memÒria anual 2011
DESCRIPTION
Informació de les activitats desenvolupades per l'IRTA durant l'any 2011TRANSCRIPT
MeMòriad’activitat
2011
3 / Memòria 2011 /
ÌNDEX
edita: irta
redacció: departament de comunicció de l’irta
Maquetació: ingo terraza
impressió: ctc
©
Passeig de Gràcia, 44, 3a pl.
08007 Barcelona
t. 93 467 40 40
www.irta.cat
ProDucció vEgEtal
cultius extensius / 22Fructicultura / 26
Postcollita / 34Protecció vegetal Sostenible / 36
Genòmica i Biotecnologia / 42
ProDucció aNiMal
Genètica i Millora animal / 46Nutrició, Salut i Benestar animal / 48
aqüicultura / 50Sanitat animal / 56
iNDÚStriES aliMENtÀriES
tecnologia alimentària / 62Qualitat de Producte / 66
Seguretat alimentària / 72Funcionalitat i Nutrició / 74
l’irta
informe del director General / 6informe del director científic / 8
estructura científica / 9L’irta / 10
L’irta en Xifres / 14
Gestió integral de residus Orgànics / 80ecosistemes aquàtics / 82Horticultura ambiental / 84
Producció ecològica i Bioenergia / 86Ús eficient de l’aigua / 88
MEDi aMbiENt i caNvi global
5 / Memòria 2011 /
informe del director General / 6
informe del director científic / 8
estructura científica / 9
L’irta / 10
irta
6 / Memòria 2011 / 7 / Memòria 2011 /
nostre Govern en particular. durant el consell d’administració de desembre de 2011 es varen aprovar una sèrie de mesures
d’ajustament estructural que tenen com a objectiu viabilitzar i equilibrar la gestió pressupostària del nostre institut, per tal
d’adaptar-nos als temps actuals i en previsió de que l’horitzó de recuperació de l’entorn no es produirà a curt termini.
des del punt de vista del finançament estructural, l’irta afronta l’any 2012 amb una aportació de la Generalitat que ens
situa als nivells anteriors a 2007, on disposàvem de 8 centres i 546 persones front els 10 centres actuals i 571 persones.
Per poder fer front a la minva de recursos hem aconseguit augmentar els resultats propis de l’activitat i hem minvat la
partida de despeses estructurals. això ha fet que el resultat de la liquidació el 2011 hagi pogut absorbir en bona part aquesta
disminució de les aportacions de la Generalitat, tot i que encara arrosseguem un dèficit acumulat, principalment generat el
2010. d’aquesta forma els ajustaments interns necessaris per adequar la nostra estructura al nostre finançament s’han pogut
modular gràcies als dos aspectes abans esmentats. La direcció general ha impulsat, també, un pla corporatiu d’estalvi en les
despeses generals, amb una component significativa sobre els consums energètics i una sèrie de reformes encaminades a
optimitzar els processos interns i a regular les condicions de treball per tal de poder fer més amb menys.
en aquest sentit cal recalcar l’esforç que s’està fent a tots els nivells de l’organització per tal de reconduir la situació de crisi
i de mantenir la competitivitat de l’irta. Per posar dos exemples en nivells diferents, aquest esforç s’ha traduït en un estalvi
en despeses generals de 380.000€ o en un augment en les xifres de productivitat científica que han suposat 36,74 cites/
investigador l’any 2011 front les 32,08 cites per investigador i any del 2009.
des del punt de vista de l’organització interna cal destacar la creació de la direcció de transferència i divulgació, que des del
mes de setembre ocupa na rosa cubel Muñoz, impulsant els plans estratègics de transferència i divulgació a nivell de cada
un dels programes i posant en marxa el pla pilot per a la mesura de l’índex “t” de transferència de tecnologia i divulgació.
L’índex “t” ha de servir per a completar la mesura objectiva de la triple missió i visió de l’irta: l’avenç de la ciència (índex h),
de la competitivitat del sector i del nostre autofinançament (índex e) i de la transferència al sector (índex t).
aquesta memòria també presenta, de forma resumida, les actuacions més rellevants de l’irta durant l’any 2011 en cada un
dels programes en els que duem a terme la nostra tasca. Només voldria destacar-ne dues. La primera és la inauguració oficial
de la Unitat Mixta irta-Ordesa per S.a.r. el Príncep d’astúries com a exemple de col·laboració público-privada. La segona,
també la inauguració oficial del craG per la Ministra de ciència i innovació, com un altre exemple de col·laboració pública
entre el cSic, la UaB, la UB i l’irta. ambdós són projectes que, en el context actual, ens han de donar esperança i enfortir la
nostra capacitat de lluitar per aconseguir una r+d+i agroalimentària potent, referent i singular.
Josep Maria Monfort
Director General
El coNtEXt EXtErN tal com hem anat fent els darrers anys, una vegada més l’irta presenta la seva memòria
anual en un context generalitzat de crisi econòmica, amb unes perspectives de millora global
de la situació que els experts coincideixen en fixar a un horitzó que cada cop és més llunyà.
aquesta conjuntura ha tingut conseqüències concretes que han afectat la pròpia estructura
de l’irta, tal i com es detalla en la segona part del meu informe.
tot i això, el sector agroalimentari està resistint bé a espanya, i així ho posen de manifest
les estadístiques que ens mostren com aquest sector és punter i representa el 17,5% del
valor afegit Brut de la indústria catalana, amb 4.344 empreses i establiments, la generació
directe de 76.834 llocs de treball, 18.500 milions d’euros en vendes netes i un nivell d’exportacions creixent més o menys
segons el subsector. respecte a les empreses agroalimentàries, les que millor han aguantat el descens en el consum intern
han estat les que han fet un esforç per la internacionalització i han reforçat la seva presència exterior mitjançant l’exportació.
aquest fet ha estat una oportunitat per explorar noves vies de col·laboració público-privada amb les empreses del sector
agroalimentari que veuen el moment de posar en el mercat tecnologies i processos altament competitius mitjançant la creació
de noves empreses de base tecnològica o reforçant la seva col·laboració amb l’irta mitjançant la formalització d’unitats mixtes
de recerca i innovació.
en l’esfera de relació amb el sistema de ciència i tecnologia català cal destacar l’aprovació, per part del Govern, del projecte
del Pla estratègic de recerca, transferència i innovació agroalimentària de catalunya, impulsat pel departament d’agricultura,
ramaderia, Pesca, alimentació i Medi Natural, i coordinat conjuntament amb l’irta. esperem veure els fruits d’aquest projecte
a finals de l’any 2012, amb un full de ruta que permetrà una millor alineació dels diferents agents del sistema i un millor retorn
de la inversió que l’administració fa anualment en aquest sector de la ciència i la innovació.
tot i que les mesures d’estalvi preses durant l’any 2011 han tingut com a resultat el tancament de les antenes de califòrnia i
Panamà, l’enfortiment de les relacions internacionals de l’irta segueixen sent una de les prioritats d’aquesta direcció general,
tal com es desprèn de l’exercici de reflexió estratègica dut a terme en els darrers anys. Per a l’any 2012 s’ha concebut un
ambiciós pla d’assistència a fires internacionals, tasca en la que es treballa conjuntament amb PrOdeca i acc10, i les
missions de la direcció general als països on creiem que aquesta relació pot contribuir d’una forma més clara a la consecució
dels nostres propis objectius.
L’agenda estratègica per a la innovació europea (Sia), el proper programa marc europeu (Horizon 2020) i l’impuls que, tant
des del european research council (erc) com des del european institute of tecnology (eit), s’està donant a la recerca i la
tecnologia per tal d’aportar noves i bones idees al mercat, capaces d’acabar generant valor i nous lloc de treball, ens anima
a posicionar-nos com a un centre de recerca i tecnologia referent en el món agroalimentari, amb unes capacitats i tradició de
concertació amb els sector que ens fan únics.
EN clau iNtErNaa través de les reunions mantingudes a tots els centres durant l’any 2011 vaig tenir l’ocasió d’explicar al personal les
conseqüències que tenen pel nostre institut les mesures d’estalvi que s’impulsen des de l’administració en general i des del
iNforME DirEctor gENEral L’irta
8 / Memòria 2011 / 9 / Memòria 2011 /
La creació de l’estructura científica de l’irta l’any 2009 tenia com a punt de partida la voluntat
de que la gestió de la nostra activitat estigués organitzada en un primer nivell a partir de les línies
científiques de l’institut, més que en la seva distribució territorial. aquesta nova organització ens
ha de dur cap a una millor gestió dels recursos disponibles, afavorint la gestió conjunta d’activitats
semblants o complementàries dins la mateixa disciplina realitzades per centres disseminats en
el territori, permetent als grups petits i separats comptar amb el suport d’altres grups amb més
massa crítica i facilitant la transversalitat entre vàries disciplines. L’any 2011, l’estructura existent
d’Unitats Operatives, que s’encarregaven de gestionar els recursos humans i l’economia de
l’activitat d’r+d+t, s’ha integrat en l’organigrama científic, el que elimina un nivell de gestió i fa
aquesta més eficient i econòmica. el resultat d’aquesta reorganització ha estat que les 23 Unitats Operatives han quedat integrades
dintre dels 16 Programes científics i que els Subprogrames existents han passat de 37 a 31. Les funcions de coordinador de Programa,
que a partir d’ara s’anomena cap de Programa, i de director de Subprograma, han estat adaptades a la nova situació, en la que el
cap del Programa assumeix la major part de les responsabilitats que anteriorment tenien els caps de les Unitats Operatives. amb
aquests canvis queda conclòs el procés d’organització interna començat amb la creació dels Programes i Subprogrames científics.
L’avaluació dels Plans estratègics de cada Programa, que va acabar el gener de 2011 ha progressat durant aquest any amb l’informe
que el director científic va adreçar a la direcció de l’irta. a partir d’aquest any comença una nova etapa en la que l’equip directiu
de l’irta elaborarà un Pla estratègic global que considerarà a més de la informació ja existent (document del Pla estratègic de cada
Programa i els informes dels avaluadors i del director científic), els informes de posicionament de cada Programa elaborats per la Unitat
de vigilància tecnològica. aquest Pla estratègic inclourà uns objectius específics per cada Programa i per a les direccions operatives
de l’irta, essent un dels elements clau per a la confecció del Pla d’actuació que el cap de cada Programa haurà de preparar cada
dos anys: després de l’avaluació externa que es farà una vegada cada quadrienni, i dos anys més tard. aquests plans d’actuació, que
començaran a fer-se el darrer trimestre de 2012, seran uns fulls de ruta de les activitats a dur a terme per cada Programa. el grau del seu
acompliment servirà també com element per a determinar els complements econòmics de productivitat dels responsables dels Programes.
els índexs científics de l’irta i dels seus Programes, particularment l’índex “r” que mesura el nombre de citacions que ha tingut
l’investigador promig de l’irta l’any anterior, ha continuat la seva progressió sostinguda des que el vam començar a mesurar l’any
2009. el seu valor ha estat de 36,74 cites/investigador l’any 2011, mentre que l’any 2009 va ser de 32,08. aquesta línia positiva
ha de continuar i augmentar en el futur si volem millorar la qualitat de la nostra producció científica, constituir la recerca que duem
a terme un referent per altres investigadors a nivell nacional i internacional i ser capaços d’atreure les millors empreses per tal que
concertin amb els investigadors de l’irta la seva recerca i programes d’innovació. Un element essencial en aquesta línia és anar cap
a una major internacionalització de la nostra recerca, el que estem intentant seguir amb diversos índexs. Un d’ells és l’índex “i” que
és el quocient entre el nombre de publicacions Sci de l’irta i de cada Programa que s’han fet amb autors d’institucions de recerca
d’altres països i el nombre total de publicacions Sci de l’irta. aquest índex fou de 0,35 de promig corporatiu a finals de 2011, amb
una ventall molt ampli entre Programes que oscil·lava entre 0,68 el més alt i 0,13 el més baix. L’índex “i” dels Programes està ben
correlacionat amb el nombre de cites (anual o global) de cada Programa, el que suggereix que els articles que publiquem amb grups
de recerca forans tenen més impacte que els que no els inclouen. a més de ser una via important de finançament per l’irta i els seus
programes, els projectes europeus són una manera evident d’augmentar la internacionalització dels grups que hi participen, pel que
han de ser uns objectes d’atenció especial tant per part de l’irta com dels seus Programes.
Pere arús,
Director Científic
iNforME DEl DirEctor ciENtífic l’EStructura ciENtífica. orgaNigraMa
Àrea SubprogramaPrograma
DirEccióciENtíficaPere arús
MEDi aMbiENti caNvi global
iNDÚStriESaliMENtÀriES
ProDuccióaNiMal
ProDuccióvEgEtal
EcoNoMiaagroaliMENtÀria
Ús eficient de l’aigua Joan Girona
• Ús eficient de l’aigua / Joan Girona
ecosistemes aquàtics carles ibáñez
• ecosistemes aquàtics / carles ibáñez
Gestió integral de residus orgànics Xavier Flotats
• carcterització i valorització agrícola • eines de gestió, planificació i presa de decisions • tecnologia del medi ambient
Horticultura ambiental robert Savé
• ecofisiologia / Felicidad de Herralde • enginyeria i agronomia de biosistemes / Pere Muñoz
Funcionalitat i nutrició José antonio García
• Funcionalitat i nutrició / José antonio García
tecnologia alimentària Jacint arnau
• enginyeria alimentaria / Pere Gou • Processos a la indústria alimentària / Jacint arnau • Noves tecnologies de procés a la ind. alimentària / Josep comaposada
Seguretat alimentària Margarita Garriga
• Noves tecnologies de la conservació / Margarita Garriga • Seguretat abiòtica dels aliments / Massimo castellani • Seguretat biòtica dels aliments / teresa aymerich
Qualitat del producte Mª Àngels Oliver
• Qualitat de la cana / Maria Font • Qualitat en aliments d’origen animal / Mª Àngels Oliver
Sanitat animal
Producció de remugants Àlex Bach
• Producció de remugants / Àlex Bach
Genètica i millora animal raquel Quintanilla
• avicultura / amadeu Francesch • cunicultura / Miriam Piles • Genètica i millora de porcí / raquel Quintanilla
aqüicultura dolors Furones
• cultius aquàtics / alícia estévez • Seguiment del medi marí / Jorge diogene
Nutrició, salut i benestar animal Joaquim Brufau
• Benestar animal / antoni velarde • Nutrició de monogàstrics / enric esteve
cultius extensius conxita royo
• cultius extensius / conxita royo
Postcollita Josep Usall
• Postcollita de fruites i hortalisses / christian Larrigaudiere • Fruites i hortalisses processades / immaculada viñas • Patologia en postcollita / Josep Usall
Fructicultura Simó alegre
• Fruita dolça / Joan Bonany • Olivicultura, elaiotècnia i fruita seca / ignasi Batlle
Genòmica i biotecnologia Jordi García Mas
• cultiu in vitro / ramon dolcet • Genòmica / Jordi García Mas
Protecció vegetal sostenible Soledad verdejo
• entomologia / Jordi riudavets • Patologia vegetal / cinta calvet
economia agroalimentària José Mª Gil
• Mercats agroalientaris • anàlisi microeconòmic del sector agroalimentari • Sistemes d’informació en ec. agroalimentàries
ec. dels recursos naturals i desenvolupament agroalimentari José Mª Gil
• economia dels recursos naturals • desenvolupament sostenible
10 / Memòria 2011 / 11 / Memòria 2011 /
L’institut de recerca i tecnologia agroalimentàries (irta) va ser creat
l’any 1985. adscrit al departament d’agricultura, ramaderia, Pesca,
alimentació i Medi Natural, és un organisme públic que vol esdevenir
l’aliat estratègic del sector agroalimentari i ser el referent científic,
el motor d’innovació i de transferència tecnològica d’aquest sector.
Un conjunt de 10 centres i estacions experimentals propis
i 9 consorciats constitueixen el sistema corporatiu de
l’irta, repartits en 26 ubicacions a tot el territori.
contribuir a la modernització, competitivitat i desenvolupament
sostenible dels sectors agrari, alimentari i aqüícola, al proveïment
d’aliments sans i de qualitat per als consumidors i, en general, a
la millora del benestar de la població.
MiSSió
convertir-nos en referent científic, motor d’innovació i de trans-
ferència tecnològica. volem ser l’aliat estratègic del sector
agroalimentari.
viSió
l’irta ElS cENtrES
• 19 centres
• 26 ubicacions
• 8 a Barcelona
• 6 a Tarragona
• 8 a Lleida
• 4 a Girona
iNNovació anticipem les necessitats del sector i dels nostres clients,
aportant la nostra capacitat científica i tècnica per donar
solucions de qualitat, objectives i sostenibles.
4
ElS 7 valorS DE l’irta SóN:
coMProMíS ens involucrem amb un projecte comú, on tothom en forma
part i hi és necessari. a l’irta donem el millor de nosaltres
mateixos.
liDEratgE tenim la capacitat d’assumir responsabilitats i de mobilitzar
a les persones. assolim els objectius, exercint un lideratge
generós i confiant en les capacitats dels demés.
1 5
crEativitat estimulem la capacitat creativa de la nostra gent, tenint en
compte les iniciatives que ens permeten millorar contínuament
i ser un referent.
rESPEctE Fomentem les relacions interpersonals basades en la hones-
tedat i la proximitat, entenent que ningú és millor que l’altre.
2 6
vocació DE SErvEi treballem amb independència, fiabilitat, rigor i orientats als
nostres clients.
aPrENENtatgE compartim el coneixement, ens comuniquem obertament,
aprenem dels errors i treballem en equip.
3 7
eLS vaLOrS de L’irtarESPEctE
vocació DE SErvEi
crEativitat
iNNovació
liDEratgE
coMProMíS
aPrENENtatgE
Llesp
Estació Experimental d’Alcarràs
Estació Experimental de l’Ebre
Sant Carles de la Ràpita
Gandesa
Mas de Bover
Lleida
Gimenelles
E.E. Mas Badia
Monells
Centa
Torre Marimon
CREDA
CREAF
CReSA
Ascó
Cabrils
CRAG
Serveis Corporatius
Estació Experimental de LleidaBorges BlanquesMollerussa
Valls
Semega
Centres de treball propis
Centres concertats
Estacions experimentals pròpies
Estacions experimentals concertades
Finques i granges col·laboradores
12 / Memòria 2011 / 13 / Memòria 2011 /
cENtrES ProPiSi EStacioNS EXPEriMENtalS
ElS cENtrES ElS cENtrES
t. 93 467 40 [email protected]
alcarrÀSPartida Montagut s/n25180 alcarràs (Lleida)
MaS baDia estació experimental Fundació Mas Badiactra. de la tallada, s/n17134 La tallada (Girona)t. 972 78 02 75 / F. 972 78 05 17
crEafcentre de recerca ecológicai aplicacions ForestalsUniversitat autònoma de Barcelona Facultat de ciències-departamentd’ecologia08193 Bellaterra (Barcelona)t. / F. 93 581 13 12
SErvEiS corPoratiuSPg. de Gràcia, 44 3a pl.
08007 Barcelona
cabrilSctra. de cabrils, Km 208348 cabrils (Barcelona)
MaS bovErcrta. de reus - el Morell Km 4,543120 constantí (tarragona)
MoNEllStecnologia dels alimentscontrol i avaluació de PorcíFinca camps i armet17121 Monells (Girona)
creSacentre de recerca en Sanitat animalUniversitat autònoma de Barcelona08193 Bellaterra (Barcelona)t. 93 581 32 84 / F. 93 581 44 90
SEMEgaServicio de Mejora GanaderaFinca camps i armet s/n17121 Monells (Girona)t. 972 63 02 88 / F. 972 63 06 25
giroGestió integral de residusOrgànics - centre tecnològicPompeu Fabra, 108100 Mollet del vallès (Barcelona)t. 93 579 67 80 / F. 93 579 67 85
SaNt carlES DE la rÀPitactra. Poble Nou, Km 5,543540 Sant carles de la ràpita(tarragona)
torrE MariMoN08140 caldes de Montbui (Barcelona)
llEiDa (1) av. alcalde rovira i roure, 19125198 Lleida
llEiDa (2)estació experimental de Lleidaav. alcalde rovira i roure, 19125198 Lleida
cENtacentre de Noves tecnologiesi Processos alimentarisFinca camps i armet s/n17121 Monells (Girona)t. 972 63 00 52
cragcentre de recerca en agrigenòmicacampus UaB - edifici craGBellaterra - cerdanyola del vallès08193 Barcelona t. 93 563 66 00 / F. 93 563 66 01
crEDacentre de recerca en economia idesenvolupament agroalimentariParc Mediterrani de la tecnologiaedifici eSaBav. del canal Olímpic, 1508860 castelldefels (Barcelona)t. 93 552 10 00 / F. 93 552 11 21
aMPoStaestació experimental de l’ebrectra. Balada, Km 143870 amposta (tarragona)
cENtrES coNSorciatS
Producció Vegetal
Producció Animal
Tecnologia dels Aliments
Medi Ambient i Canvi Global
Economia Agroalimentària
14 / Memòria 2011 / 15 / Memòria 2011 /
l’irta EN XifrES l’irta EN XifrES
el personal propi el formen 571 treballadors distribuïts en els nos-
tres 9 centres dels que 204 són investigadors i 367 personal de suport.
La nostra plantilla està constituïda per un 53% de dones i un
47% d’homes.
el total de personal propi i el vinculat a l’irta el formen un conjunt de 751 persones.
al nostre sistema cooperatiu som un total de 1.105 persones.
1.049 activitats vigents de les que 284 es van iniciar al 2011.
369 contractes vigents per un total de 8,49 M€ amb 166 contractes iniciats i 233 clients totals dels que 63 són nous i 170 repeteixen.
de les convocatòries públiques competitives obtingudes al 2011, s’ha
obtingut un percentatge d’èxit a las del iNia del 71,7%, del 59,3% a
les MiciNN i del 33,4% a les Ue.
en el 2011 s’ha participat en 183 projectes de recerca, 25 dels quals
són projectes europeus.
ElS rEcurSoS HuMaNS ElS ProjEctES i coNtractES
• 571 trEballaDorS
• 9 cENtrES
• 204 iNvEStigaDorS
• 367 PErSoNal DE SuPort
• 53% DE DoNES
• 47% D’HoMES
• 751 PErSoNES a l’irta
• 1.105 PErSoNES EN El NoStrE SiStEMa cooPEratiu
el 2011 l’irta ha disposat de 46,04 milions d’euros en recursos totals.
Un 35,78 % dels recursos són aportats per la generalitat de catalunya i el 64,22 % són propis.
L’any 2011 s’han realitzat inversions per valor de 9.686.828,35€.
lES fiNaNcES
• 46,04 MilioNS D’EuroS EN rEcurSoS totalS
• 35,78 % DElS rEcurSoS SóN aPortatS PEr la gENEralitat DE cataluNya
• 64,22 % DElS rEcuSoS SóN ProPiS
• iNvErSioNS rEalitZaDES El 2011 PEr valor DE 9.686.828,35€
Evolució DElS cliENtS EN ElS DarrErS aNyS
Evolució clients
clients totals
Nous
repeteixen
273
91
182
233
63
170
255
84
171
20102011 2009
ProjEctES acoNSEguitS EN 2011
conseguidos
2011
Pressupost, M€
Èxit finançament
16
1,8
59,3%
19
1,6
71,7%
8
1,9
33,4%
MiciNN iNia uE
16 / Memòria 2011 / 17 / Memòria 2011 /
l’irta EN XifrES
la ProDucció ciENtífica y tÈcNica
irta
Sa altESa rEial El PríNcEP D’aStÚriES i DE giroNa iNaugurÀ la PlaNta Pilot irta-orDESa
Sa altesa reial el Príncep d’astúries i de Girona presidí la inauguració
de la Planta Pilot irta-Ordesa que es troba a les instal·lacions de l’irta-
ceNta de Monells (Girona), el 25 de febrer. en l’acte d’inauguració,
el Príncep d’astúries va estar acompanyat del conseller d’agricultura,
ramaderia, Pesca, alimentació i Medi Natural i President de l’irta,
Josep M. Pelegrí, del President del Grup Ordesa, Josep M. ventura,
del director general de l’irta, Josep M. Monfort i del director general
d’Ordesa, Josep campos.
L’objectiu de la planta pilot és la fabricació d’aliments a escala
preindustrial tot permetent a empreses i centres d’investigació
realitzar estudis i assaigs de nous productes alimentaris que aportin
valor afegit als aliments.
es tracta d’unes instal·lacions úniques al Sud d’europa, que han
suposat una inversió total de 2,3 milions d’euros, que contribuiran
a crear nou coneixement (r+d) i noves oportunitats a les empreses
nacionals, i que posen en valor la col·laboració público-privada, en
aquest cas, entre el món empresarial i l’irta.
La planta pilot és multifuncional ja que permet desenvolupar
aliments amb base làctia i provar altres productes com llets vegetals
(orxates, llet d’ametlles, etc.) begudes isotòniques o sucs de fruita.
això suposa que pot testar les investigacions de l’irta i d’Ordesa i,
també, projectes “sota demanda” d’altres empreses que no tinguin
la possibilitat de poder provar els seus processos a escala. La nova
instal·lació ha estat concebuda per lots amb un màxim de producció
d’uns 500 kg, el que suposa un estalvi important tant en el temps
com en el cost de producció (aproximadament un 70% menys en
comparació a una planta industrial d’una gran companyia). La planta
pilot consta d’una superfície útil total de 387,52 m2, i entre els seus
equipaments singulars destaca una torre d’assecat, única a espanya.
l’irta ENtrE ElS MillorS cENtrES ciEN-tíficS DE rEcErca DE l’EStat ESPaNyol
L’irta es troba entre els millors centres científics de recerca de l’estat
espanyol, segons l’estudi “indicadors Bibliomètrics de l’activitat
científica espanyola 2008”.
d’acord amb aquest estudi, l’irta se situa entre els centres científics
d’investigació que aporten una major quantitat de producció. a
durant el 2011 l’irta ha realitzat 704 publicacions totals formant part
de les 1.446 publicacions totals del Sistema cooperatiu les quals es
subdivideixen en les següents categories:
irta
1. Publicacions científiques
articles científics
Llibres i capítols de llibres
altres articles científics
300
50
19
217
35
2
Sistema cooperatiu
irta
3. Publicacions de transferència de tecnologia
tesis doctorals
treballs Fi de carrera
articles tècnics i de divulgació
35
63
71
15
42
82
Sistema cooperatiu
irta
2. contribucions a congressos i reunions científiques
comunicacions i Pòsters a congressos
292361
Sistema cooperatiu
traNSfErÈNcia tEcNolÒgica al 2011 s’han presentat 10 noves varietats vegetals a registre (9 de
prunus i 1 d’espelta) i 4 aplicacions de patents.
S’ha sol·licitat 1 marca comunitària (irtaMar) i 3 extensions de
patents internacionals Pct.
• 307 coNtractES vigENtS DE traNSfErÈNcia tEcNolÒgica
• 247 jorNaDES tÈcNiquES i DE DEMoStració
• 13.720 aSSiStENtS a jorNaDES tÈcNiquES i DE DEMoStració
coMuNicació329 Notes de premsa elaborades les quals es reparteixen en
els següents àmbits:
• 140 ProDucció vEgEtal
• 73 ProDucció aNiMal
• 5 EcoNoMia
• 30 MEDi aMbiENt i caNvi global
• 72 iNDuStriES aliMENtÀriES
• 9 irta
• 1.328 iMPactES a PrEMSa i MitjaNS
• 393.738 viSitES a la wEb al 2011
18 / Memòria 2011 / 19 / Memòria 2011 /
irtairta
més, entre el conjunt dels organismes d’investigació adscrits a
l’administració, l’irta produeix un impacte científic normalitzat
que supera amb escreix la mitjana de tota la producció científica
espanyola, situada en l’1,1.
d’altra banda, l’irta es troba també entre els organismes científics
de recerca que són més productius a nivell internacional, ja que en
aquest cas més del 70% de la seva tasca es realitza mitjançant la
col·laboració amb entitats i empreses d’altres països.
aquest estudi sobre la producció científica a espanya ha estat elaborat
per la Fundació espanyola per a la ciència i la tecnologia (FecYt), en
col·laboració amb el grup d’investigació Scimago.
iMPulS a l’agricultura DE PrEciSió
el director general d’alimentació, Qualitat i indústries agroalimentàries,
domènec vila, acompanyat del director general de l’institut de
recerca i tecnologia agroalimentàries, Josep Maria Monfort, i el
director general de l’institut cartogràfic de catalunya, Jaume Miranda,
varen signar un conveni de col·laboració per a l’impuls i foment de
l’agricultura de precisió a catalunya.
aquest conveni establirà una sèrie d’actuacions bàsiques necessàries
per potenciar l’agricultura de precisió en l’agricultura catalana. en
concret, es crearà una comissió de Gestió que tindrà com a objectiu
la posada en marxa, el seguiment i l’avaluació de les actuacions de
cooperació per desenvolupar l’agricultura de precisió.
d’altra banda, la comissió de Gestió anirà formant grups de treball
que duran a terme tasques d’investigació i disseny i la demostració
pràctica d’aquestes tasques mitjançant proves pilot que permetin
decidir la validesa de la tecnologia emprada.
l’irta rEP la Placa al MÈrit ciENtífic DE l’ajuNtaMENt DE llEiDa
L’alcalde de Lleida va fer entrega, el 6 de maig, de les medalles i
plaques que La Paeria atorga a persones i entitats distingides que, en
paraules del propi alcalde, Sr. Àngel ros, “han destacat per la seva
contribució a millorar la qualitat de vida de ciutadanes i ciutadans; ho
han fet amb tenacitat, amb una remarcada continuïtat, any rere any,
en la consecució dels seus objectius; contribuint, d’aquesta manera,
a la cohesió social a Lleida, mitjançant la pràctica de la ciutadania en
la solidaritat, l’esport, l’educació, la ciència, l’art i la cultura”.
així, l’ajuntament de Lleida, “La Paeria”, ha concedit a l’irta la Placa
al mèrit científic, que va ser recollida pel director general de l’irta,
Josep M. Monfort. aquesta cerimònia es va emmarcar dins dels actes
de la Festa Major de Lleida.
coNvENi DE col·laboració ENtrE l’irta i El cEaP DE XilE
el director del centro de estudios para alimentos Procesados (ceaP)
i el coordinador Nacional de recerca i desenvolupament de l’iNia de
Xile, han realitzat diverses visites a diferents centres de l’irta durant
la seva estada al nostre país, per elaborar un programa d’activitats de
col·laboració per a l’any 2011-2012.
d’altre banda, la delegació xilena es va reunir amb el sotsdirector
de l’irta, agustí Fonts, amb l’objectiu d’identificar oportunitats i
mecanismes de col·laboració amb finançament de tercers i es va
signar un acord marc de col·laboració entre ambdues institucions.
col·laboració iNStitucioNal iNta-irta EN gEStió DE la qualitat EN orgaNiSMES D’iNvEStigació
el Gerent de Processos i Qualitat de l’iNta (institut Nacional de
tecnologia agropecuaria d’argentina) va participar, al desembre, en
un intercanvi per enfortir institucionalment la gestió de la qualitat en
organismes d’investigació agroalimentària.
L’irta i l’iNta són els impulsors d’una sèrie de Seminaris
internacionals de Gestió de la Qualitat, l’últim dels quals es va realitzar
al 2010 a Panamà. ambdues institucions treballen conjuntament en
l’establiment d’una xarxa de referents en gestió de la qualitat (Qred),
presentada recentment, per al finançament, mitjançant fons FeMcidi
de la Organització d’estats americans.
El laboratori DE SaNitat vEgEtal DE barcEloNa ES traSllaDa a cabrilS
el Govern està reorganitzant els laboratoris de sanitat ramadera i de
sanitat vegetal del departament d’agricultura (daaM), amb l’objectiu
de racionalitzar i optimitzar la seva estructura i adaptar-la a les
necessitats actuals. el Govern compta actualment amb 5 laboratoris,
dels quals depenen 11 centres. La reorganització permetrà concentrar
l’activitat en 4 laboratoris, dels quals dependran 8 centres, i estalviar
233.000 euros anuals en concepte d’instal·lacions i serveis.
així s’ha decidit el trasllat del Laboratori de Sanitat vegetal de
Barcelona, que actualment es troba a la Zona Franca, al laboratori
que es troba al centre de cabrils de l’irta. amb el trasllat es pretén
aprofitar les sinergies tècniques entre el laboratori de l’irta de cabrils
i el de sanitat vegetal, així com utilitzar altres instal·lacions de les
quals es disposa a cabrils (com els hivernacles), per millorar les
tècniques de diagnòstic.
20 / Memoria 2012 / 21 / Memoria 2012 /
cultius extensius / 22
Fructicultura / 26
Postcollita / 34
Protecció vegetal Sostenible / 36
Genòmica i Biotecnologia / 42
veGetaLPrOdUcció
22 / Memòria 2011 / 23 / Memòria 2011 /
PrOdUcció veGetaLcultiuS EXtENSiuS
rEcuPErar la bioDivErSitat cultivaDa PEr Elaborar ProDuctES aliMENtariS D’alt valor afEgit aPlicat a la caDENa blat-fariNa-Pa
aquest projecte es va desenvolupar el 2011 com a experiència
innovadora en el context de la Red Rural Nacional. L’objectiu ha
consistit en elaborar un inventari de les iniciatives de producció,
transformació i comercialització a catalunya que involucren varietats
antigues i/o tradicionals de cereals per a panificació, la determinació
de la qualitat d’aquestes varietats, l’estudi de la viabilitat comercial
dels models de producció més freqüents i la divulgació dels resultats
obtinguts.
S’han detectat 22 iniciatives productives a catalunya , en explotacions
generalment de 20 a 50 ha, que normalment diversifiquen les
activitats i on el cultiu de cereal és majoritàriament ecològic.
L’espècie més estesa és el blat fariner (Triticum aestivum L. ssp.
aestivum), sembrat com a cultiu monovarietal o com a barreja de
diverses varietats antigues, como el trio ‘aragó03, candeal i Xeixa
d’Osona’. entre les varietats antigues millorades destaquen ‘Florence
aurora’ i ‘Montcada’. també es cultiven l’espelta (Triticum aestivum
L. ssp. spelta), l’espelta petita (Triticum monococcum L.), el sègol
(Secale cereale) i els blats durs (Triticum turdigum L.) com Kamut
i Forment. durant el projecte s’han elaborat fitxes de totes les
varietats identificades i s’han analitzat els principals trets nutritius,
qualitatius i sensorials. L’estudi ha detectat també farineres i forns
que operen amb varietats antigues, així com diverses organitzacions
que impulsen al territori la recuperació i promoció de la biodiversitat
de cereals panificables.
de l’anàlisi estratègica es desprèn que el futur ofereix diverses
oportunitats a aquest sector, com són: i) la perspectiva d’augment
del consum de pans artesanals i productes ecològics en un sector de
la població amb suficient poder adquisitiu, ii) el creixent interès pel
coneixement de la biodiversitat cultivada i iii) l’existència a catalunya
d’un programa públic de recerca en millora de varietats de blat,
que porta a terme l’irta, que pot proporcionar important suport al
sector tant des del punt de vista de la conservació varietal com del
desenvolupament de germoplasma adaptat.
Per a més informació: www.trigostradicionales.com
fErtilitZació D’arrÒS aMb galliNaSSa
L’increment del preu dels adobs i la reducció dels marges econòmics
en l’agricultura ha estimulat la cerca de noves alternatives més
competitives respecte a la fertilització mineral, fomentant l’ús de la
fertilització orgànica.
La fertilització orgànica ofereix la reposició de nutrients al camp,
permetent reciclar els nutrients continguts en les dejeccions del
bestiar. La gallinassa, és una font molt important de nutrients i matèria
orgànica al sòl, de composició variable, però amb un anàlisi de la seva
composició permetrà establir un bon pla d’adobat.
L’irta, a l’estació experimental de l’ebre, a amposta, està realitzant
un assaig de fertilització de l’arròs amb gallinassa, finançat per l’iNia.
en aquest projecte també participen els centres del cita (d’aragó),
iNtia (Navarra), UdL i el mateix daaM.
L’objectiu és l’estudi de l’aprofitament del nitrogen aplicat en forma
de gallinassa en el conreu de l’arròs. S’han estudiat quatre dosis de
gallinassa (equivalents a 85, 170, 255 y 340 kg de N/ha) i s’han
comparat amb un adobat mineral estàndard (150 kg de N/ha) i un
testimoni (0 kg de N/ha). tot i ser el primer any, els resultats han
estat altament positius, la germinació de les llavors i el posterior
desenvolupament de les plàntules van ser normals i no es van
presentar majors problemes de malalties a les parcel·les adobades
amb gallinassa. És important esperar als resultats que s’obtindran en
properes campanyes, així com estimar el nitrogen orgànic mineralitzat.
també s’ha realitzat un breu estudi econòmic on s’analitzaven tres
casos reals en els que es consideraven els costos de fertilitzar amb
gallinasses respecte als de la fertilització mineral. cada cas presentava
unes singularitats, i per això el cost de fertilització va ser diferent en
cada cas. tot i així en tots els casos la fertilització mitjançant gallinasses
va suposar un estalvi que va oscil·lar entre els 130-195 €/ha.
ProjEctE PricE: PoDEN coNviurE Pro-DuctES agrícolES coNvENcioNalS i traNSgÈNicS?
investigadors de catorze països europeus han posat en marxa
el projecte Price: “implementació pràctica de la coexistència a
europa”. durant els propers tres anys, aquest projecte de recerca
analitzarà la coexistència entre produccions agrícoles convencionals
i transgèniques al llarg de tota la cadena de producció. el propòsit
és identificar les millors estratègies capaces d’assegurar la llibertat
d’elecció per part dels consumidors, així com una producció més
efectiva que l’actual.
avui en dia, cada país europeu estableix de forma independent les
condicions de conreu, transport i comercialització dels productes
agrícoles convencionals i genèticament modificats. tanmateix, no hi
ha gaire coneixement sobre quines són les conseqüències d’aquesta
poca harmonització per als consumidors.
Per aquesta raó, catorze organismes reunits en el consorci “Practical
implementation of coexistence in Europe” (Price), entre les que s’hi
troba l’irta, representat pel centre de Mas Badia, compararan les
produccions dels diferents països de la Unió europea.
L’objectiu del projecte és el de desenvolupar un software que permeti
calcular els costos i prendre les mesures més adequades per a
tots els operadors de la cadena de producció, des del cultiu fins al
processament, transport i emmagatzematge. en el cas del blat de
moro, els científics de l’irta de Mas Badia analitzaran els resultats
derivats de la distància entre parcel·les de producció de cereals
convencionals i modificats genèticament.
el projecte Price està finançat amb 4 milions d’euros per la Unió
europea i està liderat per investigadors de la Technische Universität
München (alemanya).
Per a més informació: http://ec.europa.eu/research/
bioeconomy/agriculture/projects/price_en.htm
24 / Memòria 2011 / 25 / Memòria 2011 /
coNvENi DE col·laboració aMb arvaliS
S’ha signat un conveni de col·laboració amb arvaLiS institut i
l’irta amb el que es pretén compartir coneixements per promoure
la producció de cultius a la Unió europea, així com promoure el
desenvolupament internacional de les dues institucions, crear
sinèrgies entre els seus coneixements per a augmentar l’oferta de
serveis als productors, empreses i institucions i l’organització del
cofinançament de programes d’investigació.
l’irta i l’ifaPa col·laborEN EN uN ProjEctE DE rEcErca SobrE Millora DE cErEalS
L’irta i l’iFaPa (Instituto Andaluz de Investigación y Formación
Agraria, Pesquera, Alimentaria y de la Producción Ecológica), han
signat enguany un conveni per col·laborar en l’execució del projecte
“Bases fenològiques i genètiques dels patrons d’adaptació del
blat dur a diverses condicions fototèrmiques i la seva utilitat pel
desenvolupament de germoplasma en el marc de la relació españa-
ciMMYt”, finançat per l’iNia i dirigit per la dra. dolors villegas.
aquest projecte, que compta amb la participació del ciMMYt
(International Maize and Wheat Improvement Center), pretén obtenir
informació que permeti dissenyar una estratègia per a una millor
adaptació de les noves varietats de blat a les zones de cultiu.
la Dra. coNXita royo SErÀ la rE-PrESENtaNt ES-PaNyola a l’iriwi
La Secretaria General de Medi
rural del Ministeri de Medi
ambient i Medi rural i Marí ha
designat la dra. conxita royo,
coordinadora del Programa de
cultius extensius de l’irta,
com a representant científica de la comunitat d’investigació espanyola
en la International Research Initiative for Wheat Improvement (IRIWI).
aquesta iniciativa, sorgida del G20 el juny del 2011, té com a principals
objectius: 1) la coordinació internacional de la recerca en millora de
blat en els àmbits de la genòmica, genètica i agronomia, 2) l’impuls
de la col·laboració público-privada, 3) el foment de l’ús dels recursos
genètics en investigació i millora, 4) el suport al desenvolupament
de plataformes i bases de dades d’abast públic, 5) l’avaluació del
progrés internacional en l’activitat i la organització de la transferència
de coneixement , 6) l’establiment de prioritats en la investigació sobre
blat, i 7) la comunicació als organismes finançadors de les necessitats
de la comunitat internacional que treballa en blats fariner i dur.
d’altre banda, la dra. royo ha estat nomenada per formar part d’una
comissió externa que ha avaluat la tasca que duu a terme la dirección
técnica de evaluación de variedades y Laboratorios (dtevL) del iNia.
caycSa S’aDHErEiX al PrograMa DE Millora D’ESPElta
L’empresa cereals d’aragó i catalunya (caYcSa) s’ha adherit enguany
al programa de selecció i millora d’espelta (Triticum aestivum ssp.
espelta) que sota la direcció del dr. José Luis Molina cano, es porta
a terme al centre irta de Lleida. d’acord amb el contracte l’empresa
podrà accedir a les varietats d’espelta, que s’obtinguin en el marc del
programa, per a la seva eventual explotació i subseqüent registre com
a coobtentor, juntament amb l’irta.
PrOdUcció veGetaLcultiuS EXtENSiuS
• Jornada sobre recomanacions per a la campanya del blat de moro de 2011, el 3 de febrer a l’irta de Mas Badia
• Jornada tècnica d’arròs, el 8 de febrer a deltebre (tarragona)
• X Jornada Tècnica sobre el conreu del blat de moro, el 4 de març a Linyola (Lleida)
• Jornada sobre recomanacions per a la campanya del blat de moro de 2011, el 3 de febrer a l’irta de Mas Badia
• Jornada tècnica d’arròs, el 8 de febrer a deltebre (tarragona)
• X Jornada Tècnica sobre el conreu del blat de moro, el 4 de març a Linyola (Lleida)
• Jornada sobre el cultiu de la patata: fertilització i sanitat vegetal, el 31 de març a camprodon (Girona)
• Reunió del Grup per a l’Avaluació de Noves Varietats de Cultius Extensius, els 4 i 5 de maig a Girona
• Jornada tècnica intercomarcal de la colza, el 11 de maig a caldes de Malavella (Girona)
• Jornada de fertilització orgànica i mineral en cereal d’hivern, el 17 de maig a Les Franqueses del vallés (Barcelona)
• X Jornada Intercomarcal sobre Cultius Herbacis, el 26 de maig a calaf
• I Jornada Tècnica Fundació Alícia – IRTA sobre Cultius Extensius, el 2 de juny a Gimenells (Lleida)
• Jornada tècnica sobre el conreu de cereals d’hivern en secà, el 3 de juny a tàrrega (Lleida)
• Jornada de camp de referencia de l’arròs, el 25 d’agost a amposta (tarragona)
• Jornada Recomex: Presentació de resultats d’assaigs de conreus extensius.Recomanacions dels conreus extensius d’hivern per a la campanya 2011-2012, el 30 d’agost a la tallada d’empordà
• Jornada Tècnica Intercomarcal de Blat de moro, el 7 de setembre a l’irta de Mas Badia
• Jornada Tècnica fertilització i reg en cultius extensius, el 14 de setembre a torelló
• Jornada de fertilització i reg en cultius extensius, el 14 de setembre al irta de Mas Badia
• Curs sobre “Innovacions en cultius extensius” a Les Franqueses del vallès i a caldes de Malavella
altrES activitatS
Visita d’estudiants de l’IAMZ als programes de Millora Genètica de Blat.
Experts arrossers d’Argentina a l’Estació Experimental de l’Ebre.
Visita de tècnics d’empreses de llavors al camp experimental de blat de moro del Poal.
viSitES
26 / Memòria 2011 / 27 / Memòria 2011 /
iNNo-var: Nou SErvEi PEr aSSESSorar EN iNNovació variEtal
inno-var es el nom del nou servei contractual que ofereix l’irta per
ajudar en la decisió de les empreses fructícoles a l’hora d’escollir les
millors varietats del mercat per a la seva plantació.
aquest servei es basa en quatre punts bàsics:
1. realitzar una elecció varietal amb informació contrastada sobre les
novetats varietals del mercat, minvant el risc en l’elecció.
2. equilibrar la producció al llarg de tot l’any, fent un ús eficient de les
infraestructures i evitant pics i buits productius.
3. identificar i substituir varietats obsoletes i sense interès comercial,
introduint varietats apreciades pel consumidor.
4. Facilitar contactes per a l’obtenció de material vegetal.
accEPtació DEl coNSuMiDor DE DifErENtS variEtatS DE PréSSEc i NEctariNa
Segons resultats del projecte europeu iSaFrUit, en el que han
participat investigadors de l’irta de diferents àmbits científics, les
varietats de gust dolç (tant la nectarina com el préssec i el préssec
pla) han obtingut la tassa de preferència més elevada entre els
consumidors (72%) dels diferents països de la Unió europea. en
canvi, el consum de préssec i nectarina en l’àmbit comunitari s’ha
mantingut estable i, inclús, ha disminuït en els últims anys, tot i la
seva important innovació varietal. a espanya, el consum actual és al
voltant de 4 kg/habitant/any i es troba en una situació estable, havent
disminuït un 46% des de l’any 1989.
els consumidors assenyalen com a causes principals de baix consum la
manca de gust, l’estat inadequat de la maduresa de la fruita, la qualitat
variable i la manca d’identificació en els lineals de venda (gust dolç o àcid).
des del punt de vista de la qualitat sensorial, el gust de les fruites d’ós
depèn d’un delicat equilibri entre sucres, àcids i compostos aromàtics
volàtils, així com d’un nombre de factors addicionals, com la textura de la
polpa o l’estat de maduresa dels fruits. aquests paràmetres juguen, per
tant, un paper important en la satisfacció del consumidor, influenciant en
gran mesura aquets sector fructícola.
tanmateix, el gust, l’aroma, la textura i l’aspecte, són considerats els
atributs de qualitat més rellevants en aquestes varietats.
Un recent estudi realitzat per investigadors de l’irta ha relacionat les
emissions de compostos volàtils i els paràmetres de qualitat estàndard
en onze varietats de préssec i nectarina. d’aquesta manera ha estat
possible trobar les varietats que més influeixen en l’acceptació per
part del consumidor i poder discriminar les varietats que presenten
un balanç més equilibrat de les citades variables. L’estudi posa de
manifest que el grau més elevat de satisfacció per al consumidor
s’associa amb un major nombre de sòlids solubles i amb emissions
més elevades de diferents compostos volàtils (d-decalactona,
g-dodecalactona, 1-pentanol, octanat de butil, acetat de pentil,
hexanoat de 2- metilpropil i octanat d’etil). La investigació també ha
establert que les varietats amb més acceptació foren ‘Nectalady’,
‘Honey royale’ i ‘Nectagala’, mentres que el grup de menys grau de
satisfacció inclou ‘royal Glory’, ‘elegant Lady’ i ‘venus’.
fruitbrEEDoMicS: Millorar l’EficiÈN-cia ProDuctiva DE NovES variEtatS DE fruitES aMb la gENÒMica MolEcular.
Un nou projecte d’investigació, a càrrec d’equips d’investigadors de
diversos països d’europa, entre els que s’hi troba l’irta, proveirà
el sector fructícola de la tecnologia genòmica capdavantera, a fi
de millorar l’eficiència de producció i satisfer les demandes tant
dels agricultors com dels consumidors. el projecte, anomenat
FruitBreedomics, té per objectiu final aconseguir cultius d’alta qualitat
resistents a les malalties, a través de sistemes agrícoles sostenibles i
en el marc del canvi climàtic global.
el projecte FruitBreedomics seleccionarà gens favorables per a
millorar les principals característiques hortofructícoles de la poma i
del préssec, les fruites més importants en termes de producció a
nivell europeu. així mateix, a causa de l’estreta relació d’aquestes
dues fruites amb altres de la família de les rosàcies (fruiters de pinyol,
pera, gerd, maduixa, rosa, etc.), els coneixements adquirits amb
FruitBreedomics podran aplicar-se a aquests altres cultius.
Utilitzant les eines i tècniques d’avantguarda, els investigadors
treballaran en la recerca de determinats marcadors de l’adN i de
relacionar-los amb determinades característiques agronòmiques
com la resistència a les malalties o altres de tipus qualitatiu i que
són rellevants per als consumidors (frescor, sucositat, etc.). aquests
estudis ajudaran a aprofundir en el coneixement de la genètica i dels
trets fenotípics dels reproductors i parentals, millorant l’eficiència
productiva dels cultius i reduint la bretxa entre la investigació en
genètica molecular i la producció fructícola.
L’objectiu és obtenir les varietats de la fruita del futur i respondre als
nous desafiaments a través d’una producció més sostenible.
els científics implicats procedeixen d’instituts d’investigació,
universitats i petites i mitjanes empreses de 10 països europeus, a
més de Sud-àfrica, Nova Zelanda, israel, Xina i estats Units.
La contribució de l’irta en FruitBreedomics està a càrrec d’investigadors
de l’àrea de Producció vegetal, i concretament dels programes de
Genòmica i Biotecnología, Fructicultura i de Postcollita, els quals lideren
dos dels vuit grups de treball previstos. el projecte va començar de forma
oficial el passat dia 1 de març de 2011 i va rebre 10 milions d’euros
de pressupost, dels quals més de la meitat (6 milions) són finançats pel
Setè Programa Marc (7PM) de la comissió europea. La primera reunió
del consorci va tenir lloc del 29 al 31 març de 2011 a angers (França).
PrOdUcció veGetaLfructicultura
INNO‐VARSer ei d’ Assessora e t e I o ació Varietal Servei d Assessorament en Innovació Varietal
28 / Memòria 2011 / 29 / Memòria 2011 /
rEDHotgEN EScollit PEr la coMiSSió EuroPEa coM uN ProjEctE D’ÈXit
el programa PeOPLe està adscrit a la direcció General d’educació i
cultura (dG eac) de la comissió europea i opera en el període 2007-
2013 sota el 7th Framework Program for Research and Technological
Development (FP-7) de la Unió europea amb un pressupost de 4,75
milions d’euros. És una continuació i reforçament de les Marie
curie actions iniciades al 1996 i compren 3 tipus d’accions: irSeS
(international research Staff exchange Scheme), iOF (international
Outgoing Fellowships) i iiF (international incoming Fellowships).
irSeS té per objectiu donar suport i reforçar els intercanvis entre
investigadors, mànagers i tècnics d’organitzacions de recerca
europea i de països tercers (fins ara 29 participants), amb els que la
Ue té signats acords de cooperació científica.
Per tal de conèixer el grau de desenvolupament de diferents projectes
dins de l’esquema irSeS, la comissió va escollir-ne quatre com a
exemples d’èxit en la cooperació internacional de la recerca i qualitat
del personal investigador participant.
Un dels 4 escollits va ser redHOtGeN, de l’irta, sobre la regulació
genètica i fisiològica del color vermell de la poma en climes càlids:
explotació econòmica de la genòmica.
rEuNió DE l’EuroPEaN fruit rESEarcH iNStitutES NEtwork
els dies 9 i 10 de març de 2011 va tenir lloc al centre experimental
creSo de Manta, (cuneo, itàlia), la trobada del grup d’avaluació de
noves varietats de poma i pera de l’eUFriN (european Fruit research
institutes Network: variety testing), que es celebra amb caràcter
bianual en diferents indrets de europa.
entre les diverses activitats, l’irta va presentar les varietats de
pera ‘carmencov’ (de recol·lecció primerenca) i ‘elliotcov’ d’epidermis
bronzejada i maduració a mitjans de setembre. Finalment, els socis
que participen en aquest projecte varen acceptar per unanimitat que
la propera reunió de l’eUFriN variety testing es realitzi al març de
2013 al nou Fruitcentre de Lleida.
Xvi jorNaDa fructícola a MollEruSSa
La tradicional Jornada Fructícola de Mollerussa (Lleida), que com
cada any organitza l’irta va tenir lloc els dies 26 d’octubre (en català)
i 27 d’octubre (en castellà).
La Jornada Fructícola constitueix un punt de trobada del sector
fructícola nacional al que assisteixen, any rere any, més de 1.400
professionals del sector durant els dos dies que dura la mateixa.
el programa de la jornada va incloure un variat temari fruit tant de
l’activitat de transferència dels resultats dels assajos de varietats a
l’irta com d’aquella problemàtica que presenta el sector de la fruita
dolça.
així, en sessions de matí i tarda, s’abordà el “russeting” en pera
conference, les malles antipedregada i les necessitats de reg, el
reciclatge d’envasos fitosanitaris, diverses patologies (com la sharka,
les xanthomones o el foc bacterià) i la producció de poma als estats
Units i les perspectives de futur.
així mateix és de destacar les dues exposicions comentades que
realitzaran els experts de l’irta. Per un costat la de poma i pera i,
per l’altre, la de préssec, nectarina, platerina i paraguaio, a partir
dels resultats i comportaments de les diferents varietats d’aquestes
espècies en els camps experimentals que l’irta disposa en les seves
estacions experimentals en las províncies de Lleida i Girona.
Per la tarda de cada dia, es van organitzar diverses visites a assajos
de camp en el que es comentaren nous dissenys de plantacions,
comportaments de nous patrons de perers, demostracions de
maquinaria agrícola i atomitzadors. Per la seva banda, les empreses
del sector van disposar una trentena d’estands comercials en el
recinte de la jornada.
S’iNicia la collita DE lES variEtatS DE PoMa a la fiNca EXPEriMENtal DE llESP
a principis de setembre es va iniciar la recollida
de les primeres varietats de poma plantades
a la finca experimental de Llesp, de
l’associació pel desenvolupament de la
ribagorça romànica. es tracta del tercer
any del cultiu i d’observatori experimental
de fruiters de varietats comercials i
autòctones de poma i pera. La collita
s’inicià amb diferents varietats del grup
Gala (poma d’estiu) i es perllongà fins al
novembre amb la varietat Fuji.
durant els dos mesos i mig que duraren els treballs de recol·lecció
s’han obtingut, en algunes de les varietats avaluades, al voltant de 60
tones per hectàrea.
La finca experimental de Llesp és un projecte impulsat per la ribagorça
romànica en col·laboració amb el departament d’agricultura que té
l’assistència tècnica de l’irta. La finca està destinada a l’avaluació de
13 varietats comercials de poma, algunes d’elles ja conegudes com
Gala, Golden, reineta o Fuji, així com d’altres més noves com són la
rubens, ariane, eveline o Milwa, entre d’altres, i dos varietats de pera.
La finalitat és conèixer el comportament i la qualitat del fruit (calibre,
color, fermesa, sabor) obtinguda en una zona de muntanya on aquest
cultiu no es troba implantat a escala comercial.
Les dades de qualitat obtingudes fins ara permeten afirmar que la
producció en alçada de poma millora tan el color com la
fermesa i la crocanticitat de la polpa, obtenint-ne una
millor qualitat gustativo-sensorial i aromàtica
respecte a les zones de plana. Un altre aspecte
destacable és que la maduració del fruit és
més lenta, cosa que proporciona un període
de collita més ampli per a cada varietat.
el projecte també inclou el tractament i
avaluació de diverses varietats autòctones, per
poder-les produir a escala comercial en un futur.
PrOdUcció veGetaLfructicultura
30 / Memòria 2011 / 31 / Memòria 2011 /
PrOdUcció veGetaLfructicultura
l’irta obté rESultatS ProDuctiuS EXcEl·lENtS EN lES NovES variEtatS D’aMEtllEr
durant els últims anys, l’irta ha obtingut una sèrie de varietats
d’ametller amb resultats productius excel·lents i de qualitat òptima.
aquest bon comportament de les varietats ha estat constatat en els
diferents estudis comparatius.
així, s’ha posat de manifest que el cultiu de l’ametller pot ser una
alternativa real en les noves zones, tant de reg de suport com de
reg total. Les noves varietats de floració tardana i autofèrtils, poden
permetre un canvi substancial en el cultiu, passant de ser considerat
totalment marginal a ser econòmicament rentable com és el cas
d’altres fruiters. actualment, produccions properes als mil quilos de
gra per hectàrea, poden ser possibles amb una correcta elecció del
material vegetal i un maneig adient.
aquestes varietats ja es troben disponibles per al sector, fet que
permetria afrontar amb garantia una profunda reconversió varietal,
molt esperada pels professionals agrícoles, per tal de dur a terme una
modernització de les explotacions.
l’irta avalua la col·lEcció MuNDial D’olivErES DEl Marroc
L’irta ha rebut l’encàrrec del consejo Oleícola internacional (cOi),
per realitzar l’avaluació de la col·lecció internacional d’oliveres que el
Marroc disposa a Marràqueix, i que forma part del projecte anomenat
resgen per a la conservació, caracterització, recol·lecció i utilització
dels recursos genètics de l’olivera.
els tècnics de l’irta del subprograma d’Olivicultura, elaiotècnia i Fruits
Secs es van desplaçar al Marroc, país que forma part del cOi, per tal
d’avaluar si aquesta col·lecció d’oliveres de Marràqueix compleix la
seva funció de protegir i conservar la diversitat genètica de l’olivera.
l’irta coNtribuirÀ a la coNStrucció D’uN jarDí roMÀ
en el marc d’una associació Comenius Regio entre les ciutats de
tarragona i Orleans (França), agermanades des de l’any 1978, i del
projecte europeu “Biodiversitat: Jardins romans i jardins del Loire”, el
Museu Nacional d’arqueologia de tarragona (MNat) i el subprograma
d’Olivicultura, elaiotècnia i Fruits Secs de l’irta han previst construir,
pel 2012, horts experimentals a la vil·la dels Munts (altafulla).
L’objectiu és sensibilitzar i educar la població envers la biodiversitat
local amb les plantes medicinals i els jardins (els jardins romans, en
el cas de tarragona) com a fil conductor.
la rEviSta fructicultura Publica uN MoNogrÀfic aMb la col·laboració DE l’irta
arrel de la Jornada “el futur de la millora genètica de l’ametller a espanya”
que va tenir lloc el maig de 2010 a Mas de Bover, la revista Fructicultura
va dedicar un número monogràfic sobre la situació actual de la
genòmica, del maneig del cultiu, de la fertirrigació, del conreu ecològic,
del viverisme, de la qualitat de l’ametlla i de la seva industrialització
i comercialització. La publicació es va editar en col·laboració amb
l’irta, tot recollint aportacions d’investigadors que pertanyen a
àmbits diferents.
l’irta ajuDarÀ a Millorar ElS coNrEuS D’aMEtllEr D’arborEto i criSol DE frutoS SEcoS
L’irta ha signat un conveni en el marc d’un projecte de formació,
assessorament i transferència tecnològica en cultiu de l’ametller amb
arboreto Sat Ltda i crisol de Frutos Secos Sat. aquestes són dues
de les organitzacions de productors d’ametlla més importants a nivell
espanyol amb unes 145.000 hectàrees dedicades al conreu de fruits
secs i prop de 28.000 agricultors associats, entre les dues.
amb aquest conveni es pretén la millora de la competitivitat de les
explotacions agrícoles dels associats a les dues organitzacions,
mitjançant la utilització de noves varietats d’ametller amb
característiques agronòmiques i comercials destacables i la millora
de les tècniques de cultiu. L’acord té una durada prevista de 3
anys en que es realitzaran activitats de formació i de transferència
tecnològica en el cultiu de l’ametller (cursos, jornades, seminaris,
visites tècniques, etc.) a nivell de tot l’estat espanyol i, a més a més,
es crearan una sèrie de plantacions experimentals per tal d’avaluar
nous materials vegetals i millorar algunes de les tècniques de conreu.
uNa guia gaStroNÒMica PoSa EN valor l’oli DE lES olivErES Mil·lENÀriES DEl SÈNia
La Mancomunitat de la taula del Sènia i l’associació del territori
del Sènia han desenvolupat un projecte finançat pel Ministerio de
Medio ambiente y Medio rural y Marino (MarM) per posar en valor
la producció d’oliveres mil·lenàries localitzades entre catalunya, la
comunitat valenciana i aragó.
amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de catalunya (SOc), de la
Fundació alícia i de l’institut de recerca i tecnologia agroalimentàries
(irta), els dos ens del territori del Sènia han realitzat un inventari d’oliveres
amb més de 3,5 metres de diàmetre de tronc, mesurades a 1,3 metres
del terra. La xifra actual supera els 4.400 exemplars, convertint-se en
la major concentració de tot el món i amb una producció, l’any 2011,
de 12.500 ampolles amb certificació de garantia.
Per la part que fa referència a l’irta en aquesta tasca, els investigadors
han col·laborat en aquesta iniciativa comparant les característiques dels
olis de les diferents oliveres mitjançant estudis d’anàlisi sensorial, al
mateix temps que han assessorat als molins productors d’aquest oli.
32 / Memòria 2011 / 33 / Memòria 2011 /
PrOdUcció veGetaLfructicultura
• Jornada tècnica sobre reconversió de l’olivera i l’ametller al conreu ecològic, el 22 de gener a Borges Blanques
• Jornada sobre innovació varietal en préssec, nectarina, i préssec pla, el 2 de febrer a Saragossa
• Jornada sobre maquinària d’aplicació de fitosanitaris en plantacions fruiteres, el 15 de febrer a La tallada d’empordà
• Curs de formació en olivera i ametller, del 15 al 24 de febrer a ascó (tarragona)
• Jornada sobre sistemes de formació i conducció d’oliveres, el 16 de febrer a constantí (tarragona)
• Jornada de referència sobre reg i fertilització de l’ametller, el 8 de març a l’irta de Mas Bover
• Sessió tècnica sobre esporga en presseguer, el 15 de març a castrovillari (itàlia)
• Jornades sobre el futur de l’olivera, el 31 de març a Jaen
• Jornada intercomarcal de reg i fertilització de l’olivera, el 12 d’abril a Mas Bover
• XVa edició del Fòrum del Préssec i la Nectarina a alcarràs (Lleida) el 8 de maig
• Seminari d’innovació tecnològica en préssec i nectarina, el 10 de maig a Lleida
• IV Jornada de l’ametller, el 26 de maig a Borges Blanques
• Jornada de Fructicultura, el 29 de juny a ascó
• Jornada Tècnica de maquinària retalladora per reduir l’aplicació de fitosanitaris, el 5 de juliol a amposta (tarragona)
• Jornada de varietats de préssec, el 28 de juliol a Gimenells (Lleida)
• Jornada tècnica fructícola d’estiu, el 31 d’agost a Mas Badia
• Jornada informativa sobre finançament de projectes de R+D per a empreses del sector de la producció vegetal, el 22 de setembre a Lleida
• II Jornada Tècnica dedicada a la Fruita Dolça entre Fundació Alícia i l’IRTA, el 22 de setembre a La tallada d’empordà
• Jornada del Noguer, el 5 d’octubre a ascó, Maials i Belver de cinca
• Jornada de Fructicultura de Muntanya, el 7 d’octubre a el Pont de Suert
• I Jornada nacional del garrofer, el 13 d’octubre a Mont-roig del camp (tarragona)
• Jornada fructícola de tardor sobre pera i poma, el 25 d’octubre a l’irta de Mas Badia
• Segona jornada tècnica del castanyer, el 29 d’octubre a vilanova de Prades (tarragona)
• Seminari d’innovació varietal en préssec i nectarina, el 23 de novembre a Lleida
• Jornada de Fructicultura, el 16 de desembre a Benissanet
altrES activitatS
L’Associació de Distribuïdors de Fitosanitaris a l’IRTA de Lleida.
Visita d’estudiants alemanys a l’Estació Experimental de l’Ebre.
Una delegació d’Israel a l’IRTA de Mas Badia.
viSitES
uNa EXPEDició PatrociNaDa PEl Natio-Nal gEograPHic viSita lES olivErES Mil·lENÀriES DEl SÈNia
Olive odissey (Odisea del olivo) és un projecte educatiu que té per
objectiu el de difondre els secrets de les fruites més influents del món
al gran públic. Julie, colin i Leif angus són els protagonistes d’un llibre
i d’un documental patrocinats per National Geographic que dóna a
conèixer les primeres rutes de la navegació comercial des d’espanya
fins al Orient Mitjà, per explorar les terres esculpides per l’olivera i
descobrir com la primera oliva va arribar a aquestes costes.
34 / Memòria 2011 / 35 / Memòria 2011 /
PrOdUcció veGetaLPoStcollita
coM Evitar la PoDriDura DElS PréSSEcS aMb uN agENt DE biocoNtrol
aquest estudi realitzat conjuntament entre l’irta, la Universitat de
Lleida i la Universitat de Màlaga al ‘congrés internacional de Patologia
de Postcollita’ de Lleida del passat mes d’abril, va ser escollit pels
assistents al certamen com el guanyador del 1er premi a la millor
comunicació en format pòster.
el treball mostra els resultats
d’una recerca sobre el
mode d’acció d’un agent de
biocontrol, el Bacillus subtilis
cPa-8, efectiu en el control en
postcollita de la podridura marró
dels préssecs causada per Monilinia
spp.
aquest fong és responsable de la malaltia més
important en la postcollita de fruita d’os. tanmateix, la reducció de
les matèries actives existents i les majors restriccions de la presència
de residus en el moment de la seva comercialització a europa, fan
que es busquin noves alternatives de control. en aquest sentit, l’ús
d’agents de biocontrol com ara el B. subtilis cPa-8 pot ser una de les
alternatives als fungicides de síntesi.
títol del treball: “role of fengycins produced by Bacillus subtilis cPa-8
in the biocontrol of brown rot caused by Monilinia spp. on peaches”.
autors: Yánez-Mendizábal, v., Zeriouh, H., viñas, i., torres, r. Usall, J.,
de vicente, a., Pérez-García, a. and teixidó, N.
jorNaDa SobrE l’EScalDat EN PoSt-collita
La Jornada de Postcollita que, amb el títol “Podrem controlar l’escaldat
en el futur?”, es va celebrar el 17 de maig a l’escola tècnica Superior
d’enginyeria agrària (etSea) de Lleida, va fer referència a la legislació
i les exigències comercials que limiten l’ús de productes fitosanitaris
pel tractament postcollita de la fruita, amb una pressió més elevada
sobre els antiescaldants tradicionals que ara s’utilitzen i que podrien
desaparèixer en un futur pròxim.
també es va fer esment al desenvolupament de productes químics
més innocus o la seva aplicació a camp, així com la possibilitat
d’aplicar noves tècniques postcollita que controlin els factors que
alteren la fruita basant-se en mètodes físics (calor, baixos continguts
d’oxigen, atmosferes dinàmiques, etc.), que obren les portes a una
nova metodologia de treball.
EXPErtS DE tot El MóN aSSiStirEN al coNgréS iNtErNacioNal DE PoStcollita DE llEiDa
els dies 11 a 14 d’abril, la ciutat de Lleida va ser el centre de la
comunitat científica en l’àmbit de la patologia de la postcollita, doncs
en aquestes dates, l’auditori “centre de cultures” del campus de
cap-Pont de la Universitat de Lleida acollí un congrés internacional
relacionat amb aquesta disciplina.
Més de 170 participants entre científics, professionals i empresaris
procedents de 40 països de tot el món es reuniren a la ciutat catalana
per abordar les últimes novetats en temes tan importants i actuals
com el problema de l’alimentació, la lluita contra el canvi climàtic des
del punt de vista de la protecció vegetal sostenible, de la genòmica,
de la biotecnologia i de l’ús de sistemes alternatius als productes
químics de síntesi per al control de les podridures dels productes
hortofructícoles.
Organitzat pel subprograma de Patologia de la Postcollita, amb
el patrocini de la Societat internacional de Patologia vegetal, el
certamen comptà amb contribucions de científics reconeguts a nivell
internacional, a més de tres sessions plenàries.
Un dels objectius d’aquesta trobada ha estat el d’estimular el debat
científic entorn temes frontera com la transferència del coneixement
a la indústria i la millora del diàleg entre el sector empresarial i el
científic.
X SiMPoSi NacioNal i vii ibÈric SobrE MaDuració i PoStcollita DE fruitES i HortaliSSES
de l’1 al 4 d’octubre de 2012, la ciutat de
Lleida acollirà el “X Simposi Nacional i vii
ibèric sobre Maduració i Postcollita de Fruites i Hortalisses” que serà
organitzat pel programa de Postcollita, format per investigadors de la
Universitat de Lleida (UdL) i l’irta.
aquest simposi constitueix un punt de trobada idoni per a investigadors
i tècnics, tant del sector públic com privat, que desenvolupin activitats
d’r+d+i en l’àmbit de la maduració i postcollita de fruites i hortalisses.
La postcollita constitueix una baula bàsica per a la competitivitat del
sector hortofructícola de tota la península ibèrica, amb repercussions
tant socials com econòmiques. Per aquesta raó, l’objectiu d’aquesta
trobada, patrocinada per la Societat espanyola de ciències Hortícoles
(SecH) i la associaçao Portuguesa d’Horticultura (aPH), és el
d’abordar temàtiques relatives a la fisiologia, biologia molecular,
patologia, bioquímica, tecnologia d’emmagatzematge frigorífic,
qualitat i seguretat de productes frescos i tecnologia de productes
mínimament processats de fruites i hortalisses.
el programa científic del Simposi, que tindrà lloc a l’auditori “centre de
cultures” del campus de cappont de la Universitat de Lleida, constarà
de diferents sessions temàtiques i comptarà amb la participació de
diferents ponents convidats.
Per a més informació: www.postlleida2012.com
36 / Memòria 2011 / 37 / Memòria 2011 /
PrOdUcció veGetaLProtEcció vEgEtal SoStENiblE
coNtrol biolÒgic froNt lES MoSquES blaNquES EN toMÀquEt
Les mosques blanques i els virus que transmeten són alguns
dels principals obstacles en la producció de tomàquet a europa.
els principals objectius d’aquest estudi que ha estat realitzat pel
programa d’entomologia de l’irta de cabrils han estat: identificar
on i perquè les mosques blanques són una limitació important en els
cultius de tomàquet, recopilar informació sobre la mosca
blanca i els virus associats, determinar les eines de
gestió disponibles i identificar les principals
llacunes de coneixements i prioritats
de recerca. aquest estudi es va
realitzar en el marc del projecte
eNdUre (european Network
for durable exploitation of crop
Protection Strategies, http://www.
endure-network.eu).
dues espècies de mosca blanca són les
principals plagues del tomàquet a europa: Bemisia tabaci i Trialeurodes
vaporariorum. Trialeurodes vaporariorum s’ha estès a totes les zones
on és present la producció en hivernacle, i B. tabaci, ha envaït, des
de principis de 1990, totes les zones tropicals i subtropicals. d’entre
els biotipus existents, els biotips B i Q de B. tabaci s’han generalitzat i
són especialment problemàtics. altres plagues clau del tomàquet són
Aculops lycopersici, Helicoverpa armigera, Frankliniella occidentalis i
els minadors de fulles.
els cultius de tomàquet són particularment susceptibles als virus que
causen la malaltia del virus de la cullera (tYLcd) i l’alta incidència
d’aquesta malaltia està associada a l’alta pressió del seu vector, B.
tabaci el grau d’importància de B. tabaci com a plaga del tomàquet
que s’ha establert en aquest estudi es
correlaciona amb els nivells d’ús
d’insecticides en cadascuna de les
zones estudiades. això indica que
B. tabaci és una plaga clau en la
planificació del control químic i
s’han confirmat casos de resistència
a gairebé tots els insecticides.
el Maneig integrat de Plagues basat en el
control Biològic (MiP-Bc) s’aplica a totes les
regions estudiades i es considera l’estratègia
de lluita en que menys insecticides s’apliquen. altres components
del MiP inclouen la instal·lació de malles en els hivernacles i l’ús
de conreus de tomàquet tolerants als virus de la cullera. S’ha pogut
observar en l’estudi que les tècniques de mostreig difereixen entre
regions, les decisions es basen generalment en les densitats de
mosca blanca i no estan relacionades amb les estratègies de control
o amb els cicles de cultiu.
a europa el control biològic és l’estratègia recomanada per a una
producció sostenible de tomàquet. L’enfocament d’aquest es basa
principalment en alliberaments d’inoculatius dels parasitoides
Eretmocerus mundus i Encarsia formosa i/o dels depredadors polífags
Macrolophus caliginosus i Nesidiocoris tenuis. No obstant això,
s’han identificat algunes limitacions per a una aplicació més àmplia
d’aquest sistema: la manca de solucions biològiques per a algunes
plagues, els costos associats a la compra dels enemics naturals, la
baixa confiança per part dels agricultors en la tecnologia, els costos
de l’assessorament tècnic, i els baixos llindars de dany produïts per
les plagues que poden acceptar els agricultors.
en les conclusions es proposen les prioritats de recerca per millorar i
promoure el control biològic en els següents àmbits:
1. L’aparició i la invasió de nous virus transmesos per les mosques
blanques.
2. La importància dels biotipus de B. tabaci respecte resistència als
insecticides.
3. La bioquímica i la genètica de la resistència de les plantes.
4. els llindars econòmics i les tècniques de mostreig de la mosca
blanca per a la presa de decisions.
5. La conservació i gestió dels enemics naturals autòctons de la
mosca blanca i la millora del control biològic d’altres plagues del
tomàquet.
coNtrol biolÒgic i bioactiuS volÀtilS PEr al coNtrol DE PlaguES DE MagatZEM EN iNDÚStriES agroaliMENtÀriES
Les plagues d’artròpodes i els contaminants que produeixen en
els productes emmagatzemats comporten importants pèrdues,
tant de producció com de la seva qualitat sanitària. La indústria
agroalimentària depèn encara, en gran mesura, de l’ús d’insecticides
com a principal mesura de control de les plagues.
Hi ha, per tant, la necessitat de buscar alternatives que siguin eficaces
per reduir i restringir l’ús d’insecticides convencionals. entre les raons
podem esmentar la demanda per part dels consumidors de productes
lliures de residus, la necessitat de reduir l’impacte dels plaguicides en el
medi ambient, l’aparició de resistències així com una reducció dràstica
del nombre d’insecticides autoritzats en productes emmagatzemats.
L’objectiu principal del projecte, finançat per l’iNia, és desenvolupar
mètodes alternatius de control de plagues basats en el control biològic
i l’ús de bioactius volàtils.
aquest projecte, en el que hi treballen investigadors de l’irta i
de l’iMida, se centra en les plagues principals que afecten als
grans de cereals i els seus derivats, com són els corcs Sitophilus
oryzae i Rhyzopertha dominica, i les arnes Plodia interpunctella i
Ephestia kuehniella, així com en les estructures i les instal·lacions
on s’emmagatzemen i processen els aliments d’origen vegetal.
amb l’objectiu d’avaluar l’efectivitat com a agents de control de
diverses espècies de parasitoids s’estudiaran alguns aspectes de
la seva biologia així com la seva compatibilitat amb altres mètodes
de control. amb l’objectiu d’optimitzar els mètodes de mostreig i per
millorar els tractaments preventius de control que s’apliquen a les
estructures es desenvoluparan mètodes d’encapsulació o formulació
dels bioactius volàtils que permetin una major efectivitat i un control
adequat del seu alliberament.
aquestes tecnologies són compatibles amb la implantació de
programes de control integrat de Plagues i de Producció ecològica.
coNtrol biolÒgic PEr coNSErvació DE ParaSitoiDS EN cultiu DE toMÀquEt MitjaNçaNt iNfraEStructurES EcolÒ-giquES
La lluita biològica front les plagues dels conreus ecològics disposa
en les infraestructures, un mitjà de refugi per els parasitoids de les
38 / Memòria 2011 / 39 / Memòria 2011 /
PrOdUcció veGetaLProtEcció vEgEtal SoStENiblE
plagues que els poden afectar. Millorar la seva efectivitat, potenciant
aquelles espècies vegetals que els afavoreixen, és la base d’aquest
projecte, que té com a objectius:
1. determinar si l’aporti de nèctar floral procedent de Ononis natrix,
Lobularia marítima, Sinapis alba, Achillea millefolium, Fagopyrum
esculentum i Tagetes erecta pot millorar l’eficàcia dels parasitoids
associats a Tuta absoluta, Necremnus artynes, Hemiptarsenus
zilahisebessi i Trichogramma evanescens, el parasitoid de minadores
de fulla Diglyphus isaea i els de les mosques blanques Eretmocerus
mundus i Encarsia pergandiella.
2. determinar l’efecte de l’aporti de nèctar floral de les plantes
que tinguin un efecte positiu sobre els parasitoids i els paràmetres
biològics de les plagues del cultiu, especialment els lepidòpters Tuta
absoluta i Helicoverpa armigera, així com del minador Liriomyza spp.
3. estudiar, en condicions de semicamp, la utilitat de les plantes
seleccionades a partir dels resultats obtinguts en els objectius 1 i 2
per a la seva inclusió en les infraestructures ecològiques.
4. determinar en condicions de camp l’eficàcia de les plantes refugi.
iDENtificació DE viruS i fitoPlaSMES EN DifErENtS ÀrEES viNícolES
aquest projecte, iniciat enguany, aborda la problemàtica causada
per virus i fitoplasmes en raïm de taula i en raïm de vinificació amb
l’objectiu fonamental de recolzar estratègies i sistemes de prevenció
i de control basades en aproximacions tradicionals i aproximacions
biotecnològiques, amb els següents objectius:
1. disseny, aplicació i validació de tècniques de diagnòstic molecular
per a virus i fitoplasmes de vinya basades en múltiplex Pcr a temps
real i seqüenciació massiva per a caracterització de virosis de vinya
establertes i emergents a espanya.
2. Prospecció de virosis i fitoplasmes en diverses àrees vitivinícoles
de catalunya, comunitat valenciana, Galícia, aragó, La rioja i
extremadura, anàlisi de la diversitat genètica i conservació en
col·lecció.
3. Seqüenciació completa del genoma d’aïllats del virus del mosaic de
l’arabis, emergent a espanya.
4. epidemiologia de la malaltia de la fusta negra, evolució d’aïllats del
fitoplasma del stolbur en plantes hoste i vectors, recerca de vectors
secundaris, assajos de transmissió per vectors i establiment de
models predictius per al control del vector.
5. desenvolupament de tècniques de cultiu in vitro per a l’obtenció
de material lliure de virus i fitoplasmes, i disseny de protocols de
micropropagació, conservació de germoplasma i criopreservació de
varietats de vinya d’interès agronòmic.
6. disseny d’un sistema genètic basat en protoplasts de vinya.
7. avaluació agronòmica de clons sanejats en parcel·les experimentals.
8. recuperació de varietats autòctones d’interès lliures de virus i
fitoplasmes.
coNtrol biolÒgic PEr coNSErvació EN cultiuS HortícolES
L’objectiu general d’aquest projecte és millorar els programes actuals
de control Biològic per conservació (cBc) en conreus hortícoles,
especialment enciam i tomàquet.
L’aplicació pràctica dels programes de conservació requereix,
entre d’altres: identificar i avaluar els enemics naturals per poder
atribuir adequadament l’èxit del control a qui correspongui; avaluar
l’impacte relatiu de les diverses espècies depredadores presents
en l’agroecosistema sobre les plagues; identificar les plantes hoste
d’aquests depredadors que contribueixen a la seva conservació
en el paisatge agrícola i determinar quines afavoreixen la posterior
colonització dels cultius per part dels depredadors; i, finalment, avaluar
les conseqüències de les interaccions entre espècies críptiques
d’enemics naturals que comparteixen les mateixes plantes hoste, és
a dir, determinar quines interaccions poden tenir un impacte negatiu
en la conservació de les poblacions de determinats depredadors.
aquest projecte planteja el desenvolupament d’eines que permetin
millorar els programes actuals de cBc, especialment en enciam i
tomàquet, i per a això es proposa:
1. realitzar el treball taxonòmic necessari per a la correcta identificació
dels depredadors més importants.
2. avaluar l’efectivitat de certs depredadors.
3. identificar les plantes hoste que contribueixen a la seva conservació
en el paisatge agrícola.
4. Posar a punt tècniques de marcatge per confirmar les fonts dels
depredadors.
5. determinar la importància de la interferència reproductora entre
espècies críptiques en l’efectivitat dels depredadors esmentats.
així, es desenvoluparan marcadors específics per a la correcta
identificació de depredadors, per avaluar la depredació de forma
quantitativa i per marcar els depredadors en estudis de dispersió. es
realitzaran anàlisis morfomètrics tradicionals i geomètrics per a la
separació de dues espècies críptiques, i s’estudiarà el seu comportament
per avaluar les conseqüències d’una possible interferència reproductiva
entre aquestes espècies.
40 / Memòria 2011 / 41 / Memòria 2011 /
PrOdUcció veGetaLProtEcció vEgEtal SoStENiblE
PrEMi al Millor PóStEr EN El “vii coNgrESo NacioNal DE ENtoMología aPlicaDa”
en el marc del “vii congreso Nacional de entomología aplicada”,
celebrat a Baeza (Jaén) del 24 al 28 d’Octubre de 2011, un pòster
presentat per investigadors de l’irta va ser guardonat amb el “v
Premio de Seea - Phytoma españa a la Mejor comunicación en
Panel”.
el títol de la presentació guardonada és: “Preferencia de presa del
depredador Nesidiocoris tenuis reuter (Hemiptera: Miridae) cuando
tuta absoluta (Meyrick) (Lepidoptera: Gelechiidae) coexiste con
Bemisia tabaci (Gennadius) (Hemiptera: Aleyrodidae)”. autors: Mollá,
O., Urbaneja, a., arnó, J., Gabarra, r.
la Dra. SolEDaD vErDEjo, coautora DEl llibrE guaNyaDor DE la 40a EDició DEl “PrEMi DEl llibrE agrari”
“Enfermedades causadas por nematodos fitoparásitos en España” ha
estat el llibre guanyador de la 40a edició del “Premi del Llibre agrari”,
guardó atorgat per Fira de Lleida en el marc de la Fira agrària de Sant
Miquel-eurofruit. el llibre, guanyador ex aequo amb “Enfermedades
de las plantas causadas por hongos y oomicetos”, ambdós editats
per Phytoma-españa en col·laboració amb la Societat espanyola de
Fitopatologia, ha estat coordinat per la dra. Maria Fe andrés i la dra.
Soledad verdejo, investigadora de l’irta.
ENDurE-ic, uN wEb iNtEractiu SobrE la ProtEcció DE cultiuS a EuroPa
el grup de Protecció de conreus de la UdL-irta i d’entomologia de
l’irta de cabrils han participat a endure, una xarxa europea per a
l’explotació sostenible de les estratègies de protecció vegetal.
en el marc d’aquest projecte s’han creat algunes eines de transferència
de coneixements que poden resultar útils per a l’aplicació d’una
protecció vegetal sostenible al nostre país: el centre d’informació
endure i la Xarxa d’assessors endure.
el centre d’informació endure o endure-ic és una eina dirigida als
agricultors, als tècnics de suport i d’extensió i als investigadors. es
tracta d’un web interactiu que difon informació sobre la protecció de
cultius fent èmfasi en el maneig integrat de plagues, malalties i males
herbes. dóna una visió dels mètodes que es poden emprar per a una
protecció de cultius sostenible en el conjunt dels països europeus
i pretén ser un punt de referència per transferir coneixements i
recomanacions sobre tots els aspectes de la protecció de cultius.
S’ha creat per donar suport a la reducció de l’aplicació de plaguicides
que exigeix la nova legislació comunitària, oferint mesures de maneig
integrat de plagues a punt per ser utilitzades.
La Xarxa d’assessors endure o eNa (endure Network of advisers) va
adreçada a les persones que treballen dins el sector de l’assessorament
agrícola i s’ocupen de qüestions de protecció de cultius i pretén
afavorir la divulgació i aplicació de solucions basades principalment
en el maneig integrat de plagues per als problemes agrícoles més
comuns. vol facilitar la comunicació entre els assessors europeus per
a què pugin compartir les seves experiències, millorar el funcionament
de l’endure ic i actuar com a xarxa de suport i divulgació d’endure.
Per a més informació: http://www.endure-network.eu
guia DE butXaca PEr a la iDENtificació rÀPiDa D’ESPÈciES D’ENEMicS NaturalS
La “Guia dels enemics naturals en diferents cultius a catalunya” és
una publicació de butxaca editada pel departament d’agricultura,
ramaderia, Pesca, alimentació i Medi Natural (daaM) pensada per a
realitzar una identificació ràpida de les diferents espècies d’enemics
naturals de camp que controlen les plagues.
La publicació compta amb la col·laboració de més de 20 investigadors
de l’irta i del daaM i amb la coordinadoció de la dra. rosa Gabarra
(irta) i Jesús avilla (UdL-irta).
• Jornada tècnica sobre Biologia i reconeixement de paràsits depredadors en cultius d’horta, el 18 d’octubre a Mas Bover
• Jornada de camp sobre gestió integrada de plagues en cítrics: el poll roig de Califòrnia, el 15 de desembre a alcanar (tarragona)
altrES activitatS
42 / Memòria 2011 / 43 / Memòria 2011 /
PrOdUcció veGetaLgENÒMica i biotEcNologia
iNaugurat El cENtrE DE rEcErca EN agrigENÒMica (crag)
amb la presidència de la ministra de ciència i d’innovació, cristina
Garmendia, el dia 9 de juny es van inaugirar oficialment les
instal·lacions del centre de recerca en agrigenòmica (craG).
acompanyaren a la ministra el President del cSic, rafael rodrigo,
el secretari general d’Universitats i recerca de la Generalitat de
catalunya, antoni castellà, el director General de l’irta, Josep M.
Monfort, la rectora de la Universitat autònoma de Barcelona, ana
ripoll, i el rector de la Universitat de Barcelona, dídac ramirez, així
com el director del craG, Pere Puigdomènech.
el craG és un consorci públic format pel consell Superior
d’investigacions científiques (cSic), l’irta, la Universitat autònoma
de Barcelona (UaB) i la Universitat de Barcelona (UB).
el nou edifici, una construcció de nova planta amb 9.200 metres
quadrats entre laboratoris, hivernacles i serveis comuns, ubicada al
campus de la UaB, acollirà grups de recerca de les institucions que
formen el craG, en total 51 investigadors, tots ells treballant en els
àmbits de la genòmica, la biologia molecular de plantes i la genètica
d’animals de granja.
el nou edifici ha suposat una inversió total al voltant dels 20 milions
d’euros. de les instal·lacions i infraestructures que disposa l’edifici es
pot destacar:
• Hivernacles: instal·lació de 600 m2 que permet estudiar el creixe-
ment de les plantes en condicions controlades.
• Laboratori de Genòmica i de Seqüenciació capil·lar i massiva.
• Laboratoris de Microscòpia confocal i de Proteòmica.
respecte a les línies de recerca que s’hi desenvoluparan, aquestes
seran:
• Desenvolupament de plantes: Formació de la flor, efectes de la llum
sobre el creixement de les plantes, control del rellotge intern.
• Reaccions de les plantes a les malalties i a l’estrès ambiental.
• Estructura i dinàmica dels genomes.
• Síntesi de metabòlits secundaris com pigments o aromes.
• Domesticació de plantes i animals de granja.
La investigació aplicada en aquesta àrea és important, i troba
aplicacions en els sectors agroalimentari, farmacèutic i biotecnològic
com són:
• Marcadors moleculars
• Millora genètica
• Cultius in vitro
• Diagnòstic i seguretat alimentària
Noves característiques com la biosíntesi i regulació de lignina en blat
de moro o la formació de carotens en pebrot.
traSllat al crag DEl PrograMa DE gENÒMica i biotEcNologia
el programa de Genòmica i Biotecnologia de l’irta ha realitzat el seu
trasllat al nou edifici del craG del campus de la UaB entre els mesos
de febrer i març; en total 39 persones, quedant 3 persones al centre
de cabrils vinculades amb un projecte de millora de gerani i 2 més a
torre Marimon, que estan al càrrec del parc d’hivernacles.
des de la creació del Laboratori de Genètica Molecular vegetal cSic-irta,
que posteriorment es convertí en el centre de recerca en agrigenòmica
cSic-irta-UaB, s’aposta per la ubicació en un nou edifici del gruix
d’investigadors en genòmica i biotecnologia de plantes de l’àrea de
Barcelona. La creació d’aquesta massa crítica permetrà abordar nous
projectes des d’una perspectiva multidisciplinar, amb el repte de convertir-
se en un centre de referència en genòmica vegetal i animal.
el nou centre està estructurat en tres departaments:
1. Genètica Molecular, integrat per investigadors del cSic.
2. Genètica vegetal, integrat per investigadors de l’irta.
3. Genètica animal, integrat per investigadors de la UaB.
EXPErtS iNtErNacioNalS EXaMiNEN la iNfluÈNcia DE la lluM SobrE lES PlaN-tES PEr Millorar ElS cultiuS
Una cinquantena d‘experts internacionals en els camps de la biologia
vegetal, la genètica i la genòmica, exploraren les interconnexions
entre tres dels principals aspectes de la biologia vegetal: la funció
del rellotge circadià, la fotoperiodicitat i les vies de senyalització de
la llum. Les jornades de debat “interplay of Light, Photoperiodism
and circadian clock Function in Plant development”, organitzades
pel centre internacional per al debat científic (cidc), una iniciativa
de Biocat impulsada per l’Obra Social de la Fundació “la caixa” i el
centre de recerca en agrigenòmica (craG), es varen realitzar els
passats dies 4, 5 i 6 de maig al Museu colet de Barcelona.
44 / Memoria 2012 / 45 / Memoria 2012 /
Genètica i Millora animal / 46
Nutrició, Salut i Benestar animal / 48
aqüicultura / 50
Sanitat animal / 56
aNiMaLPrOdUcció
46 / Memòria 2011 / 47 / Memòria 2011 /
PrOdUcció aNiMaLgENÈtica i Millora aNiMal
SEtaNta SEt EXPlotacioNS PorciNES ESPaNyolES caNDiDatES alS Porc D’or 2011
L’irta va crear els Premis Porc d’Or el 1994 amb l’objectiu de
reconèixer el treball d’aquelles explotacions de porcí que, gràcies a la
seva professionalitat i esforç i a la utilització de les millors tècniques de
producció són capaces de superar els nous reptes que contínuament
apareixen a la producció porcina, actuant com puntes de llança del
sector porcí espanyol.
els premis Porc d’Or es concedeixen cada any entre les granges
que, a nivell nacional, remeten periòdicament les seves dades al
Bdporc, atenent els criteris de nombre de nascuts vius, taxa de parts
i productivitat numèrica.
en aquesta edició, el nombre de granges analitzades ha estat de 660,
amb una mitjana de 816 truges per granja i un total de 538.560 repro-
ductores, el que representa aproximadament el 25% del cens nacional.
La divuitena edició dels prestigiosos premis “Porc d’Or”, organitzats
per l’irta, amb la col·laboració de Pfizer Salut animal i l’ajuntament
de Lleida, va seleccionar 77 granges de porcí que, amb 120
nominacions en el seu conjunt, optaren a les prestigioses estatuetes
d’or, plata i bronze. els guanyadors es van conèixer durant la gala de
lliurament de premis el 25 de novembre a Lleida, una cita ineludible
que reuneix més de 600 persones entre ramaders de tot espanya,
empreses i personalitats lligades a aquest sector, així com a autoritats
locals, autonòmiques i nacionals.
La protagonista indiscutible del sopar de gala corresponent a la
Xviii edició dels prestigiosos premis Porc d’Or, celebrada el 25 de
novembre a la Finca Prats (Lleida), ha estat La Granja el SaS, de
la localitat de candasnos a Osca, que ha recollit el Premi especial
“Porc d’Or diamant” 2011, davant l’atenta mirada dels prop de 600
assistents a l’esdeveniment.
entre d’altres autoritats i personalitats del sector, van estar presents a
l’acte: d. Josep M. Pelegrí i aixut, conseller d’agricultura, ramaderia,
Pesca, alimentació i Medi Natural de la Generalitat de catalunya, Sra.
Margarita arboix, directora General de recursos agrícoles i ramaders
del Ministeri de Medi ambient, Medi rural i Marí, Àngel ros, alcalde
de Lleida, d. Josep Mª. Monfort, director general de l’irta i d. JJuan
carlos castillejo, director general de Pfizer Salut animal, empresa
coorganitzadora dels premis des de 2003.
Una nit memorable per als responsables de la Granja el SaS, una
explotació de nova construcció, que va iniciar la seva omplerta l’estiu
del 2007 i que actualment compta amb 2.621 truges reproductores.
el Premi especial de l’irta a “Sanitat, Medi ambient, i Benestar
animal”, instaurat el 2007, va viatjar per segon any consecutiu a
castella la Manxa, en aquest cas a ingapor S.L. de l’empresa afrivall-
vall companys Grup, a la localitat de Bonete (albacete).
es tracta d’una granja amb 2.753 reproductores totalment adaptada
a la normativa de Benestar animal (rd 1135), d’obligat compliment a
partir de l’1 de gener de 2013.
el Premi especial “Porc d’Or a la Màxima Productivitat” va anar a
parar a La Granja el clos, de l’empresa el clos S.c.P., a la localitat
barcelonina de Santa cecília de voltregà, amb una mitjana de 32,36
garrins deslletats per truja i any, fet que suposa un nou rècord en
aquests premis.
aEcEribEr cErca NouS iMPulSoS PEr a SalvaguarDar la SElEcció DEl Porc ibÈric
Un grup de ramaders de selecció del porc ibèric pertanyents a la
asociación española de criadores de Ganado Porcino Selecto ibérico
Puro y tronco ibérico (aeceriBer), y procedents de castella i Lleó,
andalusia i extremadura visità els dies 2 i 3 de març les instal·lacions
de l’irta de Monells (Girona) i de Lleida, respectivament.
La delegació d’aeceriBer visità l’irta de Monells per conèixer
la recerca que es realitza en classificació de canals porcines, així
com realitzar una visita a l’escorxador i a la sala d’especejament
experimental de l’irta i a la planta pilot d’elaboració de productes
carnis.
a més, després de l’explicació del tipus de controls i de gestió dels
registres i dels llibre genealògics de porcí selecte en l’àmbit territorial
de catalunya, el grup també va poder visitar el ceNta.
el dia 3 de març, la delegació va visitar el centre irta de Lleida i les
granges de producció de porc blanc (de 2.500, de 1.600, de 1.300
i 2.800 reproductores) i diferents tipus d’engreix (de 7.200 i 5.000
places amb alimentació líquida).
La delegació d’aeceriBer valorà molt positivament les visites
realitzades donat que poden representar un nou impuls en la
consecució dels objectius de la selecció del porc ibèric. ambdues parts
es comprometeren a estudiar la possibilitat d’establir col·laboracions
futures en matèria de selecció genètica aplicada a les diferents
varietats de la raça porcina ibèrica, a la creació d’un blanc d’embrions
i a estudiar de manera completa la qualitat de canals i de carns.
48 / Memòria 2011 / 49 / Memòria 2011 /
PrOdUcció aNiMaLNutrició, Salut i bENEStar aNiMal
PrEParEN uN ProjEctE coNjuNt EN cabruM aMb l’iNra DE tÀNgEr
en el marc de la modalitat c de la convocatòria Pci-aecid 2010
s’han dut a terme reunions entre els grups de l’irta de remugants
(Producció animal) i de Qualitat de Producte (indústries alimentàries)
amb l’iNra de tànger (institut National de la recherche agronomique).
L’objectiu d’aquestes reunions va ser el d’elaborar un projecte de
recerca i desenvolupament multidisciplinar sobre la cria de cabrum a
la regió nord del Marroc, per ser presentat a la propera convocatòria
Pci-aecid.
el projecte que es presentarà tindrà com a objectius generals
l’increment dels ingressos de les poblacions rurals en aquesta regió
a través de la millora de la productivitat i la rendibilitat de la cria de
cabrum. Per al seu major impacte sobre la productivitat del sector
cabrum, seran abordades les tres línies d’actuació següents: nutrició,
reproducció i valorització dels productes, tant de la llet com de la
carn.
Per aquest motiu, del 21 al 25 de març, es va desplaçar un equip
de persones de l’iNra de tànger al nostre país. durant la seva
estada varen realitzar una visita a les instal·lacions de l’irta de torre
Marimon i de Monells, a més de la UaB i de diverses explotacions i
empreses caprines de la zona.
iNtENSificar rElacioNS ENtrE cENtrES DE rEcErca i EMPrESa PEr Millorar la coorDiNació ENtrE iNvEStigació i SEctor ProDuctiu
el 31 de març va tenir lloc a Mas de Bover un seminari tècnic
organitzat pel departament d’agricultura en col·laboració amb l’irta
i la Federació avícola de catalunya per a donar a conèixer, orientar i
definir les futures activitats de recerca i experimentació en el camp
de l’avicultura.
a la trobada hi varen assistir representants de les principals empreses
i associacions d’aquest sector ramader.
diferents investigadors de l’irta, de la UaB, del creSa i del ceSac
van presentar les seves ponències en les que van explicar les línies
que es segueixen actualment en la investigació avícola, tant des del
punt de vista de la nutrició, com de la salut i del benestar.
La jornada es va concloure amb un debat sobre les necessitats de
recerca i transferència tecnològica per part de representants de les
diferents empreses i associacions presents, considerant la necessitat
d’intensificar els contactes entre els centres de recerca i el sector
productiu per coordinar la recerca amb les prioritats de l’empresa.
traNSfErÈNcia tEcNolÒgica PEr a la Millora DEl SiStEMa ProDuctiu DEl Porc NEgrE Mallorquí
en el marc de les activitats de difusió de resultats del projecte europeu
Q-Porkchains, investigadors de l’irta van desplaçar-se a l’illa de
Mallorca per dur a terme tasques de transferència tecnològica en una
trobada amb el sector productiu del Porc Negre Mallorquí.
els dies 22 i 23 de setembre, l’irta va organitzar unes jornades
de transferència tecnològica dirigides als integrants de l’associació
de ramaders de Porc Negre Mallorquí Selecte i als treballadors de
l’escorxador ramaders agrupats de Felanitx, a Mallorca.
L’objectiu va ser el de presentar els principals resultats obtinguts
durant els cinc anys de desenvolupament del projecte de recerca
europeu Q-Porkchains i relacionats amb el sistema productiu del
Porc Negre Mallorquí.
investigadors dels subprogrames de Benestar animal i de Qualitat dels
aliments d’Origen animal, respectivament, van ser els encarregats
de presentar les activitats de recerca de l‘irta dutes a terme en el
marc de l’activitat “Millora del sistema” previstes pel Q-Porkchains.
en particular, les oportunitats de millora en relació al benestar animal
i al maneig del Porc Negre Mallorquí en el moment del sacrifici, tot
definint unes recomanacions aplicables a d’altres sistemes porcins
tradicionals.
EStalviar fiNS a 8 EuroS PEr aNiMal grÀciES a l’aliMENtació líquiDa
en el context actual de pujada dels preus de las matèries primeres
per a pinsos, el departament d’agricultura, ramaderia, Pesca,
alimentació i Medi Natural va organitzar el 26 de maig de 2011 la
“Jornada d’alimentació Líquida en Porcí”, que es va celebrar a la
localitat de vallfogona de Balaguer. en aquesta ocasió, es va incidir en
l’aspecte de com l’alimentació líquida pot tenir efectes beneficiosos
en la salut dels garrins i disminuir l’impacte mediambiental dels
nitrats, així com els seus avantatges a l’hora de reduir els costos
d’alimentació i, per tant, de producció, donat el pes que té aquesta
en el conjunt del cost.
• Seminari Internacional en Producció i Salut Porcina, a argentina
• Seminari Tècnic sobre Recerca Avícola a Catalunya, el 31 de març a l’irta de Mas de Bover (constantí, tarragona)
• Seminari Tècnic sobre Nutrició i Qualitat de la Carn, el 14 d’abril a Mas Bover
• Benestar animal en vaquí de llet, el 6 de maig a campllong
• Jornada de formació en tecnologia i nutrició avícola, el 9 i 10 de juny a Mas de Bover
• III seminari sobre nutrició de porcs, el 30 de juny a l’irta de Mas de Bover
• Jornada d’avicultura de carn, el 24 de novembre a l’irta de Mas de Bover
altrES activitatS
50 / Memòria 2011 / 51 / Memòria 2011 /
PrOdUcció aNiMaLaqÜicultura
la fuNció DE l’aquaPoriNa DEl oÒcit EN la HiDratació DElS ouS EN ElS PEiXoS
La producció econòmicament viable de l’aqüicultura moderna depén
de l’obtenció de gamets de bona qualitat. en la majoria d’espècies de
peixos cultivats es produeix una elevada variació en la viavilitat i en
la capacitat de fertilització de l’esperma (qualitat de l’esperma), que
dificulta la gestió de la reproducció i dels reproductors i, en alguns
casos, com en el del llenguado senegalés (Solea senegalensis), és
un gran obstacle que impedeix la producció d’alevins a gran escala.
en aquest treball, en col·laboració amb dos grups de recerca noruecs,
s’ha utilitzat l’halibut atlàntic com a model per demostrar per primera
vegada, mitjançant la inhibició amb anticossos i l’expressió ectòpica*,
la funció de l’aquaporina del oòcit en el procés d’hidratació de l’ou en
peixos marins. tanmateix, s’ha identificat l’origen evolutiu d’aquesta
aquaporina.
amb aquest treball s’expandeix el descobriment publicat a Science
en el 2005 per l’investigador de l’irta dr. Joan cerdà, i contribueix a
esbrinar la base molecular de la formació d’ous de bona qualitat en
peixos marins d’interès en aqüicultura.
l’oraDa, buc iNSígNia DE l’aqÜicultura ESPaNyola
L’orada és un dels peixos més apreciats a espanya. a més de tenir
importància en la pesca esportiva i d’oci, aquesta espècie té un paper
comercial estratègic per a la nostra economia. el seu cultiu ocupa
la major producció aqüícola de la Mediterrània i el 95% del consum
actual procedeix d’instal·lacions de piscicultura.
tradicionalment, a espanya, el cultiu de les orades es produïa en
llacunes costaneres i en estanys d’aigua salada. avui dia, l’època de
creixement compresa entre la fase larvària i juvenil (aleví) es porta a
terme en centres especialitzats ubicats a les nostres costes, gràcies a
una tecnologia plenament desenvolupada i fiable des del punt de vista
zootècnic. Les etapes finals de cria, en canvi, es realitzen en plantes
de producció intensiva ubicades en gàbies flotants prop de la costa
(litoral mediterrani i illes canàries), encara que existeixen algunes
instal·lacions dedicades al seu cultiu semiextensiu en terra ferma que
reben el nom de esteros (ubicades a l’abadia de cadis).
El ProjEctE Mg4u foMENtarÀ El coNEiXEMENt DE la gENÒMica MariNa EN la SociEtat
investigadors de 6 països europeus han format un consorci per a
difondre els resultats dels últims projectes científics en genòmica
marina. L’objectiu és potenciar la transferència d’aquest coneixement
i generar capacitat de recerca a nivell interdisciplinar en els països de
la Unió europea.
La genòmica marina constitueix una de les disciplines científiques
amb més aplicació directa de la biotecnologia en la gestió i la
protecció dels recursos aquàtics. No obstant, existeix un coneixement
escàs de les seves possibles repercussions en sectors estratègics,
tals com el farmacèutic, la pesca o l’aqüicultura.
Per aquesta raó, científics procedents de set centres de recerca
d’alemanya, irlanda, Portugal, espanya i Suècia cooperen en el marc
del projecte de recerca “Genòmica Marina per a Usuaris” (o MG4U)
finançat per el Setè Programa Marc de la Unió europea (7PM) amb 1,2
milions d’euros, amb l’objectiu de difondre el coneixement científic i
tecnològic entre un ampli públic, que abraça des de la indústria als
governs, el món acadèmic i la societat.
Per a més informació: http://www.mg4u.eu
ProjEctE alarMtoX, iNNovació biotEc-NolÒgica PEr a la DEtEcció DE toXiNES EN MEDiS aquÀticS
aLarMtOX és un projecte de recerca amb finançament de la Unió
europea en el que hi participen quatre socis de la regió del Sud
d’europa (SUdOe) i en el que, després de dos anys i mig de treballs
s’han aconseguit desenvolupar eines biotecnològiques per a la
detecció de toxines en mitjans aquàtics.
així, el centre régional d’innovation et de transfert de technologie
(critt) Bio-industries, del institut National des Sciences appliquées
(iNSa) de toulouse, i el grup iMaGeS de la Université de Perpignan-
via domitia (UPvd) han produït proteïnes fosfatases recombinants
a partir de tècniques d’enginyeria genètica. aquests enzims han
resultat ser estables i sensibles per a la determinació de dos tipus
de toxines: les microcistines (toxines cianobacterianes presents en
aigua dolça) i l’àcid okadaic i derivats (toxines lipofíliques diarreiques
presents en marisc).
Per altre banda, la UPvd i l’irta, com a coordinador del projecte,
han desenvolupat assajos colorimètrics i biossensors electroquímics
basats en la inhibició d’aquests enzims per part de les toxines.
el conjunt d’aquestes eines d’anàlisi han estat emprades per a la
detecció de diferents variants de microcistines, tant en mostres de
floracions naturals de microalgues i aigues d’embassaments de la
regió SUdOe, com en mostres de cultius de microalgues d’aigua
dolça productores de toxines. també s’han aplicat a l’anàlisi de l’àcid
okadaic i derivats en marisc (principalment musclo) i en cultius de
microalgues marines productores de toxines.
la rEcErca DE l’irta EN oraDa
els investigadors de l’institut de recerca i tecnologia
agroalimentàries (irta) del centre de Sant carles de la ràpita,
tarragona, estan treballant en l’optimització dels processos
de nutrició i cultiu larvari de l’orada en el marc de projectes
nacionals finançats pel MiciNN i internacionals de la Unió
europea (projecte Lifecycle, FP7-KBBe).
L’objectiu és el de millorar la qualitat dels exemplars produïts
i augmentar la rendibilitat del procés de la seva producció
intensiva.
d’altra banda, l’irta també manté relacions de col·laboració
amb empreses nacionals i internacionals per a la formulació
de dietes compostes destinades a la producció de l’orada,
així com per a la substitució d’ingredients marins per altres
d’origen terrestre per tal de millorar la sostenibilitat d’aquesta
activitat aqüícola.
52 / Memòria 2011 / 53 / Memòria 2011 /
PrOdUcció aNiMaLaqÜicultura
d’aquesta forma, el projecte aLarMtOX ha posat a disposició
de l’administració, les empreses i la societat noves eines biotec-
nològiques innovadores que permeten garantir la qualitat de les
aigües continentals i dels productes de l’aqüicultura.
allibEraMENt D’aNguilES alS riuS tEr, Muga, fluviÀ i EbrE
en diverses actuacions al llarg del 2011, el departament d’agricultura,
ramaderia, Pesca alimentació i Medi Natural, juntament amb
l’agència catalana de l’aigua, l’irta, la Universitat de Barcelona i la
Universitat de Girona, han alliberat prop de 8.000 exemplars d’anguila
amb sistema de marcatge electrònic passiu de tipus Pit taG i cWt
destinats a la repoblació. L’operació s’ha fet en diverses vegades en
les conques dels rius ter, Muga, Fluvià i ebre, el que permetrà fer
un seguiment mitjançant la utilització d’antenes detectores i amb la
recaptura amb trampes dels exemplars marcats.
els peixos alliberats han estat engreixats a les instal·lacions de l’irta
de Sant carles de la ràpita des de les seves primeres etapes (estadi
angula) fins arribar a talles compreses entre els 100 i 500 g, durant
un període d’entre un i dos anys.
a catalunya, s’ha creat una comissió tècnica interdepartamental
formada per les direccions generals del Medi Natural i Biodiversitat
i de Pesca i afers Marítims, l’agència catalana de l’aigua, l’irta, la
Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona, que ha estat la
responsable de redactar i aplicar els plans de gestió de les conques
internes catalanes i de la part catalana de la conca compartida del
riu ebre.
aquesta repoblació constitueix, juntament amb altres mesures de
gestió com ara la lluita contra depredadors al·lòctons o la millora de
la connectivitat dels rius, un dels principals eixos d’actuació previstos
en els plans de gestió aprovats per la comissió europea que han de
garantir la recuperació d’una espècie tan emblemàtica del nostres
rius com és l’anguila.
l’irta acrEDitat PEr ENac PEr a rEa-litZar aSSajoS agroaliMENtariS
els laboratoris de l‘irta de Sant carles de la ràpita han estat acreditats
sota els requisits de la norma internacional UNe-eN-iSO/iec 17025
(referent als requisits generals per a la competència dels laboratoris
d’assaig i calibració) per part de l’entitat Nacional d’acreditació
(eNac), que reconeix la competència tècnica de l’institut per a la
realització d’assajos agroalimentaris.
L’irta és una entitat que realitza controls oficials amb la finalitat
de garantir la seguretat alimentària en productes de la pesca i de
l’aqüicultura. L’abast de l’acreditació contempla dues metodologies
d’assaig:
1. toxines amnèsiques (aSP): àcid domoic i àcid epi-domoic per
cromatografia de líquids d’alta eficàcia amb detector d’espec-
trofotometria Uv-viS, en productes de la pesca i l’aqüicultura.
2. recompte d’Escherichia coli ß-glucoronidassa positiu per el
mètode del Nombre Més Probable (NMP), en mol·luscos.
coNtribució a la Millora DE la vigi-lÀNcia DE la Salut DElS cultiuS aqÜícolES EuroPEuS
Un projecte de recerca encapçalat per investigadors de l’irta i amb
l’acrònim de “dataQuest” ha avaluat la qualitat de la informació a
internet sobre malalties emergents per a les poblacions de peixos en
cultius aqüícoles a europa.
Finançat per l’agencia europea de Seguretat alimentària (eFSa) i
iniciat l’any 2010, l’estudi conclou que les fonts de dades actualment
disponibles a internet presenten una baixa qualitat de la informació,
a causa de la falta de continguts i de detalls. a banda de les fonts
proporcionades per l’Organització Mundial de Sanitat animal (Oie) i
considerant la definició de “malaltia emergent” donada per aquesta
Organització, com a referència, els investigadors de l’irta no varen
identificar a internet cap font que satisfés aquests requisits.
No obstant això, l’estudi ha permès crear un inventari de les fonts
de dades rellevants i avaluar la seva qualitat per a la identificació de
possibles malalties emergents que suposen una amenaça per a les
poblacions de l’aqüicultura europea.
L’eFSa es va mostrar molt satisfeta amb les recomanacions
contingudes en el informe del dataQuest i està avaluant la possibilitat
d’oferir un servei de vigilància tecnològica en l’àrea de la salut dels
animals aquàtics.
a destacar en l’informe la recomanació per a la creació d’un sistema
de vigilància sindròmica, (es a dir, un sistema capaç de detectar de
manera precoç els indicadors relacionats amb riscos emergents de
malalties aquàtiques a través d’un monitoratge continu de les fonts
de dades) que sigui capaç de buscar indicadors relacionats amb els
riscos emergents.
Per a consultar l’informe complet de dataQuest: www.efsa.europa.
eu/en/supporting/pub/90e.htm
ProjEctE PEr a SalvaguarDar la Patella ferruginea, uNa DE lES ESPÈciES MéS EMblEMÀtiquES DE la MEDitErrÀNia
en el marc “Proyectos cero: especies amenazadas 2010” de
la Fundación General del consejo Superior de investigaciones
científicas (cSic), investigadors del centre d’aqüicultura de l’irta
de Sant carles de la ràpita, del cSic i de la Universitat autònoma
54 / Memòria 2011 / 55 / Memòria 2011 /
PrOdUcció aNiMaLaqÜicultura
de Madrid plantegen estudiar aspectes fonamentals de la biologia
reproductiva i dels requeriments d’hàbitat natural de la pagellida
ferruginosa (Patella ferruginea).
La Patella ferruginea, coneguda vulgarment com a pagellida
ferruginosa o barretet, és una espècie endèmica del Mediterrani
occidental i constitueix un dels invertebrats més amenaçats del
nostre mar, doncs la seva distribució marina ha anat disminuint al
llarg del passat segle. L’acció humana (la pesca i la construcció a
les zones costaneres), la baixa fecunditat i la seva petita capacitat de
dispersió en la fase larvària han estat identificades com les causes de
la progressiva desaparició d’aquesta espècie.
des de l’any 1999, la P. ferruginea es troba tutelada per la legislació
espanyola, sent inclosa en la categoria “En Perill d’Extinció” del
catàleg Nacional d’espècies amenaçades. el projecte té com a
objectiu analitzar la capacitat de dispersió de les larves i el flux gènic
entre poblacions.
el projecte planteja un estudi complert i rigorós de tots els aspectes
de la biologia reproductiva de la pagellida almenys durant dos cicles
anuals complerts. també estudiarà la seva fecunditat o els senyals
que controlen el canvi de sexe en
el temps, així com aquells
factors que influeixen en la
maduració sexual i en el
fresi de la P. ferruginea.
d’altra banda, existeix el
propòsit de desenvolupar
tècniques de creixement
de larves en cultius
que s’ubicaran a les
instal·lacions de l’irta de
Sant carles de la ràpita, amb
la finalitat de reintroduir l’espècie en
el seu hàbitat original per a que les poblacions actuals puguin
prosperar.
cal destacar que els protocols que puguin desenvolupar-se en aquest
estudi poden ser útils per aplicacions futures en altres espècies de
pagegides, incloses les que són consumides per l’home.
l’irta aSSESSora la ProDucció aqÜíco-la DEl PagrE a lES coStES MEXicaNES
el centre de desenvolupament tecnològic d’espècies Marines
(cedeteM) de Mèxic ha sol·licitat l’experiència de l’irta per al
desenvolupament tecnològic de la producció de pagre en les costes
de l’oceà Pacífic.
degut al seu interès per posar en marxa projectes productius
comercials a escala industrial, un equip d’investigadors de l’irta ha
brindat assessoria al centre mexicà en el desenvolupament tecnològic
de la producció de pagre, un peix blau morfològicament semblant al
besuc i de coloració rosada més o menys uniforme.
ENfortir llaçoS aMb Nova ZElaNDa EN aqÜicultura
dolors Furones, directora del centre de Sant carles de la ràpita i
coordinadora de r + d del programa d’aqüicultura, juntament amb
cristobal aguilera, responsable de dri en aqüicultura, realitzaren una
visita al Plant & Food research de Nova Zelanda els dies 15 a 17
de març. els dos membres de l’irta van realitzar diferents reunions
amb els equips d’investigació d’aquesta institució neozelandesa
amb l’objecte de compartir idees per a futures col·laboracions en
els àmbits de la producció de peixos i mariscs, extractes naturals i
seguretat i conservació dels productes del mar.
viSita a NoruEga DEl clÚStEr aqÜicat
del 15 al 19 d’agost una delegació d’empresaris i investigadors del
clúster aqüicat varen visitar les instal·lacions de diferents empreses
i centres de recerca de Noruega. L’objectiu era el de cerca nous socis
per a la revitalització de les empreses del sector aqüícola i promoure
noves estratègies per generar avantatges competitives per a la
indústria local.
aqÜicat i El clÚStEr DE aliMENtoS DEl Mar D’aNDaluSia col·laboraraN coNjuNtaMENt
del 26 al 29 d’abril, representants del Pla de dinamització de la
aqüicultura de catalunya i del clúster aqüicat varen visitar la
Fundació centre tecnològic d’aqüicultura d’andalusia (ctaQUa), que
lidera el clúster de alimentos del Mar de la província de cadis.
L’objectiu de la trobada va ser el de buscar noves oportunitats de
sinergia entre les dues entitats. Les propostes de col·laboració es van
centrar, sobre tot, en vincular les web dels dos clústers, establir vies
de comunicació directa pel que fa les actuacions que ambdós vagin
realitzant i presentar projectes conjunts procedents del cdti.
• Seminari sobre producció de bivalves al Delta de l’Ebre, el 12 de maig a l’irta de Sant carles de la ràpita (tarragona)
• Curs d’estiu sobre monitorització ambiental i sanitària dels sistemes aquàtics, els dies 11 i 12 de juliol a l’irta de Sant carles de la ràpita
• Curs de Màrqueting i Comercial per al Clúster Aqüícola i d’Alimentació, el 13 i 14 d’octubre a Sant carles de la ràpita
• Jornada de seguiment de bivalves al Delta, el 29 de novembre a l’irta de Sant carles de la ràpita
altrES activitatS
56 / Memòria 2011 / 57 / Memòria 2011 /
PrOdUcció aNiMaLSaNitat aNiMal
SErvEi D’aNÀliSi PEr garaNtir l’abSÈN-cia D’escherichia coli toXigÈNicS
degut a les negatives repercussions que l’últim brot de Escherichia
coli O104:H4 ha tingut sobre la salut humana i el mercat exterior
de productes agroalimentaris del nostre país, amb les conseqüents
pèrdues tant econòmiques com de credibilitat en els mercats, l’irta,
mitjançant el creSa, ha posat a punt un protocol que permet detectar,
mitjançant la tecnologia Pcr, els diferents marcadors que, segons
el EU Reference Laboratory for E.coli, ha de tenir la soca O104:H4
implicada en aquesta alerta agroalimentària.
es tracta, doncs, d’una eina amb la que el sector hortofructícola pot
garantir la innocuïtat dels seus productes front al serotipus de la E.
coli causant del darrer brot toxiinfecciós.
cataluNya forMarÀ i aSSESSorarÀ EN tEMES D’iNfluENZa a MoçaMbic
aquest projecte finançat per l’aecid (agència espanyola per a la
cooperació internacional i el desenvolupament), té com a objectiu la
formació i capacitació de tècnics de l’institut Nacional de Salut (iNS) i
de l’institut de recerca agrària (iiaM) de Moçambic, en el diagnòstic,
vigilància i investigació del virus influenza (grip).
a les instal·lacions del centre de recerca en Sanitat animal (creSa-
irta-UaB), s’ha format a 2 investigadors d’aquest país que seran els
encarregats de coordinar les accions a Moçambic.
cresa tv: uN caNal Digital PEr acoS-tar la ciÈNcia a totHoM
el creSa ha obert al seu web (www.cresa.es), el seu propi canal
digital i que porta per nom CReSA tv. aquesta secció, conté vídeoclips
realitzats gràcies a la subvenció concedida pel projecte “canal
creSa: videoclips de divulgació científica per a tothom”, finançat
pel comissionat per a Universitats i recerca de la Generalitat de
catalunya.
L’objectiu d’aquest canal és oferir uns continguts relacionats amb
l’activitat que es desenvolupa al creSa, però sempre, d’una forma
divulgativa i planera per tal d’arribar a tots els públics.
la forMa DE laS alES éS Útil PEr DifE-rENciar ESPÈciES DE culicoides
La correcta identificació de les espècies de vectors és essencial per
a la vigilància entomològica i per entendre l’epidemiologia de les
malalties transmeses pes artròpodes, com la malaltia de la llengua
blava. investigadors del creSa han descrit a la revista Journal of
Medical Entomology diferències significatives en la forma alar de
diferents espècies de Culicoides fent servir tècniques de morfometria
geomètrica.
els mosquits del gènere Culicoides Latreille estan relacionats amb
la transmissió de la llengua blava. altres vectors han estat associats
a les citades epizooties, com són algunes espècies dels subgèneres
Avaritia i Culicoides. ambdós subgèneres contenen grups d’espècies
críptiques que podrien diferir en la seva capacitat vectorial. Per això,
la correcta identificació de les espècies de vectors és essencial en els
programes epidemiològics.
accés a l’article complert:
http://www.bioone.org/doi/full/10.1603/ME10110
El crESa ENtra a forMar Part D’ENivD
eNivd és una xarxa europea de col·laboració
que pretén ser una organització amb
l’objectiu de posar el màxim esforç en
malalties virals infeccioses importades que
poden afectar a la població.
guia SobrE la tÈcNica DE la NEcrÒPSia aviar
“atlas de la necropsia aviar. diagnóstico macroscópico y toma de
muestras” és el títol del llibre que han escrit dues investigadores
del creSa. roser dolz i Natàlia Majó han realitzat a través d’aquest
treball, una guia detallada i precisa sobre la tècnica de la necròpsia
aviar.
iMPlicació DEl Nucli DE la cÈl·lula HoStE DuraNt la iNfEcció aMb El viruS DE la PESta PorciNa africaNa (vPPa)
en un article publicat al Journal of Virology per investigadors del
creSa, es demostra una rellevància major del nucli de la cèl·lula
hoste durant la infecció amb el virus de la Pesta Porcina africana.
aquest descobriment podria tenir implicacions importants en la
recerca d’estratègies antivirals contra un virus que causa greus
problemes econòmics en molts països de l’Àfrica subsahariana, i que
de moment no disposa de cap vacuna eficaç.
l’EliMiNació DE la tubErculoSi boviNa Ha EStat HEtErogÈNia a ESPaNya
Les campanyes de control dutes a terme des de 1956 no han
aconseguit eradicar la tuberculosi bovina i s’han estancat entre el 1,6
i el 1,8% de ramats positius. investigadors del creSa i la UaB han
estudiat l’èxit d’aquestes campanyes a tot el territori de l’estat i han
conclòs que el patró d’eliminació de la malaltia no ha estat homogeni
en el territori, sinó que hi ha zones en què la taxa d’eliminació ha estat
més gran que en altres.
el risc que una granja estigui infectada, mantingui la infecció o bé
s’infecti recentment, ha estat menor en les comarques del nord i
de Balears i canàries en comparació a la resta del país. en algunes
58 / Memòria 2011 / 59 / Memòria 2011 /
PrOdUcció aNiMaLSaNitat aNiMal
comarques, el risc d’infecció s’ha mantingut alt al llarg del temps,
mentre que en altres el risc ha estat alt només en un any determinat.
El crESa col·laborarÀ uN aNy MéS EN la vigilÀNcia DE la griP aviÀria EN auS SalvatgES
el programa de vigilància del 2011 forma part del Programa de
vigilancia de influenza aviar en España 2011, que integra a totes les
comunitats autònomes i que forma part de la vigilància obligatòria
encarregada per la Unió europea.
L’objectiu d’aquest programa és organitzar la vigilància tant en aus de
corral com en aus captives per tot el territori català per tal d’exercir
un control sobre la influença aviària. el creSa s’encarrega de les
aus salvatges, mentre que el ceSac (centre de Sanitat avícola de
catalunya i aragó) s’ocupa de les aus de corral.
enguany es treballarà sobretot amb els centres de recuperació de
Fauna Salvatge per tal de detectar la presència de virus d’influença
aviària a partir de les aus que ingressin en aquests centres i que
presentin signes clínics compatibles amb la malaltia.
PriMEr NÚMEro DE la rEviSta creSa-PiENS
el creSa ha publicat en el 2011 el primer número de la nova revista
de divulgació científica què, amb el nom de creSaPieNS pretén
mostrar i divulgar les activitats i investigacions que es realitzen en
el seu centre.
• XIII Jornades de Porcí de la UAB, del 2 al 4 de febrer a Bellaterra
• Simposi Internacional en Malalties Porcines Emergents i Reemergents, del 12 al 15 de juny a Barcelona
altrES activitatS
60 / Memoria 2012 / 61 / Memoria 2012 /
tecnologia alimentària / 62
Qualitat de Producte / 66
Seguretat alimentària / 72
Funcionalitat i Nutrició / 74
aLiMeNtÀrieSiNdÚStrieS
62 / Memòria 2011 / 63 / Memòria 2011 /
iNdÚStrieS aLiMeNtÀrieStEcNologia aliMENtÀria
futural, aPlicació DE NovES tEcNolo-giES alS aliMENtS DEl futur
Futural és l’acrònim del Projecte “contribució de les Noves tecnologies
en l’obtenció de futurs aliments més segurs, més nutritius, més
convenients i més intel·ligents”, amb una durada de 4 anys, va
finalitzar al desembre de 2010 i es van presentar els resultats del
mateix el 27 i 28 de juny a Madrid.
L’objectiu general del projecte FUtUraL, en el que l’irta ha actuat
com a coordinador general, ha estat el de seure les bases científiques
per emprar a nivell industrial noves tecnologies en l’elaboració dels
aliments del futur per adaptar-los a les noves necessitats del consum,
augmentat la competitivitat de les empreses participants i del sector
agroalimentari en general.
en el projecte han participat 24 empreses i 12 organismes de
recerca de tot l’estat (15 de catalunya, 5 del País Basc, 3 de Galicia,
3 de castella i Lleó, 3 de la comunitat valenciana, 3 de Madrid i
1 d’andalusia), i ha comptat amb un pressupost de 20,63 milions
d’euros (el 44,19% del qual ha estat subvencionat pel cdti).
dels resultats obtinguts al llarg del projecte destaquen l’obtenció de:
• 23 productes nous
• 12 patents
• 5 models d’utilitat
• 33 publicacions científiques
• 2 tesis doctorals
• 13 nous processos
• 6 nous serveis
• 11 empreses han integrat noves tecnologies
• Més de 55 actes científics i sectorials
en resum, el projecte FUtUraL ha suposat que:
• El 87% de les empreses hagin millorat la seva capacitat d’innovar.
• Al 57% de les empreses els ha permès accedir a noves xarxes
tecnològiques.
• S’han identificat 26 nous projectes derivats.
• El 87% de les empreses del consorci han col·laborat entre elles en
altres àmbits.
• El 83% de les empreses han col·laborat també amb els Organismes
de recerca en noves iniciatives.
• El 82% de les empreses del consorci han invertit en formació per
al seu propi personal.
• El 22% d’empreses del consorci participen en projectes el VII Pro-
grama Marc.
• El 40% d’empreses participen o ho han fet en projectes interna-
cionals.
Les aplicacions i nous processos més interessants generats per el
projecte són els següents:
• Noves aplicacions dels fluids supercrítics en la indústria alimentària.
• Desenvolupament de nous sistemes d’envasat.
• Substitució del tractament tèrmic convencional (per transferència
de calor) per les altes freqüències (generació interna de calor).
• Aplicació de les altes pressions en diversos productes com el marisc
(ostres, cigales, llagostes...) com una realitat ja en el mercat.
• El desenvolupament del QDS, un revolucionari procés d’assecat-
curat d’embotits filetejats que ha revolucionat la indústria mundial.
l’irta-cENta i barrufEt grouP DiSSEN-yEN NouS ProDuctES DEl Mar DE iv i v gaMMa
amb la finalitat d’adaptar-se als nous hàbits de consum, la formulació
de plats fàcils de preparar que mantinguin les propietats nutritives
del peix s’està convertint en un dels aspectes més innovadors per
a la industria dels productes del mar. Un exemple són els productes
que barregen noves fórmules d’elaboració i modernitat dels sistemes
d’envasament i conservació, que suposen un aspecte convenient tant
per al productor com per al consumidor.
en el marc del projecte espanyol Futural i gràcies al suport científico-
tecnològic de l’irta-ceNta, l’empresa Barrufet Group ha dissenyat
una nova gamma de plats de quarta i cinquena gamma destinats,
principalment, a la distribució a través del canal de la restauració
col·lectiva, tot i que també es podrien destinar a la venda al detall.
al llarg dels 4 anys de durada del projecte, l’empresa ha aconseguit
afegir una nova línia de plats preparats a la seva cartera de productes,
tals com els fingers de rap, steak de rap, broqueta de rap i gambes,
broqueta de gamba i calamar (iv gamma) o tapes de sípia tallada (v
gamma).
aDaPtar ElS EMbotitS traDicioNalS alS HÀbitS DE coNSuM
La Federació catalana d‘indústries de la carn (Fecic) i l’irta han
posat en marxa un projecte d’r+d, amb l’objectiu d’adaptar els
embotits crus-curats madurs tradicionals als nous hàbits de consum.
amb l’acrònim d’eMBUMad, el projecte compta amb un pressupost
de 2 milions d’euros concedits per el centre per al desenvolupament
tecnològic industrial (cdti) i es portarà a terme gràcies a la
incorporació de 29 empreses càrnies catalanes.
a través d’aquesta acció de cooperació entre sector públic i privat, les
parts implicades esperen obtenir productes carnis poc àcids, menys
secs i amb un contingut de sal reduït, que els que es troben habitualment
al mercat. La finalitat és la de situar en el mercat embotits curats amb
una vida útil adient als nous processos d’elaboració, i capaços de
mantenir les característiques organolèptiques i tecnològiques típiques
d’un tradicional. Per això, es cercaran les fórmules per a adaptar i
optimitzar els processos d’elaboració i envasat i, al mateix temps, de
garantir tant el sabor i les característiques peculiars com la seguretat
d’aquests nous aliments.
guia MEtoDolÒgica PEr a l’avaluació SENSorial DEl PErNil curat
investigadors de l’irta han realitzat un projecte mitjançant el qual ha
estat possible desenvolupar una metodologia estàndard consensuada
per a l’avaluació sensorial del pernil curat de porc blanc que beneficiarà
tant al consumidor com a la imatge comercial d’aquest producte, ja
que recull els criteris i els punts de vista de tots els implicats en la
seva elaboració, comercialització i consum.
64 / Memòria 2011 / 65 / Memòria 2011 /
iNdÚStrieS aLiMeNtÀrieStEcNologia aliMENtÀria
a més de representar un dels símbols gastronòmics més coneguts
de l’àrea mediterrània, la producció de pernil curat suposa un dels
factors que més dinamitzen el sector carni, sent un producte altament
preuat per les seves característiques sensorials. Per tant, per al sector
industrial és fonamental conèixer la percepció que el consumidor te
del pernil produït a espanya i les seves expectatives. els sentits són
la principal eina de valoració que fa servir el consumidor per avaluar
la qualitat del pernil; en canvi, a data d’avui no existeix una norma
específica que defineixi els atributs sensorials que determinen la
qualitat del pernil curat i que permeti una classificació comercial
objectiva final del producte.
Per aquest motiu, investigadors del Programa de tecnologia
alimentària de l’institut de recerca i tecnologia agroalimentàries
(irta) del centre de Monells, a Girona, han elaborat una proposta de
guia metodològica per a l’avaluació de les característiques sensorials
d’aquest producte que possibiliti una caracterització més objectiva
dels pernils, permetent definir el producte i les seves diferents
qualitats de manera precisa, millorant així la seva imatge, tant a
nivell nacional com internacional. aquesta eina s’ha desenvolupat en
el marc del projecte SeNSOJaM finançat per l’institut Nacional de
recerca i tecnologia agrària (iNia) i permetrà avançar en la millora de
la qualitat d’aquest producte.
després de recopilar informació sobre els mètodes i les tècniques,
tant nacionals com internacionals, per a l’avaluació sensorial de
pernil curat, els investigadors de l’irta analitzaren les percepcions,
actituds, creences i expectatives dels consumidors espanyols davant
el pernil curat de porc blanc. a partir d’aquestes dades, definiren
els atributs sensorials més rellevants per aquest producte, incloent
característiques visuals, d’olor, olfacto-gustatives i de textura.
L’estudi va permetre generar un vocabulari normalitzat per a
l’avaluació dels atributs clau inclosos en el perfil descriptiu del
pernil curat. Gràcies a la proposta de la guia elaborada en el marc
del projecte SeNSOJaM (amb una dotació econòmica de 110.000
euros), els panells de cata disposaran d’unes pautes objectives per
a la caracterització sensorial d’aquest producte. Segons els experts
de Monells, aquesta normalització també permetrà augmentar
la confiança, la satisfacció i, per tant, l’acceptació del pernil curat
de porc blanc per part dels consumidors, permetent-los disposar
d’un producte amb unes propietats sensorials d’acord a les seves
preferències personals.
X EDició DEl curS iNtErNacioNal EN tEcNologia DE ProDuctES carNiS
com cada any l’irta ha organitzat, a les seves instal·lacions de
Monells, el Curs Internacional en Tecnologia de Productes Carnis.
L’objectiu ha estat el d’oferir, tant a tecnòlegs com a professionals
d’aquest sector, una formació integral de la cadena de la carn, des
de la producció animal fins a l’envasat i comercialització d’aquests
productes. el curs va tenir lloc del 28 de setembre al 29 d’octubre
amb 180 hores lectives.
Organitzat per el cecOc-Ptc en col·laboració amb l’agència espanyola
de cooperació internacional per al desenvolupament (aecid) i
l’institut Nacional de recerca i tecnologia agrària i alimentària (iNia)
al curs hi assistiren enguany 55 alumnes procedents d’espanya,
amèrica Llatina i Portugal, que van rebre les lliçons dels trenta-vuit
ponents i conferenciants nacionals procedents d’empreses privades,
universitats y centres tecnològics nacionals.
la traNSfErÈNcia tEcNolÒgica ENtrE la rEcErca i la iNDÚStria agroali-MENtÀria
Segons un estudi de l’irta, realitzat amb la participació de la Fede-
ració espanyola d’indústries d’aliments i Begudes (FiaB) i el centre
tecnològic de cereals (cetec), els investigadors espanyols valoren
positivament la seva tasca de transferència tecnològica en el sector
agroalimentari. No obstant això, les empreses encara adverteixen un
important marge de millores en aquest àmbit.
investigadors i empreses nacionals perceben de manera diferent les
variables que intervenen en el procés de transferència tecnològica.
Si d’una banda els primers qualifiquen de “molt bons” els esforços
realitzats per posar en valor els seus coneixements científics en el
mercat, de l’altra, les empreses qualifiquen aquesta tasca per sota de
les seves expectatives.
aquests resultats van ser presentats per l’irta en el marc de la jorna-
da tècnica “Nous models i eines per a la transferència de tecnologia
en el sector agroalimentari”, que va tenir lloc el 3 de novembre al
col·legi d’agrònoms de Barcelona. La trobada va estar dedicada a
la presentació dels resultats del projecte de recerca SYete FOOd,
finançat pel MiciNN, i del projecte europeu Knowledge to Innovation
(K2i).
L’estudi va destacar, també, la necessitat d’un major esforç per vincu-
lar el coneixement científico-tecnològic a productes i serveis de mer-
cat, així com d’una major formació en termes de gestió de projectes
d’r+d+i per part de la indústria agroalimentària.
el coneixement escàs, tant de les tecnologies disponibles com del
potencial dels centres de recerca, representa una altra de les as-
signatures pendents del món empresarial per millorar el procés de
transferència.
66 / Memòria 2011 / 67 / Memòria 2011 /
iNdÚStrieS aLiMeNtÀrieSqualitat DEl ProDuctE
PrEfErir uN Sabor ÀciD éS SiNÒNiM D’uN coNSuM ElEvat DE fruita
Un estudi de consumidors realitzat a Polònia, Grècia, espanya i
Països Baixos, en el marc del projecte europeu iSaFrUit, ha posat
de manifest que les persones amb preferència pels sabors àcids
consumeixen més fruita que aquelles que es decanten pels sabors
dolços.
el consum de fruita és un dels factors clau per aconseguir una dieta
equilibrada i prevenir el risc de malalties cròniques per a l’organisme.
en aquest sentit, una nova investigació de l’irta i de l’institut
per l’economia agrícola del centre de recerca i Universitat de
Wageningen (Països Baixos) ha examinat els factors que determinen
aquest consum, tot explorant la relació entre la preferència dels
consumidors pels snacks dolços i salats i els sabors dolços, salats
i àcids de la fruita.
els resultats, que s’han publicat a la revista científica British Food
Journal, han mostrat que els consumidors que es decanten pels
sabors àcids mengen més fruita que aquells que opten pels sabors
dolços.
Segons l’estudi, el vincle entre la preferència pels sabors àcids
i aquesta conducta rutinària es pot explicar en termes d’educació
alimentària. així, els consumidors amb preferència pels sabors més
complexos, com ara l’àcid, són consumidors habituals de fruita des
de la seva infantesa.
Per tant, fomentar el consum de fruita durant aquesta etapa del
desenvolupament humà afavoriria l’acceptació d’aliments amb
textures i propietats sensorials noves.
La recerca també destaca que existeix certa distribució geogràfica en
termes de preferència pel sabor dolç, àcid i salat, de manera que els
consumidors del sud d’europa prefereixen els sabors salats mentre
que els de l’europa oriental es decanten pels sabors àcids.
ENriquir lES DiEtES aNiMalS PEr Millorar ElS aSPEctES NutricioNalS i SENSorialS EN la carN DE Porc i gall D’iNDi
Una bona estratègia per contribuir a la millora dels aliments és la
d’incrementar la qualitat nutricional sense alterar les característiques
sensorials. a partir d¡aquestes premisses, un equip d’investigadors de
l’irta ha estudiat la variació de la composició del greix en productes
carnis mitjançant la modificació de la dieta dels animals.
L’estudi ha valorat les característiques de qualitat nutricional i
sensorial del pernil cuit, de la paletilla curada i de l’embotit de pit
de gall d’indi confeccionades a partir de carn d’animals que reberen
dietes enriquides amb dHa i vitamina e, necessària per prevenir el
increment de l’oxidació lipídica.
en cap dels animals estudiats, la quantitat de vitamina e fou suficient
per millorar l’estabilitat oxidativa tot i que, tant en porc com en gall
d’indi, es trobaren diferències en la composició dels àcids grassos
entre els diferents productes i tractaments. La incorporació de dHa
i ePa es va mantenir elevada en els productes cuits i en la paletilla
curada, i la incorporació dels àcids grassos de cadena llarga resultà
més elevada en la carn d’au, al mateix temps que es constatà una
disminució de la taxa d’àcids n-6.
els anàlisis sensorials detectaren olor i sabor a peix, sobretot en
les mostres d’embotit de gall d’indi. en canvi, en pernil curat no
presentaren diferències significatives en els atributs avaluats. aquesta
nota negativa es produí utilitzant dHa procedent d’oli de peix que, per
altre costat, pot ser contrarestat fàcilment amb la desodorització i/o
la utilització d’omega-3 extret d’altres fonts.
amb tot, l’estudi posà de manifest que l’enriquiment de les dietes
animals que inclouen dHa garanteix una major qualitat nutricional
en la carn fresca, en els productes cuits i en el curat, millorant el
quocient omega-6/omega-3 i el contingut en vitamina e.
Millorar la qualitat DE la carN PorciNa rEDuiNt l’EStrÈS aNiMal
aquesta recerca ha considerat els factors previs al sacrifici dels porcs
amb l’objectiu de disminuir el nivell d’estrès de l’animal i millorar la
qualitat de la seva carn.
com a primer pas, s’ha analitzat una mostra de 72 animals en
condicions d’estrès mínim, tot estudiant l’efecte del dejuni en els
porcs per evitar marejos durant el transport de la granja a l’escorxador.
a més de comprovar que el nerviosisme dels animals augmentava
durant l’espera abans de ser sacrificats, l’estudi ha demostrat que la
carn perd molt de líquid si el període entre el començament del dejuni
i el sacrifici de l’animal és de 12 hores.
en canvi, si el temps transcorregut s’allarga fins a 24 hores s’observa
que la carn té millors característiques des del punt de vista tecnològic
i, per tant, té una millor capacitat de retenció d’aigua i és més
adequada per a ser comercialitzada com a carn fresca. això permet
obtenir una carn més sucosa que d’altres obtingudes a partir de
condicions comercials típiques, de manera que amb aquest mètode
és possible reduir l’exsudació, un dels defectes més importants que
determinen la qualitat d’una carn.
Per altra banda, amb l’objectiu de reduir l’estrès dels animals tenint
en compte la seva susceptibilitat, també es va analitzar l’efecte del
magnesi i del triptòfan (aminoàcid implicat en la regulació de la son i
del plaer) com a pal·liatius de l’estrès.
Segons els resultats de la investigació, incloent aquestes substancies
en el pinso cinc dies abans del sacrifici, els porcs pateixen menys
l’estrès a l’escorxador i, conseqüentment, la qualitat de la seva carn
millora.
aquesta investigació bàsica necessita una experimentació en
condicions comercials reals per a poder traslladar les seves
conclusions al mercat.
68 / Memòria 2011 / 69 / Memòria 2011 /
iNdÚStrieS aLiMeNtÀrieSqualitat DEl ProDuctE
ElS coNSuMiDorS PrEfErEiXEN oliS D’oliva vErgES MENyS aMargS i MENyS PicaNtS
Què saben els consumidors de l’oli d’oliva verge? Per tal de respondre
a aquesta qüestió, l’irta ha liderat un estudi per a valorar el nivell de
coneixement sobre aquest, considerant tant els aspectes sensorials
com el coneixement objectiu i subjectiu.
després de seleccionar 400 consumidors d’oli d’oliva, repartits
entre Madrid i Barcelona i implicats en la compra i/o preparació dels
aliments a la llar, els experts han sotmès els enquestats a un tast de 8
mostres d’oli d’oliva verge de la vall de l’ebre (en concret, de Navarra,
La rioja, aragó i catalunya).
L’estudi destaca que els consumidors han mostrat saber diferenciar
els diferents tipus d’oli, inclinant-se per aquells menys amargs
i menys picants. en canvi, no han estat capaços de reconèixer els
lleugers defectes sensorials que marquen la diferència entre un oli
d’oliva verge i un de verge extra.
Segons el resultat de la recerca, més del 25% dels enquestats no
percep diferències entre les tipologies de l’oli, ni els aspectes que
condicionen la seva qualitat.
tot i així, el coneixement objectiu sobre les característiques nutricionals
de l’oli han mostrat una millora important respecte a estudis anteriors.
Salgot S.a. i l’irta uNEiXEN ESforçoS PEr a trEballar EN la carN DE Porcí DEl futur
al llarg de 2 anys, l’irta i embotits Salgot S.a. portaran a terme el
projecte: “Nou procés d’elaboració de productes carnis tradicionals
d’alta qualitat a partir de porcs criats en un sistema de producció
ecològic i sostenible, i adaptats a l’estratègia NaOS”.
amb un pressupost de 1,5 milions d’euros del centre per al
desenvolupament tecnològic industrial (cdti), la citada recerca pretén
obtenir carn porcina ecològica amb característiques nutricionals que
s’adeqüin a les demandes dels consumidors del segle XXi, interessats
en dur estils de vida saludables.
Per aquesta raó, els investigadors de l’irta estudiaran la incorporació de
zeolites en la dieta dels animals. Segons estudis anteriors, les zeolites
intervenen en el metabolisme proteic d’espècies monogàstriques,
contribuint a l’absorció dels compostos nitrogenats i fosfòrics. en canvi, no
es coneixen els seus efectes en el cas de la producció porcina ecològica.
el present projecte tractarà d’obtenir coneixement sobre l’efecte
d’aquest suplement en els paràmetres productius, sobre tot en relació
a l’aprofitament proteic i a l’excreció dels citats compostos per part
dels animals, a més dels possibles efectes en la qualitat de la seva
canal i la seva carn.
en una segona fase de l’estudi s’investigarà l’efecte d’àcids grassos
monoinsaturas i del grup n-3 en la dieta porcina. Finalment,
investigadors del Programa de tecnologia alimentària de l’irta
coordinaran les activitats relacionades amb la reducció de sal i de
greix en el producte carni elaborat i, finalment, de l’ús de diferents
tipus d’envasat en l’estabilitat i la qualitat final del producte.
a més a més de transmetre al consumidor la imatge de tradició i
de cultura gastronòmica, aquesta col·laboració público-privada
permetrà treure al mercat productes carnis amb valors afegits per
al consumidor, permetent-li una dieta més saludable i amb més
respecte per al medi ambient.
ProjEctE PEr al DESENvoluPaMENt SoStENiblE D’uNa raça boviNa a l’ÀrEa PirENaica
tradicionalment, a banda i banda dels Pirineus es produeix carn de
vedella d’animals de diferents edats. tot i que s’utilitza la mateixa raça,
els productes carnis que se n’obtenen presenten característiques de
qualitat de la canal i de la carn diferents.
amb una durada de tres anys, el projecte Otrac arrancà el 2009 per
fomentar la cooperació (iNterreG) entre quatre regions pirenaiques,
dues espanyoles (aragó i catalunya) i dues franceses (Midi-Pyrenées
i Languedoc-roussillon). La idea és la de crear una organització
transfronterera que permeti potenciar un desenvolupament sostenible
d’una raça, un territori i un producte (la carn de vedella) en aquesta
àrea. aquest projecte té com a objectiu principal estudiar el model
de producció i comercialització de la raça Gascona (raça molt lligada
70 / Memòria 2011 / 71 / Memòria 2011 /
iNdÚStrieS aLiMeNtÀrieSqualitat DEl ProDuctE
al Pirineu) al costat francès i espanyol. el model francès funciona
des de fa anys amb una part molt important dels productors fen
venda directa de la carn, i seguint aquest exemple, el que es pretén
és millorar la rendibilitat de les explotacions a l’altre costat dels
Pirineus, apostant per la qualitat de la carn, el millor coneixement
dels productes que es fan a una banda i a l’altre del Pirineu, així
com de les preferències dels consumidors i dels mercats als quals
es dirigeix aquesta carn.
durant els últims mesos s’ha estudiat la qualitat de la carn de vedells
de 8 a 12 mesos (tradicionalment produïda a catalunya), anyells entre
12 i 24 mesos (procedent d’aragó), vaques de 5 a 8 mesos de la
raça francesa Gascona i vedells de 8 a 12 mesos de la raça Frisona
(raça molt difosa al territori espanyol). a més de poder detectar
característiques de qualitat diferents segons la procedència dels
vedells, les investigacions també han permès observar diferències
significatives en la quantitat de greix intramuscular, obtenint major
contingut en el cas de la carn de vaca de la raça Gascona i de la
vedella de raça Gascona o Frisona. Per altra banda, els vedells
gascons presenten una carn més fosca que la de vaca i de vedells
frisons.
al llarg del 2011 el treball del grup d’investigadors de l’irta s’ha
centrat en la realització dels estudis d’acceptabilitat de la carn per
part dels consumidors a les quatre regions involucrades al projecte.
coNclou El ProjEctE DE rEcErca q-PorkcHaiNS
el projecte de recerca Q-Porkchains, acrònim de “Millorar la qualitat
del porc i dels seus productes per al consumidor”, és un projecte de
recerca cofinançat pel 6è Programa Marc de la Unió europea, amb un
pressupost de 20 milions d’euros, que s’inicià al gener de 2007 i que
finalitzà al desembre de 2011.
Seixanta dos representants de 20 universitats, 15 instituts de recerca
i 27 empreses de tot el món s’han reunit en aquesta col·laboració
internacional amb l’objectiu d’analitzar la diversitat dels sistemes de
producció segons els diferents models de benestar animal, la qualitat
i la seguretat, la innovació i el desenvolupament estratègic de nous
productes elaborats a partir de carn porcina.
Una de les fites aconseguides en aquests 5 anys ha estat la d’impulsar
la integració del sistema de producció animal en les estructures
governamentals, amb l’objectiu de garantir la qualitat i d’incrementar
la sostenibilitat de totes les etapes de producció porcina.
arrel dels estudis de consumidors, també ha estat possible la creació
d’eines de suport a les PiMes del sector per al desenvolupament i
comercialització de nous productes.
en el context del projecte europeu Q-Porkchains, l’irta ha liderat
les recerques per al desenvolupament de tecnologies innovadores
pensades per aportar valor afegit als productes a base de carn de
porc, d’acord amb les demandes del consumidor en termes de
qualitat, nutrició i facilitat de consum.
Per a més informació: http://www.q-porkchains.org
trobaDa NacioNal SobrE claSSificació DE caNalS boviNES i PorciNES
en el marc del conveni de col·laboració entre el Ministerio de Medio
ambiente y Medio rural y Marino (MarM) i l’irta, per a la classificació
de canals porcines i de vaquí, el 23 de novembre va tenir lloc el “IX
Encuentro Nacional de Coordinación con las Comunidades Autónomas
para la clasificación de canales de vacuno pesado y de porcino”.
L’acte es va celebrar a l’auditori de l’irta de Monells (Girona), amb
la presència dels representants dels organismes públics de cada
comunitat autònoma designats per assessorar al sector porcí i vaquí
nacional. en la reunió, investigadors de l’irta presentaren el “Manual
práctico del controlador de canales porcinas”, impartiren un curs de
formació i realitzaren una demostració pràctica amb canals en la
planta pilot adjacent a l’auditori.
la coMiSSió gEStora DEl SiPcaP acorDa la PoSaDa EN MarXa D’uNa baSE DE DaDES SobrE caNalS PorciNES
el passat 4 d’octubre, es va reunir a la seu dels Serveis centrals
del daaM la comissió Gestora del Sistema d’identificació, Pesatge
i classificació de canals Porcines (SiPcaP). Hi van ser presents,
per part de l’administració, representants del daaM i de l’irta,
mentre que per part de les entitats representants dels productors hi
van assistir Unió de Pagesos, Jarc, Fcac i POrcat, i per part dels
escorxadors, l’associació catalana d’escorxadors i Sales de desfer
(aceS).
des del daaM es va proposar la creació d’un grup de treball
eminentment tècnic encarregat de fer una proposta del que ha de
ser l’arquitectura bàsica d’aquesta base de dades, la qual validarà
posteriorment la pròpia comissió Gestora.
La majoria dels assistents van opinar que la base de dades del SiPcaP
pot ser un valor afegit per al sector del porcí català que permeti a
catalunya liderar un projecte envers la consecució d’uns objectius
clarament beneficiosos per a productors i escorxadors catalans.
72 / Memòria 2011 / 73 / Memòria 2011 /
iNdÚStrieS aLiMeNtÀrieSSEgurEtat aliMENtÀria
EStratÈgiES PEr iNcrEMENtar la SE-gurEtat aliMENtÀria EN PErNil curat llEScat
aquest estudi ha avaluat l’efecte de la bioconservació i de les altes
pressions hidrostàtiques en pernil curat llescat i envasat al buit davant
Listeria monocytogenes. La investigació ha posat de manifest que
la combinació d’ambdós obstacles antimicrobians, pot contribuir
de forma notable al control del microorganisme en aquest producte
preparat per al consum (rte).
Listeria monocytogenes és el nom de la bactèria responsable de la
listeriosis, una infecció causada per la ingesta d’aliments contaminats
i que té el seu origen, principalment, en productes preparats per al
consum. avui dia, països com estats Units, Japó, canadà o austràlia,
apliquen la política de la “tolerància zero” en relació a la presència de L.
monocytogenes en productes rte, incloent aquells que no afavoreixen
el creixement del patogen (com el pernil curat). Per tal de poder
complir amb aquestes exigències sanitàries, la indústria alimentària sol
aplicar tractaments de post-processament que preveuen la reducció o
l’eliminació de la bactèria, o bé agents antimicrobians per inhibir el seu
creixement durant la vida útil dels productes.
en aquest context, els tractaments en voga avui dia per garantir el
consum de productes rte segurs són les altes pressions hidrostàtiques
(aPHs) i els bioconservants naturals com les bacteriocines,
substàncies proteiques produïdes per algunes soques microbianes
capaces d’inhibir el creixement de determinades bactèries patògenes.
bioconservants o altes pressions hidrostàtiques?
entre les bacteriocines més estudiades es troba la nisina, produïda
pel microorganisme Lactococcus lactis subsp. lactis i emprada per
a la producció de formatges. Gràcies a una activitat antibacteriana
d’ampli espectre, la seva aplicació pot ser duta a terme per inoculació
del cultiu bacterià productor, per addició directa a la massa càrnia o
per incorporació en la superfície del producte, ja sigui directament o a
través de l’anomenat “envasat actiu”. tot i que l’efectivitat de la nisina
davant L. monocytogenes ha estat demostrada en carn fresca o en
productes fermentats i cuits com frankfurts i pernil, hi ha pocs estudis
en relació al pernil curat.
d’altra banda, des de fa anys, el tractament de productes carnis
rte per altes pressions és reconegut a nivell internacional com un
procés de post-envasat i listericida molt vàlid. aquesta tecnologia
permet realitzar una pasteurització en fred del producte, contribuint a
conservar les propietats organolèptiques, a augmentar la seguretat i
a perllongar la vida útil dels aliments, especialment en productes amb
característiques nutricionals, sensorials i/o funcionals termosensibles.
Estratègies antimicrobianes
els investigadors de l’irta han avaluat l’efecte combinat d’ambdós
tractaments en dues tipologies de pernils curats elaborats a partir
de carn de porc blanc i de porc ibèric. el primer es va sotmetre a un
període de maduració-assecat més curt que el segon, de manera que
va resultar menys sec que l’ibèric (activitat d’aigua; aw , de 0.92 i 0.88,
respectivament). després de la inoculació amb L. monocytogenes,
es separaren tres lots per a cada tipus de pernil llescat i envasat al
buit: sense adició de bioconservant (lots control) i amb incorporació
directe de nisina a la superfícies dels filets i indirecta mitjançant
pel·lícules separadores de filets (envasat actiu). La meitat de cada
grup de mostres, a més, fou processada mitjançant un equip d’altres
pressions a 600 MPa durant 5 minuts.
els lots control emmagatzemats en condicions de refrigeració (a
8ºc) durant 2 mesos confirmaren que el pernil curat no permet el
creixement de L. monocytogenes, fins i tot quan el producte no és
molt sec. L’aplicació directa de nisina a la superfície dels filets, en
canvi, demostrà una acció bactericida significativa, amb una reducció
immediata en el recompte del patogen i més important per al producte
més sec. Finalment, l’ús de la bacteriocina mitjançant envasat actiu
també va exercir un efecte listericida durant l’emmagatzematge del
pernil, tot i que fou menor en comparació a l’aplicació directa del
bioconservant i sense diferències significatives segons el grau de
maduresa del producte.
considerant el tractament per aPHs, l’estudi posa de manifest una
reducció immediata dels nivells de L. monocytogenes, tot i que la
magnitud de l’efecte fou més elevada en el producte menys curat. La
presència de nisina en les mostres presuritzades també incrementà
la inactivació del patogen, especialment en l’aplicació directa del
bioconservant en la superfície del pernil. a més, els valors aconseguits
després de la combinació d’ambdós tractaments foren superiors a la
suma teòrica de les inactivacions obtingudes separadament. No obstant,
l’efecte addicional no fou observat en el cas de l’aplicació de la nisina
mitjançant l’envasat actiu, ja que la inactivació observada fou similar a
l’obtinguda després del tractament per aPHs en els lots control.
els resultats de la recerca demostren que la nisina, aplicada d’una
o altre forma, constitueix una estratègia antimicrobiana vàlida per
millorar la seguretat del pernil curat llescat i envasat al buit, tal
i com es recull en la normativa americana en relació al control de
L. monocytogenes en productes preparats per al consum. en canvi,
les aPHs, com a tractament post-processat anti-listeria, són més
efectives (tant immediatament com a llarg termini), que l’aplicació
de l’agent antimicrobià nisina, tot i que la combinació d’ambdós
procediments contribuiria de manera encara més notable al control
de L. monocytogenes en el pernil curat rte.
SoftwarE PEr a la valiDació i la juS-tificació DocuMENtal DElS ProcESSoS tÈrMicS a l’aPPcc
Un dels objectius d’aquesta eina informàtica és l’avaluació de forma ràpida
i senzilla de la inactivació tèrmica dels microorganismes i documentar
d’aquesta manera els criteris establerts per la pròpia empresa en el pla
d’aPPcc (anàlisi de Punts crítics), en termes de seguretat alimentària. tot
i que de moment només es disposa de la versió beta del programa, aquest
servei ja està disponible des del ceNta, tan per a les grans indústries com
per a les PiMeS, incloent el sector de la restauració.
a partir d’un mínim de 20 parells de dades de temps i temperatura en
el punt més fred de l’aliment, el programa permet reconstruir la corba
de cocció complerta i determinar el valor de pasteurització estàndard,
així com el d’inactivació per a cada microorganisme seleccionat. en
el cas d’un plat precuinat a base de carn (tipus tapa), pasteuritzat
en l’envàs final i processat tèrmicament, per exemple, el programa
proporciona un valor de pasteurització de 65,7 i una predicció
d’inactivació per Salmonella, E. coli i S. aureus de 18,4, 18,1 i 34,5
logaritmes, respectivament.
uNa rEuNió DEl coNSorci SafE PEr DEbatrE ElS EfEctES DE l’EXPoSició EN DoSiS baiXES DE PESticiDES
experts mundials en seguretat alimentària es donaren cita a
Brussel·les (Bèlgica) els dies 15 i 16 de març per debatre sobre les
modificacions en el sistema hormonal (destrucció endocrina) com a
conseqüència de l’exposició a dosis baixes de pesticides.
Organitzat en el marc del consorci internacional SaFe, en aquesta
reunió es va discutir sobre l’avaluació del risc per exposició crònica
a baixes dosis de pesticides i els models de hormesi i les seves
conseqüències en l’àmbit de la toxicologia i de la medicina.
en toxicologia, l’hormesi és un fenomen de resposta a les dosis. Un
contaminant o toxina que produeix l’efecte d’hormesi es caracteritza
perquè, a baixes dosis, produeix l’efecte contrari al que té en dosis
més elevades. L’hormesi és característica de moltes medicines: amb
les dosis recomanades pels metges tenen un efecte curatiu, però
en cas de sobredosi es produeixen efectes nocius per la salut. i a
l’inrevés, doncs, per exemple els opiacis tenen a grans dosis, un efecte
analgèsic, però en dosis molt petites presenten efectes negatius.
el consorci SaFe és una associació internacional formada per 14
membres procedents d’universitat i instituts científics que treballen
en l‘àmbit de la investigació alimentària amb l’objectiu de fomentar un
debat d’interès públic a través del diàleg amb els governs i la indústria
sobre la seguretat dels aliments.
74 / Memòria 2011 / 75 / Memòria 2011 /
iNdÚStrieS aLiMeNtÀrieSfuNcioNalitat i Nutrició
uN ProjEctE EuroPEu DE SuPort a lES PiMES quE vulguiN iNNovar EN Nutrició i Salut
en els darrers anys, la dieta mediterrània ha anat cobrant cada vegada
més adeptes entre els consumidors, conscienciats amb la necessitat
d’establir uns hàbits d’alimentació saludables, que contribueixen a la
prevenció de determinades malalties pròpies del segle XXi. aquest
tipus d’aliments han presentat una oportunitat per a la indústria
agroalimentària del sud d’europa. La creació de més productes sorgits
de projectes de r+d+i ha permès a moltes empreses desenvolupar
noves línies de producte i accedir a mercats de tot el món.
en canvi, en el context actual, les pimes segueixen trobant dificultats
importants, doncs els canvis constants d’un mercat global cada
vegada més competitiu fan més difícil compaginar la innovació i la
recerca amb la producció diària.
Per aquesta raó, el passat mes de gener, un consorci de set socis
internacionals va posar en marxa el projecte FOOdSMe-HOP, acrònim
de “Tutorització a pimes del sector agroalimentari de l’espai SUDOE
per a l’inici de la seva activitat innovadora en el desenvolupament de
productes saludables”. el projecte està acollit al programa d’iniciativa
comunitària interreg ivB Sudoest europeu (SUdOe) del Fons europeu
de desenvolupament regional (Feder), amb un pressupost de més de
900 mil euros i una durada de dos anys. aquesta cooperació entre
centres de recerca tecnològica d’espanya, Portugal i França, preveu
fomentar la innovació del sector agroalimentari, donant suport a les
pimes per al desenvolupament econòmic-industrial a la regió SUdOe.
L’irta és un dels socis del citat consorci en representació de catalunya.
Una de les principals motivacions del projecte radica en la informació
obtinguda en diversos estudis que assenyalen que les pimes
posseeixen un gran potencial d’innovació, però que la manca
de recursos humans i econòmics suficients, juntament amb un
desconeixement general dels processos d’innovació, fan necessària
una estratègia d’actuació global per a portar a terme aquest tipus
de projectes. Per això, FOOdSMe-HOP pretén assessorar a aquelles
pimes que no disposen de recursos especialitzats per dur a terme
projectes innovadors, sempre i quan mostrin una actitud proactiva
davant aquest repte.
en el marc de la millora de la nutrició i de la salut, el projecte es
desenvoluparà principalment en la cerca de solucions viables per a la
reducció o substitució de sal, sucres, greixos i additius en productes
alimentaris.
Les empreses que participen en el projecte i després d’una fase
inicial d’identificació de les pimes que manifesten un alt potencial
d’innovació, es defineix un sistema d’orientació a través del qual
les empreses rebran suport en termes tecnològics i de gestió de la
innovació. en una segona fase del projecte es preveu llençar una
plataforma d’informació que contribuirà a augmentar el coneixement
de les empreses en els citats aspectes i, finalment, es desenvoluparan
projectes de demostració de productes alimentaris que responguin a
les idees més innovadores de les pimes.
tot i que el propòsit dels socis del FOOdSMe-HOP és el de treballar
de manera continuada i directa amb un grup aproximat de 130 pimes,
la informació i els productes generats en el marc del projecte estaran
a disposició de qualsevol empresa del sector del Sud d’europa.
iNiciativa PEr foMENtar la ParticiPa-ció catalaNa EN ProjEctES EuroPEuS DEl SEctor agroaliMENtari
elaborar l’agenda estra-
tègica del sector agroa-
limentari de catalunya,
difondre la informació
a les parts interessa-
des sobre les oportunitats de col·laboració en projectes europeus i
proposar i avalar candidatures d’experts avaluadors per a aquests
projectes.
aquestes són algunes de les directrius establertes pel Grup connect-
eU agroalimentari, un grup de treball format pel sector públic,
l’empresa privada i centres d’investigació i innovació entre els quals
figuren l’irta i el ceNta.
L’objectiu últim d’aquesta iniciativa és impulsar la participació
catalana en programes amb finançament europeu relacionats amb
la producció agrària i alimentària, el benestar animal, la seguretat
alimentària i la relació entre nutrició i salut.
Per a això, el Grup connect-eU agroalimentari recollirà les aporta-
cions del màxim nombre d’empreses, clústers, universitats, centres
d’investigació i centres tecnològics catalans (de les xarxes cerca i
tecnio) per a traslladar-los a la comissió europea en forma d’agenda
estratègica. d’aquesta manera, es pretén incidir en les polítiques eu-
ropees i fomentar la participació d’agents catalans en convocatòries
del Programa Marc a través de jornades de difusió, d’assessorament
expert i de detecció/creació d’oportunitats.
PlaNty uN ProjEctE EuroPEu DE cooPEració aMb l’íNDia
el 24 de maig, va tenir lloc a l’auditori de l’irta de Monells (Girona)
la reunió anual de la xarxa europea PLaNtY, creada pel consorci New
indigo amb l’objectiu de promoure la cooperació entre centres de
recerca d’europa i de l’Índia.
entre els temes presentats, cal destacar els estudis sobre embotits
elaborats amb extractes vegetals rics en antioxidants i la valoració
de diferents procediments per a obtenir ingredients de gran interès
a partir de subproductes vegetals procedents, en particular, de la
magrana.
La jornada va comptar amb la participació d’una cinquantena
d’assistents, entre investigadors i representants d’empreses de la
industria agroalimentària.
el consorci europeu New indigo va ser creat amb l’objectiu de
promoure la cooperació entre centres d’investigació d’europa
i l’Índia, no tan sols en termes econòmics i polítics, sinó també
des del punt de vista científic. a través d’aquesta col·laboració, la
Unió europea pretén reforçar la dimensió internacional de l’espai
d’investigació europeu (era, per les seves sigles en anglès),
brindant la possibilitat a la seva comunitat de millorar el nivell de
competitivitat internacional.
Per a més informació: http://www.newindigo.eu/
Nou iMPulS a la iNNovació DE l’irta-cENta
el 21 d’octubre, es va constituir oficialment el “consell tècnic
assessor” del centre de Noves tecnologies i Processos alimentaris
(irta-ceNta).
La primera reunió del consell tècnic assessor va comptar amb els
representants dels membres del patronat de la fundació ceNta-irta,
organisme que inclou un teixit empresarial capaç de generar 7.000
milions d’euros i més de 30.000 llocs de treballs.
a la reunió, hi van assistir: Sr. Fernando Solano, director r+d+i
de consorcio de Jabugo de agrolimen; Sr. Miquel aran, director
de desarrollo de Negocio del Área agroalimentaria d’applus; Sr.
Jordi Bernardo, director tècnic industrial de casademont; Sr.
agustí Montserrat, director r+d de danone; Sra. Mónica Gassiot,
responsable de r+d de espuña; Sra. elena Freixas, directora de
Qualitat de Frit ravich; Sra. Jaume Solà, r&d research Manager de
Gallina Blanca Star; Sr. Llorenç Freixanet, director del departament
d’inteligència de Metalquimia; Sra. carole tonello, directora
d’aplicacions de Nc-Hyperbaric; Sr. Miquel Bonet, regulatory affairs
Manager de Nestlé; Sr. Jaume Planella, director de r+d+i de Noel;
Sra. Montse rivero, directora General científica de Laboratoris
Ordesa; Sr. carles Nin, director de r+d de Panrico-donuts; Sr.
carles Lapenya, Sales Manager Food Solutions Península ibérica de
Sealedair-cryovac.
76 / Memòria 2011 / 77 / Memòria 2011 /
iNdÚStrieS aLiMeNtÀrieSfuNcioNalitat i Nutrició
• Jornada sobre la presencia de biofilms a la indústria agroalimentària, el 20 de gener a Monells (Girona)
• Curs d’elaboració de formatges, del 25 de gener al 2 de maig a torre Marimon
• Jornada sobre el disseny i la validació de processos tèrmics en aliments, el 27 de gener a Monells
• Curs de gestió de la seguretat alimentària, els dies 15 i 22 de febrer a Olot (Girona)
• Primer Cercle Intel·ligent per acostar el món científic i empresarial i fomentar la transferència tecnològica, el 21 de febrer a Barcelona
• Curs de gestió de la seguretat alimentària, els dies 1 i 8 de març a Olot
• Jornada tècnica sobre desenvolupament de nous productes en el sector Foodservice, el 23 de març a Mercabarna
• Curs de microbiologia en el sector carni, el 24 i 31 de març a tàrrega
• Seminari estratègic sobre envasatge i vida comercial, els 5, 6, 12 i 13 d’abril a Mercabarna
• Jornada per fomentar la reducció de la petjada ecològica a la indústria càrnia i làctia, el 10 de maig a Monells
• Curs de “Microbiologia de la carn i els productes carnis”, els dies 15, 18, 23, 25 i 30 de maig a vic (Barcelona)
• Curs “Com treure profit a l’APPCC”, el 17, 24 i 31 de maig i 7 de juny a vic
• Jornada per fomentar projectes de R+D+i nacionals d’empreses càrnies i de producció animal, el 25 de maig a Monells
• Jornada sobre vida útil segura i models predictius en la indústria alimentària, els dies 9 i 10 de juny a Monells
• Jornada tècnica sobre la gamba, el 18 de juny a Palamós
• Jornada tècnico-demostrativa de l’aplicació de les tecnologies industrials al sector agroalimentari, el 20 de setembre a Monells
• Seminari d’anàlisi sensorial d’aliments, el 21 i 22 de setembre a Barcelona
• Curs sobre criteris microbiològics al sector carni, els dies 18, 20, 25 i 27 d’octubre
• Nous models per a la transferència tecnològica en el sector agroalimentari, el 3 de novembre a Barcelona
• Curs sobre els additius en la indústria alimentària, els dies 15, 21 i 28 de novembre a Olot
• Curs sobre els additius en la indústria alimentària, els dies 16, 23 i 30 de novembre a Olot
• Jornada Tècnica sobre la problemàtica de l’assecat de productes carnis, el 28 de novembre a Monells
• Jornada tècnica sobre com confeccionar un pla d’internacionalització, el 29 de novembre al Parc científic i tecnològic de la Universitat de Girona
• Jornada tècnica sobre “Tecnologies no destructives per optimitzar processos a la indústria alimentària”, el 15 de desembre a Monells
altrES activitatS
78 / Memoria 2012 / 79 / Memoria 2012 /
Gestió integral de residus Orgànics / 80
ecosistemes aquàtics / 82
Horticultura ambiental / 84
Producció ecològica i Bioenergia / 86
Ús eficient de l’aigua / 88
caNvi GLOBaLMedi aMBieNt i
80 / Memòria 2011 / 81 / Memòria 2011 /
Medi aMBieNt i caNvi GLOBaLgEStió iNtEgral DE rESiDuS orgÀNicS
El giro rEalitZarÀ uN EStuDi DE rEfErÈNcia EuroPEa EN tractaMENtS DE DEjEccioNS raMaDErES
el GirO i el centre danès cBMi (innovation centre for Bioenergy and
environmental technologies) van guanyar el concurs europeu obert
per la comissió europea que té per objectiu realitzar un inventari
europeu de les activitats de tractament de dejeccions ramaderes i
definir-ne les tendències de futur que caldria enfortir a la Ue 27.
La formalització d’aquest treball s’ha fet a través d’un contracte
entre la direcció General de Medi ambient de la comissió europea, el
consorci cBMi -format per the Faculty of agricultural Sciences (aarhus
University), agro Business Park a/S, risø dtU (technical University
of denmark ), institute for agri technology and Food innovation i el
engineering college of aarhus, i la fundació catalana GirO centre
tecnològic, centre consorciat de l’irta i vinculat a la UPc.
a grans trets, el projecte haurà d’indicar la quantitat de fems i purins
que són tractats a cada estat membre, en funció de l’escala d’operació
(en granja o col·lectiu). també s’estudiaran les tècniques i formes de
tractament utilitzades i el tipus de productes obtinguts, així com el
seu mercat. Pel que fa a les tecnologies, s’hauran de detallar aquelles
que s’apliquen actualment, les que estan en desenvolupament i
aquelles que es poden considerar les millors tecnologies disponibles.
Per aquelles tècniques més comunes, caldrà fer-ne una anàlisi
econòmica.
Una de les activitats a realitzar serà la de caracteritzar set instal·lacions
tipus existents que serveixin de cas d’estudi i model a europa. Se
n’han escollit dues de daneses, una holandesa, una eslovena i tres de
catalanes. això implicarà situar a la indústria catalana com a referent
europeu en aquest camp.
EStuDi DE SuPort DEl PlaN DE ENErgíaS rENovablES 2011-2020
el GirO ha participat en l’autoria d’un d’els estudis de suport al
Plan de energías renovables 2011-2020 (Per), que tracta sobre
la generació i la situació del biogàs a espanya titulat: “Situación y
potencial de generación de biogás. estudio técnico Per 2011-2020” .
loDorED, uN ProDuctE SoStENiblE PEr a rEDuir l’iMPactE MEDiaMbiENtal DE la iNDÚStria aliMENtÀria
el 10 de maig, va tenir lloc a l’auditori de l’irta de Monells (Girona)
la presentació dels resultats de “Lodored”, un producte sostenible
pensat per a les empreses del sector alimentari que vulguin reduir
l’excés de fangs en plantes de tractament d’aigües residuals.
en el marc del projecte europeu Wastered, l’irta i la Federació
espanyola d’indústries de l’alimentació i Begudes (FiaB) varen
organitzar la jornada “reducció de fangs de depuració en la indústria
càrnia i làctia europea”, amb l’objectiu d’il·lustrar els resultats de
l’experimentació de Lodored en plantes industrials làcties i càrnies,
així com en depuradores municipals.
Lodored és un producte fabricat a partir de vitamines i enzims que
afavoreixen la floculació, un procés físico-químic que amalgama
les partícules en suspensió de les aigües residuals per convertir-les
en partícules suficientment grans per a ser retingudes pels filtres.
d’aquesta forma, Lodored ajuda la modificació del flux d’energia del
metabolisme de les poblacions de microorganismes aerobis actius,
durant el procés de depuració de l’aigua. d’aquesta manera es
pretén reduir la taxa de producció específica de fangs sense afectar
el rendiment de la mateixa depuració.
actualment, en el mercat estan disponibles diferents tipologies de
productes per ajudar aquest procés, tot i que hi ha una manca de
documentació de suport que en demostri l’efectivitat. en el cas
de Lodored, gràcies al finançament del projecte Wastered, els
investigadors involucrats en aquest consorci europeu han pogut
comprovar el seu funcionament en una gran nombre de depuradores
industrials en condicions de camp reals.
els decrements més apreciables en la producció de fangs s’han
observat en plantes amb cabals d’aigua residual més grans. tot i així,
l’efectivitat específica del producte depèn de les condicions locals de
la planta depuradora (duresa de l’aigua, característiques específiques
d’operació, etc.) i dels costos de gestió dels fangs.
82 / Memòria 2011 / 83 / Memòria 2011 /
actuacioNS PriNciPalS DEl ProjEctE lifE DE rEStauració DE l’alfacaDa i la taNcaDa
Les principals obres previstes pel projecte Life de restauració i gestió
de les llacunes de l’alfacada i la tancada varen començar després de
l’estiu, un cop acabada la temporada de nidificació dels ocells que
habiten en aquests espais naturals del delta de l’ebre.
els responsables d’aquesta actuació mediambiental han enllestit els
treballs previs de connexió hidrològica per iniciar la millora d’hàbitats, i
també han realitzat mostrejos de peixos, censos d’aus i controls de la
qualitat de l’aigua. així mateix, han habilitat un tancat d’aclimatació per
a les vint tortugues de l’estany que seran reintroduïdes a l’alfacada.
en el cas de l’alfacada, el projecte contempla condicionar la xarxa
hidrològica, potenciar les zones de nidificació de gavines i xatracs al
salobrar, convertir arrossars en llacunes costaneres i boscos de ribera i
construir un observatori ornitològic obert al públic.
Pel que fa a la tancada, a la tardor es van desmuntar les instal·lacions
de l’antiga piscifactoria per tal de regenerar les zones d’aiguamolls
i llacunes. també s’han creat illes per recuperar la nidificació de
gavines capblanca i xatracs a la zona de les antigues salines de Sant
antoni, on es construirà un observatori i s’eliminaran alguns accessos
terrestres. Una altra actuació important és el soterrament de la línea
elèctrica aèria i l’eliminació de les línies que no s’utilitzen.
entre les espècies a les que es fa un seguiment especial de
conservació hi ha el fartet, un petit peix en perill d’extinció que s’ha
localitzat a la tancada; la polla blava, amb mostrejos de població
que permetin controlar el seu creixement, i la tortuga de l’estany,
que es reintroduirà, amb vint exemplars ja traslladats a un tancat
d’aclimatació especialment instal·lat a l’alfacada.
lES ZoNES HuMiDES DEl DElta DE l’EbrE coNNEctaDES al riu o al Mar rEbEN SEDiMENtS PEr fEr froNt al riSc D’iNuNDació
La major part de les zones humides del delta de l’ebre que estan con-
nectades a ambients fluvials i marins registren un creixement vertical
del sòl suficient per fer front (durant el present segle) al risc d’inundació
ocasionat per la subsidència i l’increment del nivell del mar. aquesta
és una de les conclusions del projecte ‘desenvolupament de tècniques
per compensar la subsidència i pujada del nivell del mar a les costes
i als aiguamolls del delta de l’ebre’, realitzat per l’irta, entre els anys
2009 i 2011.
així, entre els ambients que mostren capacitat per a afrontar el perill
d’inundació hi ha els aiguamolls del Garxal, a la desembocadura de
l’ebre, o els de la badia del Fangar, ja que pel fet d’estar connectats
amb el riu o el mar es garanteixen una aportació continuada de
sediments orgànics i inorgànics que supera l’amenaça d’enfonsament.
tot i aquesta capacitat, els tècnics apunten que una gestió que comporti
aportacions dels sediments acumulats als embassaments aigües amunt
afavoriria la supervivència de les zones humides.
L’estudi ha comprovat també que els aiguamolls costaners que es
troben aïllats tenen valors de creixement de sòl molt més baixos i són
més vulnerables als riscos d’inundació.
aquest projecte ha comportat també la creació d’aiguamolls
experimentals en antigues finques agrícoles que reben aigua del riu
o aigua de drenatge dels arrossars, per a estudiar i comparar la funció
de depuració d’aigües i el creixement del sòl. en aquest cas, també
s’ha donat un significatiu creixement vertical del sòl, a causa, en gran
part, de la contribució de la matèria orgànica generada per la vegetació.
aquests resultats mostren la importància de restaurar zones humides
en les àrees més vulnerables (sota el nivell del mar), tal com s’està duen
a terme en els projectes de restauració del Pla integral de Protecció del
delta de l’ebre (PiPde), que impliquen la construcció de filtres verds per
a millorar la qualitat de l’aigua que va a les badies del delta de l’ebre.
Segons les conclusions de l’estudi, el següent objectiu seria
desenvolupar un model a escala de tot el delta que permeti fer
prediccions de l’evolució futura dels aiguamolls en funció de la pujada
del nivell del mar i, en una segona etapa, incloure també els efectes
sobre els arrossars, com ara l’augment de la salinitat del sòl.
bEquES urv i l’irta
La Universitat rovira i virgili (Urv) i l’irta han impulsat una beca on
la tesis doctoral es centrarà en l’estudi dels sediments del tram final
del riu i del delta de l’ebre i que comptarà amb la col·laboració del
Banc Santander.
el treball desenvoluparà tecnologies que incrementaran el
coneixement científic de la zona, però que també es podran aplicar
en la millora del control sanitari de les bivalves que abasteixen una
important indústria alimentària.
d’altre banda, el centre en canvi climàtic (c3) de la Urv i l’irta ha
establert una beca predoctoral per a la realització d’una tesi per a
l’obtenció del grau de doctor per la Universitat rovira i virgili (Urv)
dins del POP en canvi climàtic i el Màster Universitari de Geografia,
amb el títol Reconstrucció de l’evolució de variables climàtiques i
ambientals al delta de l’Ebre.
aquestes beques són fruit de la col·laboració entre la Urv i l’irta
per a la creació d’un programa d’estudis de postgrau en l‘àmbit de
l’aqüicultura i els ecosistemes aquàtics, i de la col·laboració entre la
Urv i el Banc Santander per desenvolupar un pla de recerca específica.
aquesta col·laboració preveu disposar de 4 beques de doctorat actives
al llarg dels 4 anys de durada prevista (una per any) i s’emmarca
dins del projecte d’atracció de talent del campus d’excel·lència
internacional catalunya Sud, en el qual participen la Urv i l’irta,
entre d’altres institucions.
MEcaNiSMES DE gEStió DElS DEltES i EStuariS PEr MiNiMitZar ElS riScoS D’iNuNDació
els sistemes deltaics disposen de mecanismes específics per respondre
a l’increment relatiu del nivell del mar. Una bona gestió d’aquest
sistemes, especialment pel que fa a l’aportació de sediments i la
determinació d’uns cabals ambientals adequats, són dos de les accions
que poden ajudar a mantenir els deltes davant aquesta problemàtica.
Uns 150 científics i gestors van tractar els impactes que el canvi climàtic
pot tenir sobre els deltes i els estuaris d’arreu del món i les mesures a
aplicar per adaptar-se, en el marc del congrés internacional Impactes
del canvi global en deltes, estuaris i llacunes costaneres, organitzat per
la xarxa deltaNet, a la que pertany l’irta i que es va celebrar a Sant
carles de la ràpita (catalunya, espanya) del 6 al 10 de juny.
el congrés deltanet va posar sobre la taula estudis i informes
corresponents a la gestió dels sediments i les inundacions en
deltes i estuaris, i es van analitzar casos representatius de diversos
continents; també es van analitzar exemples de bones pràctiques per
aconseguir una millor adaptació als efectes del canvi climàtic i altres
impactes antròpics. els experts van coincidir en remarcar la fragilitat
d’aquests sistemes davant la combinació de l’increment del nivell del
mar i la progressiva compactació del terreny (subsidència). de fet,
aquest doble factor resulta especialment amenaçador per als deltes
degut al fort pes poblacional que suporten aquests espais, en els que
habiten uns 500 milions de persones arreu del món.
L’amenaça es veu agreujada, segons van exposar els ponents, per
l’efecte de retenció dels sediments propiciat per la construcció
d’embassaments, que en limiten les aportacions a les zones costaneres.
És per això que alguns dels experts van reclamar una gestió integrada
de l’aigua i els sediments per combatre els riscos creixents d’inundació.
deltaNet, la xarxa europea de deltes i estuaris (http://www.deltanet-
project.eu) finançada pel Programa interreg ivc, té previst seguir
fomentant l’intercanvi d’experiències de gestió amb altres simposis
en el marc d’aquest projecte recolzat per la Unió europea, que en un
futur abordarà àmbits temàtics com la gestió integrada dels deltes
i estuaris, el seu estat ecològic i les polítiques per garantir la seva
sostenibilitat.
Medi aMBieNt i caNvi GLOBaLEcoSiStEMES aquÀticS
84 / Memòria 2011 / 85 / Memòria 2011 /
El ProjEctE MoNtES, ElS boScoS MEDi-tErraNiS i El caNvi global: aMENacES i oPortuNitatS
aquest estudi s’emmarca en el projecte MONteS-consolider 2009-
2011. Una iniciativa, que es coordina des del creaF i que compta
amb un centenar d’investigadors d’unes onze institucions, entre les
que hi ha l’irta. el seu objectiu és fer una recerca científica que
permeti entendre millor la interacció entre els boscos i el canvi global
per determinar la millor manera d’integrar la gestió dels boscos com
a estratègia de mitigació dels seus efectes.
el projecte s’estructura en tres eixos fonamentals: l’anàlisi de la
influència del canvi global en l’estructura i el funcionament dels
boscos, l’estudi de la forma en què els boscos poden fer variar els
efectes del canvi global i la modificació d’aquestes interaccions
mitjançant la gestió forestal.
Per a més informació sobre el projecte: http://www.creaf.uab.es/
montes/
El crEaf i l’irta col·laborEN aMb Nicaragua EN l’EStuDi DEl trÒPic SEc
el projecte de cooperació interuniversitari entre espanya i Nicaragua,
finançat per l’agència espanyola de cooperació internacional (aecid),
ha permès instrumentalitzar una estació experimental, la creació
d’una oficina de transferència de resultats de la recerca i la formació
del personal nicaragüenc que treballarà en les noves instal·lacions de
“el Limón”.
a estelí, Nicaragua, va tenir lloc la inauguració de l’estació
experimental “el Limón”, un nou centre d’investigació que pretén
ser referència nacional i internacional en ecologia, conservació i
restauració de sistemes forestals del tròpic sec. aquest esdeveniment
culmina un gran projecte de cooperació interuniversitari entre
espanya i Nicaragua que va començar al 2008 finançat per l’agència
espanyola de cooperació internacional (aecid) i que han liderat el
creaF (centre de recerca en ecologia i aplicacions Forestals), l’irta i
la Facultat regional Multidisciplinar d’estelí de la Universitat Nacional
autònoma de Nicaragua (FareM/UNaN Managua).
el projecte ha tingut com a principals objectius: la instrumentalització
d’una estació experimental per l’estudi del tròpic sec, la creació d’una
oficina de transferència de resultats d’investigació (Otri) i la formació
i capacitació de personal acadèmic i investigadors nicaragüencs en
diferents àrees temàtiques, com edafologia o ecologia, claus per
a l’estudi i conservació dels ecosistemes tropicals enfront de les
principals amenaçades vinculades al canvi global.
L’estudi de les vulnerabilitats del bosc tropical sec, un dels més
amenaçats del món, és clau per a la seva preservació. així mateix,
els investigadors espanyols han obtingut nous coneixements sobre
el clima biestacional que ajudaran a afrontar els canvis previstos
en l’àrea mediterrània en els propers anys. Segons les previsions,
els nostres ecosistemes s’hauran d’adaptar a un nou clima de
característiques semblants al tropical sec.
Web del projecte: http://www.farem.unan.edu.ni/tropiseco/
curS D’Horticultura ProtEgiDa a ja-Maica
el passat mes d’octubre, investigadors de l’irta van impartir un curs
d’horticultura protegida organitzat pel mateix irta, el ceata (Center
for Advanced Technologies in Agriculture) i la Spanish-Jamaican
Foundation, en el què hi van participar més de 30 alumnes de
diferents països del carib.
en el curs, destinat a tècnics i productors es van tractar des de els
aspectes tècnics de l’horticultura sota hivernacle (reg, fertilització,
ventilació, impacte ambiental,etc.) fins els aspectes econòmics i de
postcollita.
aquest primer contacte amb el ceata servirà per fixar les bases per
noves col·laboracions de l’irta amb els països del caricOM.
Medi aMBieNt i caNvi GLOBaLHorticultura aMbiENtal
86 / Memòria 2011 / 87 / Memòria 2011 /
El ProjEctE DE cooPEració traNS-froNtErEra rEDbio D’agricultura EcolÒgica fiNalitZa aMb uNa valora-ció global PoSitiva
el departament d’agricultura, ramaderia, Pesca, alimentació i Medi
Natural va acollir el dia 9 de maig a Barcelona, l’acte institucional de
cloenda del projecte de cooperació transfronterera redBiO.
a l’acte van assistir prop de 40 persones interessades en conèixer els
resultats generals del projecte redBiO que, des de l’1 de gener de
2009, s’ha executat de forma coordinada entre 10 socis institucionals
de catalunya i de la catalunya nord: la chambre d’agriculture du
roussillon, el civaM Bio, el centre de recerca en economia
i desenvolupament agroalimentari (creda), el departament
d’agricultura, ramaderia, Pesca, alimentació i Medi Natural (daaM),
l’institut català de la vinya i el vi (iNcavi), l’institut de recerca i
tecnologia agroalimentàries (irta), l’institut National de la recherche
agronomique (iNra), la Sica centrex, la Universitat de Barcelona (UB)
i la Unió de Pagesos (UP).
redBiO és un projecte europeu que s’emmarca dins el Programa
de cooperació territorial espanya-França-andorra (POcteFa)
2007-2013. el projecte ha establert una xarxa d’experimentació i
de transferència de coneixements orientat especialment als sectors
fructícola, hortícola i vitivinícola i adreçat a les persones vinculades al
sector de la producció agrària ecològica.
durant l’acte, es van exposar les motivacions i els objectius inicials
del projecte, però es va incidir especialment en el principals resultats
obtinguts del treball cooperatiu realitzat i els índexs d’impacte assolits
durant els tres anys de durada del projecte.
tota la informació i l’activitat divulgativa i la documentació tècnica
elaborada en el marc del projecte redBiO es troba disponible al web
www.redbio.eu.
rEcolZaMENt agroNÒMic a la fructi-cultura EcolÒgica
L’ús de varietats resistents, una conducció racional de les plantacions
i la introducció d’infraestructures ecològiques per tal de millorar
el maneig de les explotacions fructícoles van ser algunes de les
propostes dels ponents en la 5a Jornada tècnica de Fructicultura
ecològica.
Medi aMBieNt i caNvi GLOBaLProDucció EcolÒgica i bioENErgia
L’irta i la cambra d’agricultura dels Pirineus Orientals han treballat
conjuntament per impulsar la fructicultura ecològica a les dues bandes
dels Pirineus. Bona part d’aquest treball en comú es va exposar el 16
de juny, a la v Jornada tècnica de Fructicultura ecològica, formant
part de les activitats del projecte transfronterer redBiO.
els temes tractats en aquesta jornada van desenvolupar diferents
aspectes relacionats amb el disseny i van establir les bases generals
que cal contemplar per assolir un bon maneig de l’explotació. els
ponents de la jornada van proposar l’ús de varietats resistents, una
conducció racional de les plantacions i la introducció d’infraestructures
ecològiques per tal de millorar el maneig de les explotacions
fructícoles en agricultura ecològica. Finalment es van exposar dos
casos pràctics corresponents a dues realitats diferents: la producció
de poma ecològica a catalunya i la producció d’albercocs i préssecs
ecològics a la catalunya Nord.
• Jornada sobre automatització i sensors aplicats al reg, el 31 de març a Lleida
• Jornada sobre el projecte RIDECO-CONSOLIDER, el 6 d’abril a Madrid
• Jornada tècnica intercomarcal de colza, l’11 de maig a caldes de Malavella
• Jornada tècnica d’aplicació de CO2 en tomàquet, el 12 de maig a Sartaguda (Navarra)
• Jornada sobre “relació entre el sòl, la planta i l’atmosfera de la vinya”, el 26 de maig al Parc tecnològic del vi
• Vª jornada de fructicultura ecològica, el 16 de juny a Lleida
• Jornada: Quant carboni tenim sota els peus?, el 28 de juny a Barcelona
• Jornada divulgativa sobre jardineria i paisatgisme, el 5 de juliol a cabrils
• Jornada de reg i fertirrigació per a vinya, ametller i olivera, el 7 de juliol a Gandesa (tarragona)
• Seminari sobre el càlcul de la petjada de carboni en productes hortícoles, el 12 de juliol a l’irta de cabrils (Barcelona)
• Jornada tècnica sobre compostatge i formulació de substrats per a la producció ecològica, el 15 de novembre a cabrils
• Jornada tècnica de formació als nous regants en cultiu de colza, el 21 de novembre a tremp
• Jornada de substrats en la producció ecològica de plantes cultivades en contenidor, el 22 de novembre a cabrils
• Jornada sobre “Perspectives i situació actual dels sòls i els aqüífers contaminats”, el 15 de desembre a Mollet del vallés (Barcelona)
altrES activitatS
88 / Memòria 2011 / 89 / Memòria 2011 /
rEgMED uN cENtrE DE rEfErÈNcia a EuroPa
el conseller d’agricultura, ramaderia, Pesca, alimentació i Medi
Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat dels directors generals
de desenvolupament rural, Jordi Sala, i de l’irta, Josep Maria
Monfort, presidí la Jornada inaugural del centre de regadius de la
Mediterrània, reGMed.
La creació d’aquest centre de regadius de la Mediterrània (reGMed),
que s’ubicarà a la seu de reGSeGa a tàrrega, té com a objectius:
• Coordinar i desenvolupar tot el potencial disponible per part dels
promotors en l’àmbit de la gestió i ús de l’aigua en l’agricultura
mediterrània i dotar-lo d’un major impuls per arribar a ser un
referent en aquest àmbit; alhora que ser capaços de transferir el
coneixement que en deriva als sectors més directament implicats i
al conjunt de la societat, per a una millor gestió del reg però, també,
per a una millor difusió de la importància social i econòmica de
l’agricultura de regadiu a la nostra societat.
• Orientar la seva activitat a tota l’àrea d’agricultura mediterrània
(zona compresa entre els paral·lels 25º N i 50º N, o sigui la
franja amb una climatologia que potencialment més beneficia la
producció d’aliments), amb l’esperit d’influir en la bona gestió del
recurs aigua per produir en tota aquesta zona, i en la de crear
una visió mediterrània en la gestió de l’aigua, que realment ajudi a
millorar l’eficiència productiva d’aquest recurs.
• Detectar i prioritzar les mancances o punts febles en la gestió de
l’aigua de reg, i promoure les activitats que ajudin a resoldre’ls.
• Impulsar un fòrum d’opinió i debat permanent sobre l’us de l’aigua
en l’agricultura.
• Convertir el centre en punt de referència de les problemàtiques
de l’us de l’aigua de reg donant suport multidiscilplinar a tots els
agents implicats.
PrESENtEN ElS rESultatS DEl ProjEctE riDEco-coNSoliDEr a MaDriD
a la seu del Ministerio de Medio ambiente, Medio rural y Marítimo
(MarM) es celebrà el 6 d’abril una jornada sobre el projecte ridecO-
cONSOLider, orientat a la millora de l’eficiència productiva del reg i
en el que hi participa l’irta.
aquest projecte d’abast nacional ha apuntat a la investigació de tot el
potencial del reg deficitari controlat (rdc) per a estalviar aigua de reg
y per a la millora de la productivitat en el sector hortofructícola espanyol.
el programa ha tingut com a objectius:
• Completar les dades de maneig òptim del RDC per als següents
cultius: olivera, ametller, noguer, albercoquer, cirerer, presseguer,
perer, pomer, cítrics i vinya (vi i taula).
• Determinació de la sensibilitat estacional dels cultius a diferents nivells
d’estrès hídric, i la combinació d’aquest amb d’altres tipus d’estrès.
• Buscar models matemàtics que descriguin la sensibilitat de les plantes
a l’estrès hídric per facilitar l’aplicació del rdc en finques comercials.
• Avaluar la reducció real de l’evotranspiració (ET) en camps regats
amb estratègies de rdc.
• Establir noves metodologies per determinar l’ET real i la E y T
separadament.
• Metodologies alternatives (flux de sàvia, “eddy covariance”, balanç
d’aigua en el sòl i lisímetres), i alguns models desenvolupats per
determinar els requeriments totals d’aigua de reg).
• Mesures aéreas (multi-espectrals i càmera tèrmica).
• Avaluar mesures en planta i sòl que aportin millor informació per a
una correcta aplicació del reg.
• Desenvolupament de programes de càlcul de les necessitats de reg.
• Adaptar les programacions de reg a diferents controladors de reg.
• Implementar i testar aquests programes d’aplicació de reg en
diferents camps comercials, utilitzant els controladors adaptats.
• Avaluació de la salinitat deguda a l’ús del RDC, i l’estudi a través
de models que expliquin la dinàmica de la salinitat en els sòls en
Medi aMBieNt i caNvi GLOBaLÚS EficiENt DE l’aigua
casos de rdc, mesurant la salinitat en diferents experiments i
condicions medi ambientals.
• Desenvolupament de criteris per determinar la sostenibilitat i els
efectes del rdc a llarg termini, en arbres fruiters i vinya.
• Caracteritzar la heterogeneïtat espaial del sòl, la meteorologia i les
variables del sistema de reg que afectin el consum d’aigua dels
cultius en zones d’aplicació del rdc.
• Desenvolupar un programador col·lectiu de reg per a una aplicació
automàtica del rdc en els diferents camps d’una zona de regadiu,
equipat amb un controlador remot de distribució de xarxa.
Per a més informació: http://www.rideco-consolider.es
90 / Memoria 2012 / 91 / Memoria 2012 /
92 / Memoria 2012 /
Passeig de Gràcia, 44, 3r
08007 Barcelona
www.irta.cat
T. +34 934 674 040
F. +34 934 674 042