Número 34 / 2014 Butl letí de les delegacions de Catalunya i Balears

w w w . m a n s u n i d e s . o r g La veu del Sud

UN MÓN NOU, PROJECTE COMÚLa campanya de Mans Unides del 2014 se centra en l’Objectiu del Mil·lenni número 8: Fomentar una Aliança Mundial per al Desenvolupament

2

sumari www.mansunides.org

Butlletí de les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears

Pau Claris, 190. 1r 1a 08037 BarcelonaTel: 93 487 78 78Fax: 93 487 45 74bcn@mansunides.org

Edita: Mans Unides BCNPresident: Joan Martí i Llobet

REDACCIÓ: Coordinació: Daniel Ortiz

Disseny i maquetació: Guillem Ortiz Albertos

Redactors i col·laboradors: Hugo Pérez, Elena Señor, Enrique Muñoz, Elena Tortajada, Pilar Nieto

Tirada: 18.000 exemplars Impressió: Jiménez Godoy S.ADipòsit legal: B. 23180 - 1988.

Mans Unides és una ONG per al desenvolupament catòlica i de voluntaris.

Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia 2010 Delegacions de Mans Unides a Catalunya i Balears:Barcelona 93 487 78 78Girona 972 20 05 25Urgell 973 35 00 54Lleida 973 26 91 04 Solsona 973 32 01 83Tarragona 977 24 40 78Tortosa 977 51 14 28 Vic 93 886 15 55 93 889 23 18 Eivissa 971 31 27 74 Mallorca 971 71 89 11 Menorca 971 36 99 36

Dóna suport als projectes de Mans Unides:

Fes-te’n sociTel: 93 487 78 78www.mansunides.org

Fes un donatiuwww.mansunides.orgLa Caixa: 2100 3291 91 2500044484Donar Punts EstrellaBancs i CaixesDonatius a les Delegacions de Mans Unides

Per Alfons López

4 La veu del SudJosé Avilés , director de la Missió Jesuï-ta de Bachajón (Chiapas - Mèxic), analitza les contradiccions que dificulten que avenci l’ODM 8: Fomentar una Aliança Mundial per al Desenvolupment.

8 Projectes del 2013L’any 2013 les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears van fer possibles 14 projectes educatius, 11 agrícoles, 16 sanita-ris, 3 socials i 8 de promoció de la dona a Àfrica, Àmèrica Llatina i Àsia.

10 Projectes i memòria econòmicaGràcies al suport de particulars, institucions i empreses, Mans Unides pot impulsar pro-jectes de desenvolupament. Com a exemple us presentem el projecte cofinançat amb les empreses HidroAltaux i Bermax 5.000.

12 Activitats de les delegacionsMostra gràfica d’algunes de les activitats de captació de fons i de sensibilització més des-tacades realitzades per les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears durant el 2013.

14 Educació per al DesenvolupamentMans Unides està potenciant l’Educació per al Desenvolupament. Hem engegat el face-book i el twitter de Recursos Educatius i hem creat un canal de dibuixos animats educatius a Youtube. Si ets professor, segueix-nos.

La vinyeta

3

campanya 2014

UN MÓN NOU, PROJECTE COMÚ

“Un sistema injust en la seva arrel”

L’alegria de l’evangeli”, primer document redactat directa-ment pel Papa Francesc, desborda espontaneïtat i una profunda sensibilitat cap a les necessitats dels més vulne-

rables. En realitat es desmarca poc de la rica doctrina social dictada pels seus antecessors, tot i que es mostra molt més radical en denunciar les injustícies de l’actual model de glo-balització.

Parlant dels reptes del món contempo-rani, el Papa carrega frontalment contra el sistema econòmic actual al qual qua-lifica com”injust en la seva arrel”, el que l’obliga a posicionar-se i a “dir NO a una economia de l’exclusió i la desigualtat”, una economia que ”mata” perquè predo-mina “la llei del més fort” cosa que té com a conseqüència “un augment de les de-sigualtats en el món. Mentre els guanys d’uns pocs creixen exponencialment, la majoria es queda cada vegada més lluny del benestar d’aques-ta minoria feliç”.

Després de dibuixar el mapa de la injustícia mundial, Fran-cesc qüestiona la consistència mateixa d’uns mercats que s’autoproclamen ‘lliures’. Segons la seva opinió, els desequili-

bris regnants “provenen d’ideologies que defensen l’autonomia absoluta dels mercats i l’especulació financera... S’instaura una nova tirania invisible, de vegades virtual, que imposa, de forma unilateral i implacable, les seves lleis i les seves regles”.

El Papa es mostra rotund en concloure que ”ja no podem confiar en les forces cegues i en la mà invisible del mercat”. “Alguns encara defensen... que tot crei-xement econòmic, afavorit per la llibertat de mercat, aconsegueix provocar per si mateix més equitat i inclusió social al món. Aquesta opinió... mai no ha estat confirmada pels fets”. Per als fonamen-talistes del mercat qualsevol tipus d’inter-venció en l’esfera econòmica és contra-produent”.

“Per aquest motiu neguen el dret de control dels Estats, encarregats de vet-llar pel bé comú”. La potencial globalitza-

ció incloent ha donat lloc a una “globalització de la indiferència”.I conclou :”Us exhorto a la solidaritat desinteressada i a una

volta de l’economia i les finances a una ètica en favor de l’és-ser humà... renunciant a l’autonomia absoluta dels mercats... atacant les causes estructurals de la inequitat”. Manfred Nolte

“Alguns encara defensen que tot creixement econòmic, afavorit per la llibertat de mercat, aconsegueix provocar per si mateix més equitat i inclusió social al món. Aquesta opinió mai no ha estat confirmada pels fets”

Mans Unides ha centrat les campanyes de sensibilització dels últims 7 anys en informar i conscienciar sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Enguany acabem aquest cicle centrant-nos en l’ODM 8 amb la campanya “Un món nou, projecte comú”.

Enrique Muñoz-Salido

L’any 2014 Mans Unides s’uneix a la lluita pel 8è Objectiu del Mil·lenni: Fomentar una Aliança Mundial per al

Desenvolupament.Els Objectius del Mil·lenni són els vuit

propòsits de desenvolupament humà fi-xats l’any 2000, que tots els països mem-bres de les Nacions Unides van acordar aconseguir per a l’any 2015. Aquests ob-jectius ara mateix constitueixen la prin-cipal agenda de desenvolupament tant de les diferents agències de Nacions Unides com de les ONG i les agències

oficials de cooperació. Tothom focalitza el seu treball en l’assoliment dels ODM.

Amb l’ODM 8 es pretén desenvolupar un sistema comercial i financer obert, basat en normes, previsible i no discrimi-natori. Es pretén atendre les necessitats especials dels països menys avançats, així com encarar de manera integral el deute dels països en desenvolupament. S’intentarà, en cooperació amb les em-preses farmacèutiques, proporcionar accés als medicaments essencials als països en desenvolupament a preus as-sequibles, així com, en cooperació amb

el sector privat, donar accés als beneficis de les noves tecnologies.

Moltes de les metes dels ODM no es compliran el 2015. De fet, l’ONU ja està treballant en el Post 2015 per seguir im-pulsant l’assoliment de les metes acor-dades a la Cimera del Mil·lenni.

A un any del 2015, els resultats són ben pobres: el principal objectiu, reduir a la meitat el nombre de persones que pateixen fam i pobresa extrema, no s’ha aconseguit ni de bon trós.

I què està passant amb l’ODM 8? Molts analistes consideren que una aliança dels països rics i pobres per fomentar el desenvolupament ensopega amb greus contradiccions en les regles del joc de les relacions Nord-Sud, marcades fins al dia d’avui per la ideologia neoliberal i els interessos dels poderosos.

4

Entrevista a José Avilés, director de la Missió Jesuïta de Bachajón (Chiapas - Mèxic)

“Són rics els que són rics a costa dels pobres que cada

vegada es van empobrint més”

la veu del sud

José Avilés, director de la Missió Jesuïta de Bachajón, compromesa des de fa dècades en la defensa dels drets indígenes a Chiapas (Mèxic), analitza en aquesta entrevista les contradiccions de l’Objectiu del Mil·lenni número 8: Fomentar una Aliança per al Desenvolupament.

Daniel Ortiz Espinosa•  Què opines de l’ODM 8?• L’acumulació de capital en el nostre temps és per saqueig. L’ODM 8 preten-dria aconseguir una economia molt més sana, justa i equilibrada, amb regles que no només beneficiïn a uns quants, sinó que hi hagi la possibilitat que beneficiïn a les grans majories. Aconseguir això és molt difícil perquè estem parlant de mo-dificar les regles del joc, les lleis del co-merç, que estan beneficiant a les trans-nacionals i al capital financer.

•  Creus que el capital financer ho per-metrà?• El capital financer és el que mana. Curiosament no és el capital de la indús-tria, el capital que genera riquesa, sinó el capital financer el que mou el comerç, el que marca el ritme del mercat. És un capital en el qual no es pot confiar, un capital que manipula, que juga amb l’es-peculació. Té el poder de empènyer paï-sos i indústries a la fallida amb només especular.•  Creus que aprofundir en la libera-

lització del comerç i les finances és el camí per aconseguir el desenvolupa-ment dels països empobrits?• Més aviat crec que això facilitarà en-cara més l’espoli de les reserves ecolò-giques. Està passant ara a Chiapas. Els ulls de les transnacionals estan posats en els territoris dels pobles indis per sa-quejar les seves riqueses. La indústria internacional del turisme vol fer-se amb les zones més belles dels territoris indí-genes. I compta amb la complicitat dels governs, els quals són aliats perquè re-ben un guany important, sucós, de la in-dústria hotelera, de la indústria del turis-me. Les transnacionals estan impulsant altres megaprojectes com la producció de biocombustibles o les plantacions de palma africana, que exhaureixen la terra.•  Aquests megaprojectes amenacen

5

“L’ODM 8 pretendria aconseguir unes regles que no només beneficiïn uns quants, sinó que hi hagi la possibilitat que beneficiïn a les grans majories”

“No es pot confiar en el capital financer, un capital que manipula, que juga amb l’especulació”

“Estats Units subvenciona els agricultors i ven el blat de moro en els mercats internacionals per sota del preu de cost”

José Avilés analitza l’ODM 8 des de la seva experiència de conèixer en profunditat el món indígena de Chiapas.Fotos: Enrique Carrazco Alcántara

“Els ulls de les transnacionals estan posats en els territoris dels pobles indis per saquejar les seves riqueses”

la sobirania alimentària?• Les condicions de la cadena alimentà-ria han canviat. Monsanto estén les se-ves llavors transgèniques per tot el món. Mèxic per exemple és un dels bressols del blat de moro. Concretament el poble i la cultura maies s’identifiquen amb el blat de moro. Els indígenes es diuen a si mateixos els homes del blat de moro, els homes creats pels déus del blat de moro. No obstant això estan deixant de conrear blat de moro i consumeixen cada vegada més blat de moro transgè-nic importat dels Estats Units.•  I això què efectes té?• El blat de moro que arriba del EUA a més de no tenir els nutrients que té el l’autòcton és un blat de moro subvenci-onat. Els camperols locals no poden fer res contra aquesta competència desllei-al. Estats Units subvenciona els agricul-tors i ven en els mercats internacionals per sota del preu de cost.

La gent ja no pot sembrar el que va a menjar. Són les transnacionals agroali-mentàries les que imposen què és el que ha de menjar la ciutadania. I bé, hauríem de pensar quin tipus de menjar ens estan donant.

Com s’alimenta als pollastres a les granges? Sabem que utilitzen trans-gènics per alimentar els pollastres, els porcs, el bestiar boví... Què estem men-jant? Estem menjant aliments poc nutri-tius, transgènics, insecticides... Dit d’una altra manera: estem menjant verí.•  Això passa fins i tot en les comuni-tats indígenes?• Els productes enllaunats i les begudes gasoses arriben fins a les petites ranche-rías, a les petites comunitats. I això és el que consumeix la gent. I ho consumeix perquè li desperten desitjos pels mitjans televisius que anuncien aquests produc-tes. I en lloc de sembrar la seva llavor es-tan comprant farina feta de blat de moro Borsa de Chicago

El blat de moro, clau de la cultura indígena

6

la veu del sudtransgènic per fer les seves tortillas, per-què surt més econòmic. Però aquest no és el camí. Hem de plantejar-nos com desenvolupar la indústria de l’alimenta-ció de cada poble. Perquè tinguin una sobirania alimentària. Podem produir els nostres aliments i que hi hagi un inter-canvi. Això seria el més just.

•  El Tractat de Lliure Comerç amb els Estats  Units  ha  millorat  les  condici-ons de vida dels pobres a Mèxic?• L’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Na-cional del subcomandant Marcos es va donar a conèixer l’any 94, l’1 de gener, precisament el dia d’entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç. L’EZLN va de-semmascarar aquesta farsa, la farsa que el lliure comerç ens anava a possibilitar un millor nivell de vida.

Només donaré una dada: des de l’en-trada en vigor del tractat de lliure comerç han emigrat 20 milions de mexicans. La majoria ha anat a vendre la seva mà d’obra com mojado als EUA. Ens pre-guntem, en 20 anys en què hem avançat amb aquest tractat de lliure comerç?•  Existeixen models alternatius?• Els processos polítics a Bolívia, a Equador, a Veneçuela... són intents que alimenten l’esperança, l’esperança per

al Tercer Món, per als països pobres no desenvolupats d’Amèrica Llatina. Pro-posen una concepció de la justícia molt diferent. Una concepció de l’equitat molt diferent a la del Primer Món. Crec que en la mesura en què es vagin establint llaços d’unió entre Estats, podem anar unint les nostres forces, com Bolívar proposava. Ell proposava la unitat dels països d’Amèrica Llatina perquè siguem un. I, en aquest sentit, tant de bo també poguessin emergir els pobles indígenes en aquest nou context.•  Una altra de les metes del 8è Objec-tiu del Mil·lenni és resoldre el proble-ma del Deute Extern dels països po-bres.• L’ODM 8 posa el dit a la nafra quan as-senyala que caldrà replantejar les regles de l’endeutament dels països no desen-volupats. Precisament, aquests països s’han empobrit pel Deute. És un cercle viciós.

El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial segueixen prestant per mante-nir empobrida a la població. Els prés-tecs no van aplicats al desenvolupament d’aquests pobles. Als països del Primer Món i a les institucions financeres inter-nacionals controlades per les potències els convé mantenir el Deute. I tornar no-vament a negociar i a renegociar. Perquè el deute els permet mantenir el control.

Aquestes regles del joc s’haurien d’haver reformat fa molts anys. I no ho hem vist. Portem ja gairebé deu anys de l’acord de la Unió Europea amb els països més pobres d’Amèrica Llatina. Potser l’acord va tenir un bon propòsit. Però la realitat és que no hem vist que les regles hagin canviat en benefici dels pobles més pobres.•  L’ODM 8 planteja la meta d’aconse-guir que els medicaments siguin as-sequibles per als països pobres, amb la col·laboració de la indústria farma-cèutica...• Les empreses farmacèutiques són un negoci impressionant. A més són astuts biopirates. Amb l’empara dels governs entren als territoris indis aparentment a fer una investigació. Encoberts com a investigadors, treuen tot el coneixement de les plantes autòctones. I aquest co-neixement el patenten. I amb aquestes patents fabriquen medicaments que sur-ten al mercat a un preu exorbitant.

És evident que hauria de baixar el preu dels medicaments. Però al meu entendre

també s’hauria de promoure la medicina alternativa dels llocs autòctons. I ho dic per la meva pròpia experiència a Chia-pas. Si els governs locals, municipals, estatals i federals promocionessin la medicina tradicional, els pobles indis no tindrien la necessitat d’estar accedint a la

medicina “de patent” i podrien tenir una mica més de salut.

Vivim en un sistema de salut corrupte basat en una aliança entre els governs i la gran indústria farmacèutica. Per això no hi ha estímuls perquè es puguin ela-borar medicaments a un preu més just. El sistema actual proporciona guanys molt sucosos per als governants i per a la indústria.

El problema és que el benefici és l’únic que importa i que el benefici s’està impo-sant al dret a la salut.•  L’ODM 8 pretén també facilitar l’ac-cés dels països pobres a les noves tecnologies de la informació i la co-municació...

• La proposta que fa el 8è Objectiu del Mil·lenni en relació a les noves tecnolo-gies és fabulosa. No obstant això, hem de preguntar-nos també qui són els prin-cipals beneficiaris.

“Són les transnacionals agroalimentàries les que imposen què és el que ha de menjar la ciutadania”

“Què estem menjant? Estem menjant aliments poc nutritius, transgènics, insecticides... Dit d’una altra manera: estem menjant verí”

“Des de l’entrada en vigor del tractat de lliure comerç han emigrat 20 milions de mexicans”

“Als països del Primer Món i a les institucions financeres internacionals controlades per les potències els convé mantenir el Deute”

7

Poso l’exemple dels telèfons mòbils. Certament s’han estès de manera increïble. A Mèxic són més de 60 milions els que tenen un mò-bil. Això és sens dubte positiu. Però, a qui beneficia més? A l’home més ric de Mèxic, que és el que rep els majors guanys. I com es tracta de guanyar més i més, el servei és molt car.

Internet és una tecnologia que realment ens enlluerna. És un avanç increïble. No obstant això, el servei segueix resultant massa car. Crec que es poden disminuir molt més els costos. Tant de bo es po-guessin baixar els preus dels serveis de

telefonia i Internet. Haurien de ser molt més econòmics perquè aquests avenços arribin a les grans majories empobrides. Em sembla que això és possible.

Pel que fa als mitjans de comunicació, que la televisió sigui accessible, que si-gui una televisió educativa, no només per al comerç, per a les grans empreses. Novament hem de parlar dels grans mo-nopolis. A Mèxic per exemple hi ha un oligopoli televisiu a nivell nacional. Uns pocs controlen no només la ideologia, sinó que també controlen políticament al govern, perquè és un gran poder el dels mitjans.

I la ràdio. La ràdio, pràcticament a tot arreu, està en mà dels governs de torn, que la utilitzen en benefici propi i no en benefici de la informació, de l’educació del poble. A la diòcesi tenim un projec-

te de ràdio comunitària, per donar veu i acompanyar el poble de manera emoci-onal i espiritual i també per ser una veu crítica.•  L’ODM 8 recomana un augment de l’Ajuda  Oficial  al  Desenvolupament AOD, però els països rics han retallat dràsticament l’ajuda…• Hauria d’augmentar. És de conscièn-cia i solidaritat amb els pobles pobres. Ens hem de preguntar, ¿d’on ha vingut la possibilitat que els països del Primer Món hagin pogut tenir un nivell de vida més alt? D’on ve això? És de l’opressió. És del saqueig als països que no han tin-gut possibilitat de desenvolupament, que se’ls ha impedit aquesta possibilitat. Són rics els que són rics a costa dels pobres que cada vegada es van empobrint més. No hi ha una altra raó.

No es demana una almoina, es dema-na solidaritat per tornar una mica de jus-

tícia. L’AOD no només ha de quedar-se en desitjos. Hem de fer canvis estructurals. Canvis en les lleis. No és de desig, de gràcia, de bondat del Primer Món que accedeix a donar un 0’7 %. No és una almoina. És una cosa que en justícia ha d’anar cada vegada més en augment. D’una altra manera estem aguditzant les contradic-cions que no beneficien a ningú. Si no busquem la igualtat no trobarem la justícia ni tampoc la pau ni l’equilibri al món.•  On podem trobar la inspira-ció per fer aquests canvis tan

profunds?• Estem convidats a escoltar, a obrir els ulls i el cor per sentir i veure com es mou-en els pobles pobres organitzats. Hem d’escoltar les víctimes d’aquesta estruc-tura, d’aquest sistema capitalista voraç que es va menjant els pobles pobres.

D’on ens arribaran les noves idees serà de baix, serà dels pobres. Si no escolten els que tenen el poder econòmic i polí-tic les veus de les víctimes, difícilment aconseguirem un món millor.

Es pot dir que els pobles indis han pres cada vegada més consciència, s’han enfortit en les seves pròpies autonomi-es. Crec que d’això hem d’aprendre. Hi ha una por a la paraula autonomia. Hi ha una por perquè el capital globalitzat busca el control de tot, i no vol permetre excepcions al seu model.

Els pobles indis són una esperança. La manera com van construint, al seu ritme, des de l’austeritat, buscant l’harmonia, no buscant un millor nivell de vida, sinó buscant millors possibilitats de relació; relació amb ells mateixos, relació amb tota la transcendència, relació a l’interior de la família, entre comunitats...

I jo dic, escoltem-los, perquè ens dona-ran moltes pistes perquè també aquesta harmonia la puguem trobar entre països, entre germans, buscant el benefici per a tothom i no només per a uns pocs.

La clau està en l’austeritat. No podem pensar en viure tots com viu el Primer Món. No és possible. És immoral. És feri-dor. És ofensiu. No hi ha la capacitat per part del Planeta de donar-nos aquests recursos per viure d’aquesta manera.

Com Humanitat hem de pensar en viure un estil de vida auster, amb el necessari, pensant més que en el Tenir en l’Ésser, en l’ésser germans i germanes.

“Haurien de baixar els preus dels medicaments i s’hauria de promoure la medicina alternativa dels llocs autòctons”

“Tant de bo es poguessin baixar els preus dels serveis de telefonia i Internet perquè aquests avenços arribin a les grans majories empobrides”

“Les retallades en l’Ajuda Oficial al Desenvolupament estan aguditzant les contradiccions”

“Si no busquem la igualtat no trobarem la justícia ni tampoc la pau ni l’equilibri al món”

“Hem d’escoltar les víctimes d’aquesta estructura, d’aquest sistema capitalista voraç que es va menjant els pobles pobres”

“Si no escolten els que tenen el poder econòmic i polític les veus de les víctimes, difícilment aconseguirem un món millor”

ProjectesCatalunya i Balears2013

14projectes

educatius

11projectes

agricoles

16projectes

sanitaris

3projectes

socials

8projectes

dona

,

8

projectes

GIRONA ♥ ÀFRICABurundi ♥ Girona. Maternitat i residència de personal sanitari per a centre de salut rural. Etiòpia ♥ Girona. Millora de les condicions sociosanitàries de la població rural. Palamós, Aj PalamósMalawi ♥ Girona. Construcció de 3 cases per a personal sanitari. Malawi ♥ Girona. Construcció de 6 cases per a professors en escola de secun-dària rural. Moçambic ♥ Girona. Dotació d’aigua per a escola i població del barri circum-dant. Banyoles, Aj Banyoles

MENORCA ♥ ÀFRICATanzània ♥ Menorca. Construcció d’escola secundària femenina.

EIVISSA ♥ ÀFRICAKenya ♥ Eivissa. Compra d’equipament per hospital pediàtric.

TORTOSA ♥ ÀFRICAZàmbia ♥ Tortosa. Suport a centre de formació agropecuària per a la població rural. Benicarló. Zimbabwe ♥ Tortosa. Tanca de protecció per a tres escoles rurals.

BARCELONA ♥ AMÈRICA LLATINABolívia ♥ Barcelona. Establiment d’un sistema integral de reg per gravetat. Cerdanyola del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Sant Sadurní d’Anoia, Aj Sant Sadurní d’Anoia, Aj Cerdanyola del Vallès, Aj Vilanova i la GeltrúEl Salvador ♥ Barcelona. Agricultura sostenible enfront del canvi climàtic en 8 comunitats. Sabadell. Guatemala ♥ Barcelona. Producció i diversificació de la producció agrícola en comunitats indígenes. Vilafranca del Penedès, Aj Vilafran-ca del PenedèsHaití ♥ Barcelona. Construcció i equipament d’una escola primària als afores de Port-au-Prince. Fundación Jesús SerraMèxic ♥ Barcelona. Reactivació del cultiu del cacau. Perú ♥ Barcelona. Seguretat alimentària i nutricional de poblacions indígenes. Bon Preu

GIRONA ♥ AMÈRICA LLATINAPerú ♥ Girona. Programa integral de salut en un assentament andí.

TARRAGONA ♥ AMÈRICA LLATINAEl Salvador ♥ Tarragona. Promoció i edu-cació comunitària en drets humans.

TORTOSA ♥ AMÈRICA LLATINAHaití ♥ Tortosa. Seguretat alimentària i recaptació de petits agricultors.

LLEIDA ♥ AMÈRICA LLATINAEl Salvador ♥ Lleida. Diversificació productiva i seguretat alimentària en comunitats rurals.

Les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears han donat suport a 52 projectes de desenvolupament durant l’any 2013. Per continents, Catalunya i Balears han finançat 25 projectes a l’Àfrica, 13 a Amèrica Llatina i 14 a Àsia. Aquests projectes han millorat les condicions de vida de milers de persones desfavorides. 14 d’aquest projectes s’han centrat en l’educació, 16 en la salut i 11 en l’agricultura. També hem fet posibles 3 projectes de promoció social i 8 projectes especifics de promoció de la dona. En aquesta página es llisten tots aquests projectes de desenvolupament del 2013 per continents i per delegació. Dóna suport al nous projectes de desenvolupament de Mans Unides en el 2014. Tu pots fer que es converteixin en realitat amb el teu donatiu. Ajuda’ns a fer realitat el somni de contribuir a fer un món millor.

SOLSONA ♥ AMÈRICA LLATINAEl Salvador ♥ Solsona. Foment a la produc-ció agroecològica per a dones.

URGELL ♥ AMÈRICA LLATINAGuatemala ♥ Urgell. Enfortiment de la cobertura de ràdio comunitària educativa.

VIC ♥ AMÈRICA LLATINABrasil ♥ Vic. Desenvolupament de sistemes produc-tius agroforestals en 12 comunitats amazòniques.

MAPA DE PETERS. És un mapa que presenta una distribució espaial més justa dels continents en el globus terraqui. La proposta del cartògraf alemany va ser la de representar el mapa de tal manera que les àrees fossin proporcionals a les àrees reals. Els mapes que estem acostumats a veure distorsionen les proporcions en favor del Nord.

9

BARCELONA ♥ ÀFRICAAngola ♥ Barcelona. Rehabilitació del pavelló de pediatria en hospital rural. Obra Social La CaixaBenín ♥ Barcelona. Construcció de cuina, menjador, magatzem i primer pis en internat. Gelida. Benín ♥ Barcelona. Construcció de sala d’hospitalització, latrines i dutxes en clínica oftalmològica. Grupo ÒptimCamerun ♥ Barcelona. Condicionament d’una font pública. HidroAltaux, Bermax 5.000Costa d’Ivori ♥ Barcelona. Creació d’un centre educatiu de menors en situació de conflicte. Sabadell. Madagascar ♥ Barcelona. Rehabilitació d’una escola maternal. RACC, BourgeoisMauritània ♥ Barcelona. Construcció de dic de contenció d’aigües de pluja per a millora agrària de 52 hectàrees. Terrassa. R.D.Congo ♥ Barcelona. Abastament d’aigua potable per conducció. ZurichR.D.Congo ♥ Barcelona. Producció agroforestal, respectuosa amb el medi ambient. Cerdanyola, Ripollet. R.D.Congo ♥ Barcelona. Suport a les infraestructures en centre de salut rural. Sabadell. Rwanda ♥ Barcelona. Construcció de 3 aules per a educació primària en zona rural. Mataró. Sierra Leone ♥ Barcelona. Construcció d’una sala per a formació professional en escola per a sords. Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Sant Sadurní d’Anoia. Togo ♥ Barcelona. Dotació d’aigua potable en 18 localitats. Abrera, Aj Abrera

SOLSONA ♥ ÀFRICACamerun ♥ Solsona. Unitat de reinserció psico-socio-econòmica per a malalts

crònics de VIH.

TARRAGONA ♥ ÀFRICASierra Leone ♥ Tarragona. Millora d’infraestructures escolars en escola de secundària.

URGELL ♥ ÀFRICANigèria ♥ Urgell. Prevenir la violència i discriminació contra les dones.

BARCELONA ♥ ÀSIAÍndia ♥ Barcelona. Construcció d’internat per a nenes tribals. Promocaixa.Índia ♥ Barcelona. Desenvolupament social en 15 pobles. Iberwater.Índia ♥ Barcelona. Internat per a noies estudiants de primària.Índia ♥ Barcelona. Programa de desenvolupament integral per a dones aborígens. GranollersÍndia ♥ Barcelona. Segona fase de programa de promoció de la dona i l’educació.

EIVISSA ♥ ÀSIAÍndia ♥ Eivissa. Construcció d’esco-la primària rural.Índia ♥ Eivissa. Programa educatiu

per a nens treballadors.

GIRONA ♥ ÀSIACambodja ♥ Girona. Educació no formal i formació professional per a nens i joves vulnerables.

TARRAGONA ♥ ÀSIACisjordània ♥ Tarragona. Equipament d’institucions de salut locals.

TORTOSA ♥ ÀSIAÍndia ♥ Tortosa. Prevenció de malalties i control de la transmissió de la SIDA.

VIC ♥ ÀSIAÍndia ♥ Vic. Prevenir, conscienciar i informar la població afectada per la sida de Kulathur Taluk.

LLEIDA♥ ÀSIAÍndia ♥ Lleida. Educació no formal i desenvo-lupament comunitari.

MALLORCA ♥ ÀSIAÍndia ♥ Mallorca. Reconstrucció d’una escola de primària.

TARRAGONA ♥ ÀSIAÍndia ♥ Tarragona. Programa d’enfortiment de les dones.

10

projectes

Dóna suport als projectes de Mans Unides per millorar les condicions de vida dels més pobres

Dades financeres auditades del 2012Catalunya i Balears

DELEGACIÓ RECAPTACIÓBarcelona 3.605.220,63 Eivissa 211.737,70Girona 340.463,58 Lleida 120.576,72 Menorca 87.921,81 Mallorca 270.769,02 Urgell 69.215,62 Solsona 205.203,98 Tarragona 248.635,09 Tortosa 240.427,84 Vic 195.864,24 Total 5.596.036,23

AgraïmentLa feina que fem en fa-vor dels països més pobres seria impossi-ble sense els amics i col·laboradors de Mans Unides. Una llarga llis-ta de voluntaris, socis, donants individuals i col·lectius, empreses, bancs, comunitats reli-gioses, associacions i fundacions donen su-port a aquesta tasca mitjançant donacions, cofinançant  projectes de desenvolupament, patrocinant iniciatives o prestant serveis molt diversos. És especial-ment rellevant l’aporta-ció de col·legis i parrò-quies. A tots ells, moltes gràcies.

Memòria econòmica 2012

Segons les últimes xifres auditades, corresponents a l’exercici 2012, Mans Unides va recaptar a tota Es-

panya 48,3 milions d’euros i va finançar 550 projectes a 56 països.

A més, es va continuar recolzant pro-jectes d’anys anteriors, el que augmenta

la xifra fins a 870 projectes.Dels 48’3 milions d’euros recaptats, es

va destinar el 84’8% a Projectes de des-envolupament i el 5’7% a Projectes de Sensibilització.

D’aquests projectes es van beneficiar 4.189.302 persones de manera directa.

Per continents, d’aquests projectes es van realitzar 241 a Àfrica, 128 a Amèrica Llatina i 181 a Àsia i Oceania .

PROJECTES COFINANÇATS. Les ad-ministracions públiques i les empre-ses col·laboren amb Mans Unides en fer possible projectes agrícoles, edu-

catius, sanitaris, socials i de promoció de la dona. Aquest, per exemple, és un projecte cofinançat amb les empreses HidroAltaux i Bermax 5.000.

Ajudem a conseguir l’accés a l’aigua potable a Doumé (Camerun)

Aquest projecte, recolzat per HidroAltaux i Ber-max 5.000, que busca

que els habitants de Doumé (Camerun) puguin tenir aigua potable, beneficiarà directa-ment a 5.000 perso-nes i a 11.000 indi-rectament.

A Doumé, el ca-ràcter accidentat del terreny fa que els espais cultiva-bles siguin escassos i el treball, totalment manual, esgotador. La petita població es troba situada en les al-tes muntanyes enmig

d’una densa selva. Els seus habitants es dediquen princi-palment a l’agricultura, conre-ant petits camps situats a les vessants de les muntanyes.

Encara que té un desenvo-lupament social lent, Doumé compta amb un hospital, dues escoles primàries i una esco-la secundària. Però el gran

problema de la ciutat és l’accés a l’aigua po-table.

El 1999 van construir un proveïment d’aigua potable des d’una font, però l’erosió l’ha fet malbé i està en molt mal estat.

Ara volen condicio-nar la font de manera eficaç i duradora per tal d’evitar que la po-blació torni a haver

de caminar tant per trobar una mica d’aigua en un rierol. En assegurar la construcció, també s’aconseguiran reduir les malalties de transmissió hídrica.

14,4%85,6%Fons privats

Fons publics

Ingressos5,7 %

7,5 %2,0 %

84,8 %projectes de

SensibilitzacióAdministració

Promoció i captació de recursos

desenvolupament

Aplicacio dels ingressosFinal

itats

de

Man

s U

nide

s

11

Fes-te’n soci 93 487 78 78

Fes un donatiu www.mansunides.org

projectes

Visita a projectes del Camerun“Ha estat una extraordinària vivència que m’ha permès intercanviar sensacions amb els beneficiaris ”

Elena TortajadaPresidenta de Mans Unides Tortosa

L’octubre passat, en representació de la nostra delegació, i juntament amb integrants de les de Jerez, Santan-

der i Las Palmas, vaig tenir l’oportunitat de fer un viatge de formació a Camerun. Sempre és positiu fer aquest tipus de visites de seguiment, on apreciar millor els avenços, aclarir possibles desinfor-macions i avaluar detalls in situ; en defi-nitiva, on s’ aconsegueix “ posar-li cara” a projectes i persones vinculats a Mans Unides.

Vam visitar nou projectes, que il·lustren perfectament la nostra idea d’ajuda al desenvolupament integral dels menys afavorits, i que van des de la promoció de la dona agrícola a la regió de Kupe Muanenguba, a una escola al barri Oyagk de Douala, una cooperativa agrí-cola de cafè a Muambong, un centre de joves cecs a Dschang, un pavelló de salut al barri Batseng’la de Dschang, un centre de formació professional a la pro-víncia de Bafoussan i uns pous d’aigua potable a Mbangassina, fins a l’hospital per a pobres i la casa d’acollida de do-nes amb malalties cròniques, tots dos a la capital Yaoundé.

Confesso que valoro molt positivament aquesta extraordinària vivència que m’ha permès intercanviar sensacions amb els beneficiaris finals, i accedir directament als testimonis de tantes persones amb realitats i problemàtiques tan dispars i diferents de les nostres. Sens dubte serà per a mi un estímul per continuar treba-llant en l’objectiu de sensibilització que Mans Unides ja duu a terme.

Amb tot, l’experiència més emotiva ha estat el projecte de promoció de la dona rural en la producció i processament de mandioca, al sud-oest de Camerun, re-gió de Kupe Muanenguba perquè ha suposat una millora de la qualitat de vida

i enfortiment de la seguretat alimentària d’uns 1.000 habitants de la zona, ha pro-mocionat la dona rural i analfabeta, mi-llorant la seva autoestima i perquè Mans Unides ha ajudat els més vulnerables, allí on ningú arriba.

Agraeixo l’oportunitat de poder com-

partir amb vosaltres aquestes vivències tan especials. Transmetent les bones impressions sobre els projectes de des-envolupament en curs enfortim el nostre ànim i el nostre compromís envers la justícia i la millora de vida dels nostres germans del Sud.

12

delegacions

Maó + FlorsMenorca. En el que ja és una tradició, va participar

en el Maó+Flors, on els indrets més emblemàtics es

decoren amb motius florals. Van tenir una parada per

recaptar fons venent productes artesans.

Tapes i músicaTerrassa. Va participar

a la 3ª edició d’una festa

que se celebra a Ma-tadepera per recaptar

fons per Mans Unides.

El grup musical solidari

PorFinViernes va ame-nitzar l’acte, on hi havia

un sopar a base de ta-pes.

Tifó FilipinasEivissa. Va organitzar un dinar solidari en favor dels afectats pel Tifó Haiyan, que va destrossar Filipines al novembre de 2013. Al dinar hi van assistir 500 persones i es van recaptar 14.000€.

Assemblea anual Lleida. Va congregar a tots els responsables dels pobles i parròquies de Lleida per portar a terme la seva assem-blea anual ordinària. La reunió va comptar amb la presèn-cia del consiliari Monsenyor Lax.

Caminada solidàriaTarragona. Junta-

ment amb l’agrupa-

ment juvenil “Escolta

Gent de Mar”, va fer

una caminada des

del port de Cambrils

fins al parc del Pina-

ret. Al final, els parti-

cipants van gaudir de

l’actuació d’un grup

de música i d’una

obra de teatre.

Cors al TeatreMallorca. Va celebrar

un concert benèfic de

música coral al Teatre

Municipal Xesc Forteza.

El Cor de Dones i el Cor

Juvenil de Sant Josep

Obrer van ser els grups

que van omplir de músi-ca l’acte.

Subhasta benèficaBarcelona. Va celebrar una subhasta benèfica a la Sala

de Ventas amb motiu de les “24 hores que mouen el món”.

Entre els objectes venuts, hi havia una samarreta signada

per Xavi Hernández, jugador del Barça.

Hugo Pérez

13

Jornada diocesana Urgell. Va estar pre-sent a la Jornada Dio-cesana, que el Bisbat d’Urgell va organitzar amb motiu de l’any de la Fe. La parada que va muntar Mans Uni-des va ser un èxit.

Festival solidariVilanova. El teatre Or-feó de la localitat es va omplir per assistir a una representació te-atral innovadora. L’ac-tuació, una barreja de sardanes i “playbacks”, va servir per recaptar fons per Mans Unides.

Continua la tradicióSolsona. Va celebrar la 20ª edició de la Tòmbo-la Solidària, que va tenir lloc al Santuari de Sant Ramon. Gent de totes les edats va gaudir d’una intensa jornada plena de diversió i solidaritat.

24 horesTortosa. Va participar en l’activitat “Encén la flama”, una de les pe-ces claus de les “24 hores que mouen el món”, que Mans Uni-des va organitzar al voltant del món durant el 21 de novembre de 2013.

Concert de gospelSabadell. Va reunir, junt amb Càritas, a 800 persones per escoltar al famós Cor de Gospel de Sant Cugat. El concert de gospel es va cele-brar al Teatre la Faràndula. Els diners recaptats seran destinats a projectes de Mans Unides.

Fútbol solidariGirona. Va fer una activitat de sensibilització amb la col-laboració del Girona C.F., que va habilitar una parada perquè la nostra ONG tingués presència durant el partit enfront del Hércules C.F.

Berenar solidariVic. Al Casal de l’Esglé-sia de Manresa, va orga-nitzar la 2ª edició del seu

berenar solidari manre-sà. Tots els diners recap-tats al sorteig i el berenar

es van donar íntegres a

Mans Unides.

Gospel benèficVallès Oriental. Va ajuntar

un cor català (Gospel Joy de

la Garriga) amb un d’alemany

(Cor Rejoice) per tal de cele-

brar un concert benèfic. Va

comptar amb la col·laboració

de la parròquia de Sant Este-

ve.

14

Educacio

La creació audiovisual a l’aula, una eina clau

-

Mans Unides conta amb una nova exposició disponible per a qualse-vol escola, ajuntament, parròquia o

entitat que la vulgui fer servir. Es tracta de l’exposició “El món en femení” i s’em-marca dins la campanya “No hi ha justí-cia sense igualtat”.

Per eradicar la violència contra la dona, Mans Unides posa com a base l’edu-cació de les nenes i les dones per evi-tar la discriminació des del principi. En concret, mitjançant l’exposició es dona suport, a part de a projectes educatius, també a projectes de promoció de la salut, prevenció de la sida, rehabilitació de dones víctimes de l’explotació social, acompanyament a adolescents de les fa-veles, creació de cooperatives, inserció econòmica i social de dones vulnerables, entre d’altres.

Exposició “El món en femení”

Elena SeñorMans Unides va iniciar el 2007 una

línea innovadora d’educació per al des-envolupament 2.0. Una de les accions que ha tingut més èxit és el concurs de clipmetratges “El teu punt de vista pot canviar el món”.

La cinquena edició del festival de clip-metratges (vídeos d’1 minut) està en marxa i es poden presentar vídeos fins el 28 de febrer del 2014. Enguany es cen-tra en el desafiament de la fam al món i les seves temàtiques especifiques són: el consum responsable, l’agricultura fa-miliar i l’especulació amb els preus dels aliments.

El concurs té dues categories diferen-ciades: la categoria escoles, dirigida a alumnes de ESO i Batxillerat i la catego-ría general on tenen cabuda els videos de persones de qualsevol edat.

L’edició 2012-2013 d’aquesta activitat d’educació en valors va ser un èxit amb 639 vídeos participants. A més, en quant a la categoría escolar, a nivell qualitatiu, els informes d’avaluació del professorat i alumnat indiquen un grau molt alt de sa-tisfacció.

Enguany oferim suport en formació au-diovisual al professorat. Fundació Escola Cristiana de Catalunya ha programat uns cursos de Creació Audiovisual a l’Aula per al professorat, el primer dels quals s’ha impartit el 9 i 13 de gener, vinculat a aquesta activitat educativa.

L'acte final de Catalunya es celebra el 25 de març a l'auditori del CaixaForum Barcelona.

Recursos educatius a twitter i a facebookConscients de la necessitat d’estrenyer

lligams amb el professorat hem posat en marxa el facebook i el twitter de Recur-sos Educatius de Mans Unides.

A la secció d’Educació del web i a les xarxes socials oferim nombroses pro-postes i recursos d’educació en valors: informació actualitzada dels concursos, carpetes didàctiques, posters, contes,

documents de treball, fitxes per a l’aula, còmics, videos de dibuixos animats així com informacions del món de l’educació i de la solidaritat.

Si ets un professor et convidem a se-guir-nos i a difondre aquestes xarxes so-cials entre els companys:

facebook.com/recursoseducatius twitter.com/recursosedu

15

BARCELONA. 934 877 878bcn@mansunides.orgbarcelona.mansunides.orgCerdanyola del Vallès. 936 910 339Gelida. 937 791 182Mataró. 937 904 033Ripollet. 936 921 579Sabadell. 937 459 430Sant Sadurní d’Anoia. 938 913 160www.mansunidessabadell.orgTerrassa. 937 836 520Vallès Oriental. 938 706 249www.mansunidesvor.orgVilafranca del Penedès. 938 902 317Vilanova i la Geltrú. 938 155 044fmansunides.entitatsvilanova.cat

GIRONA. 972 200 525girona@mansunides.orggirona.mansunides.orgBanyoles. 972 575 656Calella de la Costa. 937 623 508Figueres. 972 674 343Malgrat de Mar. 937 653 169Olot. 620 919 121Palamós. 972 317 800Santa Coloma de Farners. 972 840 503

LLEIDA. 973 269 104lleida@mansunides.orglleida.mansunides.orgAlbatarrec. 973 720 051Alguaire. 973 756 631Almacellas. 974 339 003Alpicat. 973 736 602Artesa de Lleida. 973 167 605Bell-lloc. 973 560 172Borges Blanques. 973 142 158

Juncosa. 973 128 108Juneda. 973 150 113Montoliu. 973 720 289Rosselló. 973 730 138Torres de Segre. 973 796 069

TARRAGONA. 977 244 078tarragona@mansunides.orgtarragona.mansunides.orgAlt Camp. 977 612 480Baix Camp. 977 312 023Baix Penedès. 977 661 240Cambrils. 977 793 622Salou. 977 381 669Urgell-Garrigues. 973 330 172

TORTOSA. 977 511 428tortosa@manosunidas.orgtortosa.mansunides.orgAlcalà de Xivert. 964 410 563Amposta. 670 015 865www.mansunidesamposta.blogspot.comAlcanar. 615 341 189Ascó. 977 405 107Benicarló. 964 473 214www.benicarlo.org.esCamarles. 659 474 218Deltebre. 977 489 003El Perelló. 977 490 022Flix. 977 411 151L’Ampolla. 977 460 116La Sénia. 977 570 119Móra La Nova. 977 402 524Morella. 964 160 054Roquetes. 977 501 020Sant Carles de la Ràpita. 977 740 845Sant Jordi. 977 721 097

Santa Bàrbara. 977 718 117Tivissa. 977 418 092Ulldecona. 977 720 145

SOLSONA. 973 320 183solsona@mansunides.orgsolsona.mansunides.orgAnglesola. 973 308 202Baga. 938 244 365Balsareny. 938 396 695Bellpuig. 973 320 183Berga. 938 213 714Cardona. 938 691 161Casserres. 938 234 056Cervera. 973 530 044El Palau d’Anglesola. 973 601 890Gironella. 938 251 549Golmés. 973 603 023Mollerussa. 973 710 694Navàs. 938 223 098Ogern. 973 462 763Puig♥Reig. 938 290 369Solsona. 973 480 208Súria. 938 695 833Tàrrega. 973 312 226Torà. 973 473 080Verdú. 973 348 101Vilanova de Bellpuig. 973 324 366Vila♥Sana. 973 601 997

URGELL. 00 376 325 883 / 973 351 266 urgell@mansunides.orgurgell.mansunides.orgBalaguer. 973 445 966La Seu d’Urgell. 973 351 923Puigcerdà. 972 880 507

VIC. 938 861 555vic@mansunides.orgvic.mansunides.orgArtés. 938 305 479Campdevànol. 972 730 791Castellterçol. 938 668 653Centelles. 938 811 435Centelles (Grup Jove). 938 812 831Igualada. 938 033 120Manlleu. 938 511 021Manresa. 938 733 590Moià. 938 208 365Prats de Lluçanès. 938 560 654Ripoll. 972 700 083Sallent. 938 370 462Sant Boi de Lluçanès. 938 578 149Sant Feliu de Codines. 938 660 342

Sant Julià de Vilatorta. 938 122 386Sant Quirze de Besora. 938 550 199Santa Eulàlia de Riuprimer. 938 830 110

BALEARSEIVISSA. 971 312 774ibiza@manosunidas.orgeivissa.mansunides.org

MALLORCA. 971 718 911mallorca@manosunidas.orgmallorca.mansunides.org

MENORCA. 971 36 99 36menorca@manosunidas.orgmenorca.mansunides.org

delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears

segueix-nos a Internetwe

b

face

book

twitt

er

conc

urs

joc p

erill

ós

Joc À

frica

Goog

le +

yout

ube

Flick

r

www.facebook.com/mansunides www.twitter.com/mansunides

www.clipmetrajesmanosunidas.org www.unjocperillos.org www.africa.unjocperillos.org

https://plus.google.com/+MansunidesOrgONG www.youtube.com/mansunides www.flickr.com/photos/mansunides/

www.mansunides.org

UN MÓN NOU,PROJECTE COMÚ

FES-TE’N SOCI. COL·LABORA.902 40 07 07

www.mansunides.org