memòria amtu 2001-2006

Edició, Disseny, Maquetació:

Agrupació de Municipis amb Transport Urbà

Plaça de la Porxada, 30 1r

08401 Granollers

Telèfon +34 93 861 39 76

FAX +34 93 861 38 15

e-mail: [email protected]

web: www.amtu.cat

Fotografia:

Toni Torrillas

AMTU

Dipòsit legal: B-45.952-2007

Impressió: GRAFIC

Granollers, octubre de 2007

Ja fa cinc anys que es va crear l’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà

(AMTU), amb la voluntat d’unir en una sola veu les reivindicacions i necessitats

que els municipis de la 2a Corona metropolitana tenen en matèria de transport

públic. Passat aquest temps, l’AMTU ha esdevingut el principal interlocutor entre

el món local i les administracions públiques, amb importants fites aconseguides.

D’una banda la inclusió al PITC d’algunes de les nostres reivindicacions en

matèria d’infraestructures ferroviàries, com la Línia Ferroviària Orbital, i de

l’altre la inclusió dels municipis AMTU en el Contracte-Programa de l’ATM,

que suposa el compromís de la Generalitat de dotar d’un fons pressupos-

tari extra de fins a 10 milions d’euros l’any 2010 els transports públics de la

2a Corona. Mentrestant, l’AMTU s’ha consolidat com a consultor i gestor en

els temes de mobilitat i transport urbà que interessen als nostres associats.

El camí recorregut és llarg, però no ens aturarem aquí perquè volem se-

guir caminant. Volem una mobilitat paritària a tot el territori, sosteni-

ble, eficaç i responsable amb el medi ambient. I seguirem impulsant tots

els projectes que considerem indispensables per tal d’aconseguir-ho.

Som 51 municipis amb una població superior al milió i mig d’habitants i més de

40 milions anuals de passatgers en transport urbà; i seguim creixent, amb em-

penta i amb l’aval de la feina ben feta que ja fa cinc anys que estem realitzant.

Josep Mayoral i Antigas President de l’AMTU

Alcalde de Granollers desembre 2006

PRESENTACIÓ DE L’AGRUPACIÓ

Capítol 1

L’Agrupació de Municipis titulars de Transport Urbà de la 2a Corona

Metropolitana de Barcelona (AMTU) és una associació de municipis lliura-

ment adherits, que té per objecte l’enaltiment i la promoció del transport

públic urbà de les seves ciutats, i de la mobilitat en general de la regió

metropolitana de Barcelona. L’AMTU, creada el 2001, és una asso-

ciació d’interès públic sense ànim de lucre, inscrita al registre oficial de

la Generalitat de Catalunya, i és membre del gran consorci pel transport

públic d’aquesta regió, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), fun-

dada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Entitat

Metropolitana del Transport (EMT), i l’Administració General de l’Estat com

a observadora.

Antecedents

El 1996 les administracions públiques que acabem de citar decideixen la

creació de l’ATM per tal d’unificar criteris en la gestió i finançament del trans-

port públic de la regió metropolitana de Barcelona, així com impulsar el seu

desenvolupament, amb nous projectes tant importants com l’elaboració del

Pla Director d’Infraestructures i la Integració Tarifària. En aquell moment,

representants d’alguns municipis de la 2a corona (Mataró, Granollers,

Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú) demanen

que els respectius municipis no restin allunyats d’aquest centre decisori

sobre el transport que representara l’ATM. Es busca una fórmula per tal

de satisfer aquesta demanda, i així un representant d’aquestes ciutats

ocuparia un dels llocs del Consell d’Administració de l’ATM, representació

que recau -per gentilesa de l’ajuntament de Barcelona- en el Sr. Antoni

Prunés, tinent d’alcalde de Mobilitat Urbana de l’Ajuntament de Terrassa.

ANTECEDENTS, CREACIÓ I ADMINISTRACIONS INTEGRANTS DE L’AMTU

1.1

AGRUPACIÓ DE MUNICIPIS AMB TRANSPORT URBÀ

AMTU

8

Altres representats d’aquelles ciutats, els senyors Joan Carles Sánchez

de Sabadell, Joan Antoni Barón de Mataró i Joan Benet de Vilanova, són

també designats membres de diverses comissions de l’ATM. En el decurs

dels anys posteriors, fruit de la intensa gestió de l’ATM i de la demanda

de més municipis de sumar-se a aquesta iniciativa, neix la necessitat que

aquesta representació primitiva dels 6 municipis adquireixi una naturalesa

més àmplia, més estructurada políticament, i més operativa.

Assemblea constituent de l’AMTU i foto de grup dels membres constituents

LA CREACIÓ DE L’AMTU

L’ AMTU la creen els alcaldes i regidors repre-

sentats dels 16 ajuntaments següents: Abrera,

Caldes de Montbui, Cardedeu, Granollers,

Igualada, Lliça d’Amunt, Manresa, Mataró,

Parets del Vallès, Rubí, Sabadell, Sitges,

Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova

i la Geltrú, que prèviament havien pres el co-

rresponent acord de creació–adhesió i aprovat

els estatuts fundacionals. Aquesta solemne

sessió té lloc el dia 21 de setembre de 2001,

a la Sala Francesc Tarafa de Granollers, que

actua d’amfitriona. Josep Pujadas, alcalde

de Granollers, és nomenat president, i Antoni

Prunés, regidor de Terrassa, vicepresident.

9

L’AMTU té com a finalitat contribuir a la millora constant dels serveis

públics de transport col•lectiu que són titularitat dels ens associats, per

a la qual cosa articula les eines de cooperació i col•laboració entre les

administracions que en formen part, i amb altres institucions i organismes

que també intervenen en el transport públic, mitjançant l’establiment dels

oportuns convenis en representació dels municipis associats. L’AMTU té

també la finalitat de defensar els interessos dels municipis adherits, en

especial els relacionats amb el transport públic i la mobilitat general de la

regió metropolitana de Barcelona.

A data 31 de desembre de 2006 l’AMTU està formada per 51 municipis de

la segona corona metropolitana:

Abrera, L’Ametlla del Vallès, Barberà del Vallès, Blanes, Cabrera de Mar,

Calella, Caldes de Montbui, Cardedeu, Castellar del Vallès, Castellbisbal,

Cerdanyola del Vallès, Corbera de Llobregat, El Masnou, El Papiol,

Esparreguera, Granollers, Igualada, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Manresa,

Martorell, Matadepera, Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Parets

del Vallès, Pineda de Mar, La Pobla de Claramunt, La Roca del Vallès,

Rubí, Sabadell, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Antoni de Vilamajor,

Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Vicenç

dels Horts, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera, Santa

Perpètua de Mogoda, Sitges, Terrassa, Vacarisses, Valldoreix, Vallirana,

Vic, Viladecavalls, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Vallès, Vilanova i

la Geltrú, i Vilassar de Mar.

10


AMTU

Municipis EMT (1a Corona RMB)

Municipis AMTU

Resta de municipis (no AMTU)

EVOLUCIÓ NOMBRE MUNICIPIS(nombre de municipis adherits a l’AMTU)

EVOLUCIÓ VIATGES(nº de viatges urbans als municipis AMTU)

[milions de viatges]

EVOLUCIÓ POBLACIÓ SERVIDA(nº d’habitants als municipis adherits a l’AMTU)

[milions d’habitants]

10

20

30

40

50

2001 2005200420032002 2006

51

3936

191818

0,9

1,1

1,3

1,5

1,7

2001 2005200420032002 2006

1,65

1,47

1,34

1,020,940,91

32

34

36

38

40

2001 2005200420032002 2006

40,4

39,0

36,5

34,7

32,2

30,7

En els òrgans de govern hi estan representades totes les administracions

que formen part de l’agrupació.

Assemblea General

L’Assemblea General és l’òrgan suprem i ostenta la màxima represen-

tació i està integrada per la totalitat de les administracions associades.

Aquestes poden tenir fins a dos representants escollits entre els seus càr-

recs electes, però tenen només un vot. Es reuneixen en sessió ordinària

almenys un cop l’any.

Les Assemblees Generals de l’AMTU realitzades han estat:

2001 - Assemblea Constitutòria

Granollers - 21 de setembre de 2001

2002 - 1a Assemblea General





Vilanova i la Geltrú - 4 de novembre de 2004


Manresa - 18 de novembre de 2005


Sabadell - 24 de novembre de 2006

A la pàgina següent es mostren diferents mo-ments de les Assemblees Generals de l’AMTU dels anys 2004, 2005 i 2006, celebrades a Vilano-va i la Geltrú, Manresa i Sabadell respectivament

1.2ORGANS DE GOVERN

12


AMTU

Comitè Executiu

El Comitè Executiu és l’òrgan permanent que representa i gestiona els

interessos de l’AMTU, d’acord amb les disposicions i les directrius de

l’Assemblea General. Està format pel president, el vicepresident i un nom-

bre màxim de 10 vocals designats per l’Assemblea General d’entre els

seus membres, que s’escull paritàriament segons la població de les ciutats

associades: un terç dels membres representen a les ciutats de menys de

50.000 hab.; un terç, a les ciutats de 50.000 a 100.000 habitants; i un altre

terç, a les ciutats de més de 100.000 habitants. Es reuneix ordinàriament

cada tres mesos. També hi assisteix el director general.

A les imatges superiors es mostren algunes de les reunions del CE. A l’esquerra la reunió que el CE de l’AMTU va celebrar el 29 d’abril de 2005, con-juntament amb el que era llavors president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Pascual Maragall.


AMTU

2001-2002 2003

AbreraGranollersIgualadaManresaMataró

Parets del VallèsRubí

SabadellTerrassa

VicVilafranca del Penedès

Vilanova i la Geltrú

AbreraGranollersIgualadaManresaMataró

Parets del VallèsRubí

SabadellTerrassa

VicVilafranca del Penedès

Vilanova i la Geltrú

2004-2005 2006-2007

GranollersIgualada

Lliçà d’AmuntManresaMataróRubí

SabadellSant Cugat del Vallès

TerrassaVic

Vilafranca del PenedèsVilanova i la Geltrú

Caldes de Montbui*Castellbisbal*

Sitges*Vilanova del Vallès*

GranollersIgualada

Lliçà d’AmuntManresaMataróRubí

SabadellSant Cugat del Vallès

TerrassaVic

Vilafranca del PenedèsVilanova i la Geltrú

L’Ametlla del Vallès*Martorell*

Mollet del Vallès*Parets del Vallès*EMD Valldoreix*

TAULA - Municipis membres dels diferents Comitès Executius de l’AMTU en el període 2001-2007 * Municipis amb veu i sense vot

15

Presidència i vicepresidència

Són atribucions de la presidència exercir l’alta direcció de l’AMTU, presidir

l’Assemblea General i el Comitè Executiu, així com executar i vetllar pel

compliment dels acords adoptats per aquests òrgans. El vicepresident

actuarà en substitució del president en cas de necessitat i podrà exercir, a

més a més, les atribucions que li hagi assignat l’Assemblea General o el

Comitè Executiu.

La presidència de l’AMTU, des de la seva fundació, l’ha ostentat l’alcalde

de Granollers. Josep Pujadas i Maspons és el president de l’Agrupació fins

al seu nomenament com a Director General de Serveis del Departament

de Cultura de la Generalitat de Catalunya al febrer de l’any 2004. El nou

alcalde de Granollers, Josep Mayoral i Antigas, pren possessió del seu

càrrec com a president de l’AMTU al març del mateix any.

La vicepresidència de l’agrupació ha recaigut des de la seva fundació

en regidors de l’ajuntament de Terrassa, que han estat Antoni Prunés i

Santamaria, Anna Sala i Andrés, i Maria Costa i Soler.

Estructura organitzativa i recursos humans

Des de la seva constitució al setembre de 2001 l’AMTU ha anat creixent

i augmentant el nombre de municipis que treballen per millorar conjunta-

ment el transport de la segona corona metropolitana.

El Comitè Executiu, reunit el 28 de novembre de 2003, decideix crear el

càrrec de Director General, que recau en Antoni Prunés i Santamaria,

vicepresident de l’AMTU en els seus primers dos anys de funcionament.

16


AMTU

L’AMTU s’estructura de la forma següent:

Directius i responsables de gestió

President: Josep Mayoral i Antigas

Vicepresident: Maria Costa i Soler

Director General: Antoni Prunés i Santamaria

Secretari: Josep Maria Amorós Bosch

Tresorer: Àngel Mera Barrientos

Personal tècnic i de suport

Departament Tècnic:

Lluís Alegre Valls (fins març de 2006)

Josep Lluís Castell Romero

Sergi Martínez-Abarca Espelt

Secretaria:

Montse Redondo Muntanya (fins juny de 2004)

Pilar Garcia Soler

Comunicació: Sílvia Giró Gràcia

Documentació i Arxiu: Roser Rodríguez Baches

Informàtica: Conrad González Freginé

COMITÈ EXECUTIU PRESIDENT VICEPRESIDENT SECRETARI TRESORER

DOCUMENTACIÓ I ARXIUDEPARTAMENT TÈCNIC COMUNICACIÓ INFORMÀTICA I SISTEMES

SECRETARIA

DIRECTOR GENERAL

ASSEMBLEA GENERAL

17

L’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà inaugura la seva seu el 23

de gener de 2004 a Granollers, després de més de dos anys d’activitat.

La inauguració la presideix Josep Pujadas, president de l’AMTU i alcalde

de Granollers en aquells moments, i compta amb l’assistència de represen-

tants de tots els municipis que n’eren membres i d’importants personalitats

de l’àmbit del transport, entre les quals cal destacar el conseller de Política

Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal; el Secretari de Mobilitat,

Manel Nadal; el director general de Transport, Jordi Julià, la presidenta de

l’Entitat Metropolitana del Transport, Maite Arqué, i el director general de

l’Autoritat del Transport Metropolità, Francesc X. Ventura.

La seu està ubicada a la plaça de la Porxada, 30, 1r pis. El telèfon de con-

tacte és el 93 861 39 76, i la web www.amtu.cat.

LA SEU DE L’AMTU

1.3

18


AMTU

Dia de la inaguració de la seu de l’AMTU i algunes de les sales que la componen

19

L’any 2004 entra en funcionament la web de l’AMTU, amb domini .org.

Es tracta d’una web estàtica amb informació sobre l’Agrupació i links

d’interès.

A partir de l’any 2006 comença a funcionar dins la web un apartat

d’intranet, on només els polítics i tècnics responsables del transport públic

dels municipis adherits a l’AMTU poden consultar documentació diversa.

Durant el mateix any el domini passa a ser .cat. També s’inclou un apartat

de notícies relacionades amb temes de mobilitat.

Una de les fites pel 2007 és que la web funcioni per mitjà d’un gestor de

continguts i que permeti una actualització constant i dinàmica per part de

les persones responsables de cada àmbit.

LA WEB DE L’AMTU

1.4

20


AMTU

L’AMTU posa a l’abast dels seus associats, així com dels responsables i

tècnics en el camp de la mobilitat, dos tipus de publicacions: la revista i el

Dossier tècnic AMTU.

Dossier AMTU

Des dels seus inicis l’Agrupació recull les dades del servei de transport

urbà dels seus municipis adherits. Amb aquesta informació es confecciona

cada any el Dossier tècnic, que té com a finalitat proporcionar una visió de

quins són els principals paràmetres del transport públic urbà en relació als

indicadors fixats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques

en el seu butlletí sobre el Transport Urbà de Viatgers per Superfície.

L’any 2006, amb la publicació del Dossier Tècnic 2005, es fa un pas enda-

vant i es recopilen les dades d’oferta i demanda del Transport de viatgers a

les seves ciutats associades. Aquest document recull, a més dels paràme-

tres bàsics, altres tipus d’informació com ara: dades d’oferta ferroviària,

un estudi de com són les línies del transport urbà als diferents municipis,

mirant quines tenen servei segons el tipus de dia (laborable, dissabte,

festiu), les seves freqüències, etc. A l’últim capítol d’aquest document es

comparen els diferents serveis de transport urbà dels municipis AMTU, a

partir de 21 indicadors relacionats amb el tema de la mobilitat.

PUBLICACIONS

1.5

La revista

La revista de l’AMTU és una publicació periòdica, en format digital, que

es crea el març de 2004 amb la voluntat d’informar a tots els municipis

adherits de les darreres novetats relacionades amb l’Agrupació. Des de

l’any 2006 la revista canvia de disseny i amplia la seva informació sobre

l’AMTU i sobre temes de transport públic i mobilitat. S’ha editat un total de

15 publicacions, que es poden consultar a l’apartat de publicacions de la

pàgina web de l’AMTU, www.amtu.cat.

22


AMTU

RESUM D’ACTIVITATS

Capítol 2

D’acord amb els seus principis fundacionals, l’AMTU ha desenvolupat la

seva activitat en aquest període en base als següents eixos bàsics:

1.- Millora del finançament dels serveis de transport públic urbà dels seus

municipis adherits.

2.- Millora de les infraestructures de suport a la mobilitat de la segona

corona de la Regió Metropolitana de Barcelona.

3.- Assessorament tècnic als associats en el camp del transport públic urbà

i la mobilitat.

4.- Anàlisi de la situació de la mobilitat a l’àmbit AMTU.


AMTU

L’any 2005 la Generalitat inicia una línia d’ajuts adreçada a donar suport

financer a les actuacions de millora del servei d’autobusos que porten a

terme les empreses gestores municipals. Els ajuts, de 1,5 milions d’euros,

beneficien un total de 42 ajuntaments de l’àmbit territorial del consorci de

l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i que no formen part de l’Entitat

Metropolitana del Transport (ETM). D’aquests 42 municipis, 30 estan adhe-

rits a l’AMTU. Entre les actuacions subvencionades s’inclouen l’increment

de les freqüències de pas i nous itineraris, la millora de l’accessibilitat i la

senyalització de les parades, l’augment del nombre de marquesines i la

instal•lació de bancs per a persones amb mobilitat reduïda, entre d’altres.

L’any 2006, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la

Generalitat de Catalunya fa pública la 2a convocatòria per a l’atorgament

d’ajuts per a les millores en el transport públic, per un import màxim total de

2,5 milions d’euros. Aquesta segona convocatòria d’ajuts arriba després de

l’acord signat entre l’AMTU i la Generalitat de Catalunya que té per objecte

la millora del transport públic col•lectiu urbà dels municipis associats a

l’AMTU.

MILLORA DEL FINANÇAMENT DELS SERVEIS DE TPU

2.1

Esteve Tomàs, Josep Mayoral i Antoni Prunés durant la roda de premsa de presentació dels ajuts

27

El 27 de juliol de 2006 el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques,

Joaquim Nadal, i el president de l’AMTU, Josep Mayoral, signen el conveni

de col•laboració entre la Generalitat de Catalunya, l’Autoritat del Transport

Metropolità (ATM) i l’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU).

Aquest conveni té per objecte la millora del transport públic col•lectiu urbà

dels municipis associats a l’AMTU, mitjançant l’increment de les sub-

vencions al “Pla de millora del transport urbà” que actualment atorga la

Generalitat de Catalunya en aquest àmbit.

El conseller Joaquim Nadal i el president de l’AMTU Josep Mayoral, signant el con-veni a l’Auditori del Palau del Generalitat

de Catalunya

28


AMTU

La importància d’aquest conveni recau en el fet que per primera vegada, en

el proper contracte programa en què es negocien els diners per al transport

públic de la regió metropolitana, hi haurà inclosos els municipis de la 2a

corona. Amb aquest conveni la Generalitat es compromet a dotar un fons

pressupostari de fins a 10 milions d’euros l’any 2010 per als transports

públics de la 2a corona.

Pel que fa als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona asso-

ciats a l’AMTU, la Generalitat de Catalunya executarà el conveni per mitjà

de l’Autoritat del Transport Metropolità, entitat que actua com a ròtula

financera del sistema i que incorporarà els costos, les tarifes i les subven-

cions d’aquests serveis municipals en el Contracte-Programa per al període

2007-2010, a formalitzar entre l’Administració General de l’Estat i l’Autoritat

del Transport Metropolità. L’AMTU esdevé, per a tots aquells municipis

que tinguin interès en beneficiar-se d’aquest conveni, la interlocutora única

davant de la Generalitat i de l’ATM. Aquests municipis hauran de complir el

requisit d’estar adherits al Sistema Tarifari Integrat abans del 31 de desem-

bre de 2007 i l’haver presentat un Pla de Milora del Servei del Transport

Urbà pel període 2007-2010, amb detall de les actuacions previstes, el seu

cost total i per anualitat, l’esforç econòmic suplementari que suposen per

als diversos ajuntaments, i els resultats que s’esperen obtenir de la seva

realització, expressats en forma d’increments dels indicadors bàsics dels

serveis. Aquests plans seran enviats de forma conjunta a l’ATM per tal que

l’incorpori al futur Contracte Programa 2007-2010.

D’altra banda, els municipis de fora de l’àmbit de la Regió Metropolitana de

Barcelona associats a l’AMTU, la Generalitat executarà la seva activitat de

foment per a la millora del servei de transport públic col•lectiu urbà per mitjà

de la Direcció General de Ports i Transports. Una vegada s’hagin creat les

Autortitats Territorials del Transport, aquest conveni es vehicularà a través

d’aquestes de forma similar a l’ATM.

29

D’acord amb la finalitat de l’AMTU de defensar els interessos dels muni-

cipis adherits en la millora de les seves infraestructures de suport de la

mobilitat, es presenten diverses esmenes als instruments de planificació

elaborats per les diferents administracions. En concret, cal destacar haver

aconseguit la realització de l’estudi de viabilitat, al PITC, de la línia orbital

ferroviària, inicialment descartada en el PDI. Aquesta qüestió es converteix

en un dels pilars principals a l’hora de defensar la millora de les infraestruc-

tures ferroviàries de la segona corona de la RMB.

Altres documents de Planificació emesos per les administracions de l’Estat

i la Generalitat que són analitzats pels nostres tècnics i sobre els que s’han

emès els corresponents informes d’al.legacions són: el Plan Estratégico de

Infraestructuras y Transporte 2005-2020 (PEIT), el Pla d’infraestructures

de transport de Catalunya 2006-2016 (PITC) o les Directrius Nacionals de

Mobilitat de la Secretaria per a la Mobilitat.

MILLORA DE LES INFRAESTRUCTURES DE SUPORT A LA MOBILITAT DE LA 2a CORONA DE LA RMB

2.2


AMTU

A continuació detallem algunes de les esmenes presentades per l’AMTU:

Esmenes al PEIT 2005-2020

- Construcció del pas del TAV pel Vallès, i construcció de l’estació de passatgers.

- Interconnexió de la línia Mollet-El Papiol amb la resta de la xarxa de rodalies catalana.

- Ampliació de la capacitat de la línia Barcelona-Mataró.

- Construcció de la línia ferroviària orbital que uneixi les ciutats capitals de la 2a corona metropolitana per

l’interior, des de Mataró a Vilanova i la Geltrú, per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del

Penedès.

- Desdoblament de la línia Montcada-La Garriga-Vic.

- Construcció de les estacions noves de Sabadell i Terrassa.

- Construcció d’una alternativa viària d’alta capacitat a l’autopista A7/B30.

- Instauració d’un sistema estable de finançament per al transport urbà de les ciutats de la 2a corona metro-

politana de Barcelona.

Esmenes al PITC 2006-2026

El Pla, en l’àmbit de la RMB, ha de fer una aposta més forta pel transport públic, i cal una anticipació de les

infraestructures ferroviàries claus en l’entorn de la segona corona. Cal també la potenciació de les xarxes

urbanes de transport públic i de la seva millor interconnexió amb les interurbanes. Cal anar cap a un model

de peatges, pensat en termes de mobilitat sostenible i no pensat en termes de finançament. Cal una inver-

sió important en el pressupost del Pla i unes línies de treball estratègiques detallades per les innovacions

tecnològiques en l’àmbit del transport, en els elements que conformen els vehicles, en el disseny de les vies

i en els elements de comunicació i control de la seguretat.

En mercaderies es suggereix que s’analitzi la potenciació de punts de càrrega al ferrocarril en l’àmbit de la

segona corona, que minimitzi el creixement de les circulacions en vehicle pesant.

En quant els serveis ferroviaris de viatgers, el major problema es concentra en les baixes velocitats de recor-

regut, que en el corredor del Maresme està tan sols a l’entorn de 50 Km/h, i en les línies de FGC per sota

dels 55 Km/h. Caldrà tornar apostar per vehicles semidirectes o directes, des de les ciutats més importants,

La xarxa ferroviària d’alta velocitat en l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona cal que aposti pel cor-

redor del Vallès. Aquesta ramal no té calendari en el PITC.

31

En referència a les noves línies convencionals cal destacar com actuacions estructurants

per a la segona corona metropolitana:

- Orbital ferroviària per a viatgers:

Vilanova – Vilafranca – Martorell – Terrassa – Sabadell – Granollers – Mataró

- Ampliació de capacitat del corredor Sant Vicenç – Castellbisbal, per prestacions de mer-

caderies i que permeti especialitzar les actuals vies per a viatgers.

- Ampliació de capacitat del corredor Mollet – Maçanet, amb nova doble via, per segregar

mercaderies de viatgers.

- Nou túnel d’accés a Barcelona des del Vallès

Cal incloure a l’apartat d’actuacions prioritàries, la línia orbital ferroviària

Vilanova – Vilafranca – Martorell – Terrassa – Sabadell – Granollers – Mataró.

En quant a les variants i millores de línies existents proposa:

- Desdoblament Arenys - Blanes

- Desdoblament Montcada – Vic, considerat prioritari en el Pla.

- Variant Barcelona - Mataró

- Adaptació a l’ample mixt Castellbisbal – Mollet

- Desdoblament Cerdanyola – La Llagosta considerat prioritari

- Acondicionament Lleida – Manresa – Barcelona considerat prioritari

- Estació de mercaderies de la Llagosta considerada prioritària.

Cal considerar prioritària la variant Barcelona – Mataró, tenint present que la línia actual

és un tap físic i, a més, està molt a prop de la seva saturació.

El Pla proposa 3 carril bus – VAO (vehicles d’alta ocupació) d’entrada i sortida de

Barcelona, a la C31, entre Montgat i Glòries, a la C-58 entre Cerdanyola i Meridiana i a la

B23 entre Molins de Rei i la Diagonal. Cal que el de la C-58 es perllongui fins a Sabadell

com a mínim.

Cal pensar en sistemes tramviaires entre poblacions de l’AMTU com Terrassa – Sabadell

– Barberà del Vallès o Sant Cugat – Cerdanyola – Ripollet, sistemes que penetrin en les

poblacions.

32


AMTU

Relació de vies noves o que s’amplien que tenen consideració de prioritàries en el Pla en l’àmbit AMTU:

- En l’eix Barcelona – Puigcerdà, nova autovia túnel d’Horta i nova autovia Martorell – Vacarisses, aquesta

darrera és la considerada prioritària.

- Eix Garraf – Penedès – Anoia, desdoblament Vilanova i la Geltrú – Vilafranca del Penedès – El Pla del

Penedès.

- C-35 Molins de Rei - Sant Celoni. Tram Granollers - La Roca del Vallès, Via interpolar desdoblada.

- SC Pallejà – Montcada i Reixac. Nova Carretera tram Cerdanyola – Montcada i Reixac.

Cal una definició més clara de l’actuació referent al 4t cinturó.

Esmenes a les Directrius Nacionals de Mobilitat

Llegit atentament el document remès per la Secretaria per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i

Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, en el que es desenvolupa el Projecte de Directrius Nacionals

de Mobilitat, pertoca proposar algunes observacions al text des de la perspectiva i visió de les ciutats amb

transport públic de la segona corona metropolitana representades per l’AMTU.

En general el present document és d’un gran valor diagnòstic i propositiu, al constituir la més recent i més

detallada compilació de dades de la mobilitat nacional catalana i albirar pel futur les estratègies de canvi de la

mobilitat actual cap a una major accessibilitat i sostenibilitat, i els instruments de llur verificació. Hem d’estar

necessàriament d’acord amb una estratègia que preconitzi una major ús del transport públic de tots els cata-

lans, arreu del territori, un menor ús del transport privat, una major eficiència energètica relacionada amb la

mobilitat i un menor impacte social, ambiental i territorial. També ens semblen del tot adequat el conjunt de les

27 directrius que emmarquen les distintes accions per tal d’assolir els objectius enunciats; així com el sistema

d’indicadors que determinen les categories mínimes a assolir en el temps per cada directriu.

El document ja recull diverses consideracions que des de l’associació AMTU vàrem aportar en el moment de

la seva discussió i redacció, en el marc de la Comissió Nacional de Mobilitat on la nostra Associació hi és

representada per qui subscriu. D’altres consideracions també formulades en el seu dia no han estat recollides

en el text que se’ns proposa i que, aprofitant l’oportunitat que se’ns brinda, mencionarem novament.

33

En quant a la Diagnosi de la Situació, voldria remarcar el cas metodològic que ja hem reiterat en

altres documents propositius: el fet d’estudiar i emmarcar en un tot la diversa realitat de les pobla-

cions, segons es donin en l’àmbit de la primeria corona o de la segona corona metropolitanes, porta

a conclusions força generalistes i esbiaixades amb la realitat d’aquests diferents àmbits. Al promitjar

els comportaments històrics del creixement de la població, del creixement dels llocs de treball i de les

mobilitat generades per aquests dos, i en especial els creixements de la mobilitat perimetral, queden

obscurides les diferències molt substancials que es donen en cadascun dels dos àmbits geogràfics

referenciats. En quant a les dotacions de transport públic d’ambdós àmbits també són notòriament

diferents, i per tant les ratios d’oferta globalitzades ofereixen imatges que no es corresponen amb les

realitats. En definitiva, volem emfatitzar una vegada més que la situació i el comportament en quant a

la mobilitat dels dos àmbits de la regió metropolitana són prou diferents, i que en el decurs del temps

van eixamplant-se les diferències.

En quant a les propostes més concretes, voldria ressaltar que a la Directriu 1, en els 10 apartats propo-

sats i en especial en els 4 primers, s’estableixen una sèrie de mesures de promoció del transport públic

quina destinació principal són els mitjans de transport públic dels àmbits diferents del de la 1a corona

metropolitana, ja que aquesta -a través del contracte-programa amb l’ATM- ja els compleix força bé. En

canvi, a aquells altres àmbits que no tenen l’aixopluc financer d’una entitat semblant a l’ATM, l’esforç

econòmic que se’ls imposa pot dificultar l’acompliment d’aquesta directriu. Per tant, caldria afegir en

algun lloc l’anotació: “…, preveient-se la dotació econòmica necessària per a la seva efectivitat”, o

quelcom de semblant.

A la Directriu 3.5 caldria afegir “Augmentar les parades d’intercanvi Bus urbà - Bus interurbà”. La

intermodalitat entre els 2 sistemes de transport de superfície serà, probablement, la pedra de toc del

sistema de transport públic a la 2a corona.

A la Directriu 10 caldria contemplar també la “utilització dels nous models de tramvies lleugers (CIVIS;

BOMBARDIER; LHOR…) com a mitjans de transport públic de les ciutats grans i mitjanes de Catalunya,

que poden donar un servei més eficient i sostenible que el sistema d’autobusos convencional”, espe-

cialment en el trams cèntrics on la confluència de distintes línies sobre els pols d’atracció ciutadans

més importants aporten una demanda de transport suficient per a justificar-ne la seva implantació.

34


AMTU

A la directriu 11.6 caldria afegir “… promovent la construcció d’aparcaments subterranis en el subsòl dels

espais públics i privats que ho permetin”. Com molt bé diu la directriu cal “restringir l’aparcament de vehicles

als centres urbans … sense causar prejudicis (¿perjudicis?) als residents i comerciants”. Està demostrat que

una limitació de l’entrada de vehicles als centres de la ciutat, sense alternatives positives, és una rèmora a

la revitalització residencial i a l’activitat comercial dels mateixos.

En quant als indicadors, opino que en el primer apartat “Ciutadans-Clients” hi manca, precisament, algun

indicador que relacioni la segona part del títol: el tracte amb els clients, la qualitat. Proposo, per exemple, un

Indicador de Qualitat d’Atenció a la Demanda, mesurat en viatgers/seient o en viatgers/vehicle etc., a fi de

determinar si determinats serveis van buits o, al contrari, van excessivament plens.

Bo i recordant que el document que es presenta ja recull bona part de les anteriors aportacions proposades

des del nostre àmbit de representació, presento els sis suggeriments descrits amb l’ànim que siguin tinguts

en compte, i acceptats si és possible, i reitero la meva disposició personal de continuar col•laborant per tal

que aquest projecte surti el més complet possible.

35

Un dels objectius de l’AMTU és assessorar els tècnics dels diversos muni-

cipis en temes de mobilitat. Per fer-ho, es realitzen reunions periòdiques en

les quals els participants poden resoldre els seus dubtes i compartir bones

pràctiques entre els municipis associats. Aprofitar les sinèrgies, exposar

temes d’interès i fer un seguiment de les qüestions que els afecten és una

de les principals finalitats de les reunions de tècnics.

Els municipis adherits també poden dirigir-se a l’Oficina Tècnica, que ha

augmentat progressivament el seu horari d’atenció, i que es posa al servei

de les poblacions AMTU per assessorar-les en tots els aspectes relacio-

nats amb mobilitat i transport públic.

La informació que l’AMTU ofereix es completa amb la revista que s’envia

per mitjà del correu electrònic als municipis associats i que conté notí-

cies sobre les actuacions de l’agrupació i d’abast general sobre temes de

mobilitat. Aquesta notícies també poden trobar-se a la web www.amtu.cat,

on els tècnics, a més, tenen accés exclusiu a una Intranet on poden trobar

un fòrum i documentació d’interès.

ASSESSORAMENT TÈCNIC DELS ASSOCIATS EN EL CAMP DEL TRANSPORT PÚBLIC URBÀ I LA MOBILITAT

2.3

36


AMTU

Algunes de les reunions amb els tècnics de l’AMTU

37

2.4.1 - ESTUDIS

La realització i difusió d’estudis sobre mobilitat és una de les actuacions

que impulsa l’AMTU. S’han realitzat tres estudis conjuntament amb la

Diputació de Barcelona, que han estat encarregats a consultories externes,

de reconeguda vàlua i experiència en el camp específic de cada un d’ells.

Les conclusions d’aquests estudis s’han presentat públicament.

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ DE LA MOBILITAT A L’ÀMBIT AMTU

2.4

Sistemes de prioritat per al transport urbà

2005 - INTRA

Proposta de millora del sistema de transport de la 2a corona metropolitana

2006 - Barcelona Regional

Estudi sobre l’impacte del sistema tarifari integrat en l’àmbit de l’ATM a les ciutats AMTU

2006 - MCRIT - AIMSL

38


AMTU

Sistemes de prioritat per al transport urbà

Aquest estudi es realitza des de novembre de 2004 fins al gener de

2005, i l’objectiu és conèixer l’estat d’implantació de sistemes de prioritat

per als autobusos de l’àmbit AMTU, així com per desenvolupar criteris

d’implantació d’aquests sistemes.

Entre les principals conclusions extretes d’aquest estudi destaca el fet

que a part de la senyalització vertical i horitzontal, el carril bus i la prioritat

en interseccions semaforitzades són les mesures més utilitzades entre

els membres de l’AMTU. Els criteris aplicats per a la instal•lació dels sis-

temes són: temps de guany, possibilitat real d’aplicació, nombre de línies

o d’expedicions, nombre d’usuaris beneficiats o, de forma genèrica, donar

prioritat al transport públic. Cal tenir en compte que les freqüències del

transport urbà en el municipis petits i mitjans són quasi sempre baixes.

En aquests casos, la puntualitat del servei esdevé molt important. És per

aquest motiu que es proposa utilitzar el criteri de la puntualitat com un

primer indicador de la necessitat d’implantació de mesures de prioritat per

al transport públic.

Una altra de les conclusions extretes de l’estudi és que quasi sempre cal

complementar les actuacions importants amb d’altres molt concretes, de

vegades amb menys impacte econòmic, com poden ser la regulació de

l’aparcament i de les activitats de càrrega i descàrrega, la pintura d’illots

per a assegurar els radis de gir, la col•locació de pilones, l’ajustament de

sincronismes de semàfors, la instal•lació de plataformes o el control policial

en llocs o períodes concrets.

40


AMTU

Proposta de millora del sistema de transport de la 2a corona

metropolitana

L’objectiu d’aquest estudi, realitzat l’any 2005, és assolir un model que

redueixi la necessitat futura del vehicle privat en els desplaçaments i

elaborar propostes per millorar l’accessibilitat al transport públic. Aquestes

propostes es centren en dos àmbits: una nova xarxa de rodalies per aug-

mentar i millorar la capacitat del sistema ferroviari entre els municipis de

la 2a corona i la ciutat de Barcelona; i la millora del transport públic per

carretera.

Les previsions indiquen en un futur proper un augment significatiu de la

mobilitat, motivat pel creixement demogràfic i la concentració urbana, que

suposarà una major pressió sobre les infraestructures del transport. La

xarxa viària haurà de suportar increments del trànsit superiors al 50%, i

per això es fa necessari plantejar propostes per poder solucionar aquesta

situació.

42


AMTU

D’una banda, i pel que fa a les rodalies ferroviàries, es plantegen dues opcions:

realitzar millores puntuals a la xarxa existent, que suposarien un augment de la

capacitat operativa, amb un 50% més de trens; o “El Metro Regional”, la con-

figuració d’una xarxa a escala regional amb la creació de nous intercanviadors

en punts d’encreuament i de noves línies no radials: la línia transversal orbital.

També preveu les duplicacions de via, un nou túnel a l’entrada de Barcelona

des del Vallès, i noves línies i variants ferroviàries. Pel que fa referència al

transport públic per carretera, actualment l’autobús només representa un 18%

de la demanda del sistema de transport públic interurbà de la 2a corona. Per

això es proposa configurar corredors preferents d’autobús i de carrils bus;

construir intercanviadors per potenciar l’efecte xarxa tren-bus, i també con-

figurar una xarxa d’autobús. En funció d’aquestes millores s’ha calculat una

captació del cotxe del 8,17% per part del sistema de transport públic, el que

suposarà una reducció significativa del trànsit en la xarxa viària metropolitana

i, per tant, un canvi de tendència important en les pautes de mobilitat actuals.

És a dir, en total el transport públic captarà 144.000 nous viatgers per mobilitat

obligada (120.000 cotxes) entre cada origen i destí, que en l’escenari tenden-

cial seran viatges en cotxe.

Proposta d’intercanviadors Bus-Tren i Bus-Bus

43

Estudi sobre l’impacte del sistema tarifari integrat en l’àmbit

de l’ATM a les ciutats AMTU

Aquest estudi de novembre de 2006, avalua la repercussió de la integració

tarifària sobre els serveis de transport públic urbà als municipis de l’AMTU

que tenien transport urbà abans que aquest formés part del Sistema Tarifari

Integrat (STI) de l’ATM. L’objectiu és avaluar quins efectes econòmics ha

tingut el fet d’integrar-se al STI. S’estudien un total de 15 municipis.

Tenint com a principals indicadors els ingressos abans i després de la inte-

gració i l’evolució de la demanda, s’arriba a la conclusió que la integració

suposa una major utilització del transport urbà, amb un increment anual

de viatgers a l’entorn de 2,5/3%, però que aquest augment de la demanda

no queda compensat amb la disminució de la tarifa dels títols integrats en

comparació amb els títols propis.

Els usuaris amb títols propis han disminuït, i han augmentat els usuaris

amb títols integrats, que com ja s’ha dit tenen una tarifa menor. A més,

també s’ha de tenir en compte l’augment dels costos d’explotació del

transport com a conseqüència d’aquest augment de la demanda. Així

doncs, els costos són majors i els ingressos menors, i també cal afegir

l’estancament en l’increment de nous viatgers un cop l’efecte de la inte-

gració ha apropat, durant els primers mesos nous usuaris en la utilització

dels serveis urbans.

44


AMTU

2.4.2 - JORNADES AMTU

D’acord amb la finalitat fundacional de l’AMTU, que té com un dels seus

objectius enaltir i promoure el transport urbà i interurbà, tant dels muni-

cipis lliurement adherits a l’agrupació, com de la mobilitat en general de

tot l’àmbit de la 2a corona metropolitana, s’organitzen les jornades AMTU,

adreçades a alcaldes, regidors i tècnics responsables del transport públic

dels ajuntaments de Catalunya.

Per confeccionar els programes de les jornades, l’AMTU defineix com a

principal objectiu contribuir a difondre les experiències més reeixides en

el camp del transport públic, mitjançant les conferències i presentacions

dels especialistes, així com oferir una plataforma on debatre els temes

fonamentals que els prestadors d’aquest servei tenen ara mateix.

46


AMTU

1a JORNADA AMTU

Els reptes del transport urbà i interurbà de les corones me-

tropolitanes

La 1a jornada té lloc el 2 de febrer de 2005 a Granollers. L’objectiu és

reflexionar i prendre posició sobre el finançament del transport urbà dels

municipis de la 2a corona, la millora de la xarxa interurbana i la seva inter-

modalitat amb els serveis urbans, i l’atracció dels usuaris del cotxe cap al

transport públic.

En el decurs de les 7 sessions de la jornada es tracten en profunditat temes

que afecten al transport urbà, l’interurbà i la mobilitat en general de les

àrees metropolitanes, especialment la de Barcelona.

De les 75 persones que s’espera com a màxim d’afluència, finalment es

tanca la llista d’inscripcions a 165 persones, per manca d’espai. Hi acu-

deixen representats de 53 municipis d’arreu de Catalunya, junt amb una

nodrida representació dels operadors de transport, de la conselleria del

DPTOP, de la Diputació de Barcelona i de l’ATM.

Josep Mayoral, Manel Nadal i Antoni Prunés a la cloenda de la 1a Jornada

48


AMTU

CONCLUSIONS DE LA JORNADA

1. Cal que la nova ordenació territorial del país tingui com un dels elements centrals la mobilitat, atès que és un element essencial de la qualitat de vida, garantia de la igualtat d’oportunitats per a tota la ciutadania. 2. El servei de transport urbà és una necessitat dels habitants dels nostres municipis independentment de la seva població, per això cal el suport de les administracions autonòmiques i estatal perquè arribi a tots els municipis, superant el llindar normatiu dels 50.000 habitants. 3. Cal una visió de futur en la planificació i construcció de les noves infraestructures de transport, avan-çant-les a les necessitats futures de mobilitat, creant hàbits i comportaments de mobilitat sostenible. 4. Per donar una millor cobertura del transport ferroviari als creixements de població en les corones me-tropolitanes cal evolucionar dels actuals sistemes radials a xarxes transversals que garanteixin la connexió directa entre les ciutats que les articulen. 5. Cal que s’acceleri la construcció i posada en funcionament de les infraestructures necessàries a la segona corona metropolitana, en especial, habilitar la línia Mollet - El Papiol per al transport de viatgers; el desdoblament de la línia de ferrocarril Barcelona - Puigcerdà fins a La Garriga; la millora de la freqüència de la xarxa del Maresme i la construcció de la nova línia ferroviària orbital Mataró - Granollers - Sabadell - Terrassa - Vilanova i la Geltrú. 6. Cal un finançament compartit entre totes les administracions públiques del dèficit generat pel transport públic urbà, similar al contracte-programa dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que tenen una participació de les administracions central i autonòmica del 75% i local del 25%. 7. En la implantació de les noves infraestructures de transport d’àmbit regional cal garantir una major par-ticipació dels municipis afectats i dels usuaris per a una millor integració de la xarxa de transports en el territori. 8. Cal fer un esforç en millorar el servei de qualitat i la velocitat comercial per part de tots els municipis que presten el transport urbà per guanyar viatgers i disminuir l’ús del vehicle privat. També han d’augmentar la seva freqüència els transports interurbans i la seva intermodalitat amb el transport urbà. 9. Per solventar els problemes de mobilitat dels polígons industrials i de les zones de baixa densitat, cal la participació de tots els agents implicats i la implantació de sistemes de transport flexibles adaptats a demandes clarament discontínues. 10. L’administració ha d’incloure en la seva valoració del servei de transport els índexs de satisfacció dels usuaris. De la mateixa manera els operadors han d’assumir com a essencial per a una bona prestació dels servei l’obtenció i el compliment de les certificacions dels processos de qualitat mesurables i auditables per experts independents.

49

PONÈNCIES PRESENTADES

• L’AMTU, una nova organització en el territori per fer front als reptes del segle XXI, Sr. Antoni Prunés i Santamaria,

Director General de l’AMTU

• Les noves organitzacions metropolitanes. El cas de l’Àrea de Tarragona, Sr. Daniel Fernández Ruíz-Capillas,

Cap de la Demarcació de Tarragona de la DGPT

• La reorganització del transport públic en l’àrea de Pamplona, Sr. Jesús Velasco Pérez,

Director del Departamento de Transporte Urbano Comarcal, de la Mancomunidad de la Comarca de Pamplona

• Els creixements de la xarxa de Madrid i els seu impacte sobre el territori, Sr. Carlos Cristóbal Pinto,

Jefe del Área de Estudios y Planificación del Consorcio de Transportes de Madrid

• Les infraestructures del PDI en la 2a corona metropolitana de BCN. Impactes previsibles sobre la mobilitat, Sra. Cristina Jiménez i Roig,

Estudis i planificació de Transports Barcelona Regional

• El marc actual de finançament de Catalunya. Un altre model és possible?, Sr. Jordi Julià i Sort,

Director General de Ports i Transports

• Vers un finançament compartit del transport urbà de la 2a corona, Sr. Joan Benet i Guardiola,

Regidor de Serveis Viaris i Habitatge de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

• Altres models de finançament. Què en podem aprendre?, Sr. Josep Manel Almoguera i Carvajal,

SENER


AMTU

• Els carrils bus en ciutats mitjanes. Presentació del treball fet per la Diputació de Barcelona, Sr. Salvador Fuentes i Bayo,

Director de Programa de suport a la gestió local d’activitats de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona

• Nou disseny de les parades de l’autobús. Entrants, sortints, plataformes elevades i altres elements, Sr. Lluís Carrasco i Martínez,

Tècnic Responsable de Mobilitat de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

• Polígons industrials. El cas del polígon Can Sant Joan de Sant Cugat del Vallès, Sr. Pere Aguilar i Soldevila,

Cap de secció de Transports Públics de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

• Poblacions i zones de baixa densitat. El cas de Lliçà d’Amunt, Sr. Blai A. Dupaquier,

Tècnic de Mobilitat de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt

• Mobilitat escolar, Sra. Dolors Pérez i Gómez,

Cap de Mobilitat de l’Ajuntament de Molins de Rei

• Quin és el risc de l’operador?, Sr. Josep Ma. Martí i Escursell,

Director General del Grup SARBUS

• El preu i la qualitat, com integrar-los?, Sr. Jaume Bruguera i Pont,

Gerent de Mataró Bus

• Plecs de contracte, elements essencials per a un bon servei, Sr. Ramon Sagalés i Orteu,

Director d’Autobusos de Granollers

• Indicadors de qualitat a l’abast dels gestors. Pocs i fiables, Sra. Cinta Viladot i Castell,

Responsable d’Estudis de CINESI, SL

• La qualitat del servei, què ens demanen els usuaris?, Sr. Jorge Fernández i Argüelles,

Director de Qualitat de TMB

• Una experiència d’intermodalitat reeixida, Sr. Oriol Juncadella i Fortuny,

Cap d’Operacions de FGC 51

2a JORNADA AMTU - 1a JORNADA PIMMS

Eines per a la mobilitat metropolitana:

Infraestructura i finançament

Bones pràctiques de mobilitat

La 2a jornada AMTU que porta el títol: “Eines per a la mobilitat metropolita-

na: infraestructura i finançament”, acull també la 1a Jornada del programa

europeu PIMMS de Bones pràctiques de mobilitat. Té lloc a Mataró el dia

1 de març de 2006.

Els principals temes que es tracten són el finançament del transport públic,

el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya i la presentació de

l’estudi sobre la millora del transport públic a la 2a corona metropolitana.

Aquesta jornada, organitzada per l’AMTU i l’Ajuntament de Terrassa-

PIMMS, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de

Barcelona, l’ATM, FGC, l’Ajuntament Mataró i diversos operadors públics i

privats, reuneix més de 200 persones entre alcaldes, regidors, tècnics de

mobilitat i diverses personalitats relacionades amb el món del transport.

Antoni Barón, Joaquim Nadal i Josep Mayoral durant la inaguració

52


AMTU

CONCLUSIONS DE LA JORNADA

1. El transport públic s’ha d’encabir dins les polítiques socials, i és des d’aquest punt de vista que s’ha d’entendre la millora del seu finançament.

2. Cal anar cap a un model ferroviari en xarxa, fomentant les vies transversals i els nodes de connexió.

3. A la 2a Corona metropolitana existeix un gran dèficit d’infraestructures de transport públic que cal corregir per disminuir el número d’usuaris del transport privat. Per aquest motiu és necessària l’acceleració de la construcció de la línia ferroviària orbital.

4. Cal fomentar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques per aprofitar sinergies i aconseguir una gestió de la mobilitat més efectiva.

5. Cal fer participar més l’autobús en la mobilitat interurbana creant corredors preferents en tot l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona.

6. L’increment de viatgers provocat per la integració tarifària no ha fet sinó incrementar el dèficit dels ajunta-ments AMTU. Calen fórmules de finançament del transport públic per compensar el dèficit, que evitin dues velocitats dins de la regió metropolitana.

7. Alguns impostos hauran de ser considerats com a nous sistemes de finançament del transport públic per a poder garantir el finançament de les noves necessitats d’infraestructures.

8. Cal anar cap a una integració de les diverses estructures organitzatives de la mobilitat de la regió metro-politana de Barcelona per aconseguir una màxima eficàcia i eficiència dels recursos utilitzats.

9. Cal potenciar el transport públic als polígons industrials des del punt de vista de política social de transport obligat.

10. La nostra organització AMTU és la interlocutora representativa del transport públic de la 2a corona, amb el desig d’aplegar a tots els municipis que tenen aquest servei.

53

PONÈNCIES PRESENTADES

• Coordinació en la gestió i concentració en les propostes, Sr. Antoni Prunés i Santamaria,

Director General de l’AMTU

• El projecte PIMMS, Sra. Maria Costa i Soler,

Tinenta d’Alcalde de l’Aj. de Terrassa i Responsable del projecte europeu PIMMS

• Pla d’Infrastructures de Transport de Catalunya, Sr. Manel Nadal i Farreras,

Secretari per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya

• Estudi sobre la millora del Transport Públic a la Segona Corona Metropolitana, Sr. Miquel Sodupe i Roure,

Director del Consorci Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès

• Presentació de l’estudi dels costos de la integració tarifaria, Sr. Vicenç Izquierdo i Camon,

Cap del Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona

• El Finançament dels Municipis de l’AMTU: Participació en el contracte programa estatal, Sr. Joan Benet i Guardiola,

Regidor de Transports Urbà i Aparcaments de l’Aj. de Vilanova i la Geltrú

• El Finançament del Transport Públic en la Llei de Mobilitat de Catalunya, Sr. Miquel Angel Dombriz Lozano,

Director del Programa per a la Mobilitat de la Secretaria per a la Mobilitat, Generalitat de Catalunya

• Línia de metros comarcals i el Tren–Tram, Sr. Albert Tortajada i Flores, Director d’Explotació de FGC

Sr. Jordi Julià i Sort, Director General tècnic d’IFERCAT

• Targetes sense contacte a Lleida. Impactes sobre l’usuari, Sr. Josep Maria Martí Escursell,

Director General de Sarbus

• Qualitat en el transport públic de Mataró: Millores dirigides a l’usuari, Sr. Antonio García Pastor, Director tècnic CTSA

Sr. Jaume Bruguera i Pont, Gerent Mataró Bus

• Pla dels 19 polígons: Valoració i expectatives, Sr. Lluís Herran Sànchez,

Programa per a la Mobilitat, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya

• Plans específics en el Pla de Mobilitat Urbana de Mataró, Sr. Joan Miró Farrerons,

Cap del Servei de Mobilitat de l’Aj. de Mataró

• Projectes Europeus: Terrassa (SUNRISE), Graz i Estocolm, Sr. Lluís Alegre i Valls,

Director del Servei de Mobilitat de l’Aj. de Terrassa

• Polígons industrials. Experiència conjunta de Parets del Vallès, Martorelles i Sant Fost de Campsentelles, Sr. Josep Llacuna Alonso, Regidor de Serveis Urbans, Obres i Via Pública de l’Aj. de Parets del Vallès

Sr. Ramon Sagalés i Orteu, Grup Sagalés.

54


AMTU

DADES DOSSIER AMTU

Capítol 3

nº línies de TPU en dia feiner /

municipi

km útils deservei anuals

(milions)

Viatges(milions)

Municipis amb una població:

A - Més de 100.000 habitants

D - Entre 10.000 i 20.000 habitants

C - Entre 20.000 i 50.000 habitants

B - Entre 50.000 i 100.000 habitants

Hores útils de servei anuals

(milions)

Velocitat comercial[km/hora]

km dexarxa de TPU

10,0

4,2

2,4

3,4

6,45

2,66

1,10

2,07

0,49

0,19

0,06

0,16

29,26

5,39

0,82

3,84

12,92

13,80

17,02

12,89

473,40

386,11

595,09

646,41

3,2 13,32 0,97 40,44 13,70 2.292

Nombre de parades de TPU

% paradesamb SAE

% paradesamb horaris






% paradesamb plataforma

% paradesequipades amb

marquesina

nº habitants/ nº parades

796

743

504

739

7,91%

1,88%

0,20%

0,00%

17,34%

13,86%

2,98%

2,84%

100 %

100 %

66,07%

87,55%

51,01%

23,01%

10,52%

22,06%

660

610

351

538

OFERTA 2006

3.098 2,52% 9,10% 69,72% 24,69% 532

PARADES

SERVEINotaEl nombre de quilòmetres útils s’obtenen de la diferència entre els km totals anuals i els auxi-liars (km que es realizen per anar a cotxeres, manteniment, etc...). La velocitat comercial és el quocient entre aquests quilò-metres útils i les hores de servei. Els quilòmetres de xarxa són la suma de les diferents línies de transport urbà dels municipis.

E - Menys de 10.000 habitants 1,8 SD SD 1,13 19,68 SD

E - Menys de 10.000 habitants 316 0,00% 1,58% SD SD 298

% vehicles12 m o majors

% vehiclesaire condicionat






% vehicles< 10 metres

% vehiclesplataforma

baixa

Consum carburant

(litre / 100 km)

141

57

17

64

97,8%

26,3%

0,0%

28,1%

1,4%

31,5%

93,3%

26,5%

97,87%

100 %

100 %

87,5%

79,43%

57,89%

88,24%

40,63%

56,82

49,85

SD

38,64

302 56,7% SD 97,23% 66,44% SD

Nombre de vehicles (flota)VEHICLES

E - Menys de 10.000 habitants 23 0,0% SD 100 % 50,0% SD

Nombre de vehicles total

% línies que funcionen en

dissabte

% línies en dia feiner ambfreq: 0-15 min.






% línies quefuncionen en

dia festiu

% línies en dia feiner amb

freq: 15-30 min.

% línies en dia feiner ambfreq: >30 min.

93,75%

90,91%

100 %

97,96%

83,87%

85,71%

58,62%

75,00%

65,63%

45,16%

13,79%

50,00%

30,43%

9,38%

3,45%

0,00%

60,87%

71,88%

24,15%

25,81%

8,70%

18,75%

72,41%

76,67%

95,93% 68,86% 41,07% 8,40% 45,04% 46,56%

% línies quefuncionen en

dia feinerFREQÜÈNCIES

E - Menys de 10.000 habitants 96,55 % 44,74% 21,43% 0,00% 43,75% 56,25%

nº municipis AMTU

Terme municipal

(km2)

Densitat (hab / km2)






Habitants(01/01/2007)

%Autosuficiència

(EMQ’01)

%Autocontenció

(EMQ’01)

3

7

12

14

129,15

214,11

269,73

268,65

525.626

453.084

177.178

397.911

4.069,89

2.116,13

656,87

1.481,15

41,69%

33,63%

31,53%

32,72%

62,22%

47,44%

43,42%

49,87%

DADES BÀSIQUES 2006

51 1.147 1.648.007 1.437 35,30% 51,18%

E - Menys de 10.000 habitants 15 265,32 94.208 355,07 25,76% 27,91%

Nota% Autosuficiència, calculat com el quocient entre el nombre de persones que treballen al propi municipi i el nombre de llocs de treball del municipi.% Autocontenció, calculat com el quocient entre el nombre de persones que treballen al propi municipi i el nombre de persones del municipi que poden treballar.


AMTU

AMTU

AMTU

AMTU

AMTU

AMTU

% municipis integrats al STI

% viatgesbitllet integrat

% viatgesbitllet senzill

(sobre total)






% viatgesbitllet propi

Preu bitllet senzill

(promig ponderat)

Ingrés / viatges [TMP]

(inclou bitllet gratuït)

100%

100%

75%

50%

26,23%

22,31%

42,82%

7,98%

73,77%

77,69%

57,18%

92,02%

21,34%

28,78%

28,29%

29,16%

1,14 €

0,88 €

1,17 €

1,01 €

0,531 €

0,552 €

0,548 €

0,632 €

DEMANDA 2006

77,55% 25,20% 74,80% 21,72% 1,08 € 0,548 €

BILLETATGE

Nombre de vehicles total

CE / km útil[€/km]

CE / viatges

[€/viatges]






CE / habitant[€/hab]

Subv.municipal / viatges

[€/viatges]

Cost Carburant/ 100 km total

48,87

44,17

37,23

32,11

3,78

3,20

2,19

2,49

46,49

18,82

13,62

12,99

0,84

1,58

2,57

1,35

0,299

1,018

2,350

0,636

44,05

37,14

23,87

32,18

43,76 3,20 26,01 1,06 0,491 38,65

CE / hora de servei

[€/hora]

Cost Explotació del servei TPU

(M€)

Ingressos perrecaptació

(M€)

% Coberturamunicipaldel dèficit






% Coberturarecaptació /

CE

% costosCombustible/CE

% costosPersonal / CE

24,43

8,52

2,41

5,17

15,54

2,97

0,44

2,43

63,63%

34,91%

18,63%

46,99%

100 %

99,32%

96,69%

85,92%

12,52%

12,44%

12,55%

12,33%

58,03%

49,80%

48,17%

49,63%

DADES ECONÒMIQUES 2006

42,86 22,15 51,68% 98,01% 12,53% 54,99%

Índexmotorització

(2005)

Viatges / habitant

habitant /km xarxa






viatges /km xarxa

viatges /hora servei

viatges /km útil

594,19

610,84

723,96

629,71

55,67

11,91

4,36

9,66

61.807

13.972

1.379

5.944

1.110

1.173

297

615

58,5

27,9

12,6

23,8

4,53

2,02

0,74

1,85

ALTRES RÀTIOS

AMTU 636,25 24,54 17.590 710 41,55 3,03

E - Menys de 10.000 habitants 100% 76,06% 23,94% 19,24% 1,21 € 0,662 €

E - Menys de 10.000 habitants 2,31 0,74 32,25% 100 % 13,52% 49,67%

E - Menys de 10.000 habitants 37,37 2,08 24,57 2,03 1,360 21,32

E - Menys de 10.000 habitants 757,58 11,97 5.235 391 19,6 1,02

CE: Cost Explotació del servei de Transport Públic Urbà

CE: Cost Explotació del servei de Transport Públic Urbà

60

Les dades que s’han utilitzat per al càlcul dels diferents indicadors són de l’exercici 2006. En els casos que l’AMTU no ha rebut les dades d’algun municipi, s’han emprat les dades 2005. Si no es tenen dades d’algun dels paràmetres que s’han utilitzat en el càlcul dels indicadors no s’ha tingut en compte aquell municipi en l’elaboració d’aquell ràtio.


AMTU

AMTU

AMTU

AMTU

TARIFA MITJA PONDERADA [TMP]Ingrés recaptació / Viatges [€/viatges]

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

A EDCB

0,4

3 €

0,5

9 €

0,4

6 €

0,4

9 €

0,5

0 €

0,6

5 €

0,5

7 €

0,8

0 €

0,6

2 €

0,9

2 €

T

MP

- B

itlle

ts A

TM

TM

P -

Bitl

lets

pro

pis

VIATGES per HABITANT[Viatges anuals / habitants municipi]

10

20

30

A EDCB

11,87

5,30

9,6611,91

55,67

Viatges / km útil[Viatges totals / km útil ]

1

2

3

4

A EDCB

1,020,74

1,852,02

4,535

40

50

Municipis AMTU amb una població:





E - Menys de 10.000 habitants

memòria amtu 2001-2006

Documents