memòria associació espiral, educació i tecnologia

Memòria 20è. Aniversari Associació Espiral, Educació i Tecnologia.Edició: novembre de 2009.

Centre de Tecnologies Ituarte - Fundació Joan XXIII. Av. M. D. Bellvitge08907 L’Hospitalet (Barcelona).

c/e: [email protected]èfon: +34 93 364 49 00Fax: +34 93 364 49 09

www.ciberespiral.org

20 anys enredats: Memòria Espiral | 1989.2009 �

00| Índex

01| Ara que fem vint anys .............................................................. 4

02| Què és ESPIRAL? ...................................................................... 6

03| Expresidents d’Espiral ........................................................... 13

04| Juntes directives ................................................................... 22

05| Jornades ................................................................................. 24

06| Formació ................................................................................ 24

07| Bits ......................................................................................... 39

08| El Premi Espiral edublogs ....................................................... 40

09| En.red.a2 ............................................................................... 41

10| Expoelearning ........................................................................ 43

11| Digiteach, teaching teachers ................................................. 45

12| I Jornadas TIC y Educación. Mèxic .......................................... 47

13| Potsgrau ................................................................................. 48

14| Aniversari: 15 anys ................................................................ 49

15| Patrocinadors ......................................................................... 52

Memòria Espiral | 1989.2009: 20 anys enredats �

F em nostres els versos del Serrat perquè així és com Espiral se sent en aquest moment, amb força, amb l’ànima viva i la sang bullint. Amb un munt de projectes en marxa i una molt bona dosi d’il·lusió. Reptes de present i reptes de futur que volem encarar amb opti-

misme i amb les ganes dels 20 anys. Diuen els investigadors i investigadores d’aquestes coses que un petit ar-dit de la memòria fa que la majoria dels records s’acumulin al voltant de l’època de quan es té 20 anys. En un estudi fet amb uns 1.400 americans

i americanes de més de 18 anys es va preguntar quin es-deveniment històric consideraven més important, nacional-ment o internacional. Els resultats van ser sorprenents...: per a la gran majoria de persones participants, el fet des-tacat havia succeït quan tenien més o menys 20 anys. Al 1989, quan Espiral va néixer es van produir alguns esde-veniments polítics i socials que segur que tots i totes recor-dem: Es legalitza el sindicat polac Solidaritat que gràcies a això es va poder presentar a les eleccions generals. El 15 d’abril s’inicià la revolta de la plaça de Tiananmen després de la mort de Hu Yaobang. El Dalai Lama, líder religiós i polític del Tibet és guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.La República Democràtica Alemanya (RDA) decideix l’apertura de les seves fronteres a Occident, així cau el Mur de Berlín.

En el món de les TIC es va produir un fet important per les comunicacions: el llançament i posada en òrbita del primer dels vint-i-quatre satèl·lits que conformen els sistema GPS que avui tantes aplicacions té. Així que quan Espiral sigui gran, recordarà alguns dels esdeveniments que van passar en el món quan tenia vint anys, és a dir, en 2009:Barak Obama es converteix en el primer president negre dels Estats Units d’Amèrica i és guardonat, sorpresivament fins i tot per ell mateix, amb el premi Nobel de la Pau als nou mesos de govern. Apareix l’anomenada grip A, primera pandèmia del segle XXI; General Motors es declara en fallida; l’economia mundial pateix la crisi més important de la història...

Però pel que fa al món de l’educació i de les tecnologies, es recordarà com l’any de la posada en marxa de l’anomenat Pla Escola 2.0. Aquell pla que pretenia dotar a l’alumnat de “coneixements i eines clau per al seu desenvolupament personal i professional, afavorint el capital humà, la cohesió social i l’eliminació de l’escletxa digital”: pissarres digitals inte-ractives, connexió inal·làmbrica a Internet de banda ampla, un alumne-un

01| Ara que fem vint anys Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, que no tinc l’ànima morta, i em sento bullir la sang.


ordinador, formació per al professorat... a més, paral·lelament el pla volia desenvolu-par els sectors editorial i informàtic.

Tot això serà discutible, criticable, millorable, però, innegablement, es recordarà com el pas cap a l’escola del segle XXI. Pot ser que per primera vegada a la història de l’educació, es recordi com l’any en que les polítiques educatives van voler estar a l’alçada dels temps. Es podrà dir que va ser un pla a marxes forçades, que hi ha-vien grans mancances, que era molt millorable... però, en qualsevol cas, d’aquí a 20 anys es parlarà del 2009 com l’any en el qual va començar un canvi en la manera d’ensenyar i aprendre, l’any en que l’escola es va voler incorporar a la societat real.

Espiral, com a associació amb vocació d’avantguarda en educació i tecnologia, ja va intuir el 1989 que tot això era necessari, i des d’aleshores ençà, ha estat intentant apropar les tecnologies a l’escola, com una eina transformadora dels centres, com un element de dinamització i de motivació de l’alumnat, com una possibilitat d’afavorir el canvi metodològic que l’escola necessita.

De les BBS i el mòdem de 56 Kb i 128 Kb dels primers anys de vida de l’associació a l’Internet de banda ampla, les xarxes socials i les eines col·laboratives d’avui dia, Es-piral sempre s’ha posicionat a l’avantguarda de l’educació amb tecnologia i en aques-ta memòria, que tinc la satisfacció de presentar, trobarem un bon grapat d’activitats que ho constaten.En les pàgines següents descobrirem què ha fet Espiral en aquests 20 anys, què té d’interessant i d’engrescador, quin és el seu sentit últim i per què les persones que han anat passant per les diverses Juntes directives i que han estat implicades en la vida de l’associació han dedicat el seu temps personal i moltes vegades els seus re-cursos econòmics per treballar per allò que creien que era important per a la societat: ajudar al professorat i a les persones interessades per l’educació del país a integrar les tecnologies a la seva pràctica diària, de manera natural i ajudant a canviar i millo-rar la metodologia educativa.

I recordarem com aquesta associació ha estat possible gràcies a uns visionaris i visionàries que el 1989 van tenir la intuïció que calia agrupar voluntats, que el món de l’educació necessitaria fer servir les tecnologies per a la millora de la pràctica edu-cativa, per avançar cap a una escola inclusiva, lliure, crítica i solidària, integrada en la societat del seu temps i que sempre és millor junts que sols, compartir és millor que repartir i el coneixement és més ric quan és col·lectiu.

L’escola del segle XXI té l’obligació d’esdevenir protagonista social i no pas un reducte del segle XIX a remolc de la societat, vivint amb nostàlgia que qualsevol temps passat va ser millor. Espiral vol treballar i treballa per tal que això sigui possible.

Així doncs, ara encara ens queda camí per fer:“anar més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta i, quan serem deslliurats, tinguem ben present no aturar-nos”.

Es tracta d’un trajecte que hem de fer en bona companyia i per això espero que ens anem trobant pel camí. Bon viatge! Juanmi MuñozPresident


02| Què és ESPIRAL?

E spiral és un col·lectiu de professors, tècnics, investigadors, es-tudiants i entitats, interessat en la promoció i l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació (TIC). Neix l’any 1989 com a grup de treball dins de l’Associació de

Tècnics d’informàtica (ATI) i des de 1993 és una associació professional independent.

Objectius

- Propiciar l’intercanvi d’opinions, experiències i informació entre els socis.- Informar sobre cursos, seminaris, congressos, beques i recursos disponi-bles.- Actuar com a mitjà d’actualització i promoció professional dels asso-ciats.- Proporcionar un entorn material i institucional per a la recerca i el des-envolupament de tècniques i materials educatius basats en l’aplicació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.- Assessorar en l’ús dels mitjans tecnològics a l’ensenyament i facilitar una formació continuada i actualitzada en aquest sentit.- Col·laborar amb altres entitats vinculades al món de l’ensenyament i facilitar la comunicació entre els sectors professionals i educatius.

Integrants d’Espiral- Professors de tots els àmbits i etapes educatives interessats en les tec-nologies de la informació a l’ensenyament.- Tècnics d’informàtica, investigadors en el camp de la tecnologia educati-va i dissenyadors de materials didàctics en suport tecnològic.- Estudiants universitaris de Ciències de l’Educació.- Empreses i institucions relacionades amb les tecnologies de la informa-ció a l’ensenyament.

On som?Des de l’any 2007 l’associació Es-piral, Educació i Tecnologia disposa d’una seu física dins del Centre de Tecnologies Ituarte - Fundació Joan XXIII situat a l’avingunda Mare de Déu de Bellvitge 100 de L’Hospitalet del Llobregat.Al ciberespai el portal de l’associació amb totes les informa-cions i serveis és a:www.ciberespiral.org


L ’associació s’estructura en tres òrgans fonamentals: l’Assemblea de socis, la Junta directiva i les vocalies de la Junta.L’assemblea de socis es constitueix per tots els socis que es reuneixen anualment per tal de valorar les actuacions de la Junta i

poden suggerir noves activitats. Cada dos anys en l’assemblea anual es renoven els càrrecs directrius.

La Junta directiva coordina les activitats d’Espiral per a dur a terme el programa aprovat per l’assemblea de socis.

Les vocalies de la Junta Directiva com diu a l’ ARTICLE 3.11 tenen la funció de:

Gestionar les actuacions que els hi encarregui la Junta Directiva.Quan tinguin assignada una Àrea Funcional, coordinar la seva ges-

tió interna, presidir les seves reunions i servir de portaveus entre els socis col·laboradors amb l’Àrea i els altres socis de l’Entitat.

Vetllar pels interessos de l’Associació.

La majoria de les vocalies tenen, efectivament assignada la coordinació d’una Àrea Funcional (AF) que vindria a ser grups de treball i investigació que duen a terme un projecte o investigació relacionat a prestar un servei a l’associació, ja sigui un treball de recerca, cerca de recursos, difusió d’informació, organització de la formació, activitats diverses i esdeveni-ments de l’associació... Els associats que ho considerin interessant poden sol·licitar la seva participació en les AF existents o poden sol·licitar a la Junta directiva la creació d’una nova àrea.En aquesta darrera candidatura les Àrees funcionals que s’han posat en marxa són:

1. Àrea de formació.Des d’aquesta àrea es dissenyen les propostes de les diferents activitats de formació que es desenvoluparan de forma anual : escoles de formació (tardor, hivern, primavera i estiu), autoformació DiM- Espiral i CETEI-Espi-ral i la jornada espiral. Els programes s’elaboren tenint en compte el caire competencial i aplicació pedagògica, les tendències i necessitats educati-ves del professorat.L’Àrea de Formació pot oferir la concreció de cursos proposats per les diferents àrees, serveis o grups, segons les seves necessitats.

2. Observatori d’ Innovació Tecnològica i Educativa.L’ objectiu d’aquesta àrea és considerar les innovacions aplicables a l’eduació. El grup es comunica a través del fòrum social del campus Espiral: els i les dinamitzadores obren diferents línies de debat al voltant de programes, dispositius i metodologies que consideren innovadores. En el grup participen membres de la junta i socis, i, en el futur, els Amicus Espiral i tots els participants podran debatre qualsevol tema obert. Quan

••

•

Estructura organitzativa

Què és ESPIRAL?


es considera que un tema ha estat tractat amb prou profunditat, el o la persona dinamitzadora el tanca, afegint un resum final amb les conclu-sions obtingudes per tal de donar una difusió amplia als resultats més rellevants.

3. Inclusió i TIC.Aquesta línia de treball vol aprofundir en propostes d’impacte social per aconseguir els següents objectius: cercar ajudes per al desenvolupament de nous materials i investigacions, difondre l’escola inclusiva en la so-cietat (articles en premsa, organització i intervenció en actes...), generar propostes formatives dirigides als pares amb nens i nenes discapacitats a partir dels col·lectius que treballen per la millora en la qualitat de vida d’aquestes persones, cercar ajuda per generar i millorar nous progra-maris alternatius i multiplicatius per a persones incapacitades, difondre aquests materials i idees entre altres col·lectius emergents amb neces-sitats i requeriments en relació a eines multiplicatives com per exemple associacions que treballen amb gent gran i malalts que requereixen eines que estimulen els aspectes metacognitius, com ara les persones que pateixen alzheimer i altres malalties degeneratives i investigar els progra-maris creats per a estimular els aspectes metacognitius i les emocions a partir de la pissarra digital interactiva entre els col·lectius de gent gran en activitats de tipus lúdic.

4. Premi “Edublogs”.El premi anual “d’Edublogs” pretén valorar la importància i repercussió dels blocs en l’educació, com a eina didàctica per al desenvolupament de continguts curriculars i motivació dels alumnes. Reconèixer el treball del professorat a la xarxa demostrant la seva utilitat pedagògica. Ser-vir d’aparador motivador d’un corrent educatiu dins de la blogosfera, que ajuda a la generalització de l’ús de les TIC a l’aula i afavorir espais d’opinió i debat sobre la necessitat d’avançar en l’ús dels blocs en l’entorn educatiu.

Les categories del premi s’organitzen en: bloc de professors i professores, blocs col·lectius de professorat, blogs de centres educatius, blocs d’aula i blocs d’assessorament, formació i associacions educatives. A aquest premi poden presentar-se blocs de qualsevol pais sempre i quan estiguin escrits en alguna de les llengües oficials de l’Estat Espanyol: cas-tellà, català, euskera i gallec. A més, també s’admeten blocs escrits en una altra llengua que formi part de les assignatures cursades als centres educatius de l’Estat Espanyol.

5. Comunicació.L’àrea de comunicació neix amb la voluntat d’assolir nous objectius en l’àmbit de la comunicació d’Espiral, vinculats estretament amb l’acció de les diferents àrees funcionals. Aquests objectius són, d’una banda, millo-rar la difusió de totes les iniciatives que es duen a terme en l’associació i, d’una altra, fomentar la participació de les persones associades així com l’ampliació de la base social de l’entitat. Pretén, a més a més, facilitar un seguit d’instruments de reflexió i difusió d’experiències d’ús educatiu de les tecnologies (TIC i TAC).

Què és ESPIRAL?


El principal instrument d’aquesta àrea és l’espai web d’Espiral: www.ci-berespiral.net. D’una altra banda, tenim la revista Bits en format digital i paper, ja que en col·laboració amb Educación y Pedagogia es facilita cada trimestre una publicació dins de la revista. En el darrer any d’activitat de l’entitat, l’àrea de comunicació reestructura el seu funcionament per tal de tenir presència i fomentar diferents xarxes socials: Amicus -xarxa social en Ning i Facebook- i el microblogging -Twit-ter-. Nous reptes es perfilen en la nova etapa: la creació de Radioweb2.0 i EspiralTV.

6. Espiral solidari i sostenible. A través de l’associació aquesta àrea té la voluntat d’impulsar, projectes solidaris que repercuteixin en la millora de l’accés a les tecnologies per part de tota la població, siguin quines siguin les seves circumstàncies econòmiques, socials o educatives. Així mateix, per contribuir a la sostenibilitat en tot allò relacionat amb el món de l’educació i les tecnologies, Espiral Solidari té la voluntat de promoure accions afavoridores d’un desenvolupament respectuós amb el medi ambient entre la comunitat educativa. Més concretament, les línies d’actuació de l’àrea giren al voltant dels següents objectius:

Promoure el canvi d’hàbits en la utilització i reutilització de paper, discos compactes i altres materials d’ús quotidià a les escoles.

Buscar alternatives per al reciclatge de cartutxos de tinta, CDs, maquinari que ja no es fa servir...

Explorar les possibilitats de col·laboració amb programes solidaris relacionats amb l’educació i la tecnologia.

7. Mapes conceptuals i PBL.L’àrea de mapes conceptuals és un àrea amb quantitat de material adreçat especialment a ajudar al formadors a compartir, analitzar i publicar tasques, idees i projectes per l’ensenyament / aprenentatge del nostre món educatiu.L’Aprenentatge Basat en Problemes, és un gir dins del nostre món edu-catiu, adreçat a donar mes protagonisme als alumnes i assignar nous papers als professors.Des d’aquesta àrea es vol contribuir als canvis que duent a terme un gir important dins de l’ensenyament aprenentatge actual, ja que l’alumne és, cada vegada més, el centre del seu aprenentatge, i nosaltres, els forma-dors, en som animats testimonis i acompanyants.

8. Aules innovadores. L’àrea d’aules innovadores neix amb la voluntat d’investigar i experi-mentar amb noves metodologies per aules presencials i virtuals buscant un nou model pedagògic basat en la creació col·lectiva del coneixement i com utilitzar els beneficis de la tecnologia per millorar l’experiència de l’aprenentatge. Aquesta àrea està vinculada estretament amb l’Observatori d’innovació tecnològica i educativa.

•

•

•

Memòria Espiral | 1989.2009: 20 anys enredats 10

Els objectius principals són:

Dissenyar cursos o projectes dirigits a alumnes i docents no universitaris per donar suport al seu aprenentatge en horari escolar i extra-escolar amb noves metodologies col.laboratives com per exem-ple: Educació ambiental: projectes col.laboratius utlitzant metodolo-gies i eines de la Web 2.0 amb Josu Garro, Plan Lector Online o aules hospitalàries i atenció.

Realitzar tertúlies i fòrums sobre metodologies a l’aula per donar a conèixer experiències d’aula o centre 2.0 a través de Ciberespiral Radio http://sites.google.com/site/ciberespiralradio/

Crear un espai de reflexió, debat, experiència compartida i oportu-nitats sobre la introducció de llibres de text digitals i model 1:1 a les aules

•

•

•

A més de la possibilitat de participar i col·laborar en una comunitat activa que intenta contribuir a un bon ús de les TIC (i les TAC) en l’educació. Els nostres socis gaudeixen de certs avantatges com:

Formació: Escoles de formació Espiral (tardor, hivern, primavera i estiu), sessions a l’Aula Oberta Espiral (autoformació DiM-Espiral i CETEI-Espiral).

Els socis personals i institucionals disposen de descomptes.

Participació a la Jornada Espiral.

Subscripció gratuïta a la Revista Comunicación y Pegagogía.

Possibilitat de publicar articles en la publicació electrònica de l’associació, Bits-ESPIRAL, sobre treballs i experiències d’ús educatiu amb les TIC.

Correu web i POP del tipus [email protected]

Llista Hiper-espiral: canal comunicatiu obert a totes les persones interes-sades en l’ús i aplicació de les TiC a l’Aula.

Espai al servidor de mapes conceptuals.

Espiral·lab, un campus virtual creat sobre la plataforma moodle al qual es pot sol·licitar un curs de treball o tres si el soci és institucional.

Serveis que oferim

Què és ESPIRAL?

20 anys enredats: Memòria Espiral | 1989.2009 11

Dades de l’associació

E n aquests darrers cinc anys l’associació ha viscut un important in-crement pel que fa al número de socis, ja que s’ha passat de 225 socis al 2004 a 565 socis al 2009. Aquest increment d’un 151% s’ha produït gràcies a les altes dels socis personals mentre que els

socis institucionals han augmentat un 33%.

Aquest increment de socis està relacionat amb els anys que més activi-tats formatives s’han portat a terme i la millora i increment dels serveis al socis i sòcies.

Llista de distribució Hiper-Espiral

La llista hiperespiral és un canal comunicatiu obert a tota la comunitat educativa, on les persones interessades en l’aplicació de les TIC i les TAC a l’educació poden compartir coneixements, dubtes, idees, materials i col·laborar en la realització de projectes que poden contribuir a la millora de l’educació i l’aprenentatge. Al mateix temps és un canal mitjançant el qual l’Associació Espiral informa de les seves activitats i d’altres notícies que puguin resultar d’interès per als seus subscriptors. Actualment la llista de distribució Espiral compta 699 subscriptors, la major part dels quals són docents de l’estat espanyol, principalment de Catalunya. Al darrer informe de la memòria del 15è aniversari es compta-va amb 608 subscriptors. Tot i que pogui semblar que en aquests darrers cinc anys no ha hagut molt increment s’ha de remarcar que la llista ha estat un canal dinàmic que en diverses ocasions s’ha hagut de refer i que comporta un trànsit important de subscriptors eventuals.Per més informació sobre aquesta Llista de distribució podeu visitar la secció Llista del portal web

Subscripcions: http://www.elistas.net/lista/hiperespiral/altas

Portal web d’espiral.

En l’actualitat a l’associació Espiral disposem de tres servidors web:

- espiral.xtec.cat: és un servi-dor propi allotjat al Departament d’Educació. En aquest servidor es troba l’espai de pràctiques per al-guns cursos de Moodle i Espiral·labs que és l’espai on els socis poden mantenir els seus cursos fets amb Moodle.- ciberespiral.org: servidor com-partit on hi ha la pàgina principal de ciberespiral, la pàgina de la


publicació bits-espiral i el Campusespiral on s’imparteixen els cursos de formació.- ciberespiral.org: Servidor virtual d’alta capacitat on, de moment, hi ha la pàgina del concurs d’edublogs i on properament es traslladarà la pàgi-na principal de l’associació.

El portal ciberespiral.net ha rebut un promig de més de 900 visites diàries el darrer any, el que suposa sis vegades més visites que el el mateix periode de l’any 2004.

Als gràfics podem veure aquest increment d’activitat i comprovar que l’únic paràmetre que ha sofert un descens és el nombre de pàgines visita-des. Aquest comportament pot explicar-se per la millora en el disseny del portal, que ara sintetitza les notícies en menys pàgines i en l’augment de la utilització de la plataforma Moodle.

L’evolució annual de les visites ens mostra clarament la incidència de cada una de les escoles virtuals desenvolupades durant el curs. És de destacar la importància a nivell d’intercanvi de dades de l’Escola d’Estiu.

Què és ESPIRAL?

20 anys enredats: Memòria Espiral | 1989.2009 1�

A ctualment professor de Tecnologia Educativa del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director del Grup d’Investigació “Didàctica i Multimèdia” (DIM-UAB).1

Especialitzat en el disseny, desenvolu-pament i avaluació de recursos multi-mèdia per a l’educació i en l’aplicació de noves metodologies didàctiques per millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge amb l’ajuda de les TIC.

Mestre, llicenciat en econòmiques i doctor en pedagogia. Durant 30 anys ha treballat successivament com a professor, director i catedràtic en els nivells d’ensenyament primari i secun-dària, duent a terme diversos estudis sobre les aplicacions educatives de les

noves tecnologies i ha publicat llibres, articles i programari didàctic dels quals ha obtin-gut diversos premis nacionals.

1. Què ens destacaria de la seva activitat professional?

Actualment, destacaria les investigacions que des de fa sis anys estem realitzant des del grup d’investigació Didàctica i Multimèdia (DIM-UAB) cercant els millors models didàctics d’ús educatiu de les TIC a les aules de classe i experimentant sistemes de formació per apropar al professorat aquestes noves metodologies.

Moltes d’elles s’han centrat en les aportacions didàctiques de les pissarres digitals i les pissarres interactives2, i actualment anem a començar noves investigacions sobre les aules AULATICE, on cada alumne pugui disposar d’un ordinador personal portàtil3.Finalment, també voldria destacar una nova investigació DIMEDUTIC4 en la qual durant uns anys tractarem d’ identificar i analitzar les principals problemàtiques edu-catives per trobar solucions algunes d’elles amb el suport de les TIC.

2. Ens podria explicar alguna cosa significatiu sobre la seva permanència en Espiral?

Crec que el més significatiu va ser promoure aquesta associació allà per l’any 1989, reunint a un bon grup de companys que també veien el gran impacte que tindrien les TIC al món educatiu i el seu potencial per a la millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge i per a la innovació educativa en general.

Aprofito aquestes línies per agrair especialment a Pablo Arce, que va ser el primer secretari d’ESPIRAL, amic i suport imprescindible per poder superar les dificultats dels primers mesos en els quals es va gestar la idea i configurar el grup. També vull deixar constància especial al suport decisiu de Javier Iribarne (ATI), Martí Vergés (PEU-Gene-1 <http://www.pangea.org/dim>, <http://www.peremarques.net>, <http://peremarques.blogspot.com/> 2 < http://www.pangea.org/peremarques/pizarra.htm>3 < http://www.pangea.org/peremarques/aulatice/>4 <http://www.pangea.org/dim/dimedutic/>

03| Expresidents d’EspiralDr. Pere Marqués Graells

Memòria Espiral | 1989.2009: 20 anys enredats 1�

ralitat de Catalunya) i a tots els companys que van estar en el grup promotor i en el consell assessor.

3.Quines idees ens aportaria per al futur i continuïtat d’Espiral?

ESPIRAL va néixer amb la vocació de ser un punt de trobada independent entre totes les persones interessades en l’aplicació educativa de les TIC. Un fòrum i casa comuna on poguéssim convergir professionals de diverses institucions.

ESPIRAL també va sorgir en un marc de treball col·laboratiu no lucratiu, on les per-sones que col·laboraven en la gestió de l’associació i en les seves activitats ho feien voluntariament. La recompensa era fer-ho, i en alguns casos la projecció professional que això podia suposar.

Crec que la continuïtat d’ESPIRAL passa per mantenir aquests principis. A partir d’aquí, i com ha evolucionat fins ara, els socis i les juntes directives han reorientant adequadament l’associació segons les demandes dels temps.

4. Finalment amb quina reflexió sobre Educació i TIC finalitzaria aquesta entrevista?

Una reflexió amb la qual segurament tots coincidirem. Més enllà dels professors innovadors que ja estem utilitzant les TIC com un instrument més en el nostre treball, si volem que TOTS els professors integrin les TIC en les seves pràctiques metodològi-ques són necessàries 3 condicions:

· El professorat ha de PODER fer-ho, és a dir, ha de disposar de les TIC adequades a l’aula.

· El professorat ha de SABER. I per a això requereix una adequada FORMACIÓ. Per començar una mica de tècnica i molta didàctica amb TIC.

· El professorat ha de VOLER. I el professorat només voldrà quan vegi que els nous models didàctics i les noves activitats d’aprenentatge amb suports TIC són MÉS EFICIENTS que les velles i en general ho són (no requereixen molt de temps ni un esforç extra).

Als professors, com als agricultors, quan algú ens mostra i ens convenç que per llau-rar un camp és millor un tractor que l’arada... si tenim el tractor, ho sabrem utilitzar i veurem que és veritat que resulta eficaç i eficient... NO SOM XIMPLES i canviarem.

Però clar, si no tenim el tractor adequat al terreny o no el sabem fer servir no estarem convençuts i no veurem clar que amb el tractor es faci millor la feina... COM NO SOM XIMPLES: no canviarem.

Expresidents d’Espiral


V a néixer a Caracas (Veneçuela). Va estudiar En-ginyeria Química en l’IQS als anys 60 i Farmàcia a la UB a principis dels 70. Va ser professor i Director del primer Centre de Càlcul de l’IQS i

també d’ESADE. Va treballar als anys 70 al nounat món dels mini i microordinadors. En els anys 80 va tenir activitat professional al món de les xarxes de comuni-cacions, en el documentalisme informatitzat (membre de SOCADI) i sempre en la utilització dels ordinadors al món educatiu.

Des de mitjans dels 80 i fins al moment actual ha treballat en Cooperació al Desenvolupament a través de l’ONG Moviment 0,7 % - Tercer Món orientada a l’ús de tecnologies adequades. Als anys 90 va participar en l’Associació ESPIRAL tant com a membre de la Junta

com a president durant uns anys. S’ha dedicat a l’empresa privada fundant els anys 80 un viver d’activitat tecnològica anomenat The Lagrange Group fins a l’actualitat.

Ha estat membre fundador de la xarxa PANGEA orientada a temes de Cooperació al Desenvolupament.


En part, el resum biogràfic anterior destaca el perfil que sempre m’ha agradat la curiositat per les qüestions d’índole tecnològic emergent i que poden ser engegades amb recursos moderats o modestos. Això prové d’una forma de pensament més aviat analític i crític però alhora dispers el que, en moltes ocasions, no permet aprofundir excessivament en els plantejaments. Una altra temptació que m’ha guiat en moltes de les marxes professionals en què he estat involucrat, que a hores d’ara no són poques, ha estat el gaudir de la part lúdica de la Ciència la qual cosa pot no semblar seriós.

En termes concrets, el grup d’activitats que més m’han omplert en els últims anys han estat relacionades amb qüestions d’ajuda al Tercer Món. Ara que estic ja a la fron-tera de la jubilació espero poder seguir sent útil en alguna cosa .

2. Ens podria explicar alguna cosa significatiu sobre la seva permanència en Espiral?

Recordo que la meva entrada en Espiral va ocórrer arran d’una conversa amb el meu bon amic Pere Marquès a principis dels 90 en la qual se’m va plantejar l’oportunitat d’incorporar-me en una associació jove amb gran entusiasme per descobrir i explorar camins en els quals les TIC poguessin penetrar en els diversos processos educatius amb un instrumental i uns mètodes en innovació permanent.

Després d’afermar les estructures organitzatives i de servei als socis vaig observar que una nova generació de professors tenia un potencial molt preparat per als nous temps. Així que els més grans vam quedar en un observatori discret. He anat seguint la trajectòria d’Espiral durant aquestes dues últimes dècades i el camí seguit amb la

Luis Alberto García-Ramos Patiño.


incorporació de noves idees de frontera i nous escenaris els he vist extraordinaris. Per això desitjaria poder seguir aprenent d’aquest col·lectiu.

3. Quines idees ens aportaria per al futur i continuïtat d’Espiral?

Encara que no segueixo el dia a dia de l’Associació m’imagino que, com succeeix amb tots els col·lectius, es passa per diverses etapes de contracció, renovació i expan-sió, d’entusiasme i descoratjament. L’associacionisme professional té una sèrie de problemes crònics, especialment per aconseguir la continuïtat ja que, en general, obliga a un esforç i dedicació personal, gairebé sempre desinteressada, més o menys important. Així mateix, solen emmalaltir de potència financera ja que es nodreixen habitualment de quotes i poca cosa més.

Per això crec que una associació àgil inserida en una societat avançada requereix desenvolupar estratègies que la permetin semblar-se a una societat de serveis amb el potencial de generació de recursos econòmics (això pot plasmar-se en aspectes tals com assessoria, auditoria educativa, formació contínua en tòpics emergents i imminents, venda de productes i serveis d’interès comunitari). Però també hi ha altres aspectes més polítics que en moltes ocasions no es contemplen.

Per exemple, una associació que engloba a molts professionals de l’educació que estan en l’avantguarda de mètodes i instruments ha de reclamar el seu paper de lobby i que la seva veu qualificada sigui tinguda en compte en els plantejaments de la política educativa. Cal reconèixer que els problemes no són senzills, però l’abordatge dels mateixos és una gran oportunitat de participació en l’entorn social al que es deu.

4. Finalment, amb quina reflexió sobre Educació i TIC finalitzaria aquesta entrevista?

En realitat, aquesta és una qüestió altament complexa doncs engloba els aspectes filosòfics de base en què s’enfila la tecnologia amb el món educatiu. No obstant això, posats a tractar algun element del conjunt crec que l’orientació de les TIC en aquest context estan evolucionant cada vegada més cap a la capa social global dels agents educatius.

L’aparició del correu electrònic, dels xats, dels blogs, de les xarxes socials i altres conceptes avançats d’interacció de grups pot ser un factor de salt qualitatiu per als nous temps.



V a presidir la Junta d’Espiral de l’any 1995 al 1998 i va ser membre de di-verses Juntes. Les seves aficions personals són viatjar, pintar i des de fa un temps practicar la marxa nòrdica.


Les meves activitats professionals giren al voltant de les TIC en una galàxia que inclou la informàtica, les comunicacio-ns i la societat de la informació i del coneixement, de vegades actuant com a planetes, altres com a satèl·lits o sim-plement com una nebulosa. En aquesta galàxia, les meves activitats i projectes s’han concretat per diferents canals: empresarial -auditoria informàtica i de seguretat, LOPD, assessorament en Enginyeria del Programari, adreça de projectes-; ensenyament -enginyeria informàtica i de telecomunicació, for-mació del professorat, formació d’àmbit professional-; ONGs -projectes TIC amb perspectiva social i amb perspectiva de

gènere i les TIC en relació a la violència de gènere-; judicial -peritatges, anàlisi foren-se-; i editorial -investigació de mercat, anàlisi de productes i serveis-.

En uns primers temps, a l’època de la meva presidència en Espiral, treballava bàsi-cament en desenvolupament de programari empresarial, industrial per a gestories, a més de col·laborar en Acadèmies d’Informàtica. Paral·lelament acostumava a partici-par en associacions amb objectius diversos. Durant aquesta època vaig treballar pel meu compte uns cinc anys i després vaig tornar a treballar de forma independent des del 1997 fins ara.

El meu itinerari professional i vital m’ha permès seguir l’evolució de les TIC des dels seus inicis fins a l’actualitat, no solament l’evolució tècnica, sinó també els canvis que les TIC han anat introduint en tots els àmbits i sectors. A més, treballar pel meu compte m’ha permès realitzar projectes en els quals he fusionat diferents tipus de co-neixements, habilitats, interessos i objectius que, encara que poden semblar d’àmbits molt allunyats, per a mi tenen sentit conjunt tant professional com personalment.

2. Ens podria explicar alguna cosa significativa sobre la seva permanència en Espiral?

Els meus records d’Espiral comencen en la seva gestació amb les presentacions, llavors pioneres en la seva visió de l’aplicació de la informàtica en l’àmbit docent, de Pere Marquès, Luis Garcia Ramos i el seu grup de treball en ATI (Associació de Tècnics en Informàtica). Alguns membres d’ATI, encara que no ens movíem en la docència se-guíem com a socis Espiral quan aquesta es va constituir com a associació amb entitat pròpia. D’aquella primera etapa, etapa d’ebullició, recordo el grup que va començar a realitzar projectes telemàtics (després iEARN-Pangea) i el grup PONT del que vaig

Assumpció Guasch Petit


formar part, en el qual es va treballar en l’aplicació de les TIC en l’educació especial. Va ser una experiència molt enriquidora i vaig poder interrelacionar el coneixement i habilitats adquirides amb d’altres associacions en les quals participava en relació a l’educació de nens i nenes amb capacitats altes.

De l’època en què vaig presidir Espiral destacaria com a significatiu haver-ho estat després de’n Pere, ja que les successions després dels creadors poden ser difícils, en-cara que en aquest cas no va anar així i tinc molt bon record. Aquesta etapa d’Espiral podria definir-se com de transició. D’una banda, havien perdut força els moviments associatius en general i, a més amb el procés d’evolució en Espiral els objectius inicials, més genèrics i aglutinants, havien donat pas a objectius més diferenciats i disgregadores. D’altra banda Espiral havia crescut fora de Barcelona i era més difícil el contacte presencial així com l’organització d’activitats o cursos, perquè sempre es presentava el dilema de si realitzar-los durant la setmana o el dissabte, a part que ja era més fàcil obtenir per altres vies alguns tipus de formació que, al principi, els socis rebien en Espiral. Havia d’assegurar-se la pervivència d’Espiral, de manera que afavorís l’eclosió de tota la riquesa que Espiral atresorava en els seus associats i associades.

L’orientació que es va donar des de la Junta, va ser cercar activitats que permetessin el contacte i participació sense necessitat d’establir un compromís de pertinença a un grup de treball i la divulgació de les activitats dels socis. Es va potenciar el butlletí, es van organitzar sopars i excursions amb visites a centres i presentació d’activitats i es va determinar establir un bon sistema de comunicació virtual, amb llistes de correu, sistema llavors incipient i pel qual comptàvem amb Pangea, associació amb la qual compartíem el local.

Quan l’associació va rebre en el SIMO el premi “Benvingut Mister Xip” pel treball del grup PONT, al mateix temps que ho rebien grans empreses i entitats i Luis, al costat de qui vaig recollir el premi en nom d’Espiral, anava preguntant per altres associacio-ns que havien nascut a Espanya amb objectius semblats als nostres i que havien anat desapareixent, em vaig adonar que a més d’aquest premi, havíem aconseguit que Espiral romangués.


Espiral és ara una associació madura i professionalitzada, amb un paper clar i capaç d’atreure i aportar valor als professionals del sector. Assegurar el que s’està fent ac-tualment pot assegurar la continuïtat. No obstant això, parlar de futur pot ser diferent que parlar de continuïtat. El model de futur per a Espiral hauria de seguir incloent una bona dosi d’utopies i dedicar una part de les seves energies a fer-les possibles, ja que són aquest tipus de motivacions les que donen el nervi a les associacions i les diferencien d’un altre tipus d’estructures apàtiques, mogudes solament per la inèrcia o per dictats externs al propi col·lectiu. Recordem que el futur no és el que passarà demà sinó el que fem avui.

Espiral pot aportar molt a la societat i encara que sigui cert que l’Administració o de-terminats organismes posseeixen actualment atribucions per les quals els pot corres-pondre el prendre determinades iniciatives, la realitat és que, en general, les idees no neixen d’aquests organismes i solament les recullen i elaboren a partir de que tenen ja una certa definició, rellevància i acceptació prèvia. En aquest context, l’acció col·lectiva des d’una associació pot ser molt fecunda i una de les seves funcions més



necessàries és donar suport a les iniciatives dels associats i a les actuacions que portin els diagnòstics i els discursos cap a l’acció professional, social i política, entesa com a política horitzontal que permeti consolidar aquestes actuacions. És molt gratificant que, encara que sigui al cap dels anys, es pugui observar els fruits d’accions que, en el seu moment, semblaven tenir objectius difícils o limitadamente assolibles i que aquests fruits no siguin sol teòrics sinó que puguin considerar-se un progrés social en un àmbit concret.

No obstant això, en un món global amb moltes incerteses, amb estats que reforcen la política vertical enfront de l’horitzontal i perden l’empatia amb els ciutadans, hem de tenir també en ment altres tipus de situacions, en les quals és convenient estar ads-crit en col·lectius que puguin tenir capacitat de resposta davant mesures o situacions negatives en l’ordre social o humà, o ser perjudicials per al propi col·lectiu o els seus individus.


Aquesta pregunta em planteja el dilema de si reflexionar ordenada o desordenada-ment, en vertical o transversalment, des de la meva experiència docent en l’àmbit universitari, en l’àmbit professional o des dels problemes actuals de la meva titulació universitària en Informàtica.

Segurament seria convenient integrar totes les perspectives o centrar-les successi-vament: “les TIC en l’Educació”: saber o no saber, tant si s’està connectat a la xarxa com si no; “recursos necessaris per a l’Educació en Tics”: recursos humans, tipus de programari, infraestructures, dispositius, etc.; “Tics per a les escoles on s’imparteix l’Educació”: nivells de maduresa organitzativa; Educació sobre les TIC i les seves diverses especialitats segons el Govern”: diferenciar entre afavorir que les utopies siguin possibles i els salts al buit, irracionals, prepotents i irresponsables, emparats en la burocràcia i amb l’excusa de Bolonya, i diferenciar els processos innovadors de l’aplicació de plans i mesures de pretesa perfecció abstracta i beneficis incerts, sense tenir en compte per res la realitat preexistent ni l’impacte en les persones; l’Educació i la bretxa digital originada per les Tics i la globalització”: enteniment de la complexi-tat de les facetes múltiples i coexistentes de la divisòria digital, més enllà de la seva reducció a la fase d’accés i alfabetització o merament instrumental; o, entre moltes més qüestions l’Educació per a la vida en un món amb TIC”.

Estem en una època de superposició de crisis diverses i canvis viscuts amb diferent intensitat i conseqüències per a diferents col·lectius, zones geogràfiques i individual-ment. Les TIC tenen un paper important directa i indirectament en tot això. Podem reflexionar, per exemple, a partir de la seva capacitat de proporcionar acceleració no solament en el camp tècnic i de la comunicació, sinó també en els canvis socials i ge-neracionals o a partir de la seva capacitat de virtualització i superposició i integració d’un món virtual al món real, de tal forma que pot ser vist ja com un sol món, segons el grau individual d’immersió digital.

Aquests aspectes, em porten a reflexionar sobre la possible utilitat d’incorporar, en totes les assignatures, algun espai de reflexió sobre l’impacte que han tingut o tenen les TIC sobre la pròpia disciplina i sobre el propi objecte d’estudi. Sobretot en assigna-tures com la història i en temes socials i no solament en les tècniques, de manera que es porti a la comparació, a relacionar o observar les relacions, causes i efectes entre


situacions passades i actuals, al mateix temps que en les relacions interdisciplinàries.

D’altra banda, la qual cosa hem après en el projecte pilot de formació del professorat “Recursos per a la prevenció dels usos irresponsables de les TIC en els centres edu-catius” ens ha fet reflexionar respecte a que la virtualització, ja molt assumida -d’una forma o una altra- per l’alumnat actual, a més d’aportar situacions noves, amplifica i destaca ambivalències i conflictes ja existents al món previrtualizado i requereix del professorat repensar, aprendre o reaprender recursos professionals i personals que els permetin resoldre’ls, a més de fer necessari que pugui disposar de recursos específics.

A l’actualitat treballa com a Professor del Departament de Didàctica i Organitza-ció Educativa de la Universitat de Barcelona.


La satisfacció que suposa aprendre contínuament, la relació amb l’alumnat i comprovar que em segueix engrescant millorar la meva docència curs rere curs.

2 . Ens podria explicar alguna cosa significativa sobre la seva estada a Espi-ral?

El haver conegut gent meravellosa i creure que vaig contribuir a crear els fonaments per a la continuació, consolidació i enfortiment de l’associació que després altres companys han portat a la pràctica.


A nivell general continuar sent un referent en el món de la tecnologia educativa on to-thom, independentment de les seves visions, trajectòries, responsabilitats, tasques... se senti que forma part d’un mateix col·lectiu. A nivell més concret continuaria amb la tasca que estan realitzant les darreres juntes en relació als blocs educatius i a l’expansió d’Espiral a la resta d’Espanya.

4. Per últim, amb quina reflexió sobre Educació i TIC finalitzaria aquesta entrevista?

Amb la frase de Nancy Law: La tecnologia no ens porta enlloc sense innovació peda-gògica.

Joan-Anton Sánchez i Valero


20 anys enredats: Memòria Espiral | 1989.2009 21

A l’actualitat treballa com a professora de llengua i literatura a l’Institut Obert de Catalunya.


És un veritable repte per a la meva professió haver-la de desen-volupar en la virtualitat. Ser docent virtual comporta no només el coneixement de la matèria, sinó saber establir les claus de la interacció amb l’alumnat, el disseny d’activitats d’aprenentatge adequades al mitjà i una administració adequada del seguiment d’aquests alumnes. Encara que la meva formació em permet haver iniciat aquest treball, l’experiència del dia a dia és la que completa la visió d’aquest alumnat no universitari que ha

d’alfabetitzar-se tecnològicament a la vegada que ha d’adquirir la competències que requereix el Graduat en Educació Secundària.

2 .Ens podria explicar alguna cosa significativa sobre la seva permanència en Espiral?

Vaig arribar a Espiral fent petites col·laboracions per a la seva primera Jornada. El contacte amb en Joan-Anton Sánchez – president aleshores- em va ensenyar a valorar l’organització i l’esforç que calia posar en tota activitat associativa. A poc a poc, la necessitat de dinamitzar el tema de l’educació i la tecnologia em va portar a comprometre’m més intensament en el debat, la difusió i la formació. Quan vaig assumir la presidència d’Espiral, el desafiament va ser organitzar la primera Escola Virtual que -juntament amb altres quatre associacions- impulsava el Departament d’Educació. La visió i l’execució d’aquesta fase d’Espiral va ser la que em va nodrir d’una gran experiència i d’un gran respecte per la força associativa.


Espiral són les persones que la conformen. La força, creativitat i capacitat d’organització seran les que marcaran el futur d’Espiral. Hi ha molt per fer en el camp de l’educació i tecnologia. Una associació que neix, visionària, fa 20 anys, avui ha d’ajustar els seus objectius al temps en què vivim. En aquest sentit, han de poten-ciar-se àrees que ajudin a minimitzar la bretxa digital i a reflexionar sobre aquells fets socials que la provoquen. Paral·lelament no només amb recursos i eines que adqui-reixi en les seves formacions, sinó també amb una actitud reflexiva i compromesa en la qualitat de l’educació.


Òbviament, saber fer funcionar un ordinador i navegar per Internet no és un objectiu educatiu. La facilitat amb la qual a vegades tenim un ordinador al nostre abast pot fer-nos perdre la perspectiva que educar és ensenyar a pensar... sense descurar els mitjans que la societat ens brinda en els seus avenços i aprenent les seves claus. La tecnologia és un be social que ha d’actuar com a mediador per a temes trascendents que preocupen -i preocuparan més encara - a les properes generacions: la cura del medi ambient, la falta d’aliments, la violència que esdevé d’aquests desequilibris socials.

Betríz Marín Peralta


- President: Juan Miguel Muñoz - Vice-presidenta: Irene Martínez- Secretària: Teresa Giménez- Tresorer: Joan Padrós- Vocals: Rafael Barrachina, Imma Barriendos, Héctor Cloquell, Jordi Guim, Marta Lacalle, Mariona Linares, Federico Luque, Carme Moyano, Bernat Orellana, Almodis Orellana, Josep Ramon Planas, Manel Rino, Joan Sedeño, Esther Subías, Xavier Suñé, Pilar Soro i Isidro Vidal

- President: Juan Miguel Muñoz - Vice-presidenta: Irene Martínez- Secretari: Artur Tallada- Tresorera: Carme Mollano- Vocals: Jordi Fontich, Teresa Giménez, Jordi Guim, Marta Lacalle, Federico Luque, Beatriz Marín, Carme Moyano, Joan Sedeño, Josefa Valdevira i Isidro Vidal

- Presidenta: Beatriz Marin- Vice-president: Joan- Anton Sánchez. - Secretari: Fèlix Berenguer- Vocals: Federico Luque, Irene Martínez, Carme Moyano, Juan Miguel Muñoz i Jordi Perales

- Presidenta: Beatriz Marin- Vice-president: Joan-Anton Sánchez- Secretari: Félix Berenguer- Vocals: Luis Carazo, Joan Lluís Ceprià, Assumpció Guasch, Marta Lacalle, Pere Marqués, Víctor Mas, Juan Miguel Muñoz i Mª Pilar Soler.

- President: Joan-Anton Sánchez- Vice-president: Luis A. García-Ramos- Secretari: Félix Berenguer- Vocals: Luis Carazo, Pere Marqués, Assumpció Guasch, Joan Lluís Ceprià, Pilar Soler i Juan Miguel Muñoz.

- President: Joan-Anton Sánchez i Valero- Vice-president: Luis A. García-Ramon - Secretari: Félix Berenguer - Vocals: Luis Carazo, Pere Marqués i Assumpció Guasch

- Presidenta: Assumpció Guasch- Vice-president: Luis A. García-Ramos- Secretària: Montse Castell - Vocals: Luis Carazo, Joan-Anton Sánchez, Ricard Massó, Martí Teixidó, Josep Antoni Castro

04| Juntes directives

2009

2007

2005

2003

2001

1999

1995


- President: Pere Marquès Graells- Vice-president: Luis Alberto García –Ramos- Secretari: Josep-Maria Moragues Brenuy- Vocals: Miguel Angel Aguareles Anoro, Antonio Bartolomé Pina, Concepció Cabezas Peña, Ramon Farrando Boix, Joan Ferrés Prat, Eulàlia Guiu Puget, Anna Piñero Prat, Jordi Quintana Albala i José Manuel Yabar Madinaveitia.

- President: Pere Marqués- Vice-president: Luis A. García-Ramos- Secretari: Josep Maria Moragues Brenuy- Vocals: Miguel Angel Aguareles, Antonio Bartolomé, Concepció Cabezas, Ramón Farrando, Eulàlia Guiu, Anna Piñero, Jordi Quin-tana i José Manuel Yábar Col·lectiu ESPIRAL, Informàtica i educacio (Grup de treball D’ATI)

- President: Luis A. García-Ramos- Secretari: Josep Maria Moragues - Vocals (coordinadors d’Àrea): Anna Piñero, Xavier Àvila, Mont-serrat Carbonell, Montserrat Matarín, Pep Sales, Miguel Figini, Miguel Ángel de Miguel, Pere Marqués i María González

- President: Luis A. Garcia-Ramos- Secretària: Ángels Prats- Vocals (coordinadors d’Àrea): Juan José Albesa, Enric Masllo-renç, Concepció Cabezas, Jordi Quintana, Ana de la Cuesta, Carme Molins, Anna Piñero, María González, Miguel Domenech, Miguel Angel de Miguel, Josep Sales, Miguel Figini, Enrique Elejalde, Ro-ger Rey, Josep M. Moragues i Xavier Ávila.

- President: Pere Marqués- Secretari: Pablo Arce- Vocals (coordinadors d’Àrea): Josep Lluís Abril, Concepció Cabe-zas, Ana de la Cuesta, Àngels Prats, Maria González, Miquel Do-ménech, Jordi Castells, Eulàlia Guiu, Josep Sales, Enrique Elejalde i Roger Rey

Previ a la primera junta de 1990 hi ha la constitució del grup pro-motor Espiral que es realitzà el 20-12-89 (dins d’ATI). - Integrants: Pere Marqués (coordinador), Xavier Iribarne, Jordi Castells, Pep Sales, Eulàlia Guiu, Enric Masllorenç, José Luis Rodri-guez, Immaculada Bordas, Joana Ma. Sancho, Josep Lluís Abril, José M. Yábar, Mercè Griera, María González, Montse Martínez, Damià Garcia i Nandi Cabezas.

1994

1993

1992

1991

1990

Grup promotor Espiral: 1989-1990


E l dissabte 11 de juny de 2005, en el Col·legi de Doctors i Llicen-ciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya va tenir lloc la Jornada Anual d’Espiral.

Aquestes jornades es van iniciar amb la conferència inaugural “Ideologia i tecnologia: el model” per en Jordi Adell on es va fer palès que el factor més interessant del programari lliure a l’escola és basa no en els avantat-ges econòmics que li pot suposar a l’administració sinó en la filosofia que hi ha en la manera de desenvolupar cooperativament productes com-plexos. A la conferència es va analitzar les semblances i diferències entre el sistema de producció del programari de codi obert i el de producció de material docent. Tot seguit, es va centrar en les possibilitats que ofereix als docents la unió de la tecnologia de la informació i les comunicacions amb la filosofia del programari lliure.

Com a comunicació convidada vam tenir a en Francesc Busquets que ens va parlar del Clic com a projecte cooperatiu de creació d’activitats educatives multimèdia i per finalitzar la primera part, en JuanMi Muñoz i la Carme Moyano ens va presentar el CampuSpiral: l’Escola d’Estiu Virtual de l’Associació.

En el bloc primer de comunicacions sobre experiències educatives amb programari lliure es van presentar les experiències d’activitats autoforma-

tives amb moodle en les escoles d’adults, la incorporació del software lliure en la formació del professorat (la cacera del tresor), programaris generadors: la interactivitat i la relació de l’usuari amb l’ordinador, el sistema de gestió de l’ensenyament a distància de la EOI de Castelló, el treba-ll autònom a primària amb moodle i el Projecte Europeu MoVIL

Les comunicacions de recerques al voltant del programari lliure en educació van presentar recerques d’aprenentatge col·laboratiu en línia assistit per ordinador, estàndards oberts i llicències lliures per crear i utilitzar continguts edu-catius, comparació de mètodes de redacció col·laborativa en la docència i aprenentatge i interacció i aprenentatge a la universitat.

Per finalitzar la jornada les comunicacions simultànies van presentar recursos i experiències innovadores dels diferents nivells educatius infantil, primària, secundària i universitat sobre la temàtica d’enguany.

Jornada Espiral 2005: Aplicacions educatives lliures i innovadores de les TIC: recursos i experiències

05| Jornades


Presentació: - Ma. Dolors Martí. Secretària general del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. - Bea Marín Peralta. Presidenta de l’Associació Espiral, Educació i Tecnolo-gia. Conferència inaugural. - Ideologia i tecnologia: el model del software a l’educació. Jordi Adell, Universitat Jaume I de Castelló Col·loqui entre els assistents Comu-nicacions convidades: - CLIC: un projecte cooperatiu de creació d’activitats educatives multimèdia. Francesc Busquets. Departament d’Educació. - CampuSpiral: l’Escola d’Estiu Virtual de l’Associació. Juanmi Mu-ñoz i Carme Moyano. Col·loqui entre els assistents

Pausa i cafè.

Comunicacions: Experiències educatives amb programari lliure - Activitats autoformatives amb Moodle. Joan Queralt. CFA Palau de Mar - La cacera del tresor: usos i estratègies per la incorporació del software lliure en la formació del professorat. Mar Camacho. Uni-versitat Rovira i Virgil. - Programaris generadors. Una nova forma d’entendre la interac-tivitat i la relació de l’usuari amb l’ordinador. Bernat Orellana. - El sistema de gestión de la enseñanza a distancia de la EOI de Castelló: TIC basados en software libre. Antonio Álvarez i Joan-Ra-mon Monferrer. EOI de Castelló. Universitat Jaume I de Castelló. - Treball autònom a primària: Moodle. Jordi Perales. CEIP Gassó i Vidal - Proyecto Europeo MoVIL: Portal de diagnóstico formativo. Pietro Zuco. Novasoft. Col·loqui entre els assistents

Dinar

Comunicacions: Recerques al voltant del programari lliure en educació. - Estàndards oberts i llicències lliures: Un nou paradigma en la creació i utilització dels continguts educatius. Jordi Vivancos. Pro-fessor d’Ensenyament Secundari. - Aprendizaje colaborativo en linea asistido por ordenador. Una investigación basada en la plataforma de enseñanza Moodle. Luis M. Rodriguez et al. Departamento de Ciencias de la Educación. Universi-dad de Zaragoza - NTIC, interacción y aprendizaje en la Universidad. Gerardo Mene-ses, Ángel-Pío González i Manel Fandos. Universitat Rovira i Virgili. - Comparació de mètodes de redacció col·laborativa en la docèn-cia i aprenentatge. Xavier de Pedro. Departament d’Ecologia. Universi-tat de Barcelona.

Col·loqui entre els assistents

Programa de la Jornada 2005


Comunicacions simultànies: Altres recursos i experiències innovadores Sala 1: Experiències innovadores - Parlem d’evolució. Cristina Villalba i David Pinyol. Professors d’ensenyament secundari. - Del pergamino al blog: leer para escribir. Bea Marin, Rebeca Mora-les i Aida Arias. IES Matadepera. - TIC en la UNED: WebCT y consideraciones urgentes. Toni Perulles. UNED. Centro asociado Tortosa. - L’ordinador com a eina implementable en el currículum de Mate-màtiques de Batxillerat. Pere Vilardell. Colegi PIVE. Tona. Sala 2: Recursos innovadors - Didàctica del món clàssic a través de les TIC: alguns recursos i experiències. Ramon Torné, IES Matadepera. - Amfibis: una webquest a l’aula. Teresa Bescós, Sebastià Capella i Carme Barba. Comunitat Catalana de Webquest. - Enseñar ajedrez con las TIC: experiencias y recursos. Joaquín Fernández. EAP B-27. Vallès Oriental. - Una pàgina web per a les escoles d’educació infantil i cicle inicial. Innovació a les aules per a la lectura de la imatge. Teresa Creus. Departament de la Didàctica de la Llengua i la Literatura. UAB. - Disseny i creació d’objectes d’ensenyament i aprenentatge amb la Pissarra Digital Portàtil interactiva. Carles Dorado et al. DIM - Uni-versitat Autònoma de Barcelona.Col·loqui entre els assistents

Cloenda

05| Jornades


L a Jornada Anual d’Espiral es va celebrar el dissabte 10 de juny de 2006, en el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

La conferència inaugural en aquesta ocasió va ser a càrrec de Montse Guitert , professora de Multimèdia i comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, amb el tema “El treball col·laboratiu virtual d’un equip de professors: el cas d’una assignatura de la UOC”. L’objectiu de la ponència va ser presentar com un espai col·laboratiu virtual pot esdevenir una veritable comunitat d’aprenentatge gràcies al treball col·laboratiu coordinat entre un equip de docents a partir d’una sala virtual amb debats, fòrums, grups de treball, i espais web.

En finalitzar l’acte inagural es van presentar els projectes Espiral: l’escola virtual d’estiu, el nou portal d’Espiral, BITS-ESPIRAL, el Projecte CAA: els serveis web com a sistemes de difusió de microcontinguts educatius i Espiral Gallery.

El primer bloc de comunicacions va recollir les experiències de:- L’ús d’eines col·laboratives en la participació en un projecte europeu. Pepa Valdelvi-ra - Centre de Recursos Formació Persones Adultes – Departament d’Educació. -Comunidades virtuales de aprendizaje en contextos educativos superiores. Antoni Perulles Rull – UNED. - El projecte F@cil: de la formació a la creació de la comunitat virtual de professors de llengües.Mar Camacho - Joana Ràfols - Departament d’Educació - Generalitat de Catalunya -Blogs de aula en la asignatura de música.Isidro Vidal Uraga - IES Julio Caro Baroja - Getxo Vizcaya - Activitats a les escoles del lluçanès. F. Xavier Albert Sabatés. Montserrat Suca-rrats - Servei Educatiu d’Osona. Centre de Recursos Pedagògics d’Osona i Extensió a Perafita - La meva aula de 17 polsades. Mariona Linares - CFA Palau de Mar.

El segon bloc de comunicacions va pre-sentar experiències d’estudi de necessitat formatives del professorat, la plaforma moodle amb alumnes nouvinguts, eTwin-ning i un projecte integral per incorporar les TIC a l’alua de llengua i literatura.

La jornada va finalitzar amb ponències sobre l’ús de les plataformes telemàtiques a les classes presencials de llengua, el portfoli electrònic europeu de les llen-gües (E-PEL) en format web, les eines col·laboratives de moodle i com avaluar el treball en grup i estimular l’aprenentatge reflexiu.

Jornada Espiral 2006: Entorns col·laboratius per aprendre: comunitats virtuals d’aprenentatge


10.00 – 10.15 Presentació -Ma. Dolors Martí , Secretària general del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.- Bea Marín Peralta, Presidenta de l’Associació Espiral, Educació i Tecnolo-gia.

10.15 -11.15 Conferència inauguralEl treball collaboratiu virtual d’un equip de professors: el cas d’una assignatura de la UOC. Dra. Montse Guitert. Professora de Multimèdia i comunicació - Universitat Oberta de Catalunya

11.15 -12.00 Presentacions projectes EspiralLa Escola d’Estiu 2006. Carme Moyano García - Secretària Associació Espiral El nou portal d’Espiral. Juanmi Muñoz Micolau - Vice-President Associa-ció Espiral BITS-ESPIRAL. Irene Martínez - Directora Revista BITS de l’Associació Espiral Projecte CAA: els serveis web com a sistemes de difusió de mi-crocontinguts educatius. Ferran Mas, Fundació Universitària del Bages (FUB); Jordi Vivancos, Departament d’Educació de la GeneralitatServidor de mapes conceptuals Espiral. Jordi Guim. Professor de Secundària Joan XXIIIEspiral Gallery. Fede Luque. Membre de la Junta Associació EspiralCol·loqui entre els assistents

12.00-12.30 Pausa - cafè

12.30 – 14.00 Bloc de comunicacionsL’ús d’eines col·laboratives en la participació en un projecte euro-peu. Pepa Valdelvira - Centre de Recursos Formació Persones Adultes – Departament d’Educació.Comunidades virtuales de aprendizaje en contextos educativos superiores. Antoni Perulles Rull – UNED.El projecte F@cil: de la formació a la creació de la comunitat vir-tual de professors de llengües. Mar Camacho - Joana Ràfols - Departa-ment d’Educació – Generalitat de CatalunyaBlogs de aula en la asignatura de música. Isidro Vidal Uraga - IES Julio Caro Baroja - Getxo Vizcaya Activitats a les escoles del lluçanès. F. Xavier Albert Sabatés. Montserrat Sucarrats Pujol - Servei Educatiu d’Osona. Centre de Recursos Pedagògics d’Osona i Extensió a Perafita La meva aula de 17 polsades. Mariona Linares Carreté - CFA Palau de Mar.Col·loqui entre els assistents


05| Jornades


E l 8 i 9 de juny de 2007 es va celebrar en el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya la Jornada:

Aplicacions educatives de la web 2.0: edublogs.

Aquesta jornada va ser una edició “es-pecial”, plena d’emocions i se’ns dubte una de les jornades més significatives d’Espiral, ja que per una banda va tenir lloc l’entrega de premis de la primera edi-

ció “Premio Espiral Edublogs” i per una altra, vam compartir les jornades amb totes les persones web2.0 que van assistir.

El primer bloc de comunicacions va recollir experiències i tendències de l’ús de les TIC entre les quals podem destacar la presentació que en Xavier Belanche va fer sobre Twitter, les aplicacions dels espais Wikis a Secundària per Vicenç Martínez, els blocs accessibles per a persones amb discapacitat motòrica i cognitiva per en Berbat Orellana i la presentació de “La Prestatgeria” per l’Albert Pérez. És curiós veure dos anys després d’aquestes jornades com ha evolucionat l’ús de les plataformes, eines i com s’ha generailtzat tant l’ús del Twitter, com a canal comunicatiu, com de les wikis. Sense oblidar ser conscients cada vegada més de la necessitat de fer accessible la informació, comunicació i interacció de tots els usuaris; en especial dels que presen-ten algun tipus de discapacitat.

El dissabte va tenir lloc el moment més emocionant de la jornada. Després de pre-sentar els edublocs de Bea Marín, Tíscar Lara i Francisco Muñoz es van presentar les comunicacions simultànies dels blocs premiats. El tercer bloc de comunicacions amb Aules Obertes:Kampus de Ramon Barlam i Ferran Mas i Col·lex: Coleccions en Xarxa va precedir el moment esperat de l’edició: el lliurament del Premi Edublog, la baldufa.

Finalitzar la jornada amb aquest acte va ser molt gratificant i emocionant per tots els assistents, ja que vam poder compartir l’emoció del reconeixement de la tasca feta del dia a dia, ja sigui a l’aula amb els alumnes o com a professor escrivint al bloc.

Espiral va quedar gratament sorpresa pel volum de participants al premi, pel fet que docents de diferents parts de l’Estat vingues-sin a Barcelona a recollir un modest premi, però se’ns dubte posar cara als blogs i gaudir d’un espai informal on comentar les comuni-cacions exposades, els projectes realitzats, els que tenim en perspectiva no deixa de ser un xic d’il·lusió per continuar la nostra tasca i fer que en definitiva, la Jornada Espiral 2007 fos “especial” com tu.

Jornada Espiral 2007: Aplicacions educatives de la web 2.0: edublogs

Memòria Espiral | 1989.2009: 20 anys enredats �0

Divendres 8 de Juny 19 h Presentació:- Ma. Dolors Martí, Secretària general del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya - Juan Miguel Muñoz, President de l’Associació Espiral, Educació i Tecnologia

19.30-20.00 Primer bloc de comunicacions.- Twitter: instàncies del pensament col·lectiu. Xavier Belanche, Formació TIC - Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya - Aplicacions dels espais Wiki a Secundària.Vicenç Martínez - IES Benaprès – Sitges - Blocs accesibles per a persones amb discapacitat motòrica i cognitiva.Bernat Orellana - La Prestatgeria. Albert Pérez, Àrea TIC - Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Dissabte 9 de Juny

9.30 n. Inauguració de la Jornada.A càrrec del Director General d’Innovació del departament d’Educació de la Generalita de Catalunya Joan Badia.

9.50 Edublogs. Bea Marín. IES Matadepera. Barcelona. Tíscar Lara. Universidad Carlos III MadridFrancisco Muñoz. IES Carolina Coronado, Almendralejo (Badajoz)Pausa Cafè

11.40 Els edublogs premiats: comunicacions simultànies.Blocs col·lectius, blocs de professorat i blocs institucionalsBlocs d’aula i blocs de centre.

12.40 Segon Bloc de comunicacions-Educasting. Amir Yazdani-Pedram - Blocs i wikis per a desenvolupar una matèria participativament. Josep Vicent Pruñonosa Reverter - IES Sales i Ferrer, Ulldecona - Ús dels blocs en educació superior. Francesc Balaguer Puxan, Anna Forés Miravalles i Begoña Gros Salvat - Universitat de Barcelona. 3.35- 14.00 Col·loqui entre els assistents.

16.30 Tercer Bloc de comunicacionsEl Kampus de les Aules Obertes. Un projecte telecol·laboratiu. Ramon Barlam i Ferran Mas Col·lex: Col·leccions en xarxa. Oriol García-Alzórriz i Espeig, Grup de Desenvolupament i Programari Lliure - Departament d’Educació.


05| Jornades

20 anys enredats: Memòria Espiral | 1989.2009 �1

L a Jornada Espiral un any més va ser l’event anual de l’associació on es tracten temes d’actualitat i amb ponents de primera fila. Aquest any es va celebrar els dies 6 i 7 de juny al Col·legi de

Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Enguany el tema, del més rellevant en l’actualitat i amb més repercussió aquest darrer any d’ençà que vam fer la jornada, va tractar les Xarxes socials i experiències d’aprenentatge col·laboratiu.

Un cop més les tendències i experiències educatives entorn les TIC i aquesta temàtica creava un ambient emotiu on mitjançant les comunicacions cronometrades, no més de deu minuts, feien que el professorat assistent tingués la informació imprescindible de manera que en els espais de cafè, col·loqui entre els assistents i recursos en línia poguessin ampliar, preguntar i debatre sobre les diferents experiències presentades en els blocs de comunicació.

Al primer bloc de comunicacions es van presentar les experiències d’aprenentatge col·laboratiu a educació física “ef21”, el bloc col·laboratiu de Llengua i Literatura de Tres Tizas i els entorns BSCL i FLE3 per a laconstrucció col·laborativa de coneixement.

En Francesc Segura ens va explicar com mitjançant la plataforma moodle els mestres d´educació física de primària podien promoure iniciatives que afavorissin la igualtat d´oportunitats entre l’ alumnat alhora que permetia impulsar l´ús de les TIC per al desenvolupament curricular a través del treball col·laboratiu, la innovació i la investi-gació.

Marcos Cadenato, Patxo Landa i Aster Navas, premiats a la primera edicio del “Premio Espiral Edublogs”, presentaven el seu bloc on proporcionen al professorat de Llengua Castellana i Literatura reflexions sobre el món educatiu i activitats senzilles amb un enfoc TIC per a contextos educatius complicats: Programes de Reforç Lingüístic (PRL) en tres instituts de Bizkaia. Per acabar aquest primer dia, el grup de recerca EMA (En-torns i Materials d’Aprenentatge) de la UB va presentar l’experiència de dues eines: BSCL i FLE3 pensades per construir col·laborativament el coneixement.

Dissabte, després de la Conferència “Xarxes socials en educació” a càrrec de’n Oriol Ferran i Riera, director de Co-municació de CR3A’T, es va donar pas al segon bloc de comunicacions presentant els espais d’Aulablog per Charo González, la xarxa social DiM (Didàctica, Innovació, Multimedia) Grup d’ investigació i xarxa social per a la investigació, l’ aprenen-tatge i el desenvolupament professio-nal presentat per en Pere Marqués i en Xavier Suñé va finalitzar aquest bloc amb l’espai EDUTAC, una xarxa social educa-tiva.

Jornada Espiral 2008: Xarxes socials i experiències d’aprenentatge col·laboratiu


El darrer bloc de comunicacions amb les intervencions de Federico Luque “Què podem fer en una xarxa social “i la comunicació “Teixit social de cabdells semàntics: Twine” de la Dolors Reig donaven el punt i final a totes les comunicacions de la jornada i obrien pas al moment més emotiu i espiralià de l’any: la segona entrega de “Premio Espiral Edublogs”.

Les baldufes a punt per categories esperaven ser recollides i tenir un breu espai on els guanyadors i guanyadores eren els autèntics protagonistes de la jornada,on les mirades, la veu, els nervis, la fotografia, els cinc minuts per poder expressar el que en aquell moment els guanyadors volguessin transmetre era el factor emotiu, humà i afable que recompesa tot l’esforç realizat els darrers mesos.

En definitiva, una manera dolça i feliç de tancar una jornada!

05| Jornades

20 anys enredats: Memòria Espiral | 1989.2009 ��

Divendres 6 de juny 18.30 Acollida i lliurament de material. 19.00 Presentació. Juanmi Muñoz Micolau, President d’Espiral, Educació i Tecnologia. 19.30 - 20.00 Primer bloc de comunicacions“ef21” Xarxa virtual d´aprenentatge col·laboratiu per als mestres i les mestres d´educació física. Francesc Segura Domínguez, mestre d’educació físicaTres Tizas: una experiencia colaborativa. Marcos Cadenato, Patxo Landa i Aster Navas, IES Emilio Campuzano, IES Ortuella i IES Abadiño (Bizkaia)20.00 - 20.15 Pausa cafè

20.15 - 20.30 Adopció dels entorns BSCL i FLE3 per a la construc-ció col·laborativa de coneixement. Rosa Bada, Antònia Bernat, Marta Calafell, Jesús Fernández i Ingrid Noguera, Grup de recerca EMA (Entorns Materials d’Aprenentatge) de la UB. 20.30-21.00 Col·loqui entre els assistents. Dissabte 7 de juny

9.15 Recepció. 9.30 Inauguració de la Jornada. Sr. Joan Badia, Director General d’Innovació del Departament d’Educació. 9.50 Conferència. “Xarxes socials en educació”. Oriol Ferran i Riera, Director de Comunicació de CR3A’T. 10.20 Col·loqui entre els assistents 10.40 Pausa cafè.

11.00 Presentació dels edublogs premiats: comunicacions simul-tànies. Sala Joan Fuster. Blocs col·lectius, blocs de professorat i blocs institucio-nals. I Premi Blogs de Centres. II Premi Blogs de Centres. III Premi Blogs de Centres. I Premi Blogs Col·lectius II Premi Blogs Col·lectius I Premi Blogs de Professors Preguntes i debat


Memòria Espiral | 1989.2009: 20 anys enredats ��

Sala 1. Blocs d’aula i blocs de centre. 12.40 Segon bloc de comunicacions

Aulablog. Charo Fernández i Colectivo de Aulablog. La red social DIM (Didáctica, Innovación, Multimedia). Grupo de investigación y red social para la investigación, el aprendizaje y el desarrollo profesional. Pere Marqués, UAB. EDUTAC, una xarxa social educativa. Xavi Suñé Suñé, Serveis Educa-tius del Tarragonès. 13.35 - 14.00 Col·loqui entre els assistents. 14.00 - 16.00 Dinar. 16.15 - 16.30 Lliurament de certificats 16.30 Tercer bloc de comunicacions.

¿Qué podemos hacer en una red social? Fede Luque Carrillo. Teixit social de cabdells semàntics: Twine. Dolors Reig, Consultora Formació, TICs i desenvolupament web. 17.00 - 17.30 Col·loqui entre els assistents. 17.30 - 17.50 Pausa cafè. 17.50 Lliurament dels Premis Edublogs

05| Jornades


06| Formació

F ent balanç i memòria de tota la formació realitzada per l’associació Espiral podem veure a partir de l’estudi realitzat per la Bea Marín, responsable de l’àrea de For-

mació aquests darrers anys, com l’associació ha donat resposta a un dels seus objectius principals: actuar com a mitjà d’actualització i promoció professional dels associats per donar resposta a la demanda generalitzada dels so-cis, amics de l’associació i professorat.

La formació és un eix de cohesió que permet que aquesta associació innovadora aprengui i comparteixi els seus coneixements a partir de la creació de diverses tipologies d’activitats formatives com són la Jornada anual d’Espiral, l’autoformació amb les Aules Obertes Espiral-DiM, CETEI – Espiral, aquesta darrera des del curs 2008 i les escoles de formació que ens permeten anar de persones que aprenen a equips i comunitats, ja que per una banda la

formació fa nèixer nous projectes de col·laboració i per altra, genera nous socis que demanen més serveis i més cursos.

La formació telemàtica ha tingut un increment força important des que el curs 2005 es va presentar el CampuSpiral com a plataforma virtual en la qual els socis i professorat interessat en les tecnologies i l’educació tindrien un catàleg d’activitats formatives en català.

El creixement de l’oferta de cursos aquests quatre anys (2005 – 2008) ha suposat un increment de 413%, és a dir, hem multipli-cat per cinc el volum de cursos i la previsió de creixement per a l’any 2009 suposarà respecte l’any 2005 un 450%, és a dir, multiplicar un 5,5% des del 2005 i un 7% de creixement respecte l’any 2008. Aquest increment considerable de cursos es deu a diversos factors entre els quals cal destacar les edicions de l’escola de tardor, escola d’hivern i escola de primavera.

La primera edició d’escola de tardor es va desenvolupar el curs 2007 mentre que les edicions d’hivern i primavera es van iniciar al curs 2008. Aquestes noves edicions s’han anat incorporant a la planificació anual for-mativa tenint en compte potenciar la forma-ció continua al llarg del curs i crear edicions formatives en llengua castellana per poder donar resposta formativa fora de Catalunya


06| Formació

i al professorat de parla hispana.

L’evolució de la matrícula i l’acreditació també és un factor que es desenvolu-pa paral·lelament amb l’increment de l’oferta formativa. Així doncs, del curs 2005 al 2008 hem multiplicat per deu el volum d’inscrits, el que suposa un 914%, s’ha passat de 91 inscrits el 2005 a 923 el 2008.

L’Autoformació – Aules Obertes és un altra tipologia d’activitat formativa que té un nivell de creixement fluctuant, ja que són sessions presencials d’un dia i de no més de tres hores, la qual cosa delimita l’accés al professorat perquè les condicions d’espai-temps emmarquen el desenvolupament de les activitats. Du-rant aquests quatre anys hi ha hagut un total de 28 tallers i 530 participants.

Possiblement les paraules que defini-rien l’essència i l’esperit de les accions formatives d’Espiral serien: Innovació i tendències educatives.

Espiral sempre ha comptat amb pro-fessorat innovador que experimenta a l’aula l’aplicació didàctica de les tecno-logies i fruit de l’experiència i les ganes d’aprofitar les noves eines comunicatives i tecnològiques el ventall d’activitats proposades ens demostra passat els anys que hem estat capdavanters en les estrategies, ús i programació d’aquestes. El quadre resum de la formació d’aules obertes corrabora aquesta dada.


2000 Videoconferència amb Netmee-ting.

2001 Dreamweaver, Flash, El llenguat-ge d’autor: HOT POTATOES, la miss-atgeria instantània a l’escola, Xarxes d’ordinadors als centres, Publicació electrònica.

2002 Mini-curs Dreamweaver I Flash, Llenguatges d’autor: Macromedia Director, Authorware, Introducció a pàgines web interactives amb php, Aplicacions dels ordinadors de mà a l’ensenyament.

2003 Les Webquest, una eina potent d’integració de les TIC a l’aula, Linux un SO amb passat, present i molt de futur.

2004 Del VHS a la televisó per Internet.

2005 Les weblogs i la seva utilitat di-dàctica, Mapes conceptuals com a eina virtual.

2006 Instal·lació de la Linkat en màqui-na autònoma, La pissarra digital inte-ractiva MIMIO, Dokeos: Mi curso virtual en 3 horas, Software P3D.

2007 Secondlife i el seu potencial edu-catiu, Les màquines virtuals, Creació d’activitats amb LIM (Libro Interactivo Multimedia), Exelearning, Treballar la llengua i les matemàtiques amb l’ajuda de la veu.

2008 Teixit social de cabdells semàntics : Twine, Sistemes de participació Interactiva ; un recurs interactiu a l’aula.

2009 El portafolis electrònic, Sclipo, Web 3.0, Wiris, Inclusió i TIC.


07| Bits

E El primer número de la revista BITS es va publicar el set de setembre de 2004. En els seus orígens, va sorgir com un butlletí informatiu que resumia les principals activitats dutes a termes per la nostra associació, com una memòria i amb un abast limitat a

les persones que hi participaven.

Amb la implantació de les noves tecnologies i, en consonància amb el nom de la nostra associació i el nostre esperit d’ésser capdavanters en educació i tecnologia, Bits va passar a ser una publicació virtual amb reconegut prestigi. El que començà amb una periodicitat irregular, gràcies al treball dels col·laboradors i col·laboradores de la publicació, és ara un butlletí digital trimestral, que publica puntualment interessants articles i entrevistes sobre les últimes tendències tant tecnològiques com pedagò-giques del món educatiu.

El 2009, any de celebració del nostre 20è aniversari, ha estat un any en el qual l’associació ha apostat per la comunicació com a instrument per donar a conèixer el treball innovador que es realitza a les aules i que es potencia des dels diferents espais de participació d’Espiral. D’aquesta manera, al gener es va posar en marxa una nova versió en paper de Bits; una publicació trimestral inclosa en la revista Comunicación y Pedagogía-. Així mateix, dos nous mitjans, Espiral TV i Ciberespiral Ràdio, s’incorporen i es sumen a les energies i esforços que tot el col·lectiu de docents inver-teixen cada dia.


08| El Premi Espiral edublogs

E l Premi “Espiral edublogs” és una iniciativa que va sorgir l’any 2007 amb la intenció de:

·Valorar la importància i repercussió dels blogs en l’educació, com a eina didàctica per al desenvolu-pament de continguts curriculars i com a motiva-ció per als alumnes.

·Reconèixer el treball de molts professors i pro-fessores a la xarxa demostrant la seva utilitat pedagògica.

·Servir d’aparador motivador d’un corrent educa-tiu dins de la blogosfera, que ajuda a la generalit-zació de l’ús de les TIC a l’aula.

·Afavorir l’opinió i debat sobre la necessitat d’avançar en l’ús dels blocs en l’entorn educatiu.

La part essencial del premi és el bloc on es van publicant les candida-tures presentades en cada convocatòria. En els articles publicats es mostren les descripcions que realitzen els propis autors del seu blog. En les tres convocatòries realitzades fins al moment ha hagut un flux de professors i professores, cada vegada major que han presentat els seus blocs al premi: en 2007 es van presentar 168 blocs, en 2008, 349 blocs i en 2009, 687 blogs.

I Premi Espiral edublogs 07: http://ciberespiral.net/edublogs

II Premi Espiral edublogs 08: http://edublogs08.ciberespiral.net

III Premi Espiral edublogs 09: http://edublogs09.ciberespiral.org


A cada convocatòria s’ha creat un bloc amb les aportacions de cada participant:Aquests tres blocs s’han convertit en un refe-rent indispensable per saber què es fa amb els blocs educatius a l’aula.El jurat és l’encarregat de valorar les propostes, proclamar els finalistes i finalment els premis en cada categoria. El premi té cinc categories:

· Blocs de professors i professores· Blocs col·lectius· Blocs d’alumnes· Blocs de centre· Blocs d’assessorament, formació i associacions.

A cada premiat se li lliura una baldufa, que és el símbol d’aquest premi que vol signifi-car l’energia amb la qual pretenem impregnar el món de la Web 2.0.

L’Associació Espiral valora aquest Premi Edublogs positivament i considera que és una activitat que se segueix amb molt interès entre el professorat, els veritables pro-tagonistes d’ell. La participació va en augment i esperem superar les expectatives en successives convocatòries. Els blocs presentats al premi tenen un gran valor sociocul-tural, són el reflex de la dinamització dels blocs en educació, sempre es descobreixen grans treballs i noves idees molt interessants. Aquests blocs s’han convertit en un referent clar en l’edublogosfera, sent indispensable afegir-los al nostre lector de RSS.


09| En.red.a2

E spiral comparteix amb un grup d’entitats, associacions i empre-ses idees, projectes, activitats...

En “en.red.A2 con Espiral”, vo-lem crear un espai per donar a conèixer aquestes connexions i fer una petita presentació dels amics en.red.A2 amb Espiral per generar sinèrgies i per crear xarxa.

Aquesta iniciativa s’ha posat en marxa recentement i mica en mica anirem afegint a la web els nous amics i en.red.A2.

Pot ser alguns ens faran descobrir noves possibilitats, ens informaran de projectes, esdeveniments o recursos que ens poden ser útils, o ens aju-daran a trobar allò que estàvem buscant relacionat amb les tecnologies i l’educació.

Pot ser també, en el cas d’alguna empresa d’en.red.A2 que ens fa ofer-tes especials pels socis i sòcies d’Espiral.

En definitiva un espai per obrir-nos al món i per fer palés que no estem sols i que treballar en xarxa sempre és més enriquidor i positiu.

DIMEl grup d’investigació DIM UAB (Didàctica i Multimèdia) neix com a grup d’investigació (reconegut per la UAB) en el Departament de Pedagogia Aplicada, en el marc institucional de la Facultat de Cièn-cies de l’Educació de la Universitat Autónoma de Barelona.

REVISTA COMUNICACIÓN Y PEDAGOGÍAEl Centre de Comunicació i Peda-gogia és un Centre de Recursos Educatius, de caràcter privat i sen-se finalitats lucratives, gestionat per l’Associació de Premsa Juvenil (APJ), i per una sèrie d’estudiants i voluntaris docents que configuren un important grup interdisciplinari.


NOVADORS.ORGNovadors és una associació formada per experts en noves tecnologies i educació i per professionals de tot l’àmbit educatiu, des d’Infantil a l’universitari. Es va constituir en febrer del 2003.

QUADERNS DIGITALS.NETRevista digital de Educación y TIC.

09| En.red.a2

AULABLOGAssociació de professionals de l’educació que creen ponts amb altres professionals com ells que estan començant amb això de les TIC i so-bretot els Blocs...

EDUCACiÓN SIN FRONTERASLa precària situació del sector edu-catiu, l’abisme de desigualtat enfront del principi d’igualtat d’oportunitats, la marginació de la dona, la conscièn-cia d’intercanvi desigual i el respecte almedi ambient són les principals raons que impulsen la nostra labor.

CETEIEl CETEI neix de la mà de la Fundació Joan XXIII com un centre de tecnolo-gies de la informació i la comunicació (TIC) que té com a objectiu mostrar les potencialitats de les tecnologies als ciutadans i a les organitzacions.

ACCIONATURA.ORGAcciónatura és una de les primeres ONG espanyoles, sense ànim de lucre, dedicada exclusivament a la protec-ció, millora i restauració dels ecosiste-mes naturals. Espiral col·labora amb Accionnatura en la campanya


10| Expoelearning

E l dia 20 de març de 2009, en el marc del 8è Congrés EXPO-ELEARNING celebrat en el Palau de Congressos de la Fira de Barcelona, va tenir lloc una nova sessió d’EducaParty.

L’acte, organitzat per AEFOL, amb la col·laboració de la nostra associació, va comptar amb la participació de 106 assistents proce-dents de tota Espanya i i d’Amèrica Llatina.

La sessió es va iniciar amb la presentació de les activitats de la nostra associació per part del tresorer de l’entitat, el Sr. Joan Pa-drós.

A continuació el Sr. Josep Ritort editor de d’Hiperbólic - Edicat ens va presentar una iniciati-va innovadora consistent en un concurs literari que té per finalitat promoure la lectura i l’escriptura dels escolars. En aquesta iniciativa duta a terme a través de la revista la revista juvenil Dèria i dirigida a alumnes d’ESO, batxillerat i Cicles formatius, els estu-diants, a partir d’un capítol inicial prèviament escrit, han de completar la història amb

tres capítols més. La participació de més de 2.200 escolars mostra l’èxit d’aquesta iniciativa.

Miquel Ángel Prats, director del CETEI - Fundació Joan XXIII, segu-rament en la intervenció més interessant de la tarda, va realitzar, com ell mateix va definir la seva participació, una fotografia de la situació actual de l’ús de la tecnologia a la nostra escola. A més ens va presentar la segona edició de l’ITworldEdu que celebrarà a Barcelona del 28 al 30 d’octubre de 2009.

Des de l’Institut Obert de Catalunya (IOC) el Sr. Francesc Pomés i el Sr. Jordi Blanch ens van presentar la realitat d’aquesta institució que agrupa els estudis de secundària a distància que ofereix el Dpt. d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Els més de 10.000 alumnes matriculats a l’IOC el curs 2008-2009 són una mostra més que evident de l’èxit d’aquesta modalitat de formació.

En una altra intervenció, el Sr. Luis Fernando del Signe, director general de TRALCOM, ens va informar d’una experiència que s’ha impulsat en altres països i que ara, de forma experimental, s’està implantant en algun dels nostres centres escolars. Es tracta de la creació d’una aula interactiva per facilitar la implantació de les no-ves tecnologies a les aules. A través d’una plataforma de televisió


sobre IP, el professor, amb un comandament a distàn-cia i amb un aprenentatge ràpid i senzill, pot accedir a recursos multimèdia des de l’aula, ja sigui a través d’una televisió o d’un pro-jector. I tot això a un cost molt raonable.

El Sr. Héctor Ruíz Director General de Digital-Text ens va presentar la seva pro-posta de llibres de textos digitals per a secundària.

Finalment, els Srs Jordi Guim i Manuel Rino, mem-bres d’Espiral, ens van ofe-rir la ponència “Últimes tendències aplicades a l’educació: Web 2.0, RSS, Wikis, blogs, Google com a escola 2.0” i el taller “Possibilitats de la metodologia PBL”. Durant la conferència, ens van oferir una sèrie de reflexions sobre com Internet modificarà els patrons de conducta dels estudiants en canviar el seu entorn social i els seus hàbits i com tots aquests canvis incidiran directament en una profunda estructuració de la concepció de com educar.

Finalment en el taller sobre la sobre l’aprenentatge basat en problemes, ens van oferir una visió d’aquesta metodologia que entronca directament amb l’aprenentatge per competències.

Des d’Espiral valorem molt positivament la nostra col·laboració en l’organització d’aquest esdeveniment i el gran acolliment que va tenir, cosa que queda reflectida en la gran assistència de persones interessades en l’educació i les TIC.

10| Expolearning


11| Digiteach, teaching teachers

E n el marc del Programa Sòcrates/Grundtvig 2, Espiral va partici-par, juntament amb el Centre de Recursos de Formació de Perso-nes Adultes de la Unitat d’Educació Permanent del Departament d’Educació, en el Projecte Digiteach, teaching teachers, que es va

desenvolupar durant dos cursos: 2006-2007 i 2007-2008. Es tracta d’un projecte europeu adreçat a la Formació del professorat en el què van participar els socis d’Espiral: Pepa Valdelvira Aguilera (coordina-dora), Juan Miguel Muñoz, Immaculada Barriendos, Eva Royo y Mercè Batlle.

El projecte es proposava compartir eines i materials que ajudin a fomen-tar l’ús de les TIC entre el professorat. Es va fer servir una plataforma comuna per desenvolupar formes d’ensenyament i desenvolupar mate-rials digitals: http://www.digiteach.eu i http://moodle.pcvowd.be. També pretenia avaluar l’efectivitat dels diferents recursos.

Institucions i països participants

1.PCVO Waas en Durme (Bèlgica) www.pcvowd.be.2.Czech e-Learning Network (República Txeca) www.celn.cz.3.Landsforeningen Ligeværd (Dinamarca) www.ligevaerd.dk.4.Centre of Continuing Education in Sopot (Polònia) http://www.cku.sopot.pl.5.Tõrva Town Government (Estonia) www.torva.ee.6.Espiral, Educació i Tecnologia - Centre de Recursos de Formació de Per-sones Adultes (Catalunya / Espanya) www.ciberespiral.org.

Accions dutes a terme:Es va construir una Plataforma wiki (http://www.digiteach.eu) on s’anaven penjant els diferents articles elaborats i es compartien recursos sobre:

1. Bones pràctiques.2. Programes de formació: Formació TIC del professorat, Intel – Ensenyar cap al futur, La Fundació el Salt del Tigre (The Tiger Leap Foundation) a Estònia i els seminaris permanents en TIC per l’Educació d’Adults (SETI-CPA)3. Pràctiques: Sistemes electronics d’aprenentatge (Dokeos i Moodle).4. Software educatiu: Captivate, PCVOWD Generator, Wink i OLE Trial version of On-line learning platform 5. Eines: PDA, MULTIMICE i IR MULTIMICE .6. Les visites: Visita a Bèlgica: http://www.xtec.net/~jvaldelv/digiteach/digiteach_difusio_def.pdf; visita a Estònia: http://www.xtec.net/~jvaldelv/digiteach/visita_estonia.pdf. També es van realitzar visites a la República Txeca, a Barcelona, a Polònia i a Dinamarca.

Avaluació / Valoració del projecte:Alguns dels objectius que es van plantejar en un principi com, per exemple, examinar quins aspectes compartíem sobre la problemàtica de com motivar el professorat per a fer servir les TIC a l’aula, intercanviar mètodes per desenvolupar les habilitats en el professorat i establir una plataforma conjunta per interactuar entre nosaltres i difondre els recursos que hem trobat, es van anar aconseguint de manera progressiva.


Va ser un projecte realment multidisciplinar perquè va implicar professionals de diver-ses àrees d’ensenyament, tots, però, amb un punt en comú: l’interès per promoure la utilització de les TIC a l’aula.

L’ús de les TIC en aquest projecte va ser significatiu: des de l’ús del processador de textos en línia, la participació en videocon-ferències, fins a espais web per compartir informació. A més, desenvolupar compe-tències amb la utilització d’aquestes eines. A partir de la visita al Centre PCVOWD de Bèlgica (novembre 2006) vam poder apren-dre altres maneres d’organitzar les TIC al centre, d’organitzar les classes i preparar els materials per fer servir a classe.

Ens interessava sobretot veure la incidència que tenia el projecte en el professorat que ensenya a persones adultes, que és el grup al que ens proposàvem arribar. En aquest sentit, a partir de la recopilació de recursos i de bones pràctiques que vam recollir en la plataforma, es va procurar que tingués incidència, en primer lloc, en el professorat de les associacions que partici-pen en el projecte i, en segon lloc, a partir de la publicació d’articles, en la comunitat educativa més amplia.

L’entesa amb els socis va ser excel·lent: es van respectar els acords presos en les tro-bades i es van complir els terminis de treball. Hi va haver una comunicació fluïda i es van compartir les tasques burocràtiques entre l’equip de professorat. Un indicador de la bona marxa del projecte va ser que tots el països van participar molt activament.

El suport en l’assessorament i finançament per part de l’administració va ser suficient però hauria calgut un recolzament en el lloc de treball per poder disposar de temps lliure per poder dedicar al projecte.

El projecte va tenir incidència en la formació del professorat perquè la informació va estar disponible de manera immediata a través de la web (www.digiteach.eu). Pel que fa a Catalunya, l’informe de la visita al centre belga va ser presentat a la Subdirecció General de Formació de Persones adultes i, a més, l’article es va publicar en diverses revistes educatives.

A més dels diversos recursos, els resultats de l’experiència es van posar en pràctica i es van exposar en els diferents Seminaris de formació del professorat (SETICPA) a través de les persones que participaven en el projecte i al mateix temps dirigien els seminaris en diverses zones de Catalunya. Per exemple, l’ús dels simuladors, que per-met avançar en el terreny de l’autoaprenentatge o l’ús de les videoconferències, com una eina per facilitar l’ensenyament i aprenentatge a distància.

Fruit d’aquest projecte, es va editar una publicació titulada “Obrint les aules a Europa. Projectes Europeus Grundtvig” (http://spedr.com/3deh4), una publicació-guia que explica què es un projecte europeu, com es pot participar, llocs per informar-se’n, què es Grundtvig, etc.

11| Digiteach, teaching teachers


E ls dies 18, 19 i 20 de març de 2009, el nostre president, Juan Miguel Muñoz, va participar en les I Jornadas Educación y TIC, ce-lebrades a Torreón, Mèxic organitzades per la consultora Mayeutic en coordinació amb la Subsecretaria de Servicios Educativos de la

Región Laguna, (Mèxic) amb la col·laboració de la Universidad Iberoame-ricana Campus Laguna.

En aquestes Jornades, varen participar més de 200 docents de la Regió Laguna però també de la resta dels Estats Units de Mèxic.

El programa va ser molt complet i ric i el Juanmi Muñoz va fer la con-ferència inaugural titulada “Educar en el siglo XXI para el siglo XXI” . Igualment, el nostre president, va impartir una segona conferència sobre “Aprendizaje colaborativo”, una comunicació-presentació de la nostra associació, una altra comunicació sobre “Herramientas TIC e Internet en la educación” i un taller sobre Wikis i blogs.

De la resta d’activitats cal destacar:

Dues Vídeo-conferències: una sobre “eCompetencias Docentes” a cà-rrec de Cristóbal Cobo i una altra de l’Alfonso Bustos sobre “Alfabetización Digital y curriculum escolar”

Comunicacions: “Herramientas colaborativas Google en el aula” –Miguel Monreal, de Google-. “Haciendo la tarea en el futuro… en el 2009” -Ernesto González Casta-ñón-.

Experiències: “Campus Virtual en la escuela (Moodle).” -Cecilia Rodríguez Garrido- “Las Mochilas Digitales en el proceso educa-tivo” -Francisco Javier López-

Tallers Simultanis.

TALLER 1: “Moodle”TALLER 2: “Wikis y blogs” TALLER 3: “Herramientas Google”TALLER 4: “Aprendizaje Web2.0”TALLER 5: “El Podcast en el aula”TALLER 6: “Constructivismo en las Mochilas Digitales”

TALLER 7: “Cultura y software libre”TALLER 8. “Redes Sociales en la Educación”

Els assistents i l’administració educativa van felicitar als organitzadors per la bona martxa de les jornades i van demanar a Mayeutic que estan desitjant tornar per les segones Jornades.

12| I Jornadas TIC y Educación. Mèxic


13| Potsgrau

E spiral, continuant amb la línia de col·laboració amb entitats educatives, s’ha marcat un repte important: el disseny, la creació i l’acció docent del postgrau “Ús creatiu de les tecnologies en edu-cació” conjuntament amb la Universitat Oberta de Catalunya.

Els continguts desenvolupats al postgrau estaran directament relacionats amb la pràctica educativa diària a l’aula de les persones que hi participin i prendran tot el seu sentit en l’elaboració d’un projecte final d’aplicació al centre de treball.

Els objectius competencials que es treballaran són: Desenvolupar un enfocament creatiu de les problemàtiques vinculades a l’ús de les tecnologies en l’organització de l’aula i de l’escola.Analitzar i valorar el potencial d’aplicació de noves metodolo-gies, tendències i experiències de bon ús de la tecnología per a l’educació primària i secundària.Conèixer i utilizar noves eines i recursos tecnològics en xarxa.

El postgrau tindrà una càrrega de 30 crèdits ECTS, una durada de 2 o 3 semestres. Inicialment en català amb previsió de desenvolupar-se també en castellà a partir de febrer de 2010. Està estructurat en assignatures de 6 crèdits ECTS, tres d’obligatòries i una d’optativa, més un projecte final:

Fonaments pedagògics i competència digitalRecursos per al desenvolupament de la creativitatOrganització innovadora de l’aula i xarxes socials docentsMetodologies col·laboratives per a l’aprenentatge (optativa)Generació cooperativa de recursos educatius multimèdia (optativa)Projecte final de Postgrau.

El postgrau s’ofereix en la modalitat no presencial si bé el projecte pot incloure alguna trobada presencial. Les persones participants hauran de prendre un paper actiu durant el procés d’aprenentatge, plantejant dub-tes, oferint exemples i informacions addicionals, contribuint a resoldre els dubtes de companys i companyes, aportant la seva experiència personal, participant activament als treballs grupals,... Aquesta participació activa es tindrà en compte en l’avaluació de cada assignatura ja que és una part essencial del procés d’aprenentatge. La inversió es fixarà al voltant de 2.100 euros. Aquí és on el fet d’estar associat a Espiral guanya valor: els socis i les sòcies gaudiran d’un des-compte del 17%. Es tracta d’un repte important, carregat de responsabilitat però, a la vegada, engrescador. Irene Martínez i Xavier Suñé

Postgrau “Ús creatiu de les tecnologies en edu-cació”: un repte.


14| Aniversari: 15 anys

L ’acte va començar amb una breu presentació per part de la pre-sidenta de l’associació, Bea Marín. A continuació va prendre la paraula el Sr. Joan Badia Pujol, Sots-director general de Formació Permanent i Recursos Pedagògics del Departament d’Educació de

la Generalitat de Catalunya.

El Sr. Joan Badia va centrar la seva intervenció sobre tres eixos:- en primer lloc va agrair la feina d’associacions com Espiral - en segon lloc va comentar la crisi per la que passa el contracte “esco-la - alumnes - família”, deguda als canvis que s’han produït a la nostra societat. - per últim va dir que avui en dia els estudiants de la carrera de mestre no reben la suficient formació en diferents aspectes, com per exemple les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), i que associacions com Espiral podrien ajudar a la Universitat.

Un cop finalitzada la seva intervenció en Joan-Anton Sánchez va fer un resum de la memòria dels 15 anys d’història de l’associació.

Posteriorment va agafar la paraula el soci fundador de la associació, en Pere Marquès, el qual va comentar la seva visió sobre el futur de l’Associació.

Primerament va dir que cal reforçar la idea original de l’Associació: ser punt de trobada sobre les idees sobre les TIC que sorgeixin avui en dia i en el futur, a nivell de Catalunya físicament, però també a nivell global virtualment. En segon lloc va proposar dues idees, la primera és revita-litzar el consell assessor. En temps passats el consell assessor l’havien format persones de reconegut prestigi que assessoraven l’associació i li donaven renom; avui en dia podria estar representat per informàtics i gent que estigués lligada d’alguna manera al treball a la universitat. La segona idea és propiciar grups de recerca, des de múltiples perspectives però especialment orientats a les TIC, de cara a ajudar a combatre el fracàs escolar. A posteriori va retre un homenatge sorpresa (la gent afec-tada no ho sabia prèviament) a membres de l’associació que havien estat importants en algun moment del passat. Els va fer pujar i els va dir que havien d’aportar dues idees sobre el futur de l’Associació.

Lluís García Ramos: va ser la mà dreta d’en Pere Marquès als inicis de l’Associació. Les seves dues idees van ser, en primer lloc, combatre l’escletxa digital i, en segon lloc, la idea d’associació digital. A més a més, va recordar en Pablo Arce, el qual va ser el primer secretari de l’Associació.

Assumpció Guasch: ex-presidenta de l’Associació. Les seves idees van ser, tornar als grups de treball, que les TIC han de donar més suport a la diversitat i treball des de la perspectiva de gènere al món de les TIC.

Fèlix Berenguer: secretari i membre de la junta directiva. Va comentar que ell personalment no s’hi dedica a l’educació, que és administratiu i compleix aquesta funció a l’Associació, però que l’educació és un tema


que li interessa. Les seves idees són que l’Associació tingui més socis (2000 en 10 anys) i que, amb el temps, l’Associació aconsegueixi fer trobades a altres llocs d’Espanya.

Joan-Anton Sànchez: ex-president i actual vice-president de l’Associació. Va dir que de cara al futur es podria treballar amb l’alumnat i professorat des de l’Associació i establir vincles de relació i col·laboració amb altres associacions.

Joana María Sancho va destacar una cosa: que quan parlem de tecnologia de l’educació, el més important és l’educació, la tecnologia és només una ajuda més. També va destacar que els mestres hem de ser “professors d’alumnes”, no “professor de matèries”.

Concepción Cabezas va donar dos consells: el primer, ajuntar esforços entre profes-sorat i alumnat i, el segon, mantenir una certa dosi d’insatisfacció de cara a millorar sempre. També va dir que es podrien crear petites taules rodones amb experts a cada una a les jornades d’Espiral.

Roger Rey: va dir que s’han de crear grups de treball, però que cal tenir en compte que avui en dia es molt difícil innovar, ja que gairebé tot ja està inventat. També va dir, igual que la Joana, que l’educació d’avui en dia està massa centrada en els continguts i poc en les persones, i que no hi ha una “apropiació de la tecnologia”, és a dir, que no la fem nostra, només és un complement.

Luis Carazo: va ser l’encarregat del diari durant una època. Va dir que cal canviar el concepte d’escola de “lloc on m’ensenyaran” a “lloc on vaig a aprendre”. I una altra idea seria assessorar polítics, ja que aquests molts cops es troben amb problemes que han de resoldre i potser no saben ben bé com ja que no dominen la matèria.

Juan Miguel Muñoz: va entrar a l’Associació per fer una revista com P&C, però en ca-talà, però el projecte va quedar aturat. Va comentar que les TIC han de ser una ajuda a l’educació, però no l’ajuda. Va proposar la creació de “píndoles formatives”, és a dir, cursos ràpids de formació per a necessitats concretes, de cara a cobrir necessi-tats específiques sense haver de passar per una formació general. I recalcar que cal col·laborar amb entitats (universitats, bancs...) i que la formació ha de ser semi-pre-sencial amb programari lliure. Abans del descans va agafar el micròfon la secretària del Col·legi de Llicenciats i va dir que cal potenciar el consell assessor.

L’acte es va reprendre i Vicent Partal, introduït per la Presidenta, va començar la conferència “El paper de les associacions davant l’educació”:

1. Evolució ràpida de l’educació: a l’època franquista tot el que una persona necessi-tava per viure estava al “Cató”.

1.1 Les institucions educatives són conscients de que el món ha canviat molt, però no el suficient.

2. El món avui en dia pateix una acceleració del temps. Exemple: si la CNN diu que una empresa ha fet fallida, encara que no sigui veritat, al cap de dues hores l’empresa haurà fet fallida efectiva per la repercussió de la mateixa notícia.


3. Estem avançant cap a un nou model de gestió d’informació: la gestió col·lectiva i, alhora, cada dia la informació està més a l’abast de tothom (gràcies a Internet). Un exemple de coneixement col·lectiu col·laboratiu és Wikipedia, una enciclopèdia online oberta, on tothom pot afegir i editar el coneixement.

4. Estem avançant també cap a un nou model de compartir els drets intel·lectuals. En informàtica, per exemple, estem passant de l’estructura comercial de Microsoft (codi tancat) cap a l’estructura d’informació compartida de Linux (GNU/GPL, codi obert modificable). Va posar l’exemple del Ubuntu Linux, una distribució de Linux feta a Sud-Africa pagada per un multimilionari.

4.1 Copyleft enfront Copyright. Amb el Copyright l’autor té tots els drets i copiar o reproduir qualsevol part de l’obra és il·legal, amb el Copyleft l’autor només te alguns drets reservats; tu pots copiar la seva obra, però no vendre-la per exemple.

La conclusió dels punts anteriors es podria concretar dient que la nostra societat està canviant del individualisme al col·lectivisme i col·laboracionisme. A continuació va co-mençar a parlar de l’educació i va exposar 3 idees bàsiques sobre l’educació actual:

1. El model tradicional de relació mestre - alumne està en crisi (educació tradicional). 2. La formació continuada que s’està imposant avui en dia és una conseqüència lògi-ca de l’evolució de la societat. 3. Quin sentit té l’ensenyament de continguts?

3.1 Els continguts no són el tot, però l’educació gira al voltant d’ells. 3.2 Avui en dia, a la velocitat que canvien els continguts, basar-se en ells per edu-car és un SUÏCIDI. 3.3 Alternativa: escola de valors (no ensenyar valors, sinó discutir i parlar d’ells). És hipòcrita per part de la societat pretendre que l’escola ensenyi valors quan ella ma-teixa (família, govern, mitjans de comunicació) ha relaxat la seva tasca d’educació de valors.

El multiculturalisme el veu com una oportunitat, no un problema, encara que si que en crea. S’ha de parlar amb les altres religions mitjançant un diàleg laic. La nova educació ha de tenir 3 eixos:

1. Sistema educatiu únic (ha de desaparèixer l’escola privada)

2. L’educació ha de dur-se a terme durant tota la vida. Formació continuada per a tothom.

3. S’ha de rendibilitzar l’ús els edificis on s’estudia (han de tenir mes usos i durant un horari més ampli, per què ha d’estar tancada l’escola per la tarda?). L’educació virtual s’ha d’utilitzar només per a casos concrets, ja que no és bona.I per últim, va comentar la idea de “fractura digital”. Va dir que la fractura digital no és el problema, és una manera de camuflar el realment greu: la fractura social. El problema no és la gent que no es connecta a Internet, sinó que hi ha molta gent que no pot accedir-hi.

Amb la col·laboració de:

Associació Espiral, Educació i TecnologiaCentre de Tecnologies Ituarte - Fundació Joan XXIII.

Av. M. D. Bellvitge, num. 100.08907 L’Hospitalet (Barcelona)c/e: [email protected]

Telèfon: +34 93 364 49 00Fax: +34 93 364 49 09

www.ciberespiral.org

memòria associació espiral, educació i tecnologia

Documents