MeI i Sucre

EN AQUEST NÙMERO HITROBAREU

MELI SUCRE - Maig. num. 119. Butlletí infor-matiu de l'Obra Cultural Balear a Sant Joan.c/ Bellavista, 13 07240 Sant Joan (Mallorca).

LOCAL SOCIAL: Casa de Cultura, carrer deBellavista, 13.

CONSELL DE REDACCIÓ: Gracià Sànchez,Guillem Florit, Joan Sastre, Joan Font, JoanMoratinos, Mateu Sastre.

Tirada actual: 500 exemplars.

EIs articles originals s'han d'entregar abans de dia18 del mes en curs.

NOTA: S'adverteix als possibles lectors de MELISUCRE que aquesta revista, amb els seus escritsi comentaris, pot ferir Ia sensibilitat dels esperitsno acostumats.

Dipòsit legal: 49.1983

COBERTA: Gemma floral.CONTRACOBERTA: Quintos 90.

Imprès a: Informacions Llevant, S.A.Passeig Ferrocarril, 1TeI. 55 03 28 Manacor.

— Notícies locals.

— L'UlIdeVidre.

— De bastonades i altres herbes, perAndreuBauçà

— Un canvi qualitatiu, per Mateu Sastre.

— Pluviometria, per Miquel Pastor.

—Melisucresport, pel Ciutadà.

—Es gats i ses gates. Glosada sobre el vicidel beure, per Miquel Canta de Búger, perFrancesc Canuto.

— Cossos: La vila. El nom dels carrers deIa vila, per Guillem Florit i Mateu Sastre.

— Quintos 90: camp de batalla.

— Agenda.

Hem rebut un comunicat a Ia redac-ció de MeI i Sucre, que reproduïm a conti-nuació:

En el darrer núm. d'aquesta revista, esculpava el nostre Ajuntament de no haver pagatles subvencions que havia concedit per a Ia festadel Carnaval. (Ia Rua i l'Enterro de Ia Sardina).

Resulta que, per percebre l'ajuda, lesEntitats organitzadores estan obligades a presen-tar a l'Ajuntament les despeses de Ia festa, cosaque es va fer dies després de Ia publicació del'esmentat núm. 119 d'aquesta revista. Per tant,en Ia data de dita publicació no es podia haver-sefet de cap de les maneres aquell pagament.

MeI i Sucre

NOTICIES LOCALS

- A mitjan abril ens visitàuna inspectora de treball. Molts desantjoaners tancaren les portesdels negocis o enviaren els mos-sos a ca seva. Sembla que Ia talrepresentant del Fisc era molt ra-biosa i Ia gent, com sempre,s'astorà ben aviat. Així i tot, en-cara n'agafaren un i requeriren aaltres que duguessin els papers aciutat.

- A partir del 29 d'abril elscorredors afeccionats de Ia roda-lia ja han iniciat el VI PIa de Ma-llorca. Desgraciadament el nostrepoble ja ha perdut un participant,el nostre company i bon amicAntoni Ferriol. El delegat de IaCaixa resultà ferit de bastant consideració. Acabà a Ia Policlínica i al quiròfan, on fou operat d'unamà i curat d'alguns talls a Ia cara. Esperem que ben aviat es recuperi de les nafres que es produí.

- La setmana de Pasqua, com és habitual, els Quintos feren Ia seva festa. Enguany tinguerenmolts de problemes per trobar casa. A Ia fi en pogueren llogar una devers Ia Sínia. Fouespecialment cruenta Ia batalla de taronges, ous i altres herbes. La Segona Festa cantaren panadesper tots els carrers del poble, acompanyats per sonadors d'instruments tradicionals.

- El 29 d'abril tingué lloc al circuit deBinifarda l'anual motocross de primavera queorganitza Ia Peña Motorista.

- Aquest mes també s'ha inaugurat el ràdio-telèfon de Ia policia municipal de Sant Joan.Evidentment, per aquesta extraordinària efemèride ens visità l'autoritat autonòmica de torn, enaquest cas el sr. Gilet, conseller Ajunt a Ia Presidència. Suposam que aquest personatge haviaaboquinat Ia pasta pertinent.

- El MeI i Sucre i altres santjoaners (com Mateu Sastre, Arnau Company, Joan Font, ClimentPicornell, Guillem Masseno, etc.) són esmentats al darrer llibre de l'historiador Josep Massot iMuntaner, EIs escriptors i Ia guerra civil a les illes Balears.

- Les festes de Pasqua varen comptar amb les tradicionals processons religioses. Ladevoció popular aguanta bastant bé el pas del temps. Són extremats els casos de Ia gent que du Iacreu, seguint una tradició familiar secular.

MeI i Sucre

- El passat dia 2 de maig va morir el nostreamic i company Cosme Fiol Gual, Ribes, víctimad'una curta i penosa malaltia.

- La tradició de pujar a Bonany el dia de IaTercera Festa de Pasqua mou més gent que mai.Enguany encara hauria estat més brillant, ja que

as pubs dels pobles veinats havien organit-cU una acampada i festa, si no hagués estat per

les dificultats que hi posà el rector de Petra, queno ho considerava adient.

- Una altra gent que també va sense atu-rall és Ia que organitza cada any l'excursió delDescobriment. Ara, Mallorca ja els és petita i no

saben si pegar devers Menorca,o encara més enllà, devers Galí-cia. Si no afluixen arribaran a lesantípodes.

- Com cada mes hem deparlar d'accidents. Na JoanaKarmany va sortir de Ia carreteradevers les escoles de Montuüi.ElIa no es va fer res, però el cotxeno servirà per res.

- Per segon any conse-cutiu, Ca Na Blanc va celebrar IaFesta del Llibre. La concurrèn-cia va ser nombrosa, encara quecomposta per Ia gent habitual,que no necessita festes per llegir. Esperam que aquest tipus d'actes serviran per acostar Ia lecturaa grups cada vegada més amplis de població.

floristería

NICOLAUplantesflorscoronescta. de Manacor, 15 tel. 52 60 26 Sant Joan

BAR

CAN TRONCAPalma, 1

tel.526097Sant Joan

MeI i Sucre

- La Asociación de Ia Tercera Edad de San Juan (que vol dir Associació de Ia Tercera Edatde Saní Joan) va elegir per patrona Ia Mare de Déu de Consolació. El mateix dia, després d'un bontiberi al local de can Tronca anaren en visita a les obres de Ia Residència que els estan construint,suposam que per ajudar a pair.

- Una vintena depersones de Sant Joanha estat a Lurdes, enpelegrinatge, mogudes,per una banda, per Iadevoció i l'espe-rançade qualque favor diví, iper una altra, amb Iaidea de fer turisme.

Parlant deviatges, el nostre batleha estat a Suècia,juntament amb altresbatles de IaMancomunitat del PIa.L'excursió, "promogu-da" per Limpiezas Urbanas de Mallorca (l'empresa encarregada de Ia recollida de fems al PIa),tenia l'objecte de visitar instal·lacions de tractament de residus sòlids a Estocolm.

- Dia 28 d'abril hi va haver una desfilada de roba i de pentinats de moda, a càrrec de modelsde Ia yila. EIs pentinats eren creació del perruquer sanjoaner Antoni Duran, Boiret. Una nombrosaassistència de públic va afegir esplendor a l'acte.

- En Toni Parric, l'amo del Tres Dos, va quedar tercer a Ia primera etapa del gran premiRal·li de Mallorca a Ia categoria de promoció. Esperem que les pròximes etapes servesquin perafermar aquesta bona posició.

- Si anau per foravila, sereu testimonis de Ia preparació d'una anyada que promet serhistòrica, just que el temps hi ajudi una mica.

Elèctrica

PEP DES SAIGinstal·lacions elèctriquesxarxes de baixa tensió

submimstramentselèctrics

Consistori, 8tel. 52 63 23

santjoan

COOPERATIVA AGRICOLAde Sant Joan

tota casta de productes per al camp

c/ de Petra, sntel. 52 63 24

Mei i Sucre

TASAf MfUWII

M_MAU4NKAU9S*S9t(rtu<rogramo* ém fléer por lltro d» •(»>•)

UUtaaUUÜ

- L'aigua de Ia Torre és de lespoques de Mallorca per a consumhumà que arriba al nivell de flúor queels entesos en barrams considerennecessari, segons un estudi de IaConselleria de Sanitat.

- Hem sentit a dir que l'escolade Sant Joan vol posar en marxa unaemissora de ràdio. De moment, elslocutors i els tècnics seran alumnes del'escola. L'experiència tendrà un altvalor pedagògic, a més de diversifi-car els canals de comunicació socials.

- A Sant Joan passa de tot. Un sagaç comentarista d'un diari deciutat ho ha dit:

- Un bon estol de nins participen en els actes que organitza Iasecció infantil de MeI i Sucre. Cada dissabte s'entretenen construintobjectes de festa (com ara maraques, caretes i capsgrossos) i tambéaprenent d'anar en xancles. Aquesta darrera activitat també haengrescat una partida de gent que ja no ha de créixer més.

- La coral de l'escola de Sant Joan va participar, a principis demaig a Ia Trobada de Corals Infantils, que va tenir lloc a Palma.

• En Sant Joan se utilizaun curioso métodp paracobrar las licencias deobras menores: se auto-rizan verbalmente y. unavez terminadas, se ins-peccionan y se liquidan.Con ello se evita elfrau-de habitual de ampararcon un permiso otrasobras no declaradas.

Francisco Bauza Company18 de Març 1.990

Caràcler alegre i humil,cos robusí, ple d'energia,de graia i gran companyiai senzillesa d'esíil.De Ia bicicleta amaní,de Ia bulla i de Ia fesíatambé amb cara ben xalesíaanares íu caminaní.EIs teus amics i parentssempre íe recordaremi ai'uda íe damanaremvenguin d'on venguin els venís.La vida no acaba aquísinó íant sols es íransformaquan fugi aquí Ia nosira ombraamb íu mos hem de reunir.Se que Déu Omnipoienti Nosira Mare 'Mariaen Ia seva companyiaíenen en Francisco. Amen.

MeI i Sucre

L'ULL DE VIDRE

* fì 'tohk '•

No hem entès perquè el poal de Ia cisterna de Consolació had'estartancat amb un pany de maleta. ¿Perventura els respon-sables del seu manteniment volen que lagent hi pugi amb els seuspoals, bruts de terra o qui sap què, pertreure'n l'aigua per beure?Perquè si el que es pretén és prevenirque qualcú amb mala ideaembruti l'aigua de Ia cisterna, seria més lògic tapar directamentel coll, i no fermar el poal amb un pany de maleta que, a més deser frustrant per als qui hi arriben sense poal, fa ben poca planta.

MeI i Sucre

DE BASTONADES IALTRES HERBES

Sempre he cregut que els mallorquins s'as-semblen bastant als ases vells. Ens poden donar moltsde tocs, però o no ens adonam o no feim gens de cas deles bastonades. Com els ases, una vegada arruixatscontinuam amb el mateix trot i pel mateix camí.

Qui això escriu s'havia proposat intentardonar sempre "tabarra" amb temes referits a Iallengua. Però les bastonades diàries per a unhipersensible amb el tema, l'obliguen a reincidir unavegada més. Voldria contar, fil per randa, un fet queem va succeir a Ia Direcció General de Trànsit de lesBalears.

Un amic em va demanar que Ii portés Iapaperassa per renovar el carnet de conduir a IaDelegació de Trànsit. Una vegada fetes totes les passespertinents vaig anar a recollir el carnet. En veure quetant el seu nom com el del nostre poble estaven escritsen castellà els vaig rebutjar. El funcionari quem'atenia, molt amablement, i manifestant-me que ellestava en contra de Ia norma, em va dir que caliaemplenar una sol.licitud ipagar 360 ptes. per fer elcanvi de nom. Davant Ia possibilitat de tenir undocument únic en les meves mans, el rebut del que potcostar en doblers el que és repetir el nostre nom, emvaig posar a Ia coa dels pagadors. Després d'esperarmés de vint minuts, em va tocar el tom. El cobrador vadir-me que ja estava tot arreglat i, per tant, no eranecessari pagar. Vaig anar a cercar el nou carnet. Enaquest carnethavien corregit el nom del titular, però noel del nostre poble. Vaig tornar a rebutjar-lo i vaigexplicar que no és el mateix el PIa de Sant Jordi que elLlano de San Jorge. Tornaren a fer un tercer carnet,aquest vegada amb els noms correctament escrits.Després de tres hores d'anar d'un Uoc a l'altre, peraconseguir que el teu nom i el teu poble siguinrespectats, vaig arribar a Ia conclusió que tot elmuntatge és fer que acotem el cap i renunciem a lesnostres justes reivindicacions.

Passant amb el que em va passar i alhora veurecom el mateix estat central donava 7.000 milions a IaGeneralitat de Catalunya per ajudar a Ia normalitzaciólingüística i veure el Príncep Felip parlar en català alsseus discursos no et peguen més que rialles.

De totes maneres, ni els foraster ni elsaforasterats tenen aquests problemes.

Només un exemple mésVaig passar per davant una òptica a Ia Rambla

de ciutat, a Ia cantonada amb Ia costa de Ia PoIs. A forade Ia botiga hi havia un anunci amb escrits en català,castellà, anglès i alemany.

Devora cada missatge hi ha una senyora:l'alemanya, Ia del Regne Unit, Ia de l'estat espanyol iladeMallorca.LadeMaUorcasupòsqueperevitarqueels altres confonguin el missatge «Les seves uUeres en2 hores» amb el català del Principat. Així i tot, ambaquesta concessió a Ia ignorància inclosa, l'únicmissatge que ha estat tapat amb pintura blanca ha estatel que estava escrit en català.

Ja diuen que convidats vingueren que de casaens tragueren. A Mallorca es respecten totes lesllengües. Totes menys Ia nostra, és clar. A molts demallorquins això ens fa mal. A mols més els és benigual. I aixíens va.

Continua Ia mala llet amb intencióEl periodista d'El Día-16, Antonio Alemany

continua vessant diàriament Ia seva mala llet a lesseccions del diari on escriu. A Ia secció «Perlas», quesigna amb el pseudònim "Nadir", on es dedica acomentar frases aparegudes als diaris, va comentar untitular de Ia premsa local que deia «molts de lectors ipoques roses» amb Ia perla següent: «Qar, esteim aPalma, no a Barcelona».

Encara s'espera que comenti que esteim aPalma i no a Andalusia, després d'un costum tanmallorquí com Ia Feria de Abril, que tingué lloc alPolígon de Llevant de ciutat. Que esteim a Palma i noals llocs d 'on són originaris costums tan "arrelats" comel Pare Noel, l'arbre de Nadal, l'hamburguesa, lescanyes de cervesa, etc., com Ii recordà el periodistaPlanas Santmartí, a Ia secció «Gente», del diari UltimaHora, del dia 30y'lV^O. El problema d'AntonioAlemany és que només té una fixació dins el cap, i Iamala llet Ii emboira Ia vista i les idees. A Ia seva edataquesta malaltiaja no té remei.

Andreu Bauçà

8

MeI i Sucre

UN CANVI QUALITATIU

Acabat el partit de final de Copa entre elReal Madrid C.F. i el EC. Barcelona, els es-pectadors d'arreu de l'Estat pogueren veure,estupefactes, com el capità del Real Madridfeia unes declaracions explosives: "Lo que mesabe mal es que se lleve Ia Copa un equipo noespañol". L'equip que havia guanyat Ia Copaera, ni més ni menys, el Futbol Club Barcelona.

I el capità del Real Madrid, diesdesprés, ho acabà d'explicar per als qui no hohavien acabat d'entendre: els seguidors mésescandalosos del Barça duen banderes catala-nesicriden consignes —entred'altres—in-dependentistes, "separatistas", que diuen ells.No són, per tant, espanyols: són estrangers.

Es important aquest canvi en Ia visióque tenen els espanyols del que ells anomenen"el problema catalán", que per a nosaltres noés cap altre que "el problema espanyol". Siabans ens consideraven espanyols però unpoc rebels i poc donats a agrair les excel·lèn-cies de Ia pàtria, ara sembla que ja no ens con-sideren espanyols.

EIs espanyols educats a les escolesfranquistes —amb allò de Ia "unidad de desti-no en Io universal" i de "Ia España eterna" queja era dins el cap del Creador quan es decidí ainventar el món (segons paraules de JoséAntonio)— consideren que els catalans, bas-cos i gallecs som espanyols, encara que algunsno ho vulguem ser. En canvi, els espanyolspost-franquistes consideren més bé que no somespanyols, però alhora creuen que ho hauríemde ser, per tant: garrot i no et bateguis. Al capi a Ia fi és Ia mateixa tàctica que anys enrera,però amb un canvi important en Ia comprensiódel "problema".

D'aquí que els espanyols considerinque els catalans —i els valencians i els ma-llorquins— no tenim dret a ser espanyols es-perem que només hi hagi una petita passa.

I PER AFEGITÓ...

Baltasar Porcel, des de les pàgines deLa Vanguardia, es dolia del tracte que elsdiaris madrilenys han donat a Ia visita delpríncep Felipe a Catalunya. Es dolia que elsperiodistes madrilenys només haguessin des-tacat els aspectes "negatius" de Ia visita (pro-testes dels independentistes, amenaces debombes, etc.), en lloc de lloar el gran èxit que,al parer de Porcel, ha estat Ia visita del príncep,tant a nivell institucional com pel que fa a Iaciutadania. El gasetiller de La Vanguardiaacaba dient que aquesta actitud dels perio-distes madrilenys no pot obeir a cap altra raóque a l'anticatalanisme que encara cova dinsaquesta gent, i que amb aquesta actitud no fanmés que treballar per allò que intenten com-batre.

Baltasar Porcel, monàrquic convençut,no ha pogut reprimir Ia sensació que el corprèn:per molt que facin els catalans, per molt que elpresident Pujol digui i redigui que els catalansagraeixen i accepten Ia visita del príncep, permolt que elsmitjans de comunicacióde Cata-lunya alabin Ia visita, els madrilenys (i jo aquídiria: els espanyols) no es poden aguantar lesànsies de tirar per terra tota Ia feina que lesinstitucions catalanes han hagut de fer —devegades, segurament a contracor— per rebrehonorablement l'hereu de Ia corona espanyo-la. Porcel encara no s'ha adonat (i si ho ha fet,ho dissimula ben bé) que Ia solució no ésplànyer-se, que amb plorinyalla nomésaconseguirà allò que sempre ha passat: que elsespanyols es facin, encara més, els xulos isegueixin despreciant i atacant furiosament totallò que, segons ells, atempta contra Ia sagradaunitat de Ia pàtria.

M. Sastre

MeI i Sucre

PLUVIOMETRIAAny agricola 1945-89 i 1989-90"

Any agricolaEn aquest capítol, fins al mes

de febrer i per mor de Ia gran quantitat deprecipitació d'enguany s'ha perdut l'a-vantatge acumulat de desembre i gener.Estam al niveU que pertoca de Ia mitjanadels quaranta-cinc darrers anys. Però lespluges dels mesos anteriors mantenenencara Ia terra en condicions favorablesd'humitat.

ON

g

6005755505255004754504254003753503253002752502252001751501251007550250

agost jetembre octubre nov. da.

mesos

|ener ftbri

CM

Pluges de maig de 1945 a 1989

Pluges del mes de maig 1945-89

IMS 1M7 W» IMl 19S3 1955 1951 1959 19*1 19« 19eS 1967 I9Í9 1911 1973 1975 I9TI 1979 IMl IMJ 19IJ 1H7 19»

Anys

10

MeI i Sucre

Dades mensuals de maig agrupades per grans intervals

En aquest més davallen les quantitats recollides respecte dels mesos anteriors. Ara ja és normal que caiguinquantitats entre 0 i 10 mm i un any amb l'altre no arriben a 30 mm.

EIs tres anys que les pluges han passat de 100 mm durant aquest mes han estat el 1949 (107,8), 1968 (104) i 1977(126). També tres vegades no ha plogut gens en tot el mes: 1952,1954 i 1958.

Mesos que ha plogut entre1/m2

0-1010,1 - 30

30,1 - 50

50,1 - 7070,1 - 100

> 100

Freqüència

n

13108

74

3

acumul

132331

3842

45

Quantitats recollides

n

57.3150,8

320,6

447,6280,5

337,8

acumul.

57.3208,3528,7

976,31256,8

1594,6

Nombre de dies que ha plogut en el mes de maig de 1969 a 1989

Per aquestes dates ja no plou mai més de quinze dies,és normal entre 4 i 6. Solen ser dies aïllats en lloc de 3 0 4 diesseguits.

La pluja en un sol dia suposa tretze vegades delsdarrers vint-i-un anys més de Ia meitat de tot el mes.

Nombre de dies que haplogut en el mes

<4

4 - 6

7 - 9

10-12

1 3 - 1 5

> 15

Freqüència

4

6

5

5

1

0

Vegades que haploguten eldiadel mes

PeI que fa als dies del mes, Ia part més propícia ales pluges és Ia primera quinzena i Ia primera vuitena; amitjan mes són més clars, però cap als darrers diesaugmenta el perill de ruixat

MiquelPastor

11

MeI i Sucre

MELISUCRESPORTLa lliga ha acabat amb un empat a Vilafranca

Drets:PepRibes(entrenador),ArnauBronder,MiquelFullana,GuillemPages,Quico,Joan Beina, Xesc Nicolau (delegat), Miquel Nicolau i Tià Rumbet (president).Acotats: Tomeu Nicolau, Andreu de Gossalba, Toni del Centre, Tomeu Mora i XiscoBatxà.

El Sant Joan ha acabat Ia temporadainiciada pel setembre passat. Al final, s'ha clas-sificat en sisena posició. No s'ha complert elpensament inicial de pujar de categoria, però Iagent, al cap i a Ia fi, ha quedat contenta, ja que Iasegona volta de nostre equip ha estat gairebé sen-sacional. Ja veurem si l'any que ve sona Ia flauta iascendim del pou sense fons que és Ia terceraregional.

Aquestes darreres setmanes el Sant Joannomés ha disputat dos partits. Les seves bonesactuacions han fet que dels quatre punts en disputapossibles n'higi aconseguit tres i, com ja ens tédarrerament acostumats, amb golejada inclosa

El primer partit ens visità el Llubí. Elresultat fou favorable al nostre equip per cinc atres. GuillemPagèsen fou l'autorde quatre, laqualcosa fa que ja definitivament acabi Ia temporadacom a màxim realitzador local, i l'altre l'aconseguíTomeu Mora. Però Ia realitzat fou que l'equip deLlubí s'avançà en el marcador després d'una de les

habituals jugades desgraciades a què MiquelFullana i Joan Beina ens tenen acostumats. Poctemps després les coses tornaren al seu solc i elSant Joan s'imposà, sense gaire esforç, a un dèbilLlubí.

El darrer partit de lliga tenia molt demorbo. El Sant Joan havia de visitar el camp delVilafranca. Un derbi com un temps. PerVilafranca hi havia un ambient d'eufòria i derpvenja. Veien Ia victòria més que segura. Però Iarealitat fou que l'únic equip que existí sobre elterreny de joc fou el Sant Joan. El partit acabà ambun empat a un. EIs dos gols s'aconseguiren depenal. El del Sant Joan l'executà Tomeu Mora. Hede remarcarque ambdós penals només existiren enIa ment de l'àrbitre, que fou un vertader inepte. EIsjugadors del Vilafranca es veieren impotentsdurant tot el partit, Ia qual cosa féu que l'histerismeels dominàs més que cap altra cosa. El Sant Joanefectuà un partit molt seriós, encara que alprincipi, a causa d'un mal plantejament—el nostre

12

We/ i Sucre

equip sortí només amb tres defenses—, semblavales coses que prendrien malament. Crec que al-guns jugadors, com Joan Beina i Miquel Fullanarealitzarenelmillorpartitdelatemporada.DavantIa impotència i l'histerisme dels jugadors localsl'àrbitre no tingué cap altra idea que expulsarXisco Batxà, es veu que els continus insults, ame-naces i agressions dels vilafranquers no mereixien

res més que Ia seva aprovació. En poques paraules,Ia impotència i l'acollonament sempre fan fercoses rares.

Aranoméscalesperarlapròximatempora,en què esperem que les coses funcionin un pocmillor que aquesta, ja que si fos així l'ascens asegona regional seria gairebé segur.

VI PIa de Mallorca '90.1 Gran Premi "Ia Caixa"

L'equip de Sant Joan, unjove de Son Comelles, Jaume de Son GiI, Arnau Feleu, BielJaume, en Solander, Joan Bossa, Ia representat de Ia Caixa, Joan Peremaiol i ToniFerriol, després del lliurament de trofeus

El 29 d'abril començà Ia cursa ciclistaque enrevolta el PIa amb una contrarellotge quepartia de Llorito i arribava a Sant Joan.Enguany consta de set etapes amb el recorregutsegüent: Sant Joan - Sineu - Llubí - Muro -Maria - Santa Margalida, d'una seixantena dequilòmetres. En aquesta cursa hi participal'equip ciclista de Ia vila amb sis corredors, amés d'altres corredors de Ia comarca, queformen un pilot de prop d'un centenar deciclistes. EIs participants no poden tenir llicèn-cies oficials de cap tipus, és a dir que són unssimples afeccionats que els diumenges van enbicicleta. Això no vol dirque alguns dels que hi

participen no tinguin una declarada categoria.També he de dir que hi ha categories diferents,des d'al.lots joves fins a gent de més de cin-quanta anys. Aquest fets ens indiquen que Iacursa forçadament ha de ser una mica desigual.

La primera etapa serví per mesurar lesforces del personal. Al cap i a Ia fi, els nostrescorredors feren els temps que més o menyss'havia previst. El millor corredor local fouJaume de Son GiI, que quedà el cinquè de Iaclassificació general.

La segona etapa estigué marcada per Iacaiguda del nostre amic Toni Ferriol. Dugué Iamala sort que davant ell caigueren alguns

13

MeI i Sucre

Jaume de Son GiI, cinqué classificat i millor temps local a Ia contrarellotge Llorito -Sant Joan

corredors i ell s'endugué Ia pitjorpart, els altres s'aixecaren tot d'una ien Ferriol acabà a l'hospital amb unamà fracturada i unes quantes nafresa Ia cara. Pero,a part de les cicatriusi de l'operació a Ia mà, araja semblatotalment recuperat.

Una cosa què cal remarcarfou l'abandó de Joan Bossa. Es veuque ben aviat ha tirat Ia tovallola.Ara ja només podrà participar forade concurs. Però un fa tot el que poti no hem de demanar res més. Aveure si pròximament el veiem ar-ribar en bones condicions a Ia meta.

El proper número ja usinformarem de com van o de comhan anat les coses al VI PIa deMallorca '90.

Joan Bossa

Biel Jaume ••ElCiutadà

14

MeI i Sucre

ES GATS I SES GATESGLOSADA SOBRE EL VICIDEL BEURE, PER MIQUEL CANTA DE BUGER

Hem transcrit aquest llarg glosat d'unavelia plagueta, color d'ala de mosca, sense datani peu d'impremta, cedida amablement per unamic de Ia vila.1

Una part molt important de Ia nostraculturapopular, fetapel poble i peralpoble, sónles goses, una de les seves expressions mésautèntiques i arrelades.

Amb aquest glosat, que veurem a con-tinuació, i altres que anirem publicant pròxi-mament a mesura que les nostres recerques hopermetin, volem obrir un espai en el qual tenguicabuda tota l'obra dels nostres poetes populars.No cal dir que aquest espai està obert a Iacol·laboració de qualsevol persona interessada en

el tema. Es ben horad'aprofitareltempsirecollirtot el material que encara serva Ia memòria

, col·lectiva, o que dorm escrit en velles plaguetesa un sostre polsós.

Aquests glosats —com el que veurema continuació— generalment segueixen unmateix esquema estructural: una introducciómés o menys moralitzadora; a continuació, elnarrador explica les seves experiències pròpiessobreel tema, de lesquals extreuunaconclusiófinal; finalment Ia identificació i acomiadament.

Pasem, doncs, a llegir el que ens contaaquest bugerró de malnom Canta sobre el beure iels seus efectes.

Senyors, m'he proposatde gloses fer-ne un paper;de s'alcohol vos parlaré,0 sia, des seu resultat,1 si pel cas s'autoritatregoneix que no parl bésempre estic disposat a ferpenitència pes pecaL

Jo no desprecii s'alcoholni es licor de cap classeni vui mal an es qui eI façani an es qui vendre-lo vol,per quins es meu cor seés per aquells que en be

Hi ha moixos de totai un gat sempre és periln'hi ha que són begui coneixen quan losaquests no fan cap dmereixen perdonar-1

Llavonses també n'hi haque beven un dia en l'anyi això són gats d'un tamanyque mereixen perdonar;

Es gats i ses gatesdels que jo vaig a parlarsón d'aquests que ningú plany.

D'aquests borratxos perdutsque domés duen moixeriaque els és una malaltiaes tenir es morros eixuts,si no acaben es menutsl'emboliquen cada dia

Es an aquests que ara vuiuna estona barretjar,si jo els hagués de jutjar

estar;n remuiscn un ui

sen arrelar.

ts voldriaent,

un torrentdes suc que els agradariaper donar-los s'alegriade beure a bastament

Perquè satisfets quedassende beure a bastament,

15

en pegar-los sa talentun biberó i que xupassenfins que per tot s'inflassencom una goma amb so vent.

Saben que les és un mal,volen beure i no canvien,a posta mereixeriendonar-los amb un poalcom qui abeurar un animal,mem si s'assaciarien.

Perden ses forces moralsi tot es seu cos es gastai arriben a ser un desatre,fonament de tots es als,són menos que es animalsno coneixen quan les basta.

Tota persona que beui no coneix quan Ii bastatuda es doblers que gasta,perd sa salut i sa veu,i si l'examinam veuremque ja fa papers de tota casta.

Fan qualsevol tonteria

MeI i Sucre

i alguns qualque desbarat,molts a beure han començati de totd'una és llepolia,però és cos s'aviciai torna necessitat.

Per beure, fan desbarats,qualcun faria s'uiastre,per moments es cos es gastai queden alcoholisats,llavors ja són sempre gatsperquè ben poc els basta.

Ja s'engaten a diariper poc que el pugin tastar,estan alcoholitzats ja;i quan aquest grau es declariqueden Io més ordinarii Io més roí que hi ha.

Crec que si regoneixiens'efecte que fa un gat,en haver reflexionatper sempre l'avorririeni d'empegueïts no beurienni en cas de necessitat.

Per un vici tan dolentun no se pot agontar dret,trob que val més patir setque tenir es devertimentde perdre es coneixementi pegar per sa paret

Es Io que sol passaran es gats moltes vegades,haver de dur nafres marcadesper no poder-se agontari si volen caminarfan tres tires de potades.

En veim qualcun de gatera

soiat de taques de sang,i és que per fer marxa envants'ha clavat sa marxa enrerai si troba lluny sa voreraes bolca per dins es fang.

Quants pes carrer s'han trobatsque es bolquen com es porcells,que ets al·lots se'n riuen d'ellsperquè van empastissats;això és sa marxa des gatssi es veuen a tornar veis.

No sap mai per on caminarun que de més ha beguten dia es cos ha perdutses forces dejoventuti es pes de s'alcohol dominaa onsevuÜa s'empinaigual que un carro trabuc.

Arriben a haver acabatses forces per caminari quan es volen agontarcauen per necessitat,i Io pitjor que té un gatno sap què es diu ni què es fa.

Tant los és dir desbaratscom fer qualsevol porcada,és una cosa provadaque si vos posau amb gatsa Io que estau exposatsés a rebre qualque arpada.

Cobrau es favors a cocessi an es gats els defensau;pel món, si l'examinau,hi ha moltes cabres coixesi de moixos i de moixesfeis bé si vos decantau.

De dones també n'hi haque són aficionadesi es posen tan infladesqueajeure se n'han d'anar0 les han d'acompanyar,1 diuen que no estan trempades.

Donar auxili és naturali al que pateix, es respecta,però hi ha qualque subjecteque gemega i no té mal,és que han alçat molt es fanali llavors Ii fa s'efecte.

Hi ha dones que han de mestersoguidors2 i bona brilla,i anirien a maravillabon garrot, bon pareier,de feina no en poden fer,emperò es troben béper agafar qualque sombrilla.

A s'homo no el volen creure,si manda el deixen cantar,i si necessitat hi haelles sols no ho volen veure,pensen molt més en so beureque en s'economisar.

Per no gastar en sabóduen brut es davantali en qualque gat paternalno fan cas de gastar-hoi em tenen sa brutorque els hi surt pes portal.

Moltes d'aquestes n'hi haque fer feina no els prova,fins i tot sa roba novaIa tuden per no rentar,domés cerquen xarumbari llavors es volen passar

fotos SASTRE fotos

fotos de carnet al moment

bellavista, 43 - tel. 52 63 98santjoan

Agència

SANTJOANC A l X A [)fc l ' f c N S I U N S

"laCaixa"16

MeI i Sucre

tot Cristo per sa garrova.

No tenen color a ses galtesni eima per considerar,emperò volen trobardefectes a tots ets altresi creuen que ses seves faltesno mereixen criticar.

No deven considerarque són unes poc cervells,que armen lios i bordells,tot per causa des xutxari domés cerquen posarcalumnies i capells.

D'aquestes n'hi ha un espletper totes parts repartides,són gates desvergonyidesque cada instant tenen set,mal beguessen lleixiveti pentura amb so ventre netno contarien mentides.

Mentides i desbaratsen haver begut les van béi en sa boca volen feres mals molt més aümentatsque tots ets escarabatsque maten s'aubarcoquer.

Trobareu que les don lata,però elsho don amb motiu,si tots en compte ho teniu

veureu qualque dona gataque almenos xerra per quatresense sebre Io que es diu.

Les sentireu criticara persones molt honradesi com que elles són malcriadesi molt males de criarvolen beure i xerrari no pensen que van errades.

Quan tal vici han agafat,si es veuen a ser casadesi s'homo les té privadesvolen beure d'amagatIi venen s'ordi i es blati coses que ell ha comprades.

Qualcun, per defensar-se,fa feina com un ase,i sa dona per fer més vasadomés pensa en engatar-sei aquestes solen essersa ruina de Ia casa.

Venturós qui pot estarsense mai anar beguti tots els qui no han pogut,si volen continuar,arribaran a malgastares doblers i sa saluL

Vos explic ses veritats,Io que dic ho podeu creure,

cada dia en podeu veured'inútils i de baldatsi moltes enfermetatsvénen degut an es beure.

Quantes famflies hi hapobres i desgraciades,i és degut a que an es paresels ha agradat xarumbari en lloc de sebreeducarmales criances han dades.

Vui deixar s'obra acabada,per ara ja haurà bastat;i si pel cas hi ha cap gatque no Ii hagi agradati en llegir-la s'enfada,que no em pegui cap arpada,que bega fins que s'esclaL

No he escrit aquest paperper ningú agraviar,ho he fet per avisarals que trob que no van bé,i si pel cas m'han de mester,ja em vendran a cercar.

Veu lluny per tot Io redóes qui an es meu poble puga,i perquè des cap no vos fujasa meva direcció:som en Miquel Perelló,de malnom Canta, de Búger.

NOTES

1. Consti el nostre púbUc agraïment a Guillem Nicolau, Parrec, per tot el material que ens ha proporcionat.2. Soguidor, (cf. Seguidor), arreu metàl·lic consistent en una espècie de mordala que estreny el nas i les barres de Ia bístia quanaquesta és molt nerviosa, renega o mala de dominar.

Francesc Canuto i Bauçà

(SUBSCRIPCIÓ PER

Cognoms:Carrer:Poblado:Ranra o Caixa-

Feu arribar aquesta butlleta a qualsevol membrede l'equip de redacció o enviau-la a:MEL I SUCRE Sant Joan, Bellavista, 13

UN ANY, 2.500 ptes ¡|

núm:en:

níim rifi rompte:firma

17

MeI i Sucre

TROSSOS EL NOM DELS CARRERS

Es sabut que el llenguatge, les llen-gües, serveixen per comunicar-se. Es sabuttambé, però, que tota paraula alhora que denotaun objecte, una idea, connota altres objectes,altres idees. Així, si deim "en Pere ha perdut Iacamisa", tant ens podem referir al sentit literalde Ia frase com, sobretot si hi donam una micad'entonació irònica, al fet que en Pere ha per-dut tot quan tenia per exemple jugant al pòquer.

I aquesta característica del llenguatge—la de fer referència a altres aspectes no in-

closos en Ia definició primària de Ia paraula—és prou coneguda per tots i, sobretot, pels

governants. Així, tenim que si un polític diu"Ia pàtria", aquesta paraula tindrà unes con-notacions especials segons es tracti d'un po-lític castellà o d'un polític català.

Amb el noms dels carrers passa quel-com de semblant: el nom d'una plaça o d'uncarrer té altres connotacions que Ia pura isimple de servir de referència geogràfica. Noés el mateix viure al carrer de Bellavista que a

Ia calle José Antonio, encara que l'espai físicsigui efectivament el mateix. El llenguatge,doncs, a més de ser l'eina de comunicació perantonomàsia dels humans és Ia manera -—l'ú-nica— que tenim per sistematitzar i ordenar Iarealitat que ens envolta, i també en alguns—molts— de casos de conformar-la.

Així, Ia importància d'un nom de carrer0 de plaça no és tan sols en Ia funció referencialque òbviament té (el nom del carrer serveixperquè el carter hi faci arribar les cartes), sinóque també té una clara funció "culturalitzado-ra", de conformar una realitat adient als pos-tulats, a les idees morals, polítiques, etc delsdiferents grups que, en un moment o altre,manegen les regnes de Ia societat. En tenim unexemple prou clar en uns quants carrers iplaces de Ia vila, els quals han anat variant ambel pas del temps i dels diferents règims polítics,1 que segurament encara variaran en un futur.La plaça Nova, perexemple, ha vist variartrescops el nom amb què és coneguda oficialment

Algunes de lesplaques que esposaren entemps de Ia IIRepública.L'any 36desapareixerentotes,emmagatzema-des a lesdependènciesmunicipals.

18

MeI i Sucre

DE LA VILA LA VILA

d'ençà que es construí a principis de segle.Amb Ia H República Ia plaça Nova —Ia qualencara no havia rebut cap nom oficial— va seranomenada "Plaza de Ia República" (l'ajun-tament ho acordà el 31 de març de 1936).Arribà el Movimiento i el nom de Ia plaça escanvià —d'una manera bastant ràpida— pelde "Plaza del Gral Franco" (l'ajuntament hoacordà el 15 d'agost de 1937, però les plaques jahavien "desaparegut"). Quaranta anys méstard, mort el general i instaurada Ia monarquiaborbònica, el nom de Ia plaça va esdevenir—d'una manera bastant lenta— "Plaça del ReiJuan Carlos I". I possiblement encara no hagiacabat el rosari de noms oficials d'aquestaplaça de Ia vila.

La plaça Nova és un bon exemple de Iaimportància que poden arribar a tenir les pa-raules, encara que aquestes siguin, a priori,tan inofensives com posar nom a una obra d'ur-banisme.

G. FloritM. Sastre

L'actual plaça Nova: Plaça de Juan Carlos I.

Una de les plaques del temps del Movimiento.

Les restes deIa placa quesenyalitzavaIa plaçaNova: Plazadel GralFranco.

19

IPERMAHACORCAJfKAUlOWTiCO HOUK> CAFETEIIA

KCAIU DífKoIlnOIASCA(IIIOS PAKINGGIATUITO

OFERTAS DEL4AL 17DEMAYO

ALIMENTACIÓNLecheenteraasturiana V 51 135Café soluble Marcllla Natural 200 gr 515Café soluble Marcllla Descafelnado 200 gr 626Madalena Valenciana Dulce SoI 12 U 125Pandorlnos Dulce SoI 4 u 130Pan Brasa Recondo30r 135Pan Molde Panrico 800 gr 176Croissants Panrtco 4 u 137ChocolateElgorrtaga Relleno 100gr 90Atún en aceite teabel 1/8 pack 3 u 125Mejillones en escabeche Isabel 1/5 pack 3 u 198Fole-gras Apte 80 gr. Pack 3 u 96Queso en porciones El Caserío 8 u 99Sobres sopa Gallina Blanca 65Caldo de came Stariux 24 past 259Tomate natural trlturadoOrlando 1 kg 92Garbanzos, lentejas, alubias Lozano 1 kg 87Aperitivo Packings 90 grs. Oferta 3 x2 199Comida perros Bonzo Carne 1.220 grs 215Comida Perros Bonzo

pastayverduras 1.240grs ; 215Comida gatos FélIx Croquetas 300 gr 94

BEBIDAS Y LICORESZumo Vital, meloc. pIña, pera L 111Naranja, LImón, Schweppes Light T 51 120Bltter Kas N.R. Pack 6 u 260Vlno Roureda 3/4 157VlnoSeñortotinto 206Vlno Bach Rosado 309FlnoC.B 272Brandy Soberano 689Whisky Doble V 599Hierbas Dulces Llmsa 618Ron Amazona Umsa 866Cava Castellblanch Nublóla plata 299Cava Castellblanch Nublóla grapa 393Cava Delaplarre Glacé 379

CREMERIAYogur Chamburcy sabores agrup. 8 u., 188

CONGELADOSLangostlnoPeq. Oliver 1 kg 650Calamar Boston Oliver lkg 390Raya Oliver 1 kg 325Rodaja Merluza Pescanova 1 kg 195Gamba Langostlnera Pescanova 1 kg 1.295

CHARCUTERÍASalchichas Frankfurt Purlom 7 u 56Chorizo Extra Pamplónica 1 kg 799Bacon Centro Purlom 1 kg 699Jamón cocido Extra Palma 1 kg 725Salchichón Palma 1 kg 475Mortadela Palma 1 kg 299Cabeza Jabalí Palma 1 kg 595JamónserranoBalaguer 1 kg 1.295Queso Colnga 1 kg 1.015Queso MlrafloresTlerno 1 kg 890

PERFUMERÍA Y LIMPIEZAJabón líquido Dermo Glorgl 900 grs 183ChampuRaicesyPuntas400grs. + 100gr 310CoralVajlllasl'5l 129Pañal Moltex DermoprotectorT. grande 30 u 769Papel hIglénIcoColhogar Pack. 4 u 129Bolsa basura Tiburón 20 u 69Bolsa basuraTiburóncomunIdad 172

MENAQEVaJIlIa Ebro 20 pzas 1.960VaJlllaCltara44pzas 5.096Batería Monlx Oro 24 k. 10 pzas 19.955Batería 8 pzas. Magefesa 3.752Batería 8 pzas. esmaltada JuIIe 3.950Jarra britanla 20 94Vaso tubo Elsa pack 6 u 168Conjunto: cubertería Riv. 72 pzas.

VaJIIIa Pekln 20 pzas.Jgo. vasos M-C 9716 18 pzas.Bateriavltrlflcada8 pzas 10.557

BRICOLAGEPintura plastica 5 kg 507Pintura plástica 10 kg 1.016Pintura plástica 20 kg 1.502Aceite coche M-OII SAE 30 S3 SLT 992AceltecccheM-OIIS.20w405l 1.158

AAa Cafidac/aßqoPrec/o

MeI i Sucre

mel i sucre, doIcet dolcet

||||E1 poble de Sant Joan està d'enhorabona.Amb el viatge de Ia màxima autoritat civil aterres nòrdiques, se solucionarà d'una vegadaun dels vells problemes pendents: Ies malesolors que a l'estiu ambienten els viatges cap aVilafranca a l'altura del Pou Nou, possible-ment quedin reduïdes a no res. Pareix esser que,amb els amplis coneixements damunt Ia matè-ria adquirits a Suècia el nostre batle està ca-pacitat per resoldre el problema. Si no ho fa,almanco ningú Ii podrà prendre el guster queha passat viatjant de franc.

!llf|Acabada Ia temporada futbolera,s'obrin un bon grapatd'interrogants sobre elfutur del Club Esportiu Sant Joan. Desprésd'una campanya en general grisa i en Ia qualno s'ha aconseguit cap dels objectius inicials,el futur sembla ben bé molt negre. Continuaranels mateixos?. L'agafaran els altres? EIs demés enllà?. El "sector crític"? Es repetiran elsmateixos errors? Es morirà? Esper, pel bé delpoble, que els qui volen jugar i els qui volenassistir al futbol puguin continuar fent-ho unatemporada més. Així sia.

!li!Al dinar que va celebrar l'Associació deIa Tercera Edat de Sant Joan per renovar Iajunta directiva, hi va assistir un convidatd'excepció. El nostre batle, sense estar jubilatencara, no es va voler perdre l'acte. Ja veureucom a partir d'aquest precedent voldrà assistira tot.es les assemblees que les entitats del nostrepoble convocaran, evitant així males interpre-tacions. O és tant sols una prova més de lesbones relacions que mantenen el PP i les restesde !'UM locals? I si fos que de fa poc ençà volapuntar-se a l'entitat ara que encara hi ha pla-ces?

ff*.

1111 Fent voltes per fora vila vaig perdre elcompte de Ia quantitat de barraculls ixaboIes que, il·legalment, es construeixen pertotarreu. M'agradariaferunareflexióa totselssantjoaners que venen les seves terres a gentque després no aporta res al nostre poble.'L'únic que aportaran molts d'ells és brutor afora vila, construccions antiestètiques, inse-guretat rural, etc. L'ajuntament no fa ni diures. Una mínima part d'aquest forans sí que esdediquen a rehabilitar casetes que els mateixossantjoaners hem deixat esbucar. TaI vegadaaquest seria el camí a seguir. L'altre, el méscorrent, és ben hora que l'Ajuntament l'aturi.VuIl recordar-vos que quan haurem venut totesles nostres terres a externs, llavors no ensquedarà més remei que fer-los de criats, o fer elboliquet i emigrar. "Vendre ses cases i anar alloguer".

Joan Bauçà

21

MeI i Sucre

Q U I N T O S1 9 9 0

-

22

MeI i Sucre

AGENDA - MAIGNatalicis

DefuncionsÀngela Montero Pérez (24-06-31 / 14-04-90)Antònia Font Riutort ( / 25-04-90)Cosme Fiol Gual ( 25-12-54 / 1-5-90)

NocesJoan Morey NigonVMa. J. Camacho Cordón (12-04-90)Antoni Bauçà Bauçà/Josepa Blayo López (21-04-90)Jordi TruioIs Domenge^daria Jordà Bauçà (22-04-90)Joan Mora Estekich/Antònia Amengual Salvà (30-04-90)

Apotecaries de Guàrdia(Diumenges)

Dia 6: Sant JoanDia 13: VilafrancaDia 20: PetraDia 27: Sant Joan

BenzineresDe dia i de nit:Viñas (Manacor, cta. d'Artà)Febrer (Manacor, cra. de Felanitx)Diumenges:Viñas (Manacor, cta. d'Artà)Febrer (Manacor, cta. de Felanitx)Marratxí (Inca, cta. de Palma)F,stelrich (Can Picafort, cta. d'Artà)El Molinar OPalma, Ramonell Boix)Febrer (Sant Joan, cta. de Manacor. Diumenges matí)

Festivitats del mesDia 1: Sant Josep ObrerDia 14; Santa MariaDia22: SantaRitaDia 27: Ascensió del Senyor

Esdeveniments del mesBúger: Fira des Jai (dia 6)Palma: Fira del llibre (del 23 al 31)Sineu: Fira (dia 6)Ses Salines: Fira de Maig (dia 1)Llorito: Fira (dia 13)

Signes del ZodíacÀries: El temps influirà summament. Ja ho saps, si fa maltemps val més que no surtis.Taure: Excel·lent momet, sobretot emocional, però quanhagis de fer inversions, mira-t'hi un poc.Bessons: No et creguis el centre del món perquè et durà malsresultats. Necessitaràs una bona cura d'humilitat.Cranc: La inspiració et conduirà per bon camí. Ves alertaamb els constipats primaverals.Lleó: T'envairà Ia solitud. Un bon remei serà que et cerquisqualque entreteniment, per exemple l'esport actiu.Verge: No abusis dels bons aliments, pensa que les eixidesa Ia mar s'acosten i has de millorar el teu físic. Tendràs bonasort en els jocs d'atzar.Balança: S'acosta un mes bastant dolent per a tu. Tendràsmolts de problemes i, a més, és un mal moment per a lesinversions.Escorpí: Recorda que fins al 40 d'abril no et treguis el fil.Així i tot, ves alerta amb to salut. No siguis tan possessiuamb les teves relacions,pots acabar el mes ma&ment.Sagitari: Necessites un bon descans. Estaràs en un moment

difícil i val més que no prenguis decisions importants, ja queno seran encertades.Capricorni: Has de tenir cura de tots els teus recursos,sobretot econòmics. Serà un bon moment per tenir novesrelacions personals o per fer les paus.Aquari: T'espera un bon mes. VaI més que dirigesquis lesteves activitats cap allà on pots treure'n més profit.Peixos: Un mes molt regular. Alts i baixos se seguiran, bonsi mals moments.

Telèfons d'interèsBombers:Metge:Centre Sanitari:ATS:Ambulància MontuïriGESA:Ajuntament:Apotecaria:Consell Insular:Govem Balear:Centre Meteorologic:26 46 10Guardia Civil: 56 00 27OCB: 72 32 99SIAC: 900-321

55 00 8056 03 64 / 28 13 13 ^usca 1179)52 63 1152 60 6164 61 86

55 41 1152 60 0352 62 5272 15 0546 34 50

321

El TempsPluviometria:Març:Abril: Dia 1

Dia 8Dia 9Dia 10Dia 14Dia 16Dia 19Dia 20Dia 21Dia 22Dia 25Dia 29

TotalTotal acumulat

Company48'218'28'6

28'54'40'7

11'50'371O3'6

82'8239'1

J. Roig

18'0

4 124

K ' ( ).VO6'()2'O

104

La LIunaNovadia 1.Creixent de dia 2 a dia 9.Plenadedia lOadia 17.Minvant de dia 18 a dia 24.Nova dia 25 a dia 31.

Prevkió del TempsLa primera quinzena del mes el temps serà estable i

augmentaran les temperatures. A Ia segons quinzena, eltemps serà més variable i el vent bufarà amb força.

Agenda Esportiva — MaigEl darrer partit de lliga d'enguany té lloc a Vilafranca dia 6de maig.

VI PIa de Mallorca'90 de CiclismeI Gran Premi "Ia Caixa"

Dia 29 d'abrilDia 1 de maig.Dia 13 de mai.^:Dia 20 de maig:Dia 27 de maig:Dia 3 de juny.Dia 10 de juny:

Sant JoanPetraLloritoVilafrancaMuroMaria de Ia SalutSanta Margalida

23