1

Tres llions de la Facultat de Belles Arts

Miquel Mallol Esquefa

Barcelona, 5-1-2014

Non, assurment, nous ne vous avons pas appris russir toujours. Je dis,

au contraire, que nous vous avons appris ne pas russir toujours. 1

s ja conegut l'esquema que tematitza una entitat educativa en tres estaments autnoms, per

associats i necessriament dialogants entre si. Cada un d'ells personalitzen, com a terrenys

exclusius, els compromisos funcionals fonamentals. Sn, respectivament: les relacions

exteriors (la instituci); els continguts dels ensenyaments (el professorat); i l'nica base real

implicada (les realitats de cada un/a dels/de les estudiants). La unitat indissociable entre els

tres es teixeix sobre la trama administrativa i del manteniment funcional de les installacions.

La utilitat orientativa d'aquest esquema es comprova sempre que un dels tres estaments deixa

d'actuar segons el qu li s propi, i anulla el carcter dels altres. En aquests casos, com si fos

una exigncia de retrobament de la unitat perduda, la trada continua apareixent, per de forma

crtica. Aquesta s l'experincia de vint anys a la Facultat de Belles arts.

Primer. Instituci.

En tant que caps d'operacions, les imatges dibuixen contorns intencionats als llums i les

ombres de la fantasia; la llencen a una operativitat projectada i la retenen al sistema simblic

del control. El gest de fixar les representacions no sempre porta incorporat un horitz de

coherncia; sovint es limita a objectius distpics, en origen de presumibles ofenses obscenes.

Recordem una imatge: al fons, sota la llum del sol, les grues giren exaltades per la construcci

dels edificis dels negocis de l'anomenat "parc cientfic". En un primer pla, a l'ombra, una

estudiant amb cadira de rodes no pot accedir als graons d'entrada de l'edifici anomenat Parxs.

No hi ha fotografia per aquesta imatge observada directament; no en cal, la memria de la

vergonya no es borra mai.

Segon. Professorat.

"With honourable exceptions, the treason has once more been that of the

clerics. Academics, cultural critics, historians have howled with the wolves in

hope of popularity or forgiveness. Penitential masochism flourishes. It is the

teachers (and their frightened deans) who have broken the "Hippocratics

oath" to seek out truth, aim for clarity of judgement, to chance unpopularity,

which a teacher must risk be it in silent inwardness, when entering on his or

her calling." 2

El fet no s una simple ancdota. s la figura d'una metfora respecte l'art i del disseny, per

en el sentit de l'alteritat. El sentit que ni pot, ni vol, dirigir-se al mer fenomen del valor de la

Tres llions de la Facultat de Belles Arts Miquel Mallol Esquefa Barcelona, 5-1-2014

2

novetat perptua en un "status quo" financer, sempre igual i immbil. Si s'extirpen de l'art i del

disseny les exigncies d'estar per damunt dels cels (excellncia), queda molt ms art i molt

ms disseny. Cal atrevir-se a canviar una altra cop ms el concepte d'art, com va proposar fa

anys William Morris, i transmutar la consideraci de valor pel de la satisfacci de quelcom fet

amb rigor i cura. N'hi ha prou en pensar en ser expert en art o en disseny, els cels no sn

indispensables, perqu tamb hi ha altra art o altra disseny que s totalment complert en la

seva modstia: en centres cvics, a les escoles d'ensenyament primari i secundari, als espais

personals individuals o els de petits collectius d'excursionisme artstic, o a les reunions de

vdues, No, les ambicions no sn contraries ni a l'art ni al disseny. Per, si efectivament s

tracta d'art o de disseny, no s'acontentaran en ser promeses de brillantors perptues en el dol

regal dels premis a les noves (i efmeres) revelacions, en els ritus masoquistes d'iniciaci en la

obedincia. Saben que dem mateix seran ngels caiguts.

Tercer. Cada estudiant.

"Consequences, so far as the trivialization of the syllabus, of the

examination process, of college and university appointments, of serious

publication and funding go, have been damaging. In the humanities today,

too many listings of courses derive their ghostliness from the remembrance

of that which is no longer taught, from the proscription of taboo questions." 3

No cal ensenyar a tenir xit. A fomentar aquest imposat somieig juvenil ja se'n encarrega

l'ensinistrament constant dels medis de comunicaci amb les litrgies contnues del guanyar i

perdre. El que cal s ensenyar a no tenir-ne, noms aix es pot ensenyar quelcom, concret i

autnom. Aquest s l'avantatge dels ensenyaments de les humanitats, que no poden ensenyar

a fracassar perqu el concepte de fracs est substitut per altres no humiliants, com el

d'obstacle o el d'entrebanc. s cert que la lnia divisria entre all que anomenem humanitats i

els aprenentatges tcnics s molt confusa; perqu les humanitats es duen a terme a base de

tcniques la mateixa escriptura n's un exemple, i perqu les humanitats tamb s'han

d'exposar com a comproms indispensable del seu desenvolupament, s a dir, formar part d'all

que s pblic, posar en joc la seva autonomia. Per, a les anomenades humanitats aquestes

tcniques i aquesta exposici no sn res ms que la persistncia paideica de la dialctica de

l'aprenentatge de viure.

La divulgaci s'ha convertit en una exigncia de les cincies; si el coneixement cientfic s un

coneixement pels humans ha de ser comprensible i tenir sentit per a tots i cada un d'ells. La

democratitzaci de la creativitat, invent angloameric, com ens recorda George Steiner, s

solament un corollari d'aquesta exigncia. Tanmateix, ni aquesta divulgaci ni aquesta

democratitzaci s'han d'entendre com a caritats humanitaristes a costa de la complexitat del

Tres llions de la Facultat de Belles Arts Miquel Mallol Esquefa Barcelona, 5-1-2014

3

coneixement o del sofriment de la creaci. Quan Bruce Archer democratitza el "saber fer" no ho

entn com saber fer-ho tot. s el "design thinking" el que, per dissimular els problemes de la

manca de producci no esclavitzada ja previsible des dels anys cinquanta del passat segle

adoctrina en els procediments d'un presumpta socialitzaci del coneixement i de la invenci,

com menyspreu obligat als sabers de les activitats del desenvolupament projectual. El resultat

es una major confusi entre la separaci entre tcniques i humanitats; i el que pretn s la

propaganda d'una essncia humana superior, fonamentada exclusivament en la servitud

financera de les iniciatives personals, sempre amb la insgnia ms cnica, com la

"emprenedoria", l'"emergncia", la "innovaci" o el "momentum".

Per, l'aprenentatge de viure t els seus propis compromisos i lxit no est entre ells; vint anys

a la Facultat de Belles Arts han sigut una experincia suficient per comprendre-ho.

1 Alain (mile-August Chartier) (1902): Discours au Lyce Corneille A: Lyce Corneille de Rouen. Ed. Lecerf (1954). Rouen. 2 Steiner, George (2003): Lessons of the Masters. (Charles Eliot Norton Lectures; 2001-2002). Ed. Harvard University Press. Cambridge, Mass. (p. 143). Trad. Cast. (2004): Lecciones de los maestros. Ed. Ediciones Siruela, S.A. Random House Mondadori, S.A. Barcelona. (p. 137-138). 3 Ibd., Trad. Cast. p 138.