© de la present edició AJUNTAMENT DE CASTELLÓ DE LA PLANA 2011 del text l’autor: Joan Miquel Navarro (ed.) de la portada i la maquetació: Carolina Marzá delesfotografies:arxiudeJoanMiquelNavarroiPauValls

Edita: Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Castelló, s.l.u. carrer Antoni Maura, 4- 12001 Castelló de la Plana. - www.castello.es

Imprimeix: Imprenta Rosell, s.l.

ISBN.: Dip. Legal:

3

A PROPÒSIT D’UN MANUSCRITDEL SEGLE XVII:

«CAÑA ÚTIL. LOS PROFITS DE LA CAÑA».-NOTES D’ETNOGRAFIA I LLENGUA-

perJoan Miquel Navarro i Miralles (ed.)

A mon pare,de qui admire amb vehemència la

seua passió per la terra

A Oliver i Marina

7

PRESENTACIÓ

Quan ens vam plantejar crear la col·lecció N-32, la pri-meracosaquehavíemdedecidirerenelscontinguts.Vo-líem fer una col·lecció que no fóra una altra col·lecció; per tant, calia delimitar-ne els continguts. Si volíem que no fóra una altra col·lecció, havíem d'omplir un buit bi-bliogràficenelsàmbitsmunicipalidenormalitzaciólin-güística. Optàrem, amb el Reglament de Normalització Lingüística a la mà, perquè la idea matriu que havia de bastir aquesta col·lecció fóra la recuperació del patrimoni lingüístic valencià de Castelló. Comptat i debatut, volíem obrir el camí per a editar textos inèdits, estudis solvents i contrastats o llibres exhaurits des de feia ja temps per tal d'ompliraquestbuitopenúriabibliogràfica. Deia Hölderlin que per a què els poetes en temps de pe-núria? Doncs precisament per això, per tal de bandejar aquesta penúria, ja que ha estat la seua veu i la d'altres la que ha permés trencar el miratge i continuar bastint la veu d'una cultura, una història i una literatura com la nostra. Per tant, seguint la sentència del poeta alemany, aquestacol·leccióté,simésno,unadoblefinalitat:posara l'abast dels lectors el patrimoni lingüístic valencià de Castelló i omplir un buit editorial, a més d'acomplir la funció d'una publicació municipal. És a dir, que aquesta col·lecció naix com un apriorisme, o partit pres, o com li vulgueu dir. Entenguem-nos, però: no pas de cara al pas-sat ni de cara a la circumstància immediata, sinó respecte a les possibilitats obertes al dia de demà.

VicentSalesiMateuRegidor de Cultura

9

PRELIMINARS

La gènesi del llibre que el lector té en les mans va partir d’una idea suggerida pel professor de la Universitat de València Vicent Josep Escartí ara fa un parell d’anys.Aquesta se centrava en la necessitat de visibilitzar, de rescatar de l’oblit dels temps, textos escrits en la llengua pròpiadelsvalenciansdurantelsseglesXVI,XVIIiXVIII,especialment els pertanyents al període del Barroc. Arreu de les nostres terres hi ha fons municipals i eclesiàstics reblits de documentació que espera ésser (re)descoberta i analitzada pels investigadors dels camps més diversos. Des de la disciplina de la filologia, el propòsit ulteriorconsisteix a recuperar el nostre patrimoni lingüístic a través dels textos.

Contràriament al que d’antuvi hom podria pensar, aquests realment són abundosos. I encara més: de tant en tant es produeixen troballes casuals que obrin noves possibilitats d’estudi i consideració. Com l’última ocorreguda el proppassat 23 de gener arran d’unes obres de restauració en la Basílica de la Verge de València: s’hi van trobarmés de 600 pergamins del període comprés entre els seglesXViXVIIIescritsenvalenciàillatí1. A cada (re)descobriment -més enllà de les modes literàries o de les instrumentalitzacions ideologitzades d’aquella època- es constata unívocament l’extraordinària vitalitat de què gaudia la nostra llengua en un moment aparentment opac. En aquest marc conceptual cal encabir el present estudi.

Els vora tres-cents anys que separen el moment clàssic de les lletres catalanes de la Renaixença del segle XIX, 1 Vegeu http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Hallados/600/pergaminos/Basilica/Valencia/elpepuespval/20110124elpval_6/Tes [24/01/2011].

10

tradicionalment s’ha vinculat a l’anorreament de la nostra literaturai,perextensió,delallenguaqueenshadefinitcom a poble. Però això no és del tot cert. Diversos estudiosos revisionistes del període han apuntat, per exemple, que el segle XVI culturalment a les nostrescontrades no va ser sinó una continuació dels preceptes tardomedievals i el català com a llengua de coneixement gaudiadelaconsideraciótradicionalalmenysfinsl’últimterç de la centúria renaixentista. Per altra banda, si el Barroc delsegleXVIIaterresvalencianesesvacaracteritzarperuna davallada qualitativa i quantitativa en la producció de textos -i no tan sols en la llengua pròpia, altrament en castellà-, les mostres de documents manuscrits en català són suficients per parlar de l’existència d’una literaturacatalana barroca, ja que se n’han conservat no poques obres de diferents gèneres textuals. Com hem suggerit adés, d’aquestes, encara en resten per recuperar.

En tot cas, la llengua durant l’Edat Moderna continuà escrivint-se en diferents àmbits de manera habitual, com ara l’administració i el món eclesiàstic, almenys fins elsegleXVIII.Elmaterialdecaràcterprivatimemorialísticdemostra que, de fet, mai no ha deixat de conrear-se fins l’actualitat –si bé de manera fluctuant i amb unadesconnexió in crescendo amb la tradició pròpia. Per tant, pel que fa als textos escrits no podem parlar d’interrupció absoluta. Per la seua banda, els textos orals, la llengua parladaalcapialafi,nohaarribataentrarencrisivitalfinsfarelativamentpoc–itansolsdesprésdepatirvoratres segles d’ignominioses prohibicions i consideracions vexatòries de tot tipus. Sovint oblidem que la pràctica totalitat de la societat valenciana era monolingüe i el castellà estava reservat a unes elits -sovint forànies- que, això sí, ostentaven el poder polític, econòmic i cultural.

De manera que la voluntat de materialitzar, en algun sentit, la proposta plantejada pel professor Escartí va propiciar el contacte amb la Dra. Elena Sánchez Almela. Aquesta em va donar a conéixer l’existència d’un text antic, anòmal i escrit en valencià que solia passar inadvertit als ulls dels investigadors: «Caña útil. Los profits de la caña». Des

11

d’un primer instant el text va atraure poderosament la meua atenció.

Comptat i debatut, les pàgines que hom llegirà a continuació se centren en l’anàlisi contextual i lingüístic d’eixe document inèdit: un text menor de naturalesa expositiva i redactat en llengua catalana que fa referència a diversos usos que es poden fer d’una canya. Aquest testimoniatge es troba dins del manuscrit És de coses predicables y altres no són de mercaderia: un quadern privat adscrit al Barroc valencià localitzat al fons de l’Arxiu Municipal de la nostra vila. El volum, l’autoria del qual cal atribuir-la probablement a un predicador de l’orde delsDominics,vaserescritalesacaballesdelsegleXVIiinicisdelXVII.

Això no obstant, a mesura que al llarg d’aquests mesos ha avançat la investigació sobre el text, l’interés que ha suscitat ha estat ben divers. No tan sols pel fet que, en tractar-se d’un document inèdit, ha esdevingut una mena de col·laboració per tal d’elaborar una catalogació de textos o inventari útil que ens permeta saber de quin material disposem i a la necessitat de la qual sol referir-se elprofessorEscartí.Altrament,a«Cañaútil.Losprofitsdelacaña»homhapogutentreveuredospolsaspectualsaremarcar:ellingüísticil’etnogràfic.Desd’aquestpuntdevista, el text s’ha considerat una font directa per entendre el nostre passat i saber què n’ha quedat.

Eixa és la raó per la qual, aprofitant l’edició i estudilingüístic del document, s’ha vist convenient efectuar una ampliaciódecaireetnogràfica.Aquestaconsideracióvemarcada en part perquè resulta contraproduent que en una societat com la nostra s’haja escrit ben poc sobre un vegetal tan lligat a les nostres essències culturals. Tan de bo el lector considere afortunat que la pedra de toc vinga de la mà d’un text escrit fa quatre-cents anys.

Per tots aquests motius, l’estructura del llibre A propòsit d’un manuscrit del segle XVII:«Cañaútil.Losprofitsdelacaña».Notes d’etnografia i llengua ha quedat disposada en

12

dospartsbendefinides,simésnoestanques:unaprimerapart que es presenta amb el títol “Edició i estudi lingüístic del manuscrit «Caña útil. Losprofitsde lacaña»”, i que obeeix al treball original; i una de segona, aplegada en el títol«Notessobre lacanyaenelscostums i la llengua»,producte d’un treball d’ampliació que s’ha considerat pertinent adjuntar per les raons abans exposades i que preténil·lustrarellectorsobrelaimportànciaetnogràficai lingüística deslliurada del vegetal. Potser aquests blocs estancs generen sensacions diverses, bàsicament per l’enfocament heterogeni i divulgatiu, però en tot moment s’ha intentat combinar la rigorositat científicaamb l’accessibilitat. Des d’aquesta tribuna s’apel·la a la benevolència dels receptors més exigents.

La primera part de la investigació s’ha centrat, doncs, a editar i estudiar lingüísticament el text manuscrit «Caña útil.Losprofitsdelacaña».Peradur-laendavantl’ajudadel professor Andreu Beltran i Zaragozà, de la Universitat Jaume I, ha estat de gran valor. El bloc s’inicia, de fet, amb una aportació seua: una introducció històrica a la vila de Castelló d’inicis del segleXVII i l’elaboraciód’una hipòtesi d’autoria del document que ens ocupa. Per altra banda, tot seguit s’ha procedit a comentar algunes generalitats del període i efectuar una aproximació al text passant per la localització, la descripció formal i de continguts del llibre en què es troba: És de coses predicables y altres no són de mercaderia. Després, concretitzant en el text de la canya, hi ha la transcripció i l’estudi lingüístic pròpiament dit, el qual s’acompanya d’un glossari.

Aquestaanàlisipermet,entred’altres:a)reflexionarsobrequin era l’estat gràfic, fonètic, morfològic i semànticde la llenguadels valencians a inicis del segleXVII; b)relacionar aquest estat lingüístic amb l’actualitat o altres èpoques; ic)exemplificarambconcreció l’existènciadetextos manuscrits en aquesta llengua durant el Barroc. En relació a l’interés etnogràfic, genera al receptorcontemporani diverses consideracions: a) conéixer usos i costums de l’època; b) tenir notícia d’alguns dels diversos empramentsquehomatribuïaalacanya;ic)reflexionar

13

sobre la vigència d’eixos usos i explicar-ne les causes.

Pelquefaalasegonapartdel’estudi,decaràcterflexiblei marcadament divulgatiu, cal dir que es presenta com una mena de complement per entendre la dimensió cultural del vegetal. Els eixos en els quals s’ha centrat són l’etnografia i la llengua. Per això s’ha subdividit elbloc en dos seccions: «Les fructuositats de la canya: recull d’apunts etnogràfics» i «La paraula canya en la llenguadelsvalencians».Laprimeras’iniciaambuncompendidenotes informatives d’inspiració botànica i històrica entorn del vegetal, i continua amb una succinta enumeració de les fructuositats que tradicionalment la nostra societat ha reservat a la canya. En la segona secció el repàs sumari es concentra en l’anàlisi de la paraula canya, des dels orígensfinsl’actualitat,il’herèncialèxicaquehallegatalanostra llengua, com ara: accepcions, locucions, parèmies i derivacions.

Per concloure, vull expressar el meu agraïment a totes les persones sense l’ajuda de les quals aquest llibre no haguera estat possible. En primer lloc, a Elena Sánchez Almela, cap de l’Arxiu Municipal de Castelló de la Plana, qui em va donar coneixement de l’existència del document i es va implicar de manera activa assessorant-me en llur transcripció. En segon lloc, al professor de la Universitat Jaume I Andreu Beltran, qui m’ha formulat valuoses observacions i s’ha oferit desinteressadament a fer-ne la introducció. I, en tercer lloc, a Jaume Garcia i Llorens, cap del Negociat de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Castelló, qui va suggerir-ne la publicació i ha fet tots els possibles perquè aquesta es puga materialitzar.

Per últim, no puc deixar de fer esment de tots aquells que al llarg del procés han estat al meu costat donant-me suport i demostrant-me la seua amistat sincera. Entre molts altres que no hi puc enumerar, done les gràcies a Pau Valls, per haver-me ajudat a realitzar el treballfotogràfic;aFrancescLucasiMartí,pertantesconversessobre la llengua, la cultura i el País; a Alícia Pastor, per

14

les seues constructives suggerències; a Ernest Toledo, Gonzalo Tévar, Roger Díaz i Pablo Moliner, per això que diuen les coses de la vida; i especialment a Cristina Álvarez, per comprendre les meues absències, pels consells i l’estima que m’ha oferit durant el temps que ha durat la investigació.

L’autorCastelló de la Plana-Petrer,

hivern de 2011

15

17

INTRODUCCIÓ

Andreu Beltran ZaragozàUniversitat Jaume I

El manuscrit que Joan M. Navarro i Miralles ha rescatat de l’oblit de l’arxiu municipal es presenta com un enigma, amb dades fonamentals amagades que els erudits hauran de descobrir. Navarro i Miralles indica que l’obra prové de l’arxiu de la parròquia de Santa Maria de Castelló, ha indagat per la intricada estructura de les pàgines, presenta una síntesi del continguts i n’ha extret informació que el porta a datar la redacció dels escrits en el primer decenni delsegleXVII.Resta,però,desconegudalaseuaautoriai la raó per la qual el document es conserva a la ciutat de la Plana.

Elcapítol«Cañaútil.Losprofitsdelacaña»,transcritenaquestestudi,téinnegablevalorlingüísticietnogràfic,talcom es prova en l’estudi que l’acompanya. Un valor, que cobra major interés considerat dins del conjunt de l’obra, i com a producte i manifestació del seu temps i en l’espai de la nostra ciutat.

En aquestes notes hem volgut aprofundir l’estudi d’alguns passatges destacats i comentats per Navarro i Miralles amb la intenció d’esbrinar la vinculació de l’obra al Castelló de FelipIIIiambelpropòsitd’acostar-nosculturalmentalafiguradel’autorquelavaescriure.Presentemelresultat

18

de petites recerques documentals que poden donar alguna llum sobre alguns detalls de l’obra.

El fet que el manuscrit s’haja conservat a Castelló de la Plana ens obliga a començar per una revisió de dades de la ciutat en el període històric indicat. La recerca d’indicis per descobrir l’autoria ens fa prestar una atenció especial al nom de les persones que hi residien, en particular als personatges citats documentalment i que per la seua formació i professió, podrien haver estat els redactors del manuscrit, això és, frares o sacerdots.

AprincipisdelsegleXVIICastellódelaPlana1 era una de lessisvilesdelRegnedeValència,desprésdelesquatreprincipals aglomeracions urbanes que eren València,Oriola, Alacant i Xàtiva. L’any 1609 el municipi comptava amb 1.165 veïns, al voltant de cinc mil habitants, era doncs, un centre de població bastant important per a l’època i la seu d’un governador reial. El tribunal de la governació de Dellà l’Uixó atreia a la població gent de les comarques i aixòreportavabeneficiseconòmics.

Pel que fa a la distribució de la riquesa, les classes més benestants de Castelló eren la noblesa i en un grau menor, les professions. Nobles, ciutadans, advocats i metges conformaven les 18 famílies més poderoses. Parlar de l’elit castellonenca, era parlar d’uns quants nobles i dels advocats. El petit estament nobiliari, d’arrel plebea, agrupava dos nobles, dos cavallers i dos ciutadans. Els anomenats ciutadans, a Castelló eren una classe poc definida, el1588PereGascó i JeroniEgual eren jurats,representants dels ciutadans; tanmateix el 1608 figurenen la documentació com a llauradors. Honrats i rics, comptaven entre els que vivien de les rendes i no del treball físic.

Amb aquesta elit es poden agrupar el nombrosos advocats, dels deu que n’eren el 1608. Uns pocs exercien

1 Informació extreta dels Llibres de vàlues de la peita de la vila de Castelló de la Plana dels anys 1608-1702 realitzada per Casey James “Tierra y sociedad en Castellón de la Plana 1608-1702”http://centros.uv.es/web/departamentos/D235/data/informacion/E127/PDF220.pdf

19

en el tribunal de la Governació; tanmateix, bona part dels titulats havien arribat a doctor de lleis per prestigi i perquè així gaudien del fur militar.

Hi havia vint-i-quatre notaris, molts, com a la resta de ciutats del regne, que ocupaven un lloc clau en la vida econòmica i política de la ciutat. Eren els membres de l’oligarquia que regia el municipi, de vegades amb una hisendaconsiderable,generalmenterenfillsdellauradorsi comptaven amb el suport de la gent que dirigien.

Casey destaca la tranquil·litat política del municipi, potser afavorida per l’estructura social mateixa. L’accés al Consell de la vila estava regulat per criteris econòmics i jurídics. Al capdamunt de l’administració municipal estava el justícia i els quatre jurats, nomenats per sorteig cada any, representants de les quatre bosses: la dels nobles i cavallers, la dels ciutadans, advocats i doctors en medicina, la dels artistes (notaris, apotecaris, pintors, mercaders, i cirurgians) i la dels llauradors. Les normes d’accés al govern garantien el poder a una oligarquia vitalícia de llauradors rics, que nomenava els propis successors.

Els Sisternes, els Egual i els Giner figuraven entre lesfamílies més riques el 1608 i no gaudien de títol. Altres famílies reconegudes econòmicament eren els March, els Pasqual i els Breva o els Gombau. Pel que fa al sector sanitari, hi havia dos metges, un practicant, quatre cirurgians, quatre apotecaris i dos manescals.

Elcomerçerarepresentatoficialmentpersetbotiguers.L’any 1608 hi havia sis hostals, setze molins, deu forns i nou obradors, fonamentalment bòbiles i teuleries; disset botigues, més de setze comerços que s’exercien, segons sembla en cases particulars. Molts artesans i mercaders es dedicaven a l’agricultura la major part de l’any i els llauradors venien els productes a casa. El 1609 el Consell va manar als viticultors que manifestaren la collita « ans deposarramipassaravendreaquell»2. L’agricultura era la font bàsica de riquesa. La quarta part de l’horta havia

2 AMC Llibre d’Insaculacions.

20

de pagar censos als senyors, anomenats “directes”. Els propietaris dels censos eren un petit grup, entre el qual destaquen els beneficis eclesiàstics (capellanies) fundatsa l’edat mitjana. El convent de Sant Agustí percebia una part d’aquests censos i el rei els dels molins.

La ciutat estava dividida llavors en vuit parròquies: Santa Maria, Sant Joan dins la vila, el raval de Sant Joan, Sant Nicolau dins la vila, el raval de Sant Nicolau, Sant Pere, Sant Agustí i Sant Tomàs. La parròquia que destaca pels béns dels que hi residien és la de Sant Pere, on vivien nobles iadvocats.Ensegonafilaestavenlesaltresparròquiesdedins de la vila i als ravals, fora dels murs, es trobaven els més pobres de Castelló, la gent treballadora.

Els documents de l’època fan referència al bordell, institució llavors reconeguda oficialment com en altresllocs. El Consell municipal va pagar 57 sous i 6 diners a “Polònia, mare del bordell, per lo valor de les penyores que aquella tenia de les dones se convertiren la setmana santa”, un testimoni curiós del lligam econòmic de l’encarregada delprostíbulamblesprotegides,fillesdesemparadesdelaclasse més pobra de la vila

L’aspectedelapoblacióenelsprimersanysdelsegleXVIIl’hem d’imaginar amb el campanar en obres. El Fadríhavia estat dissenyat per l’arquitecte portugués Damian MendesiafinalsdelsegleXVIsen’haviainterromputlaconstrucciófinsque l’any1591 lavan reprendrePierreRomaniJoanFraix,d’origenfrancés.El1593elConsellmunicipal, propietari, va rescindir el contracte amb aquests pedrapiquers i van dur a terme les obres Guillem del Rey iFrancescGaliança iMarchValsánchez, aragonés, i lesvanfinalitzarel16043. Poc després el Consell de la vila va comprar la casa Gumbau, en el centre de la ciutat que va ser derrocada el 1605perconstruirelnouedificidelaLlotja.LesobresvanserrealitzadespelmateixFrancescGaliança.

3 Aquests obrers van treballar i residir a Vinaròs i Morella. Gómez Acebes, Alfredo «Tres artífices de la Iglesia arciprestal de Vinaròs: Pierre Romà, Marc Valsánchez i Cristòfol Llorens». Fonoll Butlletí de cultura d’amics de Vinaròs núm 4 (2008).

21

L’església lluïa poc en la vila, tant pel reduït nombre de representants com per la riquesa. Hi havia quatre convents, 19 sacerdots, un ermità4, i una capellania. El 1645 hi constensols42beneficiseclesiàstics.Castellócomptavaen aquell temps amb una única parròquia encarregada de controlar la part administrativa de la vida religiosa de la població. En la vila el dret de primícia plana pertanyia al monestirdelaCartoixadeValldeCrist(Altura).D’aquestdret, la quarta part es deduïa per al vicari major i els dos subalterns per ordre del Suprem Consell. La Cartoixa tenia una casa en propietat, arrendada, a Castelló5.

La parròquia de Castelló de la Plana estava a càrrec d’un vicari major perpetu, el bisbe de Tortosa, auxiliat per dos coadjutors i dos sagristans6. Un dels vicaris temporals de principisdels.XVIIvaserLlorençCatalàdeMonsonísi Martí Castell, «sagristà de Nostra Senyora de l’església Major».

Cal destacar que els intents per desvincular l’església de la Cartoixa, amb accions jurídiques incloses, es van repetir davant dels tribunals de Roma durant segles, peròaquestrègim,ambpoquesvariantsperduràfins ladesamortització de 1835 en què desapareix la institució cartoixana.

L’ermitadeNostraSenyoradelLledós’haviareedificatel1572 i l’any 1602 era el prior de la casa Llorenç Amposta. El nou temple de Santa Maria de Castelló es va consagrar l’any 1549. Al carrer d’Amunt hi havia l’antiga església de Sant Nicolau i la de la Puríssima Sang és documentada

4 Miquel Navarro, llaurador; Jaume Avinent, i Pere Praderes van ser ermitans de la casa de Ntra Sra, del Lledó entre 1604-1606. [Falomir Ventura, Carmela «L’ermitori de Nostra Senyora del Lledó entre 1602 i 1605, dades i notícies» BSCC LXXXV (2009)]5 L’església parroquial de Castelló el 1387 es va annexionar a la Cartoixa de Vall de Crist, el prior de la qual n’era rector i preceptor de les rendes. Els monjos fundadors de la cartoixa provenien de la cartoixa de Scala Dei. [Vidal Prades, Emma Dunia La Cartuja de Vall de Crist en el fin del Antiguo Régimen (siglos XVIII-XIX) 2006]. Alguns priors de la cartoixa de Vall de Crist van ser: Joan Bellot (1576-1581 i 1593-1599 morí el 1605 a Valldecrist), Lluís Mascarell (1604, i Lluís Tristany (1633-1638). [“Anexión de la parroquia de Castellón de la Plana a la Cartuja de Vall de Crist”, BSCC, LVI, 1980, pp. 242-289].6 Figuren com a «racionals (administradors) del clero de la vila» de Castelló: Nicolau Folch, Berthomeu Oliver (1605), mossèn Berthomeu Micó (1605); com a «priors del clero de la vila» consten: Pau Caperó, notari (1605) i Ginesta, i com a «parroquials de l’església»(o del clero): mossèn Steve Micó i Hieroni Peris.

22

des del 1565, les dues en el mateix solar que ara ocupen. En el carrer Major hi havia l’antic convent dels Agustins que havia estat derrocat el 1522 i l’any 1555 contractava la reconstrucció mestre Bernat Brugada. Les obres es van executar molt lentament i es van acabar, l’església i elconvent,alsegleXVII.El1592elpapaClementVIIIva regalar al convent de Sant Agustí 78 relíquies. El prior dels agustins l’any 1605 era el frare Lázaro Tafalla7.

DurantelsegleXVInousordesmonàsticsesvaninstal·lara la vila. Al sud de la població hi havia el convent de Sant Francesc,del’ordedemenorsobservantsfranciscansquefou bastit el 1502. Intramurs, en l’actual plaça de Santa Clara, es trobava el convent de la Puríssima Concepció, de les monges clares que es fundà el 1540.8 Les monges el 1599 pagaven la peita. Al sud-est de la vila, vora el camí de la mar van construir el seu convent el frares dominicans. El 1579 els jurats de Castelló concedeixen la llicència a l’orde dels predicadors per fundar un convent sota l’advocació de Sant Tomàs d’Aquino en el Raval del Roser fora dels murs de la vila. El convent es va construir vora la séquia Major en una zona on havia funcionatdurantelsegleXVunforndeterrissadedicata la cocció de ceràmica domèstica9. Molt aviat la zona serà coneguda popularment com el Roser. L’any 1593 el convent aconsegueix el rang de priorat. La comunitat al principi comptava amb sis religiosos. Poc després es van iniciar obres; el 1601 ja hi havia la capella dedicada a Sant VicentFerrer,il’anysegüentesvaobrirunportalenlesmuralles de la vila per a arribar-hi millor. Segons pareix, les obres es van haver de parar perquè el 1616, amb quinze religiosos, se sol·licita ajuda al Consell i el 1634 encara continuava construint-se10.PedroVilar,del’ordede Predicadors (1604)11 potser formava part d’aquest 7 Falomir Ventura, Carmela opus cit.8 Fundat el 1540. Les primeres monges es van desplaçar del monestir de la Puritat de València.9 Falomir, Ferran “Intervenció arqueològica a l’església de Sant Vicent Ferrer (Castelló de la Plana) Fases medievals i modernes en la capella del Roser” Quad.Preh.raq.Cast. 26,200810 Les obres del temple devien finalitzar abans de 1648 ja que que aquest any el mestre Juan Ibañez mamprén la construcció del claustre adjunt, que finalitzà en 1659, al voltant del qual s’estructuraven les dependències http://www2.dipcas.es/valenciano/proyectos/patrimonio.asp11 Falomir Ventura, Carmela opus cit.

23

convent dominic.

Per acabar, en el solar oferit per Antoni Martí Arrufat, l’any 1608 els caputxins constitueixen la nova comunitat i comencen a bastir el seu convent al nord de la vila, a la vora de la séquia major en el camí dels Molins, prop el molí el Toll en l’actual avinguda de Caputxins. El nou convent i l’església es van dedicar a Sant Josep i Sant Ponç. AmitjansegleXVIIvaesdevenircentred’estudisperareligiosos i el 1761 va arribar a comptar amb 35 frares.

Descrita la població amb les institucions que podrien haver estat relacionades amb un autor interessat en la predicació, coneixedor del llatí i del castellà i amb interessos culturals destacats que després comentarem, passem a comentar algunes referències a l’autor, que Navarro i Miralles facilita en l’estudi.

Començarem pels dos detalls més antics. La cita de la pàg. 255 diu :

«Navarro de Azpilcueta muerto en Roma. Aquí en Roma, no hay cosa de nuevo, más de que murió el doctor Aspilicueta aura cinco días, en su enterramiento acudió toda Roma con grande devoción cosa pocas veses acontecida aquí; su enfermedad solo duró un día porqué de puro viejo moría, que según dicen tenía 115 años, sin casi tener accidente. Su vida fue muy ejemplar y era caritativo con los pobres, singular y creemos píamente gozadeDios».

La redacció de la nota situa l’autor del manuscrit a Roma, concretament el dia 26 de juny de 1586, cinc dies després de la data en què, efectivament, va morir Martin de Azpilcueta, teòleg i canonista navarrés, catedràtic de dretpontificiaTolosa,Cahors,SalamancaiCoimbra.Elfamós Navarro efectivament morí de vell, quan tenia 94 anys, no 115 com diu la cita, i les pompes fúnebres van ser destacades12.

12 http://es.wikisource.org/wiki/Mart%C3%ADn_de_Azpilcueta_(Retrato)

24

En el mateix full on va ser escrita l’anterior, hi ha una altra anotació:«A23juniosepidiólabeatificacióndelpadrefr.Luis Bertrán al Papa en consistorio secreto por parte del reyFilipo3ºydelaciudaddeValencia[...]»,seguidad’unasupplicatioenllatílligadalademandadebeatificació.Totfa suposar que la data esmentada està relacionada amb la primera i que correspon al mateix any, concretament tres dies abans d’escriure la nota. El frare valencià Lluís Bertran, de l’ordre dels dominicans, havia mort el 1581 i segons ens informa el desconegut autor des de Roma, cinc anys més tard se’n demanava la beatificació, ques’aconseguí el 1608.

Referit a uns anys més tard, Navarro i Miralles indica que en la pàg. 290 comença el que sembla el resum del «Tractatus de usu sapientiae secularis» de PedroHerrera, doctor en teologia, de l’any 1593. Les nostres indagacionssobretalpersonatge i l’obraensconfirmenque es tractava del teòleg dominicà Pedro d’Herrera13, qui en la data que refereix el manuscrit ocupava la càtedra d’Escotisme (escola filosòfica i teològica) a Salamanca.Hem aconseguit el títol complet de l’obra que és Tractatus de usu sapientiae saecularis in expositione sacrarum literarum i fou escrita el 1566 i es conserva manuscrita a la Universitat de Salamanca.

Els fets ens fan suposar que l’autor que abans es trobava a Roma és ara, set anys després, a Salamanca interessat per la teologia amb l’obra d’un dominicà. Precisament aquest any 1593 l’ordre franciscana declarà l’escotisme doctrina oficialdel’ordre.Elfetquel’obraforaunmanuscrit,queencara es conserva a Salamanca, ens fa situar el nostre personatge prop de l’autor o en les seues classes. Ara bé, per a un súbdit de la Corona d’Aragó no era fàcil accedir a 13 Pedro de Herrera (Sevilla 1548 -Salamanca 1630). Teòleg dominicà a Salamanca. Als 19 anys va entrar en l’ordre dominicà al convent de San Esteban i professà el 1567. Fou professor a Toro (1580-92). El 1593-1604 va ocupar la càtedra d’escotisme que va guanyar a l’agustí Juan Márquez. El 1604-1606 obtingué la càtedra de prima de teologia i va ser felicitat pel papa Clement VIII. El 1621 va ser bisbe de Canàries, i el 1622 bisbe de Tuy; el 1630 va ser transferit a Tarragona, però va morir abans de prendre possessió. La majoria dels seus comentaris teològics han quedat manuscrits. Tractatus de usu sapientiae saecularis in expositione sacrarum literarum, BU Salamanca, Ms. 1566, f. 201r-239v.http://www.scholasticon.fr/Database/Scholastiques_fr.php?ID=687

25

universitats castellanes. Les raons que podrien explicar el posterior desplaçament d’aquest hipotètic estudiant i les seues notes a Castelló haurien d’estar relacionades amb el convent dominicà de Sant Tomàs, o el de Caputxins d’orientació franciscana.

Cronològicament, els següents indicis sobre l’anònim autor que Navarro i Miralles transcriu són de l’any 1606. En la primera l’escrivà deixa constància que: «En lo any 1604 dispensa lo Pare Sant en los beneficis prebiteralscommuster generalment puix se poden cumplir les obligacionsperaltre[...].MisserMiravallsenTortosadaràmemòria d’este negoci». Els beneficis presbiterals erencàrrecs eclesiàstics retribuïts amb renda pròpia assignats a preveres o sacerdots. Podem interpretar que la nota, amb llacunes de transcripció, deixa memòria que el Papa, ClimentVIII,haviaconceditladispensa,ésadir,eximiad’unes obligacions a un prevere, considerant que altres persones podien complir-les. Caldria saber a qui se li concedia la dispensa i quines eren les obligacions. A tall d’hipòtesi, com veurem, tot fa suposar que es tracta del mateix autor de l’escrit.El que sorprén és la partfinalque diu que misser Miravalls informarà d’aquest negoci a Tortosa, és a dir, que el bisbe no estava informat de la decisió papal. Així doncs. l’autor del manuscrit tenia contacteambelpontífex.D’altrabanda,hemidentificatel missatger amb el notari misser Pere-Joan de Miravall iRuiz,originari de laFatarella, que fouundelshomesforts de l’oligarquia tortosina, síndic primer de la ciutat de Tortosa14.

La segona nota, datada l’any 1604, es troba als fulls 63-65 del manuscrit i és el títol del document: Disposición

14 Pere-Joan de Miravall y Ruiz va arribar a ser noble i els seus fills Jacint, jutge de la cort de la Reial Audiència i Vicent de Miravall, ardiaca major de Vic i prior major de Tortosa. Vicent de Miravall, va residir a Roma durant la primera meitat de la dècada de 1630 i molts tortosins, motu proprio o comissionats pel Cabildo van residir-hi temporalment per gestionar els negocis de l’Església. Els fills van estudiar a Saragossa. A l’inici del XVII la nissaga dels Miravall assoleixen un domini de poder que es perllongarà fins a ben entrat el segle següent, a partir d’un potencial econòmic, d’un domini del Dret: des de les autoritats acadèmiques doctorals que ostenten els caps de la nissaga, des dels càrrecs municipals, des dels imperials com a auditors de guerra i, finalment, des del cap de l’estament noble dintre la mateixa Generalitat de Catalunya.

26

de las clases de letras humanas hecha según la división de la república romana, en Çaragoça, el 1604. Navarro i Miralles en resumeix el contingut: clase de retórica, clase de mayores, clase de medianos, clase de menores i clase de mínimos. En la de retórica s’estudiava a Ciceró; en la demayores,laprosòdiadeVirgilioHoracientred’altres;en la de medianos, la sintaxi a partir de textos de Terenci i Ciceró; en la de menores, els verbs, regles i declinacions apartirdetextosdeLluísVives;ienlademínimos,lesparts de l’oració. El desconegut autor està ara interessat en l’organització de les “clases de letras humanas”, expressió que trobem referida, repetidament a finals del segleXVI, en el sistema pedagògic dels col·legis de jesuïtescastellans15 encara que també eren impartides pels agustins i segurament per altres ordres. És igualment interessant la font que sustenta la informació “según la división de la república romana”. El mot “república” ens fa engegar de nou la recerca i entenem que hem d’interpretar-lo com una simplificaciódel terme respublica litteraria16 que es referia llavors, arreu d’Europa, al conjunt dels savis, la gent de lletres, en aquest cas de Roma, o del món catòlic; també s’aplicava al que ara en diem universitat. I encara, potser es referia a l’ideal humanista d’una comunitat internacional d’erudits, una imaginada xarxa intel·lectual que recollia, ordenava, i dispersava coneixement, l’ideal antic de la república com un lloc de llibertat i intercanvi continu de coneixement. Per al funcionament d’aquest ideal, el coneixement del llatí era imprescindible.

Posteriorment, un any després de la dispensa papal i de la preocupació pedagògica, trobem l’intrigant autor del manuscrit escrivint o copiant textos matemàtics en català.«Computoperlamà,compostperSebastiàVilagú,

15 Las clases de letras humanas del colegio de Valladolid contaban en 1581 con 700 alumnos. El 1580 i 1583 Sevilla tenia 800 alumnos, Córdoba 900, Madrid 600, Ocaña 500, Belmonte 500, Toledo 700. Monterrey en Galicia 1000. [Los estudios: revista mensual del Colegio de San Ignacio de Loyola Compañía de Jesús]16 Respublica literaria ou ses équivalents en langues vernaculaires possèdent une grande variété de sens. Ils peuvent se regrouper autour de deux pôles: d’une part, des acceptions plutôt vagues et générales telles que les savants, les gens de lettres, le savoir, les “lettres”, d’autre part une signification à la fois plus précise et plus riche, la fameuse communauté internationale des savants. Dans bien des cas, “Republique des Lettres” est un terme collectif désignant les individus qui s’intéressent aux lettres.Waquet Françoise (1989) Qu’est-ce que la République des Lettres ? Essai de sémantique historique.

27

matematich»,del1607ocupalespàgines45-54del’obra.Les indagacions sobre aquest nou personatge i l’obra consultada pel desconegut autor, ens porten a la identitat delmatemàtic i astrònom Sebastià Vilagú, autor d’unallibre editat a Barcelona el 1618, que inclou comentaris sobre un cometa vist aquell mateix any17, i com a receptor d’un encàrrec de pronòstic astral del comte de Santa Coloma, datat l’any següent18. El matemàtic era doncs, un contemporani del qual sabem poc més. Sobre l’obra referida sols hem localitzat una publicació amb un títol semblant i escrita en castellà per Hieronimus Cortes Tratado del Cómputo por la mano, muy breve, y necesario, paraloseclesiásticos,publicataValènciaperHerederosde Juan Navarro el 159119.

L’autor del manuscrit castellonenc s’interessava per les matemàtiques i l’astronomia i havia tingut accés a l’obra d’un astrònom a Barcelona. L’estudi General de Barcelona comptava amb una càtedra de matemàtiques i astrologia des de 1576. Potser hem de situar el nostre autor estudiant el 1607 a Barcelona.

La darrera pista cronològica que aporta Navarro i Miralles és la nota històrica de la pàg. 213: «Echó de España el rey donFelipetercerocasadocondoñaMargaritadeAustriaen el año 1609 a 1610 los moriscos de toda España y los llevóaBerberiaeldíadeSanFrancisco.SalióelprimerlugardeValenciaBechí,juntoaNulesyOnda».

El repàs cronològic amb les informacions ens acosten a la personalitat de l’anònim autor del manuscrit. El

17 En la Biblioteca de Catalunya es conserva l’obra d’astronomia de Sebastià Vilagú (Sebastián Vilagut) Discurso de la naturaleza, propiedades, causas y efectos del phenomeno y cometa que aparecieron en el mes de nouiembre del año 1618 y un tratado breue de la distancia de los ocho cielos a la tierra, circunferencia y cascos, segun Thicon Brahe ... / por Sebastian Vilagu ... editat a Barcelona per “Gerónimo Margarit: vendese en casa del mesmo autor..., 1618�. Obra dedicada al virrei de Catalunya el duc d�Alburquerque. Thicho Brahe (danés luterà 1546-1601)18 Notícia d’un encàrrec de pronòstic astrològic escrit per Sebastià Vilagut, Judici astronòmic acerca del que lo Cel té imprimit... del comte de Santa Coloma, del 1619, amb transcripció de fragments. Referència procedent d’Arxiu de Textos Catalans Antics (ATCA), 22 (2003), 980. VALLÈS I CASAS, Laia, «La Nativitat del comte de Santa Coloma», Recull. Associació Cultural Baixa Segarra, 7 (2001), 87-118.Deu referir-se al segon comte, Dalmau de Queralt i Codina (1606-1640), que arribaria a ser nomenat virrei de Catalunya el 1638 i morí apunyalat el 1640.19 Rodríguez José, Biblioteca Valentina (1747)

28

mateix títol “Es de coses predicables” ens decanta cap a una hipòtesi final. Si algun dels religiosos esmentatsresident a Castelló de la Plana podria haver seguit la trajectòria descrita, aquest podria ser el predicador documentat al Lledó. Decidim traure informació sobre el fraremossènPedroVilarde l’ordredelspredicadorsid’antuvidescobrimqueunPetrusVilariusfiguraentreels estudiants avantatjats de filosofia o retòrica queassistien a les classes de retòrica de Lorenzo Palmireno en l’EstudiGeneraldeValènciaalvoltantde1564-6520. Si considerem que tenia llavors menys de vint d’anys, va poder ingressar en l’ordre dels predicadors, viatjar a Romael1581iseguirelprocésdebeatificaciód’unparede la seua ordre, interessar-se i escriure l’any 1596 sobre l’obra del teòleg dominicà Pedro Herrera, a Salamanca, o en un altre lloc. Poc després és quan devia ser destinat al convent de sant Tomàs de Castelló que havia esdevingut priorat. Un cop en la vila no és estrany que se li encarregue el sermó el dia de la festa major de la Mare de Déu del Lledó, el diumenge després del 15 d’agost de l’any 1604. Aquest mateix any aconseguia la dispensa del Papa que li havia de permetre dedicar-se a l’ensenyament. Amb aquest propòsit, potser es desplaça a Saragossa, adquireix coneixements pedagògics per organitzar les classes de lletres humanes i, com si seguira els preceptes de la Ràtio jesuïta de 1599, per als futurs mestres de lletres humanes, estén la formació en matemàtiques i astronomia el 1607 a Barcelona. El 1609 i 1610 és testimoni de l’expulsió dels moriscos.

Posats a elucubrar, l’any 1625-1626 es documenta a Tàrrega un mossèn Pere Vilar, mestre de l’estudi, quecobra 13 lliures 6 sous 8 diners per la primera terça de son salari, que venç la vigília de Nadal.

D’altra banda, en una pàgina del manuscrit entre el que semblen provatures de la tinta Navarro i Miralles ha descobert el nom de Joan Buixadell que obri una altra

20 Habes in hac prima classe tan numerosum gregem, habes tibi adictos iuuenes & tam felici ingenio præditos, ut nec plures, nec ingeniosiores sis ullo tempore consecutus.... Nonne don Christophorus Muñozius, Honoratus Villanoua, Aloysius Roca, Franciscus Clementus, Petrus Vilarius, Cruañes, Michael Rosius Alcannicensis.

29

possibilitat d’autoria. El llinatge és poc freqüent en les nostres terres21. Les notícies de personatges amb aquest cognom, escrit també Boxadell, Buxadell, en la primera meitatdels.XVII,esrefereixenaunafamíliadefustersartesans de retaules que van treballar per les comarques interiors pròximes a Barcelona22. El 1636 es documenta un Joan Boxadell, l’únic en què coincideixen nom i cognom amb els del manuscrit, resident a Premià de Mar (Maresme), vingut de l’altra banda dels Pirineus, que tenia un germà a Barcelona i un oncle a Cardedeu23.

Tot plegat hem de concloure que l’anecdòtica aparició en el manuscrit de Joan Boixadell no compta amb dades que permeten atribuir-li l’autoria. Això no obstant, la relació amb Castelló i amb una confraria que es llegeix en les ratlles que acompanyen el nom no s’ha de descartar. Podem conjecturar que fóra un artesà contractat per fer algun retaule d’una confraria en les esglésies i convents que es construïen a l’època.

Coincidències o no, el personatge i la seua obra es presenten ben atractius. De la seua mà, en llatí, català i per descomptat en castellà, que llavors tant feien lluir, es reuneix no poca saviesa en el gruixut manuscrit ara rescatat. Des dels profits de la canya a la filosofia ila matemàtica, aquell home ens va deixar a Castelló el testimoni de la seua cultura que del renaixement entrava en el barroc.

21 Les referències més antigues que en tenim són d’una família de cirurgians de Barcelona en la segona meitat del segle XV.22 Pau Boxadell i el seu fill Josep Boixadell des de l’any 1607 fins al 1646 a les localitats d’Olesa i Esparreguera (Baix Llobregat), Castellfollit del Boix (el Bages), Masquefa i el Bruc (l’Anoia), Gelida (l’Alt Penedés), Castellbisbal (el Vallès Occidental) 23 Capdevila Muntadas, Alexandra “Les xarxes de sociabilitat dels immigrants francesos establerts a la comarca del Maresme durant el segle XVII” http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113461/233414

31

PART PRIMERA

EDICIÓ I ESTUDI LINGÜÍSTIC DELMANUSCRIT

«CAÑAÚTIL.LOSPROFITSDELACAÑA»

33

1. CONTEXTOS

Una bona manera d’iniciar la nostra anàlisi pot consistir a dedicar –si bé que siguen mínimes- unes paraulesa l’estat de la llengua catalana en el context cultural en què ubiquem el document que hem triat: el Barroc, i per extensió l’anomenada- o mal anomenada- Decadència. Potser aquesta mena d’aproximació ajude a entendre en algun sentit la dimensió de la vàlua que suposa trobar un textdelescaracterístiquesde«Cañaútil.Losprofitsdelacaña».Ésmés:perquèenelsarxiusd’arreudelterritorivalencià contínuament es (re)descobreixen interessants manuscrits de l’època redactats en la nostra llengua.

A grans trets, el panorama sociopolític i cultural valencià del període és palesament castellanitzador i contrareformista. Les classes dirigents -començant per l’alta aristocràcia i passant pels polítics, eclesiàstics i acadèmics- participen in crescendo d’aquest procés assimilador i es van desconnectant a poc a poc de la tradició política, cultural i lingüística pròpies. Des de la desaparició de la cort de la Corona Catalanoaragonesa, les polítiques centralitzadores castellanes van tornant-se cada cop més agressives i troben en la Inquisició, la Universitat, la impremta i els certàmens literaris uns efectius instruments per aconseguir els seus propòsits (Fuster, 1989a; 1989b; Garcia Martínez, 1989; sirera, 1993; sanchis Guarner, 2001; Pitarch, 2001).

Des del punt de vista del conreu de les lletres, els lletraferits valencians -i en general la classe intel·lectual- queden enlluernats pels nous corrents estètics i ideològics provinents de ponent i que pregona la Corona. D’antuvi, i de manera sumària, diverses podrien ésser les conseqüències immediates respecte de l’ús literari del català.

En primer lloc, la pèrdua gradual de prestigi social del català, car tot i ésser la llengua foral i exclusiva de la pràctica totalitat de la població, no és l’idioma del poder de facto. Açò es tradueix en el descens extraordinari

34

–quannoabandonament-de l’empramentde la llenguapròpia com a vehicle d’expressió literària i de cultura per bona part dels escriptors autòctons, ja siga per necessitat de difusió editorial o bé pel desig de crear-se un renom entre els oligarques. En segon lloc, la tendència mimètica de les nostres lletres cap a la moda castellana a tots els nivells (temàtic, ortogràfic, etc.), la qual cosaafavoreix la desconnexió amb la tradició autòctona i, consegüentment, la corrupció de les redaccions en català. Endemés, l’exclusió de la llengua dels cercles culturitzants en desvirtua l’humanisme i fomenta d’alguna manera llur vulgarització -ultrapassant aspectes de formalitat- temàtica.

En aquest sentit, per exemple, les composicions líriques del Barroc en català a les nostres terres tan sols representen el7,5%deltotaldelesversificacionsdel’època,davantd’una clamorosa vitalitat del castellà (90%), i a diferència d’unes dècades enrere:

[…] perden certa dosi d’intensitat, de vibració i d’unicitat, percaure en el pur joc de paraules, en la gràcia fàcil i en el malentés; és a dir, l’oralitat que envigoreix la creació literària amb les seues pinzellades de costumisme, hermenèutica rondallesca i exègesi bíblica, cernudes per garbells de disbarats, de mirades a la picaresca, d’escatologia i de més d’un cop d’ull eròtic (Mas i usó 1998: 1).

Defugint de la tradició pròpia i dels grans poetes medievals, els nous corrents lírics del segle XVi -i sobretot del XVii- se centren a emular i abraçar la tradició castellana, bàsicamentGarcilasodelaVega.Paradoxalment,GarcilasovaserunpoetaforçainfluenciatpelpoetavalenciàAusiàsMarch. Pasqual Mas i Usó en la introducció al seu estudi Poesia acadèmica valenciana del Barroc (1998), adverteix que sihomexceptualapoesiadetallreligiós–laqualencaragaudia de pes, sembla que la poesia del segle XVii escrita en la llengua dels valencians va estar pensada per a ser riguda.Ihiafig:

[…]enuncertamen immaculistacelebrataOntinyenten1662on un dels temes proposats es pot escriure en la «lengua que les parescieremáspropiadeanimales»inomésacítrobempoemesen català (Mas i usó, 1998: 4).

35

Per tot açò, tradicionalment la crítica literària catalana ha englobat amb el nom de Decadència la producció de les nostres lletres compresa, grosso modo, entre els segles XVIiXVIII(escartí,2005:59-72).Finsfapocaquestlapse temporal ha estat considerat pels estudiosos d’escàs interés literari i marcadament castellanitzat1 i l’emprament usual del concepte difícilment es pot entendre si no es relaciona amb l’esplendor que va experimentar la nostra llengua en el segleXV i el ressorgiment que esproduíen el segle XIX amb l’adveniment de la Renaixença. Des d’aquest punt de vista, hom podria parlar de greuge comparatiu sense pal·liatius perquè els enfocaments de les tesis revisionistes han qüestionat llur idoneïtat (rossich, 1989; 1997; roca, 1994; Martí, 2005).

Sense endinsar-nos-hi en profunditat convé apuntar, però, que per comprendre la situació de la llengua dels valencians en el Barroc cal remetre’s a mitjans de la centúriaanterior.Defet,elsegleXVIInoésmésqueunaprolongació a maiore d’allò que s’hi havia anat bastint i al qual ens hem referit adés (BarGalló, 1987; BelenGuer, 1989; Ferrando i nicolàs, 1993; sanchis Guarner, 2001; Martí, 2005).

Així, en pocs mots, el segle XVi–idemaneraconsolidadaen el Barroc- és un segle de paulatina defecció per part de les elits intel·lectuals del País vers la llengua. Certament hi havia d’alguns intel·lectuals que s’estimaven i lloaven la llengua pròpia, cas de cronistes i historiadors com ara PereAntoni Beuter, RafaelMartí deViciana oGasparEscolano (hernández, 2001: 298-303; sanchis Guarner, 2001: 31-38). Però ja siga per ser la llengua de la cort, per tant associada al poder i al prestigi, o bé per l’obsessió personal de fer-se entendre en la resta de territoris de la Nova Corona, tots acaben usant el castellà com a llengua

1 Jordi Rubió o Martí de Riquer serien els màxims exponents –que no els únics- d’aquest paradigma de la teoria literària catalana (RoCa, 1994: 563). Per altra banda, sense arribar a eixos extrems, Joan Fuster s’expressava amb aquestes paraules: «Decadència, en la mesura que la cenyim als fenòmens literaris, va lligada a la castellanització» (FusteR, 1986: 35). Respecte de la visió de l’intel·lectual de Sueca sobre la Decadència, vegeu esCaRtí, V.J. (1993): «Joan Fuster i la Decadència», dins Fuster entre nosaltres, Generalitat Valenciana, València, pp. 109-113.

36

preferent en els seus textos2.

Llevat de poques excepcions com ara l’editor Onofre Almudèver3ol’humanistaFredericFurióCeriol4, aquesta tendència afectà d’alguna manera o una altra a tots els il·lustrats de les nostres terres (colón, 2003: 190-192).

Fetifet,apartirdelasegonameitatdelsegleXVIl’úsdela llengua en obres importants és cada vegada més reduït, però, malgrat açò i clamorosament en el món manuscrit, encara n’és tangible arreu dels nostres territoris. Sense anar més lluny, a les terres de Castelló, hi localitzem un bon grapat d’escriptors i intel·lectuals que abracen l’humanisme i l’erasmisme -moviments filosòfics del’època- emprant, a més del llatí i el castellà, la llengua pròpia. Entre d’altres, és el cas del catedràtic de Medicina i Humanitats a la Universitat de Lleida Miquel Ferrer,

2 Recordem, a tall d’exemple, l’epístola de Viciana «al ilustre Senado de la ínclita y coronada Ciudad de Valencia, dins del Libro de Alabanças de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana i valenciana» de 1574: «Hame parescido consagrar esta Obra á Vuestras Señorías, como á padres de la República Valenciana, á quien por todo derecho, favorecer y acrecentar la honra de la propria Pátria pertenece, suplicándoles me perdonen por haber vertido esta Obra de Valenciana en Castellana, que por la mesma causa huve de verter la Chrónica de Valencia, y el Libro de Nobleza, é Hidalguía, Armas, y Blasones, y el Libro de Recreacion de los dias calurosos de Julio, que despues de haberlos copilado, en la version de todos ellos tuve otro tanto trabajo, solamente por hacerlos comunicables á muchas otras Provincias» [Biblioteca Valenciana Digital].3 Bastant significatives poden arribar a ser les conegudes paraules que el llibreter valencià escrivia el 1561 en l’Epístola proemial als lectors, a propòsit de l’edició conjunta de Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan i La brama dels llauradors de l’Horta de València contra lo venerable mossén Fenollar: «Si no fósseu ingrats a la llet que haveu mamat i a la pàtria on sou nats, no dormiriu ab tan gran descuit, ans, uberts los ulls de la consideració, veuríeu com se us van perdent les perles i margaritas que, ab contínues vigílies, los vostres passats adquiriren, i aprés les vos deixaren... Per on vos exhorte, amoneste i tant quan puc encarregue, que torneu sobre vosaltres i respongau per la vostra honra, en no deixar perdre les obres de tan célebres autors, sinó que renovant-les, mostreu a les nacions estranyes, la capacitat de les persones, la facúndia de la llengua i les coses altes que en ella estan escrites» (sanChis GuaRneR, 2001: 34-35). Això no obstant, sense restar mèrit a la defensa lingüisticocultural de la llengua pròpia que feia Almudèver, el professor de la UJI Tomàs Martínez també ha suggerit la voluntat mercantilista d’aquestes reedicions. Vegeu maRtínez, T. (2001): «L’obra profana d’Andreu Martí Pineda», Llengua & Literatura, 12, p. 93.4 En paraules de Vicent Pitarch, en Furió Ceriol «confluïen una profunda passió pel seu país i la seua llengua i un compromís militant amb la socialització de la doctrina cristiana, mitjançant la divulgació vulgar de la Bíblia i la predicació» (PitaRCh, 2001: 271). Vegeu tanmateix, Colón, G. (1987): «L’humanista Furió Ceriol i la unitat de la llengua», dins de (1987): Problemes de la llengua a València i als seus voltants, Universitat de València, València: pp.11-24.

37

nascut a Almenara, que en la dècada dels setanta publicà el Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per aprendre la gramàtica de la llengua llatina (probablement el primer manual de gramàtica de la Península Ibèrica escrit en una llengua vulgar); el cas de l’eclesiàstic de Cervera del MaestratFelipMarimonSalvador,quetraduíalvalenciàles ÈgloguesdeVirgili;oelcasdelmorellàGasparPunterBarreda, qui va escriure a les acaballes del segle un tractat titulat De la explicació dels misteris i doctrines de la nostra fe cristiana (GiMeno Betí, 2006: 19-22).

En aquest sentit, no són pocs els estudiosos que comencen a aproximar-se al període decadent des d’una perspectiva més complexa i integral (rossich, 1989; 1997; escartí, 2005; Martí, 2005; ValsaloBre i rossich, 2007). Aquest corrent de la crítica sosté que no podem considerar eixe estadi de la nostra literatura com un tot compacte i que cada segle, de fet, ha seguit els preceptes de l’època. Des d’aquesta perspectiva, no tan sols cal desvincular Decadència i castellanització per se (rossich, 1989: 149), altrament es qüestiona el fet que les mostres de la literatura catalana d’aleshores foren decadents: ni van constituir un corpus tan escàs ni tampoc tan mediocre com usualment s’ha donat a entendre. De fet, la literaturacatalanadelsseglesXVI,XVIIiXVIIIvaseguirels camins normals del seu temps i, malgrat l’hegemonia de l’estètica castellana, la literatura en la nostra llengua va intentar sobreviure en alguns casos, fins i tot ambfórmules exclusives i particulars de la nostra cultura que no hauríem de menystenir5. Endemés, les circumstàncies adverses del moment pel que fa al conreu literari de la llengua valoritzen encara més les produccions textuals existents i la presència d’apologistes de l’idioma6 (escartí,

5 Vegeu el treball d’Escartí Literatura valenciana essencial dels segles XVI-XVII, p. 14. [http://www.escarti.com/Sitio_web/materials.html].6 Els signes de pauperització de la llengua ja era apreciada pels contemporanis, molts dels quals es posicionaven decididament a favor de l’idioma propi i n’han deixat testimoni en llurs escrits. Alguns de l’àmbit valencià en serien Marc Antoni Ortí (1593-1661), Carles Ros (1703-1773) o Lluís Galiana (1740-1771). En aquest sentit, mai està de més fer memòria de les paraules que el veí de Nules Marc Antoni Ortí escrigué el 1640 en el pròleg al Siglo quarto de la Conquista de Valencia: «Si en algun temps –i no tan antic que io no l’haja alcançat- solia fer-se tan gran estimació de la llengua valenciana, que quant en les juntes de la Ciutat, estaments i altres comunitats,

38

2005: 60). Desd’aquestaperspectiva,finsitotelBarroc–ubicatalbellmigdeldeclivi-comptaambmostressignificativesdeliteratura escrita en la nostra llengua, fonamentalment en l’expressió manuscrita. Seguint aquesta idea, reproduirem la lectura que Escartí fa sobre el Barroc valencià en el treball La literatura valenciana essencial dels segles XVI i XVII:

[...] la literatura –prosa i poesia- valenciana del XVII i en lanostra llengua, es refugià en el món dels manuscrits per tal com llursautorsnodemanavenmés,ilasocietatielnegocitipogràficno podien garantir-li un mitjà com el de la impremta. Però en aquest nivell de la cultura manuscrita, la nostra literatura se’ns pot presentar tan barroca com la resta de literatures hispàniques del Barroc. Amb un model clar: el dels autors castellans que estaven de moda. Tot seguint aquells paradigmes, els nostres autors saberen expressar-se en la nostra llengua, ben dignament i tot, a l’hora de fer literatura, i és per això que mereixen tota la nostra consideració (escartí: 38-39) 7.

Alguns dels escriptors en català més reeixits del Barroc van ser Jacint Morlà, Francesc Vicent Garcia –Rectorde Vallfogona- o Francesc Fontanella. Pel que fa a laprosa, d’incidència molt menor en termes literaris, caldria adreçar-se als textos de naturalesa juridicoadministrativa, forçaabundosa,iprivada.CatalàdeValleriola,PereJoanPorcar i, sobretot, mossén Joaquim Aierdi en serien clars exemples. A terres castellonenques hem de destacar la figura de FrancescMulet, nascut a SantMateu, queconreà una literatura de caràcter festiu i satíric. De les seues obres, cal destacar-ne el Tractat del pet i les comèdies Los amors de Melissenda i La infanta Tellina i el rei Matarot.

Si la llengua cultivada es troba en una situació, diguem-ne, pauperitzada, no podem dir el mateix de llur vitalitat en altres àmbits. Dit d’altra manera, quan parlem de

algú dels valencians que es trobava en elles se posava a parlar en castellà, tots los demés s’enfurien contra ell dient-li que parlàs en sa llengua. És ara tan al revés, que casi en totes les juntes se parla castellà. I encara ha arribat est costum a introduir-se tan estremadament, que no sols se fa particular estudi en procurar saber la llengua castellana però també en oblidar la valenciana, per la molta abundància que hi ha de subjectes que els pareix que tota la sua autoritat consistix en parlar en castellà» [Biblioteca Valenciana Digital].7 Vegeu http://www.escarti.com/Sitio_web/materials.html

39

decadència o crisi de les nostres lletres cal entendre-ho des d’un punt de vista estrictament literari i sempre en relació aperíodespretèrits.EnrealitataltombantdelsegleXVIiduranttotelsegleXVII,lallenguaperviuprofusamenten la literatura popular (romancers, cançons, conrades, goigs etc.), en els textos administratius i en els eclesiàstics –pernoparlard’aquellsdenaturalesadidàctica,privadai memorialística (escartí, 1998; ValsaloBre i rossich, 2007). És més, la pràctica totalitat de la població la utilitza com a vehicle exclusiu de comunicació8.

Seguintaquestfildiscursiu,elprofessorJoaquimMartíenla introducció a Les ordinacions de la costa marítima del Regne de València (1673)afirma:

[...]avuiendiaéssabutquedurantaquestssegles[enreferènciaals segles XVi, XVii i XViii] es mantingué un conreu fluid delcatalà, i no únicament en la literatura popular o popularitzant, sinó també en àmbits no pròpiament literaris com els dietaris, la correspondència privada, la historiografia, o la prosaadministrativo-jurídica, en la qual s’utilitzà habitualment la nostra llenguafinsalsdecretsdeNovaPlanta(Martí, 1991: 15).

Pel que fa a la llengua administrativa, en el segles XVi i XVii el valencià continuà essent la llengua de les Corts (lesquals,sotaelregnatdeFelipIV,vanserconvocadesper última vegada el 1645), de l’administració de la justícia i de les actes notarials. Ara bé, com succeí en altres àmbits, a poc a poc el castellà va anar adquirint major presènciaenaquestamenadedocumentsfinsinstaurar-sedefinitivamentcomallenguaoficialiexclusivaapartirdelDecretdeNovaPlanta(RegnedeValència iAragó,1707; Mallorca, 1715; Principat de Catalunya, 1716)9.8 Com indiquen els professors de la Universitat de València Antoni Ferrando i Miquel Nicolàs: «[...] malgrat la pobresa de les manifestacions literàries i les pressions externes, que determinaren una situació de diglòssia progressiva en favor del castellà, la continuïtat amb el període anterior no s’havia escapçat encara, almenys quant als usos col·loquials de l’idioma i la literatura popular [...] sembla lògic que l’anàlisi de la decadència del català durant els segles XVi, XVii i XViii no haja assolit conclusions unànimes, entre altres raons perquè la llengua pròpia no deixà de ser vehicle únic d’expressió de la immensa majoria de la població i fins i tot l’habitual de la major part dels individus culturalment castellanitzats» (FeRRando i niColàs, 1997:113).9 Les primeres mostres -si bé testimonials però en creixença paulatina- de l’ús del castellà en els documents de caràcter administratiu i jurídic s’inicien ja en el segle XVII i ha estat explicat en bona part per la presència, cada cop major, de funcionaris

40

EnelcasparticulardeCastelló,l’arquitecteVicenteTravera les Antigüedades de Castellón de la Plana (1958) explicava el canvi de règim autòcton pel forani d’aquesta manera:

En julio del mismo año (1707) quedan abolidos los fueros de Valenciaypocodespués,el26defebrerodelañosiguiente, seestablece el primer Ayuntamiento a la manera de Castilla, con alcaldes ordinarios, regidores, alguacil, alcaldes de hermandad y escribano[…].Lasactasenloslibrosdeconsejosseredactaronen valenciano hasta la del consejo del día 28 de marzo de 1708 que cierra la época foral de trescientos años muy largos (traVer toMás, 2008: 64).

Per altra banda, tot i que la llengua en el món eclesiàstic vaperdurarfinsbenentratelsegleXVIII10, cal dir que l’Església –amb la Inquisició castellana com a braçexecutor principal- jugà un paper determinant de l’adopció del castellà a l’antic Regne deValència. En concret endestaca l’actitud dels seus màxims dirigents –la figura

foranis. Això no obstant, tot i que la llengua dels valencians va ésser prohibida arran de la victòria borbònica en la Guerra de Successió (1701-1707/1715) no són poques les mostres de pervivència del català –sense dubte, d’esme- ens els textos de caire administratiu fins ben entrat el segle XViii i, residualment, més enllà. És el cas, per exemple, del Llibre de visures de Tírig de 1817 (BeltRan, 1998: 23, 150-177), del qual en reproduïm aquesta Reconeixença a tall il·lustratiu: «Sor[t] de Na Dominga. En lo mateis dia 10 de novembre 1817. // Ytem pasaren al cantó damun les serrades de Miguel Sales, de la fita o partició de Toni Folch. Y baisan deret al corralet de Grabiel Roda, a les cent y trenta pases feren una creu a cada part, en coranta pases de amplària. // Ytem baisan, a les sen seisanta pases, al cantó de entre Raymundo Albalad y Manuel Ballester feren una creu a cada part, en vint-i-set pases de ample y s’achunte a l’asagador de la Costa Michana» (BeltRan, 1998: 169).10 El cas és que al llarg del Set-cents l’Església també abandona paulatinament l’emprament de la llengua autòctona, almenys en la dimensió sacramental. I no sempre (heRnández, 2001: 309-311). Per la seua banda, en els llibres extrasacramentals arriba en ocasions a les primeries del segle XIX. En aquest sentit, com indica Emili Casanova en la introducció a l’estudi sobre Josep Esplugues Memòries d’un capellà del XVIII (2002): «El segle XVIII assisteix a l’eliminació del valencià dels llibres sacramentals de les diòcesis valencianes com a conseqüència lògica del desinterés per la llengua i de la repressió lingüística soferta. En efecte, el català estigmatitzat com a signe d’incultura, de decadència i de rialla, associat a les capes populars i analfabetes, és bandejat de totes les preocupacions i usos seriosos dels estrats socials alts, incloent-hi l’eclesiàstic, els quals solament el consideren peça arqueològica i instrument d’erudició llibresca, necessari per a conéixer l’antigor i explicar-se el món contemporani. En canvi, i depenent de la voluntat personal de cada rector, es manté en els llibres extrasacramentals: llibres de fàbrica, memòries, confraries, racionals,...durant part del segle XVIII i primeries del XIX, pel fet de tractar-se de llibres privats, espècie de recordatoris-registres per a ús intern dels rector i parròquies, i no fiscalitzables pels visitadors pastorals» (CasanoVa, 2002: 9-10). Respecte del Principat, vegeu Bonet i Baltà, J. (1984): L’Església catalana de la Il·lustració a la Renaixença, PAM, Barcelona.

41

paradigmàtica dels quals seria l’arquebisbe de ValènciaJuan de Ribera-. Aquests van entossudir-se a predicar en llengua castellana a una població que amb prou feines els devia entendre. Bona mostra d’això -i malgrat que la predicació oral en català devia ser abundosa- resulta el fet que a terres valencianes ens hagen aplegat a penes una dotzena de predicacions escrites en la nostra llengua.

Recollim a manera d’exemple la reflexió que Pitarchelabora en el seu estudi Llengua i Església durant el Barroc valencià (2001):

Davant d’una pauta, d’un mandat explícit, del Concili de Trento que orientava la predicació vers la llengua del poble, el concili provincial de València [...] opta olímpicament per ignorar-lo.[...] l’episodi indica que aquells eclesiàstics insignes no estavendisposats a planificar el català dins la predicació, cosa querepresenta [...] que no tenien res a dir davant la irrupció del’espanyol en les trones de les ciutats i viles valencianes (Pitarch, 2001: 79-80).

Certament, com podem observar fullejant el treball de Pitarch, els reis de la Casa d’Àustria practicaren la política d’introduir bisbes forasters que favorejaven l’ús de la llengua castellana a les diòcesis. Aquest fet compta amb poques excepcions, com és el cas de Justino Antolínez de Burgos, bisbe de Tortosa i d’una sensibilitat inusual envers l’ús del català en la seua diòcesis11. Fet i fet, elmodel triat per l’Església valenciana del Sis-cents fou el que seguia els plans assimilacionistes de la Corona de Castella. En tot cas, aquestes conductes que amb el pas del temps esdevingueren norma obeïen de manera natural a la cultura de la predicació barroca. Recordem que aquesta realçava l’afectació i la grandiloqüència, la qual cosa afavoria la llengua castellana en ésser l’idioma de la Corona.

Comptat i debatut, en línies generals aquesta és la situació de la nostra llengua en el període que ens ocupa. Una 11 Curiosament el consistori de Castelló en la dècada dels trenta del segle XVII va mantenir una disputa amb el bisbe Antolínez sobre els preceptes de fer els sermons en la llengua pròpia i va reivindicar-ne l’ús del castellà. En el fons, l’episodi obeïa a una qüestió d’interessos i competències. El conflicte, que necessita d’una explicació detinguda, ha estat estudiat en profunditat per Pitarch (PitaRCh, 2001: 157-190).

42

llengua que, inconsiderada per les noves elits forànies i abandonada paulatinament per les oligarquies dirigents i cercles intel·lectuals autòctons, perd a poc a poc llur prestigi social, virtuositat creativa i volum de conreu de què professava antany i per què era coneguda més enllà de lesnostresfronteres.Peròunallengua,alcapialafi,quees mantenia esponerosament viva en molts àmbits -tant literaris com no- i de la qual els textos -fonamentalment manuscrits, extraliteraris i privats- han deixat constància. Potser per això qualsevol manifestació escrita en català durant el període que ens ocupa és digna de reflexió.Fins i tot els textos aparentment escadussers com ara«Cañaútil.Losprofitsdelacaña»,jaque–permetent-nosparafrasejarelprofessorAntoniFerrando-els textos menors també són textos a considerar.

Tal vegada des d’un punt de vista filològic stricto sensu llur valor siga merament testimonial. Emperò –senseinterposar-hi gaire objeccions- val a dir que ens trobem davantd’untextinèdit,escritencatalà–çoés,elnostrevalencià- i localitzat a les dependències de la vila; que va ser escrit en el Barroc, que temàticament voreja la unicitat en comparació amb altres textos coetanis i que generapalesament interésetnogràfic.Peraixò, sibéelserudits més exigents podrien considerar-lo de minsa transcendència, des d’aquesta tribuna considerem que la seua particularitat atrau meritòriament l’atenció dels ulls contemporanis.

43

2. SOBRE EL MANUSCRITÉS DE COSES PREDICABLES

Y ALTRES NO SÓN DE MERCADERIA

2.1. localització12

El text que hem seleccionat per dur endavant aquest estudi,«Cañaútil.Losprofitsdelacaña»,estrobadinsd’un quadern manuscrit relativament ben conservat que apareix amb el títol És de coses predicables y altres no són de mercaderia13. Aquest document pertanyia al fons documental de la parròquia de Santa Maria de Castelló. Part d’eixa documentació va ser traslladada a l’Arxiu Municipal de Castelló en una data de difícil concreció però, en tot cas, molt abans de la Guerra Civil espanyola. El fet és que el nostre document esdevé un manual de caire privat que, en efectuar-se l’esmentat trasllat a les dependències de la vila, probablement va passar per document eclesiàstic. Podem adduir que, atés el lloc de procedència inicial i el títol que recull el manuscrit, la confusió semblava raonable.

El fons d’aquesta secció municipal aplega textos diversos. D’una banda, compta amb totes les actes del Consell de la ciutat des del segleXIV.D’altra cal esmentar elsfons incorporats al llarg dels anys. D’aquests últims hi destaquen, en primer lloc, la documentació notarial. Dita documentació es va incorporar per formalismes protocol·laris a inicis del segle XVI. En segon lloc, jaque la vila de Castelló comptava amb cap de governació, cal fer referència a la documentació de governació. Aquesta recull les activitats del governador: ordres, decretsiveredes–queerenunamenad’avisosocircularscomuns a l’època-. En tercer lloc, l’Arxiu comprén també un fons eclesiàstic incorporat abans de la Guerra Civil espanyola, amb tota probabilitat a causa de reformes o falta d’espai en els llocs de procedència. I per últim, hi trobem documents aïllats, esparsos, els quals no formen

12 Agraïm la informació proporcionada per la Dra. Elena Sánchez Almela.13 Vegeu figura 1 dels Annexos Gràfics.

44

part de cap sèrie documental ni activitat administrativa. És en aquest grup heterogeni d’escrits on s’hi localitza És de coses predicables y altres no són de mercaderia.

2.2. descriPció

El manuscrit es presenta enquadernat en pergamí14. En el llom trobem el número 673, que obeeix a una ordenació anterior. D’altra banda, les dimensions del volum són 22 cm d’alt, 15,5 cm d’ample i els seus 415 fulls no numerats li confereixen 6 cm de grossor. Molts d’aquests estan en blanc, la qual cosa evidencia la falta de continuïtat. Pel que fa a la portada, hi observem únicament el títol del document, probablement afegit amb posterioritat a la confecció del manuscrit per motius d’ordenació o identificació.L’esmentattítol,ondestacapertamany«Ésdecosespredicables»,presentagrafiesirregularsis’ubicaen la part superior central del quadern.

A partir del títol presentat podem conjecturar, més enllà d’establir una apriorística hipòtesi sobre la condició de catalanoparlant de la mà, que l’artífex és conscient que allò que hi recull pot ésser útil per a predicar però que no és un sermonari. És a dir, no es tracta d’una col·lecció desermons.Éssuficientobservar,perexemple,quenosegueix el calendari litúrgic. Més bé ens trobem davant d’un manuscrit reblit de comentaris -molts vinculats a passatgesipersonatgesbíblics-ireflexionssobrediversosaspectesforçaheterogenisquepodenaprofitar-seperalssermons. I no tots. Les redaccions estan escrites amb diverses tintes i la pràctica totalitat d’elles les atribuïm a una màclaramentdefinida.Enprincipielstextosespresentencom una mena de guia temàtica indexada alfabèticament però no de manera sistemàtica. De fet, de manera esparsa hi apareixen escrits de naturalesa variada que no guarden cap relació amb la citada ordenació alfabètica.

Aquesta disposició estructural ens duu a pensar en l’absència de linealitat cronològica dels textos que

14 Vegeu figura 2 dels Annexos Gràfics.

45

s’hi inclouen. En tot cas, el fet li confereix un caràcter personal al document. En aquest sentit -com més endavant explicitarem- juntament als textos vinculats d’alguna manera als assumptes religiosos, hi localitzem d’altres extrasacramentals temàticament heterogenis i «quenosóndemercaderia»,elsqualspalesenlaprivacitatdel manuscrit. El text que hem escollit, «Caña útil. Los profitsdelacaña»,pertanyalgrupd’aquestsescrits.

2.3. les llenGÜes del Manuscrit

Els distints textos que aplega el volum es presenten escrits en llatí, castellà i puntualment en català. El llatí i el castellà són les llengües que hi predominen. Pel que fa a l’ús de la llengua pròpia dels valencians es troba diluïda al llarg de És de coses predicables y altres no són de mercaderia i es redueix, probablement per inèrcia, tan sols a tres textos complets. Totes les redaccions pertanyen a la mà predominant. Els textos són: «Computo per la mà, compostperSebastiàVilagú,matematich,1607»15 [fulls45-54deldocument];«Cañaútil.Losprofitsdelacaña»16 [fulls84-86]; i «Dispensaen losbeneficispresbiterals»17 [full125v].

Tanmateix arreu del manuscrit apareixen altres mostres en català, com ara la frase feta «Parla més que fetge en brases»[full359]ielsproverbis«Quinoésboenlavilla,no és bo en Sevilla» i «Qui no és bo en pla, tampochhoésencostera»[full359v].Enunaquartillasolta–çoés, independent del manuscrit- apareix per una cara un poema escrit en castellà18, i per l’altra el que sembla una 15 Vegeu figura 3 dels Annexos Gràfics.16 Vegeu figures 4, 5 i 6 dels Annexos Gràfics.17 Vegeu figura 7 dels Annexos Gràfics.18 Vegeu figura 8 dels Annexos Gràfics. Aquesta composició la trobem mutada i permutada en distintes obres del període, com ara en la comèdia teatral El gallardo escarramán d’Alonso Gerónimo de Salas Barbadillo: «Cúmplese el año, y yo no lo merezco // buelve la Pasqua, y nunca amor consiente // Torna San Juan, y aún duran los engaños. // Menos alcanço, mientras más padezco // y así tiene mi alma eternamente // mal San Juan, mala Pasqua y malos años». Vegeu salas BaRBadillo, a. G. (1620): El subtil cordovés Pedro de Urdemalas, Juan de Cuesta, Madrid, p. 112. Tanmateix en el sonet «Esperanzas Fallidas» de Luis Fernández Manrique, Conde de Aguilar y Castañeda: «[...] Vuelve San Juan, y yo no lo merezco // torna la Pascua,

46

mena de relació de comptes. En l’última línia es pot llegir: «ecobratdeLlorensSegarradelaviladeVilaroig».

D’altres, en són paraules escadusseres i anotacions esparses aparentment sense cap propòsit ulterior: «[...]Sophoclis,encaranihadebo»[full360].D’altrabanda,sovinttambéhiidentifiquemalgunesredaccionsenquèduesllengües–enalgunmomenttotestres-esbarregende manera caòtica i vacil·lant. En reproduïm la següent:

Sálvanse pocosDigué lo predicador que sols se salven estos tres: Pere, Joan i Jaume.Pere Prelats:JoanVerges:JaumeMàrtir:perquèestostenenlesaurèoles[...][full382].

Aquest fet palesa la manca d’exigència de la mà, segurament perquèsónsegmentsque«nosóndemercaderia»,alhoraque recorda els apunts d’un aprenent. En tot cas, anotem que les fluctuacions lingüístiques no són estranyes enaltres textos manuscrits de l’època.

Per altra banda, la situació d’inferioritat respecte de la llengua en els textos era habitual en el Barroc. No únicament cal fer referència als aspectes quantitatius, altrament qualitatius. La diglòssia va arrelant fermament en la mentalitat dels catalanoparlants i evidencia llur desconfiança en l’idioma autòcton com a llengua decultura.

En aquest sentit, resulta convenient relacionar-lo amb les observacionsqueA.Felipovarealitzaral’horad’avaluarl’obra científica i literàriaqueproduïrendurant el segleXVIIelscatedràticsiopositorsdelaUniversitatdeValència(Pitarch, 2001: 40). Aquestes observacions estableixen que la llengua de redacció dels textos manuscrits d’aquest col·lectiu presenta aquests percentatges aproximats: 63% en llatí, 37 % en castellà i si bé el català compta y nunca amor consiente // llega el año nuevo, y duran los engaños. // Crece mi mal, y yo en mi permanezco // Y así tiene mi alma eternamente // mal San Juan, mala Pascua y malos años». Vegeu, PéRez de Guzmán, J. (1892): Cancioneros de príncipes y señores, Manuel Ginés Hernández, Madrid, p. 125. [http://www.archive.org/stream/losprncipesdela00guzmgoog#page/n3/mode/2up].

47

amb un 1,5% de presència en els textos impresos, apareix sense rellevància significativa en el bloc demanuscrits.Remarquem, en tot cas, la residualitat del català.

Per tot açò podem argüir que el manuscrit segueix les tendències lingüístiques usuals del Barroc valencià. Malgrat aquesta circumstància, podem efectuar una primera hipòtesi: la catalanitat idiomàtica de la mà a partir de la presència dels textos escrits en aquesta llengua i també per les interferències lingüístiques a les quals hem al·ludit anteriorment. Endemés, com podrem constatar en l’estudi lingüístic d’aquesta investigació, apreciem que elvincleamblatradicióautòctonaencarahiéssignificatiui que les permeabilitats que manifesta són les usuals del període.

2.4. continGuts del Manuscrit

La disparitat temàtica, la descurança estilística i la irregularitat estructural del manuscrit ens suggereix que el document és elementalment de naturalesa privada. El volum aplega escrits útils per a la predicació, poemes de caràcter laudatori, transcripcions d’altres textos, testimonis d’inspiració memorialística i altres tipus de redaccions esparses. La gran majoria se centren en aspectes vinculats a l’univers eclesiàstic, però també hi trobem altres d’índole profana, com ara llistats diversos o apunts d’inspiració didàctica que remeten a disciplines vàries, com ara la història o la botànica.

Per tant, És de coses predicables y altres no són de mercaderia és un volum caracteritzat per la heterogeneïtat temàtica, si bé hi predominen els tòpics aspectualment religiosos. Nogensmenys, junt a les «coses predicables» hi had’altresque«nosóndemercaderia».Noefectuaremunacatalogació integral de tot allò que s’hi esmenta, ja que el document evidencia una excessiva falta de sistematització i endemés defuig de bon tros dels nostres propòsits. Aixònoobstant,considerempertinentconfigurar-neunaagrupació tipològica perquè n’esdevinga il·lustrativa.

48

Un cop efectuada l’anàlisi del manuscrit –el qual benbé mereixeria un estudi detingut- grosso modo podem classificar-ne els diversos textos a partir d’aquestaordenació tipològica: a) textos útils per a la predicació; b) poemes laudatoris; c) transcripcions d’altres textos; d) fragments de tendència memorialística; i e) textos útils per a l’ensenyament.

a) Textos útils per a la predicació. Aquests tracten dels temes més diversos. Hi trobem referències bíbliques, santorals i seleccions de versicles exercitatoris. Per altra banda són els més profusos al llarg del volum i pertanyen al conjunt més coherent i compacte: l’ordenat alfabèticament –encaraque no sempre. Estan escrits tan en llatí com en castellà. Vegem-nealgunsfragmentstranscritsatalld’exemple:elprimer és un resum d’altre text que recull les peticions del Pontífex quan beneeix els Agnus Dei, el segon sobre Déu, el tercer sobre el reformista Martí Luter (1483-1546) i l’últim sobre Sant Tomàs.

I) Lo que pide el Papa quando bendice los Agnus dei.

1. que se borren los pecados: se alcancen perdones: se hagan gracias.2. que se modere o cesse el ruido del granizo, la demasía de las nieblas, el ímpetu de las tempestades, las furias de los vientos y truenos espantosos.[...]En Roma por los herederos de Antonio Blado19 impressores camarales1589.[fulls9i10].

II) Dios es como el fuego que cuanto más se comunica más puede. Aunque da crodas las cosas no por eso se menoscaba. Antes bien muestrasugranserpoderosamente[full136].

III)Elaño[enblanc]nacióLuteroenAlemañaenunlugarllamado[enblanc]yfueparadestruccióndelasalvíficafecristianaenAlemaña[...][full184v].

IV)SantoThomásapóstoldescubrióaChristoyconfírmoloporquetocó las sacríssimas llamas: Santo Thomas de Aquino con sus escritos ydoctrinadescubrióaDios[full395].

19 Antonio Blado (1490-1567) va nàixer a la ciutat italiana d’Asola i des de 1534 fou un impressor de renom al servei del Vaticà. Blado va ser un dels pocs editors que publicaren llibres en grec a la Roma de la segona meitat del segle XVI. Potser l’obra més coneguda que publicà fou El príncep de Maquiavel (1532). Vegeu layton, e. (2004): «The history of a sixteenth-century greek type revised» , dins The Historical Review, Institute of Neohellenic Research, Vol.1., p. 36.[http://www.historicalreview.org/index.php/historicalReview/article/view/169/65]

49

Fet i fet, les entrades temàtiques que hi apareixen sónmoltes,enumeraremelnomd’algunes:«Alegría»[full1];«AmordeDiosaloshombres»[full3];«Amormundanoinútil»[full4];«Alabaraquiénycuánto»[full6];«Ángeles.Correspondencia de los bienaventurados con los nueve chorosdelosángelescelestes»[full7]20; «Deseos con obras buenas»[full 32v]; «Corrección o penitencia» [full 74]21; «Dios» [fulls134-136]; «Enfermos» [full138]; «Amaralenemigo»[full138v];«Engañodeldemonio»[full140v];«HombrecriadoporDios»[full154];«MaríaMagdalena»[full 239]; «Tiranos» [full 396]; «Transfiguración deChristo»[full397];o«PassiondeChristo»[full407].

b) Poemes laudatoris. Els trobem esparsos en el document i reflecteixen prototípicament la ideologia barrocavalenciana (escartí, 1998: 32). Majoritàriament religiosos i adreçats a la Mare de Déu, com és el cas de l’«Oratio ad DeigenitricemMariam»[fulls206-207v].N’hihad’altres:«Romance»[fulls128-129v],«AlaassumpsióndeNuestraSeñoraVirgenMadredeDios»[fulls227-228v]ola«LoaalReyDonFelipeTercero»22[fulls229-230v].

c) Transcripcions d’altres textos. Constitueixen un corpus format per còpies i resums d’altres textos. Aquests també són de caràcter temàtic divers. L’autor els devia considerar útils per a ulteriors propòsits relacionats amb la predicació i, probablement, l’ensenyament.

Ací cal incloure la primera redacció en llengua catalana del manuscrit: «Computo per la mà, compost per Sebastià Vilagú, matematich, 1607» [fulls 45-54]. La lecturacompleta de l’escrit no és possible perquè compta amb moltes seccions il·legibles a causa de l’estat de conservació. Recull els resums dels capítols del text original d’un matemàticanomenatSebastiàVilagú.Consisteixenunatranscripció de nou pàgines que comprén una reflexiósobre el temps, les seues divisions i la seua computació per la mà (any, setmanes, mesos, etc.), a més s’hi detallen exemples de com fer-ho. Transcrivim-ne alguns fragments 20 Vegeu figura 9 dels Annexos Gràfics.21 Vegeu figura 10 dels Annexos Gràfics.22 Vegeu figura 11 dels Annexos Gràfics.

50

a tall il·lustratiu:

Capit. 1. del tempsPer ser lo temps principal subiecte de la matèria y tractat, diré ab breusparaulesquecosasiayenquèpartssedividix[...]Dividixe lo temps en anys, mesos, semanes y dies, y encara que tinga altres divisions y subdivisions, no importen per al dit còmputo [full45].[...]

Cap. 4. Què cosa sia setmanaSetmana és un espay de temps, que conté set dies y ve de set y mane, que vol dir set llums, o set de mantins, perquè set vegades ix lo sol.

Cap. 5. Què cosa és diaDia lo mateix és dir que claror, que és lo temps que lo sol està damuntdelaTerra[full46].

Tot fa asseverar que es tracta del matemàtic i astròleg català SebastiàVilagut,elmateixquevaescriureelDiscurso de la naturaleza, propiedades, causas y efectos del phenomeno y cometa que aparecieron en el mes de nouiembre del año 1618 y un tratado breue de la distancia de los ocho cielos a la tierra, circunferencia y cascos, segun Thicon Brahe (1618) i l’Horòscop del comte de Santa Coloma (1619) i del qual se sap ben poc23.Per altra banda, la raó per la qual el text s’hi inclou en el nostremanuscrites justificaperquèsabercomptarambla mà era d’importància per als eclesiàstics d’aleshores. Aixíhodemostral’existència–iprobablementelmateixVilagutenfóraconeixedor-delTratado del computo por la mano, muy breve y necessario para los eclesiásticos (1591), del també matemàtic, astròleg i metge valencià Jeroni Cortés (1564-1615) (XiMeno, 1749: 272)24.

23 Hom ha arribat a la possibilitat d’identificar l’astròleg amb el «doctor Vilaragut, matemàtich» autor de Discurs astronòmich de les qualitats, causes, duració y effectes del senyal a la manera de palma que ha aparegut en lo sel [...] (1618), vegeu toldRà, m. (cord.) (2003): Repertori de manuscrits catalans (1474-1620) vol.III, IEC/IJLV, Barcelona, pp. 207-208. Per altra part, actualment el Discurso de la naturaleza [...] es troba a la Biblioteca de Catalunya i l’Horòscop del comte de Santa Coloma es localitza a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. Per aprofundir en l’Horòscop [...], vegeu Català i RoCa, P. (1988): El Virrei Comte de Santa Coloma, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona.24 Per introduir-vos en l’artimètica d’aleshores a les nostres terres, vegeu salaVeRt, V.l. (1990): «Introducción a la historia de la aritmética práctica en la Corona de Aragón en el siglo XVI», dins Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandarn. vol. 10, 1990, pp. 63-91.

51

Abanda del «Comput per lamà», cal destacar part dela transcripció del text del doctor en teologia Pedro de Herrera (1548-1630) «Tractatus de usu sapientiae saecularis in expositione sacrarum litterarum» de l’any1593[full290]25.AdiferènciadeVilagut,Herreraésunpersonatge força conegut actualment. Teòleg dominic vinculat a l’escola tomista pura, es relacionà amb Pedro de Ledesma (1544-1616) i obtingué la cátedra de Prima de Teología de la Universidad de Salamanca (1604-1621). De textos impresos tan sols va escriure el Tractatus de Trinitate D. Thomae Aquinatis cum commentariis et disputationibus (1627), però va deixar diversos manuscrits.26

e) Fragments de tendència memorialística. Tot i que el nostre document no és un llibre de memòries27, hi localitzem algunes notes i fragments que sí que tenen voluntat de deixar constància de fets, si bé constatem la total absència de sistematització cronològica i temàtica.

Altre dels textos escrits en llengua catalana del document pertany a aquesta secció tipològica: «Dispensa en los beneficispresbiterals».Acausadelabrevetatdelfragmentens permetem la llicència de transcriure’l ací mateix:

Enloany1604dispensalopareSantenlosbeneficisprebiteralscommuster generalment puix se poden cumplir les obligacions peraltre[...]28.Misser Miravalls en Tortosa darà memòria d’este negoci [full125v].

25 Vegeu figura 12 dels Annexos Gràfics. L’obra apareix referenciada a lilao, o. i altRes (1997): Catálogo de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Salamanca, vol. I, Universidad de Salamanca, Salamanca, pp. 663. Del manuscrit, [ms. 1566 (f.201r-239v)]. Sobre Fray Pedro de Herrera, vegeu BaRRientos GaRCía, J. (1983): El Maestro Pedro de Herrera y la Universidad de Salamanca, Universidad de Salamanca, Salamanca.26 Aquests es trobem a la Biblioteca de la Universidad de Salmanca. A banda del «Tractatus de usu sapientiae saecularis in expositione sacrarum litterarum», en citem De vitiis et peccatis (1605), [Ms. 314]; Tractatus de auxiliis (1610), [Ms. 1556]; Tractatus de beatissima Virginis Conceptione in quinque libros divisus, [Ms. 392]; De gratia Christi, [Ms. 268, f. 137r-237v; i Sermones para los domingos del año, [Ms. 1566, f. 1r-278v]. Vegeu, lilao, o. i altRes (1997): Catálogo de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Salamanca, vol. I, Universidad de Salamanca, Salamanca.27 Per introduir-vos en el món de la literatura memorialística valenciana del període, vegeu esCaRtí, V.J. (1997): Memòria privada. Literatura memorialística valenciana dels segles xv al xviii, Ed. 3i4, València, pp. 7-42.28 Mot il·legible.

52

Però n’hi ha d’altres exemples de redaccions de caràcter testimonial. És el cas d’un text en què la mà fa referència a la mort del doctor Martín de Azpilcueta (1492-1586) ocorreguda a Roma el 21 de juny de 1586. Azpilcueta (o Aspilcueta), de vida longeva, va ser un gran intel·lectual de renom del seu temps29. Per la redacció sabem que l’autor estava aleshores a la ciutat Pontifícia, probablement en una etapa de formació intel·lectiva.

Navarro de Azpilcueta muerto en Roma. Aquí en Roma, no hay cosa de nuevo, más de que murió el doctor Aspilicueta aura cinco días, en su enterramiento acudió toda Roma con grande devoción cosa pocas veses acontecida aquí; su enfermedad solo duró un día porqué de puro viejo moría, que según dicen tenía 115 años, sin casi tener accidente. Su vida fue muy ejemplar y era caritativo con los pobres, singular y creemos píamente goza de Dios [full255].

En la següent transcripció, la mà fa testimoni de la petició debeatificaciódeldominicvalenciàLluísBertranEixac(1526-1581)30. Aquest acte va produir-se el 1608 i fou deressòpopularalaValènciad’aleshores,laqualsentiauna gran estima pel missioner dominic. Així ho demostra l’existència de l’obra del poeta i dramaturg valencià Gaspar Aguilar Fiestas que la insigne ciudad de Valencia ha hecho por la beatificación del santo fray Luis Bertrén, junto con la comedia que se representó de su vida y de su muerte (1608)31. El textcomençaambaquestesparaules–a lesqualselssegueix una supplicatio en llatí en relació al fet:

A23juniosepidiólabeatificacióndelpadrefr.LuisBertránalPapa en consistorio secretoporparte del reyFilipo 3º y de laciudaddeValencia[...][fulls255i256].

L’últim exemple que hi transcrivim dels textos d’aquesta tendència memorialística gira al voltant de l’expulsió dels moriscos a les nostres terres (1609-1610). L’execució del decretdeFelipIIIvasuposar lapèrduad’un terçde la29 Respecte de Martín de Azpilcueta, vegeu aRiGita y lasa, m. (1998): El doctor navarro don Martín de Azpilcueta y sus obras : estudio histórico crítico, Analecta Editorial, Pamplona; i ReCondo, J.m. (1987): El Doctor navarro don Martín de Azpilcueta, Fondo de Publicaciones del Gobierno de Navarra, Pamplona.30 Sobre Lluís Bertran i la llengua, vegeu (PitaRCh, 2001: 249-250).31 Vegeu, aGuilaR, G. (1608): Fiestas que la insigne ciudad de Valencia ha hecho por la beatificación del santo fray Luis Bertrén, junto con la comedia que se representó de su vida y de su muerte, València, Pere Patrici Mei. [Biblioteca Universtària de València, Y-18/31].

53

població valenciana i, consegüentment, la irrupció d’una crisieconòmicaruïnosaperal’anticRegnedeValència32.

Echó de España el rey don Felipe tercero casado con doñaMargarita de Austria en el año 1609 a 1610 los moriscos de toda España y los llevó aBerberia el día de SanFrancisco. Salió elprimerlugardeValenciaBechí,juntoaNulesyOnda[full213]

33.Entre els textos de tendència memorialística del manuscrit trobem alguns que en algun sentit han commogut o atret l’atenció de l’autor. Hi destaquem la secció «De monstris etprogigys»[fulls195i203].Acíl’autorelaboraunllistatde casos naturals insòlits i referits sobretot a naixements d’éssers humans o animals ocorreguts a diferents llocs de l’Europa al llarg de la «història recent»:

Un niño que tenia en el vientre una cabeça, en Alemanya; Un niño con una cabeça, quatro braços, quatro pies. 1529 a 9 de genero en Alemanya; Un lechón con dos cuerpos y una cabeça, 1572 enLorena;EnValencia año 1584 unamujer fecunda vaparir14fillsyelreylemandódarciertosdinerosyhabíaparido10, años atrás [full203].

Aquesta mena de catalogacions monstruoses devien ser bastant comunes a l’època. En aquest sentit, a Coses evengudes en la ciutat e regne de València (1589-1628)34, de Pere Joan Porcar (1560-1629), el capellà relata fets extraordinaris de naturalesa similar als que veiem a Es de coses predicables y altres no son de mercaderia, com ara: «Mostro enl’Ospital»;«Mònstruo,ungat»;«Mònstruo»;«Soterratlomònstruo»(escartí, 1998: 199-211).

g) Textos útils per a l’ensenyament. Ací incloem tot un seguit de tipologies textuals, com ara: llistes, refranys, apunts, explicacions, comentaris varis i anotacions residuals relacionades, potser, amb la docència. Consegüentment eltextdelnostreestudi:«Cañaútil.Losprofitsdelacaña»[fulls 84-86], escrit en català i del qual en parlarem en

32 aRdit i luCas, m. (2009): «L’expulsió dels moriscos als Països Catalans: ideologia i història», dins Catalan Historical Review, 2, IEC, Barcelona, pp. 191-201. Per efectuar una aproximació distesa, llegiu el relat històric de miRa, J.F. (2009): Vida i final dels moriscos valencians, Bromera, València. 33 Vegeu figura 13 dels Annexos Gràfics.34 Sobre l’obra de Pere Joan Porcar, vegeu GaRCia-oliVeR, F. (1983): Dietari, 1589-1628 (Antologia). Alfons el Magnànim, València.

54

detall més endavant.

Enllà d’aquest, hi localitzem un bon grapat de llistes. Es presenten, però, poc elaborades. Açò ens permet conjecturar novament sobre la naturalesa privada dels textosiadduirqueestractad’unamenad’apunts–potserdels diferents episodis de formació- o recordatoris personals. En qualsevol cas, tòpics que l’autor ha estimat incloure en el manuscrit tal vegada pensant en l’exercici docent. Explicitarem les següents relacions de manera il·lustrativa: «Autores que fueron antes que viniese Cristo al mundo», on hi figuren astrònoms i matemàtics del’èpocaclàssica[full16]35;«Entonacionesportonos»[full55];«Tratadodevariosgénerosdecoronasdesuprincipio,materia,aquiénsedaban»[full94];«Nombresdecolores»[full108];ola«Tabladelosnombresdeplantas,animalesy lugares que se hallan en el Libro de los Cantares, hecha en1603»,queestàamigfer[fulls320-338].

Altra de les llistes és la «Disposición de las clases de letras humanas hecha según la división de la república romana en Çaragoça, el 1604» [fulls 63-65]. L’autor explica lesdisposicions i els continguts de les classes d’aquest sistema de formació intel·lectual. Així, escriu: «clase de retórica», «clase de mayores», «clase de medianos»,«clasedemenores»i«clasedemínimos».Comhompotconstatar a partir de les anotacions realitzades per la mà, en la classe de «retórica» s’estudiava aCiceró; en la de«mayores»,laprosòdiadeVirgilioHoracientred’altres;en la de «medianos», la sintaxi a partir de textos deTerenci iCiceró; en lade «menores», elsverbs, regles ideclinacions a partir de textos del valenciàLluísVives;i en la de «mínimos», les parts de l’oració.De tot açòdeduïm l’interés del nostre autor pels més diversos camps del saber.

Pel que fa als refranys, la majoria d’aquests són de contingut espiritual, moral i alguns palesament misògins, com ara: «De Dios nos viene el bien / de las abejas la miel/delmarlasal/delasmugereselmal»[full259];

35 Vegeu figura 14 dels Annexos Gràfics.

55

«La mujer hermosa fuego de amores; Purgatorio de bolsa inferno de hombres» [full 264]; o bé «Hermosa rica yprincipalyaminomeladan,trampaay...»[full359].

2.5. autoria i datació

A partir de l’anàlisi general dels continguts d’És de coses predicables y altres no són de mercaderia podem arribar, en relació a l’autoria i la datació del document, a les següents conclusions.

En primer lloc, ens trobem davant d’un volum manuscrit de caràcter privat amb textos aspectualment religiosos pensats per a la predicació, la qual cosa el vincula al món eclesiàstic i, en concret, la predicació. Aquests es presenten indexats alfabèticament. Tanmateix hi apareixen diverses tipologies textuals extrasacramentals (testimonis memorialístics, llistes, etc.) disposades sense seguir un ordredefinit i amb relativadescurança cal·ligràfica.Enocasions, recorda el quadern d’un aprenent.

Pel que fa a l’autoria del document hem d’ésser cauts. Ja en la introducció el Dr. Andreu Beltran apunta lúcidament capalahipòtesidePedroVilar,del’OrdedePredicadors.Ara bé, sense menystenir llur observació és impossible vincular-la unívocament a autor concret. La privacitat i la finalitat del document feia l’explicitació innecessària.Endemés,enocasionslacal·ligrafiaescaracteritzaperladescurança, la qual cosa fa considerar que la possibilitat de l’existència de diverses mans siga raonable. A pesar d’això, en la redacció dels textos de major rellevància –incloses les redaccions en llengua catalana- n’hipredomina palesament una. En aquest sentit, podem atribuir l’autoria de la pràctica totalitat del document a un sol autor.

En el full 22 del manuscrit i enmig de provatures diverses sensecappropòsitsignificatiu,hompotllegir:«Castellóyplumaquadern.ConfradedeCastelló[...]JuanBuixadell

56

JuanBuixadell»36. Aquest fet podria apuntar cap una altra hipòtesi d’autoria, si bé no resolutiva perquè no podem asseverar que es tracte de la mateixa mà. A més, el fet que no se sàpiga res d’aquest confrare impossibilita establir el nexe d’unió amb el document.

En tot cas ens referim a una persona idiomàticament catalana. Per arribar a aquesta conclusió ens fonamentem en el fet que, bé que siga de manera catafòrica37, els textos escrits en aquesta llengua mostren trets lingüístics propis dels parlars nord-occidentals, en concret circumscrits de ben segur al tortosí. La presència de característiques valencianes pot ser atribuïda a una mena de sincretisme individual.

Per altra banda, sense que siga vinculant, els topònims més recurrents que apareixen al llarg del quadern són de zones catalanoparlants, com ara: Escala Dei, Tortosa, Ulldecona,Morella,Traiguera,Castelló,Vila-real,Nules,Onda,BetxíiValència.Noexcloemlapossibilitatqueeltext haja arribat de manera fortuïta a les dependències de lavila,peròfinsitotpodemhipotetitzarsobreelfetquel’autor visqués durant un breu període de temps a Castelló afinals del primerdecenni del segleXVII.Açòpodriaexplicarqueeldocumenthajaromàsacífinsl’actualitat.

Era un home del seu temps que coneixia les personalitats religioses –potser fins i tot els cercles més propers alPontífex, com ha apuntat anteriorment el professor Beltran- i les obres dels intel·lectuals d’aleshores. Per altra banda, estava familiaritzat amb el món acadèmic i, seguint les redaccions del manuscrit, devia conéixer Ciceró,Horaci,TerenciiLluísVives,entred’altres.Llur

36 Vegeu figura 15 dels Annexos Gràfics. Forma derivativa de Boixadell –sinònim de boix. Actualment perviu com a topònim al Vallès però no com antropònim. Ha arribat a adoptar diverses formes: Boxadell, Buixadell i Buxadell, entre d’altres. Com antropònim és un llinatge vinculat a Barcelona i Mallorca [DCVB], però no a les nostres terres. De fet, els registres de l’època tan sols esmenten un mercader procedent de Rocabiol, Regne de Fransa, anomenat Antoni Buxadell (1635), emperò no és el nostre enigmàtic personatge ni per cronologia ni per ofici. Vegeu, sanChez adell, J. (1976): «La inmigración en Castellón de la Plana durante los siglos XV, XVI y XVII», dins Cuadernos de Geografia, Universidad de Valencia,19, pp. 67-100.37 Vegeu l’Estudi Lingüístic d’aquesta investigació.

57

formació aplegava diversos camps del coneixement, des delahistòriailapoesia–sibéreligiosailaudatòria-finslamatemàtica i la botànica. Era una persona culturitzada que escrivia tota mena de textos en llatí i en castellà usualment idemanerafluïda,comeracostumal’època.Tanmateixel seu domini del català no era desvirtuat, la qual cosa evidencia la connexió existent amb la tradició pròpia.

Per la formació acadèmica i preocupacions intel·lectives, així com per l’interés que palesen els textos respecte de la predicacióilafixacióenil·lustresdel’ordedelsDominics-com el valencià Lluís Bertran o Pedro de Herrera- ens duu a barallar la possibilitat que es tractara d’un confrare dominicà38.

A partir dels textos del manuscrit podem adduir que l’autor es trobava a Roma el 1586, just quan mor el doctor Martín de Azpilcueta, on potser també es trobava el 1589 quan va anotar «Lo que pide el Papa quando bendice los AgnusDei».ProbablementelpodemsituaraSalamancael 1593, on transcrigué els textos de Pedro Herrera. A Saragossa el 1603, el 1604 i el 1606 en un període de formació en què s’interessà per la «Disposición de las clases de letras humanas hecha según la división de la repúblicaromana».El1603tambéestrobàaScalaDei,on va tindre alguna mena de negoci amb Antoni Miravet de Riudoms, Nofre Noguer de Tortosa i Lluís Pasqual deVilafrancadelPanadés[full368v],idelsqualsresnose sap. En eixe període tanmateix es pot relacionar amb nomscomGeroniVilar,CosmeSegarra,CosmeFontoLlorensSegarradelaviladeVilaroig,delsqualsvacobraruns diners39.Gràcies al text «Dispensa en los beneficis

38 En aquest sentit, l’autor escriu: «In laudem divi petri. En Çaragoça a 29 de junio 1606 el fr. Jerónimo [...] de la orden del Santo Domingo mi padre en San Pedro» [full 344-344v].39 Si bé tampoc disposem d’informació sobre aquesta relació de noms, sí que hem trobat un Cosme Font, pescador de Tarragona: «Segons un capbreu del 1591, Cosme Font, Joan Abad, Pau Tellol, i Cristòfor Socies, tots pescadors, capbrevaren respectivament 2 jornals de terra campa, 2 jornals de vinya, una vinya de 10 homes de cavadura, -1/2 jornal, aprox.- i una vinya de 20 homes de cavadura -1 jornal, aprox». Vegeu, ReCasens, J.m. (1997): «Notícies sobre la pesca i els pescadors de Tarragona. Segles XVI i XVII», dins Quaderns d’història tarraconense XV, p. 94.[http://www.raco.cat/index.php/QHT/article/view/94598/164460]

58

presbiterals», el podem localitzar el 1604 aTortosa i el1607 tal vegada a Barcelona, on va elaborar el resum de «Còmputo per la mà» del matemàtic Sebastià Vilagut.Finalment el trobem el 25 d’agost de 1610 i el 1611 aTraiguera,onfareferènciaaMelchiorFebrer,doctorenTeologia40.

Per últim, resulta impossible determinar amb exactitud les dates d’inici i d’acabament del manuscrit És de coses predicables y altres no són de mercaderia. A pesar d’això podem establir que -com a mínim- va ser escrit en un període unívoc comprés entre 1586 i 1611. Entenem que aquest marge podria ampliar-se en ambdós sentits temporals, però amb prou feines posterior a 1621 –any en quèmor el monarca de la Casa d’Àustria: un esdeveniment memorable que no haguera passat desapercebut per al nostre inconegut autor.

40 Difícilment es puga tractar del Melchor Febrer que va ajudar Cosme Gómez de Tejada de los Reyes en la confecció de Dos discursos del Mundo al reués y claro dessengañyo de su vanidad y locura, embustes y mentiras «en su libro de la Prosa prodigiosa; puesto y trabajado en verso heroyco por un Dor. Incógnito, su amigo [Melchor Febrer], en 4 de julio de 1645». Vegeu, aaVV (1984): Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Nacional, X, Ministerio de Cultura, Madrid, p. 207.http://www.bne.es/es/Catalogos/InventarioManuscritos/docs/invgenmss10x1x.pdf

59

3. SOBRE EL TEXT «CAÑA ÚTIL. LOSPROFITS DE LA CAÑA»

El document «Caña útil. Los profits de la caña» és untext manuscrit en català no absent de relativa inusualitat, ja que el període cronològic a què ens referim és profús en redaccions de caire juridicoadministratiu, religiós i, en menor mesura, literari. Però no es tracta de cap d’aquests casos, ni tan sols com a text de memòries. En aquest sentit pot considerar-se estrany i sorprenent des dels ulls de la contemporaneïtat.

De naturalesa instructiva -i sense cap intenció estètica- fa referència a 209 usos que hom pot donar a una canya. Com ja hem indicat adés es troba ubicat en els fulls 84-86 del quadern És de coses predicables y altres no són de mercaderia, i en concret s’inclou dins de la secció corresponent a la lletra C de la indexació elaborada per l’autor. En conseqüència, la seua ubicació en el llibre obeeix a un criteri alfabètic.

Les instruccions reservades als empraments del vegetal, però, no segueixen cap patró d’ordenació temàtica o agrupació específica.Es caracteritzen per unamodestacorrecció cal·ligràfica i en ocasions s’hi aprecienrepeticions i vacil·lacions, la qual cosa connota certa dosi d’improvisació a l’hora d’elaborar el text. En tot cas, aquestsfetsnorestenmèritalagenuïtatgràfica,fonètica,morfosintàctica i lèxica respecte de la tradició catalana, que en cap cas es presenta desvirtuada.

Què podia moure a un eclesiàstic del Barroc a elaborar una llista d’aquestes característiques? La resposta és oberta. Atenint-nos als diversos continguts del quadern, podem deduir que el nostre autor devia ésser una persona atenta, curiosa, observadora, àvida de sabers i, de certa manera, afanyosa en les catalogacions. Aquest recull potser es concebira per a ésser útil en l’exercici docent, com ja hem deixat entreveure anteriorment. Ara bé, cap la possibilitat que els motius que dugueren a redactar-lo foren més prosaics: senzillament una voluntat expressa de l’autor d’inventariar o enregistrar els diferents usos de

60

la canya amb un propòsit elementalment pràctic. En tot cas,podemconvindreque «Cañaútil.Losprofitsde lacaña»noésunescritdemercaderia–pertantesdevéprivat,personal- i tal vegada eixa siga la raó per la qual va ser escrit en català.

3.1. norMes d’edició i ÚltiMes consideracions

Pel que fa a la transcripció hem intentat ésser fidelsal text original. No obstant això, ens hem guiat pels criteris adoptats de manera habitual en aquestes edicions divulgatives (Martí, 1991; colón, 2005), basades fonamentalment en les normes de la col·lecció Els Nostres Clàssics. Les línies generals, doncs, han estat centrades en la regularització de les majúscules, dels signes de puntuació, d’accentuació i dièresi, i de guionets d’acord a la llengua actual. Per concloure cal dir que l’elisió de vocals les hem representades amb un punt volat i aquelles paraules que pertanyen obertament a altres llengües les hem marcades en cursiva. Per la resta, hem estat deferents alesparticularitatsgràfiques,morfològiques,sintàctiquesilèxiques del text original, si bé en ocasions hem considerat adient fer observacions a peu de pàgina.

Per concloure, aclarirem de manera prèvia que al llarg del text ens hem trobat amb un seguit d’usos els quals hem transcrit però als quals no els hem pogut atribuir unasignificacióclara.Entotmomenthemcontrastatelsmotsamblesdiferentsfontslexicogràfiquesdequèhemdisposat41 -principalment el Diccionari Català-Valencià-Baleard’Alcover-Moll[dcVB]-iambelpropisentitd’allòque s’hi ha pogut arribar a dir. I en alguns casos la cerca ha estat fructuosa. L’aproximació, però, puntualment no n’ha sigut. Reconeixem, d’antuvi, les possibles imprecisions de transcripció, ja que molts vocables sovint freguen la inintel·ligibilitat i ens hem guiat, consegüentment, per una intuïció deductiva. Respecte d’aquests casos hem

41 En l’apartat de Bibliografia del present estudi, vegeu Fonts Lexicogràfiques Consultades.

61

considerat un exercici d’honestedat acadèmica explicitar a peudepàginaelsusosquese’nshanpresentatconflictius.El receptor se’n farà ressò.

62

3.2. transcriPció «CAÑAÚTIL.LOSPROFITSDELACAÑA»

Full84delmanuscritoriginal

63

1. per fer arnes d’abelles:2. per a plegar orelletes:3. per a plegar neules de sucre:4. per a cruar la telerada:5. per als colls de la telerada:6. per a aspi:7. per a cañisos de cuchs:8. per a fer rosiñols:9. peraflautes:10. peraroder[...]42:11. per a pintes de texir:12. per a penjar lo cresol:13. per a hora43per a blat:14. per a collar lo teler empesant:15. per a penjar mangranes:16. per a sarjar seda debanant:17. per a posar plomes d’escriure:18. per a portar soldó per a podar:19.peratorndesedafilant:20. per a enramar l’eglésia:21. per a canastes:22. per a verga a les bèsties:23. per a llanternes:24. per a cames trencades:25. per al coll de bèsties dolentes:26. per a llengüetes als ministrils:27. per a cantiplora:28. per a fer fonts:29. per a orguins:30. per a traure vi de la bóta:31. per a tenir les cartes de l’encant:32. per als suros no·s velquen:33. per a dosell44:34. per a cubertes:35. per a avanos45ventalls:36. per a bordó:37. per a portar beure y menjar:38. per a canons al texidor:39. per als tapins:40. per a canó de polls de guits:

42 Locució il·legible. 43 No es llig amb claredat. Potser fa referència a ora (vorera, vora). 44 No es llig amb claredat. No apareix al DCVB. 45 Paraula registrada, no documentada, que avança data del DCVB.

64

Full84vdelmanuscritoriginal

65

41. per a barra de roba:42. per a tirar piñols bufant:43. per a didal de segador:44. per a escopeta:45. per a tinter:46. per a pebre: sal:47. per a càrregues de pólvora:48. per a candeles de la via:49. per a agulles d’espardeña:50. per a agulles de taleques:51. per a odre d’oli:52. peraunflarodres:53. per a canó d’ambut:54. per a anses de carabaça:55. per a orinar, qui va a cavall:56. per a brocal de carabaça:57. peraventredefilosa:58. perafilosa:59. per a serpetes dels porrats:60. per a banastes:61. per a bufar al foch:62. per a guitarra:63. per a talles:64. per a obrir lo arrés mort:65. per a parlar a les dones:66. per a plegar cabeços:67. per a portar ciris:68. per a pescar:69. per a llantier:70. per a señalador de pa:71. per al nom del tint:72. per a estalvi de candela:73. per a fer risa:74. per a cullir peres:75. per a mesclar la cendra:76. per a estraginador46:77. per a mànechs de granera:78. per a ballestes als cichs:79. per a graelles als chics:80. perabanderetaque[...]47:81. peragovernde[...]48:82. per a lligar les claus: 83. per a llit a dormir: 84. per a caxetes:85. per a petral de dones:86. per al cabés estiga hert:87. peraflautadesanador:

46 No es llig amb claredat. No apareix al DCVB. 47 Mot il·legible. 48 Mot il·legible.

66

Full85delmanuscritoriginal

67

88. per a cañisada d’hort:89. per a guarnició de clavellina:90. per a guarnició de jasmí:91. per a bandereta:92. per a netejar lo fanch:93. per a cantons de gàbia:94. per als canteres:95. per a brillar:96. per a espases als chichs:97. per a cavall dels chics:98. per a fer creus:99. per a demanador:100. per a esquichador:101. per a segrestar heretats:102. per a deshonrar a algú:103. per a pes de balances:104. per a un cañís a purgar terra:105. per a mesura d’oli; tinta:106.peraposarunbuñolofiga:107. per a salpasser:108.perafilatsdecaçadors:109. per a agullada:110. per a cortinatges:111. per a duell de coci:112. per a culleretes:113. per a affollar nins:114. per a portar mustela:115. per a la creu del molí d’oli:116. per al molí de farina:117. per a forardar la pasta de l’oli:118. per a matar rates-penades:119. per a matar falsilles:120. per a tenir lo musol:121. per a buñols:122. per a ploma d’escriure:123. per a traure arañes del forat:124. per a portar pomades:125. per a fer ximeneas:126. per a farons de processó:127. per a la mola picada:128. per fer fugir los moxons:129. per a ganivets tallar ceba:130. per a regla:131. per a alna:

68

Full85vdelmanuscritoriginal

69

132. per a breços de chics:133. per a plegar drap:134. per a punchó de gaspachos:135. per a estaca:136. per a tornell:137. per a escobrar l’orellera:138. per a tenir les culleres:138(b). per a tenir la taça49:139. per a cohets corredors:140. per a registrar los llibres:141. per a tallar paper:142. per a molinet d’aygua:143. per a obrir lo cabés:144.peramenejarlo[...]50:145. per a fondre plom:146. per a tenir argentium:147. per a obrir portes:148. per a debanadores:149. per a plegar merda de gosos:150.peraflexells51:151. per a fer rexes:152. per a ordidor:153. per a estant d’andana:154. per a cubrir lo carro:155. per a reclam de francolí:156. per a portalada de cañes:157. per a tenir gallines, lo pollera:158. per a penjar llenguanises:159. per a canó de farsir:160.peraunflarloarrésmort:161. per a chirimia:162. per a entalamar parets:163. per a rostir peix:164. per a tallar pa:165. per a menejar liquors:166. per a estendre llansols a la tenda:167. per a palustre d’apotecari:168.perapararalafiraçabates:169. per a tener les cerdes del çabater:170. per a mondadientes:171. per als parrals:172.peratenallesels[...]52:173. per a medir quant vi té la bóta: 174. per a escarvar lo foch:

49 L’entrada núm. 138 apareix repetida a l’original.50 Mot il·legible.51 No apareix al DCVB.52 Mot il·legible.

70

Full86delmanuscritoriginal

71

175. per a portar sal:176. per a guardar la cara:177. per a caps de pintes:178. pe’solera que·s posa en lo plegador:179.peraaclaradoradelsfils:180. per a broca:181. per a carabaces y cogombres:182. per al campanar del texidor:183.peracanótornafil:184. per a carret de chichs:185. per a mollera de pua:186. per al tiracartes:187. per a jugar canyes:188. per a ganchet de pasar pua:189. per a batre garrofes:190. per a canaletes de fonts:191. per a arch de sombreret:192. per a ramellets:193. per a sarabatana als sorts:194. per a portar alades:195. per a tenir cuchs per a pescar:196. per a tenir clavells en l’aygua:197. per a rebolto d’algeps:198. per a mànech de ventall:199. per a rasero de mesura:200. per a corda de campana:201. per a posar-hi molt canonets y beure:202. per a candeles cantant lo miserere:203. per a posar candeles y encendre’ls:204. per a la creu de les tres candeles de l’exaltet:205. per a tenalles per a prendre brases del foch:206. per a cubertes y taulades:207. per al coll a les bèsties dolentes:208. per a parar rateres:209. per a parar cortinajes de llit:

72

4.ESTUDI LINGÜÍSTIC

4.1. ANÀLISI GRAFICOFONÈTICA53

VOCALISME

-Vocals a, e àtones.Lareglageneralésladistinciógràficad’aquestes dues vocals, conseqüència de la diferenciació que existeix en català occidental entre els fonemes /a/ i /e/ en posició àtona: enramar (20), encant (31), escopeta (44), espases (96), estaca (135), encendre’ls (203). En altres paraules, no hi ha neutralització, la qual cosa exclou la possibilitat de circumscriure el text al català oriental. Endemés es produeix sistemàticament l’obertura de /e/ en /a/ en síl·laba inicial seguida de sibilant o nasal, usual en molts parlars occidentals: ambut (53), llansols (166). Per últim convé fer notar que hi ha alguna elisió, com era usual a les redaccions de l’època: per als suros no·s velquen (32).-Vocals o, u àtones. No hi ha tancament sistemàtic de /o/ en /u/, com ocorre en els dialectes orientals, únicament en els casos habituals dels parlars occidentals a causa de la presència de consonants velars inicials: cubertes (34), cullir (74).-Vocals e, i àtones. Notem, si escau, la forma chirimia, en aquestcasperinfluènciapalatal(164).

CONSONANTISME

Grafiescorresponentsalsfonemeslabials

-Bilabial oclusiva sorda /p/ i bilabial oclusiva sonora /b/ (i aproximant [ß]). Grafies p i b. Hi ha coincidència sistemàtica amb la llengua moderna i amb l’evolució natural dels mots: drap (133), caps (177), buñol (106), ceba (129).-Labiodental fricativa sorda /f/. Grafia f. D’acord a la

53  D’antuvi ens detindrem únicament en aquells aspectes significatius, ja que hi ha casos que no presenten controvèrsia, com ara el vocalisme tònic o els fonemes vibrants (/r/ i /ɾ/). En tot cas respecte d’aquests darrers puntualitzarem que no emmudeixen en posició final, com ocorre usualment en els parlars nord-occidentals.

73

tradició medieval duplica en posició intervocàlica: affollar (113); filosa (58), farons (126).-Labiodental fricativa sonora /v/. Grafia v.Malgratla confusió usual entre /b/ i /v/ en alguns indrets del domini lingüístic, s’hi diferencien correctament i per tant esmantéfidelalatradicióortogràfica:verga (22), debanant (16), bèsties (22), vi (30), cubertes (34), cavall (55), govern (81), ganivets (129), escarvar (174). Però, reboltó (197).

Grafiescorresponentsalsfonemesdentals

-Dental oclusiva sorda /t/. Grafia t, d’acord a la tradició: telerada (4), llanternes (23), encant (31).-Dental oclusiva sonora /d/ (i aproximant [ð]). Grafia d, d’acord a la tradició: odre (51), dones (85), foradar (117). Cal remarcar que no hi ha caiguda de d intervocàlica, tret habitual en gran part del domini lingüístic valencià: demanador (99), esquichador (100), caçadors (108) pomades (124), picada (127).

Grafiescorresponentsalsfonemesalveolars

-Alveolar fricativa sorda /s/. a) grafia s; en posició inicial: seda (19), suros (32); en posició interior en contacte amb consonant: ministrils (26), mesclar (75), pasta (117), anses (54), llansols (166); en posició intervocàlica, en lloc de ss: cañisos (7), cañisada (88), musol (120), gosos (149); b) dígraf ss intervocàlic: salpasser (107), processó (126); c) grafies c i ç: ciris (67), cabeços (66), caçadors (108), coci (111) ceba (129), taça (138b), çabates (168), moltes vegades en lloc de ss.-Alveolar fricativa sonora /z/. a) grafia s intervocàlica: cresol (12), espases (96), mesura (105), posar (203); b) grafia z: no n’hi ha.

Grafiescorresponentsalsfonemespalatals

-Prepalatal fricativa sorda /ʃ/. Tan sols cal remarcar que en posició intervocàlica es representa sistemàticament amb x, que era la usada en la llengua antiga en aquesta posició: texir (11), texidor (38), caxetes (84), moxons (128), flexells (150), rexes (151).

74

-Prepalatal africada sorda /ʧ/. En posició inicial i en posició interior de mot hom empra regularment la ch castellana: chics (79), esquichador (100), chirimia (161)... En aquest sentit, també l’és, i notem signes d’africació d’acord a la parla occidental, en casos postconsonàntics com els següents: punchó (134), ganchet (188).-Prepalatal fricativa sonora /ʒ/ i prepalatal africada sonora /ʤ/. Interpretem que l’autor les distingia resolutivament –almenys en escriure-les, ja que tret d’algun cas es manté la distribució clara entre ambdues: tg/tj i g/j, d’acord a la tradició lingüística: penjar (12), sarjar (16), menjar (37), netejar (92), cortinatges (110), fugir (128), registrar (140), algeps (197). Però, cortinaje (209), probablement per influència castellana. Paga la pena remarcar l’absènciad’apitxament palatal en aquests casos.-Palatal lateral sonora /ʎ/. És representada en tots els casos per ll: abelles (1), orelletes (2), llengüetes (26), ventalls (35), llit (83), coll (207)...-Palatal nasal sonora /ɲ/.Lagrafiahabitualés ñ, per lainfluènciacastellanaal’època.Tanmateixs’hilocalitzacanyes (187), d’acord a la tradició catalana medieval.

Grafiescorresponentsalsfonemesvelars

-Velar oclusiva sorda /k/. a) dígraf qu: d’acord a la tradició, davant e, i: velquen (32), qui (55), esquichador (100), que (178); b) grafies qu ([kw] + vocal): hi apareix residualment: quant (173), liquors (185); c) grafia c: davant a, o, u i davant consonant líquida (l, r): sucre (3), cuchs (7), canastes (21), coll (25), cab (86), cara (176), corda (200).-Velar oclusiva sonora /g/ (i aproximant [ɣ]). a) dígraf gu: d’acord a la tradició, davant e, i: orguins (29), càrregues (47); b) grafies gu ([gw] + vocal). Segons l’etimologia del mot i d’acord amb la tradició gràfica catalana: llengüetes (26), guarnició (90), llenguanises (158), guardar (176).-Arxifonema consonàntic velar oclusiu /K/. Grafia ch: en tancament de mot (i seguit de s en plurals). En aquesta posició l’arxifonema resultat de la neutralització de /k/ i /g/ és representat sistemàticament per la grafia ch, d’acord a la tradició medieval: foch (61), fanch (92), mànechs (77), chichs (96), cuchs (195), arch (191).

75

Altres aspectes a considerar

-Grafia h. Generalment s’usa d’acord a l’etimologia i la llengua moderna: hort (88), heretats (101), deshonrar (102), posar-hi (201)...Però, hert (86), cohets (139). D’altra banda, pagalapenafernotarquelagrafiah no apareix al text per a remarcar hiatus ni tampoc junt a una u consonàntica, usual a l’època.-Grafia y. El més significatiu a dir és que apareixsistemàticament com a conjunció copulativa, com ara beure y menjar (37), carabaces y cogombres (181), canonets y beure (201), candeles y encendre’ls (203), cubertes y taulades (206). Enuncasfiguraendiftongperrepresentarlasemivocalo aproximant [j]: aygua (142, 196); També es troba en el dígraf genuí ny per a representar /ɲ/: canyes (187).-Grups sonants (-mp, -nt, -lt, -rt). Mantenimentsistemàtic de grups sonants oclusius sords en posició finaldemot: filant (19), fonts (28), encant (31), bufant (42), hort (88), quant (173).

4.2. ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA

A causa de la naturalesa instructiva i breu extensió de «Cañaútil.Losprofitsdelacaña»,nopodemferexcessiuscomentaris sobre la morfosintaxi. De fet, notem l’absència de força elements gramaticals, com ara demostratius o possessius; i d’altres apareixen una sola vegada i per tant no els considerarem en la present aproximació54. A pesard’això,podemafirmarqueeltextéssuficientmentsignificatiuperquèhoms’adonequelagenuïtatlingüísticade l’autor no està desvirtuada. Analitzem-ne, en tot cas, alguns aspectes de rellevància.

-Articles. En tots els casos s’usa la forma masculina del català medieval lo: lo cresol (12), lo arnés (64), lo franch (92), lo foch (174), los moxons (128), lo cabés (143), lo carro (154), lo pollera (157). En aquest sentit, però, els articles contrauen amb preposició: al foch (61), dels chics (95), als chics (96).

54 A tall d’exemple: algú (102), indefinit; i tres (204), numeral cardinal.

76

-Pronoms febles. La seua presència és residual. Al llarg del text únicament en trobem de tres: per als suros no·s velquen(32)(úsdelpronomesambvalorreflexiu), per posar-hi molts canonets y beure (201) (ús del pronom hi amb valor circumstancial de lloc) i per posar candeles y encendre’ls (203) (ús del pronom els amb valor de complement directe).

-Pronoms relatius.Hifigurenresidualmentenunparellde casos: qui, referit a persona: per a orinar qui va a cavall (55); i que, com a nexe completiu: pe’solera que·s posa en lo plegador (178).

-Verbs. En tractar-se d’un text instructiu, pràcticament totes les entrades contenen formes d’infinitiu. De fet,els únics casos en què apareixen verbs conjugats són els següents: per als suros no·s velquen (32); per al cabés que estiga hert (86); per a medir quant vi té la bóta (173); pe’solera que·s posa en lo plegador (178); i per a orinar qui va a cavall (55)

Pel que fa a les formes no personals, n’hi localitzem: a) infinitius:ússistemàticdelesformesinfinitives.Aquestessempre són fidels a les formes genuïnes de la llengua,sense presència de castellanització: tenir (30), traure (31), pescar (68), tener (169), netejar (92), affollar (113), fondre (145), batre (189); b) gerundis:d´ús reduït, semprecoincideixenamb la llengua actual: debanant (16), empesant (14), filant (19), bufant (42), cantant (202); i c) participis: hi apareixen esporàdicament i sempre habilitats, ja siga en funció nominal com adjectival. Cal apuntar que es presenten d’acord a la llengua moderna: trencades (24), mort (64), heretats (101), filats (108), agullada (109), picada (127).

-Adverbis. La seua presència és anecdòtica i més aviat hem de parlar de locucions adverbials: per a orinar qui va a cavall (55), de manera. Paga la pena afegir-hi alguns usos en què hi ha funcions amb valor adverbial de lloc: per a traure vi de la bóta (30), per a estendre llansols a la tenda (166), per a tenir clavells en l’aygua (196).

-Preposicions.Tansolsn’hifigurend’àtones: a, de, en i per. Notem, en tot cas, l’absència de les variants ab i am.

77

No s’hi troben, d’altra banda, locucions prepositives més enllà de per a. Comptat i debatut, l’aplec prepositiu sobre el qual cal fer algunes observacions és per a:

-Per a hi apareix de manera absoluta d’acord al propòsit del text. De fet, la introducció de tots els usos comença amb aquest aplec. Però, per fer arnés d’abelles (1).-Per a indica instrument, mitjà o finalitat. Es presentadavant d’elements nominals: per a flautes (9), per a llanternes (23), per a bandereta (91), per a buñols (121), per a regla (130); i usualmentdavantd’infinitu,coméshabitualenelsparlarsoccidentals: per a plegar orelletes (2), per a penjar lo cresol (12), per a portar beure y menjar (37), per a cullir peres (74), per a deshonrar a algú (102), per a tallar paper (141), per a medir quan vi té la bóta (173).-Trobem alguns casos amb absència prepositiva: per a verga [...] a les bèsties (22), per a espases [...] als chichs (96).

-Conjuncions. Cal remarcar la presència sistemàtica de y copulativa: per a carabaces y cogombres (181), per a posar-hi canonets y beure (201), per a posar candeles y encendre’ls (203), per a cubertes y taulades (206). Per altra part, la conjunció e -queeral’habitualal’EdatMedieval-nohiapareixencapmoment.

4.3. ANÀLISI LÈXICA

Com ja hem indicat en la introducció de l’estudi, «Caña útil. Los profits de la caña» té consubstancialmentinterésetnogràfic,peròtambélexicogràfic.Elvocabularique recull se circumscriu a diferents camps semàntics (gastronomia, agricultura, música o tecnologia, entre d’altres), la qual cosa permet conéixer l’ús reservat del vegetal per a satisfer els més variats requeriments de la quotidianitat d’aleshores.

Aquest emprament ve definit, d’una banda, perl’aprofitament de la canya pròpiament dita com aestri; i d’altra, com a material manipulat per a crear els més diversos utensilis o ser-ne accessori indefugible.

78

Evidentment,l’interésetnogràficitecnològicdeltextrauen el fet que actualment molts d’eixos usos han deixat de tenir sentit perquè bé s’associen a necessitats que han desaparegut,obéhansubstituïtlacanya–llavorsmatèriaprimera de summa importància- per altres materials més recents i optimitzats. A pesar de tot açò, actualment encara s’utilitza la canya en molts àmbits55.

Per altra part, des d’un punt de vista estrictament lingüístic, el document permet hipotetitzar sobre la procedència de l’autor a partir de l’anàlisi diatòpica del lèxic. D’antuvi, cal dir que hi ha presència de lèxic vinculat a zones nord-orientals, però ja hem comentat adés que el vocalisme àton del document no és propi d’eixos parlars i a més la nominalitat és residual (p.e. nins (113), pirineus orientals [DCVB]). Hem de pensar, per tant, en clau occidental. En aquest sentit, el caràctervalenciàdel text és significatiu-cosa que ens podria fer pensar en les comarques castellonenques septentrionals, però hi ha indicis més o menys resolutius que ubiquen l’autor en l’àrea dels parlars tortosins, com ara: arnes (1), soldó (18), suro (32), taleques (50), duell (111), mollera (185), sorts (193), reboltó (197), entre molts altres.

Pel que fa a la presència de castellanismes lèxics cal dir que és testimonial: mondadientes (170), rasero (199). La puresa del text, consegüentment, és indicadora: l’autor sap diferenciar sense gaire vacil·lacions el català del castellà. D’altra banda els castellanismes gràfics, comhem dit adés, són puntuals però sistemàtics, residualment vacil·lants. És a dir, llevat de casos concrets, la cohesió gràficaquepresenta «Cañaútil.Losprofitsde la caña»atorga coherència iordre al text.Lesgrafies recurrentses redueixen a y, ch i ñ, d’acord al costum del període. Per últim cal apuntar que el text presenta residualment -més enllà d’estructures verbals en gerundi- un parell d’elements llatinitzants: els vocables argentium (146) (en el sentit pecuniari) i exaltet (204) (en el sentit litúrgic)56.55  Respecte del valor etnogràfic del vegetal, vegeu la secció «Les fructuositats de la canya: recull d’apunts etnogràfics» d’aquesta investigació.56 Per a la creu de les tres candeles de l’exaltet (204). Fa referència a la tradició del Dissabte de Glòria.  Segons  la marcada  per  la Catedral  de Girona:  «[…] Ben  aviat 

79

començaven  les  cerimònies  litúrgiques  de  la  diada. Amb  les  espurnes  de  la  pedra foguera s’encenia l’esca, la qual originava el foc nou que es beneïa, alhora que amb els grans d’encens que es posarien al Ciri pasqual, i els carbons. Amb el foc dels carbons beneïts s’encenia una candela que portava un escolanet, i amb ella s’encenia una de les tres candeles de la canya mentre es cantava: “Lumen Christi!... Deo Gratias” i a continuació es formava una petita processó que es dirigia vers l’altar major. En arribar al clos s’encenia la segona de les candeles, i en pujar els graons de l’altar, la tercera, cantant-se sempre “Lumen Christi!...”, però aixecant cada vegada més el to de veu». Vegeu http://www.pedresdegirona.com/separata_vetlla.htm.

80

cabés (86, 143)caçadors (108)cames (24)campana (200)campanar (182)canaletes (190)canastes (21)candela (72)candeles (48, 203, 204, 205)cañes (156)cañís (104)cañisada (88)cañisos (7)canó (159, 40, 53, 183)canonets (201)canons (38)canteres (94)cantiplora (27)cantons (93)canyes (187)caps (177)carabaça (54,56)carabaces (181)càrregues (47)carret (184)carro (154)cartes (31)cavall (55)caxetes (84)ceba (129)cendra (75)cera (176)cerdes (169)chichs (96, 184)chics (79, 97, 132)chirimia (161)cichs (78)ciris (67)claus (82)

4.4. INVENTARI DE NOMS

abelles (1)aclaradora (179)agullada (109)agulles (49, 50)alades (194)algeps (197)alna (131)ambut (53)andana (153)anses (54)apotecari (167)arañes (123)arch (191)argentium (146)arnes (1)arrés (64, 160)aspi (6)avanos (35)aygua (142, 196)balances (103)ballestes (78)banastes (60)bandereta (80, 91)barra (41)bèsties (22, 25, 207)beure (37)blat (13)bordó (36)bóta (30, 173)brases (205)breços (132)bres (144)broca (180)brocal (56)buñol (106)buñols (121)çabater (169)çabates (168)cabeços (66)

81

clavellina (89)clavells (196)coci (111)cogombres (181)cohets (139)coll (25, 207)collar (14)colls (5)corda (200)cortinajes (209)cortinatges (110)cresol (12)creu (115, 204)creus (98)cubertes (34, 206)cuchs (7, 195)culleretes (112, 138)debanadores (148)demanador (99)dones (65, 85)dosell (33)drap (133)duell (111)eglésia (20)encant (31)escopeta (44)espardeña (49)espases (96)esquichador (100)estaca (135)estalvi (72)exaltet (204)falsilles (119)fanch (92)farina (116)farons (126)fats (10)figa(106)filats(108)

filosa(57,58)fils(179)fira(168)flauta(87)flautes(9)flexells(150)foch (61, 174, 205)fonts (190)fonts (28)forat (123)francolí (155)gàbia (93)gallines (157)ganchet (188)ganivets (129)garrofes (189)gaspachos (134)gosos (149)govern (81)graelles (79)granera (77)guarnició (89, 90)guitarra (62)guits (40)heretats (101)hora (13)hort (88)jasmí (90)liquors (165)llansols (166)llanternes (23)llantier (69)llenguanises (158)llengüetes (26)llibres (140)llit (83, 209)mànech (198)mànechs (77)mangranes (15)

82

menjar (37)merda (149)mesura (105, 199)ministrils (26)miserere (203)mola (127)molí (115, 116)molinet (142)mollera (185)mondadientes (170)moxons (128)musol (120)mustela (114)neules (3)nins (113)nom (71)odres (52)oli (51, 105, 115, 117)ordidor (152)orellera (137)orelletes (2)orguins (29)pa (70, 164)palustre (167)paper (141)parets (162)parrals (171)pasta (117)pebre (46)peix (163)peres (74)pes (103)petral (85)piñols (42)pintes (11)pintes (177)plegador (178)plom (145)ploma (122)

plomes (17)pollera (157)polls (40)pólvora (47)pomades (124)porrats (59)portalada (156)portes (147)processó (126)pua (185, 188)punchó (134)ramellets (192)rasero (199)rateres (208)rates-penades (118)reboltó (197)reclam (155)regla (130)rexes (151)risa (73)roba (41)roder (10)rosiñols (8)sal (46, 175)salpasser (107)sanador (87)sarabatana (193)seda (16)segador (43)señalador (70)serpetes (59)soldó (18)solera (178)sombreret (192)sorts (193)sucre (3)suros (32)taça (138b)taleques (50)

83

talles (63)tapins (39)taulades (206)teler (14)telerada (4, 5)tenalles (172, 205)tenda (166)terra (104)texidor (38, 182)tint (71)tinta (105)tinter (45)tiracartes (186)torn (19)tornafil(183)tornell (136)ventall (198)ventalls (35)ventre (57)verga (22)vi (30, 173)via (48)vidal (43)ximeneas (125)

84

4.5. INVENTARI DE VERBS

affollar (113)batre (189)beure (201)brillar (95)bufar (61)collar (14)cruar (4)cubrir (154)cullir (74)deshonrar (102)dormir (83)encendre (203)enramar (20)entalamar (162)escarvar (174)escobrar (137)escriure (17, 122)estendre (166)farsir (159)fer (1, 8, 28, 73, 98, 125, 128, 151)fondre (145)foradar (117)fugir (128)guardar (176)jugar (187)lligar (82)matar (118, 119)medir (173)menejar (144, 165)mesclar (75)netejar (92)obrir (64, 143, 147)orinar (55)parar (168, 208, 209)parlar (65)pasar (188)penjar (12, 15, 158)pescar (68, 195)plegar (2, 3, 66, 133, 149)

podar (18)portar (18, 37, 67,114, 124, 175, 194)posar (17, 106, 201, 203)prendre (205)purgar (104)registrar (140)rostir (163)sarjar (16)segrestar (101)tallar (129, 141, 164)tener (169)tenir (31, 120, 138,138b, 146, 157, 195, 196)tirar (42)traure (30, 123)unflar(52,160)

85

4.6. CLASSIFICACIÓ

Lèxic vinculat al món animal

-Genèrics: bèsties (22, 207), arrés (64, 160), peix (163).-Mamífers: cavall (55, 97), mustela (114), rates-penades (118), moxons (128)57, gosos (149).-Aus: falsilles (119), musol (120), francolí (155), gallines (157).-Insectes: abelles (1), cuchs (7, 195), polls (40)58, arañes (123).-Altres mots vinculats: plomes (17), verga (22), gàbia (93), brillar (95)59, caçadors (108), ploma (122), reclam (155), pollera (157), rateres (208).

Lèxic vinculat al món de l’agricultura

-Noms diversos: soldó (18), suro (32)60, segador (43), hort (88), clavellina (89), jasmí (90), fanch (92), terra (104), orellera (137)61, parrals (171), ramellet (192), sorts (193)62, clavells (196).-Verbs vinculats: podar (18), enramar (20), cullir (74), batre (189).

Lèxic vinculat al món dels estris

-Recipients: canastes (21), cantiplora (27), bóta (30), tinter (45), taleques (50), banastes (60), caxetes (84), cànteres (94), duell (111), coci (111), taça (138).-Estris per a il·luminar: cresol (12), llanternes (23), candeles (48, 203, 204), ciris (67), llantier (69), candela (72), farons (126).-Altres utensilis: avanos (35), ventalls (35), canó (53), ambut 57  El DCVB recull dos entrades: moixó com a ocell i moixo com a gat.58  L’entenem en la seua accepció insectívora.59  L’entenem en la seua accepció d’atraure els animals de parany [DCVB].60  L’entenem en la seua accepció de «cor o mascle de la panolla de blat de moro», usat a Gandesa, Ribera d’Ebre, Baix Aragó i País Valencià [DCVB].61  L’entenem en  l’accepció de «cadascuna de  les  dues peces  llargueres,  de  fusta o de ferro, que van als costats del dental de l’arada i serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes», molt usada entre altres llocs a Gandesa, Tortosa, Vinaròs i Morella [DCVB].62  L’entenem en la seua accepció «tros de terra estret i llarguer, ficat entre dues finques d’altri, sia de reguiu o de secà», usat a Gandesa [DCVB].

86

(53), granera (77), esquichador (100), salpasser (107), culleretes (112), ganivets (129), tornell (136), culleres (137), palustre (167), tenalles (172, 205), pintes (177), mànech (198).

Lèxic vinculat al món gastronòmic-Vegetals: Blat (13), mangranes (15), piñols (42), carabaça (54), peres (74), figa (106), ceba (129), carabaces (181), cogombres (181), garrofes (189).-No vegetals: llenguanises (158), peix (163).-Menjar elaborat: Orelletes (2), neules (3), rosiñols (8), pa (70, 164), buñol (106), pasta (117), buñols (121), gaspachos (134).-Condiments: sucre (3), pebre (46), sal (46, 175), oli (51, 115, 117).-Líquids: liquors (165), vi (173), aygua (142, 196).

Lèxic vinculat al món de la música

-Instruments: orguins (29), flautes (9), llengüetes (26), ministrils (26), guitarra (62), chirimia (161).

Lèxic vinculat al món tèxtil i la indumentària

-Món tèxtil: telerada (4, 5), colls (5)63, pintes (11)64, teler (14), sarjar (16), seda (16, 19), texidor (38, 182), roba (41), didal (43), agulles (49), filosa (57, 58), tint (71), cabés (86, 143)65, filats (108), agullada (109), cortinatges (110), drap (133), debanadores (148), llansols (166), fils (179), tornafil (183), pua (185, 188), ganchet (188), corda (200), cortinajes (209).-Indumentària: tapins (39), espardeña (49), petral (85), çabates (168). -Verbs vinculats: texir (11), empesant (14), debanant (16), filant (19).

63  L’entenem en la seua accepció de «part superior de la fusada, per on es comença a debanar» [DCVB].64   L’entenem  en  la  seua  accepció  d’«instrument  format  d’una  o  algunes  fileres  de punxes fixades a un mànec de fusta, que serveix per a aclarir la llana, l’estam, el lli, etc» [DCVB].65  L’entenem en la seua accepció de «part superior d’una túnica, camisa, etc., on hi havia l’obertura per passar el cap» [DCVB].

87

Com hem pogut apreciar a partir de l’inventari de verbs, una canya serveix per a fer, plegar, penjar, posar, portar, tallar i tenir, entre molts altres usos. Ara bé, l’emprament de la canya té un doble criteri: la forma (llarga i tubular) i les propietats del material per a ésser manufacturat:

a) Usos a partir de la forma del vegetal:

-per a aspi (6)-peratorndesedafilant(19)-per a verga a les bèsties (22)-per a cames trencades (24)-per als suros no·s velquen (32)-per a bordó (36)-per a barra de roba (41)-per a odre d’oli (51)-per a bufar al foch (61)-per a obrir lo arrés mort (64)-per a pescar (68)-per a mesclar la cendra (75)-per a mànechs de granera (77)-per al cabés que estiga hert (86)-peraflautadesanador(87)-per a espases als chichs (96)-per a cavall dels chics (97)-per a fer creus (98)-per a pes de balances (103)-per a mesura d’oli; tinta (105)-per a affollar nins (113)-per a traure arañes del forat (123)-per a regla (130)-per a alna (131)-per a estaca (135)-per a plegar merda de gosos (149)-per a penjar llenguanises (158)-per a rostir peix (163)-per a menejar liquors (165)-per estendre llansols a la tenda (166)-perapararalafiraçabates(168)-per als parrals (171)-per a medir quant vi té la bóta (173)

88

-per a escarvar lo foch (174)-per a jugar a canyes (187)-per a batre garrofes (189)-per a sarabatana als sorts (193)-per a rasero de mesura (199)

b) Usos a partir de les propietats del material:

-peraflautes(9)-per a pintes de texir (11)-per a posar plomes d’escriure (17)-per a portar soldó per a podar (18)-per a canastes (21)-per a llanternes (23)-per a llengüetes als ministrils (26)-per a cantiplora (27)-per a fer fonts (28)-per a orguins (29)-per a traure vi de la bóta (30)-per a avanos ventalls (35)-per a portar beure y menjar (37)-per als tapins (39)-per a didal de segador (43)-per a tinter (45)-per a càrregues de pólvora (47)-per a agulles d’espardenya (49)-per a agulles de taleques (50)-per a canó d’ambut (53)-per a serpetes dels porrats (59)-per a banastes (60)-per a tallar (63)-per a llantier (69)-per a petral de dones (85)-per a pes de balances (103)-per a agullada (109)-per a culleretes (112)-per a ploma d’escriure (122)-per a portar pomades (124)-per a la mola picada (127)-per a ganivets tallar ceba (129)-per acohets corredors (139)

89

-per a registrar los llibres (140)-per a tallar paper (141)-per a fondre plom (145)-per a tenir argentium (146)-per a reclam de francolí (155)-per a chirimia (161)-per a tallar pa (164)-per a palustre d’apotecari (167)-per a mondadientes (170)-per a portar sal (175)-per a caps de pintes (177)-per a broca (180)-per a ganchet de pasar pua (188)-per a canaletes de fonts (190)-per a ramellets (192)-per a tenir cuchs per a pescar (195)-per a mànech de ventall (198)

4.7. CONCLUSIONS GENERALS SOBRE L’ESTUDI LINGÜÍSTIC Una vegada efectuades les anàlisis lingüístiques del document«Cañaútil.Losprofitsdelacaña»procedirema les valoracions que se’n deslliuren. En primer lloc no podemqualificareltextdedesnaturalitzatrespectedelallengua pròpia. Altrament en destaca prominentment la genuïtatcatalanadel’ortografia,lafonètica,lamorfosintaxii el lèxic. En termes generals, llevat de les vacil·lacions i interferències usuals del període, l’autor empra la llengua demaneracoherent.Açòensduuaafirmarquenotansols és catalanoparlant sinó que té un domini solvent de l’idioma.

Enrelacióalesgrafies,enlíniesgeneralsl’autoresmantéfidelalatradició.Nohihamostresd’ensordimentmésque les que són usuals i comuns als parlars occidentals. Respectedelesgrafiesquerepresentenfonemespalatalscombinaformesgenuïnes,sovintpalesamentmedievals,amb d’altres castellanes. Aquestes es redueixen -sense variacions significatives i com era habitual aleshores- a

90

les lletres ch, ñ i y quan és aproximant [j]. De les alveolars paga la pena destacar-ne l’ús respectuós, tot i que s’hi detectenalgunesconfusionsentre/s/i/z/.Lesgrafiesvelars no presenten cap tipus d’anomalia, si bé es manté sistemàticamentlagrafiach per a representar l’arxifonema /K/, d’acord a la tradició pròpia. Cal dir també que no hi ha caiguda de la /d/ intervocàlica i l’autor distingeix clarament la /b/ i la /v/. Per últim, notem que hi ha mantenimentdelesvibrantsafinaldemot.

Pel que fa al vocalisme, cal dir que el sistema tònic no presenta les neutralitzacions [/ɛ/-/a/>/ǝ/] ni els tancaments [/o/>/u/] dels parlars orientals. Respecte del vocalisme àton, s’aprecia l’obertura [/e/>/a/] a inici de mot seguit de sibilant o nasal, com ocorre en algunes àrees occidentals. Tanmateix el tancament [/o/>/u/] en síl·labes inicials per contacte velar.

Quant a la morfologia, el text és més aviat minse pel que fa a representativitat, ja que es tracta d’un document succint i de tipologia textual instructiva. Això no obstant, allò més remarcable és l’abundància de les formes verbalsinfinitivesidelalocucióprepositivapera.Aunaltre nivell convé incidir en l’ús sense vacil·lacions de l’article masculí lo, forma medieval que actualment se circumscriu als parlars del català nord-occidental i del valencià septentrional.

Des d’un punt de vista lèxic, el text aplega diversos camps semàntics, si bé en destaquen els relacionats amb la llar i el món tèxtil. D’altra banda, la puresa dels mots crida l’atenció i els castellanismes lèxics, així com els elements llatinitzants, són palesament residuals. Ens trobem davant d’un text genuí reblit de vocables de transició vinculats als parlarsdelescomarquesdelMaestrat,iespecialment,dela Terra Alta i el Baix Ebre.

91

GLOSSARI

Affollar – v. Afollar.Malmetre,ferir,avortar.Agullada – f. Bastó per a agullonar els bous quan llauren o quan estiren el carro.Alada – f. Formiga amb ales.Alna–f.Midadelongitudd’aproximadamentunmetreque servia per midar roba.Arna – f. Rusc d’abellesAspi – m. Debanadora.Avano – m. Ventall.Banasta – f. Espècie de cabàs.Bordó – m. Bastó llarg per ajudar-se a caminar.Brillar – v. Fer reclam per atraure els animals al parany.Brocal – m. Broc de cànter o de bóta.Cabés – m. Cabeç. La part superior d’una túnica, camisa, etc.Chirimia – f. Xirimia. Canut de dolçaina i altres instruments de vent.Coci – m. Cossi. Recipient gran.Collar – v. Unir, ajuntar.Cruar – v. Creuar.Duell – m. Forat inferior dels recipients per donar sortida al líquid.Encant – m. Lloc on es venen coses usades.Entalamar – v. Cobrir.Escobrar – v. Escombrar. Netejar, llevar les impureses.Faró – m. Fanal, llanterna.Filosa–f.Instrumentperafilar.Gaspacho – m. Gaspatxo. Pa o galeta estovada amb aigua i amanit amb condiments.Heretat – f. Propietat rústica.Ministril – m. Instrument de vent.Mollera – f. Part molla.Moxo (o Moxó) – m. Moixo. Gat; m. Moixó. Ocell.Nin – m. Nen petit.Odre – m. Bossa feta de cuir per guardar i transportar líquids.Ordidor – m. Aparell per a ordir.Orellera – f. Peça que serveix per poder agafar un recipient.

92

Orelleta – f. Coca rodona.Orgui – m. Orgue. Palustre – m. Paleta menuda per a mesclar.Parral – m. Emparrat.Petral – m. Peça d’indumentària que cobreix els pits.Porrat – m. Fira o petit mercat.Reboltó – m. Pis o trespol fet d’algeps.Salpasser – m. Objecte per fer l’aspersió de l’aigua bendita.Sarabatana – f. Sarbatana.Sarjar – v. Potser relatiu a sarja: tipus de tela de filsdisposats obliquament.Segrestar – v. Separar.Serpeta –f.Menadecoetcorredor.Soldó – m. Arena de les vores del riu.Sort – m. Porció petita de terreny.Suro – m. Cor de la panolla.Taleca – f. Espècie de bossa.Talla – f. Tall o senyal que es fa a un bastó per a dur comptes.Tapí – m. Sandàlia.Tener – v. Tenir.Tornafil – m. Eina de tall amb què els fabricants de pintes treballen la banya.Tornell – m.Utensilidecuina,designificatincert.Velcar – v. Doblegar, inclinar.

95

ANNEXOS GRÀFICS

96

Fig. 1. Manuscrit És de coses predicables y altres no són de mercaderia.

97

Fig. 2. El manuscrit, amb el número 673 al llom.

98

Fig. 3. Primer full de la transcripció de «Computo per la mà, compost per Sebastià Vilagú,matemàtich,1607».Full45delmanuscrit.

99

Fig. 4.«Cañaútil.Losprofitsdelacanya».Full84delmanuscrit.

Fig. 5. Fulls 84v i 85 del manuscrit.

100

Fig. 6. Fulls 85v i 86 del manuscrit

Fig. 7.«Dispensaenlosbeneficisprebiterals».Full125vdelmanuscrit.

101

Fig. 8. Quartillasoltaenelmanuscrit,«Costó8reales.CésarAugusta.1603».

102

Fig. 9. «Ángeles».Full9delmanuscrit.

103

Fig. 10. Exempled’indexaciódelalletraC.«Correcciónopenitencia».Full74delmanuscrit.

104

Fig. 11. Exempledepoemalaudatori,«LoaalReyDonFelipeTercero».Full229del manuscrit.

105

Fig. 12. «Tractatus de usu sapientiae secularis in expositionem sacrarum literarum»,dePedroHerrera.Full290delmanuscrit.

106

Fig. 13.«Moriscos».Full213delmanuscrit.

107

Fig. 14. «AutoresquefueronantesquevinieseChristoalmundo».Full16delmanuscrit.

108

Fig. 15. Full a partir del qual hipotetitzem sobre una possible autoria del document. Full 22 del manuscrit.

111

PART SEGONA

NOTES SOBRE LA CANYAEN ELS COSTUMS I LA LLENGUA

-[...] I la mare –va dir lo voladoret- me va traure d’entre les blanques, gelades manetes del xiquet, que pretes les tenia en son darrer esforç.

-Romanços, romanços –replicava envejosament lo tros de canya- res te valdrà, prompte o tard seràs al foc, al foc.

-No,mai,josócquelcomenaquestacasa;sócloviurecorddelfilletdesaparegut. ¡Jo cremada! ¿Has vist tu que es creme lo record d’un fill?Miracanya,creu-me,deixatcremar,augmentalacalord’aquest

foc,afigalabrasiladalateuarojorencesa,lacalorteuaconvertidaenbrasa, i així li donaràs calor a la gelada mareta, reanimaràs son cos,

com jo des d’ací, erteta en la post, li done ab ma presència lo caliu dels records...

-Al foc, al foc aniràs, canyeta romancera...

-Quan la meua ama morirà seré canyeta, hui per hui sóc un record estimativolgudíssim,sóclovoladoretdelfilldelamareta....

TombatossalsJosep Pascual i Tirado

114

5. LES FRUCTUOSITATS DE LA CANYA: RECULL D’APUNTS ETNOGRÀFICS

En l’actualitat es fa palesa la paulatina desvinculació de l’ésser humà respecte del medi natural immediat. A diferència d’altres temps, a hores d’ara el lligam s’ha professionalitzat. Malgrat tot, la memòria col·lectivad’una societat ancestralment agrícola com és la nostra, encara preserva la profusa utilitat que antany se li donava als diversos elements naturals que l’envoltava. Entre d’altres, la canya. Afortunadament molts dels nostres conciutadans s’han criat i treballat en comunió amb la terra. El seu mestratge no sempre ha estat senzill. Aquesta manera d’entendre i viure l’existència els ha forjat un caràcter singular. Una mena d’apassionada resignació que es debat constantment entre la dissidència i la filiació nostàlgica als valors propis.Els ha conferituna visió estàtica del món, alhora que equilibrada i harmoniosa amb l’entorn. El veritable llaurador, al seu estil, és un romàntic. Un supervivent. En molts aspectes, lafidelitatqueprofessaalseumodus vivendi és un acte de resistència de l’ésser que -sense obeir a programàtiques de consciència o propòsits racionals ulteriors- el vindica essencialment en la vida.

En tot cas, la desafecció envers del saber de la llaurança i d’altres coneixements tradicionals es tradueix en desmemòria i, per extensió, en oblit. Aquest fet duu en siunesconseqüènciesculturals,simbòliquesi,finsitot,identitàries equivocadament asèptiques. La pèrdua de tot lligam umbilical sempre arrossega conseqüències, sovint dubtosament afortunades. Fa anys Raimon ens recordava la proclama contestatària qui perd els orígens, perd identitat. En aquest sentit, l’escrit que el lector té ara en les seues mans no amaga la ferma voluntat de participar, d’alguna manera, en un procés de justa remembrança dels nostres orígens a partir dels usos quotidians de la canya.

Avui en dia l’urbanitas contemporani disposa de tot tipus de materials sintètics i metàl·lics que li permeten satisfer les seues necessitats més elementals. Els nostres avantpassats

115

no gaudien d’aquests privilegis. Però tenien els seus recursos. Recursos efectius. Aquests els tenien a tocar de la mà, com és el cas del vegetal que ens hi ocupa. Açò no és exclusiu de les nostres terres, altrament és aplicable a totes les latituds mediterrànies i més enllà. Siga com siga, l’individu de l’era cibernètica ha de fer un esforç conceptual notable per apreciar com d’important ha estat alllargdelahistòria–ifinsnofamassa-tindreal’abastunmaterial abundós i relativament fàcil de treballar com és el cas de la canya comuna. D’aquesta s’extreia la màxima rendibilitat utilitària per a cobrir els requeriments més bàsicsde lapoblació.El llaurador,figuramalmesaperles transmutacions dels temps, tradicionalment ha estat el seu artífex i gestor.

Lluny de les nostres pretensions es troba el fet d’elaborar unprofundestudietnogràficentorndelacanya.D’això,se’n faran ressò altres investigadors més qualificats.Malgrat aquesta consideració, entenem que el presenttreball divulgatiu quedaria incomplet sense efectuar un breu recull d’apunts o comentaris etnogràfics enversd’aquest humil vegetal. Potser açò ajude el receptor a entendre mínimament la dimensió real del seu valor.

5.1. LA CANYA COM A ELEMENT ORGÀNIC D’UNA SOCIETAT AGRÀRIA: EL CULTIU

L’origen de l’Arundo donax, també coneguda amb el nom de canya comuna o vulgar, s’estableix a l’Àsia centroaustral. Però la seua presència va anar desplaçant-se arreu del globus terraqüi i ha acabat arrelant amb vigorositat en les regions templades, càlides i tropicals del planeta. És una planta hidròfila que creix naturalment a les voresfluvials, zones lacustres i depressions humitoses: rius,llacs, aiguamolls, bassals, barrancs, etc. La seua tolerància als més diversos substrats mineralògics i a la salinitat ha propiciat que poble tanmateix les proximitats marines. També es troba a les rodalies de les àrees hídriques antròpiques, com ara séquies, canals o pantans. La canya s’associa a la humitat. Es caracteritza per l’elevat índex de

116

creixement i pel seu potencial d’absorció de l’aigua, per la qual cosa ha estat considerada una planta invasora en molts llocs53. Respecte de la biodiversitat que l’envolta cal dir que és força heterogènia: des de tot tipus d’insectes invertebrats fins a arribar a les aus, els mamífers, elsamfibis,elsrèptils,elspeixos,etc.Nogensmenys,l’accióde la civilització moderna l’està fent minvar o desaparéixer (FOLCh I GUILLEN, 1981; FONT I QUER, 1993; LAGUNA SúñER, 2010).

Des que van arribar a terra nostra, les canyes han esdevingut un element necessari en el desenvolupament de les economies domèstiques i professionals. Entorn d’elles va anar construint-se tot un saber de manufactura ialhoraesvadiversificarelseuusatgeperasatisferlesnecessitats més diverses. Era un material requerit per les gents i qui no disposava d’elles devia comprar-les. Però a pesar de la seua importància, no hi ha constància que per estes conrades l’Arundo donax s’haja emprat mai per aferplantacionsregularsiextraure’nprofiteconòmicagran escala (RIBéS PLA, 2000: 39). Altrament, per falta de rendibilitat comercial, el conreu devia ser modest, sovint domèstic i d’escassos excedents. Suficient per abastirde complements els àmbits quotidians i les indústries tradicionals de la zona.

Nohaocorregutelmateixenaltresàreesdelageografiapeninsular. Sense anar més lluny del convenient, en el Baix Aragó en èpoques anteriors va generar-se una activitat industrial notable entorn de la canya comuna iespèciesafins,per laqualcosa laplantacióregulardecanyars hi era profusa. Si bé, com pertot arreu i a causa dels avanços tecnològics, la rellevància d’aquesta indústria s’ha vist dràsticament minvada, actualment encara hi resta un indicatiu faïment de producció,marcadamentartesanal, envers la canya. De fet, a hores d’ara, una de les indústries de canya més importants de l’Estat espanyol està a Urrea de Gaén, prop d’Alcanyís. Coneguda també

53   Vegeu  el  resum  del  projecte  elaborat  per Mota i Freixas, i.  «Estudi  de  noves tècniques per a l’eradicació de l’Arundo donax» (UAB).[http://www.recercat.net/bitstream/2072/42133/2/PFC_ElisabetMotaFreixas_resum.pdf].

117

pel nom de Ciudad de la caña, la seua productivitat se centra fonamentalment en el tractament d’embocadures d’instruments musicals.

A casa nostra el cas de la canya de sucre o canyamel ha estat ben diferent. Aquest vegetal també pertany a la família de les plantes arundinàcies però, a diferència de la canya vulgar, els seus beneficis comercials van arribar a sersignificatiusenalgunsmomentsdelanostrahistòria.Enaquest sentit, del seu cultiu ja se’n feia ressò el cronista borrianenc Rafael Martí de Viciana (1502-1574) en el Libro Tercero de la Chronyca de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno (1564):

El termino desta villa es contornado de los términos de Benicaci, Borriol, Vilafames, Onda, Almaçora, y dela mar. Todo el qual termino es muy fructísero, por que en las huertas se coge mucho trigo, cevada, seda, cáñamo, legumbres, fructas, y hortalizas. En el monte se coge mucho vino, y algarrovas las mejores del reyno, tanto que en este termino hallamos que en cierta parte la tierra produze de suyo algarrovos: y en otra parte muchos pinos donzeles:y en otra parte produze Pinos silvestres:y en otra parte produze azebu ches:y en lo baxo hazia la mar en los pantanos y almarjales se crian muchos puercos javalines: y assi los reyes y personas de altos estados acostumbraron venir a la caça de puercos en esta villa:pues agora han edificado vna casa muygrande y cos-tosa para trapig para hazer el azúcar, por que havia algunos años que se dexaron de plantar las cañas dulces de que se haze el azúcar, y agora por haver subido el precio del azúcar, y tener certidumbre del que en este termino se cogia y bueno, han buelto a ello, de que se les resultara rico aprovechamiento (VICIANA, 1564: CXXXXVIII).

Uns anys més tard, en la Segunda parte de la Década primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia (1611), l’historiador Gaspar Escolano (1560-1619) s’expressava de manera semblant:

Sus cosechas son grandes, de pan, de granos, frutos, hortalizas, algarrovas, cañamo, lino, seda, vino, y cañas dulces; como lo publican los trapiches y molinos que aún permanecen, y por haverse passado todo el trato del azucar a Gandia y Oliva, se le dio de mano en Castellón (ESCOLANO, 1611: co.594).

Però, en tot cas, el conreu de la canyamel al terme de Castelló va acabar desapareixent. De fet, ja era inexistent en temps del botànic valencià Antoni Josep Cavanilles

118

(1745-1804). Aquest, en les Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, poblaciones y frutos del reyno de Valencia (1795), escrivia el següent:

Según cuenta Escolano se cultivó antiguamente en Castelló la caña dulce, y habia ingenios para fabricar el azúcar: en el dia de hoy no queda el menor rastro de ello, destinándose los campos á cosechas muy útiles como cáñamo, maiz, trigo, alfalfa, pimientos y hortalizas (CAVANILLES, 1795: 105).

Durant tota l’època moderna va ser el cànem54, conreat finsbenentratelsegleXX, el motor essencial de l’activitat econòmica castellonenca. D’aquest fet i de les possibilitats industrials que se’n deslliuraven, Cavanilles n’era ben conscient:

Todos ó cultivan los campos, ó contribuyen á ello por medio de dependientes, á excepción de 200 familias ocupadas en manufacturar parte de la principal cosecha, que es el cáñamo. Mucho se podría aumentar la población si se indroduxerannuevas fábricas, especialmente para manufacturar las materias primeras que suministra allí la agricultura. De cáñamo se cogen cerca de 80000 arrobas55; cada libra56 se vende por dos reales de vellon, y reducida á telas ordinarias daria un producto tres ó quatro veces mayor. Don Juan Valles, Comendador de la Orden de San Juan, se esmera en promover este ramo de industria, ha introducido máquinas para hilar el cáñamo, y desea que se fabriquen sogas y cables para la marina. Convendria tambien que algun buen vecino de los acaudalados estableciese fábrica de texidos de seda, de que se cogen mas de 8000 libras (CAVANILLES, 1795: 103-104).

En tot cas, la canya vulgar formava part consubstancial -i encara en forma- del nostre paisatge. De fet, ha sovintetjat la Mediterrània des de temps immemorials. Endemésl’acció humana ha afavorit la propagació dels canyars a causa dels profitosos imúltiples usatges reservats alvegetal.Delacanya,sen’aprofitatot.Desdelesfulles,passant per les rabasses, fins a les tiges.És senzilla degestionar i la seua forma cilíndrica i buida amb nusos obri tot un ventall de possibilitats manufactureres. Per tot

54 Per introduir-vos en el cultiu del cànem a Castelló, vegeu ribés pla, r. (2000): El cànem i Castelló, Ajuntament de Castelló, Castelló,  i obiol Menero, e.  (1998): «El cultivo del cáñamo en Castellón de  la Plana en el siglo xviii», dins del 1r Congrés d’Història i Filologia de la Plana, Ajuntament de Nules, Castelló, pp. 59-73.55  Aquesta unitat de pes equival a 10.400 quilograms.Aquesta unitat de pes equival a 10.400 quilograms.56  Aquesta unitat de pes, dividida en dotze unces, equival aproximadament a 400 Aquesta unitat de pes, dividida en dotze unces, equival aproximadament a 400 grams.

119

açò,laseuafinalitatsemprehaestatbendiversa:aplicacióefectiva en l’àmbit de la construcció i la indústria tèxtil, fabricació de tota mena d’atifells domèstics, agrícoles, musicals, etc. En l’estudi La indústria tradicional (1985), l’antropòloga i professora a la Universitat de València JosepaCucóhojustificavaaixí:

Les canyes han estat molt utilitzades, en múltiples usos i diferents objectes,acausadelaseuaflexibilitat,resistènciailleugeresa.Així,els objectes fets de canya deixen passar perfectament l’aire, són de fàcil transport i, a l’hora de guardar-los, no donen problemes d’espai, ja que poden ser empilats o penjats en la paret. Totes aquestes característiques, unides a l’admirable adaptació dels canyars a les nostres terres, l’han convertit en un dels elements més emprats pel llaurador en l’artesania de les coses necessàries: lihaservitsolaoformantconjunt,senceraopartida,aprofitantels seus nusos o buidant-la, al camp o dins de casa. Tindre canyes amàsemprehaestatsempreunmagníficrecurs(CUCÓ, 1985: 139-140).

Abans d’il·lustrar en els usatges varis del vegetal, però, convé efectuar una breu explicació del cicle vital de la canya comuna i llur recol·lecció. Ens remetrem, i servisca de tribut, a les paraules del prohom castellonenc Rafael Ribés Pla qui, en el seu llibre L’agricultura i Castelló (2000), hi donava compte d’aquesta manera:

Les canyes brollen en primavera; creixen i són belles, amb el seu color verd, llargues i vincladisses fulles i rematades per uns elegants plomalls que comencen a engroguir amb la tardor, que és l’època en què comencen les tiges a endurir-se en quallar […]. Per a recol·lectar les canyes anualment, es tallen rases pel peu a colp de falçó, i es deixen assecar bé perquè s’oregen durant unes dos setmanes.Després, les canyeses classifiquenpergrossorso diàmetres i es fan a feixos, lligant-les amb cordells vells i que contenen 25 unitats les més grosses, o anomenades de primera, 50 les mitjanes o de segona i en nombre indeterminat les més finesquenotinguendefectesiconegudescomdetercera,deixantla resta i la fullaraca sense arreplegar-se per a usar-se com a llit dels animals de corral o per a, amb els plomalls, cremar-se sobre els mateix terreny, perquè així a l’any següent rebroten amb més vigor.

Els feixos s’apilaven verticalment sense netejar-los o sense eliminar les fulles que tenien per a preservar-los millor de les humitats, i així romanien a la intempèriefins a dedicar-les alsdiferents usos. Era llavors quan se sotmetien a un pelat, o per mitjà d’unes maquinetes que disposaven d’unes fulles en forma cilíndrica, cònica i elàstiques, passant-les-hi per elles en el sentit

120

invers al creixement de la planta o usant una espècie de xicoteta falç coneguda com falçonet. Per a usos més delicats, esta operació es feia amb navalles de bon tall i sense separar, a repèl, els nucs on naixien les fulles, es llescaven amb molta atenció (RIBéS PLA, 2000: 41-42).

5.2. FRUCTUOSITATS DOMÈSTIQUES: REMEIS CASOLANS I RECIPIENTS DE LA LLAR

La part primordial de la canya ha estat la tija, però de la fulla i la rabassa també se n’ha extret rendibilitat. Així, en època de creixement, la fulla de la canya -especialment la baixa- servia de farratge destinat als animals de quadra, com ara conills, matxos, cabres, etc. També se solia usar per a mitigar colps o com a fons de cistelles perquè la fruita més delicada no es fera malbé. Endemés evitava que el recipient s’embrutara. Les fulles del vegetal també s’usaven per cobrir aliments en salmorra, com a tap de cànters i botiges o com a cucurutxos per beure. Una vegada recol·lectada la canya, les fulles seques podien ésser usades de pinso per al bestiar o de llit d’estable. Un ús més infantil era el d’emprar les làmines de fulla per fer xiulets, fer barquets, etc. Pel que fa a la rabassa, és a dir la part de la soca de la canya, s’usava com a ganxo per a arrossegar o traure el pa del forn, o bé sacsar les branques delsametlersidelesgarroferesafiderecol·lectar-les.

Com a recurs etnobotànic la canya tanmateix tenia utilitat medicinal.Unseguitde remeiscasolanspoc sofisticatsperò notablement efectius. La planta té propietats diurètiques, diaforètiques i galactòfugues. Per això s’ha usat popularment per a augmentar l’orina, la suor en els refredats o bé fer minvar la lactància. Hi havia un ús bastant comú de la rabassa com a hiporegulador de la tensió arterial. Es tallava a trossos i aquests es bullien per generaruncaldodefortsaborafideprocurarl’efecte.Per últim, la medul·la blanquinosa del nus del canut, esterilitzada per absència de contacte amb l’exterior, s’usava per a curar ferides i tallar petites hemorràgies cutànies.

121

En relació a l’àmbit domèstic la canya s’ha usat per a les finalitatsmés diverses: netejar, pintar, sacsar, remenar,assecar i conservar, entre d’altres. En aquest sentit, pel que fa a la neteja, permetia fabricar graneres de textures i tamanys varis, depenent de la funcionalitat primordial. Algunes servien per escombrar el sòl de la casa, d’altres per a la cendra de la llar, d’altres, amb un drap enrotllat a l’extrem, per a llevar les teranyines dels racons elevats o amagats, etc. També existia la canya d’emblanquinar: una canya llarga amb un pinzell a l’extrem que servia per blanquejar façanes i zones altes de les cases. La canya tanmateix s’usava per a remenar la roba amb el tint en els llibrells, per estirar les robes arrugades, per estendre-les al sol o bé guardar-les, a manera de perxa, dins dels armaris.

A més de la neteja, altre dels usos domèstics conferits al vegetal era el de conservació d’aliments. En una canya robusta, en ocasions canyissos menuts, disposada horitzontalment en la paret es penjaven els embotits, les tomates, coralets, alls, carabasses, etc. Amb un tros del nostre vegetal es mantenien oberts els ventres estripats dels conills. També s’usaven canyes per introduir aliments per la boca d’un recipient en el procés de la conserva, encendre i bufar el foc, apagar ciris, usar-se de mànec de qualsevol cosa o penjar-hi tot tipus d’estris. Per altra banda, el canut, el tros de canya entre dos nusos, també servia per a multiplicitat de funcions i complements de diferents utensilis domèstics: guardar agulles de cosir, saler, tap, suro, canut per beure, punxó, cor de madeixa, pernugarfil,etc.Dinsd’unallar lacanyaesfeiaservirper a qualsevol cosa imaginable.

A causa de les seues propietats, la canya també s’ha usat tradicionalment en la fabricació de tota mena de recipients i embalatges. Com el vimet, està lligada a l’art de la cistelleria. Segons la seua finalitat, lesformes adoptades poden ser força variades. D’entre la gran diversitat de recipients fets de canya, totalment o parcial, en podem citar, per exemple: les cistelles i canastes de tots els tamanys, tipus i funcionalitats (recol·lecció,

122

emmagatzematge i transport, entre d’altres); les paneres, per a la roba; el tabaquets per guardar els atifells de cosir, com ara: agulles, fils, tisores i didals. En ocasions, sesolien emprar canyes en la fabricació de gàbies, carneres, etc., i tanmateix per protegir recipients i envasos de vidre, encara que eren l’espart i el vimet els materials usuals per aaquestafinalitat.

5.3. FRUCTUOSITATS EN ELS ÀMBITS DE LA PESCA, AGRICULTURA I CONSTRUCCIÓ

L’ús de la canya també s’ha usat en el món de la pesca. No són pocs els ormeigs extrets d’aquest vegetal. Per començar tenim la canya de pescar, que usualment era de doble peça si parlem de l’Arundo donax, ja que la que constava d’una solia ser de canya índia i era molt més flexible.Ambcanyesdeprimera, llargues i grosses, elspescadors feien els salabres per a ajudar a acostar i traure els peixos de l’aigua. També de canya es fabricaven les fitores, mena de tridents o forques de metall amb mànec de canya, que servien per pescar les anguiles a les séquies de les marjals i altres peixos grossos. En aquest sentit, en la pesca de les anguiles també es feien usar les nanses o mornells, receptacles de canya, jonc o vimet, que s’empraven en la pesca d’aquest peix de la família dels murènids.

Sense eixir de la pesqueria, altres hi eren els usos reservats a la canya:

Els mariners, per mitjà d’una canyeta, mantenien oberts els polps i els agullats junt amb altres peixos mentre s’assecaven al sol i la serena, lligats als pals i les eixàrcies. En la fabricació de les seues xarxes o en el seu pedaç, una canya els servia de guia per a fer totsels forats iguals.Tambéunacanyaproveïdaenunextremd’una bandolera roja, blanca o negra conegudes com a gall i que es clavava a un paquet de planxes de suro lligades, formaven les anomenades panes, les quals s’unien per una llarga corda al pedraló, fóra palangre o eixàrcia. Amb este senzill artefacte, no només s’evitava que els aparells derivaren, sinó que així mateix, les canyes del gall indicaven perfectament el lloc de la calada, per a xorrar-les i arreplegar la pesca obtinguda, en el moment oportú (RIBéS PLA, 2000:42).

123

Malgratl’abandonamentgradualdelsusostradicionalsdela canya a causa de la irrupció de nous materials, la seua presència en el món agrícola gaudeix de força vitalitat. Així, per exemple, actualment encara s’usen les canyes amb rabassa i forma de ganxo per sacsar les branques de les garroferes i les oliveres, sobretot en les tasques agrícoles de caire familiar. Si la canya és llarga, recta i amb bona rabassa, és idònia per arribar als caramulls delsametlers.Perlaseuabanda,peracollirfigues,fruitdelicat en extrem i de trencadissa branca, encara se sol empraruna canyaoberta en la rematadaobé s’hi afigun cucurutxo de llanda o pot de conserva. A banda de ser de gran ajuda en la recol·lecció de fruits diversos, encara és vigent el seu usatge com a guia en el creixement de plantes i arbres per evitar que cresquen torts, i per evitar que les branques dels tarongers s’esguellen o que el fruit toque terra per sobrecàrrega, entre moltes altres aplicacions. També s’ha emprat tradicionalment com a auxiliar indispensable de l’art de l’empelt.

L’usatge dels feixos de canya també es vincula al món agrari. Aquests,unitsoentrelligatsambespartofild’aram,sónde gran utilitat. Així, posem per cas, les bardisses i les galeres serveixen per a guiar el creixement de les tomateres i bajoqueres o agrupar plantes de diferents classes. A més d’això hi ha llauradors que construeixen amb canyissos les parets i els sostres de les barraques per a resguardar de la intempèrie els planters o guardar collites. Abans també s’usavenperconstruiremparratsimarcarlesfitesdelespropietats.

Tot i que el seu ús anteriorment era molt més generalitzat, gràcies a l’herència morisca el canyís encara s’usa per a assecartottipusdefruits:figues,olives,ametles,tiresdebresquilla,pebreres, tomates iraïm.Enaquestsentit,atall il·lustratiu reproduïm lesobservacionsqueAndreuBosch i Rodoreda, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, recull en el seu estudi Els noms catalans de varietats de raïm a l’Alguer (2010):

Encara avui les panses acostumen a ser esteses al sol en canyissos, «un teixit fet amb canya, fenoll salvatge, buda

124

[‘boga’],adamuntdelqualesposalafigapercarigar[‘assecar’]oloraïmperpansir»,ensdiuelDiccionaricatalàdel’AlguerdeJosep Sanna. A Històries de l’Alguer, entre la marina i la campanya (Barcelona, 1996), vaig recollir que el canyís també serveix per a la prunalda (‘pruna seca’): «Aqueixa prunalda la feven a la lleixiu: quan la lleixiu estava per bullir, se hi posova a dintre lo cove amb aqueixa prunalda, una entrada i una eixida, i lego s’esteneva als canyissos».Iaixíhohepogutdocumentaralllargdels.XVIII: «23 canyissosde raïmper ferviblanc, aixòés, tresdepansascaló,quatredepansalilorestodetrobat»,«uncanyísderunaldadelavinya»i«trescanyissosdepansesidoscàrigues»(càrigaés‘figaseca’) (BOSCh, 2010: 15).

La canya és un vegetal força resistent a la intempèrie, bésigaelfredolacalor.Aquestapropietataïllantlafeiaapta per a ésser emprada en les construccions. Avui en dia és possible adonar-se de la seua presència en cases i masos vells: vestigis d’un usatge pretèrit. Això no obstant, darrerament no són pocs els casos en què s’ha reintroduït el seu ús en edificacions reformades d’estilrústic, si bé amb una clara voluntat estètica.

Comptat i debatut, és en el món de la construcció on un conjunt de canyes feia un bon paper. L’aplec de canyes, anomenat genèricament canyís, podia disposar-se de diverses maneres depenent de la seua finalitat:horitzontals o verticals, entrelligades o nugades amb cordells d’espart o bé fil d’aram, flexibles o subjectesamb canyes travesseres, mantenint la pell de la canya o sense, etc. Segons tots aquests factors el seu nom variavai lanominalitzacióeraprolíficaarreudelnostredomini lingüístic. Així, per exemple, podem esmentar el canyís (conjunt de canyes entrelligades paral·lelament i reforçades amb canyes travesseres destinat a les més diverses funcions), l’encanyissat (per a suport de teulada), el bardal o esbardal (per a fer ombra), el parral (per a guiar els ulls de la parra i fer ombra), el canyisset (usat per al cel ras dels sostres), la canyissela (cortina per protegir portes i finestres),lacebera (per protegir les cebes), etc.

De manera que els canyissos podien usar-se de persiana peraprotegirlesportesilesfinestresdelescasesidelsmasos.D’aquesta formaes reduïa la inclemència solar,la presència de mosques i moscardes. Les canyes es

125

disposaven horitzontalment, entrelligades de manera flexibleisubjectesauncordellempratamodedepolitjao corriola que permetia enrotllar-les. Hi havia altre tipus de cortines fetes de peces menudes de canya unides verticalment per un cordell, la funció de les quals era la mateixa. Popularment rebia el nom de cortina de canutillo.

Per altra part, abans de l’aparició de l’escaiola en les edificacions,s’empravencanyissosperadotardecelrasel sostre de les cases i també els entabacats sobre els quals s’assentavenlesteulesdelesedificacionserendecanyaamb pell. En ocasions, els canyissos coberts d’algeps per ambdues cares tanmateix servien de barandats per a fer de separacions o estances en les vivendes.

5.4. FRUCTUOSITATS AL SERVEI DE LA IMAGINACIÓ: UNA TECNOLOGIA DEL JOC

La fructuositat de la canya també se circumscrivia a l’àmbit del joc, l’entreteniment i el lleure. I és que la planta arundinàcia podia esdevindre qualsevol cosa concebible per a un xiquet. El nostre vegetal va estimular de manera prominent la creativitat dels infants al llarg degeneracions.Elscanyarsproveïendematèriaprimeraa llur imaginació inquieta. Cobria gairebé totes les seues enjogassades exigències. La canya esdevenia una companya intrínseca d’esplai infantil.

Aquesta comunió màgica exigia a priori un gest de prudència: calia defugir de les canyes seques a causa de lesseuespropietatsurticants.Mésenllà,hihaviaunmónde diversió que no poques vegades acabava en tragèdia domèstica. En aquest sentit, un dels empraments infantils més recurrents envers del vegetal es movia, si bé fabulada, en un terreny d’estricta bel·licositat. En ocasions, tota una incitació a la tribalitat contendent. Un seguit de ritus de socialització elementalment masculina, sovint d’índole castrense. Fàcil d’emular eren les llances, ambpicamanufacturadaosense,lesespases,lesfletxes,elsfuetsi,entempsmésrecents,elsrifles.Unescutpodia

126

tindre l’esquelet arundinaci. S’usava en l’esplai infantívol la sarbatana de canya per llançar-hi tota mena de boletes de paper, pinyols i pedretes contra qualsevol cosa. També servia per ocultar els clots de les trampes per marcar territorialitat o, senzillament, fer broma. Iniciàticament es provava de fumar. Sense dubte podem argüir que aquesta mena de jocs incitaven a la malesa i, consegüentment, a la invocació correctora de l’espardenya o la corretja. Eren altres temps.

De jocs amb canya, n’hi havia de molts altres i més constructius des de la perspectiva actual. Alguns d’antics, d’altres no tant. Així, des de sempre s’han fet servir canyesperfabricartotamenadexiuletsiflautetesdetotaclasse que, de ben segur, devien pertorbar la presumible tranquil·litat dels carrers de les viles i dels pobles. Amb minsa imaginació i una bona rabassa podia ésser usada com a cavall. Servia de suport per a banderetes, per guardar insectes, per espantar mosques, per marcar senyals en les parets o qualsevol altre superfície, per fer forats a terra i poder jugar a boletes i, en èpoques més coetànies a la nostra, per simular tota mena de proves atlètiques, com ara: el salt, la perxa o el llançament de javelina.

En l’univers dels infants, l’Arundo donax tanmateix s’usava per fer rodar cércols i dirigir-los. La lleugera estructura dels catxerulos o milotxes eren de canya i, gràcies al’usatgedetelesfiníssimesopaperdeseda,aconseguienalçar el vol els dies d’aire. Per l’aire també dansaven els voladorets: canyetes amb aspes, sovint de colors, que es feien rodar fregant enèrgicament els palmells de les mans i abandonant-los a la fortuna eòlica. Les papereres aspes dels molinets de vent, el mànec de les quals solia ésser de canyaprima,tambéaprofitavenaquestaerielementperdonar voltes i atraure hipnòticament l’atenció de les criatures.

Arreu del territori valencià existia el joc del canut. A sobre de la base d’un canut menut disposat verticalment al terra es col·locava algun objecte (com ara, monedes,

127

paperets o caixetes de qualsevol cosa) i aquell qui amb una tella o pedra aconseguia tombar-lo, guanyava. En ocasions es feien apostes. Per altra banda, la nostra memòria col·lectiva encara recorda esplaiar-se amb el joc del cagalló. Per a jugar-hi, es feia servir una canya grossa d’uns quatre dits de llargària. En un dels extrems es confeccionaven un solcs fins aconseguir una menade dentetes que encerclaven tota la vora cilíndrica del vegetal. Un colp enllestit l’artefacte, els xiquets feien usar llanaofilafid’entrellaçar-loeneixaespèciedetorreta.Com a resultat d’aquesta acció, es formava una mena de cordó que donava origen al nom de l’entreteniment. Aquest s’enrotllava en espiral circularment i el producte resultant eren tapets, draps i gorres dels més diversos colors.

Per últim, sense eixir del domini del lleure però sí de l’edat pàrvula, paga la pena fer esment de l’antic joc de les canyes o córrer les canyes. En origen, no era un entreteniment infantil, altrament militar de reminiscències medievals i molt popular a l’època moderna. Consistia a córrer alguns homes a cavall, tirar-se canyes de manera de llancesodardellsiparar-losambl’escut.Perexemplificar-lo, reproduïmel fragmentd’un col·loqui denaturalesasatíricaescritpelcavallerdeValènciaPereJacintMorlà,personatge cèlebre en els certàmens literaris de la primera meitat del S.XVII. L’últim vers fa referència a l’esmentat joc de les canyes, el qual en aquest context de burla pretén provocar el descrèdit i, en conseqüència, la risibilitat del receptor:

[…]Roca

DeMorlà?,demonamich?,de aquell que té de art poètich

de la llengua valencianacom a budell dins del ventre.

Pinós D’eix mateix.

Roca Delverdader?,

del que té esperit profètich,perquè són ses burles veres

128

yseschacotessentències?[…]Roca

Ell diu sempre veritats,què[h]y[h]adenoudelesguerres?

PinósQue el que [h]u és capità

y que el no [h]u vol és alferis,que molts busquen lo descans

sols per fochir de l’exèrcit,y es retiren a unes cañes.

[…](MAS I USÓ, 1998: 168)

5.5. FRUCTUOSITATS MUSICALS: LA PERSISTÈNCIA D’UN ART

Desdel’antiguitatençàs’haempratlacanyaambfinalitatsmusicals57. En l’actualitat el seu ús encara és força vigent en la confecció d’instruments de vent i els confereix unes característiques aeròfones singulars. En aquest sentit les canyes són úniques i de gran valor per als manufacturers del sector, els quals les usen en la producció de llengüetes i boquetes d’instruments com la dolçaina, el clarinet, l’oboé o el saxòfon, entre d’altres (GUÍU AGUILAR, 2010). Tradicionalment el cos de molts instruments de vent també ha estat de canya. D’ella, se n’han fabricat tot tipus deflautes,com ara la caramella. El treball dels fabricants, veritables artesans, necessita d’una laboriosa atenció i d’un gran coneixement, per la qual cosa les retribucions econòmiques que se’n deslliuren solen ésser generoses. Certament, parlar de l’Arundo donax és parlar de música. I parlar de música és parlar d’art. Des d’aquest punt de vista, la música ha elevat la manufactura de la canya a categoria d’art.

L’usatge musical de la canya ha esdevingut molt més profà en la cultura popular. Així les canyes han estat presents, com a acompanyament musical o de ball, en 57 Per  aprofundir  en  l’ús  de  la  canya musical  en  l’antiguitat,  vegeu García de la cuesta, d.  (2010):  «Cañas  y  cálamos musicales  en  la Antigüedad»,  dins  de Guíu aGuilar, v.  (Coord.)(2010):  Arundo donnax: la caña en el Bajo Aragón: usos y desusos, Centro de Estudios del Bajo Martín, Teruel, pp. 19-44.

129

moltes danses58. Per exemple, en algunes conrades del territori valencià com és el cas de Xàtiva, hi havia els canyissets: instrument de música compost de dos trossos d’os o de canya que es tocava a manera de ferreguinets per acompanyar els balls populars. Amb aquest nom a laMarinaesconeixuninstrumentderasparformatdecanyes disposades de major a menor. Per altra part, s’ha usat com a mànec de les simbombes de Nadal. Cèlebre era la xitxarra o roncadora, un instrument fet amb una canya partida per un dels extrems. Se sosté amb una mà i, amb l’altra, es fa traquejar el tros de canya esguellada. Tanmateix els caçadors usaven la fulla o la tija de la canya comuna per fabricar-se petits aparells de reclam que pretenien emular els xiuxiueigs dels més diversos ocells.

58  Referint-nos estrictament a la canya com a vocable, paga la pena remarcar que en Referint-nos estrictament a la canya com a vocable, paga la pena remarcar que en  en el món de la cançó popular i del joc –aquella transmesa de generacions en generacions des de temps antics- sol aparéixer el vocable canya en infinitud de composicions: açò ben bé valdria una ambiciosa investigació. Recordem, a tall d’exemple, l’emprament que  es  fa  de  llur  diminutiu  en  la  cançó  del  joc del pissiganya  o  pessiganya:  Pis pissiganya//mata  l’aranya;//pèl  (pell)  de  canyeta//estira  l’orelleta.  És  aquest  un  joc infantil genuïnament valencià. Com es tracta d’un entreteniment de naturalesa popular, les  variacions  que  pot manifestar  arreu  del  territori  són  notables.  Comunament  es juga al terra en rogle. Els xiquets es pessiguen les mans o les galtes d’un en un fins que acaba la cançó. Quan aquesta acaba, s’estira el peçó de l’orella de l’últim infant pessigat. N’hi  ha  d’altres  variants.  Per  exemple,  cada  xiquet  s’agafa  de  les  orelles de qui té al costat esquerre i dret. De manera que tots tenen els braços entrecreuats. Quan  comença  la melodia,  un xiquet  inicia  la  roda  i  apreta  el  peçó de  l’orella del seu company contigu –depén del sentit que s’hi fixe. Mentrestant el rogle es gronsa rítmicament d’acord a la tonada. Açò persisteix mentre dura la cançó. Quan aquesta acaba, l’últim xiquet a qui se li estire de l’orella, hi rep una sacsada major.

130

6. LA PARAULA CANYA EN LA LLENGUA DELS VALENCIANS

Al voltant de la canya es van desenvolupar tot un seguit de sabers. Arran d’ells aparegueren nous vocables, la qual cosa ens ha propiciat un llegat lèxic força valuós. La realitat immediata serveix de font d’inspiració per generar noves paraules. Aquesta constant roman efectiva al llarg dels temps: les llengües mai deixen d’adaptar-seal’entorn.Aixísesofistiquen.Esreinventenfructíferament. Això no obstant, hem de considerar que la pèrdua del referents facilita determinantment el desús de paraules i d’expressions lingüístiques. D’aquesta manera s’empobreixen les llengües. Nogensmenys, el fet esmentat obeeix a un procés de pauperització cultural molt més ampli: la desmemòria col·lectiva de la personalitat pròpia.

Durant molts segles la canya ha estat un element orgànic de la nostra societat. Més enllà dels aspectes referitsen l’apartat anterior, prova d’aquest fet és la innegable herència lingüística que en la nostra llengua existeix respecte del vegetal. Aquesta se’ns presenta reblida d’accepcions extraordinàries, de matisos semàntics que tanmateix han circumscrit la nostra cosmovisió. A hores d’ara, moltes d’aquestes paraules i expressions es troben en vies d’oblit i, per tant, d’extinció.

Afidenoultrapassarmésdelconvenienteltòpicdelnostreestudi, en el present apartat ens centrarem únicament en la reflexiósobrealgunesdelesmanifestacionslingüístiquesdel català que guarden relació etimològica amb el terme canya.Potseresdevindràsuficientmentil·lustratiuperquèel lector es faça ressò de la importància cultural del vegetal des del punt de vista de la llengua.

La riquesa que la paraula canya confereix al nostre patrimoni lingüístic és indiscutible. En aquest sentit, més enllà de les accepcions vinculades al vocable, tan sols hem d’efectuar una succinta aproximació d’índole semàntica per adonar-nos de l’extraordinària nominalització

131

que s’haproduït en la llenguadelsvalencians arrandel’apel·latiu (ALCOVER-MOLL, 1988; COROMINES, 1990; BRUGUERA, 1996). Aquest testimoni lèxic, empremta d’un caràcter essencialment mediterrani, s’explica a partir de l’arrelament ancestral de la planta en el nostre paisatge. Consegüentment, en la nostra cultura. Ens remetem, en pocs mots, a l’extensa varietat d’usatges que se li han atribuït,d’atifellsquesen’handeslliurat,aixícomdelesrelacionsanalògiquesifiguradesquelingüísticaments’hihan establert al llarg dels segles.

6.1. ORIGEN ETIMOLÒGIC I EVOLUCIÓ DEL MOT

L’origen de la paraula canya el trobem en l’expressió semítica [qnw]59 (BOISACQ, 1916; MIFFLIN, 2000; ChANTRAINE, 2009). Aquesta és compartida per diverses llengües comunes. Així, en l’accadi existeix el vocable [qanû],enl’arameu[qany]ienl’hebreu[qane],elsignificatdels quals remet a canya o jonc. Els usos i les possibilitats útils del vegetal aviat van ampliar el sentit semàntic i figuradament s’usava elmot com a vara de medir i, per extensió, mesura.

L’original semític va passar al grec clàssic sota la

59  Per arribar a aquestes conclusions ens hem adreçat a estudis etimològics de reputada solvència és el cas del clàssic Dictionnaire étymologique de la langue grecque, etudiée dans ses rapports avec les autres langues indo-européennes  (1916),  del  lingüísta belga  Émile  Boisacq,  on  es  recull  textualment:  «kάννα. f. ‘roseau, kάλαμος Poll., Arundo donax L., pl. (Crat.) nattes de roseaux; (Ar. Guêp. 394) clôtures de roseaux’ (lat. canna est emprunté) remonte par l’intermédiaire de babyl.-assyr. ķanū à sumér.-accad. gin ‘roseau’. […] κανών, -όνος m. ‘tige de roseau, d’où pl. hom. poignée de bouclier; tige d’une quenouille; règle, etc.; fig. règle, modèle, principe’, κανονίζω ‘régler; soumettre à une règle’.»  (boisacq,  1916:  406-407).  Per  la  seua  banda, respecte de kάννα (canya) i  la seua etimologia, en el Dictionnaire étymologique de la langue grecque (2009), de Pierre Chantraine, s’estableix el següent: «Et.: Emprunt sémitique, cf.akkadien qanu, ougaritique qn, punique qn’, hébreu qanē; […] Le mot sémitique serait lui-même emprunté au sumérien gin.» I pel que fa a κανών, -όνος, el  lingüísta  francés  determina  que:  «Et.: Probablement dérivé de kάννα, avec à l’origine le sense de baguette de jonc.» (chantraine, 2009: 492-493). En el mateix sentit s’expressa la il·lustre font lexicogràfica The American Heritag Dictionary of the English Language (AHD) (2000), la qual registra aquesta entrada: «[qnw] Common Semitic noun [qanaw-], reed. 1. canasta, cane, canistel, canister, canna, cannelloni, cannelure, cannoli, cannon, cánula, canyon, cannellini bean, from Greek kanna, reed, from a Semitic source akin to Akkadian [qanû], Aramaic [qany], Hebrew [qane], all meaning “reed.” 2. Canon, from Greek kanōn, bar, from the same Semitic source as Greek kanna above or a related one». (MiFFlin, 2000: Appendix II, Semitic Roots).

132

forma kάννα (canya), mot vinculat a κανών (cànon). Posteriorment va estendre’s a la resta de cultures occidentals. Si bé la forma grega kάννα va continuar mantenint el seu sentit original en la derivació llatina CANNA,-AE, el mot κανών (en llatí CANON,-ōNIS), va anar perdent la seua connotació etimològica (tija de canya, canya de medir o mesura) i esdevingué senzillament model, regla o norma. En aquest sentit, paga la pena apuntar que el vocable cànon va arribar al català com un cultisme a partir de la forma llatina, i des del segle XIV ençà el trobem en expressions com cànon estètic (model estètic), cànon de la missa (part central de la cerimònia litúrgica), cànon artístic (retribució d’un bé artístic), etc.

La filiació romànica del català ens duu a centrar-nosen la paraula llatina CANNA, -AE, ja que en ella trobem l’ascendència immediata del nostre vocable. Si bé el llatí obeïa a un sistema de declinacions, els casos quese’n deslliuraven van experimentar en el llatí vulgar una notablereducció,entred’altres,acausadelaunificaciódeles terminacions de certs casos per la pèrdua de la -Mfinali per la tendència a incrementar l’ús de les preposicions per indicar les funcions pròpies del genitiu, el datiu i l’ablatiu.

Enaquestsentit,comindicaFrancescdeBorjaMollenla Gramàtica històrica catalana (2006):

El resultat va ser que, en la formació de les llengües romàniques, la declinació llatina va quedar reduïda, en la seua estructurageneral, a un sol cas, que podem anomenar acusatiu-ablatiu, i tan sols esporàdicament s’hi van conservar restes del nominatiu, del genitiu, del vocatiu o de l’ablatiu pròpiament dit (MOLL, 2006: 166).

Per la seua banda, Badia i Margarit en el seu treballhomònim ho explica d’aquesta manera:

Engeneral, lesdesinènciesde laflexió llatinaesperderen,tretde les d’acusatiu, que és, doncs, la forma de la qual hom fa derivar normalment les veus romàniques. Les desinències de la flexiórequerienmoltesvegades l’anteposiciód’unapreposició,per tal com, per elles mateixes, la relació expressada no tenia prou claredat; de mica en mica la preposició arribà a ésser el

133

determinant fonamental d’aquesta relació, amb la qual cosa la significacióde lesdesinències,perdia tota la seva importància;ja en llatí vulgar, les desinències, mancades de valor, presenten nombrosos exemples de confusió en l’acusatiu, mentre que la preposició s’encarrega de la pertinent relació sintàctica. […] A més, hi havia d’altres raons, ara de tipus fonètic, que donaren suport a la pèrdua de la flexió casual: la desaparició de la –M finalilaindistinciódelavocalfinal,motivarenquenohihaguéscap diferència entre nominatiu, vocatiu i acusatiu de la primera declinació (confosos en –A) […] (BADIA I MARGARIT, 1994: 268-269).

De manera que CANNA,-AE, com la resta de paraules de la primera conjugació llatina, va experimentar un procés de sincretisme formal en el cas oblic o règim, del qual, per cert, deriven la majoria dels substantius i adjectius catalans (BUTIñá, 2000: 70).

Deslliurat de tota desinència, el mot que ens ocupa va esdevindre CANNA. Per a un catalanoparlant actual l’evoluciófonèticaocorregudafinselsnostresdiesn’ésdeduïble.L’explicacióésbensenzilla:enstrobemdavantd’uns aplecs fònics relativament estables, és a dir, que no hiexperimentengairemodificacions.

Per una banda, des dels estudis de gramàtica històrica de la llengua catalana s’ha corroborat que, llevat d’alguns casos, la vocal [á; a] del llatí vulgar s’ha mantingut en la llengua actual (BADIA I MARGARIT, 1994: 123; MOLL, 2006: 80, 92) . Per altra banda, el fonema [k-] en posició inicial de mot seguit de la vocal [–a] es conserva amb el so velar [ka-].Lesalteracionsconsonàntiquessignificatives,però,les localitzem en la geminació de la consonant nasal alveolar [nn] ja que, al llarg de tot el procés evolutiu, enlloc d’assimilar-se [n:>n], l’aplec experimenta un procés de dissimilació i acaba palatalitzant [n:>nj>ɲ] cap als segles IX-X (BADIA I MARGARIT, 1994: 196; MOLL, 2006: 104, 119-120).

Comptat i debatut, els diferents estadis que el mot ha experimentat en el procés evolutiu de la fonètica del llatí vulgar a la constitució del català han estat els següents: [kán:a] > [kánja] > [káɲa] (català nord-occidental,

134

valencià i alguerés) / [káɲǝ] (català oriental i baleàric)60. Aplegats ací potser convé puntualitzar que aquesta doble diferenciació dialectal s’explica des d’una aproximació diasistèmica respecte del nostre vocalisme. Així, el subsistema vocàlic tònic és compartit arreu de tot el domini lingüístic de la llengua catalana {[‘i], [‘e], [‘ε], [‘a], [‘ɔ], [‘o], [‘u]}. No ocorre el mateix amb l’àton: [i], [e], [a], [o], [u] (català occidental), [i], [ǝ], [u] (català oriental). Com hom pot constatar-hi, llevat de vacil·lacions geolingüístiques puntuals, des de la constitució de la nostra llenguafinsl’actualitatenelsparlarsnord-occidentalsielvalencià hi ha una clara distinció entre [a] i [e], però en els orientals i baleàrics aquestes vocals es neutralitzen cap al segle XIII i esdevenen [ǝ]. Per la seua banda, l’alguerés de l’illa italiana de Sardenya redueix ambdues en [a] (MOLL, 2006: 92).

Un cop efectuada l’anàlisi sobre l’evolució fonètica del mot fins els nostres dies, paga la pena dedicar uneslíniesalsaspectesortogràficsentorndelsonasalpalatal/ɲ/. Aquests van originar no poques controvèrsies en moments passats, com tot seguit hi exemplificarem.L’escripturadelaconsonanthaestatfluctuantenalguns períodes de la història de la llengua catalana: de manera hiperbòlica durant l’interval de la depressió de les nostres llestres (segles XVI-XVIII). Fet i fet, entre els gramàtics i polemistes la qüestió no fou resolta taxativament finsla darreria del segle XIX i, amb caràcter definitiu, ambl’assumpció generalitzada de la normativa fabriana61.

60 Per introduir-vos en els aspectes generals de dialectologia catalana, vegeu veny, J. (2003): Els parlars catalans, Ed. Moll, Mallorca.61   Pompeu  Fabra  i  Poch  (1868-1948)  va  establir  la  normativa  moderna  de  la llengua catalana. Sobre el procés de la normativització de la nostra llengua hi ha una extensíssima bibliografia. Això no obstant,  per  exemple,  de  caràcter  general  vegeu seGarra, M. (1985): Història de la normativa catalana,  Enciclopèdia  Catalana, Barcelona.  Respecte  de  l’obra  de  Pompeu  Fabra,  recentment  es  van  editar  totes les  seues  obres  a Mir, J. i J. solà (2005): Obres completes de Pompeu Fabra (3 Volums),  Enciclopèdia  catalana,  Ed.62,  Ed.  3i4  i  Ed.  Moll,  Barcelona.  Per  últim, per  entendre  l’impacte  de  les  propostes  fabrianes  a  terres  valencianes,  consulteu Ferrando, a. (2000): «Fabra i el País Valencià», dins d’arGenter, J.a. (ed.) (2000): Simposi Pompeu Fabra. Jornades Científiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica, Barcelona, pp.121-157; pitarch, v. (2003): Les Normes de Castelló. Textos i contextos, Ajuntament de Castelló, Castelló; i CliMent, J.D. (2007): Les normes de Castelló. L’interés per la llengua dels valencians al segle XX, Acadèmia Valenciana de la Llengua, València.

135

Com hem apuntat adés, en el cas del vocable canya, /ɲ/ prové d’una dissimilació en la geminació de la consonant nasal alveolar –nn- [n:>nj>ɲ]. En època medieval les solucions ortogràfiques adoptades pera la /ɲ/ en la llengua dels valencians són fluctuants(ny, yn, y i n),peròfinalmentenelperíodeclàssicde lanostra tradició acaba regularitzant-se l’ús de la ny. Els textos escrits en catalàmantenen la presència genuïnadel dígraf ny prominentment, almenys, fins lamitjaniadel segle XVI.Posteriorment,lainfluènciain crescendo de les grafies castellanes provoca que el nostre dígraf estrobe alternant amb la ñ en les produccions textuals de l’època. A mesura que el pes de la tradició autòctona s’hi dilueix, l’empramentde lagrafiacastellanahiésmajor.Per exemple, ja en els poemes de Pere Serafí (1505/1510-1567), qui hi usa predominantment la ny, s’hi observa la presència de la ñ en paraules coincidents amb el castellà (p.e. señor, doña).Malgrat això, encarahiha casos, comeldelnotari ipoetaxativíAndreuMartíSerafí (†1566)oelpreveremataroníJoanPujol(†1603/1604),enquèl’existènciadelainfluènciaortogràficaforàniaenelsseusescrits en català és gairebé inexistent (SEGARRA, 1985: 35).

Tot i que és un fenomen comú en els textos escrits en català d’aleshores, l’estudi lingüístic del Libre de les Antiquitats de la Seu de València (1994) realitzat pel professor Joaquim MartíMestreenspotservirdebaseil·lustrativarespectede la paulatina presència de la ñ en detriment de la ny catalana durant el període que ens ocupa. Si bé en els primers enregistraments –inicis del segle XVI- quan s’ha de representar la /ɲ/ gairebé sempre s’hi utilitza ny, a la segona meitat del segle XVI l’ús de la ñ ja és del 52%, el de la ny del 46% i, anecdòticament, el del dígraf híbrid ñy del 2%. Passades unes dècades d’empraments vacil·lants delesgrafies,alsegleXVII la desafecció envers la ny es fa manifesta. Al 1637 els percentatges d’ús en aquells casos que cal representar /ɲ/ són els següents: la ñ 74,4%, la ñy 17,4% i la nostra ny tan sols un 8,2% (MARTI, 1994: 59-60).

136

Pel que fa als gramàtics i tractadistes cal dir que, en el segle XVII, tot i que en l’obra Thesaurus verborum ac phrasium ex thesauro Bartholomaei Bravi (1640) de Pere Torra s’hi continua fent servir el dígraf ny de manera sistemàtica, en el tractat Fons verborum, et phrasium ad iuventutem latinitate imbuendam, ex thesaurus variis derivatus (1637) d’Antoni Font,s’hiacostumaaemprarlagrafiañ manllevada del castellà per representar /ɲ/: se servia exclusivament de la ñ en posició intervocàlica (p.e. muntaña) i de ñ seguida de ialfinaldedicció(p.e.añi, engañi) (SEGARRA, 1985: 38-39, 386). En el Set-cents, Carles Ros Hebrera (1703-1773) -figuraprominentdelsgramàticsvalenciansdelperíode-defensava l’ús de les grafies autòctones com ara la ny. Ambelsseustractatsd’ortografia,preteniaferconéixeralsvalencianselssímbolsortogràficsqueelserenpropis.Dels seus escrits se’n van fer ressò, entre d’altres, el lexicògraf xativí Manuel Joaquim Sanelo (1760-1827),quis’oposavadecididamenta lasubstitucióde lagrafiany per ñ, alhora que es queixava de la descurança de la llengua. Cas contrari, tot i que reivindicava l’ús d’aquesta i llur ensenyament ortogràfic, era el del poeta JoanBatiste Escorigüela (1753-1817), qui era partidari de les solucions més castellanitzants (SEGARRA, 1985: 78-79) (GIMENO BETÍ, 2006: 34).

En aquell moment no ocorria el mateix en altres conrades del domini lingüístic català, usualment per la pèrdua del lligam amb la tradició genuïna. Com ha indicat lafilòlogaMilaSegarraenelseutreballHistòria de l’ortografia catalana:

De la desconeixença de l’ortografia tradicional per part delsortògrafs catalans i menorquins del XVIII en podríem donar moltsexemples:forçasignificativessón,d’unabanda,lacreençad’Antoni Febrer i Cardona que el dígraf ny es tractava d’una adaptació del dígraf francès gn […], i de l’altra, la declaració d’un dels polemistes del Diario de Barcelona, «MosénHenricPorug»,en el sentit que deixaria d’emprar la ñ quan algú li demostrés queaquestagrafiaerapròpiaiexclusivadelallenguacastellana(SEGARRA, 1985: 56)

Nogensmenys això canvià al llarg del segle XIX, centúria renaixentista de les nostres lletres en què s’assenten

137

les bases de la fixació ortogràfica de la llengua. Així,el barceloní Josep Pau Ballot (1747-1821) en la seua Gramàtica de la llengua cathalana (1813) ja es posicionava a favor del dígraf propi. Tanmateix el lexicògraf de Traiguera Pere Labèrnia i Esteller (1802-1860) en el segon volum del Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina (1840). A partir d’ací, si bé no de manera uniforme, els diversos estudiosos i lletraferits d’arreu del domini lingüístic van anar declinant-se paulatinament per l’ús de la solució conservadora i autòctona en l’escriptura de la /ɲ/ (SEGARRA: 1985).

6.2. DEFINICIÓ I ACCEPCIONS

La paraula canya és profusa en polisèmia. L’establiment polièdric d’analogies i l’arrelament de la planta en la nostra dimensió cultural ho han fet possible. En tot cas, la primera accepció que en trobem en els diccionaris62 ens remet al vegetal de la família de les arundinàcies: Arundo donax. Com ja hem apuntat anteriorment es tracta de la canya comuna o canya vulgar. A pesar d’això, entre d’altres nocions, tradicionalment el terme s’ha usat de manera apel·lativa. Tanmateix per indicar qualsevol objecte o peça que tinguera forma tubular o cilíndrica.

En llur funció apel·lativa, arreu del domini lingüístic català s’empra el vocable per a fer referència a diferents tipologies de la planta o espècies vegetals afins. Entre62   A fi de redactar el compendi de significacions vàries entorn de la paraula canya (vegeu  les  seccions  Definicions  i  accepcions;  Locucions,  frases  fetes  i  refranys;  i Paraules  derivades),  hem  consultat  exhaustivament  totes  les  fonts  lexicogràfiques catalanes de renom que ens ha estat possible tenir a l’abast (vegeu apartat de Fonts lexicogràfiques consultades). Evidentment, n’hi ha d’altres. En tot cas, no hem pretés elaborar-ne una profunda i sistemàtica aproximació d’índole semàntica, ja que defuig dels aspectes merament contextuals d’aquest estudi. Altrament hi hem inclòs aquests apartats amb una ferma voluntat divulgativa que permeta il·lustrar el lector sobre la riquesa de la llengua dels valencians i l’empremta genuïna que hi ha llegat el vocable que ens ocupa. Per això, el caràcter de la informació que hom llegirà a continuació és elementalment bibliomètric: producte d’un buidatge de les valuoses aportacions de lexicògrafs de prestigi i estudiosos consagrats a la investigació dels nostres parlars. En aquest sentit, la nostra modesta aportació rau en el fet d’haver estructurat mínimament tot  un  seguit  d’informació  esparsa  respecte  del  mot.  Consegüentment,  animem  el destinatari  interessat  en  la matèria a  consultar  les  fonts originals, palesa mostra de rigorositat científica. Per altra banda, la relació de mots i expressions s’hi presenten de manera heterodoxa per tal de facilitar-ne la lectura. Hem intentat agrupar les paraules seguint  un  vector  temàtic  sempre  que  ens  ha  estat  possible. Des  d’aquesta  tribuna apel·lem a la comprensibilitat dels receptors més exigents.

138

d’altres, hom pot trobar-hi les següents designacions: canya americana o canya d’Amèrica (planta de l’espècie bambusa arundinacea); canya dolça o canya de sucre (canyamel); canya fera (semblant a la canya comuna); canya d’Índia, canya de rosaris o canya sabonetes (planta cannàcia de l’espècie canna índica); canya borda, canya d’escombres o canya siula (planta de la família de les gramínies, de l’espècie phragmites communis); i ploma de canya (planta exòtica i aromàtica de l’espècie acorus calamus; càlam).

En estricta vinculació a la planta, el terme disposa d’altres significacionsmésconcretes.Demaneraquetanmateixentenem per canya la tija més o menys recta de la planta Arundo donax i altres gramínies. Parlem de canya del blat (partfistulosaiméssòlidadelblat;palla);decanya prima (de poc gruix); de canya de ribossa (la que és llarga i gruixuda, amb una arrel en el cap que forma ganxo; rabassa); i de canya vana(canyamoltfluixaidemalaclasse).

Estretament relacionades en origen -i posteriorment per analogia-, hi localitzem en el nostre sistema la canya de pescar (tija usada com a instrument de sosteniment del filqueserveixperapescar).Unavariantd’aquestaéslacanya amb brocada (canya de pescar que està formada de dostrossos,elmésprimdelsqualsvaficatperunextremdins el tros més gruixat). Seguint aquest camp semàntic, en el món mariner existeix la canya de l’àncora (barra de ferro que travessa el cep i que a la part inferior s’eixampla i forma la creu); les canyes del moc (parell de caps que, partint de l’extrem inferior del moc, van a inserir-se un a cada costat de la roda de proa i serveixen per a reforçar-lo); la canya de rem (la part d’un rem més prima, llarga i rodona, situada entre el guió i la pala); i la canya del timó (barra que surt horitzontalment del cap del timó d’una embarcació i serveix per fer-lo girar).

També podem utilitzar canya per a remetre’ns a l’os davanter de l’extremitat inferior, la part més prima de la cama d’un ésser humà o d’un animal. Per extensió amb el vocable ens podem referir a la part de la mitja que cobreix la cama. Arreu del domini hom coneix la bota de

139

canya (bota de muntar) i la bota de mitja canya (borseguí, bota), però en algunes zones s’hi designa en general cadascun dels dos trossos de pell que formen la part superior d’una sabata alta i cobreixen el turmell.

Continuant amb les relacions analògiques, parlem de la canya del lleu (tràquea), la canya de l’agulla d’una màquina de cosir, la canya de la carrabina (fusell) i, en rebosteria, de la canya de crema. La part vertical central que uneix el peu de qualsevol cosa amb llur copa o dolla superior s’anomena canya. Així hi ha la canya d’un canelobre, d’un calze, d’un orgue, d’una columna o fust, d’una clau, d’una raqueta, etc. Els vidriers usualment empren el terme per referir-se a un canó de ferro molt llarguer que serveix per bufar ampolles. Amb canya ens remetem també a la beguda alcohòlica extreta de la canya de sucre (rom, aiguardent) i a la mesura de cervesa de barril de 200 cc. D’una manera més prosaica, en algunes conrades el vocable es vincula a una peresa o mandra molt pronunciada. Finalment, paga la penar recordar que a la comarca prepirenaica de la Garrotxa existeix un poble que s’anomena Canya.

Pel que fa al mecanisme de creació lèxica per composició, disposem en la llengua dels valencians d’un bon grapat de mots en què s’usa el nostre substantiu, com ara: canyaferla (planta herbàcia, d’on ferla s’associa a canya o vareta seca); canyafístula (arbre de les mimoses, d’on fístula es vincula a tub o conducte); canyamel (canya de sucre); canyamelar (camp plantat de canyamels); canyavera i canya-xiula (planta de la família de les gramínies, de l’espècie phragmites communis); i, entre d’altres, mitjacanya (en la fusteria, motllura còncava de secció semicircular; gúbia).

Si ampliem el perímetre de les nocions i els vincles semàntics del terme, hem de referir-nos a altres registres d’ús que necessiten d’una comprensió social. Així, en la nostra tradició literària del Vuit-cents va existir l’anomenada Literatura de canya i cordell63, col·loquis de

63  Aquesta literatura surt de la cultura popular. Estava formada per fulls, plecs solts i llibrets, en cer o prosa. Nascuda amb la impremta, comprén tota mena de gèneres: cobles  i  romanços, vides de  sants, malifetes de  lladres  i bandolers,  relats històrics, notícies d’actualitat, calendaris, etc. I se l’anomena d’aquesta manera perquè sovint 

140

temàtica jocosa i satírica. Per altra banda, en l’apartat anterior ja hem fet esment del joc de les canyes o córrer canyes (figuraruntorneig lluitantambcanyesenllocdellances). Per concloure, hem de dir que de la paraula canya se’n deslliura altre matís que convé comentar: en alguns aspectes ha arribat a encarnar les essències de la cultura autòctona, la qual cosa pot il·lustrar-se a partir delafiguraparadigmàticadel Tio Canya64–personafidelals costums propis; en moltes poblacions s’anomena d’aquesta manera la persona que treballa artesanalment la canya.

6.3. LOCUCIONS, FRASES FETES I REFRANYS

El rastreig de la paraula canyailaverificaciódelariquesalèxica que ha conferit a la llengua pròpia continuen amb aquest sumari recull de locucions, frases fetes i refranys. En totes elles trobem el vocable objecte del nostre estudi i les hem agrupades obeint eixos temàtics. Per altra banda, advertim que l’ús d’aquestes no és uniforme arreu del domini lingüístic i oscil·la des des les localitzacions més concretes a les més generalitzades. En tot cas -llevat d’algun moment anecdòtic- hem defugit de circumscriure-les geolingüísticament.

Comptat i debatut, respecte de les locucions, ser o estar molt prim és estar com una canya. Sense abandonar aquesta

els  botiguers  que  la  divulgaven  —els  cecs,  tanmateix,  van  ser-ne  els  principals propagadors— solien estendre la seva mercaderia en un pany de paret tot subjectant-la amb canyes damunt cordells estesos. Per introduir-vos-hi, vegeu Martí Mestre, J. (1997): Literatura de canya i cordell al País Valencià, Denes, València; i dalMau, a. (2008): Jocs, cançons i costums que no hem de perdre, Columna, Barcelona.64   El  grup  valencià  de  música  tradicional  Al Tall  va  popularitzar  l’apel·latiu. Escolteu  la  cançó  «Tio  Canya»  dins al tall (1976): Deixeu que rode la roda, Edigsa, Barcelona. Com hem considerat anteriorment, la canya ha arribat a associar-se als nostres valors autòctons i singulars com a poble. N’ha esdevingut un element simbòlic. Apartat de tota voluntat folklorista, l’esmentat caràcter emblemàtic ha estat reivindicat i aprofitat ideològicament per aquells sectors més contestataris i sensibles a les qüestions culturals i nacionals d’aquestes terres. Així ens eixos cercles s’empren consignes com ara Canya contra Espanya. Per altra part, la paraula s’ha usat sovint en  cançons de  caire burlesc. Ens  referim, per  exemple,  a  la  paròdia de  l’himne de l’Estat:  «Viva Espanya, mon pare  té  una  canya  per  pegar-te  al  cul,  perquè  eres  un gandul». D’aquesta n’hi ha variacions, així: «Arriba Espanya […]». En aquest sentit, en  temps  de  la  transcició  democràtica  espanyola,  l’himne  de  l’Estat  a  les  nostres terres era popularment parodiat. Fins i tot, fruit de la cojuntura política d’aleshores, molts xiquets solien cantar-les a les escoles i els carrers sense saber ben bé què deien. Probablement els movia la gràcia produïda pel joc de rimes consonants.

141

noció, hi ha ser prim com una canya d’abastar figues. Per referir-se a algú que és magre però també alt, existeix la locució parèixer una canya de treure nius. En algunes conrades s’empra ser com una canya vana per fer referència a algú aparentment fort, però que en realitat és tot just el contrari. En aquest sentit, estar fluix com una canya o estar més fluix que una canya denota debilitat. Per la seua part, estar penjat d’una canya suggereix vulnerabilitat, i ser inútil com una canya esquerdadaineficàcia.Aquestaideadedeficiènciatambélalocalitzemaexpressionscomser fum de canya, que remet a quelcom que aparenta molt però que realment és al revés. Tanmateix, ser de canya verda, que indica inexperiència. Mentre que fer canya flaca vol dir no poder seguir els altres, quedar endarrera. La penúria econòmica es concreta en fórmules com ser un pelacanyes o estar pelat com una canya.AlMaestrat fer la canya a algú s’usa en el sentit de burlar-se’n.

Les locucions cantar la canya i pegar canya s’utilitzen quan hom parla sense contemplacions. I tenir veu de canya fa referència a una persona amb veu molt tallada o incisiva. Quan algú espera resultat, sovint provant l’interlocutor, el que fa és tirar la canya. Si les intencions d’hom són descobertes -aMallorca- s’usa veure ses canyes a qualcú. I quan no s’ha aconseguit allò desitjat el que un fa és tornar-se’n amb la canya sense peix. D’altres locucions utilitzades en la nostra llengua són no deixar canya dreta-quesignificadestruir-lo tot, no perdonar res; fer alguna cosa per menys del que val una canya -remet a la possibilitat de cometre un acte sense gaire pretextos; i prendre a canya, que designa adquirircosesambfiança,apagarmésendavant.Comindica el DCVB, aquesta locució prové del costum de fer un senyal a un tros de canya el venedor quan un parroquià li comprava cosa a espera. A un altre nivell se situaria l’ús del derivat canyaret: armar-se un canyaret o quin canyaret! –quan es produeix una disputa escridassada.

Pel que fa al refranyer, hi ha un bon grapat de parèmies que s’usen arreu del domini lingüístic a partir de canya –entés com a instrument de pesca. Per exemple, No és pas l’home ni és pas la canya, és l’esquer el que els enganya. L’acte

142

de pescar connota tanmateix una virtut: la capacitat de perseverança o espera. Ho veiem en casos com Amb paciència i una canya, el cel es guanya o Amb paciència i una canya, tot s’apanya.

Tanmateix,tradicionalmentl’oficidepescadordecanyasempre ha reportat retribucions econòmiques modestes. D’açò, se n’ha fet ressò el nostre refranyer popular a bastament, com ara: Pescador de canya i collidor de sal, a morir a l’hospital; Pescador de canya i caçador d’ocells, no caldrà notari per a fer testaments o A pescador de canya i moliner de vent, no els cal pas notari per fer testament; Pescador de canyeta i tocador de reclam, et tocaràs els collons i et moriràs de fam; Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya; Pescador de canya, lladre de raïms; Pescador de canya, perd més que no guanya; Pescador de canya, ni perd ni guanya; o bé, Pescador de canya, més menja que guanya.

Hi ha altres proverbis de naturalesa diversa i que fan usar el vocable d’estudi: Pel gener la canya al raconer i pel març la canya al braç o Al desembre es gelen les canyes i es couen les castanyes –relatius a la recol·lecció de la planta; Qui té canyes, té flautins -que connota la noció d’inherència; No us fieu de barques de canya –per referir-se a coses poc consistents; i Aucell de pas, cop de canya–perindicarquecalaprofitarlesoportunitats; El DCVBrecullaltresrefranysgeogràficamentmés circumscrits, com ara: Qui beu rom i canya, torna a Espanya-utilitzataManresa;Qui de canyes fa flautes i de dones fa cabal, un gorro i a l’hospital -expressió vinculada a Tortosa; i Visti una canya, pareixerà un dama; visti un bastó, pareixerà un baró -usat a la població sarda de l’Alguer.

El registre col·loquial de la llengua –procliu a la manca de cura lingüística i a la permeabilitat i contagi respecte de llengües forànies- també reserva alguns usos força populars per al nostre vocable. És el cas d’expressions de dubtosa decorositat com: Canya! -acompanyat sovint d’un gest de reprovació, s’usa per a indicar necessitat de càstig o correcció); Quina canyà (canyada)! –per manifestar sorpresa o malestar quan hom ha de pagar un preu abusiu per alguna cosa; Fotre canya (a alguna cosa) –per animar

143

a fer les coses amb decisió; Quina canya! o Ser una canya! –dóna a entendre que quelcom és viu, enèrgic; Donar-se canya –afanyar-se; i la locució A tota canya –amb molta intensitat.

Per últim, tot i que es tracte d’un derivat de canya, ens permetrem ací fer esment d’una de les expressions celebèrrimes de la nostra llengua: Salut i força al canut. Es vincula a moments festius i de celebració: s’usa quan s’ha de beure a la salut d’algú o en honor de quelcom. En origen es relacionava amb el desig de gaudir d’una bona fortuna econòmica, ja que antigament el canut era –entre d’altres accepcions- una canya buida que servia per guardar les monedes. En algun moment, llur emprament popular va desdibuixar el sentit original i va carregar l’enunciació de connotació sexual: en concret, referint-se a la potència de l’òrgan reproductor masculí.

6.4. PARAULES DERIVADES

Però la profusa herència lingüística de l’Arundo donax no acaba ací. De fet, la paraula canya és un mot a partir del qual derivenperprefixació, infixació isufixaciómultiplicitatde vocables en la nostra llengua. Així, sense ultrapassar el sentit estricte del terme, el DCVB recull els augmentatius canyassa, canyarra, canyota, canyot; i els diminutius canyeta, canyetxa, canyel·la, canyeua, canyiua. Derivat de CANNŭLA, forma diminutiva de CANNA, ens ha arribat cànula.

Relacionades amb el món vegetal

De derivacions vinculades a l’univers de les plantes hi ha, entre d’altres: canyamet (planta herbàcia), canyoca (tija de blat de moro o altres gramínies, variant de canoca), canyola (fenàs de marge), canyota (planta herbàcia) -derivat del qual és el verb escanyotar (traure la canyota i les males herbes d’un camp, birbar). Canoca (tija o tronc tubular d’algunes plantes, hortalisses i cereals) en algunes àrees del domini lingüístic, com ara l’Empordà, també s’usa

144

per a fer referència al mànec d’una granera. Altra n’és canyella (alguna vegada escrit canela), entesa en l’accepció d’espècia. Aquest darrer sentit s’explica a causa de la forma de canonet que presenta l’escorça seca la planta. En són derivats d’aquesta: canyellat (de color canyella) i canyeller (arbre del qual s’extrau la canyella).

A causa de la manera en què arrela i creix la planta, la nominalització de substantius col·lectius en aquest sentit ha estat profusa. A tall d’exemple, hi esmentarem els següents: canyada (vall estreta plantada de canyes), canyam (multitud de canyes), canyar (lloc poblat de canyes i també enginy de pesca format de canyes; com a verb, posar canyes en un sembrat), canyer (lloc poblat de canyes, però també lloc on es guarden les canyes seques i fossar), canyet (lloc ple de canyes, tanmateix espai on hom llança o enterra les bèsties mortes) i canyisser (lloc poblat de canyes, i àdhuc persona que fa canyissos).

Relacionades amb els aspectes etnogràfics

Per altra banda, la gran diversitat d’usos i sabers que s’han deslliurat del vegetal al llarg de la història ens ha llegat un fructífer patrimoni lèxic. Aquests en són alguns substantius que s’hi relacionen: canat (canyís, dipòsit de canyís per a collites); canadaire (persona que fa canats); canyís (teixit o reixat fet de canyes) i els seus derivats canyissa (conjunt de canyes entrelligades, canyís deteulada,canyísdecupontrepitgenelraïm),canyissada (teixit de canyes que, clavat a les bigues del sostre, serveix de suport a la capa de guix que forma el cel ras), canyissat (canyís, però també ormeig de pescar que consta de dues xarxes), encanyissada (clos, trampa, sostre, etc., fet de canyes) i encanyissat (conjunt de canyes entreteixides, reixat o tanca de canyes).

Vegem ara alguns exemples verbals: canyissar (posar la canyissa a una casa, i així mateix lloc poblat de canyissos); encanyar(posarcanyesalesplantesenfiladisses,encreuar;àdhuc fer que es mantinga rígid un membre trencat d’un animal o persona lligant-hi un o dos trossos de canya)

145

-derivats del qual són encanyador (eina de ferrer que serveix per fer ranures) i encanyat (creu dels telers quan és formada amb canyes)-; i, per últim, encanyissar (cobrir o revestir de canyes).

Relacionades amb la idea de mesura

La paraula canya també guarda relació etimològica amb el substantiu cana (antiga mesura de longitud de vuit pams). D’aquest en deriven el verb acanar (amidar llargàries, vendre a mida i, col·loquialment, cobrar abusivament un alt preu), acanador (comanom,oficid’acanarterreso tèxtils; i com adjectiu, quelcom que es pot acanar) i el substantiu acanament (acció d’acanar). Esmentem ací trescanar o trascanar (passar elfil d’un rodet a un altre),del qual s’originen trescanador (màquina per a trescanar) i trescanadora (nom que hom dóna en les fàbriques de sederiaalafileta).

Sense defugir del món de les mesures, en la nostra llengua existeix el substantiu canada (antiga mesura de vi; recipient de fusta; canyís molt gran; espai de terreny baix situat entre dues elevacions molt acostades; acte de canar o amidar) i el nom col·lectiu canadella (ampolletes que contenen l’aigua i el vi per a la missa, i cadascuna de les dues ampolletes amb abocador per servir l’oli i el vinagre a taula). Per últim, hi ha canejar (acanar o amidar) -derivat del qual és canejador (agrimensor o persona que es dedica a mesurar els terrenys).

Relacionades amb la forma tubular

La formafistularde la canyahapropiciat tanmateix lacreació d’un bon grapat de mots per analogia morfològica. Ací encabim, per exemple, canella (canó per on surt l’aigua d’una font) i canó –canut- (tija buida; entrenús o tros de canya; tub cilíndric; però també faringe). Alhora canó ha originat múltiples derivats, com ara: acanonar (conduir l’aigua per canonades), canonada (tret de canó d’artilleria; conducte de forma tubular destinat al transport de fluids),canonar (traure canons els ocells petits; fer canons)

146

i canonejar (atacar a canonades) -del qual s’esdevé canoneig (acció i efecte de canonejar). De la mateixa manera, canoner (operariqueposaelfildetramaencanons;menestralquefabrica canons; i així mateix, vaixell de guerra amb missió de vigilància, escorta i bombardeig), canonet (canó petit, peça tubular que serveix per adornar vestits i treballs de passamaneria) i encanonar (fer passar alguna cosa per un canó, apuntar a algú amb una arma de foc).

Relacionades amb les parts del cos

A partir de l’establiment de relacions analògiques, el vegetal ha servit d’inspiració per generar nominalitzacions que designen parts del cos humà o animal. És el cas del mot al qual ens hem referit adés: canyella, ja que -a més de l’espècia- també fa referència a l’ós que anomenem tíbia. En aquest sentit, cal esmentar el substantiu canyellera (peça usada en alguns esports per protegir les cames), el verb escanyellar-se (fer-se mal a les canyelles) i el nom escanyelladura (distensió o dislocació de les canyelles d’un cavall). En tot cas, canyella no és l´únic exemple d’analogia, diguem-ne, anatòmica. Cal vincular-hi també canell (puny de la mà), canó (en la seua accepció de faringe) i canyó (part interior del coll, faringe; però àdhuc, geomòrficamentcongost) -derivats del qual són encanyonar (empassar-se) i encanyonada (acte d’empassar-se coll avall la saliva, elmenjar i el beure; i en sentit figurat,mal glop, cosadifícil d’empassar). Esmentem ací canyaret (avalot de crits, disputa escridassada).

Relacionades amb la idea d’estretesa

Així mateix hem de fer esment del verb escanyar. En sentit estricte, l’ètim denota la idea de llevar el canyó o gola (del llatí vulgar EX-CANNARE). Dialectalment també s’anomena escanar. La significació del terme és ben diversa:matarpersona o animal privant-lo de respirar per compressió o obstrucció de la gola. Àdhuc estrènyer molt el coll aturant parcialment la respiració. Seguint aquesta noció, tanmateixsignificaoprimiralgúeconòmicament.Altresaccepcions d’escanyarsón:tenirlagolaobstruïdaperuncos estrany, per una irritació interna, etc.; cridar molt,

147

finsaperdreoenfosquir-selaveu;obédeixarsortirdelagola, dir per lleugeresa una cosa que calia tenir secreta.Sense eixir-nos-en, hi trobem els vocables escanyament (acte i efecte d’escanyar), escanyat (mort per escanyament, però àdhuc molt estret, escàs de recursos econòmics, mesquí, avar), escanyó (acció d’escanyar-se algú o un animal), escanyussar-se (tenir algú alguna cosa en la gola que el priva de respirar, ennuegar-se), escanyadís (que produeix escanyament i, en sentit figurat, difícil d’empassar) iescanyador (que escanya; però també eina de ferrer que serveix per fer ranures).

Tanmateix el vocable escanyar té una presència notable en paraules originades per composició: escanyabruixots (botxí, mena d’ocell), escanyacabres (olivella, tipus d’arbust), escanyagats (aranyoner, classe d’arbust), escanyagossos (corda llarga amb un nus escorredor), escanyallops (planta herbàcia), escanyamarits (vídua que contret terceres núpcies), escanyamullers (vidu que ha contret terceres núpcies), escanyapits (caliquenyo), escanyapobres (usurer), escanyapolls (mena d’insecte coleòpter), escanyavelles (varietat de vinya) o escanya-rals (gasiu).

Per tant, altres dels sentits originats per analogia a partir de la planta és el de quelcom estret o congost. Ho veiem, per exemple, a la paraula canar (llenca estreta de terrenysenseedificarentreduescasescontigües;peròaMallorca,amidar)-derivatdelaqualéscanaró (camí estret entre horts). En la nostra llengua també hi ha el vocable escanyall (congost, pas estret entre muntanyes o roques).

Relacionades amb la idea de debilitat

Per últim, existeix una relació semàntica entre canya i la noció de prim o dèbil. Seguint aquesta idea en els nostres parlars trobem el verb pronominal acanyar-se (esdevindre extremadament magre) -del qual deriven alhora el substantiu acanyament (aflaquiment, debilitat)i els adjectius acanyat (magre, impedit d’alenar, amb la gola seca, mancat de mitjans per viure), canyiula (persona magra i escarransida) i escanyolit (molt magre, mancat

148

del desenrotllament normal). Escanyolit prové de la contracciódemateixsignificatescanyaulit,laqualderivaprobablement de canyaula (collar). Vinculat a escanyolit, existeix el verb pronominal escanyolir-se (esdevenir escanyolit).

150

CONSIDERACIONS FINALS

El vincle establert entre la canya i la nostra cultura no s’entén sense prendre en consideració la perspectiva lingüística –i a l’inrevés. Aquesta n’ha superat els aspectes merament materials. S’ha servit de la canya i els seus usos per generar un univers alambinat de precisions lèxiques que han permés anomenar l’entorn. En aquest sentit, hem pogut comprovar que la paraula que designa la planta no tan sols és un mot amb gran abundància d’accepcions. Altrament ha possibilitat la creació de locucions i parèmies de tot tipus arran de l’establiment de múltiples relacions per analogia. Si tenim en compte els vocables que en deriven, llur caràcter expressiu augmenta polièdricament i dota d’una particular genuïnitat la nostra manera deconcebre el món. D’això, se’n diu idiosincràsia.

Per altra banda, com hem pogut constatar al llarg d’aquestes pàgines, l’efectivitat de la canya comuna per resoldre els aspectes més immediats i quotidians de les gents d’antany era indiscutible. Si pensem en la nostra ciutat, a hores d’ara la seua utilitat en els àmbits agrícoles -si bé minvada- encara és esponerosa. En conseqüència, malgrat que a Castelló no s’haja desenrotllat mai una indústria sistemàtica entorn de l’Arundo donax, la seua vàlua hi ha estat determinant. De fet, en una societat ancestralment agrària com la nostra, la canya ha acabat esdevenint-ne un element orgànic. És a dir, n’ha format part essencial en tot allò relatiu a les qüestions organitzatives i de desenvolupament en sentit ampli. Al cap i a la fi, l’estreta vinculació amb el vegetal no tansols ha arribat a reportar profitosos mecanismes desubsistènciadurantunperíodesignificatiudelahistòria.Altrament ha acabat enriquint llur dimensió cultural fent-laméssofisticadaarrandelaproliferaciódesabersdiversos i, per extensió, d’una fructífera expressivitat lingüística.

En bona mesura aquest fet és comú a les riberes mediterrànies, però en el cas de Castelló la relació culturalamblacanyavulgarhaultrapassatlacorporeïtat.

151

Ha esdevingut complexa. Hiperbòlica. Ha impregnat l’estructura bàsica del nostre tarannà social. En altres paraules, ha anant assolint un estatus de categoria simbòlica, el màxim exponent de la qual es concreta en l’expressió commemorativa de la Processó de les canyes. Tanmateix en el títol del pas-doble festiu Rotllo i Canya, de Bernat Artola i Tomàs, el qual hom considera una mena de declaració idiosincràtica local.

La canya ha acabat encarnant -juntament amb altres elements mistificats- les essències espirituals d’unarealitat pretèrita o en vies de desaparició. Però aquesta joiosa manera que retre homenatge al vegetal no fa justícia, ja que se’ns presenta vergonyosament falsejada i incompleta. De certa manera, caricaturitzada. En absolut és representativa de la veritable importància de la canya per als nostres avantpassats. En molts sentits, les exaltacions folklòriques són susceptibles de deformar la naturalesa de les coses. Les desvincula de la realitat substancial, les emmanilla amb sublimitat a una idea adulterada. Sovint fictícia.D’algunamanera el folklorepretén amagar una prescindibilitat, alhora que domesticar el caràcter vernacular: l’autèntica singularitat dels pobles. Col·labora amb pulcritud en la consolidació de l’oblit. Al remat la canya ha assolit l’estatus de símbol, d’exponent capital de la nostra societat precisament perquè ha perdut la rellevància d’altres temps en què no n’era, d’irrisòria.

152

BIBLIOGRAFIA

BADIA MARGARIT, A. (1994): Gramàtica històrica catalana, Ed. 3i4, València.BARGALLÓ VALLS, J. (1987): Literatura catalana dels segle xvi al xviii, Teide, Barcelona.BELENGUER CEBRIÀ, E. (coord) (1989): Història del País Valencià, Vols.III-IV., Edicions 62, Barcelona.BELTRAN ZARAGOZÀ, A. (1998): El valencià al segle xviii. Edició i estudi de textos administratius de les comarques del nord de Castelló, I-II, Societat Castellonenca de Cultura, Castelló.

-(1998b): «La llengua del Llibre de censals i memòriesdelsBellotdeVila-real(1563-1607)»,dinsV Congrés d’Història i Filologia de la Plana, Diputació Provincial de Castelló, Castelló, pp. 379-399.

-(2008): «Benlloc en el regnat de Felip II. Història i llengua»,dinsActes VIII Jornades Culturals a la Plana de l’Arc, Associació Cultural Amics de Subarra, Benlloch (Castelló), pp. 29-54.BOSCh I RODOREDA, A. (2010): «Els noms catalans devarietatsde raïma l’Alguer», dinsd’ALCOVER, J. i S. NARANJO (2010): Guia de vins de l’Alguer 2010, Ed. Pòrtic, Barcelona, pp.13-18.BUTIñá, J. (2010): Llengua catalana III,UNED,Madrid.CASANOVA, E. (2002): Josep Esplugues. Memòries d’un capellà del xviii, AlfonselMagnànim,València.CAVANILLES, J.A. (1795): Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, poblaciones y frutos del reyno de Valencia, Vol.I,MadridImprentaReal.[BibliotecaDigitalHispánica]. COLÓN DOMÈNECh, G. (2003): De Ramon Llull al Diccionari de Fabra,PAM,MontcadaiReixac.

-(2005): Una nomenclatura catalano-francesa del 1718, Societat Castellonenca de Cultura, Castelló.COMAS, A. i M. DE RIQUER (1985): Història de la literatura catalana, Vol. V, Ariel, Barcelona.CUCÓ, J. (1985): «Laindústriatradicional»,dinsdeMIRA, J.F. (dir.) (1985): Temes d’etnografia valenciana, Vol. III, InstitucióAlfonselMagnànim,València,pp.136-148.ESCARTÍ, V.J. (1997): Memòria privada. Literatura memorialística

153

valenciana dels segles xv al xviii, Ed. 3i4, València.-(2005a): Pere Esteve i Puig. Escrits Valencians,

AlfonselMagnànim-DiputaciódeValència,València.-(2005b): «Nota sobre la Decadència», dins

MARTÍNEZ ROMERO, T. (2005): Les lletres hispàniques als segles xvi, xvii i xviii, Fundació Germà Colón/Universitat Jaume I. Castelló de la Plana, pp.59-72.

-Literatura valenciana essencial dels segles XVI i XVII

[http://www.escarti.com/Sitio_web/materials.html]ESCOLANO, G. (1611): Segunda parte de la Década primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia. [Biblioteca Valenciana Digital].FERRANDO, A. (1983): Els certàmens poètics valencians, Alfons elMagnànim,València.FERRANDO, A. i M. NICOLáS (1997): Panorama d’història de la llengua, Tàndem, València.FOLCh I GUILLEN, R. (1981): La vegetació dels països catalans, Ketres, Barcelona.FONT I QUER, P. (1993): Diccionario de botànica, Labor, Barcelona.FURIÓ, A. (1995): Història del País Valencià, Alfons el Magnànim-DiputaciódeValència,València.FUSTER, J.(1986):«Decadènciaicastellanització», Caplletra, 1, pp. 29-35. -(1989a): «Llengua i societat», dinsBELENGUER CEBRIÀ, E. (coord) (1989): Història del País Valencià, Vol.III., Edicions 62, Barcelona, pp. 220-232.

-(1989b):«Leslletres» dins BELENGUER CEBRIÀ, E. (coord) (1989): Història del País Valencià, Vol.III., Edicions 62, Barcelona, pp. 285-302.GARCÍA DE LA CUESTA, D. (2010): «Cañas y cálamos musicales en la Antigüedad», dins GUÍU AGUILAR, V. (coord.)(2010): Arundo donnax: la caña en el Bajo Aragón: usos y desusos,CentrodeEstudiosdelBajoMartín,Teruel,pp. 19-44.GARCIA MARTÍNEZ, S. (1989): «Els corrents ideològics i científics», dins BELENGUER CEBRIÀ, E. (coord) (1989): Història del País Valencià, Vol.III., Edicions 62, Barcelona, pp. 233-284.

154

GIMENO BETÍ, L.(1998): De lexicografia valenciana. Estudi del vocabulari del Maestrat de Joaquim Garcia Girona, IIFV-PAM,València/Barcelona. -(2005): Aproximació lingüística als inicis de la llengua catalana (segles VIII al XIII), Universitat Jaume I, Castelló.

-(2006): Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles xii al xx, Societat Castellonenca de Cultura, Castelló.GUÍU AGUILAR, V. (coord.)(2010): Arundo donnax: la caña en el Bajo Aragón: usos y desusos, Centro de Estudios del BajoMartín,Teruel.hERNáNDEZ I DOBÓN, F. J. (2001): El valencià a València, Tesi doctoral, Universitat de València, València. [http://www.uv.es/~fjhernan/Textos/Tesi_soc/Tesi.pdf].LAGUNA SúñER, J.(2010):«Lacaña», dins GUÍU AGUILAR, V. (Coord.)(2010): Arundo donnax: la caña en el Bajo Aragón: usos y desusos,CentrodeEstudiosdelBajoMartín,Teruel,pp. 55-59. MARTÍ GRAJALES, F. (1927): Ensayo de un diccionario biográfico y bibliogràfico de los poetas que florecieron en el Reino de Valencia hasta el año 1700, Tipografía de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid. [Biblioteca ValencianaDigital].MARTÍ MESTRE, J. (1991): Les ordinacions de la costa marítima del Regne de València (1673), IFV-PAM,Barcelona.

-(1994): El Libre de les Antiquitats de la Seu de València, Universitat de València, València.

- (2005) «Una aproximació sobre la llengua catalana dels segles XVI, XVII i XVIII», dins MARTÍNEZ ROMERO, T. (2005): Les lletres hispàniques als segles xvi, xvii i xviii. Fundació Germà Colón/Universitat Jaume I. Castelló de la Plana, pp.93-128.MAS I USÓ, P. (1993a): Justas, Academias y Convocatorias literarias en la Valencia barroca (1591-1705). Teoría y práctica de una convención, Universitat de València, València. -(1993b): «Academias valencianas durante el Barroco», dins AAVV (1993): De las academias a la enciclopedia,AlfonselMagnànim,València,pp.171-224).

-(1998): Poesia acadèmica valenciana del barroc, Estudis catalans 3, Ed. Reichenberger-Kassel, Saragossa.

155

MOLL, F. (2006): Gramàtica històrica catalana, Universitat de València, València.PITARCh, V. (2001) Llengua i Esglèsia durant el Barroc Valencià, IIFV-PAM,València-Barcelona. REGLÀ, J. (1978): Aproximació a la història del País Valencià, Eliseu Climent, València.RIBéS PLA, R. (2000): L’agricultura i Castelló, Ajuntament de Castelló de la Plana, Castelló.ROCA, R. (1994): «La decadència: un concepte de tallar i apegar», Quadern, Saó, pp. 563-566.ROSSICh, A. (1989): «Renaixement, manierisme i barroc en la literatura catalana», dins Actes del Vuité Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes, II, PAM,Barcelona, pp.149-179.

-(1997): «És vàlid avui el concepte de decadència de la cultura catalana de l’època moderna? Es potidentificar decadència amb castellanizació?», Manuscrits, 15, 127-34.SANChIS GUARNER, M. (2001): Els valencians i la llengua autòctona durant els segles xvi, xvii i xviii, Universitat de València,València.SEGARRA, M. (1985): Història de l’ortografia catalana, Empúries, Barcelona.SIRERA, J. L. (1993): «El universo cultural de la Valencia de laAcademiadelosNocturnos», dins AAVV (1993): De las academias a la enciclopedia,AlfonselMagnànim,València,pp.125-170.SOLA, J. i ALTRES (2002): Gramàtica del català contemporani, I-II-III Empúries, Barcelona.SOLERVICENS, J. (2005): «La literatura catalana del Renaixement: un estat de la qüestió», dins MARTÍNEZ ROMERO, T. (2005): Les lletres hispàniques als segles xvi, xvii i xviii. Fundació Germà Colón/Universitat Jaume I. Castelló de la Plana, pp.29-58.TRAVER TOMáS, V. (2008): Antigüedades de Castellón de la Plana, Ajuntament de Castelló, Castelló.VALSALOBRE, P. i J. GRATACÒS (eds.) (1995): La llengua catalana al segle xviii, Quaderns Crema. Barcelona.VALSALOBRE, P. i A. ROSSICh (2007): Literatura i cultura catalanes (segles XVII-XVIII), UOC, Barcelona.VENY, J. (2003): Els parlars catalans, Ed.Moll, Palmade

156

Mallorca.VICIANA, R.M. (1564): Libro Tercero de la Chronyca de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno. [Bibliotaca Valenciana Digital].XIMENO, V. (1749): Escritores del reyno de valencia: chronologicamente ordenados desde el año mccxxxviii hasta el de mdccxlviii, Vol.II, Josep Esteve Dolç, València. [Biblioteca Valenciana Digital].

157

FONTS LEXICOGRÀFIQUES CONSULTADES

AAVV (1998): Diccionari de la llengua catalana, IEC, Barcelona.AAVV (2001): Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana, Barcelona.AAVV (2002): Diccionari valencià, Bromera, Alzira.AAVV (2000): The American Heritag Dictionary of the English Language: Fourth Edition.[http://web.archive.org/web/20080308145128/www.bartleby.com/61/roots/S241.html].ALCOVER, A. i F. MOLL (1988): Diccionari Català-Valencià-Balear, 10 Vols., Moll,PalmadeMallorca.BOISACQ, E. (1916): Dictionnaire étymologique de la langue grecque, etudiée dans ses rapports avec les autres langues indo-européennes, Carl Winter’s Universitätsbuchhandlung, Heidelberg. [Digitized by the Internet Archive in 2010 with funding from University of Ottawa]; [http://www.archive.org/stream/dictionnairety00bois#page/n5/mode/2up].BRUGUERA, J. (1996): Diccionari etimològic, Enciclopèdia catalana, Barcelona.ChANTRAINE, P. (2009): Dictionnaire étymologique de la langue grecque. Histoire des mots, Editions Klincksieck, Paris.COROMINES, J. (1980). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Vol.I., Curial, Barcelona.COSTA, M. I M. TARRéS (2001): Diccionari del català antic, Edicions 62, Barcelona.ESPINAL, M.T. (2006): Diccionari de sinònims i frases fetes, UAB,UV,PAM,Barcelona.FRANQUESA, M. (1998): Diccionari de sinònims, Enciclopèdia Catalana, Barcelona.LACREU, J. (2007): Diccionaris de sinònims, antònims i idees afins, Bromera, Alzira.MARTÍ MESTRE, J. (2006): Diccionari històric del valencià col·loquial (segles xvii, xviii i xix), Universitat de València, València.PEY, S. (2001): Diccionari de sinònims i antònims, Teide, Barcelona.RASPALL, J. I J. MARTÍ (1997): Diccionari de locucions i de frases fetes, Edicions 62, Barcelona.

159

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ,per Andreu Beltran Zaragozà, Universitat Jaume I.................17

PART PRIMERAEDICIÓ I ESTUDI LINGÜÍSTIC DEL MANUSCRIT«CAÑA ÚTIL. LOS PROFITS DE LA CAÑA»...............31

1. CONTEXTOS........................................................................ 33

2.SOBREELMANUSCRITÉSDECOSESPREDICABLES Y ALTRES NO SÓN DEMERCADERIA............................................................................43 2.1.-Localització............................................................43 2.2.-Descripció..............................................................44 2.3.-Les llengües del manuscrit...................................45 2.4.-Continguts del manuscrit.....................................47 2.5.-Datació i autoria....................................................55

3. SOBRE EL TEXT«CAÑAÚTIL.LOSPROFITSDELACAÑA».......................59 3.1.-Normes d’edició i últimes consideracions.........60 3.2.-Transcripció...........................................................62

4. ESTUDI LINGÜÍSTIC..........................................................72 4.1.-Anàlisigraficofonètica..........................................72 4.2.-Anàlisi morfosintàctica.........................................75 4.3.-Anàlisi lèxica..........................................................77 4.4.-Inventari de noms.................................................80 4.5.-Inventari de verbs.................................................84 4.6.-Classificació............................................................85 4.7.-Conclusions generals sostic.................................89

GLOSSARI....................................................................................91ANNEXOS GRÀFICS................................................................95

160

PART SEGONALA CANYA EN ELS COSTUMS I LA LLENGUA......111

5. LES FRUCTUOSITATS DE LA CANYA:RECULL D’APUNTS ETNOGRÀFICS...............................114 5.1.-La canya com a element orgànic d’una societat agrària: el cultiu.............................................115 5.2.-Fructuositats domèstiques: remeis casolans i recipients de la llar......................................................120 5.3.-Fructuositats en els àmbits de la pesca, agricultura i construcció............................................122 5.4.-Fructuositats al servei de la imaginació: una tecnologia del joc.................................................125 5.5.-Fructuositats musicals: la persistència d’un art................................................128 6. LA PARAULA CANYA EN LA LLENGUA DELS VALENCIANS...............................................................130 6.1.-Origen etimològic i evolució del mot...............131 6.2.-Definicióiaccepcions........................................137 6.3.-Locucions, frases fetes i refranys......................140 6.4.-Paraules derivades...............................................143 CONSIDERACIONS FINALS...............................................150BIBLIOGRAFIA........................................................................152FONTS LEXICOGRÀFIQUES CONSULTADES............157ÍNDEX DE CONTINGUTS..................................................159