material per estudiar 2º eso

Educació Visual i Plàstica SABER VEURE ETPC

Matèria Comuna 2nd'ESO

1

Introducció

n iniciar l'etapa de l'ensenyament secundari, cal aprofundir en les

capacitats de percepció de l'alumnat

Observar les formes és veure primer els seus aspectes externs, les

delimitacions i les característiques de les superfícies i volums. Analitzar les

formes és descobrir, a partir dels aspectes externs, com estan organitzades i a

quines altres formes més globals o genèriques pertanyen. Però, també inclou

l'observació del detall més particular, mitjançant l'observació directa i la

descripció de formes i imatges, tot fent ús del llenguatge visual-plàstic.

A partir d'aquest mòdul es pretén, en primer lloc, que l'alumnat sigui capaç

d'observar atentament l'entorn i abstreure'n la màxima informació possible,

cosa que li haurà de permetre operar amb els elements del llenguatge visual-

plàstic, tot utilitzant-los tenint en compte el tipus de resultat que és pretén

aconseguir.

Convindrà que els nois i les noies aprenguin a descriure la realitat (estructurar,

amidar, comparar, cercar punts de vista, enquadraments, abstreure els

elements que més sobresurten , encaixar...), i representar-la amb imatges fins i

tot arribant a la mimesi.

També aprendran a utilitzar les eines imformàtiques que ens dona la Xarxa de

Interet, al mateix temps que fer-ne un us responsable.

L'alumnat empra el llenguatge visual com a instrument de la seva expressió

amb imatges, derivades de determinades realitats. Altres imatges, però, fruit de

la imaginació, de sensacions, o d'estats anímics, també ha de saber-les

estimar, expressar-les i extreure'n la riquesa comunicativa.

E



2

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Percepció visual

1.1. La llum. Llum i ombra. Valors.

1.1.1. Sensacions a través dels sentits. La recollida d'informació a través

de la vista, l'oïda i el tacte. Estímuls visuals. Percepció i observació.

1.1.2. Interacció llum-forma-entorn. Efectes sobre els cossos. Concepte

de valor. El clarobscur, ombres pròpies i ombres projectades,

reflexos.

1.1.3. Variacions lumíniques. Direcció, contrallum i silueta. Claredat,

difusivitat i contrast. Modificacions de l'aparença de les formes.

Expressivitat.

1.2. Organització del camp visual. Dinàmica perceptual.

1.2.1. Percepció de formes: imatges retinianes i experiència del món

visual. Imatges de la memòria. La persistència de la visió.

1.2.2. Selecció, comparació i categorització. Figura-fons. L'ambigüitat

perceptiva.

1.2.3. Percepció de la profunditat. Recursos representatius.

1.2.4. Punt de vista: l'angle de visió i la distància. La imatge de les

formes.

1.2.5. Expressivitat de les direccions bàsiques. Estabilitat i inestabilitat.

1.2.6. Espai i dimensions.

1.3. Organització del marc graficoplàstic: les imatges. Aspectes formals.

1.3.2. Enquadrament. Escala de plans.

1.3.3. Significant i significat de les imatges. El significant o

components formals. La configuració i l'estructuració.

1.3.4. Imatges graficoplàstiques. Classificacions. Segons la dimensió:

bidimensionals i tridimensionals. Segons el grau d'iconocitat:

representacionals, esquemàtiques i abstractes: realistes,

simbòliques i fantàstiques.

1.3.5. L'organització en el marc graficoplàstic. Centres d'atenció.

Respecte als eixos.

Respecte a les diagonals.

Respecte a les zones: pel que fa a la llum, color, dimensió,

profunditat i aïllament.



3

2. Llenguatge visual i plàstic.

2.1. Elements: visuals, conceptuals i de relació.

2.1.1. Els elements visuals: forma, color, textura i mesura.

a) La forma.

Classificació de les formes: simples, compostes, regulars,

irregulars, naturals, artificials, figuratives, abstractes i

geomètriques.

La forma com a línia, com a pla, com a volum

b) El color.

Fenomen visual i físic. Visió del color. Llum i color.

Teoria del color. Color llum. Síntesi additiva.

Color pigment. Síntesi substractiva.

Càlids i freds. Complementaris.

La textura.

Textures visuals i tàctils.

Textures naturals i artificials. Trames.

c) La mesura.

Proporcionalitat.

2.1.2. Elements conceptuals: punt, línia, pla i volum.

2.1.2.1. Ens geomètrics. Formes geomètriques bàsiques bi i

tridimensionals.

2.1.3. Elements de relació: direcció, sentit, equilibri, posició, espai, i

proporcionalitat.

2.1.3.1. Direcció i sentit dins del camp graficoplàstic. Referència a

la verticalitat-horitzontalitat.

2.1.3.2. Pes i equilibri.: tensió i distensió. Simetria: geomètrica i

aparent.

2.1.3.4. Igualtat i semblança. Proporcionalitat. Comparació de

formes o de les seves parts. Unitat de mesura. Mòdul. Cànon.

Escales: numèriques i gràfiques.

3. Expressió gràfico-plàstica

3.1. Obres de creació. expressivitat i creativitat..

3.1.1. Motivació, recerca i creativitat.

3.1.2. El paisatge. Introducció a la descripció de la figura humana.

Els objectes.

3.1.3. Creació d'imatges objectives i subjectives bi i tridimensionals.



4

3.1.3.1. Mimesi. Representació bidimensional de formes i

espais. El clarobscur. La perspectiva . Representació

tridimensional de formes.

3.1.3.2. Narració i expressió: realisme i imaginació. La

subjectivació: associacions, distorsions, fragmentacions,

transformacions...

3.2. La imatge.

3.2.1. Tècniques tradicionals per a la producció d'imatges. Els

materials per el dibuix, la pintura i l'escultura: procediments,

estris, suports i matèries.

Procediments

1. Obtenció de la informació visual

1.1. Observació directa de formes sota condicions diferents, pel que fa a

variants lumíniques i de posició.

1.1.1. Exploració visual d'una determinada realitat (objecte, element,

conjunt, espai...), amb la intenció de copsar-ne les

característiques principals: elements visuals que els

determinen, els valors estructurals que el defineixen i la

incidència de les variants lumíniques a què estan exposades.

1.1.2. Estudi i preparació de formes i espais a fi de crear conjunts

interessants per ser representats (sota condicions diferents:

llums, ombra pròpia i projectada, posicions diverses...)

1.1.3. Estudi dels diferents efectes de clarobscur que fonts de llum

natural i/o artificial produeixen sobre els cossos i els espais, i

disposar la il·luminació per tal d'aconseguir un determinat

efecte expressiu.

1.1.4. Selecció del punt de vista i enquadrament més adient a uns

determinats propòsits.

1.1.5. Observació directa d'obres d'art i de disseny.

1.2. Observació indirecta a partir d'imatges manuals i tecnològiques.

1.2.1. Apreciació global del contingut d'una imatge.

1.2.2. Establiment de diferències entre una realitat determinada i la

seva imatge.

1.2.3. Visualització de reproduccions d'obres per apropar-se a l'art i al

disseny.

1.2.4. Comparació i relació de solucions gràfiques, plàstiques o de

disseny anàlogues en determinats aspectes.



5

1.3. Retentiva visual respecte a formes i imatges.

1.3.1. Observació atenta de formes i el seu entorn.

1.3.2. Reconeixement i retenció dels elements bàsics que defineixen

una forma o conjunt d'aquestes.

1.3.3. Captació dels detalls que particularitzen la forma/formes o

conjunt d'aquestes.

1.3.4. Construcció mental d'imatges retingudes tot emprant tècniques

memorístiques.

1.3.5. Realització gràfico-plàstica, a partir del record del conjunt

observat anteriorment.

1.3.6. Realització gràfico-plàstica, a partir d'imatges mentals.

1.4. Descripció de formes i imatges

1.4.1. Estudi dels elements i dels trets més característics d'una forma

i/o imatge o un conjunt, abstraient-ne els punts singulars que hi

destaquen.

1.4.2. Establiment de proporcions entre la forma observada i la

superfície a treballar.

1.4.3. Realització d'apunts, esbossos i croquis. a partir del natural, tot

definint la posició, situació i ritme de les formes i les imatges

observades.

1.4.4. Estudi d'un determinat conjunt cromàtic (contrast, harmonies...)

mitjançant notes de color.

1.4.6. Explicitació de l'esquema que defineix l'estructura interna de

formes i imatges.

1.4.7. Ús de la terminologia pròpia de l'àrea.

1.4.8. Plasmació gràfico-plàstica dels trets i de detalls que

particularitzen les formes o les imatges amb què es treballa

2. Ús del llenguatge visual i plàstic.

2.1. Definició dels elements que estructuren formes i imatges.

2.1.1. Abstracció dels elements conceptuals (punt, línia, pla, volum)

presents en formes, espais i imatges.

2.1.2. Reconeixement dels elements visuals (forma, color, mesura,

textura) que configuren una determinada forma o imatge.

2.1.3. Identificació dels elements de relació que apareixen en una

forma, en una imatge o en un conjunt, sigui per si mateixes o

bé en relació amb el seu entorn (direcció, equilibri, posició...).

2.1.4. Recerca d'imatges exemplificadores d'interaccions concretes

dels elements del llenguatge visual i plàstic.



6

2.2. Representació, objectiva i subjectiva, de formes.

2.2.1. Representació objectiva

2.2.1.1. Realització de l'esquema que defineix l'estructura

interna de formes i d'imatges.

2.2.2. Transcripció gràfica o plàstica detallada dels diversos trets que

defineixen el conjunt a representar (clarobscur, color,

perspectiva, qualitat de superfície...)

2.2.2. Representació subjectiva.

2.2.4. Estilització, deformació, distorsió,... de formes per adequar-les

a diferents intencions expressives.

2.3. Realització de composicions bi i tridimensionals i en el temps.

2.3.1. Recerca de tota mena d'informació, tant abans d'iniciar un

procés de representació com al llarg del procés.

2.3.2. Manipulació amb els elements i sintaxi del llenguatge visual-

plàstic tot explorant el conjunt a treballar i relacionant forma i

espai.

2.3.3. Realització de proves utilitzant el color, i diferents textures,

materials, tècniques i estris.

2.3.5. Utilització d'estratègies compositives adients amb el contingut

del missatge i els valors expressius a aconseguir tot tractant:

Element de posició i direcció.

El color i la textura, possibilitats expressives.

Ritme, harmonia, contrast, equilibri, proporció...

3. Tècniques d'expressió gràfico-plàstica.

3.1. Anàlisi i interpretació de textos visuals i plàstics.

3.1.1. Aproximació al contingut d'un missatge visual, tant als

aspectes formals com de significat, i tant a nivell de denotació

com de connotació.

3.1.2. Observació de les interrelacions generades entre elements

conceptuals, visuals i de relació en una determinada obra.

3.1.3. Observació de tècniques, procediments i materials emprats en

obres bi i tridimensionals.

3.1.4. Apreciació entorn de nivells de lectura: realista, simbòlic,

abstracte...

3.1.5. Definició de tipus de missatges i de la seva funcionalitat.

3.1.6. Interpretació de les produccions pròpies i de les dels

companys i les companyes tant durant l'elaboració com en els

resultats.

3.1.7. Consulta de material bibliogràfic i videogràfic.



7

3.2. Transformació d'imatges.

3.2.1. Estudi de possibles modificacions d'estructura, configuració,

tècnica, per alterar la significació d'imatges.

3.3. Experimentació, mitjançant els elements visuals del llenguatge visual

i plàstic de propietats i possibilitats expressives de tècniques,

materials i suports.

3.4.1. Experimentació de tècniques i tecnologies: gràfiques,

pictòriques, escultòriques.

3.4.2. Experimentació amb diferents tècniques materials, suports i

estris:

Llapis, pinzells, retoladors, tintes, collage, pintures.

Fang, cartolina…

Actituds, valors i normes

1. Sensibilització envers els fenòmens estètics.

1.1. Actitud oberta i receptiva tant respecte al medi natural com a

l'artificial.

1.1.1. Atenció en l'observació de formes i espais a partir dels quals

es treballa.

1.1.2. Atenció a l'exemplificació visual (obres artístiques i de disseny)

oferta a classe.

1.2. Sensibilització per la bellesa i l'harmonia.

1.2.1. Predisposició per gaudir de la riquesa de formes, colors i

canvis de la natura.

1.2.2. Predisposició per valorar i entendre les creacions de l'ésser

humà, especialment les de caire artístic.

1.3. Hàbit d'observació.

1.3.1. Conscienciació que el medi natural és una inexhaurible font

d'informació i d'inspiració.

1.3.2. Predisposició per convertir els elements-objectes quotidians en

temes d'interès.

1.3.3. Valoració del rigor, l'exhaustivitat i la sistemàtica en les

observacions.

1.3.4. Atenció vers l'observació de formes i espais tot considerant els

trets que més el caracteritzen.



8

1.4. Respecte envers el patrimoni artístic i cultural tant en l'àmbit més

immediat com en el més general.

1.4.1. Respecte i cura de l'entorn cultural i artístic proper.

1.4.2. Predisposició per valorar positivament manifestacions

artístiques d'altres pobles, especialment de cultures primitives.

2. Interès per la realització de les activitats graficoplàstiques.

2.1. Interès per la recerca d'informació.

2.1.1. Tendència a la recerca d'informació en obres d'art i de disseny.

2.2. Constància en el treball.

2.2.1. Respecte dels terminis fixats per a l'elaboració dels exercicis.

2.2.2. Consciència de la necessitat de treballar de forma constant.

2.3. Organització del pla de treball.

2.3.1. Obligació de disposar d'estris i materials necessaris durant les

pràctiques establertes.

2.3.2. Cura de llibres, eines i material mitjançant una correcta

utilització i manteniment.

2.3.3. Mètode en el treball d'acord amb les característiques de la

proposta.

2.4. Interès per la recerca de noves solucions.

2.4.2. Refús de solucions estereotipades i propòsits d'originalitat.

2.4.3. Valoració positiva de la fase de maduració de les idees en tot

procés de creació.

2.5. Autoexigència en la superació de les pròpies creacions.

2.5.1. Cura dels acabats i de la presentació, en relació amb el tipus

de treball.

2.5.2. Esforç personal per realitzar les propostes de treball.

2.7. Responsabilitat en el desenvolupament de l'obra o activitat.

2.7.1. Contribució a crear un bon ambient de treball a classe.

2.7.2. Realització responsable de totes les pràctiques demanades.

2.7.3. Compliment de les tasques distribuïdes en projectes realitzats

en grup.

2.7.4. Cura en la correcció terminològica de l'expressió oral i escrita.

2.7.5. Atenció a les orientacions i observacions del professor o la

professora i també dels companys o de les companyes.



9

2.8. Reconeixement de la utilitat del llenguatge graficoplàstic i de les

seves possibilitats informatives.

2.8.1. Referència al llenguatge visual en les activitats de l'àrea

3. Desenvolupament de la capacitat crítica

3.1. Acceptació i respecte envers les obres dels altres.

3.1.1. Predisposició a encoratjar els companys i les companyes en el

treball.

3.2. Actitud de crítica raonada sobre qualsevol missatge, comunicació,

obra (gràfico-plàstica).

3.2.2. Contribució conscient en els debats de classe.

3.3. Valoració de les pròpies obres i de les dels altres.

3.3.1. Respecte tant a les obres com als parers dels altres.

3.4. Autocrítica de la pròpia actuació.

3.4.2. Reflexió pel que fa a la causa d'errors freqüents.



10

Objectius de la materia

Desenvolupar la percepció i l'observació directa i indirecta tant del món dels

objectes com del món natural.

Captar les característiques principals d'una determinada realitat (objecte,

conjunt, espai...), i saber expressar-les a través dels elements plàstics:

punt, línia, color, textura i volum.

Saber fer un correspondència adequada entre el natural i la forma

representada, considerant proporcions i situació en l’espai.

Mostrar en les representacions de caire objectiu, fidelitat en la transcripció

de formes i de detalls, tant des de l'observació directa del natural com

indirecta, a partir d'imatges.

Esforçar-se en la recerca de produccions pensades, sentides i

intencionades, tenint en compte les pròpies limitacions.

Mostrar interès per a la recerca d'informació i per l'experimentació.

Tenir predisposició a l'observació i presa d'apunts, esbossos, croquis, etc...

Ser responsable i autoexigent en la realització d'un treball o procés.

Aconseguir agilitat i domini del traç.

Saber ordenar adequadament un conjunt o composició en base a l'interès

estètic.

Mostrar interès plàstic en els treballs pel que fa a la combinació de formes,

colors, textures i materials.

Aplicar adequadament el clarobscur aconseguint la sensació de tercera

dimensió.

Conèixer i aplicar adequadament els principis treballats de la teoria del

color.

Objectius terminals relacionats amb

els continguts d'aquest mòdul.

1. Mostrar sensibilitat per la bellesa i l'harmonia del medi natural.

2. Observar formes i imatges, o conjunts d'unes i altres, i abstreure'n els

elements propis del llenguatge visual i plàstic.

3. Estudiar i preparar formes, tot seleccionant-ne punt de vista i

enquadraments, a fi de crear conjunt interessants per ésser representats.

4. Realitzar composicions bi i tridimensionals de formes.

5. Expressar-se amb originalitat, imaginació i fantasia, mitjançant imatges

fixes o mòbils.

6. Esforçar-se per superar creativament les pròpies realitzacions plàstiques.

7. Ser conscient de la importància i el protagonisme dels missatges visuals

als mitjans de comunicació i a l'entorn cultural.

8. Interessar-se per l'experimentació de materials, instrumentació i tècniques,

a fi de facilitar la pròpia expressivitat plàstica.

9. Seleccionar d'entre els diferents recursos del llenguatge visual i plàstic i

les diferents tècniques, els més adequats a una determinada proposta o a

l'expressió personal.



11

10. Aplicar tècniques en la producció d'imatges, amb domini i acabats

suficients que permetin interpretar-les amb correcció.

11. Comprometre's de manera activa i responsable en projectes i empreses

que es duguin a terme individualment o en grup.

12. Respectar fets i ambients culturals i quotidians i apreciar-ne les qualitats

estètiques.

13. Aplicar els procediments o les tècniques graficoplàstiques, especialment

aquells que estan més relacionats amb la seva capacitat expressiva.

Activitats Les activitats sobre paper es realitzaran en paper bàsic (de dibuix) DIN A-4 brut,

sense marges.

1. Determinar, de diferents objectes:

la línia que els delimita (contorn)

les línies internes (estructura – esquelet)

les formes geomètriques que conté (encaix)

2. Dibuixos al natural d’un objecte (valors de llum, punts, línies, colors).

3. A partir d’una fotografia:

reproduir-la, simplificada amb línies (esbós)

continuar la composició amb punts, línies i/o taca. Tema suggerit: la

naturalesa, animals o plantes (retoladors i/o llapis de colors)

4. Escala de 7 valors de llum. Llapis. De blanc a negre, passant pels grisos

corresponents.

5. Observació i dibuix d’una natura morta, traduint els colors als valors de llums més

adequats, fent servir l’escala de grisos.

6. Fer un objecte tridimensional (fang, plastilina o altres materials).

7. Exercicis de color proposats en el dossier:

Cercle cromàtic. Primaris i secundaris.

Colors complementaris.

Escales o gammes cromàtiques.

Realització d’una pintura a partir dels 3 primers i el blanc (témpora i pinzells).

8. Retrat del company amb ceres (prèviament estudiar la proporció del rostre humà).

9. Treball de siluetes: forma-fons. Amb cartolina i tisores fer formes simètriques,

figuratives i abstractes, en positiu – negatiu. Colors complementaris.

10. Esbossos al natural de figura humana, observant els companys.

11. Per parelles, dibuixar-se un a l’altre de cos sencer.



12

12. Dibuix d’observació directa d’un paisatge(llapis de colors).

13. Fer dos dibuixos en un mateix paper, un de memòria i l’altre d’observació directa o

indirecta. Comparar i treure conclusions (per exemple, una bicicleta).

14. Fer tots els exercicis proposats en el tema de dibuix geomètric:

Mediatrius i bisectrius. Llapis.

Paral·leles i perpendiculars. Llapis.

Polígons inscrits. Llapis.

Composició geomètrica lliure. Retoladors.

Composicions rítmiques amb mòduls. Retoladors.

Activitats de temps lliure

1. Dibuix lliure, quant a tema i a tècnica.

2. Dibuix d’observació directa de la pròpia mà en diferents posicions.

3. Fer un ritme compositiu.

4. Dibuixos del natural (pinya, petxina, cargol, fulla…) o d’observació directa

(copa, gerro, etc.).

Bibliografia

ALEGRE, Antonio, i altres autors. Dibujo de 1º de BUP. Barcelona,

Editorial TEIDE, 1977.

AMO, Juan. El color i la forma. 6º de E.G.B., 7º de E.G.B, 8º de E.G.B.

Madrid, Editorial ANAYA, 1989.

BALADA, Marta. Com analitzar una obra plàstica. Barcelona, Edicions 62,

1984.

BRUNET, Antonio i altres autors. Forma y color. 1º de BUP. Barcelona,

Edicions Vicens-Vives, 1986.

MARTÍNEZ, Arturo y otros autores. Diseño artístico / 2. Madrid, edicions

S.M., 1982.

MASCARÓ, Jaime y otros autores. Dibujo técnico; segunda etapa E.G.B.

Madrid, Editorial Santillana, 1990.

MÉNDEZ, Manuel S. El collage Infantil. Barcelona, Editorial SOCIETAT

NESTLÉ, A.E.P.A.,1983.

RAMÍREZ, Pablo. Dibujo. Madrid, Editorial Santillana, 1985.

SANJUAN, Emilio. Plástica; Expresión artística. 6º de E.G.B., 7º de

E.G.B., 8º de E.G.B., 1º de BUP. Madrid, Editorial S.M., 1984.



13

EL PUNT, LA LÍNIA I LA TEXTURA

El punt Definició

El punt és l'element més simple de la representació plàstica.

És la forma d'expressió més senzilla que es pot situar en

l'espai.

Si el comparessin amb un so, seria el d'un cop de percussió.

El punt resulta del xoc de l'instrument amb la superfície o

suport.

Forma

El resultat visual, idealment és rodó, però segons el tipus

d'instrument utilitzats, el suport, el material o la tècnica, el seu

cantó serà més o menys regular.

Classes

Infinites segons forma i mesura. A partir de determinada

grandària esdevé una àrea cromàtica o un cercle.

Valor expressiu i funció

El punt aïllat difícilment té valor expressiu, però si considerem la

facultat de jugar amb una successió de punts aviat descobrirem

les grans possibilitats que té.



14

Diferents composicions amb punts.



15

Efecte visual de proximitat i llunyania

Per aglomeració, ordenació, repetició dispersió, etc... es poden aconseguir

molts i atractius efectes, textures, ornamentacions i configuració de formes

(puntillisme).

Tigre resolt amb tècnica puntillista, que com indica el seu nom, es basa en

l'associació de punts de color, de determinats tons i intensitats, per tal d'obtenir

un dibuix.



16

La trama d'una fotografia està composta per punts que a l'ampliar-se, es

descomponen.



17

SEURAT El circ

Tècnica Puntillista

El punt en moviment engendra la línia



18

La línia

Definició

Conjunt de punts amb longitud i moviment determinats.

Successió de punts tant junts un de l'altre que no deixen lloc a

espai.

Després del punt, és l'element plàstic més elemental per

construir formes.

Classes

Simples i complexes.

Línies simples:

1. Línia recta: a - horitzontal

b - vertical

c - inclinada

2. Línia corba

3. Línia angular: a - angle recte 90°

b - angle agut - 90°

c - angle obtús +90°

Línies complexes:

4. Línia ondulada - suma de corbes

5. Línia quebrada - suma d'angulars

6. Línia mixta - suma de les anteriors.

Valor expressiu

Les línies ens comuniquen sensacions

Línies simples

1. La recta

1.1. Horitzontal: estabilitat, estatisme, repòs, equilibri.

Posta de sol al mar



19

1.2. Vertical: elevació, creixement, menys estable.

1.3. Inclinada o diagonal: moviment, inestabilitat.

2. La corba: dinamisme accentuat, canvi continu.



20

3. L’Angular: dinàmica, brusca

.

Línies complexes:

4. Ondulada: dolça, de moviment suau i continu.

5. Quebrada: més brusca, agressiva, rígida, sensació

d'inseguretat, desequilibri.

Possibles

variants

en la

composició

Suport

forma

grandària

textura

color

Línia

nombre

tipus de línia (recta, corba, angular…)

posició i espai entre línies (juntes, separades…)

color

gruix

longitud

textura

tipus de rastre (seguit, intermitent, irregular, etc...).



21

Funció Les possibilitats de combinació de línies son infinites si tenim

en compte l'expressivitat de les línies i les possibles variants

compositives, podrem aconseguir diferents efectes, ritmes,

ornamentacions, formes concretes i textures.



22

Escales de grisos fetes amb diferents línies

Dibuix amb línies verticals,

com més juntes les línies, més foscor,

com més separades, més llum

(sensació de volum).



23

Pentinats fets amb línies



24

La textura

Definició La textura és el valor tàctil i/o visual d'una superfície.

A vegades la distingim a través de dos sentits: la vista i el tacte,

es veu i es toca, i altres predomina un o altre sentit.

Classes Naturals

Són totes aquelles que trobem a la natura, per exemple la pell

dels fruits, de les persones, dels animals, l'escorça dels arbres,

etc...

Artificials

Són les que no trobem a la natura, la superfície dels metalls,

papers, teixits, vidres, parets i objectes.

Qualitats Tàctils: llisa, aspre, suau, etc...

Visuals: brillant, opaca, transparent, etc.

Amb línies i punts pots crear textures visuals molt variades a mode de trames o

teixits, inspirades en textures naturals o artificials i utilitzar-les en les teves

composicions o dibuixos



25

EL DIBUIX DEL NATURAL

El dibuix del natural o d'observació directa és aquell que es realitza mirant

directament de la realitat allò que es vol dibuixar.

És realment la millor manera d'aprendre a dibuixar.

L'observació directa i contínua ens permet arribar a un coneixement ampli

d'allò que observem: el seu volum, formes, colors, detalls llums, ombres, etc...

Evidentment no es tracta de fer un dibuix completament igual a allò que estem

mirant, cosa impossible, sinó de fer una interpretació realista, però personal.

Sempre ens ajudarà buscar quines formes geomètriques veiem en allò que

observem i quin tipus de línies dominem.



26

Qualsevol tema és vàlid. Pots començar per models senzills: un pot, una fulla,

una fruita,... a més difícils, com una planta, fins arribar a temes més complexes

com són el món dels animals, la figura humana; el paisatge natural i urbà: un

parc, una parada del mercat del barri,...

S'aprèn molt sortint a dibuixar a l'aire lliure, però no sempre és possible.

No tot allò que ens interessa dibuixar ho tenim a l'abast, per això pots utilitzar

fotografies com a models. (Observació indirecta). Seria bo que recollissis

fotografies que t'agradin de diferents temes i confeccionis un petit diccionari

d'imatges, que et poden donar una informació bastant completa a l'hora de

dibuixar.

Dibuixos d'observació directa d'una fulla i d'unes fruites.



27

Passes a seguir quan dibuixem 1. Posició del paper

Situar el paper vertical o horitzontal segons la imatge a dibuixar. Exemple:

un tren – paper horitzontal

una torre – paper vertical

2. Encaix i situació en l’espai-paper

Amb línies simples, situar en el paper les formes com si fossin figures

geomètriques planes, relacionant la grandària del dibuix amb la grandària

del paper, establint un equilibri entre forma i fons.

3. Proporcionar

Relacionar les diferents parts entre sí, quant a mides: alçades i amplades (més

alt que, més estret, més ample que…)

4. Dibuixar els contorns de forma acurada

5. Fer els detalls

6. Ombrejar, fer les llums i les ombres (sensació de volum)

2 - 3

4

5 - 6

Quan volem fer un dibuix del natural ens hem de plantejar la manera de traslladar al paper les figures que observem. En aquestes il·lustracions pots observar els passos a fer: primer es dibuixen les figures com si fossin formes geomètriques simples, relacionant les mides, i després s’acaba amb les línies de contorn i de detall de la composició.



28

Per encaixar bé, hem de prendre algunes mesures i relacionar-les. Així sabrem si un objecte és més alt que ample, i quants cops és més alt que ample. En aquest cas l’amplada és quasi la meitat de l’alçada.



29

Diferents dibuixos d'observació directa de les

mans.

Els punts de moviment ens ajuden en la seva

representació.



30

Dibuix d'observació directa d'un paisatge.

Dibuix d'observació indirecta (a partir d'una fotografia).



31

LLUM I OMBRA EL CLAROBSCUR VALORS DE LLUM

La llum incideix sobre els objectes, produint zones de llum i d'ombra.

El clarobscur estudia els efectes produïts per la llum sobre un objecte

qualsevol.

Per a fer dibuixos de clarobscur, cal treballar amb models del natural i

observar-los atentament, per tal de plasmar en el paper, a través de llums i

ombres, la sensació de tercera dimensió, de volum.

Podem fer servir de model coses molt senzilles: fulles, fruites, gerros, un pot de

llapis, pedres, etc...



32

Com a exercici previ, és convenient realitzar escales de grisos. Amb el mateix

llapis passar del negre al blanc, per degradació o per escales, fent tons de

grisos. aquests grisos es poden comparar amb els dels models, la qual cosa

ajudarà a la pràctica d'exercicis.

Els objectes cobren relleu a través de les ombres, produïdes per la llum. Hi ha

dos tipus d'ombres: la pròpia i la projectada.

Exercici de clarobscur, on s'observen clarament:

llum, ombres pròpies i ombres projectades. Assenyala-les totes.

En els treballs de color també podem aconseguir la sensació de volum

mitjançant el clarobscur.



33

DE LA LLUM AL COLOR

Sovint, en el llenguatge de la vida diem "el verd que té la poma" o "el blau del

mar", com si aquests colors fossin "coses" o "propietats" de les coses. El color,

però no és una "cosa", ni una "propietat" de les coses, sinó una sensació,

provocada per la llum que capten els nostres ulls.

Sense la llum no seria possible captar les formes i els colors. La llum produeix

la sensació de color, la qual es captada per la retina i més tard pel cervell. A la

retina hi tenim unes cèl·lules especials, anomenades cons, que són capaces

de rebre i transmetre ones de tres longitud. Aquestes longituds són les que

corresponen a les sensacions de verd, vermell i blau, respectivament. Els cons

de l'ull no transmeten aquests colors, sinó un senyal que el cervell interpreta

com a verd, vermell o blau. La seva barreja origina tres colors més: el blau cià,

el magenta i el groc.

Classes de barreges. Síntesi additiva i síntesi subtractiva.

D'aquest procediment d'obtenir colors amb la llum em diem SÍNTESI

ADDITIVA, perquè els colors s'obtenen per addició.

La suma de tots ells dóna la llum blanca.

De les barreges fetes amb pintures, en diem SÍNTESI SUBTRACTIVA. Quan

barregem tots els colors-pigment es forma un gris fosc.

A l'escola el que utilitzarem són pintures i per tant ens interessen més les

barreges subtractives.



34

El cercle cromàtic de barreges subtractives.

El cercle cromàtic, situa en forma circular els tres colors primaris: groc,

magenta i blau cià; intercalant entre ells els tres colors secundaris: taronja,

verd i violeta. La barreja de tots ells dóna el negre.

Construeix a continuació un cercle cromàtic de 6 colors.

Els colors primaris o fonamentals.

Es diuen colors primaris o fonamentals als que no es poden aconseguir amb

cap barreja.

Aquests són: el groc, el vermell magenta i el blau cià.

Els colors secundaris.

Són aquells que s'obtenen amb la barreja de dos primaris; i són el taronja, el

verd i el violeta.

Amb la barreja del groc

i el vermell magenta,

hem aconseguit el taronja.

Amb la barreja del groc

i el blau cià, hem

aconseguit el verd

Amb la barreja del

vermell

magenta i el blau cià,

hem aconseguit el

violeta.

Colors complementaris.

Es diuen colors complementaris als que estan diametralment oposats en el

cercle cromàtic, i són el que menys s'assemblen entre si.



35

Característiques dels colors complementaris

Posats els uns al costat dels altres, s'intensifiquen mútuament.

Barrejats s'anul·len, donant per resultat un gris neutre o marró.

vermell-verd groc-violeta blau cian-taronja.

Colors càlids

Anomenem colors càlids als grocs, taronges, vermells i marrons.

Aquests colors els relacionem amb el sol, el llum, el foc, etc.

Colors freds

Colors freds són els verds, els blaus i els violetes.

Molt sovint es relacionen amb les boires, el fred, les ombres, les valls, les

penombres, etc.

El blanc i el negre no són pròpiament colors. El blanc és la màxima

lluminositat i el negre és l'absència de llum. Per aclarir un color el barregem

amb blanc, per enfosquir-lo el barregem amb una petita quantitat del seu

complementari o bé amb negre, però molt poc, ja que massa pot embrutar el

color o ennegrir-lo, en lloc d’enfosquir-lo.



36

Gammes cromàtiques

Qualsevol color, tot i sent el mateix, ens pot aparèixer com molt intens o, pel

contrari, molt atenuat.

Un color pur, que està ben il·luminat, és el més saturat i, per tant, el que més

intensitat presenta.

Als diferents tons o intensitats d'un color se'ls pot anomenar gammes; és com

si fos una escala cromàtica.

Fes algunes gammes cromàtiques, amb tres colors diferents.



37

LA FORMA BIDIMENSIONAL I TRIDIMENSIONAL

Definició

Es considera forma a l'aparença externa d'una cosa.

Classes

Les formes poden ser tridimensionals, quan tenen tres

dimensions: alçada, amplada i profunditat; o bidimensionals,

quan tenen dues dimensions, l'amplada i l'alçada.

Formes bidimensionals

Quan dibuixem, fem formes bidimensionals. Si no les ombregem, aquestes

formes s’anomenen FORMES PLANES. Una forma plana es pot definir pel seu

contorn o per la seva silueta.

Contorn: és la línia que tanca la superfície d'una figura.

Silueta: és la superfície tancada dins d'una línia de contorn.

1. Contorn d'una forma plana. 2. Silueta d'una forma plana.



38

— Retallant paper o cartolina podem fer diferents siluetes.

Diferents treballs fets amb la tècnica de retallar i fer siluetes

Observa com l'espai buit també dibuixa formes i com es creen en alguns

casos simetries (dos costats iguals respecte a un eix).

Seguint aquesta idea pots fer altres composicions.



39

Formes tridimensionals o volums

Quan les formes tenen tres dimensions,

estem parlant de volums.

Definició

El volum és l'espai real ocupat

per un cos i el podem percebre

a través de la vista, però és

sobretot a través del sentit del

tacte com podem apreciar tots

els relleus que presenten les

diferents cares d'un volum.

La forma

Tipus

La Forma ja sigui bidimensional o tridimensional pot ser:

1. geomètrica - quan segueix unes lleis matemàtiques.

2. orgànica - natural, quan no respon a unes lleis

matemàtiques.

3. figurativa - quan representa d'una manera més o menys fidel

la realitat, de manera que l'espectador la identifica, li pot

posar nom.

4. abstracte - quan no es representativa del món exterior.

5. simètrica - quan es dóna una igualtat de forma, grandària, i

posició dels elements d'un conjunt respecte a un punt o eix.

(exemple 1-2-3-4-).

6. Asimètrica - quan entre els elements del conjunt no hi ha

simetria.

Busca un o més exemples de cada.

Bust de fang. Tamany natural



40

LA COMPOSICIÓ I LA PROPORCIÓ

La composició

Definició

La composició consisteix en ordenar unes formes damunt una

superfície o pla (suport on realitzem l'obra gràfica), de manera

que cada una d'elles ocupi en l'espai el lloc que li correspon. La

composició es posar cada cosa al seu lloc.

També diem que una cosa està ben composada quan els elements que la

formen no cauen, guarden equilibri i tenen estabilitat.

No existeix un únic model compositiu, ben al contrari, d'un mateix tema es

poden fer composicions molt diferents, infinites.

La proporció

La proporció és uns dels aspectes bàsics de la composició.

Definició

És la relació de mesures harmòniques entre les parts que

componen un tot.

Una figura és proporcionada quan existeixen entre les seves parts i el seu

conjunt, una adequada relació de mides.



41

PROPORCIÓ DEL CAP

El cap es divideix en dos eixos. Un eix major, l’eix vertical, que divideix la cara

en dues parts iguals, i un eix horitzontal, que divideix la cara per l’alçada dels

ulls en dues meitats: de l’ull a la barbeta, i de l’ull a la part superior del crani

(A = B).

De l’ull a la barbeta i de l’ull a la part superior del crani hi ha la mateixa

distància — A = B.

L’EIX MAJOR, l’eix vertical, cal dividir-lo en 4 parts iguals.

L’EIX MENOR, l’eix horitzontal, es divideix en 5 parts iguals i és 4

3 de

l’eix major.

EIX VERTICAL

EIX HORITZONTAL (NIVELL DELS ULLS)

A

B



42

Per fer el retrat del teu company pots seguir aquestes mides de la proporció i

situació de les parts d’una cara:

Eix major = 20 cm, dividit en 4 parts de 5 cm.

Eix menor = 15 cm, dividit en 5 parts de 3 cm. Per situar les orelles

es treu 1 cm de cada extrem.

Oval de la cara = 13 cm d’ample.

Proporció de la figura humana

EIX MAJOR

EIX MENOR



43

PROPORCIÓ DE LA FIGURA HUMANA

Una manera de proporcionar la figura humana

Cànon dels 8 caps

Unitat de mesura: el cap.

Tronc: 3 caps (del coll fins

al baix ventre).

Espatlles: 2 caps

horitzontals.

Braços i mans: 3,5 caps.

Caderes: 1,5 caps.

Cames: 4 caps.

Peu: 1 cap horitzontal.



44

Diferents apunts de

figura humana realitzats

per alumnes d’ESO



45

DIBUIX GEOMÈTRIC I LINEAL

Definició

Dibuix geomètric és el que representa la figura geomètrica.

Figures geomètriques n'hi ha de dues classes, planes, que

tenen dues dimensions, i de l'espai, que en tenen tres.

El dibuix geomètric és també la base del dibuix tècnic.

El dibuix tècnic és el llenguatge de la tècnica. La seva utilitat

està ben demostrada pel seu únic medi d'expressió gràfica que

serveix per representar amb exactitud, tot l'ideat i construït per

l'home.

Instru-

ments

Els instruments elementals són: el llapis, l'escaire i el cartabò, el

compàs.

El llapis ha de ser de mina dura, es distingeix perquè porta

darrera del nombre la lletra H. El 2H és el més indicat. Els

portamines són més còmodes i eviten l'haver de treure punta.

El compàs és l'instrument amb el qual es tracen

circumferències o arcs d'elles. També serveix per transportar

mides.

El cartabò és un triangle isòsceles rectangle. Té un angle de

90° i dos de 45°.

L'escaire: és un triangle escalè rectangle. Té un angle de

90°, un de 60° i un de 30°.

El joc de l'escaire i el cartabò és bàsic per fer paral·leles i perpendiculars.

Sempre es manté una de les eines fixes, (subjectant-la amb una mà) mentre es

desplaça l'altra.



46



47

Mediatriu d'un segment



48

1. Es traça el segment AB.

2. Fent centre en el punt B i amb una obertura al compàs més gran que la

meitat de la longitud del segment, es tracen dos arcs.

3. Fent centre en el punt A i amb la mateixa obertura del compàs, es tracen

uns altres arcs, que al tallar els anteriors, donen els punts C i D.

4. S'uneixen els punts C i D amb una recta. Aquesta recta és la mediatriu del

segment AB.

Recorda que la mediatriu d'un segment és la recta perpendicular al segment

pel seu punt mig.

Traça les mediatrius d'aquests segments.



49

Els angles

Definició

Angle és l'obertura formada per dos rectes contingudes en un

pla i que parteixen d'un mateix punt v, anomenat vèrtex.

Els angles es dibuixen amb un arc de circumferència el centre de la mateixa,

és el vèrtex v, i el radi el que nosaltres vulguem.

Es diuen angles rectes els que tenen 90° (noranta graus); obtusos els de

més de 90° aguts els de menys de 90°.

L'instrument que fa possible

prendre mides amb

exactitud i comoditat de tota

classe d'angles i també de

dibuixar-los és el

semicercle graduat que

també es diu transportador

d'angles.

Observant atentament la figura, veiem quina és la manera d'aplicar-lo sobre un

angle i, per tant, mesurar-lo.

Dibuixar un angle igual a un altre

Amb el mateix radi d'arc que tingui

l'angle A, es traça un altre des d'un

punt qualsevol O de la recta R.

I des del punt 1 prenem l'obertura del

primer, obtenint el 2, que en ajuntar-

los amb O ens dóna l'angle igual

demanat.



50

Bisectriu d'un angle

A - amb un compàs

B- sense compàs



51

1. Es traça l'angle AOB.

2. Amb centre en el vèrtex O, es traça un arc que talli als costats de l'angle.

Així s'obtenen els punts P i Q.

3. Amb centre P, es traça un arc; amb la mateixa obertura del compàs i amb

centre en Q es traça un altre arc que talli l'anterior. Així s'obté el punt T.

Des de O es marquen a igual distància els punts a, a', i b, b', que units en

diagonals es tallen a c. Unint O amb C tindrem la bisectriu.

Busca la bisectriu d'un angle de 90° i 60° amb compàs i d'un angle de 45° i 30°

sense compàs.



52

La circumferència

Definició

La circumferència, geomètricament considerada, és una corba

tancada plana, els punts de la qual equidisten d'un punt fix

situat en el mateix pla, anomenat centre.

"Jugant" amb el compàs,

obtindrem composicions lliures

molt diverses.

Cercle: és la superfície limitada per

una circumferència.

Esfera: quan una circumferència gira

al voltant d'un diàmetre, engendra

una esfera.



53

El triangle

El triangle és el polígon que

menys costats té.

Polígon és la part del pla

limitada per línies rectes

(segments).

El triangle equilàter és un

polígon regular de tres costats.

Per dibuixar-lo es traça un

segment que és el costat, i des

dels seus extrems A i B es

descriuen dos arcs de radi igual

al costat, que al tallar-se en el

punt 1 ens proporcionen el

vèrtex oposat.

"Entrellaçant" circumferències, obtindràs aquesta trama gràfica.



54

El quadrat

Als polígons de quatre costats se'ls

anomena quadrilàters. El quadrilàter

regular és el quadrat que té els quatre

costats iguals i els quatre angles

rectes.

Per dibuixar-lo, aixequem dues perpendiculars en A i B, que són els

extrems del costat.

Amb centre en aquests mateixos punts, descrivint dos arcs de radi igual al

costat, que el tallar a les perpendiculars, ens donen els punts 1 i 2; unint-

los, tenim dibuixat el quadrat.



55



56



57

El quadrat és doncs un polígon regular de quatre costats.

Hi ha altres quadrilàters a més del quadrat; és el cas dels rectangles, rombes,

etc.

Realitza els polígons inscrits que s'expliquen a continuació.

Prova de fer les estrelles i la creu.

Finalment, un cop estiguis ben entrenat fes una composició geomètrica lliure

a partir de tot el que has après (retoladors)



58

Hexàgon inscrit

1. Es traça una circumferència i es marca amunt d'ella un punt qualsevol (el

punt 1). Amb el mateix radi de la circumferència i fent centre en el punt 1,

es marca el punt 2.

2. Es fa centre en el punt 2 i es marca el punt 3, i així successivament fins

marcar el punt 6.

3. Per últim, s'uneixen amb segments els punts consecutius.



59

Triangle equilàter inscrit

Per traçar un triangle equilàter inscrit en una circumferència es divideix la

circumferència en sis parts iguals, tal i com s'ha explicat a l'hexàgon, i

s'uneixen amb segments els punts alterns (1 i 3, 5 i 2, 4 i 6).

4. Si també uneixes els punts parells faràs un

polígon estrellat.



60

Quadrat inscrit

1. Es tracen una circumferència i un diàmetre. D'aquesta manera s'obtenen

els punts 1 i 2.

2. Es traça la mediatriu del diàmetre i es marquen els punts de tall d'aquesta

mediatriu amb la circumferència (punts 3 i 4).



61

Creu

1. Es dibuixa la circumferència i un quadrat inscrit en ella. Després, es

tracen les dues diagonals del quadrat.

2 i 3 Fent centre successivament en els vèrtex del quadrat, es tracen quatre

arcs que passen pel centre del quadrat.



62

Octàgon inscrit

1 i 2. Igual que per traçar el quadrat.

3. Es tracen les bisectrius dels quatre angles rectes (és suficient amb traçar les

bisectrius de dos angles seguits i prolongats). Així s'obtenen els punts 5, 6, 7 i

8.

1. S'uneixen amb segments tots els

punts .

2. Estrella

Cada 3 punts fem un segment.



63

Ritme

La successió d'una o varies formes alternades, d'acord a unes pautes,

produeix un efecte rítmic, una sensació de moviment i continuïtat.

Efectes rítmics aconseguits a partir de lletres de l'abecedari, com a mòduls

base, col·locades en diferents posicions.

Amb paper quadriculat i seguint aquesta idea, jugant amb diferents colors,

posicions i espais pots crear combinacions interessants. Prova-ho.



64

MATERIALS BÀSICS

Llapis: En general, els dibuixos a llapis es realitzen amb mina tova (B),

excepte els dibuixos tècnics que es fan amb llapis de mina dura (H)

Durs Tous

El paper de dibuix no ha de ser setinat, i preferiblement cal que tingui gra. El

llapis haurà d'esmolar-se d'acord amb el tipus de treball que desitgem realitzar.

Observeu en la pràctica els diferents traços que s'aconsegueixen segons i com

es recolzi el llapis.

Els escaires, regles i compassos són utensilis de precisió.

La seva aplicació és específica del dibuix lineal i tècnic, encara que solen

utilitzar-se amb freqüència en altres activitats artístiques en les quals es

requereixen mides exactes i precisió en el traçat de les línies.

Aquarel·les. Utilitzant-les amb pinzell suau i aigua s'obtenen unes aiguades

molt delicades i agradables. Dóna molta lluminositat. No admet rectificacions

pel que requereix un traç segur. Prèviament el paper estarà humit si volem que

el color sigui uniforme. Combina amb la plumilla , llapis de color, grafit,

témpores, etc.

Tempera escolar. Semblant a l'aquarel·la però més espessa i opaca. Cobreix

molt bé i el color queda pla. Admet rectificacions. Combina bé amb llapis de

color i grafit.

Llapis de colors. Degut a la seva facilitat d'ús i a no haver d’esperar a que

s’assequin, com en les aquarel·les i temperes, admeten molt diversos

tractaments i combinacions de colors. Utilitzant papers de trama gruixuda

s'aconsegueixen textures molt interessants.

És de ressaltar que admeten tot tipus de combinacions entre ells i els altres

materials; ceres, pastel, plumilla, temperes, etc.



65

El retolador ha arribat a ocupar un important paper en les arts plàstiques i

gràfiques. Unes vegades actua com a substitut del llapis en els traçats,

dissenys i apunts previs; altres, per perfilar o ressaltar certs detalls, i unes

altres, per ser l'únic protagonista de l'obra.

Pinzells. Existeixen pinzells adaptats a totes les necessitats, tant per la seva

forma (punteguts, rodons, sense punta, plans, etc.), com per la seva grandària.

La seva qualitat ve determinada per la finor del seu pèl.

Una vegada usat, renta'ls amb aiguarràs si has pintat amb oli, o amb aigua i

sabó si els has utilitzat per a tintes, aquarel·les o témpores.

Les ceres són barres compostes per aquesta substància i per colorants

diversos.

La barreja de colors s'obté per superposició o per proximitat dels traços o

punts.



66



67



68

material per estudiar 2º eso

Documents