ISS

N1760-1

398

No104 - ESTIU DEL 2013 - 2€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY

PARTICIPA - CÒMICS - EL CAUTXÚ - L’OCCITÀ - JOCS - XARXES SOCIALS

Am

bl’a

jud

ad

e:

Mil Dimonis és una publicació del’APLEC (Associació per al’ensenyament del català).

RC 491986659IInformacions, abonaments:

04 68 66 22 11APLEC, Universitat de Perpinyà,Casa dels Països Catalans, P1,

66860 Perpinyàaplec@aplec.cat - www.aplec.cat

mildimonis@aplec.cat Preu de l’abonament a l’any:

Catalunya Nord i estat francès: 10€ Resta de Països Catalans: 15€

Directora de la publicació: Miquela Valls.

Redactora:Myriam Almarcha París.

Comissió editorial, traducció i correcció:

M. Valls, P. Narach, M. AlmarchaParís, A. Baylac Ferrer, X. Beltran.

Paginació: APLEC.

Imprenta: Enrich, 66000 Perpinyà

Difusió: Routage Catalan: 04 68 92 88 00

routagecatalan@wanadoo.frTiratge:

3500 exemplars. Mensual en català.

Amb el suport de:

Una

pu

blic

aci

ó d

e:

SORTIDES AMB L’APLEC!SORTIDES AMB L’APLEC!

P.2

Il·lustració de la portada:Carles Ballesteros

CLASSE BLAVA A L’ESTARTITEnguany,elsalumnesbilingüescom elsalumnesmono-

lingües de l’escola d’Alembert 1 de Perpinyà han marxat de classe blava al “Centre Mar-cel Maillot de L’Estartit”. Han descobert estrelles de mar, crancs, eriçons de mar,petxines… Han fet jocs sobre la platja i fabricat conserves d’anxoves. Sense descuidarque han pogut jugar als pirates i fer la festa. L’estada els ha agradat molt i han estatcontents. Moltes gràcies a l’APLEC, al Consell Regional, al Servei dels Afers Catalans i al’ajuntament de Perpinyà d’haver subvencionat aquest projecte. Moltes gràcies tambéals monitors i acompanyants que han fet una excel·lent feina d’animació i que han per-mès una immersió dins la llengua catalana.

Classe blava realitzada per L. Casals i C. Bernadi

COLÒNIES A LA BISBAL I ENCONTRE AMB ELS

CORRESPONSALS SUD-CATALANS

La setmana del 8 al 12 d’abril, tres classes deCE2, CM1 i CM2 de l’escola H. Rigaud de Per-pinyà van encontrar llurs corresponsals del’escola Bel Air de Sant Pere de Ribes a Cata-lunya sud, més precisament a la Bisbal d’Em-pordà.

Durant aquesta estada, nins i nines van poderpracticar el català i participar junts a diferentstallers manuals (rajoles, ceràmiques,…) oesportius (excursions, jocs d’orientació). També van experimentar amb el magníficPou de glaç on van preparar granissat de lli-mona. Aqueixa setmana molt rica en activi-tats es va acabar per un «joc de pista» a laciutat de Girona on, tot passejant, tothom vapoder descobrir la riquesa i els nombrosos mo-numents de la vila.

Intercanvi realitzat per E. Margail, M. Teixidor i L. Reynaud

FREDOLIC

P.3Trad. ABF

RACÓ DE LES LLENGÜESRACÓ DE LES LLENGÜES

O en català: «L’occità, què ésaixò?» Ja pots veure la granproximitat entre les duesllengües! Sovint se diu que ésuna llengua «germana» del ca-talà. De fet, dues personesque parlen, una en occità il’altra en català, se podencomprendre. «Occità» ve delmot que serveix per dir «sí»:òc, en occità.

LL’occità existeix des de fa mésde mil anys i és una llenguaque cobreix un gran territori.És present a 7 regions fran-ceses: Llenguadoc (Montpel-ler), Migdia-Pirineus (Tolosa),

Provença (Marsella), Aquitània (Bordeus), Roine-Alps (Valença), Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), Llemosí (Lle-motges). També és llengua parlada a Itàlia i a la Catalunya Sud (Vall d’Aran) on és llengua oficial.

TROBADORSL’occità té una de les primeres grans literatures d’Euuropa amb elss escriptors del’Edat Mitjana. Són els trobadors occitans que van inventar l’amor coortès amb unapoesia refinada. A l’any 1000 tot Europa llegeix i escriu en occità. A una èpocamés recent, un escriptor de llengua d’oc, el provençal Frederic Mistral, obté elpremi Nobel de Literatura el 1904. És autor de Mirèia i del diccionari més ric occità-francès, Lou Tresor dóu Felibrige.

A casa nostra també se parla occità: a la comarca delFenolledès (Fenolhedés en occità), la regió de SantPau.

L’OCCITAN, QU’ES AQUÒ�

Frederic Mistral (a dreta) a costat d’Alfons Daudet.

Guillem de Cabestany, trobador català famós per lallegenda del cor menjat.

P.4

Bandera occitana

P.5

JOCSJOCS

Pichon

Crompar

N’i a pro

Aquò

Bonjorn

Carrièra

Diluns

Ongan

Fuòc

Petit

Adéusiau

Això

Bon dia

Carrer

Casa

Ostal Foc

Comprar

Enguany

Dilluns

N’hi ha prou

TROBA ELS EQUIVALENTS CATALANS DELS MOTS OCCITANS SEG�ENTS�

Adishatz

Trapar

Trobar

Got

Veire

Espital Malalt

Orella

Aurelha

Hospital

Malaut

RaïmVotz

Veu

Mai

MésRasim

1

3

2

4

5

6

1

2

3

4

5

6

De qui són aqueixesbanderes� Escriu elnom del país

NATURA

DDe cautxú n’hi ha a pertot! N’hi ha en els pneumàticsde les votures, els mobles, els vestits, els joguets, elsguants, els isolants per als aparells elèctrics i dinsd’una gran quantitat de coses que utilitzem cada dia.

D’ON VE EL CAUTXÚ?

El cautxú se fabrica ambel làtex que raja de l’he-vea. L’hevea és un arbred’Amèrica del Sud quepot arribar als 30 metresd’alçada a l’Amazònia. Perobtenir el làtex, cal fer un talla l’escorça (o rusca) de l’arbre i ellàtex raja. Però el làtex no és pas saba. La saba no-dreix l’arbre, mentre que el làtex, produït per l’es-corça, el protegeix com ho fa la reïna per als pins oels avets. Si l’escorça és nafrada el làtex, o la reïna co-agulen, impedint els paràsits d’endinsar-se en el cos del’arbre.

Ara bé, per recollir el làtex, cal saber tallar com cal larusca de l’hevea: se’n diu “fer sagnar” l’arbre. Unahevea pot produir durant una trentena d’anys. Ellàtex s’obté líquid o coagulat.

QUÈ SE’N FA?Les peces de cautxú dins d’un vehicle són nombroses.N’hi ha força dins dels motors. Arreu del món se’nconsumeixen 22 milions de tones cada any, la meitatamb lààtex natural.El primer productor de làtex d’hevea és Tailàndia. Lamajor part de la producció de làtex arriba del sud-estd’Àsia (Indonèsia, Malàisia), però també n’hiha al Brasil i a l’Àfrica. A Tailàndia són sobre-tot petits propietaris i petits productors ques’hi dediquen. Molta gent viu gràcies aaqueixa producció.

L’ARBRE Q

Aquestarbre que plora

llàgrimes de líquidblanc és l’hevea, “cao

tchu” en llengua quítxua,que vol dir arbre queplora. D’aquí el nos-

tre “cautxú”

P.6

Heveea Birmàn

PRODUCCIÓ ANTIGALes poblacions d’Amèrica del Sud utilitzaven el làtexmolt abans de l’arribada dels europeus. Amb la indústria s’ha transformat el làtex i s’ha inven-tat el cautxú que ha permès fabricar els primers vestitsimpermeables, els guants, les botes i sobretot elspneumàtics.

L’any 1770 es fabriquen les primeres gomes de cautxúper esborrar. Els primers teixits impermeables arribenel 1790: se submergia el teixit dins un bany de làtexmesclat amb trementina.

És a la fi del segle XIX que s’inventa el pneumàtic in-flable. Calia molt de cautxú per proveir la indústria del’automòbil. Llavors el cultiu de l’hevea es va desen-volupar.

Durant la primera guerra mundial, com que el làtexera rar, s’inventa el cautxú sintètic. No té les mateixesqualitats que el natural i no el pot reemplaçar a per-tot arreu.

QUE PLORA

Text del David Grosclaude

Fotos de la Christine Maddalena

s nia

El làtex éstreballat i

secat

P.7

P.8

TECNOLOGIATECNOLOGIA

LLes xarxes socials són cada cop més nombrroses a Internet i tenen moltd’èxit. Les unes es fan coompetència, les altres han decidit d’especialit-zar-se. Ara bé, el principi és sempre el mateix: posar la ggent en rela-ció, agrupar els amics per coompartir informacions, fotos, vídeos…

LES XARXES SOCIALS ESPECÍFIQUESPer tenir menys concurrència, algunes xarxes socials han decidit

de cobrir un domini específic. MMyyssppaaccee, per exemple, és mésconegut per la seva xarxa d’artistes mu-sicals. D’altres s’han especialitzat en

el suport multimèdia. Per YYoouu TTuubbee,per exemple, és el vídeo. Per FFlliicckk RR és la

foto. D’altres han trobat una utilitat particu-lar, com ara TTwwiitttteerr que serveix per a compartir actualitats, o tambéVViiaaddeeoo i LLiinnkkeeddiinn que són les xarxes de relacions professionals. Sovint,les xarxes especialitzades s’associen entre elles o amb les xarxes socialsmés generals.

LLEESS XXAARRXXEESS SSOOCCIIAALLSS GGEENNEERRAALLSSLa missió d’aquestes xarxes socials és que els amics mantinguin relació viaInternet. CCooppaaiinnss dd’’aavvaanntt o ttrroommbbii..ccoomm, per exemple, ajuden a retrobaramics d’infància o que s’han perdut de vista. HHaabbbboo HHootteell és destinat alsadolescents i proposa jocs i xats.

EELLSS PPEERRIILLLLSS DDEE LLEESS XXAARRXXEESS SSOOCCIIAALLSSLa primera causa preocupant amb les xarxes socials és la pprrootteecccciióó ddee llaa ccoonnffiiddeenncciiaalliittaatt. Una noia alemanya de 16 anys es va enganyar a l’hora deconvidar els seus amics, ja que va fer una invitació pública i1600 persones es van presentar a casa seva! Els infants hipoden fer ttrroobbaaddeess ppeerriilllloosseess. Per exemple, un adult es potfer passar per un altre infant per aconseguir ser elseu “amic”. EEnn ddeeffiinniittiivvaa lleess xxaarrxxeess ssoocciiaallss ppooddeennaammeennaaççaarr llaa vviiddaa ssoocciiaall:: hhii hhaa ggeenntt qquuee ssee ppoottlliimmiittaarr aa tteenniirr aammiiccss vviirrttuuaallss sseennssee mmaaii ssoorrttiirraall ccaarrrreerr ppeerr ffeerr ttrroobbaaddeess ddee ddeebbòò..

LLAA GGUUEERRRRAA DDEE FFAACCEEBBOOOOKK II GGOOOOGGLLEE++FFaacceebbooookk és actualment la xarxa social més coneguda. Va ser creada l’any2004 i a hores d’ara hi hauria més de 300milions de persones inscrites. Al juny de 2011 es va llençar GGooooggllee++. Aquesta nova xarxa social està fent concurrència a Facebook. Diuen que uns 20 milions d’usuaris ja s’hi havien inscrits un mes després de la creació.

LA GUERRA DE LESXARXES SOCIALS

P.9Text de l’Aure Seguier

HISTÒRIA

TRINXERIA, ANGELET O BANDIT �

Un dels personatges més coneguts i també mmitifi-cats de la història catalana és Josep de la Trinxe-ria. És la gran figura de la resistència catalana quedurant deu anys va menar la guerrilla, les armes ala mà, contra les tropes franceses de Lluís XIV. Elrei de França s’acabava de posar d’acord amb elsespanyols, sense consultar les autoritats catalanes,per invadir i ocupar el nord de Catalunya.

L’espurna que va provocar la revolta va ser la imposició d’una taxa sobre la sal, la gabella, de laqual els catalans sempre havien estat exempts.Trinxeria va encapçalar l’acció, des de Prats deMolló, i va estendre la Guerra de la Sal a tot el Vallespir i una part del Conflent, amb uns guerrillers anomenats Angelets de la Terra perquè

pretenien defendre el país, els seus interessos econòmics, les seues llibertats i les institucions catalanes supri-mides pel rei de França. Llur clam al moment dels atacs era: “Visca la Terra!”.

L’home, nascuten una famíliabenestant de pa-gesos i paraires,va haver detransformar-seen guerriller iacabà fent unacarrera militar.Era consideratcom una espèciede Robin delsBoscos catalàpels habitants iun bandit per les autoritats franceses. Avui dia, segur que seria qualificatde terrorista...

El seu nom té l’origen en una serradora o “trinxeria” comprada per unavantpassat seu, en Pere Ponsie o de la Ponseria, que llavors feia de fus-ter. L’activitat, com sovint, va acabar donant nom a tota la família.

Trinxeeria i elsAngelets arri-

baren a prendre les viles de Prats de Molló, Arles iCeret. I solament van ser vençuts quan se va enviar

contra ells una enorme tropa de 4.000 sol-dats professionals.

Guerrilla: acció armada en forma d’atacs i de retiradessuccessives contra una autoritat o una tropa militar regular.Mitificat: transformat en heroi imaginari i simbòlic.Paraire: productor de llana, draps i teixits.Serradora: lloc on se serren els arbres per fer-ne fusta desti-nada a la fabricació de mobles o bigues de construcció. Elsobrers són els serradors o serraires (o trinxaires).

P.10

Imatge de Josep de la Trinxeria - Casa Trinxeria - Olot

Els alumnes del Liceu de Ceret elsanys 1980 van escriure una novel·laon Trinxeria és un dels herois.

A Prats de Molló li han dedicat una plaça

Text de l’Alà Baylac Ferrer

P.11

JOCSJOCS

La tieta Mercè viu al costat de la biblioteca amb el seu gos, els seus 4 gats, les seves 7 gallines i els seus 5 peixos vermells.Hi ha més potes que ulls o més ulls quepotes?

Reunint les lletres del mateix color, trobaràs 2 mots de 6 caselles,2 mots de 7 caselles, 2 mots de 8 caselles. Totes aquestes paraules surten en aquest Mil Dimonis.

T T M L X R H

A E E E A A B

S N P R V N I

I G I C T T E

A B E N E I N

I G L E S N A

CERCAMOTS

SUDOKUFÀCIL

MIT

JÀ

D X A G U T V L D J V H P G I K E N E R R R L L E S T N D C E T H B V S K E L B N P E Q K O À B G L E P J M A S O U D F Z L I J O D H V U E J V M L W B O T E S M K G K R N N À T R D P N P C B A L G C A T T T H I M P E R M E A B L E C I R Y L X V I S X N J R I A S C N V G P B R M A S E W U K J A C A R A N G A S W S T A C A X Q C M H K F H T P X Y W K P N L B S B L M G D Ú C Y Z Y B D K F F J Z Q G F T T Z D V M O O I M Z G W N A O S D J L N I U J

SopadeLletresEL CAUTXÚ

BOTESCAUTXÚGOMAGUANTHEVEA

IMPERMEABLELÀTEX

PNEUMÀTICSAGNAR

TREMENTINA

TE DESITGEM UNESBONES VACANCES�

Trad. MAP

PITX I LLEMEC