MARATÓ BEETHOVENINTEGRAL DE CAMBRA

SALA

2 O

RIO

L M

ARTO

RELL

11 |

GEN

ER 2

020

a u d i t o r i . c a t

2019_2020M

ÚSI

CA

DE

CAM

BRA

FESTIVALBEETHOVEN250

PR

ESEN

TAC

IÓ FESTIVAL BEETHOVEN250

La Temporada de Cambra se suma a les celebracions de L’Auditori per commemorar el 250 aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven. I ho fa amb una jornada immersiva de 9 concerts i un total de 14 hores de la seva millor música de cambra. Els concerts aniran a càrrec de destacades formacions i intèrprets arrelats a Catalunya, que interpretaran els seus trios amb piano i les integrals de les sonates per a violí i piano, i violoncel i piano.

El Trio Ludwig, format pels germans Abel i Arnau Tomàs i la pianista Hyo-Sun Lim, el Trio Arriaga de Felipe Rodríguez, David Apellaniz i Daniel Ligorio i el jove Trio Fortuny, amb Joel Bardolet, Pau Codina i Marc Heredia, ens convidaran a apreciar l’evolució de Beethoven en l’escriptura per a trio. Si en els tres trios Op. 1 ja mostra haver-se fet seu el gènere més enllà dels models de Haydn i Mozart, els dos trios op. 70 ens mostren un Beethoven madur capaç de concebre obres plenes de detalls. En el Trio op. 97 “Arxiduc”, segurament la seva composició més refinada, Beethoven assoleix la convivència dels tres instruments en igualtat de condicions.

Els germans Vera i Claudio Martínez Mehner, especialistes en el repertori de cambra, el duo format per Miguel Colom i Víctor del Valle i el format per Josep Colomé i Enrique Bagaría ens descobriran les deu sonates per a violí i piano, obres en les quals Beethoven integra a la perfecció el llenguatge dels dos instruments, alhora que experimenta i expandeix la forma del gènere.

Per últim, els experimentats Arnau Tomàs i Kennedy Moretti i el jove duet Daniel Claret i Àlex Ramírez ens endinsaran en la lectura de les sonates per a violoncel i piano. Cinc obres que ens permeten recórrer diferents moments compositius de Beethoven, des de les dues sonates op. 5 de 1796, els primers exemples d’aquesta combinació instrumental, fins a les dues sonates op. 102 de 1815, obres íntimes en les quals Beethoven integra a la perfecció els seus diferents elements.

MARATÓ BEETHOVEN: INTEGRAL DE CAMBRA

11 DE GENER DE 2020

INTÈRPRETS:

Trio Ludwig | Vera Martínez Mehner i Claudio Martínez Mehner | Daniel Claret i Àlex Ramírez | Miguel Colom i Víctor del Valle | Trio Arriaga | Arnau Tomàs i Kennedy Moretti | Josep Colomé i Enrique Bagaría | Trio Fortuny

HO

RAR

I I S

ALA

Ds

11 →

de

10 a

24

h Sa

la 2

Orio

l Mar

tore

ll

10:00 h CONCERT 1: TRIOS PER A PIANO TRIO LUDWIG Trios per a piano, op. 1, núm. 1 i 2

11:20 h CONCERT 2: SONATES PER A VIOLÍ VERA MARTÍNEZ MEHNER I CLAUDIO MARTÍNEZ MEHNER Sonates per a violí núm. 2 i 3 (op. 12), 5 (op. 24) i 8 (op. 30)

13:00 h CONCERT 3: TRIOS PER A PIANO TRIO LUDWIG Trio per a piano op. 1 núm. 3 i op. 11

16:00 h CONCERT 4: SONATES PER A VIOLONCEL DANIEL CLARET I ÀLEX RAMÍREZ Sonates per a violoncel núm. 1 (op. 5), 3 (op. 69) i 4 (op. 102)

17:30 h CONCERT 5: SONATES PER A VIOLÍ MIGUEL COLOM, VÍCTOR DEL VALLE Sonates per a violí núm. 1 (op. 12), 10 (op. 96) i 7 (op. 30)

19:00 h CONCERT 6: TRIOS PER A PIANO TRIO ARRIAGA Trios per a piano, op. 70, núm. 1 i 2

20:15 h CONCERT 7: SONATES PER A VIOLONCEL ARNAU TOMÀS I KENNEDY MORETTI Sonates per a violoncel núm. 2 (op. 5) i 5 (op. 102)

21:30 h CONCERT 8: SONATES PER A VIOLÍ JOSEP COLOMÉ, ENRIQUE BAGARÍA Sonates per a violí núm. 4 (op. 23), 6 (op. 30) i 9 (op. 47)

23:10 h CONCERT 9: TRIOS PER A PIANO TRIO FORTUNY Trios per a piano, WoO. 38 i op. 97

PR

OG

RA

MA

Com

enta

aqu

est c

once

rt a

mb

#lau

dito

riEl

tem

ps i

la d

urad

a de

lsco

ncer

ts s

ón a

prox

imat

sMARATÓ BEETHOVENINTEGRAL DE CAMBRA

PAUSA

10:00 hTRIOS PER A PIANO TRIO LUDWIG: Abel Tomàs violí · Arnau Tomàs violoncel · Hyo-Sun Lim piano

Trio per a piano en Mi bemoll major, op.1 núm. 1 30’ Allegro Adagio cantabile Scherzo. Allegro assai Finale. Presto

Trio per a piano en Sol major, op. 1 núm. 2 30’ Adagio — Allegro vivace Largo con espressione Scherzo. Allegro Finale. Presto

11.20 hSONATES PER A VIOLÍ Vera Martínez Mehner violí · Claudio Martínez Mehner piano

Sonata per a violí i piano núm. 2 en La major, 16’ op.12 núm. 2 Allegro vivace Andante, più tosto allegretto Allegro piacevole

Sonata per a violí i piano núm. 3 en Mi bemoll major, 18’ op. 12 núm. 3 Allegro con spirito Adagio con molt’espressione Rondo (Allegro molto)

Sonata per a violí i piano núm. 5 en Fa major, op. 24 24’ “Primavera” Allegro Adagio molto espressivo Allegro molto Rondo: Allegro ma non troppo

Sonata per a violí i piano núm. 8, en Sol major, op. 30/3 18’ Allegro assai Tempo di minuetto Allegro vivace

13 hTRIOS PER A PIANOTRIO LUDWIG: Abel Tomàs violí · Arnau Tomàs violoncel · Hyo-Sun Lim piano

Trio per a piano en Do menor, op. 1 núm. 3 30’ Allegro con brio Andante cantabile con Variazioni Minuetto. Quasi allegro Finale. Prestissimo

Trio per a piano núm. 4 en Si bemoll major, op. 11 22’ Allegro con brio Adagio Tema con variazioni (“Pria ch’io l’impegno”: Allegretto)

PAUSA

PAUSA

16 hSONATES PER A VIOLONCEL Daniel Claret violoncel · Àlex Ramírez piano

Sonata per a violoncel i piano núm. 1 en Fa major, op. 5 núm. 1 23’ Adagio sostenuto - Allegro Allegro vivace

Sonata per a violoncel i piano núm. 3 en La major, op. 69 26’ Allegro ma non tanto Scherzo: Allegro molto Adagio cantabile - Allegro vivace

Sonata per a violoncel i piano núm. 4 en Do major, op. 102 núm. 1 15’ Andante - Allegro vivace Adagio - Allegro vivace

PAUSA

17.30 hSONATES PER A VIOLÍ Miguel Colom violí · Víctor del Valle piano

Sonata per a violí i piano núm. 1 en Re major, op. 12/1 20’ Allegro con brio Andante con moto: tema con varizioni Rondo: allegro

Sonata per a violí i piano núm. 10 en Sol major, op. 96, 29’ “the Cockcrow” Allegro moderato Adagio espressivo Scherzo Poco Allegretto

Sonata per a violí i piano núm. 7 en Do menor, op. 30 núm. 2 24’ Allegro con brio Adagio cantabile Scherzo: Allegro - Allegro

19 hTRIOS PER A PIANO TRIO ARRIAGA: Juan Luís Gallego violí · David Apellániz violoncel · Daniel Ligorio piano

Trio per a piano en Re major, op. 70 núm. 1, “dels Esperits” 31’ Allegro vivace con brio Largo assai ed espressivo Presto

Trio per a piano en Mi bemoll major, op. 70 núm. 2 28’ Poco sostenuto – Allegro, ma non troppo Allegretto Allegretto ma non troppo Finale. Allegro

PAUSA

PAUSA

20.15 hSONATES PER A VIOLONCEL Arnau Tomàs violoncel · Kennedy Moretti piano

Sonata per a violoncel i piano núm. 2 , en Sol menor, op. 5 núm. 2 28’ Adagio sostenuto ed espressivo Allegro molto più tosto presto Rondo (Allegro)

Sonata per a violoncel i piano núm. 5, en Re major, op. 102 núm. 2 28’ Allegro con brio Adagio con molto sentimento d’affetto Allegro – Allegro fugato

PAUSA

L’Auditori és un consorci de Mitjans patrocinadors

Agrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

21.30 hSONATES PER A VIOLÍ Josep Colomé violí · Enrique Bagaría piano

Sonata per a violí i piano núm. 4 en La menor, op. 23 21’ Presto Andante scherzoso, più allegretto Allegro molto

Sonata per a violí i piano núm. 6 en La major, op. 30 núm. 1 21’ Allegro Adagio molto espressivo Allegretto con variazioni

Sonata per a violí i piano núm. 9 en La major, op. 47 “Kreutzer” 39’ Adagio sostenuto Andante con variazioni Finale: presto

PAUSA

23.10 hTRIOS PER A PIANO TRIO FORTUNY: Joel Bardolet violí · Pau Codina violoncel · Marc Heredia piano

Trio per a piano en Mi bemoll major, WoO 38 13’ Allegro moderato Scherzo: Allegro ma non troppo Rondo: Allegro

Trio per a piano en Si bemoll major, op. 97, “Arxiduc” 40’ Allegro moderato Scherzo Andante cantabile però con moto Allegro moderato

per Stefano Russomanno

La grandesa paradoxal de la música de cambra de Beethoven consisteix a trencar els límits conceptuals que la tradició associava amb el terme cambra. Abans, el concepte cambrístic es definia per un cert sentit de reducció. Fer música de cambra significava apel·lar a espais restringits, no només f ísics —sales i públics més petits—, sinó també expressius i constructius. Les peces de cambra s’instal·laven en un horitzó mitjà: no apel·laven a la monumentalitat, no buscaven sondejar els extrems anímics. Es tractava de música per delectar, per entretenir de manera culta, per commoure, si podia ser, però sense sacsejar l’oient, sense traslladar-lo a abismes o a les altures.

El primer Beethoven encara es mou en aquest àmbit, en una dimensió cordial de construccions intel·ligents i confortables; així són les seves primeres sonates per a violí (op. 12, 23, 24 i 30) i per a violoncel (op. 5) i els seus primers trios amb piano (op. 1), tot i que el tercer ja sembla que apunta cap a dimensions diferents, més àmplies, més poderoses. Aquí el punt d’inflexió el marca la Sonata, op. 47 “Kreutzer” (1802-1803) i especialment els seus moviments ràpids, amb vendavals emotius, contrastos extrems i una gran ebullició expressiva, que posen a prova els fonaments formals. Tolstoi es preguntava: “Realment es pot tocar aquest Presto inicial en una sala amb dones que porten vestits escotats? Tocar-lo i després aplaudir, menjar un gelat i parlar de l’última xafarderia? Aquestes peces només es poden tocar en circumstàncies importants, greus, significatives...” L’escriptor toca un punt crucial. Una obra com Kreutzer dinamita els valors que la tradició identificava amb un àmbit domèstic: la serenitat, la protecció, la familiaritat, tot el que s’accepta socialment. Amb Beethoven, el que és domèstic, cambrístic (en una paraula: íntim), es converteix en el domini de les profunditats, de les inquietuds, dels interrogants, i així ho entendran també, seguint el seu exemple, els romàntics.

En la seva última etapa, Beethoven va trobar en el quartet de corda el vehicle ideal per transmetre el seu missatge cambrístic. A partir del 1810, el seu catàleg registra, davant de sis quartets, només una sonata per a violí, dues per a violoncel i un trio amb piano. Tot i així, les aportacions del Trio, op. 97, “Arxiduc”, pel seu alè gairebé simfònic i la integració dels instruments, són fonamentals, com també les Sonates per a violoncel, op. 102, en què els instruments coparticipen en una “estreta dissociació” en la remodelació d’un discurs musical basat en l’elaboració de nuclis temàtics mínims.

CO

MEN

TAR

I

En contra del que és domèstic

EL MUSEU DE LA MÚSICA ET DESCOBREIX...Beethoven per emportarAl Museu de la Música es conserven dues escultures en guix pintat de les mans d’Enric Granados (1967-1916). La reproducció de la mà volia conservar el record de l’artista mitjançant la imatge d’aquella part del cos a la qual deu la fama. La memòria, doncs, no només és intel·lectual sinó també f ísica. Ambdues escultures, curiosament de la mà dreta, incorporen un detall molt revelador: a l’avantbraç hi trobem un braçalet de pell decorat amb la reproducció en miniatura de la màscara mortuòria de Ludwig van Beethoven. No sabem si Granados duia aquest braçalet en la vida diària, però la família el va conservar estretament lligat (literalment) a l’escultura de la mà del pianista lleidatà.

Entrada gratuïta per als abonats de l’OBC i amb l’entrada del concert de L’Auditori.

barcelona.cat/museumusica

QUE NO PARI LA MÚSICA!Segueix gaudint de la música després del concert. Et proposem enregistraments de referència i llistes de reproducció imprescindibles.

Ludwig van Beethoven: Trios per a piano op. 1 i 97Explosió sonora amb tres artistes fonamentals de la història de la música dels darrers cinquanta anys. En aquest enregistrament els intèrprets despleguen tot el potencial de la joventut per oferir una versió vibrant i comunicativa, plena de moments estel·lars i amb una energia com trobem en poques gravacions.

D. Barenboim, J. Du Pré, P. Zukerman, EMI

Ludwig van Beethoven: Sonates per a violí núm. 4 i 5Dues llegendes vives del violí i el piano com són Gidon Kremer i Martha Argerich s’uneixen en aquest disc, un dels múltiples que han fet plegats, per brindar una lectura prodigiosa de les dues sonates de Beethoven. L’esperit lliure i sempre perfecte d’Argerich vola al costat d’un Kremer virtuosístic que aconsegueix una colpidora perfecció sonora.

G. Kremer, M. Argerich, Deutsche Grammophon

CD

CD

Escolta la playlist de la temporadade Música de Cambra de L’Auditori:

Més informació:

LEIF INGE: 9 BEET STRETCH INSTAL·LACIÓ SONORAper Arnau Horta

L’artista sonor Leif Inge “estira” la Simfonia núm. 9 en Re menor, op. 125 de Ludwig van Beethoven fins a convertir-la en una nova composició musical de vint-i-quatre hores de durada. El resultat és 9 Beet Stretch. Radicalment transfigurada, l’obra original veu augmentada la seva grandiositat al preu de convertir-se en una irrecognoscible amalgama sonora que es transforma de forma lenta i constant. Inge se serveix d’una tècnica digital anomenada time stretching que, a partir de la subdivisió d’un so en petitíssims fragments de pocs mil·lisegons, permet augmentar la seva durada sense modificar-ne la tonalitat ni introduir cap tipus de distorsió.

9 Beet Stretch ens convida a capbussar-nos en la substància sonora de l’obra mestra de Beethoven i a escoltar el seu “temps intern”. Des d’aquesta nova perspectiva, la simfonia ja no avança simplement en el temps sinó que ella mateixa es desplega escultòricament sota la forma d’un temps dens i implacable. L’obra d’Inge semblaria dur a terme la culminació hiperbòlica i a escala subatòmica del moto perpetuo, un recurs musical basat en la ràpida successió de notes que ha servit a compositors de diverses èpoques per crear la sensació d’un moviment incessant i perpetu.

9 Beet Stretch és una celebració de l’obra de Beethoven i, a la vegada, una provocadora desconstrucció formal i conceptual d’aquesta composició carregada de simbolisme. Fent referència a la controvertida interpretació que el filòsof Slavoj Žižek fa de la novena simfonia, Inge reconeix que la seva intenció era transformar-la fins a desproveir-la del seu pes històric i del seu indefugible caràcter monumental. Tractant-se de l’himne de la Unió Europea i considerant la profunda crisi de confiança que actualment l’afligeix, l’obra d’Inge es pot entendre com una advertència sobre la necessitat de reconsiderar el sentit i els valors d’aquest organisme supranacional a punt de celebrar el seu 30è aniversari.

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYA

OBC

EL TRIPLE CONCERT6, 7 i 8 DE FEBRER

FESTIVAL BEETHOVEN250 III

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA KAZUSHI ONO DIRECTOR | GUY BRAUNSTEIN VIOLÍ | ALISA WEILERSTEIN VIOLONCEL | INON BARNATAN PIANO | JOAN ENRIC LLUNA CLARINET

Mitjans patrocinadorsL’Auditori és un consorci de

a u d i t o r i . c a to b c . c a t

40% de descompte

exclusiu pelsabonats de Cambra S

AM

PLE

R S

ÈRIE

S

Escolta-ho en streaming:

JEFFREY MYERS VIOLÍ | RYAN MEEHAN VIOLÍ | JEREMY BERRY VIOLA| ESTELLE CHOI VIOLONCEL | CRISTINA GÓMEZ GODOY OBOÈ

Mitjans patrocinadorsL’Auditori és un consorci de

Entrades a la venda 20€

MOZART & BEETHOVEN OBOE QUARTETS

15 DE GENER

CALIDORE STRING QUARTET & CRISTINA GÓMEZ GODOY

MÚSICA DE CAMBRA

a u d i t o r i . c a t