· El bagul de la memòria esdevé himne oficial· Bon preu vol instal·lar un gran supermercat· L’aigua arriba a Vallhonesta

Adreça electrònica:revista.elbreny@gmail.com

Imprimeix:PrintDigital

Diposit Legal:B-49.196-1974

Preu

2,3

0 Eu

ros

Jordi Largo

SUMARI

EDITORIAL_pàg. 2

EL POBLE_pàg. 3 - 10

EL BRENY_pàg. 11

APUNTS DEL NATURAL_pàg. 11

GENT DEL POBLE_pàg. 12

L’AJUNTAMENT INFORMA_pàg. 13

ENTITATS_pàg. 14 - 18

INFORMACIÓ_pàg. 19

COL·LABORACIONS_pàg. 20-21

ESPORTS_pàg. 22

EL RACÓ GASTRONÒMIC_pàg. 23

CINEMA_pàg. 23

Redacció i administració:c/ Maria Gimferrer, 20 - Sant Vicenç de Castellet

Periòdic d’informació local de Sant Vicenç de Castellet

Fundat l'any 1974

www.elbreny.com

N.375

Judith Martínez i Marina Barranco munten una desfilada amb la col·laboració de la Unió de Botiguers. pàg. 10

Els tres tombs tornen amb una gran festa plena de carros i carruatges Pàg. 6

Fundat l'any 1974

lbMARÇ. 2012

CINEMA_pàg. 23

NO ET PERDIS...

ESPORTS_pàg. 22

Dues joves santvicentines organitzen una desfilada de moda

bb bbbb b bbbbbbb

Era un tema que teníem previst tractar en algun moment des d’aquestes planes, amb l’estranya sensació de ser una qüestió oblidada. La recent publicació d’un parell de cartes en el nostre periòdic ens ha fet veure que no; no s’ha pas oblidat que en algun moment Sant Vicenç es va moure tenint com a objectiu aconseguir

una residència per a gent gran. Recordem-ho, ni que sigui d’una manera imprecisa i segu-rament amb errors o omissions, però la voluntat és recordar el fet i no pas fer una crònica dels detalls, cosa que aniria més enllà dels nostres coneixements..

Devien ser els anys vuitanta. Ja hi havia la percepció que les persones allargaven la vellesa cada cop més anys, i també la certesa que la societat no estava preparada per entomar una situació que amb el temps no faria més que augmentar. Veient que el sector públic anava més lent que la societat, es va crear a Sant Vicenç una associació amb la finalitat d’arribar a aconseguir una residència per a gent gran. Bon Sòl era el seu nom i havia de ser també el de la futura residència.

Per avançar cap aquest objectiu es van establir unes quotes que pagaven els socis, es van fer tómboles, festejos i tota mena d’activitats per recaptar diners. Amb el temps, el munici-pi va aconseguir un solar i l’associació va arribar a fer un projecte, ni que fos bàsic.

A principis dels noranta, i amb no poques gestions per part de l’associació i de l’ajuntament, la Generalitat va decidir finalment construir una residència a Sant Vicenç. L’associació va creure que això era un pas endavant i prou important com per arribar a cobrir en part les necessitats del municipi, tot i que el plantejament no era el que inicialment es buscava.

Amb aquesta finalitat, l’ajuntament va cedir els terrenys a la Generalitat i es va construir l’actual residència, que és de titularitat pública (Generalitat) i gestionada per una empresa privada (Eulen). La residència, inaugurada el 1999, té capacitat per a 60 persones, i encara que acull gent de tot arreu, no hi ha dubte que el municipi hi té un recurs important, de manera especial en el centre de dia.

Amb la nova residència ja encarrilada, l’associació Bon Sòl va celebrar una reunió en la que es va acordar la seva dissolució, a la vegada que es va plantejar quin destí es donava als diners que hi havia a la caixa, aproximadament uns tres milions de pessetes (18.000 euros actuals), qüestió que no va quedar del tot resolta malgrat haver-se apuntat varies opcions.

A l’acabar la reunió, va sorgir una nova proposta per a què l’associació no es dissolgués i seguís fent tasques d’ajut a la gent gran. No es fàcil refusar tan bones intencions, però ningú es va sentir especialment implicat, de manera que tothom se’n va anar a casa amb el sentiment que algú altra ja faria alguna cosa. El resultat és que fins ara no hi ha hagut més que silenci.

És bo que el tema no s’hagi esborrat de la memòria de la gent, i és bo que hi hagi coinci-dència en què cal tancar el procés. És probable que els estatuts de l’associació s’hagin que-dat desfasats de la normativa, però com que queden membres de la darrera junta, s’hauria de convocar una reunió amb la presència com a mínim dels qui eren president, secretari i tresorer per tal de recuperar els diners que quedin al compte. També l’ajuntament ha de jugar-hi un paper destacat.

I si es poden recuperar els diners, que ningú es torni a quedar encallat amb la pregunta de ¿què en fem ara, dels diners? La resposta sembla prou senzilla: entregar-los a l’ajuntament, que és la màxima representació del poble i segur que ja hi trobarà un destí adequat per a ells.

EDITORIAL Associació CulturalCol·lectiu El Breny

Edició: Associació Cultural Col·lectiu El Breny

Presidenta:M. Carme Grauvilardell

Director:Jordi Largo

Cap de redacció:Montse Solà

Consell de redacció:Ferran BesoraMireia BesoraJosep ChertóMontse ColomerM. Carme GrauvilardellXavier IglesiasDavid JunyentJordi LargoJoana de MateoAlfons PlansDavid SanzMontse SolàAntolina Vilaseca

Grafisme: Ferran Besora

Disseny Gràfic: Alba Malo

Publicitat:Lourdes Vilà

Fotografia: Santi ComasDavid JunyentAlfons PlansJordi Largo

Tresoreria:Àngels Fernàndez

Distribució:Alfons PlansJordi Trillo

Adreça:c/ Maria Gimferrer, 2008295 Sant Vicenç de Castellet

E-mail:revista.elbreny@gmail.com

edició electrònica:www.elbreny.com

dipòsit legal:B-49196-1974

Imprimeix:PrintDigital

EL BRENY accepta i agraeix totes les col·laboracions que es facin, sense garantir-ne en cap cas la seva publicació. Encara que no és necessari que els autors signin els seus articles, és imprescindible que els originals tinguin nom i DNI, sense els quals no es publicarà cap col·laboració. Podeu deixar les vostres col·laboracions al c/ Maria Gimferrer, 20 a la Biblioteca Popular “Salvador Vives Casajuana”, a l’adreça electrònica revista.elbreny@gmail.com o bé a qualsevol membre de l’Associació Cultural Col·lectiu EL BRENY. Els acudits no expressen l’opinió de cap persona o entitat; simplement són acudits.

Residència Bon sol

3

EL POBLE

Dissabte 25 de Febrer, tal i com estava anunciat, es va fer la segona edició del Festival Musical Solidari. Aquesta vegada vam actuar a Sant Vicenç de Castellet. Tot va anar perfecte, tant l’organització, com totes les actuacions que es van

fer. Com a novetat va actuar el grup de Bollywood de Castellbell i el Vilar, es van fer uns balls de saló, desfilada de vestits de paper i també Bernat Aguilera va fer unes actuacions amb la bateria. Però quina llàstima que no es va

poder omplir el local de Cal Soler tal com ho esperàvem.

El que sí sabem és que les persones que ens van acompanyar de públic, s’ho van passar bé i això és el que compta.

Igualment hem pogut complir el nostre objec-tiu, que és comprar aliments bàsics per tal de poder-los repartir a famílies necessitades. Aquesta vegada ens ha semblat de justícia, fer dues parts, una s’ha deixat a Sant Vicenç de Castellet i l’altra a Castellbell i el Vilar, a l’associació Un món millor, que en coordinació amb els serveis socials, faran que aquests ali-ments arribin a les famílies que més ho necessitin.

Però això no ha suposat un problema per a nosaltres, perquè totes les persones que han col•laborat en aquest projecte estan disposades a continuar en la nostra trajectòria.

Si no passa res, potser en un parell de mesos, actuarem en un altre municipi. De moment estem fent les negocia-cions.

Jo voldria donar les gràcies a moltes perso-nes, que darrera tot aquest muntatge també s’han vist implicades. En primer lloc, l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, per la bona

coordinació que hem tingut ja des del principi amb tot, i que per mi personalment ha estat un plaer treballar amb ells. També a l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar, ja que de no ser per la seva col•laboració, aquesta vegada aquest Festival no hagués estat possible, al Centre Asana de Sabadell, per la seva aportació en danses de Bollywood, a voluntaris de l’associació Un món millor, a Bernat Aguilera, per la seves actuacions en bateria, i al nostre tècnic de so Carlos.

Molt especialment a totes les persones que m’acompanyen en el meu camí, i que cada vegada en som més, tant les que ballen, com les models, com les persones que ajuden amb tot els preparatius, perquè sense elles, tot això no seria possible. I perquè també sé que puc comptar amb elles.

No diem adéu, perquè la nostra idea és continuar; de fet estem preparant altres coses per fer a Castellbell i el Vilar. El que sí tenim molt clar, és que si no passa res, i tenint en compte la bona acollida que hem rebut des del primer moment per part de l’Ajuntament i sabent que ens han obert portes, possible-ment l’any vinent, tornarem a Sant Vicenç de Castellet. Moltíssimes gràcies a tots.

Montse Torres, Gimnàs Montserrat.

Festival Musical Solidari amb l’objectiu complert

4

EL POBLE

GUANYADOR DEL PASTÍS DE CAN POSTRES

El guanyador d’aquest mes, del pastís que Can Postres sorteja mensualment, és Toni Vidal i

Soler amb el número de soci 179. El guanyador agraciat, haurà de passar per la Biblioteca de

Sant Vicenç a retirar el val que l’acrediti. Després es posarà en contacte amb Can Postres per

recollir el premi.

Com ja sabeu, aquest any l’Escola Municipal de Música ha començat a compartir espais amb el CEIP Puigsoler, en una iniciativa per a opti-mitzar recursos i amb la finalitat principal d’aconseguir entrar al conveni per a obtenir la subvenció del Departa-ment d’Ensenyament.Vam començar el curs amb l’escola dividida entre dos centres: el CEIP Puigsoler i l’antiga escola de música, situada als pisos de Cal Soler, però a mesura que el curs ha anat avançant, hem pogut anar traslladant la totalitat del centre a les dependències del CEIP Puigsoler.La darrera part del trasllat ha consistit en el piano de cua que estava situat a la Sala de Plens de l’Ajuntament, que finalment també s’ha pogut ubicar en el nou centre.Així, gràcies a la col•laboració amb

l’AMPA de l’escola, hem pogut celebrar aquesta arribada del piano, que ha estat la culminació del trasllat del centre, amb un concert de piano molt especial.No es tracta d’un concert convencional: la pianista del Conservatori de Man-resa Pilar Pla ha preparat un conte-concert interac-tiu titulat El cavaller del

bosc. L’espectacle es basa en les conegudes Peces per a la infantesa de Robert Schumann, però lligades a través del conte d’Anna Obiols, que va narrar l’Elisabet Soler.Aquest conte, però, no només s’escolta, sinó que també s’hi participa. L’alumnat de l’escola va treballar les peces en les quals havia d’intervenir mitjançant petita percus-sió, moviment, etcètera, tot fent una audició acti-va de les peces.Vam convidar els pa-res i mares a veure l’espectacle, del qual en vam fer dues sessions, i amb la màxima con-centració i el silenci de tothom, va sortir un espectacle rodó!Aquí teniu una mostra fotogràfica del conte-concert. Esperem que us agradi!

L’Escola municipal de Música celebra els ltrasllat del piano de cua amb el conte-concert El cavaller del bosc

5

EL POBLE

Des de l’AMPA de l’Escola Sant Vicenç, ens vam proposar, aquest any, participar en la rua de Carnestoltes del poble, com en altres ocasions. Participar i deixar petja-da! I així ho vam fer. No per demostrar que som més i millors que uns altres, sinó amb la idea i l’objectiu de consolidar un col•lectiu participatiu i amb ganes de treballar en equip per col•laborar en la millora contínua de la nostra escola i de la seva cohesió interna i també social a nivell de poble.

Entre els objectius d’una AMPA, hi ha vetllar pel bon funcionament del centre i la qualitat de l’educació. Estem satis-fets perquè, mentre treballem en aquesta i altres línies, hem estat capaços de trampejar la feina i tirar endavant un projecte lúdic i educatiu culturalment parlant com és la participació amb èxit a la rua de carnaval, i les activitats prèvies de

tallers per a la preparació de la disfressa.

Més de 140 persones, entre nens, pares i mares, avis, mestres i altres persones relacionades amb el col•lectiu de l’escola van participar en la comparsa dels Vikings. La clau de l’èxit: una disfressa pensada i calculada a la perfecció, per a que resultés barata, fàcil de muntar i atracti-va per a la canalla.

Com a distintiu respecte els altres anys, vam tenir la incorporació de la carrossa. Un magnífic vaixell viking, amb els seus escuts, rems, màstil i vela ratllada, que vam estar pensant durant uns dies, confeccionant els escuts i rems durant força dies més, i muntant la carrossa durant la última setmana.

I el toc final, la implica-ció directa de la canalla, en la preparació de la coreografia que vam ballar tots al ritme de Viky The Viking (de Metal

Cover), una versió molt metal de Viky el Viking, que encara ara ens balla pel cap.

I es que, quan es desenvolupen iniciatives així, és quan descobreixes els talents amagats de pares, mares, personal docent, companys de l’escola... que fins al moment havies preselec-cionat i encasellat en un àmbit determinat, com el de pare o mare de l’amic de... emportant-te sorpreses molt agrada-bles.

Molt satisfets i agraïts pel primer premi com a carrossa que ens va concedir el jurat d’enguany, que recom-

pensa la dedicació de moltes persones que pertanyem al col•lectiu del centre, i que van aportar cada una d’elles el millor de si mateixes.

Des de l’AMPA, conti-nuarem treballant per l’escola i per al poble.

AMPA Escola Sant Vicenç

Els víkings de l’Escola Sant Vicenç, primer premi de la carrossa de Carnestoltes

6

EL POBLE

Un gran nombre de carros i carruatges van omplir els carrers de Sant Vicenç el diumenge 11 de març. Un any més, el Gremi de Carreters i Cansaladers de la nostra població va organitzar una lluïda Festa de Sant Antoni amb els tradicio-nals Tres Tombs. Carros, carruatges, cavalls i genets van omplir els carrers més cèntrics de Sant Vicenç en una festa que aplega un gran nombre de públic encu-riosits per veure els diferents tipus de carros i animals que s’hi aple-guen. La festa, com ja és tradicional, va començar amb un esmorzar i va continuar amb la desfila-da i la tradicional bene-dicció dels animals a davant de l’església parroquial. Més tard es

van fer els tradicionals Tres Tombs a la plaça Clavé i a la tarda, es va celebrar el ball de Sant Antoni a càrrec del grup “De gala” a la sala polivalent de Cal Soler.

Trobada d’acordionistes a Cal Soler

Dins dels actes de la Festes de Sant Antoni, el Gremi de Carreters va organitzar per tercer any consecutiu una trobada d’acordionistes que va aplegar un gran nombre de públic a la sala de Cal Soler el diumenge 18 de març. Hi van participar acordionistes vinguts d’arreu com Andorra, Prats de Lluçanès, Puig-reig, Cal Rosal, Berga, Manresa, Olvan, Sant Salvador de Guardiola, Montmajor o Sabadell.

Els Tres Tombs tornen amb una gran festaSanti Comas

7

EL POBLE

Formant part del progra-ma d’activitats en torn de la dona, les dues autores santvicentines van realitzar una “performan-ce” o acció artística al pati del Casino de Manresa el passat mes de març. Una acció que, com una petita representació es va desenvolupar durant 25 minuts i que va comptar amb la participa-ció de la violoncel•lista Anna Soler.

Cada any, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, l’associació Gènere i gèneres organit-

za un seguit d’activitats que tenen com a eix central la dona. Aquest any els actes tenien com a tema l’art i la vida, el procés creatiu de les artistes al llarg dels anys. Va haver-hi una exposició en la que hi participaren artistes joves i grans (en alguns cassos mares i filles) i en la que es van poder veure obres molt interessants de dones de més de 80 anys.

També va participar-hi la pintora i escultora Anna Cayuela, molt vinculada a Sant Vicenç i

autora de l’escultura mòbil existent al parc de la plaça Espanya.

La part lideraria de la jornada va anar a càrrec de l’escriptora Rosa Regàs, que passats els 80 anys acaba de publicar el seu darrer llibre i que va fer una xerrada parlant sobre la seva experiència.

Tant l’exposició com la xerrada i la performance de l’Antolina i la Teresa es van desenvolupar al

Casino de Manresa el dia

10 de març.

El grup Bon Preu vol

obrir un gran supermer-

cat al nostre poble, fet

que comportarà la creacó

de 25 nous llocs de

treball. Sembla ser que

aquest supermercat

s’instal•larà a l’entrada

de Sant Vicenç i més

concretament a la plaça

de la Generalitat en uns

terrenys que fins ara eren

propietat de l’empresa

Maderas San Vicente.

L’obertura d’aquest nou

supermercat seria per

aquest mateix estiu i

tindria una superfície de

venda de 800 metres

quadrats i 1.000 metres

quadrats més de magat-

zem i serveis. A més a

més, hi hauria un aparca-

ment exterior i està en

projecte construir-hi

també una benzinera

justament al costat del

supermercat.

Antolina Vilaseca i Teresa Montsech al centre cultural El Casino de Manresa

D’esquerra a dreta: Anna Cayuela, Antolina Vilaseca i Rosa Regàs

Bon Preu vol instal·lar una gran supermercat a Sant Vicenç

8

EL POBLE

El ple de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, que es va celebrar el dimecres 28 de març, va aprovar per unanimitat que la cançó El bagul de la memòria esdevingui el nou himne de la població. Aquesta composició musical, amb lletra del periodista santvicentí David Bricollé i música del compositor manresà Xavier Mestres, es va interpretar en el tancament de l’espectacle Castellet, memòria mil•lenària, l’any 2002.

La peça repassa els grans moments de la història del municipi i els seus trets diferencials com són la pedra, la

indústria del tèxtil, el riu i elements patrimonials com l’ermita de Castellet. El musical va tenir un gran èxit fa deu anys i va aconseguir la implicació de bona part del poble. La iniciativa de recuperar la cançó i proposar-la per esdevenir l’himne de Sant Vicenç ha estat de la coral Al vent i el grup de veus femenines Eumèlia. L’equip de Govern va recollir la proposta i el dimecres 28 de març va ser aprovada per unanimitat.

L’estrena de la peça com a himne oficial es farà en una cita molt especial en el calendari de Sant Vicenç. Concretament

tindrà lloc el 27 de maig,

coincidint amb el Ball de

gitanes popular, que

tindrà la presència del

president de la

Generalitat, Artur Mas. La

interpretació de l’himne

comptarà amb

l’acompanyament de

l’orquestra, la coral Al

Vent, el grup Eumèlia, i

els solistes Montserrat

Casas, Pere Díez i Eulàlia

Sardà.

La peça “El bagul de la memòria” esdevé l’himne oficial de Sant Vicenç de Castellet

9

EL POBLE

ERC, l’únic grup a l’Ajuntament de Sant Vicenç que s’oposa a la reforma laboral i dóna suport a la vaga general

ERC Sant Vicenç de Castellet va presentar i votar una moció de rebuig a la reforma laboral imposada pel Govern de l’estat espan-yol, però que no va aconseguir més suports i no va ser aprovada, ja que CiU i PSC van optar per tirar endavant una altra, descafeïnada i consensuada entre ells. Fins a l’últim moment, ERC va demanar el vot favorable del PSC, ja que no s’entenia que votés la mateixa moció que CiU, que va donar suport al PP a Madrid per tirar endavant la reforma. El text que finalment es va aprovar no donava suport a la vaga general, mentre que el proposat per Esquerra, sí.

ERC considera que aquesta és una reforma imposada, sense diàleg social, que abarateix l’acomiadament, rebaixa els sous i introdueix el

conflicte judicial en les relacions laborals. La vaga general, tot i la complexitat de fer vaga en un context de crisi, responia a la intransigèn-cia del Govern del PP, amb una política que empo-breix la societat catalana i debilita l’economia productiva.

Pel que fa a la resta de punts del ple, ERC va votar-hi favorablement, destacant una moció consensuada per CiU, PSC, PP i ERC en defensa del dret a l’educació i a la igualtat d’oportunitats de la ciutadania, i l’aprovació de l’himne de Sant Vicenç, El bagul de la memòria.

També es va aprovar la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana dels espais lliures i vials del sector indus-trial Les Vives-Castellet, una actuació iniciada per l’Ajuntament quan ERC estava al Govern, com fins i tot va recordar l’alcalde. Ha passat en diverses ocasions als plens, que s’han aprovat processos iniciats en

l’anterior legislatura, lide-rats per CiU i ERC.

En el torn de preguntes, ERC va demanar:

1.En quina situació es troba la negociació amb ARIFRAN en relació a l’enderroc de les naus, en compli-ment de l’acte admi-nistratiu encara vigent? Se’ns va respondre que hi havia una entrevista pen-dent amb l’advocat de l’empresari afectat per parlar d’un possible acord, i que si aquest no arriba, s’iniciaran les multes coercitives.

2.S’ha treballat en el sentit de poder fer per part de l’Ajuntament la recepció de la urbanització del sector de la Bòbila? Se’ns va respondre que s’hi està treballant, que és qüestió de temps.

3.S’han fet gestions amb ADIF per definir si l’ARE pot tenir accés pel davant del magat-zem regulador de la potassa? Aquest és l’únic tràmit que faltava per poder tirar

endavant, o no, aquest projecte que tants milers d’euros ha costat a l’administració. Se’ns va respondre que s’està a l’espera de la resposta de l’Incasol, però que amb la crisi creuen que no tirarà endavant.

4.Per què no s’ha aprofitat l’arranjament de les voreres del carrer Gran per canviar les cano-nades de l’aigua, col•laborant amb Sorea? Se’ns va respondre que es tracta d’una actuació d’un pla d’ocupació per a sis persones, que no hi havia problemes amb les canonades, que les voreres eren provisionals –per a uns tres anys- perquè més endavant volen reordenar el carrer Gran i que per tant no era una prioritat, tot i que s’ha controlat que no hi haguessin problemes durant les obres.

ERC Sant Vicenç Informa

10

EL POBLE

El passat diumenge 25 de març es va celebrar a Sant Vicenç de Castellet la primera edició d’”El Racó de la Moda” una desfilada de moda organitzada per la Judith Martínez i la Marina Barranco, dues joves sant-vicentines de 15 i 16 anys respectivament, per tal

de poder subvencionar el seu viatge de final de curs i el dels seus companys. Gràcies a la col•laboració de diverses botigues de Sant Vicenç i amb temps, ganes i dedicació van transformar la sala de Cal Soler per mostrar les tendències d’aquesta temporada de primavera-

estiu 2012. Les botigues santvicentines de roba que hi van col•laborar van ser “Anara”, “M’agrada”, “Guàrdia”, “Montse Interiors” i “Kisha”. També hi van participar botigues de calçat del mateix poble com “Milán” o “Peus&Peus” juntament

amb la col•laboració de la botiga de complements “Disseny i Complements” per acabar de perfeccio-nar als models. Els models eren nens i nenes, nois i noies d’entre 5 i 17 anys que van semblar uns autèntics professionals de la moda sobre la catifa vermella.

Primera desfilada de moda a Sant Vicenç de Castellet

Jordi Largo

11

EL BRENY

Quan l’Esteve ens va dir que volia deixar El Breny, que se li feia feixuga la tasca de tresorer que feia al nostre periòdic i que tenia ganes de descansar, no ens ho podíem creure i se’ns va caure el món a sobre. De fet, ho enteníem, ho respectàvem, i dins nostre sabíem que hi tenia tot el dret, però era tanta la tasca que havia fet i tan ben feta, que ens semblava insubstituïble. Per sort, aquesta última part la vam tenir resolta aviat amb la voluntarietat de l’Àngels, que estem segurs que farà la feina de tresorera i les que caiguin, amb molta efectivitat i entusiasme.

L’Esteve ha fet molta feina pel nostre periòdic, ja que a banda del que tots heu pogut llegir a les nostres pàgines, ha dut a terme l’àrdua tasca de tresorer de l’entitat, de manera impecable i prudent, trampejant

alguns moments difícils, quan alguns cobraments costaven d’arribar.

Però la gran feina visible de l’Esteve a El Breny, han estat les seves entrevistes a la secció Coses de l’Esplai, als avis que van voler explicar pinzellades de la seva vida, amb història i anècdotes que van anar acumulant al llarg dels anys, secció que ens consta era molt esperada pels nostres lectors. Amb un recull d’un centenar d’aquestes entrevistes, va poder publicar el seu llibre, cosa que va ser un orgull per ell.

Per tot això i per l’estimació que ens va fer agafar-li com a persona, li hem volgut retre un petit homenatge amb un dinar i amb una placa que li recordi la importància que ha tingut per El Breny i per cada un dels que l’hem tingut al costat i ens ha fet una mica de

pare d’aquesta nostra família. També agrair el suport de l’Agustina que ha estat sempre al nostre costat pel què convinguès.

Per part nostre saps que sempre estaràs al nostre cor com a membre d’El Breny i com a amic.

ASSOCIACIÓ CULTURAL COL•LECTIU EL BRENY

Homenatge a l’Esteve Lafont

APUNTS DEL NATURAL

12

La Marina i la Judith són

dues noies de 16 anys

nascudes a Sant Vicenç de

Castellet. Actualment estan

estudiant a l’institut de la

nostra població.

Aquestes dues adolescents

catalanes estan molt

interessades en el món de

la moda.

Elles, un 21 d’octubre del

2011, van crear un blog de

moda per poder parlar i

compartir les últimes

tendències, i que gent amb

les seves mateixes inquie-

tuds poguessin opinar dels

temes que elles exposen.

Surten al carrer per

descobrir nous estils; estan

informades de les ultimes

novetats, fan reportatges

fotogràfics de tot el que té a

veure amb la moda

actual...

Amb elles ens hem trobat

aquesta tarda perquè ens

contestin a unes quantes

preguntes:

—Com va sorgir la idea de crear aquest blog?

—Nosaltres feia temps

que buscàvem un espai

per expressar-nos, on

poder parlar del que més

ens agrada: La Moda.

Les dues sempre es-

tàvem mirant altres blogs

i sempre teníem la

il•lusió de crear-ne un de

propi.

—Quant sortiu al carrer amb les vostres

càmeres fotogràfiques per fer un reportatge, la gent us respon bé? Què us diuen?

—La majoria de gent

respon positivament i es

senten molt afalagats

quant nosaltres els diem

que ens hem fixat en el

seu estil. Fins aleshores

no em tingut mai cap pro-

blema, amb això nosal-

tres també estem molt

contentes.

—Heu anat algun cop a veure alguna desfilada de models professionals?

Si. Aquest darrer any

vam assistir a varies

passarel•les i fires de

moda com el Brandery,

080 etc... allà vam poder

agafar moltes idees per

crear el nostre propi

projecte: UN DÍA

CUALQUIERA.

—Vosaltres heu sigut les impulsores de la desfilada de la que tothom parla; una desfilada que es va fer el passat diumenge 25 de març a la sala polivalent de Can Soler, amb una assistència de públic de 210 persones. Ens podeu fer cinc cèntims de com vareu organitzar aquesta desfilada anomenada “El Racó de la Moda”?

—Primer de tot cal dir

que a l’endinsar-nos en

aquest projecte no ens

imaginàvem la feinada

que hi havia al darrera

d’organitzar un esdeveni-

ment com aquest.

Per començar vam

buscar-nos un medi de

suport com ha sigut el

casal de Joventut junta-

ment amb l’Ubic i també

del nostre Ajuntament.

A partir d’aquí vam

contactar amb tècnics de

so, llums i gent jove que

volgués participar.

Aprofitem aquest mitjà

per donar les gràcies a

tots els que ens heu

ajudat i recolzat; gràcies

també al nostre batlle per

les seves paraules el dia

de la desfilada. I també

agrair a tots els models,

grans i petits per tot el

seu treball realitzat. I no

ens volem deixar tota la

gent que a estat al

darrera de tot això. Cal

agrair a tot l’equip que a

col•laborat perquè

l’esdeveniment fos un

èxit.

—Us podem trobar en

algunes de les diferents

xarxes socials?

Sí, ens podeu seguir a

través de:

TWITTER @undicmoda

FACEBOOK www.

facebook.com/undicmoda

i també el nostre blog:

UN DÍA CUALQUIERA

BLOG(http://undicmoda.

blogspot.com.es)

—Per últim, teniu

previst fer alguna altra

desfilada per la tempora-

da tardor-hivern?

—Sí. Ens agradaria

moltíssim i seria un altre

repte a assolir que

poguéssim fer una

desfilada per temporada,

després del èxit obtingut.

Aprofitem el final de

l’entrevista per felicitar

un cop més a la Marina i

a la Judith per l’èxit de la

desfilada. Aquestes joves

emprenedores, amb la

seva joventut, responsa-

bilitat i perseverança, són

ja un referent a la nostra

població.

MOLTA SORT NOIES...US

HO MEREIXEU!!!

MIREIA BESORA

GENT DEL POBLEEntrevista

13

L’equip de Govern de Sant Vicenç de Castellet vol sortir al pas d’algunes informacions i defensa que la pedra que s’utilitza en les obres a la plaça de l’Ajuntament és pedra Sant Vicenç. El consistori vol posar de manifest que la pedra que aquests dies ja es comença instal•lar a

la plaça de l’Ajuntament és de tipus calcària i té el seu origen al polígon Les Vives, concretament procedeix de la pedrera que explota l’empresa Canteras Valsan.

L’Ajuntament recorda que les obres avancen a bon ritme i segueixen els terminis previstos que

preveuen que l’espai estigui totalment remo-delat abans de la diada de Sant Jordi. L’actuació contempla la substitució de tot el paviment, mentre que es respecta l’arbrat existent i es consolida el conjunt de la font central. Amb el nou paviment se suprimeixen

les voreres laterals i tota la plaça queda al mateix nivell. El projecte, a més, preveu la construcció de dos parterres en substitu-ció de les jardineres, la col•locació de dos nous bancs i altre mobiliari urbà.

Des de El Breny volem donar l’enhorabona a la nostra companya Montse Colomer i al seu marit Xavier per la seva recent paternitat. L’Otger, a qui podem veure a la foto en braços del seu germà Guifré, va néixer el 5 de març i va pesar 3,420 quilos.

Sant Vicenç de Castellet defensa que s’utilitza “pedra calcària Sant Vicenç” en les obres que transformen la plaça de l’Ajuntament

L’AJUNTAMENT INFORMA

NADONSOtger Creus Colomer

14

25 de març de 2012 - Fita històrica

El diumenge 25 de març d’enguany es va inaugu-rar oficialment la pujada de l’aigua a Vallhonesta. Reivindicada anys i anys, i desprès de molt de temps... a la fi, la tasca de gairebé 60 anys de la gent del Centre Excursionista, s’ha fet realitat.

Primer en la conservació i restauració de l’Ermita Romànica de Sant Pere, després en la restauració del Refugi de Cal campa-ner, que estava enderro-cat, més tard una nova fornada d’excursionistes conservaren l’àrdua tasca de repoblar aquests indrets tan emblemàtics per tots nosaltres, cremat i arrasat pels devastadors focs dels anys 1982, 1985 i 1986, on tantes hec-tàrees es varen carbonit-zar.

Durant tots aquests 30 anys de repoblació, la tasca més dura va ser la de poder regar els arbres que s’anaven plantant, principalment roures, alzines i pins pinyoners, doncs els 4 o 5 primers anys era imprescindible poder-los regar, ja que amb les pluges tan escasses, era poca l’aigua la que rebien.

Des del nostre Ajuntament tenim tot el recolzament moral i intel•lectual de la

problemàtica, que era haver d’anar a buscar l’aigua amb una galleda lligada a un cordill i pujar-la a plom a força de braços i dipositar-la en altres galledes per traginar-les metres amunt i avall a la fi de poder abocar-la al peu dels arbres.

Els darrers 30 anys les converses amb l’Ajuntament semblava que volien donar el seu fruit, però per diferents raons sempre sortia algun que altre impedi-ment, això, que fa entre 8 i 10 anys que totes les cases de Vallhonesta tenen aigua corrent.

Per fi ha arribat aquest preuat dia, el 25 de març del 2012 per inaugurar oficialment l’arribada de l’aigua, col•locada davant mateix del refugi de Vallhonesta. Amb un sol radiant i alguns dels regidors de l’actual Ajuntament, presidits pel senyor batlle en Joan Torres, i acompanyat pel regidor de medi ambient el Sr. Samuel Cabot, varen fer brollar d’una mànega l’aigua fresca que puja del pou, tan desitjada per tots nosaltres.

Aquesta aigua també rajarà per la nova Font del Pit-roig, que la gent del Centre Excursionista

amb el seu President en Ramón Amorós al capda-vant, s’ha ocupat de la seva instal•lació.

La font inaugurada per tots els presents, va ser destapada de la senyera que la tapava, per la

ENTITATS

15

ENTITATS

El passat diumenge 18 de març, el centre va organitzar una sortida de muntanya a Prats del Lluçanès, varem seguir el PR-C 44, recorregut de 25 km amb poc desnivell però si continues pujades i baixades. Un grup de 14 muntanyencs varem gaudir d’un sol esplèndid i d’uns paisatges variats; barreja de boscos, prats, cases pairals i ermites, així com llocs emble-màtics del Lluçanès, que formen part de la “Ruta de les Bruixes” com la Roca Foradada i la Cadira d’en Galceran, important batalla de les guerres carlistes. Pel camí també ens vam trobar fonts, com la Font de les Coves, un lloc amb una balma molt gran amb taules i bancs de fusta per passar una bona estona. I ens vam trobar amb les marques d’un recorregut de la disciplina esportiva d’orientació fixa que hi ha a Prats de Lluçanès.

XABIER IGLESIAS

En els darrers temps s’ha posat de moda practicar Geocaching (un joc semblant a la recerca del tresor). Actualment ja existien un parell de Geocaching a Sant Vicenç però en els darrers temps s’ha afegit un de nocturn anomenat “Perduts en la nit, el secret dels maquis”.

Gent del Gimnàs Marca i del Centre Excursionista vàrem fer-ho el passat dissabte dia 10 de març. Vàrem passar una agradable nit amb un recorregut d’unes tres hores buscant el tresor, que no vam aconseguir perquè ens vam saltar el punt final. Però el trobarem properament. Invitem a la gent a fer-ho i participar en altres geocaching, és una manera de conèixer territori i sobretot per la canalla és molt divertit.

XABIER IGLESIAS

Sortida a Prats de Lluçanès

Geocaching Nocturn de Sant Vicenç de Castellet

reconeguda Emi Niño, en record del Joan Llovet,

Ramón Giralt, Alfred Malo i tots els que ens han

precedit, i també han portat en el seu cor aquest entorn i al Centre Excursionista.

Varem gaudir d’un dia esplendorós, ja que tot el matí ens va acompanyar el sol i la bonança; un bon nombre de famílies acompanyats dels seus menuts varen gaudir de valent amb la Plantada d’Arbres d’enguany que també es va realitzar el mateix dia.

Molts dels assistents es varen quedar a dinar gaudint d’una jornada i uns actes ben esplendoro-sos, aprofitant la tarda, per plantar algun que altre arbre.

El dia 25 de març del 2012, és una data que la gent que estimem aquest entorn, sempre la recor-darem! ALFONS

En el proper

número de

El Breny no

et perdis el

reportatge

sobre les

caramelles !

Lescaramelles

2012

16

El gran musical a Sant Vicenç de CastelletENTITATS

La Societat Coral l’Estrella de Sant Vicenç de Castellet, juntament amb la Coral l’Albada i la Societat Coral Escodines de Manresa i amb la col•laboració del Grup de Teatre del Caravaning

Club del Bages, van oferir el passat dissabte 17 de març “El gran musical” al teatre de la Societat Coral l’Estrella de Sant Vicenç. En aquest musical es van poder escoltar cançons de les millors sarsueles

castellanes com “La Dolores, “El huésped sevillano” o “Don Gil de Alcalá”. També es van poder escoltar peces catalanes com “Cançó d’Amor i de Guerra” juntament amb cançons

de grans musicals com “Cats”, “El fantasma de l’òpera” o “Els Miserables”. La represen-tació va acabar amb forts aplaudiments per part del públic assistent.

El passat dissabte 24 de març, l’Associació Cultural i

Gastronòmica Ceps i Manduca de Sant Vicenç de

Castellet, va organitzar a l’escola Puig Soler, un taller de

pa, amb el conegut mestre Idris Cruz.

Una vintena de persones varen fer aquest taller que es

va dividir en dos torns, un al matí i un altre a la tarda.

Durant les 4 hores llargues que va durar el curs, l’Idris

va ensenyar com fer un pa natural 100%, va explicar els

tipus de cereals i farines, el llevat mare, com alimentar el

llevat mare, i una mica d’història del pa, que durant

segles s’ha elaborat amb quatre únics ingredients: farina, aigua, sal i llevat mare natural, ferment que es conservava d’una fornada a l’altra durant generacions i generacions. Aquest pa era saludable, nutritiu, gustós i es conservava dies i dies al calaix del pa, res més lluny del pa d’avui en dia, blanc, ple d’aire i sense cap sabor. Elaborant el pa a casa podem recuperar l’art mil•lenari de fer un bon pa, retrobant salut i sabor d’una forma divertida i senzilla i amb la gran satisfacció de veure sortir del nostre forn un pa fet per nosaltres mateixos.

Cada alumne va sortir del taller amb un pa de pagès, ecològic 100%, aproximadament d’un quilo a mig fermentar, perquè cadascú, al cap d’un parell d’hores, el pogués coure al forn de casa seva.

El resultat, un pa que té gust de pa, fet amb les pròpies mans del assistents. Pa de veritat, tot el contrari dels pans industrials, artificials i congelats al que avui tothom s’ha acostumat. L’Idris va voler transmetre als seus alumnes la cultura del pa com a aliment, no com acompanyament. I per últim tots els assistents al curs es varen poder endur a casa un pot amb massa de llevat mare, per poder fer pa cada vegada que es vulgui.

El proper acte de Ceps i Manduca, serà el diumenge 15 d’abril que celebrarem el 3er Homenatge al Porc.

Jordi Largo

Taller de pa

va dividir en dos torns, un al matí i un altre a la tarda.

Durant les 4 hores llargues que va durar el curs, l’Idris

va ensenyar com fer un pa natural 100%, va explicar els

tipus de cereals i farines, el llevat mare, com alimentar el

llevat mare, i una mica d’història del pa, que durant

del pa d avui en dia, blanc, ple d aire i sense cap saboElaborant el pa a casa podem recuperar l’art mil•lenade fer un bon pa, retrobant salut i sabor d’una forma divertida i senzilla i amb la gran satisfacció de veure sortir del nostre forn un pa fet per nosaltres mateixos

Cada alumne va sortir del taller amb un pa de pagèsecològic 100%, aproximadament d’un quilo a mig f t è d ú l d’ ll d’h

17

L’Associació Social Sempre Dones de Sant Vicenç de Castellet van posar una paradeta a la plaça d’Anselm Clavé, en la que varen exposar els seus treballs manuals. Ho van fer el dia 9 de març i el motiu va ser celebrar el Dia de la dona treballadora i el seu aniversari.

Sempre Dones exposa les seves manualitats

ENTITATS

El passat dissabte 24 de març, la sala polivalent de Cal Soler va acollir un gran concert per celebrar el 10è aniversari del grup vocal Eumèlia i que va comptar amb la participació del cor d’homes Lupulus Emsembla de Manresa. El concert es va estructurar en dues parts on en la primera, va cantar el grup vocal femení dirigit per Montserrat Casas i que va interpretar entre d’altres peces What a Wonderful World, Yesterday, Margarideta, la Filadora, Duerme Negrito o l’Ave Maria de Pau Cinos, que va ser present al concert. La segona part va ser interpre-tada per el cor Lupulus Emsembla de Manresa i dirigit per Oriol Vila. Finalment, els dos cors es van unir a l’escenari per cantar conjuntament la peça Alleluia d’Henry Purcell i El cant de la Senyera.

Concert d’aniversari per al grup vocal Eumèlia

Jordi Largo

PUNTS DE VENDA

EL KIOSC - Carrer GranESTANC CANAL - Carrer Gran

LLIBRERIA CLAVÉ - Plaça ClavéPERIÒDICS JUVÉ - Avda. Secretari Canal

18

La Penya Blaugrana de Sant Vicenç de Castellet, un any més ha celebrat la Festa del Soci a la veïna població d’El Pont de Vilomara, a la Sala Evaristo de la Torre. Unes 300 persones han volgut assistir a aquest acte que ha estat presidit per

l’alcalde del Pont de Vilomara Sr. Cecilio Rodríguez, l’alcalde de Sant Vicenç de Castellet Sr. Joan Torres i els regidors Enric Campàs d’El Pont de Vilomara i Quim Casajuana de Sant Vicenç de Castellet i el president de la Penya

Blaugrana de Manresa Sr.

Antoni Negro. També i com amfitrió, el President de la Penya Blaugrana de Sant Vicenç de Castellet Sr. Josep Gomàriz.

A diferència d’altres anys, la Penya ha optat per un servei de càtering,

per estalviar la feina de

servir el dinar que tenien tots els seus membres de junta i col•laboradors. El menú ha estat de patates xips, fideuà, vedella jardinera, pastís, vi, cava, cafè i licors. Per acabar, gran ball amb el conjunt Swing Latino.

Festa del Soci de la Penya BlaugranaENTITATS

EL GESTOR INFORMA

Com cada any, a partir del proper dia 10 d’abril fins el 2 de juliol serà el termini que tenim els contribuents per preparar i presentar la Declaració de la Renda, corresponent a l’exercici fiscal del 2011.

Qui està obligat a declarar? En general qui te unes rendes del treball superiors als 22.000,-Eur. o 11.200,-Eur. si són rendes de més d’un pagador.

Com a principals novetats incorporades aquest any, hi ha la deducció per adquisició de la vivenda habitual, amb una base de deducció de 9.040Eur. També hi ha la deducció

per el lloguer de la vivenda habitual si la seva base imposable es inferior a 24.107.20Eur. També s’inclou la deducció per obres de millora a la vivenda, entre d’altres.

El que es important senyalar, es que podem sol•licitar l’esborrany de la declaració i donar la nostra conformitat. En aquest cas, si hi ha errors en la renda, la responsabilitat no recaurà en l’Administració Tributària sinó en nosaltres, hi hem de saber que fins el 60% dels esborranys estan mal realitzats (normalment per omissió de

deduccions), pel que serà molt aconsellable que abans de donar la conformitat, feu que el vostre Gestor hi faci una repassada.

Si se’ns espatlla la caldera de l’aigua, a qui correspon la reparació?

En primer lloc, hem de dir que la caldera es un element essencial per poder garantir l’habitabilitat del pis, per això es una despesa que ha de ser assumida inicialment pel propietari i/o arrendador de l’habitatge.

Per això haurem de diferenciar si la caldera necessita una reparació o un canvi del mateix.

Si parlem d’un canvi, estarem al que disposa l’article 21.1 de la LAU i el propietari haurà de canviar i assumir el cost del mateix, sense dret a elevar per aquest motiu la renda.

Si parlem de reparació, estarem al que disposa l’article 21.4 de la LAU, i serà l’arrendatari el que restarà obligat a satisfer el cost d’aquesta reparació, a l’estar incloses pel desgast de l’ús ordinari de la vivenda.

Salvador Roset i Villaplana, advocat

GESTORIA ROSET

Declaració de la Renda 2011

19

INFORMACIÓ

L’ACUDIT

Fcia . FÍGULS Plaça Ajuntament , 7Fcia. GINFERRER C/ Gran , 34Fcia. TORRAS C/ E. Peña,30Fcia. MOLINA C/ Sant Joan de Dalt, 15

FARMÀCIES DE GUÀRDIA Difunts març 2011

CARME PONS BASHI4.3.2012 - 77 ANYS

CARME GIBERT ESCUDÉ12.3.2012 - 87 ANYS

JAUME CARNÉ BELLMUNT13.3.2012 - 83 ANYS

20

BreusCOL·LABORACIONS

INCIVISME

Lamentablement i

massa sovint, es repro-

dueixen el actes de males

mostres de comporta-

ment antisocial com

exemple: el pas subterra-

ni que comunica el carrer

Maria Gimferrer amb el

passeig Pau Casals és un

laboratori continuat de

poc respecte de incultura

i d’incivisme. Acabat de

pintar i tornar-lo a

empastifar és cosa d’un

moment. Quants diners

costa al municipi o més

ben dit, als santvicentins

netejar-ho? En aquest cas

i en d’altres semblants

caldria l’ajuda de tothom

per eliminar tals compor-

taments. I demanar que

els autors i, donat el cas

als seus progenitors

responsables, la imposi-

ció d’un càstig públic i

exemplar. Quan redactava

aquesta nota s’estaven

repassant novament i

per enèsima vegada les

parets del pas subterrani.

Fins quant durarà?

DISCULPES

En el número de El

Breny anterior , rectifica-

reu una informació

referent a un remolc

abandonat a la vora del

riu Llobregat Teniu tota

la raó, el remolc en

qüestió ja feia anys que

estava abandonat i

gairebé cobert per

les deixalles de les

riuades. Potser per una

casualitat les restes han

desaparegut. Només hi

han deixat com a record

o, penyora un parell de

neumàtics tal com en

dona constància la

fotografia .Demano

disculpes per la manca de

rigor de la informació.

LA TORRE DEL BRENY

Vull agrair a

l’Ajuntament de

Castellgalí la neteja del

monument romà de La

Torre del Breny, encara

que la conservació del

què queda del monument

no és del tot acurada per

la importància que té. Si

no recordo malament les

restes tenien il•luminació

nocturna. Penso que

hauria de tenir-ne sobre

tot per realçar i remarcar

la seva localització.

Malauradament no

pertany al nostre munici-

pi tot i que utilitzen

molts dels serveis que els

subministrem. Aprofito

per reclamar l’accés des

del canal i la resclosa a la

urbanització. El camí esta

tallat amb una porta feta

amb un sommier vell.

A.B.C.

21

Les petites cosesCOL·LABORACIONS

La publicació del llibre “Una crònica sentimental: Sant Vicenç de Castellet” de l’Antolina Vilaseca, i la bona acollida que ha tingut entre un nombre considerable de persones reafirma, una vegada més, que la infància i l’adolescència són territoris en els que hi hem deixat connexions mai desaparegudes del tot. A vegades pot semblar que pertanyen a un àmbit del que n’hem sortit definitivament i al que no hem de tornar mai més, però només cal que alguna circumstància (en aquest cas un llibre) obri una peita escletxa, per descobrir els vincles encara vius amb coses, llocs i sentiments que en algun moment han pogut semblar totalment esvaïts.

El llibre, que l’Antolina ha escrit amb l’interès que sempre ha sentit per tot allò que l’ha envoltat i la bona acollida que ha rebut de tantes persones, m’ha portat al cap una vella cançó de Mercedes Sosa, la cantant argentina morta el 2009:

Uno vuelve siempre

a los viejos sitios

donde amó la vida,

y entonces comprende

como estan de ausentes

las cosas queridas.

“Canción de las cosas simples”, que aquest és el títol, és una cançó que parla del retorn que tothom fa, invariablement, als llocs “on va estimar la vida”, que en molts cassos són aquells on ha passat la infància i l’adolescència, etapes d’intenses petjades emocionals i que acaben marcant la personalitat de cadascú.

Pels que han abandonat el lloc de naixement, aquest retorn pot ser una l’acció d’anar físicament allà on es van passar aquestes fases de la vida, però no cal haver

emigrat del lloc de naixement per fer aquest viatge on la vida fou una descoberta contínua d’emocions. Aquest viatge sol ser sempre interior, emocional, i no requereix més transport que el de la memòria i el de l’afecte, dues condicions que no li han faltat mai a l’Antolina i que traspuen en el llibre.

La memòria conserva les formes de les coses, els objectes desapareguts, els estris que un dia foren quotidians i útils, les persones que ja no són, les relacions esfumades, els sentiments un dia incompresos... coses que perviuen en el record i en l’estima. Però recordar no és el mateix que enyorar i tenir presents les coses passades no vol dir viure penjats d’elles. Si en el record pot trobar-se l’arrel, és en el present on habiten els fruits. La importància de viure el present també hi és a la cançó de Mercedes Sosa, que, melancòlica, subratlla:

“Demórate aquí,

en la luz mayor de este mediodia,

donde encontraràs con el pan al sol

la mesa servida”.

La primera tirada del llibre es va esgotar, fent necessària l’edició de més exemplars, senyal indiscutible que van ser moltes les persones que amb la seva lectura han tornat a aquells llocs on la vida fou estimada i hi han retrobat moltes coses encara que, com diu Mercedes Sosa, siguin ja absents.

El paral•lelisme del llibre i la cançó s’atura en aquesta força del retorn als llocs on la vida fou intensa. La cançó té un deix de tristor de la que el llibre no participa, però m’ha servit per subratllar que, aquest viatge, tard o d’hora el fa tothom.

Joan Montsech i Vilà

22

Aquesta selecció

s’enfrontarà als seleccio-

nats per les territorials de

Tarragona, Lleida, Girona

i una segona territorial de

Barcelona que en disposa

de dues per la seva

envergadura, la Nord i la

Sub. Ivan Antolín repre-

sentarà la selecció territorial Barcelona Sud

L’’Ivan porta jugant a hoquei patins des dels 5 anys, l’hoquei ha estat des de ben petit la seva passió.

Actualment juga a l’equip infantil i juvenil

del Club Hoquei Castellet i s’entrena juntament amb el jugadors de Castellet de 1a Catalana. Al mateix temps l’Ivan fa d’entrenador de l’equip prebenjamí i imparteix classes de tecnificació de porters de la base al mateix Club Hoquei Castellet.

Des de fa tres anys, està convocat als entrena-ments del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès per futures seleccions catalanes i estatals de la Federació Catalana de Patinatge.

Aquest any ha estat seleccionat d’entre els millors jugadors de la seva categoria després de

passar les fases prèvies de selecció i eliminació.

L’Ivan s’ha d’incorporar a les files de la selecció de Barcelona sud, compar-tint equip amb jugadors de grans clubs com per el C.F. Barcelona, C.E. Noia, C.H. Caldes... per jugar les territorials que aquest any es jugaran els dies 8, 9 i 10 de juny a Vic.

Desitgem a l’Ivan la mateixa sort que el seu ex-company format al Club Hoquei Castellet Bernat Tobias que va arribar a la Selecció Catalana i posteriorment va jugar amb la Selecció Espanyola. Actualment, el Bernat milita a les files del C.P. Vic.

El passat 3 de març a Sabadell, al Campionat de Catalunya en pista coberta, l’atleta santvi-centí Pol Vila del C.A. Manresa es va proclamar campió català en catego-ria infantil de combina-des, tetratló, amb un nou record de Catalunya de 1772 punts, quaranta més que l’anterior plusmarca. Les proves de la tetratló van ser 60 metres lliures; 8,12 segons, llançament de pes; 8,64 metres, salt d’alçada; 1,51 metres i salt de llargada; 5,33 metres, superant en aquesta última el seu propi rècord manresà al millorar-lo en quatre centímetres, marca que no va trigar a superar en

el salt de 5,39 metres, que el va proclamar campió de Catalunya en aquesta modalitat el 10 de març, també a Sabadell.

El Pol de 12 anys, entrena tres cops per setmana i practica altres disciplines, a més de les anomenades, en les que destaca. És un entusiasta de l’atletisme i, segons les seves paraules, quan millor s’ho passa és corrent i saltant. Molta força Pol!

ALFONS

Iván Antolín, porter del Club Hoquei Castellet a les Seleccions infantils 2012, per la selecció territorial de Barcelona.

ESPORTS

Pol Vila campió de Catalunya

23

Aquest mes presento una comèdia francesa, carregada d’humor negre i plena de bons auguris, amb personatges lluitadors que es surten dels típics personatges amb discursos moralistes.

Els seus director i autor del “Intocable”, que avui toquem ens

mostren la relació entre un milionari paraplègic i un immigrant negre ex-presidiari, que li farà de cuidador. L’argument de la pel•lícula està plena de tics i de tocs plenament reconeguts pels espectadors. I lluny de semblar clarament una pel•lícula amb contingut

dramàtic, lacrimògena i trista, ens trobem amb uns personatges forts, capaços de desafiar els esdeveniments del moment, mostrant-se d’aquesta manera com uns herois fora de lloc.

François Cluzot, un dels actors francesos

del moment dóna vida al paraplègic que trenca amb els sistemes establerts, i, Omar Shy (desconegut totalment per molts dels espectadors afeccionats al cinema), es revela com un actor excel•lent encarnant al personatge del cuidador, el qual, farà riure i viure intensament al primer.

La simbiosis adquirida entre aquests dos personatges farà que la vida dels dos, canviï.

El guió ha estat basat amb un cas real hi ha estat un èxit amb gran recaptació a diferents països, especialment a França, país d’origen de la pel•lícula.

Hi ha moments

genials i d’una gràcia

delirant, ha estat

definida com la

pel•lícula fenomen de

l’any.

Molt recomanable

(realment, encara no he

escoltat a ningú que la

hagi vista i que li hagi

desagradat).

JOSEP CHERTÓ

EL RACÓ GASTRONÒMICReceptes de primavera

Preparació:Bullir les patates en una olla amb aigua. Treure-les, pelar-les i passar-les pel passapurés. Col•locar la patata al damunt d’una superfície plana, afegir-hi la farina i donar-li forma de volcà al conjunt. Afegir l’ou al forat del volcà juntament amb una mica de sal i pastar-ho tot junt de manera que es formi una pasta que no s’enganxi a les mans. Tallar la massa obtinguda en forma de tires d’uns dos centímetres de diàmetres (més o menys), i marcar-los amb la forquilla per donar-li forma al nyoqui. Posar-los en un cassó amb aigua bullent i coure’ls uns tres minuts. Quan pugin a la superfície ja es poden treure. Al finalitzar, es piquen unes 20 fulles de sàlvia, i s’afegeixen juntament amb la mantega i la nou moscada en una paella. Salar-ho i servir els nyoquis. Per la presentació val la pena servir-los amb el parmesà al damunt juntament amb la sàlvia restant.

CINEMA INTOCABLE

1 Kg de patates300 gr de farina1 ou28 fulles de sàlviaNou moscada50 gr de formatge parmesàAigua, pebre i sal

Ingredients:

(per 4 persones)

NYOQUIS AMB MANTEGA A LA SÀLVIA

Les bodegues Raventós i Blanc de Sant Sadurní d’Anoia, elaboren aquest rosat en honor als rosers que es planten a la vora de les vinyes per combatre la fil•loxera. Amb un color molt peculiar (clar com els pètals d’una rosa rosa) és nítid i brillant. En nas destaquen fruites vermelles com la maduixa i un clar aroma herbaci. En boca és sedós, d’entrada fresca i lleuger.

MARIDATGE

D.O. Penedès - Pinod NoirLA ROSA

MONTSE COLOMER

JOSEP

· Director i Guió:Olivier Nakache i Eric Toledano

·Repartiment:François Cluzet, Omar Sy, Anne Le Ny, Audrey Flerot, Clotilde Mollet.

· Fotografia:Mathieu Vadepied

· Música:Ludovico Einaudi

C/Poeta Maragall 12 bxs. 08295St. Vicenç de Castellet.

INSTAL•LACIONS ELÈCTRIQUES EN GENERAL DOMÈSTIQUES I INDUSTRIALS

INSTAL•LACIONS DE PLAQUES FOTOVOLTAIQUES.

INSTAL•LACIONS DE XARXES INFORMÀTIQUES

INSTAL•LACIONS ALARMES

INSTAL•LACIONS TELECOMUNICACIONS

MANTENIMENT INDUSTRIAL I AVARIES EN GENERAL.

INSTAL•LACIONS D’ENLLUMENAT PÚBLIC.

INSTAL•LACIONS D’AIRE CONDICIONAT I REFRIGERACIÓ INDUSTRIAL.

Telf: 93.833.29.29