MuVIM. Museu Valencià de laIl.lustració i de la ModernitatQuevedo,10 . 46001ValenciaT 963 883 730 . www.muvim.es

Del 5 de maig al28 d'agost de 2011

VISITES GUIADES

De dimarts a diumenges, amb reserva prèvia.Reserva al 963 883 730Activitat gratuïta

VISITAS GUIADAS

De martes a domingos, con reserva previaReserva al 963 883 730Actividad gratuita

L’obra del dibuixant Max travessa ja quatre dècades desecreta coherència. Des de la Barcelona underground illibertària dels setanta, que va desembocar en la fundacióde la mítica El Víbora, la revista que reinventaria el còmicen l’Espanya dels huitanta, fins al segle actual, Max no hadeixat de bussejar en cada moment en el seu temps per aentregar les seues visions dibuixades.

L’autor ha volgut titular la seua exposició «Panòptica, visiótotal».

Des d’esta exposició, en efecte, es veu tot, el tot en l’obrade Max. Les seues fonts, els seus estímuls, els codis que ensajuden a comprendre el fons d’una obra que és algunacosa més que dibuixos ben fets. Les formes fluïxen sempre,orgàniques, en els seus dibuixos. Les seues figures humanesabracen, igual que ho fa la natura. En este sentit Maxs’endinsa en la forma socioecològica del tot.

Les marques, les empremtes que va deixant a través delsseus dibuixos, furguen en les emocions, construïxen atmosferesnoves. Les fonts d’inspiració: savis, bruixes, nimfes, o béguerra i mort, ens submergixen en algun lloc fosc, que éstambé un dels llocs del tot en l’obra de Max.

Entre 1995 i 2007, amb Pere Joan, fa realitat un ambiciósprojecte editorial amb l’experiència de la revistad’avantguarda gràfica Nosotros somos los muertos. Absolutallibertat creativa al servici del món de les idees. És unaetapa de retrobament amb l’avantguarda internacional delcòmic i la il·lustració, de caràcter tant literari com plàstic.

Max mai no ha pertangut a ningú, però que jo sàpia sempreha tingut dues amants, l’una és la companya de la seuavida, l’espectacular i sensual Kampanilla, que va aparéixeren els huitanta amb Peter Pank, i ha anat iniciant-se en elviatge i transformant-se en dona fatal, en sensual amazona,o en menjadora de bolets. L’altra és la mare Grècia. Noés per casualitat que Max viu a l’illa de Mallorca. Encaraque de vegades resulte estrany veure com un celta convençuts’enamora sense presses de les deesses de l’Olimp, així ésMax, rotund com un dolmen, cultivador d’enigmes.

Els superrealistes anys 2000, amb les historietes de Bardín,desenvolupen l’esperit més buñuelià i brueghelià de Max.I les il·lustracions per al suplement literari Babelia ens deixenla seua aportació més contemporània.

Max va rebre el Premi Nacional de Còmic el 2007. Estaexposició és la primera antològica de l’autor. Després dela seua estada al MuVIM de València viatjarà a Mèxic DFi a les seus de l’Institut Cervantes a Brasil.

Marta SierraCOMISSÀRIA DE L’EXPOSICIÓ

The work by the comic book artist Max already spans fourdecades, forty years of secret coherence. Starting out in theunderground, libertarian Barcelona of the 1970s, leading tothe creation of the now mythical El Víbora, the magazine thatreinvented the comic in Spain in the 1980s, and all the waythrough to the new century, Max has never stopped exploringhis time and delivering us his drawn interpretation of it.

The artist wished to call this exhibition «Panoptic, Total Vision».

And, it’s true. From this exhibition, we can see everything, thewhole of Max’s work. His sources of inspiration, his motivations,the codes that help us understand the background of a workwhich is much more than a series of well-drawn pictures. Theforms always flow organically in his drawings. His human figuresseamlessly embrace, similarly to the forms of nature. In this regard,Max engages with the socio-ecological form of the whole.

The traces and the prints that he leaves in his drawings scratchbeneath the surface of emotions and construct new atmospheres.His sources of inspiration, whether wise men, witches, nymphs,or war and death, plunge us into dark depths, another placethat makes up part of the whole of Max’s work.

Between 1995 and 2007, together with Pere Joan, he turnedwhat was an ambitious editorial project into a reality. The resultwas the avant-garde graphic magazine Nosotros somos losmuertos, an exercise in absolute creative freedom at the serviceof the world of ideas. This was a phase when he reconnectedwith the international cutting-edge in comics and illustration,giving equal weight to literary and visual intentions.

Max has never belonged to anybody, but as far as I can see hehas always had two lovers. One is his life companion, thespectacular and sensual Kampanilla, who made her firstappearance in the 1980s with Peter Pank, and has accompaniedhim on his journey, transforming herself along the way into afemme fatale, into a sensual Amazon, or in a mushroom eater.The other is Mother Greece. It is no accident that Max lives inMallorca. Though at times it might seem strange to see how sucha convinced Celt falls slowly in love with the gods of Olympus,that is Max, as solid as a dolmen yet a cultivator of enigmas.

The superrealist 2000s, with the comic strips of Bardín, saw thedevelopment of Max’s most Buñuelian and Brueghelian side,while the illustrations for the Babelia literary supplement revealedhis more contemporary contributions.

Awarded the National Comic Prize in 2007, this is the firstsurvey show of Max’s work. After its presentation at MuVIM inValencia it will travel to Mexico City and to various InstitutoCervantes centres in Brazil.

Marta SierraEXHIBIT ION CURATOR

La obra del dibujante Max atraviesa ya cuatro décadas desecreta coherencia. Desde la Barcelona underground y libertariade los setenta, que desembocó en la fundación de la míticaEl Víbora, la revista que reinventaría el cómic en la Españade los ochenta, hasta el nuevo siglo, Max no ha dejado debucear en cada momento en su tiempo para entregar susvisiones dibujadas.

El autor ha querido titular su exposición «Panóptica, visióntotal».

Desde esta exposición, en efecto, se ve todo, el todo en laobra de Max. Sus fuentes, sus estímulos, los códigos que nosayudan a comprender el fondo de una obra que es algo másque dibujos bien hechos. Las formas fluyen siempre, orgánicas,en sus dibujos. Sus figuras humanas abrazan, igual que lohace la naturaleza. En este sentido Max se adentra en la formasocioecológica del todo.

Las marcas, las huellas que va dejando a través de sus dibujos,escarban en las emociones, construyen nuevas atmósferas.Las fuentes de inspiración: sabios, brujas, ninfas, o bien guerray muerte, nos sumergen en algún lugar oscuro, que es tambiénuno de los lugares del todo en la obra de Max.

Entre 1995 y 2007, con Pere Joan, hace realidad un ambiciosoproyecto editorial con la experiencia de la revista de vanguardiagráfica Nosotros somos los muertos. Absoluta libertad creativaal servicio del mundo de las ideas. Es una etapa de reencuentrocon la vanguardia internacional del cómic y la ilustración, decarácter tanto literario como plástico.

Max jamás ha pertenecido a nadie, pero que yo sepa siempreha tenido dos amantes, una es la compañera de su vida, laespectacular y sensual Kampanilla, que apareció en los ochentacon Peter Pank, y ha ido iniciándose en el viaje, transformándoseen mujer fatal, en sensual amazona, o en comedora de hongos.La otra es la madre Grecia. No es por casualidad que Maxvive en la isla de Mallorca. Aunque a veces resulte extrañover como un celta convencido se enamora sin prisas de lasdiosas del Olimpo, así es Max, rotundo como un dolmen,cultivador de enigmas.

Los superrealistas años 2000, con las historietas de Bardín,desarrollan el espíritu más buñueliano y bruegheliano de Max.Y las ilustraciones para el suplemento literario Babelia nosdejan su aportación más contemporánea.

Max recibió el Premio Nacional de Cómic en 2007. Estaexposición es la primera antológica del autor. Después de suestancia en el MuVIM de Valencia viajará a México DF y alas sedes del Instituto Cervantes en Brasil.

Marta SierraCOMISARIA DE LA EXPOSICIÓN