medi ambient - dipòsit digital de documents de la uab · i respectuós amb la cura del medi...

PLANTADEPRODUCCIÓD’ÀCIDFÒRMICCAPÍTOL6–MEDIAMBIENT

PLANTADEPRODUCCIÓD’ÀCIDFÒRMIC

CAPÍTOL6–MEDIAMBIENT

CAPÍTOL6:MEDIAMBIENT

6.1. MEDIAMBIENTALAINDUSTRIAQUÍMICA..................................................3

6.2. GESTIÓAMBIENTALDELAPLANTA.............................................................3

6.2.1. POLÍTICAAMBIENTALDELAPLANTA.........................................................4

6.2.2. REGLAMENTEMAS.....................................................................................5

6.2.3. RESPONSABILITATSOCIALDEL’EMPRESAISISTEMESDEGESTIÓMEDIAMBIENTAL..................................................................................................................6

6.3. LEGISLACIÓINORMATIVA...........................................................................7

6.3.1. LEGISLACIÒAPLICABLE...............................................................................7

6.3.2. NORMATIVAAPLICABLE...........................................................................10

6.4. AVALUACIÓDELIMPACTEAMBIENTAL......................................................11

6.4.1. IDENTIFICACIÓIMESURESPREVENTIVESDELSIMPACTESAMBIENTALS 12

6.5. BIBLIOGRAFIA...........................................................................................26



MEDIAMBIENT3

6.1. MEDIAMBIENTALAINDUSTRIAQUÍMICA

El concepte d’impacte ambiental és normalment utilitzat per nombrar els efectescolateralsqueimplicaunadeterminadaexplotacióeconòmicasobrelanatura.Aixòvoldirqueunaempresapotcreartreballiresultarmoltrentabledesdeelpuntdevistaeconòmic,peròala vegada destruir el medi ambient de les zones on es troba la fabrica. Per tant, l’impacteambiental pot tenir conseqüències sobre la salut de la població, la qualitat de l’aire i elpaisatge.

Alllargdelsanys,laindustriailasocietathananatconscienciant-sedelsefectesnociusd’algunes de les practiques del passat i de la necessitat de protegir elmedi ambient. Fa untemps, molt pocs coneixien l’efecte de la vida moderna sobre l’entorn, tenint en compteúnicamentelpotenciapositiudelacreaciódenovesmatèriesiproductes.

Lagranmajoriadelesempresesreconeixenavuiendiatenirunapreocupaciópelmediambient ienelsúltimsanyshaaugmentatelnombred’empresesque tenencomaobjectiucomplir la legislació ambiental i col·laborar en lamillorade la situació.Algunes vegadesperconvenciment propi i altres cops per la pressió de la opinió publica o de la legislació, lesactivitats industrials i empresarials es veuen obligades a incorporar tecnologies netes, perdisminuiresemissionsdegasosidepartícules, iaposarmitjansperevitareldeterioramentde l’ambient. Els vessaments que es produeixen, es troben sotmesos a controls estrictesseguitsperunalegislació.

Laquímicaindustrialinflueixdeformapermanentenl’augmentdelaqualitatdevidaen lanostra societat, peròaquestaposseeixunaspectenegatiu comúen totes les activitatsindustrials, i és la gran generació de productes de residu, i la contaminació ambiental, queencaraésuntemaques’intentacontrolarenl’actualitat.Toteslesindustriessóndependentsde l’energia,peròsobretot laquímicautilitzaunagranquantitatde recursosnaturals comamatèriesprimespertransformar-lesenproductes,produintenelsseusprocessosresidusques’handetractarperpoderabocar-lossenseproduirtrastorns.

Per tant, la construcció d’una planta per a la producció d’àcid fòrmic ha de fer unestudi dels residus que genera, de les matèries primes que es consumeixen i es donaransolucionsperaqueels residuspuguinsortiralmedisensecausarundesequilibri,aplicant lanormativavigent.

6.2. GESTIÓAMBIENTALDELAPLANTA

Sabent que l’objectiu principal de la planta és la producció d’àcid fòrmic la plantaquímicaespotclassificatapartirdelaLlei20/2009,del4dedesembre,deprevencióicontrolambiental de les activitats com Annex I.1, categoria 5.2 Instal·lacions químiques per lafabricaciódeproductesquímicsinorgànicscomabase.



MEDIAMBIENT4

Les activitats sotmeses al règim d’avaluació d’impacte ambiental i d’autoritzacióambiental, subjectes a la Directiva 96/61/CE del Consell, del 24 de setembre de 1996, deprevencióicontrolintegratsdelacontaminació.

S’hauràdesol·licitarlacorresponentautoritzacióambientaldel’activitatdelaplanta,així com els canvis i revisions futures, en l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de laGeneralitatdeCatalunya(OGAU).

La finalitat d’aquesta autorització és prevenir i reduir en origen les emissions al’atmosfera, l’aigua ielsolqueprodueixen lesactivitat i,a lavegada,fixar lescondicionspergestionarcorrectamentaquestesemissions,amésdeprendreenconsideracióelconsumdelsrecursos naturals i l’energiamitjançant l’aplicació de lesmillors tècniques disponibles,MTD(Art.13,Llei2/2009)

S’hadedisposard’unrègimdeprevencióicontroldelacontaminacióqueintegrienunactel’avaluacióiladeclaraciódel’impacteambiental,lesautoritzacionssectorialsenmatèriadeproducció i gestió dels residus; d’abocament a les aigües continentals. L’acció de controlperiòdic té per objectiu garantir l’adequació permanent de les activitats als requerimentslegals aplicables i, específicament, als requeriments fixes en l’autorització a la llicenciaambientals,amblaincorporaciódelesmodificacionsnosubstancials.

Les activitats han de sotmetre’s als controls periòdics que fixa l’autorització o lallicencia ambiental, o l’autorització substantiva corresponent. S’ha d’establir el regim decontrol inicial i la modalitat, els terminis i els continguts dels controls periòdics, al que essotmès l’exercici de l’activitat. Generalment les activitats de l’Annex I.1, el termini per a larealitzaciódecontrolsperiòdicsésdedosanys.

6.2.1. POLÍTICAAMBIENTALDELAPLANTA

L’organitzacióenténqueeldesenvolupamentdelasevaactivitathadesercompatibleirespectuósamblacuradelmediambientiescomprometaestablirimantenirunsistemadegestióambientalbasatenlanormaUNE-EN-ISO14001/2004.

Laproduccióqueesporta a terme té incidència sobre elmedi, ja sigui de en formad’abocaments,emissions,sorolliresidusojasiguielconsumderecursosnaturalscomaiguaienergia.

La direcció de l’empresa té els següents objectius i compromisos que permeten ferfrontl’impacteambiental:

• Documentar, implementar imantenir al dia un sistema de gestió ambiental,comprovant periòdicament la seva eficàcia, per a la millora continua delcomportament mediambiental fent un seguiment i les corresponentsactualitzacions. Avaluar els aspectes ambientals derivats de les activitatsactualsidelesnovesques’incorporinambl’objectiudeprevenirelsimpactesiminimitzarelseuefecte.



MEDIAMBIENT5

• Complir amb la legislació aplicable, i si es possible, avançar-se a lesdisposicionslegalsdefuturaaparició.

• Desenvoluparprocedimentsdetreballperprevenir, reduir ieliminar,semprequeespugui,l’impacteambientaldelesactivitats.

• Promoure el reutilització, el reciclatge i la recuperació dels recursos ques’empren i fomentar el treball amb energiesmés netes. Reduir els impactesambientals derivats de les matèries, processos i instal·lacions. Per laminimitzacióde residus, reducciód’emissions iprevencióde la contaminaciófinsanivellstècnicamentieconòmicamentviablessemprequesiguipossible.

• Potenciar entre els proveïdors, treballadors i els clients la conscienciació isensibilitzaciómediambiental. Promoure en totmoment la gestió ambientalcomunafeinaparticipativaactivatotselsnivells,informant,proporcionantlaformaciócorrecta,motivantifentpartícipatotelpersonal.

6.2.2. REGLAMENTEMAS

L’empresaes trobaen laUnióEuropea,per tant,hade tenir l’objectiudepromouremesuresqueportinaunamilloradelcomportamentdelesorganitzacions.Enquestsentitesvapromulgaren1993elReglament(CEE)nº1836/1993,perelqueespermetiaalesempresesdel sector industrial adherir-se amb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió iauditoriesambientals(EMAS).

Per a que un industria pugui participar en aquest reglament s’han de complir elssegüentsrequisits:

• RealitzarunAnàlisiMediambientaldelesactivitats.Técomobjectiu,conèixerl’actual situació de l’organització, amb el fi d’identificar els aspectesmediambientalsdel’organització,jaqueaixòéslabaseielpuntdepartidadell’establimentdelSGMA(SistemadeGestióMediambiental)

• Implementar un Sistema de GestióMediambiental. Descripció documentadadels medis, les responsabilitats i el calendari per obtenir els objectiusmediambientals.

• Realitzar Auditories Mediambientals. Permet una avaluació sistemàtica,documentada,periòdica iobjectivade laeficàciade l’organització,elsistemadegestióiprocedimentdestinatsalaprotecciódelmedi.

• Elaborar una Declaració Mediambiental. Document mitjançant el qual lesorganitzacionsqueimplementenunSGMAd’acordalReglamentEMAS,donenaconèixeralpúblicinformaciómediambiental.

• Ferexaminarl’AnàlisiMediambiental,elSistemadedeGestióMediambiental,el Procediment d’Auditoria i la Declaració Mediambiental i fer validar laDeclaracióMediambiental.

• Presentar la Declaració validada a la Conselleria de Medi Ambient de laComunitatiposar-laadisposiciódelpúblic.



MEDIAMBIENT6

La incorporació d’això implica varis beneficis a l’empresa, com proporcionar unincrementdelespossibilitatsdenegocienl’àmbitcomunitarieuropeu.

6.2.3. RESPONSABILITATSOCIALDEL’EMPRESAISISTEMESDEGESTIÓMEDIAMBIENTAL

LaResponsabilitat Socialde l’Empresa (RSE) vedonadaper les iniciatives voluntàriesd’aquestes,mésenllàdelessevesobligacionslegals,perobtenirobjectiussocialsiambientalsanteriormentdefinits,tambéincloutemesdelesoperacionscomercials,processosproductiusirelacionsambesgrupsd’interès.Sersocialmentresponsablenonoméssignificacompliramblesobligacionsjurídiquesenaquestsàmbits,sinótambémésenllà,invertintenelcapitalhumàienlesrelacionsambelseuentornilasocietatenques’opera.

La responsabilitat social pot contribuir amodels de gestió sostenibles en el temps igeneradorsd’avantatgescompetitius.Senseoblidarquelafid’aquestaEstratègiaésaccelerarel desenvolupament sostenible de la societat, el comportament responsable i la creació defeina.ElqueespreténésqueelsciutadansidentifiquinlaRSEcomvehicledecompetitivitat,desostenibilitatidecohesiósociali,pertant,comunaviaperentendreelnegocicomalgunacosa que no només es té en copte els resultats, sinó la forma d’obtenir-los, el que esmaterialitzaen lageneraciódevalorcompartint i confiançaenel llarg terminia travésde laintegració i gestiódels riscos i oportunitatsderivatsdeldesenvolupamenteconòmic, social imediambiental.

Aquestobjectiusespodenresumirenelprincipalmissiódel’Estratègiadecontribuireldesenvolupament sostenible de la societat espanyola, impulsant models de gestióresponsables que tinguin en compte la competitivitat i creixement de l’economia, com peldesenvolupamentdelespersonesielrespecteperelmediambient.

L’empresaamésadoptaràunaactitudactivadonantalstemesambientalslamateixaimportànciaqueaaltrestemesempresarials,pertant,integraràlavariableambientalentotselsnivellsdedecisióinterns.

Per obtenir els objectius perseguits en aquesta empresa ha de posar els mitjansnecessaris establint un programa d’acció integrat en un sistema de gestió mediambiental(SGMA). Hi ha dues vies per a la implantació i per a la certificació dels sistemes de gestiómediambiental,quesón,laNormaUN·-ENISO14002ielReglamentEuropeu(EMAS).

Segons la Cámara Internacional de Comercio: “Un SGMAés elmarc o elmètodedetreballquesegueixunaorganitzacióperaconseguir imantenirundeterminatcomportamentd’acordamblesmetesques’haginfixaticomrespostaaunesnormes,unsriscosambientalsiunapressiótantsocialscomfinanceres,econòmiquesicompetitivesenpermanentcanvi.

Les àrees que es troben beneficiades amb la implantació d’aquest sistema són:l’econòmica-financera,ladeproducció,ladeventesimàrqueting,ladegestió,laderelacionspubliquesiladerecursoshumans.



MEDIAMBIENT7

Elsavantatgesqueespodenobteniramb l’aplicaciód’unSGMApodenserindirectes:seguretatenelcomplimentdelalegislacióvigent,reduccióenelscostosdeproduccióiamésajudaaaconseguirunamillororganitzacióinternailadisminuciódelriscmediambientalobéindirectes:milloradelaimatgedel’empresa,augmentdelacompetitivitatiunamilloraenlesrelacionsinternesiexternes.

6.3. LEGISLACIÓINORMATIVA6.3.1. LEGISLACIÒAPLICABLE

Legislacióreferidaalacontaminacióatmosfèrica

• Llei22/1983,de21denovembre,definidaperl'ordrede20dejunyde1986iactualment adscrita administrativament al Departament de Territori iSostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, on s'estableix l'estructura i elfuncionament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la ContaminacióAtmosfèrica(XVPCA).

• Reial Decret 1302/1986, de 28 de juny, sobre l'avaluació de l'impacteambiental.

• Decret322/1987,23desetembre,dedesenvolupamentdelaLlei22/1983,de21denovembre,deprotecciódel'ambientatmosfèric.MéslaintroducciódelesmodificacionsqueestableixelDecret158/1994.

• Decret 323/1994, de 4 de novembre, pel qual es regulen les instal·lacionsd'incineracióderesidusielslímitsdelessevesemissionsal'atmosfera.

• Decret 199/1995, de 16 demaig, d'aprovació delsmapes de vulnerabilitat icapacitatdelterritorireferentalacontaminacióatmosfèrica.

• Llei6/1996,de18dejuny,modificantlallei22/1983.

• Decret398/1996,de12dedesembre,reguladordelsistemadeplansgradualsdereducciód'emissionsal'atmosfera.

• ReialDecret1866/2004,de6desetembre,pelquals'aprovaelplanacionaldedretsd'emissió2005-2007.

• Decret 390/2004, de 21 de setembre, sobre assignació de competències enmatèriad'emissiódegasosd'efectehivernacle.

• Reial Decret 60/2005, de 21 de gener, pel qual es modifica el ReialDecreto1866/ 2004, de 6 de setembre, pel qual s'aprova el pla nacionald'Assignaciódelsdretsd'emissiódel2005-2007.

• Decret397/2006,de17d'octubre,comaplicaciódelrègimdecomerçdedretsd'admissió de gasos amb efecte hivernacle i de regulació del sistemad'acreditació de verificadors d'informes d'emissió de gasos amb efectehivernacle.

• Directiva 2010/75/UE, de 24 de novembre, sobre les emissions industrials(DirectivaDEI).

• Llei 5/2013, d'11 de juny, que modifica la Llei 16/2002, d'1 de juliol, deprevencióicontrolintegratsdelacontaminació.

• Reial Decret 815/2013, de 18 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglamentd'emissionsindustrialsidedesenvolupamentdelallei16/2002,d'1dejuliol.



MEDIAMBIENT8

Legislacióreferidaefluentslíquids:

• Ordre de 27 de maig de 1967, per la qual dicten normes sobre prohibiciód'abocaments al mar de productes petrolífers o residus contaminatsprocedentsdefàbriquesoindústriesdetotaclasse.

• Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre la legislació en matèria d'evacuació itractamentd'aigüesresiduals.

• Ordrede2dedesembrede1982,sobrecoeficientsespecíficsdecontaminacióperestimacióacàrrecdelesquantitatsabocadesenelsmedisnaturals.

• Reial Decret 849/1986, de 11 d'abril, d'aprovació del Reglament de DominiPúblicHidràulic,quedesenvolupaelstítolspreliminarsI,IV,V,VIiVIIdelaLlei29/1985,de2d'agost,d'aigües.

• Ordre de 19 de febrer de 1987, per la qual s'estableixen normescomplementàriesenmatèriad'utilitzacionsd'abocamentsd'aigüesresiduals.

• Decret328/1988,d'11d'octubre, pel qual s'estableixennormesdeproteccióaddicionals enmatèria de procediment en relació amb diversos aqüífers deCatalunya.

• Llei 5/1991, de 4 de juny, sobre el desenvolupament legislatiu en matèriad'evacuacióitractamentd'aigüesresiduals.

• Reial Decret 484/1995, de 5 de març, sobre les mesures de regularitzaciód'abocamentsd'aigüesresiduals.

• Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s'aprova el reglament dels tributsgestionatsperl'AgènciaCatalanadel'Aigua.

• Llei 10/2000, de 7 de juliol, d'ordenació de transport en aigües marítimes icontinentals.

• ReialDecretLegislatiu1/2001,de20dejuny,pelquals'aprovaeltextrefósdelaLleid'Aigües.

• ReialDecret3/2003,de4denovembre,pelqualesvaaprovareltextrefósdelalegislacióenmatèriad'aigüesdeCatalunya.

• Ordre MAH/122/2004, de 13 d'abril, pel qual s'aproven els models dedeclaraciód'abocaments.

• Reial Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el reglament delsserveispúblicsdesanejament.

Legislacióreferidaaresidussòlids:

• Decret64/1982,de9demarç,pelqual s'aprova la reglamentacióparcialdeltractamentdedeixallesiresidus.

• Ordrede17d'octubrede1984sobreclassificacióderesidusindustrials.

• Decret 142/1984, d'11 d'abril, de desplegament parcial de la Llei 6/1983,d'abril, sobre residus industrials.Modificat per la resolució 237d'octubre de1999.

• Llei20/1986,de14demaig,bàsicaderesidustòxicsiperillosos.



MEDIAMBIENT9

• Resolució del consell, de 7 demaig de 1999, sobre la política enmatèria deresidus.

• Decretlegislatiu2/1991,de26desetembrede1991,pelquals'aprovaeltextrefósdelalegislacióvigentenmatèriaderesidusindustrials.

• Llei6/1993,de15dejuliol,reguladoraderesidus

• Resoluciódelconsellde14defebrerde1997sobrel'estratègiacomunitàriadegestióderesidus.

• Llei10/1998,de21d'abril,deresidus.

• Resolucióde17denovembrede1998,sobrelapublicaciódelCatàlegEuropeudeResidus(CER).

• Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de Residus deCatalunya(CRC).ModificatpelDecret92/1999,de6d'abril, iper laresolucióde27d'octubredel1999.

• ReialDecret952/1997,de20dejuny,pelqualesmodificaelreglamentdelaLlei 20/1986, de 14 de maig, bàsica de residus tòxics i perillosos, aprovatmitjançantelReialDecret833/1988,de20dejuny.

• Decret161/2001,de12dejuny,demodificaciódelDecret201/1994,de26dejuliol,reguladordelesrestesialtresresidusdeconstrucció.

• Llei26/2007,de23d'octubre,deresponsabilitatmediambiental.

• Llei22/2011,de28dejuliol,deresidusisòlscontaminat.

Legislacióreferènciaalacontaminacióacústica:

• Resolucióde30d'octubrede1995,pelquals'aprovaunaordenançamunicipaltipusreguladoradelsorollilesvibracions.

• Llei3/1998delaintervencióintegraldel'administracióambiental.

• Directiva2002/49/CE,delParlamentEuropeu idelConsell,del25de junyde2002,sobrel'avaluacióigestiódelsorollambiental.

• Llei16/2002,de28dejuny,deprotecciócontralacontaminacióacústica.

• Llei37/2003del17denovembre,sobreelsoroll.

• Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per al'elaboraciódelsmapesdecapacitatacústica.

• Decret176/2009,pelquals'aprovaelReglamentdelaLlei16/2002,de28dejuny, de protecció contra la contaminació acústica, i s'adapten els seusannexos.

• Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criterisambientalsideecoeficiènciadelsedificis.

• ReialDecret1675/2008,de17d'octubre,pelqualesmodificaelReialDecret1371/2007, de 19 d'octubre, pel qual s'aprova el document bàsic "DB-HRProteccióenfrontdel soroll "delCodi tècnicde l'edificació iesmodificaelReial Decret 314/2006, de 17 demarç, pel qual es aprovo el Codi Tècnic del'Edificació.



MEDIAMBIENT10

• Ordre VIV/984/2009, de 15 d'abril, per la qual es modifiquen determinatsdocuments bàsics del Codi Tècnic de l'Edificació, aprovats pel Reial Decret216/2006,de17demaig,ielReialDecret1371/2007,de19octubre.

• Reial Decret 524/2006, de 28 d'abril, pel qual es modifica el Reial Decret212/2002,de22defebrer,pelqualesregulenlesemissionssonoresal'entornproduïdesperdeterminadesmàquinesd'úsal'airelliure.

• ReialDecret889/2006,de21dejuny,pelqualesregulaelcontrolmetrològicdel'estatsobreelsinstrumentsdemesura.

• Ordre ITC/2845/2007, de 25 de setembre, per la qual es regula el controlmetrològic de l'estat dels instruments destinats a lamesura del so audible idelscalibradorsacústics.

Legislacióreferènciaalacontaminaciólumínica:

• Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administracióambiental.

• Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a laprotecciódelmedinocturn.

• Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglamentelectrotècnicperabaixatensió.

• Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament deDesenvolupamentdelaLlei6/2001,de31demaig,d'ordenacióambientaldel'enllumenatperalaprotecciódelmedinocturn.

• ReialDecret1890/2008,de14denovembre,pelqual s'aprovaelReglamentd'eficiència energètica en instal·lacions d'enllumenat exterior i les sevesinstruccionstècniquescomplementàriesEA-01aEA-07.

6.3.2. NORMATIVAAPLICABLE

NormativaEuropea

• Decisió2011/832/UEdelaComissiódel7dedesembrede2011,relativaaunaguia sobre el registre corporatiu de les organitzacions de la UE, de tercerspaïsos ide l’àmbitmundial,d’acordambelReglament(CE)nº1221/2009delParlament europeu i del Consell, relatiu a la participació voluntària deorganitzacionsenunsistemacomunitaridegestióiauditoriamediambiental.

• Reglament (CE)nº1221/2009del Parlamenteuropeu i del Consell del 25denovembrede2009, relatiua laparticipacióvoluntàriad’organitzacionsenunsistemacomunitarisdegestióiauditoriamediambiental,pelqualesderogaelReglament (CE) 16/2001 i les Decisions 2001/681/CE i 2006/193/CE de laComissió.

• Decisió2013/131/UEdelaComissióde4demarçde2013,pelquals’estableixlaGuiadel’usuarienelqualfigurenelspassosnecessarisperparticiparenelsEMASd’acordambelReglament(CE)nº1221/2009.



MEDIAMBIENT11

NormativaEstatal

• ReialDecret815/2013,de18d’octubre,quedesenvolupa laLlei16/2002,deprevencióicontroldeintegratdelacontaminació.

• Llei5/2013,del’11dejuny,quemodificalaLlei16/2002.

• Reial Decret 239/2013 del 5 d’abril, per el que s’estableixen les normes perl’aplicació del Reglament (CE) nº 1221/2009 del Parlament Europeu i delConsell,de25denovembrede2009,relatiualaparticipacióvoluntàriadelesorganitzacionsenunsistemacomunitaridegestióiauditoriamediambientals,ipelqueesderogaelReglament(CE)nº761/2001ilesDecisions2001/681/CEdelaComissió.

• ReialDecret220/1995del28dedesembre,pelques’aprovaelReglamentdelesInfraestructuresperlaQualitatiSeguretatIndustrial.

NormativaCatalana

• Llei20/2009,deprevencióicontrolambientaldelesactivitats.

• Ordre MAH/611/2010, de 23 de desembre, de tramitació electrònica delsprocedimentsdeintervencióadministrativadelesactivitatsidel’annexIdelaLlei20/2009.

• Decret115/1996,de2d’abrildedesignaciódelorganismecompetentprevistenelReglamentCE1836/1993,delConsell,de29dejuny,relatiuaauditoriesmediambientals i determinació de les activitats de les actuacions per a ladesignaciódelaentitatdeacreditaciódeverificadorsmediambientals.

6.4. AVALUACIÓDELIMPACTEAMBIENTAL

Les activitats, amb les instal·lacions corresponents o les parts de les instal·lacionscorresponents,quees trobenenunmateixestabliment i relacionadesen l’annex I.1 s’hadesotmetre a l’autorització ambiental amb l’avaluació d’impacte ambiental del departamentcompetentenmatèriademediambient.

L’avaluació de l’impacte ambiental o EIA és un instrument preventiu de gestióambiental,presentenlamajorpartdeleslegislacionsambientals.

És un procediment tècnic i participatiu, per la identificació i valoració de lesconseqüències ambientals amb la finalitat d’eliminar, mitigar o compensar els impactesambientals negatius. També permet habilitar i fonamentar l’adopció d’una decisió del’autoritatambienta,tenintencomptel’admissibilitatdelsimpactesambientalsresidualsdelaconstrucció,operació i tancamentdelprojecte. LaEIAésun instrumentdegestióambientalcomprensiu de tots els aspectes ambientals de les iniciatives econòmiques i socials, quequedensubjectesaunconjuntd’autoritzacions.



MEDIAMBIENT12

Elcontingutdel’Estudidel’ImpacteAmbientalapareixenreflectidesenelRealDecretLegislatiu1/2008,de l’11degener, pel que s’aprovael text refósde la Llei deAvaluaciódeImpacteAmbientalhadecontenir,almenys,lessegüentsdades:

• Descripciógeneraldelprojecteiexigènciesprevisibleseneltemps,enrelacióamb la utilització del sol i d’altres recursos naturals. Estimació dels tipus iquantitatsderesidusabocatsiemissionsdematèriaienergiaresultants.

• Unaexposiciódelesprincipalsalternativesestudiadesiunajustificaciódelesprincipals raons de la solució adoptada, tenint en compte els efectesambientals.

• Avaluació dels efectes previsibles directe o indirectes del projecte sobre lapoblació,lafauna,laflora,elsol,l’aire,l’aigua,elsfactorsclimàtics,elpaisatgei els bensmaterials, inclosos el patrimoni històric artístic i l’arqueològic. Aixímateix,s’entendràalainteraccióentretotsaquestsfactors.

• Mesures previstes per reduir, eliminar o compensar els efectes ambientalssignificatius.

• Programadevigilànciaambiental.

• Resumdel’estudiiconclusionsenterminisfàcilmentcomprensibles.Enaquestcas, informe, de les dificultats informatives o tècniques trobades enl’elaboraciódelmateix.

LarealitzaciócompletadelEIAquedaforadel’abastdelpresentprojecte.Encaraqueesdescriuranalgunsdels impactesmésimportantsi lessevesrespectivesmesuresperpoderminimitzar-losigestionar-los.

6.4.1. IDENTIFICACIÓIMESURESPREVENTIVESDELSIMPACTESAMBIENTALS

Esdefineixcomimpacteambientall’efectecausatperunadeterminadaactivitatsobreelmediambient.Elfuncionamentdelaplantageneraunesemissionsliquides,gasosesisòlidesqueprovoquenqueesprodueixiaquestimpacteis’had’intentarminimitzar.

A més per a que tota la planta funcioni correctament es generen altres residus isubproductes,que s’hade saberquins són i ferun corresponentanàlisi perpoderdecidir sigestionar-losenlamateixaplantaoexternament.

Per tant, el que es farà tot seguit es fer un anàlisi de les emissions que generin unimpactenegatiuiamésesdonaranalgunstractamentsqueespuguinaplicar.

6.4.1.1. Emissionsatmosfèriques

EMISSIONSPROCEDENTSDELVENTEIGNORMALID’EMERGÈNCIA

Algunesdelesemissionsatmosfèriquesqueespodendonarenlaplantadeproducciópodenprovenirdelsistemadeventeigquetenenalgunsequips.



MEDIAMBIENT13

Els principals equips que tenen aquest sistema són els tancs d’emmagatzematge.Proporcionen contenidors de volum fix per emmagatzemar líquids transferits (ompliment ibuidatge)a travésdelsistemadecanonadesconnectades.Enqualsevol tancdesostre fix,elvolumpersobredelnivelldellíquidesconegutcoml’espaidevapor.

Per motius de seguretat, els tancs han d’estar equipats amb dispositius de venteigcorrectamentdissenyats iespecificats, jaque lesacumulacionsexcessivesdepressió i/vaporenl’espaidevaporpodenprovocardanysgreus.

Latemperaturadellíquidivaporsemmagatzematstambépodriaaugmentarsieltancs’exposaaunincendiextern.Espottransferirunaquantitatimportantdecalorielvolumdelsvaporsgeneratscomaresultatd’aquestacalorpotserconsiderable.Proporcionarunmedidedescarregaperaquestgranvolum.

SegonselMinisterid’Agricultura,AlimentacióiMediambientlesprincipalscausesperaqueelstancsatmosfèricsdesostrefixpodenalliberaremissionsgasosesatravésdelsistemadeventeigsónlespèrduesperrespiracióipertreball.

Lespèrduespertreballsónelresultatdelesoperacionsdiàriesdeltanc,elscanvisenel nivell de líquid són generats pel buidatge i ompliment. Els canvis en la temperatura delsvaporsilíquidsdeltancsónelresultatdelesvariacionsenlestemperaturesatmosfèriquesdel’ambient. La descàrrega del volum de vapor generats o la inspiració del volum de l’aire decompensació requerits durant aquestes activitats es defineix com venteig normal. Durantl’omplimentesprodueixenemissionscomresultatd’unaugmentdelnivelldellíquiddeltancipertant,faques’expulsivapor.Durantelbuidatgeelquepassaésquel’airequeentraaltancalretirarellíquidestrobasaturatdevaporis’expandeixielquefaqueessuperilacapacitatdel’espaidevapor.

Les pèrdues per respiració estan formades per l’expulsió de vapor a causa del’expansióilacompressiódevapor,provocadespelscanvisdetemperaturaipressió.Aquestespèrdues no provoquen variació del líquid en el tanc. Això és el cas delmonòxid de carboniutilitzatcomareactiuprincipaldelprocés,jaqueestractad’unfluidcompressible.

EMISSIONSPROCEDENTSDELAINERTITZACIÓ

Enelprocéshihasubstanciesquehandetrobar-seenestat inertpertaldeprotegiratmosferes amb risc d’explosió utilitzant un gas com el nitrogen, aquesta inertització es faprincipalment per seguretat i protegir els equips del procés. Les emissions produïdes peraquestgasespoderemetredirectamental’atmosferasensecaptractament.

Durant el procés de producció s’utilitza un sistema d’inertització creant unasobrepressió en el sistema per tal evitar l’entrada d’oxigen i que entri en contacte amb elsreactius i evitar risc d’inflamació i explosió durant l’emmagatzemament i manipulació deproductesquímics.



MEDIAMBIENT14

EMISSIONSDEGUDESALAVENTILACIÓDELAPLANTA

Hiha zonesde laplantaquees trobena l’interiord’edificis i s’hadecontrolarperaquehihagiunabonaventilacióisihihacapfuita,laventilaciós’hadeforçarcapal’exteriorievitant així la concentració de vapors. S’ha de mantenir tenir, a l’interior dels edificis, unatemperaturaadequada,unnivelld’oxigenconvenientinounahumitatexcessiva.

EMISSIONSPROCEDENTSDELLABORATORI

Perassegurarqueambelprocéselque s’obtééseldesitjatesportena termeunesanalítiques continues al laboratori, preses de diferents zones del procés. Els compostosutilitzats necessiten un sistema d’extracció localitzada per evitar que els contaminantss’expandeixinperlasala.

EMISSIONSPROCEDENTSDELACALDERA

Laplantadisposad’unacalderadevapor,necessàriaperapoderescalfaralgunsequipsdel procés, com són reboilers i bescanviadors. Aquesta utilitza gas natural com a fontd’energia, encara que és un combustible que emet poca quantitat de contaminants, lesemissionscausadesperlacombustióhandeserinferiorsalesindicadesenlanormativa.

La caldera es troba classificada com a tipus A (Decreto Ejecutivo No. 26789-MTSS:Reglamento de Calderas, La Gaceta N° 65 del 2 de abril de 1998), ja que la capacitat deproducciódevaporésdemésde7500kg/h.

Lapotènciatèrmicadelacalderaésdeuns11MWt,pertant,elslímitsd’emissióestanregitspelDecret319/1998de15dedesembre,sobre límitsd’emissiópera les instal·lacionsindustrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50 MWt. En la següent taula espresentenels límitsd’emissions (referits aun contingutd’oxigendel 3%)quepotproduir lacaldera.

Taula6-1Valorslímitd’emissiódecontaminantsatmosfèricsemesosperlacalderadevapor

CONTAMINANT LÍMITD’EMISSIÓ(mg/Nm3)

Òxidsdesofre(SO2) 300

Òxidsdenitrogen(NO2) 450MonòxiddeCarboni 100

Compostosorgànics 20

EMISSIONSPROCEDENTSDELPROCÉS

Durantelfuncionamentencontinudelaplanta,esgenerenunscorrentsresidualsdegas.Aquestscorrentsprovenend’unsseparadorsdefasequeestrobenenl’àrea200(PS-201)iell’àrea300(PS-301).Ambelsseparadorselqueespreténéseliminaralmàximelmonòxiddecarboniquepuguiquedariquenoafavoreixalasegonareacciódelprocés.Enlasegüenttaula



MEDIAMBIENT15

esmostrenelscorrentsques’handetractaramb lescorresponentspropietatsquepresentacadascun.

Taula6-2Propietatsdelscorrentsprocedentsdelprocésquecaltractar

CORRENT 18 22

Temperatura 10,0 10,0Densitat 12,4 1,6

Pressió 10,1 1,0Fraccióvapor 1,0 1,0

Cabalmàssictotal 131 462Cabalvolumètric 10,5 287,4

FRACCIÓMÀSSICA

MonòxiddeCarboni 0,93 0,49Metanol 0,00 0,04

FormiatdeMetil 0,07 0,47AlcoholBenzílic 0,00 0,00

MetòxiddePotassi 0,00 0,00

Aigua 0,00 0,00ÀcidFòrmic 0,00 0,00

6.4.1.2. Tractamentproposatperaemissionsatmosfèriques

Dos dels corrents residuals que hi ha durant el procés contenen principalmentmonòxid de carboni per a la protecció de la salut, el qual té un valor límit d’emissió de 10mg/m3(envigordesdel’1degenerde2005).Peraixòs’hadeferuntractamentpreviperaqueespuguiemetreal’atmosfera.

Hi ha disponibles diversos tractaments, per evitar emetre el mínim possible decontaminantsal’atmosfera:

• Absorció(rentadorshumits,absorcióensec):basenelseufuncionamentenelfetdequeelsgasosresidualsestancompostosdemesclesdesubstànciesenfase gasosa, algunes de les quals són solubles en fase líquida. En el procésd’absorció d’un gas, l’efluent gasos que conté el contaminant a eliminar esposaencontacteambunlíquidenelqueelcontaminantesdissol.

• Adsorció:elsgasosesretenensobreunasuperfíciesòlidacomaconseqüènciadereaccionsquímiques i/oforcessuperficials.Esprodueixunadifusiódesdelamassagasosa fins la superfícieexternadel sòlid ide lesmolèculesdelgasdinsdelsporósdelsòlidseguitdel’adsorciópròpiamentditadelesmolèculesdelsgasenlasuperfíciedelsòlid.

• Processosde combustió: constitueixunprocésapropiatpera l’eliminaciódecompostos orgànics transformant-los en diòxid de carboni i vapor d’aigua itambéésvàlidperdeterminadessubstancies inorgàniques.Lacombustiópotser:



MEDIAMBIENT16

- Espontània:es tractad’eliminargranpartdels gasosque són tòxics, s’haderealitzaraelevadatemperaturaiambtempsderetenciócontrolat

- Processoscatalítics:pertalderealitzar lacombustióatemperaturesmésbaixes, s’utilitza un catalitzador, pel general un metall de transiciódipositat en un matriu de aluminia. Un problema que presenta lacombustió catalítica és la del enverinament del catalitzador per algunessubstanciesenformadepartícules.

Permotiusenergètics ieconòmics,peratractarelscorrentsdegasosen laplantaesfarà una incineració tèrmica, suposa una disminució del volum i pes final dels residus ieliminació o reducció substancial de la perillositat dels mateixos. A més hi ha flexibilitatoperativa,degutaqueespodendonardiferentstemperatures,turbulències,tempssegonseltipusderesidu.

Aquestprocésconsisteixenescalfarunamescladecorrentdegasenpresenciad’aireooxigenper sobredel seupuntd’ignició imantenirunaelevada temperaturael tempsquesiguinecessaripercompletarlacombustióobtenintdiòxiddecarboniiaigua.

Elsoxidantstèrmicssónsistemesdissenyatspertractarresidusquímicsatravésd’unprocéscontrolatd’oxidacióquegeneraunproductefinalquepotseremèsal’atmosferasenseprovocarunmalefectepelmediambient.

L’oxidació tèrmica regenerativa recupera el calor dels gasos de fuita, per a que esmostraunaeficàciaenergèticamajorquelesoxidacionstèrmiquesnoregeneratives.Aquestesinstal·lacions utilitzen un llit ceràmic que es escalfat a partir d’un cicle previ d’oxidació.Aquestamassaceràmicaacumulacalorques’alliberadesprés,quanambeltemps,l’airefredpassaatravésd’aquestaceràmica.Ésadir,quetantl’airecalentcoml’airefredpasseneneltempspelmateixconducte,acontracorrent.Quan l’airecalentsurtde lacambrad’oxidació,passaper lapartceràmica,escalfa lamassa.Desprésd’uncerttemps,mitjançantunsistemadevàlvules, és l’aire fredelquepassaa travésd’aquestamassa ceràmica calenta,de formaqueestàmassaalliberacalorqueescalfal’airefredqueesdirigeixalacambrad’oxidació.

Figura6-1Esquemadelfuncionamentd’unRTO



MEDIAMBIENT17

Al tractar-se d’un procés de combustió i degut a la inflamabilitat dels compostos esdisposarà d’apagaflames de final de línia. Aquest s’empren com a dispositius de seguretat.L’aplicacióméstípicaésladeprevenirqueunaflamaexternaexistentenl’atmosfera,finaldelínia o en aquest cas dintre del RTO. En cas de les línies on es produeix venteig aquestsprotegeixenalstancsd’unaexplosió.

Respectealsgasosdelainertització,correntsformatspernitrogenil’airedeleslínies,degutalasevacomposiciósóncorrentsqueespodenemetredirectamental’atmosferasensenecessitatdetractament.

Les emissions referides als gasos de la caldera es podenminimitzar amb un controlòptim de la combustió, ja que l’impacte ambiental es defineix en l’alliberament dels gasosresultants,vapord’aiguaimonòxiddecarboni.

Degut a que les emissions poden ser òxids de sofre i òxids de nitrogen i tenen unaelevadaperillositat,s’handeferuncontrolsobreelsmateixosirespectaelslímitsestablerts.Unadelesaltresemissionsdelacombustióqueesprodueixenlescalderessónlespartículessòlidesiserianecessariinstal·larunfiltre.



MEDIAMBIENT18

FULLD’ESPECIFICACIONSDELRTO(OXIDACIÓTÈRMICAREGENERATIVA)



MEDIAMBIENT19

6.4.1.3. Emissionslíquides

Enaquestapartats’avaluaran lesemissions liquidesoresidussòlidsquepoderhaverenlaplantapèrduesqueespuguinproduirodurantelnormalfuncionamentdelamateixa,obé durant operacions de neteja o drenatge. Es poden produir pèrdues degut a accidents oincidents,comunsobreomplimentofuites,aquestesespodenevitartenintunbonsistemadecontrol.

EMISSIONSPROCEDENTSDELESPURGUES

Els sistemes de purgues són necessaris per evitar una sobre concentració d’unasubstàncianodesitjada.Nototselscorrentsdelprocéssón líquids,deguta la temperatura ipressióespodenformarvaporsiaixòs’hadetenirencomptealhoradedissenyarelsistemadepurgues.

EMISSIONSPROCEDENTSDELPROCÉS

Durant el funcionament continu del procés es formen dos corrents líquids queprovenendelreactordecarbonilacióidelacolumnadedestil·lació504,prèviamentrefredat.

Taula6-3Propietatsdelscorrentslíquidsproduïtsenelprocés

CORRENT 27 40

Temperatura 90,0 25,0Densitat 802,6 945,8

Pressió 45,0 1,0Fraccióvapor 0,0 0,0

Cabalmàssictotal 1215 1544

Cabalvolumètric 1,5 1,6FRACCIÓMÀSSICA

MonòxiddeCarboni 0,01 0,00Metanol 0,37 0,06

FormiatdeMetil 0,62 0,00

AlcoholBenzílic 0,00 0,00MetòxiddePotassi 0,00 0,00

Aigua 0,00 0,82

ÀcidFòrmic 0,00 0,12

EMISSIONSPROCEDENTSDELLABORATORI

Durantelprocésdeproduccióesprenendiferentsmostresperasseguraruncorrectefuncionament de la planta, els anàlisis d’aquestes generen un residus líquids que s’han degestionarcorrectament.



MEDIAMBIENT20

AIGUAPLUVIAL

L’aiguadelaplujaesreculldetalmaneraqueespuguiutilitzarposteriormentcomaaiguadereg.Perevitarqueaquestas’acumulien llocs inadequatsésnecessari,enqualsevolindustria,canalitzariabocar-laallerapública.

Lesaigüessanitàriessónlesgeneradesperl’activitathumana,aquestesesconsiderensimilars a les domestiques es poden enviar a un col·lector comú connectat a la xarxa declavegueram.

DESCOMPOSICIÓDELCATALITZADOR

Enelprimer reactor s’utilitzauncatalitzadorambsoluciódemetanoldemetòxiddepotassielqueesdesactivamoltlentament.Endeterminadesocasionsesvapurgantelreactorpertald’anareliminantquantitatsdecatalitzadordesactivat,aquestestrobaràensolucióambmetanolialtresproductescomformiatdemetil.

EFLUENTLÍQUIDDELMANTENIMENTD’EQUIPSILÍNIES

Durant la neteja i manteniment dels equips i les línies que es fan per retirar lesimpureses i els contaminantsdel sistemaes generenun residus líquidsque s’hande tractaradequadament ja que es tracta de compostos químics que s’han de tractar com residusespecials.

EFLUENTLÍQUIDDELUBRICANTSDEMANTENIMENT

Tots els equips de la planta requereixen lubricació de les peces perquè funcionincorrectament.Aquestlubricantutilitzatprodueixunresiduqueafectaalmediambient.

EMISSIONSPROCEDENTSDELATORREDEREFRIGERACIÓ

El circuit de refrigeració és tancat, la qual cosa fa que hi hagi un impactemediambientalmenor, jaquenomés cal reposar lespèrduesdel circuit. Lespèrduesqueespuguinproduirsónlesevaporades,lesfuitesquepuguinhaver-hienelcircuitilespurguesdela torre necessàries per mantenir la concentració de sals en el límit requerit. L’aspectemediambientalmésimportantésl’augmentdelaconcentraciódesals,provocatsenzillamentperquèl’aiguaques’evaporaenlatorreenaiguapura,quedantqualsevolsubstanciaenl’aiguaquequedaenlabalsa,ipertant,augmentalaconcentració.

Perevitarunaexcessivaconcentraciódesals,sòlidsdissoltenimpuresesarrossegadesper l’aigua i que donin origen a greus problemes d’operació es fan sistemes de purga quepermetextreurequantitatsd’aiguademaneraperiòdicaocontinuadelatorre.



MEDIAMBIENT21

6.4.1.4. Tractamentsproposatsperaemissionslíquides

Lesaigüespluvialsesrecolliranenlaxarxadedrenatgesuperficialdurantepisodisdepluja,abansdequeesbarreginambaigüesnegres.Laplantatézonesverdesicomunsi,pertant, s’ha d’emmagatzemar, a través de depòsits, les aigües pluvials es recolliran en lescobertes. En particular, es recolliran les aigües pluvials del sostre i terrats del propi edifici ialtressuperfíciesimpermeablesnotransitadespervehiclesnipersones.

Seran utilitzades com aigua per a reg dels jardins, neteja dels interiors i exteriors,cisternesdevàtersiqualsevolaltreúsadequatalessevescaracterístiques.Aquestaaiguahade respectar les normatives de qualitat de les aigües de bany en els termes de la legislaciónacionalidelesdirectiveseuropeesaplicables.

Hihauràunsdeterminantsefluentsqueesportaranqueesgestionaranexternamentmitjançantungestorautoritzat.Elsefluentssónelslubricantsutilitzatsperalfuncionamentdela maquinaria, residus líquids de laboratori, els sistemes de purga o al sobre omplimentaccidental, líquids de neteja dels equips i les línies del procés i el catalitzador desactivat.Aquestsefluentss’emmagatzemaranseparadamentenrecipientstancatsienunazonaonespuguinrecollirelspossiblesvessamentsquehipuguinhaver.

Figura6-2Exempledecontenidorperaemmagatzemarsubstanciesperilloses

SegonslaLlei22/2011,de28dejuliol,deresidusisolscontaminatsladuraciómàximad’emmagatzematge ha de ser de sis mesos, en excepcions, l’òrgan competent de lesComunitats Autònomes on es porta a terme dit emmagatzematge, per causes degudamentjustificadesisemprequeesgaranteixilaprotecciódelasaluthumanaielmediambientpodràmodificar aquest termini. Durant l’emmagatzematge els residus perillosos hauran d’estarenvasatsietiquetatsd’acordalesnormesinternacionalsicomunitàriesvigents.

Les torres de refrigeració generen uns residus on la composició d’aquests ésbàsicament sals, si s’analitza i la concentració de sals no supera els límits d’abocamentpermesos es poden dirigir directament cap a la xarxa de clavegueram (mantenint els altresvalorsdintredellímitd’abocament),laconductivitatmàximahadeserde6.000µS/cm.Sipel



MEDIAMBIENT22

contrarielslímitsessuperen,aquestefluentesdirigeixcapalabassad’homogeneïtzaciódelaquedisposalaplanta.

Acontinuacióespresental’esquemadedepuraciódelesaigüesresidualsquegeneraelprocésdeproducciódelaplanta.Elscorrentstractatsenaquestsequipssónels27iel40elsqualscontenenmajoritàriamentaiguaiformiatdemetil,ambpetitesquantitatsd’àcidfòrmicimetanol.

Ladepuradoratédueslíniesdefuncionament:lalíniad’aigüesquecorresponalapartdelprocésdedepuracióqueescentraúnicamenteneltractamentdelesaigüesresidualsilalínia de fangs, que s’encarrega de tractar els fangs reduint-los al màxim i fent-los menyscontaminants.

Figura6-3Esquemadelprocésdedepuraciódelsefluentslíquidsdelprocésdeproducciód’àcidfòrmic

Homogeneïtzació: aquesta s’utilitzaper aminimitzar les variacionsde certs correntsd’aigua residuals, per tal d’aconseguir una corrent mesclada, amb un cabal relativamentconstant,quesiguielquearribialaplantadetractamentiperminimitzarlesvariacionsdelaDBO de l’efluent als sistemes de tractament. Amb aquest propòsit s’utilitzen tancsd’homogeneïtzaciódenivellconstantovariable.



MEDIAMBIENT23

Es pretén eliminar les variacions de cabal i concentració que puguin haver-hi delscorrents residuals. En aquesta primera etapa amés es pretén eliminar els problemes de lavariaciódelpHdegutalespetitesquantitatsd’àcidquepuguitenir,aquesttractamentesfaràambl’addiciódelaquantitatcorresponentdehidròxiddesodiperaneutralitzarlesaigües,jaquelavidaaquàticaésmoltsensibleavariacionsdepHforad’unintervalproperapH=7.

Reactor biològic airejat: l’objectiu principal és reduir el total dels fangs que s’hand’evacuarposteriorment.Aquestareduccióéselresultatde laconversió,peroxidació,d’unapartsubstancialdelfangenproductesvolàtils.

Aquestmètodeesconeix tambéperoxidació total,ésunamodificaciódelprocésdefangs actius. La principal idea de la aeració prolongada, es prologar la quantitat de fangaresidual.Això s’aconsegueixaugmentantel tempsde residencia;d’aquestamanerael volumdel reactor es comparativament major que el requerit en el procés convencional de fangsactius.

Decantador secundari: en aquest decantador les partícules petites en suspensiós’aglomeren, generant flòculs fàcilment sedimentables. Aquest fang està format bàsicamentdemicroorganismesques’hanescapatdelreactorbiològic.L’aiguaques’obtéespotenviarallerapublicaielssòlidsquepuguinquedarvanaltractamentdefangs,quecorresponenalessegüentsetapesdescrites.

Espessidorpergravetat:elqueespreténenaquestaunitatésaconseguirunamajorconcentració de fangs. Reducció de volum en tancs de sedimentació o flotació, segons lanaturalesadelfang.Ambaquestsistemas’aconsegueixreduirelcostenergèticielvolum,pertanttambél’econòmic.

Decantadorde fangs: delquees tractaésdecondicionarels fangsabansde la sevadeshidratació per l’addició de Cal i FeCl3. Al afegir aquests productes químics el ques’aconsegueixésqueesdesestabilitzi lasuspensiócol·loïdal,aquestcoagulantsproporcionenunacàrregaelèctricacontrariaaladelcol·loide.

Filtredepremsa:ambaquestsfiltreselqueesfaescomprimirideshidratarelssòlids.L’aiguaclarificadaes recirculaa labassad’homogeneïtzació iels fangssecss’envienagestióexterna.

6.4.1.5. Emissionssòlides

RESIDUSSÒLIDSASSIMILABLESAURBANS

Aquestsresidusencaraqueesprodueixinenlaindustriaespodenconsiderardetipusurbans.SegonslaLlei22/2011,de28dejuliol,deresidusisolscontaminats,esdefineixcomresidusurbans,elsgeneratsenelsdomicilisparticulars,comerços,oficinesiserveis,aixícomtots aquells que no tinguin la qualificació de perillosos i que per la seva naturalesa ocomposició poden assimilar-se als produïts als llocs o activitats anteriors. S’inclouen enaquesta categoria els residus que es generen d’aparells elèctrics i electrònics, roba, piles,



MEDIAMBIENT24

mobles i runes procedents d’obres de construcció i reparació. Tindran la consideració deresiduselsprocedentsdenetejaizonesverdes.

Dinsd’aquestacategoriaespoden incloureresidusrecollitsdemaneraselectivacompapericartró,vidre,plàstic,etc.

ABSORBENTSIROBAPROTECTORACONTAMINADA

En qualsevol situació que es produeixi un vessament s’ha d’evitar que aquests’expandeixi utilitzantmaterial absorbent com draps de neteja o paper. Amés la roba queutilitzinelstreballadorspotquedacontaminadaambelsresidus.Pertant,totelmaterialquehagi estat en contacte amb productes que requereixin un determinat control s’hauran detractar.

DESCOMPOSICIÓDELCATALITZADOR

El catalitzador utilitzat en el primer reactor reacciona en petita quantitat amb elformiatdemetil iaixòprovocaqueesforminsalsdeformiatdepotassi iprecipitaalfonsdereactor.Aquestssòlidsestraurandelreactorenlesparadesdemantenimentdelsequipsi lasevagestióesfaràexternament.

REÏNESDELADESCALCIFICACIÓ

Aquestesesregenerenmitjançantaiguasaturaensalcomunainoesgeneraunresidusòlid,encaraquepotocórrerquepermotiustècnicsidemanteniments’hagindesubstituir.

ENVASOSCONTAMINATS

Tots els residus metàl·lics i plàstics que hagin estat en contacte amb substanciesperilloseshandetractar-secomresidusespecialsis’handetractarabansdeladisposiciófinal.

6.4.1.6. Tractamentsproposatsperaresidussòlids

Eltractamentderesidussòlidsesfaràexternamentmitjançantgestorsautoritzats.Had’haver-hiunespaicondicionatpelseuemmagatzematgeiesgestionaràambladocumentaciócorresponentencadacas.

Elsresidusgeneralss’abocaranenunacompactadoramòbil.Pera larestaderesidusassimilables a urbans es disposa de contenidors selectius. Els absorbents es recolliran enbidonsdeplàsticambtapaballesta,lessalsdeformiatdepotassis’abocaranenuncontenidorde2m3ambtapaielsenvasosmetàl·licsoplàsticsquehagincontingutsubstanciesperillosesesposaranenestructuresdeIBCsenseelcosdeplàstic.

La política ambiental de la planta pretén desenvolupar un treball on es previngui,redueixiielimini,semprequeespuguil’impacteambientaldelestasques.Peraquestaraóestindràencomptelajerarquiaenlagestiódelsresidusindustrials.



MEDIAMBIENT25

Figura6-4Piràmideperalagestióderesidusindustrials

6.4.1.7. Contaminacióacústicailumínica

La contaminació lumínica es defineix segons la llei 34/2007, de 15 de novembre, dequalitatdel’aireiprotecciódel’atmosfera,comelresplendorlluminósnocturnproduïtperladifusióireflexiódelallumenelsgasos,aerosolsipartículesensuspensióenl’atmosfera,quealteralescondicionsnaturalsdeleshoresnocturnes.

Les Administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, promouran laprevenció i reducció de la contaminació lumínica, amb la finalitat d’aconseguir els següentsobjectius:

• Promoure un ús eficient de l’enllumenat exterior, sense detriment de laseguretatques’hadeproporcionaralsvianants,vehiclesilespropietats.

• Preservaralmàximpossiblelescondicionsnaturalsdeleshoresnocturnesenbeneficialafauna,lafloraielsecosistemesengeneral.

• Preveure,minimitzaricorregirelsefectedelacontaminaciólumínicaenelcelnocturn.

• Reduir la intrusió lumínica en zones diferents a les que es pretén il·luminar,principalmentenentornsnaturalseinteriord’edificis.

La contaminació acústica és l’excés de so que altera les condicions normals del’ambientenunadeterminadazona.

Elsmapesdecapacitatacústicafixenelsobjectiusdequalitatsonoradelterritoripercadazona,pertresperíodestemporalsdiferenciats:dia,tardainit,ontambés’incorporenelsusosdelsol.

També hi ha unmapa de protecció contra la contaminació lluminosa en Catalunya.S’inclouen quatre zones de protecció atenent a la necessitat de mantenir una correcta



MEDIAMBIENT26

il·luminacióenaquelles zonesenqueesdesenvolupa l’activitathumana i per altrebanda laprotecciódelsespaisnaturalsilavisiónaturalnocturnadelcel.

Esconsiderenquatretipologiesdeprotecciódelmedicontralacontaminaciólumínica:zonesdeprotecciómàxima,E1;zonesdeproteccióalta,E2;zonesdeprotecciómoderada,E3izonesdeprotecciómenor,E4.

SegonselmapadelaGeneralitatdeCatalunya,lazonaonesrobainstal·ladalaplantaesclassificacomazonaE3.

6.4.1.8. Prevenciódelacontaminacióacústicailumínica

Perpoder reduir la contaminació lumínicaes segueixenelsprincipisde il·luminaronsiguinecessari,ambelquesiguinecessari,quansiguinecessari idelaformamesadequadaieficient.

Les instal·lacions i aparells d’il·luminació exterior han de complir vars requisits perprevenir la contaminació lumínica i afavorir l’estalvi i l’aprofitament de l’energia.No noméss’aconsegueixunestalvidel’energia,sinóquenoinflueixenelconfortnienlaseguretat.

La planta es troba en funcionament durant tot el dia i per tant, d’il·luminació del’exterioresnecessàriais’hadeseguirlaregulacióhoràriad’il·luminacióexterna.

Pelquerespectealacontaminacióacústica,lanormativaregulaelsnivellsd’immissióproduïts per activitats tant en l’interior com en l’exterior de la planta (Llei 16/2002). Lesmesures per reduir els nivells d’immissió esmantenir, sempre que sigui possible, els equipsamb parts rotatòries dintre dels edificis tancats i allunyar el procés productiu dels carrersprincipals.

6.5. BIBLIOGRAFIA

1.BOE.Ministerio de la Presidencia, BoletínOficial del Estado.Gobierno de España.[Enlínea]AgenciaEstatal,2016.www.boe.es.

2. EERSE. Estrategia Española de Responsabilidad Social de las Empresas. [En línea]2016.www.empleo.gob.es.

3.MAGRAMA.MinisteriodeAgricultura,AlimentaciónyMedioAmbiente. [En línea]GobiernodeEspaña,2016.www.magrama.gob.es.

4. EMAS/ISO, SGMA. Sistema de Gestión Medioambiental. [En línea] 2016.www.idepa.es.

5. DEC. Departament d'Empresa i Coneixement. Empresa i Ocupació. [En línea]GENCAT,2016.www.empresaiocupacio.gencat.

medi ambient - dipòsit digital de documents de la uab · i respectuós amb la cura del medi...

Documents