memoria cooperaccio original cat 2012€¦ · Índex presentaciÓ 4 notÍcies destacades del 2012 6...
TRANSCRIPT
1
Memòria 2012
2
CooperAcció és:… una organització no governamental de cooperació internacional creada a Catalunya el 1994;
…una associació on les sòcies i socis tenen veu i vot i on poden par<cipar ac<vament a les accions i projectes de l’en<tat, a través de grups sectorials i territorials;
…una associació compromesa amb els valors de jusBcia i democràcia real, on els interessos de la ciutadania es trobin al centre;
…una associació des de la que volem contribuir, amb les nostres accions i des d’una perspec<va feminista, a l’empoderament de les dones, al ple exercici dels seus drets humans i a l’equitat de gènere, com a condicions imprescindibles per a aconseguir la jusBcia social i un desenvolupament humà sostenible.
AgraimentsHan estat moltes les persones que, tot i no ser sòcies de Cooperacció, han col·∙laborat de forma desinteressada i de diferents maneres amb l’associació durant el 2012. Algunes d’elles són Berta Fontarnau, Berta Subirats, Marta Mestre, Julia Jaumandreu, Claudia Navarro, Edgar Olivares, Elisabeth Sadó, Renata Moreno Bermejo, Yliana Simancas, Noemi Bertomeu, Laia Ferrera, Daniela Aguilar, Isabel Albareda, Bárbara Boyero, Lidia Carbonell, Pablo García, Dolo Pulido i el nostre incondicional company d’informà<ca David Rojo. A totes elles i a d’altres que no hem anomenat aquí volem fer-‐los arribar aquest especial agraiment.
CrèditsText: CooperaccióFotografies: Arxiu Propi i contraparts de CooperaccióTraducció i Revisió: Renata Moreno BermejoMaquetació: Yliana Simancas Ramírez
3
ÍNDEX PRESENTACIÓ 4
NOTÍCIES DESTACADES DEL 2012 6
DESENVOLUPAMENT DE LA BASE SOCIAL I PRÀCTICA ASSOCIATIVA
9
Grups i Representacions Territorials
Grups Sectorials
Comisió de Participació
EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT 13
Incidència Política i Movilització Social
Gestió de Coneixements en Génere i Desenvolupament
Concienciació Crítica i Sensibilització de la Ciutadania
COOPERACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT 21
Mesoamèrica
El Salvador
Guatemala
Nicaragua
Colòmbia
República de Mali
Resum Econòmic
QUI HI VAM SER AL 2012 54
4
PRESENTACIÓL’any 2012 vam con.nuar assis.nt al desmantellament de les polí.ques de cooperació tant a nivell de Catalunya com de l’Estat Espanyol i a l’in-‐compliment del pagament del deute que l’Agència Catalana de Cooperació té amb les ONGDs a les que va aprovar programes plurianuals al 2010 i que ara estan parats. També va ser un any de retrocés con.nu en matèria de serveis socials públics i de drets, en especial de les persones que ja de per sí pa.en discriminació. Com sempre, les dones són les més afectades per aquesta situació.
Allò esdevingut a nivell de cooperació va afectar considerablement la nostra situació econòmica, obligant-‐nos a fer un canvi important tant en allò intern com a nivell de la nostra estratègia. D’una banda, ens hem hagut de reorganizar amb una dràs.ca reducció de l’equip humà i altres mesures importants de reducció de despeses com el canvi de la nostra seu social o el tancament d’oficines a Nicaragua, Guatemala i Colòmbia. D’altra banda, hem hagut de prioritzar les nostres estratègies de cooperació internacional i educació per a la transformació, i repensar-‐nos com a organització.
En aquest any va destacar, tanmateix, el recrudiment del conflicte armat a Mali, que va comportar un augment important de pobresa i de violència contra les dones. Aquesta situació ens ha dut a adaptar, juntament amb les nostres sòcies de Mali, algunes de les nostres ac.vitats atenent a la situació d’emergència.
En aquest nou context, cal forjar noves aliances amb altres movi-‐ ments de la societat civil, tant d’aquí com d’altres països; diversificar les maneres com treballem amb les nostres organitzacions sòcies de Lla.noamèrica i Mali; revisar les nostres accions d’educació per a la transformació com a organització que pot aportar una mirada capaç d’unir allò global i allò local i que ha viscut d’ aprop realitats a les que cada cop més s’aproxima la nostra. Les experiències de resiliència i crea.vitat davant contextos permanents de crisi, que hem acompanyat en moltes ocasions amb les nostres sòcies locals, ens permeten aportar aquests coneixements a la ciutadania d’aquí.
5
De fet, el sorgir de protestes ciutadanes i d’actes de desobediència civil, cada vegada més popularitzats i reconeguts, ens demostren com els temes que havíem mostrat a la ciutadania d’aquí sobre altres realitats, cobren avui major importància i cada vegada .ndran més interès. Ques.ons com les violacions de drets humans, les aportacions feministes per a un nou model de convivència i producció, la influència dels mercats financers i el deute a la vida de les persones, les conseqüències que comporten les polí.ques conservadores sobre els drets sexuals i reproduc.us o l’impacte de la crisi en les dones, per posar tan sols alguns exemples, són temes que cal seguir treballant des de diferents estratègies de desenvolupament.
El nostre repte con.nuarà sent contribuir en les propostes del feminisme i altres moviments socials per a què es produeixin canvis a favor del benestar de les persones i el bé comú, per a garan.r l’exercici dels drets humans de les dones i per la cura del planeta.
Finalment voldria agraïr a totes les persones que conformeu la base social de Cooperacció, la vostra fidelitat i compromís en aquests moments di[cils. El vostre recolzament ens anima i legi.ma per a seguir treballant pels obje.us marcats per l’associació. Esperems que us sen.u reflexades/ ats amb les accions i projectes que veureu en aquestes pàgines.
Moltes gràcies
Estrella Ramil Paz
Directora
6
NOTÍCIES DESTACADES DEL 2012 - Any de Moviment
El 2012 ha estat un any “mogudet”
Ens hem mogut de seu. Ara estem en una més pe.ta, però molt bonica,… i estem més juntes!
També ha estat un any de “mobilitzacions” socials. No ens n’hem perdut cap ni una:
• Dues vagues generals, d’aquelles que no tenen res de general perquè s’invisibilitzen moltes de les feines que ens ocupen a les dones. Així que allí hem estat, donant canya de valent amb les vagues.
• Manifestacions contra les retallades del govern central i del català, perquè totes les retallades ens afecten, i els de cooperació, del 70% i del 80% respec.vament han demostrat les voluntats d’acabar amb la cooperació.
• … I feminisme, molt de feminisme al carrer, i és que contra l’ofensiva patriarcal i capitalista que estem vivint, tan sols ens queda la desobediència feminista!
7
Auditoria de Transparència i Bon Govern
Al desembre de 2012 vam fer una auditoria de transparència i bon govern que vam superar posi.vament. Com a resultat se’ns ha concedit el segell de transparència que el 2013 incorporarem a la nostra imatge corpora.va.
La inicia.va que les ONGDs paséssim aquest .pus d’auditoria és conseqüència de la reflexió que les organitzacions membres de la CONGDE hem fet en els úl.ms anys sobre la importància de retre comptes i ser transparents, especialment en els temps en què vivim.
Tot i que ja exis.en procediments de rendició de comptes i transparència a jtol individual (auditories anuals de comptes, memòries d’ac.vitats, web amb informació ins.tucional, etc.) i a jtol col·∙lec.u (Informe Anual del Sector), a par.r d’ara les ONGDs que formem part de la CONGDE, passarem a repe.r cada dos anys aquesta nova modalitat d’auditoria. Es tracta d’un sistema dissenyat per persones especialitzades amb la intenció de superar deficiències d’aplicació observades en altres sistemes de verificació de la transparència u.litzats anteriorment. Aquest exercici suposa per tant una passa defini.va en la rendició de comptes davant les persones sòcies i en.tats col·∙laboradores que recolzeu la nostra ac.vitat, i davant altres que ens vulguin conèixer.
8
#MasNoPaga
Amb aquest hashtag hem vinculat totes les accions de protesta que hem realitzat juntament amb la Federació Catalana d’ONGD, al llarg de l’any, contra els impagaments i les retallades de l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament (ACCD).
Aquesta campanya va estar (i està) cons.tuïda per una sèrie d’accions:
Es va obrir un espai a través del qual, per mitjà de vídeos, les organitzacions aliades explicaven de primera ma quines eren les conseqüències d’aquesta decisió polí.ca. Es pot veure la campanya aquí.
Es va fer una Carta oberta al President Mas en la què es sol·∙licitava que tornés a situar la cooperació al desenvolupament, el treball per la pau i els drets humans, juntament amb les polí.ques de sanitat, educació i benestar social, al centre de l’acció del Govern.
Es va realitzar un enterrament simbòlic de la polí.ca de cooperació catalana davant del Parlament de Catalunya.
Una “pluja d’instàncies” reclamant els deutes contraguts per l’ACCD amb les organitzacions va ser el que va desencadear un tancament a la seu de la ACCD per una trentena de persones i un tall de la Via Laietana, amb la par.cipació de 300 persones, amb la intenció d’aconseguir un compromís polí.c i un calendari de pagament. Es va mantenir el tancament i el tall del carrer durant gairebé 20 hores, durant les quals ens van despullar de drets bàsics negant-‐nos la possibilitat d’anar al lavabo i la possibilitat d’obtenir agua. El tancament va acabar, evidentment, per la força, amb els Mossos d’Esquadra, els quals van iden.ficar i desallotjar les persones tancades i les que es mantenien al carrer.
Van seguir les manifestacions i les protestes, així com paral·∙lelament es van realitzar accions jurídiques...
I con.nuem… perquè durant el 2013, con.nuem! I si no vols esperar a la propera memòria per acompanyar i par.cipar a les mobilitzacions, pots consultar la pàgina web, el Twirer i el Facebook de Cooperacció.
9
DESENVOLUPAMENT DE LA BASE SOCIAL I PRÀCTICA ASSOCIATIVAUna de les nostres principals caracterís.ques és l’aposta per la par.cipació en la base social. Per fer-‐ho, la manera que tenim d’organitzar-‐nos és a par.r dels grups i les representacions territorials, els grups sectorials i també amb col·∙laboradors individuals en diferentes municipis del país.
GRUPS I REPRESENTACIONS TERRITORIALS, la feina feta a casaEls grups de treball de Cooperacció compten amb autonomia pròpia: el·∙laboren els seus plans de treball, duen a terme les accions i ac.vitats de sensibilització i tenen una representació important a la Junta Direc.va. Compaginen aquests programes locals amb la par.cipació ac.va en les accions i projectes d’EpD globals de l’associació. El que dóna valor a la menció específica d’aquests programes és l’esforç de planificació i d’estratègia en la concienciació crí.ca i la sensibilització que les sòcies i els socis ac.us fan al territori.
Algunes de les ac.vitats realitzades durant aquest any han estat:
Grup Vilanova i La Geltrú
• Xerrada en un Ins.tut d’Educació Secundària sobre la situació de les dones a El Salvador a càrrec d’Assumpta Baig.
• Par.cipació a la Fira d’En.tats de Vilanova i la Geltrú.
• Par.cipació a l’acte Contes Solidaris, explicant un conte tradicional de Centreamèrica a la Biblioteca Joan Oliva.
Grup Badalona• Par.cipació al Consell de Cooperació de l’Ajuntament.
• Organització del taller Poció per a Dones Invisibles (novembre).
• Par.cipació a la Fira d’En.tats.
10
Grup Sant Boi• Par.cipació al Consell de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament.
• Par.cipació a la Fira d’En.tats “El barrejant”.
• Par.cipació a la campanya “Jo dono la cara per la cooperació i la solidaritat”.
• Debat forma.u amb dones de Sant Boi. El tema del debat girava al voltant d’una experiència de dones indígenes maies de Guatemala a través d’un projecte de sostenibilitat de recursos agrícoles com a forma d’organitzar-‐se per altres temes. En aquesta ac.vitat van par.cipar 23 persones.
Grup Santa Coloma• Par.cipació al Consell de Cooperació de l’Ajuntament.
• Par.cipació ac.va al moviment associa.u del municipi.
Grup L’Hospitalet• Par.cipació al Consell de Cooperació de l’Ajuntament i al grup de treball d’el·∙laboració del Pla Director 2013-‐2016.
Grup de Valls• Exposició de litografies i xerrada sobre el treball de Cooperacció.
Grup Granollers• Par.cipació al Consell de Cooperació de l’Ajuntament.
• Debat sobre economia feminista a par.r de l’experiència d’una associació de dones de Guatemala. Aquesta ac.vitat es va acompanyar amb un concert solidari.
11
GRUPS SECTORIALS
Grup Estades Solidàries: conèixer una altra realiatPer quart any consecu.u, Cooperacció ha estat sel·∙leccionada per l’Ajuntament d’Alella com a en.tat organitzadora d’estades solidàries, atorgant dues beques a dues persones d’Alella.
El Grup d’Estades va par.cipar a les reunions preparatòries, a les informa.ves i a les entrevistes de sel·∙lecció que es van fer en aquest municipi. També va par.cipar junt amb les persones becades a les jornades solidàries “Mirades del món”, que va organitzar l’Ajuntament d’Alella al mes de desembre.
Les estades solidàries d’aquest any es van fer a El Salvador i les dues persones becades van visitar els projectes i les organitzacions amb les que treballa Cooperacció i van poder par.cipar en algunes ac.vitats que van fer les organitzacions. Com cada any, l’experiència ha estat molt enriquidora per a les persones par.cipants i, de fet, s’han vinculat a Cooperacció i estan col·∙laborant a les diferents ac.vitats de l’organització.
Conèixer una altra realitat convivint amb la gent del país i compar.nt la feina feta per les nostres associacions aliades és el que ofereix aquest grup sectorial. A més ofereix als par.cipants del mateix un compromís posterior de sensibilització un cop s’hagi tornat de l’estança.
Les estades solidàries de Cooperacció es plantegen també como una ocasió per a intercanviar experiències professionals, forma.ves i humanes, i respecte i difonent la realitat del país -‐més concretament la situació que viuen les dones-‐ per a sensibilitzar la ciutadania al nostre propi territori.
Enguany, el grup va organitzar una trobada a la seu del MPL a Barcelona amb dones del grup Teritorial de Vilanova i la Geltrú que van fer unes estades temà.ques al 2011 a El Salvador i les persones que van fer les estades solidàries en el 2011 en aquest mateix país i a Nicaragua. A l’ac.vitat van par.cipar unes 15 persones procedents d’Alella, Vilanova, Vic i Barcelona i, a més d’intercanviar experiències, va ajudar a aprofundir en l’anàlisi sobre les similituts de la situació de les dones en aquests països i a Catalunya.
12
COMISIÓ DE PARTICIPACIÓ
Un any més, l’objec.u de la comissió ha estat dinamitzar i coordinar el pla de treball de la base social i la pràc.ca associa.va de l’en.tat. En aquest sen.t la comissió es va configurant com un referent en el si de l’en.tat. És important assenyalar que hem man.ngut la implicació de persones ac.ves al llarg del període i hem comptat amb la col·∙laboració puntual d’altres persones.
L’ac.vitat ha estat permanent durant tot l’any, si bé en alguns períodes ha .ngut més intensitat que en altres. A més, algunes de les accions han .ngut més projecció externa (ac.vitats, acts, etc.), i altres, més interna (formació, debat, etc.).
Entre les acSvitats més significaSves trobem:
• Promoció del coneixement i intercavi d’ac.vitats i accions entre els diferents Grups (fires, presentacions d’experiències, etc.).
• Suport en representacions territorials concretes.
• Taller forma.u sobre “Com parlar en públic i presentar projectes”.
• Debat par.cipa.u Repensem Cooperacció. Reflexió al voltant de tres preguntes clau per a encaminar el futur de l’en.tat per part de persones sòcies, ac.ves i implicades als Grups.
• Coneixement i difusió d’accions de sensibilització, com el Taller del conte Poción para Mujeres Invisibles.
• Presentacions de les Estades 2011 i la formació de les Estades 2012.
• Impuls i promoció d’accions centrades en la captació de fons privats a través d’accions de sensibilització.
D’aquest úl.m punt destaquem la xerrada i arrossada solidària a Mediona que vam organitzar a l’abril, con.nuant així amb la campanya “Tu par.cipes, elles transformen”. Aquesta ac.vitat es va fer conjuntament amb l’en.tat el Casal Medionenc que va par.cipar de forma voluntària en la preparació d’un arròs solidari, que va servir com a mo.u de trobada informal per a què les persones par.cipants poguessin establir vincles. Com a obertura de l’ac.vitat, es va fer una presentació sobre la situació dels drets sexuals i reproduc.us de les dones de Mali. En aquesta ac.vitat va par.cipar també, com a col·∙laboració personal, una ar.sta brasilera especialitzada en art social com a instrument de transformació en col·∙lec.us de dones a Brasil. Vam par.cipar unes 130 persones.
13
EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT
L’Educació per al Desenvolupament, que preferim anomenar Educació per a la Transformació, con.nua essent una àrea estratègica tot i la dràs.ca reducció de fons públics des.nats a aquest .pus d’accions. Tot i així creiem que cada vegada es més necessari treballar en aquesta línía.
A con.nuació, us presentem les diferents accions que hem realizat en els diferents àmbits que composen la nostra feina d’Educació per a la Transformació.
Incidència políSca i movilització social Des de Cooperacció promovem accions d’incidència en polí.ques públiques, especialment relacionades amb el sector de la cooperació, en línia amb la nostra àrea d’acció Equitat de Gènere en les Polí.ques Públiques. Cooperacció se suma també a aquelles campanyes promogudes por consorcis d’organitzacions o plataformes que considerem coherents amb la nostra raó de ser, podent fins i tot par.cipar en el seu disseny si són estratègiques per a conseguir els nostres obje.us ins.tucionals o per a generar debat a la opinió pública.
Xarxes de les quals formem part:
Àmbit Autonòmic
• Federac ió Cata lana d ’ONGD (FCONGD).
• Moviment Laic i Progressista.
• Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia.
• Els nostres grups i representants territorials formen part de les plataformes solidàries i consells municipals de les seves localitats.
Àmbit Estatal
• Coordinadora Estatal de ONGD (CONGDE).
• Plataforma 2015 y Más.
Àmbit Internacional
• Grup Sur (Red Europea de Cooperación Internacional en América La.na y el Caribe)
• Oficina Internacional de Derechos H umano s -‐ A c c i ó n C o l omb i a (OIDHACO).
• AWID (Asociación por los Derechos de las Mujeres y el Desarrollo).
• WIDE +.
14
Àmbit Autonòmic
La cooperació catalana està en situación de fallia. Els 9 milions de pressupost per a l’any 2012 suposen una caiguda del 81% respecte dels diners dels que es va disposar al 2010. Per agreujar encara més la situació, d’aquests 9 milions només s’ha executat una pe.ta part. Podem dir que la polí.ca de cooperació a Catalunya, com a polí.ca pública, està en aquests moments morta.
El impagament per part de la Generalitat dels compromisos adquirits en els programes plurianuals ha creat una di[cil situació a un gran nombre d’ONGs. En el nostre cas, la retallada afecta directament a tres programes: un a Colòmbia, un a Mali i un altre aquí, a casa nostra. Això significa un gran perjudici no només per a les ONGDs catalanes, sinó també i sobretot per a les nostres contraparts, que han hagut de parar programes ja posats en marxa i que significaven seriosos compromisos amb la població local.
Des de la FCONGD s’ha fet una forta campanya per aconseguir solucionar aquesta situació. S’ha parlat amb els direc.us de l’Agència Catalana, amb els màxims representants del govern de la Generalitat, amb tots els par.ts polí.cs, s’han fet nombroses rodes de premsa i diverses accions al carrer.
Entre aquestes accions volem destacar la que duem a terme nombrosos representants de les ONG afectades, tancant-‐nos als locals de l’Agència Catalana. El dia 28 de juny, unes 50 persones, després d’entregar un document de reclamació davant l’ ACCD, ens vam negar a sor.r del local fins que algun representant de la Generalitat ens donés una resposta. Una cop els Mossos d’Esquadra van impedir l’entrada de més persones, un nombrós grup de persones van tallar la Via Laietana i la van mantenir tallada gran part del dia. Dins el local se’ns va impedir entrar menjar i aigua i anar al servei. A més van apagar l’aire acondicionat. Tot i això, la majoria ens vam quedar fins les 4 de la ma.nada, moment en el qual els Mossos ens van obligar a sor.r.
En un altre ordre de coses, hem seguit treballant a La Taula per la Pau i els DDHH a Colòmbia malgrat la decisión de l’Agència Catalana de Desenvolupament (ACCD) i de l’Ajuntament de Barcelona de re.rar-‐se com a membres de ple dret així com de les limitacions econòmiques resultat de la falta de finançament que tenim habitualment per part de l’ACCD. En vista de la situació, el darrer setembre vam fer una presentació de les ac.vitats de La Taula i de l’informe sobre la situació dels defensors de DDHH a Colòmbia i al Parlament de Catalunya, davant la Comisión de Solidaridad y Cooperación. Com a resultat d’aquesta compareixença la majoria de grups polí.cs van signar una pe.ció al Govern de la Generalitat per a què aquest con.nués donant el mateix suport polí.c i econòmic que se li venia atorgant fins ara.
15
Àmbit Estatal
Grup de Gènere de la CONGDEAl 2012 el grup va fer aportacions a l’esborrany del IV Pla Director 2013 – 2016, alimentant la proposta conjunta que es va dur a terme com a Coordinadora. Entre les recomanacions fetes pel grup destaquen la importància de con.nuar treballant pels drets de les dones com un pilar indispensable en l’assoliment d’un desenvolupament humà sostenible, així com el fet concebre l’equitat de gènere com a principi i eix vertebrador de la polí.ca de la Cooperació Espanyola. Un altre element crucial va ser el de promoure la par.cipació efec.va de la societat civil com a mecanisme garant de l’exercici democrà.c, sabent que, sense par.cipació efec.va de les organitzacions de dones, no hi podrà haver equitat de gènere ni un desenvolupament incloent.
De manera complementària, algunes organitzacions del grup, entre elles Cooperacció, vam el·∙laborar el document: Gènere en el IV Pla Director. Recomanacions per a la futura Cooperació Espanyola, que vam fer arribar a les principals instàncies polí.ques i tècniques.
Un acte a destacar organitzat pel grup:A l’abril del 2012 es van realitzar a Madrid els V Diálogos Consonantes. El grup de Género Estatal va ser part de l’equip organitzador juntament amb l’ Ar.culación Feminista Marcosur i l’Asamblea Feminista de Madrid. L’objec.u d’aquests V Diálogos va ser el d’enfor.r les sinergies polí.ques entre lidereses feministes de l’ Amèrica Lla.na, El Carib i l’Estat espanyol (incloent a feministes de les ins.tucions de cooperació), en el context de transformació de les polí.ques de cooperació per a una major eficàcia del desenvolupament i de l’ajuda, amb la finalitat de garan.tzar la par.cipació real del moviment de dones.
Cal destacar també la nostra par.cipació, en nom de la FCONGD, a la Junta de Gobierno de la CONGDE, en representació dels grups autonòmics. Volem destacar el papet jugat per part de la nostra companyaa Pilar Molina, a la qual aprofitem per a expressar la nostra alegria per haver superat el greu problema de salut que va viure durant el 2012.
16
Àmbit Internacional
En l’àmbit internacional, seguim apostant per la consolidació de les xarxes europees d’acció i en la millora de la coordinació d’aquestes amb altres xarxes internacionals, destacant les xarxes lla.noamericanes.
Seguim treballant amb el GRUPO SUR. Cal destacar que des del punt de vista econòmic el grupo s’ha vist afectat per la crisi, en especial i com és lògic degut a la situació de les organitzacions espanyoles i gregues que formen part del Grup. Aquest fet s’ha traduït en què durant uns mesos no s’ha .ngut personal a l’oficina de Brussel·∙les, el que ha suposat una limitació clara en l’exercici de les nostres ac.vitats.
No obstant, les negociacions entre la Unió Europea (UE) i l’Amèrica Central, Colòmbia i Perú han marcat nostra ac.vitat. En aquest sen.t la Comissió Europea ha signat el Tractat de Lliure Comerç, tot i que aquest ha de ser ra.ficat per la resta de parlaments dels països membre i per tant hem fet i seguirem fent incidència per a conseguir que això no passi.
D’altra banda, des del Grupo Sur s’ha man.ngut un important treball d’ar.culació amb altres xarxes al voltant del tema del Feminicidi, amb la intenció de repercu.r i influir en la posició de la Unió Europea en les seves relaciones amb Amèrica Lla.na.
Hem seguit formant part ac.va també d’OIDHACO (Oficina Internacional de los Derechos Humanos Acción Colombia). Aquesta oficina és un espai de contacte, promoció, informació i acompanyament de les ac.vitats de les organitzacions colombianes de drets humans i de les agències europees de desenvolupament, les organitzacions de solidaritat i de les esglésies i les organitzacions internacionals de drets humans. OIDHACO busca contribuir a la construcció i l’enfor.ment de la democràcia, l’Estat de dret i la pau amb jusjcia social à Colòmbia. Per a això compta amb una assemblea general de 30 organitzacions europees i internacionals.
Dins l’organització s’ha treballat també per a condicionar el Tractat De Lliure Comerç entre Colòmbia i la UE anteriorment esmentat, fent especial èmfasi en el respecte dels drets humans i la fi de la impunitat. Des d’un punt de vista analí.c, es pot afirmar que OIDHACO és cada cop més un referent respecte de Colòmbia per al Parlament Europeu i la Comissió.
17
Cal destacar que l’anunciació de l’inici d’unes noves converses de pau al 2012, entre el govern colombià i les FARC, obre noves perspec.ves d’acció per a la societat civil del país i per tant per a les organitzacions europees que els donen suport. No obstant això, és la primera vegada que la UE i l’Estat espanyol en par.cular no tenen cap paper en el procés de pau a Amèrica Lla.na, el que posa de manifest les limitacions diplomà.ques d’ambdós.
Tant a Grupo Sur como a OIDHACO, Cooperacció és un referent i juga un paper important incloent a les agendes d’aquestes xarxes, les propostes i interessos d’organitzacions feministes amb les que treballem.
WIDE +: Es tracta d’una xarxa feminista europea dedicada a temes de desenvolupament. Està formada per especialistes en gènere, defensores de drets de les dones i ac.vistes, organitzacions de dones i ONGDs de diferents països europeus. Les seves principals accions són d’incidència a l’agenda europea de desenvolupament; incidència en polí.ques macroeconòmiques i comercials i incidir en fòrums internacionals juntament amb altres xarxes per a proposar temes d’interès de les dones. A l’Estat Espanyol s’ha cons.tuit la Plataforma WIDE-‐E, que ve a ser la plataforma espanyola de la xarxa. És en aquesta on par.cipem amb altres ONGDs, associacions feministes i dones a jtol individual. L’any 2012 ha estat un any de cons.tució i definició de prioritats. En ella és en la que par.cipem.
Tot i que ha estat un any que podríem anomenar de llançament, WIDE-‐E ha aconseguit fer alguna ac.vitat important durant l’any. Així, amb mo.u de la XXII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern que es va celebrar al mes de novembre a Cadis, es van impulsar les jornades “Els drets de les dones en el Desenvolupament. Alterna.ves des de les organitzacions feministes i socials a l’agenda del Desenvolupament”. Aquest acte es va acompanyar d’una recollida de signatures i la difusió del manifest “Defenseu les persones, no els mercats”, la lectura del qual va tenir lloc durant la cloenda de l’acte de L’Hora dels Pobles, cimera alterna.va que aglu.nava organitzacions i moviments socials estatals de l’Amèrica Lla.na i el Magreb.
AWID: Aquest any vam tenir l’oportunitat de par.cipar al 12è Fòrum realitzat a Istambul (Turquia) amb el jtol “Transformant el poder econòmic per a avançar els Drets de les Dones i la Jusjcia”, on milers de dones de diferents regions del món vam tenir l’oportunitat de tractar el tema des de diferents enfocaments. Per part de Cooperacció vam par.cipar amb una exposició sobre la transversalització de la perspec.va de gènere en el procés d’”auto reforma sindical” a l’Amèrica Lla.na, basat en el treball de fi de màster d’una de les alumnes de la primera edició. També cal destacar l’oportunitat de donar a conèixer la plataforma FemAcció entre diferents ac.vistes amb les que vam tenir oportunitat de trobar-‐nos.
18
GesSó de coneixements en gènere i desenvolupament:
o com comparSm els sabers les dones
Com a con.nuació de l’any passat, en aquest 2013 hem seguit apostant per una Educació per al Desenvolupament que contribueixi a assolir el ple exercici dels drets humans i la ciutadania de les dones mitjançant la promoció de l’aprenentatge i generació de coneixements en matèria de Gènere i Desenvolupament.
Hem iniciat una nova edició del Màster en Gènere i Desenvolupament amb la Universitat de Vic, al que li vam canviar el nom, d’acord als requisits d’aquesta Universitat, així que ha passat a ser la 1a Edició del Màster en Igualtat i Equitat en el Desenvolupament. Aquesta aposta ha estat possible gràcies a la col·∙laboració de la Universitat de Vic i a tot el professorat que hi contribueix amb els seus coneixements. El màster compta amb la Direcció de Rosa Cobo, una reconeguda feminista que ha fet grans aportacions al pensament feminista en els úl.ms anys.
En aquesta edició vam comptar inicialment amb 23 persones, que també han contribuït a què l’aprenentatge sigui horitzontal i a poder compar.r experiències i sabers.
En paral·∙lel hem con.nuat donant impuls a la Plataforma FemAcció, on ens hem pogut trobar finalment materials forma.us i divulga.us per compar.r tant a jtol individual com en comunitats de pràc.ques.
Des d’aquesta memòria, no volem deixar d’animar a qui ens llegeix a què ens visi. en aquest espai virtual que pretenem que sigui de totes.
Per al desenvolupament de l’àrea de Ges.ó de Coneixements en Gènere i Desenvolupament des de la Plataforma FemAcció , comptem amb el recolzament de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo. I també des d’aquesta memòria volem tornar a destacar que el compromís adquirit de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament amb aquest programa plurianual aprovat el 2010 segueix incomplint-‐se.
Al 2012 hem executat un total de 87.019,04 euros.
19
Intercavis d’experiències i d’aprenentatges entre organitzacions i activistes femenistes de diferents països
En un moment en què la regió del Mediterrani està experimentant importants transformacions (la denominada Primavera Àrab) i viu un moment rellevant de reflexió sobre la democràcia, igualtat i equitat de gènere, es planteja la necessitat de generar propostes teòriques i estratègiques per a contribuir a l’enfor.ment de les democràcies i la reflexió sobre un model de desenvolupament sostenible i equita.u que contempli els Drets Humans de les dones. Per fer possible aquest propòsit, el projecte contribueix a l’establiment de relacions i treball en xarxa entre dones del Magreb i Catalunya de manera que puguin intercanviar experiències en les estratègies que fan servir per a l’enfor.ment de democràcies al Mediterrani.
Per a aconseguir assolir això, el projecte planteja 3 línies de treball:
• Relacions estratègiques entre dones del Magreb i Catalunya, constructores de pensament i ac.vistes de la construcció de democràcies i models de desenvolupament des del feminisme.
• El·∙laboració de propostes que contribueixin a la reflexió i innovació en la construcció de democràcies par.cipa.ves i models de desenvolupament que incorporin els Drets Humans de les Dones.
• Sensibilització i conciència crí.ca de les catalanes i catalans sobre la temà.ca central del projecte.
Amb aquest objec.u, Cooperacció es coordina amb dues en.tats catalanes: Ca la Dona, la major expressió del moviment feminista català, i CIDOB, en.tat d’inves.gació que compta amb persones especialistes sobre la situació actual del Magreb.
Títol: Contribuir al treball en xarxa entre dones de Catalunya i del Magreb (Tunícia, Marroc i Algèria) per a la definició d’estratègies d’enfor<ment de democràcies al Mediterrani.
Període d’actuació: 01/01/2012
Periode de la subvenció: 31/12/2012
Localització Municipi: Catalunya, Especialment àrea metropolitana de Barcelona.
Cost global de l’actuació: 59.060,08 euros.
Subvenció aprovada per l’ACCD: 40.000,00 euros.
El projecte forma part del grup de programes i projectes que l’ACCD devia a les ONGDs. Finalment a finals de 2012 va pagar, de manera inesperada, els projectes de la línia EpD de la convocatòria del 2011 que suposavan una menor quan<a.
20
Concienciació críSca i sensibilització de la ciutadania: treballem per al canvi
Les persones que formem Cooperacció pensem que ser conscients de les desigualtats existents és la primera passa per a conscienciar i promoure ac.tuds i pràc.ques de canvi que puguin transformar la societat, però donada la situació actual en què la crisi està tenint un impacte considerable a casa nostra, és important que la nostra tasca es dirigeixi a impulsar una concienciació crí.ca sobre la importància de tractar els problemes no només a nivell local, sinó també global. En aquest sen.t estem definint noves estratègies d’actuació per donar con.nuïtat i un nou impluls a les nostres accions.
Aquí podem veure un exemple de taller de concienciació a més de les publicacions que realitzem i recolzem per a construir un nou model social.
Taller “Poció per a dones invisibles”Aquest taller sorgeix del treball en consorci amb la Fundació Indera, a par.r d’unes eines (un conte i la seva animació) de la nostra sòcia colombiana CIASE, sobre com es configura la vida de les dones migrants i la seva relació amb el desenvolupament. El conte parla de la invisibilitat de les dones migrades en el desenvolupament tant al país d’origen com en el seu desj. L’animació del conte presenta de manera narrada com es configura la migració i el seu impacte en les persones que la pateixen, especialment les dones. A més, s’ha el·∙laborat una guia didàc.ca per a facilitar la implementació d’aquest material com a eina de sensibilització amb suport metodològic, estant especialment pensada per a escoles i ins.tuts.
El taller té com a objec.u obrir un espai de debat i reflexió amb els actors de la cooperació i les persones que treballen en temes de migració. La intenció és facilitar la construcció de capacitats relacionades amb la comprensió del vincle migració-‐desenvolupament, i com els seus mecanismes impacten a la vida de les dones, transformant els seus rols a les societats d’origen i a les de desj.
“Poció per a dones invisibles” és una acció comunica.va sobre els processos de migració i desenvolupament associats al treball de la cura de persones depenents al país d’origen i al de desj, cons.tuint una eina que contribueix al qües.onament dels imaginaris dominants sobre la migració de dones, la transformació de la percepció que hi ha a la societat pel que fa al treball de cures i sobre l’aportació de les dones a l’estat del benestar en general.
21
COOPERACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT
El 2012 vam fer una revisió de les estratègies a seguir com a organització davant el context actual de crisi i desmantellament de les polí.ques públiques de cooperació i retallada de fons.
La línia de cooperació internacional en els seus diferents aspectes (mobilització de fons per a l’agenda i enfor.ment de les organitzacions feministes i de dones, el treball en l’aliança amb elles i l’acompanyament als seus treballs d’incidència i estratègies d’acció) que ocupava gran part de la nostra ac.vitat, és tal vegada la que més s’ha vist afectada pel context. Les organitzacions sòcies que tanta tasca han fet pels drets de les dones en aquests països i a nivell internacional, a par.r de la seva influència en fòrums i instàncies internacionals, i a par.r del reconeixement que han anat forjant-‐se entre el moviment feminista i de dones a nivell mundial s’està veient enormement afectat per aquesta nova situació. I la nostra aportació no s’escapa al que està passant. Per això hem començat a reflexionar juntament amb les nostres sòcies en noves formes de col·∙laboració, més enllà dels projectes sobre els que es vinculaven principalment les nostres aliances. I amb molt d’esforç hem intentat mantenir un bon volum de projectes en marxa.
Per altra banda, aquest any, a nivell de context dels països on treballem volem destacar el que va succeir a Mali (recrudiment del conflicte armat) i Colòmbia (negociació d’acords de pau).
A con.nuació us presentem els projectes que recolzem en cada regió i país.
22
Mesoamèrica
14 Derechos Humanos de las Mujeres
¿Cómo se ha desarrollado y articulado el movimiento feminista en América Latina en las últimas décadas?
Desde 1981, el movimiento Feminista en Latinoamérica se ha visto vincu-lado para las de!niciones de grandes líneas de acción, a través de encuentros y foros; especialmente, en los ya 11 Encuentros Feministas Latinoamericanos y del Caribe que se han venido realizando en lapsos de dos o tres años. Este espacio ha servido para re"exionar sobre la situación de los movimientos de mujeres, dar a conocer las experiencias consideradas como novedosas, plantear nuevas propuestas y priorizar estrategias a desarrollar para ir avanzando en la inclusión de más mujeres en los espacios de poder y decisión en la región, que a la vez, permitan ir avanzando en una democratización real con la reivindica-ción y el ejercicio pleno de los derechos de las mujeres.
MUJERES MESOAMERICANAS EN RESISTENCIA POR UNA VIDA DIGNA: ENTREVISTA A SOFÍA HERNÁNDEZ
Sofía Hernández, Red Mesoamericana de Mujeres en Resistencia “La Red de Mujeres Mesoamericanas en Resistencia por una Vida Digna sorgeix en el marc dels Foros
Mesoamericanos de los Pueblos, des de la Mesa Sectorial de “Mujeres frente al Modelo Neoliberal (…).
Es buscava que, des d’una visió feminista s’analitzés la violència, la militarització i la violació sistemàMca
dels drets econòmics, socials i culturals de les dones; en el marc de la implementació de les políMques
neoliberals i patriarcals que promouen la impunitat, la pèrdua de drets i un creixent empobriment de les
dones.
Així, al 2003, (…) decideixen crear l’espai de Mujeres Mesoamericanas en Resistencia por una Vida Digna
amb la finalitat d’arMcular esforços que els permetessin abordar els problemes econòmics regionals des de
les necessitats de les dones i així, definir estratègies per a abordar-‐los.
(…) Es buscava que la Red de Mujeres Mesoamericanas Mngués una dinàmica diferent, amb la seva
pròpia autonomia en la seva acció; per això, esva assumir el compromís que es perfilés com un espai de
debat i posicionament políMc i econòmic que anés més enllà de trobades anuals, per això, s’havia de
consolidar un procés educaMu, sistemàMc i regional que permetés anar conformant aquesta nova subjecta
políMca mesoamericana que al seu torn, es converYs en un referent reginoal fiable d’economia feminista”.
Entrevista hkp://www.mundubat.org/es/dossieres.html
23
Projectes que recolzem
Títol: “Construcción de una agenda polí.ca económica de las mujeres en Mesoamérica, que suponga nuevas formas de relación entre géneros desde la pluralidad y fundamentadas en la igualdad.” En aliança amb la Fundación Mundubat.
Organització aliada: La Red de Mujeres Mesoamericanas en Resistencia por una Vida Digna.
Asociación de Mujeres por la Dignidad y la Vida. Las Dignas; Asociación Civil Sector de Mujeres; Asociación Alianza de Mujeres Costarricense – AMC
Cofinançador: AECID.
Període d’execució previst: 2010-‐2014.
Pressupost executat al 2012: 29.773,82 euros.
Subjectes de dret: 5.150 dones, joves i adultes, de les organitzacions de la Red de Mujeres Mesoamericanas en Resistencia por una Vida Digna.
Es tracta d’un conveni a quatre anys (inici el 2010) que té com a objec.u enfor.r el treball que desenvolupa la Red de Mujeres Mesoamericanas en Resistencia por una Vida Digna, per a la defensa dels drets de les dones, amb èmfasi en els drets econòmics, de forma a contribuir a la construcció d’autonomia i al bon viure de les dones a la regió mesoamericana. Per a aconseguir-‐ho, s’enforteixen les capacitats de les dones des de l’economia feminista, s’iden.fiquen i desenvolupen experiències pilot d’alterna.ves econòmiques per a millorar la seva qualitat de vida i s’augmenten les capacitats del treball en aliança per a la definició del posicionament polí.c i les accions de denúncia, resistència i propostes econòmiques de les dones en espais de moviment social.
El conveni abasta els set països que conformen la regió mesoamericana: Mèxic, Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà.
24
Títol: Fortalecimiento de las capacidades de análisis y posicionamiento polí.co de la Red de Mujeres Mesoamericanas en Resistencia en El Salvador.
Organitzacions Aliades: Asociación de Mujeres por la Dignidad y la Vida, “LAS DIGNAS".
Cofinançador: Ajuntament de Granollers.
Període d’execució previst: 2013.
Pressupost executat al 2012: Formulat sense execució al 2012.
Subjectes de dret: 60 dones lidereses d’organitzacions salvadorenyes vinculades a la Red de Mujeres Mesoamericanas, especialment l’Asociación de Mujeres Rurales (AMR) i l’ Asociación de Mujeres por el Desarrollo en la Comunidad San Leonardo/AMUDESCOSAL.
Títol: Fortalecimiento de la Red Mesoamericana.
Organització aliada: Asociación de Mujeres por la Dignidad y la Vida, “LAS DIGNAS".
Cofinançador: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Període d’execució: 2012-‐2013.
Pressupost executat al 2012: Formulat sense execució al 2012.
Subjectes de dret: 140 Dones, joves i adultes, que formen part d’associacions i grups de dones locals vinculats a la Red de Mujeres Mesoamericanas.
25
El Salvador
Projectes que recolzem
Títol: Desenvolupament local i democràcia par.cipa.va amb equitat de gènere a El Salvador. Projecte en aliança amb la Fundació Mundubat.
Organitzacions Aliades: Asociación Movimiento de Mujeres Mélida Anaya Montes-‐ Las Mélidas, Asociación Colec.va de mujeres para el desarrollo local-‐La Colec.va de mujeres, Asociación Fundación para la cooperación y el desarrollo comunal de El Salvador-‐ CORDES, Asociación de Proyectos comunales de El Salvador-‐ PROCOMES, Federación de Coopera.vas de la Reforma Agraria de la Región Central de Responsabilidad Limitada-‐FECORACEN DE R.L, Fundación Salvadoreña para el Desarrollo y la Democracia-‐ FUNDASPAD.
Cofinançador: AECID.
Període d’execució previst: 2010-‐2015.
Pressupost executat al 2012: 17.302,73 euros.
Subjects de dret: 2.942 dones adultes i 2.069 dones joves, 1.088 homes adults i 2.521 homes joves de nou municipis de El Salvador.
Morena Herrera, La Colectiva“Hem treballat en una incidència local, en cada municipi, assessorant cada alcaldia, també enforMnt les
organitzacions de dones per a què aconsegueixin establir interlocució amb els seus propis governs
municipals, en funció que presenMn les seves demandes, les puguin negociar i puguin fer un exercici de
contraloria ciutadana sobre allò que el seu govern va impulsant per als habitants del seu municipi”.
“Això no està permetent: treballar en una estratègia d’arMculació de diferents actors on cada instància té
responsabilitat, els hospitals, les organitzacions de salut, els centres escolars, els jutjats, i les alcaldies per
suposat, així com les organitzacions de dones tracen responsabilitats per saber que han de fer front a fets
de violència.”
“Treballem també per la prevenció de la violència contra les dones i per la prevenció d’altres problemes
estructurals relacionats amb la subordinació femenina, entre ells, per exemple els embarassos entre
adolescents, que és un problema greu al departament perquè tenim la taxa de fecunditat específica
d’adolescents i joves més alta del país.”
Entrevista accessible al nostre canal de Vimeo
26
El projecte contribueix a l’enfor.ment de capacitats locals per a un desenvolupament endogen basat en la par.cipació ciutadana efec.va, amb enfocament de gènere i inclusió de la població juvenil en nou municipis de l’àrea metropolitana i central nord de El Salvador. Es facilita la creació de polí.ques públiques locals,par.cipa.ves, democrà.ques i amb enfocament de gènere, es potencia l’enfor.ment d’instàncies locals des.nades a incrementar la par.cipació real de dones i joves, i s’incorporen estratègies per assegurar la par.cipació equita.va entre homes i dones. Tanmateix, es milloren els sistemes de ges.ó municipal i es facilita el desenvolupament d’inicia.ves econòmico-‐produc.ves locals.
Títol: Prevención y atención psicosocial y legal para el pleno ejercicio del derecho de las mujeres a una vida libre de violencia en El Salvador.
Organització Aliada: Asociación Nacional de Regidoras, Síndicas, y Alcaldesas Salvadoreñas, ANDRYSAS.
Cofinançador: Col·∙legi d’Advocats de Barcelona.
Període d’execució previsto: 2011-‐2012
Pressupost executat al 2012: 13.472,13 euros.
Subjectes de dret: 410 dones i 50 homes (20 Unitats de Gènere de 20 municipis salvadorenys, 20 grups d’autoajuda, 1 Xarxa Familiar de Recolzament.
El projecte contribueix a l’incompliment del dret de les dones a viure una vida lliure de violència a través de la implementació d’una estratègia d’atenció i prevenció en violència contra les dones en 20 municipis d’El Salvador.
El projecte desenvolupa dues línies de treball: d’una banda, l’augment dels coneixements sobre procediments de defensa legal i atenció de les violències contra les dones, de les Unitats de gènere dels municipis i de les dones organitzades, i de l’altra l’augment de l’accés a l’atenció psicosociològica i legal de les dones i famílies que viuen violència.
Per a fer possible aquest objec.u es compta amb el Centro de Atención “Elda Ramos”, que actua de manera vinculada amb els governs municipals, la coordinació amb els i les operadores de jusjcia i la par.cipació ac.va de les dones de la Unión de Mujeres i els seus grups d’autoajuda.
27
Títol: Mujeres y niñas fortaleciendo alianzas y construyendo una vida libre de violencias.
Organització Aliada: Las Dignas.
Cofinançador: AECID.
Període d’execució previst: 2010-‐2012.
Pressupost executat al 2012: 31.972,23 euros.
Subjectes de dret: 1.764 persones, el 82% dones. D’elles, 40 de la Red Por Una Vida Libre de Violencia, 30 promotores de 10 Grups d’Autoajuda en 8 municipis, 600 dones que rebran assesoria legal, emocional i psicològica al Centro de atención de Las Dignas, 411 estudiants de tercer cicle i batxillerat de 45 Centres Educa.us, organitzats en Comitès Estudian.ls de Gènere, 105 integrants de la Red de Docentes por la Educación con Equidad, 70 funcionariat públic, 67 lidereses d’organitzacions locals i 30 comunicadors/es socials.
Títol: Fortalecimiento de las capacidades intermunicipales del área metropolitana de San Salvador en defensa de los derechos de las mujeres.
Organització Aliada: Asociación Nacional de Regidoras, Sindicas y Alcaldesas Salvadoreñas, ANDRYSAS.
Cofinançador: Ajuntament de Barcelona.
Període d’execució previst: 2011-‐2013.
Pressupost executat al 2012: 3.4871,37 euros.
Subjectes de drets: 298 dones i 80 homes d’autoritats municipals, personal tècnic municipal, sòcies de l’àrea metropolitana d’ANDRYSAS de 3 municipis de l’Área Metropolitana de San Salvador.
28
Títol: Consolidando polí.cas públicas para la igualdad de género y fortaleciendo la capacidad de incidencia de las mujeres en Cuscatlán, El Salvador
Cofinançador: AECID.
Organitzacions Aliades: La Colec.va Feminista para el Desarrollo i La Concertación de Mujeres de Suchitoto.
Període d’ejecució: 2010-‐2013.
Pressupost executat al 2012: 105.578,30 euros.
Subjetes de dret: 4.027 dones i indirectament 4.738 persones de 16 municipis de Cuscatlán, El Salvador.
Títol: Mujeres de tres asociaciones locales implementan estrategias de prevención a la violencia contra las mujeres en El Salvador.
Organització Aliada: La Colec.va Feminista para el Desarrollo.
Cofinançador: Santa Coloma de Gramanet.
Període d’execució previst: 2013.
Pressupost executat al 2012: Formulació sense execució al 2012.
Subjectes de drets: 230 dones d’associacions de dones, 1.513 joves de centres escolars (dels quals 750 són dones) y 157 empleats/des de tres municipis (26 dones). En total, hi par.cipen 1.896 persones.
Títol: Irradiando el desarrollo local con enfoque de género en Suchitoto.
Organització aliada: Asociación para el Desarrollo y Defensa de la Mujer (APDM).
Cofinançador: Ministerio de Igualdad.
Període d’execució previst: 2011-‐2012.
Pressupost executat al 2012: 5.008,55 euros.
Subjectes de drets: 2.510 dones del municipi de Suchitoto i indirectament 24.778 persones del municipi.
29
Associacions Aliades
Asociación Nacional de Regidoras, Síndicas y Alcaldesas de El Salvador (ANDRYSAS)
Sorgida a finals de l’any 1998, ANDRYSAS és una en.tat gremial pluralista que agrupa 450 dones que integren i han integrat els governs de 130 municipis de tots els departaments del país, sent representants de la gran majoria de par.ts polí.cs salvadorenys (SORRA, FMLN, PCN, PDC, PPR). Des dels seus inicis l’associació ha treballat amb el suport i l’ajuda de Las Dignas i de la Colec.va Feminista. La consolidació ANDRYSAS, unida a l’enfor.ment de les organitzacions locals de dones en diversos municipis (el que ara és la Unión de Mujeres), és resultat directe de l’aplicació d’una estratègia que al llarg de més de cinc anys ha generat diferents processos d’incorporació de l’equitat de gènere a les polí.ques públiques municipals i als processos de desenvolupament local. www.andrysas.org
La ColecSva Feminista para el Desarrollo Local
Integrants d’aquest grup de dones defineixen La Colec.va Feminista com un acte d’autonomia que ha de servir per a recuperar els valors feministes que possibiliten la construcció d’una societat par.cipa.va, incloent i respectuosa amb la diversitat. Els valors d’aquesta organització queden reflexats en la seva forma de funcionament i organització de caràcter igualitari. La Colec.va reivindica l’anarquia i la solidaritat, sense negar que entre les dones del moviment existeixen diferents experiències de vida i formació i prenent el compromís amb les causes feministes com l’eix central d’acció. Amb la seva feina, les dones de l’organització volen contribuir a l’erradicació de la subordinació i discriminació femenina. www.colec.vafeminista.com/
Concertación de Mujeres de Suchitoto
Nascuda de la col·∙laboració entre set organitzacions locals de dones, la Concertación de Mujeres de Suchitoto està ac.va des del 1991. Actua com a espai de coordinació per a què les dones puguin negociar al govern municipal podent així incorporar polí.ques que defensin i protegeixin els seus drets. També impulsa ac.vitats en benefici de les dones del municipi, com inicia.ves econòmiques i produc.ves.
30
Las Dignas
Asociación de Mujeres por la Dignidad y la Vida. Creada el 14 de juliol de 1990, l’associació és una organització polí.ca feminista que té com a principal missió i objec.u la contribució a l’erradicació de la subordinació de gènere com a condició innegable i improrrogable de la democràcia, la jusjcia social i la jusjcia econòmica. Durant més de quinze anys Las Dignas han treballat amb dones per a contribuir al seu empoderament, a l’exercici de la seva ciutadania i a la dfensa de drets humans. www.lasdignas.org
Unión de Organizaciones de Mujeres
Aquesta organització es va cons.tuir com un espai de par.cipació ciutadana iniciat amb grups de dones en 17 municipis de 8 departaments d’El Salvador. L’en.tat va ser creada el 24 de gener de 2004 com a resultat d’una trobada d’organitzacions de grups locals de dones interessades en ar.cular-‐se per a treballar juntes a favor dels drets de les dones i l’equitat de gènere. L’objec.u d’aquesta unió és conver.r-‐se en una associació nacional d’organitzacions locals de dones reconeguda a nivell nacional i internacional en pro dels valors humans alliberadors.
Alianza Feminista para la Transformación de la Cultura PolíSca
Consorci creat per sis organitzacions feministes centreamericanes que treballen juntes des del 2000. Aquestes associacions són: Grupo Venancia de Nicaragua, Agrupación de Mujeres de Tierra Viva de Guatemala, Centro de Estudios de la Mujer de Honduras, Las Mélidas i La Colec.va Feminista para el Desarrollo Local de El Salvador. Entre les seves estratègies prioritàries es trobava la construcció de la Red Centroamericana de Mujeres por el Desarrollo Local con Equidad de Género, la cons.tució de la qual ha permès obrir un procés de diàleg i intercanvi entre diverses experiències locals d’organitzacions, dones electes, autoritats locals i governs municipals que promouen esforços encaminats a l’equitat de gènere i dels drets de les dones.
31
Guatemala
Lorena Cabnal, Organizació AMISMAXAJ“…en el cas de les dones, a part que hem viscut situacions complexes sobre els nostres cossos, estem vivint
una manifestació de violència sobre el territori-‐terra i estan allà els nostres cossos exposats
experimentant novament una altra situació que fa encara més complexa la condició i situació de les
dones. Si les dones hem estat empobrides amb aquest model de desenvolupament capitalista i patriarcal,
el fet de no tenir terra-‐ que és un problema sumament greu per a les dones d’avui-‐, no tenir les condicions
i les possibilitats per a la sembra per alimentar els nostres cossos i el dels nostres fills aguditza la
problemàMca...”
“…en el cas de les dones, a part d’estar fent totes les jornades de treball a casa i a la comunitat, el fet de
sorMr també a defensar el territori, que és l’únic espai que ens queda per a la vida, crec que també està
complicant la situació de les dones”
“…enmig d’aquesta defensa de territori-‐terra no hem de perdre el camí de la defensa del primer territori
cos de les dones. Crec que són dues lluites que tenim paral·∙leles, (...)que les dones a les diferents accions
que estem fent, no estem deixant de parlar, per exemple, de problemàMques tan greus que han
augmentat amb aquest govern com el feminicidi i crec que també estem dient la importància de crear
espais de vida dignificadda per a les dones. Que és important la dignificació de l’espai territori-‐terra però
també és important la dignificació de les dones dins d’aquest espai territorial...”
Fragments d’una entrevista realitzada a Radio St. Boi en el marc d’una acció de Cooperacció
Projectes que recolzem
Títol: Rompiendo el silencio – Por la memoria, la jus.cia y la dignidad de las mujeres sobrevivientes de violación sexual en la guerra.
Organització Aliada: Colec.va Actoras de Cambio.
Cofinançador: Ajuntament de Barcelona.
Període d’execució previst: 2010-‐2012.
Pressupost executat al 2012: 114.169,74 euros.
Subjectes de drets: 765 dones de grups de dones de Guatemala i 75 homes.
32
Aquest projecte s’inscriu en un procés a llarg termini dirigit a trencar el silenci i la impunitat polí.ca, social i jurídica al voltant dels crims sexuals comesos durant el conflicte armat contra les dones maies i mes.sses de Guatemala. Es busca per mitjà de processos de sanació, d’autoconciència, autoafirmació, organització, recuperació de la memòria històrica, i de construcció de vies alterna.ves de jusjcia per a les dones, que les supervivents de violació sexual resignifiquin el fet traumà.c i reconstrueixin les seves vides com a protagonistes de les mateixes, amb les seves famílies i a les seves comunitats.
Paral·∙lelament, es contribueix a crear condicions socials que dignifiquin les supervivents, i que garanteixin la no-‐reproducció d’aquests crims, amb la finalitat de contribuir a la construcció d’una nova societat justa i digna que no perme. la violació sexual en cap de les seves manifestacions.
Títol: Auto sostenibilidad agrícola de las mujeres Xinkas de Xalapan, Guatemala-‐Propuesta territorial.
Organització Aliada: Amismaxaj.
Cofinançadores: L’Hospitalet de Llobregat i Sant Boi de Llobregat.
Període d’execució: 2012.
Pressupost executado al 2012: 19.000,00 euros.
Subjectes de drets: 60 dones lidereses i representants de 6 aldees on té treball organitzat AMISMAXAJ; La Fuente, La Paz, El Roblar, Tierra Blanca, La Cuchilla y el Durazno, i indirectamente 540 integrants de famílies.
Títol: Mujeres mayas construyendo el bienestar de sus pueblos.
Organització Aliada: Asociación Grupo de Mujeres Mayas-‐KAQLA.
Cofinançadores: Ajuntament de Badalona, La Roca, Roquetes i Reus.
Període d’execució previsto: 2011-‐2012.
Pressupost executat al 2012: 10.877,32 euros.
Subjectes de drets: 30 dones maies amb lideratge a les seves comunitats i indirectament 200.
El projecte enforteix el lideratge de les dones per a visibilitzar i ampliar la seva par.cipació als diferents espais comunitaris. El projecte es centra en un procés de formació per a l’exercici del lideratge de les dones maies i per a la seva autonomia, un procés d’empoderament cíclic basat en una cosmogonia de la seva cultura.
33
ColecSva Actoras de Cambio
És una en.tat privada, feminista, autònoma, no lucra.va, no religiosa i conformada per dones de diverses ètnies i cultures, diferents edats i diferents iden.tats sexuals. La seva actuació es basa en els principis de respecte, jusjcia i igualtat. L’objec.u principal de la Colec.va Actoras de Cambio és acompanyar processos socials orientats a l’autonomia i autodeterminació de les dones supervivents de violació sexual mitjançant la ruptura del silenci al voltant d’aquesta violència, la reconstrucció de la seva vida i l’actuació col·∙lec.va i la generació d’un nou teixit social que desar.culi i deslegi.mi la violència sexual.
Kaqla
El grup de dones maies Kaqla va sorgir a la ciutat de Guatemala lany 1996 en el marc d’un procés de formació de dones indígenes. En aquesta etapa van facilitar processos per a altres persones i van voler crear un espai des i per a elles mateixes, com a part d’una acció a favor de les dones maies. Amb el temps, Kaqla s’ha conver.t en una organització de referència entre les dones maies.
Asociación de Mujeres Mayas Santa María Xalapan (AMISMAXAJ)
AMISMAXAJ integra 75 dones lidereses indígenes des del febrer de 2004. Aquestes dones representen un total de 15 comunitats xinkes de la muntanya de Santa María de Xalapan que treballen a nivell local, regional i nacional, sempre impulsant els drets de les dones, la revitalització de la iden.tat xinka i la defensa de la seva terra. La seva forma d’organització ve d’una forma ancestral que es remunta a l’època de la colonització espanyola, quan el Rei va concedir una cèdula especial als habitants d’aquella zona que havien vist com els seus joves eren arrebatats, així com les terres que durant segles havien treballat i conreat.
Associacions Aliades
34
Nicaragua
Projectes que recolzem
Títol: Promoción de acciones colec.vas para la prevención y mi.gación de la violencia contra las mujeres del departamento de Masaya.
Organització Aliada: La Colec.va de Masaya.
Cofinançadors: Ajuntament d’Hospitalet, Ajuntament de Sant Boi i Ajuntament de Granollers.
Període d’execució previsto: 2011-‐2012.
Pressupost executat al 2012: 3.376,03 euros.
Subjectes de drets: 1.293 dones i indirectament 5.172 persones.
Geni Gómez, Grupo Venancia
“…vam començar fa com 4-‐5 anys a la primera campanya sobre Drets Sexuals, enfocada en tema de Drets
Sexuals i Drets ReproducMus, però centrada, amb aquest gran nom, en treballar a parMr del treball, la
llibertat i les possibilitats d’una vida lliure i plaent. I ens vam trobar amb què un dels inconvenients més
grans té a veure amb com les dones vivim l’amor, fem molts canvis a la vida, fem grans transformacions,
ens hem ficat en políMca, hem après a lluitar pels nostres drets, però després quan això et porta al camp
més ínMm, aquí comencen els retrocessos, les renúncies i moltes contradiccions...”
“….tractem el llenguatge en allò gràfic, en tot el conMngut de la campanya aquesta visió de l’amor, de la
llibertat i de la decisió i els projectes de vida és un tema important independentment de quina sigui la
teva vivència de la sexualitat, la teva idenMtat sexual, la teva expressió de la sexualitat...”
Fragments d’una entrevista realitzada a Barcelona. Podeu visualitzar l’entrevista íntegra –en castellà-‐ al
nostre canal de Vimeo
35
El projecte promou accions col·∙lec.ves per a la prevenció i la mi.gació de la violència contra les dones del departament de Masaya en dos grans eixos, l’enfor.ment de les capacitats de detecció, denúncia i atenció a les dones supervivents de violència de parella i sexual a nivell local, i la prevenció de la violència amb dones i adolescents.
Per avançar en les línies plantejades el projecte contempla formació feminista a dones promotores, joves lidereses i personal d’ins.tucions de l’estat que tenen a veure amb la “ruta de la violència”, el recolzament a les dones que han pa.t violència a través dels grups d’autoajuda i accions de prevenció especialment dirigides a la joventut.
Paral·∙lelament es contemplen accions de sensibilització i denúncia pública.
Títol: Apoyo al Desarrollo Socio y Económico de las mujeres coopera.vistas de Somo.llo.
Organitzacions aliades: Centro para la Promoción, la Inves.gación y el Desarrollo Rural y Social (CIPRES) / CECOMUSO / COOPEMUS.
Cofinançador: Fundació La Caixa.
Període d’execució previst: 2009-‐2012.
Pressupost executat al 2012: 175.673,02 euros.
Subjectes de drets: 350 dones i 5 homes i indirectament 1.600 de les dones.
La proposta contribueix a l’empoderament econòmic, individual i col·∙lec.u, de les dones coopera.vistes del municipi de Somo.llo.
A través del projecte, les coopera.ves han millorat el cicle de producció, transformació i comercialització, de l’embull orgànic i grans bàsics i han augmentat les seves capacitats de producció i autoges.ó. Especialment rellevant és el procés d’enfor.ment del lideratge de les dones i del sen.t de pertanyença de les sòcies coopera.vistes a un projecte col·∙lec.u comú.
Títol: Mujeres del Norte de Nicaragua por la igualdad, la libertad y la jus.cia.
Organització aliada: Asociación Grupo Venancias.
Cofinançador: AECID.
Període d’execució previst: 2010-‐2013.
Pressupost executat al 2012: 92.772,31 euros.
Subjectes de drets: 397 dones i s’es.men 33.892 personas, de les quals el 79% dones.
36
Títol: Trabajo digno, seguro y saludable en las Zonas Francas del departamento de Masaya. Huayna
Organitzacions Aliades: Asociación de Amistad con América La.na “HUAYNA”, Comunidades Cris.anas de Base de Masaya/Bufete Popular “Boris Vega”
Cofinançador: Ajuntament de Santa Coloma.
Període d’execució previst: 2012-‐2013.
Pressupost executat al 2012: 1.502,10 euros.
Subjects de drets: 10 Comisiones Mixtas de Higiene y Seguridad del Trabajo –CMHST, 24 dones i 16 homes, i indirectament 10.000 treballadors i treballadores de les maquiles i empreses de sector industrial.
El projecte està orientat a millorar les condicions de treball a les zones franques i sector industrial de Masaya, especialment per a les dones, mitjançant accions que contribueixin a la prevenció de riscos laborals i a l’enfor.ment de l’accés a la jusjcia laboral. Les estratègies desenvolupades són l’empoderament d’actors clau, l’enfor.ment sindical i la par.cipació ac.va de les i els subjectes de drets.
Programa Feminista Centroamericano La Corriente
Nascuda a principis de la dècada dels 90, l’organització La Corriente està integrada per organitzacions feministes i dones a jtol personal que tenen una llarga trajectòria en els processos de construcció dels moviments de dones de tots els països de Centreamèrica. Al llarg de dotze anys La Corriente ha impulsat diversos projectes orientats a promoure el reconeixement i exercici efec.u dels drets de les dones a través de la inves.gació de la problemà.ca de dones, la formació de líders dels moviments de dones, la promoció d’espais de concertació entre dones a nivell nacional i regional, i la difusió i incidència de les propostes construïdes des del moviment feminista a la regió de Centreamèrica. hrp://movimientofeministanicaragua.org/
Associacions Aliades
37
La ColecSva de Mujeres de Masaya
El principal valor d’aquesta organització és el respecte a la llibertat d’elecció de totes les dones. Basant-‐se en això, La Colec.va realitza ac.vitats de formació per a què les dones d’àmbits tant urbans com rurals coneguin i s’acos.n als drets que els són propis i naturals. L’organització treballa també en un programa d’alfabe.tzació entre dones u.litzant una metodologia par.cipa.va que permet aprendre a llegir i escriure, al mateix temps que es busca una reflexió sobre la discriminació que viuen les dones i les estratègies que podem desenvolupar en l’àmbit ín.m, domès.c i públic per avançar en la consecució de la igualtat entre homes i dones. A més, La Colec.va de Mujeres de Masaya desenvolupa un programa d’atenció psicològica individual, familiar i grupal per a la prevenció de la violència envers les dones, fent-‐hi un acompanyament legal a les dones, nens, adolescents i joves víc.mes de la violència. Complementàriament, l’organització ges.ona i atén professionalment a grups d’autoajuda per a les dones, on puguin recolzar-‐se per superar els traumes que deixa la violència. En una altra vessant, l’organització treballa per a la prevenció del càncer i del VIH.
Grupo Venancia
Dedicat a l’educació i comunicació popular feminista i a la promoció cultural, el Grupo Venancias té com a objec.u enfor.r l’autonomia personal i col·∙lec.va de les dones i aportar la seva visió a la transformació social i cultural per a la construcció d’una societat més lliure, justa i equita.va. Les seves accions es basen fonamentalment en la capacitació, promovent punts d’intercanvi, trobada i accés per a qualsevol .pus de públic i expressions culturals arjs.ques alterna.ves i de qualitat.
38
Bufete Popular “Boris Vega” (BPBV)
BPBV és una ins.tució jurídico-‐social de naturalesa popular i gran defensora dels Drets Humans. Va ser fundada el 1990 sota el lideratge del Dr. Boris Vega Sánchez amb ajuda de les comunitats cris.anes de base i el moviment popular de Masaya. El seu principal objec.u és facilitar els processos de construcció de ciutadania des de la perspec.va dels sectors socials vulnerables i les organitzacions socials de base, amb un enfocament de gènere i mitjançant programes que contribueixen a aconseguir un accés a la jusjcia, a la cultura jurídica per la democràcia par.cipa.va, els drets humans de les treballadores i els treballadors de les zones franques, l’estabilitat de la propietat, la protecció del medi ambient i l’enfor.ment ins.tucional. hrp://bufetepopular.blogspot. com
Centro de InvesSgación y promoción del desarrollo rural y social (CIPRES)
El CIPRES funciona com un centre d’acompanyament socioeconòmic a les famílies de productors camperols, coopera.ves i empreses de treballadores i treballadors agrícoles. Dóna suport a la població rural (famílies, coopera.ves, gremis, sindicats, associacions, comunitats, etc.) en la seva lluita per organitzar-‐se, accedir a la propietat de la terra i dels béns de producció, a la producció alimentària, als recursos tecnològics i culturals, a la ges.ó social per millorar el seu benestar i a la par.cipació polí.ca en favor dels seus interessos com a subjectes diferenciats. D’aquesta manera, el CIPRES treballa per a la consolidació i validació d’un model de benestar alterna.u, tant en la forma de treball com de vida, per a les famílies de camperols que comença amb la producció alimentària. La població rural par.cipa a tots els nivells en el procés d’execució dels projectes que du a terme l’organització. Actualment el CIPRES dóna suport i ajuda unes 6.000 famílies de camperols i a 106 coopera.ves en 10 departaments del país. www.cipres.org.ni
39
Colòmbia
La Esperança de la Pau
Finalment podem parlar d’esperçanca a Colòmbia. La signatura d’un acord el darrer mes d’agost per a negociar la fi del conflicte entre les FARC i el Govern obre una perspec.va diferent al país per la que sempre havíem actuat, tant a Cooperacció com des de les plataformes de treball per Colòmbia a les que par.cipem, la Taula Catalana, OIDHACO i Grupo Sur.
La negociació ha avançat lentament però d’una manera posi.va. Amplis sectors de la societat civil s’han incorporat a la defensa dels acords de pau explicitant les seves reivindicacions i lluitant per a què el procés signifiqui una millora substancial dels Drets Humans i por. a una major jusjcia i equitat social.
És evident que la signatura de la Pau no significarà ja la pau defini.va ni la garan.a que pari la violència i que immediatament hi hagi una major jusjcia social. Però sí n’és una passa imprescindible i molt important. Un dels principals reptes per a resoldre el conflicte serà aconseguir la disolució total dels paramilitars, actualment anomenats Bacrim (bandes criminals) que atempten constantment contra la seguretat de la població.
No hem d’oblidar que les dones han estat víc.mes principals del conflicte i que en innombrables ocasions el seu cos ha estat u.litzat com a arma de guerra. Només gràcies al treball de les organitzacions feministes i de dones s’ha pogut denunciar això davant l’opinió pública, ja que ni el Govern ni les FARC ho han volgut assumir com una realitat que s’havia de combatre. Actualment la reivindicació que la resolució 1325 de NNUU, signada pel Govern però aparentment oblidada, sigui efec.va, és una condició per a què la veu de les dones sigui escoltada i els seus drets .nguts en compte a la taula de negociacions. El paper que estan jugant les dones en el procés de pau posa en evidència el seu compromís con.nuat amb la pau del país, una pau entesa en un sen.t ampli que sempre s’ha reivindicat des de diferents corrents feministes.
40
Projectes que recolzem
Títol: Las mujeres indígenas de Colombia fortalecen su capacidad para concertar e incidir en la implementación de polí.cas públicas.
Organització Aliada: Asociación de cabildos; Organización indígena de An.oquia; Organización Nacional Indígena de Colombia.
Cofinançador: AECID.
Període d’execució previst: 2013-‐2014.
Pressupost executat al 2012: 150.763,23 euros.
Subjectes de dret: 500 dones indígenes de la Organización Indígena de An.oquia-‐OIA i al Consejo Nacional de Mujeres Indígenas.
Títol: Apoyo a la exigibilidad del derecho a una vida libre de violencias para las mujeres víc.mas en cuatro departamentos de Colombia.
Organització Aliada: Corporación Casa de la Mujer.
Cofinançador: ACCD.
Període d’execució previst: 2011-‐2014.
Pressupost executat al 2012: 121.700,97 euros.Subjectes de drets: 800 dones que formen part de 16 organitzacions de base, ONG i xarxes, 120 formuladors/es de polí.ca pública i operadors/es jurídics/ques i 24 comunicadors de premsa escrita, emissores de ràdio i mitjans alterna.us de les regions.
El programa s’orienta en la perspec.va del respecte i la garan.a integral dels drets de les dones víc.mes de les violències i el desplaçament. Es contribueix a l’enfor.ment de l’exigibilitat de les dones víc.mes de les violències i el desplaçament forçat per al gaudi ple dels drets a la veritat, la jusjcia i la reparació. El programa està dirigit a dones víc.mes de greus violacions dels drets humans, especialment víc.mes de desplaçament forçat i violència sexual, de dones d’origen camperol, indígenes i afrodescendents, que habiten zones rurals i urbanes dels departaments de Cauca, Bolívar, Valle del Cauca i Caldas. S’inclouen ac.vitats de capacitació i sensibilització amb formuladors/es de polí.ca pública i operadors/es jurídics/ques i comunicadores de premsa escrita, emissores de ràdio i mitjans alterna.us de les regions. La proposta metodològica en el seu conjunt centra el seu interès en el rescat de l’autovaloració i l’autonomia de les dones.
Aquest programa s’ha vist greument perjudicat pels impagaments d’ACCD.
41
Títol: Fortalecimiento de la par.cipación de las mujeres víc.mas y organizaciones de la Ruta Pacífica de Mujeres en la exigibilidad de los derechos a la verdad, jus.cia y reparación integral en Colombia.
Organització Aliada: Ruta Pacífica de las Mujeres.
Cofinanador: ACCD.
Període d’execució prevista: 2008-‐2012.
Pressuposto executat en 2012: 82.710,03 euros.
Subjectes de dret: més de 1.000 dones de 350 organitzacions i grups de dones que fan part de la Ruta Pacífica dels departaments de Santander, Valle del Cauca, Risaralda, Bogotá, Putumayo, An.oquia, Chocó, Cauca i Bolívar, Colòmbia. I 810 dones par.cipants de la inves.gació de VJR i recuperació de la memòria històrica.
El programa ha enfor.t les organitzacions de dones de la Ruta Pacífica i dones víc.mes, en la exigència de veritat, jusjcia i reparació i cap a la resolució de la negociació polí.ca que facin visibles les múl.ples violències contra les dones, a par.r de 3 components:
1. Formació i Enfor.ment organitza.u: el desenvolupament de capacitats en anàlisis de contextos, incidència i aliances sobre violències contra les dones des d’una anàlisi feminista.
2. Acompanyament psicosocial i jurídic: facilita eines a les dones per a la documentació i el seguiment de casos i per a l’exigibilitat dels seus drets.
3. Denúncia y difusió de la violència contra les dones: incidència polí.ca i mobilitzacions a nivell local, nacional i internacional i una inves.gació sobre veritat i reparació per a les dones.
A més la UE ens ha aprovat aquest any el següent
projecte que començarà el 2013:
Títol: Mujeres indígenas de An<oquia, Cauca,
Chocó y Córdoba y del Consejo Nacional de
Mujeres fortalecen su capacidad para concertar e
incidir en la implementación de polí<cas públicas
locales, departamentales y nacionales.
Projecte en aliança amb Fundación Mundubat.
Organitzacions Aliades: Asociación de cabildos
Indígenas del Norte del Cauca-‐ ACIN, Organización
Indígena de An<oquia-‐OIA, Organización Nacional
Indígena de Colombia-‐ONIC.
Període d’execució previst: 2013-‐2014.
Cofinançador: Unió Europea
Pressupost executat al 2012: Formulació sense
execució al 2012.
Subjectes de drets: dones de departaments del
Cauca, An<oquia, Chocó i Córdoba.
42
Ruta Pacífica de las Mujeres
La Ruta és una proposta polí.ca feminista que inclou 315 organitzacions i grups de dones que treballen per a la tramitació negociada del conflicte armat a Colòmbia i per la visibilització dels efectes de la guerra a la vida de les dones. Es declaren pacifistes, an.militaristes i constructores d’una è.ca de la No-‐Violència.
www.rutapacifica.org.co.
Corporación Casa de la Mujer
Aquesta associació és la màxima expressió del moviment feminista a Colòmbia. Desenvolupa programes d’acció polí.ca i educació per a la democràcia i l’exercici de la ciutadania de les dones. D’altra banda, la Corporación busca generar processos de concertació amb altres organitzacions de la societat civil, amb instàncies governamentals i amb congressistes per a fer més efec.va la seva acció.
Corporación de InvesSgación y Acción Social y Económica (CIASE)
CIASE sorgeix com una organització de la societat civil en pro de dur a la realitat els drets econòmics, socials i culturals que corresponen a les persones. És una organització sense ànim de lucre ges.onada de forma assembleària per persones amb una àmplica trajectòria i reconeixement en el món de les ONGDs i ONGDHs i persones pertanyents a organitzacions socials i de l’àmbit acadèmic. Aquest fet permet una pluralitat de punts de vista que resulta molt posi.va en els processos de deliberació i acció. www.ciase.org
Associacions Aliades
43
Organización Indígena de AnSoquía (OIA)
És una organització social i un projecte polí.c dels pobles indígenes Senú, Tule i Embera del Departamento de An.oquia, a través del qual es busca, juntament amb la construcció d’un moviment indígena nacional, recuperar el territori històricament arrabassat, per a què en ell pervisqui la cultura i per a l’exercici de l’autonomia en relació a la seva naturalesa de comunitats portadores d’una història pròpia i cosntructores d’altres maneres de fer la realitat, és a dir, altres maneres d’organitzar-‐se socialment, governar-‐se i impar.r jusjcia. hrp://www.oia.org.co/
Asociación de Cabildos del Norte del Cauca (ACIN)
ACIN és una organització de base creada per al reconeixement ètnic del poble indígena del Norte del Cauca. Té categoria d’”En.tat pública de caràcter especial” i busca crear i enfor.r sistemes de desenvolupament propi en salut, recursos naturals, economia, administració territorial, jusjcia i legislació pròpia (laboral, administració de recursos naturals, família, etc.). hrp://www.nasaacin.org/
ONIC (Organización Nacional Indígena de Colombia)
Agrupa la majoria dels pobles indígenes que existeixen a Colòmbia. El 12 d’octubre de 1980 1.500 delegats indígenes van acordar crear una Coordinadora amb la missió de convocar un primer congrés que es va celebrar al febrer de 1982. La seva missió principal és enfor.r i recolzar el govern propi dels pobles indígenes i el seu exercici d’autoritat per a què assumeixin amb unitat, autonomia i dignitat, el control dels seus territoris i la realització i defensa dels seus drets humans i col·∙lec.us. Els indígenes han estat un dels col·∙lec.us més afectats pel conflicte i permanentment estan en resistència contra la pèrdua dels seus territoris ancestrals. La situació de les dones és especialment crí.ca ja que pateixen una forta discriminació com a indígenes, empobrides i també en el si de les seves comunitats. hrp://cms.onic.org.co
44
REPÚBLICA DE MALI
Un any molt difícil a Mali
L’ any ha estat complicat i conflic.u a Mali. Durant els primers mesos de l’any un seguit d’atacs al Nord del país, duts a terme pel moviment rebel tuareg (MNLA) –lligat a grups islamistes i yihadistes-‐, contra l’exèrcit de Mali, provocant el descontentament i preocupació de la població, va culminar amb un cop d’Estat el 22 de març (a un mes de les eleccions presidencials). Com a conseqüència es va obrir un procés de negociacions entre els colpistes, la CEDEAO (Comunitat Econòmica D’Estats de l’Àfrica de l’Oest) i a la Comunitat Internacional, que va dur al President de l’Assemblea Nacional, el Prof. Dioncunda Traoré, a assumir la Presidència del Govern de transició.
En aquest context d’inestabilitat polí.ca, els grups rebels van aprofitar per ocupar dos terços del país i proclamar la independència, a principis d’abril, de l’anomenada Azawad, considerada la terra originària dels tuareg.
Els enfrontaments entre els diferents grups van dur els islamistes d’ Ansar-‐el-‐Dine, MUJAO y AQMI (Al Qaeda al Magreb Islàmic) a acabar controlant les tres capitals regionals (Tombuctú, Gao y Kidal), quedant-‐se a la zona centre (Regió de Mop.) com a zona fronterera.
Mentrestant, a Bamako es van produir diverses manifestacions i el clima de conflic.vitat i violència va anar augmentant exponencialment. Una d’aquestes manifestacions va culminar amb una agressió, gairebé mortal, al President de la transició. El conflicte va seguir present al mes de maig amb l’enfrontament entre militaristes pro-‐colpistes i aquells favorables a l’an.c govern d’Amadou Toumani Touré (ATT). No obstant això, a la segona meitat de l’any la situació es va estabilitzar mentre la comunitat internacional deba.a la possibilitat i modalitats d’una intervenció militar a Mali.
A causa dels diferents enfrontaments i l’ocupació del Nord, es calcula que a finals del 2013 hi havia prop de 200.000 persones desplaçades a l’interior del país i més de 150.000 refugiaddes als països veïns (Mauritania, Níger, Burkina Faso i, en menor mesura, Algèria).
45
Com a conseqüència de la crisi polí.ca i de seguretat, ha augmentat la fragilitat del país i la vulnerabilitat de la població. En aquest context les dones de Mali s’han vist afectades par.cularment. Algunes de les conseqüències del conflicte per a les dones són:
• La majoria de població desplaçada i refugiadda són dones, nenes i nens que, tot i millorant les seves condicions de seguretat, veuen augmentat el risc de desprotecció davant diversos abusos, situacions de malnutrició o dificultats d’accés a la salut i a l’educació.
• Els grups yihadistes que van prendre el poder al Nord imposen la seva llei basant-‐se en interpretacions radicals de la llei islàmica (Sharia), restringint els drets de les dones (limitació de moviments, imposició del vel, etc.), i les llibertats en general i imposant càs.gs exemplars a la població (fuetades, talls de mans, execucions).
• La inestabilitat polí.ca crea una sensació d’impunitat que afavoreix la violació dels drets humans (com detencions polí.ques i sense ordre judicial, bandidisme, etc.), i en par.cjular la violència de gènere, produïnt-‐se freqüents violacions de dones i nenes a les zones de conflicte, matrimonis forçats amb rebels, abusos sexuals de dones i nenes refugiades i desplaçades i un augment de la seva situació de vulnerabilitat.
Tota aquesta situació s’agreuja per:
• L’ abandonament de les ac.vitats econòmiques (agricultura, ramaderia, comerç) de la població refugiada i desplaçada.
• L’augment de l’atur a tot el país per la reducció en les inversions que fragilitzen encara més l’economia familiar.
• La suspensió dels ajuts directes al govern per part de països socis (inclòs Espanya), que afebleix par.cularment als ja insuficients serveis socials públics.
Com moltes altres ONGDs, Cooperacció s’ha enfrontat a dificultats pràc.ques en la realització de les seves ac.vitats al país a causa d’aquesta crisi. Un exemple són els desplaçaments del personal expatriat, que s’han vist limitats per garan.r la seva seguretat (al novembre van segrestar un occidental a la zona de projecte de Cooperacció). A aquesta situació se li ha d’afegir la suspensió oficial de la cooperació al desenvolupament per part del govern espanyol i altres donants i la supressió a par.r d’abril del 2012 de l’aportació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) al programa que s’havia iniciat al 2010, fet que ha obligat a endarrerir i revisar certes ac.vitats amb el conseqüent impacte en els resultats previstos en el programa.
46
Davant aquesta situació i malgrat les dificultats, hem decidit con.nuar les ac.vitats al país mantenint el nostre compromís amb les dones i les organitzacions que recolzem i amb els donants que encara ens recolzen. Al 2012 hem reforçat la nostra col·∙laboració amb la sòcia IAMANEH, que realitza accions d’educació popular com xerrades, vídeo-‐fòrum, teatre, falques de ràdio i cursos de formació dirigits a dones i homes de 50 pobles de la província de Diéma (regió de Kayes, al nord-‐oest del país) sobre salut sexual i reproduc.va, [stules obstètriques i les seves conseqüències, i s’ha començat a tractar el tema de matrimonis precoços i mu.lació genital femenina. Seguim també sostenint les operacions de dones que pateixen [stula obstètrica, un problema lligat a dificultats en el part que torna incon.nents les dones que ho pateixen, passant a ser aïllades i rebutjades socialment. Al 2012 es van realitzar un total de 28 operacions.
Aquest any hem començat també a treballar amb l’Asociación de Juristas Malienses (AJM), associació de dones que treballa pels drets de les dones a Mali i que fan un treball molt important d’incidència polí.ca per al canvi de polí.ques i lleis discriminatòries contra les dones. Gràcies al nostre programa, la AJM ha obert dos nous centres d’atenció per a les dones (conegudes també com a clíniques jurídiques), un a Diéma i un altre a la capital regional, Kayes, en els que ofereixen informació sobre els seus drets, consell i mediació a les dones que ho sol·∙lici.n, a més de proporcionar un servei d’advocacia gratuïta en casos de violació contra les dones. AJM realitza també sessions d’informació i formació a través de xerrades i emissions de ràdio per a què les dones i els homes de la regió coneguin i reconeguin els drets de les dones, especialment els seus drets sexuals i reproduc.us, altament vulnerats.
També al 2012 vam realitzar en col·∙laboració amb l’organizació AJA, un estudi socio-‐econòmic de l’àrea municipal de Diéma per iden.ficar oportunitats i desafiaments d’inicia.ves empresarials per a dones, que a més alimentarà el Pla de Desenvolupament Municipal de Diéma.
Cooperacció, a part del recolzament donat a les organitzacions locals, par.cipa en diverses instàncies de coordinació nacional com el grup d’organitzacions que lluita contra la Mu.lació Genital Femenina o l’espai de coordinació (“Cluster”) contra la violència de gènere. La situació actual que viu el país no fa altra cosa que reforçar el nostre compromís amb les dones de Mali.
47
Projectes que recolzem
Títol: Iden.ficació, prevenció i atenció de les [stules obstètriques a la regió de Kayes.
Organizació aliada: Associació IAMANEH-‐Malí.
Cofinançador: AECID.
Període d’execució previst: 2010-‐2012.
Pressupost executat al 2012: 27.716,77 euros.
Subjectes de drets: 150 dones i 50 homes de la regió de Kayes.
Títol: Dones de Mali: Drets Sexuals i Reproduc.us de les Dones.
Organizació Aliada: Associación IAMANEH-‐Malí.
Cofinançador: ACCD.
Període d’execució previst: 2010-‐2013.
Pressupost executat al 2012: 92.564,06 euros.Subjectes de drets: 110.260 persones de las quals 56.82 són dones.
Aquest programa s’ha vist greument perjudicat pels impagaments d’ACCD.
Títol: Contribució a l’exercici dels Drets Sexuals i Reproduc.us de les Dones de Kayes, República de Mali.
Organitzacions Aliades: Associació de Juristes de Mali-‐ AJM i Associació IAMANEH-‐Malí.
Cofinançador: Intervida.
Període d’execució previst: 2012-‐2013.
Pressupost executat al 2012: 145.844,66 euros
Subjectes de drets: 350 dones i 150 homes i indirectament a les comunitats.
48
Títol: Contribució a l’exercici dels drets sexuals i reproduc.us de les dones de Kayes, República de Malí.
Organitzacions Aliades: Associació de Juristes de Mali-‐ AJM i Associació IAMANEH-‐Malí.
Cofinançador: AECID.
Període d’execució previst: 2012-‐2013.
Pressupost executat al 2012: 111.020,73 euros.
Subjectes de drets: 350 dones i 150 homes i indirectament a les comunitats.
L’ estratègia u.litzada sobre Drets Sexuals i Reproduc.us a Mali, de la que formen part els projectes a dalt esmentats, té com a finalitat la transformació de la comprensió individual i col·∙lec.va dels Drets Humans de les dones i nenes i el seu respecte, en par.cular en matèria de DSR. El programa impulsa la iden.ficació de les dones com a subjectes ac.us de la societat, més enllà del seu paper com a reproductores, i el reconeixement i protecció dels DSDR.
Títol: Marc per al desenvolupament socioeconòmic del municipi de Diéma, regió Kayes, República de Mali.
Organització Aliada: Associa.on Jeunesse Ac.on Mali, AJA Mali.
Cofinançador: Mancomunitat de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Període d’execució previst: 2011-‐2012.
Pressupost executat al 2012: 11.173,07 euros.
Subjectes de drets: 30.592 persones, el 50% dones.
Aquest projecte contribueix a l’exercici dels drets econòmics al municipi de Diéma a través de la iden.ficació dels potencials de desenvolupament local i de la incorporació de la dona com a subjecte ac.u de la societat civil. Tanmateix, dota a l’alcaldia d’instruments per al desenvolupament socioeconòmic del municipi i permet que la ciutadania sigui subjecte ac.u del seu propi desenvolupament.
S’ha el·∙laborat un estudi socioeconòmic amb enfocament de gènere del municipi amb una metodologia par.cipa.va que ha potenciat el reconeixement de les organitzacions de dones com a actor de desenvolupament. Aquest estudi ha estat inclòs al Programa de Desenvolupament Econòmic, Social i Cultural del municipi.
49
Iamaneh-‐Mali
Associació sense pretensions lucra.ves, aconfessional i no par.dista que va ser creada l’any 2005 per persones de Mali. IAMANEH treballa per a millorar la salut [sica, psicològica i social de les dones, les mares i els nens.
AJM AssociaSon des Juristes Maliennes
AJM és una associació creada a l’octubre de 1987 per un grup de dones juristes amb la voluntat de contribuir al desenvolupament de las ciències jurídiques, i els drets de la dona des de la seva especialitat. És destacable la gran experiència que l’associació té en moltes de les ciutats del país. hrp://www.jus.ce-‐mali.org www.jus.cemali.org/ajm.htm
AssociaSon Jeunesse AcSon Mali, AJA Mali
ONG cons.tuïda l’any 1994. La seva principal missió i objec.u és contribuir a la reducció de la pobresa a través de la formació i el suport a la inserció socioeconòmica dels joves.
Associacions Aliades
50
RESUM ECONÒMIC
Cofinançador Títol del Projecte País Sòcia Local Import Període
d’Execució
AECID
Las mujeres indígenas de colombia fortalecen su capacidad para concertar e incidir en la implementación de polí.cas públicas Colòmbia OIA -‐ ONIC 160.000,00€ 2013-‐2014
AECID
Mujeres organizadas promoviendo el Derecho a una Vida Libre de violencias de Género en la Región Oriental de El Salvador El Salvador La Colec.va 220.000,00€ 2013-‐2015
Ajuntament de Barcelona
Género y desarrollo: Una propuesta transformadora de la mirada de la cooperación
Bcn -‐ Internacional 80.000,00€ 2012-‐2013
Ajuntament de Barcelona
Fortalecimiento de la par.cipación y del voluntariado de la en.dad Catalunya 1.000,00€ 2012-‐2014
Granollers
Fortalecimiento de las capacidades de análisis y posicionamiento polí.co de la Red de Mujeres Mesoamericanas en Resistencia en El Salvador El Salvador Las Dignas 11.340,51€ 2013-‐2014
ICD Fortaleciendo las relaciones entre mujeres Catalunya 885,00 € 2012-‐2013
L’Hospitalet de Llobregat
Autosostenibilidad agrícola de las mujeres Xinkas de Xalapán, Guatemala -‐ Propuesta territorial Guatemala Amismaxaj 10.000,00€ 2012
St. Boi de Llobregat
Autosostenibilidad agrícola de las mujeres Xinkas de Xalapán, Guatemala -‐ Propuesta territorial Guatemala Amismaxaj 9.000,00€ 2012
Santa Coloma de Gramanet
Mujeres de tres asociaciones locales implementan estrategias de prevención a la violencia contra las mujeres en El Salvador El Salvador La Colec.va 6.853,20€ 2012-‐2013
Santa Coloma de Gramanet
Trabajo digno, seguro y saludable en las zonas francas del departamento de Masaya, Nicaragua. Fase II Nicaragua BPBV 1.208,71€ 2012-‐2013
TOTALTOTALTOTALTOTAL 500.287,42€500.287,42€
Projectes aprovats al 2012
51
Subvencions atorgades per àrea Subvencions atorgades per països
Subvencions atorgades per finançadors
Cooperació Internacional
Educació per al desenvolupament
Catalunya-InternacionalColòmbia
El Salvador
Guatemala
Nicaragua
52
Ingressos 2012
Concepte Import
FONS PRIVATSFONS PRIVATS
Prestacions de Serveis 21.167,14€
Quotes sòcies 12.345,78€
Donacions 24.814,04€
Captació recursos 2.211,22€
Altres ingressos 11.364,89€
Subvencions Cooperacció Internacional 334.989,81€
TOTAL 406.892,88€
FONS PÚBLICSFONS PÚBLICS
Subvencions a les ac.vitats 88.256,37€
Subvencions Cooperacció Internacional 1.066.126,17€
TOTAL 1.154.382,54€
53
Ingressos per origen
Fons executats per països
Catalunya-Internacional
Nicaragua
República de Mali
Guatemala
El Salvador
Colòmbia
!"#$%&'()*+$%,-.%
!"#$%&/01(2$%34.%
54
QUI HI VAM SER AL 2012 SEU CENTRAL
Avinyó, 44 2n08002 BarcelonaTel. 93 667 40 [email protected]
Equip Tècnic
Direcció: Estrella Ramil Paz.
Administració i Finances: Àngels Enrique i Desirée Asensio Serrano.
Comunicació i Relacions InsStucionals: Alícia Oliver Rojo i Pilar Molina Vera.
Cooperació al Desenvolupament: Zaraya García Reyes i Maria Peix Batet.
GesSó de Coneixements en Gènere i Desenvolupament: Dámaris García Carbonell.
Representacions a països: Liliana Chaves Monroy, Mª Ángeles Medina Rodríguez, Carolina MarBn Tirand, Rosa María Menjivar Peraza, Kerman Merodio Vivanco.
Administració i finances a països: Fatoumata Traoré (mali) i Rosario del Carmen Peña (El Salvador).
El SalvadorRosa María Menjivar PerazaColonia Buenos Aires Calle Gabriela Mistral N° 224 -‐ San Salvador -‐ El SalvadorTel (503) 22 37 75 64 / Celular (503) 75 32 69 [email protected]
GuatemalaMª Ángeles Medina RodríguezColonia Pensa<vo, N° 12An<gua -‐ GuatemalaTel: 502-‐[email protected]
DELEGACIONS SUD
NicaraguaKerman Merodio VivancoINTAE 1 1/2 c Norte, 15 vrs Este, GranadaTel (505) 25 52 91 87 /Celular: (505) 86 58 79 [email protected]
ColombiaLiliana Chaves MonroyCarrera 35 No 54-‐41Barrio Nicolás de Federmán-‐BogotáTel [email protected]
MaliCarolina MarBn TirandTorokorobougou, rue 305, porte 313Bamako -‐ MaliTel +223 77 5074 [email protected]
BadalonaTel 933 183 [email protected]
Cerdanyola del VallèsRenaixement, 113, 08290 Cerdanyola del Vallès Tel 935 947 528 [email protected]
GetxoOllaretxe, 12, 2º Algorta – 48991 Getxo (Bizkaia)[email protected]
GranollersCamp de les Moreres, 9, 3r. 2a.08401 GranollersTel 938 705 [email protected]
Jerez de la FronteraErmita del Mimbral, nº 2811405 – Jerez de la Frontera (Cádiz)[email protected]
L’Hospitalet de LlobregatTransformador, 1808904 L’Hospitalet de LlobregatTel 934 121 407 / 933 341 [email protected]
ReusSant Ferran, 19, 1r 2a43202 ReusTel 977 317 [email protected]
Sant Boi del LlobregatAntoni Gaudí, 91 2n 4rt08830 Sant Boi de LlobregatTel 936 402 [email protected]
Santa Coloma Huayna-‐Cooperacció, Irlanda, 39, baixos08921 Santa Coloma de GramenetTel 934 665 078 [email protected]
Vilanova i la GeltrúSant Pau, 13, 2on, despatx 608800 Vilanova i la GeltrúTel 938 155 385 [email protected] ;[email protected]
Nomenada a l'Assemblea General Ordinària de 11 de juny de 2012:
Presidència: Tono AlbaredaVicepresidència: Clara MurguialdayTesorera: Maite Ocaña
Secretària: Montse PiñolVocals: Anna Canals, Carme Crous, Alícia García, Francina Guasch, Joana MarBnez, Eva Moya, Lourdes Òdena, Carme Rimbau, Clara Ruiz, Joan Subirats, Jordi Vaquer, Josefina Rubio.
GRUPS I REPRESENTACIONS TERRITORIALS
JUNTA DIRECTIVA
55