mel i sucre. núm. 427 gener de 2016

mel i sucre

Notícies locals REDACCIÓ

L’hort des padrí ANTONI SASTRE

Converses amb els amics ANTONI SASTRE

Feim un pensament... GUILLEM SERRA

Dalt del turó CLIMENT PICORNELL

Notes musicals JULIÀ PICORNELL

Meteorologia JOSEP ROIG

Passatemps ARNAU MORATINOS

Dalt del turó CLIMENT PICORNELL

Imatges per al record AMADOR DE SA PLAÇA, AMADOR PASSOL

Cuina d’aquí i d’allà SACRAMENT FERRER

Agenda REDACCIÓ

Gener 2016. Núm. 427Revista d’in formació general

EditaAssociació Mel i Sucre Sant Joan

Local socialCarrer de Ramon Llull, 48, 07240 Sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre, Joan Moratinos, Joan Sastre, Antònia Bauzà

Col·laboradors 2016Antoni Sastre, Joan Sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, Antònia Bauzà, Cli ment Picornell,Amador de sa Plaça, Amador Passol, Josep Roig, SacramentFerrer, Arnau Moratinos, Francesc Canuto, Julià Picornell.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu Sastre / Joan Font

CobertaBoires (fotografia de Climent Picornell).

Els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: S’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per laREDACCIÓ. Els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde CAR TES AL DIRECTOR que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• L’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• Les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://melisucre.cat/[email protected]

2

mel427.qxp_mis298 27/1/16 10:16 Página 2

1 un total de 10 foguerons esvaren encendre per la revetla desant antoni. a tots hi havia bas-tant animació, ja que enguany esfeien en dissabte i el temps acom-panyava. Com és costum, a totsels foguerons inscrits, l’ajunta -ment els va dur grava (per no fermalbé l’asfalt), els va deixar tan-ques per evitar el trànsit, els va ferun petit obsequi i, passada lafesta, va retirar la grava i la cen-dra. sant antoni i el Di moni visi-taren tots els foguerons acompa-nyats dels xeremiers. l’escola il’associació de Persones Majorsorganitzaren també els seus tradi-cionals foguerons la setmanasegüent, el 22 i 23 de gener, res-pectivament. Durant la festa deles persones majors varen actuarels Xeremiers de sant Joan, queoferiren un concert on tothomestava convidat. el dia del sant hi va haverbeneïdes i concurs de carrosses.Per atreure infants a les beneïdes,se’ls obsequiava amb una bossade caramels, i també hi havia un

mel i sucre

notícies locals

present per als cavallistes. Per ales carrosses, darrerament, la trac-ció animal ja només és un mèrit ino un requisit. ens han explicatque alguns participants tornarenels caramels i un premi en me -tàl·lic a l’ajuntament, en discon-formitat amb els resultats del con-curs. Només una de les carrossesde tracció animal complia el re -quisit de les bases de fer referèn-cia al sant, però no va arribar a res.en va guanyar una amb tracciómecànica, carregada d’infants.

al respecte, hem rebut la quei-xa d’una sèrie de participants a lesbeneïdes que ens diuen quealguns dels participants havienretornat el premi en metàl·lic i elscaramels que l’ajuntament elshavia concedit, ja que considera-ven que les bases del concurs decarrosses no s’havien complert.Com hem dit, la guanyadora fouuna carrossa de tracció mecànica,i diuen que “per casualitat teniarelació amb gent de l’ajunta -ment”.

3Les beneïdes de Sant Antoni d’enguany han estat de les més participatives dels darrers temps (foto Joan Bauçà “Beina”).

Els Reis arribaren en carrossa carregats de juguetes, alegria i esperança perl’any 2016.


mel i sucre

cartes dedicat als dimonis, a mésde propostes educatives i divulga-tives per a tots els públics. el jocde cartes ja ha estat presentat i esva poder adquirir a partir del diade sant antoni. es tracta d’unabaralla espanyola en el qual elstradicionals colls (espases, bastos,copes i oros) han estat substituïtsper il·lustracions dels dimonis, dis-tribuïts en 4 pals: dimonis santan-toniers, dimonis de festa, dimonisde foc i elements dimoniers.

1 el divendres 22 de gener es vafer la primera presentació del lli-bre Mallorca profunda?, obra delsantjoaner Climent Picornell,col·laborador d’aquesta revista. estracta de 40 relats de la Mallorcainterior, i forma part de la col·lec-ció els Fiters d’el Gall editor.l’acte va comptar amb la presèn-

Ferreteria de Sant Joande 8:30h a 13h i de 15h a 20hdissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant JoanTel: 971 52 65 33

4

1 Va quedar constituïda l’associa-ció amics del Puig de sant Nofreque, en una assemblea amb unatrentena d’assistents, va elegir laJunta Directiva. en primer lloc, esva triar el president i va sortir ele-git Francesc Xavier Moratinos.Després, es va escollir la resta dela Junta: rafel Gayà “Betlem”,Bernadí Morey “Bo verrí”, Mar -galida estelrich Blanch, ManelMorales, Josep Bauzà “des saig”,Pedro Galmés “de sabor” i TomeuFerrer “Xorris”. a part d’aprovar els estatuts ielegir la Junta Directiva, a lareunió es varen fer propostes d’ac-tivitats per enguany. entre altres,es volen repetir coses que han ten-gut bona acollida, com el pancari-tat pel diumenge de l’àngel o elconcert de lluna Plena, i introduir-ne de noves, algunes que prome-ten ser molt entretengudes. es voldonar suport a actes organitzatsper altres entitats on el puig té unpaper destacat, com la cursa desant Nofre. algunes idees dels amics sónmés ambicioses i a llarg termini,com ara promoure la restauracióde l’ermita.

1 la Casa Pare Ginard ha posaten marxa el projecte “un any demil dimonis”. Durant el 2016 esfarà un seguit d’activitats relacio-nades amb el Dimoni, amb “laconvicció que els dimonis són unafigura fonamental de la nostracultura d’arrel tradicional i, a la

vista de la devoció dimoniera queperviu, són també la garantia de laperpetuació de moltes pràctiquesrituals que ens defineixen com apoble”, en paraules de CarmeCastells, directora de la FundacióCasa Museu llorenç Villalonga,Pare Ginard i Blai Bonet, i d’a-quest projecte. Per a la presentació, es vaaplegar a la Misericòrdia (a Pal -ma) una àmplia representació deles persones que donen vida aaquesta figura, procedents d’arreude Mallorca. l’acte, titulat “Dinsel dimoni”, es va tancar amb unaconferència a càrrec de l’historia-dor Gabriel Genovart sobre “ant -ropologia del dimoni a Mallorca”. el programa d’activitats pre-vistes durant tot l’any inclou unaexposició fotogràfica itinerant, uncicle de conferències i un joc de

Antoni Sastre “de sa Botigueta” durant un moment de la presentació del Pro -nòs tic santjoaner 2016. Al final de l’acte li feren un reconeixement públic a laseva tasca investigadora i celebraren el seu 90 aniversari, que feia uns dies haviacomplit. Des de mel i sucre, l’amo’n Toni molts anys!


mel i sucre

quip anomenat Team Futsal. es -tava format per Joan Bauzà Com -pany, Francesc Gayà abraham iJoan Font Vaquer. a la categoriadels més grans, els guanyadorsforen l’equip anomenat els Tresratots. estava format per JoanFrancesc Bauçà robles, MiquelBauzà Català i Marco Keijerantich. Tots els participants varentenir medalla i els classificats enprimer, segon i tercer lloc de cadacategoria també tingueren trofeu.

1 Fa uns mesos que funcional’escoleta de Trial Bike de santJoan. És una iniciativa d’en TomeuCatalà i en Joan Jaume, amb lacol·laboració de la Penya Motoristade sant Joan. si hi estau interes-sats, podeu anar els dijous a partirde les 7 de l’horabaixa a la plaçade la Constitució, a veure les clas-ses i rebre més informació.1 la darrera assemblea del’associació Mel i sucre (desem-bre 2015) va donar com a resultatbàsic la possibilitat que un grupde joves de sant Joan agafin elrelleu dels que fins ara hem tengutesment de la revista i les activitatsque l’enrevolten. aquests jovesvolen continuar amb el nom elmateix nom, ja que gairebé totsells han nascut ja amb el mel isucre (la revista ja té 35 anys). ara per ara sembla quecomencen a reunir-se per tal deconformar la nova revista, quediuen que sortirà al carrer perl’estiu. segur que hi haurà canvis

5

cia de l’autor i l’editor (Graciàsànchez), acompanyats de dossantjoaners més: el músic JoanCompany i la periodista CatalinaGayà Morlà. al final de la presen-tació hi va haver degustaciód’embotits Pre mium Can Tià,elaborats a sant Joan. el públic va respondre massi-vament i va estibar tot el local.els més tardans varen haver d’es-tar drets.

1 una sèrie de persones de santJoan, Vilafranca i Montuïri hancreat un grup de Facebook per atothom qui estigui interessat acompartir cotxe per anar o tornarde Ciutat. segons la pàgina, “elfuncionament és fàcil. Tota aque-lla persona que té places disponi-bles anuncia el seu horari i aveure si li interessa a algú. Només

és un missatge a face i una con-sulta. Compartir cotxe suposacompartir despeses, lluitar per unmón més sostenible i conèixer-nos!!!”. els trobareu fàcilment aFacebook cercant “compartimcotxe es pla”.

1 la rua de Carnaval d’enguanycau el 7 de febrer. Per això, els quivolen sortir disfressats ja es varenposar en feina pel gener. l’es -coleta de sant Vicenç de Paül vafer un taller familiar el dissabte 8de gener per preparar la seva rueta.

1 Dia 29 de desembre, el Just Justsant Joan va organitzar el Torneigde Nadal de Futbol sala 3x3. Hihavia dues categories: nins i ninesfins a 10 anys i nins i nines fins a16 anys. a la categoria dels méspetits, els guanyadors foren l’e-

Quatre santjoaners protagonistes de la presentació del llibre Mallorca profunda,de Climent Picornell. L’autor i Gracià Sánchez, Catalina Gayà Morlà i JoanCompany parlaren de l’obra i feren que la gent omplís la sala polivalent delCasal de la Gent Gran. Al final hi hagué una degustació dels productes d’Em -botits Premium Can Tià, de Joan Jaume de Sa Caldera.


mel i sucre

CoopEraTiva agríCola SaNT JoaNTota casta de productes per al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

en la capçalera i també en el dis-seny, a més que s’incorporarannous continguts. alguns dels nous membres iimpulsors de la iniciativa sónantoni-Miquel Bauçà Company,Biel Bauçà Bauçà, Pere Fontestelrich, Joan roig abraham,arnau Moratinos Bordoy, MiquelCompany obrador, Joan Fontestelrich, albert Miró Gayà,Catalina Gayà Morlà… Han obert un facebook anome-nat “Nou Mel i sucre” i un noucorreu electrònic [email protected], per tal que tothom quevulgui comunicar-s’hi ho pugui ferfàcilment. També han començatuna campanya informativa ambuna penjada de cartells anuncia-dors per tots els negocis de la vila.

1 el diumenge 3 de gener es vapresentar l’edició de 2016 delPronòstic santjoaner. Fa anys queel Col·lectiu Teranyines va co -mençar a publicar-lo i és possiblegràcies al patrocini de l’ajunta -ment (que n’envia un a cada casa)i a la feina altruista dels col·labo-radors. Cada any té una partmonogràfica dedicada a una per-sona santjoanera. enguany s’hadestacat la figura de Miquel

Matas Juan “es sabater Coix”.s’explica la seva genealogia desd’uns segles enrere i es contenhistòries que ajuden a entendre laseva personalitat. a més de la partmonogràfica, el Pronòstic contéles seccions habituals, dedicadesa l’agricultura, l’escola, les her-bes remeieres, el santoral... Ésmolt interessant “la història negradel barri d’Hortella”, de Miquelestelrich Mieras.

1 recordau que el cap de setmanade finals de febrer (28 i 29) es farà

la prova puntuable per al Cam -pionat d’espanya de Trial a la nos-tra vila. enguany hi participaràmolta més gent, ja que s’hi compe-tirà amb més categories que l’anypassat. la Penya Motorista de santJoan i els seus col·laboradors japreparen tota una sèrie de zonesque, com a mínim, seran tan espec-taculars com la darrera vegada.D’aquí pocs dies tenen prevista lapresentació oficial juntament ambla Federació i les institucionspúbliques que donen suport aaquest esdeveniment esportiu.

Es ven solar d’uns 1.800 m2 . Fa cap de cantó amb elcarrer Unió i la prolongació del carrer de Sant Joan

Tel 655 42 30 49

Els monitors de l’escola de Trial Bike de Sant Joan, Tomeu Català i Joan Jaume“Gorreta”, amb alguns dels seus alumnes (foto de Joan Bauçà “Beina”).

6


mel i sucre

l’hortdes padrí

El mes de febreraNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

aquest any 2016 és bixest ode traspàs, això vol dir quecompta amb 366 dies, o

sia, un dia més que els habituals,aquest dia s’afegeix al mes defebrer, que passa de 28 a tenir 29dies. això passa cada quatre anys.

aigua de febrer, bona pelsementer; pel febrer, tengues lle -nya al llenyer; floreix l’ametler,pel ferber abriga’t bé.

aquest mes, els sembratscomencen a verdejar i les pasturestambé. Quan hi ha bona saó, convépegar una entrecavada a les plantesja arrelades, eliminant les malesherbes perquè no facin competèn-cia a les plantes culti vades.

els alls sembrats pel febrerencara posaran bona cabeça itambé es poden sembrar les cabe-ces de safrà.

És bon temps per plantar totaclasse d’herbes aromàtiques. enlluna minvant, les plantes creixenmanco i és quan els seus valorssón més aprofitables.

a lloc resguardat de gelades espoden fer planters de pebres,albergínies, alfabegueres, tomati-gueres...

aquest mes és el més adequatper fer la poda d’hivern dels

arbres fruiters, ja que la saba tépoca circulació i l’arbre està ambel seu natural repòs, però deseguida que s’acaba el fred lasaba es posa en circulació i enves-teix la nova brosta.

la poda és una manera decorregir la forma de l’arbre i almateix temps millorar el rendi-ment del fruit.

als arbres o arbusts per ferbardissa, quan tenen l’alçadadesitjada convé podar-los en quartminvant. en lluna vella es podenempeltar tota classe de fruiters defulla caduca i si hi ha perill degelades es poden protegir les mu -des amb una bossa de plàstic.

Per santa àgueda (dia 15)diuen que és bon signe per podarles parres.

una infusió de farigola serveixper calmar la tossina.

Nit de Matinesel pare Miquel va concelebrar

la missa amb el pare Ferriol,acompanyats del cor parroquial.

Gran part de les escenes foreninterpretades per nins i nines d’e-dats entre els 6 i els 16 anys. JoanNicolau Torrens, de 7 anys, vestitde capellà amb sotana i ruquet i

capell de puntes, va interpretar elsermó de les calendes.

la joveneta Bàrbara Bauzàriera, que lluïa capa vermella icorona amb moltes cintes i espasaalçada, va cantar sis estrofes de lasibil·la, acompanyada de l’orgue.

Joan Bauzà riera, de 9 anys, iarianna reus sants, de 9 anys,representaren sant Josep i la Pu -ríssima; aparegueren a l’escenaricercant la posada, s’instal·larendavall el porxo i posaren el mi -nyo net dins la menjadora.

arnau Company roig, de 12anys, va interpretar el cant del’àngel, vestit de blanc fora ales,capa de color cel i mans juntes,se’n puja a la trona i anuncia labona nova.

el rector, acompanyat pel corparroquial, va fer les pregàries i al’hora de les ofrenes aparegueren al’altar un estol de nins i nines de 6i 7 anys vestits de pastorets; cadas-cun d’ells portava la seva ofrena is’enrevoltaren al porxo per adorarel minyó. Quedaren davant l’altarfins acabada la a la missa.

a la sortida de Matines, a CanTronca, convidaren a xocolata iensaïmades i férem un brindiscantant el “fum, fum”.

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

7


mel i sucre

8


mel i sucre

converses amb els amics

Per escriure aquest darrer capítolsobre el ciclisme santjoaner hemcomptat amb la col·laboració dedos joves esportistes santjoaners.

Andreu Galmés BarcelóN’andreu, que actualment té

27 anys, va iniciar la seva afició

Andreu Galmés durant la cursa Andalucia Bike Race.

El ciclisme a Sant Joan (i VI)aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

aMB la Col·laBoraCió D’aMaDor Bauçà Bauçà “Passol”

Jaume Guillem Mas Gayà.

el pla d’entrenament del BTTel feia sobretot amb la bicicleta decarretera, excepte qualque vegadaque agafava la bicicleta de mun-tanya.

Va sortir diverses vegades acompetir fora de Mallorca, desta-cant sobretot la participació a laCopa Catalana BTT, feta a dife-rents localitats: Banyoles, Mont -juïc, Vallnord... També va parti ci -par al Campionat d’espanyac e lebrat a Vilaboa d’arousa(Galí cia).

a Mallorca va participar endiferents curses, destacant elCampionat Producte Balear BTTilles Balears.

Jaume Guillem Mas Gayàen Jaume Guillem va partici-

pat en un descens celebrat aCatalunya, a sant andreu de laBarca. Per Mallroca ha fet des-censos a Pollença, Manacor, Por -reres, Peguera, alaró...

9

món en la modalitat de ciclismeen pista: en David Muntaner in’albert Torres.

N’andreu dedicava dues horesdiàries a entrenar-se i durant elcap de setmana o bé continuavaamb els entrenaments o bé feiacompeticions.

al ciclisme anant a l’escola deciclisme de sineu i entrenant alvelòdrom d’aquest poble.

Va començar a córrer i compe-tir als 14 anys a les categoriescadet i després juvenil, fins als 18anys.

es va federar quan corria ambel club ciclista de Can nadal, deManacor, a la categoria cadet i enla modalitat de mountain bike.

els altres quatre anys va córreramb la penya ciclista d’establi -ments (Toyota), una penya de laqual han sortit dos campions del


mel i sucre

ens trobem a l’europa del’any 2016. Tota europaestà ocupada per polítics,

empresaris, buròcrates i organit-zacions supranacionals... Tota?sí! Tota! No hi ha cap poblethabitat per santjoaners irreducti-bles que pugui resistir encara isempre contra aquests invasors.Començam el 2016, amb el darrerarticle del 2015, continuant lamirada de totes aquestes unionsque existeixen a europa... mentrefeim un pensament... geogràfic!

Consell d’Europa Constituït pel Tractat de lon -

dres al 1949, el Consell d’europaés la més antiga de les organitza-cions que persegueixen els idealsde la integració europea. Éstambé l’única que inclou tots elsestats europeus (excepte el Vaticà,que no és una democràcia i no hi

Feim un pensament

... geogràfic

Europees 2GuilleM serra Bou, GeòGraF

pot participar, però n’és observa-dor). a part dels 47 estats euro-peus, estats units d’amèrica,Canadà, Japó, israel i Mèxic ensón observadors permanents.

el Consell d’europa no té res a

veure amb la unió europea. sóndues organitzacions internacionalsdiferents encara que molts mem-bres siguin comuns i que tinguinacords entre elles. i per tant tam-poc s’ha de confondre el Conselld’europa amb el Consell de laUnió Europea (institució que per-tany a la unió europea), ni tampocamb el Consell Euro peu (formatpels caps d’estat i de Govern de launió europea, més el president dela Comissió euro pea).

Criteris de pertinença:Per formar part del Consell

d’europa simplement s’ha de serun estat europeu i no ser una dic-tadura. espanya no en va formarpart fins el 1977, i una repúblicacatalana independent en podriaformar part el mateix dia de laindependència.

EFTA - European Free Tra deAssociation

És l’Associació Europea deLliure Comerç, suposa un bloccomercial alternatiu pels estats

10


mel i sucre

europeus que no poden o no volenunir-se a la unió europea. Foufundada el 1960, en l’actualitat,només islàndia, Noruega, suïssa iliechtenstein en són membres.anteriorment hi han participat

àustria, Dinamarca, Finlàndia,islàndia, Portugal, suècia i regneunit, que han anat abandonantl’eFTa a mesura que entraven ala unió europea.

l’objectiu principal consisteixen afavorir l’expansió econòmicai l’estabilitat financera de tots elsseus membres. Ja que el seuobjectiu és únicament econòmic,no existeix cap tipus de vincula-ció política. amb l’excepció desuïssa, els membres de l’eFTasón membres també de l’espaieconòmic europeu.

l’eFTa va fer fallida el 1973quan el regne unit i Dinamarcavan entrar a la unió europea. Peròaixí i tot encara n’han quedat elsquatre membres actuals. actual -ment l’eFTa té alguns reptessobre la taula bastant importants:

– Tracte amb microestats:andorra, Mònaco i san Marinotenen prevista la seva entrada a

l’eFTa, pe què passin a formarpart de l’espai econòmic euro peua través de l’eFTa, ja que la ueconsidera aquests estats són mas sapetits per negociar amb ells.

– Retorn del Regne Unit: lapossible sortida de la ue fa queaquest país sigui un dels màximscandidats a ser-ne nou membre,cosa que s’ha anat publicant desdel 2014.

– Acceptació de Catalunya:Des que al 2010 es va aguditzar elprocés independentista i sobretot apartir del 2012, diversos dirigentsde l’eFTa han assegurat que unarepública catalana independentpodria formar part de l’organitza-ció sense cap problema.

– Entrada a la Unió Euro pea:Tot i que aquests estats complei-xen els requisits per entrar a launió europea (fins i tot Cata lu nyaels compliria) han renunciat a for-mar-hi part mitjançant diversosreferèndums. realment no quedagaire clar que aquests estats forminpart de la ue en els propers anys.

UEFA - Union of EuropeanFoot ball Associations

la Unió d’Associacions Eu -ro pees de Futbol és una de les sisconfederacions continentals quecomponen la FiFa (Federacióinternacional de Futbol), fundadael 1954. És l’organisme encarre-gat de governar el futbol a euro -pa. està integrat per les diversesfederacions estatals del continent,organitza les diverses competi-

agÈNCia DE SaNT JoaN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

11


mel i sucre

cions entre estats i clubs europeus,així com els premis i drets de tele-visió d’aquestes competicions.

actualment en formen part 53associacions, incloses algunesque no són intrínsecament/tradi-cionalment europees rússia, Tur -quia, israel, Geòrgia, armènia,azerbaidjan i Kazakhstan (recor-dau aquell concepte que europaés un continent cultural i per tantels límits són culturals).

Però en futbol trobem altrescanvis, com que els quatre païsosque conformen el regne unit par-ticipen per separat (anglaterra,escòcia, Gal·les, irlanda del Nordi Gibraltar), igual que en altresesports.

i així com existeix la ueFaper al futbol també existeixenaltres federacions europees d’al-tres esports com bàsquet (FiBaeurope), Hockey (europeanHockey Federation), Handbol(european Handball Federa -tion)... i en totes elles participen

12

països no estrictament europeus,com israel, Turquia, rússia...

Criteris de pertinença:Per formar part de la ueFa cal

tenir una associació federativa defutbol (amb tots els altres esportspassa el mateix), per tant, es se -gueix demostrant que europa estàfeta amb criteris culturals i polí-tics i som capaços d’assumir l’e-xistència d’estats no europeus.

Cal tenir en compte que la ueFaja ha assumit processos d’inde-pendència i té un procediment persolucionar un possible cas d’inde-pendència català; tal i com ja hapassat abans amb tota la federa ciósoviètica (i ara russa), txecoslova-ca (i ara txeca i eslovaca)... Pertant, no seria cap excepció.

EBU - European BroadcastingUnion

la Unió Europea de Radio -difusió no forma part de la unióeuropea, a l’igual que la ueFa,

l’eFTa o el Consell d’europa...però òbviament es relacionen tantamb estats europeus com ambaltres estats que hi col·laborenhabitualment.

Creada el 1950 i fruit de diver-ses fusions (sobretot el 1993, ambl’entrada de rússia i europa del’est), actualment té 79 membresactius en 55 països d’europa,àfrica del Nord i orient Mitjà,més 44 membres associats en 25països del món (per exempleaustràlia, Xile, Canadà, estatsunits, Japó...). la majoria delscanals que la conformen són ser-veis públics de ràdio i televisió(TVe –españa–, TF1 –França–,radio i Televisió d’andorra...)

les funcions principals del’eBu negocia els drets de difusióde retransmissions esportives,posseeix dues xarxes de comuni-cació (eurovision i euroradio),organitza intercanvis de progra-mes, estimula i coordina copro-duccions, i proporciona unagamma completa de serveis(comercials, tècnics, legals iestratègics) als seus organismesmembres. Però segurament l’as-pecte més conegut de l’eBu ésl’organització i producció delFestival de la Cançó d’eurovisió.

Encara n’hi ha més?Clar que sÉ, però toquen molts

altres sectors de la societat i lallista seria infinita. Per tant, si usinteressa algun aspecte concret, elrevisarem, però més endavant.


mel i sucre

La gelada se veu damunt lesteulades de l’església. No plou iels sembrats van magres de tot. Faun temps massa calorós per l’èpo-ca que som i tant els animals comles plantes van com a despistats.els sebel·lins gemeguen abansd’hora i les parres rebroten abansde què les hagin esmotxades, elsametlers treuen flor a les totessense fer cas a les indicacionsconegudes: “Flor de gener, noompl es paner” o “ametler nofacis via, que nevarà qualquedia”... “sense els pagesos sapsquè seria foravila? idò quatre oli-vardes, quatre ullastres i quatreromeguers. res d’ametlers, ni desembrats, ni bales de palla. sesmales herbes s’ho menjarien tot”me comenta en Xesc embrull “i sipoguéssim pellucar qualque cosade s’ecotaxa no vendria gensmalament, perquè enguany si hemde resembrar ja veuràs tu...”.

*En es Puig des Càrritx lo primerque sents quan arribes és un gallde llavor que canta i escaina debon de veres i me vénen a rebredues someres -una gelada i l’altranegra- menudetes i d’una certaedat, vull dir que no són jovene-tes, però són curioses. Després defer quatre feines i parlar ambn’abdel, el magrebí que m’hoconra un poc, me comenta quehan entrat lladres a la casa peròque no se n’han duit res, alsveïnats de per allà també els hapassat lo mateix. retorn al poblepel pla de l’enzell una d’aquestesplanes que s’alterna amb elsturons, coronats de pinars o ullas-tres, al Pla de Mallorca.

*

En entrar al cafè, poca gent, unarotllada de vells i dues taules ambgent. “i vos que li demanau al’any que ha entrat?” li diuen al’amo en Cormé Matxó, que res-pon taxatiu: “Talent i pa”. “i respus”. i parlant de talent ja sabeuque “un sac buit no s’aguanta”diu el sen Toni Coremer, “i un sacple no se vincla” li contesta l’amoen Pau Xisclo. És hora d’anar adinar i cadascú pren de cap a caseva.

*

Veig dos homes que no conec auna taula xerrant baixet baixetcom qui es conta un secret. Talvegada parlen de secrets matri-monials… amb això un agafa elmòbil i parla més alt: “escoltaJoan, què se torben els ous decanari a fer canarions?” “Quinzedies, vale, gràcies”. Bono! Tan desecret per això, m’havien semblatdos espies ucranians que feien laseva feina, a no ser que això delscanaris sigui una clau metafòrica:canaris? ous? bombes? explo-sions? Perdonau l’excés d’imagi-nació però és més interessantaquesta possibilitat que no unaconversa de canaris, joves.

*

Entr a la carnisseria, la madonai una clienta discuteixen sobre lesnotícies penjades al Facebook perunes amigues del poble, quedenper encontrar-se el vespre –viaWhatsApp– al fogueró de santantoni. “urooooo!” Diu na Fita

quan entra i veu l’estol de palan-ganes que se’n du la facebookeraque li respon: “Què te creus, quemos mocam amb sa màniga a canostra? res de mistos de fer pets,coets des grossos!”. i paga, propde dos-cents euros. la mevacomanda de porquim és més sen-zilleta, per torrar un servidor i elsde ca nostra; un poc de llomillo,un poc de panxeta, mitja dotzenade botifarrons i una llangonissacoenta i una altra dolça. el vespretorrarem, guaitarem les espires ibufalaies que se’n van per amunti se fonen –les flamatel·les, elsdiuen a Costitx- cantarem quatregloses i farem olor de fum en tor-nar a cases.

*

Avui, de retorn cap al turó, nosé per què he pensat amb el pastorNoupalet, al cel sia. solia passarper davant ca nostra i s’asseia alpujador de mul. era un homed’una saviesa i d’una tranquil·litatmanifestes, sempre, sempre s’atu-rava a fer la xerradeta quan baixa-va de ca la seva filla o de la sevacaseta des revellar. Tenia unagran memòria i era un gran conta-dor d’històries: “Te recordes demadò Tonina Crevera que eragenerosa ella, oferia sempre lafruita que duia dins el paner. araaixò, ara allò, ara taronges, arafigues...però hi solia dur damuntel barram postís i tothom li deia:No, no... moltes gràcies, entenim!” solia dur un canet fermatamb una cordellina. el darrer picque ens vàrem veure me deia ambironia: “ara vaig a veure si el can-saré un poc, en aquest canet...”

daltdel turó

Un sac buit no s’aguantaCliMeNT PiCorNell

13


mel i sucre

La història de la banda queve a continuació és una deles més estranyes pel que

fa a la música rock, i mira quen’hi ha hagut a bastament. Estracta de The Monks, un grup demúsica garage que triomfà i esde-vingué motiu de culte, a pesar depublicar només un disc, BlackMonk Time, l’any 1966.

Antecedents Londres s’engronsava, TheByrds desplegaven les seves alesamb el seu single Eight MilesHigh, Brian Wilson, cervell delsBeach Boys, enregistrava unaobra mestra que no veuria la llumfins passats cinquanta anys, SMi -LE, els britànics The Yardbirdsfeien por amb la seva poderosíssi-ma formació, amb Jeff Beck iJimmy Page a les guitarres, men-tre el pop art i la psicodèlia sor-tien de l’ou. Però va ser des d’Alemanyad’on varen provenir els sons atà-vics d’orgue i guitarra, noctur-nals, penombrosos i a la vegadahipnòtics que sorprengueren tot-hom. Algú va dir que des delsmítings de Nuremberg dels anystrenta no sonava res tant potent

des d’Alemanya. Cadències rítmi-ques tribals acompanyades d’es-lògans sincers, bramats comsúpliques, conformaren l’especta-cle orgiàstic que cinc joves ameri-cans decidiren d’anomenar BlackMonk Time. Però qui eren aquellsestranys músics que es feien ano-menar “Els Monjos”?

Un geni anomenat Burger Gary Burger (Turtle River,Minnesota, 1942) era un jove delMidwest, el cul dels EUA, que desde nin havia tengut inquietud perla música. Immediatament des-prés d’unir-se a l’exèrcit va serdestinat a Alemanya. Per espas-sar-se les ànsies artístiques quetenia, Burger s’ajuntà a un grupamb quatre companys militars dela base on estava, a Gelnhausen,el 1964. Es feien dir The 5 Tor -quays i, segons el mateix Burger,s’hi va unir perquè així podiaabandonar una estona la seva ruti-na de treball –conduïa un camióde combustible. Bàsicament ac -tuaven en llars de padrins i hospi-tals, i el seu repertori era un com-pendi de versions, principalmentde Chuck Berry. Varen enregis-trar una sèrie de singles en un

notesmusicals

Soldats i monjosJulià PiCorNell

estudi de Heidelberg que no varenpassar desapercebuts, ja que esvaren fer popular entre els estu-diants alemanys. Els va sorgirl’opor tunitat d’enregistrar un disci de fer uns quants concerts, l’úni-ca condició que se’ls imposà eraque canviassin la seva aparença,que recordava els grups de balld’institut. Així que Burger i elsseus companys s’afaitaren part dela closca, es vestiren amb sotanesamb cordons de llana al voltantdel coll i es canviaren el nom aThe Monks.

L’hora del monjo negre Burger digué que els haviacostat més d’un any trobar el seuso, entre experiments i fracassos,però s’ha de reconèixer que va va -ler la pena l’espera. The Monkstocaren al Top Ten Club d’Ham -burg, on The Beatles havien tocati enregistrat per primera vegada,com a grup acompanyant de TonySheridan (durant una setmana enla qual visqueren al pis superiordel local, però això ja es una altrahistòria). El grup imposava per laseva estètica obscura i transgres-sora, però a la vegada acompa-nyava la seva posada en escena

Tots els productes per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

14


mel i sucre

amb un missatge subversiu i pro-vocador; fins al punt que elmateix Burger va patir un intentd’estrangulació en directe per untrastornat que l’acusà de blas -femar. En realitat, el que TheMonks exhibien eren rampella-des d’humor negre i esperit crític.A Monk Time diuen: “El meu només Gary / No ens agrada l’exèrcit/ Perquè matau tants joves aVietnam? / El meu germà morí aVietnam! / No sé qui és JamesBond”. O a Complication: “Com -plicacions / La gent plora / Lagent mor per tu / La gent mata /

llunàtics i afligits; el flamant imetàl·lic banjo amplificat, en llocde la guitarra rítmica, de DaveDay; els patrons minimalistes a labateria de Roger Johnston; elbatec monstruós del baix d’EddieShaw; i el teclat de Larry Clarkrebotant per totes les superfíciesimaginades. El més semblant que hi haguéa The Monks va ser The VelvetUnderground, i encara que totsdos experimentassin cap a ca -mins diferents del rock d’avant-guarda, molts els considerenpares del punk. Per això, tot i no comptar ambuna producció de luxe en el seuenregistrament, Black Monk Ti -me, l’únic disc de The Monks, éssorprenent encara avui en dia,cinquanta anys després. Podeu escoltar-lo a la llistad’Spotify cercant Watchtowerman.

La gent corre / No et fa gràcia? /La gent va a la seva mort per tu”.Un grup format per cinc militarsque entona càntics antibel·licistes,crida l’atenció.

La seva petjada The Monks se separaren des-prés de girar uns anys per Europa,segons es diu, per desacords sobrela gira per Vietnam que planifica-ven. Però el seu so radical nomoriria amb la dissolució de labanda. El tronar borrós i sobrecar-regat en la distorsió de la guitarrade Gary Burger, els seus udols

15EXCUrSiÓ al pUig DE CaliCaNT (SErra DE llEvaNT)


mel i sucre

Comentari al mes de desembre a di fe rència de la resta de mesosde la tardor, el desembre d’enguany hatengut una temperatura mitjana moltsuperior a la del desembre de 2014.amb un valor de 13,2 ºC ha superat en2,4 ºC la de l’any passat, assolint laxifra més elevada de la sèrie observadades de 2008. i probablement, pel queens han indicat les observacions d’al-tres estacions meteorològiques, no solsde les illes Ba lears sinó també de laPenínsula, hagi estat el desembre méscàlid des de l’existència de registres.Podem afirmar que ha estat un desem-bre anormal des del punt de vista cli-matològic. Pràcticament no ha fet fred;les mínimes, a l’estació de son Juny,no han baixat dels 7,1 ºC i en quasidues terceres parts del mes han superatels 10 ºC. Per altra banda les màximes,pràcticament sempre, han sobrepassatels 16 ºC i durant bastants s’han man-tingut per damunt dels 18 ºC. el gràficde temperatures ens mostra un com-portament molt uniforme de les tem-peratures al llarg de la mensualitat; lespetites desviacions han estat quasiimperceptibles. aquesta estabilitat i calma atmos -fèrica ha estat conseqüència de la

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

GENER 2016 (fins a dia 22)

Temperatura mitjana 12,4 ºCTemperatura més alta 18,8 ºC (dia 8)Temperatura més baixa 4,3 ºC (dia 17)Pluviometria 14,5 mmVelocitat mitjana del vent 7,1 Km/hVelocitat màxima del vent 62,6 Km/h (dia 7)Direcció del vent predominant O-SOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3 ml/dia

MES DE DESEMBRE 2015 2014

Temperatura mitjana 13,2 ºC 10,8 ºCTemperatura més alta 19,8 ºC (dia 18) 19 ºC (dia 19)Temperatura més baixa 7,1 ºC (dia 31) 4,7 ºC (dia 24)Pluviometria 14,7 mm (7,6 mm 62,9 mm corresponen a rosada)Velocitat mitjana del vent 1,7 Km/h 5,6 Km/hVelocitat màxima del vent 30,6 Km/h (dia 9) 98,2 Km/h (dia 28)Direcció del vent predominant S-SO NOHumitat mitjana 89 % 82 %Pressió mitjana 1029 mb 1020 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 1,1 ml/dia 1,9 ml/dia

16

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

2015 GEN. 64410 5548 11,61 10,84 4494 13872015 FEBRER 75532 6288 12,01 10,02 5093 15722015 MARÇ 117872 9507 12,4 15,58 7701 23772015 ABRIL 162389 12791 12,7 20,27 10361 31982015 MAIG 212789 15502 13,73 26,22 12557 38762015 JUNY 209452 15373 13,62 31,26 12452 38432015 JULIOL 214599 15420 13,92 35,37 12490 38552015 AGOST 173048 12512 13,83 31,66 10135 31282015 SETEMB. 123514 9414 13,12 25,3 7625 23542015 OCTUB. 100908 7920 12,74 21,06 6415 19802014 OCTUB. 111516 8695 12,83 23,94 7043 21742015 NOV. 81056 6482 12,5 16,34 5240 16212015 DES. 60601 4797 12,63 16,26 3886 1199

2014 DES. 54896 4422 12,41 11,2 3582 1106

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015

Temperatura mitjana Pluviometria

2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GE. 9,9 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8 36,6 31,8 56,9 32,9 74 56 67,9 37,5FE. 9 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4 63 24,3 37,5 50,1 59 73,8 22,6 14,6MÇ. 12,2 12,5 12,9 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 57,5 25,2 32,3 15,4 40,2 43,7 39,1 34,9AB. 14,6 16,6 14,4 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 5,6 24,5 69,2 34,4 7,9 44,2 50,6 15,6MG. 19,5 17,5 16 19,2 19 16,9 19,7 17,3 6,8 59,1 40,8 7,4 12 122,2 24,2 124JY. 23,5 22,8 21,2 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 5,6 100 7 2,7 58 10,2 1,6 32,4JL. 27,1 24,3 25,6 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6 0,6 0,2 0,2 2 18,1 3,4 1,2 2,9AG. 25,2 24,7 24,9 27 25,6 24,9 25,9 25,2 50,3 19,8 37,2 4,4 1 5,4 16,3 0,7SE. 21,3 23,9 22 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7 114,3 32,9 11,5 27 22,7 36,5 264,6 21,2OC. 18,3 21 20,6 19,3 19,5 17,7 18,6 18,3 28,1 13 16,8 93,6 48,4 106,6 42 98,3NOV. 14,9 16,3 13,1 15,1 15,8 13,4 15,6 12,7 34,3 131,8 160 100,8 204,1 39,6 23,7 115,4DES. 13,2 10,8 11 12,4 12,4 10,6 12 10 14,7 62,9 78,6 9,1 9,4 33,3 134,7 100,5


mel i sucre

situació anticiclònica que ha predo-minat durant tot el mes i que ha impe-dit que ens arribassin els fronts i lespertorbacions de l’aire. el paràmetrede la pressió, amb una mitjana de1029 mb, ens confirma el predominide les altes pressions que ens han duitaquest temps atmosfèric inusual. aquesta mena de paràlisi atmos -fè rica s’ha manifestat en una altravariable meteorològica, el vent. lamitjana mensual de la velocitat s’haquedat en un valor molt baix, 1,7Km/h. Pràcticament no hem notat elvent en cap dia. el cop de vent mésfort es produí el dia 9 i no passà dels30,9 Km/h. el mapa atmosfèric ques’ha instal·lat a la nostra àrea geogrà-fica ha provocat el domini dels ventsde component s-so (entre migjorn illebeig) que han suavitzat molt lestemperatures, sobretot les mínimes. i finalment aquesta situació d’es-tancament de l’atmosfera ens ha apor-tat un altre fenomen preocupant per ala pagesia i per a la natura en generali que ha estat la manca de pluges. laprecipitació del mes s’ha quedat en14,7 mm, on la meitat dels quals pro-venen de les boirades i rosades mati-nals. l’únic dia amb una precipitacióperceptible va ser el dia 6 on caigue-ren uns 6 mm d’aigua. aquesta xifrabaixa, afegida a les anormalmentescasses precipitacions que hem ten-gut al novembre i a l’octubre, ens haconduït a una sequera de la terra alar-mant. Ha estat necessari haver deregar cultius d’horta d’hivern perquèja patien sed. No obstant això, la con-densació de la humitat en rosada,pràcticament tots els dematins delsmes, ha pal·liat els efectes negatius dela manca de pluja en els cultius desecà, cereals i llegums. aquesta petitaaportació d’aigua que han rebut hamantingut una certa humitat a la capasuperficial de la terra que ha contri-buït a la seva vitalitat. la conjunció de tots aquests fac-tors descrits han fet que hàgim tengut

un grau d’humitat a l’aire molt elevat,la mitjana s’ha quedat en el 89%, i, a lainversa, un valor d’evaporació mínim,d’1’1 ml/dia. Per això, ha estat difícileixugar la roba estesa a l’aire i, el quehem dit, ha evitat una dessecació mésintensa dels sòls. Durant aquesta tardor la terra haacumulat un dèficit hídric importantque podrà afectar, si no plou aviat, alscultius de secà però que també inci-deix en la recàrrega dels aqüífers queens basteixen d’aigua tant per a con-sum domèstic com per a cultius deregadiu. en el 2015 hem sumat entotal 417,4 mm quan a la nostra con-trada solem arribar als 500-525 mmanuals, un centenar de litres per metrequadrat més que els que hem recollitenguany. ara bé, per contra, hem pogut fruird’unes temperatures diürnes moltagradables i de sol, pràcticament cadadia, i a les portes de l’hivern, la qualcosa ens ha convidat a passejar i apoder estar més en contacte amb lanatura. i hem pogut celebrar les festesde Nadal i de Cap d’any en unambient atmosfèric més bé primave-

ral, quan normalment solem tenir unentorn dominat per la fredor, la humi-tat, alguna gelada i, en molts d’anys,amb neu a la serra de Tramuntana.

Comentari al mes de gener en gran part del mes de gener hacontinuat el temps suau i calmat.Únicament ha romput aquesta tònica,fins a la data, les jornades de vent, amoment intens, que vàrem tenirdurant el primer terç del mes, espe-cialment els dies 7 i 10. seguim ambpressions més bé altes, habituals, peraltra banda, en aquesta època de l’anyi que provoquen les calmes de gener,temps estable i solejat. Però aquestany no s’han valorat com a tal ja quevenim d’un temps calmat des de l’es-tiuet de sant Martí del mes de novem-bre. les temperatures es mantenenmés elevades que el que seria normal.aquesta tendència just s’ha vist afec-tada per la baixada que experimentàel termòmetre per la nit i la diada desant antoni, la qual cosa convidà acercar la calentor dels molts de fogue-rons que s’encengueren a sant Joan ia la gran majoria de pobles de

17


mel i sucre

tengut una baixada de la generaciód’energia, concretament de 1685 Kwh,en comparació amb el mes passat. elrendiment de les plaques ha estat simi-lar al del mes passat; de fet hi ha hagutmolt poca variació en quant a la tem-peratura mitjana a què han estat expo-sades les plaques entre aquests dosmesos. aquest rendiment ha passat de12,50 Wh/m2 per generar 1 Kwh a12,63 Wh/m2. si comparam el desembre actualamb el desembre de 2014, observamque les plaques enguany han rebutmés radiació solar a causa del bontemps que hem tengut en gran part delmes. aquesta ha superat en 5705Wh/m2 la quantitat rebuda l’any pas-sat. aquest increment de radiació haprovocat que augmentàs lleugera-ment la generació d’energia elèctrica;concretament, en 375 Kwh. Però elrendiment del desembre d’enguanyha minvat unes dècimes respecte al’any passat, segurament a causa deles temperatures més elevades quehem tengut.

climatologia, preocupant per a totspel seu caràcter prolongadamentanormal, els ametlers a molts d’in-drets han avançat la floració. i ja diula saviesa popular: «Flor de gener non’omple paner», a no ser que aquestcanvi climàtic, que cada cop semblamés evident, ens obligui a modificarel refranyer referit al nostre clima.

Parc solar fotovoltaic al desembre la captació de radia-ció solar ha continuat davallant. arabé, també en aquest mes com ja fou alnovembre, el descens ha estat causatmés per l’escurçament del dia (la mit-jana de duració d’aquest ha passat de10 h 04 min del novembre a 9 h 25 mindel desembre) que per la inestabilitatatmosfèrica, molt poc present enaquest període i que, per tant, no hainfluït gaire en la recepció de la radia-ció solar. la disminució de radiació,respecte al novembre, ha estat de20455 Wh/m2, una mica superior aldescens que es produí entre l’octubre iel novembre. en conseqüència hem

Mallorca el dia abans del sant. entornd’aquests dies ens arribà una mica decanvi de temps i unes petites precipi-tacions, concretament el dia 15 idematí del 16, que no afectaren pertant ni a la celebració de sant antonini a la de sant sebastià, uns dies des-prés. en total la terra rebé uns 14,5mm, que han contribuït a revitalitzarel camps de cereals, ja plenament ger-minats, que es trobaven en una situa-ció agònica després dels dies de ventd’inici de mes i de l’absència de rosa-da per aquest mateix motiu. Desprésd’aquest curt episodi de mal temps,l’atmosfera s’ha tornat estabilitzar iles temperatures diürnes han seguitelevades i han tornat les boirades irosades, la qual cosa es positiva perals cultius de secà davant la manca depluges. les mínimes han baixat unpoc i han fet que en els indrets mésfreds del terme, on les temperaturesde primeres hores del dematí han fre-gat els 0 ºC, s’hagin format els dema-tins gelades però més bé tímides,quasi imperceptibles. i amb aquesta

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: [email protected].: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

18


mel i sucre

19

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. Preneu nota amb la punta.L’os d’un fora de serie quan es fractura. 2. Abillasels llavis per pronunciar aquestes consonants. Florque pot ser d’aquest color. 3. Recipient sant queprotagonitza incomptables llegendes i pel·lıcules.Que serveixen per qualque cosa. 4. Logotip de Po-demos. Faras a partir del no-res. Jas, un altre ocellamb el sımbol de l’or! 5. Desfilada de Carnaval querau just abans de la Quaresma. Relatius o perta-nyents a la cerimonia d’unio legal. 6.Metall de tran-sicio de nombre atomic 39. Cosa que ho desordenatot, inclosa la soca. Si et dupliques et convertirasen un vestit de ballarina. 7. Posseeix el sımbol deltel·luri. Tercera nota de l’escala diatonica i dotzenalletra de l’alfabet grec. Mar endins. Cotxe anglo-saxo a un preu elevat. 8. Relatiu o pertanyent a lamemoria. Es tan alta que no se’n veu el principi.9. Relatives a les estatues. 10. Pretenc saber perque s’ha desordenat la digna. Al bell mig de la ter-na. Imant. 11. Llenya de l’olivera. Lıpids (senseaccent) o producte que en te molts (amb accent).12. Les coses passaven una vegada al dia alla onresidia. Habitacio, per exemple on es posa sal ales coses. 13. Primera part de l’Estat Islamic. Mefascina aquesta estora. Vet aquı l’altra part.

Verticals: 1. Conjunt d’instruccions per resol-dre una tasca concreta, anem a dir un logaritme. Esun doi tenir aquest sentiment de malvolenca. 2. Enel golf, nombre de cops ideal per fer entrar la pilotaen un cert recorregut. Eines per fer un servei o tre-ball determinat. 3. Situar a un indret, per exemple

el del caribu. Tenia unes arrels culturals. 4. Fer elniu. Que encara esta molt verda. 5. Tallen els ar-bres arran en una desforestacio lenta. Novena lletrade l’alfabet grec. Un parell de lletres I. 6. Contrac-cio d’una preposicio i un article (o be d’una ala).Si li capgires la cua fara una cridoria. Peca de po-llastre arrebossada. 7. Faria us de l’urpa per robartot el que pogues. Robert Stigwood Organisation.8. Per guanyar centımetres a la discoteca o quilos alsrestaurants mexicans. Faca la meva creacio valenci-ana. Origen i fi del rumor. 9. Perıodes de dificultati adversitat, com els que provoca isis. Fa iridescent,dels colors de l’iris. 10.Model de comportament ques’espera d’una persona en relacio amb el seu esta-tus. Encapcala l’abecedari. Retxa que no falta elsdies assenyalats. 11. A les pel·lıcules son els bancs;a la vida real, els clients. Rastre d’un homosexualo d’un cotxe que ha de passar revisio. 12. Animalamb nom de lletra. Interes del diner deixat queultrapassa el normal. Fes servir.

El podeu resoldre a:

melisucre.cat/?p=2513

Solucio al numero 74:

C L A S S I C P I T AO A S I C O M A R E SR U S S E S O R A R AC R I T S T R I M F

E M E T R I E S O IS A I M A R R E N D AE L E S I O N I IA V I S A M A C E N SB O N S O L S R A IO L O S S U T O M SR I E R O D A S I MG E N A L I E O C EI S M A R C A R I A

passatempsMots enquadrats núm. 75

arNau MoraTiNos i BorDoy


mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

20

Fotografia 1:Miquel Catalàtoca la ximbom-ba per santantoni, l’any1983. aportaciófotogràfica:Carles Costasalom.

Fotografia 2:Madò MariaDalmau“Gorreta” i elseu fill JoanBauçà Dalmau“de son Duran”toquen la xim-bomba i cantencançons de santantoni, l’any1983. aportaciófotogràfica:Carles Costasalom.

Fotografia 3:Joan Nigorra“Petrer”, l’amoen Joan desCamp i l’amoantoni de Maria,a un fogueró desant antoni afinals dels anysvuitanta.aportaciófotogràfica:antoni sastre“de saBotigueta”.


mel i sucre

21


mel i sucre

m CUiNa D’aQUí i D’allÀmPastís de llimona

saCraMeNT Ferrer

la llimona té un gran contingut en vitaminaC i dos tipus d’antioxidants: els bioflavo-noides i els betacarotens. la vitamina C és

essencial per al bon funcionament de l’organismeperquè intervé en moltes reaccions metabòliques.Per altra banda, com que s’elimina a través de l’o-rina (és soluble en aigua) convé ingerir diàriamentaliments que en continguin. la llimona contéquasi trenta components antioxidants, entre elsquals destaquen els flavonoides, que són uns pig-ments naturals protectors de l’oxidació de la frui-ta, amb efectes beneficiosos com ara millorar laresistència i la permeabilitat dels vasos sanguinis.alguns, a més, actuen com a antitrombòtics, anti-inflamatoris i protectors del fetge. els altres anti-oxidants destacats de la llimona són els betacaro-tens, que inhibeixen el desenvolupament detumors, especialment els de pulmó i de pell.

Ingredients- 370 g de llet condensada ensucrada- 200 g de galetes maria- 50 g de mantega- 50 ml de moscatell- 3 ous- 3 llimones

Preparació- sucar les llimones fins a obtenir 100 ml de suc iratllar la clovella d’una d’elles per obtenir 1 culle-rada petita de pell ratllada.- Picar les galetes amb la picadora elèctrica o ambun morter.- Fondre la mantega.- Dins un bol mesclar les galetes mòltes amb lamantega fosa i el moscatell.- amassar fins a aconseguir una pasta homogènia.Folrar amb ella un motlo de 24 cm de diàmetre.- separar els blancs dels vermells dels ous.- Pujar els blancs a punt de neu.- Mesclar els vermells d’ou amb la llet condensa-da, el suc i la clovella de llimona ratllada.- Per acabar, incorporar-hi, amb delicadesa, elsblancs d’ou muntats.- abocar-ho al motlo folrat de galeta i enfornar aforn calent.- regular la temperatura a 180º i coure durant 35-40 minuts amb foc de baix.- Per saber si és cuit, punxar amb un escuradents.Ha de sortir net.

22


mel i sucre

23

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumenges dia 31 gen. Petra dia 7 feb. Porreres dia 14 sant Joan dia 21 Vilafranca dia 28 ariany dia 6 març Montuïri

Casa del pare GinardDilluns, dimecres i

divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

el sol surt es pon 1 febrer 07.56 18.06 15 07.41 18.23 29 07.22 18.38 15 març 06.59 18.54

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Febrer: la Candelera (2), Dijous Jarder (4), rua (7),Dimecres de Cendra (10), beata Francinaina Cirer (27).

El mes

És un mes fred i humit. els ametlers treuen flor i elssembrats pinten de verd foravila. Per santa apol·lònia (9de febrer) exsecallen tarongers i llimoneres, que tambées poden trasplantar per aquesta època. Generalment pelfebrer es poden empeltar, exsecallar o trasplantar elsarbres que perden la fulla. És temps de cames roges i detallar canyes. Durant aquest més se sol acabar de sem-brar el gra. la lluna nova de febrer és la millor per sem-brar patates i la vella per als alls. Pel febrer els tordsdavallen de la muntanya cap al pla.(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Efemèrides

Febrer de 1996• es va anunciar que la reformaeducativa que va introduirl’eso s’aplicaria a partir delcurs següent. els cursos 7è i 8ède l’antiga eGB havien estatsubstituïts pels dos primers cur-sos d’eso, però no es podienfer a sant Joan. No se sabia onanirien els alumnes, ja que no hihavia encara institut comarcal.• s’estaven fent obres a la carre-tera de Palma a Manacor, cadavegada més saturada. També laCooperativa va adequar lesseves instal·lacions, amb laconstrucció d’una oficina i unasala de reunions. També es voliafer obra a l’antiga escola de lesNines per traslladar-hi la biblio-teca municipal, fins aleshoressituada a l’antiga Pescateria, alcarrer del Consistori, que araforma part de la casa de la Vila.• Francesc Gilet, promotord’una polèmica obra a santJoan, va ser relegat a les llisteselectorals del PP, i va decidirretirar-se. encara que segura-ment els seus problemes urba-nístics a la vila no hi tenguessinres a veure, els diaris en varenparlar a bastament.

Febrer de 2006• Començaren les obres dereforma de la carretera de sineu.el nou traçat només se separavadel vell en dos punts: al Pont desa llova i a la zona des Cocons,prop de sineu. així se supri-mien els revolts més tancats. esvolia fer una carretera adequadaper als temps actuals. a redols,l’amplada s’havia de doblar ipertot hi havia d’haver una bonaandana. al creuer sant Joan /sineu / llorito / Montuïri estavaprevist fer-hi una rotonda.• una articulista del Diari deBalears, Conxa Forteza, vaexplicar que a l’espai Mallorcade Barcelona, un capellà d’unaseixantena d’anys li va dir “xue-tes, mala cosa; en es meu poble,sant Joan, mai els hem volgut; aPetra, sí, tots són xuetons”. laconclusió de na Conxa: “laMallorca profunda mai desapa-reixerà, mai de mai”.

la lluna 1 febrer quart minvant 8 nova 15 quart creixent 22 plena 2 març quart minvant


mel i sucre. núm. 427 gener de 2016

Documents