Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Desenvolupament Econòmic 13

Manual pera la incorporació de la perspectivade gènere a l’àmbitdel comerç urbà

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a millorar la gestió de les polítiques públiques locals.

La voluntat d’aquest manual és donar eines i pautes alsajuntaments per incorporar la perspectiva de gènere en elsinstruments que té al seu abast, per a l’ordenació comercialdel territori i en l'àmbit del comerç urbà en general. El manual s’estructura en un primer bloc teòric, un segon pràctic i un tercer de més estratègic. A més proporciona un sistema d’indicadors en relació amb l’àmbit del comerç i del gènere. Es tracta de fer present la dimensió de la dona en totes les fases d’anàlisi, plani�cació, decisió, execució i avaluació de qualsevol projecte vinculat amb el comerç del nostre territori.

Àrea de Comerç

Servei de Comerç UrbàCòrsega, 273-279, 1a planta08008 BarcelonaTel. 934 049 331 · Fax 934 049 147s.comercurba@diba.cat · www.diba.cat/comerc

Consulteu altres publicacions al web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona:

www.diba.cat/llibreria

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Desenvolupament Econòmic, 13

Manual per a la incorporació de la perspectiva de gènere en l’àmbit del comerç urbà

«Les dones que usaran dit ofici hauran d’estar sota les ordinacions del gremi, segons fan els teixidors del dit ofici. Però cap dona teixidora, o usant del dit ofici de teixir, no hagi de passar cap examen»

(AHCB, Ordinacions 5, 235)

© De l’edició: Diputació de BarcelonaMarç de 2011

Direcció: M. Esther Batalla EdoConsell de redacció: M. Esther Batalla Edo, Pilar Orús Zamora, Cristina Jiménez MonfortAssessorament tècnic: Carme Vidal i Estruel, tècnica en l’Àrea de Planificació i Seguiment del Pla. Institut Català de les Dones (ICD)Pilar Codina i Clua, agent d’igualtat. SGS Tecnos, SADisseny i producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de BarcelonaMaquetació: Raó Gràfica S.L.ISBN: 978-84-9803-462-2DL: B-25700-2011

5

Índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Des d’una perspectiva històrica: ni mestres ni agremiades . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Estructura i metodologia utilitzada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Fonament teòric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Definició i conceptualització de la perspectiva i l’impacte de gènere en les polítiques públiques de comerç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Dades de context . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Taules de debat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Taula 1: Personal tècnic en l’àmbit del comerç i agents d’igualtat . . . . . . . . . . . . 36

Taula 2: Persones expertes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

Taula 3. Institucions i entitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

Taula 4. Dones anònimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

Altra legislació que afecta la perspectiva de gènere en el comerç . . . . . . . . . . 85

Àmbit de la publicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

Àmbit de la igualtat d’oportunitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

Sistema d’indicadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

Variable 1: Contextual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96

Variable 2: Característiques urbanístiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

Variable 3: Composició de l’eix comercial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

Variable 4: Dones i homes que porten a terme activitats en el sector del comerç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100

6

Variable 5: Dones i homes que fan activitats de representació institucional en elsector del comerç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

Variable 6: Distribució del temps i de les responsabilitats de compra . . . . . . . . . 103

Variable 7: Accés a l’eix comercial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

Variable 8: Accés i disposició de recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

Variable 9: Pautes de consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106

Nomenclàtor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107

Definicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110

Participants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116

7

El Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, eleva a principi rector de la norma la presència de «la perspectiva de gènere per va-lorar aspectes i condicionaments específics que afecten de manera diferent dones i homes» en la planificació dels equipaments comercials.

Recull, en aquest sentit, una incorporació que ja va fer l’anterior Llei d’equipaments comercials, l’any 2005, quan igualment feia inclusió de la perspectiva de gènere com a factor de cohesió social en l’impuls d’un urbanisme comercial i d’uns usos comerci-als compatibles amb un desenvolupament sostenible a Catalunya.

Des de l’Àrea de Comerç, juntament amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones, hem volgut posar en relleu el valor del saber femení, no sempre reconegut, en l’àmbit del comerç de proximitat; un saber que ha estat determinant tant en l’aprovisio-nament domèstic i quotidià a través de la compra com en la venda a peu de carrer.

Traduir en indicadors allò que fa que resulti visible i mesurable l’aportació de les do-nes en el comerç ha estat, d’altra banda, un exercici innovador en el sector. Ha estat un treball que s’ha pogut portat a terme gràcies, entre d’altres, a l’opinió de diverses veus femenines i masculines des de moltes disciplines diferents, a totes les quals faig exprés reconeixement per la seva col·laboració en aquest projecte i els manifesto el meu agraïment.

Confiem que aquest manual acompanyi els operadors tant públics com privats a l’ho-ra de definir polítiques i desenvolupar programes de comerç en el respectiu territo-ri, amb la consciència que qualsevol decisió, sigui poc o molt transcendent, afecta de manera singular homes i dones, i singulars són també les conseqüències de cada presa de decisió.

Xavier Florensa i Cantons

President delegat de l’Àrea de Comerç

Presentació

8

Aquest manual respon al desplegament d’una de les directrius polítiques fixades per l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, la de donar eines i pautes als ajunta-ments per a la incorporació de la perspectiva de gènere en els instruments d’ordena-ció comercial del territori i en l’àmbit del comerç urbà en general.

Amb aquesta finalitat, l’any 2008 se subscrigué un conveni de col·laboració amb l’Insti-tut Català de les Dones, comptant, doncs, amb la implicació de més nivell administra-tiu dins de l’àmbit català en la matèria, i per tal com aquest organisme té també l’atri-bució a què obliga la Llei 4/2001, de 9 d’abril, de modificació de l’apartat 2 de l’article 63 de la Llei 13/1999, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en el sentit d’acompanyar un infor-me interdepartamental d’impacte de gènere de les mesures que estableixi qualsevol disposició de caràcter general que s’iniciï des del centre directiu corresponent.1

D’acord amb aquesta disposició, la perspectiva de gènere fou incorporada a la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials,2 i el Decret 378/2006, de 10

Introducció

1. Institut Català de les Dones, «Informes d’impacte de gènere», Barcelona, juny 2005.

2. Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials.

Preàmbul: Així mateix, per a poder gaudir d’unes ciutats millors per a tothom, cal redissenyar-les des de la complexitat, per a evitar una única perspectiva i per a integrar la perspectiva de gènere en el dis-seny i la construcció de l’espai comú, els equipaments i les dotacions, com a garantia de qualitat per al conjunt dels ciutadans.

Art. 1. Objecte:

L’objecte d’aquesta llei és establir les directrius que han d’adequar els equipaments comercials dels municipis de Catalunya a les necessitats de consum i de compra dels ciutadans i impulsar un model d’urbanisme comercial i d’ocupació i utilització racional del territori amb usos comercials que permeti un desenvolupament sostenible de Catalunya, basat en els principis següents:

c) Cohesió social: […] La planificació dels equipaments comercials ha de tenir en compte les diverses necessitats i expectatives del conjunt dels ciutadans, tinguin o no la possibilitat de desplaçar-se, i in-cloure la perspectiva de gènere.

Art. 13. El Pla territorial sectorial d’equipaments comercials: 2. […] De la mateixa manera, el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials ha de contribuir a fer que l’oferta comercial doni resposta a les diferents necessitats i activitats per raó de gènere i ha de facilitar que els consumidors disposin d’una oferta àmplia i diversa en termes de qualitat, quantitat, preu i característiques dels productes.

Introducció 9

d’octubre,3 pel qual es desplega la llei anterior, vigents fins a la recent publicació del Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació d’equipaments comercials, que també introdueix aquest criteri d’una manera encara més destacada, i l’eleva a la ca-tegoria de principi rector de la llei.

Fins a la publicació d’aquest manual no s’ha trobat bibliografia que hagi articulat o desplegat el contingut que cal preveure en els instruments d’ordenació comercial, i en l’àmbit del comerç en general, per tal de fer visual l’impacte de gènere en les polí-tiques de comerç, tret de treballs que parcialment han tractat un aspecte o un altre,4 o bé jornades diverses —cada vegada més— que vinculen dona-empresa-comerç5 i que fan una important tasca d’informació, sensibilització i propostes de futur.

Per tant, i com que es tracta d’un manual inèdit en el sector públic i privat de l’àmbit del comerç, és voluntat del document anar més enllà de l’obligatorietat de la llei i do-tar aquest sector d’una sensibilitat específica en tot allò que afecta i ocupa el gènere i el comerç urbà i facilitar les eines que la duguin a la pràctica.

Cal, doncs, conèixer què vol dir la normativa quan parla d’incorporar la perspectiva de gènere en aquesta planificació comercial del territori més enllà de fer una simple dis-gregació per sexes de la població del municipi de què es tracti, i fer present la dimen-sió de les dones en totes les fases d’anàlisi, planificació, decisió, execució i avaluació de qualsevol projecte vinculat amb el comerç.

Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació d’equipaments comercials

Art. 4.1. Aquest Decret llei es fonamenta en els principis següents: […] c) En la planificació dels equipaments comercials s’han de tenir en compte les diverses ne-cessitats i expectatives del conjunt de la ciutadania, avaluant la seva possibilitat de despla-çament, així com la perspectiva de gènere per valorar aspectes i condicionaments especí-fics que afecten de manera diferent dones i homes.

3. Decret 378/2006, de 10 d’octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, d’equipaments comercials

Art. 20: Els programes d’orientació per als equipaments comercials

De conformitat amb el que estableix l’article 17 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, els programes d’orientació per als equipaments comercials (POEC) són l’instrument de pla-nificació comercial dels ajuntaments, per tal de definir el corresponent model comercial, i també les funcions comercials dels diferents formats i tipus d’oferta que integra el model, amb l’anàlisi prèvia dels perfils de la població i de les seves necessitats i possibilitats, incorporant-hi la perspectiva de gènere per tenir en compte aspectes i condicionaments específics que afecten de manera diferent dones i homes.

4. María José Carretero i Goretti avello Álvarez, Más igualdad = Mejor comercio, Fundación Mujeres de Gijón.

5. Cal destacar les que ha organitzat l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, des de l’any 2008: Dirigir en Temps de Canvi. Nous Valors per a la Gestió Empresarial en un Món en Transformació (2009), Nous Valors per a Empreses de Futur. L’Empresa com a Motor del Creixement Eco-nòmic i Social (2010); la Fundació Catalunya Comerç: Dona i Comerç (2008), i el Consorci de Comerç, Arte-sania i Moda de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, i l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona: Jornada de Comerç i Perspectiva de Gènere, dins de la programació del Mes del Comerç (maig-juny 2010).

10

Fins a la darreria del segle xiv, quan l’artesanat vivia una etapa de creixement i abans de l’aparició dels gremis, en molts oficis treballaven de manera indistinta homes i do-nes, tenien un espai comú en el món laboral. Però quan l’estructura gremial va donar directrius estrictes sobre el funcionament dels oficis, les dones se’n van veure imme-diatament apartades. Pel que fa als estatuts dels gremis de Barcelona, en molts pocs oficis es parla de la presència de mà d’obra femenina, pràcticament només en l’elabo-ració del pa, la tècnica del corall o la confecció de mitges, i encara amb restriccions, perquè, per exemple, les dones casades no podien ser membres del gremi de forners sense el consentiment del marit.

La vinculació formal a un gremi obligava a passar per un aprenentatge que consis-tia en un període de preparació per a l’exercici d’un ofici determinat. Sense aquest aprenentatge no s’accedia a l’oficialia, i sense l’oficialia no s’arribava al mestratge. La restricció de les dones a aquest ensenyament formal significà la seva exclusió com a membres de ple dret en el gremi. Això no obstant, també aprengueren l’ofici, però el seu coneixement s’emmarcà aleshores en un àmbit informal i oficiós articulat segons les necessitats i els cicles d’atenció a la família, i es vinculaven al gremi per la seva condició de filles, esposes o vídues d’agremiat, i no per un aprenentatge oficial sense independència de la seva condició familiar.

En el cas de les filles de mestre agremiat, les disposicions del gremi garantien al futur marit la incorporació a la confraria. Acostumaven a ser les assistentes del marit, prepa-raven o ultimaven els productes, o regentaven la tenda i el taller en la seva absència.7

Des d’una perspectiva històrica: ni mestres ni agremiades

6. Esther Batalla edo, fragment extret del mòdul «El comerç des de la perspectiva de sexe i de gènere» del manual elaborat per a la UOC en el Màster en Gestió i Ordenació del Comerç Urbà, abril 2007.

7. Marta viCente valentín, «Mujeres artesanas en la Barcelona moderna», Las mujeres en el Antiguo Régi-men. Imagen y realidad (s. xvi-xvii), Barcelona, Icaria, 1994, pàg. 64: el 1686, Isabel Gibernau, casada amb Anthoni Gibernau, toneler, cobrà 160 lliures per exercir de capdeguayta del seu cònjuge; pàg. 54: el 1786, la dona d’un carreter suplicava als consellers de la ciutat de Barcelona que la deixessin continuar en l’ofi-ci, malgrat les protestes del gremi, ja que el seu marit es trobava a Cadis, de viatge. El capdeguayta era el caporal de les forces de la ciutat.

Des d’una perspectiva històrica: ni mestres ni agremiades 11

En el tèxtil, s’emprava molta mà d’obra femenina, però la seva feina es va anar limitant als primers processos, és a dir, a cardar, pentinar i filar les fibres, i es va reduir cada vegada més la seva presència davant el teler i en la direcció dels negocis de draperia. Algunes de les filadores professionals contractaven aprenentes a les quals ensenya-ven l’ofici, però no se les podia nomenar com a tals perquè el gremi de teixidors no considerava que filar fos un treball qualificat, i per tant no tenien opció al mestratge.

A la vellesa, i davant la incapacitat o la malaltia del marit, la dona esdevenia la man-tenidora de la família.8

A la mort del marit, en general les vídues podien gaudir dels mateixos privilegis que els seus cònjuges si pagaven les taxes, no cedien el nom a un altre agremiat i tenien fills del marit agremiat. Això no obstant, l’actitud habitual del gremi era dificultar-los l’exercici de l’ofici.9

En general, per als gremis la viudetat era considerada un estat anormal i, per tant, pro-visional. El període de viudetat de la dona finalitzava quan els fills del difunt mestre ar-ribaven a la majoria d’edat o quan la vídua es tornava a casar. I si el destí no la portava al compliment d’alguna d’aquestes condicions, la vídua tenia la pobresa garantida. De fet, les vídues foren un dels grups socials més propers a la misèria i es concentraven en zones concretes de la ciutat, com fou per exemple el Raval, a Barcelona.

Les disposicions gremials eren, doncs, molt restrictives per a les dones, i encara que tinguessin fills i poguessin continuar amb l’ofici, fins i tot contractant oficials, no els era permès tenir aprenentes i, per tant, no podien transmetre els seus coneixements. La norma del gremi preservava la vídua com a conservadora de la família —masculi-na— de l’agremiat, i no la concebia com una competidora integrada en el gremi. Una ordenança municipal de Barcelona deixà ben clara la prohibició: «Per esquivar des-honestedats i infàmia que cap dona vídua qui sia estada muller de teixidor, o d’altra persona, estant vídua, no puxa ne gos tenir obrador del dit ofici de teixidor, si doncs no ha fill mascle de 12 anys o més qui vulla ésser teixidor».10

8. Marta viCente valentín, «Mujeres artesanas en la Barcelona moderna», Las mujeres en el Antiguo Régi-men. Imagen y realidad (s. xvi-xvii), Barcelona, Icaria, 1994, pàg. 66: el 1717, Joan Cussó, forner, admetia que com que tenia més de 71 anys no treballava «i no es podria mantenir a no ser que la seva muller, encara que vella, treballa el que pot per alimentar els dos».

9. Marta viCente valentín, «Mujeres artesanas en la Barcelona moderna», Las mujeres en el Antiguo Régi-men. Imagen y realidad (s. xvi-xvii), Barcelona, Icaria, 1994, pàg. 69: el 1669, Francesca Vilamany, vídua de Pere Vilamany, mestre adroguer, reclamava el seu dret a continuar en l’ofici del marit ja que els pro-homes de la confraria havien volgut treure-li la marca. Maria Gràcia era una vídua sense fills, i el 1749 el gremi de carnissers va voler impedir-li continuar amb l’ofici, perquè, com que no tenia fills vius del marit, no se li permetia exercir més enllà de «l’any de plor», és a dir, durant l’any posterior a la mort del marit.

10. Teresa vinyoles vidal, Història de les dones a la Catalunya medieval, Vic, Eumo Editorial, 2005, pàg. 189.

Des d’una perspectiva històrica: ni mestres ni agremiades 12

Això no obstant, va haver-hi alguns gremis que reconegueren públicament el treball de les dones; és el cas, precisament, dels gremis comercials. Aquests gremis eren formats per corporacions de mercaders que, generalment, venien a l’engròs i per les confraries que venien al detall a l’interior de la ciutat; d’entre aquests darrers, però, el gremi de revenedors, participat majoritàriament per dones, no tingué influència medi-àtica i derivà cap a una marginació social.11

A Barcelona, el comerç havia acompanyat el desenvolupament urbà, i en el segle xvii ja havia arribat a controlar tots els gremis que es dedicaven a la venda al detall. També era la ciutat la que donava llicència per tallar la carn, vendre peix o revendre aliments. Maria Cortada, vídua de pescador, el 1686 dóna el seu consentiment perquè a la seva neboda, Maria Fàbregas, vídua, se li concedeixi llicència per vendre peix juntament amb la seva tia.12 Anys abans, Maria Auter, que ja tenia llicència de peixatera des del 1658, la renova dos anys més tard en companyia de Margarida Llautart, vídua.13 Do-cuments com aquests són habituals en l’època. Els vincles femenins es feien evidents a través de constituir drets entre dones, fossin parentes o no.

El treball de la dona va ser un element clau en el bon funcionament de l’economia fa-miliar i social, però la limitació per a les professionals sempre era la mateixa, la pro-hibició que les dones s’examinessin, per la qual cosa no podien arribar oficialment al mestratge.

11. Merry Wiesner (Women and Gender in Early Modern Europe, Mass. Cambridge, 1993), en els seus estudis sobre els gremis alemanys en el segle xvi, mostra de quina manera l’àrea de l’economia que es-tava oberta a les dones era precisament la de la distribució de mercaderies i serveis en ciutats com ara Nuremberg o Frankfurt, on les dones tingueren un protagonisme important en la venda d’aliments i en la venda porta a porta.

12. Marta viCente valentín, «Mujeres artesanas en la Barcelona Moderna», Las mujeres en el Antiguo Régimen: Imagen y realidad (s. xvi-xvii), Barcelona, Icaria, 1994, pàg. 78, nota 51: AHCB. Consellers. Obreria. 11 de novembre 1868, fol. 189.

13. Marta viCente valentín, «Mujeres artesanas en la Barcelona Moderna», Las mujeres en el Antiguo Régimen: Imagen y realidad (s. xvi-xvii), Barcelona, Icaria, 1994, pàg. 78, nota 50: AHCB. Consellers. Obreria. 19 novembre 1696, fol. 191.

13

L’estructura i metodologia utilitzada ha seguit el procés següent:

Fase 1: Fonament teòric: definició i conceptualització de la perspectiva i l’impacte de gènere en les polítiques públiques de comerç.

Aquesta aportació és fruit de la reflexió de l’Institut Català de les Dones i del Servei de Comerç Urbà de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, en el marc de la Llei d’equipaments comercials i normativa de desplegament, en especial la relativa a l’elaboració dels programes d’orientació dels equipaments comercials (POEC) muni-cipals, aleshores vigents.

Fase 2: Taules de debat per a l’aproximació metodològica de la perspectiva de gène-re al comerç.

• Taula 1: Personal tècnic en l’àmbit del comerç i agents d’igualtat dels ens locals

Taula rodona en què es va convidar el personal tècnic de comerç i els agents d’igual-tat dels municipis de la demarcació de Barcelona. Va tenir lloc el 14 de maig de 2009. Hi va participar en un primer torn d’intervencions l’Institut Català de les Dones, l’Ofi-cina de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home de l’Àrea d’Igualtat i Ciutada-nia, i el Servei de Comerç Urbà de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona.

A la segona part de la jornada, va organitzar-se una dinàmica de grup per tal de concretar una diagnosi de les diferents realitats presents a l’acte. El personal tècnic de comerç i d’agents d’igualtat es van agrupar segons la dimensió dels municipis on treballaven:

– Municipis de fins a 20.000 habitants

– Municipis de 20.000 a 45.000 habitants

– Municipis de més de 45.000 habitants

A partir d’una sèrie de reflexions elaborades pel Servei de Comerç Urbà de l’Àrea de Comerç, que es lliuraren prèviament a la sessió, s’analitzà la realitat dels mu-nicipis respectius envers l’aplicació de polítiques de gènere aplicades al comerç urbà, i es detectaren globalment propostes de millora per als punts més febles. Els resultats de les reflexions es van posar en comú en sessió plenària i han estat la base per elaborar les conclusions d’aquesta primera taula.

• Taula 2: Persones expertes

Persones expertes de reconeguda opinió van fer la seva aportació mitjançant en-trevistes individuals a partir d’un escrit de reflexions també prèvies elaborades pel

Estructura i metodologia utilitzada

Estructura i metodologia utilitzada 14

Servei de Comerç Urbà. La majoria no són expertes en comerç, i cadascuna opinà des del seu àmbit propi de competència envers allò que els suggeria la vinculació entre el comerç urbà i la perspectiva de gènere. S’obtingueren percepcions des del punt de vista sociològic, econòmic, urbanístic, antropològic, històric, del dret, del comerç, dels estudis de gènere, etc. Les aportacions s’han mantingut anònimes per tal de respectar una major llibertat a l’hora d’expressar-les. A partir de les res-postes de les persones participants, es formulà un document d’aportacions que també s’inclou en aquest manual.

• Taula 3: Institucions i entitats

Sobre la base del mateix document de reflexions, adaptat en aquest cas al públic entrevistat, es van portar a terme entrevistes a persones representants d’instituci-ons, d’associacions i d’altres organismes relacionats amb el món local i el comerç. Les aportacions de les organitzacions participants es van agrupar igualment en un document final.

• Taula 4: Dones anònimes

Finalment, el procés d’entrevistes va concloure amb una sèrie d’enquestes distri-buïdes sobre una mostra representativa de dones anònimes:

a) Dones que compren.

b) Dones que venen.

A partir de les dades obtingudes amb la distribució de les enquestes, s’ha procedit a l’anàlisi de les diverses realitats.

Fase 3: Indicadors

Totes les opinions recollides en la fase anterior han estat treballades i sistematitzades, i, un cop contrastades i reforçades mitjançant la bibliografia que s’assenyala, han es-tat traduïdes posteriorment en una bateria d’indicadors, i com a tals, mesurables, amb voluntat que constitueixin una eina bàsica per als ens locals, perquè puguin articular d’una manera pràctica la perspectiva de gènere en les polítiques de comerç i docu-ments d’ordenació comercial.

Així doncs, el manual s’estructura en un primer nivell teòric, un segon nivell pràctic, on es presenten unes dades de context, els documents de reflexions i qüestionaris, així com les aportacions de cada taula de debat, i un tercer nivell estratègic, que s’articu-la a través d’un sistema d’indicadors en relació amb l’àmbit del comerç i del gènere.

Atesa la multiplicitat de conceptes neutres i masculinitzats que s’utilitzen en la matèria objecte d’estudi, s’ha considerat igualment incloure un nomenclàtor no sexista amb terminologia pròpia del comerç urbà, declinada segons el sexe o bé substantivitza-da de manera impersonal. Finalment, s’incorpora la relació de persones, institucions i organitzacions participants en l’elaboració del manual, així com les fonts bibliogrà-fiques consultades.

15

Definició i conceptualització de la perspectiva i l’impacte de gènere en les polítiques públiques de comerç

a) La perspectiva de gènere: de què parlem?

El gènere es defineix com el conjunt de creences, trets personals, actituds, sentiments, valors, conductes i activitats que diferencien homes i dones a través d’un procés de construcció social. Aquest procés té diverses característiques. En primer lloc, és un procés històric que es desenvolupa en diferents àmbits i institucions (estat, família, es-coles, mitjans audiovisuals, mercat de treball, normatives, relacions interpersonals…). I en segon lloc, aquest procés suposa la jerarquització d’aquests trets i activitats a fa-vor d’allò que té connotacions masculines, dotant-les de valor i reconeixement social en detriment d’allò que és femení.

És a dir, el sistema de gènere no només estableix diferències, sinó que construeix de-sigualtats simbòliques i reals. Quan «per inèrcia» parlem de la «caixera» o del «gerent», o diem que «es necessita dependenta» o que busquem «el responsable» d’un establi-ment, estem fent manifestacions externes d’aquest imaginari sexista. De fet, desco-neixem el sexe del responsable i, en canvi, el sentenciem home. Ni hi ha tampoc cap llei ni cap obstacle que impossibiliti un home per ser caixer, i sentenciem igualment que a les caixes sempre hi ha caixeres. El gènere jerarquitza els rols, atorga valor so-cial als masculins i no n’atorga als femenins. I és així com genera relacions de poder desiguals que determinen que les dones estiguin en una posició subordinada respec-te dels homes, sigui manifesta o micromanifesta, és a dir, implícitament incorporada en l’inconscient col·lectiu i traduïda en actes quotidians que la societat ha «normalit-zat» com a sexistes. Aquestes relacions de gènere també es veuen condicionades pel significat que s’atorga a altres categories com són l’edat, la classe socioeconòmica, l’ètnia o el factor cultural.

Fonament teòric

14. Carme vidal estruel, «Desplegament de la perspectiva de gènere en el marc de la llei d’equipaments comercials, en especial la relativa a l’elaboració dels programes d’orientació dels equipaments comer-cials (POEC) municipals», encarregat per l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, juliol 2008; Esther Batalla edo, mòdul «El comerç des de la perspectiva de sexe i de gènere» del manual elaborat per a la UOC en el Màster en Gestió i Ordenació del Comerç Urbà, abril 2007.

Fonament teòric 16

El concepte gènere es creà a principis de la dècada dels anys setanta i es va conver-tir en una categoria del pensament feminista important per a la política i la història de les dones. Es tracta d’una categoria analítica que ha tingut força èxit en els ambients acadèmics i institucionals, però que, per si sola, no és transformadora de la realitat. El sistema de gèneres, dissenyat per l’ordre patriarcal, permet la descripció d’una part de la realitat, la de les pautes de comportament masculines i femenines, però no la rea-litat dels desigs més autèntics dels homes i les dones, que poden coincidir o no amb aquelles pautes de comportament.

El gènere fa visible i dóna reconeixement públic a tot allò que l’home diu i fa. I el gènere fa també que tot allò que diu i fa l’altra meitat de la població, les dones, que són les que tenen cura de la relació, de les emocions, les que vertebren el primer nucli social recone-gut —la família— i tot el que això comporta, romanguin ocultes als ulls del poder social.

És necessari, doncs, incorporar les dones en aquesta perspectiva de gènere/de les dones, per no oblidar la seva experiència més enllà de les atribucions pròpies de l’es-tereotip patriarcal. L’estratègia, però, no és interpretar l’experiència de les dones, per bé que totes les dones són ben capaces d’expressar-se a través de la seva pròpia ex-periència. No es tracta tant d’inventar o crear aquesta experiència femenina com de trobar els mecanismes per fer-la visible i articular els instruments necessaris que han de mostrar valuosa la seva aportació.

b) Per què «de les dones»?

Per les raons següents:

– Perquè les dones no eren a l’espai públic —i encara no hi són.

– Perquè allà on ha calgut anar-les a buscar per visibilitzar-les és allà on s’han si-tuat al llarg de la història, o sigui, a l’espai privat.

– Perquè la perspectiva androcèntrica és l’única que ha estat present, de sempre, de manera universal.

Des d’on s’han d’incorporar les dones? Des d’un imaginari en què les dones són el que sempre s’ha explicat, és a dir, un col·lectiu àmpliament discriminat durant segles, al mar-ge dels drets civils, que ha hagut de lluitar i reivindicar, i això fa que metodològicament es caigui en el parany de treballar des d’un «menys», perquè d’una manera inconscient es busquen les dones als espais tradicionals de la política i/o de l’univers masculí, és a dir, on no hi són. Què pot aportar, aleshores, a la definició d’una política pública un col·lectiu que no ha estat, que no ha fet, que no ha participat? És un lloc incòmode des d’on actuar.

D’altra banda, incorporar la dimensió de les dones en qualsevol política pública no vol dir tampoc abonar un terreny per al conflicte entre els sexes, no és posar en oposició i confrontació dones i homes. L’home no és oposat a la dona ni la dona és oposada a l’home. L’un respecte de l’altra és, simplement, «l’altre sexe», i no el sexe contrari.15

15. María-Milagros rivera Garretas, La diferencia sexual en la historia, Publicacions de la Universitat de València, 2005, pàg. 11.

Fonament teòric 17

Hi ha molt poc material sobre metodologies per a la incorporació de la perspectiva de gènere en el comerç urbà, i, com que no hi ha mètode, és més fàcil situar-se allà on les dones, de sempre, han fet, han estat, han treballat, han sabut i han dit. I, con-cretament, en el comerç, les dones hi han estat sempre, des de la Grècia antiga fins avui. El comerç possibilita un espai mixt que trenca la dicotomia entre el que és públic i el que és privat. Per això, és important incorporar la perspectiva de gènere des del «més», des del reconeixement al «més» de l’experiència de les dones.

I és que, de com funciona la nostra societat, la nostra ciutat, el nostre barri, n’hi ha dues versions diferents que guarden una relació estreta amb el fet de ser dona o home. Aquesta diferència, però, s’ha obviat històricament sota el paraigua d’un neutre uni-versal masculí, fins i tot políticament correcte, que ha tingut i té conseqüències espe-cialment negatives per a les dones. Així, de la mateixa manera que pel carrer circulem indistintament dones i homes, incorporar la dimensió de les dones en les polítiques públiques vol dir naturalitzar la vida a les institucions, a l’empresa i a les organitza-cions, dotant-les de la perspectiva femenina de què han estat absents fins ara, una perspectiva diferent, que no vol dir desigual a la de l’home. Aquesta és l’única manera de transformar una realitat desnaturalitzada en natural, tot i el gran esforç que supo-sa per a la dona mantenir-se a la institució des de la seva diferència, alliberada del rol que el patriarcat ha disposat per a ella, i sense que un cop hi arribi s’homologui amb el model masculí d’estar en el món.

Per aquesta mateixa raó, l’experiència de la vida quotidiana —escenari per excel·lència del comerç urbà— té una interpretació diferent depenent de si s’és dona o home, lliu-res de l’estereotip patriarcal respectiu. El neutre universal masculí utilitzat fins ara i ge-neralitzat en tots els indrets de la vida pública i privada no explica com s’omplen les neveres i els armaris, ni com s’aconsegueix proveir la unitat familiar de tota la inten-dència quotidiana. Per això és del tot necessari sexuar la cultura i la vida quotidiana. No només cal saber «qui fa què», sinó també «qui vol fer què» i «qui no vol fer què», i garantir-ho sense discriminació i sense patiment del cos femení, que sovint es veu obligat a adaptar-se a maneres masculines i universals d’estar en el món que no sin-tonitzen amb el seu desig.

c) Proximitat, relació i cohesió social

Ara per ara, la dona és encara per una raó d’imposició cultural de rol —no perquè sigui sempre el seu desig— la responsable majoritària de la cura dels membres de la famí-lia, bé directament o delegant-ne la gestió, i de la intendència i l’aprovisionament do-mèstics, i es mou per la ciutat no només per anar a comprar, sinó per raons diverses, com ara portar els infants a l’escola, les persones malaltes als centres d’assistència, els avis i les àvies a centres de dia o altres qüestions, i a més té obligacions laborals.

Mentre la transformació a què es feia referència a l’inici no sigui efectiva, la dona és qui encara utilitza més els serveis i espais de la ciutat, i és, per tant, qui més i millor els coneix i qui més necessita mediacions en aquests espais amb qui poder fer inter-canvi no només de mercaderies, sinó també de necessitats, de neguits, de sabers,

Fonament teòric 18

d’experiències…, tan bàsiques com poder disposar de la proximitat que les fa pos-sibles. No en va, des de la Cambra de Comerç de Barcelona, s’ha dit que «els valors femenins són la garantia de la cohesió social».16

És a dir, la relació humana i la proximitat que aporta la dimensió femenina a l’espai de la ciutat és allò que cohesiona i fa xarxa, i el que dota el comerç de la seva primera i primària funció social a través de la qual aquesta cohesió es fa possible. No en va, tampoc, les teories modernes del management sostenen que el treball de serveis, a diferència del treball de producció de béns materials, és sobretot relacional. En la me-sura que les dones històricament han tingut una especialització en l’àmbit de les re-lacions, han adquirit una cultura que transposen més fàcilment que els homes al món dels serveis,17 la qual cosa no vol dir, evidentment, que aquests no puguin adquirir-la.

d) La transversalitat de gènere

La terminologia més clàssica de la política d’igualtat entre dones i homes es coneix com a mainstreaming, que s’ha traduït al català amb el terme transversalització de gènere. Aquesta categoria va ser assumida explícitament per la Plataforma d’Acció aprovada per la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona que va tenir lloc a Pequín l’any 1995 en el marc de les Nacions Unides, a partir de la qual el principi de trans-versalitat fou obligatori per a tot el sistema de Nacions Unides, portat al marc jurídic europeu pel Tractat d’Amsterdam i ratificat per l’Estat espanyol el desembre de 1999.

El mainstreaming insta els governs i la resta d’agents a incorporar la perspectiva de gènere a totes les polítiques, programes i projectes, i també a informar de l’activitat de les organitzacions privades. La seva aplicació exigeix, en conseqüència, una anà-lisi de gènere prèvia a la planificació de les polítiques de tot tipus, abans i a l’hora de portar-les a terme, i significa un canvi de model en la manera de pensar i elaborar les polítiques públiques i de treballar havent d’integrar la perspectiva de gènere/de les do-nes en les polítiques generals, a través de polítiques específiques adreçades a superar el desequilibri en la distribució de càrregues familiars i socials entre homes i dones.

Per tant, una política pública haurà de tenir en compte tant la diferència femenina com la masculina, perquè ambdues tinguin cabuda en el marc d’un desenvolupament inte-gral d’oportunitats sense discriminacions per raó de sexe. I perquè això sigui possible, la política pública de comerç haurà de preguntar-se i reflexionar sobre:18

16. Teresa Bassons, vocal del comitè executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona, en les conclu-sions de la jornada Dirigir en Temps de Canvi. Nous Valors per a la Gestió Empresarial en un Món en Transformació, Servei d’Informació i Assessorament de la Cambra de Comerç de Barcelona, juliol 2009.

17. Manuel Castells i Marina suBirats, Mujeres y hombres: ¿un amor imposible?, Madrid, Alianza Edito-rial, SA, 2007, pàg. 225.

18. Irene lópez Méndez i Beatriz sierra leGuita, Integrando el análisis de género en el desarrollo, Madrid, Instituto Universitario de Desarrollo y Cooperación, 2000, pàg. 101

Fonament teòric 19

– Admetre l’error de treballar amb paràmetres i indicadors neutres que o bé exclo-uen les dones o bé les invisibilitzen, i acceptar que la perspectiva androcèntrica té conseqüències negatives en la planificació pública.

– Quina és la implicació de les dones en el moment d’assentar les bases per a la definició dels objectius? Hi han participat? Quines són les seves prioritats?

– Els objectius responen a les necessitats dels homes i de les dones afectats?

– S’especifica en els objectius qui són els destinataris o les destinatàries i qui s’es-pera que es beneficiï del projecte?

– Quines són les millores i els canvis per a dones i homes?

– Formular i definir nous models organitzatius que permetin incorporar la metodo-logia transversal a les diferents institucions i administracions públiques.

La incorporació de la perspectiva de gènere/de les dones comporta refer conceptes, crear noves formes de pensar el món que considerin l’experiència i les aportacions de les dones i reformular els paradigmes que sostenen la planificació i l’execució de les polítiques públiques durant tot el procés polític. Per aquest motiu, la transversa-litat cal que s’incorpori des del primer moment, durant la planificació i l’execució i en la fase d’avaluació.

20

A títol introductori, segons fonts del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Gene-ralitat de Catalunya,19 en un 52% de les llars familiars és la dona qui s’ocupa en exclusiva d’anar a comprar, mentre que l’home ho fa en un 10%. D’altra banda, del total de perso-nes ocupades en el comerç, un 72% són dones,20 però només un 20,6% ocupen llocs di-rectius en empreses de més de deu persones assalariades, i un 28,9%, en les de menys de deu persones assalariades.21 Aquestes estadístiques es corresponen amb un autèntic desig femení, o bé obeeixen a una imposició de rol patriarcal? Tot i que la resposta pu-gui ser indistinta segons el cas, és justificada la distància numèrica entre els dos sexes?

En aquest apartat, s’hi referiran dades des d’òptiques diferents, tot i que en algun punt pot haver-hi coincidència pel tractament, més o menys exhaustiu en l’àmbit de què es tracti, que en fan les entitats o les persones que les proporcionen. S’han triat les que han proporcionat les persones i entitats que s’esmenten a continuació.

Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona i Fundació CIREM

L’estudi portat a terme per aquestes dues entitats22 sobre la pèrdua de talent femení a Catalunya (2008) posa en relleu que a Catalunya afecta el 31,4% de les dones amb es-tudis superiors (universitaris i cicles formatius de grau superior d’FP) enfront del 21,6% dels homes. Aquesta pèrdua de talent femení, que es produeix a conseqüència de la inactivitat i de l’atur, s’ha anat reduint progressivament fins a l’any 2008 com a con-seqüència de l’expansió econòmica, mentre que la subocupació ha augmentat consi-derablement. En aquest sentit, la subocupació és avui el principal origen de la pèrdua de talent i afecta, sobretot, les dones.

Dades de context

19. Temps de les famílies: anàlisi sociològica dels usos dels temps dins de les llars catalanes a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància, Departament d’Acció Social i Ciutadania, Generalitat de Ca-talunya, gener 2008. <www.gencat.cat/icdona>

20. Oscar López Chamosa, secretari general de la Federació de Treballadors de Catalunya de Comerç, Hosteleria, Turisme i Joc, debat «Els horaris comercials: regulació o desregulació», dins del cicle de de-bats «Parlem de comerç!», Diputació de Barcelona, febrer 2009. <www.diba.cat/comerc>

21. «Ocupades en direcció d’empresa i administració pública a Espanya. 2005», Informe sobre ocupació i dones a Barcelona 2004-2005. La participació de les dones a Barcelona Activa, Ajuntament de Barcelona.

22. Conclusions de la jornada Dirigir en Temps de Canvi. Nous Valors per a la Gestió Empresarial en un Món en Transformació, Servei d’Informació i Assessorament de la Cambra de Comerç de Barcelona, juliol 2009.

Dades de context 21

Catalunya és la cinquena comunitat autònoma amb un grau de subocupació femenina més elevada, lluny de comunitats tan significatives com ara Madrid i el País Basc. En canvi, Catalunya està més ben situada en termes de subocupació masculina, ja que és la sisena comunitat amb un menor grau de subocupació. L’anàlisi del perfil dels ocupats amb estudis universitaris que estan subocupats porta a dues conclusions:

El grau de subocupació té a veure amb els estudis universitaris cursats. La subocupa-ció, tant masculina com femenina, és menor en els ocupats que han cursat carreres tècniques com ara ciències, matemàtiques, informàtica o enginyeria.

Les característiques personals, familiars i laborals incideixen en la subocupació fe-menina. Entre d’altres, es destaquen els factors següents: viure en parella, tenir un fill menor de cinc anys, tenir un contracte a temps parcial i estar ocupada en el sector serveis (a excepció de l’Administració pública).

Segons apunta també l’estudi, la crisi actual està provocant canvis importants en la relació homes-dones en el mercat de treball. Disminueix l’entrada d’homes i augmen-ta la incorporació de les dones. Durant el període 1996-2008 es constata que s’ha produït una evolució en la taxa d’ocupació entre la gent jove i que ha augmentat tant entre els homes com entre les dones. Una taxa d’ocupació que augmenta amb la in-corporació de les noves generacions de dones. Respecte de la població ocupada en càrrecs directius, un 70% són homes i un 30% són dones. La desigualtat es fa palesa, també, en el salari. Amb l’edat, els homes milloren el seu salari i les dones no. A tall d’exemple, les dones amb estudis universitaris guanyen un 32% menys que els homes.

La conclusió és que el sistema productiu de Catalunya no té capacitat per absorbir les millores que les persones hem fet en la nostra formació.

Núria Vinyes, presidenta de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM)

Durant l’any 2009, d’un total de 1.235 dones que vam atendre, podria dir que en el sector de comerç un 50% van crear negocis, sigui botigues de venda, tant d’alimentació com de roba; un 10% va ser d’hostaleria i turisme, que de vegades hostaleria i turisme pot ser un comerç, perquè un restaurant petit o un bar es pot identificar també així.

Hi ha una proporció gran (un 30%) d’emprenedoria femenina de serveis a les perso-nes. Les dones, quan creen empreses, com que tenen una sensibilitat d’aquesta man-ca de serveis d’atenció a les persones, perquè malauradament ara veiem que, amb aquest panorama, aquesta atenció a les persones cada vegada serà més minsa, pen-sen serveis que puguin contribuir a l’atenció a persones grans, a criatures i a feines de la casa, i s’inventen molts negocis d’atenció. I després ja seria un 5% d’empreses, serveis a empreses. Moltes noies joves que surten molt ben preparades de la univer-

23. Aportació literal feta a la Jornada de Comerç i Perspectiva de Gènere, dins de la programació del Mes del Comerç (maig-juny 2010), organitzada pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, i l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona.

Dades de context 22

sitat no troben feina, perquè, ara per ara, a l’hora de triar un lloc de treball, l’empre-sari, i això dit per ells en petit comitè i no en públic, encara agafen abans un noi que una noia. Perquè no volen problemes. Les noies joves es quedaran embarassades, no sé què, reducció de jornada; escolten els sindicats, i s’espanten. Diuen… solució: agafem un noi. Aquest noi potser no és tant bo, però m’és igual. Aquestes noies, molt bones professionals, creen empreses i llavors el que fan és treballar per a empreses, o sigui, les empreses les subcontracten, són com autònomes. Això és una cosa molt més habitual. Després, un 5% es dediquen a docència i investigació. S’han tramitat 230 plans d’empresa, i si voleu més informació d’edats, estudis…

Vicent Borràs, professor Sociologia UAB. Expert en Consum des de la perspectiva de gènere

«Són els homes qui treballen i les dones les que consumeixen», això és el que asse-nyala Vicent Borràs, professor de Sociologia de la UAB i expert en Consum des de la perspectiva de gènere. I això és l’imaginari existent respecte del que representa la di-visió del treball per raó de sexe. Ens diu és així perquè els homes han estat educats per ser els proveïdors de recursos, una feina que en el passat més rural, més prein-dustrial, estava associada a la força física i al treball pesat i brut, fins que després, a partir de la Revolució Industrial, sorgiren feines més qualificade, i s’associà l’home a tasques de tipus racional, quedant com el que té la qualitat de pensar i de posar-hi seny; en canvi, a les dones se les segueix associant amb el treball domèstic, tenir cura de la casa, la família i fer la compra.

Cal dir que aquesta idea que les dones es dediquen a consumir és una idea jove perquè la majoria de les dones fins fa ben poc, fins fa 50 anys com a molt, el que han fet és l’au-toconsum. Les dones compraven una matèria prima, però no era directament consumible, sinó que s’havia de transformar, manufacturar, i ho feien elles, moltes dones compraven teles per fer roba. Els estudis ens demostren que les úniques dones que es dedicaven a consumir eren poques i privilegiades, bàsicament les dones burgeses; el seu consum era un consum obligat, es veien obligades a consumir perquè havien de representar l’es-tatus familiar, i això les obligava a tenir cura de l’estètica, tenir una casa presentable, etc. Per tant, avui no sabem fins a quin punt podríem dir que aquest consum era vist com un plaer o com un consum que implica feina i a què les dones s’hi veien obligades.

Tanmateix, això al món del consum i del màrqueting els ha estat propici, perquè si la ra-cionalitat era la que formava part de la idea masculina, a la dona se li atribuïa el món de les emocions, dels sentiments, de les sensibilitats, un món pròpiament femení, i per tant, un aspecte molt irracional. Una de les reflexions que ens deixa Vicent Borràs és que es pensa que no hi ha res més irracional que el consum, el consum que no és el consum necessari. La irracionalitat de la part femenina farà que siguin les dones les que comprin.

24. Aportació feta a la Jornada de Comerç i Perspectiva de Gènere dins de la programació del Mes del Co-merç (maig-juny 2010), organitzada pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, de la Gene-ralitat de Catalunya, i l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona.

Dades de context 23

Què fan els homes a l’hora de consumir? La majoria de bases de dades de consum són de consum familiar, i sota aquest paraigües no es pot veure «qui fa què». L’en-questa de pressupostos familiars sempre parla de les famílies, però no de gènere. Si es vol saber «qui fa què» cal acudir a l’estadística del treball domèstic en termes de dedicació temporal; en ésser un treball no remunerat no es pot quantificar en diners, sinó en termes de dedicació en temps.

L’enquesta sobre usos del temps de l’INE dels anys 2002-2003 permet comparacions dintre de l’Estat Espanyol i comparacions amb d’altres països. En aquesta enquesta, només hi ha un ítem que parla de compres i serveis, la resta són hàbits. Segons les dades, els homes cuinen en un 44% i escaig, les dones ho fan el doble, però a l’ho-ra de dedicar temps a la cuina, resulta que els homes fan fast-food, és a dir una cosa que costi poc temps i que sigui ràpida, i en canvi les dones dediquen més del doble de temps.

Els estudis qualitatius diuen que els homes majoritàriament compren amb la llista feta per la dona; d’altra banda, sabem que la compra d’aliments va molt vinculada a cui-nar, per tant, si són les dones majoritàriament les que cuinen són elles les que tenen al cap els aliments que necessiten per cuinar. Quan compren junts, les observacions que s’han fet en centres comercials mostren que generalment és l’home qui porta el carro i compra coses més supèrflues, i potser més capritxoses, mentre que la dona és qui té aquella racionalitat masculina i completament interioritzada sobre el que fa falta i el que és més idoni de comprar.

La decisió de compra quan es quotidiana la pren la dona, quan es una compra que implica més despesa econòmica, o bé un altre tipus de compra, o la decisió es pren conjuntament o bé la pren l’home.

Per iniciativa pròpia, les dones van al mercat o al supermercat, mentre que la incor-poració de l’home a la compra d’aliments ha vingut per la part més hedonista. Anar avui a les botigues gourmet o més especialitzades és normal veure-hi homes; per la mateixa raó, també passa que moltes venedores del mercat prefereixen vendre als homes perquè no saben si el producte costa molt o poc. Els homes joves de classe

Taula 1. La dificultat de la mesura: qui fa què?

Homes Dones

Treball domèstic % Durada % Durada familiar persones mitjana diària persones mitjana diària

Cuinar 43,9 00.49 84,1 1.57

Compres i serveis 28,9 1.01 48,5 1.06

Confecció i cura 3,1 00.37 37,1 1.17 de la roba

Font: Elaboració pròpia

Dades de context 24

mitjana són els que han començat, de forma minoritària, a gestionar el consum ordi-nari, la masculinitat mes hegemònica encara es resisteix al canvi.

Es consumeix de manera desigual. Aportar ingressos econòmics a la llar permet tenir més decisió a l’hora de negociar. Les dones cobren menys salari, de vegades el seu salari és un complement, i els diners en majúscules són els que té el marit o company. Això fa, que en el moment d’una compra grossa la dona normalment hagi de consul-tar. La història del consum de l’Estat espanyol diu que primer van ser les televisions que les rentadores. Això és la prova que la rentadora, sent molt més necessària que la televisió, va quedar en segon terme.

Hi ha homes que pensen que els diners que guanyen les dones són per elles i molts diuen que no saben com elles se’ls gasten, però la realitat mostra que prioritzen els diners per a la resta de la família i que les seves necessitats passen a un segon lloc.

Hauríem de diferenciar entre «aprendre a consumir» i el que és la càrrega de la compra. El món femení de la roba, la cosmètica, és un plaer o una càrrega? La pressió social mana que les dones sempre estiguin «presentables» i curoses, a anar ben vestides, a ser joves..., i els homes no tenen aquesta pressió.

Sobre qui compra la roba dels homes, caldria recordar per exemple un anunci dels anys 80 que va tenir gran èxit, «Abanderado», roba interior masculina: «Señora Gar-cía... Abanderado». La publicitat va jugar lligant noms de dona amb el producte, i la marca va duplicar les vendes perquè la roba interior dels homes la compren les dones.

Oficina de Promoció de Polítiques Públiques d’Igualtat Dona-Home de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania: aportacions fetes en el marc de la III Taula de Debat per a l’elaboració d’aquest manual

El Pla d’Igualtat de la Diputació de Barcelona té una línia estratègica que fa incidèn-cia en la coresponsabilitat: «Promoure canvis en el repartiment de treballs i usos del temps». Amb aquest objectiu, s’han difós experiències com ara els bancs de temps; s’han fet accions de sensibilització adreçades a la ciutadania en general, a la gent jove i a les persones responsables municipals; s’ha publicat Les dones i el món del treball, dins la col·lecció «Reflexions en Femení».

S’ha desplegat en el territori personal qualificat per a la implementació de polítiques de gènere: seixanta agents d’igualtat a la província de Barcelona que, entre moltes altres fun-cions, tenen la de col·laborar amb les àrees de promoció econòmica dels ajuntaments.

S’han implementat plans d’igualtat d’abast municipal o supramunicipal (el 37,6% dels muni-cipis de la província de Barcelona disposen de plans d’igualtat). En aquests plans d’igualtat, es proposen mesures que tenen a veure amb totes les àrees municipals, inclòs el comerç.

Segons l’enquesta de condicions i hàbits de la població de la província de Barcelona, 2006:25

25. S’assenyala l’oportunitat d’introduir en l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de la província de Barcelona indicadors precisos en referència a les implicacions de gènere en el comerç per poder disposar de dades per a la seva anàlisi.

Dades de context 25

• Es manté estable el nombre de dones que són mestresses de casa, el 25% del total. Ara bé, la mitjana de dones d’aquest col·lectiu majors de 65 anys ha passat del 29% al 35,7% (respecte a l’enquesta de cinc anys abans). A més d’assistir, doncs, a una davallada progressiva numèrica de les dones amb aquest perfil, la seva edat segura-ment dificulta el desplaçament en cotxe, i la tendència seria el comerç de proximitat.

• Només l’11,8% dels homes són els principals responsables de fer la compra; entre les dones, el 40,4% en són les responsables principals, i la tasca és compartida en el 35,3% dels casos. A mesura que augmenta el nivell d’estudis i disminueix l’edat, augmenta la igualtat dins la parella.

• Les dones són responsables en un:

– 72,8% de la neteja de la roba

– 65,1% de cuinar

– 58,5% de netejar la cuina

– 5,2% de netejar la casa

Les dades varien una mica en l’estudi del Centre d’Estudis d’Opinió, posterior, publi-cat el setembre del 2009, però la tendència és la mateixa:

Gràfic 1. Distribució de les tasques de la llar

Font: CEO, 2009.

% 1000

NS/NCNingú de la llar

Ambdós a parts igualsEls homesLes dones

8,9Reparacions de la llar

Portar els comptes de la llar

Cura de la gent gran/familiarsdependents

Cura de la canalla

Comprar al supermercat

Neteja general

Cuinar

Fer la bugada

Planxar

80604020

Dades de context 26

• Un terç de les dones (tant si perceben remuneració com si o no) són les que ate-nen els familiars (infants i persones grans) en solitari. Comparteixen amb els homes sobretot la cura de la canalla en un 45% dels casos.

• Les dones ocupades (amb treball remunerat) dediquen al treball domèstic i familiar un total de 16 hores i 42 minuts, mentre que els seus homòlegs, menys de la mei-tat: 7 hores i 21 minuts.

• Homes i dones comparteixen la conducció dels cotxes en un 53% dels casos, però els homes són responsables —únics— de la conducció en un 39,1%. Atès que és l’home el que té preferència a l’hora de conduir, la compra en una gran superfície fora del nucli urbà requerirà la participació masculina en la majoria dels casos.

Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística demostren que la majoria de la població (les dades no estan desagregades per sexes) s’estima més comprar en comerços de proximitat en un percentatge que se situa vora el 80%; en canvi, un 7% opta per les grans superfícies.

Si a les dades anteriors hi creuem el fet que la decisió del que es compra la pren en un 73% dels casos preferentment la dona, i en un 25,9% la prenen de manera com-partida homes i dones, ens trobem que la dona intervé en la decisió de compra en un 98,9% dels casos, la qual cosa inclou les preferències per la compra de proximitat.

Gràfic 2. Activitats que realitzen més sovint els homes o les dones

Font: CEO, 2009.

% 1000

NS/NCAmbdós per igual

Més sovint els homesMés sovint les dones

7,0 39,1 53,2 0,7Conduir el cotxe

Fer petites reparacionsa la llar

Administrar el pressupostfamiliar

Anar a reunions ambprofessors/es dels fills/es

Faltar a la feina per malaltiade fills/es o altres familiars

Fer les maletes per un viatge

Prendre mesures de controlde la natalitat

Fer la llista de la compra

Canviar la roba dels armaris

80604020

8,1 71,6 19,8 0,6

28,3 9,5 62,3 1,0

52,0 0,9 45,6 1,6

58,0 3,2 37,7 2,1

65,3 0,6 33,2 0,9

71,1 0,7 27,3 0,9

73,0 0,6 25,9 0,6

77,6 1,6 20,2 0,6

Dades de context 27

Una altra dada que cal tenir en consideració és la del consum considerat com a lleu-re, especialment entre noies, però també entre nois joves. Segons l’enquesta abans esmentada, ho fan:26

• En la franja d’edat compresa entre els 16 i els 29 anys: un 23,3% de les dones i un 9,9% dels homes.

• Entre els 30 i els 44 anys: un 20,5% de les dones i un 8,6% dels homes.

• Entre els 45 i els 64 anys: un 20,1% de les dones i un 8,4% dels homes.

• De més de 65 anys: un 16,9% de les dones i un 7,7% dels homes.

Segons l’estudi monogràfic dut a terme per la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Eco-nomia de Barcelona sobre el mercat de treball a la província de Barcelona, a partir de les dades de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de població, les dones expres-sen, en un percentatge del 12,03%, més dificultat que els homes a l’hora de compa-ginar les feines domèstiques i familiars. Aquesta dificultat que manifesten no es cor-respon amb la desigualtat de càrrega de feina abans mencionada: més del doble de càrrega i, en canvi, només un 12,03% més de dones que d’homes manifesten que te-nen dificultats de conciliació.

El perfil de la persona que treballa al comerç (segons dades de l’Observatori del Co-merç i dels Serveis de la Generalitat de Catalunya, a partir de les dades d’ocupació del tercer trimestre del 2009) és el d’una dona assalariada, d’entre 25 i 44 anys (per tant en edat fèrtil) i botiguera.

El comerç —segons l’Observatori— ocupa 310.000 persones, el 9,7% de la població ocupada de Catalunya, i en aquest tercer trimestre de 2009 hi ha hagut un increment de persones ocupades d’un 7,31% respecte a l’anterior. D’aquestes persones:

Taula 2. Dificultat per compaginar la vida laboral amb tasques domèstiques i familiars dels ocupats de la província de Barcelona, per sexes. Any 2006

Homes Dones Total

Té dificultats 35,4 47,7 40,9

No té cap dificultat 50,8 49,1 50,0

No hi participa 13,5 2,8 8,8

NS/NC 0,2 0,4 0,3

Font: ECVHP. Dades relatives al personal ocupat en el comerç

26. Cal considerar la possibilitat de reunir dues activitats de lleure, cinema (les dones joves la consideren la seva activitat principal de lleure en el 32,2% dels casos) i compres, en un mateix espai. En els centres co-mercials tancats, no s’ha estudiat l’enquesta.

Dades de context 28

– El 33% són autònomes

– El 66% són dones

– El 64% són dependents i dependentes de botiga

– El 29% ocupen càrrecs de gerència

– El 54,8% tenen entre 24 i 44 anys

– El 25% són menors i majors de 55 anys

Segons l’article «El treball flexible de les dones al comerç de Barcelona. Una aproxi-mació des de la geografia de gènere» (a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 47, vol. XIII, 1997) d’Anna Ortiz Guitart, el treball a temps parcial i precari —so-bretot en el comerç— està feminitzat, i permet treballar un nombre d’hores al dia, o a l’any, inferior al temps considerat habitual:

– Unes hores al matí

– Unes hores a la tarda

– Un dia (dissabte)

– Dos dies (divendres i dissabte)

– Mitja jornada

Segons la mateixa autora, hi ha dos tipus de persones que trien aquest treball a mitja jornada: aquelles que el trien per combinar-lo amb un altre treball remunerat i les que el trien per combinar-lo amb la dedicació familiar o l’estudi.

La flexibilitat horària i de jornada, o la rotació de llocs de treball que es permet en el comerç, si bé facilita la conciliació familiar, és una trampa per a la dona que no pot especialitzar-se ni accedir a llocs de responsabilitat, i contribueix al fet que els homes no assumeixin la coresponsabilitat de les tasques domèstiques.

Només des del repartiment equitatiu de les feines entre homes i dones, les dones tin-dran les mateixes oportunitats de progrés en la carrera professional, ja que en forma-ció les dones superen els homes en els estudis de grau mitjà (54% enfront del 45,3%) i en els de grau superior (65,7% enfront del 34,3%).

Aquestes dades no són desmentides per l’Enquesta de condicions i hàbits de la po-blació de la província de Barcelona, 2006: el treball a temps parcial és una modalitat femenina —el 20,8% de les dones, enfront d’un 3,4% dels homes. El treball a mitja jornada implica menys igualtat d’oportunitats, menys especialització i menys possibi-litat d’accedir a llocs de responsabilitat dins l’empresa.

D’acord amb els convenis col·lectius del sector, la jornada laboral dels comerciants i de les comerciantes inclou dissabtes i l’obligació de treballar en determinats dies festius (establerts per les comunitats autònomes). Encara que la jornada sigui de 40 hores, la seva distribució està pensada per satisfer la clientela, amb una ampliació dels horaris comercials: els interessos de la clientela poden no coincidir amb els de les persones que treballen en els establiments comercials.

Les empreses haurien de valorar l’aprofitament del capital humà de què disposen les dones, ja que són les principals clientes. De fet, una de cada quatre empreses crea-

Dades de context 29

des per dones el 2005 pertanyien al sector comerç. Si són capaces de crear la seva empresa, bé han de ser capaces de formar part dels òrgans de govern.

Segons l’estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona La presència de les dones en el món empresarial català, de 22 de setembre de 2008, només el 8,8% dels càrrecs dels òrgans de govern de les 400 primeres empreses catalanes eren ocupats per dones. Si es tracta de caps d’àrea o departament, ens trobem que són un 10,8%; en el cas de serveis de consum, són un 8,9%, i en el de serveis financers i immobiliaris, un 13,4%. Les dones constitueixen el 37% de les empresàries, un punt més que sis anys abans.

Accions positives, com ara la formació en lideratge adreçada a les dones del sector empresarial, han de contribuir a superar aquesta situació de discriminació.

Dades relatives a la clientela

La proximitat implica no sols estalvi de temps, sinó moltes vegades també la possibi-litat o no d’accés als serveis. És gairebé una premissa per fer possible la conciliació de la vida laboral i familiar.

Segons l’estudi Monoparentalitat i infància (col·lecció «Estudis Socials de la Fundació La Caixa», núm. 20, Barcelona, 2006) que coincideix amb les dades donades, el 80% de les llars monoparentals estan encapçalades per dones. A Espanya, la taxa d’atur, la precarietat i la temporalitat afecten més les dones, així com també tenen salaris més baixos. La taxa de pobresa afecta el 40% d’aquestes llars: una de cada quatre llars monoparentals té ingressos inferiors a 9.000 euros anuals.

Pel que fa a les llars unipersonals, el 70,1% corresponen a dones majors de 65 anys, el 46,5% de les quals són jubilades i el 70,7% tenen un nivell d’estudis baix.

Segons el TNS World Panel (<www.tns-global.es>, consulta: 2 de desembre de 2009), la crisi ha fet que el 35% de la població espanyola hagi canviat d’hàbits de consum: es visita més el punt de venda i es gasta menys. El supermercat és el primer subministra-dor de productes bàsics i ha desplaçat l’hipermercat. Disset de cada deu cistells de compra eren de necessitat immediata, és a dir, un consum enfocat a la compra quo-tidiana, en detriment de visites esporàdiques.

Titularitat del negoci

El Reial decret 297/2009, de 6 de març, referent a explotacions agràries, justifica així la titularitat compartida: «En cumplimento de los mandatos legales referidos, y en aras a conseguir la igualdad efectiva y la no discriminación entre hombres y mujeres, como preconizan las normas citadas, el presente Real Decreto desarrolla la figura de la titu-laridad compartida de las explotaciones agrarias, tomando en consideración las per-sonas que constituyen la pareja, titularidad que, conforme a nuestro ordenamiento ju-rídico, es la que fundamenta la atribución de derechos y obligaciones derivados de la actividad agraria y, en su caso, de las actividades complementarias».

Dades de context 30

Però, segons l’estudi La empresa familiar en España, dut a terme per les cambres de comerç amb el suport del Fons Social Europeu, a partir d’un sondeig fet entre el 2007 i el 2008, només un 32% de les empreses enquestades tenien un protocol familiar que regulés la relació entre empresa i família i establís les bases perquè el trànsit gene-racional es fes de manera ordenada. Es tracta d’un pacte o acord entre les persones que integren l’empresa.

Publicitat

S’ha promocionat l’Observatori dels Mitjans de Comunicació. Aquesta és una inicia-tiva de cinc consells de dones del Baix Llobregat (Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí) i Drac Màgic, Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals, amb l’objectiu de dinamitzar el debat públic sobre el paper dels mitjans de comunicació en la superació dels ar-quetips de gènere.

Óscar López Chamosa, secretari general de la Federació de Treballadors de Comerç, Hostaleria, Turisme i Joc de la UGT 27

Para hablar de horarios comerciales y conciliación, es necesario saber las caracterís-ticas de las personas ocupadas en el sector.

El comercio es un sector joven y feminizado. De las 424.792 personas ocupadas en co-mercio en Catalunya (datos de la Seguridad Social a 30 de septiembre de 2008), el 72% son mujeres, con una media de edad de 32 años y de las cuales el 62% son madres.

En las empresas donde prácticamente sólo trabajan mujeres, es donde se centran la gran mayoría de los contratos a tiempo parcial.

En comercio, la contratación de carácter indefinido se concentra en el personal más antiguo, y para el resto de personal se utiliza el contrato eventual.

El 21% de las mujeres madres se acogen a la guarda legal y reducen su jornada. De éstas, en el 27% de los casos las trabajadoras han de recurrir a la vía judicial para po-der ejercer su derecho, ya que las empresas lo deniegan sistemáticamente.

Por otro lado, es habitual el hecho que una gran parte de las mujeres con cargas fa-miliares en la franja de 35 a 45 años abandone el trabajo, con la consecuente pérdida del talento femenino, la dependencia económica de la pareja y la carencia de cotiza-ciones a la Seguridad Social.

27. Aportació feta en el segon debat del segon cicle de debats «Parlem de comerç!», organitzat per l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona.

Dades de context 31

El 46% de las mujeres que tienen cargos de responsabilidad en la empresa y se aco-gen a reducciones de jornada por guarda legal de un menor o una persona mayor a cargo ven como sus derechos no son respetados y han de renunciar a su responsa-bilidad profesional para ejercer dicho derecho.

Las bajas por enfermedad común se han incrementado, en el año 2008, en un 3% más, y se sitúan en el 9%. Del total de estas bajas, un 28% son causadas por depre-sión, y un 30%, por lesiones musculoesqueléticas.

El índice de siniestralidad en el sector ha aumentado en el año 2008 un 2% y se sitúa en el 8%. De enero a septiembre del 2008, se han producido 26.587 accidentes de trabajo en Catalunya.

En la Primera encuesta de condiciones del trabajo de Catalunya, los trabajadores y las trabajadoras de comercio manifiestan que:

– El 18% se siente indefenso delante del trato injusto de los supervisores.

– El 17% tiene miedo de que le despidan si no hace lo que le piden, más allá de sus obligaciones contractuales.

– El 9% reconoce que en su trabajo se le trata de forma discriminatoria.

– El 31% tiene miedo a reclamar mejoras en el trabajo.

– El 19% asegura que en su trabajo se le trata de forma autoritaria.

– El 26% admite que en su trabajo se le hace sentir que puede ser fácilmente re-emplazable.

En materia de horarios comerciales, Catalunya dispone de una regulación específi-ca donde se permite abrir un máximo de 72 horas semanales y con un máximo de 8 festivos, con las diferenciaciones de zonas turísticas y tipología de establecimiento.

Si nos comparamos con el resto de comunidades autónomas, el País Vasco sólo abre 3 festivos y la comunidad de Madrid abre 22 festivos; el resto de comunidades va en-tre los 8 y los 9 festivos. En cuanto a las horas máximas de apertura semanal, sólo 4 comunidades tienen el tope de las 90 horas, el resto está en las 72 horas semanales.

En Catalunya la actividad comercial empieza a las 7 de la mañana y termina a las 22 horas.

De forma generalizada, observamos que en Europa las diferentes normativas son más restrictivas en cuanto a horas de apertura y festivos, y lo que sistemáticamente vemos es que el cierre de los comercios va entre las 17 y las 19 horas, con las excepciones de los grandes centros comerciales que pueden alargarse más.

Lo que nos llama la atención es que los horarios de los comercios van en consonan-cia con los horarios de otras actividades del sector servicios.

En Catalunya los comercios tienen un horario que no va en consonancia con el resto de actividad y es aquí donde encontramos la controversia entre conciliar y comercio.

Si eres trabajador o trabajadora de comercio, para poder conciliar sólo tienes una vía que es la guarda legal, lo que significa tener que renunciar a salario, cotizaciones a la Seguridad Social y, en muchos casos, a la trayectoria profesional. Y esto sólo hasta

Dades de context 32

los 8 años, ya que después la ley no te permite reducir jornada, con lo que a partir de ese momento tienes que buscar otra solución que pasa por la familia, canguros, etc.

Las trabajadoras de comercio en la franja de edad entre los 35 y 45 años y que tienen más de un hijo, en muchas ocasiones, dejan su puesto de trabajo para hacerse cargo de la familia, lo que provoca una pérdida de profesionales en el sector, un menoscabo en la trayectoria profesional de la mujer y una merma de contingencias a la Seguridad Social.

Los horarios comerciales no van en la misma dirección que los horarios de colegios, guarderías, oficinas y fábricas, lo que provoca que las trabajadoras de comercio ten-gan que reducir su jornada para poderla adecuar a sus necesidades.

Hablamos de trabajadoras porque, en primer lugar, es un sector feminizado, ya que el 72% de las personas ocupadas en el sector son mujeres y, en segundo lugar, porque es donde hay un índice de discriminación más elevado por razón de sexo.

Las plantillas en comercio son tan ajustadas que nos vemos continuamente expuestos a cambios de horarios, turnos y jornadas, así como a prolongaciones de las mismas, hecho que hace más difícil la organización personal y familiar.

Los trabajadores y las trabadoras de comercio, por otro lado, también tenemos la par-ticularidad de los trabajos en festivos y domingos, así como la coincidencia que las puntas de trabajo siempre van asociadas a las vacaciones escolares, con lo que se genera otro problema añadido. El ejemplo claro lo tenemos en el mes de diciembre: la apertura de la mitad de los festivos coincide con las vacaciones escolares.

Por un lado se nos hace creer que la sociedad requiere de nuestros servicios, como sec-tor motor de la economía e integrador, y de continuar en esta línea nos vamos a encontrar con un comercio de 24 horas y de 365 días, convirtiéndose en un sector poco profesi-onalizado y con un servicio muy por debajo de las necesidades requeridas, y por otro lado, la sociedad no presta servicio a los trabajadores y a las trabajadoras de comercio.

Necesitamos encontrar el equilibrio entre la actividad comercial y el resto de activida-des productivas, conjugándolo con una política social acorde con las particularidades del sector. Ésta será la fórmula que nos permita conciliar nuestra vida personal, fami-liar y profesional, dándole a la vez un prestigio a nuestro sector de personas profesi-onales y cualificadas de una profesión tan digna como es la del comercio.

Marina Subirats, sociòloga. Catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 28

Partim del fet que les dones ens hem incorporat d’una manera molt ràpida a àmbits d’activitat que durant molts anys van ser estrictament masculins. Aquesta incorporació

28. Aportacions a les jornades Dirigir en Temps de Canvi. Nous Valors per a la Gestió Empresarial en un Món en Transformació (2009) i Nous Valors per a Empreses de Futur. L’Empresa com a Motor del Creixe-ment Econòmic i Social (2010), organitzades per l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Dades de context 33

ha suposat per a nosaltres el repte d’haver d’assimilar, en molt poc temps, un conjunt de coneixements, de maneres d’actuar i de capacitats que abans no desenvolupàvem, perquè en quedàvem excloses. Els resultats assolits per la gran majoria de dones que actuen en àmbits professionals mostren que l’assimilació d’aquests coneixements i capacitats s’ha fet amb èxit, un èxit gairebé superior al que nosaltres mateixes havíem previst, sobretot si tenim en compte el curt període de temps en què s’ha dut a terme.

Ara bé, aquest aprenentatge i aquesta incorporació de les dones a la producció en posicions que no són ja estrictament subordinades s’ha fet assimilant un tipus de co-neixements que des de sempre havien desenvolupat els homes, i que eren conside-rats com els fonamentals per a la producció. Hem après a treballar com els homes, encara que sovint queda alguna diferència en l’estil que fa que les dones no actuïn exactament igual que els homes. Però aquesta diferència ve d’allò que havíem après com a dones, que constitueix un conjunt de maneres d’actuar intuïtiu, poc reflexionat, i que generalment no s’explicita, perquè més aviat és vist com una amenaça, una ma-nera inferior d’actuació.

Per un conjunt de raons que no puc exposar aquí en detall, considero que les maneres d’actuació masculines, que posen l’accent en la competitivitat, són, en aquest perío-de de la història, més destructives que constructives, i porten a consumir una quan-titat d’energia humana per a una determinada producció superior a l’estrictament ne-cessària, perquè en l’acte de produir s’hi juguen un conjunt d’altres fets —la voluntat de competir, l’enfrontament, l’afirmació individual, etc.—, que no representen factors indispensables per a la pròpia producció, sinó més aviat factors de distorsió i de dis-tracció. En certa manera, allò que poden representar els frecs en un procés mecànic, que impliquen una pèrdua d’energia, i que en els processos de producció —i en ge-neral, d’organització de les institucions— han tendit a créixer i a representar una gran part dels costos generats per la producció, però no intrínsecament necessaris.

És ben evident que cal trobar una altra manera de treballar que impliqui la cooperació en major mesura que la competició. La globalització, creada encara amb pressupos-tos mentals de competició, esdevé un perill fins i tot per a la supervivència de l’espè-cie humana. Tant en el camp polític com en el científic i en l’econòmic, necessitem una manera diferent d’organització, que no impliqui la competició, sinó la cooperació. Molt ràpidament caldrà posar-se d’acord sobre els límits del consum de recursos na-turals, i no podem seguir pensant que consumirem més si som capaços de prendre-ho a algú altre. Cal fer la suma global d’allò que podem consumir i, per tant, produir, i veure com ens posem d’acord per obtenir-ho i, alhora, per produir-ho.

En aquest marc global, les dones hauran de ser els agents de canvi fonamentals, uti-litzant no els nostres sabers masculins, sinó sobretot els nostres sabers femenins, que són els que parteixen d’un principi d’identificació i complicitat, i no d’enfrontament.

Però, per aconseguir això, necessitem dues coses:

En primer lloc, creure en nosaltres mateixes, en la nostra intuïció, en la nostra mane-ra de fer. Cosa que no vol dir renunciar a tot allò que hem après dels homes, sinó uti-litzar els nostres dos cervells, sense renunciar al femení. Ben al contrari, confiant-hi,

Dades de context 34

desenvolupant-lo i explicitant-lo sense por, i deixant de creure que si ho fem així ens convertim en marginals i febles.

En segon lloc, recuperar la nostra capacitat d’imaginar, de dissenyar el món que vo-lem, i això significa no tenir por de les certeses internes, de les idees pròpies, dels acudits. El desig de les dones ha estat tan reprimit, minimitzat i maltractat, que gairebé no sabem identificar-lo. Cal recuperar la capacitat de desig —de desig que les coses siguin i funcionin d’una certa manera, de transforma-les, d’ordenar-les, etc. El desig de construir el món d’acord amb allò que nosaltres reconeixem com a necessitats.

De tota manera, ens serà difícil adquirir la seguretat necessària, perquè tendim a pen-sar que no en sabem, que no es podrà, etc. Per això cal trobar un mètode que ens permeti d’imaginar sense traves, de sotmetre idees entre nosaltres per tal de depu-rar-les i d’adquirir la seguretat que necessitem.

Crec que un exercici possible seria posar-nos a imaginar maneres d’organització dife-rent, que permetessin anar substituint la jerarquia per la cooperació. Potser un mètode seria agafar un exemple d’organització i, en sessions conjuntes, desmuntar-lo i remun-tar-lo d’una manera diferent, discutint els avantatges i desavantatges que podria pre-sentar. Això pel que fa a les organitzacions de treball, però la mateixa operació s’hauria d’aplicar al funcionament de la ciutat, de les institucions públiques, dels serveis, etc.

Per acabar, em sembla que seria útil, en aquesta trobada, poder parlar de les dimen-sions següents:

1. La necessitat d’un canvi d’horaris en el treball. El treball pagat s’ha beneficiat de la incorporació de les dones, però en detriment del temps dedicat a les famílies i a la vida personal. Caldria reequilibrar-ho, fent que tant homes com dones treballin menys hores en el treball professional i puguin dedicar més temps a la seva vida privada, cosa que rebaixaria costos: la vida privada que no podem gestionar per-sonalment ens costa molts diners (guarderies, persones que netegen, que s’ocu-pen de la gent gran, menjars preparats, gestors, etc.).

2. La necessitat de valorar l’estil cooperatiu per damunt del competitiu, com he expli-cat més amunt, fent que les dones exerceixin molt més el seu paper de lideratge, i que els homes s’hi vagin incorporant també a mesura que en pugem comparar els avantatges.

La necessitat de reforçar els criteris de les dones a partir de grups de debat on poder exposar les seves experiències professionals i els seus dubtes o encerts en el lide-ratge. L’atomització i l’aïllament que patim les dones dins de les organitzacions fa que els nostres criteris quedin sempre en segon pla, i sovint fins i tot sense exposar, per por del ridícul, per timidesa, per inseguretat, etc., quan sovint facilitarien molt la millo-ra dels vincles dins dels equips, així com l’augment de la productivitat.

El model de competitivitat masculí resulta negatiu, tant per a la societat com per a les empreses, i ens ha fet perdre moltes energies tant a homes com a dones. En aquest sentit, les dones tenim esperit de cooperació i no de competitivitat. El que necessiten les organitzacions és aquest valor de la cooperació, malgrat que als nens els conti-

Dades de context 35

nuem educant en la competitivitat. Aquesta no és la manera adequada d’augmentar la productivitat. Cal aprofitar les característiques de les dones abans que es perdin, perquè les dones s’estan masculinitzant i no han aconseguit canviar les regles del joc. Cal analitzar la disfuncionalitat d’aquestes regles de joc i començar a observar la com-petitivitat amb desconfiança per substituir-la en termes de cooperació.

Halla Tómasdóttir, directora general d’Audur Capital (banc d’inversions islandès) 29

En aquest sentit, diu que els negocis que tenen més dones en l’àmbit executiu obte-nen més beneficis. Tómasdóttir detecta dues tendències en aquests moments de crisi actual i respecte del paper que desenvoluparà la dona. D’una banda, les dones «ve-uen» les persones, són cooperadores i són bones líders en moments de reconstruc-ció, tenen una visió de l’èxit més àmplia i donen importància als diners, però també a l’ètica i a la responsabilitat empresarial. D’altra banda, s’observa un canvi de valors. Els consumidors demanen a les empreses que siguin responsables i inverteixin en el capital humà que poden aportar les dones. El respecte per la sostenibilitat és un va-lor a l’alça. El món de les finances ha estat desenvolupat per homes i la seva cultura d’empresa no podrà retenir les dones. Són estrangeres en la cultura de la masculini-tat. S’ha subestimat la intel·ligència emocional de les dones en el món de les finances. Ha arribat el moment, les dones han de deixar de ser «minihomes». En paraules se-ves, som diferents, tenim diferents valors i això és magnífic. Ha arribat l’hora de trobar l’equilibri entre els valors dels homes i de les dones.

Francisco Baigorri, cap de la Unitat de Semicrítics de l’Hospital de Sabadell 30

Baigorri ha assenyalat que un dels canvis més rellevants que s’ha produït al seu entorn de feina ha estat el de la seva progressiva feminització i com, en el decurs del temps, ha anat augmentant l’edat de les seves col·legues per tenir el seu primer fill. La nostra societat no considera que la maternitat sigui un valor important. Si no es dóna valor a la maternitat, mai no es crearan els mitjans per facilitar la incorporació (amb les mà-ximes possibilitats de desenvolupament a la feina) a la vida laboral de les dones que hagin pres l’opció de dedicar uns anys de la seva vida a la cura dels fills.

29. Conclusions de la jornada «Dirigir en temps de canvi. Nous valors per a la gestió empresarial en un món en transformació», Servei d’Informació i Assessorament de la Cambra de Comerç de Barcelona, juliol 2009.

30. Conclusions de la jornada «Dirigir en temps de canvi. Nous valors per a la gestió empresarial en un món en transformació», Servei d’Informació i Assessorament de la Cambra de Comerç de Barcelona, juliol 2009.

36

A continuació es presenten els documents de reflexió en què es va basar el treball conjunt entre personal tècnic de comerç i agents d’igualtat dels ajuntaments, i les en-trevistes fetes en el marc de les taules de debat assenyalades a la metodologia utilit-zada, així com les conclusions de cadascuna d’elles.

Taula 1: Personal tècnic en l’àmbit del comerç i agents d’igualtat

Document de reflexions

1. Les dones solen ser les que s’ocupen de les tasques de cura i de la llar i, per tant, també de les compres quotidianes (cal, però, diferenciar entre fer «la llista de la compra», que suposa tota una logística que passa per haver de pensar què es fa per dinar, què es fa per sopar, què hi ha a la nevera, què es farà malbé…, i el fet aïllat d’anar a comprar amb una llista prèvia, que ara també solen fer més els homes sense l’esforç logístic anterior). Algunes dones se n’ocupen perquè els agrada i tenen la sort de poder triar, d’altres ho fan perquè la cultura patriarcal les aboca a haver-ho de fer sense que puguin escollir sota risc de greus resis-tències en el seu entorn familiar o professional. Penseu que es correspon amb un autèntic desig femení l’estadística que diu que en un 52% de les llars famili-ars és la dona qui s’ocupa en exclusiva d’anar a comprar, mentre que l’home ho fa en un 10%,31 o la que diu que del total de persones ocupades en el comerç un 72 són dones?32 I, si no s’hi correspon, com penseu que podríem reconduir aquest desencaixament?

Taules de debat

31. Temps de les famílies: anàlisi sociològica dels usos dels temps dins de les llars catalanes a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància, Departament d’Acció Social i Ciutadania, Generalitat de Ca-talunya, gener 2008. <www.gencat.cat/icdona>

32. Oscar López Chamosa, secretari general de la Federació de Treballadors de Catalunya de Comerç, Hosteleria, Turisme i Joc, debat «Els horaris comercials: regulació o desregulació», dins del cicle de de-bats «Parlem de comerç!», Diputació de Barcelona, febrer 2009. <www.diba.cat/comerc>

Taules de debat 37

2. L’abastament de la intendència quotidiana per part de les dones està estretament relacionat amb els itineraris de mobilitat. La trama urbana33 del vostre municipi té suficientment en compte un comerç de proximitat que permeti aquest abastament diari sense necessitat de desplaçaments addicionals?

3. Per què penseu que s’acostuma a parlar del client, del comerciant, del consumidor, del proveïdor, del gerent, del treballador, etc., en lloc de fer-ho de la clientela, del comerç (o de l’establiment comercial, comerciants i comerciantes), de la població consumidora (o del consum), de la cadena de proveïment (o de la provisió), de la gerència, o de l’ocupació, etc.? O per què creieu que el sector està tan feminitzat a peu de carrer i tan masculinitzat, en canvi, pel que fa a les institucions?

4. Moltes vegades, els horaris laborals dificulten la gestió de la intendència diària, i sovint són les mateixes dones les que demanden una extensió dels horaris comer-cials. Al mateix temps, el comerç és un dels sectors amb més ocupació femenina i una de les feines que provoquen més dificultats de conciliació de la vida laboral, personal i familiar. Tenint en compte aquesta situació, s’han proposat solucions als vostres municipis? En cas afirmatiu, quines? Quines proposaríeu vosaltres?

5. Per a la compra quotidiana, les dones prefereixen els espais pròxims a les seves llars. Aquests espais, a més de procurar la provisió domèstica quotidiana són es-pais de relació, d’intercanvi de sabers, de neguits, de solucions, etc., i contribuei-xen a fomentar la cohesió social. Malgrat la importància del valor de la relació que proporciona la proximitat, les planificacions urbanístiques i comercials de les últi-mes dècades dificulten la supervivència d’aquests espais. Als vostres municipis, hi ha una major tendència a utilitzar aquests espais, o bé la compra es fa en grans superfícies ubicades fora de la trama urbana? El sexe té alguna cosa a veure en aquesta opció?

6. En aquest sentit, considereu que la ubicació de les zones comercials a la perifèria dels municipis i de les ciutats incideix en el foment o en el detriment de la cohesió social? De quina manera ha afectat els vostres municipis aquesta distribució de zones comercials fora del centre urbà respecte de la cohesió social?

7. Un 18,3% de les llars on conviuen menors són monoparentals.34 D’aquest percen-tatge, un 81,31% estan configurades per dones que encapçalen aquestes llars i que, a més de treballar, s’ocupen en exclusiva de la gestió domèstica de la seva família on la resolució del dia a dia, sobretot els imprevistos, és molt més exigent que en una família encapçalada per dos adults, ja que no hi ha possibilitat de coresponsa-bilitat. En quina mesura considereu el valor de la proximitat en aquests casos?

33. Llei 18/2005. Art. 4.3: Per a determinar què s’entén per trama urbana consolidada s’han de tenir en compte les àrees on, d’acord amb el planejament urbanístic vigent, resideix la població majoritàriament, la continuïtat d’edificis residencials plurifamiliars i les trames comercials inserides amb els usos residen-cials», article derogat pel Decret llei 1/2009, de 22 de desembre (art. 7).

34. «Les famílies monoparentals des d’una perspectiva de gènere», seminari taller interuniversitari or-ganitzat pel Grup de Recerca, Formació i Suport tècnic COPOLIS, Universitat de Barcelona, maig 2007.

Taules de debat 38

8. L’ús del vehicle privat no és universal i hi ha persones, especialment dones grans, que tenen dificultats per accedir a espais on no arriba el transport públic. Per tant, a l’hora de determinar la ubicació d’un nou espai comercial, hem de tenir en compte les possibilitats d’accedir-hi. A les vostres poblacions, allà on es localit-zen els espais comercials, s’hi pot accedir mitjançant transport públic? Amb qui-na freqüència?

9. Els òrgans de participació ciutadana, com ara el Consell de Dones, el Consell de la Ciutat i el Consell Consultiu de Comerç, són de gran rellevància a fi d’adoptar po-lítiques comercials que incorporin la perspectiva de gènere i fomentin la cohesió social. Teniu als vostres municipis aquests mateixos òrgans o d’anàlegs? En cas afirmatiu, se us consulta en relació amb qüestions comercials?

10. D’acord amb la Directiva de Serveis anomenada Bolkestein (publicada al DOUE el 27 de desembre de 2006), es prohibeix condicionar l’autorització administrativa «a l’aplicació, cas per cas, d’una prova econòmica consistent a supeditar la conces-sió de l’autorització al fet que es demostri l’existència d’una necessitat econòmica o d’una demanda de mercat, que s’avaluïn els efectes econòmics, possibles o re-als, de l’activitat o que es faci una apreciació de si l’activitat s’ajusta als objectius de programació econòmica fixats per l’autoritat competent» (article 15.5). Per tant, els plans d’ordenació del comerç s’hauran de basar, tal com diu la Directiva, en raons imperioses d’interès general: urbanístiques, mediambientals o socials, però en cap cas econòmiques (entre elles, segons la demanda). La transposició de la Directiva a la nostra normativa comercial representa una oportunitat per introduir nous criteris per a la regulació de la planificació comercial. A l’empara dels nous criteris de la Directiva, quina podria ser la incidència de la perspectiva de gènere?

11. Coneixeu com afecta el comerç urbà la Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efec-tiva entre dones i homes?

Aportacions

Mitjançant el treball conjunt del personal tècnic en l’àmbit del comerç i dels/de les agents d’igualtat, va identificar-se, per trams de població, el marc de context i una sè-rie de propostes de millora en l’àmbit del comerç des d’una perspectiva de gènere. Els resultats es presenten segons el nombre d’habitants dels municipis participants.

Municipis de menys de 20.000 habitants

Context

– Es tracta de municipis on hi ha una concentració important de comerços a les zones urbanes. Aquest fet afavoreix la cohesió social, especialment per l’aparició de xarxes veïnals. Sovint, els comerços són un punt de trobada i s’hi estableixen espais de relació entre les dones.

Taules de debat 39

– Les dimensions d’aquesta tipologia de municipis facilita la proximitat entre els comerços i els habitatges. Per tant, en el cas de persones amb poca capacitat de mobilitat (dones grans, persones en situació de discapacitat, etc.) acostuma a haver-hi establiments comercials prop de les llars.

Propostes de millora

– Incloure el llenguatge no sexista als rètols i cartells en general, en la grafia que s’utilitza en els mercats i comerços.

– Facilitar mesures que evitin els desplaçaments, per exemple, mitjançant l’ús de les noves tecnologies o repartiment a domicili.

– Impulsar un transport públic eficaç entre pobles i facilitar l’estacionament de ve-hicles als municipis per anar a comprar.

– A l’hora de fer la planificació comercial, tenir present la possible dispersió del nu-cli urbà, orografia del territori, etc.

– Establir una sèrie de comerços «amics dels infants», que prevegin la instal·lació de ludoteques, punts de vigilància de nens i nenes, canviadors, etc.

– En matèria de polítiques comercials, establir una relació lògica entre els horaris i la distribució dels diferents serveis. Un mecanisme per vincular aquests dos as-pectes seria, per exemple, coordinar els plans estratègics de planificació del ter-ritori comercial amb els ajuts previstos a la Llei de barris.

– Portar a terme accions de formació i sensibilització adreçades a comerciants, en especial, impulsant la participació femenina a les associacions de comerciants, així com la seva presència en els llocs de decisió.

– Rotació d’horaris d’obertura entre els petits comerços per ampliar l’oferta i afavo-rir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal que hi treballa. Per exemple, comerços amb la mateixa oferta podrien establir un règim de torns rotatius que cobrís diferents franges horàries i dies.

– Difusió de campanyes en l’àmbit de gènere i la igualtat d’oportunitats a través dels establiments comercials.

– Elaborar plans d’usos adaptats a la perspectiva de gènere. Per exemple, tenir en compte no només criteris econòmics, sinó també que l’oferta estigui adreçada a les necessitats de les dones i els homes.

Municipis de 20.000 a 45.000 habitants

Context

Pràctica unanimitat a l’hora d’afirmar que, en aquests tipus d’ajuntaments, l’estructura tècnica és forta, però la visibilitat de la seva efectivitat està condicionada a la trans-versalitat de la mateixa entitat.

Propostes de millora

– Fomentar la transversalitat entre els departaments dels ajuntaments. És a dir, po-tenciar el contacte entre el personal tècnic de les diferents àrees.

Taules de debat 40

– Treballar la conciliació de vida personal, familiar i laboral en els organismes comercials.

– Impulsar l’ús no sexista del llenguatge en l’àmbit del comerç.

– Portar a terme accions entorn de la flexibilitat horària en el comerç, com a condi-cionant important per facilitar la compra en tots els sectors comercials.

Municipis de més de 45.000 habitants

Context

– Tradicionalment, la planificació urbanística no ha afavorit el model de ciutat com-pacta ni el de pluricentralitat, en el sentit que no ha previst els serveis al comerç que s’haurien de donar.

– A les zones on no hi ha activitat comercial, disminueix el grau de seguretat.

– En el sector comerç també es produeix una segregació vertical i horitzontal. La majoria de les persones que treballen en el comerç són dones, algunes de les quals estan en situació de precarietat laboral.

– S’han detectat dificultats per treballar la transversalitat de les polítiques de gène-re entre les diverses regidories dels ajuntaments.

– Dificultats en la conciliació dels diferents temps laboral, familiar i d’oci. Tradicio-nalment els comerços tanquen al migdia, però hi ha persones que només dispo-sen d’aquest únic moment per poder comprar entre setmana.

– És important tenir en compte la diversitat familiar, perquè per a una família mo-noparental és més difícil conciliar i trobar el moment per anar a comprar que per a una altra família formada per dues persones adultes.

Propostes de millora

– Fomentar la coresponsabilitat en les tasques domèstiques i de cura, en concret, no només anar a comprar, sinó també fer la llista de la compra. Un mecanisme de sensibilització podria ser el fet de fer campanyes conjuntes entre l’ajuntament i els comerços.

– Incorporar més dones als consells consultius en matèria de comerç.

– Normalment, en els estudis de mobilitat allò que més es treballa són els despla-çaments per motius d’escolaritat i de treball. S’hauria d’anar més enllà d’aquests clàssics, ja que les dones es traslladen per molts altres motius.

– Portar a terme estudis i jornades respecte als usos del temps, on s’incloguin pro-postes de millora tant per a la plantilla que atén als establiments com per a les famílies en general.

– Tenir en compte l’impacte que per a dones i homes té tot allò que es decideixi des de l’ajuntament en l’àmbit del comerç.

– Incrementar la representativitat de les dones en les institucions de poder en l’àm-bit del comerç.

– Incorporar indicadors relacionats amb el gènere i el comerç en els plans d’igual-tat municipals. Fer difusió d’aquest tipus d’indicadors.

Taules de debat 41

Taula 2: Persones expertes

Document de reflexions

1. Les dones solen ser les que s’ocupen de les tasques de cura i de la llar i, per tant, també de les compres quotidianes (cal, però, diferenciar entre fer «la llista de la compra», que suposa tota una logística que passa per haver de pensar què es fa per dinar, què es fa per sopar, què hi ha a la nevera, què es farà malbé…, i el fet aïllat d’anar a comprar amb una llista prèvia, que ara solen fer també més els ho-mes sense l’esforç logístic anterior). Algunes dones se n’ocupen perquè els agrada i tenen la sort de poder triar, d’altres ho fan perquè la cultura patriarcal les aboca a haver-ho de fer sense que puguin escollir sota risc de greus resistències en el seu entorn familiar o professional. Penseu que es correspon amb un autèntic de-sig femení l’estadística que diu que en un 52% de les llars familiars és la dona qui s’ocupa en exclusiva d’anar a comprar, mentre que l’home ho fa en un 10%,35 o la que diu que del total de persones ocupades en el comerç un 72 són dones?36 I, si no s’hi correspon, com penseu que podríem reconduir aquest desencaixament?

2. L’abastament de la intendència quotidiana per part de les dones està estretament relacionat amb els itineraris de mobilitat. La trama urbana37 del vostre municipi té suficientment en compte un comerç de proximitat que permeti aquest abastament diari sense necessitat de desplaçaments addicionals?

3. Segons les estadístiques anteriors, hem vist que a la majoria de les llars és la dona qui s’ocupa en exclusiva d’anar a comprar. Quines accions s’haurien d’adoptar a fi que els homes s’impliquin més en la compra? Adoptar accions per implicar en un major grau als homes en la compra relacionada amb la llar quin impacte tindria en l’àmbit del comerç? Si és així, en quin sentit?

4. Tenint en compte que la major part de persones que s’ocupen de les tasques de la cura i de la llar són dones i que del total de persones ocupades en el comerç un 72% són dones,38 quines polítiques o noves formes d’organització del temps caldria adoptar per tal de disminuir els conflictes entre la vida personal, familiar i

35. Temps de les famílies: anàlisi sociològica dels usos dels temps dins de les llars catalanes a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància, Departament d’Acció Social i Ciutadania, Generalitat de Ca-talunya, gener 2008. <www.gencat.cat/icdona>

36. Oscar López Chamosa, secretari general de la Federació de Treballadors de Catalunya de Comerç, Hosteleria, Turisme i Joc, debat «Els horaris comercials: regulació o desregulació», dins del cicle de de-bats «Parlem de comerç!», Diputació de Barcelona, febrer 2009. <www.diba.cat/comerc>

37. Llei 18/2005. Art. 4.3: Per a determinar què s’entén per trama urbana consolidada s’han de tenir en compte les àrees on, d’acord amb el planejament urbanístic vigent, resideix la població majoritàriament, la continuïtat d’edificis residencials plurifamiliars i les trames comercials inserides amb els usos residen-cials», article derogat pel Decret llei 1/2009, de 22 de desembre (art. 7).

38. Oscar López Chamosa, secretari general de la Federació de Treballadors de Catalunya de Comerç, Hosteleria, Turisme i Joc, debat «Els horaris comercials: regulació o desregulació», dins del cicle de de-bats «Parlem de comerç!», Diputació de Barcelona, febrer 2009. <www.diba.cat/comerc>

Taules de debat 42

laboral de qui treballa en el sector comerç i alhora poder satisfer les necessitats actuals de la clientela?

5. Tant la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, com el Decret 378/2006, de 10 d’octubre, que desplega l’esmentada Llei, indiquen que cal incor-porar «la perspectiva de gènere» en els instruments d’ordenació comercial del terri-tori. Tenint en compte que la major part de les persones que participen en l’activitat comercial són de sexe femení, és important identificar mecanismes de participació de les dones en la planificació comercial. Quines eines creieu que són viables per tal d’incorporar el saber femení en l’ordenació comercial dels municipis?

6. Els municipis compten amb una sèrie de mecanismes, per exemple, els programes d’orientació d’equipaments comercials (POEC), figures com ara l’agent d’igualtat i el tècnic o la tècnica de comerç, o organismes i institucions (consells consultius de comerç, el Consell de Dones, associacions de comerç, etc.). Com es podria ar-ticular la participació en els diferents organismes i instruments existents en l’àmbit del comerç i el gènere?

7. A finals del segle xix es va establir un model de planificació del desenvolupament urbà basat en la zonificació, que ha comportat la separació territorial entre els llocs d’habitatge i els centres comercials, els serveis i els equipaments, les àrees indus-trials, els espais de cultura, d’oci i d’esbarjo, etc. Quines conseqüències pot tenir per a les dones i la cohesió social aquest tipus de planejament urbanístic?

8. Per a la compra quotidiana, les dones prefereixen els espais pròxims a les seves llars. Aquests espais, a més de procurar la provisió domèstica quotidiana són espais de relació, d’intercanvi de sabers, de neguits, de solucions, etc., i contribueixen a fo-mentar la cohesió social. Malgrat la importància del valor de la relació que propor-ciona la proximitat, les planificacions urbanístiques i comercials de les últimes dè-cades dificulten la supervivència d’aquests espais. Considereu que hi ha una major tendència a utilitzar aquests espais, o bé la compra es fa en grans superfícies ubi-cades fora de la trama urbana? El sexe té alguna cosa a veure en aquesta opció?

9. Un 18,3% de les llars on conviuen menors són monoparentals.39 D’aquest percen-tatge, un 81,31% estan configurades per dones que encapçalen aquestes llars i que, a més de treballar, s’ocupen en exclusiva de la gestió domèstica de la seva família on la resolució del dia a dia, sobretot els imprevistos, és molt més exigent que en una família encapçalada per dos adults, ja que no hi ha possibilitat de coresponsa-bilitat. En quina mesura considereu el valor de la proximitat en aquests casos?

10. L’ús del vehicle privat no és universal i hi ha persones, especialment dones grans, que tenen dificultats per accedir a espais on no arriba el transport públic. Per tant, a l’hora de determinar la ubicació d’un nou espai comercial, hem de tenir en comp-te les possibilitats d’accedir-hi. Quines accions es podrien adoptar a fi de facilitar l’accés de les persones sense vehicle privat als centres comercials urbans?

39. «Les famílies monoparentals des d’una perspectiva de gènere», seminari taller interuniversitari orga-nitzat pel Grup de Recerca, Formació i Suport Tècnic COPOLIS, Universitat de Barcelona, maig 2007.

Taules de debat 43

11. La transversalitat de les polítiques de gènere és un eix fonamental per tal garan-tir-ne l’efectivitat, però de vegades el gènere queda diluït en la transversalització. Quins mecanismes podríem adoptar a fi de treballar de manera transversal i efec-tiva gènere i comerç?

12. Tal com indiquen les esmentades estadístiques, la realitat és que són les dones les que participen més activament en el comerç. No podem obviar aquesta situa-ció a l’hora de planificar les polítiques, però, al mateix temps, l’administració ha de ser receptiva i potenciar el canvi de l’estructura social patriarcal. Partint d’aques-ta premissa, quines mesures considereu que es podrien introduir per augmentar la participació masculina en el comerç de base, més enllà dels òrgans de presa de decisions institucionals? I, també, quines eines s’haurien d’aplicar a fi que les dones tinguessin una major representativitat en organismes de poder com ara les cambres de comerç?

Aportacions

Instruments i accions per fomentar la coresponsabilitat en la compra (1,3)

Opinions al voltant de l’acte de compra

Es pensa que és important parar atenció en la diferència que hi ha entre fer la llista de la compra, que solen fer-la les dones, i anar a comprar amb una llista feta, tasca que també solen fer majoritàriament les dones, encara que compartida cada cop més amb els homes. El que costa, però, és fer la llista de la compra, és a dir, la intendència de sa-ber què falta i què no falta, i si no s’és la persona que cuina difícilment se sap què falta.

Els homes han de socialitzar-se en el fet de fer la compra i passar per alt els estere-otips patriarcals. Per exemple, pot donar-se el cas que els homes es resisteixin a en-trar en una peixateria perquè no coneixen els noms o les parts dels peixos. En aquest sentit, podrien facilitar-se instruments per superar aquesta situació, com ara campa-nyes que convidin els homes a comprar al mercat.

Els homes s’impliquen en la compra tant com per fer de xofer als centres comercials.

Una major participació dels homes en les compres de caràcter quotidià possiblement comportarà una organització diferent de l’espai comercial. Els homes solen comprar obeint un impuls, i solen comprar més productes de caprici i de gamma superior. El comerç s’enriquiria si els homes compressin amb més freqüència que ara.

Opinions al voltant de la distribució de tasques domèstiques

Aquesta qüestió no és un tema de «maquillatge». Es tracta d’un canvi en l’estructura de la societat que passa per donar valor i reconeixement a les tasques de la cura i el benestar familiar. L’home i l’univers associat a ell, en especial patronals i empreses,

Taules de debat 44

han d’interioritzar que sense una bona qualitat en el treball reproductiu, el domèstic, tampoc no pot haver-hi una bona qualitat en el treball productiu. L’impacte en el co-merç es reflectiria en una sensibilització respecte de les necessitats, apreciacions i preferències dels homes, que diferirien bastant de les de les dones.

Es tracta d’un tema de pedagogia i educació, tot i que cal tenir en compte com fer arribar aquesta pedagogia a les persones que ja no estan dins del sistema de l’ense-nyament. Per a aquestes persones, i en general, és determinant el missatge que arri-ba des de la publicitat i els mitjans de comunicació com a vies per canviar el sistema de valors, fomentant l’equitat i dotant de valor les tasques domèstiques. Per exemple, una mesura seria la d’impartir tallers de gestió de vida domèstica a les escoles.

Seria més equilibrada la relació home–dona si la dona no esperés tant de les relaci-ons de parella. Si no es dóna tanta importància al fet de tenir un home al costat, s’és molt més autònoma i es té més capacitat de negociació i de decisió. En la dona tam-bé hi ha involucrats elements de caràcter narcisista de patriarcat. Són moltes encara les que consideren que elles fan millor les tasques domèstiques i no donen opció a l’home, la qual cosa a ells ja els va bé. Tant una cosa com l’altra són afectacions del patriarcat en les dones, de les quals no saben o no poden prescindir.

Encara s’espera de la dona que demostri competència en les tasques domèstiques, mentre que l’home no hi té cap interès ni s’espera que tingui aquesta competència. Tant en un cas com en l’altre, és també el patriarcat que castiga la dona si no demos-tra aquesta atribució que se li fa, i allibera l’home pel fet de no tenir-hi interès.

El que s’ha de fer és no parlar en termes genèrics de patriarcat i intentar esbrinar quins són els elements d’aquesta cultura en cada context. Hi ha un llegat del passat que pesa molt. La distribució de la compra té a veure amb la distribució sexual del treball; per tant, s’ha de treballar en profunditat la qüestió de la masculinitat i dels rols de gènere.

Cal tenir en compte la diversitat de models familiars, perquè no tots els models pos-sibiliten el repartiment de rols domèstics a la llar: famílies monoparentals, singles, etc. Les lleis de conciliació donen per fet que a casa sempre hi ha dos adults per repartir rols, però aquesta realitat cada vegada s’està desvirtuant més.

L’administració hauria de gravar impositivament les llars on la dona no té activitat la-boral perquè és mestressa de la llar. La política fiscal també té un efecte de caràcter pedagògic: òbviament no es pot prohibir l’existència de mestresses de la llar, però sí que es pot reconduir el fet que no sigui la dona qui, per rol, faci el treball domèstic. En canvi, s’està fent el contrari: en les declaracions de renda conjunta es potencia el se-xisme, perquè la declaració conjunta afavoreix indirectament els homes, que són qui majoritàriament tenen majors ingressos.

La baixa maternal i paternal hauria de ser obligatòria per a pares i mares, i obligatòria també esgotar-la. Els fills i les filles són un bé protegit, i necessiten que els seus pa-res i mares se’n responsabilitzin.

El canvi de rols ha de fer-se per imposició. Les coses canvien per imposició, per molt que respectem les voluntats i els desigs individuals. En l’ésser humà, l’emoció preval

Taules de debat 45

més que la raó, i les dues coses no sempre van alhora. En aquest sentit, el recurs a la democràcia és oportú, ja que si les decisions surten de processos democràtics, la imposició queda, doncs, legitimada.

La dona hauria de fer un treball propi de reeducació i situar-se com a tal allà on el pa-triarcat pretén posicionar-la sense comptar amb la seva opinió.

Decidir polítiques públiques orientades a donar valor a tot el que té a veure amb les tasques de la llar, des de la responsabilitat d’exercir-les indiferenciadament tant si s’és dona com home.

No només des de l’àmbit públic cal prendre decisions de coresponsabilitat; el sector privat, cada vegada més, és més un agent de creació de valors, ja que hi ha empre-ses sensibilitzades per fomentar valors socials vinculats al gènere.

Opinions al voltant de si la dona assumeix la tasca de la compra per desig (llibertat) o per obligació (rol)

Els desigs no són autònoms, sinó que són producte de les condicions socials del con-text en què es viu. És possible que un nombre significatiu de dones vulgui assumir la compra de la llar, però la qüestió és saber quins mecanismes fan que ho vulgui així. Pot intervenir-hi un element narcisista, de suposar que els homes no són capaços de fer-ho; pot ser resultat d’una relació de poder —implícita o explícita— exercit per l’ho-me, simplement perquè ell no vol fer quelcom. En la mesura que coneguem en quin grau són autònoms els nostres desigs, llavors podem desenvolupar desigs autònoms.

La tasca de la compra no correspon a un desig femení. La raó de l’atribució sistemà-tica a les dones cal buscar-la en la menor integració en el món laboral.

Sense canvis en el treball mercantil, és difícil que es produeixin canvis en l’organitza-ció de la vida quotidiana.

Sigui com sigui, allò que fan i han assolit les dones no les beneficia només a elles, sinó que ha comportat un benefici per a tota la població. Per exemple, les millores aconse-guides en matèria de conciliació d’horaris ha estat una lluita de les dones, de la qual es beneficien també els homes. La mirada de les dones en tots els indrets de la vida pública és un valor destacadament a l’alça, que caldrà tenir en compte per garantir l’èxit de qualsevol projecte amb vocació de permanència.

Opinions al voltant de l’espai i el temps de la compra:

Decidir polítiques públiques lligades a la reducció del temps de treball productiu.

Caldria treballar la compra des de la perspectiva de la sociabilitat, dissenyant espais còmodes per a la compra on els homes se sentin identificats. Si l’objectiu és que l’ho-me s’impliqui, l’espai ha de proporcionar-los també un lloc de relació, de manera que la compra deixi de ser una càrrega i esdevingui un plaer.

Taules de debat 46

En la mesura que els valors socials estan canviant, hi ha establiments que intenten adequar els seus formats comercials, des de fomentar els serveis a la clientela, pro-porcionar-li habilitats, com ara el servei d’assessorament en la compra, preparació de menús, formació en criteris de compra i alimentació, etc.

Trames urbanes en relació amb els itineraris de mobilitat (2)

Es considera que les classes mitjanes cada cop més són usuàries de grans superfíci-es a la perifèria i que el comerç de proximitat acabarà sent un atribut de classes so-cials més selectives, ja que s’associa a comerços de més qualitat i més cars, o bé de persones amb mobilitat reduïda.

El valor de la proximitat, sigui en desplaçaments a peu o a través de transport públic, representa la concreció de la teoria feminista aplicada a l’urbanisme.

El comerç s’instal·la en els llocs de més venda. El lloc determinant d’ubicació dels comerços no és allà on se satisfan les necessitats de la població consumidora, sinó aquell que garanteix la màxima venda possible.

Un disseny de l’urbanisme comercial des de la perspectiva femenina és bàsic per al comerç de proximitat. Les obres i els talls de carrers, les voreres estretes i el trànsit de vehicles perjudiquen aquest comerç.

Tot i que molts comerços són portats o regentats per dones, darrere el negoci s’ama-guen autèntiques famílies patriarcals.

La mobilitat pot veure’s també condicionada pels horaris d’obertura al públic. Hi ha la percepció que les grans superfícies volen imposar els seus horaris, més amplis, més compatibles amb els horaris laborals. Caldria incentivar el comerç de proximitat per tal que pugui oferir també aquest ventall d’obertura més ampli; d’aquesta manera, el comerç de proximitat desplaçaria, segurament, el de la gran superfície.

Els primers operadors que van tornar al barri van ser els supermercats, atrets perquè és un lloc de consum quotidià. En aquest sentit, el format «supermercat» es conside-ra que és un motor per a la implantació d’altres establiments. El comerç busca trama comercial, i el supermercat hi ha ajudat molt.

Accions de conciliació en l’àmbit del comerç versus satisfacció de les necessitats de la clientela (4)

La plantilla laboral del comerç té més dificultats que les d’altres sectors per conciliar vida familiar i laboral perquè, per poder-ho fer, caldria poder disposar de més personal que combinés una possible flexibilitat de torns entre treballadors i treballadores, absències per motius familiars o per formació, i poder mantenir alhora els horaris comercials esta-blerts. D’altra banda, la jornada laboral al comerç és molt llarga perquè el cost de la plan-tilla és molt barat. La reducció de temps de treball suposaria un encariment del comerç.

Taules de debat 47

Algunes propostes de conciliació són:

• Potenciar el contracte a temps parcial, però dignificant-lo tant qualitativament com econòmica respecte de la seva consideració de «precari» actual.

• Taules transversals de debat, on participin el màxim d’entitats i organismes impli-cats acordant horaris d’obertura d’ampli consens.

• Sensibilització específica per a la població consumidora en relació amb la concili-ació del sector del comerç; la clientela també ha de poder conciliar.

• Distribució equitativa de tasques a la llar entre homes i dones, i crear polítiques pú-bliques que les assumeixin.

• Potenciar l’ús de les noves tecnologies al comerç, com ara el teletreball, en la me-sura que fos possible.

• Proposta dels «6 + 6» de Finlàndia: fer torns de sis hores permetria crear més ocu-pació i no se’n ressentiria l’oferta. S’hauria de canviar l’organització del temps a fi que els comerços tanquessin abans.

El sistema de torns no sempre caldria preveure’l per a la plantilla, sinó entre establi-ments. Per exemple, mitjançant un sistema de torns al barri segons el tipus de co-merç: alimentari, no alimentari, serveis, preveure la possibilitat d’obrir els diumenges, etc., tot plegat també per torns.

Actualment la flexibilitat horària s’està fent segons les necessitats de les empreses i no tant en atenció a les responsabilitats domèstiques i familiars. No hi ha equilibri de poders entre empresa i plantilla. En aquest context, parlar de flexibilitat horària és parlar d’abús.

La conciliació passa per regular-se a través dels convenis col·lectius, o per trobar so-lucions entre empresa i personal. Són pocs els comerços amb sensibilitat per fer més fàcil el conjunt d’horaris familiars i laborals del personal, per tal de proporcionar-los comoditat en tots els espais de vida i augmentar, alhora, la seva productivitat i quali-tat en l’atenció a la clientela. Els comerços que tenen aquesta sensibilitat normalment estan regentats per dones. Per tant, en aquest punt, el sexe de qui regenta l’establi-ment hi té una determinació important.

L’organització del temps de vida és important per disminuir els conflictes. El model del nord d’Europa permet que hi hagi temps per a tot: es tanquen les botigues a les set de la tarda i les jornades laborals s’acaben, en general, a les cinc. Amb aquests horaris generalitzats, un sistema de torns entre treballadors i treballadores podria permetre també una conciliació en aquest sector.

Desenvolupar diferents canals de compra: portar la compra a casa, compra per Inter-net acompanyada de solucions qualitatives com, per exemple, facilitar la proposta de menús diaris o setmanals.

Cal no abusar de les ciutats obertes les 24 hores perquè tenen un major risc d’explo-tació per a les dones i pot fomentar desigualtats en el gaudi del temps, en comparació amb qui només treballa de dilluns a divendres. Tot el que implica treballar quan els al-tres descansen s’ha de pagar millor. Els preus dels diferents temps són també diferents.

Taules de debat 48

Hi ha més dones consumidores que dones que treballen en el comerç. Les jornades par-cials han de fer-se extensives tant per a homes com per a dones, no només per a les do-nes per facilitar-los, a més, que s’ocupin elles soles de les feines familiars i domèstiques.

Eines per incorporar el saber femení en l’ordenació comercial dels municipis (5)

Incorporar agents d’igualtat en totes i les diverses comissions locals i supralocals que tinguin incidència en l’ordenació del territori i el comerç municipal, i si les comissions són obertes a l’exterior dels ajuntaments, incorporar-hi dones de les entitats civils que hi tinguin alguna cosa a dir.

Fomentar instruments de participació ciutadana per tal d’identificar els diferents grups d’interès i, concretament, fomentar instruments de participació de les dones i la seva diversitat a l’hora de planificar polítiques i detectar necessitats de la població, i que aquests instruments no estiguin polititzats.

Incorporar les dones en els poders públics de la presa de decisions a l’efecte de re-collir la seva sensibilitat diferent.

Fer pedagogia de gènere en els òrgans decisoris del municipi, incidir en les empre-ses i en els seus consells d’administració respecte de la necessitat d’incorporar-hi la perspectiva de gènere i establir sancions si no se la té en compte.

Participació en els organismes existents en l’àmbit del comerç i del gènere (6)

Què vol dir perspectiva de gènere? Vol dir facilitar la vida a les dones o donar més va-lor a les coses que elles fan? Donar valor al treball de les dones és l’opció, perquè fer polítiques per facilitar-los la vida és fomentar el sexisme.

Introduir la perspectiva de gènere a les cambres de comerç a través de potenciar la incorporació de les dones en els seus òrgans de govern, i formar les persones que prenen decisions en matèria de perspectiva de gènere.

El personal tècnic d’igualtat hauria de tenir presència en els consells de comerç i tenir, també, veu en els instruments de planificació comercial.

Les institucions haurien de treballar en xarxes interactives, intercanviar informació i vincular aspectes de gènere i comerç entre elles. La retroalimentació en aquest sentit entre les persones i les institucions involucrades seria molt constructiva.

La representació del sector, tant patronals com sindicats, ha de prendre consciència d’incorporar les dones i les seves aportacions per tal de trencar l’esquema masculí de base estructural, que permet i corregeix que la plantilla laboral sigui majoritàriament femenina. Caldria preveure taules de comerç i gènere que reunissin regularment els diversos actors socials implicats i debatessin i tractessin entre ells.

Taules de debat 49

Conseqüències de la zonificació per a les dones i la cohesió social (7)

Atomització de l’experiència quotidiana (cada activitat es fa en un lloc separat). L’efec-te directe és, d’entrada, una pèrdua evident de temps si cada àmbit de la vida de les persones està zonificat. En aquest sentit, les dones es mouen encara ara de manera més policèntrica que els homes i al llarg del dia poden fer el doble, o més del doble, de desplaçaments que els homes; per tant, la proximitat i la compactació entre habi-tatge i comerç esdevé un clam per a l’aprovisionament de la quotidianitat, sigui home o dona qui se n’ocupi.

Un espai residencial sense locals comercials en planta baixa aboca a l’absència de con-trol social vers l’espai públic. Als Estats Units s’ha fet evident que allà on només hi ha despatxos la perillositat per a la vida de les persones és més elevada. Per tant, la mixtura d’usos és important per no crear bosses especialitzades, o marginals, i que la gent mar-xi d’allà on no pugui fer «vida al carrer»; en qualsevol cas, es tracta d’una mixtura social.

La zonificació afecta sobretot les dones, els jubilats i les persones en situació de de-pendència i, indirectament, atempta contra el conjunt de la població.

Les ciutats haurien de ser més compactes amb els diferents usos dels espais, on es pogués viure, treballar i comprar, o treballar i comprar sense grans desplaçaments, fet que implicaria una descongestió del transport.

Tota planificació urbanística de les àrees comercials s’ha de fer tenint en compte la preservació i el foment de la cohesió social i donar veu a tothom, a través de les enti-tats representatives i enquestes directes a persones de cada barri.

Un carrer amb moltes portes i diferents comerços és millor que un altre amb una sola porta i una gran botiga. Les grans superfícies haurien de tenir petits comerços a les façanes, i no tenir l’aparença que proporciona la façana cega.

Alhora de planificar les zones comercials, podrien establir-se prioritats envers els es-pais que es pretenen dinamitzar més que d’altres, en el sentit de dissenyar comerç de primera necessitat en aquelles zones per a les quals es decideixi aquesta prioritat, i altres tipus de comerç i serveis en carrers menys prioritaris. S’ha de saber com es mouen les persones per poder definir unes àrees i altres.

En termes de cohesió social, destacaria la que genera el mercat. Un mercat a l’aire lliure, com per exemple hi ha a moltes ciutats europees, crea un efecte «dòmino» per preservar i potenciar el comerç de proximitat i les relacions socials.

Preferència pels espais comercials pròxims a les llars o bé fora de la trama urbana. Influència del sexe en l’opció (8)

L’acte de comprar no és una relació estrictament mercantil, sinó que comporta una relació de confiança i d’intercanvi de sabers, o neguits, i solucions. Aquest és el valor del comerç en termes de cohesió social, el d’integrar-se com un agent important dins

Taules de debat 50

la xarxa de sociabilitat. De vegades s’opta per perdre aquest valor a favor de la convic-ció que a la gran superfície es guanya temps per comprar de tot i variat, però aquesta alternativa és falsa, perquè si la trama urbana està ben travada, el comerç de proximi-tat pot oferir igualment aquesta oferta de producte variat sense grans desplaçaments.

Les dones preferiran un espai o altre segons si treballen o no, així com segons la seva posició en relació amb la titularitat del mitjà de transport, és a dir, si utilitzen un vehicle propi o utilitzen un mitjà públic de transport. Si les dones disposen de vehicle propi, poden triar indistintament fer la compra dins o fora de la trama urbana.

El comerç de proximitat per a les dones grans és un element de control social sobre la seva quotidianitat, la seva salut i la pròpia autoestima.

Des dels anys 1980 fins al 2000 l’opció eren les grans superfícies, perquè en molts llocs de fora les grans ciutats s’ha viscut en baixa densitat. Quan la proporció entre superfície comercial i habitatge és deficitària, no hi ha altra solució que els llargs desplaçaments. En aquesta opció, el sexe no hi té res a veure, sinó que el que és determinant és la tria de l’habitatge i en quin context s’incardina aquest habitatge. Tot i així, el sexe podria tenir un efecte secundari, des del moment que encara avui qui sol tenir i portar el cotxe és més l’home que la dona, i moltes dones d’edat avançada no condueixen ni han conduït mai.

L’hàbit —de vegades, obligació— d’anar els dissabtes a les grans àrees comercials no fomenta un ideal de vida on les famílies puguin veure’s realitzades. Entramats de grans capitals —en tant que propietaris d’aquestes grans superfícies— contribueixen així al detriment de la vida familiar amb el darrer objectiu de generar benefici econò-mic a costa de la relació familiar.

És possible que el que determini la tria entre un establiment de proximitat i una gran superfície sigui el preu, o sigui un interès econòmic, i no el fet de si s’és dona o home.

Comprar en una gran superfície ha esdevingut una manera d’entreteniment pervers, en el sentit que es fomenta així una societat consumista.

Les campanyes que posen l’èmfasi en la proximitat es queden potser una mica coi-xes, perquè hi ha altres atributs que fomenten el comerç local. El sexe, la classe soci-al, l’edat i el tipus de productes que es compren tenen a veure amb l’opció. Per exem-ple, no és el mateix parlar de la compra quotidiana o d’una compra de gran volum. Tots aquests factors poden igualment interactuar entre si. Aquest seria el cas de pro-mocions o campanyes de productes frescos i de qualitat que promouen gestos com ara que persones grans ensenyin a comprar a persones joves. També és important la idea de recuperar el temps de compra com un temps de plaer i de benestar, de rela-ció social, en positiu, i igualment cal tenir en compte la demografia del barri, sobretot el tipus de famílies que hi viuen.

Potser la millor solució és barrejar ambdós models.

L’opció no té a veure amb el sexe de qui fa la compra, sinó amb un interès econòmic potent de qui hi ha al darrere de les grans superfícies que fa que presenti aquest mo-del com a «model» de comerç en detriment del de proximitat.

Taules de debat 51

El fet d’anar a comprar fora del municipi (la trama urbana, s’entén) no sempre estal-via temps, tal com se sol creure, perquè el desplaçament que es fa, encara que sigui amb vehicle propi, i el temps de carregar i descarregar grans volums de compra és un temps que s’ha d’afegir a l’estricte fet de comprar.

La compra de proximitat comporta fidelitat aconseguida amb professionalitat i molta dosi d’humanitat. Per tant, el sexe és relatiu en l’opció. Es tracta més aviat de confian-ça generada i d’un producte que satisfà. A la gran superfície es va a comprar tot allò on puntualment fa que es valori més l’interès econòmic que la relació personal. Difí-cilment «es pot parlar amb una estanteria».

Valor de la proximitat per a les famílies monoparentals (9)

En aquestes famílies és molt més gran la necessitat de proximitat, perquè no poden parlar de coresponsabilitat de les tasques de la llar, entre d’altres, comprar, i ho ha de fer tot l’únic responsable familiar, en un 80% dels casos, una dona. Des d’aquesta perspectiva, també és necessari injectar estímuls al petit comerç, estimulant-lo, per exemple, mitjançant una política fiscal que els discrimini positivament: abaixant im-postos en el petit comerç i apujant-los a les grans superfícies.

El fet de tenir-ho tot al barri és un avantatge, tot i que també hi hauria d’haver altres ajuts a escala de barri, per exemple, serveis a les famílies.

És possible que pel fet de no poder compartir les tasques domèstiques, les persones responsables de famílies monoparentals comprin més sovint allà on estigui ubicada la feina. La mobilitat d’aquests tipus de famílies té particularitats respecte de les fa-mílies biparentals.

Aquestes llars solen tenir ingressos menors i, de vegades, disposar de cotxe és un luxe. El comerç de proximitat pot servir de suport exprés per a aquestes famílies, per exemple, deixar el fill o la filla mentre es va a fer un encàrrec.

Per aquestes famílies és bàsica la proximitat i la flexibilitat horària: el fet de tenir co-merços alternatius fora d’un horari comercial habitual.

En aquests casos, la proximitat no només és necessària, sinó que és prioritària. Vivim en una societat que culturalment i social encara pensa en «biparental» i mai no s’or-dena el territori o el comerç tenint en compte altres modalitats familiars, que pel fet de ser diferents no són menys importants que la biparental, que es considera dominant. Planificar i pensar de manera «monocolor» biparental genera greuges, en primer lloc perquè la monoparentalitat és un grup familiar emergent i en creixement, i en segon lloc, suposa una manca de perspectiva i de visió equitativa que no té en compte la diversitat familiar.

Taules de debat 52

Accions per fomentar l’accés de les persones sense vehicle privat als centres comercials urbans (10)

Transport públic i crear facilitats per portar la compra a casa. El transport públic, en aquest sentit, ha de tenir la voluntat d’apropar la compra al nucli dispers i no potenci-ar la fugida de la compra fora del nucli urbà. Cal inserir el comerç dins del nucli urbà i, per tant, l’administració municipal ha d’afavorir la implantació de comerços dins la trama urbana i eliminar-la fora del nucli urbà.

Els tres models d’assentaments humans són: el món rural, els polígons d’alta densi-tat i les zones de baixa densitat. En el comerç rural, podria haver-hi botigues de molta proximitat que, alhora, fessin d’antena de recollida i distribució de determinats pro-ductes a cases o nuclis dispersos. També els supermercats poden fer aquesta funció d’antena, com a punts de referència per a la distribució en àrees de baixa densitat.

Si el transport que s’utilitza és el vehicle privat, acostuma a passar que generalment el cotxe sol anar a nom del marit, i en casos de separacions i divorcis són ells qui se’l queden.

Països com ara Bèlgica o Holanda entenen el territori com una gran trama de transport públic. La mateixa filosofia que hi ha a Barcelona respecte al transport públic s’hau-ria de transmetre a la resta del territori. També caldria fomentar les iniciatives priva-des com ara el car sharing que, juntament amb el transport públic, comparteix amb ell una gran xarxa de mobilitat.

Estudiar la viabilitat d’autobusos llançadora.

L’ús del cotxe privat és una qüestió de negociació i pacte dins la família. El transport públic tampoc no és la solució, perquè dificulta la càrrega i descàrrega de la compra, sobretot si aquesta té un cert volum. No és fàcil desplaçar-se amb la compra sense vehicle privat. La solució podria arribar de la mà de la distribució a domicili des de mercats i petits comerços.

Transport públic a preu assequible.

Mecanismes per treballar de manera transversal i efectiva, gènere i comerç (11)

Els homes també haurien d’interioritzar la perspectiva de gènere per fer efectiva la transversalitat. Les polítiques de gènere haurien de dependre directament de l’alcal-dia, a banda que hi hagi una regidoria que també se n’ocupi.

Si la transversalitat està ben feta, estarà introduïda en tots els àmbits i, per tant, hau-ria de participar-hi tothom. Però, sovint, queda en una declaració de principis, perquè l’organització administrativa no la fa fàcil.

Quan una política es fa transversal, deixa d’existir. Si no hi ha una àrea, una regido-ria, que tingui l’encomanda de decidir i dur a terme les polítiques de gènere, aques-tes desapareixen. Per tant, com a concepte teòric, la transversalitat és potent i ven,

Taules de debat 53

però des del punt de vista pràctic no funciona. A Catalunya ens falta un pla d’igualtat basat en la pedagogia de la base, com en canvi sí que s’ha fet a Andalusia. Allà hi ha una assignatura específica que treballa la igualtat, que s’imparteix a tot el professo-rat de manera obligada. En general, això està canviant l’inconscient col·lectiu. S’ha de començar per la base.

Hi ha dues maneres d’abordar la transversalitat: des de les polítiques públiques i des de la mateixa empresa, a través de mesures de responsabilitat social corporativa (RSC).

En cada moment de la vida d’un projecte hi ha d’haver presència femenina, tant en el disseny com en l’adjudicació d’un concurs, i en l’execució de l’objecte del contracte o de la subvenció.

En tots els òrgans on hi ha debat i decisió, cal que hi sigui representada la mirada fe-menina, i que hi sigui de manera permanent i insistent.

Constituir taules, consells o organismes similars de diàleg permanent per tal que el gènere i el comerç puguin posar-se en relació a través dels seus actors socials impli-cats: comerciants, sindicats, patronals, associacions de dones, associacions de con-sumidors, representants de partits polítics, representats del municipi, etc. I tenir com a eix principal les dones en els seus diferents perfils: com a usuàries, compradores, consumidores, inversores del comerç urbà, etc. Aquesta acció hauria d’estar acom-panyada d’un propòsit ferm de sensibilització a la ciutadania i de sessions formatives en matèria de gènere per a tots els actors i les actores implicats.

Mesures per augmentar la participació masculina en el comerç a peu de carrer (1, 12)

La feminització del comerç s’ha de veure com una oportunitat. Això vol dir que s’ha d’associar un prestigi als llocs de treball relacionats amb el comerç, fent aflorar tot allò que té d’atractiu.

Els salaris són baixos, perquè són les dones les que se n’ocupen principalment, i ja se sap que allò que fan les dones no ha tingut mai el mateix reconeixement —valor— públic que allò que fan els homes. També hi ha una qüestió de rols molt arrelada: per exemple, els homes poden vendre bacallà, però no cosmètica. S’hauria de dignificar la professió i revalorar-la econòmicament. Igualment la llei hauria de tendir a l’adopció de mesures que garantissin la paritat entre la professió.

Hi ha molts casos encara en què l’home és l’únic titular del negoci, i qui hi treballa és la parella i, sovint, també altres dones de la família. En aquests casos, la titularitat hau-ria de ser compartida depenent de les hores que es treballa; seguir fent-ho d’aquesta manera vol dir normalitzar l’explotació d’aquestes dones.

Els homes no hi són perquè tenen altres prioritats que els surten més a compte. En darrer terme, hi ha una qüestió de poder: a la botiga hi trobem qui no pot escollir.

Taules de debat 54

Adoptar mesures de RSC en els establiments comercials i cadenes de distribució, que haurien d’afectar principalment l’àmbit laboral i social, en el sentit que caldria fixar cri-teris de contractació que garantissin la presència de dones i homes en proporcions de paritat, millorar les condicions de treball, remuneracions dignes, promoure canvi de valors socials a través de tècniques de màrqueting, etc.

Accions de formació per a ambdós sexes, tant per a qui regenta l’establiment com per a qui en depèn laboralment, que els faculti l’accés a qualsevol àmbit del sector, amb independència que se sigui dona o home.

Si els homes s’impliquen més en la decisió de què cal comprar i què no cal comprar, a més d’augmentar la seva participació en una tasca domèstica, probablement canvi-aran també les tendències entre l’oferta i la demanda, perquè qui compra és qui can-via les tendències del mercat.

Eines per incrementar la representativitat de les dones en els organismes de poder (12)

Composició paritària en els òrgans de govern de les entitats i llistes paritàries de can-didatures per ocupar-los. Per fomentar la paritat, s’haurien d’adoptar mesures correc-tores, com per exemple no subvencionar associacions que no tinguin un 50% d’homes i de dones en les seves juntes directives.

Les dones no hi són perquè la seva veu no és reconeguda, però una part important no hi és perquè no té temps. Cal una distribució més equilibrada del temps entre do-nes i homes en tots els àmbits, públic i privat. Les condicions estructurals del siste-ma econòmic penalitza les dones i afavoreix els homes, en tots els sentits, des de l’ús del temps respectiu, fins al reconeixement del propi treball i les condicions amb què aquest es desenvolupa. Cal fer visible aquesta desigualtat, i fer xarxa entre dones per compartir-ho i fer-ne denúncia social.

La millor eina seria el compromís de cada empresa i poder disposar d’indicadors que valorin la situació de cada lloc.

Fer que els homes tinguin el temps ocupat en altres activitats que els impedeixin estar sempre en els espais de decisió, apel·lant a la seva responsabilitat i a l’obli-gació de sosteniment de la seva pròpia vida. El temps és social; i se’n té per utilit-zar-lo en allò que es tria, bé perquè una persona —generalment, una dona— gra-tuïtament allibera temps d’una altra persona —generalment, un home— invertit en el sosteniment quotidià, o bé perquè aquest temps es paga i igualment aleshores se’n pot disposar.

El patriarcat encara marca prioritats. Un home pot permetre’s sortir abans de la fei-na o donar per acabada una reunió abans d’hora per anar a veure un partit de futbol, per exemple, però no per compartir amb la dona les tasques domèstiques i familiars, mentre que ella probablement ja deu fer hores que és a casa.

Taules de debat 55

Potenciar la capacitat de les dones per autogenerar ocupació, la qual cosa faria que també estiguessin més representades en les cambres de comerç. Caldria demanar a les dones fins a quin punt consideren que se senten representades per les cambres de comerç, atesa la seva composició masculina.

Cal exigir quotes de paritat en la composició de les cambres de comerç. El recurs a la democràcia per designar-ne els representants és del tot pervers quan es parteix d’una base estructural fonamentalment masculina, producte d’una cultura patriarcal. La quota és la resistència a la inèrcia patriarcal.

Quan les dones assoleixen parcel·les de poder, generalment són més qüestionades que els homes, perquè al seu criteri no se li atorga la mateixa credibilitat, i moltes s’em-motllen a patrons masculins de comportament, perquè mantenir-se en la pròpia dife-rència té un cost energètic molt elevat.

Constituir-se en xarxa i lobby que pressioni determinats organismes per reclamar do-nes en presidències i alts càrrecs de direcció.

Taula 3. Institucions i entitats

Document de reflexions

1. La transversalitat de les polítiques de gènere implica que s’apliquin a totes les àre-es d’actuació de l’organització. Per tant, la responsabilitat d’implementar accions sobre la base de la perspectiva de gènere va més enllà de la Regidoria d’Igualtat o de l’agent d’igualtat dels ajuntaments o empreses. Ara bé, per garantir l’efectivitat de la transversalització de les polítiques de gènere, l’entitat haurà d’haver adoptat una sèrie de mesures prèvies (per exemple, formació en matèria de gènere al per-sonal tècnic, campanyes de sensibilització, etc.). La vostra entitat ha adoptat al-gunes mesures a fi de garantir l’aplicació transversal de les polítiques de gènere, especialment en les àrees de comerç?

2. Per complir la normativa que estableix la incorporació de la perspectiva de gènere en els instruments jurídics de l’ordenació comercial, és de gran utilitat la coordina-ció entre les àrees d’Igualtat i de Comerç. Com es podria articular la participació dels diferents òrgans interlocutors presents en l’àmbit del comerç i el gènere? A la vostra entitat hi ha establerta alguna mesura de col·laboració?

3. Quan es tracta de la compra quotidiana, les dones prefereixen els espais pròxims a les seves llars. Sempre és així? Aquests espais, a més de procurar la provisió domèstica quotidiana, són espais de relació, d’intercanvi de sabers, de neguits, de solucions…, i contribueixen a fomentar la cohesió social. Malgrat la importància del valor de la rela-ció que proporciona la proximitat, les planificacions urbanístiques i comercials de les últimes dècades dificulten la supervivència d’aquests espais. Considereu que hi ha una major tendència a utilitzar aquests espais, o bé la compra es fa en grans superfícies ubicades fora de la trama urbana? El sexe té alguna cosa a veure en aquesta opció?

Taules de debat 56

4. Els establiments comercials poden ser de gran utilitat a l’hora de difondre informació i campanyes per raó de la seva proximitat a la població. Quan es difonen campa-nyes en matèria d’igualtat (drets de les dones, prevenció de la violència de gènere, etc.) a les vostres poblacions, us heu plantejat una difusió a través d’establiments i associacions de comerciants o d’altres interlocutors del sector comercial?

5. Les dones solen ser les que s’ocupen de les tasques de cura i de la llar i, per tant, també de les compres quotidianes (cal, però, diferenciar entre fer «la llista de la compra», que suposa tota una logística que passa per haver de pensar què es fa per dinar, què es fa per sopar, què hi ha a la nevera, què es farà malbé…, i el fet aïllat d’anar a comprar amb una llista prèvia, que ara solen fer també més els ho-mes sense l’esforç logístic anterior). Algunes dones se n’ocupen perquè els agrada i tenen la sort de poder triar, d’altres ho fan perquè la cultura patriarcal les aboca a haver-ho de fer sense que puguin escollir sota risc de greus resistències en el seu entorn familiar o professional. Tenint en compte aquesta situació, s’han dut a terme a les vostres entitats mesures per fomentar la coresponsabilitat entre do-nes i homes en les tasques domèstiques (inclosa la compra)? Quines accions es podrien emprendre en aquest sentit?

6. El comerç és un dels sectors amb més ocupació femenina i una de les feines que provoquen més dificultats de conciliació de la vida laboral, personal i familiar. En canvi, l’ordenació del temps de treball de la població en general implica una neces-sitat d’extensió dels horaris comercials a fi de poder fer les compres quotidianes. Tenint en compte aquesta situació, s’han proposat mesures a les vostres entitats? En cas afirmatiu, quines? Si no és així, quines considereu que podrien funcionar a la vostra entitat?

7. Un 18,3% de les llars on conviuen menors són monoparentals.40 D’aquest percen-tatge, un 81,31% estan configurades per dones que encapçalen aquestes llars que, a més de treballar, s’ocupen en exclusiva de la gestió domèstica de la seva família on la resolució del dia a dia, sobretot dels imprevistos, és molt més exigent que en una família encapçalada per dos adults, ja que no hi ha possibilitat de corespon-sabilitat. En quina mesura considereu el valor de la proximitat en aquests casos?

8. L’ús del vehicle privat no és universal i hi ha persones, especialment dones grans, que tenen dificultats per accedir a espais on no arriba el transport públic. S’han dut a terme estudis de mobilitat? S’han establert mesures a les vostres entitats per faci-litar l’accés als centres comercials de la ciutat? I per evitar desplaçaments? Quines?

40. «Les famílies monoparentals des d’una perspectiva de gènere», seminari taller interuniversitari or-ganitzat pel Grup de Recerca, Formació i Suport tècnic COPOLIS, Universitat de Barcelona, maig 2007.

Taules de debat 57

9. Les estadístiques ens indiquen que en un 52% de les llars familiars és la dona la que s’ocupa en exclusiva d’anar a comprar, mentre que l’home ho fa en un 10%,41 i que, del total de persones ocupades en el comerç, un 72% són dones.42 Malgrat aquesta alta presència de les dones, són poques les que ocupen càrrecs de direcció en els àmbits institucional i empresarial (segregació vertical). Quins instruments considereu que s’haurien d’aplicar per incrementar la presència femenina tant en els òrgans de govern d’institucions (associacions de comerciants, cambres de comerç, consells consultius, etc.) com en la direcció de les empreses en l’àmbit del comerç?

10. El llenguatge és un reflex de la realitat i alhora ens ajuda a construir-la. Per tant, l’ús que fem de les paraules no és neutre, té una intencionalitat (ja sigui conscient o inconscient). L’àmbit del comerç no és aliè a aquesta utilització del llenguatge. Per exemple, quan anem al mercat i demanem tanda, és habitual preguntar «qui és l’últim?», quan, molt probablement, totes les persones que fan cua són dones. En aquest sentit, també parlem del client, del comerciant, del consumidor, del proveï-dor, del gerent, del treballador…, en lloc de fer-ho de la clientela, del comerç (o de l’establiment comercial, comerciants i comerciantes), de la població consumidora (o del consum), de la cadena de proveïment (o de la provisió), de la gerència, de l’ocu-pació, etc. Per tant, és important incidir en aquest àmbit. Coneixeu alguna mesura que s’hagi dut a terme en l’àmbit del comerç d’un ús no sexista del llenguatge?

11. En l’àmbit del comerç, hi ha dones que comparteixen amb les seves parelles les tasques derivades del negoci (atendre la clientela, portar els comptes, etc.). De vegades, no hi ha un reconeixement legal de les funcions exercides per aques-tes dones, ja que la titularitat del negoci correspon només a l’home.43 Considereu oportú adoptar mesures d’aquest tipus en l’àmbit del comerç? Quines accions es podrien dur a terme per incentivar la titularitat compartida?

Aportacions 44

Instruments i accions per fomentar coresponsabilitat en la compra (5)

Mesures de foment adreçades al públic masculí dels centres comercials urbans que facin visible l’home com a consumidor, aprofitant la mateixa «trampa» que provoca

41. Temps de les famílies: anàlisi sociològica dels usos dels temps dins de les llars catalanes a partir de les dades del Panel de Famílies i Infància, Departament d’Acció Social i Ciutadania, Generalitat de Ca-talunya, gener 2008. <www.gencat.cat/icdona>

42. Oscar López Chamosa, secretari general de la Federació de Treballadors de Catalunya de Comerç, Hosteleria, Turisme i Joc, debat «Els horaris comercials: regulació o desregulació», dins del cicle de de-bats «Parlem de comerç!», Diputació de Barcelona, febrer 2009. <www.diba.cat/comerc>

43. Una situació similar succeeix en l’àmbit de les explotacions agràries

on, a fi de promoure la titularitat compartida, el Govern central va aprovar el Reial decret 297/2009, de 6 de març, sobre titularitat compartida en les explotacions agràries.

44. Només s’hi refereixen aquelles conclusions que aporten alguna cosa nova respecte de les anteriors taules de debat.

Taules de debat 58

l’estereotip: per exemple, sortejar entrades de futbol o d’altres activitats tradicional-ment de pràctica masculina.

Invertir recursos en campanyes de sensibilització, tants com s’inverteixen, per exem-ple, en les campanyes de trànsit, i en l’educació en gènere des de les escoles.

Tracte no diferenciat a nenes i nens des dels establiments i els mercats; és a dir, que tant la grafia com el tracte personal no caiguin en paradigmes de rols masculins i fe-menins quan s’adrecen a les criatures.

Quan es porta a terme atenció o formació especialitzada a les dones, remarcar la qüestió del repartiment de les tasques de la llar.

Introduir experiències d’homes en relació amb la compra en revistes de consum o co-merç. Per exemple, a la revista de la Unió de Consumidors de Catalunya, s’hi ha in-clòs una pregunta en les entrevistes fetes en relació amb com s’organitza la cistella de la compra i en quin temps es du a terme, i que s’adreça tant a dones com a homes.

L’establiment comercial com a catalitzador de campanyes en matèria d’igualtat (4)

La posada en pràctica d’aquesta política dependrà molt del vincle de l’associació de comerciants amb l’equip de govern municipal. És important que hi hagi una vincula-ció estreta i col·laboradora.

Les associacions de comerciants participen normalment en campanyes de tipus so-cial; per tant, aquests tipus de campanyes poden incloure’s en la planificació i la di-namització que porti a terme l’associació.

És important que, en primer lloc, hi hagi una implicació de les associacions de co-merciants, una iniciativa prèvia col·lectiva o un projecte de ciutat al darrere. Des de l’òptica de l’establiment, cal fer evident el valor afegit que pot aportar una campanya d’aquest tipus; la decisió final de portar-la o no a terme sempre anirà vinculada a la seva estratègia empresarial.

Una bona pràctica: difondre els actes de la celebració dels dies 25 de novembre i 8 de març, entre altres mitjans, a través dels comerços.

Accions de conciliació en l’àmbit del comerç versus satisfacció de les necessitats de la clientela (6)

Potenciar la formació en línia com a alternativa a la formació presencial, a causa de la presència que requereixen els horaris comercials en general, i l’atenció a les tasques de cura i familiars quan se surt d’aquests horaris.

Bona pràctica a França: oferir formació a dones d’un supermercat al mateix temps que l’empresa els oferia determinats serveis domèstics, com ara servei de bugaderia.

Taules de debat 59

Potenciar el treball a temps parcial a joves estudiants, perquè puguin treballar i estu-diar alhora.

Mantenir els límits horaris actuals, sense caure en la temptació de fer-los més llargs i es dificulti, així, la conciliació de les persones que treballen al sector.

Socialment és bo que la vida «pari» en algun moment: els horaris d’obertura de les grans superfícies i els del comerç de proximitat haurien de ser similars; els primers haurien d’adaptar-se als horaris del segon grup.

És important poder disposar de temps per dur a terme una compra que cerqui la mi-llor relació qualitat-preu. Si no es disposa de temps, sovint la compra es fa on es pot i el que es prioritza és la satisfacció immediata de la necessitat.

Els horaris comercials han de respectar els estils de vida i de funcionament de les nos-tres ciutats i, per tant, haurien de contribuir al foment de l’equilibri social. La seva arti-culació pot constituir-se en mesura dinamitzadora d’una determinada zona o bé apos-tar per mantenir la planificació comercial actual. Per exemple, un establiment ubicat al centre i amb molta activitat al carrer hauria de considerar d’obrir al migdia, però una botiga d’un barri potser no cal que s’ho plantegi perquè no hi entrarà ningú, tret que l’obertura als migdies es plantegi com un reclam per dinamitzar una zona determina-da o una altra. Tenir l’opció de fer horaris continuats per obrir al migdia seria positiu no només per a la clientela, sinó també per a les persones que treballen al sector, ja que els permetria conciliar.

Aplicar un tipus de contractació laboral que s’adapti a les necessitats del personal, i que la substitució en els torns sigui més flexible.

Possibilitat de crear xarxes de serveis conjunts entre establiments de proximitat, com per exemple, servei a domicili, que beneficiaria especialment la població amb dificul-tat de mobilitat.

Reordenació dels horaris comercials segons els hàbits de compra de la població on radiquin els comerços; mai, però, preveient una ampliació d’aquests horaris.

Les compres de primera necessitat haurien d’estar a l’abast de la ciutat, o del barri, els set dies de la setmana.

La crisi ha dificultat la possibilitat de conciliació; com que hi ha menys personal, la possibilitat de rotació o acumulació puntual de feines s’ha reduït. A més, en el sector en general, no sempre hi ha les mateixes puntes de feina i, sovint, depèn del ram: per exemple, Nadal és comú a tot el sector, però el mes de setembre pot ser destacat en el ram de les papereries, i no en d’altres.

Bona pràctica a l’Ajuntament de Rubí (prova pilot en col·laboració amb l’Àrea de Co-merç de la Diputació de Barcelona): s’ha establert un circuit «xec servei». L’Ajuntament i la Diputació financen el preu d’hores de serveis a la persona i a la llar amb l’objectiu que una tercera persona, treballadora d’una empresa de serveis, s’ocupi de la tasca personal, familiar o de la llar dels treballadors i de les treballadores dels comerços que sol·licitin el xec servei perquè no s’hagin d’absentar de l’establiment, mentre aquella

Taules de debat 60

empresa de serveis els fa la tasca en concret. Per exemple, si s’ha d’anar acompanyar una persona gran al CAP, se sol·licita a aquesta empresa de serveis que s’acompanyi aquesta persona, de manera puntual. L’empresa fa el servei a la carta i a domicili, de manera personalitzada.

S’ha de tenir en compte el triangle treballadors i treballadores del comerç, clientela i empresa. El pes dels horaris no ha de recaure només sobre les empreses: moltes empresàries —més que empresaris— tenen petits comerços on no poden contractar ningú, o més d’una persona, i és difícil establir un sistema de torns.

La flexibilitat horària —que augmenta la productivitat i la salut (menys estrès) de les persones treballadores, perquè es fa més fàcil conciliar les responsabilitats familiars i la feina— i la racionalització dels horaris són encara assignatures pendents de resol-dre en aquest país. Per aquesta raó, des de fa temps treballem promovent espais de debat i estudis.

Articulació de la participació en els organismes i instruments presents en l’àmbit del comerç i el gènere (2)

Reunions programades de manera periòdica entre les comissions de dones/igualtat i les de promoció econòmica/comerç i, quan sigui el cas, també amb l’àrea d’urbanis-me, de manera que formin part de l’agenda ordinària de l’entitat, tant en l’àmbit local com en l’autonòmic. La incidència de l’urbanisme, travessat per una mirada femenina, és cabdal per dissenyar zones comercials més còmodes i segures.

Reunions programades de manera periòdica entre l’ajuntament (i les diverses regido-ries implicades en cada cas) i les associacions de comerciants i les patronals.

Afegir a les reunions interdepartamentals una representació del món acadèmic, per aportar el discurs teòric necessari en cada cas.

Treballar les estadístiques de què es procuri cada organisme desagregades per sexes, i veure quina implicació té la resultant en les polítiques que s’adoptin en cada moment.

No tan sols crear comissions interdepartamentals, sinó també dins el món acadèmic, que treballen més des de la teoria.

Preferència per espais pròxims a les llars o fora de la trama urbana. Influència del sexe en l’opció (3)

Els estudis de demanda demostren que un factor que determina aquesta opció és l’edat i el nivell d’ingressos. Si es tenen més recursos i s’és jove, es té més capacitat de mobilitat; si es tenen menys recursos i més edat, hi ha tendència a no moure’s del lloc de residència. En la compra quotidiana, sí que hi ha la tendència generalitzada a utilitzar els espais pròxims a les llars.

Taules de debat 61

El sexe hi té alguna influència, però no en exclusiva. Hi ha un paràmetre molt relacio-nat amb la dimensió del municipi, la gran majoria de municipis catalans són de menys de 5.000 habitants, i aquí la proximitat no s’escull, sinó que hi és. A les grans ciutats, sí que es pot escollir i, per tant, aquí sí que pot influir el factor sexe.

La població consumidora demana la possibilitat d’escollir i, sobretot en temps de cri-si, es compra pràcticament el que es necessita i al millor preu.

Hi ha factors que van més enllà del sexe, que comporten l’elaboració d’estratègies for-ça variades en relació amb l’opció entre la proximitat i les grans superfícies:

• La funcionalitat de la compra i la seva vinculació amb els usos que es faci del propi temps.

• Les majors o menors exigències envers la qualitat i l’actitud que tenen les dones davant el treball de cura, relacionat amb el benestar, l’atenció a familiars de mane-ra personalitzada…

• L’equilibri entre qualitat i economia. Per exemple, anar a comprar a un determinat establiment perquè els productes carnis són millors, i el cafè a un gran centre co-mercial perquè les marques blanques que ofereix tenen millor preu i una qualitat també acceptable.

La cohesió social ve donada pel comerç de proximitat, ja que a les grans superfícies es prioritza la productivitat i rares vegades hi ha relació d’intercanvi entre el personal i la clientela.

Els factors que determinen la compra entre la població consumidora són el preu, la qualitat i la proximitat.

Les persones prefereixen el comerç de proximitat, perquè hi troben un punt d’equilibri que fomenta la convivència, alhora que evita l’abandonament de les ciutats i els des-plaçaments a l’extraradi.

Es tracta d’una opció condicionada més per la disponibilitat horària que per una raó de sexe. Mentre que les dones jubilades, les mestresses de casa de família tradicional, o amb reducció de jornada sí que poden fer aquesta tria entre comerç de proximitat i gran superfície, les dones que treballen a jornada completa han d’adaptar-se a l’entorn de la feina o en àrees que permetin concentrar tota la compra en una fracció de temps.

És una qüestió que depèn de molts factors, com ara del tipus de nucli familiar, dels hàbits, de la situació personal i també, en especial, de l’oferta que hi hagi al municipi. La proximitat és una via de cohesió social: sobretot en els pobles petits és freqüent que les mestresses de casa facin les compres al matí i es relacionin a les botigues mentre les fan.

Depenent del temps, en un mercat laboral amb horaris intensos (que no vol dir inten-sius), no hi ha una altra manera de fer la compra que anant a comerços amb horaris compatibles.

Taules de debat 62

Valor de la proximitat per a les famílies monoparentals (7)

La proximitat és un valor per a tothom, però molt especialment per a aquest tipus de famílies.

Hi ha dos factors determinants en l’acte de la compra per aquestes famílies: la proxi-mitat i el preu.

És important també per a aquestes famílies tenir els serveis prop del lloc de treball. Moltes vegades, la feina no és al municipi de residència, per tant, a banda de procu-rar comerç pròxim al lloc de treball, el comerç s’hauria de complementar amb altres serveis en aquests espais de l’entorn laboral, per exemple, creant llars d’infants o re-sidències a escala territorial, és a dir, no vinculades directament al padró municipal.

La proximitat incideix de manera directa en la gestió del temps, i les famílies monopa-rentals, per raons òbvies, en tenen menys.

El comerç de proximitat també pot ser un suport de tipus relacional, especialment en aquest tipus de famílies. Per exemple, es pot encarregar una compra puntual a un fill o una filla adolescent, o bé deixar una criatura en una botiga de confiança mentre es fan compres en altres establiments.

Anar a una gran superfície a comprar suposa, per a una persona sola amb nens o nenes petits a càrrec, als quals, a més, pràcticament no pot deixar de la mà, agafar el cotxe, donar voltes pel centre comercial, carregar i descarregar el vehicle i, a més, estar pendent de les criatures. El comerç de proximitat pot facilitar molt la vida al o a la responsable monoparental.

Accions per fomentar l’accés de les persones sense vehicle privat a les zones comercials fora del nucli urbà i per evitar desplaçaments (8)

Des dels ajuntaments, es fan estudis de mobilitat a l’hora de planificar, tenint en comp-te el fet de potenciar el transport públic en detriment del privat.

Preocupa la mobilitat de les persones en urbanitzacions de baixa densitat, ja que no disposar de mitjans de transport en aquests llocs pot suposar que es formin bosses de marginació. En aquestes circumstàncies és típic el cas de les persones que fan treball domèstic (majoritàriament dones), que no poden arribar amb transport públic a les urbanitzacions on tenen la feina.

Proporcionar zones d’aparcament prop de les zones comercials, de manera que la gent pugui caminar-hi i, evidentment, línies d’autobús a tota la ciutat.

Fomentar el comerç als barris equilibrant els tipus de productes que s’ofereixen. És a dir, incrementar la diversitat de l’oferta en les zones on hi ha habitatges.

Transport gratuït per a les persones de més de 65 anys (per exemple, Ajuntament de Vic).

Taules de debat 63

Establir a la ciutat un servei de persones que fan la compra per a la gent gran o sen-se possibilitat de mobilitat.

Als pobles petits, on no hi ha comerç, el mateix ajuntament posa a disposició del ve-ïnat autocars perquè la gent pugui anar a comprar a la població que fa de cap de co-marca; per exemple, el dia de mercat setmanal. Una altra possibilitat per a aquestes poblacions són les botigues mòbils (autocaravanes), que van als pobles a vendre di-versos productes, principalment congelats, embotits, etc.

Mecanismes per treballar, de manera transversal i efectiva, el comerç i el gènere (1)

Bona pràctica de l’Àrea d’Infraestructures de la Diputació de Barcelona:

• Es treballa transversalment, especialment amb igualtat i ciutadania, educació, medi ambient, salut pública i també comerç.

• Formació en l’àmbit del llenguatge no sexista.

• S’ha organitzat un congrés internacional en urbanisme i gènere.

• S’organitzen jornades referents a urbanisme i gènere, especialment en espai públic i disseny urbà.

Pràctiques realitzades en el si de les organitzacions o institucions:

• Formació i sensibilització al personal en polítiques de gènere, entrevistes amb tre-balladores i treballadors per detectar les més valorades.

• Foment del treball en línia.

Proposta d’introduir clàusules als convenis col·lectius del sector que garanteixin la igualtat d’oportunitats entre dones i homes del comerç.

Establir un marc d’actuació en relació amb les qüestions de gènere com a guia de to-tes les accions de la institució o empresa.

Coordinar amb les associacions de comerciants accions que puguin formar part dels plans d’igualtat municipals.

Analitzar en totes les àrees dels ajuntaments, de possible implicació, aspectes forts i dèbils per aplicar de manera transversal a les polítiques de gènere i comerç.

Bona pràctica de la Confederació de Comerç de Catalunya: manté contactes amb l’Institut Català de les Dones a fi de fomentar l’ocupació de les dones, tant immigrants com no immigrants, en els sectors del comerç, dels serveis i del turisme, i se’n fa di-fusió per sensibilitzar les associacions i els establiments comercials.

A banda de tenir una àrea responsable d’igualtat, també incloure a cada departament o àrea de l’ajuntament responsables d’igualtat. Des de l’àrea s’adoptarien les polítiques o accions generals que després s’adaptarien a cada departament concret.

Taules de debat 64

Mesures en l’àmbit de l’ús no sexista del llenguatge (10)

És, com a mínim, paradoxal l’ús d’un llenguatge masculí imperant en el sector quan aproximadament el 75% de la plantilla està feminitzada. L’ús gramatical en masculí fa que aquesta realitat quedi invisible; aquest fet és una altra de les conseqüències de la invisibilitat de la dona a l’espai públic i social.

Es constata que s’imparteix formació en el si de les institucions, i s’hi estableixen di-rectrius per tal d’evitar un ús del llenguatge sexista, però no s’adrecen a l’àmbit espe-cífic del comerç.

Caldria preveure una assignatura sobre aquesta qüestió que s’impartís a les escoles de manera regular i reglada.

Cal crear una figura interna a les institucions que vetlli específicament per l’ús no se-xista del llenguatge en els diferents departaments.

A més d’incorporar la teoria i el concepte general de per què cal utilitzar un llenguatge no sexista, caldria incloure accions concretes per fomentar un ús no sexista del llen-guatge en els plans d’igualtat, tant municipals com de les empreses.

Distribuir un manual d’ús no sexista del llenguatge entre institucions públiques i a tra-vés de les associacions de comerciants.

A les escoles de formació en l’àmbit del comerç, canviar els noms de les assignatures i denominació de càrrecs; per exemple, a ESCODI es va canviar el nom del curs de Directors i encarregats d’establiments pel de Direcció d’establiments. També es fa re-ferència a l’alumnat i al professorat, en lloc d’alumnes i professors. O sigui, parlar del terme genèric, i no en referència a la persona que simbòlicament se sol representar amb el masculí universal.

Vetllar perquè tota la grafia i la publicitat que editin les associacions de comerciants continguin un llenguatge no sexista.

Eines per incrementar la representativitat de les dones en els organismes de poder (9)

El discurs sobre les quotes encara provoca rebuig entre dones i homes; seria clarifi-cador utilitzar vies de sensibilització: per exemple, detallar la composició per sexes de les juntes de les associacions, o del nombre d’associats i associades, i també de les cambres de comerç, quan es demana una subvenció.

Dues solucions possibles, en paral·lel:

• Plans d’igualtat obligatoris per a totes les empreses i per a tot l’àmbit del sector públic, tant per a empreses de més de 200 persones en plantilla, cas en què ja és obligat, com per a empreses amb menys nombre de treballadors o treballadores.

Taules de debat 65

• Mesures d’acció positiva. Desenvolupar la legislació sobre igualtat d’oportunitats en un reglament on s’indiqui l’obligatorietat d’establir agents d’igualtat i d’incloure clàusules que la preservin en la negociació col·lectiva.

Racionalitzar els horaris de les reunions arreu de les organitzacions, tant públiques com privades, i potenciar l’ús de noves tecnologies (videoconferències).

La dona que, malgrat tots els obstacles i l’energia que deixa pel camí, aconsegueix exercir de dona quan arriba al poder i es desmarca del model patriarcal masculí, té una altra manera de manar: és molt més participativa i transparent, i menys vertical a l’hora de decidir.

Els homes i les dones són diferents; per tant, la incorporació de dones a càrrecs direc-tius aporta un plus positiu a les organitzacions, una altra mirada tan necessària com la vigent fins ara, que era «monocolor».

Aquesta qüestió està directament relacionada amb la necessitat d’una major implica-ció dels homes a les tasques de la llar i de la cura. És un peix que es mossega la cua: si els homes s’hi impliquen més, tindran menys temps per dedicar a la vida laboral, cosa que farà, alhora, que cedeixin aquest temps a favor de les dones que, al seu torn, disminuiran el temps que inverteixen en les tasques familiars i de la llar.

Establir accions positives per incrementar la presència de dones en els estaments de poder: en igualtat de mèrits i capacitats, escollir el sexe menys representat.

Subvencionar l’entrada de les dones als estudis superiors de comerç i a màsters afins, amb l’objectiu que puguin assolir llocs de direcció en el sector públic i privat.

Les quotes són una estratègia primordial, ja que, a mesura que vagin entrant dones a llocs importants de decisió, hi haurà més possibilitat que la representativitat femenina s’incrementi de manera «natural».

Algunes dones «prefereixen» no accedir a càrrecs de responsabilitat perquè no es po-den permetre fer aquesta feina en horaris en què s’espera d’elles que estiguin cuidant la família o anant a comprar. No és només un problema que s’ha de parlar únicament des de l’àmbit del comerç, sinó que s’ha de fer a escala general. No n’hi ha prou amb la paritat en els organismes, ha d’haver-hi un canvi de mentalitat, d’interioritzar que no es pot seguir funcionant d’aquesta manera, a costa del doble esforç que encara han de fer les dones, a la feina i a casa.

Reflexions i mesures d’incentivació per a la titularitat dels comerços compartida entre homes i dones (11)

És freqüent que a les pimes treballi tota la família, i que després els membres no ti-tulars no tinguin drets socials quan l’empresa fa fallida o quan es jubilen. La titularitat compartida contribuiria a l’aflorament de l’economia submergida familiar.

S’hauria de reconèixer la categoria de «familiars col·laboradors», sempre que tenir dret a prestacions per part d’aquestes persones no suposi costos fiscals i empresarials afegits.

Taules de debat 66

Caldria incrementar el nombre d’inspeccions: així emergiria el treball submergit.

En el sector del comerç pesa molt l’emprenedoria femenina; sovint, es delega a la dona la qüestió de la imatge, de l’atenció a la clientela, i l’home s’ocupa de la feina interna de les gestions externes.

Sensibilitzar les dones que cal ser titular per tenir drets, explicar-ne les conseqüènci-es si no se n’és i posar barreres legals a certs abusos. Per exemple, un cas real d’una botiga familiar en què el pare, amb més de 80 anys, és el que figura com a titular, i tota la vida ha comptat amb la «mà d’obra» de la seva dona i una de les seves tres fi-lles, que ja té 48 d’anys. Aquesta filla, el dia que falti el seu pare, no tindrà res al seu nom, ni un compte corrent, ni un sou, ni una propietat, mentre que com a hereves hi consten per igual les tres filles del matrimoni. Només fa set anys que el pare va donar d’alta la filla en el regim d’autònoms. I hi ha molts casos de dones joves treballant a la botiga amb el marit, però sense constar-hi, i si més endavant es divorcien no tenen absolutament cap mitjà per sobreviure.

El reconeixement de les tasques que fan aquestes dones hauria de ser una iniciativa que sorgís de l’Administració pública.

Posar en valor l’aportació d’aquestes dones. Es podria crear la figura de l’Observatori de la Dona en el Comerç a fi de posar-ho en valor i que la societat en fos conscient, perquè, si no, és com si no existissin.

Taula 4. Dones anònimes

Conclusions

Dones que compren

A continuació, es mostra el tractament de les dades recollides per les enquestes fetes a les «dones que compren» en els mesos des de gener fins a abril de 2010. La mostra de les enquestes ha estat totalment aleatòria, en el benentès que no pretén ser repre-sentativa de cap sector o grup.

Dades de contextualització de les dones enquestades

Taula 3. Edat

Menors de 25 De 26 a 35 De 36 a 45 De 46 a 55 De 56 a 65 Majors de 65

1 25 13 14 4 0

2% 43% 23% 25% 7% 0%

Taules de debat 67

Taula 4. Municipis

Badalona • Barcelona • Bigues i Riells • Cabrera de Mar • Castelldefels • Castellví de Rosanes • Cubelles • El Masnou • L’Hospitalet de Llobregat • Olèrdola • Sant Andreu de la Barca • Sant Cugat del Vallès • Santa Coloma de Gramenet • Santa Eulàlia de Ronçana • Terrassa

Taula 5. Situació de convivència

Tipus convivència Nre.45 Percentatge

Nucli unipersonal 5 9%

Conviu en parella, sense fills o filles 23 42%

Conviu amb parella, fills o filles i/o altres familiars 22 40%

Conviu amb fills o filles sense parella 1 2%

Altres situacions 4 7%

Sense resposta 2 0%

Altres Nre.

Amb els pares 1

Amb amistats 2

Altres 1

Taula 6. Situació laboral

Nre. Percentatge

Treballadora per compte propi (autònoma) 0 0%

Treballadora per compte aliè 51 89%

En situació d’atur 2 4%

Jubilada 0 0%

Tasques domèstiques 1 2%

Altres: Administració pública 3 5%

Taula 7. Tipus de jornada laboral

Nre. Percentatge

Jornada intensiva 24 44%

Jornada partida 22 40%

Jornada reduïda 4 7%

Treball a temps parcial 2 4%

Flexibilitat per organitzar el meu temps de treball 3 5%

45. Nre.: fa referència al nombre de repeticions de cadascuna de les opcions.

Taules de debat 68

Agrupació de respostes

Taula 8. Nivell d’estudis

Nre. Percentatge

Certificat d’escolaritat / Estudis primaris 1 2%

Batxillerat / Formació professional / ESO 18 33%

Diplomatura 8 15%

Llicenciatura 25 45%

Doctorat 3 5%

Gràfic 3. Transport utilitzat habitualment per anar a comprar

A peu 50%

Vehicle propi / a peu 18%

Vehicle propi / transport públic 2%

Vehicle propi / internet 2% Altres 2%

Vehicle propi 12%

Transport públic 16%

Taula 9. país d’origen

Nre. Percentatge

Argentina 2 3%

Espanya 46 79%

Veneçuela 1 2%

Sense resposta 9 16%

Taules de debat 69

Gràfic 4. Distància des de la vostra llar fins a la zona on dueu a terme les compres referents a l’alimentació

Gràfic 5. Existència de transport públic prop de la vostra llar que us porti fins a la zona comercial del vostre municipi

Entre 200 i 500 m 49%

Entre 500 m i 1 km 9%

Més d’1 km 14%

Sense resposta 2%

Menys de 200 m 26%

Sí 78%

No 18%

Sense resposta 4%

Taules de debat 70

Gràfic 6. Qui pensa la llista de la compra?

La parella 2%

Conjuntament amb la parella 37%

Una altra persona: mare 2%Sense resposta 2%

Jo mateixa 57%

Gràfic 7. Qui fa més d’un 50% de les vegades la compra diària?

La parella 12%

Sense resposta 4%

Altres 12%

Jo mateixa 72%

Altres

Conjuntament amb la parella 44%

El cap de familia 14%

Per parts iguals ambles persones del pis14%

A parts iguals14%

Qualsevol persona del pis14%

Taules de debat 71

Gràfic 8. Freqüència a l’hora de fer la compra

Entre una hora i dues 23%

Entre dues i tres hores 21%

Més de tres hores 0%

Menys d’una hora 52%

Sense resposta 4%

Gràfic 9. Temps setmanal dedicat a planificar i fer les compres relacionades amb la intendència quotidiana del nucli familiar (per exemple, comprar el pa, el diari, etc.)

Dos cops a la setmana 33%

Un cop a la setmana /el cap de setmana 2%

Sense resposta 2%

El cap de setmana12%

Altres18%

Un cop a la setmana 33%

Taula 10. Freqüència a l’hora de fer la compra. Altres

Nre. Percentatge

Quan ho fan, no porten control 1 10%

Entre dos i tres cops a la setmana 3 30%

El producte fresc un cop a la setmana / El producte envasat un cop al mes 2 20%

Algunes coses diàriament i la compra gran els caps de setmana 2 20%

Segons les necessitats, sense saber si és un cop, dos o tres a la setmana 1 10%

Diverses vegades a la setmana 1 10%

Taules de debat 72

Gràfic 10. Considereu que són adequats els horaris comercials del vostre municipi?

Sí 86%

No* 9%

Sense resposta 5%

Taula 11. Tipus d’establiments on es fa habitualment la compra quotidiana

Nre. Percentatge

Supermercats 16 27%

Hipermercats 0 0%

Botigues tradicionals 3 5%

Mercats municipals 4 7%

Botigues tradicionals / Mercats municipals 1 2%

Supermercats / Cooperatives de consum 1 2%

Supermercats / Mercats municipals 6 11%

Supermercats / Botigues tradicionals 8 14%

Supermercats / Hipermercats / Mercats municipals 1 2%

Supermercats / Botigues tradicionals / Mercats municipals 16 28%

Sense resposta 1 2%

Taula 12. Franja horària habitual de compra

Nre. Percentatge

De 9 a 14 h 11 19%

De 14 a 17 h 4 7%

De 17 a 21 h 35 61%

De 9 a 14 h i de 17 a 21 h 3 5%

De 14 a 17 h i de 17 a 21 h 1 2%

Sense resposta 1 2%

Taules de debat 73

Motius (no*)

– La millor hora és al migdia

– Caldria que els mercats municipals ampliessin horaris a les tardes

– Els mercats haurien d’obrir més tardes

Comentaris i/o propostes

– Pel que fa al mercat municipal de Sant Andreu de la Barca, només està obert els divendres a la tarda i, com que només puc anar-hi a les tardes, m’agradaria que aquest horari s’ampliés a altres dies, per tal de poder comptar amb més oferta.

– Si et fan pagar una bossa de plàstic, i ho fan realment pel medi ambient, no hauria d’haver-hi ni tan sols la possibilitat de comprar-la.

– Fer coincidir-los amb els horaris d’autobusos, és a dir, amb els horaris de transport públic.

– Ampliació d’horaris.

– Obrir més tardes.

– Millores en les zones d’aparcament.

– Augment de l’oferta comercial en determinats municipis.

– Millorar l’atenció de cara al públic.

Inconvenients detectats a l’hora d’anar a comprar en general (seguretat, il·luminació, bancs, etc.)

Comentaris i/o propostes de millora

– Facilitar l’accés a l’aparcament.

– En general, la meva zona està bastant bé, hi ha comerços de tot tipus i per a totes les economies, però sempre es poden millorar coses.

– Alguns comerços s’haurien de modernitzar una mica més i tenir més en compte les barres arquitectòniques. Pel que fa al mobiliari urbà i a la il·luminació, penso que s’ha fet una bona inversió en tot el que és la zona del nucli antic del meu municipi.

– Estaria millor que el barri pogués tenir més botigues, perquè els baixos dels blocs de pisos majoritàriament són locals petits i no donen gaire opció de compra al barri.

– En el meu municipi reconec que hi ha poca oferta comercial. De fet, és un municipi petit i l’oferta és escassa, però tot i així puc complementar la compra en botigues tradicionals conjuntament amb l’hipermercat, que també es troba al mateix terme municipal.

– Tot està prou bé.

– L’oferta comercial s’adapta a les meves necessitats i crec que, de manera general i per als productes d’ús quotidià, també és suficient per al veïnat del barri.

– Potenciar la compra a domicili.

– Reduir el temps d’espera en el transport públic.

– Millorar la il·luminació urbana.

Taules de debat 74

– Adaptar l’horari dels mercats a les necessitats de la gent que treballa, sobretot obrint a les tardes, inclòs el dissabte.

– Soterrar els contenidors del mercat, perquè de nit ve gent que comercia de mane-ra il·legal amb les restes del mercat.

– Transport públic més econòmic dins del nucli urbà.

– Promocionar l’ús del cabàs o el carret d’anar a comprar en comptes de la bossa de plàstic.

– Millorar l’accessibilitat als eixos comercials i als mercats.

– Potenciar els serveis bàsics al voltant del mercat i centres comercials (CAP, biblio-teques…).

– Xarxes d’ajuda a persones grans o amb problemes de mobilitat.

– Flexibilització d’horaris laborals per poder comprar en horaris de matí.

– Especialització en l’oferta.

– Disposar de més vigilància per garantir-ne la seguretat.

– Agilitar les obres als mercats que s’estan remodelant.

– Potenciar la compra als mercats municipals.

– Diversificar l’oferta dels eixos comercials, sobretot botigues de menjar, i no con-centrar-la en roba i sabates.

Dones que venen

A continuació es mostra el tractament de les dades recollides a través de les enques-tes també anònimes fetes a «dones que venen» en els mesos des de gener fins a abril de 2010, igualment de manera aleatòria i sense que aquesta mostra pretengui ser re-presentativa de cap grup o sector.

Taula 13. Edat

Menors De 26 a 35 De 36 a 45 De 46 a 55 De 56 a 65 Majors de 65 Suma

10 42 48 46 39 0 185

2% 43% 23% 25% 7% 0% 100%

Taula 14. Municipis

Alella • Arenys de Munt • Badalona • Barcelona • Begues • Castelldefels • Collbató • Esplugues de Llobregat • Gavà • L’Hospitalet de Llobregat • Masquefa • Mollet del Vallès • Montcada i Reixac • Premià de Dalt • Sant Adrià de Besòs • Sant Boi de Llobregat • Sant Climent de Llobregat • Sant Cugat • Sant Esteve Sesrovires • Sant Fost de Campsentelles • Sant Iscle de Vallalta • Sant Joan Despí • Sant Vicenç dels Horts • Santa Coloma de Gramenet • Viladecans

Arenys de Munt • Barcelona • Masquefa • Viladecans • Sense resposta

De residència

On treballa

Taules de debat 75

Taula 15. Activitat comercial

Nre. Percentatge

Administració de loteria 2 1%

Agència de viatges 1 1%

Alimentació 16 9%

Alimentació animals (complements) 2 1%

Argenteria, joieria 5 3%

Comerç tèxtil 40 22%

Sabateria 4 2%

Hostaleria 7 4%

Bijuteria, rellotgeria, complements 8 4%

Bosses marroquineria 2 1%

Botiga / Comerç (sense concretar) 21 11%

Decoració 1 1%

Botiga de mobles 3 1,5%

Botiga de regals 1 1%

Botiga d’esports 1 1%

Cistelleria i estores 1 1%

Comerç papereria 8 4%

Copisteria 1 1%

Dietètica / Herboristeria / Parafarmàcia / Teràpies naturals 5 3%

Botiga d’electrodomèstics 2 1%

Escola d’idiomes 2 1%

Comerç de dolços 3 1,5%

Estètica 1 1%

Farmàcia 1 1%

Ferreteria 1 1%

Floristeria 2 1%

Tatuatges 1 1%

Informàtica 1 1%

Supermercat 1 1%

Òptica 7 4%

Perruqueria 3 1,5%

Perfumeria 3 1,5%

Perruqueria canina 2 1%

Continua a la pàgina següent

Taules de debat 76

Nre. Percentatge

Roba de la llar 2 1%

Serveis fotogràfics 1 1%

Subministres generals de neteja 4 1,5%

Venda de productes ecològics 1 1%

Vídeo i fotografia 1 1%

Sense resposta 14 8%

Total 185 100%

Continua

Taula 16. País d’origen

Nre. Percentatge

Alemanya 1 1%

Argentina 3 2%

Espanya 170 90%

Egipte 1 1%

Suïssa 1 1%

Uruguai 1 1%

Sense resposta 9 4%

Total 185 100%

Taula 17. Responsabilitat laboral a l’empresa

Nre. Percentatge

Propietària 113 61%

Directora 5 3%

Encarregada 23 12%

Dependenta 34 18%

Caixera 1 1%

Oficiala 2 1%

Altres 6 3%

Sense resposta 1 1%

Total 185 100%

Taules de debat 77

Agrupació de respostes

Taula 18. Altres

Nre. Percentatge

Recepcionista 2 32%

Tècnica comercial 1 17%

Administrativa 1 17%

Altres 1 17%

Compra, banc 1 17%

Total 6 100%

Gràfic 11. Horari laboral

De 9 a 13.3 h i de 17 a 20.30 hmés caps de setmana 3 %

De 9 a 14 h i de 16 a 20 h 1%

De 10 a 13.30 h i de 17 a 20.30 h 40%

De 10 a 14 h 1%

Altre 14% De 7 a 13 h i de 17.30 a 20 h 2%

De 8 a 14 h i de 17 a 21 h 4%

De 9 h a 13.30 h 3%

De 9 a 13.3 h i de 17 a 20.30 h 32%

Taules de debat 78

Gràfic 12. Franja horària habitual de compra

De 17 a 21 h 15%

Abans de les 21 h 1%

Després de les 21 h 10%

Sense resposta 3%

De 9 h a 14 h 13%Altra 16%

De 9 h a 14 h i de 14 a 17 h 1%

De 14 a 17 h 41%

Taula 19. Persones que compren habitualment a l’establiment on treballen

Nre. Percentatge

Majoritàriament homes 7 4%

Majoritàriament dones 100 53%

Dones i homes per igual 77 42%

Sense resposta 1 1%

Total 185 100%

Taula 20. Persona encarregada o responsable a l’establiment

Nre. Percentatge

Home 20 10%

Dona 178 87%

Tots dos 6 3%

Sense resposta 1 0%

Total 185 100%

Taules de debat 79

Taula 21. Persona propietària de l’establiment

Nre. Percentatge

Home 36 10%

Dona 126 87%

Tots dos 11 3%

Altres 11 0%

Total 148 100%

Socis 6 55%

Matrimoni 2 18%

Empresa familiar 2 18%

Altres 1 9%

Total 11 100%

Taula 22. Majoria del personal de l’establiment

Nre. Percentatge

Dones 141 75%

Homes 9 5%

Tant homes com dones 31 17%

Sense personal 1 1%

Sense resposta 3 2%

Total 185 100%

Taula 23. Creieu que els salaris de les dones en situació similar a la vostra estan equiparats als dels homes que fan les mateixes funcions?

Salari dones equiparats Nre. Percentatge

Sí 69 37%

No, sous dones < sous homes 102 55%

No, sous dones > sous homes 0 0%

No ho sé 5 3%

No tinc salari, sóc autònoma 1 1%

Sense resposta 8 4%

Total 185 100%

Altres

Taules de debat 80

Taula 24. Pel que fa a la manera de vestir i a la presència física, hi ha exigències diferents per a homes i dones en el vostre establiment?

Exigències de maneres de vestir i presència física Nre. Percentatge

No 162 87%

Sí (quines) 18 10%

Sense resposta 5 3%

Total 185 100%

Maquillatge i perruqueria 1

Bona presència 4

Faldilles 2

Sense escots 1

Uniformes 1

Taula 25. Facilitats per arribar a la feina amb transport públic

Facilitats per arribar a la feina Nre. Percentatge

No 55 30%

Sí 116 63%

Altres 4 2%

Sense resposta 10 5%

Total 185 100%

Vaig a peu 2

No em cal, visc al costat 2

Taula 26. Mitjà de transport utilitza habitualment per anar a treballar

Mitjà de transport Nre. Percentatge

Vehicle propi 49 26%

Transport públic 24 13%

Vehicle propi / Transport públic 4 2%

Vehicle propi / A peu 3 2%

Transport públic / A peu 10 5%

A peu 93 51%

Sense resposta 2 1%

Total 185 100%

Tipus d’exigències

Facilitats per arribar a la feina

Taules de debat 81

Taula 27. Franja horària en què hi ha més clientela a l’establiment

Franja horària amb més afluència de clients Nre. Percentatge

Matins 53 28%

Migdia 7 4%

Tardes 71 37%

Matins i migdies 2 1%

Matins i tardes 27 15%

Matins i vespres 2 1%

Tardes i vespres a partir de les 20 h 7 4%

Vespres (a partir de les 20 h) 1 1%

Segons el dia 7 4%

A última hora (migdies i tarda-vespre) 5 3%

Sense resposta 3 2%

Total 185 100%

La meva parella 9%

Altres 22%

Sense resposta 1%

Jo mateixa 68%

Gràfic 13. A la vostra llar, qui s’ocupa en més d’un 50% de la intendència domèstica (per exemple, fer les compres per als àpats)?

Taules de debat 82

Sí 36%

Altres 2%

Sense resposta 14%

No 48%

Gràfic 14. Dificultats per conciliar la vostra vida personal i familiar amb la feina. En cas afirmatiu, quines són aquestes dificultats? Com es podrien solucionar?

Taula 28. Altres

Nre. Percentatge

Entre la meva parella i jo 21 52%

Al 50% 3 8%

Els pares 12 29%

Mare i filla 1 3%

Tots 2 5%

Altres 1 3%

Total 185 100%

Taula 29. Altres

Nre.

De moment, no gaire, perquè ens ho combinem a la feina per compartir aquesta tasca. És més difícil si es té un horari comercial partit. Una possible solució seria fer torns matí/tarda i alternar els dissabtes

Possibilitar algun dissabte lliure al mes i no obrir tants festius per Nadal

«Com a dona», fent mitja jornada46

1

1

1

46. Es destaca aquesta resposta, pel grau profund d’interiorització de l’estereotip sexista que representa.

Taules de debat 83

Sí 30%

Altres 1%

Sense resposta 14%

No 55%

Gràfic 15. Detecció de dificultats per part de la clientela per anar a comprar. En cas afirmatiu, quines?

Taula 30. Tipus de dificultats

Nre. Percentatge

Aparcament 33 66%

Crisi econòmica 2 4%

Dificultats amb els tipus d’article o l’atenció rebuda 1 2%

Urbanístics (concretament, el cas d’una riera) 3 6%

Horaris / Manca de temps 3 6%

Més ajudes econòmiques per poder contractar personal i poder gaudir de temps personal 1 2%

No hi ha un transport públic eficient entre les diferents urbanitzacions de la població i el vostre nucli urbà 1 2%

Obres 4 8%

Inseguretat i manca d’higiene al barri 1 2%

Transport públic 1 2%

Total 50 100%

Taules de debat 84

Taula 31. Mesures que es poden adoptar a fi de millorar les dificultats detectades

Nre. Percentatge

Aparcaments gratuïts 18 40%

Zona blava - tiquets gratuïts a població resident, comerciant i consumidora 3 7%

Acabar les obres urbanístiques (la riera - canalització) 7 16%

Sortir de la crisi 1 2%

Zones de càrrega i descàrrega ben senyalitzades 3 7%

Implantar polítiques d’igualtat per a tasques domèstiques 1 2%

Augment del transport públic 3 7%

Millorar la circulació per als vianants de la zona comercial 1 2%

Millorar la legislació actual laboral i sobre conciliació 1 2%

Augmentar la seguretat i la higiene (més enllumenat) 1 2%

Horaris continus / més flexibles 5 11%

Facilitats per a l’empresària autònoma en cas de baixa per maternitat. Ajudes en general, per part de l’Estat, a la dona treballadora. Facilitar l’accés, en cas d’haver de tancar, al cobrament del subsidi d’atur. Igualtat de sous respecte a la figura masculina. Ajudes de l’Estat per a la cura d’infants. 1 2%

Total 45 100%

Taula 32. Participació en associacions de comerciants o comerciantes

Grau d’associacionisme Nre. Percentatge

No 24 13%

Sí 143 77%

Altres 0 0%

Sense resposta 18 10%

Total 185 100%

85

Àmbit de la publicitat

Frederic Munné, catedràtic de Piscologia Social a la Universitat de Barcelona, explica que si bé la publicitat informativa va marcar els inicis de l’art publicitari en el segle xix, el progrés de la tècnica ben aviat va situar la publicitat en un altre estadi: el de preten-dre impressionar més que convèncer, suggestionar més que explicar. L’eslògan, la re-petició, les imatges atractives guanyaren espai progressivament als anuncis seriosos i demostratius. L’autor posa en evidència igualment com el predomini de la persuasió en la comunicació publicitària i de masses fa que aquesta operi com un instrument de control social poderós, a través de mètodes reiterats i constants que manipulen l’inconscient creant una pressió coactiva que vulnera un i altre cop la nostra emotivi-tat subliminal.47

En aquest punt, la persona actua per inèrcia, on la raó i la voluntat han cedit part del seu territori a l’automatisme generat per la persuasió rebuda de l’exterior, esdevenint d’aquesta manera part de l’efecte publicitari quan, en ésser observada per altres perso-nes, aquestes passen a ser víctimes del mateix procés mimètic, i així successivament.

Resistir-se a aquest efecte no és fàcil, des del moment que els signes de publicitat i persuasió ens envolten només sortint de l’entorn de la llar.

A l’Estat espanyol, la Llei 34/1988, de 11 de novembre, general de la publicitat, diu que:

«Art. 2

A los efectos de esta ley, se entenderá por publicidad toda forma de comunicación realizada por una persona física o jurídica, pública o privada, en el ejercicio de una actividad comercial, indus-trial, artesanal o professional, con el fin de promover de forma directa o indirecta la contratación de bienes muebles o inmuebles, servicios, derechos y obligaciones.

Art. 3

Es ilícita:

a) La publicidad que atente contra la dignidad de la persona o vulnere los valores y derechos re-conocidos en la Constitución, especialmente a los que se refieren sus artículos 18 y 20, aparta-do 4. Se entenderán incluidos en la previsión anterior los anuncios que presenten a las mujeres de forma vejatoria, bien utilizando particular y directamente su cuerpo o partes del mismo como mero objeto desvinculado del producto que se pretende promocionar, bien su imagen asocia-da a comportamientos estereotipados que vulneren los fundamentos de nuestro ordenamiento

Altra legislació que afecta la perspectiva de gènere en el comerç

47. Munné Matamala, Frederic: «La comunicación en la cultura de masas. Estudios sobre la comuni-cación, los medios y la publicidad». PPV, Promoción y Publicaciones. Barcelona, 1993. Pàg. 174-179.

Altra legislació que afecta la perspectiva de gènere en el comerç 86

coadyuvando a generar la violencia a que se refiere la Ley Orgánica de medidas de protección

integral contra la violencia de género.48

Els mitjans de comunicació tenen un poder mediàtic infinit, pel que fa a la formació o destrucció d’estereotips de tot tipus. A més a més, en aquest món de la publicitat i la comunicació la imatge té un paper protagonista, en el sentit que una sola imatge se-xista pot tirar per terra centenars de programes i projectes de sensibilització i forma-ció no sexista. La multiplicació i repetició d’imatges sexistes fan també que la distor-sió esdevingui permanent perquè desplaça l’anàlisi i la reflexió.

El fulletó ¿De qué habla Begira cuando habla de sexismo en la publicidad?, editat per l’Instituto Vasco de la mujer49 l’any 1998 indica criteris per a detectar el sexisme en la publicitat:

«Son anuncios sexistas:

– Aquellos que utilizan un lenguaje en el que las mujeres no aparecen explicitadas y quedan invisibilizadas bajo el falso genérico masculino, como ‘hombre’, ‘hijo’, ‘los’, ‘chicos’, ‘niño’ o también los que se dirigen sólo en femenino a las mujeres, aunque el producto o el mensaje pueda ser tanto para hombres como para mujeres.

– Aquellos cuyos mensajes no sólo excluyen sino que agreden a las mujeres. En este sentido son totalmente sexsitas eslóganes como ‘es cosa de hombres’, ‘con las endrinas bien pues-tas’,..., es decir, eslóganes que tienen claras connotaciones machistas.

– Aquellos en los que las mujeres son tratadas como seres dependientes con respecto a los hombres. Es decir, aquellos anuncios que transmiten la idea de que, en cualquier situación, son los hombres los que deben mandar y tomar las decisiones.

– Aquellos que transmitan la idea de que las mujeres no trabajan y que son mantenidas por sus padres, novios o maridos.

– Aquellos que transmiten la idea de que las tareas domésticas (limpieza, cocina, cuidado de personas) son tareas exclusivas de las mujeres y que su realización satisfactoria es la que hace que sean valoradas socialmente.

– Aquellos que parodian y/o niegan el trabajo que las amas de casa realizan en el hogar.

– Aquellos en los que las imágenes que se transmiten son sólo las de mujeres «femeninas, dul-ces y cariñosas»; mujeres cuyo objetivo vital es crear un ambiente agradable en el hogar. Y también aquellos en los que las mujeres aparecen como pesadas, envidiosas, mandonas o cotillas (defectos que aparecen como exclusivos de las mujeres).

– Aquellos que olvidan los valores intelectuales de las mujeres interesándose sólo por los físi-cos, es decir, aquellos anuncios que dan a entender que la belleza es la clave del éxito social de las mujeres, la cualidad que las hace más valorables. Hay que tener en cuenta, además, que este tipo de anuncios constituyen actualmente un serio problema para la salud psíquica y física de muchas mujeres jóvenes, ya que influyen en la extensión de enfermedades como la anorexia y la bulimia que afectan a un número de personas lo suficientemente importante como para que la publicidad se replantee seriamente estos esquemas.

– Aquellos en los que las mujeres y los hombres aparecen como meros objetos eróticos y se-xuales, en la medida en que cosifican a las personas.

48. La lletra a) d’aquest article ha sigut modificada per la Disposició addicional sisena de la Llei orgáni-ca 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protección integral contra la violencia de género (BOE núm. 313, de 29-12-2004, pp. 42166-42197)

49. Instituto Vasco de la Mujer. <www.emakunde.euskadi.net>

Altra legislació que afecta la perspectiva de gènere en el comerç 87

Son anuncios no sexistas aquellos que tienen en cuenta el conjunto de los siguientes elementos:

– La presencia de niños y/o niñas, hombres y/o mujeres, tanto en los mensajes escritos como en las voces en ‘off’, es decir, que expliciten la existencia de los dos sexos, ejerciendo indis-tintamente funciones en los ámbitos privado y público.

– Voces en ‘off’ tanto de hombres como de mujeres, en aquellos anuncios cuyas voces de fondo dan consejos, resumen argumentos o indican a las y los telespectadores lo que deben hacer, indistintamente en los ámbitos público y privado.

– Aparición explícita de mujeres tomando decisiones de cualquier tipo sin que aparezca una dependencia con respecto de los hombres.

– Las mujeres y los hombres aparecen indistintamente en profesiones no condicionadas por estereotipos de género.

– Representación de la diversidad y la pluralidad de las mujeres, tanto en su aspecto físico como en sus funciones sociales, no ciñéndose a estereotipos que no se corresponden con la realidad.

– La utilitzación del cuerpo humano en los anuncios que promocionan productos que tienen que ver con el mismo. La desnudez per se no es negativa o sexista. Lo irrespetuoso, tanto en los hombres como en las mujeres, son los sobreentendidos procaces y la utilitzación de imágenes parciales del cuerpo para promocionar productos que no tienen ninguna relación con éstas.»

Àmbit de la igualtat d’oportunitats 50

Quan parlem d’igualtat, o de desigualtat, de què estem parlant en realitat? De la igual-tat respecte de l’home? De la igualtat en el repartiment de les feines domèstiques? De la igualtat a un salari? Quan la igualtat s’entén com aquella que persegueix la dona respecte de l’home, elevem l’home a mesura de totes les coses, i en conseqüència, també de les dones. Evidentment, el principi d’igualtat no és això.

Com diu Maria Milagros Rivera, historiadora de la Universitat de Barcelona, i membre de DUODA, el Centre de Recerca de Dones, «Yo no quiero la igualdad de oportuni-dades sino todas las oportunidades del mundo. Quiero todas las oportunidades del mundo para elegir entre ellas las que respondan a mi deseo de mujer.»51

Quan el principi d’igualtat s’entén com una homogeneïtat o una equiparació entre do-nes i homes, col·loca dones i homes en una competició permanent. I quan s’obliga les dones a competir, per exemple, a la vida laboral o política, com resulta que l’arque-tip de base de l’estructura social i patriarcal és masculina, allò que es fomenta és una promoció de la dona sense llibertat en no fer-li possible una opció diferent d’estar a la vida pública; i és aquí on comença el conflicte quan es troba davant la masculinitat que es resisteix al canvi. Aquest fet explica també per què moltes dones quan arriben a llocs de responsabilitat, el que fan és imitar el model masculí de manar, de dirigir, de fer, ... per què fer-ho des de la seva llibertat és encara molt costós i, sovint malinter-pretat en segons quins entorns i en perjudici per a ella, sense parar atenció que, pot-

50. Text elaborat en base al discurs de les autores, l’informe «El inicio de la selección: análisis del pu-esto, elección del medio y canal de reclutamiento», de Julio Fernández Garrido, de l’Instituto Vasco de la Mujer <www.emakunde.es>, i l’«Informe sobre Ocupació i dones a Barcelona 2004-2005. La partici-pació de les dones a Barcelona Activa». Març, 2006. <www.barcelonactiva.es>

51. «Duoda. Revista d’Estudis Feministres núm. 29-2000» pàg. 20 <www.raco.cat>

Altra legislació que afecta la perspectiva de gènere en el comerç 88

ser, aquesta no és la millor manera de canalitzar el seu desig o el seu «fer», que pot ser tant o més ambiciós que el masculí.

És en aquest sentit, que l’home no és la mesura de l’altra meitat de la humanitat. Se-guir fomentant la igualtat entesa d’aquesta manera, a la llarga resulta dolorós per a la dona perquè, com que no és un home, no s’hi troba còmoda en aquest referent enca-ra forçós. I diferent, tampoc no vol dir desigual. Homes i dones som iguals en valor, i diferents en essència.

En general, hi ha dues possibles formes de discriminació:

a) La discriminació directa o oberta: es produeix quan s’exclou de l’accés a un lloc a una persona per raó exclusiva del seu sexe, perquè es primen més les raons de gè-nere en la convocatòria o en el desenvolupament del procés. Aquesta discriminació se sol donar, per exemple, en la celebració de fires i conferències, on es busquen dones -millor dit encara, noies-, per lluïr al costat del producte, o entre el públic.

b) La discriminació indirecta, que posa en desavantatge un col·lectiu front l’altre bé exi-gint requisits no necessaris o accidentals per al desenvolupament de les funcions pròpies del lloc, o bé utilitzant proves, exàmens o, en general, procediments d’accés que ja se sap que afavoreixen un grup i perjudiquen l’altre i no incorporen mesures correctores. Aquesta discriminació se sol donar en l’accés a llocs de representació que, tot i estar sotmesos a votació i tenir requisits d’accés presentats de forma neu-tre, parteixen d’una realitat que ja se es coneix que no és paritària en l’origen.

El 22 de març de 2007 va publicar-se la Llei orgànica 3/2007, per a la igualdat efecti-va de dones i homes. Aquesta llei obliga al compliment de preceptes que són predi-cables de molts àmbits de la vida civil. És la llei transversal per excel·lència, i en parla de molts o quasi tots d’aquests àmbits (educació, salut, esports, mitjans audiovisu-als, desenvolupament rural, etc.), modificant les lleis sectorials corresponents i que la mateixa llei assenyala.

Una afectació específica en l’àmbit del comerç es concretaria en:

Igualtat de tracte en l’accés de béns i serveis 52

Diu la llei que totes les persones físiques o jurídiques que, en el sector públic o privat, subministrin béns o serveis disponibles per al públic estaran obligades en les seves

52. Art. 69. Igualdad de trato en el acceso a bienes y servicios.

1. Todas las personas físicas o jurídicas que, en el sector público o en el privado, suministren bienes o servicios disponibles para el público, ofrecidos fuera del ámbito de la vida privada y familiar, estarán obli-gadas, en sus actividades y en las transacciones consiguientes, al cumplimiento del principio de igualdad de trato entre mujeres y hombres, evitando discriminaciones, directas o indirectas, por razón de sexo.

2. Lo previsto en el apartado anterior no afecta a la libertad de contratación, incluida la libertad de la perso-na de elegir a la otra parte contratante, siempre y cuando dicha elección no venga determinada por su sexo.

3. No obstante lo dispuesto en los apartados anteriores, serán admisibles las diferencias de trato en el acceso a bienes y servicios cuando estén justificadas por un propósito legítimo y los medios para lo-grarlo sean adecuados y necesarios.

Altra legislació que afecta la perspectiva de gènere en el comerç 89

activitats i transaccions al compliment del principi d’igualtat de tracte entre dones i homes, evitant discriminacions directes o indirectes per raó de sexe.

Aquest és el principi general, però la mateixa llei preveu excepcions, del tot indetermi-nades, i com passa moltes vegades haurà de ser la jurisprudència qui acabi d’acotar el concepte perquè hàbilment podrien burlar el principi general. Per exemple, diu la llei que seran admissibles les diferències de tracte en l’accés quan aquestes diferències estiguin justificades per un «propòsit legítim» i els mitjans per a aconseguir-ho siguin «adequats i necessaris».

Igualtat de tracte d’oportunitats en l’accés a l’ocupació, la formació, la promoció pro-fessional i en les condicions de treball.53

Aquest precepte és aplicable en l’àmbit de l’ocupació pública i l’ocupació privada, in-clusiu el treball autònom. Concretament diu la llei «en particular se consideraran dis-criminatorias las ofertas referidas a uno de los sexos». I a continuació afegeix de nou la salvetat: «salvo que se trate de un requisito profesional esencial y determinante de la actividad a desarrollar».

Però, qui ha de determinar aquest «requisito esencial y determinante»?, això no ho diu. Sí que es preocupa la llei per donar un tractament específic a la força física, i diu que la força física no haurà de ser mai motiu de discriminació. Ho diu expressament: «en todo caso se considerará discriminatoria la oferta referida a uno solo de los se-xos basada en exigencias del puesto de trabajo relacionadas con el esfuerzo físico».

53. Art. 5. Igualdad de trato y de oportunidades en el acceso al empleo, en la formación y en la promo-ción profesionales, y en las condiciones de trabajo.

El principio de igualdad de trato y de oportunidades entre mujeres y hombres, aplicable en el ámbito del empleo privado y en el del empleo público, se garantizará, en los términos previstos en la normativa aplicable, en el acceso al empleo, incluso al trabajo por cuenta propia, en la formación profesional, en la promoción profesional, en las condiciones de trabajo, incluidas las retributivas y las de despido, y en la afiliación y participación en las organizaciones sindicales y empresariales, o en cualquier organización cuyos miembros ejerzan una profesión concreta, incluidas las prestaciones concedidas por las mismas.

No constituirá discriminación en el acceso al empleo, incluida la formación necesaria, una diferencia de trato basada en una característica relacionada con el sexo cuando, debido a la naturaleza de las activi-dades profesionales concretas o al contexto en el que se lleven a cabo, dicha característica constituya un requisito profesional esencial y determinante, siempre y cuando el objetivo sea legítimo y el requi-sito proporcionado.

Disposición adicional decimoséptima. Modificaciones de la Ley de Empleo.

Art. 22 bis. Discriminación en el acceso al empleo.

1. Los servicios públicos de empleo, sus entidades colaboradoras y las agencias de colocación sin fi-nes lucrativos, en la gestión de la intermediación laboral deberán velar específicamente para evitar la discriminación en el acceso al empleo.

Los gestores de la intermediación laboral cuando, en las ofertas de colocación, apreciasen carácter discriminatorio,

lo comunicarán a quienes hubiesen formulado la oferta.

2. En particular, se considerarán discriminatorias las ofertas referidas a uno de los sexos, salvo que se trate de un requisito profesional esencial y determinante de la actividad a desarrollar.

En todo caso se considerará discriminatoria la oferta referida a uno solo de los sexos basada en exi-gencias del puesto de trabajo relacionadas con el esfuerzo físico.

Altra legislació que afecta la perspectiva de gènere en el comerç 90

Si sembla doncs que la força física té un clar risc de configurar-se com element de discriminació –d’altra forma la llei no n’hauria fet esment-, per què no prohibeix també, per exemple, «l’estètica» que es demana implícitament per a molts llocs, i que objec-tivament té tant risc de discriminació per a les dones com pot suposar la força física?

És a dir, en principi cap oferta de treball, cap rètol als aparadors, cap base de selec-ció pot preferir homes en lloc de dones, o a l’inrevés, és més, la discriminació per la força física està expressament prohibida. Però en canvi, sí s’accepta una diferència de tracte si ho exigeix un requisit «profesional esencial y determinante de la actividad a desarrollar». Altre cop s’està davant d’una inseguretat jurídica; però, cal saber com i què s’oferta perquè amb aquesta llei la discrminació en matèria d’ocupació i promo-ció professional és directament denunciable.

Implantació d’un llenguatge no sexista en l’àmbit administratiu i el seu foment en la totalitat de les relacions socials, culturals i artístiques54

És obligat en el sector públic, però no en les relacions socials, culturals i artístiques. Aquí ens hem de limitar a fomentar-lo.

Conciliació de la vida laboral, familiar i personal 55

Acabat de garantir un llenguatge no sexista, quan la llei parla de la conciliació es cu-riós que només es refereixi al «treballador». I és que està tan infiltrat el neutre masculí en el llenguatge, que fins i tot la mateixa llei que vol garantir un llenguatge no sexista incorre en el mateix parany. Diu la llei, doncs: «el trabajador tendrà derecho a adaptar la duración y distribución de la jornada de trabajo para hacer efectivo su derecho a la conciliación de la vida personal, familiar y laboral en los términos que se estblezcan en la negociación colectiva o en el acuerdo a que llegue con el empresario respetan-do, en su caso, lo previsto en aquella».

En un altre moment, sí diferencia entre treballadores i treballadors, i diu «Los derechos de conciliación de la vida personal, familiar y laboral se reconceran a los trabajadores

54. Art. 14. Criterios generales de actuación de los Poderes Públicos.

11. La implantación de un lenguaje no sexista en el ámbito administrativo y su fomento en la totalidad de las relaciones sociales, culturales y artísticas.

55. Art. 44. Los derechos de conciliación de la vida personal, familiar y laboral.

1. Los derechos de conciliación de la vida personal, familiar y laboral se reconocerán a los trabajadores y las trabajadoras en forma que fomenten la asunción equilibrada de las responsabilidades familiares, evitando toda discriminación basada en su ejercicio.

Disposición adicional décimo primera. Modificaciones del texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.

Tres. Se introduce un apartado 8 en el artículo 34, con la siguiente redacción:

«8. El trabajador tendrá derecho a adaptar la duración y distribución de la jornada de trabajo para hacer efectivo su derecho a la conciliación de la vida personal, familiar y laboral en los términos que se esta-blezcan en la negociación colectiva o en el acuerdo a que llegue con el empresario respetando, en su caso, lo previsto en aquélla.»

Altra legislació que afecta la perspectiva de gènere en el comerç 91

y las trabajadoras en forma que fomenten la asunción equilibrada de las responsabi-lidades familiares, evitando toda discriminación basada en su ejercicio».

D’altra banda, la llei no garanteix plenament les mesures de conciliació dins de la jor-nada, sinó que fa remissió a allò que es disposi per conveni col·lectiu o en acord amb l’empresa, tot i que se li ha de reconèixer el mèrit de desvincular la paraula «concilia-ció» de la dona, i tractar-la com una qüestió de dones i homes.

Igualtat i publicitat 56

Els mitjans de comunicació social de titularitat pública i privada vetllaran per al trans-missió d’una imatge igualitària, plural i no estereotipada de dones i homes a la societat.

L’autoritat audiovisual ha de vetllar perquè els mitjans audiovisuals assegurin un trac-tament de les dones d’acord amb els principis i valors constitucionals.

La publicitat que comporti una conducta discriminatòria es considerarà publicitat ilí-cita, d’acord amb la llei general de la publicitat.

Obligació d’establir un «Pla d’igualtat» en les empreses de més de 250 persones treballadores 57

En aquest punt, la llei fa també una remissió a la negociació col·lectiva.

Consells d’administració de les societats mercantils 58

Aquí la llei diu que aquestes empreses «procuraran», i procurar no vol dir obligar. Diu, doncs que procuraran incloure en el seu consell d’administració un nombre de dones que possibiliti assolir una presència equilibrada de dones i homes en un termini de 8 anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

56. Art. 36. La igualdad en los medios de comunicación social de titularidad pública

Los medios de comunicación social de titularidad pública velarán por la transmisión de una imagen igua-litaria, plural y no estereotipada de mujeres y hombres en la sociedad, y promoverán el conocimiento y la difusión del principio de igualdad entre mujeres y hombres.

Art. 41. Igualdad y publicidad.

La publicidad que comporte una conducta discriminatoria de acuerdo con esta Ley se considerará pu-blicidad ilícita, de conformidad con lo previsto en la legislación general de publicidad y de publicidad y comunicación institucional.

57. Art. 45. Elaboración y aplicación de los planes de igualdad.

2. En el caso de las empresas de más de doscientos cincuenta trabajadores, las medidas de igualdad a que se refiere el apartado anterior deberán dirigirse a la elaboración y aplicación de un plan de igual-dad, con el alcance y contenido establecidos en este capítulo, que deberá ser asimismo objeto de ne-gociación en la forma que se determine en la legislación laboral.

58. Art. 75. Participación de las mujeres en los Consejos de administración de las sociedades mercantiles.

Las sociedades obligadas a presentar cuenta de pérdidas y ganancias no abreviada procurarán incluir en su Consejo de administración un número de mujeres que permita alcanzar una presencia equilibrada de mujeres y hombres en un plazo de ocho años a partir de la entrada en vigor de esta Ley.

Altra legislació que afecta la perspectiva de gènere en el comerç 92

Estudis i estadístiques59

En tot tipus d’estudis i estadístiques que es facin des dels poders públics per a la re-collida de dades s’hi ha d’incloure la variable de sexe.

Nomenament de càrrecs públics i directius 60

Els poders públics han de fer observació del principi de presència equilibrada de do-nes i homes en el nomenament de les persones titulars de càrrecs i òrgans directius.

Col·laboració entre administracions públiques61

La llei té un article dedicat expressament a les entitats locals, i les obliga a integrar el dret d’igualtat en l’exercici de les seves competències, col·laborant en aquest sentit amb la resta de les administracions públiques.

59. Art. 20. Adecuación de las estadísticas y estudios.

Al objeto de hacer efectivas las disposiciones contenidas en esta Ley y que se garantice la integración de modo efectivo de la perspectiva de género en su actividad ordinaria, los poderes públicos, en la ela-boración de sus estudios y estadísticas, deberán:

a) Incluir sistemáticamente la variable de sexo en las estadísticas, encuestas y recogida de datos que lleven a cabo.

60. Art. 16. Nombramientos realizados por los Poderes Públicos.

Los Poderes Públicos procurarán atender al principio de presencia equilibrada de mujeres y hombres en los nombramientos y designaciones de los cargos de responsabilidad que les correspondan.

Art. 52. Titulares de órganos directivos.

El Gobierno atenderá al principio de presencia equilibrada de mujeres y hombres en el nombramiento de las personas titulares de los órganos directivos de la Administración General del Estado y de los or-ganismos públicos vinculados o dependientes de ella, considerados en su conjunto, cuya designación le corresponda.

61. Art. 51. Criterios de actuación de las Administraciones públicas.

Las Administraciones públicas, en el ámbito de sus respectivas competencias y en aplicación del prin-cipio de igualdad entre mujeres y hombres, deberán:

a) Remover los obstáculos que impliquen la pervivencia de cualquier tipo de discriminación con el fin de ofrecer condiciones de igualdad efectiva entre mujeres y hombres en el acceso al empleo público y en el desarrollo de la carrera profesional.

b) Facilitar la conciliación de la vida personal, familiar y laboral, sin menoscabo de la promoción profesional.

c) Fomentar la formación en igualdad, tanto en el acceso al empleo público como a lo largo de la car-rera profesional.

d) Promover la presencia equilibrada de mujeres y hombres en los órganos de selección y valoración.

e) Establecer medidas efectivas de protección frente al acoso sexual y al acoso por razón de sexo.

f) Establecer medidas efectivas para eliminar cualquier discriminación retributiva, directa o indirecta, por razón de sexo.

g) Evaluar periódicamente la efectividad del principio de igualdad en sus respectivos ámbitos de actuación.

Altra legislació que afecta la perspectiva de gènere en el comerç 93

Presència o composició equilibrada62

Finalment diu la llei què s’ha d’entendre per composició equilibrada, i és la presència de dones i homes de forma que, en el conjunt de què es tracti, les persones de cada sexe no superin el seixanta per cent ni siguin menys del quaranta per cent.

En qualsevol cas, la Llei participa plenament de la filosofia del Full de ruta63 per a la igualtat entre dones i homes 2006-2010, aprovat per la Comissió Europea, que con-sidera la igualtat entre dones i homes com un dret fonamental, un valor comú de la Unió Europea i una condició necessària per a la realització dels objectius de creixe-ment, ocupació i cohesió social, tot establint sis àmbits prioritaris d’actuació per avan-çar cap a la seva consecució:

a) Assolir un mateix grau d’independència econòmica per a dones i homes

b) Millorar la conciliació del treball, la vida privada i la vida familiar

c) Promoure una participació igualitària de dones i homes en la presa de decisions.

d) Eradicar la violència de gènere.

e) Eliminar els estereotips de gènere a la societat.

f) Promoure la igualtat de sexes fora de l’àmbit territorial de la Unió Europea

Àmbit de l’urbanisme

Des de la regulació general de l’Urbanisme, hi ha una llei cabdal que obliga a tenir en compte també la perspectiva de gènere. En la mesura que els equipaments comerci-als formen part del paisatge urbà, cal tenir en compte allò que preveu:

Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.

«Article 7: Contingut dels projectes i les actuacions susceptibles d’ésser finançats.

2.- Els projectes han de preveure intervencions en algun dels camps següents:

f) L’equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i dels equipaments».

El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

«Article 69: Contingut de la memòria del Pla d’ordenació urbanística municipal

69.5 També ha de formar part de la memòria social una avaluació de l’impacte de l’ordenació urbanística proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que reque-reixen atenció específica, tals com els immigrants, i la gent gran, amb l’objecte que les decisi-ons del planejament, a partir de la informació sobre la realitat social contribueixin al desenvolu-

62. Disposición adicional primera. Presencia o composición equilibrada.

A los efectos de esta Ley, se entenderá por composición equilibrada la presencia de mujeres y hombres de forma que, en el conjunto a que se refiera, las personas de cada sexo no superen el sesenta por ciento ni sean menos del cuarenta por ciento.

63. Comission des Communautés Européenes (2006), Communication de la Commision au Conseil, au Parlement Européen, au Comité économique et Social Européen et au Comité des Regions. Une feuille de route pour l’égalité entre les femmes et les hommes 2006-2010”, Brussel.les.

Altra legislació que afecta la perspectiva de gènere en el comerç 94

pament de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, així com afavorir als altres col·lectius mereixedors de protecció. Aquesta avaluació de l’impacte de l’ordenació urbanística proposada en funció del gènere i respecte a determinats col·lectius socials ha de contenir:

a) Una diagnosi de la situació a partir de l’anàlisi de la informació sobre la població a la qual afec-ta el pla, la identificació dels rols de gènere dels diferents col·lectius afectats, les necessitats de benestar i estratègiques de dones i homes i els altres col·lectius en l’àmbit.

b) La valoració de l’ìmpacte social i de gènere del pla, la qual comprèn:

1r. La justificació de la coherència de l’ordenació proposada amb les necessitats detectades de les dones i els homes i dels altres col·lectius pel que fa en especial als paràmetres d’accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà, tenint en compte particularment les necessitats de les per-sones que realitzen les tasques de cura i gestió domèstica, així com les que reben aquesta atenció.

2n. Mesures o determinacions previstes en el pla que contribueixen al desenvolupament dels objec-tius d’igualtat d’oportunitats entre les dones i els homes, així com entre els diversos grups socials.

3r. Previsió de com incidirà l’ordenació proposada sobre la situació originària de dones i homes i dels altres col·lectius.»

És evident que hem entrat en una nova dimensió de les polítiques públiques a portar a terme que, cada cop més, fa indispensable la sensibilitat per què tant la diferència de ser dona i home tinguin cabuda en el marc d’un ple desenvolupament d’oportuni-tats per a tots dos sexes.

Àmbit de les institucions

El Decret 19/2006, de 14 de febrer, sobre el règim electoral de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya i la constitució dels òrgans de govern del Consell General de les Cambres:

«Article 14. Representativitat de les organitzacions empresarials

14.4 Amb l’objectiu de perseguir la paritat de gènere, en la representativitat de les organitzaci-ons empresarials s’impulsarà i fomentarà la participació de les dones.

Disposició Addicional Segona

En el termini de sis mesos a comptar des de la data de constitució del Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya, resultant de les eleccions per al mandat 2006-2010, es crearà una comissió paritària formada per representants de l’òrgan tu-telar i del Consell General de les Cambres, amb l’objectiu d’estudiar alternatives conduents a fomentar i facilitar la participació dels components del cens electoral en els propers processos electorals i l’estudi i l’adopció de les mesures que afavoreixin la representació equilibrada de gè-nere64 als òrgans de govern de les cambres.»

No es fa esment, en canvi, a la perspectiva de gènere en la Resolució IUE/348/2010, de 8 de febrer, de convocatòria d’eleccions per a la renovació dels òrgans de govern de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres, que ha regit les darreres eleccions.

64. Aquest decret s’enten que queda sense efecte per la Resolució IUE/348/2010, de 8 de febrer.

95

Un indicador és «una mesura, un nombre, un fet, una opinió o una percepció que as-senyala una situació específica i que mesura els canvis en aquesta situació o condició a través del temps».65 Per tant, els indicadors ens ofereixen una fotografia de la realitat i dels canvis que s’hi produeixen, durant la temporalitat objecte d’estudi.

Tradicionalment, en el disseny dels indicadors no s’han tingut en compte les diferències entre homes i dones. Aquest fet ha comportat una visió global i neutra dels paràmetres que es volen analitzar, negant les circumstàncies específiques de cada sexe, les quals són fonamentals a l’hora de planificar polítiques que beneficiïn la totalitat de la ciutadania.

Per aquesta raó, ha calgut formular una sèrie d’indicadors consistents a mesurar as-pectes de la igualtat o desigualtat en les relacions de gènere (anomenats indicadors de gènere), així com indicadors no androcèntrics o sensibles a la diferència sexual, tal com indica Cristina Carrasco en el seu estudi relatiu als nous indicadors des de l’ex-periència femenina. El motiu de la diferenciació, segons Carrasco, radica en el fet que «el model d’igualtat en masculí requereix un sistema d’indicadors habitualment deno-minats d’igualtat de gènere, que permeti fer un seguiment del procés de les dones en la seva integració en el món masculí. En canvi, l’opció per la recuperació de l’experi-ència femenina obliga a elaborar un tipus d’indicadors que reflecteixin ruptures en el model patriarcal, valorant l’experiència de les dones. Ara bé, tenint en compte que la ruptura d’un model és un procés llarg i complex, un sistema d’indicadors —diguem-ne no androcèntric— s’hauria d’orientar en ambdós sentits».

Les necessitats i pautes de comportament de les persones varien a mesura que avan-ça el cicle vital. Un dels factors amb especial rellevància que té una influència directa en la vida és el grau de dependència de la mateixa persona i de les del seu entorn. És a dir, les necessitats i els requeriments de cura —entre els quals hi ha la compra quo-tidiana. Per tant, en l’elaboració dels indicadors en l’àmbit del comerç, s’ha de tenir en compte també el moment vital individual de la població analitzada.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és el de posar fi a la separació entre àmbit públic i àmbit privat, ja que la frontera entre ambdós espais cada cop és més difusa, perquè hi ha una interrelació molt estreta entre ells que sovint fa difícil encaixar una acció a un espai o a l’altre. El temps de vida és únic i continu. Per exemple, fins a quin punt és un acte públic o privat el fet d’anar al mercat municipal a comprar els aliments

Sistema d’indicadors

65. Cristina CarrasCo BenGoa, Estadístiques sota sospita. Proposta de nous indicadors des de l’experi-ència femenina, Institut Català de les Dones, 2006.

Sistema d’indicadors 96

necessaris per a l’alimentació pròpia i/o de la família? Es produeixen relacions socials —públiques— en aquest espai? O, en canvi, és un fet que, com que està vinculat amb la cura de les persones, no transcendeix més enllà de l’espai domèstic (és a dir, privat)?

De la mateixa manera que la resta d’indicadors, els ítems que analitzin aquestes reali-tats han de ser quantificables o susceptibles de valoració objectiva durant un període de temps determinat, tenint en compte la dinàmica de l’entorn. La utilització d’aquesta tipologia d’indicadors ens permetrà observar, totalment o parcialment, els canvis pro-duïts respecte a les dones i els homes dins l’àmbit i el marc temporal objecte d’estudi.

A l’hora de fer una anàlisi, és fonamental definir l’objecte o la situació que es vol me-surar. Així doncs, els indicadors que es presenten a continuació fan referència a l’ex-periència de les dones en relació amb el comerç, en la seva vessant econòmica, ur-bana i social, i els resultats que en deriven. La informació que aportin els indicadors serà d’utilitat per introduir l’experiència femenina a la definició dels espais comercials, tal com s’indica en la legislació vigent en matèria de comerç.

Els indicadors que es presenten a continuació han estat extrets i dissenyats a partir dels proposats en la publicació Estadístiques sota sospita, de l’Institut Català de les Dones, de l’estudi referent al «desplegament de la perspectiva de gènere en el marc de la Llei d’equipaments comercials i la normativa de desplegament, en especial la re-lativa a l’elaboració dels programes d’orientació dels equipaments comercials (POEC) municipals», encarregat per la Diputació de Barcelona per a l’elaboració d’aquest ma-nual, així com els resultats de les enquestes i qüestionaris duts a terme.

Són orientatius, en el sentit que es configuren com a pauta, amb independència del treball que pot haver-hi darrere de l’indicador per tal de fer-lo efectiu; és a dir, molts d’aquests indicadors requereixen l’elaboració d’enquestes que caldria fer a una mos-tra representativa de l’espai, eix comercial, municipi o grup de persones a què afecta i, en aquests casos, quan l’indicador assenyala «percentatge» caldrà considerar la xifra concreta respecte del total d’enquestes fetes; d’altres possibiliten obtenir la informa-ció de l’arxiu municipal, o bé de fonts públiques o publicades. En aquest sentit, els re-sultats, encara que genèricament parlin de «percentatge», poden obtenir-se també en nombre absolut, sobretot quan la mostra es porti a terme sobre la base d’enquestes.

Els indicadors proposats es divideixen en una sèrie de variables que s’han de tenir en compte a l’hora de fer la planificació comercial, sempre des d’una perspectiva de gè-nere i de les dones.

Variable 1: Contextual

Objectiu: Conèixer les característiques de la població que es vol analitzar per identifi-car-ne les necessitats en relació amb l’activitat comercial. D’aquesta manera, es po-dran establir criteris de prioritat en relació amb l’activitat comercial segons els aspec-tes demogràfics, econòmics i socials del grup.

Sistema d’indicadors 97

1. Població per grups d’edat i sexe

Definició: Agrupació per franges d’edat, respecte de la totalitat de dones i homes de la població objecte d’estudi, diferenciant-la per sexes.

Objectiu: Identificar l’estructura de la població sobre la base de l’edat d’homes i do-nes a fi de valorar les seves necessitats a escala comercial, en l’àmbit de la pobla-ció resident i dins del límit territorial d’un eix comercial, o del municipi.

2. Població per nivell educatiu, edat i sexe

Definició: Relació entre els nivells educatius, i les franges d’edat i el sexe de la po-blació consumidora objecte d’estudi.

Objectiu: Avaluar si hi ha diferències per grups d’edat entre dones i homes segons el grau d’estudis assolits. El nivell educatiu influeix, entre altres factors, en l’accés al mercat laboral, en la tipologia de feina, en el nivell d’ingressos i, per tant, en la capacitat i les necessitats de compra.

3. Població per estat civil, edat i sexe

Definició: Percentatge de dones i homes solteres/solters, casades/casats, vídues/vidus per franges d’edat, potencialment consumidors i consumidores.

Objectius: Conèixer les dades oficials referents a la situació personal d’homes i do-nes per edats, ja que aquestes tenen influència en el seu poder adquisitiu i, per tant, en les decisions i capacitats de compra.

4. Població per país d’origen, edat i sexe

Definició: Agrupació de dones i homes per franges d’edats segons el seu lloc de naixement.

Objectiu: Determinar la població nascuda fora i dins del territori espanyol en rela-ció amb l’edat i el sexe a fi d’obtenir informació respecte a la seva diversitat i com aquesta pot influir en les necessitats de compra i hàbits de consum.

5. Taxa de fecunditat

Definició: Percentatge de nascudes o nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys).

Objectiu: Valorar els canvis demogràfics de la població, així com la situació res-pecte als requeriments de cura i aprovisionament de recursos domèstics presents i futurs.

6. Tipus de llar

Definició: Percentatge de llars segons l’estructura del nucli familiar, desglossat se-gons models: unipersonal / amb dues persones o més / parelles sense fills o filles / parelles amb fills o filles / monoparental (pare) – monoparental (mare) / llars amb dos nuclis o més.

Objectiu: Obtenir informació respecte a la diversitat de la població a escala social i de vida en família, així com identificar les possibles demandes de recursos i serveis segons el tipus de llar.

Sistema d’indicadors 98

7. Taxa d’ocupació per edat i sexe

Definició: Percentatge de dones i homes ocupats per edats, obtingut del quocient entre la població ocupada66 i la població total de 16 anys o més, fins als 64 anys.

Objectiu: Obtenir informació respecte de la participació de dones i homes, per edat, en el mercat laboral, de gran incidència respecte de la capacitat adquisitiva i dispo-nibilitat de temps per fer la compra quotidiana i lúdica.

8. Habitatges on la totalitat de membres és població inactiva o desocupada

Definició: Percentatge d’habitatges on totes les persones que en formen part no de-senvolupen cap activitat en el mercat laboral.

Objectiu: Identificar el percentatge de llars amb ingressos i les que es troben en risc o situació d’exclusió social, per tal de tenir informació sobre les possibilitats míni-mes de nivell adquisitiu i el nombre de població afectada.

9. Índex de població en situació de dependència per grups d’edat i sexe

Definició: Determina l’índex de dependència juvenil (quocient entre el nombre de menors de 15 anys i el nombre de persones de 15 a 64 anys), i el de dependència global (quocient entre el nombre de majors de 64 anys més els menors de 15 anys, i el nombre de persones d’entre 16 i 64 anys). Mesura la càrrega que per a la pobla-ció en edat de treballar representa la població en edats dependents.

Objectiu: Determinar les necessitats de cura i la capacitat de mobilitat de la pobla-ció dependent.

Variable 2: Característiques urbanístiques

Objectiu: Obtenir informació respecte de la distribució del territori urbà objecte d’es-tudi, a fi de determinar la seva situació en relació amb la trama urbana i definir políti-ques que facilitin l’accés als espais comercials.

1. Habitatges familiars per tipologia d’ús i titularitat diferenciada per sexe

Definició: Inclou la quantitat d’habitatges familiars principals, secundaris, vacants o d’altres tipus, ubicats en el territori objecte d’estudi, així com qui té la titularitat del dret per ocupar-los, diferenciant entre si n’és titular un home o una dona.

Objectiu: Identificar el volum d’edificis destinats a habitatge, exclusivament o princi-palment, i quin sexe n’és el titular. Permet calcular la capacitat del territori per aco-llir la població actual o la futura, així com conèixer qui n’és el titular de l’ús o de la propietat, segons el sexe del titular del dret d’ocupació.

2. Densitat de la població

Definició: Determinar la distribució del nombre d’habitants en el territori. La densitat és la xifra resultant de dividir la població per la superfície i s’expressa en habitants per quilòmetre quadrat.

66. Població ocupada: persones de 16 anys o més que estan treballant, ja sigui per compte d’altri o per compte propi. Font: Idescat.

Sistema d’indicadors 99

Objectiu: Identificar els índexs de concentració de la població en el territori.

3. Flux de dones i homes no residents que accedeixen al municipi de manera regular

Definició: Població, diferenciada per sexe, d’altres municipis o nuclis urbans que ac-cedeix al territori per motius d’estudi o de feina.

Objectiu: Valorar la capacitat del territori per absorbir els fluxos de desplaçament, així com per planificar xarxes de transport i establiment d’activitats.

4. Flux de dones i homes residents que surten del municipi de manera regular

Definició: Població, per sexe, que es desplaça de manera regular per motius d’es-tudi o feina a altres poblacions.

Objectiu: Avaluar el nombre de persones que es desplacen fora del municipi o nucli urbà, així com planificar xarxes de transport i establiment d’activitats.

5. Índex de satisfacció d’homes i dones amb les infraestructures de comunicació vià-ria al nucli urbà, diferenciat per sexe

Definició: Percentatge de població, diferenciada per sexe, satisfeta i insatisfeta amb les infraestructures de comunicació viària de l’espai que s’estudia.

Objectiu: Identificar les mancances del territori en l’àmbit de les comunicacions viàries.

6. Índex de satisfacció d’homes i dones en relació amb la seguretat de l’eix comercial

Definició: Percentatge de dones i homes que manifesten sensació d’inseguretat en un eix comercial.

Objectiu: Els comerços aporten un control social que afavoreix la seguretat en els barris o municipi; per tant, és rellevant detectar les zones on es percep inseguretat a fi de poder establir mecanismes per a la seva millora.

Variable 3: Composició de l’eix comercial

Objectiu: Identificar la diversificació de l’oferta comercial d’una determinada zona a fi d’establir la interacció entre la xarxa comercial i la comunitària, així com valorar-ho a l’hora de planificar la política comercial.

1. Nombre i tipologia d’activitats que es fan al territori

Definició: Determinar la quantia i el tipus d’activitats econòmiques que es desenvolupen al territori, d’acord amb catalogacions oficialment publicades (antic PTSEC, o d’altres).

Objectiu: Obtenir informació del tipus d’activitats econòmiques del territori objecte d’es-tudi, per identificar en especial les relatives al sector del comerç.

2. Nombre de locals tancats susceptibles de ser ocupats per activitats de comerç i serveis

Definició: Indica aquells locals sense ús, però que podrien ser utilitzats per a finali-tats comercials o de servei.

Objectiu: Obtenir informació respecte de la possibilitat de creació de nous establi-ments comercials o serveis al territori.

Sistema d’indicadors 100

3. Índex d’establiments comercials i de serveis, per cada 1.000 habitants

Definició: Identifica el nombre d’establiments comercials i de serveis per cada 1.000 habitants. La informació s’obté de la planificació urbanística i comercial del municipi.

Objectiu: Determinar els comerços i serveis a disposició de la ciutadania en l’àmbit de l’espai objecte d’estudi.

4. Superfície comercial, per cada 1.000 habitants

Definició: Identifica la superfície útil per a l’exposició i venda al públic, per cada 1.000 habitants.

Objectiu: Determinar la saturació comercial del territori objecte d’estudi.

5. Grau de proximitat de comerços i serveis

Definició: Estableix en unitats de mesura mètrica l’espai entre l’eix comercial i l’ha-bitatge. La informació s’obté de la planificació urbanística i comercial del municipi.

Objectiu: Identificar si els comerços són propers a les llars i, en conseqüència, es-tablir el tipus de mobilitat més adequada i/o possible.

6. Superfície mitjana dels establiments

Definició: Ofereix la dimensió mitjana en metres quadrats dels establiments comer-cials de la zona. La informació s’obté directament dels expedients municipals.

Objectiu: Obtenir informació respecte de la grandària dels espais comercials.

7. Índex de locals comercials buits

Definició: Percentatge d’establiments tancats respecte a la totalitat de locals desti-nats a l’exposició i venda al públic.

Objectiu: Obtenir informació en relació amb l’oferta de locals, i identificar les possi-bilitats d’expansió comercial.

Variable 4: Dones i homes que porten a terme activitats en el sector del comerç

Objectiu: Conèixer la situació laboral de treballadors i treballadores del comerç, la seva participació en activitats formatives i de representació, així com la composició de la població consumidora, diferenciada per sexe. Obtenir informació a l’hora de proposar polítiques d’horaris comercials que afavoreixin la conciliació de la vida personal, la-boral i familiar, tant de les persones vinculades al món del comerç com de la població consumidora, així com fer més atractiu l’espai comercial segons si s’és home o dona.

1. Personal ocupat en el comerç, diferenciat per sexe i sector

Definició: Percentatge d’homes i dones que desenvolupen activitats comercials segons la tipologia de sector, en relació amb la població ocupada diferenciada per sexes.

Objectiu: Determinar l’existència de feminització, masculinització o equilibri de se-xes en cada sector comercial.

Sistema d’indicadors 101

2. Personal ocupat en el comerç, diferenciat per sexe i nivell d’estudis

Definició: Percentatge d’homes i dones que desenvolupen activitats comercials, segons els estudis finalitzats, en relació amb la població ocupada diferenciada per estudis i sexe.

Objectiu: Determinar el nivell educatiu de les persones ocupades en el comerç.

3. Personal ocupat en el comerç, diferenciat per sexe i categoria professional.

Definició: Percentatge d’homes i dones que desenvolupen activitats comercials, di-ferenciat per categoria professional.

Objectiu: Tenir coneixement de les categories professionals ocupades per homes i dones a fi de determinar aspectes relacionats amb la segregació horitzontal i vertical.

4. Tipus de contracte laboral, diferenciat pel sexe de la persona treballadora

Definició: Percentatge d’homes i de dones empleats en el sector del comerç, segons la tipologia contractual.

Objectiu: Determinar si hi ha precarietat laboral en el sector, així com la incidència de la contractació a temps parcial segons el sexe de la persona ocupada.

5. Tipus de jornada laboral assignada, diferenciada per sexe

Definició: Percentatge de dones i homes segons la tipologia de jornada laboral que fan: intensiva, partida, reduïda, a temps parcial, o bé es disposa de flexibilitat per organitzar el propi temps.

Objectiu: Identificar la distribució de la jornada de treball en homes i dones. També serà un paràmetre que caldrà tenir en compte a l’hora de dissenyar polítiques de conciliació de la vida laboral, personal i familiar.

6. Mitjana salarial, diferenciada per sexe i categoria professional

Definició: Ingressos salarials anuals de dones i homes empleats en el comerç, se-gons la categoria professional que ocupen.

Objectiu: Detectar desigualtats retributives entre dones i homes del sector.

7. Índex de dones i d’homes titulars dels establiments comercials, en l’àmbit d’un cen-tre comercial urbà o del municipi.

Definició: Percentatge de dones i homes titulars de negocis o establiments comercials.

Objectiu: Conèixer qui n’és el titular de l’ús o de la propietat, segons el sexe del ti-tular del dret d’ocupació.

8. Índex de dones i d’homes que regenten establiments comercials i no en tenen la ti-tularitat, en l’àmbit d’un centre comercial urbà o del municipi.

Definició: Percentatge de dones i homes que regenten un negoci o establiment co-mercial quan la titularitat és d’altri.

Objectiu: Conèixer qui, de fet, regenta l’establiment comercial, amb independència de la seva titularitat.

9. Franja horària mitjana en què s’imparteix la formació relacionada amb l’àmbit co-mercial en el municipi de referència.

Sistema d’indicadors 102

Definició: Horari habitual en què es duen a terme activitats formatives adreçades al sector.

Objectiu: Conèixer si els horaris en què es du a terme la formació són compati-bles amb les necessitats de conciliació de les persones que treballen en l’àmbit del comerç.

10. Índex de dones i homes que participen en activitats formatives del sector. Defini-ció: Percentatge de dones i homes que han assistit a formació en el sector del co-merç, en relació amb el total de participants en cada acció formativa.

Objectiu: Conèixer el grau d’accés de dones i homes a la formació en matèria de comerç.

Variable 5: Dones i homes que fan activitats de representació institucional en el sector del comerç

Objectiu: Conèixer el grau de representació entre dones i homes a les organitzacions i institucions del sector. Obtenir informació a l’hora de proposar polítiques o mesures de paritat en els òrgans de govern d’aquestes entitats.

1. Índex de presència d’homes i dones en les juntes de les associacions de comerci-ants, en relació amb el total de membres de la junta, diferenciant-ne el sexe de qui ocupa la presidència.

Definició: Percentatge d’homes i dones a les juntes de les associacions de comer-ciants, en relació amb el total de membres de la junta.

Objectiu: Determinar el grau de representació de dones i homes en les juntes de les associacions de comerciants, i si hi ha segregació vertical en aquestes organitzacions.

2. Índex de presència d’homes i dones en els òrgans de govern de les cambres de co-merç i altres entitats confederades del sector, diferenciant el sexe de qui ocupa la presidència.

Definició: Percentatge d’homes i dones en els òrgans de govern de les cambres de comerç i altres entitats confederades del sector, en relació amb el total de membres de cada òrgan.

Objectiu: Determinar el grau de representació de dones i homes en els òrgans de presa de decisions d’aquestes entitats i si hi ha segregació vertical en aquestes or-ganitzacions.

3. Índex de presència d’homes i dones que exerceixen funcions de representació o direc-tives a les regidories de comerç o altres òrgans municipals vinculats amb el comerç, diferenciant el sexe de qui sigui titular de la regidoria o altres òrgans municipals.

Definició: Percentatge de membres o càrrecs homes i dones que exerceixen funcions de representació o directives a les regidories de comerç o altres òrgans municipals vinculats amb el comerç, respecte del total de membres de cada regidoria o òrgan.

Objectiu: Determinar el grau de representació de dones i homes en els òrgans de presa de decisions de l’Administració, i si hi ha segregació vertical a l’Administració.

Sistema d’indicadors 103

4. Franja horària mitjana en què es desenvolupen les reunions de les associacions de comerciants, o d’altres entitats amb les associacions de comerciants.

Definició: Horari habitual en què es fan les reunions de les juntes de les associaci-ons de comerciants i/o assemblees, o d’aquestes amb altres entitats.

Objectiu: Determinar si aquests horaris són compatibles amb la conciliació de la vida laboral, personal i familiar de les persones ocupades en l’àmbit del comerç.

Variable 6: Distribució del temps i de les responsabilitats de compra

Objectiu: Identificar els usos del temps i les responsabilitats en relació amb la compra i els eixos comercials. També es pretén conèixer qui es responsabilitza de les com-pres, segons el sexe i la tipologia de la compra, quotidiana o lúdica.

1. Temps destinat a les tasques de la compra quotidiana, diferenciat per sexe

Definició: Conèixer el còmput de temps invertit per homes i dones per a la planifica-ció i execució de compres quotidianes —diàriament, fins a quatre cops per setma-na, entre dos i tres dies a la setmana, una vegada a la setmana o, ocasionalment, menys d’una hora per setmana.

Objectiu: Determinar el grau d’implicació, mesurat en hores, de dones i homes en la intendència de la compra quotidiana.

2. Responsabilitat de la compra quotidiana, diferenciada per sexe

Definició: Percentatge de dones i homes que consideren que la responsabilitat de dur a terme la compra de la intendència quotidiana recau en elles o ells mateixos, en les seves parelles o en d’altres.

Objectiu: Conèixer el grau d’implicació de dones i homes en la compra de les ne-cessitats diàries.

3. Temps destinat a la compra d’oci, diferenciat per sexe

Definició: Conèixer el còmput de temps invertit per homes i dones per a la planifi-cació i execució de compres lúdiques —menys d’una hora per setmana, entre una hora i dues hores, entre dues i tres hores o més de tres hores.

Objectiu: Determinar la dedicació temporal de dones i homes en les compres de caràcter lúdic.

4. Horaris de màxima afluència en els espais comercials, diferenciats per sexe

Definició: Franges horàries on hi ha més clientela als establiments comercials ubi-cats en trama urbana, segons si és majoritàriament femenina o masculina.

Objectiu: Conèixer els hàbits horaris de compra d’homes i de dones.

5. Índex de titulars de targetes de fidelització per cada centre comercial urbà, diferen-ciat per sexe

Definició: Percentatge de titulars de targetes de fidelització al centre comercial urbà, diferenciat per sexe.

Sistema d’indicadors 104

Objectiu: Identificar qui compra i qui utilitza més la targeta, a l’efecte de decidir cam-panyes per tendir a l’equiparació.

Variable 7: Accés a l’eix comercial

Objectiu: Determinar el grau i tipus d’accés de la població, diferenciat per sexes, a l’espai comercial objecte d’estudi.

1. Tipus de desplaçament per fer la compra quotidiana, diferenciat per sexe

Definició: Percentatge d’homes i de dones segons el tipus de transport utilitzat per comprar productes habituals —transport públic, transport privat, bicicleta, a peu o d’altres.

Objectiu: Identificar si hi ha mancances de transport públic i si els establiments co-mercials estan a prop —bicicleta, a peu— o lluny —transport públic, transport pri-vat— de les llars.

2. Tipus de desplaçament per fer la compra ocasional, diferenciat per sexe

Definició: Percentatge d’homes i de dones que fan ús dels diferents tipus de trans-port utilitzat per comprar productes no habituals —transport públic, transport pri-vat, bicicleta, a peu o d’altres.

Objectiu: Identificar si hi ha mancances de transport públic i si els establiments co-mercials estan a prop —bicicleta, a peu— o lluny —transport públic, transport pri-vat— de les llars.

3. Temps invertit en els desplaçaments per anar a comprar, diferenciat per sexes

Definició: Percentatge de temps invertit per homes i dones en el desplaçament em-prat en la compra quotidiana.

Objectiu: Identificar si el comerç és de proximitat, així com si cal establir altres mit-jans per facilitar-ne l’accés.

4. Accés al vehicle privat, diferenciat per sexes

Definició: Percentatge d’homes i dones que disposen d’un vehicle privat per des-plaçar-se.

Objectiu: Conèixer la capacitat de mobilitat en vehicle propi de dones i homes.

5. Persones amb problemes de mobilitat en l’espai públic, diferenciades per sexe

Definició: Percentatge de dones i d’homes que tenen manca d’autonomia per des-plaçar-se.

Objectiu: Conèixer el grau de dificultat de la població objecte d’estudi per fer la compra.

6. Índex de satisfacció en relació amb la dificultat per tenir a l’abast els serveis comer-cials, diferenciat per sexe

Definició: Percentatge de dones i homes que manifesten que poden accedir amb facilitat als establiments comercials.

Sistema d’indicadors 105

Objectiu: Obtenir informació respecte de la proximitat i possibilitat d’accés al co-merç per part de la població objecte d’estudi.

7. Índex de satisfacció respecte de l’oferta d’aparcament al centre comercial urbà

Definició: Percentatge de dones i homes que manifesten que poden aparcar amb facilitat a l’eix comercial urbà.

Objectiu: Determinar si l’espai destinat a aparcament és suficient o cal ampliar-lo.

8. Índex de satisfacció respecte l’accessibilitat als locals comercials, diferenciat per sexe.

Definició: Percentatge d’homes i dones que consideren adequat el tipus d’accés que hi ha als locals comercials on fan la compra.

Objectiu: Identificar si cal adoptar mesures per facilitar l’accés als establiments co-mercials.

Variable 8: Accés i disposició de recursos

Objectiu: Conèixer a qui correspon la gestió i el control de l’aprovisionament, i el volum de la despesa de la llar dedicada a les compres quotidianes i a les lúdiques.

1. Mitjana dels ingressos mensuals nets per individu, diferenciada per sexe i edat

Definició: Mitjana d’ingressos nets d’homes i dones durant l’any objecte d’estudi, menys impostos sobre la renda i el patrimoni, així com cotitzacions obligatòries, i per franges d’edat.

Objectiu: Determinar la capacitat adquisitiva mensual de dones i homes, i establir si hi ha risc de pobresa segons el sexe i l’edat.

2. Mitjana dels ingressos mensuals per nucli familiar

Definició: Inclou la proporció mensual d’ingressos bruts dels nuclis familiars durant l’any objecte d’estudi, menys impostos sobre la renda i el patrimoni, així com cotit-zacions obligatòries.

Objectiu: Identificar la quantia mitjana mensual de la qual disposen les llars del ter-ritori objecte d’estudi, així com si hi ha risc d’exclusió social.

3. Persones responsables de la gestió i el control de les finances de la llar, diferencia-des segons el sexe.

Definició: Percentatge de dones i homes que declaren que gestionen i supervisen els ingressos i les despeses de la unitat familiar.

Objectiu: Conèixer en quina mesura el control respecte de la gestió dels recursos de les llars correspon a dones o a homes.

4. Despesa de la llar dedicada a la compra dels productes d’intendència quotidiana

Definició: Percentatge corresponent a les despeses vinculades a la compra de la in-tendència quotidiana, respecte del total de les quantitats dedicades a compres en general.

Sistema d’indicadors 106

Objectiu: Conèixer grau d’incidència de la compra quotidiana en les despeses de la llar.

5. Despesa de la llar dedicada a la compra de productes d’oci.

Definició: Percentatge corresponent a les despeses vinculades amb la compra lúdica.

Objectiu: Conèixer el grau d’incidència de la compra de productes lúdics en les des-peses de la llar.

Variable 9: Pautes de consum

Objectiu: Conèixer hàbits de consum de les persones del territori objecte d’estudi, així com saber si aquests hàbits troben satisfacció en l’oferta comercial que hi ha.

1. Tipologia de producte comprat, diferenciat pel sexe de qui fa la compra

Definició: Percentatge de dones i homes que compren productes de la llar, frescos, envasats, d’oci i cultura, així com roba i calçat.

Objectiu: Saber quins són els productes que compren homes i dones.

2. Preferència en els tipus d’establiment on es fa la compra, diferenciant-la per sexe

Definició: Percentatge d’homes i de dones segons si fan la compra en botigues, mercats, supermercats, centres comercials al nucli urbà o centres comercials fora del nucli urbà.

Objectiu: Conèixer les preferències de compra de dones i homes en relació amb el tipus d’establiment comercial.

3. Índex de satisfacció amb la qualitat del servei, segons les diverses tipologies d’es-tabliments, diferenciant-lo per sexe

Definició: Percentatge de dones i homes que valora favorablement el servei a boti-gues, mercats, supermercats, centres comercials al nucli urbà o centres comercials fora del nucli urbà.

Objectiu: Identificar la percepció de la qualitat del servei per part d’homes i de do-nes segons el tipus d’establiment.

107

Totes i tots sabem que a la vida, al carrer, a la història, hi ha homes i dones, nenes i nens. Tanmateix, quan llegim un llibre d’història o de filosofia o escoltem un discurs polític, aquesta dada bàsica desapareix, i el subjecte de la història, del pensament o de la política deixa de ser una dona, i deixa de ser també un home, per convertir-se en un ens fictici, en un neutre universal.67

El llenguatge és el reflex del sistema de pensament col·lectiu, i amb ell es transmet una part important de la manera de pensar, sentir i actuar de cada societat que l’utilitza. La llengua no és neutra, perquè tampoc no ho és la població que l’utilitza. El predo-mini del masculí en les formes gramaticals significa que l’home ha determinat fins ara principalment l’ús de la llengua.

La utilització que ara sovint es fa de la declinació femenina de moltes professions, for-çada per les grans contradiccions entre el subjecte i l’objecte del discurs de què es tracta, i també per la creixent sensibilitat social per la qüestió, ha posat en evidència que no sempre és fàcil trobar solucions gramaticals que facin correspondència amb el subjecte que es vol significar, bé perquè de vegades el femení que correspon al nom professional no existeix, bé perquè fins i tot designa un ofici diferent. Davant d’aquestes consideracions, n’hi ha una que no té rèplica possible: neutralitzar el gènere gramatical suposa abolir la diferència entre els subjectes sexuats i, en conseqüència, excloure a poc a poc la diferència femenina de la cultura. Es fa, per tant, urgent i indispensable restituir a homes i dones iguals en valor els respectius drets subjectius, entre els quals hi ha el fet d’anomenar les coses segons el seu subjecte.

Per dur a terme aquesta restitució, cal familiaritzar-se amb les alternatives, sobretot quan el centre d’atenció no és el subjecte en concret, sinó el càrrec, la funció, el rol, etc. Aquestes alternatives passen per desafectar la persona de la seva funció i parlar exclusivament de la funció, que és el que importa en la conversa o en el discurs. Així, per exemple, quan es parla de manera genèrica del director o de la directora d’una empresa, no ens referim a ell o ella amb la voluntat d’identificar-los per raó de la seva identitat i les seves qualitats personals, sinó per la funció que desenvolupen en l’entorn de què tractem. Per tant, si parlem de l’organigrama d’una empresa, no cal referir-se explícitament al director, sinó que arribem al mateix objectiu si parlem de la direcció.

Nomenclàtor

67. Maria-Milagros rivera Garretas, La diferencia sexual en la historia, Publicacions de la Universitat de València, 2005, pàg. 17.

Nomenclàtor 108

D’aquesta manera també aconseguirem evitar l’estereotip, entès com aquella opinió feta pública sense base científica que s’imposa col·lectivament a la comunitat, i sense possibilitat de rèplica. Els estereotips específics de gènere són un conjunt de creen-ces presents en la societat sobre les característiques que es consideren apropiades per a homes i per a dones, la qual cosa aboca al fet que per aconseguir l’acceptació social les persones han de comportar-se segons els rols assignats al seu sexe, rols masculins o rols femenins, sense tenir en compte si aquest és el veritable desig de la persona. La transmissió de l’estereotip es fa de generació en generació, s’adquireix a través del medi i de l’aprenentatge cultural, i no té cap base científica. En aquest sentit, tant el llenguatge com l’estereotip sexista o bé exclou les dones o en dificulta la seva identificació, o les associa a valoracions de menyspreu, com denoten algunes expres-sions relacionades amb el comerç, tals com verdulera, peixatera, etc.

Hi ha nombroses alternatives per evitar un «llenguatge sexista», és a dir, aquell llen-guatge que transmet un missatge on predominen les paraules que discriminen les per-sones per raó del seu sexe, que no el contingut de fons. A continuació es proposen alternatives per evitar expressions sexistes en general, i també en l’àmbit del comerç.

Taula 33.

Forma sexista Forma alternativa

El/s comerciant/s Els comerços / Qui comercia / Comerciant i comercianta

El director La direcció

El distribuïdor La distribució

El forner El forn

El gerent La gerència

El president La presidència

El redactor L’equip de redacció / La redacció

El regidor La regidoria

El signant Qui signa

El sol·licitant Qui sol·licita / Sol·licitud

El/s client/s La clientela

Assessor/s L’assessoria / El consell assessor

El/s demandant/s Qui presenta la demanda

El/s denunciant/s Qui denuncia

El/s lector/s El públic lector / Qui llegeix

El/s paradistes Les parades

El/s representant/s La/Una representació

El/s restaurador/s Els establiments de restauració

Continua a la pàgina següent

Nomenclàtor 109

Forma sexista Forma alternativa

El/s treballador/s La plantilla / Les persones treballadores / El personal

Els admesos Les persones admeses

Els associats L’associació / Els associats i les associades

Els autònoms Les persones autònomes

Els candidats Les candidatures

Els caps de secció La secció / El personal responsable de la secció

Els ciutadans La ciutadania

Els col·legiats El col·legi / Les persones col·legiades

Els consumidors La població consumidora

Els proveïdors L’aprovisionament / La cadena d’aprovisionament

Els contractants Les parts contractants

Els emprenedors Les persones emprenedores

Els funcionaris El funcionariat

Els informàtics Els professionals de la informàtica

Els joves La joventut

Els nouvinguts La immigració

Els tècnics El personal tècnic

L’empresari L’empresa / L’empresariat

L’administrativa La plantilla administrativa / El suport administratiu

L’home La humanitat / L’ésser humà

L’interessat A qui interessa / La persona interessada

La netejadora El personal de neteja / L’empresa de neteja

La peixatera La peixateria

La telefonista La centraleta / L’atenció telefònica

Pocs, molts Minoria, majoria

La secretària La secretaria

Tots Tothom / Tota la gent

Veïns Veïnat / Comunitat

Continua

Nomenclàtor 110

Definicions68

Assetjament per raó de sexe: qualsevol comportament agressiu contra una perso-na d’un sexe determinat només pel fet de pertànyer a aquest sexe, amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat i de crear un entorn intimidador, degradant, humiliant o ofensiu.

Coresponsabilitat en el treball reproductiu: participació equilibrada de dones i ho-mes en cadascuna de les tasques i responsabilitats de la vida familiar, tant del treball domèstic com de la cura de les persones dependents.

Dades desagregades per sexe: conjunt de dades i informacions estadístiques des-glossades per sexe, la qual cosa permet fer una anàlisi comparativa entre dones i ho-mes per detectar les diferències de gènere i les possibles discriminacions.

Desigualtat de tracte: manca d’igualtat en el tracte entre diversos col·lectius de ma-nera arbitrària i sistemàtica, tot afavorint un col·lectiu per damunt dels altres.

Discriminació: aplicació de distincions i de pràctiques desiguals i arbitràries que una col·lectivitat fa a una persona o a un grup en un determinat àmbit per motius de sexe, ètnia, ideologia, edat, opció sexual o d’altres.

Discriminació directa per raó de sexe: discriminació que es produeix quan una dis-posició, un criteri o una pràctica exclou explícitament un treballador o una treballadora per raó de sexe (per exemple, la no-contractació de dones embarassades o de dones que preveuen tenir un fill o una filla en un període curt de temps).

Discriminació indirecta per raó de sexe: discriminació que es produeix quan una dis-posició, un criteri o una pràctica de caràcter aparentment imparcial exclou implícita-ment un treballador o una treballadora per raó de sexe (per exemple, la dificultat de promoció professional de les dones a causa de l’organització dels horaris de jornada de treball que sovint són incompatibles amb les responsabilitats familiars assignades socialment a les dones).

Discriminació per raó de sexe: limitació o anul·lació del reconeixement, el gaudi o l’exercici dels drets humans i de les llibertats fonamentals en qualsevol àmbit a causa del sexe d’una persona.

Discriminació salarial: trencament del principi d’igualtat entre les persones quant al salari rebut per fer una mateixa feina. Les causes principals de la discriminació sala-rial envers les dones són la menor valoració dels llocs de treball, la classificació pro-fessional discriminatòria en relació amb el gènere i la configuració dels salaris i dels complements.

68. Definicions extretes dels documents:

– Recull de termes, dones i treball, Generalitat de Catalunya, Departament de Treball.

– Les 6 «i» de la igualtat, Generalitat de Catalunya, Departament de Treball.

Nomenclàtor 111

Divisió sexual del treball: repartiment social de tasques segons el sexe, a partir del qual històricament s’assigna a les dones el treball reproductiu i als homes el treball productiu.

Doble jornada: suma de la jornada laboral remunerada i una jornada posterior dedi-cada principalment a les tasques de la llar i la cura de persones dependents.

Doble presència: presència d’una persona al lloc de treball en el qual fa la tasca com a assalariat o assalariada mentre s’ocupa també de la major part del treball reproductiu.

Equitat de gènere: distribució justa dels drets, els beneficis, les obligacions, les opor-tunitats i els recursos entre les persones a partir del reconeixement i el respecte de la diferència entre dones i homes a la societat.

Espai domèstic o espai familiar: àmbit dedicat a les tasques de la llar i l’atenció, l’afec-te i la cura de les persones dependents, que normalment s’inclou dins l’àmbit privat i s’identifica amb l’àmbit reproductiu.

Estereotip de gènere: conjunt de clixés, concepcions, opinions o imatges generalment simplistes que uniformen les persones i adjudiquen característiques, capacitats i com-portaments determinats a les dones i als homes (per exemple, es diu que els homes són valents, decidits, desafiants, dinàmics, racionals, francs, etc., i que les dones són submises, sensibles, passives, tendres, pacients, bondadoses, etc.).

Feminisme: moviment social que denuncia la desigualtat social de gènere i exigeix canvis polítics i socials en els hàbits relacionals entre els sexes, perquè les dones pu-guin desenvolupar-se en el marc de les plenes oportunitats.

Gènere: construcció social i cultural basada en les diferències biològiques entre els sexes que assigna diferents característiques emocionals, intel·lectuals i de comporta-ment a dones i homes, variables segons la societat i l’època històrica. A partir d’aques-tes diferències biològiques, el gènere configura les relacions socials i de poder entre homes i dones.

Horari flexible: 1. Horari de treball en què la persona treballadora pot escollir l’inici i el final de la seva jornada laboral, respectant un període de presència obligatòria al cen-tre de treball. 2. Fórmula de jornada laboral que ofereix diferents possibilitats quant a hores treballades, rotacions, torns i horaris de treball.

Indicador de gènere: mesura, nombre, fet, opinió o percepció que mostra la situació específica de les dones i dels homes, així com els canvis que es produeixen en els dos grups a través del temps. L’indicador de gènere és una representació d’un fenomen determinat que mostra totalment o parcial una realitat i que té la funció de fer visibles els canvis socials en termes de relacions de gènere al llarg del temps (per exemple, la taxa de parcialitat involuntària per sexe és un indicador de gènere que mesura el nombre de dones i d’homes que treballen de manera remunerada a temps parcial per raons de dedicació obligada a altres treballs no remunerats).

Patriarcat: organització sociocultural en la qual el domini de l’home estructura la totali-tat de les relacions socials. Ideològicament, el patriarcat estableix com a natural la valo-ració desigual d’homes i dones i atorga superioritat als homes i inferioritat a les dones.

Nomenclàtor 112

Perspectiva de gènere/de les dones: presa en consideració de les diferències soci-oculturals entre les dones i els homes en una activitat o àmbit per a l’anàlisi, la plani-ficació, el disseny i l’execució de polítiques, considerant com les diverses actuacions, situacions i necessitats afecten les dones. La perspectiva de gènere permet visualit-zar homes i dones en la seva dimensió biològica, psicològica, històrica, social i cul-tural, i trobar línies d’acció per a la solució de desigualtats estructurals que afecten sistemàticament les dones.

Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes: conjunt d’estratègies destinades a assolir la igualtat real i en valor entre dones i homes, eliminant els estereotips, les actituds o els obstacles en qualsevol àmbit.

Política de conciliació: actuació que pretén incrementar la qualitat de vida personal i laboral dels treballadors i les treballadores, i permetre una major compatibilitat en-tre ambdues.

Segmentació del mercat de treball: estructuració del mercat de treball en diversos subgrups diferenciats per àmbits d’organització, tecnologia, productivitat, ingressos i característiques de la força de treball. La segmentació del mercat de treball és un efecte de la segregació de l’ocupació i pot ser horitzontal o vertical.

Segregació horitzontal de l’ocupació: distribució no uniforme de dones i homes en un sector d’activitat determinat.

Segregació vertical de l’ocupació: distribució no uniforme de dones i homes en àm-bits diferents d’activitat. Generalment, la segregació vertical de l’ocupació fa que les dones es concentrin en llocs de treball de menor responsabilitat.

Sexisme: actitud basada en una sèrie de creences i manifestada a través de totes les formes possibles de comunicació i actuació, en el sentit més ampli de l’expressió, que legitima l’hegemonia dels homes sobre les dones.

Sostre de vidre: barrera invisible que dificulta l’accés de les dones al poder, als àm-bits de decisió i als àmbits més alts de responsabilitat d’una empresa o organització a causa dels prejudicis envers les seves capacitats professionals.

Terra enganxós: concentració de dones en els àmbits més baixos del mercat de tre-ball, ja sigui en els llocs de treball que exigeixen menors qualificacions o en els que s’ofereixen pitjors salaris i condicions més vulnerables.

Transversalització de gènere: estratègia a llarg termini que incorpora la perspectiva de gènere i la igualtat d’oportunitats de les dones en totes les polítiques i actuacions d’un govern, i també de les organitzacions no governamentals. La transversalització de gènere implica incorporar la perspectiva de gènere en totes les polítiques i actuacions per tenir en compte les necessitats i els interessos tant de les dones com dels homes.

Treball productiu: conjunt d’activitats remunerades que produeixen béns i serveis a l’economia mercantil i formal, però també a l’economia submergida i informal.

Nomenclàtor 113

Treball reproductiu: conjunt d’activitats no remunerades relacionades amb el treball domèstic i amb l’atenció i la cura dels membres de la família. El treball reproductiu s’ha assignat tradicionalment a les dones.

Triple jornada: doble jornada a la qual s’afegeix una jornada posterior dedicada prin-cipalment a activitats polítiques i comunitàries.

Violència de gènere: acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que té o pot tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a les dones, així com les amenaces, la coacció i la privació arbitrària de la llibertat, tant si es pro-dueix a la vida pública com a la privada. La violència de gènere és una manifestació de les relacions de poder històricament desiguals entre els homes i les dones.

114

S’agraeix la contribució de totes les persones i institucions que han participat en aquest treball de manera totalment altruista. Les seves aportacions fan que la riquesa d’aquest treball sigui la que és. Han estat les següents:

Taula 1. Participació de personal tècnic en l’àmbit del comerç i agents d’igualtat en els diferents ens i entitats

Ajuntament de Castelldefels, Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Ajuntament de Cervelló, Ajuntament de Badalona, Ajuntament de Barberà del Vallès, Ajuntament de Berga, Ajuntament de Caldes de Montbui, Ajuntament de Calella, Ajuntament de Car-dedeu, Ajuntament de Corbera de Llobregat, Ajuntament de Cornellà de Llobregat, Ajuntament de Gavà, Ajuntament de Girona, Ajuntament de Granollers, Ajuntament de la Garriga, Ajuntament de la Llagosta, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, Ajun-tament de Llinars del Vallès, Ajuntament de Malgrat de Mar, Ajuntament de Manlleu, Ajuntament de Manresa, Ajuntament de Mataró, Ajuntament de Mollet del Vallès, Ajun-tament de Montcada i Reixac, Ajuntament de Pineda de Mar, Ajuntament de Roda de Ter, Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Ajuntament de Sant Celoni, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Ajuntament de Sant Joan Despí, Ajuntament de Sant Just Desvern, Ajuntament de Sant Pere de Ribes, Ajuntament de Sant Quir-ze del Vallès, Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, Ajuntament de Sitges, Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, Ajunta-ment de Terrassa, Ajuntament de Viladecans, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Ajuntament del Prat de Llobregat, Ajuntament d’Esparreguera, Ajuntament d’Esplu-gues de Llobregat, Ajuntament d’Igualada, Ajuntament d’Olesa de Montserrat, Ajun-tament de Rubí, Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, Àrea d’Igualtat i Ciutada-nia de la Diputació de Barcelona, Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, EPE Granollers Mercat, Fundació Tot Raval, Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM), Institut Municipal per a l’Activació i la Promoció de la Ciutat de Gavà i Mancomunitat La Plana.

Participants

Participants 115

Taula 2. Persones expertes en diferents àmbits i disciplines

Alberto Recio Andreu, professor del Departament d’Economia Aplicada de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona; Anna Bofill Levi, urbanista, arquitecta i compositora; Benedetta Tagliabue, arquitecta; Beth Galí, arquitecta; Elisabet Almeda Samaranch, professora de Sociologia de la Universitat de Barcelona; Elisenda Roca, periodista; Gemma Lienas, escriptora; Jordi Roca Girona, director del Departament d’Antropo-logia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili; Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Civil Corporativa; Magda Oranich, advocada; Marçal Tar-ragó, consultor, economista i expert en Urbanisme Comercial; Maria Jesús Izquierdo Benito, professora de Teoria Sociològica de la Universitat de Barcelona; Mary Nash Baldwin, catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Mont-serrat Vilalta, economista; Teresa Torns, sociòloga i professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona; Vicent Borràs, professor de Sociologia de la Universitat Au-tònoma de Barcelona, i Zaida Muixí Martínez, arquitecta.

Taula 3. Institucions i entitats

Agrupació Comerciants Terrassa Centre, Ajuntament de Caldes de Montbui, Ajunta-ment de l’Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de Manlleu, Ajuntament de Rubí, Ajun-tament de Sabadell, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, Ajuntament de Terrassa, Ajuntament de Viladecans, Àrea d’Igualtat i Ciuta-dania de la Diputació de Barcelona, Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), BFL Consultors, Barcelona Economia Consultoria, Cambra de Comerç de Barcelona, CCOO, Comertia, Confederació de Comerç de Catalunya, Conselleria de Comerç de la Generalitat de Catalunya, D’Aleph, Departament de Treball de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, Dones i Treballs - Associació Ca la Dona, Escola Superior de Comerç i Distribució (ESCODI), Federació de Municipis de Catalunya, Fo-ment del Treball Nacional, Fundació Barcelona Comerç – Eix Comercial Cor Eixample, Fundació Tot Raval, Institut Català de les Dones (ICD), Institut Cerdà, Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), Institut Opinòmetre, Oficina de Mercats i Fires Lo-cals de la Diputació de Barcelona, PIMEC, UGT i Unió de Consumidors de Catalunya.

Taula 4. Dones anònimes

Finalment, un reconeixent exprés a totes aquelles dones que anònimament s’han pres-tat a respondre les reflexions previstes per aquesta taula, entre les quals hi ha funcio-nàries adscrites a l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona.

116

Batalla edo, Esther. «El comerç des de la perspectiva de sexe i de gènere». Màster en Gestió i Ordenació del Comerç urbà, elaborat per a la UOC, i impartit en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, abril de 2007.

Bofill i levi, Anna. Guia per al planejament urbanístic i l’ordenació urbanística amb la incorporació de criteris de gènere. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008.

Bofill i levi, Anna; duMenjó i Martí, Rosa Maria; seGura i soriano, Isabel. Las mujeres y la ciudad. Manual de recomendaciones para una concepción del entorno habitado desde el punto de vista de género. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany, 1998.

CarrasCo i BenGoa, Cristina. Estadístiques sota sospita. Proposta de nous indicadors des de l’experiència femenina. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2006.

Muixí Martínez, Zaida. Recomanacions per a un habitatge no jeràrquic ni androcèntric. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2009.

«Mujeres artesanas en la Barcelona moderna». Las mujeres en el Antiguo Régimen. Imagen y realidad (s. xvi-xvii). Barcelona: Icaria, 1994.

rivera Garretas, María-Milagros. La diferencia sexual en la historia. Publicacions de la Universitat de València, 2005.

vidal estruel, Carme. «Desplegament de la perspectiva de gènere en el marc de la llei d’equipaments comercials, en especial la relativa a l’elaboració dels programes d’ori-entació dels equipaments comercials (POEC) municipals», encarregat per l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, juliol 2008.

vinyoles vidal, Teresa. Història de les dones a la Catalunya medieval. Vic: Eumo Edi-torial, 2005.

«Urbanisme i gènere. Una visió necessària per a tothom». Diputació de Barcelona. 2006.

Bibliografia