marianofortuny (catalàn)

7/17/2019 MarianoFortuny (catalàn)

http://slidepdf.com/reader/full/marianofortuny-catalan 1/21

MARIANO

FORTUNY

Gemma Gómez

Robledo

Mitjans

i

processos

de recerca de

tendencies

i

materials

2n

Vestuari



BIOGRAFIA

•

Nascut

a Granada 11 de

maig

de 1871,

fill

de

Mariano

Fortuny

, gran pintor

espanyol

, i Cecilia

de Madrazo,

qui

provenia

d'una

família

d'artistes

.

•

Orfe

de pare

als

3

anys

, es

traslladà

amb

la

seva

mare i

els

seus

germans

a

París.

•

De

gran

talent

artístic

,

allà

, va

començar

a pintar

amb

Jean

-

Joseph

Benjamin

-

Constant

. Va

estudiar

dibuix

a

França

i Química a

Alemanya.



BIOGRAFIA

•

El 1889, es

traslladà

a

Venècia

amb

la

seva

família

i

on

va

obrir

un taller

Pesaro

degli

Orfei

.

•

Degut

a la

seva

gran inquietud artística va

viatjar

per Europa a la cerca

artistes

preferits

(Richard Wagner entre

ells

), per a

inspiració

.

Va experimentar en

diferents

camps

, la pintura, la

fotografia

,

l'escultura

l'arquitectura

,

l'escenografia

i

tècniques

d'il

·

luminació

.

•

Exposà

quadres

a Londres (1894), París (1899),

Milà

(1900) i Barcelona (



ENTORN

HISTÒRIC

• Reflexa

a les

seves

obres

l'estil

del

modernisme

i un

esperiteclèctic

,

degut

al

període

de Final de

Segle

. El clima

imperant

erael de la

societat

europea, la ‘Belle Époque’, que

aspiraven

a donaruna

imatge

pròpia

de la

seva

classe

privilegiada.

• La

substitució

del

corset

per les

faixes

que

deformaven

menys

lasilueta de la dona, i la

necessitat

d’aquestes

de

dur

roba

còmoda

ipràctica

després

de la guerra per a poder

fer

-

se

càrrec

de lafamília

són

aspectes

que la roba de

Fortuny

cobria

amb

els

seus

dissenys

.• A

més

,

amb

l'eufòria

per

viure

que es

respirava

a

l’ambientdesprés

de la pena de la guerra, la

gent

buscava

divertir

-

se i

ésdedicava

més

a

l’oci

.

Així

doncs

,

després

de la 1ª Guerra Mundial, va

haver

d’adaptar

el

model

de

negoci

i ampliar la

varietat

deproductes

,

obrint

la

seva

pròpia

fàbrica

a

l’illa

de

Giudecca

el1922.



INICIS I DEDICACIÓ A LA MODA

• Va començar estudiant la col·lecció de

teixits antics que posseïa la seva mare iparticipant en vestuaris per escenografiesal teatre Scala de Milà (Tristàn i Isolda, La Valquíria o La vida breu). Va entrar al mónen aquest món amb la creació dels velsque portaven les ballarines del “ballet”inaugural del teatre de la comtessa de

Bern a París el 1906.• El 1911 els seus models foren exposats al

museu Louvre, i un any després va obriruna botiga a París i a Londres. Vogue vapublicar un article dedicat a ell i,d’aquesta manera, Fortuny es va posar demoda sense buscar-ho.




• Durant els anys 20, mentre ell es dedicava a portar totsels temes tècnics, supervisar la producció icomercialitzar els vestits i els teixits, la seva donaportava al dia el taller. El 1922 va obrir també botiga aMilà.

• El seu mercat va arribar a Nord- Amèrica gràcies al’ajuda de la seva amiga Elise McNeill que el vaconvèncer. Allà va crear-se una butxaca de clientesexclusives com la senyora de Paul Mellon. Les estrellesde Hollywood van començar a lluir els seus vestits dinsi fora de la pantalla. Tot i així Fortuny seguia decidintsobre qui podia portar els seus vestits, ho vademostrar negant-se a vendre-li cap vestit a Orfei RitaHawyworth.




• El 1948 va patir un càncer, del qual va morir el 2 de maig de 1949. Despré

mort, els col·leccionistes com Oona Chaplin, Gloria Vanderbilt, Tina Chow

com Julie Christie, Lauren Hutton i Marisa Berenson, van començar a lluir

vestits al cinema i a les revistes. Així també, Fortuny va exercir influencia

diversos dissenyadors, entre ells Karl Lagerfeld, Hubert de Givenchy i Iss

Orson Welles va realizar el vestuari del seu Otelo basant-se en els dissen

Fortuny.



EVOLUCIÓ DE LA SEVA OBRA

• L’obra de Fortuny es caracteritza per ser d’elegantsimplicitat, tall perfecte, qualitat superior delsmaterials, riquesa i sensualitat dels colors. Va seruna vestimenta revolucionaria i llibertat.

• Amb la inspiració i gust per la indumentària del'Antiga Grècia, va crear llargues túniques (Delphos)

que imiten els quitons jònics, amb teixits lleugers,com la seda, i plecs molt fins i densos que només ellsabia com crear amb una màquina inventada per ell. Va ser un vestit, no només atrevit sinó tambétrencador, el pas definitiu a una nova època del vestit femení.




• Va innovar al món de la tintura de teixits i els estampats perfer-los similars als de l'antiguitat combinant processos tècnicsi tradicionals artesanals. Va mostrar una gran habilitat pertenyir i estampar velluts, sedes i cotons simulen antics teixits,amb les seves irregularitats i defectes típics anomenades perell com a ''reedicions''. Interpreta i tradueix els teixits,reconstruïts sobre fragments de l'antiguitat de manera nova i

original. És considerat com a artista-artesà, en constanttransformació.

• Utilitzava colors violetes, blancs, marfils, liles, taronges, verds, vermells, blaus, esmeraldes, etc. la qual cosa denota unapaleta de colors pròpia d'un pintor.




• A part dels vestits Delphos i el Knossos va fer tot unacol·lecció de túniques llargues (abas) sense màniguessemblants a les aljubes morisques , capes amb caputxesamb diverses puntes similars als abrics moriscsespanyols (burnous), abrics tipus gown, jaquetes (ogipons) i tabards d'isnpiració tard-medieval/renaixentista i oriental, els djellabah, vestitsllargs amb mànigues tipus kimono d’origen nord-africà,

i altres túniques inspirades en prototips orientals. Moltsdels dissenys no feren només per a moda sinó utilitzatsigual manera per a teatre.

• També va crear diversos hàbits litúrgics, en forma dedalmàtiques, casulles, estoles i manípuls.



APORTACIONS CLAU

• DELPHOS: va crear el primer vestit Delphos el 1906,però no va ser patentat fins al 1909. És un vestit, quesense ensenyar res tampoc ho amaga. Desvetlla labellesa natural de les formes femenines sensepudors. Proporciona llibertat de moviment i foramolt adequat per a viatjar, ja que ocupava pocespai, es guardava enrotllat i no necessitava planxat.

Es lluïa sense res a sota, per això en un principi vaser considerat com a desabille o per arepresentacions teatrals. Fins que artistes comIsadora Duncan o Matha graham, dones alliberadesamb molta personalitat, van començar a lluir-lo alcarrer.



APORTACIONS CLAU

No necessitava rígides estructures a sota, i era pensarper anar directament sobre el cos, com a una segonapell, veient-se diferent en cada dona, ja que cadascunaté unes formes diferents. Simulant els quitons jònics,amb teixits lleugers, com la seda, i plecs molt fins, les vores solien caure sobre el terre obrint-se com un ventall a tot el perímetre. La majoria van

complementats amb una sobre túnica o brusa curta,treballada igual que el vestit en forma i colors, amb les vores acabades en puntes orlades amb perletes depasta vítria (creades ex profeso per Murano), en uncordonet de seda. Utilitza cintes de ras de seda,decorades de plata u or, per cenyir les túniques al cos.



APORTACIONS CLAU



APORTACIONS CLAU

• KNOSSOS: Utilitzat entre d'altres per

Mata Hari. Aquesta peça recrea un

Himation grec. Fou la seva primera

creació (1906), un xal de setí i gasa de

seda estampada, adornat de manera

similar a les ceràmiques creteses iNaturalista de la Creta Antiga.



APORTACIONS CLAU



BIBLIOGRAFIA

• http://www.mecd.gob.es/dms/mecd/cultura-mecd/areas-cultura/promociondelarte/mc/historicoexposiciones/2009-

2010/Traje_Fortuny/Traje_Fortuny.pdf

• http://www.mujerhoy.com/corazon/paparazzi/mariano-fortuny-gen

olvidado-746351102013.html

• http://www.estiloymoda.com/articulos/siglodisenadores-fortuny.p

• https://es.wikipedia.org/wiki/Mariano_Fortuny_y_Madrazo

marianofortuny (catalàn)

Documents