Matèria: Llengua catalana i literatura

Curs: 1r d’ESO

Activitats de recuperació d’estiu

Curs 2017/2018

Aquest dossier d’activitats està concebut principalment per ajudar-te a repassar i a estudiar el

temari que hem realitzat durant l’any escolar. Totes les activitats s’han de realitzar en un

quadern, ordenades i copiant sempre l’ enunciat, estan totes a sota de cada text.

S’ha de presentar el dia de l’examen de la convocatòria extraordinària de setembre (trobareu més

informació a la pàgina web del centre).

És imprescindible fer i presentar aquest treball per a la realització de l’examen.

Fragment 1 de Mites grecs, El desafiament d’Aracne. Pàgines 68. 70 i 71.

1 De seguida va córrer la veu que Aracne i Atena s’enfrontarien, i desenes de persones de tota la ciutat van acudir

2 al taller de la jove a presenciar el desafiament. Les dues rivals es van situar davant dels seus respectius telers, i

3 llavors Atena va dir:

4 - Endavant!

5 Tant Aracne com Atena començaren a moure les mans amb una habilitat i una rapidesa increïbles. Atena va

6 teixir un tapís de seda fi com l’aire, i el va brodar amb un dibuix que exaltava el poder dels déus. Zeus apareixia

7 al centre, assegut al cim de l’Olimp, i al voltant hi havia Apol·lo i Posidó, Eros i Afrodita, així com Atena, que

8 apareixia amb un casc al cap i amb l’òliba de la saviesa en una espatlla. El tapís sencer, amb les seves figures

9 altes d’aspecte impressionant, servia per recordar que els déus eren totpoderosos: creadors de la Terra, senyors

10 del mar, amos del Cel i reis eterns de la humanitat.

11 Aracne, per la seva banda, va teixir un vel de lli lleuger com l’aigua, i el va brodar fins a l’últim racó. Al contrari

12 d’Atena, havia representat el pitjor dels déus. Hi apareixia Zeus convertit en brau per enganyar Europa, Hermes

13 robant les vaques d’Apol·lo i Cronos menjant-se els seus fills. Aracne volia fer veure que no es pot dir que els

14 déus siguin millors que els homes, perquè també ells són apassionats i mentiders, injustos i imprudents,

15 avariciosos i perversos...

16 Quan les dues rivals acabaren els teixits, els curiosos que havien presenciat el duel es quedaren muts de

17 sorpresa. Tant el tapís d’Atena com el vel d’Aracne eren admirables. Semblava que el teixit d’una deessa havia

18 de ser per força millor que el d’una mortal, però el vel enlluernador d’Aracne no tenia res a envejar al tapís

19 resplendent d’Atena: ni pel color, ni per la forma, ni per la lluïssor que desprenia. Era una obra perfecta, i

20 Aracne, molt satisfeta, va preguntar als presents:

21 - Digueu-me, qui ha guanyat?

22 Atena es va adonar que el vel de la seva rival era impecable, i el seu cor es va encendre d’enveja. No li podia

23 perdonar, a més, que hagués utilitzat el teixit per insultar els déus. Amb els ulls encesos, la deessa es va llançar

24 sobre el vel d’Aracne i va exclamar:

25 - Això és el que opino de la teva tela!

26 Atena estava tan enutjada que va esquinçar el vel d’Aracne i, seguidament, va colpejar el cap de la jove amb la

27 llançadora del seu teler. Aracne va comprendre llavors el gran error que havia comès en desafiar una deessa.

1- Canvia de nombre aquestes paraules: les mans, tapís, un dibuix, un casc, amb les seves figures altes, els déus eren totpoderosos, l’últim

racó, les vaques, els homes, són apassionats i mentiders, injustos i imprudents, avariciosos i perversos, els curiosos, era una obra perfecta, el seu

cor es va encendre d’enveja.

2- Separa per síl·labes: córrer, ciutat, presenciar, desafiament, respectius, moure, teixir, aire, dibuix, apareixia, saviesa, impressionant,

creadors, lleuger, aigua, Europa, vaques, apassionats, curiosos, deessa, lluïssor, guanyat, continuació.

3- De les paraules de l’exercici 2, encercla els diftongs i escriu el tipus.

4- Justifica les dièresis de les paraules en negreta.

5- Recorda que el plural dels verbs acaba sempre en -EN. Copia del text tots els verbs que acabin així escrivint en

MAJÚSCULES aquest acabament.

6- Analitza cada una de les paraules subratllades explicant d’on provenen i quina és la seva categoria gramatical.

7- Aracne és castigada pel seu comportament. Quin càstig rep? Quines actituds del personatge et semblen més negatives?

En general, quin és el defecte principal d’Aracne? Creus que la jove es mereix el càstig que rep?

8- Escriu, a partir d’aquest text, un altre final diferent a aquest mite. Mínim 10 línies.

Fragment 2 de Mites grecs, La capsa de Pandora. Pàgines 20 i 22.

1 - Què hi deu haver a la capsa d’or? Què hi deu haver a la capsa d’or?

2 L’invisible cuquet de la curiositat s’havia apoderat de l’ànima de Pandora, i les orelles li xiulaven amb virulència:

3 - Què hi deu haver a la capsa d’or? Què hi deu haver a la capsa d’or?

4 Abans de deixar-la partir, Zeus havia penjat al coll de Pandora una cadena d’or. La jove la mirava contínuament,

5 amb certa ansietat, perquè de la cadena penjava una claueta daurada que servia per obrir la capsa. Més d’una

6 vegada, Pandora va estar a punt de despenjar la clau i obrir-la, però finalment sempre es reprimia: “No, no ho puc

7 fer: vaig prometre a Zeus que no obriria mai aquesta capsa...”.

8 Malgrat tot, va arribar un dia en què Pandora no va poder aguantar més. La curiositat que sentia era tan forta que

9 ni tan sols podia dormir, i finalment va cedir a la temptació i va obrir la capsa. A l’instant es va sentir un brunzit

10 eixordador, com el d’un eixam de milers d’abelles embogides.

11 Pandora va comprendre que havia comès un greu error, i és que Zeus havia tancat en aquella capsa totes les

12 desgràcies que arruïnen la vida dels éssers humans: la lletjor i la mentida, la tristesa i l’angoixa, l’odi furibund, la

13 feina inútil que esgota i no serveix de res, la pesta que mata homes i bèsties... Pandora només va aixecar una mica

14 la tapa de la capsa, però va ser suficient perquè sortissin al món totes les desgràcies. Empeses pels vents, la maldat,

15 la mentida i la malaltia van arribar a totes les cases de la Terra, i de seguida es van començar a sentir gemecs de

16 dolor i plors de llàstima.

17 Era el que Zeus esperava: la seva venjança s’acabava de completar. Des de les altures de l’Olimp, el déu va

18 somriure i va dir amb solemnitat:

19 - Ara els homes comprendran d’una vegada per sempre que no poden enganyar els déus.

20 La Terra hauria quedat completament anihilada si no hagués estat per l’última cosa que va sortir de la capsa: un

21 lleu alè, una benedicció. Hefest l’havia col·locada d’amagat al fons de la capsa, perquè estimava Pandora i no la

22 volia veure morir. Aquella benedicció era l’esperança.

23 Encoratjats de nou, els homes van decidir tirar endavant malgrat totes les desgràcies que els queien a sobre. Per

24 molt que haguessin de patir, els homes conservarien sempre l’esperança d’una vida millor, sense el dolor ni la pena,

25 la guerra ni la mort.

1- Fes una graella amb 4 columnes ( Diftong creixent/ Dif. Decreixent/ Dígraf/ Hiat) i classifica les paraules següents.

Subratlla el motiu. Cuquet, curiositat, xiulaven, virulència, deixar, ansietat, claueta, daurada, mai, aguantar, eixordador, desgràcies, feina,

arruïnen, bèsties, Zeus, déu, somriure, hauria, hagués, veure, aquella, nou, queien, conservarien, guerra.

2- Recorda que el pretèrit imperfet acaba sempre en -AVA o en -IA. Copia els verbs que hi ha de les línies 11 a la 25 i

escriu-los tots en aquest temps verbal.

3- Flexiona aquests adjectius: embogides, feliç, inútil, empeses, encoratjats, nou, penjat, certa, daurada, lleig, trist, furibund, forta, millor.

4- Escriu de quantes categories gramaticals podria fer la paraula “mort”. Inventa una frase amb cada una.

5- Inventa’t uns “Mots encreuats” amb 10 paraules d’aquest text.

6- Escriu cinc coses que tancaries dins la capsa de Pandora perquè no sortissin mai.

7- Copia les oracions subratllades i escriu la funció sintàctica que fa cada sintagma.

Fragment 3 de Mites grecs, L’or de Mides. Pàgines 72, 73 i 74.

1 L’home estúpid rarament aconsegueix ser feliç, perquè és incapaç de valorar allò que té. La història de Mides

2 ho demostra de manera ben clara.

3 Mides era fill del rei de Frígia, un país beneït pels déus on els arbres estaven sempre carregats de fruits, les flors

4 feien una olor embriagadora i el bestiar creixia sa i robust. Des del principi va quedar clar que Mides estava

5 destinat a ser ric. Quan acabava de néixer, una filera de formigues va desfilar fins al bressol on dormia i va deixar

6 un grapat de llavors de blat damunt els llavis del nadó. En veure allò, la dida del petit va fer un salt d’alegria.

7 - Les formigues han omplert de blat els llavis del vostre fill- va dir al rei-, i això vol dir que serà molt ric!

8 Mides va ser, en efecte, un home afortunat. En morir el seu pare, va començar a regnar i, com que a Frígia no hi

9 havia problemes, es passava la major part del temps passejant pel camp. Li encantaven les coses belles, i va fer

10 plantar un miler de rosers als seus jardins. Era una meravella contemplar i olorar les infinites flors del jardí, que

11 eren cuidades per una brigada de més de mil jardiners. La sort de Mides va començar a canviar per casualitat. Un

12 dia, el déu Dionís i el seu seguici van passar per Frígia. Anaven cantant i ballant, com sempre, perquè Dionís era

13 el déu del vi i de les festes. Els seus acompanyants tentinejaven a causa de tot el que havien begut, i un d’ells, el

14 vell Silè, va acabar adormit al jardí de Mides. L’endemà al matí, un jardiner el va trobar sota un roser i el va

15 conduir fins a la sala on hi havia el rei. Mides va tractar Silè amb gran amabilitat i el va allotjar al seu palau durant

16 deu dies.

17 Quan Silè es va retrobar amb Dionís, el déu li va fer una abraçada molt afectuosa, perquè sentia autèntica

18 adoració per l’ancià.

19 - On t’havies ficat, estimat Silè?- li va preguntar-. No saps com t’he trobat a faltar...!

20 - Em vaig quedar adormit a sota d’un roser, però Mides m’ha tractat molt bé. M’ha convidat a banquets

21 esplèndids, m’ha deixat dormir en el millor llit del seu palau i ha ordenat als seus criats que m’acompanyessin fins

22 aquí.

23 - Quin gran amfitrió!- va exclamar Dionís-. Avui mateix l’aniré a veure i el premiaré com es mereix.

24 Dionís, en efecte, va anar a cercar Mides i li va dir:

25 - Et concedeixo el do que em demanis. Endavant: què vols?

26 Mides no es podia creure que hagués tingut tan bona sort. Durant una bona estona va estar pensant què podia

27 demanar. No era fàcil decidir-se, perquè Mides era un home poderós i ric, que tenia gairebé tot el que es pot

28 desitjar a la vida... Però hi havia un do que ningú, per molt ric que fos, posseïa en tot el món, i això és el que

29 Mides va demanar.

1- Diferencia morfològicament aquestes parelles de paraules: beneit/ beneït, matí/ mati, sí/ si, després/ desprès, deu/ déu, és/ es, meravella/ meravellà, demostra/ demostrà, que/ què.

2- Escriu de quantes categories gramaticals podrien fer les paraules “llavors”, “ molt”, “ mes”. Posa un exemple amb cada una.

3- Copia les paraules subratllades del text i escriu la seva categoria gramatical.

4- Copia l’últim paràgraf i analitza morfològicament els “que”. Línies de la 26 a la 29.

5- Explica què passa en la resta de mite. Si no ho recordes, torna-ho a llegir.

6- Copia totes les paraules d’aquest text que tinguin tres o més síl·labes, després escriu-les al revés. (per exemple: caseta- atesac)

7- Copia les oracions subratllades i escriu la funció sintàctica que fa cada sintagma.

8- Respon en un mínim de 5 línies:

a) El mite de Mides facilita una reflexió sobre les coses que tenen autèntic valor. Què demanaries tu si el déu Dionís t’oferís la possibilitat de gaudir d’un do?

b) Quins defectes del rei Mides es posen de manifest al conte? Així doncs, quines són les lliçons morals que ens transmet aquest mite? Creus que Mides es mereix el que li passa? Per què?

Fragment 4 de Tom Sawyer, pàgines 15 i 16

1 Tom no era un noi model, al poble. Però el coneixia molt bé, el noi model, i l’odiava.

2 Dos minuts més tard, o fins i tot menys, ja havia oblidat totes les seves penes. I no perquè fossin en absolut menys

3 dures i amargues per a ell del que ho són les penes d’un home gran per a un home, sinó perquè un interès nou i

4 poderós les va eclipsar i les va allunyar de moment del seu pensament; exactament com els infortunis d’un home

5 són oblidats enmig de l’excitació de noves empreses.

6 Aquell nou interès era una valuosa novetat en l’art de xiular, que havia après d’un negre i que volia practicar sense

7 ser destorbat. Consistia en un piulet d’ocell tot especial, una mena de refilada líquida, que s’aconseguia tocant-se el

8 paladar amb la llengua a intervals curts durant la xiulada. El lector probablement recorda com fer-ho si ha estat mai

9 un noi. Amb diligència i atenció, ben aviat va aconseguir-hi bona traça, i caminava a grans gambades carrer avall

10 amb la boca plena d’harmonia i l’ànima plena de satisfacció. Sentia gairebé el mateix que sent un astrònom quan

11 descobreix un planeta nou. I pel que feia al plaer intens, profund, nítid, sens dubte hi sortia guanyant el noi i no

12 l’astrònom.

13 Els capvespres d’estiu eren llargs. Encara no feia fosca. Al cap de poc temps Tom va aturar la xiulada. Tenia davant

14 seu un foraster, un noi un pèl més alt que ell. Un nouvingut de qualsevol edat i del sexe que fos era una curiositat

15 imprevista per al poblet de Saint Petersburg. Aquell noi anava ben vestit, massa ben vestit per ser dia feiner, i allò era

16 senzillament espaterrant. Portava una gorra que era una cosa exquisida, la seva jaqueta blava, ben embotonada, era

17 nova i molt repolida, igual que els pantalons. Portava sabates, i això que només era divendres. Fins i tot duia un llaç

18 de coll, una senyora cinta ben lluent. Tenia un aire tan de ciutat, que Tom va sentir que se li encarcaraven els budells,

19 i com més mirava aquella esplèndida meravella, més arrufava el nas davant tanta finor, i més misteriosa i bruta li

20 semblava la seva pròpia roba. Cap dels dos no parlava. Si l’un es movia, l’altre també, però només de costat, fent un

21 cercle.

1- Copia les paraules subratllades i analitza-les morfològicament. Són 20!

2- Analitza les tres paraules que hi ha en negreta; una a la línia 4, altra a la 8 i l’altra a la línia 16. Digues la categoria

gramatical de cada una i explica com s’han format.

3- Identifica els verbs que hi ha de la línia 6 a la 12, incloses, copia’ls i analitza’ls indicant: persona, nombre, temps, aspecte,

mode i conjugació.

4- Transcriu fonèticament les vocals d’aquestes paraules: coneixia, poderós, xiular, gairebé, mateix, descobreix, guanyant, feia,

nouvingut, exquisida, curiositat, embotonada, aire, ciutat, encarcaraven, arrufava, pròpia, estaven, meravella, imprevista, espaterrant.

5- Fes una descripció de Tom Sawyer. Primer, abans de començar, fes un esquema amb l’ordre que seguiràs i de què

parlaràs. Mínim 15 línies.

6- De l’últim paràgraf (de la 13 a la 21), passa a plural totes les paraules que ho permetin.

Fragment 5 de Tom Sawyer pàg. 57-58

1 Una mica més tard Tom es va topar amb el pària juvenil de la vila, Huckleberry Finn, fill del borratxo del poble.

2 Huckleberry era sincerament odiat i temut per totes les mares de la vila perquè era malfeiner, impertinent, ordinari

3 i dolent- i perquè tots els infants l’admiraven tant, es delien per la seva companyia prohibida i desitjaven tenir la

4 gosadia de ser com ell. Tom era com tots els altres nois respectables en això d’envejar a Huckleberry Finn la seva

5 gloriosa condició de proscrit, i tenia ordres estrictes de no jugar amb ell. Així és que hi jugava cada vegada que en

6 tenia l’oportunitat.

7 Huckleberry sempre anava vestit amb roba que els homes més grans ja no volien, roba que sempre estava florida

8 de parracs que voletejaven al seu entorn. El seu barret era una immensa deixalla amb una gran esmotxadura en

9 forma de mitja lluna a l’ala; la jaqueta, quan en portava, li penjava fins als talons i els botons de darrere li arribaven

10 fins més avall de l’esquena. S’aguantava els pantalons amb només un elàstic i el cul li feia una bossa considerable

11 que res no omplia; els baixos dels camals, acabats en serrell, s’arrossegaven pel fang si no els portava arregussats.

12 Huckleberry anava i venia a voluntat. Dormia als llindars de les cases quan feia bon temps, i quan plovia

13 s’aixoplugava dins bocois buits; no havia d’anar ni a l’escola ni a l’església, no havia d’aguantar cap mestre ni obeir

14 ningú; podia anar a pescar o a nedar quan i on li vingués de gust, i hi podia romandre tot el temps que li donava la

15 gana; ningú no li prohibia de barallar-se, podia estar llevat fins tan tard com volgués; era sempre el primer noi que

16 anava descalç en arribar la primavera i el darrer que es calçava a la tardor; no s’havia de rentar mai, ni s’havia de

17 posar roba neta; sabia flastomar meravellosament. En una paraula, tot allò que feia que la vida fos preciosa, tot ho

18 tenia aquell noi. Així ho creia qualsevol noi martiritzat, empresonat, qualsevol noi respectable de Saint Petersburg.

1- Feu l’anàlisi morfològic del primer paràgraf del text.

2- Del segon paràgraf, identifiqueu els verbs i escriu de cada un les seves formes no personals.

3- Feu una llista amb tots els adjectius qualificatius que hi ha en el text.

4- Canvieu de nombre els sintagmes subratllats.

Fragment 6 de Tom Sawyer, pàgines 164, 165 i 166.

1 Va passar tota una hora. El mestre pesava figues, assegut al seu tron, i l’ambient era tot ensopit amb la remor dels

2 estudis. Una estona després, el senyor Dobbins es va desemperesir, va badallar, després va obrir el pupitre i va

3 agafar el seu llibre, però semblava que no es decidia a agafar-lo o a deixar-lo. La majoria dels alumnes el miraven

4 amb indiferència, però dos d’ells vigilaven els seus moviments amb molta atenció. El senyor Dobbins va fullejar

5 distretament el llibre un instant, després el va treure i es va arrepapar a la cadira per llegir.

6 Tom va pegar una ullada a Becky. Havia vist un conillet desemparat que s’assemblava a ella, amb una escopeta

7 apuntada al seu cap. Tot d’un plegat va oblidar que estaven barallats. Ràpid, calia fer alguna cosa! Però la

8 imminència de la necessitat paralitzava la seva capacitat d’invenció. Bravo, havia tingut una inspiració! Aniria

9 corrents a agafar el llibre i el tiraria per la finestra i després fugiria! Però la seva decisió va vacil·lar un instant, i ja

10 havia passat l’oportunitat: el mestre obria el llibre. Si hagués tornat a tenir l’oportunitat perduda! Però era massa

11 tard. Ja no hi havia manera d’ajudar Becky, va pensar Tom, perquè en aquell moment el mestre s’acarava amb la

12 classe. Tots els ulls s’abaixaren davant aquella mirada, que tenia alguna cosa que esverava fins i tot els innocents.

13 En menys que comptaven deu hi hagué el silenci: el mestre acumulava el seu furor. Finalment, va parlar:

14 - Qui ha esqueixat aquest llibre?

15 No hi va haver ni un soroll. S’hauria sentit caure una agulla. El silenci i la quietud continuaven i el mestre cercava

16 signes de culpabilitat a una cara rere l’altra.

17 - Benjamin Rogers, heu esqueixat aquest llibre?

18 Negativa. Una altra pausa.

19 - Joseph Harper, heu estat vós?

20 Un altre no. La inquietud de Tom s’intensificava cada vegada més sota la tortura lenta d’aquells procediments. El

21 mestre va examinar les fileres dels nois, va rumiar una mica i després es va girar a les fileres de les noies.

22 - Rebecca Thatcher…

23 Tom va mirar la cara de la noia: estava blanca de terror.

24 - Heu esqueixat…? No, mireu-me a la cara… Becky va alçar les mans en senyal de súplica.

25 - Heu esqueixat aquest llibre?

26 Una idea va travessar com un llamp el cervell de Tom. Es va posar dret d’un bot i va cridar:

27 - He estat jo!

28 Tota l’escola va quedar astorada davant aquella follia increïble. Tom va trigar un moment a arreplegar les seves

29 facultats desmembrades i quan va avançar cap al càstig, la sorpresa, la gratitud, l’adoració amb què se’l miraven els

30 ulls de la pobra Becky el van pagar amb escreix per més de cent vergassades.

31 Amarat per l’esplendor del seu propi acte, va aguantar sense un gemec la pallissa més despietada que el senyor

32 Dobbins havia administrat mai; i també va rebre amb indiferència la crueltat afegida de quedar-se dues hores a

33 l’escola després d’acabada la classe. Sabia qui l’esperaria fora fins que acabés el seu captiveri, i no donava aquelles

34 hores tedioses per perdudes.

35 Aquella nit Tom se’n va anar al llit planejant la venjança contra Alfred Temple. Becky, avergonyida i penedida, li

36 ho havia contat tot, sense oblidar la seva pròpia traïció. Però fins i tot el desig de venjança ben aviat va donar pas

37 a cavil·lacions més agradables, fins que va quedar adormit amb les darreres paraules de Becky, que li acaronaven

38 les orelles.

39 - Tom, com has pogut ser tan noble?

1- Separa per síl·labes les paraules que estan subratllades.

2- Escriu dins d’un quadre les normes d’accentuació. Després justifica, l’accentuació o no, d’aquestes paraules: imminència, decisió, aniria, càstig, indiferència, tedioses, pròpia, traïció, comptaven, ràpid, obria, súplica.

3- Recorda quins són els accents diacrítics conservats. Fes una llista amb tots i senyala els que apareixen en aquest text.

4- Justifica l’escriptura de: una altra pausa / un altre no / una cara rere l’altra.

5- Canvia de gènere aquestes paraules del text: mestre (línia 1), ensopit (1), barallats (7), els innocents (12), increïble (28), pobra (30), perdudes (34), pròpia (36), noble (39).

6- Flexiona aquests mots: alumnes, desmembrades, avergonyida, propi.

7- Escriu un sinònim per a cada una d’aquestes paraules del text: vacil·lar (línia 9), esverava (12), furor (13), esqueixat (14), cercava (15), s’intensificava (20), astorada (28), desmembrades (29), amb escreix (30), amarat (31), despietada (31), captiveri (33), tedioses (34), penedida (35), cavil·lacions (37).

8- Copia el segon paràgraf amb lletres majúscules. ( de la línia 6 a la 13).

9- Fes una redacció de 15 línies on parlis sobre l’ amistat.

10- Què vol dir que “el mestre pesava figues”?

11- Escriu aquestes hores com hem estudiat a classe. 13:45h, 2:15, 17:50h

Fragment 7 de L’odissea, pàgina 11

1 Ulisses era el rei d’una illa no gaire gran que es deia Ítaca, a més de tres o quatre illetes més petites dels

2 voltants. Ulisses també era un rei savi i bo, estimat dels seus súbdits, i vivia feliç en la companyia de la seva

3 muller, la fidel Penèlope, una dona de gran bellesa, i del seu fill, encara petit, que es deia Telèmac. Per tot

4 plegat, a Ulisses, embarcar-se en aquella aventura que no se sabia com acabaria, li venia més aviat costa amunt,

5 i fins i tot, va fer veure que era boig a fi d’eludir el compromís. Però quan es va demostrar que no era pas gens

6 boig, sinó que només ho feia veure, no va tenir més remei, després d’haver abraçat la seva dona i el seu fill, que

7 embarcar-se amb els altres prínceps grecs cap a la guerra de Troia. I, de fet, va ser gràcies a ell que la guerra es

8 va guanyar i que Troia va ser destruïda. Durant els deu anys que va durar la guerra, els combats es van anar

9 succeint l’un darrere l’altre, amb un resultat altern: ara guanyaven els uns, ara guanyaven els altres. I Héctor, el

10 més valent de tots ells, a mans d’Aquil·les, després d’un combat singular, i el blasmable Paris, el causant de tot

11 aquell daltabaix. I entre els grecs, els més destacats dels qui hi van deixar la pell van ser Aquil·les, a causa d’una

12 ferida al taló, que era la seva única part vulnerable, el seu amic Patrocle i el gegant Àiax, un home brutal i

13 violent.

1- Torna a copiar aquest fragment fixant-te molt per no fer cap errada.

2- Amb les següents paraules inventa una història: Ítaca, Ulisses, barbacoa, llamàntol, tresor i helicòpter. Mínim 10 línies.

3- Canvia de gènere: rei, savi, bo, estimat, muller, fidel, fill, boig, destruïda, grecs, única, gegant, brutal, violent.

4- Canvia de nombre: illa, bo, feliç, companyia, bellesa, aventura, boig, compromís, la seva dona, gràcies, mans, taló, única.

5- Contesta:

a) Per què succeint no porta dièresi? Hauria de portar?

b) Per què destruïda porta dièresi? Quina funció fa?

c) Com es forma un verb passiu? Busca, si n’hi ha algun, en aquest text.

d) En aquesta frase, escriu, a sota de les paraules subratllades, la seva categoria gramatical:

Durant els deu anys que va durar la guerra, els combats es van anar succeint l’un darrere l’altre, amb un resultat altern: ara guanyaven els uns,

ara guanyaven els altres.

6- Copia els sintagmes subratllats i escriu a sota la funció sintàctica que realitzen.

Fragment 8 del Petit Príncep, pàgines 68, 69 i 70.

1 Però la guineu va tornar a la seva idea:

2 - Duc una vida monòtona. Caço gallines, els homes em cacen. Totes les gallines s’assemblen, i tots els homes

3 s’assemblen. Per això m’avorreixo una mica. Però, si em domestiques, la meva vida serà com si li toqués el sol.

4 Coneixeré un soroll de passos que serà com si li toqués el sol. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de

5 tots els altres. Els altres passos em fan amagar sota terra. El teu em cridarà fora del cau, com una música. I a més,

6 mira! Veus, allà baix, els camps de blat? Jo no menjo pa. Per mi el blat és inútil. Els camps de blat no em recorden

7 res. I això és ben trist! Però tu tens els cabells de color d’or. Aleshores serà meravellós quan m’hauràs domesticat!

8 El blat, que és daurat, em farà pensar en tu. I m’agradarà el soroll del vent entre el blat... la guineu va callar i va

9 mirar una bona estona el petit príncep:

10 - Si us plau... domestica’m!- va dir.

11 - D’acord- va respondre el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per

12 conèixer.

13 - Només es coneixen les coses que es domestiquen- va dir la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer

14 res. Compren coses fetes als comerciants. Però com que no hi ha comerciants d’amics, els homes ja no tenen

15 amics. Si vols un amic, domestica’m!

16 - Què s’ha de fer?- va dir el petit príncep.

17 S’ha de ser molt pacient- va respondre la guineu-. Per començar t’asseuràs una mica lluny de mi, així, a l’herba. Jo

18 et miraré de reüll i tu no diràs res. El llenguatge és una font de malentesos. Però cada dia et podràs asseure una

19 mica més a prop... L’endemà el petit príncep va tornar.

20 - Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora- va dir la guineu-. Si véns, per exemple a les quatre de la tarda,

21 des de les tres ja començaré a ser feliç. A mida que anirà passant l’hora, cada cop em sentiré més feliç. A les quatre,

22 ja m’agitaré i m’inquietaré; descobriré el preu de la felicitat! Però si véns a qualsevol hora, no sabré mai quan m’he

23 de preparar el cor... Calen ritus.

24 - Què és un ritu?- va dir el petit príncep.

25 - També és una cosa massa oblidada- va dir la guineu-. És el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies, una

26 hora, de les altres hores. Hi ha un ritu, per exemple, entre els meus caçadors. Els dijous ballen amb les noies del

27 poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Me’n vaig a passejar fins a la vinya. Si els caçadors ballessin quan

28 volguessin, tots els dies s’assemblarien i jo no tindria mai vacances.

1- Forma substantius a partir d’aquests adjectius. Per exemple: monòtona: monotonia. Inútil, trist, meravellós, pacient, feliç,

oblidada.

2- Forma adjectius a partir d’aquests substantius. Per exemple: idea: idealitzada. Vida, sol, soroll, passos, terra, música, camps,

vent, comerciants, poble.

3- Escriu la 1a persona del singular i del plural del Present d’Indicatiu d’aquestes verbs: CAÇAR, DOMESTICAR,

PASSEJAR, SER, SABER, COMENÇAR, MENJAR, ANAR, TOCAR, FER, VENIR, PASSAR, AMAGAR,

CONÈIXER, TENIR, TOCAR, DUR, VOLER, VENIR, ANAR, PODER, DIR. Compte amb els canvis ortogràfics!

4- Escriu els determinants que hi ha en aquest text i escriu, al costat, el nom al qual determinen.

5- Contesta:

a) Què vol dir la frase del text: “ El llenguatge és una font de malentesos”?

b) Després de llegir el text, explica un ritu que tinguis. Mínim 10 línies.

6- Copia les oracions subratllades i escriu la funció sintàctica que fa cada sintagma.

Fragment 9 de La comèdia de l’olla. Pàgina 101..

ESCENA VIII

(Tots, més ESTÀFILA. FÈDRIA després.)

1 ESTÀFILA: (a la porta de casa d’EUCLIÓ): Pobre home, guaiteu-lo, com foll, abraçat a l’olla.

2 Calleu tots! (A EUCLIÓ): Recordes? Abans eres pobre, però dormies tranquil al llit. Ara tots

3 saben el teu secret. A casa, els lladres cauran a grapats, com mosques a la mel. Els pobres,

4 els captaires, faran cua pidolant. S’ha acabat dormir, seure tranquil a la porta de casa, pobre i

5 conformat. Pels carrers, la gent farà riota i et cridaran, ja els sento:

6 L’avar Euclió té una olla,

7 tota plena de diners.

8 Afanya’t, que venen lladres.

9 i et prendran tots els calés.

10 LICÒNIDES: Estàfila, fes sortir Fèdria.

11 ESTÀFILA: Fèdria!, vine! Et crida l’enamorat.

12 FÈDRIA (sortint): Quin enamorat truca a la porta del meu cor?

13 LICÒNIDES: Soc jo, estimada. T’esperen les nostres bodes. Dona’m la mà.

14 FÈDRIA: Com l’ocella que surt de la gàbia soc, vull volar. Estic contenta.

15 EUCLIÓ: Teniu, fills meus. No vull pobresa per a vosaltres. Ara jo vull tornar a dormir

16 tranquil. Teniu l’olla. Quan l’enyoraré massa, vindré a casa vostra i us demanaré una

17 moneda, o dues, o tres, o quatre, o cinc... Potser deu. Perquè l’or és tan bonic... És tan

18 formosa una olla, una olla tota plena de monedes d’or...Teniu-la, per a vosaltres.

19 Ara podré descansar. (S’avança i diu al públic:)

20 I vosaltres, amics meus, que heu mirat tota la història,

21 heu vist que no sempre és l’or, el que duu a la victòria.

22 Ara no sigueu avars, i aplaudiu tota la colla,

23 que s’acaba la funció i la comèdia de l’olla.

1- Copia les oracions subratllades i escriu la funció sintàctica que fa cada sintagma.

2- Copia i escriu el tipus de sintagma que són els que estan marcats en negreta.

3- Passa a passiva aquestes oracions:

“ us demanaré una moneda”, “pels carrers, la gent farà riota”.

4- Busca i copia si hi ha verbs impersonals en aquest fragment.

5- Busca i copia tots els verbs copulatius que hi hagi en aquest fragment.

6- Inventa un altre final per aquesta obra de teatre. Explica-ho, no cal que ho facis en text teatral.

7- Explica el canvi que fa el personatge d’ Euclió al final. Què opines? (Quatre línies mínim)

8- Amb quina frase d’aquest fragment resumiries el missatge que transmet “La comèdia de l’olla”?

9- Escriu en lletra el nombre de línies que té aquest fragment. Busca i copia a la llibreta l’ús d’aquestes paraules: número i

nombre.

Fragment 10 de La comèdia de l’olla. Pàgina 81.

ESCENA V

1 EUCLIÓ (tornant del mercat): Avui, finalment, he volgut fer el cor fort i treure el ventre

2 de penes. He pensat: avui que és el casament de la noia, vés al mercat i compra menjar.

3 Vaig a la plaça, pregunto què val el peix: el trobo car. Cars el bou, la vedella, la tonyina,

4 el porc: tot car. I vet aquí per què era tot tan car: perquè costava diners. Surto d’allí enfurismat.

5 Si no s’hi pot comprar res! Ara, que els he deixats ben servits. Una colla de pocavergonyes.

6 I tot tornant cap a casa, he pensat: per què gastar diners els dies de festa, si després vas

7 curt tot l’any? A no! Ni cinc, ni cinc. I he convençut la meva consciència. Torno a la meva

8 idea primera. Dono la filla en matrimoni sense res. Ella, que surti vestideta de casa i res

9 més. He collit aquestes flors per fer-li una corona senzilleta, modesta. Cremarem aquestes

10 herbes, a la cerimònia, que faran una oloreta molt bona. Amb això quedarem bé. (Adonant-se

11 de la porta oberta i en sentir brogit a l’interior.) Però, què veig? Oberta la porta! Quin brogit

12 aquí dins! Desgraciat. No ho veieu això, m’estan robant!

1- Copia les oracions subratllades i escriu la funció sintàctica que fa cada sintagma.

2- Copia i escriu el tipus de sintagma que són els que estan marcats en negreta.

3- Justifica per què no s’escriu “A” davant d’aquests sintagmes subratllats: he convençut __ la meva consciència,

Estimo molt ___ la Maria, dono ___ la filla en matrimoni, no molestis ____ la nena, han vist ___ la Maria.

4- Descriu Euclió i la seva avarícia. (5 línies mínim).