POESIA DE TRADICIÓ SIMBOLISTA

D’Edgar A. Poe a Màrius Torres

Poe

Mallarmé

Baudelaire, Les flors del mal

Màrius Torres, l’Antologia

ÍNDEX

1. EL SIMBOLISME. ORÍGENS I SEQÜELES

2. EL CONTEXT HISTÒRIC. LA GUERRA

CIVIL

3. UNA CULTURA DE RESISTÈNCIA

4. AUTORS PRINCIPALS ADSCRITS

5. MÀRIUS TORRES

ORÍGENS DEL SIMBOLISME

• Edgar A. Poe precursor del simbolisme• Neix a França a finals del XIX. Charles Baudelaire, principal poeta

• Està en contra del realisme i del naturalisme, i és espiritual i oníric

• Escriptura altament metafòrica i suggestiva, dotant les imatges mostrades d’un significat simbòlic

• Evocació enfront de la descripció

• Llibertat formal, ús del vers lliureLa mort de l’enterramorts,de Charles Schwabe

MANIFEST

• Manifest simbolista va ser publicat l'any 1886 per Jean Moréas (‘Le Symbolisme', Le Figaro,).

• Els simbolistes creien que l'art havia de tenir el propòsit de capturar les veritats absolutes a les quals només podia accedir-s'hi per mètodes indirectes. Així, escrivien d'una manera altament metafòrica i suggestiva, dotant a imatges o objectes particulars d'un significat simbòlic.

POESIA SIMBOLISTA

• La poesia simbolista cerca vestir la idea d’una forma sensible. • Posseeix intencions metafísiques i a més a més intenta utilitzar el llenguatge literari com a instrument cognoscitiu (misteri i de misticisme). • Per a alguns autors és considerat en cantó fosc del Romanticisme, primer, i del Modernisme, posteriorment. • Pel que fa a l’estil, basaven els seus esforços en trobar una musicalitat perfecta en les rimes, tot deixant a de banda la bellesa del vers. Intentaven allò que Baudelaire denominà la “teoria de les correspondències” les secretes afinitats entre el món sensible i el món espiritual. • Un dels recursos més emprats és la sinestèsia.

EL POSTSIMBOLISME• El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. • Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura.• Esdeveniments polítics del país: final del Noucentisme amb la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i després la proclamació de la II República i l’adveniment de la Guerra Civil.

Vièrge aux colombes, de Charles Schwabe

CARACTERÍSTIQUES

• S’introdueix el concepte de “poesia pura”, que és independent de la realitat racional i estèticament completa.

• Es tracta d’una poesia hermètica, amb un valor absolut del llenguatge i la suggestió sensual de la paraula.

• Elaboren una poesia que porta a l’abstracció i a la sublimació de la bellesa, parlant de la realitat però a través d’imatges i mai directament.

• Són poetes aïllats de la resta, que fugen de la realitat quotidiana i n’inventen una altra de diferent, més acostada al fet poètic

• En alguns casos es continua la tradició noucentista de culte i admiració envers els clàssics grecollatins

• Diverses ramificacions, segons l’autor

CARACTERÍSTIQUES

CONTEXT HISTÒRIC: LA GUERRA

• La Segona República: desitjos anhels, realitats, frustracions

• La Guerra Civil, trencadora de totes les ànsies de canvi i de regeneració de la societat

• Postguerra marcada per la fugida a l’exili i la cultura de resistència

Quadre: al·legoria de la Segona República espanyola

UNA CULTURA DE RESISTÈNCIA

• L’exili és un drama que marca tothom, en especial la gent assenyalada, però també escriptors, intel·lectuals i pensadors que tenen la missió de mantenir la flama ben viva

• L’exili impedeix la publicació a Catalunya i a Espanya però sí es fa a l’estranger, en especial a Mèxic i a d’altres països acollidors.

• Els autors s’acosten a la literatura que es fa a l’Europa que surt de la Segona Guerra Mundial

AUTORS PRINCIPALS

• Carles Riba i Bracons (1893 - 1959)

• Clementina Arderiu i Voltas (1889 - 1976)

• Miquel de Palol i Felip (1885 - 1965)

• Màrius Torres i Perenya (1910 - 1942)

CARLES RIBA I BRACONS

• Professor de literatura, traductor hel·lenista d’èxit, gran poeta...

• Casat amb la poetessa coetània Clementina Arderiu

• Compromès amb la República, s’exilia durant un breu temps

• La seva poesia té constants referències cultes i clàssiques

• Importants influències de March, Dante, Petrarca i Carner

• Llibre d’Estances i Les Elegies de Bierville, obres principals

CARLES RIBA I BRACONS

MÀRIUS TORRES

• Ingressat al sanatori de Puig d'Olena des de 1935 a causa d’una malaltia, la tuberculosi, fou en aquests set anys de vida al sanatori quan escriví la major part de la seva obra poètica.

• Ell mateix en féu una tria abans de morir, que hagué de veure la llum de manera pòstuma, ja a 1947, amb el títol de Poesies.

MÀRIUS TORRES I PERENYA

MÀRIUS TORRES I PERENYA

• Quant als temes que tractà en els cinc llibres que ell ordenà, se'n poden distingir quatre de fonamentals:

- el de la música (molt proper als simbolistes), - el del món natural i, sobretot, els de l'amor i la mort.

• Aquest darrer tema apareix sovint a partir de setembre del 1936, i hi apareix com una realitat cruel i com a integrant essencial del seu paisatge íntim.

MÀRIUS TORRES I PERENYA

• Aproximació a formes d'espiritualisme que facilitaren un atansament cap a la poesia.• Aquesta condició d'home malalt repercutí poderosament en la seva obra, on hi ha un enfrontament obsessiu i constant amb la mort. • Hi és perceptible l’empremta de Carles Riba, amb qui mantingué una relació epistolar, i d'alguns dels mestres del simbolisme francès, com Verlaine i especialment Baudelaire. • La seva obra literària, caracteritzada pel rigor tècnic i formal dels poemes, es constitueix a partir de la recerca individual d'un sentit per a l'existència humana; i és precisament la pròpia pràctica de la poesia allò que en justificarà en ell la dimensió transcendent.

1

2

3

4

5

1. De petit, amb l’avi2. El jove estudiant3. El sanatori4. El poeta, en 1938. 5. El poeta, en 1941, amb Mercè Figueres

PASSEIG FOTOGRÀFIC