MANUEL DE PEDROLO

Carmen González i Jenifer Fernández 2BAT.H

BIOGRAFIA

Nascut a la localitat catalana de l'Aranyó el 1918.

I el 1935 es va traslladar a Barcelona, on va començar a escriure molt jove.

Va morir en 1990.

DADES PERSONALS

Durant la Guerra Civil Espanyola es va afiliar a la CNT-FAI.

Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular Republicà.

CONTEXT HISTÒRIC

Va viure durant la postguerra.

La seva obra va ser censurada durant dècades per la dictadura.

CONTEXT HISTÒRIC

Als anys cinquanta i seixanta poques editorials s’atrevien a publicar els seus manuscrits i aleshores l’autor optà pels premis literaris que asseguraven la publicació del llibre per part d’una editorial.

TEMES:

Siga quin siga el tema, reflecteix un fort realisme.

Va practicar també, especialment el conte i el teatre.

La seua obra, Mecanoscrit del segon origen, va ser portada a TV3 i es va convertir en una sèrie molt exitosa.

També va ser un escriptor rellevant de novel · la negra.

TEMESÉs un escriptor molt prolífic. Tractava tota mena de temes, sexuals, religiosos, politics o socials sense cap mena de límit. Ni la més estricta censura política, o moral, es va interposar en el seu projecte literari.

LES TENDÈNCIES MÉS RELLEVANTS DEL

TEATRE DE MANUEL DE PEDROLO

• Amb la implantació del règim franquista, el teatre en llengua catalana va ser proscrit dels escenaris professionals i va viure absolutament desconnectat de les línies de força més innovadores del teatre europeu i nord-americà fins al final de la Segona Guerra Mundial.

• El 1955 es fundà l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, companyia de teatre legalment reconeguda que aconseguí dur endavant una programació i uns mètodes de treball rigorosos.

• Dins la programació tingueren cabuda els clàssics, com Shakespeare i Txèkhov, i es promocionares autors com Joan Oliver, Salvador Espriu, Joan Brossa i Manuel de Pedrolo.

EL TEATRE DE LA POSTGUERRA DURANT ELS ANYS SETANTA

• A més disposaven d’una col·lecció –Quaderns de teatre- que va permetre la lectura de textos estrangers contemporanis que mai no havien estat editats en català: Ionesco, Greene, Brecht.

El 1960,Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany fundaren l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), oberta als nous corrents teatrals.

L’Escola va contribuir a crear futurs professionals de l’escena i reivindicà l’obra d’autors catalans com Salvador Espriu o Joan Brossa.

També introduí nombrosos elements de renovació a la pràctica teatral, entre aquests el mètode de Bertolt Brecht, i va influir d’una manera decisiva en el teatre independent

EL TEATRE DE LA POSTGUERRA DURANT ELS ANYS SETANTA

MÈTODE DE BERTOLT BRECHT

• Bertolt Brecht és el creador de l’anomenat teatre èpic , renuncia al teatre d’entreteniment i diversió i construeix un teatre reflexiu i crític.

• Utilitza tècniques narratives innovadores, com els efectes de distanciament:L’espectador és l’observador crític del desenvolupament d’un tema i pot reflexionar sobre la situació que se li presenta sense deixar-se portar per la sensiblilitat o la identificació.

• Entre les idees més significatives que Brecht aporta al teatre i a la interpretació, destaquen:

- El gest :L’acció reduïda a la mínima unitat: el gest. La imatge retratada de cada moviment en l’escenari té unsentit social.

- El distanciament : És la tècnica actoral que l’actor mire els esdeveniments d’una manera distanciada.Aquest distanciament facilita la reflexió crítica per part de l’espectador.

- Teatre èpic/teatre dialèctic: El teatre ha de transmetre missatges socials que alteren l’espectador com a ésser social.

PRODUCCIÓ

TEATRAL

• Més conegut com a novel·lista ,la seua producció teatral consta de 13 obres centrades en el tema de la llibertat, plantejada des de diferents angles.

• Té coincidències amb l’anomenat teatre de l’absurd de Beckett o Ionesco, que pretenia transformar les convencions de la tècnica escènica per a mostrar la lluita de l’ésser humà, sovint inútil, per a comprendre la irracionalitat que l’envolta.

• Recordem que el teatre de l’absurd naix a França els anys 50. Inclou autors diferenciats geogràficament com Ionesco (francés, La cantant calba) i Beckett (irlandés, Tot esperant Godot), però que tenien el propòsit de destruir les convencions de la tècnica escènica –desintegrant el llenguatge i reduint les situacions a les seues contradiccions, mostrant sovint la lluita de l’home contra la irracionalitat d’allò que l’envolta.

• Aquest tipus de teatre abandona la reflexió i la lògica i posa l’espectador davant l’absurd mitjançant :

- Arguments desbaratats.

- Personatges buits.

- Diàlegs incoherents.

PRODUCCIÓ TEATRAL

• En totes elles reflexa el dubte, la incertesa, la impossibilitat d’arribar a cap conclusió sòlida.  Denúncia situacions que limiten les nostres llibertats.  • Escènicament, aquests conflictes suporten unes situacions tancades, angoixants, claustrofòbiques i els personatges estan sotmesos a accions rutinàries i inútils.

• L'obra teatral de Manuel de Pedrolo no és gaire nombrosa, usa tècniques de l'absurd per burlar el rigor de la censura franquista.

 "per què us penseu que vaig escollir aquesta forma teatral tan abstracte, si no per poder passar les defenses amb que es protegeix el sistema?Si hagués concretat massa, i en una forma realista totalment entenedora a tothom, totes les meves obres s’haurien quedat al calaix. 

Les seues obres més importants són :

• CRUMA : és probablement la mes acostada a la tendència absurdista del teatre europeu de l’època ja que consta de les següents característiques :

- situació absurda inicial.- estructura circular. - nul·la acció dins una escenografia de màxima simplicitat.- temps històric i espai atemporals. - personatges anònims.

El Resident i el Visitant, a l'entorn dels quals gira el plantejament de l'obra, viuen aïllats en un món interior, incapacitats de percebre la realitat que els envolta.Cruma és el nom d'una mesura etrusca, inoperant per a ells per mesurar-ho tot, com les cintes mètriques sense nombres que tenen a la butxaca. El Resident no reconeix ningú altre que el Visitant, ni l‘Estrany (a qui confon amb el visitant, ni les dues dones que apareixen i desapareixen).

Més enllà de les finestres i de les portes només hi ha "els morts".

HOMES I NO (1958)

Dues parelles tancades en presons de generació en generació, amb un carceller, de nom NO, entre les dues cel.les.

Fan intents d'eliminar el carceller.

Tenen un fill una parella i una filla l'altra (és el vostre final, diu NO, ja no podreu tenir més fills, les cel.les us separen).

Aquests fills investiguen la cel.la (Els fills, diu BRET: Tenen més experiència. / NO (interessat): Més experiència? Si són més joves! / SELENA: Són més vells. A la seva experiència afegeixen la nostra); els pares només miraven cap a NO el carceller. Els fills veuen que per una banda (primer terme) no hi ha reixes sinó precipici, i per l'altra banda (fons de l'escenari) una gran cortina.

Al final peguen tirada i veuen una reixa de cap a cap, empresonant també NO, amb tres carcellers darrera.

• SITUACIÓ BIS (1963)

És un clam per una revolució que canvii les estructures i no només les persones.  

• DARRERA VERSIÓ, PER ARA (1971)

 És una paràfrasi de la narració del Gènesi

OBRES I PREMIS:

El 1954 va obtenir el premi Joanot Martorell, la qual cosa va consolidar la seva posició com un dels valors més sòlids, alhora que més prolífic, de la novel · lística catalana actual.

Més tard el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per Crèdits humans.

Escriu molt i publica poc.

Manuel treballa tots els àmbits, el teatre, la novel·la i la prossa.

PREMIS:

També va guanyar Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979, és una distinció cultural amb la qual es reconeix cada any a una persona que s'haja distingit per la seva obra literària, científica o intel · lectual, escrita en llengua catalana.

OPINIOS DE L’AUTOR Però degut a la censura moltes de les seues obres no

van ser publicades fins anys més tard. El mateix Pedrolo afirmà:

[...] “La llàstima és que no puga publicar les novel·les que he escrit durant els darrers anys, pràcticament totes tombades per la censura. Sempre m’he trobat amb aquesta pega, però mai com ara. Probablement perquè jugo més fort que no jugava aleshores i cada cop, doncs, molesto més el sistema. En termes personals, això es tradueix en un cert desassossec en adonar-me que crítics i lectors es veuen obligats a considerar encara la mena de novel·lística que era o podia sembla fa deu o quinze anys,enrera.

1960

WEBGRAFIA

http://www.mallorcaweb.com/ http://ca.wikipedia.org/ http://www.fundaciopedrolo.cat/ http://www.escriptors.cat/ http://lletra.uoc.edu/

Jenifer Fernández Carmen González