a partir del primer grup de cases, formant nuclis continus, que


impedeixen en molts casos el desenvolupament de les espècies pròpies de

vegetació de ribera.

Superfície ocupada per la canya: 1205 m2

Cal fer especial esment de la planta raïm de moro (Phytolacca americana), espècie

original d’Amèrica que trobem naturalitzada en diversos torrents de Collserola. És

una planta de fulles grans i ovalades, amb tiges sovint de tons vermellosos, que es

reconeix pels fruits gairebé negres que pengen en forma de raïm.

Pel que fa a la vegetació de ribera en aquest tram les espècies arbrades més

nombroses són l’om (Ulmus minor) i el pollancre (Populus nigra), tot i que també es

troben individus de plàtan, alzina i roure prop de la llera. En cap dels casos passen

de petits nuclis, mai formant franges amples i contínues. També s’hi localitzen

individus de saüc (Sambucus nigra), gatell (Salix atrocinerea), sanguinyol (Cornus

sanguinea) i avellaner (Corylus avellana). Quant a hel·lòfits, en contacte amb el

corrent apareixen al llarg de tot el tram individus de Carex pendula.

Bona part de l’espai que no es troba cobert ni per la vegetació de ribera ni per la

canya l’ocupa l’esbarzer, que colonitza nombrosos talussos fins arribar a fregar

gairebé el canal d’aigües baixes.

La comunitat de bardissa (Pruno rubion), caracteritzada per l’alta densitat d’arbusts i

lianes espinosos caducifolis que la integren, està representada bàsicament per

l’esbarzer (Rubus ulmifolius). La trobem als marges de la riera amb la canya i als

peus dels talussos ocupant grans extensions. Acompanyant a l’esbarzer trobem

l’arítjol (Smilax aspera), heura (Hedera helix), esparreguera (Asparagus acutifolius) i

vidalba (Clematis vitalba). En aquelles zones amb un grau d’humitat elevat trobem

Apium nodiflorum.

D. Residus a la llera: Al llarg del tram apareix brossa i nombrosos residus, preferentment de petita grandària,

que possiblement han estat dipositats a la llera després d’una crescuda de la riera. El

petit tamany d’aquesta brossa dificulta el seu procés de recollida i retirada, ja que és

necessari efectuar-lo manualment.


1.4.2.2.Tram 2: can Borrull – can Bosquets

En aquest tram la riera s’endinsa en una zona menys accessible, sense un camí continu que

la recorri paral·lelament. El segon sector del tram es troba envoltat de camps i apareix

alguna edificació dispersa.

A. Estat de la vegetació a l’inici del projecte: El primer sector del tram es troba dominat bàsicament per espècies forestals, que

arriben ben bé fins al nivell de la llera. Al segon sector, la presència de camps de conreu

vora la riera fa que la cobertura arbrada i arbustiva sigui menor.


Les espècies invasores que es troben són la canya (Arundo donax) i l’acàcia

(Robinia pseudoacacia).

La canya (Arundo donax) es una planta perenne originaria d’Àsia que freqüentment

es troba cultivada o naturalitzada. Adquireix importants desenvolupaments degut al


subterrànies amb aspecte d’arrel. La presència de canya, es localitza en aquells

espais més oberts sobretot, com a les vores de les zones conreades o d’antics

camps.


L’acàcia (Robinia pseudoacacia) és un arbre procedent originàriament del continent

americà, que es pot trobar sovint formant part de l’arbrat urbà en pobles i ciutats.

Aquesta espècie viu de forma subespontània en indrets com la riera de Vallvidrera.

En aquest tram apareix una agrupació d’exemplars concentrats en un meandre

aigües avall de la finca.

Pel que fa a la vegetació de ribera en aquest tram l’espècie arbrada més nombrosa

és l’om (Ulmus minor). En cap dels casos passen de petits nuclis, mai formant

franges amples i contínues. També s’hi localitzen individus de saüc (Sambucus

nigra), i arç blanc (Crataegus monogyna). Quant a hel·lòfits, en contacte amb el

corrent apareixen al llarg de tot el tram individus de Carex pendula.






lianes espinosos caducifolis que la integren, està representada bàsicament per l’esbarzer

(Rubus ulmifolius). Es troba als marges de la riera amb la canya i als peus dels talussos

ocupant grans extensions. Acompanyant a l’esbarzer trobem l’arítjol (Smilax aspera),

heura (Hedera helix), esparreguera (Asparagus acutifolius) i vidalba (Clematis vitalba).

En aquelles zones amb un grau d’humitat elevat es troba Apium nodiflorum.

1.4.2.3.Tram 3: can Bosquets – can Madolell.

Es tracta d’un tram eminentment forestal i poc accessible per la qual cosa el nombre

d’impactes que presenta és reduït. Segons les dades com el QBR i ECOSTRIMED, es tracta

del tram en millor estat de conservació de la riera.

La presència d’activitat humana es centra en els dos extrems del tram, coincidint amb

l’existència de dos masos.

A. Estat de la vegetació a l’inici del projecte:

El primer sector del tram discorre a l’alçada dels camps de Can Bosquets, i és el que

presenta una major alteració de la vegetació de ribera.


Les espècies invasores que ens trobem són la canya (arundo donax).

La canya (Arundo donax) es una planta perenne originaria d’Àsia que freqüentment

trobem cultivada o naturalitzada. Adquireix importants desenvolupaments degut al


subterrànies amb aspecte d’arrel. En aquest tram la canya es troba a les vores dels

camps de Can Bosquets.


Pel que fa a la vegetació de ribera en aquest tram les espècies arbrades més

nombroses són l’om (Ulmus minor) i el vern (Alnus glutinosa), acompanyats per

exemplars de pollancre (Populus nigra). També s’hi localitzen individus de gatell

(Salix atrocinerea), arç blanc (Crataegus monogyna) i sanguinyol (Cornus

sanguinea). Quant a hel·lòfits, en contacte amb el corrent apareixen al llarg de tot el

tram individus de Carex pendula.

1.4.2.4.Tram 4: can Madolell – can Rabella

Aquest tram travessa en el primer sector el barri de la Rierada i les Cases de Can Castellví,

cosa que representa una alteració significativa de l’estructura de la riera, tan a nivell de


vegetació com de naturalitat de la secció. Aigües avall d’aquesta zona la riera discorre per

un tram de tipus forestal, per a progressivament transformar-se en un darrer sector on hi

dominen els camps de conreu al seu voltant.

A. Estat de la vegetació a l’inici del projecte: Els sectors més urbans del tram són els que presenten una major alteració de la coberta

vegetal. Tanmateix, a mesura que la riera s’acosta al seu tram baix és també major la

presència d’espècies invasores. La resta de sectors presenta una alternança entre la

vegetació forestal, la vegetació de ribera i la presència d’espècies naturalitzades com el

plàtan i el lledoner.

Presència d’espècies invasores i al·lòctones:.

Les espècies invasores que es troben són la canya (arundo donax), l’ailant (Ailanthus

altissima) i l’acàcia (Robinia pseudoacacia).


L’acàcia i l’ailant apareixen puntualment, poc abans d’entrar en el darrer sector més

agrícola del tram, formant dos nuclis amb un destacat nombre d’exemplars.

Pel que fa a la vegetació de ribera en aquest tram s’hi desenvolupa la comunitat de

la verneda, que ocupa una estreta franja a la vora de la riera, tot i aparèixer sovint

alterada per l’existència d’espècies al·lòctones. S’hi troba el vern (Alnus glutinosa),

l’om (Ulmus minor) i el pollancre (Populus nigra), tot i que també es troben individus

de plàtan, alzina i roure prop de la llera. També s’hi localitzen individus d’avellaner

(Corylus avellana), saüc (Sambucus nigra), i arç blanc (Crataegus monogyna). Quan

a hel·lòfits, en contacte amb el corrent apareixen al llarg de tot el tram individus de

Carex pendula.





lianes espinosos caducifolis que la integren, està representada bàsicament per

l’esbarzer (Rubus ulmifolius). Es troba als marges de la riera amb la canya i als peus

dels talussos ocupant grans extensions. Acompanyant a l’esbarzer trobem l’arítjol

(Smilax aspera), heura (Hedera helix), esparreguera (Asparagus acutifolius) i vidalba

(Clematis vitalba). En aquelles zones amb un grau d’humitat elevat trobem Apium

nodiflorum.


B. Troncs caiguts: En aquest tram és remarcable la presència de troncs dipositats a la llera. Aquest fet, poc

habitual en les rieres de caire mediterrani de Catalunya, dóna un alt interès ecològic a la

zona. Tot i això, en algun cas, algun d’aquests elements poden significar un obstacle

dins la llera que en casos de crescuda podrien actuar com a taps per al material

transportat pel corrent.

1.4.2.5.Tram 5: can Rabella – riu Llobregat

En el seu tram baix, la vall s’obre i es deixa l’àmbit forestal per introduir-se primerament en

una zona agrícola, amb una progressiva influència urbana a mesura que s’acosta a la

desembocadura, i a on apareixen nombrosos creuaments amb infraestructures. En aquest

tram el traçat de la riera es torna rectilini, a causa de la pressió dels usos agrícoles del

voltant, que han modificat la morfologia natural de la llera. En aquest tram també destaca

l’aparició d’alguns talussos amb escullera o amb gunitat de formigó (a l’alçada de la sorrera).

A. Estat de la vegetació a l’inici del projecte: La pressió a la que ha estat sotmesa la riera en aquest tram, tant per l’activitat agrícola

com l’extractiva ha fet que la coberta arbòria sigui pràcticament inexistent, esdevenint

sobretot un continu de canya.


La canya (Arundo donax) es troba present de forma contínua al llarg de gairebé tot el

tram, a excepció de la zona de la sorrera, ocupant els dos marges de la riera i

enfilant-se pel talús d’aigües altes.


Pel que fa a la minsa vegetació de ribera en aquest tram, la presència es limita

bàsicament a l’existència d’exemplars d’àlber (Populus alba) en el sector paral·lel a

l’explotació sorrera. Quant a hel·lòfits, en aquest darrer sector apareixen individus de

jonc boval (Scirpus holoschoenus).

B. Residus a la llera: En tractar-se d’un tram amb activitat antròpica als voltants i fàcilment accessible,

apareixen diversos nuclis de residus a la llera, a banda de que existeixen diverses

infraestructures d’autoconstrucció (casetes, tanques, murets de totxana) vinculades

sobretot a l’horta d’autoconsum que es troba en algun sector.


1.5. REFERÈNCIES DOCUMENTALS ACA, 2006. Document IMPRESS. Documents d'anàlisi de pressions i impactes i avaluació

del risc d'incompliment dels objectius de la DMA a Catalunya. (http://mediambient.gencat.net/aca/ca//planificacio/directiva/impress.jsp)

Bonada, N.; Rieradevall, M. & Prat, N. 2000a. Biodiversitat i qualitat de les aigües a la Riera de Sant Cugat (Collserola, Barcelona). LLimona, F.; Espelta, J.M.; Guix, C.; Mateos, E. & Rodríguez-Teijeiro J.D. (Eds.) Jornades sobre recerca en els sistemes naturals de Collserola. Aplicacions a la gestió del parc. Patronat Metropolità del Parc de Collserola: 45-49.

Bonada, N.; Rieradevall, M. & Prat, N. 2000b. Temporalidad y contaminación como claves de la biodiversidad de macroinvertebrados en un arroyo mediterráneo (Riera de Sant Cugat, Barcelona). Limnetica, 18: 81-90.

Múrria, C. & Prat, N. 2003 La Qualitat Ecològica de la Riera de Vallvidrera –Collserola- Informe pel Consorci del Parc de Collserola (inèdit)

Múrria, C. & Prat, N. 2003. Mesures de gestió per la conca de la riera de Vallvidrera. Informe pel Consorci del Parc de Collserola (inèdit).

Múrria, C., Bonada, N. & N. Prat. 2008. Effects of the invasive species Potamopyrgus antipodarum (Hydrobiidae, Mollusca) on community structure in a small Mediterranean

stream. Fundamental and Applied Limnology Archiv für Hydrobiologie) Vol. 171/2: 131–143.

Prat, N.; Munné, A.; Solà, C.; Bonada, N.; Rieradevall, M. & Chacón, G. 1999. La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs i el Foix. Informe 1997. Estudis de la qualitat ecològica dels rius, 6: 154 p. Servei de Medi Ambient, Diputació de Barcelona.

Prat, N. et al. 2006. Informe de la qualitat dels rius de la província de Barcelona. Diputació de Barcelona. http://ecobill.diba.cat/

Prat, N.; Puértolas, L. & Rieradevall, M. 2008. Els espais fluvials. Manual de diagnosi ambiental. Diputació de Barcelona i Obra Social “la Caixa”.

Raspall, A.; Llimona, F.; Navarro, M. & Tenés, A. 2004. Guia de Natura del Parc de Collserola. Consorci del parc de Collserola. Diputació de Barcelona.

Richter, A.; Llorente, G. & Montori A. 2003. Aproximació a l’herpetologia del Parc Metropolità de Collserola en especial consideració a les poblacions d’amfibis. Informe pel Consorci del Parc de Collserola. (inèdit)

Rieradevall, M. & Múrria C, 2007. Document de diagnosi d’Impactes i Pressions (IMPRESS) de la riera de Vallvidrera. Projecte de Gestió participada de la riera de Vallvidrera. (http://rieravallvidrera.projecterius.org)

Sánchez-Espada, S. & de Sostoa, A. 2004. Distribució del cranc de riu americà (Procambarus clarkii) a Catalunya. Relació amb les variables ambientals, la degradació ambiental i les comunitats de peixos. Manuscrit de treball de recerca del Diploma d’Estudis avançats en Zoologia. (informe inèdit).

Sostoa, A. De; et al. 2004. Estudi sobre els peixos del Parc de Collserola i la seva problemàtica. Informe pel Consorci del Parc de Collserola. (Inèdit).

Sostoa, A. De; et al. 2006. Diagnosi de les poblacions de peixos i mesures de gestió al Parc de Collserola. Informe pel Consorci del Parc de Collserola. (Inèdit).


1.6. OBJECTIUS

L’àmbit de la riera de Vallvidrera presenta diversos estats de conservació de la ribera,

intercalant-se trams poc modificats amb trams on apareixen diverses alteracions, que van

des de la presència de vegetació al·lòctona fins a la invasió de l’espai fluvial per part

d’edificacions. Aquest projecte realitza una sèrie de propostes, localitzades i quantificades,

per tal de millorar l’estat d’aquests trams, i aconseguir una millor qualitat ecològica global de

la riera.

Els objectius ambientals específics, referits a l’àmbit del projecte, es poden concretar en:

- Mesures de millora general de l’estructura vegetal i de la diversitat de les comunitats, en

relació a la comunitat vegetal potencial pròpia d’aquest ambient de ribera. Aquestes

mesures hauran d’incloure l’eliminació d’espècies invasores com ara la canya (Arundo

donax).

- Incrementar la capacitat d’autodepuració de la riera per millorar la qualitat de les seves

aigües.

- Oferir solucions a problemàtiques concretes com processos erosius controlables, integració

d’impactes puntuals, entre d’altres mitjançant les tècniques més adients sempre d’acord a la

Directiva Marc de l’Aigua.

- Establir nous criteris de gestió de la llera amb costos baixos de manteniment i que

potenciïn els valors ecològics de la riera.

- Eliminar qualsevol factor de marginalitat de la riera millorant la qualitat paisatgística de la

zona.

Els objectius socioeconòmics específics referits a l’àmbit del projecte, es poden concretar

en:

- Garantir la preservació de l’espai, minimitzant la pressió de les dinàmiques urbanes i de

l’ús social sobre l’ecosistema fluvial.

Els criteris que es tindran en compte i que serviran per assolir els objectius marcats s’han de

basar en el millor coneixement del riu com un sistema complex on s’interrelacionen les

aigües superficials amb les subterrànies, les lleres amb les terrasses fluvials, la vegetació

amb l’estructura física del riu, etc.

Per això es vetllarà per:

1. Mantenir al màxim el grau de naturalitat i complexitat.

2. Recuperar els sistemes biològics associats a la riera, segons les directrius encaminades a

aquesta finalitat.


3. Compatibilitzar la vida natural amb les persones plantejant la riera des dels diferents

beneficis derivats de forma directa o indirecta per establir una relació de respecte.

4. Plantejar la riera des d’una perspectiva global, valorant tot allò que hi té relació.

5. Permetre l’aprofitament de la riera aplicant criteris de sostenibilitat.

6. Promoure la recuperació de l’espai fluvial implicant i fent partícips tots els estrats socials

(social, agrícola, empresari, educatiu...).


1.7. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ A LA RIERA

Les propostes d’intervenció cerquen obtenir millores en la qualitat ecològica de la riera, a

través de:

- L’eliminació d’espècies introduïdes com la canya (Arundo donax), que suposen un

empobriment de la diversitat de la ribera, i la substitució d’aquesta per noves

plantacions arbrades i arbustives que recuperin la franja de ribera original,

consolidant el bosc de ribera que actualment apareix de forma discontínua al llarg de

la riera.

- La recuperació de la ribera té també efectes sobre la qualitat de l’aigua, ja que

s’incrementa la capacitat d’autodepuració del corrent. En aquest sentit es proposen

dos punts de creació de canyissars aprofitant espais on la llera té més amplada, que

incideixin també en la millora de la qualitat del flux.

- L’eliminació d’impactes puntuals que alteren la naturalitat de la llera, com la

presència de residus, o bé d’obstacles (troncs caiguts dins la llera amb efecte barrera

sobre el flux en cas de crescuda) que n’alteren la funcionalitat.

El procediment de les tècniques d’intervenció a la riera es troben descrites a l’annex.

Les tècniques són les següents:

- extracció de canya

- plantació de bosc de ribera

- creació d’unes zones d’aigües lentes amb canyís.

1.7.1. Actuacions ambientals

1.7.1.1.Tram 1: Les Planes – can Borrull

• Actuació 1.01. Eliminació de la canya americana Arundo donax

Segons les tècniques referides a l’annex. Descripció de les principals tècniques de

restauració aplicades al projecte.

Actuació Superfície (m2) Volum (m3)

Eliminació de canya 1205 603

• Actuació 1.02. Creació d’una zona d’aigües lentes i un canyissar


L’actuació consistirà en els treballs amb retroexcavadora de modificació del nivell topogràfic

de part del marge d’un meandre de la riera, actualment erm, i amb espai suficient per crear

una zona de llera ampla i d’aigües lentes. Posteriorment als treballs de modificació de la

topografia s’hi instal·larà unitats d’herbassar estructurat en fibra amb canyís tipus plant

palletTM, ocupant només part de la superfície, ja que en un futur el canyís tendirà a ocupar la

resta de l’espai inundat. L’herbassar es col·locarà en contacte amb l’aigua, en tractar-se

d’una espècie halòfita que requereix preferentment tenir el sistema rizomàtic dins l’aigua.

Aquest canyissar permetrà, a banda d’introduir diversitat a la zona de ribera, millorar en part

la qualitat de l’aigua, gràcies a les propietats de depuració d’aquesta espècie, i per tant,

incidir en un dels impactes actuals detectats a la riera.

Actuació Amidament

Moviments de terres 519 m2

Instal·lació de plant palletsTM de canyís 20 u.

• Actuació 1.03. Extracció de fangs i reperfilat de talussos

S’extraurà una capa superficial amb retroexcavadora dels fangs que s’han anat acumulant a

la llera a l’àrea de pícnic de Les Planes, i es procedirà al reperfilat dels talussos resultants,

donant-los la inclinació suficient per a que no es produeixin despreniments i facilitar

l’establiment de la vegetació.

Actuació

Extracció i retirada de fangs i atalussat, en una superfície determinada per la

partida existent

• Actuació 1.04. Eliminació de residus i elements sobre la llera

L’actuació consistirà en la recollida manual de la brossa que es troba escampada al llarg de

tot el tram.

Per altra banda també s’inclou la retirada de les restes d’un col·lector de formigó que es

troben situades sobre la llera d’aigües baixes. El material es transportarà a abocador

controlat.

Actuació Amidament

Recollida manual de brossa 1886 m.l.

Eliminació i retirada de restes de col·lector 13,5 m3


• Actuació 1.05. Retirada de troncs caiguts

Actuació consistent en la retirada dels troncs d’arbre caiguts que es troben sobre la mateixa

llera. Per tal de facilitar la seva retirada i transport es tallarà en parts el tronc amb moto

serra.

Actuació Amidament

Retirada de troncs caiguts 15 u.

• Actuació 1.06. Plantació de ribera

Actuacions de plantació de vegetació de ribera en els espais on s’ha extret la canya, segons

les tècniques referides a l’annex.

Superfície de plantació: 1205 m2

Espècie Nombre Mida (cm alçada)

Estrat arbori 200

Alnus glutinosa 120 100-150 cm

Ulmus minor 80 100-150 cm

Estrat arbustiu 300

Corylus avellana 90 60-80 cm

Salix atrocinerea 30 60-80 cm

Sambucus nigra 75 60-80 cm

Cornus sanguinea 60 60-80 cm Densitat de plantació: 1 arbre/6 m2, 1 arbust/4 m2 .

Mortalitat prevista: 20%

Actuacions 1.01-1.03: a càrrec de l’adjudicatari.

Actuacions 1.04-1.06: a càrrec del Parc de Collserola.

1.7.1.2. Tram 2: can Borrull – can Bosquets



restauració aplicades a projecte.


Eliminació de canya 900 450


• Actuació 2.02. Creació d’una zona d’aigües lentes i un canyissar

Es durà a terme la mateixa tècnica explicada en el tram 1.

Actuació Amidament

Moviments de terres 325 m2

Instal·lació de plant palletsTM de canyís 12 u.



tot el tram.

Actuació Amidament

Recollida i retirada manual de brossa 2 m3




serra.

Actuació Amidament







Estrat arbori 150



Estrat arbustiu 225






Actuacions 2.01-2.02: a càrrec de l’adjudicatari.



1.7.1.3. Tram 3 can Bosquets – can Madolell





Eliminació de la canya 963 482




serra.

Actuació Amidament







Estrat arbori 160



Estrat arbustiu 240






Actuacions 3.01: a càrrec de l’adjudicatari.



1.7.1.4. Tram 4: can Madolell – can Rabella





Eliminació de la canya 1000 500

Cal constatar l’existència de nuclis ubicats en una zona escullerada, pel que la seva

eliminació no es pot garantir i caldrà realitzar unes tasques de manteniment més intensives.



tot el tram.

Actuació Amidament





serra.

Actuació Amidament







Estrat arbori 167



Estrat arbustiu 250







• Actuació 4.05. Eliminació d’ailant

Actuacions d’eliminació dels exemplars d’ailant que es troben en el tram d’actuació. Per a tal

menester s’efectuarà un tractament al llarg del temps basat inicialment en una injecció d’un

conjunt d’herbicides sobre cada exemplar, seguint les indicacions tècniques del personal

tècnic del Parc de Collserola.

Actuació Amidament

Eliminació d’exemplars d’ailant 2850

Actuacions 4.01: a càrrec de l’adjudicatari.


1.7.1.5. Tram 5: can Rabella – riu Llobregat


L’actuació consistirà en la recollida manual de la brossa i residus que es troben escampats

al llarg de tot el tram.

Actuació Amidament





serra.

Actuació Amidament



• Actuació 5.03. Eliminació de raïm de moro

Engloba les intervencions d’eliminació del raïm de moro, espècie al·lòctona que es localitza

en aquest tram de la riera de Vallvidrera. Les intervencions d’eliminació inclouran l’extracció

manual de la part aèria i el sistema d’arrels de la planta.

Actuació Amidament

Eliminació de raïm de moro 150 u.


1.7.2. Actuacions socioeconòmiques 1.7.2.1. Desenvolupament del projecte de participació

El projecte executiu de Restauració de l’Espai Fluvial de la riera de Vallvidrera que es

presenta està emmarcat en el Projecte de Gestió Participada de la riera de Vallvidrera que té

per objectius:

• Elaborar un projecte que pugui ser un referent com a model de gestió entre

l’administració local, la universitat, una entitat sense ànim de lucre i les entitats

ciutadanes locals amb caràcter voluntari.

• Divulgar, sensibilitzar i formar als ciutadans de la zona en els valors i l’interès per la

riera i la importància de la seva conservació. Treballant les estratègies per la creació

d’una xarxa ciutadana interessada en la conservació i custodia de la riera.

• Promoure un procés de debat i reflexió entorn la gestió de les rieres.

• Constituir un òrgan participatiu de gestió de la conca de la riera de Vallvidrera.

Per tant, la implicació de la societat local és un factor clau a tenir en compte. El projecte es

divideix en diverses parts cadascuna d’elles interconnectades entre si, on una no tindria

sentit sense l’altre. És, doncs, un projecte multidisciplinar on la implicació ciutadana és

fonamental.

Les actuacions que es plantegen en el projecte executiu s’han de considerar com el punt de

partida d’un Projecte Global de Restauració de la riera que tot just es comença a dissenyar i

que es portarà a terme, en diferents fases, durant els propers anys. Per tant, per a

l’elaboració d’aquest projecte global no es parteix de zero, tot el contrari, es disposa d’una

pauta de treball importantíssima, com és la Proposta de programa de mesures (veure


apartat 1.4.1.4.) i el suport de totes les institucions, entitats i persones implicades en el

procés participatiu que es va iniciar al gener de 2007. 1.7.2.1.1 La participació ciutadana en el desenvolupament del projecte

Els problemes de la riera són complexes i amb moltes implicacions. La participació permet

abordar aquesta complexitat des de la diversitat d’opinions i d’interessos dels diferents

sectors i persones involucrats, i alhora, facilita la implicació de tothom en l’aplicació de les

solucions. Per això, està clar que cal aconseguir la màxima implicació de les entitats i els

col·lectius vinculats a la riera. En aquest moment ja es compta amb l’interès manifest per

part de totes les persones que han participat en el procés d’elaboració de la proposta de

mesures i moltes altres que a un nivell menor d’implicació també s’han interessat.

Tot i això, l’èxit rau en que el major nombre de persones possibles se’l faci seu. Per això,

s’establiran sistemes que permetin conèixer el grau de percepció i de sensibilització de la

ciutadania. En el Projecte participatiu ja es va preveure, des del començament, elaborar un

programa activitats adreçades al públic en general, per tal d’anar creant poc a poc una

Xarxa ciutadana que uneixi administracions, entitats i ciutadans en l’interès comú de

conservació i custòdia de la riera i tota la conca.

1.7.2.2. Educació ambiental 1.7.2.2.1. Pla de comunicació i divulgació

Per tal de sensibilitzar la població dels municipis implicats i difondre les intervencions de

millora en la riera de Vallvidrera, es proposa com a eina el present programa d’educació

ambiental i participació ciutadana. Aquest programa s’ha dissenyat per donar resposta, en

part, a les mesures de l’apartat Educació i participació ciutadana del Programa de propostes

de mesures. El Grup Impulsor del Projecte de gestió participada compta amb l’adhesió al

projecte dels tres municipis implicats i, per tant, amb el seu suport a l’hora de desenvolupar-

lo.

El col·lectiu al qual s’adreça aquest programa es considera absolutament divers quan a tipus

i edats, donat que es tracta d’un projecte on la col·laboració tant ciutadana com de les

entitats i administracions és la clau per garantir l’èxit del projecte i amb la finalitat de la

creació d’una xarxa ciutadana interessada en la conservació i custodia de la riera i la seva

conca.


Programa d’activitats:

1. Distribució d’un fulletó informatiu (continuació amb la difusió ja iniciada) en tots els

municipis implicats, fent èmfasi en el col·lectiu escolar.

2. Organització de sortides de camp:

• Sortides de descoberta dels diferents ambients de la riera amb l’objectiu de

conèixer els valors i funcions d’aquest fràgil ecosistema i amb més detall la

fauna i la flora existent.

• Sortida formativa amb l’objectiu de conèixer l’estat de salut de la riera i fer

adonar als assistents de la importància de la seva preservació.

Està previst fer una sortida a la primavera i una altra a la tardor, coincidint amb les

èpoques en què es realitzen les campanyes d’inspecció dels rius, per part del

Projecte rius, i en les que es poden apreciar millor els canvis que es produeixen a la

natura.

3. Xerrades informatives en els 3 municipis implicats, adreçades als veïns de la zona i

oberta al públic en general, sobre el projecte i les zones d’especial interès, així com

també de les principals problemàtiques en les que s’està o es preveu actuar.

4. Neteja popular de les vores i d’espècies invasores a les zones on posteriorment es

farà la revegetació. Activitat semblant a les incloses dins del programa Fem

dissabte!, organitzat pel Projecte Rius, en què es a més de deixalles, es donaran a

conèixer espècies vegetals invasores molt esteses, com ara el raïm de moro.

5. Plantació popular d’espècies vegetals autòctones de ribera. Activitats de revegetació

del bosc de ribera en la zona compresa entre la Font de les Planes-Can Bosquets i

Can Rabella-riu Llobregat.

6. Instal·lació de plafons informatius sobre el tipus d’intervenció en els diferents punts

on es faran les actuacions.

Aquestes activitats es faran de manera consecutiva, al llarg de tot el període d’execució del

projecte, degut al caràcter complementari de les mateixes.

El Consorci del Parc de Collserola disposa d’un Centre d’Informació, obert al públic on a

més de les funcions d’informació pròpies del Parc també assumeix les tasques informatives

relacionades amb aquest Projecte de restauració de la riera de Vallvidrera.

Respecte a algunes de les mesures proposades que fan referència a una major vigilància,

es podran assumir pel Servei de Guarderia del Consorci del Parc de Collserola que reforçarà

les tasques de control i vigilància a la zona de la riera.


2. CRONOGRAMA DEL PLA D’ACTUACIONS

Any 2008 Nov. Desembre

24-28 1-5 9-12 15-

19 22-26

29-2 (gener)

Tram 1: Les Planes – Can Borrull Eliminació de la canya Creació d’una zona d’aigües lentes i canyissar Extracció de fangs i reperfilat dels talussos Eliminació de residus i elements sobre la llera Retirada de troncs caiguts Tram 2: Can Borrull – Can Bosquets Creació d’una zona d’aigües lentes i un canyissar Eliminació de residus i elements sobre la llera Retirada de troncs caiguts Tram 3: Can Bosquets – Can Madolell Retirada de troncs caiguts Tram 4: Can Madolell – Can Rabella Eliminació de residus i elements sobre la llera Retirada de troncs caiguts Eliminació d’ailant Tram 5: Can Rabella – Riu Llobregat Eliminació de residus i elements sobre la llera Retirada de roncs caiguts Eliminació de raïm de moro Tasques no previstes Pla de comunicació i divulgació Seguretat i salut

Any 2009 Gener Febrer

5-9 12-16

19-23

26-30

2-6 9-13 16-20

Tram 1: Les Planes – Can Borrull Eliminació de la canya Tram 2: Can Borrull – Can Bosquets Eliminació de la canya Tram 4: Can Madolell – Can Rabella Plantació de ribera Eliminació d’ailant Tasques no previstes Pla de comunicació i divulgació Seguretat i salut Tasques de manteniment actuacions 2008


Any 2010* Set 1-2 Set 3-4 Set 5-6 Set 7-8 Set 9-10 Set 11-12 Tram 1: Les Planes – Can Borrull Plantació de ribera Tram 2: Can Borrull – Can Bosquets Eliminació de la canya Plantació de ribera Tram 3: Can Bosquets – Can Madolell Eliminació de la canya Plantació de ribera Tram 4: Can Madolell – Can Rabella Eliminació de la canya Plantació de ribera Eliminació d’ailant Tasques no previstes Pla de comunicació i divulgació Seguretat i salut

Tasques de manteniment actuacions 2008-09


3. DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA Tram 1. Les Planes – Can Borrull

Zones de pícnic de Les Planes

Llera a l’alçada de la carretera de Vallvidrera

Llera aigües amunt del grup de cases de Les

Planes al marge dret

Llera aigües avall del grup de cases de Les

Planes


Tram 2. Can Borrull – Can Bosquets

Llera a l’alçada del meandre amb edificacions al

marge esquerre

Llera aigües avall del meandre amb edificacions

al marge esquerre

Llera entre camps de conreu

Final del tram 2


Tram 3. Can Bosquets – Can Madolell

Gatells a l’inici del tram 3

Llera a l’alçada de Can Bosquets

Llera a l’alçada dels camps de Can Bosquets

Llera aigües avall de Can Bosquets


Tram 4. Can Madolell – Can Rabella

Inici del barri de la rierada

Sector central del barri de la Rierada

Sector central del barri de la Rierada

Canyar aigües amunt del pont del barri de la

Rierada

Ailants aigües amunt de Can Planes

Canyar aigües amunt de Can Rabella


Tram 5. Can Rabella – riu Llobregat

Llera aigües avall de Can Rabella

Zona amb horts al llarg del tram 5

Canyar al llarg del tram Talús gunitat a l’alçada de la sorrera


4. CARTOGRAFIA


5. PLA DE MANTENIMENT DE LES ACTUACIONS

El pla de manteniment contempla una sèrie d’actuacions d’eliminació de canya i regs que

han d’assegurar la supervivència dels arbres i arbusts plantats. Es procurarà que durant els

treballs de manteniment l’impacte sobre els entorns sigui el mínim possible, tenint especial

cura, en el cas de l’eliminació dels rebrots de canya, de no malmetre les plantacions a causa

del trepig.

Aquest Pla de Manteniment ha de preveure uns regs de manteniment que podran canviar

sensiblement depenent de la quantitat i repartiment de les precipitacions de la primavera i

estiu següents a les plantacions. És habitual que els períodes de pluges inicials, poc

després d’haver-se efectuat les plantacions, siguin substituïts per èpoques d’elevades

temperatures i baixa humitat que poden perjudicar severament la planta, que després d’una

explosió considerable veu com empitjoren les condicions i per tant la capacitat de mantenir

viu el volum vegetal aconseguit els primers mesos. Per aquesta raó, cal prestar atenció a

aquestes circumstàncies per avaluar si és necessari variar el calendari de regs.

Per poder efectuar correctament els regs és recomanable una desbrossada de les plantes

ruderals que possiblement colguin les plantacions amb l’arribada de la primavera i que, de

no ser desbrossades, impedirien la localització dels escocells a regar.

El manteniment de les actuacions consistirà bàsicament en l’eliminació periòdica de les

plantes invasores en els punts on s’hagin retirat i en el reg de les plantacions.

Així s’estableix el següent manteniment específic per a l’obra amb una durada d’un any un

cop finalitzats els treballs executius.

5.1. ELIMINACIÓ DE LA CANYA

Es realitzaran diferents visites a la zona d’intervenció durant el primer any. Donada l’elevada

superfície que abasten les actuacions d’eliminació de canya reflectides en el projecte, pren

especial relleu el control posterior que es realitzi en el camp, per tal de verificar que els

resultats siguin reeixits.

La canya és una espècie que tendeix a ocupar tota la superfície disponible, gràcies a un

sistema rizomatós que pot arribar a adquirir importants desenvolupaments, per la qual cosa

és important eliminar els rebrots incipients que apareguin a la zona tractada. La manca

d’intervenció podria comportar l’extensió dels nuclis de canya, amb el risc que amb el temps


acabessin cobrint la superfície replantada amb vegetació arbustiva i arbrada, i per tant

ocasionar la desaparició d’aquesta.

En cada una de les visites es farà un repàs i extracció de rebrots de canya, procurant fer

aquestes intervencions de forma manual. D’aquesta manera s’evita malmetre les plantacions

arbrades i arbustives que hi ha a l’indret. En aquestes intervencions es procedirà a detectar

els nous rebrots de canya, procedint a l’eliminació d’aquests, incloent l’extracció del rizoma,

amb l’objectiu d’impedir un posterior nou rebrot.

Visita 1: Primavera - Repàs manual i extracció rebrots canya

Any 1 Visita 2: Estiu - Repàs manual i extracció rebrots canya

5.2. PLANTACIONS Es preveu un reg d’establiment durant el primer any en cas de sequera, és a dir, si no es

donen les habituals pluges de primavera i/o si l’estiu és especialment sec. Cada reg serà de

20 litres per arbust i 25 litres per arbre.

El reg es durà a terme escocell per escocell i no per dispersió ja que aquest darrer reg

afavoreix la proliferació d’espècies de tipus ruderal i invasor amb molt menys requeriment

hídric i amb un creixement molt més ràpid que els arbres i arbustos plantats. El fet que la

vegetació ruderal agafi alçades més grans que la vegetació plantada, introdueix un element

de competència per l’aigua i la llum, que afavoreix a la primera.

El reg es farà amb poca pressió i lentament per tal d’evitar descalçaments d’arbres i

arbustos. Així, no es provocaran ni erosions ni rentatges de sòls.

Per tal d’assolir l’èxit desitjat en el reg, és a dir, assegurar el manteniment de la humitat al

voltant de la planta, es durà a terme un repàs dels escocells en cas que sigui necessari, amb

la intenció de mantenir la funcionalitat d’aquest per retenir l’aigua. En les agrupacions

d’arbustos, s’ha de procurar mantenir un escocell que englobi els diferents individus.

Cal tenir en compte que aquelles unitats de planta més properes a la llera es troben més

exposades als episodis de crescuda de la riera, amb la qual cosa hi ha la possibilitat de que

l’escocell es colmati de sediments.


Un cop finalitzat el reg, es farà un repàs de l’estat de les plantes per adreçar totes les que ho

requereixin.

Els regs màxims previstos si la climatologia no acompanya són de:

Any 1 Estiu - 1 Reg per setmana 12 regs

Any 2 Estiu - 1 Reg de suport 4 regs

TOTAL: 16 regs

La brigada de manteniment del Consorci del Parc de Collserola vetllarà perquè s’efectuïn les

tasques de manteniment necessàries per assegurar l’èxit de les intervencions realitzades.


6. PROPOSTA DE PLA DE SEGUIMENT DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL DE LA RIERA DE VALLVIDRERA

El present Pla de seguiment té com a objectius la valoració de l’èxit del projecte i de les

seves actuacions pel que fa a l’assoliment dels objectius proposats, i també la valoració de

la millora que han suposat les actuacions realitzades per al ecosistema fluvial. Donat que el

projecte té dos components de diagnosi que suporten les actuacions previstes, de la mateixa

manera el pla de seguiment haurà de valorar tant l’àmbit ambiental com el socioeconòmic.

6.1. PLA DE SEGUIMENT AMBIENTAL

Els indicadors d’estat ecològic en els que s’ha basat la diagnosi ambiental del projecte i

també la proposta de mesures del procés de participació ciutadana realitzat en el marc del

projecte de Gestió participada de la riera de Vallvidrera, són: 1) la qualitat fisicoquímica de

l’aigua; 2) L’índex QBR (per l’estat de la vegetació de ribera); 3) L’índex IHF (per la valoració

de la heterogeneïtat i adequació de l’hàbitat de la llera) i 4) l’índex IBMWP per a la valoració

de l’estat de les comunitats d’organismes aquàtics, en concret dels macroinvertebrats

bentònics. Aquests indicadors són els que es proposen en el pla de seguiment per a la

valoració de l’èxit en la resposta de l’ecosistema fluvial a les actuacions.

A més se’n proposen d’altres de més específics per certificar l’èxit de cada actuació

concreta. A la taula S1 es presenta el llistat d’actuacions amb els seus corresponents

indicadors d’èxit de l’actuació i de millora de l’ecosistema fluvial, i el valor o aspecte a

considerar per determinar la millora efectiva.


Taula 6.1. Principals tipus d’actuacions a realitzar en el present projecte de restauració de la riera de Vallvidrera, els respectius indicadors d’èxit de cada actuació i d’èxit o millora del ecosistema fluvial. En cada cas es detalla el valor o sentit de la variació de l’indicador que es considerarà per determinar que s’ha assolit l’objectiu.

Actuació Indicador d’èxit de l’actuació

Indicador d’èxit ecològic

Eliminació de la canya Arundo donax

Índex de cobertura de canya baix

Capacitat de rebrot baixa

QBR: increment del valor de l’índex per millorar l’apartat d’espècies invasores i de qualitat de la cobertura

Creació d’una zona d’aigües lentes i un canyissar

Manteniment de la cobertura de canyís

FQ: aigües avall de l’actuació (disminució dels valors de nutrients)

IBMWP: aigües avall de l’actuació: valors més alts

Extracció de fangs a la llera

Variació dels blocs 1 i 3 de l’índex IHF

IHF: augment respecte diagnosi inicial

Reperfilats de talussos Variació dels blocs 1 i 3 de l’índex IHF

QBR: increment del valor de l’índex per millora dels blocs de grau de cobertura i naturalitat de la vegetació i de grau d’alteració del canal fluvial

Eliminació de residus i elements sobre la llera

Absència d’elements considerats com a residus a la llera

QBR: increment del valor de l’índex per millora al Bloc de Qualitat de la cobertura

Retirada de troncs caiguts

Absència dels troncs escollits per a la seva retirada

Sense indicador (aquesta actuació no comporta necessàriament una millora ecològica, sinó que és una actuació de seguretat)

Plantació de ribera Supervivència igual o superior al 80%

QBR: increment del valor per millora a l’apartat d’estructura de la vegetació a la zona de ribera

Eliminació d’ailant Absència de rebrots QBR: increment del valor de l’índex per millora a l’apartat d’espècies invasores (Bloc de Qualitat de la cobertura)

Eliminació de raïm de moro.

Absència de rebrots QBR: increment del valor de l’índex per millora a l’apartat d’espècies invasores (Bloc de Qualitat de la cobertura)


6.1.1. Metodologia 6.1.1.1. Qualitat fisicoquímica de l’aigua Els paràmetres que s’indiquen a continuació es mesuraran a cadascuna de les localitats

designades per a cada tram.

- Estima del cabal (l/s): partir de mesures morfomètriques (fondària, amplada) i de

velocitat de l’aigua) a una o més seccions en la localitat de mostreig.

- Mesura de paràmetres fisicoquímics in situ: Amb un sensor de camp Multiline P4 VTW

es mesuraran la temperatura (ºC), l’oxigen dissolt (mgO2/l), el percentatge de saturació

d’oxigen (%), el pH i la conductivitat (μS/cm) de l’aigua.

- Caracterització fisicoquímica de l’aigua: es recol·lectarà un volum d’aigua per a la seva

posterior anàlisis en el laboratori dels paràmetres següents: sòlids totals en suspensió,

amoni, nitrats, fosfats.

6.1.1.2. L’hàbitat fluvial. L’índex IHF L’índex IHF està dissenyat per establir les condicions generals d’hàbitat dels rius

mediterranis i és un requeriment previ a l’avaluació biològica. En principi, si l’hàbitat no és

adequat o ho és insuficientment, això es reflectirà en el valor de l’índex de

macroinvertebrats, i, per tant, cal anar amb compte a l’hora d’interpretar-ne els resultats.

L’índex d’hàbitat fluvial (IHF) es basa en l’observació de set aspectes relacionats amb

l’hàbitat i en la puntuació de cadascun. Aquests aspectes són:

1. El grau d’inclusió dels còdols en el substrat.

2. La freqüència de ràpids.

3. La composició del substrat.

4. El règim de velocitats de l’aigua.

5. El percentatge d’ombra sobre el riu.

6. Elements, especialment vegetals, que hi donen heterogeneïtat.

7. La vegetació aquàtica.

El resultat final és la suma de la puntuació de cadascun d’aquests apartats. L’IHF pren

valors des de 9 punts (hàbitat fluvial molt pobre) fins a 100 (hàbitat fluvial molt divers).

Els detalls referents a la metodologia de la valoració de l’índex IHF es poden consultar a el

protocol ecostrimed (www.ecostrimed.net). Una introducció a l’índex i a les seves avantatges

es pot consultar a Prat, Puértolas & Rieradevall (2008).

En el present pla de seguiment del projecte de restauració, l’IHF es farà servir en el seu

valor global (veure Taula S2) i a més com a indicador de l’èxit d’algunes actuacions que

tenen com a objectiu la millora hidromorfològica de l’hàbitat fluvial. En concret ens referim a


les puntuacions obtingudes en els aspectes 1, 3 i 5 de l’índex. En algun cas s’aplicarà de

manera puntual a les localitats designades o bé es mesurarà en un nombre determinat de

trams (segments) contigus quan l’actuació així ho exigeixi.

Taula 6.2. Rang de valors i de color de qualitat de l’índex IHF i la seva interpretació en el sentit de la

qualitat ecològica del medi fluvial.

Símbol Valor IHF Interpretació

Sec o sense dades

> 60 Hàbitat ben constituït. Excel·lent per al desenvolupament de les comunitats de macroinvertebrats. S’hi poden aplicar índexs biològics sense restriccions.

40 - 60

Hàbitat que pot suportar una bona comunitat de macroinvertebrats però que, per causes naturals (per exemple, riuades) o antròpiques, alguns elements no hi estan ben representats. Els índexs biològics no haurien de ser baixos, però no es descarta algun efecte en ells.

< 40 Hàbitat empobrit. Possibilitat d’obtenir valors baixos dels índexs biològics per problemes amb l’hàbitat i no amb la qualitat de l’aigua. La interpretació de les dades biològiques s’ha de fer amb precaució.

6.1.1.3. Qualitat del Bosc de Ribera. L’Índex QBR La vegetació propera al llit del riu és una part integral del seu ecosistema i per tant s’ha de

tenir en compte a l’hora de valorar l’estat ecològic d’aquest. El bosc de ribera es presenta

només en llocs poc pertorbats que han permès el creixement d’arbres i arbustos al llarg de

molts anys. Diem que la vegetació de ribera forma part de l’ecosistema fluvial perquè porta a

terme diverses funcions molt importants que definiran el tipus de riu i la seva conservació:

• L’erosió i la sedimentació que es donin a la zona al·luvial depenen tant de l’aigua

d’escolament i de l’aigua superficial que baixa pel riu, com de l’estructura del bosc de

ribera, ja que les arrels estabilitzen el terreny dels marges del riu. Així els dos

elements s’influeixen mútuament per generar el traçat i la forma que tindrà el riu en

un moment determinat.

• La vegetació de ribera és una font de matèria orgànica en forma de fullaraca,

branquillons, fruits, flors, etc. que va a parar a l’aigua del riu i que és font d’aliment

per a una part de la fauna aquàtica. Es diu que participa activament en l’intercanvi de

matèria i energia de l’ecosistema.

• Un bosc de ribera ben estructurat proporciona una gran quantitat d’hàbitats entre el

riu i el bosc adjacent a la zona al·luvial. La biodiversitat que es presenta en aquest


bosc de ribera sol ser molt superior que la que hi ha al seu voltant, i dóna refugi a

una gran quantitat de sers vius.

• El bosc de ribera crea un ombriu al llit del riu que mitiga les variacions tèrmiques

diàries i anuals i frena el creixement desmesurat d’algues.

• Finalment, també cal tenir en compte el gran valor paisatgístic que tenen les riberes

amb un bosc ben desenvolupat.

Com mesurem la recuperació del bosc de ribera pertorbat?

Per a cada punt de mostreig es determinarà la qualitat dels sistemes riparis mitjançant

l’índex QBR, desenvolupat per Munné et al. (1998a i 1998b). Es pot consultar el protocol

d’aplicació de l’índex QBR a www.ecostrimed.net, i les seves característiques generals a

Prat, Puértolas & Rieradevall (2008).

El QBR fa una valoració ràpida de l’estat de conservació de riberes i atorga una puntuació

d’entre 0 i 100 tenint en compte la coberta, l’estructura, la diversitat d’espècies vegetals i les

possibles alteracions antròpiques existents. El protocol proposa que la mesura es realitzi a

l’estiu, ja que és quan la majoria d’espècies estan plenament desenvolupades, cosa que en

facilita la identificació. En el present pla de seguiment el seguiment es realitzarà a finals de

primavera.

En cada estació de mostreig s’analitza un centenar de metres de la zona al·luvial al llarg de

la llera i a les dues bandes del riu. En cada localitat es recorren aquests 100 metres i es van

anotant les diferents espècies arbòries i arbustives, així com els helòfits de la riba.

L’índex de qualitat del Bosc de Ribera (QBR) es basa en l’observació i valoració de quatre

àmbits o blocs:

- El grau de cobertura vegetal de la zona de ribera

- L’estructura de la coberta vegetal

- La naturalitat i complexitat de la coberta vegetal

- El grau d’alteració del canal fluvial.

En el present pla de seguiment del projecte de restauració, el QBR es farà servir en el seu

valor global (veure Taula S3) i a més com a indicador de l’èxit d’algunes actuacions que

tenen com a objectiu la millora de l’hàbitat de ribera que es mesuren en cadascun dels blocs

indicats a la taula S1. En algun cas s’aplicarà de manera puntual a les localitats designades

o bé es mesurarà en un nombre determinat de trams (segments) contigus quan l’actuació

així ho exigeixi.


Taula 6.3. Rang de valors i de color de qualitat de l’índex QBR i la seva interpretació en el sentit de la

qualitat ecològica del medi fluvial.

Símbol QBR Interpretació

>= 95 Qualitat molt bona.

Bosc de ribera sense alteracions, estat natural

75 - 90 Qualitat bona.

Bosc lleugerament pertorbat

55 - 70 Qualitat mediocre.

Inici d’alteració important

30 - 50 Mala qualitat.

Alteració forta

<= 25 Qualitat pèssima.

Degradació extrema

6.1.1.4. Les comunitats de macroinvertebrats La comunitat de macroinvertebrats bentònics és la més utilitzada com a indicador biològic,

perquè els macroinvertebrats són fàcilment identificables per la seva mida (mesuren des

d’uns quants mil·límetres fins a uns quants centímetres), són relativament abundants, i els

mètodes de mostreig són fàcils d’aplicar. A més, presenten un ampli rang de respostes a

l’enriquiment orgànic i a altres contaminants (Prat, Puértolas & Rieradevall, 2008).

Els organismes macroinvertebrats, amb la seva presència o absència, ens donen molta

informació per poder determinar la qualitat biològica del sistema, atès que reflecteixen la

qualitat de l’aigua durant un cert període de temps, ja que actuen com a monitors constants

d’aquesta qualitat pel sol fet que el curs d’aigua és el seu hàbitat natural; mentre que els

paràmetres químics es mesuren d’una manera discontínua. Els mètodes biològics, d’altra

banda, no informen de la causa concreta que provoca la disminució de la qualitat biològica,

sinó que donen una idea global de salut de l’ecosistema.

La metodologia que s’aplicarà en aquest pla de seguiment és la mateixa que es va usar en

els estudis previs de diagnosi de l’estat ecològic, és a dir, s’aplicarà la metodologia de

mostreig integrat multihàbitat que és l’adequat per a l’aplicació de l’índex IBMWP. Per

obtenir la mostra de macroinvertebrats aquàtics, es mostregen tots els hàbitats aquàtics

possibles que hi ha la localitat d’estudi, per tal de poder obtenir la màxima diversitat

d’organismes. Es delimita una zona amb una llargària d’aproximadament vint vegades

l’amplada del riu, i en aquesta zona se seleccionen tres o quatre àrees d’1 o 2 m2, de caire


reòfil que es mostregen netejant les pedres dins una xarxa de 250 micres de malla i

removent el substrat amb els peus davant la xarxa. A les zones de corrent més lenta i, per a

les mostres de l’hàbitat lenític, es remou la zona amb els peus, es passa la xarxa per entre

la vegetació també es netegen les pedres situades a les zones de curs lent dins la xarxa. En

tots dos casos, l’esforç de mostreig dura fins que es té la certesa d’haver agafat la major

diversitat possible d’organismes o, si més no, una fracció representativa del punt analitzat.

Tot el material recollit s’observa in situ en una safata, s’anoten els organismes predominants

i es conserven en formol al 4% per fer la posterior separació i classificació dels individus al

laboratori. Els organismes se separen i es determinen al laboratori amb l’ajut d’una lupa

binocular, i després es conserven en alcohol al 70%. La identificació dels organismes es farà

a nivell de família, donat que és el nivell taxonòmic requerit per l’índex IBMWP (Prat,

Puértolas & Rieradevall, 2008). Per més detalls consultar (www. ecostrimed.net).

Amb l’índex IBMWP es poden assenyalar cinc nivells de qualitat, d’acord amb els rangs de

valor que adquireix cada índex en els diferents localitats de mostreig, tal i com es mostra a la

taula S4.

En el present pla de seguiment, aquest índex s’aplicarà, per les seves característiques, de

manera puntual a les localitats designades a cada tram d’actuacions, preferentment a finals

de primavera..

Taula 6.4. Rang de valors i de color de qualitat de l’índex IBMWP i la seva interpretació en el sentit de

la qualitat ecològica del medi fluvial.

Símbol IBMWP Interpretació

Sec o sense dades

> 100 Aigües molt netes

61 - 100 Aigües amb contaminació moderada

36 - 60 Aigües contaminades

16 - 35 Aigües molt contaminades

< 16 Aigües extremadament contaminades


6.1.1.5. Disminució de l’àrea de la ribera coberta per espècies considerades invasores La comprovació de que les actuacions d’eliminació de canya (Arundo donax), ailant

(Ailanthus altissima) i raïm de moro (Phytolacca americana) han estan reeixides es realitzarà

mitjançant treball de camp específic. Les metodologies a aplicar en cada visita serà:

1- D’una banda s’avaluaran amb l’índex QBR tants segments de 100 metres (unitat de

mesura establerta pel protocol de l’índex) com siguin necessaris coincidint amb les

zones en les que s’han fet intervencions. En l’aplicació de l’índex es valorarà

especialment que hi hagi un increment del valor de l’índex per millora a l’apartat

d’espècies invasores i de qualitat de la cobertura.

2- Es comprovarà que la cobertura de les espècies eliminades a la zona intervinguda és

baixa.

3- Es comprovarà que la capacitat de rebrot de les espècies eliminades és baixa.

6.1.1.6. Supervivència de les plantacions d’espècies arbòries i arbustives La comprovació de que les actuacions de plantacions d’espècies arbòries i arbustives han

estan reeixides es realitzarà mitjançant treball de camp específic. Les metodologies a

aplicar en cada visita serà:

1- D’una banda s’avaluaran amb l’índex QBR tants segments de 100 metres (unitat de

mesura establerta pel protocol de l’índex) com siguin necessaris coincidint amb les

zones en les que s’han fet intervencions de plantació. En l’aplicació de l’índex es

valorarà especialment que hi hagi un increment del valor de l’índex per millora a

l’apartat d’estructura de la vegetació a la zona de ribera.

2- Es comprovarà que la supervivència dels peus de les diferents espècies és igual o

superior al 80% de la població, donat que la mortalitat esperada és del 20% (tal i com

consta en l’apartat d’actuacions).

6.1.1.7. Distribució en l’espai i freqüència de les activitats d’avaluació proposades en el Pla de seguiment ambiental El disseny de l’aplicació de les activitats d’avaluació del projecte segueix un model BA

(before and after).

Donat que les dades prèvies de diagnosi d’estat ecològic del medi fluvial de la riera de

Vallvidrera són força anteriors al desenvolupament d’aquest (any 2004 (veure apartat de

Diagnosi ambiental del projecte)) és del tot imprescindible fer una primera avaluació general

de l’estat del medi abans de l’inici de les actuacions.

L’assoliment dels objectius de millora d’estat ecològic global s’avaluaran en una única

localitat al final de cada tram, la qual s’intentarà que sigui coincident o propera a alguna de

les estacions analitzades en estudis previs. A més es diagnosticarà l’estat ecològic d’una


estació de referència no afectada per les actuacions del projecte de restauració per tal de

tenir coneixement de possibles variacions interanuals de caràcter natural. Taula 6.5. Quantificació del nombre de localitats en les que s’aplicaran els indexos d’èxit ecològic i d’èxit de les actuacions. Un segment equival a una unitat de 100 metres lineals de riu (requeriment de l’aplicació del Protocol QBR). Entre parèntesi s’indica el codi (Vv) de localitat equivalent usada a la diagnosi segons Múrria & Prat (2004). Tram d’actuació Aplicació d’Indicadors

d’èxit de l’actuació Aplicació d’Indicadors d’èxit

ecològic

Tram 1 3 segments 1 localitat al final del tram (Vv3)





Referència 1 localitat de referència (Vv5)

Aquest Pla de seguiment preveu el seguiment previ i en quatre anys posteriors a les

actuacions, per tant en el període 2008-2012. A la Taula S6 es mostren els anys i els trams

en els que s’aplicaran els indicadors d’èxit de les actuacions proposats en els apartats

anteriors. El pla s’aplicarà amb una única visita anual en l’estació de l’any més apropiada,

preferentment a finals de primavera o inici d’estiu.

6.2. PLA DE SEGUIMENT SOCIOECONÒMIC

Les activitats proposades en l’apartat de Participació, divulgació i Educació ambiental seran

objecte d’avaluació de la seva idoneïtat i efectivitat amb l’ús de dos tipus d’indicadors.

6.2.1. Indicadors d’avaluació quantitativa: Recompte del nombre d’entitats i total de participants a les activitats organitzades.

6.2.2. Indicadors d’avaluació qualitativa: Percepció del projecte i dels seus assoliments respecte als objectius proposats per part de la

població i dels participants, mitjançant enquestes d’opinió.


Taula 6.6. Cronograma del Pla de seguiment ambiental, s’indica també el període d’actuació d’intervenció o bé de manteniment per tal d’il·lustrar millor el disseny temporal del pla. (H= Hivern; P=Primavera; E= Estiu; T= Tardor), EE=indicadors d’estat ecològic (una localitat per tram).


ANNEX


DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS TÈCNIQUES DE RESTAURACIÓ APLICADES AL PROJECTE EXECUTIU

• Eliminació de la canya

La canya (Arundo donax) presenta un bon sistema rizomatós, es tracta d’un sistema de

tiges horitzontals i subterrànies amb aspecte d’arrel que normalment adquireixen importants

desenvolupaments. De manera que en cremar la seva part aèria o simplement tallar-la, les

tiges subterrànies rebroten i els resultats obtinguts, al cap dels mesos, són poc satisfactoris.

En el cas que es vulgui eliminar realment l’espècie d’un indret, cal extreure els rizomes

mitjançant maquinària i aquests han d’ésser retirats per tal que no tornin a arrelar. També

caldrà fer un repàs manual per tal d’arrencar a mà, quan encara és fàcil, els petits fragments

de rizoma que haguessin pogut sobreviure a la intervenció.

Val a dir que en els llocs intervinguts resta una superfície exposada i remoguda que pot

ésser fàcilment reocupada per aquestes o altres espècies invasores o d’autoecologia

ruderal. Així, doncs, l’espai hauria d’ésser replantat amb espècies autòctones pròpies de la

ribera: plantació d’arbres de ribera (encara que siguin de port petit), sembra de llavors

(tractades amb hormones, per exemple), damunt d’un substrat biodegradable si les

condicions del medi ho fan necessari.

A l’hora d’accedir a les zones amb canya a extreure s’utilitzaran preferentment aquelles

pistes o camins ja existents per a accedir-hi. En cas de no existir cap accés fins a la llera la

màquina retroexcavadora crearà un espai de pas, que un cop finalitzades les actuacions,

caldrà eliminar, cercant restaurar les condicions inicials de l’indret afectat.

Problemàtica associada a la canya Arundo donax

a) Impacte paisatgístic. Tendeix a ocupar tota la superfície disponible, especialment si

són àrees sense vegetació o amb vegetació baixa, com és el cas objecte de la proposta.

b) Inestabilitat de talussos. Si bé inicialment sembla que la canya pot contribuir a

estabilitzar talussos, a la llarga, el propi pes de la massa vegetal, provoca

despreniments.

c) Gran cost de manteniment. El creixement d’aquesta planta és molt gran de

primavera a tardor, en èpoques favorables pot créixer més d’un metre al mes. Per tant

cal fer un manteniment constant i costós.

d) Problemes de plagues. Els ambients monoespecífics tenen sempre problemes

d’espècies plaga, fins i tot poden esdevenir refugi de rosegadors com la rata.


No eradicar la canya vol dir deixar una porta oberta a recomençar el problema pel que es

recomana la seva total eliminació.

Secció:

Procediment Extracció de la part aèria i del sistema de rizomes fins a 0.5m de profunditat amb

retroexcavadora, i amb el suport d’un equip humà de dues persones rastrejant la superfície

remoguda per extreure algun rizoma restant.

Fer cúmuls de tot el material extret mitjançant maquinària retroexcavadora.

Garbellat de la capa de terra i rizomes extreta.

Transport a un camp habilitat de la part aèria més la capa de rizomes (amb una quantitat no

superior al 20% de terra).

Triturat de la part aèria i dels rizomes amb tractor amb esbrossadora de martells.

Per evitar la aparició de nous rizomes es realitzaran operacions de plantació.


Taules resum dels procediments per a l’eliminació de la canya pressupostats a la present

proposta:

- Extracció de la part aèria i del sistema de rizomes amb retorexcavadora.

- Fer cúmuls de tot el material extret mitjançant maquinària retroexcavadora.

- Garbellat, càrrega i transport del material a zona destinada per l’acopi.

- Triturat del material acopiat amb tractor amb esbrossadora de martells.

- Repàs manual de tota la superfície afectada, pocs dies després d’haver realitzat el

reperfilat de les zones afectades.


• Plantacions

A. Plantació de bosc de ribera. El bosc de ribera és una rica comunitat formada per moltes espècies degut al fet de trobar-

se en una zona especialment favorable per la vida. Un bosc de ribera madur és un bosc amb

una elevada riquesa i diversitat florística i faunística.

L’objectiu de la intervenció es facilitar el desenvolupament vegetal de les espècies

potencials en aquells trams prop del riu que avui dia acullen alguns exemplars generalment

aïllats.

Resulta molt important escollir adequadament les espècies i la distribució a la zona i cal

adaptar-la a les condicions microgeogràfiques. També cal tenir en compte els efectes del

creixement d’aquesta comunitat en els marges consolidats per espècies herbàcies que

toleren poc les ombres.

La verneda amb consolda és la comunitat preponderant en alguns trams de la riera de

Vallvidrera. En la verneda hi són abundants espècies com el buixol (Anemone nemorosa), el

lliri de neu (Galanthus nivalis), dorònic (Roronicum pardalianches), la ficària (Ranunculus

ficaria), la consolda (Symphytum tuberosum), el marcòlic (Lilium martagon), etc. Pel que fa a

l’estrat arbustiu hi ha presència del saüc (Sambucus nigra), l’avellaner (Corylus avellana), el

sanguinyol (Cornus sanguinea). A l’estrat arbori, a més del vern (Alnus glutinosa) hi trobem

l’Om (Ulmus minor).

La gatelleda (Carici-Salicetum catalaunicae), pròpia d’obacs humits, ocupa franges estretes

d’1 a 3 m vora l’aigua, deixant a la verneda o l’omeda en franges més apartades de la llera.

La gatelleda es troba formada bàsicament pel gatell (Salix atrocinerea), i amb un estrat

herbaci amb càrexs (Carex pendula, Carex remota), cua de cavall (Equisetum maximum),

fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), canabassa (Eupatorium cannabinum) i sarriassa

(Arum italicum) entre altres.

Una de les comunitats de ribera típiques del tram baix és l’albereda, amb l’alber com a

espècie dominant. A l’albereda també s’hi troba el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia)

i el roure (Quercus pubescens), acompanyades per altres espècies com l'arç blanc

(Crataegus monogyna), el saüc (Sambucus nigra), l’arboç (Arbutus unedo) i llentiscle

(Pistacea lentiscus).


Plantació de bosc de ribera (tipus verneda).

Espècie Proporció (%) Mida (cm alçada)

Estrat arbori



Estrat arbustiu






Plantació de bosc de ribera (tipus albereda).

Espècie Proporció (%) Mida (cm alçada)

Estrat arbori

Populus alba 50 100-150 cm

Fraxinus angustifolia 20 100-150 cm


Estrat arbustiu

Crataegus monogyna 25 60-80 cm


Arbutus unedo 25 60-80 cm

Pistacia lentiscus 20 60-80 cm Densitat de plantació: 1 arbre/6 m2, 1 arbust/4 m2 .


Procediment:

Obertura dels forats de plantació, de 0,7 metres de profunditat i un metre de radi per arbres i

de 0,5 metres de profunditat i 0,7 metres per als arbusts. En cas de fer clots amb maquinaria

es desestructuraran els laterals.

Abassegament de la terra al costat del forat i substitució d’un 50%, de la terra existent per

terra vegetal de textura franco-sorrenca amb un contingut mínim de matèria orgànica del

3%.


Replanteig arbre i terraplenat del forat amb la terra millorada, incorporant 2 kg/arbre de

compost amb un contingut mínim de matèria orgànica d’un 40% i 5.4% d’àcids húmics i 100

gr/arbre d’adob químic complex del tipus 12-12-17-2 Mg.

Pel que fa a les plantacions es proposa l’agrupació dels individus en grups de 3-5-7 individus

amb el doble objectiu de millorar la supervivència de la plantació i per tal de afavorir

l’aspecte naturalitzat de la plantació.

La plantació per tot el tram d’actuació seguirà criteris paisatgístics, d’adaptació de l’espècie

a les condicions hidrodinàmiques i de disponibilitat d’aigua.

La plantació de cada grup de 3-5-7 unitats es farà sobre un únic clot de grans dimensions.

Aquest clot garanteix la supervivència de la planta ja que permet un millor desenvolupament

de les arrels de les plantes i s’acosta més a la realitat de la implantació dels arbusts a la llera

dels rius, imitant bosquines.

No es creu convenient la plantació d’arbres en arrel nua fora de l’època de plena parada

vegetativa per tal de no perjudicar les plantes. Per fer la plantació d’arbres en arrel nua fora

d’aquesta època s’hauria de importar la planta del nord d’Europa, d’aquesta manera no es

podria garantir l’origen adequat de les espècies. Es proposa la plantació d’arbusts en pa de

terra amb mida 60-80 cm. Per altra banda la utilització de mides més baixes redueix la

mortalitat de la planta reduint les necessitats de manteniment, que en cas d’arbres grans és

de dos a tres anys.

• Creació de canyissars pre-preparats amb fibra

En aquells punts inundats, amb circulació d’aigües tranquil·les o amb el nivell freàtic

pràcticament a superficial es situen els bogars i canyissars.

La bioenginyeria recorre a unes mantes de fibra, unes estructures de 7 a 15 cm. de gruix i

de 0,8 x 1,25 metres de dimensions que es preparen en viver i que es planten talment un

tepe de gespa. Aquesta estructura, monoespecífica amb Thypa sp o Phragmites australis

presenta un desenvolupament ràpid i per aquest motiu tan sòls cal aplicar-la en una

superfície parcial respecte la superfície total a intervenir.

L’avantatge del sistema consisteix en que immediatament després de ser instal·lat ja resulta

funcional i resistent als impactes extraordinaris.


Formats per fibra de coco amb una protecció física mínima per protegir la fase d’arrelament

de la nova planta incorporada i preparada per resistir de forma immediata un cop instal·lada

el corrent de l’aigua. L’objectiu de l’estructura és la de possibilitar una cobertura herbàcia i

funcionament del nínxol des de l’instant de la instal·lació.

El Plant pallet pre-plantat podrà estar en magatzem fora de l’aigua de 2-3 dies sense

resultar-ne gens perjudicat, a excepció de l’estiu o primaveres molt càlides en que caldria

prendre precaucions.

Figura 8. Exemple de plant palletTM

Descripció general:

Herbassar monoespecífic estructurat en fibra de coco i vegetat habitualment amb

canyís(Phragmites australis) o boga (Typha sp.)

Dimensions:

- Dimensions de l’estructura: 0,8 x 1,25 x 0,04 metres

- Alçada de l’herbassar incloent la planta 0,20-0,40 m.

L’herbassar monoespecífic estructurat en fibra es vegeten habitualment amb espècies

rizomatoses com el Phragmites sp. i la Typha sp. per tant un material és adequat quan present

una densitat homogènia de tiges al llarg de tota la superfície. Aquesta dada resulta molt clara en

la part posterior on el rizoma ha de cobrir el 100% de l’estructura.

Una peça bona ha de tenir més de 10 centímetres de gruix rizomàtic i no s’ha de visualitzar la ret

de coco en la part inferior.

Cal recordar l’estacionalitat d’aquestes espècies, per tant una aparença hivernal seca de

l’estructura superficial pot tenir un desenvolupament adequat.


Condicions de subministrament i emmagatzematge dels materials a l’obra: L’herbassar monoespecífic estructurat en fibra vegetat no es subministra embalat.

Habitualment es procedeix a la poda de la part aèria per tal de minimitzar l’estrès que pugui

patir la planta durant el transport.

Les condicions d’emmagatzematge son les següents:

Els herbassars estructurats en fibra vegetats han de ser instal·lats ràpidament, en el cas

que no pugui ser d’aquest manera, s’haurà de vetllar per emmagatzemar-les en un espai

humit i monitoritzar una correcta evolució ja que són espècies associades a zones humides i

per tant amb uns requeriments alts d’humitat. Els sistemes radiculars s’assequen ràpidament

amb una exposició perllongada a la insolació solar.

Gelades i dessecació: no es realitzarà la instal·lació quan la temperatura ambient sigui

inferior a 1ºC o quan el sòl romangués gelat. Si les plantes es reben en obra en una

d’aquestes èpoques, hauran de dipositar-se fins que s’acabin les gelades.

Si les plantes han patit fred durant el transport no han de plantar-se, i es posaran en un lloc

sota cobert on puguin descongelar-se lentament. S’evitarà situar-les en locals amb

calefacció.

Condicions del procés d’execució: - Excavació del terreny per tal de permetre que la vegetació quedi a nivell amb el sòl.

- Neteja del terreny, eliminació del material groller com ara branques, roques i altres restes

que poden interposar-se entre el sistema radicular de les plantes desenvolupades en

l’herbassar i el propi sòl.

- Presentació de l’herbassar.

- Fixació amb 4 estaques de fusta de 6-8 cm. de diàmetre i 50-60 cm. de llargada.

Les estaques tindran en la seva part superior un tall de biaix, tal com mostra la figura, per tal

de facilitar la fixació de l’estructura al sòl.


Figura 9: Estaca per la instal·lació del Plant PalletTM

Les estaques no sobresortiran de l’herbassar, en cas que així sigui es tallaran.

Unitat i criteris d’amidament: Herbassar monoespecífic estructurat en fibra de coco i vegetat habitualment amb

canyís(Phragmites australis) o boga (Typha sp.)

M2 (Metres quadrats).