Estelada de Marratxí

núm. 2 novembre 2008

Martí Dinarès, d’Esquerra, formalitzant la reclamació

Marratxí: gestió poc clara i negligent de l’aigua

El passat 30 de setembre férem conèixer a l'Ajuntament deMarratxí que no podem acceptar negligències com les ques'estan produint en la gestió de les aigües de consumpúblic. Concretament, a l'escrit presentat en el registreexposam:

1. Que Esquerra-Marratxí ha detectat importants ano-

malies en relació a les garanties d'un adequat control

analític de les aigües de consum públic que es submi-

nistren a diferents nuclis del municipi. Concretament

hem observat i denunciam la manca absoluta d'infor-

mació en el SINAC referent a controls analítics i garan-

ties de qualitat sanitària de les aigües que es sub-

minstren als nuclis de Pòrtol, Sa Cabaneta i

Marratxinet.

2. Que per altra banda no tenim constància que

l'Ajuntament hagi realitzat controls analítics a l'aixeta

del consumidor tal com preveu la legislació vigent.

Per tot això sol·licitam:

Que es posi a disposició d'Esquerra-Marratxí i de tots

els consumidors del nostre municipi que ho sol·licitin

els resultats de les darreres analítiques completes

realitzades a cada zona d'abastament d'aigua potable

de Marratxí, així com el darrer informe anual dels con-

trols analítics realitzats a l'aixeta del consumidor del

terme de Marratxí.

Convé que els habitants de Marratxí sàpiguen que la legis-lació vigent sobre aigües de consum obliga l'Ajuntament ol'Empresa concessionària del servei d'aigües a controlar la

qualitat sanitària mitjançant diferents tipus d'anàlisis elsresultats dels quals han d'estar a disposició dels consu-midors. Qualsevol ciutadà té dret a conèixer les

característiques fisicoquímiques i sanitàries de

l'aigua que rep en el seu domicili i l'Ajuntament, en

darrer terme, és el responsable de garantir-ne la

qualitat i de vetlar perquè la ciutadania estigui

correctament informada. Hi ha nuclis a Marratxí, comSa Cabaneta o Pòrtol on tenim constància d'uns nivellsde salinitat excessius mentre l'Ajuntament i l'empresaAguas de Marratxí incompleixen l'obligació de fer-hopúblic i d'iniciar les accions correctores oportunes.

Una altra obligació de l'Ajuntament és la de prendre

les mesures pertinents per tal de garantir la realit-

zació del control de la qualitat de l'aigua a l'aixeta

del consumidor i elaborar un informe anual amb elsresultats que s'obtenguin. Qualsevol ciutadà té dret a

saber si les canonades interiors del seu domicili

afecten negativament la qualitat de l'aigua que

surt per l'aixeta.

Convidam tots els habitants de Marratxí a entrar a lapàgina web http://sinac.msc.es i comprovar quina ésla informació que s'hi pot trobar: dels cinc nuclis depoblació declarats només hi ha dades del Pla de naTesa i del Pont d'Inca. Qui hi entri, a més de comprovarles mancances d'informació comentades, com amínim, podrà riure un poc amb l'acudit molt nacional-espanyol de les opcions idiomàtiques: hi ha per triarentre español i...español.Instal·lacions d’ Aguas de Marratxí a Son Verí

Sota el lema més forts, més lliures Esquerra Republicanade Catalunya a les Illes Balears i Pitiüses va celebrar elpassat 4 d'obtubre el seu desè Congrés regional. Joan

Lladó i Binimelis resultà reelegit president i entre elsmembres de la nova direcció executiva hi figuraBartomeu Adrover i Fiol, secretari d'organització de lasecció local d'Esquerra a Marratxí. Joan Ridao, secretarigeneral del partit clausurà el congrés encoratjant els mi-litants a continuar treballant per convertir el nostre partiten una peça clau per a la construcció d'uns PaïsosCatalans més forts i més lliures, capaços d'afrontar juntsreptes tan importants com el que ara mateix planteja l’espoli fiscal a què ens sotmet l'estat espanyol.

Joan Lladó centrà la defensa del seu programa d'accióper als propers quatre anys en la necessitat d'obrir mésel partit a la societat des de la vocació d'esdevenir el re-ferent de l'esquerra nacional i per a donar a conèixer lanostra proposta sobiranista. S'ha de plantejar en definiti-va -digué Lladó- la conveniència i viabilitat que els

territoris que formam els Països Catalans puguem

esdevenir sobirans, com a millor fórmula per als

interessos de la gent d'aquestes illes, sigui quin

sigui el seu origen.

La ponència estratègica: qui som i cap a on anam.

La ponència estratègica que resultà aprovada recordaque "Esquerra Republicana de Catalunya és un partitpolític fundat el 1931 que propugna la unitat territorial ila independència de la Nació Catalana, de Salses aGuardamar i de Fraga a Maó, mitjançant la construcciód'un estat propi en el marc europeu i l'assoliment d'unasocietat justa i solidària, sense desigualtats entre les per-sones i els territoris. ERC és un partit democràtic i d'es-querra no dogmàtica que té com a referent la defensadels drets humans, dels drets dels pobles i del medi-ambient, i fonamenta la seva ideologia i acció política enla defensa dels interessos de les classes populars i lasolidaritat nacional del poble català".

Igualment hi podem llegir: "Esquerra ha de liderar el procéspolític cap a la independència i ho ha de fer construint unamajoria social favorable, aprofundint la cohesió nacionaldels Països Catalans, construint estructures d'estat i espaisde sobirania, internacionalitzant la nostra causa i plantejantun conflicte institucional amb l'estat en el cas d'obstruccióper part d'aquest als avenços."

"Esquerra ha de promoure pactes o acords de col·la-

boració amb totes aquelles forces polítiques indepen-

dentistes o compromeses amb la defensa del dret

d'autodeterminació."

"Des de la federació regional defensam i propugnam unaestructura organitzativa que asseguri en els òrgans de direc-ció nacional del partit una influència efectiva, des del nos-tre territori, en la política general d'Esquerra."

La ponència destaca la importància d'estar presents a lesinstitucions per contribuir a realitzacions com són:

- Avanç nacional. Les Balears ja són a l'Institut Ramon Llull.IB3 i TV3 treballen conjuntament per a la implementació del'àmbit comunicatiu català. El domini .cat i altres aspectessimbòlics són potenciats per l'administració.- Protecció del territori. La Llei de Mesures Urgents fa ques'augmenti el terreny protegit. Es guanyen batalles com sesFontanelles o Cala Marçal. El Consell de Mallorca descla-ssifica la urbanització des Guix i suprimeix l'execució de lesàrees de reconversió territorial.- Normalització lingüística. Derogació del Decret deTrilingüisme. IB3-TV cent per cent en català. Creació Oficinade Drets Lingüístics.- Igualtat. L'aprovació de la Relació de Llocs de Feina alConsell de Mallorca fa que s'acabin les contractacions a dit.Se suspèn el concert educatiu dels centres de l'Opus.

Finalment, després reafirmar la vocació de lideratge d'ERCen el front comú per un millor finançament i pel dret adecidir es recorden i reivindiquen les paraules de VicentAndrés Estellés: "res no podran contra un poble unit,

alegre i combatiu".

10è Congrés d’Esquerra-Illes: + forts, + lliures

Bartomeu Adrover, membre de la nova executivad’Esquerra-Illes, amb el president Joan Lladó.

Membres de la nova direcció d’Esquerra

Esmenes d’Esquerra-Marratxí als Pressuposts de l’Estat

Patrimoni històric: ple suport d’Esquerra al Consell InsularNo hi ha dubte de l’impuls que suposaria per a la pro-tecció del patrimoni històric del nostre municipi l’apro-vació de l’esmena presentada als Pressuposts Generalsde l’Estat per Esquerra-Marratxí. En qualsevol cas, lacalamitosa i devastadora gestió del patrimoni històric aquè ens té acostumats l'Ajuntament de Marratxí comen-ça a veure's contrarestada per importants iniciatives delConsell Insular de Mallorca com la recentment aprova-da delimitació de l'àrea de protecció de la cova de SonCaulelles. Com denunciàvem en el primer número

d’Estelada de Marratxí sónmolts els béns patrimo-nials que es troben aMarratxí en un deplorableestat de conservació iamenaçats, en qualquecas de destrucció total.Citàvem, per exemple, lacova de Can Pinso a SaCabaneta, soterrada i igno-rada totalment pels ges-tors municipals. Ara, grà-cies a la incansable perse-verança d'en Vicenç Sastrei amb la nostra feina dedivulgació i denúncia hemaconseguit que la Comi-

ssió d'Urbanisme i Patrimoni Històric del Consell Insular ten-gui aquest jaciment i altres en vies de protecció. Un d'a-quests, el camí de Sa Bomba, declarat Bé d'Interès Culturall'any 1966, igual que la cova de Son Caulelles, està essentobjecte d'estudis per tècnics del Consell per tal de delimitarel seu entorn de protecció. La presència d'Helena Ingladacom a arqueòloga del Departament de Patrimoni del Consellno només ens satisfà com a companys de partit sinó queens garanteix una feina ben feta. Ja era ben hora que lacompetència tècnica i la voluntat política s'unissin per bédel malmenat patrimoni històric de Marratxí.

Camí de Sa Bomba

Esquerra-Marratxí ha presentat, a través del portaveu delpartit en el Congrés dels Diputats, Joan Ridao, tres esme-nes als Pressuposts Generals de l'Estat amb les quals espretén dotar de finançament una sèrie de projectes queconsideram de vital importància per al nostre municipi:

1)Reparació o substitució de la xarxa de canonades d'aiguade consum a fi d'acabar amb l'insostenible nivell de pèrduesd'aigua potable (aproximadament del 50%) per fuites.Partida sol·licitada: 300.000 euros

2)Creació d'una xarxa de carrils peatonals i per a trànsit debicicletes que connecti tots els nuclis del municipi. Partidasol·licitada: 500.000 euros

3)Conservació i Protecció del patrimoni històric de MarratxíPartida sol·licitada: 500.000 euros

És de justícia reclamar que dels doblers que se n’han anatper engreixar l’estat a costa del nostre dèficit se’n destininpartides per a millores d’urgent realització en els municipisde les Illes. Des d’Esquerra-Marratxí feim servir tots elsrecursos que ens dóna la nostra presència a les institucionsi no desaprofitam l’oportunitat d’introduir esmenes en elsPressuposts Generals de l’Estat que puguin beneficiar elnostre municipi.

Cova de Son Caulelles

Les deficiències en la xarxa d’abastament d’aigua, provo-cant pèrdues de més del 50 % d’aigua són una feridagreu a la sostenibilitat mediambiental de municipi, a l’e-conomia i al sentit comú. Per una altra banda, la disper-sió dels nuclis de població a Marratxí fa imprescindibleuna xarxa de comunicació que permeti recòrrer el munici-pi sense cremar combustibles fòssils ni contaminar l’at-mosfera: una necessitat per a la qual només cal la volun-tat política que no ens falta als d’Esquerra. Finalment,conservar i protegir el patrimoni històric, mereix tots elsnostres esforços si, a més d’’un municipi on sigui agrada-ble viure volem transmetre a les noves generacions el res-pecte per tot allò que ens permet saber qui som i d’onvenim.

Joan Ridao, portaveu d’Esquerra al Congrés

marratxi@esquerra.org www.esquerra.cat/marratxi

L’exemple de l’Obra Cultural BalearQuan passin els anys, quan altres generacions mirin enrere,cercant els qui configuraren un país digne, una entitatemergirà per inqüestionables mèrits, l'Obra Cultural Balear,que com diuen els arxius documentals, "és la institució cívi-ca i cultural de més influència a les Illes pel que fa a la pro-moció de la llengua catalana, la cultura i la identitat delpoble balear."

L'empenta i l'exemple de l'OCB ha trobat sempre a Marratxíl'entusiasme de gent que estima la llengua i la cultura delPaís. Així es va poder veure no fa molt, en un dels tradicio-nals correllengua, quan el nostre municipi rebia la flama dela llengua a la plaça de Ca'n Flor, plaça on havíem organit-zat una gran torrada i que la pluja va impedir, no pas lafesta, perquè els assistents, congregats al voltant de laplaça amb la participació d’ "Al Majurqa" i el seu recordatToni Roig, començaren a congregar-se als locals oberts,ballant i cantant al so dels xeremiers, fet que em va recor-dar molt les "kalegiras" del País Basc.

Esquerra Republicana de Marratxí, en consonància ambl'Obra Cultural Balear, té, com un dels objectius primordials,la defensa de la llengua, i més en un municipi com el nos-tre on la disseminació, l'arribada de nous conciutadans queno parlen català i una política municipal -govern i gran partde l'oposició- només centrada en temes que no tenen res aveure amb la cultura (es de tots conegut el fet que el batlede Marratxí s'expressa als plenaris en castellà i això és unexemple d'anormalitat lingüística), no presenta un panora-ma molt favorable per al desenvolupament del fet nacional.

Volem un gir d'aquesta política erràtica i ens posem a lafeina, cadascú de nosaltres en el seu entorn, aquestbutlletí n'és una mostra. Feis-lo arribar a tots els raconsde la nostra petita geografia, xerreu-ne amb els vostresamics, fins a arribar a convertir-nos en un eix més del'OCB, per la defensa de la cultura, la llengua i els PaïsosCatalans.

Natxo Knörr i BorràsEsquerra Republicana de MarratxíPresident

Acosta’t a Esquerra: la teva participació ens fa faltaSi vols participar activament en la millora diaria del nostre municipi, aportar les teves inquietuds iidees participant en el projecte d'ERC-Marratxí des del compromís polític o com a simpatitzant,

fes-nos arribar les teves dades o fes-nos una consulta enviant un correu electrònic amarratxi@esquerra.org o trucant al telèfon 656409456

Ben aviat tendràs una resposta.

La nostra pàgina webwww.esquerra.cat/marratxi