materials d’educaciÓ en valors primària · la duració total del programa per a un cicle és de...

primàriaMATERIALS D’EDUCACIÓ EN VALORS

Assolir l’Educació PrimàriaUniversal

Objectiu nº 2 dels OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL

MIL·LENNI

2

HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn llaa rreeaalliittzzaacciióó dd''aaqquueesstt mmaatteerriiaall

Elaboració:Departament d’Educació; amb la col·laboració d’Adolfo Arranz (il·lustracions).

Disseny:Departament de Comunicació

Fotografies:Arxiu de Mans Unides

Edita:Mans Unides

Imprimeix:Libecrom, S.A.D.L. MU-1082-2006

3

● Materials de Primària: Presentació

● Documentació

● Activitats

◗ AACCTTIIVVIITTAATTSS PPEERR AALLSS TTRREESS CCIICCLLEESS

FFiittxxaa 11:: FFoottoossValoració de l’objectiu de l’educació.

FFiittxxaa 22:: EEll llaabbeerriinntt ddee llaa rreessppoonnssaabbiilliittaatt.. Activitat per treballar el valor de la responsabilitat.

FFiittxxaa 33:: EEllss PPaattrraa.. A través d’un joc de desxifrat es treballa la importància de l’educació.

FFiittxxaa 44:: OObbjjeeccttiiuu:: bbiibblliiootteeccaa.. Amb aquesta activitat es treballen els tres valors de constància, esforç i responsabilitat juntament amb l’educació.

◗ AACCTTIIVVIITTAATTSS PPEERR CCIICCLLEESS

FFiittxxaa 55:: PPrriimmeerr cciiccllee Activitat per al treball amb la lectura “Súper Pepo”.Per assimilar els valors de la responsabilitat i l’esforç.

FFiittxxaa 66:: SSeeggoonn cciiccllee Activitat per al treball amb la lectura “Els Patra”.Per assimilar els valors de la constància i l’esforç, i l’objectiu de l’educació.

FFiittxxaa 77:: TTeerrcceerr cciiccllee Activitat per al treball amb la lectura “La veritable màgia”.Per assimilar els valors de la constància, l’esforç i la responsabilitat,i l’objectiu de l’educació

● AnnexPòsters dels Objectius del Mil·lenni.Pòsters i quadern amb lectures.

““SSúúppeerr PPeeppoo””““EEllss PPaattrraa””““LLaa vveerriittaabbllee mmààggiiaa””

Índex ÍNDE

X

5

Materials de Primària:Presentació

Benvolgut/da mestre/a:

Durant els pròxims anys, Mans Unides abordarà en les seves campanyes el tema dels Objectius deDesenvolupament del Mil·lenni, i a les vostres mans teniu els primers materials educatius sobreaquest tema.

Juntament amb el finançament de projectes de desenvolupament, l'altre fi de Mans Unides ésl'educació per al desenvolupament, amb la qual tractem de formar i informar la societat del nostrepaís i els seus diferents col·lectius, sobre la necessitat d'implicar-nos amb els països menys afavoritsde la Terra, els denominats segons la terminologia del PNUD (Programa de les Nacions Unides per alDesenvolupament) “països de desenvolupament humà baix”. I com a part d'això, els nostres materialseducatius han estat sempre orientats a l'educació per al desenvolupament.

En els materials de Primària d'aquest any, posem un major accent a treballar, juntament amb els temespropis de la campanya, l'educació en valors, ja que considerem que és un aspecte fonamental en laformació integral de les persones.

OObbjjeeccttiiuuss ggeenneerraallss ddeellss mmaatteerriiaallss eedduuccaattiiuuss

● Donar a conèixer els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), aquest any en concret, l'objectiu “Assolir per al 2015 l'educació primària universal”.

● Comprendre la importància de l'educació com una de les vies més importants per acabar amb la pobresa als països de desenvolupament humà baix.

● Ser conscients de la importància que té l'educació en la vida de les persones.

● Treballar una sèrie de valors, importants per a les nostres vides.

● Ser conscients dels valors que tenen les persones a través dels que reflecteixen els protagonistes de les tres històries proposades.

● Desenvolupar actituds solidàries i de proximitat davant la situació en què viuen altres nens i nenes, fomentant la cooperació i l'interès pels altres.

● Afavorir la comunicació entre els alumnes i el treball en grup.

CCoonnttiinngguuttss

● La campanya mundial per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per al 2015

● L'educació com a valor essencial per a les persones i també les conseqüències que una adequada formació –o la seva falta- té en la societat.

● Els valors d'esforç, constància i responsabilitat.

PRES

ENTA

CIÓ

6

TTeemmppoorriittzzaacciióó

En cadascuna de les activitats està especificada la seva durada. Considerem la durada d'una sessió comla d’una classe de 50 minuts.La duració total del programa per a un cicle és de 6 sessions, raó per la qual, a fi d’assolir els objectiuseducatius, aconsellem realitzar les activitats seqüencialment en la seva totalitat.

OOrrggaanniittzzaacciióó ddee lleess ffiittxxeess

Les activitats de primària estan organitzades en dos grups:

● AAccttiivviittaattss ccoommuunneess;; aconsellades per als tres cicles, adaptant-les convenientment ja que estanredactades de manera genèrica perquè cada docent les adapti al nivell de la seva classe.

● AAccttiivviittaattss oorrggaanniittzzaaddeess ppeerr cciicclleess;; que són les fitxes per al treball amb les històries, que hanestat redactades per adaptar-se a cadascun dels cicles. Tot i això, cadascuna de les històries pot treballar-se en cicles distints dels que nosaltresplantegem, segons el criteri del mestre/a.

17

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

Aquesta activitat pot fer-se als tres cicles de Primària, adaptant-la a les necessitats de cada classe

OBJECTIUS● Facilitar als alumnes el coneixement de la realitat de molts nens i nenes al món. ● Promoure que els alumnes s’habituïn a l’anàlisi i comentari de fotografies.

MATERIALS● Fotografies. ● Qüestionari amb preguntes, un per grup.

TEMPORITZACIÓ● Una sessió.

DESENVOLUPAMENT1ª fase: treball per grups

● Dividir els alumnes en grups de tres o quatre persones.

● Posar a disposició dels alumnes les fotografies, es pot fer de dues maneres:

◗ Repartir-les per les parets de la classe de forma que tots puguin veure-les.

◗ Fotocopiar-les per donar-ne una col·lecció a cada grup.

● Donar un qüestionari de treball a cada un dels grups.

● Dins dels grups, hauran de contestar les preguntes amb les aportacions de tots els qui el componen,procurant que en tot moment sigui un treball de consens.

2ª fase: posada en comú

● Un cop tots els grups han contestat els qüestionaris, posar en comú el que hagin escrit a cada grup.

Fotos

FITXA 1

● IIccoonnaa rreepprreesseennttaattiivvaaddee ll’’OObbjjeeccttiiuu ddeeDDeesseennvvoolluuppaammeenntt ddeell MMiill··lleennnnii

NNúúmmeerroo ddee ffiittxxaa ●

TTííttooll ●

Els objectius que esplantegen amb

cadascuna de lesactivitats

●

Activitat explicada pasa pas, amb

suggeriments perquèel professor condueixi

la reflexió sobrel'activitat. Considerem

fonamental fer lareflexió per assentarallò que s’ha après.

●

7

DOCU

MEN

TACI

Ó

DocumentacióEls Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni

Des d'alguns organismes internacionals i ONG, s’ha estat treballant durant molts anys intentantaconseguir eradicar la pobresa i les seves conseqüències. Per desgràcia es constata que la pobresa nosols no disminueix sinó que al llarg dels anys 80 i 90 del passat segle, ha augmentat el nombre d'éssershumans que la pateixen, molts d'ells en condicions extremes.

Davant la magnitud d’aquest problema, a la denominada "Cimera del Mil·lenni", celebrada l'any 2000sota els auspicis de l'ONU, 191 estats membres de les Nacions Unides, van subscriure la Declaració delMil·lenni1. Els compromisos assumits es van plasmar als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni(ODM a partir d'ara), la finalitat dels quals és aconseguir per al 2015 una sèrie de fites que reflecteixendiversos aspectes fonamentals del desenvolupament humà sostenible.

Són vuit objectius la consecució dels quals significarà una reducció important de la pobresa i bonapart de les xacres associades amb el subdesenvolupament, al mateix temps que farà possible laconstrucció d’un ordre internacional més equitatiu i just per a la vida de tots els éssers humans, si béés cert que la seva consecució només suposa assolir uns mínims a partir dels quals cal continuaravançant.

Per valorar el grau en què es van aconseguint, cadascun dels objectius està concretat en unes metesespecífiques; metes per a les quals s'han definit uns indicadors o valors guia, objectivamentverificables que facilitin la tasca d'avaluar-ne el grau de consecució.

Si bé els ODM són un compromís de totes les nacions, la realitat no demostra necessàriament això, ide fet, al llarg de la primera revisió de resultats en el 2005, es va veure que la consecució dels ODMestà sent més lenta del que cabria esperar, i els indicadors no donen motius per ser optimistes endiversos dels objectius i en diverses de les zones del món. Així per exemple, als països dedesenvolupament humà baix de l’Àfrica subsahariana, de continuar així les coses, fins ben entrat els.XXII no s'aconseguiria l'objectiu de l'educació primària universal o la reducció de la mortalitatinfantil en 2/3.

És necessari aprofundir i sensibilitzar-se més intensament en la importància que tenen els ODM comuna oportunitat única i possible de reduir de manera important la pobresa a nivell global. Segonsl'Informe de Nacions Unides sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, podem afirmar quela humanitat compta amb els mitjans necessaris per aconseguir que tots els països puguin sortir de lapobresa extrema. Queda aprofitar aquests mitjans i no deixar de reflexionar "sobre el cost de deixarpassar aquesta oportunitat: es perdran milions de vides humanes que podrien haver-se salvat, esnegaran moltes llibertats que podrien haver-se aconseguit, i viurem en un món més perillós iinestable“ (Kofi Annan).

Mans Unides té com a fi la primacia de l’ésser humà i el seu desenvolupament integral, ja que no éspossible construir cap projecte polític, econòmic, cultural o social si no anteposem com a base èticacomuna la dignitat de la persona. I els ODM estan centrats en les persones, no en indicadorseconòmics o plans de desenvolupament industrial. Aquesta és la raó principal per la qual a MansUnides els veiem doblement interessants i dedicarem tots aquests anys, fins al 2015, a aprofundir-hi.1 Per llegir el text sencer, veure www.mansunides.org.

◗ Reduir a la meitat el percentatge de persones amb ingressos inferiors a1 dòlar per dia.

◗ Reduir a la meitat el percentatge de persones que pateixen fam.

◗ Vetllar perquè tots els nens i nenes puguin acabar el cicle completd’educació primària.

◗ Eliminar les desigualtats entre els gèneres en l'educació primària isecundària, preferiblement per a l'any 2005, i en tots els nivellseducatius per a l’any 2015.

◗ Reduir en 2/3 parts la taxa de mortalitat dels infants menors de 5 anys.

◗ Reduir en 3/4 parts la taxa de mortalitat materna.

◗ Haver aturat i començat a reduir la propagació de la SIDA.◗ Haver aturat i començat a reduir la incidència de la malària i altres

malalties greus.

◗ Incorporar els principis de desenvolupament sostenible en les polítiquesi els programes nacionals i invertir la pèrdua de recursos del mediambient.

◗ Reduir a la meitat el percentatge de persones que no tenen accés al'aigua potable.

◗ Millorar considerablement, per a l’any 2020, la vida de, com a mínim,100 milions d'habitants de barris marginals.

◗ Desenvolupar encara més un sistema comercial i financer obert, basaten normes, previsible i no discriminatori. Això inclou el compromísd'aconseguir una bona gestió dels assumptes públics i la reducció de lapobresa, a cada país i en l’àmbit internacional.

◗ Atendre les necessitats especials dels països menys avançats. Aixòinclou l'accés lliure d'aranzels i quotes per a les exportacions dels païsosmenys avançats, el programa millorat d'alleugeriment del deute delspaïsos pobres molt endeutats i la cancel·lació del deute bilateral oficiali la concessió d'una assistència oficial per al desenvolupament mésgenerosa als països que hagin mostrat la seva determinació de reduir lapobresa.

◗ Atendre les necessitats especials dels països en desenvolupament senselitoral i dels petits estats insulars en desenvolupament.

◗ Afrontar de manera general els problemes del deute dels països endesenvolupament amb mesures nacionals i internacionals per tal que eldeute sigui sostenible a llarg termini.

◗ En cooperació amb els països en desenvolupament, elaborar i aplicarestratègies que proporcionin als joves un treball digne i productiu.

◗ En cooperació amb les empreses farmacèutiques, proporcionar accés alsmedicaments essencials en els països en desenvolupament.

◗ En col·laboració amb el sector privat, vetllar perquè es puguin aprofitarels beneficis de les noves tecnologies, en particular, els de lestecnologies de la informació i de les comunicacions.

OBJECTIUS PER AL 2015 METES

OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENNI

objectiu 11objectiu 22

objectiu 33objectiu 44

objectiu 55objectiu 66objectiu 77

objectiu 88

Eradicar la pobresa extrema i la fam

Assolir l'educació primàriauniversal

Promoure la igualtat entreels gèneres i l'autonomiade la dona

Reduir la mortalitat infantil

Millorar la salut materna

Combatre la SIDA, la malària i altres malalties

Garantir la sostenibilitat del medi ambient

Fomentar una associaciómundial per aldesenvolupament

9

Des de Mans Unides, treballarem en les pròximes campanyes aquests Objectius en un ordre diferentde l'establert en la seva enunciació, que no implicava un ordre d'importància, ja que tots sónessencials. La raó d'aquest canvi d'ordre és la d'aprofitar diferents efemèrides que se succeiran en elspròxims anys, tal com constatem al quadre següent dels quatre primers objectius a treballar per MansUnides.

El primer any treballarem l'enunciat com a segon objectiu “Assolir per al 2015 l'educació primàriauniversal“, perquè considerem que l'educació és un element fonamental per trencar el cercle de lapobresa que ofega molts éssers humans al món, i pensem que ha de ser tingut com un referent desdel principi.

"L'educació bàsica és el primer objectiu en un pla de desenvolupament. Perquè la fam de cultura noés menys depriment que la fam d'aliments… Saber llegir i escriure, adquirir una formació professional,és tant com tornar a trobar la confiança en un mateix, i la convicció que es pot progressarpersonalment juntament amb els altres…, l'alfabetització és per a l'home un factor primordiald'integració social i d'enriquiment personal, mentre per a la societat és un instrument privilegiat deprogrés econòmic i de desenvolupament".2

OObbjjeeccttiiuu EEdduuccaacciióó.. TToottss aa llaa ffiillaa!!

Molt sovint confonem l'educació amb l'adquisició de coneixements, i la superació de programesacadèmics amb l'obtenció de títols. Però educar és molt més que això, ja que suposa donar a lespersones eines que els permetin llaurar-se el seu propi camí en la vida. El saber es converteix així enfont de coneixement i també en la clau que ens permet obrir tota una sèrie de portes que es vantrobant a la vida, des de la recerca d'un treball fins a les atencions que podem dispensar als nostresfills. La finalitat i el sentit de l'educació és la dignitat de la persona que creix, es perfecciona i esconverteix així en protagonista del seu propi desenvolupament i del dels altres. Perquè l'home té eldret i el deure de desenvolupar-se íntegrament, en totes les facetes de la seva vida personal i social.D'aquesta dignitat flueixen els drets humans, així com la igualtat essencial entre tots els éssershumans, compatible amb la seva diversitat, perquè l'home és imatge de Déu, és un ésser personal, ambuna interioritat pròpia i intransferible i amb una vocació personal. Aquí rau la seva dignitat i la sevallibertat.

DOCU

MEN

TACI

Ó

aannyy 22000077Assolir l'educació primària universal

aannyy 22000088Millorar la salut materna

aannyy 22000099Promoure la igualtat entre els gèneres il'autonomia de la dona

aannyy 22001100Reduir la mortalitat infantil

◗ Decenni de Nacions Unides per l'alfabetització

◗ 40 anys de la fundació del'Organització Mundial de la Salut

◗ 50 anys de Mans Unides.(organització fundada per dones)

◗ 20 anys de la Cimera Mundial per la Infància

OBJECTIUS EN L'ORDRE DE MANS UNIDES EFEMÈRIDES

2 Populorum progressio 35 Pau VI 1965.

Per això, el lema que posem de fons en els nostres materials és “aprendre per participar en la vida”, jaque a través de l'educació podem formar part activa de la societat, obrint la nostra vida a tota unasèrie de possibilitats; “l'educació brinda opcions als éssers humans quant al tipus de vida que desitgenportar; els permet, així mateix, expressar-se amb confiança en les seves relacions personals, en lacomunitat i en el treball”3.

Així per exemple, l'alegria que proporciona a un nen la simple lectura d'un conte no pot ser gaudidaper algú que no sàpiga llegir o escriure.

L'educació és el veritable motor del desenvolupament humà, sense ella no hi ha una base adequadaper generar un desenvolupament humà sostenible.

I més encara, els drets humans són la clau del desenvolupament humà i l'educació és un dret per atotes les persones, segons queda recollit en els articles 26 i 27 de la Declaració Universal dels DretsHumans i en els articles 17, 28 i 29 de la Convenció dels Drets dels Infants. Hem d'entendre que pera un país és igualment dolent violar els drets fonamentals de la llibertat que negar l'educació als seusinfants.

Cal tenir en compte que l'educació proporciona una sèrie d'avantatges que van molt més enllà delsimple fet de saber llegir i escriure. Per cada any addicional d'educació de la mare, es redueix la taxade mortalitat de nens menors de 5 anys entre un 5 i 10% (Kerala, un estat de l'Índia que ha aconseguitl'alfabetització universal, té la taxa de mortalitat de lactants més petita dels països empobrits) i en un2% la de mares mortes en donar a llum.

També es constata una menor taxa de contagi per sida en aquelles persones que han rebut unaeducació adequada.

Un tema unit a aquest i de gran importància és la necessitat de potenciar l'educació de les nenes. Enla majoria dels països empobrits, aquestes continuen sent, per raons diverses, les grans marginades al'hora d'anar a escola. És necessari variar aquesta dinàmica perquè les nenes puguin gaudir del dret al'educació.

EEdduuccaacciióó ii vvaalloorrss eenn eellss mmaatteerriiaallss eedduuccaattiiuuss ddee MMaannss UUnniiddeess

Vivim en una societat en què per a la majoria de nosaltres, els ODM estan ja aconseguits, però aixòno vol dir que no ens quedin fites importants per complir, algunes en l'àmbit educatiu.

En la nostra societat no es parla tant de la necessitat d'aconseguir l'educació per a tothom, com demillorar la seva qualitat. És a aquesta qualitat humana dins l'educació que volem contribuir invitanta treballar una sèrie de valors que trobareu en els nostres materials.

Al llarg dels pròxims anys, unirem cadascun dels objectius que treballem amb un “contingut lateral”i una sèrie de valors que considerem fonamentals dins el creixement humà. Perquè els fins de MansUnides són valors que ens poden fer acostar-nos amb major facilitat a les realitats d'aquests païsosde desenvolupament humà baix.

Per als materials relacionats amb l'Objectiu proposat d’”Assolir l’educació primària universal”,plantegem treballar tres valors en els quals els nostres alumnes es podrien identificar en el seu procésd'aprenentatge, d'educar-se i d'estar oberts a tot el que els envolta: la responsabilitat, la constànciai l'esforç.

3 Informe de Nacions Unides de 2005 sobre els Objetius de Desenvolupament del Mil·lenni.

10

11

En el següent quadre es veuen els quatre primers ODM i els seus valors.

QQuuèè ssóónn eellss vvaalloorrss??

Potser no sempre som conscients, però la nostra vida quotidiana està marcada per una sèrie de valors.Contínuament estem fent-los servir en les nostres formes d'actuar davant els altres i en altres àmbitsde la nostra vida, com per exemple el respecte al medi ambient. I ni tan sols ens plantegem sovintquins són els valors que marquen la nostra vida.

Aquesta és precisament una característica dels valors, que estan lligats a l'existència i formen part dela personalitat de manera tan íntima que modelen, donen forma als desitjos i actuacions. Tots somreflex dels nostres valors o antivalors.

Com podríem definir-los?

EEllss vvaalloorrss ssóónn iiddeeeess ii rraaoonnss qquuee eennss ccoonnddiicciioonneenn ii iimmppuullsseenn eenn llaa nnoossttrraa mmaanneerraa dd''aaccttuuaarr,, aatteenneennttaa ddeetteerrmmiinnaattss ccrriitteerriiss dd''iinntteerrèèss ii jjuussttiiffiiccaacciioonnss mmoorraallss,, rraacciioonnaallss oo eessttèèttiiqquueess.. Generen en nosaltresmetes i objectius que modelen el caràcter i donen forma a la conducta, als desitjos, afectes osentiments.

Però aquestes idees, per ser considerades valors, hhaann ddee ffeerr ddee nnoossaallttrreess mmiilllloorrss ppeerrssoonneess, acceptant-nos i estimant-nos tal com som, i respectant i estimant els altres i l'entorn. Perquè si no, sónccoonnttrraavvaalloorrss oo aannttiivvaalloorrss,, idees, raons que s'oposen o dificulten la nostra millora com a persones,davant nosaltres, els altres i el nostre entorn.

Per tant, en parlar de valors ho estem fent en positiu, encara que puguin ser diferents segons el tipusde persona, i en parlar de contravalors serà sempre en negatiu en no afavorir aquests el creixementpersonal.

DOCU

MEN

TACI

Ó

AAssssoolliirr ll''eedduuccaacciióó pprriimmààrriiaa uunniivveerrssaall

MMiilllloorraarr llaa ssaalluutt mmaatteerrnnaa

PPrroommoouurree llaa iigguuaallttaatt eennttrree eellss ggèènneerreess iill''aauuttoonnoommiiaa ddee llaa ddoonnaa

RReedduuiirr llaa mmoorrttaalliittaatt iinnffaannttiill

◗ Estudiar per participar enla vida

◗ Valorar la mare per a lafamília

◗ Valorar la dona en lasocietat

◗ Els germans com a modelde fraternitat

◗ esforç, responsabilitat,constància

◗ gratuïtat, alegria, generositat

◗ respecte, justícia, llibertat

◗ esperança, confiança

OBJECTIUS EN L'ORDREDE MANS UNIDES

"CONTINGUT LATERAL"

VALORS A TREBALLAR

12

No sempre queda ben definida la diferència entre l'un i l'altre, així un valor humà serien les creencesreligioses, encara que el fonamentalisme religiós seria un contravalor o valor negatiu.

Característiques dels valors:

● Encara que els valors siguin idees, nnoo hhaann ddee qquueeddaarr mmaaii rreelleeggaattss aa uunn nniivveellll ppuurraammeennttiinntteell··lleeccttuuaall,, la seva essència és que siguin expressats en accions concretes. Això és el que ens fadescobrir les persones coherents entre allò que pensen i allò que fan.

● I això últim ens porta a una altra de les característiques dels valors; eell sseeuu ddeessccoobbrriimmeenntt eellrreeaalliittzzeemm aa ttrraavvééss dd''eexxppeerriièènncciieess ssiiggnniiffiiccaattiivveess oo aa ttrraavvééss ddee ppeerrssoonneess qquuee eellss ffaann vviissiibblleess ppeellsssseeuuss aacctteess.. Els valors autènticament sentits i assumits, no poden ser-ho mitjançant un procésd'inculcació ideològica, ni com un conjunt de receptes per a l'educació cívica. Això explica laimportància que té el viure’ls per transmetre'ls, quelcom fonamental en els educadors.

● Els valors tteenneenn ppoollaarriittaatt,, en tant que l'existència d'un implica un altre de signe oposat, quemolts cops serà un contravalor.

● TTeenneenn aa mmééss aa mmééss jjeerraarrqquuiiaa,, en cadascun de nosaltres, uns valors estan per davant d'altres, iaixò mateix passa en la societat. I aquesta jerarquització pot canviar al llarg del temps. Pot sernormal (i possiblement adient) que al llarg d'una vida anem canviant els nostres valors o lamanera en què els vivim, com a expressió de la manera en què cadascú veu el món que l’envolta.

● Els autèntics valors ssóónn aassssuummiittss lllliiuurreemmeenntt.. Per això, en triar uns determinats valors, hemd'estar disposats a corregir aquesta elecció si constatem que aquesta no ens porta al'autorealizatció, ni resulta adequada per als altres.

PPeerr qquuèè ccaall eedduuccaarr eenn vvaalloorrss

Els valors estan lligats al desenvolupament de la nostra personalitat i molt influïts pel nostre procésde socialització; així, lleess ppeerrssoonneess ii eellss eennttoorrnnss en què es produeix aquest procés iinnfflluuiirraannpoderosament en els que nosaltres assumirem.

Tot/a mestre/a (com tot pare o mare) és educador/a en valors, ja que en tot moment estem sent unmmooddeell ddee rreeffeerrèènncciiaa ppeerr aallss mmééss jjoovveess.. I de la mateixa manera, tota una sèrie de personatges, pròximso no, reals o de ficció, suposen una referència contínua en l'actuar dels més joves. Quins són elsmodels de referència per a molts joves? Per exemple, avui en dia es fan clarament visibles com amodels personatges en què estan molt presents la cultura de l'èxit personal unida al triomf i als diners.Per això és important prendre'ns seriosament la importància dels valors que transmetem als nostresalumnes. En aquests materials, a través de diverses històries, presentarem uns models distints, unspersonatges diferents caracteritzats per uns altres valors.

Per poder ensenyar-los, la primera cosa que cal fer és viure'ls. Seran captats més fàcilment pelsalumnes si hi ha coherència entre el que els professors i professores fem i el que diem. Per això lesnostres actituds, les nostres maneres d'actuar, els nostres gustos i prioritats són exemple per als queens contemplen.

El nostre objectiu a l'aula serà motivar i acompanyar en el procés d'educar en una línia marcada pelsvalors.

13

Educar en valors no ha de ser quelcom impositiu., no ha de ser un conjunt de “bones pràctiques” que siguinacceptades per l'alumne perquè ho diu l'educador, aquest ha de trobar els mitjans adequats perquè l'alumnevagi descobrint i alhora assimilant al llarg del seu període educatiu, en primer lloc els valors fonamentals detota persona que viu en societat i, en segon lloc, aquells més adequats al seu caràcter i personalitat pròpia.

A través d'una adequada educació en valors, però també a través de conductes i estils de vida, sovinten la seva pròpia família, hem d'educar que cal ser honrats, generosos, treballadors, responsables, etc.

Això és part del que proposarem en els materials educatius, en els que, per exemple, sovint plantegemel treball en grups dins les activitats, buscant l'intercanvi, el diàleg i el respecte a les idees i opinionsdels altres en la superació grupal de determinades proves. El mateix passa amb tot el que apareix enles distintes activitats orientades a impulsar la reflexió i fomentar el sentit crític en els nostres actesi els de la societat en què vivim. Perquè la nostra societat necessita persones educades en valors i,sobretot, coherents amb aquests valors.

El treball d'educació en valors s'ha de realitzar simultàniament en dos nniivveellllss::

● Una ffoonnaammeennttaacciióó tteeòòrriiccaa que ens permeti el coneixement dels valors, en forma deconeixements i capacitats necessaris per saber de què estem parlant. En els materials aquestapart la donem a través d'aquest document i altres que proposem en la pàginawww.mansunides.org, que poden ser adaptats pels mestres a les seves necessitats i forma detreballar.

● L'aplicació eenn llaa pprrààccttiiccaa en forma d'habilitats que possibilitin la coherència entre pensament icomportament.

Bona part d'aquest treball pot realitzar-se a través de les activitats que proposem en els materials, enels quals es poden trobar activitats per educar el caràcter, l'autoestima i els sentiments i que ajudena adoptar principis generals com el diàleg crític i creatiu amb nosaltres mateixos i amb els altres.

El treball a aquests nivells farà que, amb el temps, els alumnes desenvolupin eessttrruuccttuurreess ddee jjuuddiicciimmoorraall,, una sèrie d'actituds que facilitin assumir una sèrie de valors

Com a exemples hi hauria:

● AAuuttooccoonneeiixxeemmeenntt:: reflexió sobre la nostra pròpia persona. L'autoconeixement o coneixementpersonal, genera l'autoestima que ens permetrà educar-nos en un projecte personal de valors.

● EEmmppaattiiaa:: capacitat per posar-se en la situació dels altres, la qual cosa porta a acceptar i respectarles persones i a comprendre que els altres tenen els mateixos drets i deures que nosaltres. A partird'aquí, té sentit la que possiblement sigui la més important regla moral: tracta els altres comt'agradaria que et tractessin a tu.

● Reconeixement i afirmació de vvaalloorrss uunniivveerrssaallss que ens portin a normes d'actuació respectuosesamb els altres i amb el medi ambient.

● DDiiààlleegg:: cal estimular la capacitat de diàleg que faciliti l'entesa a través d'acords, negociacions iparticipació democràtica a l'hora de plantejar i resoldre problemes en grup, quelcom moltnecessari davant el recurs fàcil a la imposició i la violència.

● Generació d'eessppeerriitt ccrrííttiicc: ser capaç d'analitzar críticament la realitat, la qual cosa ha d'ajudar-nos a tenir criteris propis davant del continu bombardeig d'opcions a què ens sotmet la societat,però també ser crítics amb nosaltres mateixos, amb els nostres plantejaments i actuacions.

DOCU

MEN

TACI

Ó

Es tracta de facilitar la crítica i el judici autònom. Ajudar a descobrir els valors que cadascú viu, aanalitzar-los i a criticar-los, a contrastar-los fins que arribin a ser veritablement els nostres.

VVaalloorrss ii mmaatteerriiaallss ddee MMaannss UUnniiddeess

◆◆ EEssffoorrçç

Força interior que ens porta a superar-nos, a aconseguir allò que considerem les nostres metes, queens empeny a acabar el que hem començat. És allò que ens impulsa a fer el que hem de fer, no nomésel que volem. Això és l'esforç.

És un valor ocult. Marca la nostra manera de ser i es relaciona amb els nostres altres valors, per a moltsdels quals és imprescindible.

És un valor personal que s’ha d'aprendre, entrenar i educar. Va unit a la constància i a la superació iel seu contravalor és la mandra.

L'esforç sona a altres temps, a maledicció bíblica, a treball manual dur, a èpoques en què no existienles facilitats de la nostra societat tecnificada. Per això és un dels valors menys acceptats en la nostrasocietat, on prima la “llei del mínim esforç“ per aconseguir els propis objectius. Ens venen la falsa ideaque podem aconseguir el que vulguem sense esforçar-nos a penes: es poden guanyar diners, aprimar-se, aprendre idiomes… tot gràcies als avanços que aquesta societat tecnificada ha aportat a les nostresvides.

Dins una Educació en Valors, l'esforç estaria enquadrat entre els valors més importants. És convenientque els nostres nens i nenes i joves siguin conscients de la importància de l'esforç en les seves videsper a la consecució dels objectius que en elles es marquin.

Un altre dels punts importants on es fonamenta el valor de l'esforç és el del domini personal, el nodeixar-nos portar pels nostres instints, dominar-se a un mateix i fer el que hem decidit encara que elcos ens empeny per un altre camí.

Com deia Goethe: “ser persona és ser lluitador”. Aquesta màxima ens indica que hem de treballar peraconseguir que els alumnes aprenguin a ser “naturalment” esforçats.

I no obstant això, no tot s'aconsegueix en la vida malgrat que ens esforcem de debò. L'esforç ha deser intel·ligentment dirigit perquè doni tots els seus fruits, i si no és així, hem de treballar també enl'educació en la desil·lusió, perquè aquesta no ens afecti d'una manera excessiva.

◆◆ CCoonnssttàànncciiaa

Molt relacionada amb l'esforç, la constància és la força que ens fa seguir en el que emprenem finsarribar a la seva culminació. La constància renova la decisió quan la meta s'enfosqueix, quan elsmotius perden al·licient i el malestar és massa gran. Ens fa, per tant, resistents davant les dificultatsi els estats d'ànim.

14

15

Representa el compromís estable i es contraposa a la debilitat i a l'abandó.

Hi ha quelcom més insignificant que el calci dissolt en una gota d'aigua? I no obstant això arriba aconstruir enormes estalactites. Per això, en ocasions no importa si s'és fort o feble, importa més laconstància amb què realitzem la nostra feina

Sovint ha estat emparentada injustament amb la disciplina, amb la rigidesa i s’ha considerat contràriaa la iniciativa i a la imaginació. Però no és així, ja que la constància és esforç, compromís, dedicació.

Com en el cas de l'esforç, és un valor poc apreciat en la societat de la velocitat, de la immediatesa ide les solucions ràpides, però la inconstància és generalment sinònim de fracàs. Per ells mateixos, hemd'educar els nostres alumnes per tal que siguin constants en les seves accions, encara que de vegadesaquestes els avorreixin i els cansin.

◆◆ RReessppoonnssaabbiilliittaatt

La responsabilitat és la capacitat de sentir-se obligat a donar una resposta o a complir un treball sensela pressió d'una altra persona, sinó obligat per un mateix.

La practica qui actua i és coherent amb els seus actes explicant el seu perquè, actuant amb fermesa,sinceritat i coherència davant el que considera just o important.

El coneixement dels valors ens porta a viure'ls i practicar-los, Com explicàvem abans, els valors no sónestàtics, evolucionen al llarg de la vida, i som nosaltres els qui tenim l'última paraula per interioritzar-los i fer-los nostres o no. Sorgeix així el que denominem “responsabilitat moral”, en ser nosaltres elsqui actuarem a partir dels nostres valors. Ser responsable és tractar que tots els nostres actes siguinrealitzats d'acord amb una noció de justícia i de compliment del deure en tots els sentits i, a més,assumir les conseqüències de les nostres accions i decisions.

Això implica, d'una banda, el coneixement personal clar de quins són els nostres valors i quins deuresi obligacions impliquen i, d’una altra, tenir la força moral d'assumir-los i ser coherents amb allò quepensem i volem per a nosaltres mateixos.

La responsabilitat ha de ser quelcom estable. Tots podem tolerar la irresponsabilitat d'algúocasionalment, perquè fàcilment podem caure tots alguna vegada en la irresponsabilitat. Però no totstolerarem la irresponsabilitat d'algú durant molt de temps.

Aquell que és responsable, reacciona davant les necessitats i les debilitats, no roman impassible sinóque es compromet, valorant i protegint aquells que ho necessiten. I aquesta mateixa resposta tambéva dirigida al món, a la natura.

La responsabilitat de tots generaria un món millor per viure.

Hem d'educar en una cultura del “nosaltres“ i no de l'individualisme, treballar per la responsabilitatpersonal i de grup, com “éssers socials“ que som.

La responsabilitat és el primer pas per a un canvi d'actitud en la nostra societat, responsabilitat ambles decisions que pren un mateix, però sobretot, responsabilitat amb les decisions que es prenen enversels altres.

Com a conclusió, proposem aquest text, pres de l'Estat Mundial de la Infància 2004 d’UNICEF, escritper l'oficina nacional d'UNICEF a Moçambic.

DOCU

MEN

TACI

Ó

16

Aquí són distintes les condicions, però educar continua sent un gran repte…

Aquests són els vertaders mags

Només pot considerar-se màgia que un ésser humà que…viu en una cabanya de palla, mal ventilada i escassament il·luminada;sense botigues a prop i amb l'aigua a molts quilòmetres de distància;havent de recórrer a peu, dos cops al dia, cinc o deu quilòmetres fins a l'escola;amb poca o cap preparació;amb escàs suport o orientació pedagògica i didàctica;que guanya un salari que a penes dóna per comprar aliments una setmana i res més;sovint pagat amb retard;

…aconsegueixi fer que uns nens i nenes…després d'haver passat la nit dormint sobre una estora;dins una cabanya plena d'esquerdes per on entra, sorollós, el fred;que han caminat hores per arribar a l'escola;després de fer diverses feines a la llar;sense haver menjat gaire;

…aprenguin a llegir, escriure i comptar…a l'ombra d'un arbre;asseguts a terra;en un grup de fins a 70 nens i nenes;sense guix ni material didàctic;sense a penes llibres, quaderns o llapis.

Serà màgia per als esotèrics, un miracle per als qui tenen fe… o simplementheroisme per al poble i per a tots aquells nens i nenes que, partint d'aquest no res,adquireixin coneixements i desenvolupin habilitats.

Aquests són els herois anònims de cada nació. No són herois de guerra. Les sevesarmes són un tremend amor pels nens i una voluntat immensa de contribuir perquèel món sigui millor.

Són els herois de la pau

17

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

Aquesta activitat pot fer-se als tres cicles de Primària, adaptant-la a les necessitats de cada classe

OOBBJJEECCTTIIUUSS

● Facilitar als alumnes el coneixement de la realitat de molts nens i nenes al món. ● Promoure que els alumnes s’habituïn a l’anàlisi i comentari de fotografies.

MMAATTEERRIIAALLSS

● Fotografies. ● Qüestionari amb preguntes, un per grup.

TTEEMMPPOORRIITTZZAACCIIÓÓ

● Una sessió.

DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTT11ªª ffaassee:: ttrreebbaallll ppeerr ggrruuppss

● Dividir els alumnes en grups de tres o quatre persones.

● Posar a disposició dels alumnes les fotografies, es pot fer de dues maneres:

◗ Repartir-les per les parets de la classe de forma que tots puguin veure-les.

◗ Fotocopiar-les per donar-ne una col·lecció a cada grup.

● Donar un qüestionari de treball a cada un dels grups.

● Dins dels grups, hauran de contestar les preguntes amb les aportacions de tots els qui el componen,procurant que en tot moment sigui un treball de consens.

22ªª ffaassee:: ppoossaaddaa eenn ccoommúú

● Un cop tots els grups han contestat els qüestionaris, posar en comú el que hagin escrit a cada grup.

Fotos

FITXA 1

18

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 1

19

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 1

20

QQüüeessttiioonnaarrii

Quina fotografia us crida més l’atenció? Per què?

Feu una relació dels estris i materials que teniu a classe.Compareu els estris i materials que tenen els nens i nenes de les fotos amb els vostres. Què us crida més l’atenció?

Descriu com és la teva classe. Compareu les classes de les fotos amb la vostra. Què us crida més l’atenció?

Us agradaria anar a classes como les de les fotos?

Aquestes condicions, us semblen adients per estudiar i tirar endavant el curs?

Quina expressió tenen els nens i nenes de les fotografies? Per què creieu que és així?

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 1

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

Aquesta activitat pot fer-se als tres cicles de Primària, adaptant-la a les necessitats de cada classe.

OOBBJJEECCTTIIUUSS

● Ser conscients de la importància de ser responsables amb els altres.

MMAATTEERRIIAALLSS

● Laberint.● Mocadors per embenar els ulls.


● Una sessió.

DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTT

A judici de l'educador, pot ambientar-se l'activitat comentant la història del laberint del Minotaure.

11aa ffaassee:: rreeaalliittzzaacciióó ddee ll''aaccttiivviittaatt

● Dividir els alumnes en grups de quatre. Dins cadascun dels grups es numeren de l'1 al 4.● En cada grup, totes les persones que tenen el número 1 faran d´“Ariadnes” o alliberadors, els 2 i 3

seran “Teseus” presoners al laberint, i els que tinguin el 4 seran observadors. Els alliberadors hand'aconseguir que els presoners surtin del laberint guiant-los mitjançant les ordres verbalsadequades. Comentar en veu alta quina és la seva tasca a cadascun dels números.

◗ Els números 1, els alliberadors, hauran de dirigir els presoners perquè aquests, seguint la rutaamb un llapis, puguin trobar la sortida del laberint.

◗ Els números 2 i 3, seran els presoners del laberint. Tindran els ulls tapats i hauran de trobarla sortida seguint les ordres verbals dels alliberadors.

◗ Els números 4 seran observadors, que han d'estar atents que els “presoners” en escapar notoquin amb el llapis més de tres vegades alguna de les parets. En el cas que sigui així, aquestapersona quedarà atrapada al laberint. També es fixaran en tot el que succeeixi entrealliberadors i presoners (converses, forma de donar les ordres, comentaris...)

● Deixar els alliberadors una estona perquè estudiïn el pla a seguir i la manera en què donaran lesordres als presoners. Mentrestant, tapem els ulls als presoners.

El laberint de laresponsabilitat

FITXA 2

21

22

● Segons els cicles, l'activitat es pot fer de diferents maneres, establint diferents nivells de dificultat:

◗ Deixant temps il·limitat, perquè primer un i després l'altre presoner escapin o toquin més detres vegades.

◗ Establint un temps límit per a cadascun dels presoners.◗ Fent que l'alliberador dirigeixi els dos presoners alhora.

22aa ffaassee:: rreefflleexxiióó eenn ggrruupp ggrraann

Comentar amb els alumnes el que han fet i sentit durant l’activitat.

● Els observadors comenten el que han vist en el grup: la manera en què l'alliberador ha dirigit elsaltres, si els ha donat ànims, si han estat ordres fredes, si s'ha enutjat amb ells quan no ho feienbé,….

● Els presoners expressen el que han sentit; si van pensar en la sensació d'haver de confiar la sevavida i la seva llibertat a les mans d'una altra persona.

● Els alliberadors han d'expressar com s'han sentit amb aquesta responsabilitat a les seves mans, i quèhan sentit quan els presoners aconseguien o no escapar del laberint.

● Preguntar als nois i noies si tenen en la vida diària, moments en què són responsables d'altres.

● Acabar incidint en la idea de la responsabilitat que molt sovint tenim cap als altres i com hem desentir-la i posar-la en pràctica.

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS FITXA 2

23

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 2

24

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 2

LLaa lllleeggeennddaa ddeell llaabbeerriinntt

Per amagar el seu fill Minotaure, que era un monstre de cos humà i cap de toro,el rei de Creta, Minos, va manar a Dèdal construir un laberint, perquè ningú noel veiés mai.

Però Minotaure s’alimentava de carn humana, per la qual cosa cada cert temps lieren entregats set joves en sacrifici, pertanyents a una de les ciutats vassalles deCreta.

Una d'aquestes era Atenes i Teseu, el fill d'Egeu el rei atenès, en veure aquestainjustícia, va decidir ser un dels set joves i matar el Minotaure. Va partir des de laseva terra en una nau amb veles negres, i si la seva missió tenia èxit, haurien decanviar-ne el color pel blanc a la tornada.

En arribar a Creta i ser portats al palau, Ariadna, la filla de Minos, es va enamorarde Teseu i, abans que el jove entrés al laberint del Minotaure, amb la promesa quela portaria amb ell com a esposa seva a Atenes, li va donar un cabdell de fil i li vaaconsellar que lligués un extrem a l’entrada del laberint i que l’anés desembolicanta mesura que avancés per no perdre el seu camí.

Teseu va aconseguir vèncer i matar el Minotaure a cops de puny i va alliberar elsseus companys. Tot seguit van escapar, sense ser vistos, juntament amb Ariadna.No obstant això, arribats a Naxos, una de les escales del seu viatge, Teseu vaabandonar Ariadna, seguint les ordres del déu Dionís que volia casar-se amb ella.

Tot marxava molt bé i els viatgers, entusiasmats amb la tornada, van oblidar decanviar les veles negres per les blanques de l'alegria.

L'infeliç rei Egeu, va albirar el vaixell a la llunyania i veient que tènia enarborat elvelam negre, va donar per segura la mort del seu fill i es va llançar al mar, que desde llavors es denomina Mar Egeu.

25

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

Aquesta activitat pot fer-se als tres cicles de Primària, adaptant-la a les necessitats de cada classe.

OOBBJJEECCTTIIUUSS

● Descobrir la importància de l'educació en molts àmbits de la nostra vida.● Aprendre a compartir responsabilitats.

MMAATTEERRIIAALLSS

● Fulls amb enigmes i pistes. ● Qüestionari.


● Una sessió.

PPEERR AALL MMEESSTTRREE//AA

● Fer fotocòpies dels enigmes. Repartir a la meitat de la classe el model A (amb més pistes per a laseva resolució) i a la meitat restant el model B (amb menys pistes). Els del A resoldran l'enigma mésfàcilment i representen les persones que saben llegir, enfront dels que no en saben (B). Aquestpercentatge no està ajustat a la realitat.

● La solució de l'enigma és:◗ “Quan hagis acabat, aixeca't i demana al professor el qüestionari”.

● Fotocopiar els qüestionaris, un per alumne, i entregar-los als que s'acostin amb l'enigma resolt.

DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTT11aa ffaassee:: aaccttiivviittaatt iinnddiivviidduuaall

● Entregar els enigmes i indicar que els resolguin individualment, procurant que els altres no sàpiguenel que van descobrint. Deixar clar que no és una competició, sinó un experiment que els permetràdescobrir coses interessants un cop que hagin acabat l'activitat

● Deixar un temps perquè resolguin l'enigma, (només ho aconseguiran uns quants), els altres s'aniranadonant que no el podran resoldre amb la informació que els han donat.

● Repartir el qüestionari a tota la resta dels alumnes, perquè el contestin, abans que es desmotivin.

Els Patra

FITXA 3

26

22aa ffaassee:: aaccttiivviittaatt ppeerr ggrruuppss

● Dividir els alumnes en grups de cinc persones perquè posin en comú les respostes al qüestionari, idemanar que un de cada grup en prengui nota.

● Posar en comú les aportacions dels grups, per torns, perquè tots tinguin la seva oportunitatd’expressar-se. Quan ja no queda per aportar res per part dels grups es passa a la reflexió.

33aa ffaassee:: rreefflleexxiióó eenn ggrraann ggrruupp

● Comentar amb els alumnes el que han fet i sentit en l'activitat:◗ Com s'han sentit mentre desxifraven l'enigma.◗ Si han pogut desxifrar els enigmes sols i per què.◗ Qui van desxifrar l'enigma i per què.◗ Què representen els que van aconseguir desxifrar l'enigma (dirigir el diàleg cap al tema de la

població mundial que no sap ni llegir ni escriure).

● Comentar el que els sembla més interessant del que ha sortit en els diversos grups:◗ Si poden fer-se gaire coses sense saber llegir i escriure.◗ Si es pot accedir a molts llocs de treball sense tenir almenys aquesta capacitat.◗ Si creuen que saber llegir els introdueix en un món interessant a través dels contes o els

llibres◗ Si saber escriure ens dóna la possibilitat de comunicar-nos amb els altres

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS FITXA 3

27

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 3

EEnniiggmmaa AA

EEnniiggmmaa BB

��

��

��

��

A=� C=E=� O=�N=� T=�

��

��

��

��

A=�E=�T=�

28

QQüüeessttiioonnaarrii

Llegeixes gaires llibres? T'agrada fer-ho?

Escriu el títol de l'últim llibre que vas llegir

Et va agradar? Per què?

Et comuniques per escrit amb gaire gent?

Creus que podries fer gaires coses de les que t'agraden si no haguessis anat a escola? Podries llegirllibres?, utilitzar l'ordinador?, enviar missatges amb el mòbil?

Què vols ser quan siguis gran? En què t'agradaria treballar?

Saps quina formació es necessita per fer el treball dels teus pares? Podrien fer-lo sense tenir-la?

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 3

29

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

Aquesta activitat pot fer-se als tres cicles de Primària, adaptant-la a les necessitats de cada classe. HHaa ddee rreeaalliittzzaarr--ssee ddeesspprrééss dd''hhaavveerr ttrreebbaallllaatt pprrèèvviiaammeenntt eell tteemmaa ddee ll’’aaccccééss aa ll’’eedduuccaacciióó,, ppeerrqquuèè aaiixxííeenntteenngguuiinn eellss aalluummnneess llaa mmoottiivvaacciióó ddee ffeerr ll’’aaccttiivviittaatt..

OOBBJJEECCTTIIUUSS

● Valorar la importància de l'educació.● Practicar els valors de constància, responsabilitat i esforç.

MMAATTEERRIIAALLSS

● Llibres aportats pels alumnes.● Un lloc a la classe per guardar-los.● Fitxes de cartó i fulls de préstec.


● Al llarg del curs.

DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTT11aa ffaassee:: eexxpplliiccaacciióó ddee ll''aaccttiivviittaatt

● Explicar als alumnes l'activitat a realitzar:

“Aconseguir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni és una gran tasca que ha de fer-se en totsels països de la terra. Potser no podem fer res per canviar els grans esdeveniments a nivell mundial,però el que sí que podem fer és canviar a nivell personal i del nostre entorn.

Ja que l'objectiu del mil·lenni que hem treballat és el de l'educació, ens proposem en aquesta classerealitzar una acció que tingui a veure amb l'educació, que és crear amb les vostres aportacions unabiblioteca de la qual us comprometeu tots a agafar llibres i llegir-los.

Això pot millorar la qualitat de la vostra formació, sobretot d’aquells que no ho feu sovint i per a totssuposarà un exercici d'esforç i constància”

Les normes són:

◗ Cadascú ha d'aportar a la biblioteca un llibre que li agradi molt, o que pensi que seràinteressant per a la gent de la classe.

Objectiu: biblioteca

FITXA 4

30

◗ Qui porta el llibre ha de completar una fitxa, en la que escrigui de què tracta, perquè liagrada tant o les raons per les quals invitaria els altres a llegir-lo. Pot incloure un petit resum.

◗ Cadascú ha d'apuntar els llibres que agafa per llegir en el full de préstec, i ha decomprometre's a retornar-los en perfecte estat.

Per a molts pot suposar un esforç, sobretot si la lectura no és una de les seves activitats preferides imantenir aquest esforç al llarg d'un període prolongat de temps suposa un exercici de constància.

22aa ffaassee:: vvaalloorraacciióó ddee ll''aaccttiivviittaatt

Cap al final del curs, es reparteixen les fitxes de valoració de l'activitat; es contesten de maneraanònima i es recullen per treure la mitjana de la classe.En fer la fitxa, cadascú ha d'avaluar-se individualment, pensant si ha estat constant, responsable iesforçat.

● Comentar amb els alumnes el que hagi sortit◗ A partir de la mitjana, reflexionar entre tots sobre el que ha sortit.◗ Què ha faltat a la classe i a nivell personal en aquells que vulguin comentar-ho.◗ Què s'ha fet bé.◗ Si podem pensar en la consecució de grans objectius a nivell global si en un nivell més petit

les coses no acaben de funcionar.

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS FITXA 4

31

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 4

Fitxa per a la reflexió i avaluació individual

NO POSIS EL TEU NOMCONTESTA AMB SINCERITAT

Valora el teu grau de constància

HHee eessttaatt ccoonnssttaanntt aa ll''hhoorraa dd''aaggaaffaarr lllliibbrreess ii lllleeggiirr--llooss??

Gens ❑ A mitges ❑

Poc ❑ Força ❑ Molt ❑

Valora el teu grau de responsabilitat

HHee eessttaatt rreessppoonnssaabbllee eenn aappuunnttaarr eellss lllliibbrreess qquuee aaggaaffaavvaa ii eenn ccuuiiddaarr--llooss??



Valora el teu esforç

MM''hhee eessffoorrççaatt aa lllleeggiirr??



Valora el grau de consecució de l'objectiu

Crec que ha millorat la meva educació?



3333

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

OOBBJJEECCTTIIUUSS

● Aprendre a expressar les idees pròpies i a defensar-les mitjançant el diàleg.● Aprendre a extreure els conceptes fonamentals d'un text i a expressar-los amb poques paraules.● Aconseguir lectura comprensiva d'un text.

MMAATTEERRIIAALLSS

● Làmines i quadern de lectures amb el conte SSúúppeerr PPeeppoo.● Fotocòpies del conte.


● L’activitat requereix dues sessions, dividides de la manera següent:◗ Fases 1 i 2, primera sessió.◗ Fase 3, segona sessió.

DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTT11aa ffaassee:: rreefflleexxiióó pprrèèvviiaa eenn ggrruupp

● Abans de la lectura de la història, convé preparar els nens amb una reflexió en grup gran. Per a aixòproposem que es pregunti sobre els següents temes:

◗ Si coneixen superherois, quins són els seus favorits i per què.◗ Què és el que més els agrada dels superherois.◗ Si pensen que nosaltres, les persones “normals”, podem tenir poders especials.◗ En el cas que responguin afirmativament, fer una llista amb els poders que hagin sortit.

● Cadascú tenim unes qualitats i capacitats, alguna cosa que se'ns dóna especialment bé.◗ Preguntar si consideren que és necessari que ens formem per millorar en les nostres qualitatsi capacitats.

22aa ffaassee:: lleeccttuurraa ddeell tteexxtt

● Col·locar les làmines del conte en un lloc ben visible per a tots. Llegir en veu alta la història.

● En acabar, els nens han de resumir en una sola paraula, el sentiment que hagin experimentat en escoltar-la.

● Depenent del nivell de la classe, es pot llegir diverses vegades el text a fi que quedi perfectamentclar. Demanar als nens que vagin dient les paraules que no han entès i apuntar-les a la pissarra.

Pautes per al treball

amb el text “Súper Pepo”

FITXA 5

34

Es demana que si hi ha algú que sàpiga el significat ho digui, i si no hi ha ningú o el que s'ha ditno és correcte, la persona que primer va dir la paraula, busca el seu significat en el diccionari idesprés l'apunta perquè tots ho vegin. No ha de quedar cap paraula sense aclarir el seu significat.

● Repartir la fitxa d’ajuda a la lectura. Llegir les preguntes en veu alta i explicar-les per aclarir elsdubtes. Deixar temps perquè els nens les contestin.


Comentar entre tots per extreure ensenyaments del text que han llegit. Preguntar deixant que elsnens i nenes parlin lliurement i, en la mesura necessària, anar dirigint la reflexió. Atès que amb el textes poden tocar diversos temes, suggerim els següents punts a treballar, perquè a partir d'ells puguindesenvolupar-se les preguntes:

● Les primeres preguntes aniran orientades a obtenir les impressions dels nens i nenes sobre lahistòria.

◗ Què els ha impressionat més i per què.

◗ Què és el que més els ha agradat i per què.

◗ Què els ha cridat més l'atenció i per què.

● La importància de l'educació/formació.

◗ Com aprofita Pepo els seus superpoders.

◗ Si pensen que per treure el millor de nosaltres mateixos, han de formar-se i preparar-semillor i per què.

● Les assignatures.

◗ Comentar entre tots el que hagin escrit sobre el contingut de les assignatures de Pepo.

◗ Si creuen que aquestes assignatures són bones únicament per a superherois o també lespodrien aprendre ells.

● El comportament amb els altres.

◗ En el cas que en la primera fase hagués sortit que ells no poden ajudar els altres, se'ls potpreguntar si després d'haver llegit la història de Pepo continuen pensant així.

◗ Si han pensat que en ocasions poden anar massa de pressa i no s'adonen que els altres podennecessitar-los.

◗ Si se'ls ocorren maneres d'ajudar altres persones que els puguin necessitar.

● La mentida.

◗ Per què creuen que Pepo s'inventa una excusa en lloc de contar la veritat.

● L'acció de Pepo.

◗ Pensen que a Pepo li ha costat molt fer el que ha fet? Li ha suposat un gran esforç osimplement ha hagut d'utilitzar els seus poders especials?

◗ Si pensen que és necessari ser un superheroi per ajudar els altres, o pel contrari que ajudantels altres es converteixen en superherois. Davant això, si continuen pensant que no tenensuperpoders.

● Qualitats que Pepo ens demostra en aquesta història:

◗ La forma d'actuar de Pepo mostra una sèrie de qualitats seves. Pensar sobre aquestes a partirde diverses situacions en l'història.

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS FITXA 5

35

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 5

Fitxa d'ajuda a la lectura de Súper Pepo

CCoonntteessttaa aaqquueesstteess pprreegguunntteess ssoobbrree eell tteexxtt ddee SSúúppeerr PPeeppoo

Què és el que més t'ha agradat?

Has après alguna cosa llegint aquesta història? Anota-ho

Com es diuen les assignatures que estudia Pepo a l'acadèmia de superherois?Tracta d'imaginar de què poden tractar aquestes assignatures.

Esforç: A Pepo li suposa esforç anar a l'acadèmia? Apunta per què

Quan desitges alguna cosa i aconseguir-la et suposa esforç què fas?

L'actuació de Pepo et sembla correcta? Tu ho haguessis fet així?

A classe hi ha nens que es comporten amb els altres com Pau i els seus amics?

Què fas quan ho veus? Quedes callat, t'ajuntes o t'enfrontes a ells?

T’ha passat a tu o a algun dels teus amics? Com t’has sentit?

Creus que fer mal als altres és una cosa pròpia només de persones dolentes? Es pot fer mal sense ser-ne conscient? En la història que has llegit, Pau i els altres fan mal a l’Anna?

Està bé que Pepo menteixi per justificar la seva tardança?

T'ha passat alguna vegada que podent contar la veritat no ho hagis fet? Com t'has sentit?

Si fossis un superheroi, quins tres poders t'agradaria tenir?

Què pots fer per ajudar els altres? Et resulta fàcil o difícil?

Cal ser un superheroi per ajudar els altres?

373737

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

OOBBJJEECCTTIIUUSS


MMAATTEERRIIAALLSS

● Làmines i quadern de lectures amb el conte EEllss PPaattrraa..● Fotocòpies del conte.


● L’activitat requereix dues sessions, dividides de la manera següent:● Fases 1 i 2, primera sessió.● Fases 3 i 4, segona sessió.


Abans de la lectura de la història, convé preparar els nens amb una reflexió en grup gran. Per a això proposem que es pregunti sobre els següents temes:

◗ Si tenen encarregada alguna tasca domèstica a casa i en cas afirmatiu si els agrada o no, i siconsideren necessari haver de fer-ho.

◗ Si els agrada venir a l'escola. Què els aporta per a la seva vida? Ho veuen important per alseu desenvolupament com a persones?.

◗ Per què és important en la vida saber llegir i escriure?

22aa ffaassee:: lleeccttuurraa ddeell tteexxtt

● Col·locar les làmines del conte en un lloc ben visible per a tots. Llegir en veu alta la història.● En acabar, els nens han de resumir en una sola paraula, el sentiment que hagin experimentat en

escoltar-la.

● El text es reparteix fotocopiat i es demana als nens i nenes que el tornin a llegir individualment enveu baixa. En aquesta lectura, hauran de marcar les paraules que desconeguin i escriure en un fullles frases que els semblin més interessants o que més els hagin impactat, i explicar per què.

Pautes per al treball

amb el text “Els Patra”

FITXA 6

3838

33aa ffaassee:: ttrreebbaallll ppeerr ggrruuppss

● Dividir els alumnes en grups de cinc. En cadascun dels grups han de crear entre tots una llista deles “idees clau” del text llegit, és a dir de les idees que considerin més importants. Ha de redactar-se per acord de tots els integrants del grup, no per la imposició de la majoria.

● Comentar dins el grup les frases i paraules més significatives i crear una segona llista en quèapareguin les que aporten tots. Aquesta ha de ser una llista creada per tot el grup. Es tractad'apuntar tot allò que s’aporti, no sols allò amb el que tots estiguin d'acord. És important quecadascú expliqui a la resta del grup el que ha escrit i per què.


● En aquesta fase es posaran en comú les dues llistes que ha redactat cada grup. Per evitar que elsúltims grups no tinguin res a dir en estar tot ja apuntat, és convenient anar fent torns on cada grupaporti només una idea, frase o paraula cada cop.

◗ Una persona de cada grup es va aixecant per explicar als altres que han parlat sobre laprimera llista.

◗ Després, per torns van escrivint a la pissarra una idea clau. Si alguna es repeteix no es tornaa escriure, però es deixa constància de cada cop que surt.

◗ Es comenta entre tots allò que els diversos grups han elaborat.

● Un cop acabats aquests passos, es pregunta, deixant que parlin lliurement, sobre què és el mésimportant que es treu d'aquesta història, recalcant especialment què és el que han après.

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS FITXA 6

39

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 6

Aquestes preguntes poden servir de guia per treballar els continguts de la història. Poden donar-seals grups perquè les llegeixin o comentar-les entre tots

Fitxa d'ajuda a la lectura d’“Els Patra”

Llegeix atentament el text d’Els Patra i contesta aquestes preguntes:

LLaa vviiddaa ddee RRaajjeeeevv

Què és el que li agradaria?

Quina era la seva obligació a casa?

Què t'ha impressionat més de la seva vida diària?

Quines diferències entre la vida de Rajeev i la teva et criden especialment l'atenció?

És just que nois o noies com Rajeev, i com vosaltres, no puguin anar a escola? Coneixes algun nen onena que estigui en una situació semblant?

CCoommppoorrttaammeenntt ii aaccttiittuuddss

Què és el que més et crida l'atenció de la manera de ser de Rajeev?

Què és el que vol aconseguir Rajeev? S'esforça per obtenir-ho?

És responsable amb els compromisos que ha adquirit?

LL''eedduuccaacciióó

Rajeev durant un temps s'esforçava a escoltar els Patra, per què no ho aconseguia?

De vegades no n’hi ha prou amb voler alguna cosa o esforçar-se, és necessari tenir un mètode per ferles coses.

SSeennttss llaa mmààggiiaa ddee qquuèè ppaarrllaa RRaajjeeeevv??

Creus que és exagerat?

Has pensat alguna vegada en el que pots fer amb el poder que et dóna el coneixement?

41414141

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATSprimària

OOBBJJEECCTTIIUUSS


MMAATTEERRIIAALLSS

● Làmines i quadern de lectures amb el conte LLaa vveerriittaabbllee mmààggiiaa.. ● Fotocòpies del conte.


● L’activitat requereix dues sessions, dividides de la manera següent: ● Fases 1 i 2, primera sessió. ● Fases 3 i 4, segona sessió.


● Abans de la lectura de la història, convé preparar els nens amb una reflexió en grup. Per a aixòproposem que es pregunti sobre els següents temes:

◗ Si tenen encarregada alguna tasca domèstica a casa i en cas afirmatiu si els agrada o no, i siconsideren necessari haver de fer-ho.

◗ Si els agrada venir a l'escola. Què els aporta per a la seva vida? Què els aporta l’educació queells vegin important?.

◗ Per què és important en la vida saber llegir i escriure?

22aa ffaassee:: lleeccttuurraa

● Col·locar les làmines del conte en un lloc ben visible per a tots. Llegir en veu alta la història.● En acabar, els nens han de resumir en una sola paraula, el sentiment que hagin experimentat en

escoltar-la.

● El text es reparteix fotocopiat i es demana als nens i nenes que el tornin a llegir individualment enveu baixa. En aquesta lectura, hauran de marcar les paraules que desconeguin i buscar-les en eldiccionari. Després escriuen en un full les frases que els semblen més interessants o que més els hanimpactat i explicar per què. A continuació escriuen les que al seu entendre són les “idees clau” deltext.

Pautes per al treball amb el text

“La veritable màgia”

FITXA 7

42

33aa ffaassee:: ttrreebbaallll ppeerr ggrruuppss

● Dividir els alumnes en grups de cinc. En cada un dels grups es posa en comú tot allò que hanapuntat en la fase anterior.

◗ Comentar dins el grup les frases i paraules més significatives i crear una llista en quèapareguin les que aporten tots. Aquesta llista ha de ser creada per tot el grup. Es tractad'apuntar tot allò que s’aporti, no sols allò amb el que tots estiguin d'acord. És importantque cadascú expliqui a la resta del grup el que ha escrit i per què.

◗ Debatre dins del grup les “idees clau” que cadascú ha escrit. Crear entre tots una llistad’aquestes idees clau. Ha de redactar-se per acord de tots els integrants del grup, no per laimposició de la majoria.


● En aquesta fase es posaran en comú les dues llistes que ha redactat cada grup. Per evitar que elsúltims no tinguin res a dir en estar tot ja apuntat, és convenient anar fent torns on cada grup aportinomés una idea, frase o paraula cada cop.

◗ Una persona de cada grup es va aixecant per explicar als altres que han parlat sobre laprimera llista.

◗ Després, per torns van escrivint a la pissarra una idea clau. Si alguna es repeteix no es tornaa escriure, però es deixa constància de cada cop que surt.

◗ Es comenta entre tots allò que els diversos grups han elaborat.

● Un cop acabats aquests passos, es passa a un torn de preguntes i comentaris, deixant que parlinlliurement sobre què és el més important que es treu d'aquesta història, recalcant especialment quèés el que han après.

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS FITXA 7

43

Aquestes preguntes poden servir de guia per treballar els continguts de la història. Poden donar-se als grups perquè les llegeixin o comentar-les entre tots.

Fitxa d'ajuda a la lectura de ““LLaa vveerriittaabbllee mmààggiiaa””

Llegeix atentament el text “La veritable màgia” i contesta aquestes preguntes:

LLaa vviiddaa ddee NNyyoottaa

Què t'ha impressionat més de la seva vida diària?

Et sembla bé que una noia de la seva edat tingui tantes responsabilitats? Per què creus que les té?

Quines diferències entre la vida de Nyota i la teva et criden especialment l'atenció?

És just que nens i nenes com Nyota, i com vosaltres, no puguin anar a escola?

Coneixes algun nen o nena que estigui en una situació semblant?

CCoommppoorrttaammeenntt ii aaccttiittuuddss

Quins valors et resulten especialments significatius en Nyota? Enumera’ls

Reflexiona sobre els tres que et proposem:

- Constància: En què es veu la constància de Nyota?

- Esforç: On veiem l’esforç que Nyota ha de fer per estudiar?

- Responsabilitat: Een què es manifesta que la Nyota és responsable?

FITX

ES D

’ACT

IVIT

ATS

RECU

RS P

ER F

OTO

COPI

AR

RECURSOS FITXA 7

TTeell.. 993344 887777 887788 bbccnn@@mmaannssuunniiddeess..oorrgg wwwwww..mmaannssuunniiddeess..oorrgg

materials d’educaciÓ en valors primària · la duració total del programa per a un cicle és de...

Documents